Núm. 14 EXEMPLAR GRATUÏT
OCTUBRE NOVEMBRE 2017
REVISTA D’ESPORT I MUNTANYA DEL PIRINEU
El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Moixons de pas
Història dels refugis
Entrevista a
Marc Pinsach
Crèdits
3
índex NATURA Moixons de pas METEOROLOGIA Quant plou al Pirineu LECTURA Hacia el Polo PARC NACIONAL D’AIGÜESTORTES I ESTANY DE SANT MAURICI SALUT Estiraments, abans o després de l’exercici? L’ENTREVISTA Marc Pinsach FIRA DE PUIGCERDÀ 2017
4 14 18 22
RUTES SENYALITZADES DE L’ALT URGELL Volta a la Serra del Morral 24
TRADICIÓ Fira de Sant Ermengol IDAPA Per una bona convivència entre ramaders i senderistes HISTÒRIA DELS REFUGIS Els refugis de muntanya segons l’obra de Joan Masats i Climent TRACKS PALLARS FAMILY Baixada BTT en família
30 34 36 38
40
42 46
4
EDITORIAL
El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici 10.000 anys de paisatge natural, 62 anys d’història Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
és l’únic parc nacional de Catalunya. Els paisatges que el conformen són d’alta
muntanya, amb impressionants relleus i
una gran biodiversitat d’espècies animals i vegetals. L’aigua, amb gairebé 200 estanys i innumerables barrancs i zones humides, n’és la protagonista. El Parc es configura per un laberint de muntanyes i valls que conflueixen a les zones més altes.
EDITORIAL
5
Foto: Luis Miguel Mencía Gutiérrez (Arxiu del Parc).
6
Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
F
a tot just dos anys que Aigüestortes i Estany de Sant Maurici va complir els seus primers seixanta anys de vida com a Parc Nacional. Seixanta anys durant els quals aquest espai natural protegit ha crescut i ha madurat de la mà d’una societat que també ha transformat completament les seves idees en tots els aspectes de la vida quotidiana inclosa la protecció i la conservació de la natura.
Si retrocedim una mica en el temps, i fem un petit viatge per la història natural d’aquest espai, en el qual es troben representats la major part dels ecosistemes de l’alta muntanya pirinenca, podem veure com les diferents cares que ens ha ofert Aigüestortes al llarg de la seva evolució natural, des d’un punt de vista paisatgístic, són fruit de nombrosos i successius fenòmens geològics que s’han anat produint durant els últims 600 milions d’anys.
Dels plans de desenvolupament hem passat al desenvolupament sostenible; dels boscos productors als boscos protectors; de les denominades alimañas a espècies protegides, vulnerables o en vies d’extinció; dels anomenats caçadors i caceres hem passat a parlar de guies que t’ajuden a interpretar el paisatge que ens envolta; i fins i tot, els antics camins oblidats s’han transformat en senders interpretatius pels quals milers de persones passegen cada any a peu en plena llibertat. Les limitacions que implicava la declaració d’un espai protegit sobre un territori i sobre l’activitat de la seva gent s’han convertit en expectatives de futur. El Parc Nacional durant aquests anys ha conviscut i s’ha forjat, d’aquest nou esperit de pensament i d’acció, i el resultat final ha estat el de poder gaudir d’un dels racons de la península Ibèrica més meravellosos i alhora ben conservats, potser afavorit per la seva llunyania geogràfica dels grans centres urbans i el desconeixement que aquesta mateixa llunyania imposa.
Des del propi naixement i posterior renaixement dels Pirineus, per la col·lisió de les plaques de l’escorça terrestre euroasiàtica i ibèrica, fins a la retirada de les últimes glaceres de les valls pirinenques, aquesta regió ha estat bressol de profundes conques marines, de volcans violents, de terratrèmols de gran intensitat, i de primitives serralades avui gairebé desaparegudes.
Foto: Arxiu del Parc.
Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Però potser les petjades que ha deixat la geologia durant els últims dos milions d’anys són les que avui podem observar amb més facilitat. Valls escalonats en forma d’U; multitud de cubetes de sobreexcavació glacial transformades en estanys, de formes, mides i colors variats; rius, barrancs, cascades i zones humides que creixen o decreixen segons l’estació de l’any; i centenars de pics i arestes esmolades entre colls o bretxes són algunes de les imatges que identifiquen avui en dia aquest regne d’aigua, roca i vida. Amb la retirada dels últims gels i la suavització del clima i de les condicions ambientals imperants, moltes espècies vegetals i animals, inclosa l’home, van trobar amb relativa facilitat el camí d’anada o de tornada cap a aquestes muntanyes. Es va iniciar així un període en el qual un nou entorn de muntanya, que és el que ens acompanya avui en dia, s’ha anat modelant a si mateix, de forma intel·ligent i pausada, gràcies a un equilibri perfecte entre l’home i el seu entorn natural.
7
Paisatges de vida
L’alta muntanya, en general, la conformen un seguit d’elements naturals que es complementen de manera gairebé perfecta. Boscos frondosos de caducifolis que canvien estacionalment les seves policromies i que les allaus rejoveneixen sense pietat; pinedes o avetoses que serveixen de refugi a la vida hivernal; corrents d’aigua que creixen, salten i s’estavellen amb força sobre les roques; prats verds que es vesteixen de laberints apassionants de flora alpina; i, com no, una gran família d’espècies animals diferents que, tot i la rigorositat d’un clima, condicionat per la latitud i l’altitud, lluiten per sobreviure amb tenacitat en qualsevol lloc d’aquest territori rude i de vegades desagraït.
Segueix les previsions del temps pel Pirineu a MeteoPirineus Catalans
www.meteopirineuscatalans.com, i al
de MeteoPirineus Catalans
8
Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Animals com la perdiu blanca (Lagopus muta), el gall fer (Tetrao urogallus), el mussol pirinenc (Aegolius funereus), el trencalòs (Gypaetus barbatus) o l’isard (Rupicapra pyrenaica) són algunes de les joies biològiques que habiten en aquests paratges, això sí, amb una discreció i un mimetisme increïbles. I és que la seva tranquil·litat és directament proporcional a les seves possibilitats de supervivència i, per tant, passar desapercebuts és una estratègia de vida molt efectiva. La flora i la vegetació són un altre dels valors naturals del Parc Nacional. Arbres centenaris que han crescut durant segles sense por; arbustos que s’arrosseguen per terra i les roques per protegir-se del vent i de les gelades; plantes que floreixen, les primeres, a finals de febrer, sí !, finals de febrer, i les últimes poc abans de les primeres nevades de tardor, si a tot això li unim les plantes insectívores existents, com la viola d’aigua (Pinguicola sp.), les plantes tòxiques com l’acònit (Aconitum napellus), o la bellesa efímera de les orquídies, gencianes o flors de neu, ens trobem amb un sorprenent univers de vida únic al continent europeu .Mirant cap al futur, la gestió d’un Parc Nacional, com dèiem abans, avança amb la reinterpretació dels seus objectius de conservació així com amb la implicació de la població del seu entorn. A l’objectiu principal que era garantir la protecció de la geografia física, la flora i la fauna que van justificar i justifiquen, ahir i avui, la protecció i conservació d’aquest espai pirinenc, s’han de sumar objectius vinculats amb la millora de vida dels habitants de la seva àrea d’influència, així com contribuir al desenvolupament socioeconòmic del seu entorn a través del flux de recursos i serveis econòmics generats per les activitats que els visitants del Parc Nacional realitzen, en especial a través de les activitats d’ecoturisme. Amb aquest esperit, molts desitgem que els propers anys d’història del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici serveixin per donar nous passos que harmonitzin millor les activitats humanes amb el patrimoni natural que hem heretat, generació rere generació, dels nostres avantpassats, sense fer perillar ni unes ni altres.
Foto: Mario Lancha (Arxiu del Parc).
Foto: Judit Duró Casteràs (Arxiu del Parc).
Foto: Jordi Vicente (Arxiu del Parc).
Foto: Joan Masdeu Viñas (Arxiu del Parc).
Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
El paradís del senderisme
Un dels principals atractius que ens ofereixen els espais naturals protegits és la possibilitat de conèixer i gaudir dels seus paisatges a través dels camins existents. Uns són més generosos, altres més fugaces; de vegades més escarpats que suaus; coberts per les neus durant mesos, en altres entapissats de fulles seques. Camins ancestrals que han viscut moltes primaveres, estius, tardors i hiverns i que ens poden dirigir, si així ho decidim, cap a qualsevol dels punts cardinals que regeixen la nostra geografia. Camins de ferradura, camins reals, camins ramaders, camins entre muntanyes que, per sobre de tot, ens permeten viure sensacions noves mentre descobrim amb entusiasme la naturalesa silvestre d’aquestes valls pirinenques. L’alta muntanya sempre ha de generar respecte i, per tant, haurem ser cauts a l’hora de triar les rutes i escollir aquelles que s’adaptin millor a les nostres característiques o les del grup que acompanyem, així com l’equipament necessari per a la seva realització. Us proposem, una excursió on la roca i l’aigua són els protagonistes d’aquesta naturalesa privilegiada que es disfressa de muntanya, estany o bosc encantat fins a conformar un paisatge espectacular i únic que mereix ser conegut pas a pas.
Foto: Arxiu del Parc.
9
La ruta del centenari Foto: Arxiu del Parc.
Si algú ens pregunta per la ruta més emblemàtica del Parc Nacional, la gran majoria coincidirem amb la travessa pel Portarró. I és que en el transcurs d’aquest recorregut tindrem l’oportunitat de conèixer algunes de les zones més emblemàtiques i que donen nom al Parc: el planell d’Aigüestortes i l’estany de Sant Maurici. Per aquest motiu la ruta del Portarró va ser escollida l’any 2016 per a formar part de les 15 rutes més representatives de la xarxa de Parcs Nacionals, coincidint amb els 100 anys de creació de la primera llei de Parcs Nacionals a l’estat espanyol. Distribuïdor oficial
Carrer Major, 72 - 25700 La Seu d’Urgell - Tel. 973 350 523
Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Aquest itinerari, d’uns 11 quilòmetres de recorregut i 550 m. de desnivell positiu, uneix l’estany de Sant Maurici amb el planell d’Aigüestortes, en unes 6 hores, tot passant pel gran port del Portarró, que separa les dues valls vertebradores del Parc: la ribera de Sant Nicolau i la del riu Escrita. Tot i que l’itinerari es descriu en direcció al planell d’Aigüestortes es pot realitzar en el sentit que es cregui convenient, essent la dificultat del recorregut pràcticament la mateixa. El punt d’inici escollit és l’estany de Sant Maurici, on podeu pujar-hi a peu, en bicicleta o amb el servei de transport públic 4x4 (Associació de Taxis d’Espot), que surt des del mateix poble i que ens uns vint minuts arriba a l’estany. L’altra opció seria utilitzar el camí que ascendeix des de l’aparcament de Prat de Pierró, a 4 km de l’estany. Un cop a Sant Maurici, el camí descendeix lleugerament cap al petit refugi d’Ernest Mallafré, tot amagat entre la densa vegetació, als peus de la muntanya dels Encantats, un refugi de 34 places, propietat de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC). Arribats al refugi, el camí remunta, lleugerament, per un bosc dens de pins i avets, tot creuant el barranc de Subenuix. Des d’aquest punt, s’adquireix una espectacular panoràmica de l’estany de Sant Maurici, amb el pic i les agulles de Bassiero com a teló de fons. No abandonarem aquesta pista forestal i tot deixant, a l’esquerra, el camí que condueix a l’estany de Subenuix i, a la dreta, el mirador de l’estany de Sant Maurici, en pocs minuts arribarem a una zona amb passeres de fusta coneguda com la coma d’Aiguabella. En aquesta raconada, i si tenim una estona, es pot contemplar gran quantitat de capgrossos i granotes així com també la flora típica de molleres i zones entollades de muntanya, fins i tot la viola d’aigua, petita planta de tonalitats violàcies, que atrapa i digereix insectes amb les seves fulles grogues enganxifoses; una planta, per tant, carnívora! L’adaptació d’aquesta planta és deguda a la manca de nutrients que presenten aquestes zones entollades de muntanya.
FITXA TÈCNICA Distància: 11 km.
Desnivell: 550 m.
Punt de partida: Estany de St. Maurici. Punt d’arribada: Aigüestortes. Tipus de recorregut: Lineal Més informació:
www.parcsnaturals.gencat.cat/ca/aiguestortes
X
10
Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
11
Foto: Arxiu del Parc.
