EDITORIAL
3
Núm. 15
EXEMPLAR GRATUÏT
FEBRER MARÇ 2018
REVISTA D’ESPORT I MUNTANYA DEL PIRINEU
54a edició de la Cursa Bassiero
Curiositats del clima
L’esquí nòrdic a Catalunya
Mireia Miró, SER
CURSA BASSIERO
4
índex SALUT Què han d’esmorzar els esportistes?
L’ESQUÍ NÒRDIC A CATALUNYA
8
XCIRCUIT Pirineus Nòrdic Esquí
16
L’ENTREVISTA Mireia Miró - SER
18
RUTA AMB ESQUÍS DE MUNYANYA Vall d’Incles - Pic de les Pales de Cabana Sorda
AUDI SALOMON QUEST CHALLENGE 22
RUTES SENYALITZADES DE L’ALT URGELL Ruta de Taús als Castells NATURA Moixons del fred METEOROLOGIA Curiositats del clima LECTURA Rutes pels boscos més bells
CAMINS VELLS
46
IDAPA Camins vius
12
24
28 32 38 42 44
EDITORIAL
7
La Cursa Bassiero s’estrena en format Open en la seva 54a edició. La competició d’esquí de muntanya per equips de la UEC de Barcelona torna a les Valls d’Àneu amb un itinerari més tècnic i exigent.
8
54a Cursa Bassiero
L
a Cursa Bassiero és una clàssica del calendari de l’esquí de muntanya al Pirineu, una cita important per a tots els amants d’aquest esport que enguany torna amb un format renovat. Després d’anys de formar part del circuit de la Copa Catalana de la FEEC i d’acollir en repetides ocasions els campionats de Catalunya i d’Espanya per equips, aquest 2018 s’estrena en la categoria de curses Open amb la voluntat d’aprofundir en el caràcter alpí i aventurer que sempre ha caracteritzat aquesta cursa. El canvi anirà acompanyat d’una nova proposta de recorregut més tècnic i exigent per a tots els amants dels reptes i de l’autèntic esquí-alpinisme. L’organització està treballant sobre el terreny per enllaçar els passos clau, les canals més estètiques i les millors baixades per oferir un traçat al nivell de les grans ocasions en un dels entorns d’alta muntanya més espectaculars del país: les valls de Gerber, Ruda i Cabanes, al llindar del Parc Nacional d’Aigüestortes, amb el Pic de Bassiero (2.897m) com a punt culminant i emblemàtic del recorregut. A més a més, com cada any s’oferirà un itinerari paral·lel de caràcter popular, dissenyat perquè tothom pugui gaudir de la jornada. La cita tindrà lloc el diumenge 25 de març amb l’àrea de La Peülla de Baqueira-Beret com a punt de sortida i arribada, al bell mig del Port de la Bonaigua, però l’organització pretén fer de tot el cap de setmana una trobada per als amants de l’esquí i la muntanya amb seu a Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), on s’hi realitzaran tallers, xerrades i activitats per a tota la família. Amb aquesta 54 edició, la Unió Excursionista de Catalunya (UEC) de Barcelona es converteix amb una de les entitats més veteranes en l’organització de curses d’esquí de muntanya a casa nostra, una història que es remunta a les primeres travesses Núria-Setcases als anys seixanta quan el clima encara permetia esquiar en cotes baixes, motiu pel qual es va canviar d’ubicació a finals dels vuitanta a l’actual zona de les Valls d’Àneu. Text: UEC Fotos: Ramon Casacuberta i Ruanolin.com
ESQUÍ ALPí i DE TRAVESSA Dynafit Center Test
NOVA MAQUINÀRIA
Ski & Board Tunning
Encerat
Cantells
Soles
DISC CERÀMIC
ESTRUCTURA
WAX JET
ACABAT DE COMPETICIÓ
Nosaltres estem preparats, i tu? Tingues sempre a punt els teus esquís
I els resultats sempre arriben quan ens exigim el màxim
Disfrutem al màxim amb el que fem
Volem que els nostres clients es trobin a gust
En Esierri Bikes & Ski us oferim taller de reparació d’esquís, disposem de la maquinaria adequada per posar a punt el vostre material. Des de cantos, ceres i estructura, fins al muntatge de fixacions, tall i encolat de pells. Podeu demanar-nos assessorament per a treballs especials. Mirem d’oferir una servei eficaç i ràpid perquè pugueu disposar del vostre material llest per l’endemà. Us esperem!
Taller i botiga a Esterri d’Àneu. Pots recollir el material a la botiga de Tremp Tels. 973 626 041 & 619 811 516 · info@esierribikes.com · www.esierribikes.com Lloguer de material
Escola de ski
Taller i manteniment
Taxi 24h
Ski Lounge
L’ E S Q U Í NÒRDIC A CATALUNYA
Al Pirineu català trobaràs 7 estacions d’esquí nòrdic, amb més de 200 km de circuits que transcorren per
espais naturals protegits i en els quals podem gaudir
d’un fantàstic dia de neu immersos en plena natura, tot
practicant l’esquí nòrdic o passejant amb raquetes de neu.
L
’esquí nòrdic està considerat com un dels esports més complets, el cos treballa harmònicament sense tensions i al ritme desitjat la qual cosa el posiciona com un esport poc agressiu, aeròbic i molt complet. L’essència de l’esquí nòrdic és lliscar sobre la neu, no caminar!! L’objectiu és aconseguir el lliscament sobre un terreny nevat podent adaptar l’esforç a les diferents pendents del terreny. A aquesta lliscada se li afegeix la força que es realitza amb el tronc superior a través dels braços i els pals. Pel que fa als beneficis psicològics la pràctica de l’esport en un entorn natural proporciona sensacions satisfactòries que ajuden al desenvolupament tant físic com mental del practicant.
Els darrers anys, cada cop són més els excursionistes que visiten les estacions per a fer excursions amb raquetes de neu ja que es “conjuga” de manera perfecta la pràctica esportiva a la neu en un entorn segur i poc maltractat paisatgísticament. En l’actualitat disposem de 90 quilòmetres de circuits senyalitzats per a fer excursions amb raquetes.
EDITORIAL
11
LLES
A Catalunya hi ha 7 estacions d’esquí nòrdic, totes elles agrupades sota la marca Tot Nòrdic: Guils, Lles, Aransa, Sant Joan de l’Erm, Tuixent–LaVansa, Tavascan i Virós– Vall Ferrera. Totes elles es troben en Parcs Naturals o espais protegits, les estacions són una gran oportunitat per gaudir de la natura i descobrir paisatges privilegiats, tant practicant l’esquí com realitzant excursions.
Situada a la Cerdanya i amb impressionants vistes a la Serra del Cadí i a la Vall de la Cerdanya. La connexió amb l’estació d’Aransa proporciona 67 quilòmetres d’esquí, cosa que ho converteix en un dels més grans dominis d’esquí nòrdic. El refugi del Cap del Rec és el centre de nombroses activitats estiu i hivern.Aquest anys l’estació inclou un circuit d’SkiJoring, per poder esquiar amb el teu gos. Serveis: Escola d’esquí, bar-restaurant, lloguer de material, refugi amb capacitat per a 60 persones. www.lles.net 36 km de pistes d’esquí 20 km d’itineraris de raquetes
GUILS-FONTANERA
ARANSA
Situada en plena Cerdanya i a 12 quilòmetres de Puigcerdà. La seva situació en un vessant d’influència atlàntica, garanteix més temps d’innivació. L’estació de Guils Fontanera gaudeix d’unes magnífiques vistes panoràmiques als cims i a la Vall de la Cerdanya. Com a novetat aquest any incorpora el primer circuit de fat bike, amb una pista circular i perfectament senyalitzada, independent dels circuits d’esquí per pedalejar sobre neu. Serveis: Escola d’esquí, bar-restaurant, lloguer de material. www.guils.com 34 km pistes d’esquí 10 km d’itineraris de raquetes
Situada a la Cerdanya, a 5 quilòmetres del poble d’Aransa. Els seus circuits transcorren per frondosos boscos de pi negre, alternant unes vistes extraordinàries a la Serra del Cadí, la Vall de la Cerdanya i l’Alt Urgell. S’enllaça amb Lles per la part alta Serveis: Escola d’esquí, bar-restaurant, lloguer de material. www.aransaesqui.cat 31 km de pistes d’esquí 19 km itineraris de raquetes
12
L’esquí nòrdic a Catalunya
Destacar que les estacions de Lles i Aransa estan connectades per un circuit d’esquí convertint aquest en el major domini esquiable de l’estat. És en aquest domini on es fa la Marxa Pirineu, única marxa a l’estat que surt d’una estació i arriba a una altra.