X
2.440 m
1.820 m 0
Després d’aquest merescut descans només resta per fer l’última pujada, tot serpentejant el vessant fins assolir el Portarró d’Espot (2.400 m). El nom d’aquest indret es ben encertat: és un port de muntanya de grans dimensions que comunica les dos valls principals del Parc: la del riu Escrita, a Espot, i la de Sant Nicolau, a Aigüestortes. La formació d’aquest gran port de muntanya va produir-se durant les glaciacions del Quaternari, ja que aquest punt era el nexe d’unió entre dues grans glaceres, que van dibuixar les valls que coneixem en l’actualitat. L’efecte de
2
4
6
8
10
11 km
les glaceres es encara ben visible en el perfil de les valls en forma d’U així com en la gran presència d’estanys, aquí i allà, fruit d’una intensa erosió glaciar. Des del capdamunt del Portarró hi ha una panoràmica excel·lent de la zona dels Encantats, el Gran Tuc de Colomèrs, les agulles d’Amitges, el pic de Contraix i la Pala Alta de Sarradé, entre d’altres. Si tenim una estona, des del mateix Portarró, val la pena en poc menys de 15 minuts, arribar al mirador, just per sota del cim de l’Agulla del Portarró, que ens ofereix unes vistes sorprenents de l’estany de Sant Maurici i els Encantats.
12
Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Foto: Arxiu del Parc.
Poc a poc anem descendit en direcció oest, sense perdre de vista l’estany Llong que s’estira pel fons de vall mentre, a la nostra dreta, apareix l’estany Redó, alimentat per salts d’aigua. Just abans d’arribar a l’estany Llong, veurem un camí que surt cap a l’esquerra: és el camí que condueix fins a un arbre monumental: el Pi de Peixerani (2.100 m). Aquest és el pi negre conegut, amb tronc i capçada més grossos de Catalunya i s’aixeca solitari, a la zona del pletiu d’estany Llong, a tocar del barranc de Peixerani, que recull l’aigua provinent de l’estany Nere i de la coma dels Pescadors. Retornant al camí de baixada creuarem la passarel·la de fusta que travessa un petit barranc i seguirem el camí que voreja l’estany Llong. Si el visitem durant els mesos d’estiu no és gens estrany trobar-nos ramats de vaques i egües vora les seves aigües fredes i transparents.
TAXI
En pocs minuts arribarem al refugi d’Estany Llong situat a la dreta del camí. Podem fer una petita parada al refugi per recuperar forces i continuar el suau descens fins arribar als Prats d’Aiguadassi, zona planera on creuarem unes llargues passarel·les de fusta, i d’on surt, a la nostra dreta, el camí que remunta la vall de Contraix, fins a l’estany i el coll homònims, i que condueix al refugi Ventosa i Calvell. Tot seguit passarem pel costat de la font del Forn de la Pega i més avall, pel planell Gran, on trobarem una altra font. Des d’aquest planell ja ens queda poc per arribar a un dels indrets més característics del Parc Nacional, el planell d’Aigüestortes, punt on el riu de Sant Nicolau dibuixa un conjunt de meandres i on l’aigua cristal·lina serpenteja de forma tranquil·la i silenciosa.
TRANS-LINEA PIRINEUS · SERVEI DE TAXI COL·LECTIU BARCELONA-ALT URGELL VIATGES CONCERTATS A ANDORRA VEHICLES MONOVOLUM 7 PLACES
TAXI COL·LECTIU PIRINEUS:
SORTIDES DE BARCELONA 07:00h. i 15:00h SORTIDES DE LA SEU D’URGELL 07:00h. i 17:00h
Telèfon i whatsapp
(+34) 649 82 42 10
Servei autoritzat pel Departament
Transports Generalitat de Catalunya
· info@taxiland.es · www.taxiland.es
Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Foto: Jaume Montané Ros (Arxiu del Parc).
Foto: Arxiu del Parc.
13
Des d’aquest indret podem arribar fins a l’aixopluc d’Aigüestortes, final de la ruta, per dues vies diferents: la primera, continuant per la pista forestal i, l’altra, molt recomanable el dies calorosos d’estiu, s’inicia en un pont de fusta situat a l’esquerra de la pista forestal i s’endinsa, pel bosc, per una passera de fusta adaptada per a persones amb mobilitat reduïda i des d’on es poden contemplar les Aigüestortes de ben a prop. En finalitzar la passarel·la, un altre pont ens retorna a la pista forestal que ens conduirà a l’aixopluc. Aquest punt, on s’ofereix informació del Parc Nacional durant el període d’estiu, és també la parada dels taxis que ens portaran al poble de Boí, tot passant per la cascada de Sant Esperit i l’estany de Llebreta, sense perdre de vista, al fons, la figura estilitzada del cim de l’Aüt. Des de la localitat de Boí i durant el període comprès entre el 21 de juny i el 30 de setembre podem utilitzar el Bus del Parc, complement al transport públic de la zona, que uneix les diferents localitats de l’àrea socioeconòmica d’influència del Parc Nacional, tot passant per la Val d’Aran. Aquest servei de bus, amb dues freqüències diàries en ambdós direccions, ens permetrà retornar al poble d’Espot, inici del nostre recorregut. Text: Josepmaria Rispa Xavier Llimiñana Tècnics d’Ús Públic del Parc Nacional
Foto: Arxiu del Parc.
Fotodepilació
Fotorejoveniment dèrmic
Indiba
Pedicura
LPG
Solarium
Pressoterapia
CENTRE D’ESTÈTICA I MASSATGE
Depilació
Obert de dimarts a dissabte, hores convingudes
Manicura
Tel. 608 782 080 · Av. França 10, 1er - 17520 PUIGCERDÀ
Tractaments facials i corporals Quiromassatges
salut
Estiraments, abans o després de l’exercici? Sempre hi ha hagut molta controvèrsia pel que fa als
estiraments, sobre si era millor estirar abans o després de l’exercici físic i que resulta més beneficiós.
E
n consulta, és una de les preguntes més freqüents per part dels pacients, molts d’ells tenen clar que fer estiraments els ajudarà en la prevenció de lesions, sobretot si fan exercici de manera regular. Però el millor moment per realitzar estiraments o quan han de durar quin és?
Durant molt temps s’ha aconsellat a la gent que farà activitat física que realitzi estiraments abans de començar, com a prevenció de lesions. Però realment és això el que el cos necessita? Estudis científics recents, ens diuen que no és aconsellable realitzar estiraments abans de l’esport, algunes de les raons que donen són: Científicament no s’ha demostrat que realitzar estiraments abans de l’esport sigui preventiu. No és recomanable estirar en “fred”, ja que si ho realitzem amb intensitat, podem lesionar-nos. Disminueix la potència física i la resistència, i això ens pot afectar a nivell de rendiment esportiu.
Salut
Per tant, abans de fer esport és millor mobilitzar les articulacions que implicarem durant l’activitat, i començar a “activar” el cos, fent moviments que després realitzarem durant l’esport. Quan fem esport el nostre to muscular augmenta, per millorar això, després de l’activitat física és recomanable fer estiraments, així aconseguirem disminuir el to muscular, millorar la circulació i restablir el flux sanguini en l’àmbit muscular. Haurem de tenir en compte que durant l’esport provoquem micro ruptures musculars (les agulletes, són micro ruptures musculars en fase inflamatòria), doncs si just acabar l’activitat realitzem estiraments intensos, podem fer que aquestes micro ruptures empitjorin. Farem estiraments suaus, de poca intensitat i sense provocar dolor. Els estiraments més intensos i de més durada seria ideal fer-los passades dues hores de l’activitat física o al vespre, així alliberem totes les restriccions musculars que s’han anat creant durant el dia. Text: Laura Gracia Montse Sansa Centre de Fisioteràpia i Osteopatia. Tels. 654 093 008 · 630 783 563 www.centrefisioterapia.wordpress.com
Fisioteràpia i Rehabilitació en: Traumatologia i Esport Reumatologia Neurologia Problemes vasculars Fisioteràpia Respiratòria Fisioteràpia obstètrica i uro-ginecològica Classes de Pilates en grups reduïts Classes de gimnàstica de preparació al part Osteopatia Estructural
Després de l’activitat física es recomanable fer estiraments, per aconseguir disminuir el to muscular, millorar la circulació i reestablir el flux sanguini a nivell muscular.