SANT JOAN DE L’ERM Situada entre l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà, dins el Parc Natural de l’Alt Pirineu. El més característic és la varietat de circuits que transcorren per espectaculars boscos d’avets, bedolls i pi negre. El refugi de la Basseta és el principal nucli de l’estació i centre de moltes activitats al llarg de tot l’any. Serveis: Escola d’esquí, bar-restaurant, lloguer de material, refugi amb capacitat per a 80 persones. www.santjoandelerm.com 40 km de pistes d’esquí 5 km d’itineraris de raquetes
TUIXENT LA VANSA Situada a la cara nord del Massís del Port del Compte i amb unes magnífiques vistes al Pedraforca i a la vessant sud de la Serra del Cadí. De fàcil accés i molt propera a la Catalunya central. La Vall de la Vansa i Tuixent ofereix activitats al llarg de tot l’any i és un important centre de serveis. Serveis: Escola d’esquí, bar-restaurant, lloguer de material, refugi amb capacitat per a 20 persones. www.tuixent-lavansa.com 25 km pistes d’esquí 11,50 itineraris de raquetes
VIRÒS-VALLFERRERA Situada al Pallars Sobirà, dins el Parc Natural de l’Alt Pirineu. El refugi del Gall Fer, obert tot l’any, és el principal centre de l’estació, des d’on es poden realitzar tot tipus d’activitats en un indret d’especial interès natural. Serveis: Escola d’esquí, bar-restaurant, lloguer de material, refugi amb capacitat per a 40 persones. www.refugigallfer.com 23 km pistes d’esquí 16 km d’itineraris de raquetes
L’esquí nòrdic a Catalunya
TAVASCAN Situada al Pallars Sobirà, en ple centre del Parc natural de l’Alt Pirineu. És una estació que, a més d’oferir circuits d’esquí nòrdic, s’hi pot practicar esquí alpí i altres activitats com l’esquí extrem o de muntanya. La base de l’estació és el refugi de la Pleta del Prat. Serveis: Escola d’esquí, bar-restaurant, lloguer de material, refugi amb capacitat per a 80 persones i la possibilitatde fer excursions amb Snow Retrac (màquina trepitjaneus). www.tavascan.net 14 km pistes d’esquí 14 km itineraris de raquetes
A més l’esquí nòrdic és una modalitat amb tarifes econòmiques (un dia 12 € per adult, 6 € per infant/major de 65 anys i gratuït per menors de 5 anys) i packs familiars amb lloguer d’equip complet perquè tots puguin passar un bon dia la neu.( 2 adults i 2 infant per 73,50.-€ inclòs el forfet i el lloguer de tot l’equip). Cal destacar que el forfet de temporada de Tot Nòrdic inclou un forfet de dia a les estacions d’esquí alpí de La Molina, Vall de Núria, Vallter, Espot, Portainé i Tavascan, i incorpora descomptes per a gaudir de les estacions d’esquí nòrdic de Naturlàndia a Andorra, Beille i Chioula situades a l’Ariège i La Llossa i La Quillane ubicades a Capcir.
13
Amb l’objectiu de retornar al caràcter popular de les marxes d’esquí de fons, pensades per fer sol però també amics i amb família, per gaudir de l’ambient i l’entorn de les estacions d’esquí nòrdic i també per motivar-nos a entrenar i a perfeccionar la nostra tècnica, aquest hivern neix un nou circuit : l’XCircuit, destinat a tots els fondistes i a tots aquells que es volen iniciar en l’esquí de fons i gaudir de les marxes que es fan a diferents estacions del Pirineu. Hi pots participar de manera individual, però hi ha una categoria familiar on poden participar un mínim de 3 membres d’una mateixa família, i es puntua el millor temps dels primers que arribin.
I si aconsegueixes fer-les totes, seràs FiniXCer i gaudiràs d’un trofeu que de ben segur mostraràs ben orgullós. Mira tota la informació al nostre web i anima’t a participar!! www.xcircuit.cat.
Text i fotos: Tot Nòrdic
www.totnordic.com
Despesa d’energia (en kJ·min-1)
És recomanable realitzar una pràctica esportiva en dejú
60 50 40 30 20 10 0 30
45
60
75
90
105
120
Temps de durada de l’exercisi (en min.) FFA plasmàtica
Altres fonts de greix
Glucosa plasmàtica
Glucogen muscular
Utilització de combustible energètic en relació al temps de pràctica esportiva. Font: Van Loon LJ (2003).
SERVEI DE DIETÈTICA
Mònica Dicenta Boluda
esquitxcentreesportiu@gmail.com
Tel. 973 352 553
Aquest hivern neix un nou circuit l’XCircuit, destinat a tots els fondistes i a tots aquells que es volen iniciar en l’esquí de fons i gaudir de les marxes que es fan a diferents estacions del Pirineu. L’Xcircuit neix amb l’objectiu de retornar al caràcter popular de les marxes d’esquí de fons, pensades per fer sol però també amics i amb família, per gaudir de l’ambient i l’entorn de les estacions d’esquí nòrdic i també per motivar-nos a entrenar i a perfeccionar la nostra tècnica. Hi pots participar de manera individual, però tenim una categoria familiar on poden participar un mínim de 3 membres d’una mateixa família, i es puntua el millor temps dels primers que arribin. I si aconsegueixes fer-les totes, seràs FiniXCer i gaudiràs d’un trofeu que de ben segur mostraràs ben orgullós. Mira tota la informació al nostre web i anima’t a participar!!
MIREIA MIRÓ I VARELA -Barcelona 1.988Campiona del món d’esquí de muntanya
Mireia Miró, campiona del món d’esquí de muntanya, i
saltadora base, acaba de presentar un documental filmat a
Noruega, “SER” , l‘atleta va gaudir durant unes setmanes de l‘incomparable marc Noruec, esquiant fins a peu mar, un lloc únic per realitzar l‘skimo, i per emplenar piles.
D’aquesta experiència, en podem gaudir amb el documental “SER” presentat per l’atleta aquest passat mes d’octubre.
Mireia Miró - SER
Mireia, el reportatge és preciós, deus haver gaudit moltíssim aquests dies a Noruega, explica’ns una mica com va sorgir la idea de fer-ho, i què t’has endut cap a casa d’aquesta experiència, La idea va sortir de Lymbus, l’empresa de comunicació i màrqueting esportiu on treballo actualment i on he estat com a atleta anteriorment durant uns quants anys de la meva esportiva. Sabent que m’agrada viatjar, i més amb esquís de muntanya em van proposar aquest “projecte”, des d’un inici em va agradar la idea. No sabia ben bé com sortiria ja que mai havia anat a un viatge tant llarg grabant com ho vam fer i em feia una mica de por cansarme’n. Però amb l’equip to va anar rodat, i hi va haver molt bona entesa des de bon principi. M’enduc una experiència molt maca. Des de la teva iniciació a la UEC de Gràcia (Bcn), fins al dia d’avui, campiona del món de skimo, fa vertigen mirar enrere?, i mirar endavant? Sempre he tingut moltes coses al cap, el principal problema que he tingut és endreçar-les i donar-hi prioritat. Tenia la sensació que no tindria temps de fer tot el que volia fer o probar, però ara estic entrant en una altra etapa, amb més calma, el que hagi de vindre, vindrà i miraré de disfrutar-ho al màxim.