Montse Sansa Roquet
Laura Gracia Colell
654 09 30 08
630 78 35 63
C/ Bisbe Guitart, 21 baixos La Seu d’Urgell
5
beneficis
d’una cirurgia làser en esportistes
Els esportistes que pateixen d’un defecte refractiu com la miopia, hipermetropia i/o l’astigmatisme, estan obligades a portar o bé ulleres graduades o lents de contacte. Aquestes dues ajudes òptiques són unes excel·lents solucions de correcció però també presenten diferents inconvenients o molèsties: els vidres es ratllen, una lentilla es pot moure,... fent que la qualitat visual no sigui l’òptima en un moment donat. Perquè una cirurgia correctiva amb làser pot ser beneficiosa per a un esportista professional o amateur amb algun defecte refractiu?
Rapidesa en la realització de la cirurgia làser La majoria de les cirurgies correctives que es realitzen amb làser tenen una durada inferior als deu minuts per ull. El làser Schwind Amaris 1050Hz corregeix una diòptria en tan sols 1.3 segons. La intervenció es realitza als dos ulls en el mateix moment i és totalment ambulatòria. Comoditat Al deixar d’utilitzar ajudes òptiques com les ulleres graduades o les lents de contacte, l’esportista (professional o no) guanyarà en comoditat i en qualitat de vida. És com una preocupació menys a l’hora de fer esport i, de pas, durant totes les seves activitats diàries. Qualitat visual Els resultats visuals després d’una intervenció amb làser són molt bons. Poc després de la cirurgia, l’esportista recuperarà la seva visió i podrà practicar el seu esport al cap de poques setmanes, sempre tenint en compte el tipus d’esport. Rendiment esportiu El fet de no dependre d’ulleres graduades o lentilles pot fer que l’esportista tingui un millor rendiment esportiu. Si una lent de contacte es mou o s’embruta per la suor, la visió pot empitjorar i afectar ràpidament al rendiment. En el cas de les ulleres es poden embafar els vidres per la diferència de temperatura entre el cos i les lents. Estalvi A la llarga, l’esportista que s’ha operat de la visió s’oblidarà de les ulleres graduades (normals i de sol), del reemplaçament periòdic de les lentilles així com de sempre tindre suficient líquid de manteniment.
Viu noves sensacions sense barreres VISIÓamb PERFECTA SENSE visuals la cirurgia làserULLERES més Correcció de miopia, hipermetropia i astigmatisme. moderna. Correcció de miopia, hipermetropia i astigmatisme.
E
LÀSER SENSE CONTACTE. TRACTAMENT SUPERFICIAL DE LA CÒRNIA.
AC
NOU
SmartSurf
A partir de 995 €/ull
Av. Nacions Unides 17 · Escaldes - Andorra Tel: (+376) 88 55 44
vallmedicvision.com
Entrevista
Race Team International MARC PINSACH i RUBIROLA Cassà de la Selva 15/04/89
L’atleta Gironí, ha establert un nou rècord d’ascens a l’Aneto (3.404m) per la ruta de Corones, sortint des de Benasc! En Marc Pinsach, tenia com a referència el temps d’ascens que va establir en Quico Soler l’any 1999 en el marc de la Nike Aneto X-Treme Marathon, arribant al pas de Mahoma, davant el cim, en (2h21’11”), i el Cassanenc ho va superar amb un temps de 2h20 ‘15” fent cim, el que en Marc no va poder aconseguir, i per ben poc, va ser el rècord d’ascens i descens d’en Quico (3h52 ‘14”) l’any 1998; el temps d’en Marc va ser de 3h55 ‘44”. Malauradament, les condicions a la muntanya han canviat i força des de llavors, la glacera de Corones gairebé és inexistent (és una mostra més de com ens afecta el canvi climàtic), i tenint en compte que part del descens el va haver de fer amb pluja, el temps d’en Marc va ser tot un rècord!