Mireia Miró va viatjar durant dues setmanes a Noruega per desconnectar de la rutina i la competició, l’experiència ha estat recollida en el documental “SER”
21
En una entrevista a la FEEC, l’any 1988 (en tenies 20), a la pregunta “Fins quan et planteges competir a alt nivell?” vas respondre que no et veies competint al cap de 10 anys, n’han passat 9 i estàs en ple rendiment, com et veus ara?, i que respondries avui a la mateixa pregunta que et van fer llavors? Bé la veritat és que és una xifra amb trampa, ja que vaig deixar la competició d’alt nivell a finals de 2013. Al 2015 em vaig tornar a enganxar però amb un altre gas, considero que estic en una segona etapa de la meva vida esportiva. Diferent, molt diferent, no tinc ni l’ambició que tenia amb 20 anys. No ho sé on estaré d’aquí d’10 anys. Aquests últims 10 m’han passat tantes coses dins i fora de l’esport que me n’adono que podría estar molt bé també fent d’altres coses.
Una lesió en el genoll la va portar a prendre la decisió de deixar la competició d’èlit l’any 2013. Des de llavors, s’ha centrat a preparar nous reptes esportius relacionats amb el món del outdoor, a més de seguir participant en competicions d’una forma més relaxada.
Et vas iniciar a l’esquí de muntanya l’any 2005, competint per primera vegada a Cerler, a la Cronoescalada 2006, però abans havies fet alpinisme i escalada, continues practicant? No continuo practicant, és ben bé que no tinc temps per a tot, i he donat altres prioritats. Potser algun dia hi torno... Com es presenta aquesta temporada amb la selecció espanyola d’esquí de muntanya (FEDME)? Bé, sempre he tingut molt bon ambient. Encara no sé ben bé quines curses faré però seran benvingudes. 6/Pregunta obligada, quins reptes tens a curt i llarg termini com l’atleta?, i fora de l’esport, a nivell personal? Dels reptes no se’n parla fins que no estan fets! ;-)
Sabem que ets una amant de la bici, BTT o carretera? Totes dues, tot depent del dia. Habitualment, els que vivim a Cerdanya, i practiquem l’esport, us veiem per pistes, camins, carreteres, tant a tu, com a altres companys teus, com la Clàudia Galicia, en Marc Pinsach, en Jan Margalit, etc., què té aquesta comarca a l’hora d’oferir l’outdoor? És una comarca amb moltes possibilitats, oberta, amb bona meteoroligía, bastant ben situada respecte les principals ciutats de Catalunya... Què és per tu un moment de relaxament, fora de l’esport? Escoltar música al sofà. I per acabar, un desig pel 2018... Felicitat poer a tothom!
Moltes gràcies Mireia, molta sort en tot el que facis, que segur que així serà! Entrevista: Lourdes Insa Fotos: Pep Cuberes Lymbus
pulsòmetres El funcionament d’un pulsòmetre és molt senzill, i entre altres coses et permet conèixer el teu ritme, velocitat, calories consumides, distància recorreguda i saber-ho tot sobre el teu pols. Serveix per realitzar qualsevol tipus d’activitat; ciclisme, natació, running, etc. Permet personalitzar-lo incorporant les teves dades (sexe, altura, pes, etc), veure tots el recorreguts realitzant gràfiques, analitzar els teus rendiments i estadístiques, saber el temps de recuperació desprès de l’esforç. La novetat en pulsòmetres permet la lectura directa al canell, prescindint de la cinta de pit. Cal esmentar, que en el cas on l’usuari requereix d’unes dades més exactes i amb més informació es recomana l’ús de la cinta. Es considera molt important realitzar una prova d’esforç a on es determinarà amb exactitud la teva freqüència cardíaca màxima i mínima a la que pots entrenar. D’aquesta manera asseguraràs un entrenament efectiu i saludable. El pulsòmetre pot ser la teva motivació extra per tal que rendeixis més, i a la vegada milloris i assoleixis els teus objectius. Vine a conèixer les últimes novetats en
,
i
GARMIN> PHENIX 5 HR
POLAR> M430
SUUNTO> SPARTAN SPORT WRIST HR GOLD
Vine a Helio’s a conèixer el pulsòmetre que més s’adapta a les teves necessitats.
especialistes en trofeus esportius
JOIERIA HELIO’S
C. Major, 3 · Puigcerdà · Telèfon 972 88 14 28 · helios@joieriahelios.com
L’Audi Salomon Quest Challenge reuneix a més de 400 participants en un matí inoblidable d’esquí en Formigal-Panticosa 429 persones repartides en 143 equips gaudeixen amb la competició més divertida de la temporada El proper 3 de febrer, l’Audi Salomon Quest Challenge viatjarà fins a Masella per celebrar la seva tercera cita de la temporada.
Audi Salomon Quest Challenge
25
P
etits, joves i majors el passat 15 de gener van gaudir d’un matí únic, amb neu pols i 167 km esquiables en Formigal-Panticosa gràcies a l’Audi Salomon Quest Challenge. La competició més divertida de la temporada va reunir a 429 participants en un dia perfecte per a l’esquí. L’estació del Vall de Tena va acollir la segona cita d’una prova que ja s’ha consolidat com una de les més originals de l’hivern. Fins a 143 equips, formats per tres participants, es van posar el dorsal per gaudir en els cinc reptes que proposa l’Audi Salomon Quest Challenge. Els participants van començar a arribar sobre les 8:30h al village situat a la Zona Sisenes (1500m) per recollir el xip, el dorsal i el mapa i arrencar una nova aventura per l’estació. Després de dissenyar la seva estratègia, cada equip es va llançar a descobrir les proves que proposa l’Audi Salomon Quest Challenge: l’eslàlom gegant, el freeride, el boardercross, el banked eslàlom i el nou i sorprenent quilòmetre llançat. El crono es va engegar a partir de les nou, donant tres hores a cada trio per sumar el màxim nombre possible de punts. Entre els inscrits, equips formats per pares i fills, uns altres amb majoria de joves o esquiadors de club sobre esquís, snow o telemark. Molts d’ells, participants populars que es posaven per primera vegada un dorsal per sentir-se gairebé com a professionals gràcies a l’Audi Salomon Quest Challenge, una cita que redefineix el concepte de competició. Després de tres hores d’emoció i diversió, el village de la Zona Sisenes tornaria a concentrar l’activitat amb centenars de persones amb ganes de tancar el matí de neu de la millor manera possible: amb regals, lliurament de premis i sorteig de material entre tots els inscrits. Així, els més afortunats, van arrodonir el dia portant-se alguna sorpresa per a casa després d’un dia inoblidable d’esquí a l’estació de la Vall del Tena. Després de passar per Formigal-Panticosa, l’Audi Salomon Quest Challenge viatjarà ara fins a Masella per celebrar la seva tercera cita de la temporada el 3 de febrer. Les inscripcions, a un preu de 12€, es podran realitzar a la web www.audisalomonquestchallenge.com.
Amics, neu i competició per a tots els nivells: és la fórmula d’una prova que cada any suma més adeptes. El proper 3 de febrer a Masella
26
EDITORIAL
Vistes de la Vallfarrera sobre àrea del bosc de Viros.
Vall d’Incles - Pic de les Pales de Cabana Sorda amb esquís de muntanya L’Andorra hivernal té múltiples possibilitats, d’aquest
tauler de joc tan gran, en aquest article us proposem una
petita ruta que surt de la vall d’Incles cap a la serra de
Cabana Sorda, separació natural amb la vall de Ransol. Passant per sobre les Basses de les Salamandres
E
ntrem amb el cotxe tot el que ens permet la neu per la carretera que va a la vall d’Incles i ens calcem els esquís. Pujarem per la part més sud-oest i per tant, si fa bo, el sol escalfarà de valent; així que és possible que el primer tram si no hi ha molta neu l’haguem de fer amb els esquís a l’esquena, és un tram molt planer que hem de seguir fins a les bordes que hi ha al fons de vall. Un cop arribem al nucli més gran de cases fem una corba a mà dreta per començar a pujar en diagonal cap al bosc, fins a trobar el camí marcat d’estiu, travessem un parell de torrents molt marcats i amples que baixen pel mig del bosc i que si estan prou coberts de neu, podrem baixar posteriorment.
Sortida amb esquís de muntanya
Seguint el camí d’estiu fem una “S” pel bosc de la pinosa on es deixa veure a la part més est, amb una estètica imponent, la serra de Juclà (Tosa d’Incles i pas de les vaques, Tosa de Juclà i refugi de Siscaró, crestà de Juclà...) i a la part més sud el Tarter amb la inconfusible “X” de les pistes d’esquí. Aquestes dos postals ens acompanyaran gairebé tota pujada. Un cop sortim del bosc fem una sinuosa pujada direcció oest cap a les basses de les Salamandres, unes petites basses que tot i estar tapades, pel desnivell s’intueixen clarament. Des d’aquí ja dibuixem la baixada que farem i que queda quasi en línia recta al nord, a l’estiu és un camí GRP (gran recorregut del País) Seguim avançant amb nul desnivell sota les pales de les Basses de les Salamandres i ja guaitem un parell de possibles pujades per anar agafar el llom de la Tossa de Caraup el primer, per la collada del mateix nom que la Tossa i el segon una mica més enllà: la collada del Clop Sord, agafem el primer.
A la Tossa de caraup amb Ransol al fons
28
EDITORIAL
2.650 m
1.765 m 0
2
4
6
8
10
12 km
Cim del Cap de les Pales de Cabana Sorda
X
FITXA TÈCNICA Distància: 12 km
Desnivell: +900m
Punt de partida: Carretera de Vall d’Incles
Punt d’arribada: Pic de les Pales de Cabana Sorda Tipus de recorregut: Circular Dificultat tècnica: Mitjana Dificultat fisica: Mitjana
X
Fotodepilació
Fotorejoveniment dèrmic
Indiba
Pedicura
LPG
Solarium
Pressoterapia
CENTRE D’ESTÈTICA I MASSATGE
Depilació
Obert de dimarts a dissabte, hores convingudes
Manicura
Tel. 608 782 080 · Av. França 10, 1er - 17520 PUIGCERDÀ
Tractaments facials i corporals Quiromassatges
Sortida amb esquís de muntanya
29
Ambdós colls ens passen a la Vall de Ransol i des d’aquests ens deixen veure múltiples opcions, nosaltres tirem pel llom o cresta de la Cabana Sorda, sense cap tipus de complicació (ni tècnica , ni física) passem per la Tossa de Caraup 2.639m i arribem al Cap de les Pales de Cabana Sorda 2.679m. Si volguéssim podríem continuar fins al Pic de la Coma de Varilles que ens queda relativament a prop, tot i que la baixada cap al nostre inici, direcció el refugi de Cabana Sorda, té un grau més de dificultat. Nosaltres ja traiem pells i disposem a gaudir d’una baixada d’aproximadament 2 km i 650m que trobem amb molt bona neu, per la pala de les Basses de les Salamandres una petita olla que primer ens deixa a les basses cobertes i continuem per la Costa del Caup fins a trobar les nostres traces a sortida del bosc. Per no haver de desfer tot el camí de pujada es pot baixar per les petites canals que porten a baix de tot de la vall, sempre depèn de les condicions de la neu. Un cop sortim del bosc anem a buscar al camí fins al principi del camí, just al costat del pont de l’Orri, on hem deixat el cotxe. Pujant amb les pistes d’esquí al fons
Fins a l’entrada del bosc tenim vora 2km de baixada i -650m
De baixada podem tallar el bosc per alguna de les seves canals
Distribuïdor oficial
Rutas en bicicleta por el Pirineo T. +34 661708447 www.tracksdepallars.com Carrer Major, 72 -info@tracksdepallars.com 25700 La Seu d’Urgell - Tel. 973 350 523
rutes senyalitzades DE L,Alt Urgell
RUTA DE TAÚS ALS CASTELLS E
l camí vell de Taús als Catells havia servit històricament per comunicar aquests dos pobles de les Valls d’Aguilar, situats a la part més alta del municipi i al voltant dels 1500mt d’alçada, són dels pobles més alts del Pirineu. El camí té un recurregut de 2,6 Km (5,2 Km anar i tornar) i uns desnivells molt suaus, tot i no ser gaire ample és força planer i apte per a tots els públics. El camí havia quedat en desús i inaccessible a partir dels anys 80 però cap al 2014 s’ha recuperat amb la corresponent esbrossada i senyalització tant vertical com horitzontal, dins el projecte de recuperació del camí vell de les Valls d’Aguilar.
Tolla al de riu de Castells
Just arribar al poble de Taús trobem la primera senyal vertical que ens indica l’inici de l’itinerari, senyalant el poble dels Castells cap a l’oest, seguim les marques grogues que ens acompanyaran durant tot el camí i aviat deixem el poble per arribar a la Font Vella, al igual que molts pobles, servia per anar a buscar l’aigua per veure quan encara no hi havia la xarxa d’aigua potable. Continuem per la solana amb camí ben marcat i delimitat per una petita paret de pedra seca, ben aviat girarem cap a nord per entrar a la llau del Canarill, zona més fresca i ombrívola als matins que ens portarà a travessar el rierol del mateix nom, el camí discorre entre zones de poca vegetació i d’altres de boixos que delimiten el camí. A partir del torrent seguirem el solà fins al Coll de la Cirera, primer una mica pendent i després força planer.
Ens endissem per camins recuperats, entre
boscos passejem com ho havien fet els nostres
avantpassats per anar del poble de Taús al dels
Castells, aquests són dels pobles més alts del Pirineu,
situats al municipi de les Valls d’Aguilar on sembla que per moments s’atura el temps.
Imatge del Camí Vell, tot arribant al Torrent de Cananill
Del coll la vista s’eixampla força i ja veiem el poble dels Castells al fons que és el nostre objectiu. Per zona força planera travessarem la Plana del Ramoneda, hi tenim surgències d’aigua en forma de petits aiguamolls que travessarem sense més dificultat, els més problemàtics estan equipats amb travesseres de fusta perquè no ens mullem els peus al passar-hi. Seguidament, el camí torna a virar a nord per entrar a barranquet del riu dels castells que discorre entre zones de roca formant diverses tolles d’aigua on ens podem banyar a l’estiu, el lloc és força pintoresc amb el vell Molí del Grau que encara es manté de peu i servia per proveir de farina al poble, un pontet sobre el riu d’una sola llossa de pedra i un salt d’aigua d’uns 3 metres. És el lloc ideal per fer-nos la foto!
Del riu dels Castells arribem al poble en escassos metres, passant per sota la les parets dels Costerots. Els Castells és un poble molt solejat, amb carrers força pendents i molts pocs habitats, on encara hi ha un ramat d’ovelles que ajuda a conservar les pastures.
a peu 32 Coneix L,Alt Urgell FITXA TÈCNICA Recorregut: 5,2 km.
Desnivell acumulat: 230 m. Temps de marxa: 1h20
Punt de partida i arribada: Entrada del poble de Taús. Tipus de marca: Senyalitzatció
vertical i horitzontal
Tipus de recorregut: Lineal.
Més info a: www.alturgell.cat
Pontet de pedra sobre el riu dels Castells
X
1.518 m
1.445 m
0
0,5
1
1,5
Ajuntament de les Valls d’Aguilar
2
2,5 km
CAL ROSSA TAÚS
REGALA
CAL ROSSA LOFT RURAL (2 persones) de divendres a diumenge Preu 195 € Obsequi: Formatge Bellut Eroles Ampolla de Vi Carisma Promoció Vàlida fins al 28 de febrer de 2018 c. del planell 2
25795 taús - Pirineu info@calrossa.com www.calrossa.com
t. 683 337 056
natura
Moixons del fred Ara fa un any vam dedicar aquestes pàgines a parlar
d’ocells que visiten el Pirineu durant els mesos d’hivern.