Marc Pinsach
Benvingut Marc, primer de tot, felicitar-te! Acostumat a la competició en equip, el fet de competir amb tu mateix, com ho has viscut?, quines sensacions has tingut? Ha estat un repte personal? Bé és una sensació estranya perquè competeixes contra un crono i de forma imaginària competeixes contra algú que ja no existeix. En Quico Soler encara és viu i fa molta activitat, però ja no és la persona de fa 20 anys que va fer aquell temps d’aquesta manera intentar baixar aquest temps suposava competir contra gent que mai competim contra ells, perquè en aquest cas no es tractava de coetanis meus sinód’algú del passat.
L’experiència de Marc Pinsach a , l Aneto quedarà recollida en un documental produït per «Lymbus”, que es presentarà en els pròxims mesos. Alguna frase motivadora que t’hagi acompanyat durant el trajecte? Bé, durant una cursa o un repte com aquest que al final és molt semblant a una cursa et tornes bastant pragmàtic i has de pensar poc. Has d’anar per feina i estar sempre concentrat amb el que toca fer en cada ocasió i no pensar en coses que et poden fer despistar i en aquest cas despistar-se vol dir baixar el ritme i acomodar-te a un ritme massa lent que fa perdre temps en el balanç final de la temptativa de rècord.
19
Skimo, trail running, alpinisme..., com I quantes hores entrenes de mitjana per setmana? Al voltant de 15 hores setmanals. Això depèn de si estàs en període competitiu o d’entrenament per preparar alguna cursa. Quan competim només entrenem per activar el cos o fer rutines de recuperació activa de manera que son setmanes amb molt poques hores.
20
I mentalment, com et prepares?, alguna tècnica com ara la meditació, ioga...? De forma conscient i programada no, però tothom sense saber-ho té les seves pròpies formes de preparar-se mentalment per una competició.
Entrevista
Marc durant la seva ascensió, de camí al Ibón petit de Corones.
Amb tanta activitat, quan tens una estona de no esport, a què la dediques? Bé, he estudiat bastantes coses i també m’agrada bastant llegir o escoltar música. De fet en el meu temps lliure no segueixo massa l’actualitat del món de les curses. Des de l’any 2000, quan vas entrar al Centre de Tecnificació d’Esquí de Muntanya de la FEEC, i més tard al CAR de Font Romeu (Alta Cerdanya), ha plogut molt, i ho demostra el teu palmarès, amb podis i top-10 en copes i campionats del món, tant en Skimo com en Trail running, i ara aquest rècord a la muntanya més alta del Pirineu, quins són els teus propers objectius, el teu projecte, el teu pròxim repte en l’àmbit esportiu? Sempre queda camp per córrer i millorar. Per sort o per desgràcies encara em queden moltes curses per intentar guanyar o fer bons resultats i moltes d’aquestes ja sé que no guanyaré mai. Així que de motivacions i reptes encara en queden. Marc, parlem del Pirineu, el outdoor està en un moment brillant, i molt és gràcies a vosaltres, els atletes Catalans que sou el mirall de molta gent que s’inicia, en el cas de l’skimo i el trail-running quins consells els hi donaries als principiants?, i la gent jove que es vol obrir camí dins de l’alta competició? Crec que la millor recomanació és intentar no voler còrrer massa. Anar a poc a poc i anar cremant les etapes de formació que toquen amb temps i sense l’ansietat de voler fer el que veig que fan els altres, cadascú té el seu ritme de maduració i d’aprenentatge i això és el més important de respectar.
El pas de Mahoma i la creu del Aneto: Pinsach a punt de fer cim
Després de tocar la creu, Pinsach se centraria a descendir el més ràpid possible fins a Benasque.
Marc Pinsach
21
Avançant amb grampons pel gel de la glacera del Aneto.
Establint el rècord d’ascens al Aneto per la ruta de Corones.