En aquesta ocasió volem aprofundir sobre el tema perquè l’hivern 2017-2018 està essent especialment bo per veure algunes d’aquestes espècies.
L
es comarques pirinenques, i bona part del país, són la destinació on passen l’hivern un bon nombre d’espècies de moixons del nord. Són el que anomenem espècies hivernants. La seva àrea de reproducció és, en general, molt més al nord de les nostres contrades, de mitja Europa en amunt si fa no fa. Cada final de tardor, els aficionats a l’ornitologia estem atents a l’arribada d’aquests moixons perquè només podem gaudir de la seva presència uns pocs mesos a l’any. I encara no pas sempre igual, ja que segons la temporada n’arriben més o menys individus. L’actual està essent especialment bona per a un grapat d’espècies que tot seguit us presentem. Normalment, la seva arribada abundosa respon a bones temporades de cria, nord enllà.
Les nevades fortes, com aquesta del gener de 2006, de vegades ens porten sorpreses ornitològiques.
35
El durbec és d’aspecte rabassut, capgros i cuacurt.
El durbec (Coccothraustes coccothraustes) És un representant molt especial de la família de les caderneres, pinsans i passerells. La seva principal particularitat és el bec, molt gruixut. Amb aquesta imponent eina obre o esclafa pinyols de petits fruits per menjar-se’n les llavors. Li agraden especialment les de lledoner i cirerer, i en general la grana menuda de tots els caducifolis. A més del poderós bec que li dóna nom, la forma i el color de la punta d’algunes plomes de les ales li confereix encara un aspecte més exòtic. I encara, aquest bec amb tanta personalitat canvia de color segons l’estació. Ara és gairebé blanc, mentre que a la primavera agafa una tonalitat gris blavosa. Segons l’Institut Català d’Ornitologia (ICO), només en la primera setmana de gener se n’han fet 129 observacions al conjunt del país. Aquesta freqüència d’aparició és de les més altes dels darrers anys, i denota l’arribada de més durbecs que de costum. Com la majoria d’espècies de la seva família, en aquesta època sovint s’associa amb d’altres espècies per buscar menjar. No és difícil que allà on n’hi hagi, visiti menjadores per a moixons. Si aquest és el cas, qui en pugui gaudir des de casa, escola, hotel o refugi ja es pot considerar ben afortunat.
El lluer (Carduelis spinus) Comparteix família amb el durbec, però no s’assemblen ni poc ni molt. El lluer és força més petit i de colors verds, grocs i negres. També li agraden les llavors, i el seu bec cònic i estret li permet de buscar-les a dins dels fruits més menuts. Les de vern i les de bedoll són les seves preferides. Com que és molt lleuger, pot penjar-se dels branquillons més prims. D’entre els moixons de la seva família, segurament és el més refiat de tots.
El lluer femella és més aviat grisosa i amb el plomatge ben ratllat.
Hi ha hiverns que es produeixen veritables invasions de lluers centreuropeus. En vénen estols i més estols els anys que la reproducció ha estat exitosa i per contra l’abundància d’aliment no els pot sustentar a tots. Llavors es desplacen cap a latituds més meridionals en massa i arriben fins a les conurbacions de bona part del país. Té debilitat per les llavors com el negrilló, les pipes i els cacauets, de manera que si en tenim a prop i els n’oferim, tenim molts números de passar molt bones estones mirant-los agafats a les nostres menjadores i sentint la seva incofusible piuladissa. El lluer mascle és verd grogós i amb el capell negre. Alguns també tenen una mica de negre a la gola. Li agraden molt les llavors del vern.
El mascle de pinsà mec sempre té el cap poc o molt fosc. A mesura que l’hivern avança, cada cop el té més negre.
El pinsà mec (Fringilla montifringilla)
Si el durbec patia un canvi de coloració al bec, el mascle del pinsà mec es transforma encara més. Ara el veiem amb un plomatge una mica discret, si bé al costat del seu cosí, el pinsà comú, continua destacant pel final de l’esquena blanc i el cap, el pit i la franja de les ales més ataronjat. Però cap a final d’hivern cada cop té el cap més negre fins que el contrast amb la resta del cos el fan un moixó molt bonic. El nom de mec ve del reclam que emet quan vola. Totes les espècies de la seva família, i d’altres, emeten uns reclams curts quan volen que s’anomenen crits de contacte. El nom ho diu tot: serveixen per mantenir la cohesió de l’estol, o bé buscar-ne si t’has quedat sol! Aquest pinsà niua molt al nord del continent, als bedollars escandinaus. La seva arribada fins a les nostres terres varia d’any en any. Hi ha contrades catalanes com Osona on hi és abundant gairebé tots els hiverns. Enguany, però, se n’estan veient bastants a les nostres comarques pirinenques.
El tord ala-roig es pot confondre amb el tord comú, però la vermellor dels costats i el disseny facial ajuden molt a identificar-lo.
El tord ala-roig (Turdus iliacus) Si la família de les caderneres i els pinsans ens porta uns convidats especials, la de les merles i les grives no es queda curta. Com passava amb aquell altre grup, hi ha tot d’espècies centreuropees i nòrdiques que a la tardor es desplacen vers el sud del continent per passar-hi l’hivern. Aquí en presentarem un parell. La primera és el tord ala-roig. Té la mida d’un tord (per això se’n diu), però ben vist de seguida s’aprecien els seus trets distintius: cella i bigotera blanques i de sota de les ales d’un color vermellós que se li estén cap als costats del pit. S’alimenta de tota mena de petits fruits, i ara a l’hivern també aprofita les llavors. Però si una cosa li agrada al tord ala-roig, com a la resta de membres de la seva família, és pasturar pels prats a la recerca de cucs i altres invertebrats. Si els prats tenen bestiar, encara millor, perquè una cosa porta l’altra: bestiar, excrements, cuques, menjar! Sol formar estols, i sovint es barreja amb d’altres moixons a l’hora de buscar menjar, especialment ara, que tothom va més just.
Cada cop en som més Si t’estimes l’entorn, descobreix com unir-te a la nostra xarxa. “AQUÍ ens agraden els moixons”.
Natura
37
La griva cerdana (Turdus pilaris) La segona espècie de la família de les merles és la griva cerdana. El nom ens orienta sobre la mida i el pigallat que deu tenir, semblants ambdues coses a les de la seva cosina, la griva comú. I sí, així és. Però el cognom pot sorprendre. Fa pensar que només n’hi hagi a la Cerdanya, o que sigui originària d’aquesta perfecta comarca pirinenca. Però això no té ni cap ni peus, perquè la cerdana és un moixó que niua de mitja Europa en amunt. Aquí, Cerdanya inclosa, només la tenim com a visitant hivernant i gràcies. Si consultem un dels més grans tresors lingüístics que tenim en el nostre idioma, el Diccionari Català-Valencià-Balear de mossén Alcover, trobarem una possible explicació al cognom d’aquesta griva. A banda de ser el gentilici femení de la Cerdanya, cerdana també és com s’anomenava aquesta espècie, sense el nom de griva al davant. Com a adjectiu, cerdà i cerdana s’empra en alguns llocs del país per a designar algú murri, que no mereix confiança o que procura enganyar. En d’altres llocs, en canvi, es fa o feia servir per advertir de la tossuderia ridícula d’algú. Per tant, segurament el qualificatiu de cerdana per aquest preciós moixó del nord deu venir d’algun tret del seu comportament que s’avé amb alguna d’aquestes definicions. Sigui pel que sigui, veure grives cerdanes pasturant pels prats gebrats, o afartant-se de tapaculs de gavernera, és una de les millors visions que podem tenir durant les nostres passejades ornitològiques hivernals pel Pirineu.
La griva cerdana pastura sovint pels prats on hi ha bestiar.
Text: Jordi Dalmau i Ausàs Fotos: Jordi Dalmau i Jordi Nicolau AUBÈRRIA i Enriqueta Rodríguez www.auberria.cat natura@auberria.cat Per veure aquests ocells que us acabem d’explicar i d’altres, cada hivern fem una sortida organitzada pel Parc Natural del Cadí-Moixeró. Enguany serà el 4 de març i anirem a passejar pels voltants del poble alturgellenc de Vilanova de Banat, a la cara nord de la serra del Cadí. Informació i inscripcions al telèfon del Parc: 93 824 41 51
Connecta’t amb la natura des de qualsevol lloc
www.auberria.cat
BOTIGA ONLINE · WEB RESPONSIVA BLOG I AGENDA D’ACTIVITATS · METEOSEU CURRICULUM DE PROJECTES · VOCACIÓ D’EMPRESA
Tu hi poses la casa,
nosaltres el menjar
i la natura els convidats
la primera botiga del Pirineu català per gaudir de la natura Menjadores, llavors, llard, caixes-niu, prismàtics, hides, càmeres de fototrampeig, llibres especialitzats,... Horari habitual: De 09:00 a 13:00 dimarts, dimecres i divendres De 16:30 a 18:30 de dilluns a divendres El treball de camp ens pot fer alterar aquest horari, per això recomanem de trucar-nos abans.
l
natura a t s u f e d s e r o Menjad
AUBÈRRIA natura i patrimoni SL · Regència d’Urgell, 22 · 25700 la Seu d’Urgell www.auberria.cat · Tels. 689 422 670
- 973 353 607 · Segueix-nos al
i
FIXACIÓ DYNAFIT P49 RACE
COMENÇA LA NOVA ERA DE LA FIXACIÓ AMB PASSADORS
ISPO Award 2018
Posa les fixacions, i ràpid: En l’hivern 18/19, DYNAFIT li dóna la volta al concepte de fixació amb passadors i torna a fer honor al seu nom com a innovador tècnic de l’esquí de travessia. En lloc de la combinació de passadors als dos costats de la part davantera de la fixació i de peces insertables en les botes d’esquí, usada des de fa 30 anys, d’ara endavant els passadors amb ressort es troben directament al capdavant. Al mateix temps, la marca especialista en esquí de travessia ha redissenyat el mecanisme del taló. Aquest nou sistema, pendent de patent, es presenta per primera vegada al món de la competició amb el model P49, certificat per la ISMF (Federació Internacional d’Esquí de Muntanya), i les botes de competició DYNAFIT DNA Pintech by Pierre Gignoux. L’avantatge del nou concepte és que la col·locació en la fixació es torna més fàcil, còmoda i ràpida. Al mateix temps, es redueix significativamente el pes de la fixació. DYNAFIT defineix nous estàndards amb la ultralleugera P49, ja que solament pesa 49 grams, i fa la lluita contrarellotge encara més i eficient. www.dynafit.com
“Amb uns sorprenents 49 grams, aquesta fixació amb passadors dóna un gir de rosca. En invertir la tecnologia de la part del taló, la fixació P49 millora la col·locació i el rendiment.” Jan Stala
meteo
Curiositats del clima
Avui us oferim un article una mica diferent, no parlarem sobre fenòmens del temps al Pirineu, sinó que farem
una repassada general a diferents conceptes sobre el temps i el clima, i algunes curiositats!
P
erò comencem pel principi, és el mateix clima que temps? Quan algú parlant exclama “Demà el clima serà bo” o “El clima per als pròxims dies” ho estan expressant malament, hi ha molta diferència entre temps i clima. Ho expliquem! El Temps: es refereix a les condicions atmosfèriques, temperatura, humitat, pressió, etc. presents en un determinat moment. Els pronòstics meteorològics de MeteoPirineus Catalans són del temps, no del clima. Clima: Són els valors mitjans habituals per a una zona, amb les mitjanes de les condicions meteorològiques recollides habitualment durant més de 30 anys. El clima es pot representar en els atles climàtics.
Aprofitem per parlar d’un altre terme moltes vegades mal utilitzat, el “fa aire”. Per sort de tots nosaltres, sempre hi ha aire, si no, no podríem respirar! Quan aquest aire es mou, nosaltres notem el vent. Per tant l’expressió correcte serà “avui fa molt vent”! Us expliquem algunes curiositats relacionades amb el temps, que de ben segur molts de nosaltres hem pogut veure alguna vegada!
Meteorologia
39
Rotllos de neu
Rollos de neu en terreny pla, formats per la força del vent.
Els rotllos de neu són un fenomen natural, que es dóna molt rarament. Quan cau la neu sobre una superfície lliscant, com un terreny herbós inclinat, els vidres del cotxe o un terreny gelat, la gravetat pot “llençar” aquella neu fent-la girar sobre si mateixa. De vegades, al centre queda un buit, donant la típica forma de rosquilla al rotllo de neu. Perquè es formi aquest fenomen, la temperatura i el vent són dos factors molt importants i que han de tenir uns valors determinats. En casos encara més estranys, els forts vents en terrenys plans, poden provocar la concentració de rotllos de neu com els de la fotografia.
Color del llamp
La majoria de les vegades els llamps són de color blanc, encara que poden tenir qualsevol color dels que apareixen en l’arc de Sant Martí. El color està determinat per molts factors, com ara si aquesta plovent i hi ha pols a l’atmosfera. Si la concentració d’ozó és alta, els llamps tindran una tonalitat blava. Els llamps poden tenir diferents coloracions.
Pedres gegants
La calamarsa gegant es dóna quan hi ha una gran nuvolada, més exactament quan tenim una enorme tempesta anomenada supercèl·lula. En aquest tipus de tempestes, els vents ascendeixen amb moltíssima força, fent que les partícules de gel quedin molt temps sospeses en una zona anomenada de creixement, on tindran suficient temps per a créixer desmesuradament. Un cop el pes de la pedra és tan gran que el vent no la pot suportar, caurà a terra. Base d’un fort ruixat, probablement acompanyat de calamarsa o pedra
Meteorologia
40
Anècdotes curtes:
§ Contrari a la creença popular, el llampec viatja des del terra cap amunt no des del núvol cap avall. § 9 de cada 10 víctimes d’un raig sobreviuen. § En deu minuts, un huracà allibera més energia que totes les armes nuclears del món. § Els homes tenen 6 vegades més probabilitats de ser assolits per un llamp que les dones. § Els roures són colpejats per un raig més que qualsevol altre arbre. § L’aire humit manté millor la calor que l’aire sec. § La velocitat d’una gota de pluja típica és de 27 quilòmetres per hora. § -40 graus Celsius és igual a -40 graus Fahrenheit. § En els arcs de Sant Martí dobles, els colors estan invertits. Impacte d’un llamp en un arbre.
Anècdotes del Pirineu:
Moixons en un dia de neu
§ S’estima que la cota que rep més precipitació al Pirineu està compresa entre els 1500 i 1800m d’altitud. § Els vents superiors als 70km/h sublima una bona part de la neu amb què contacta § El Pirineu a l’estiu, és una de les zones d’Europa amb més freqüència de tempestes § La presència de brutícia a la neu, fa que es fongui molt més ràpidament. § Moltes zones del Pirineu tenen més hores de sol al llarg de l’any que altres indrets, com per exemple la Plana de Vic o la costa Brava. Text i fotos: Albert de Gràcia METEOPIRINEUS CATALANS
www.meteopirineuscatalans.com
Cortines de precipitació, il·luminades pel sol.
ABDOMINALS AIGUAGIM BODYPUMP BODYBALANCE BODYCOMBAT CIRCUIT FUNCIONAL ENTRENAMENTS PERSONALS
GIC HIITROOM IOGA JIUJITSU K-1 MIXSTYLES TBC TRX
ZUMBA DANSES URBANES PILATES SPINNING TELES ACROBÀTIQUES TOTAL BARRE ESQUENA SANA
www.esquitx.info T. (+34) 973 352 553 Av. Guillem Graell 67 25700 LA SEU D’URGELL
LECTURA
RUTES PELS BOSCOS MÉS BELLS
Q
ualsevol època de l´any és bona per conèixer un dels millors tresors que tenim a Catalunya: els nostres boscos. Es calcula que el país està cober per un total d´1,7 milions d´hectàrees de superficie arbrada, el que significa que gairebé la meitat del territori és bosc. I una altra dada a tenir molt en compte: a Europa hi ha 140 espècies arbòries, mentre que a Catalunya tenim 100. Amb aquest importantíssim espai de diversitat biològica és molt lògic que sorgeixen interessants excursions per unes zones de rellevant valor ecològic, traçades allà on es desenvolupa tot un món vegetal amb una àmplia representació d´espècies amb la seva corresponent i equilibrada distribució geogràfica. Així, en uns seleccionats itineraris que sempre són de fàcil accés per al públic en general, podem gaudir, mentre anem descubrint el país, de les espècies més variades: roures, pins, avets, faigs, alzines, boscos de ribera... Totes les rutes, organitzades per comarques alfabèticament, abasten els més representatius escenaris boscosos de Catalunya. Els itineraris són en la seva majoria circulars (a excepció d´uns pocs que són d´anada i tornada quan no queda més remei), i sempre tenen el mateix punt d´inici i final. Mol sovint ens trobarem que la ubicació dels boscos es situa en paratges
molt recòndits, pel que es fa del tot necessari per a l´aproximació al punt d´inici de la ruta la utilització del cotxe, per la qual cosa en cada ruta es trobarà la descripció de com arribar al punt de partida i on aparcar el vehicle. Cal destacar que s´ha cuidat molt especialment que aquest accés sigui apte per a tot tipus de turisme, i fins i tot s´ha exclòs del llibre alguns boscos d´interès als quals solament s´accedeix amb cotxe tot terreny. Els paisatges per on ens mourem son ben variats, ja sigui de tipus mediterràni o alpí, alguns d´ells molt coneguts. Destaquen entre els quaranta-cinc itineraris els castanyers del Montseny, els boscos de Sant Joan de l´Erm, l´avetosa de la Mata de València, el bosc de Baricauba, la serralada litoral, les pinedes de Prat de Cadí, la fageda d´en Jordà... Text: Eduard Brocal FIORD TÍTOL: Rutes pels boscos més bells AUTOR: César Barba EDITORIAL: SUA edizioak, 2016 P.V.P: 17,60 €
LLIBRERIA DE VIATGES
* Guies * Narrativa * Atles * Muntanya * Mapes...
C. Major 12, local 1 · 25700 La Seu d’Urgell · Tel./fax: 973 35 27 91 · www.llibreriafiord.com Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 14.00h i de 17 a 20.30h (dilluns tancat)
31 de marรง de 2018
Inscripcions: www.voltaperamola.cat
IDAPA
Camins Vius
LA VOLTA AL PARC NACIONAL D’AIGÜESTORTES I ESTANY DE SANT MAURICI Una de les iniciatives pioneres al Pirineu català en l’àmbit de la recuperació i senyalització de camins històrics per a la pràctica del senderisme és el projecte Camins Vius. Fem una aproximació als seus orígens.
L
’any 2001 va néixer Camins Vius, una proposta de recuperació de camins històrics per al senderisme en l’àrea d’influència del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. La iniciativa va sorgir de la mà de la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA), però en les diferents fases de desplegament va comptar amb la col·laboració de nombroses entitats dels àmbits públic i privat. De fet, la idea era força ambiciosa: crear un itinerari de circumval·lació al voltant del parc, relligant els nuclis situats a mitja alçada a través dels camins històrics que els comuniquen i que havia de salvar fins a deu grans ports (Vielha, Bonaigua, Rus,...), per acabar unint sis valls (Àneu, Àssua, Fosca, Boí, Barravés i Aran).
El projecte tenia, per tant, una doble dimensió: contribuir a l’enfortiment de l’economia local, d’una manera difusa i desestacionalitzadora, i recuperar i donar visibilitat al patrimoni històric que representen els antics camins. Tot plegat, en paratges d’alta muntanya i, a més, a l’entorn de l’únic parc nacional del país. Calia, doncs, seleccionar els camins objecte d’actuació; establir unes directrius bàsiques per a la seva rehabilitació; avaluar l’adequació de l’oferta d’equipaments i serveis per al senderisme al voltant d’aquests camins, per últim, definir possibles models de gestió a partir del coneixement de diverses experiències foranes. Tot un repte.
IDAPA · 45
Efectivament, desenvolupar el projecte no va ser senzill. Però va anar deixant diferents accions que en el seu moment no eren tan habituals com ho poden ser ara. Per exemple, els diferents cursos de tècniques de construcció amb pedra seca que, des del 2002, es van realitzar sota l’organització del Parc (a tenir en compte que les tècniques amb la pedra varien d’una vall a una altra i també en funció dels materials disponibles). O els camps de treball internacionals dirigits per DEPANA, però amb la implicació de les entitats vinculades amb el territori (amb la recuperació, per exemple, del camí de Senet a Erill la Vall, per port de Gelada). El mateix Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), va impulsar l’any 2006 el projecte definitiu amb el qual va culminar l’arranjament i senyalització d’aquests camins.
I així, amb els camins rehabilitats, els panells informatius generals en els nuclis de població, els senyals de seguiment al llarg de traçat,..., Camins Vius posava a l’abast del cada vegada més nombrós grup de practicants del senderisme una ruta circular de més de 200 km. El propi parc utilitzava diferents trams per desplegar-hi activitats de descoberta amb els visitants. Avui, després d’uns anys d’un cert ostracisme, celebrem que Camins Vius torni a tenir presència en els mitjans de comunicació i en els webs de referència. Des de fa un poc temps, una empresa de guiatge de la Val d’Aran se n’ocupa de la gestió i comercialitza l’itinerari circular en diferents modalitats i jornades, en funció de la forma física i de la disponibilitat de temps del senderista. Una opció renovada, doncs, per a aquells que gaudeixen amb les travesses pirinenques. Text: IDAPA Fotos: Arxiu del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
CAMINS VELLS
Vista de la Seu d’Urgell, tot pujant pel camí direcció a la vall de la Vansa
L’antic camí ral de la Seu d’Urgell a la vall de la Vansa Fins a la construcció de la moderna carretera, la principal via de comunicació entre l’Urgellet i la vall de la Vansa
era un camí de ferradura que seguia un traçat diferent al de l’actual C-462. Aquí en fem una breu aproximació.
A
mitjans del segle XIX el polític Pascual Madoz publicà el Diccionario geográficoestadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar1. Una obra enciclopèdica dividida en setze volums i que aplega els coneixements geogràfics, sociodemogràfics i històrics de l’estat espanyol i les seves colònies. Així mateix, conté una relació de pobles, rius i accidents geogràfics, a més de ser un document interessant des del punt de vista de la descripció de la xarxa viària. Referent a la Seu d’Urgell, Madoz detallava quins són els principals camins que estructuren aquest territori, sent un d’ells el que mena de la capital alturgellenca fins a la vall de la Vansa.
Es tracta d’un camí històric de gran importància, ja que es va utilitzar, de forma regular, fins a la dècada dels cinquanta del passat segle XX per comunicar ambdues valls.
El camí, al seu pas per la població de la Bastida d’Hortons
No es coneix amb exactitud la data de la seva publicació. Bona part de la literatura especialitzada coincideix que va ser entre 1845 i 1850.
1
Camins vells
Tot i que la moderna carretera respecte el camí antic, aquest conserva molt pocs elements singulars, bàsicament empedrats i murets de pedra seca, ja que moltes seccions han estat eixamplades i transformades en pistes de terra o en camins pavimentats. Es tracta, però, d’un vial molt ben documentat, ja que el trobem cartografiat en diversos mapes dels segles XVIII, XIX i principis del XX, així com en algunes guies de camins de l’època. El primer document al que ens referim és la guia de camins del comte de Darnius2. Es tracta d’un llibre que incorpora un mapa de Catalunya on apareixen dibuixades les principals rutes i la seva descripció, així com les característiques morfològiques de la via. Cal dir, però, que en el pròleg del llibre, l’autor avisa que aquestes no són les rutes més importants o “oficials” si no les més còmodes per transitar3. Novament el trobem dibuixat al mapa de Tomás López4 (1776), al mapa militar elaborat pel Depósito de la Guerra5 (1873), al Itinerario Topográfico de Barcelona á Urgel, un document elaborat per l’exèrcit el 1853 i al Mapa Militar Itinerario de España6 (1916). Així mateix, pràcticament la totalitat del vial coincideix amb el traçat de l’antic camí de bast que figura al primer mapa oficial dels termes de la Seu i de Cerc, la planimetria a escala 1:25.000 elaborada per la Dirección
47
Detall del mapa de la guia de camins del comte de Darnius, publicat a principis del segle XVIII.
General del Instituto Geográfico y Catastral l’any 19297. El camí consta com a camí ramader a la Estadística de las vías pecuarias de la provincia de Lérida8, d’Eusebio Martí (1916) i d’acord amb aquesta font apareix a l’Inventari de camins ramaders de l’Alt Pirineu i Aran9 (2010).
2 Darnius, comte de. (1716): Guía de los caminos más particulares, así como carreteros, como ordinarios, de la Província de Cataluña. Manuscrit de la Biblioteca Nacional. 3
Bailac, M; Bonales, J. (2015): Els camins històrics del Pallars Jussà. Garsineu Edicions, Tremp.
Mapa del principado de Cataluña: comprehende los corregimientos de Barcelona, Cervera, Gerona, Lerida, Manresa, Mataró, Puigcerdá, Talarn, Tarragona, Tortosa, Villafranca, Vique y la subdelegación del Valle de Aran / por D. Tomás Lopez y Vargas. 1776. Cartoteca de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
4
Cataluña. Escala 1:200.000. Dibujado y litografiado en el Depósito de la Guerra, 1873. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
5
Mapa Militar Itinerario de España. Formado por el Cuerpo de Estado mayor del Ejército. Hoja 18. Escala 1:200.000. Any 1916. Cartoteca de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
6
Provincia de Lérida. Término municipal de Seo de Urgel. Escala 1:25.000. Instituto Geográfico y Catastral. 1929. Cartoteca del Instituto Geográfico Nacional. Provincia de Lérida. Término municipal de Serch. Escala 1:25.000. Instituto Geográfico y Catastral. 1929. Cartoteca del Instituto Geográfico Nacional.
7
Martí Lamich, Eusebio (1916): Estadística de las vías pecuarias de la provincia de Lérida, Garsineu Edicions, Tremp 2006.
8
Inventari de camins ramaders de l’Alt Pirineu i Aran (2a fase). Catàleg de camins ramaders de l’Alt Pirineu i Aran segons les fonts documentals, 2010. IDAPA (Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran). Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
9
48
Camins vells
Descripció del recorregut i trets morfològics bàsics Podem iniciar aquest camí al Pont de la Palanca, a la Seu. Des d’aquest punt el camí es dirigeix a la Bastida d’Hortons per un vial pavimentat fins a la cruïlla que mena a les cases de Cal Baró i de Cal Quimesó, on el camí vell s’enfila fins a la Bastida. Des d’aquí, el camí esdevé una pista de terra apta per a vehicles. Poc després, s’enfila cap al Turó de Porredón i transcorre uns metres per sobre de Ca l’Antona. Després, l’antic camí recupera la seva fesomia tradicional i davalla fins al grauet del Bosc de les Forques on reprèn la pujada fins al Coll de Creus. D’es d’aquest punt, es pot gaudir d’una excel·lent vista panoràmica de l’Urgellet i les muntanyes d’Andorra i del Pallars. Aquest vial conserva alguns elements del camí tradicional, com ara empedrats i algun muret de pedra seca que trobem en el sector del Bosc de les Forques, i poc abans d’arribar al Coll de Creus. Cal assenyalar que bona part d’aquest camí coincideix amb un tram de l’itinerari GR 7/150. La imatge de la part superior, detall d’una secció del camí senyalitzat com a Sender de Gran Recorregut (GR). A la imatge de la dreta, detall del mapa elaborat pel cartògraf Tomás López (1776) on novamnet es veu el camí dibuixat.
Les vies pecuàries són béns de domini públic de les comunitats autònomes i, en conseqüència, inalienables, imprescriptibles i inembargables.
10
Història dels refugis
A la imatge de dalt, detall de la planimetria del municipi de la Seu d’Urgell, de principis del segle XX. A la part inferior, detall d’una secció del camí, que encara conserva trams empedrats.
49
Situació legal i jurídica La titularitat del camí és indiscutiblement pública. Els trams moderns són millores de trams antics sotmesos a ús públic de temps immemorial. La comunicació entre pobles i entre valls caracteritzen el camí com a veïnal i n’avalen la titularitat pública. Cal assenyalar que el terme camí veïnal és sinònim de camí públic tant en el llenguatge administratiu i també en la terminologia popular. Els ajuntaments titulars del camí són la Seu d’Urgell, Alàs i Cerc, i la Vansa i Fórnols. Cal assenyalar que la seva naturalesa és subratllada alhora pel seu caràcter de camí ramader i per tant, la seva titularitat correspon al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya10. Text: Carlos Guàrdia Carbonell Projectes de dinamització turística i de desenvolupament rural. Elaboració de continguts per a plafons interpretatius, exposicions i altres materials promocionals. Elaboració de memòries tècniques. Inventaris de camins.
Carlos Guàrdia Carbonell
Col.legi de Geògrafs número 1688
Tel: 629 412 566
cguardia.carbonell@gmail.com
, Projectes de recerca en l àmbit del turisme i els camins. Segueix-nos a Twitter: @carlosguardia10
Crèdits
Crèdits REVISTA SENT Revista bimestral gratuïta de difusió de l’esport, muntanya i cultura del Pirineu Català. C. Major 18 de Noves de Segre 25795 Alt Urgell, Lleida Telèfon 617 32 75 50 Adreça electrònica: pep.forn@revistasent.cat Direcció: Pep Forn Mapes: Editorial Alpina, IGC i Govern d’Andorra DL L 1004-2015 ISSN 2462-2761 Han col·laborat en aquest número: Pau Farré, Imma Obiols, Mònica Dicenta, Mireia Miró, Laura Font, Jordi Dalmau, Roser Espanyol, Sergi Gomà, Xavier Escribà, Urgell Escribà, Lourdes Insa, Eduard Brocal, Albert de Gracia, Carles Guàrdia, Pere Porta, Montserrat Ripoll i Lourdes Torres. Amb la col·laboració desinteressada d’entitats esportives, culturals i administratives. Reservats tots els drets. Aquesta publicació no pot ser reproduïda ni totalment ni parcial sense consentiment de l’editor. Tampoc no pot ser transmesa per cap mitjà o mètode, sigui electrònic, mecànic o d’altre tipus.
PIRINEURURAL
www.pirineurural.com
SENT no es fa responsable de les opinions i valoracions subjectives que puguin fer els col·laboradors en els articles publicats a la revista SENT adverteix al lector que la pràctica esportiva s’ha de fer amb seguretat i segons les capacitats de cadascú.
Informació i reserves: www.pirineurural.com info@pirineurural.com www.pirineorural.es info@pirineorural.es FOTOGRAFIA PORTADA
Cursa Bassiero Foto: Ramon Casacuberta - Cursa Bassiero
Tel. i
609 75 16 32
EDITORIAL
51
www.esportsiris.com
52
EDITORIAL
Equipa’t aquest hivern a la nostra botiga amb les millors marques del mercat
VENDA MATERIAL D’ESQUÍ
TALLER
ESPECIALITZAT Ski & Board Tunning
LLOGUER
D’ESQUÍ DE MUNTANYA, ESQUÍ ALPÍ & RAQUETES
Av. de França 10 17520 Puigcerdà Tel. 972 88 23 98 esportsiris@gmail.com