Ja fa dies que han augmentat (i sembla que van a més) els rescats de muntanya, quina és la teva postura sobre aquest tema? És normal, si hi ha més gent que va a la muntanya hi haurà més accidents, és una qüestió estadística. Tampoc seria tant tremendista com a vegades es veu a alguna banda. En el moment que un esport es torna popular penetra a totes les capes de la societat i per tant hi ha gent de tot tipus que practica aquests esports. El més important és fer servir el sentit comú i tenir por. A partir d’aquí hem de procurar tractar les persones com gent adulta i que actuïn en conseqüència, no pensar que sempre vindrà algú altre a treure’ns les castanyes del foc. Però això va molt relacionat amb la formació i el coneixement del medi. Tens el teu “camp base” a la Cerdanya, què t’aporta, tant en l’àmbit professional com personal, viure en aquest marc privilegiat dels Pirineus? La Cerdanya és una vall molt oberta i que t’ofereix moltes opcions. Sí que és veritat que potser hi ha llocs amb més neu, però també tenim molt de sol i bon clima que això per entrenar i pel cervell és molt important. A més tens pla, muntanya, bones carreteres per anar en bici i amb pocs km de cotxe moltes zones diferents d’entrenament. A part és un lloc de muntanya molt ben comunicat que això també és molt important. Marc, per acabar, un desig Mantenir la il·lusió pel que fas. Et reiterem les nostres felicitacions, i moltes gràcies Marc!
Pinsach a la seva arribada al carrer major de Benasque en 3h55’44’’
Entrevista: Lourdes Insa Fotos: Lymbus
Fira de Puigcerdà 2017
P
uigcerdà té una llarga tradició de fires i mercats. Concretament, després de la repoblació de la Vila pel rei Alfons I l’any 1177, ja al juny de 1182 es va establir la fira. Aquesta es va crear amb caràcter perpetu i anual, posant als firaires sota la protecció reial. Aquest privilegi fou confirmat repetidament pels monarques uccessors. Fruit segurament del volum comercial assolit i de la necessitat d’expansió, l’infant Jaume de Mallorca concedí, el maig de 1270, permís per celebrar una segona fira per Tots Sants, que ha perdurat fins els nostres dies. L’emblema del certamen és el Concurs i la Fira de Cavalls, la mostra de bestiar equí més important del país amb una xifra al voltant del miler de caps de bestiar. El Concurs Tradicional de Cavalls, que aquest any arriba a la 37a edició, tindrà lloc el matí del dissabte 4 de novembre: a les 11 h concurs de terçones (femelles fins a 2 anys i mig), a les 11.45 h concurs d’eugues amb pollí, a les 12.30 h concurs de terçons (mascles fins a 2 anys i mig), a les 13.15 h concurs de quartons (mascles de menys de 4 anys) i a les 14 h concurs de sementals (sense límit d’edat).
També durant el matí es realitzarà el concurs a la millor ramaderia de Cerdanya, amb dues categories: categoria A (6 eugues amb pollí, 2 femelles de recria i 1 semental) i categoria B (3 eugues amb pollí, 1 femella de recria i 1 semental). Després del concurs de cada secció es farà el lliurament dels corresponents premis i a continuació el sorteig de cada any. Enguany, l’Ajuntament de Puigcerdà tornarà a instal·lar grades per ubicar part del públic que assisteix al concurs. La fira de bestiar continuarà també durant el diumenge 5 de novembre. Sens dubte, l’Associació de Criadors de Cavalls de la Cerdanya i els ramaders de la comarca són els protagonistes d’aquest certamen, que es complementa amb les diferents parades de la fira multisectorial a la zona industrial, el centre de la Vila i els carrers a l’entorn de l’estany i el parc Schierbeck. Les atraccions estaran ubicades a la plaça del Call. La fira genera un volum important d’activitat econòmica a Puigcerdà i a la Cerdanya, essent un dels esdeveniments que porta més gent a la comarca. Alhora és una bona ocasió per conèixer l’oferta turística, comercial i de serveis de Puigcerdà, i per visitar els comerços i restaurants de la Vila.
ALPINE LINE CLUB D’ESPORTS ESQUÍ ALPÍ A LA MOLINA
PORTES OBERTES
Vine a provar-ho gratuïtament el 27 i 29 de desembre info@alpinelinece.com
-10%
DESCOMPTE
en la quota de club mostrant aquest anunci*
(consultar condicions a la web)
Tel. 619 850 037
tota LA Informació www.alce.cat
C. La Solana 3, Puigcerdà
www.alce.cat
pulsòmetres El funcionament d’un pulsòmetre és molt senzill, i entre altres coses et permet conèixer el teu ritme, velocitat, calories consumides, distància recorreguda i saber-ho tot sobre el teu pols. Serveix per realitzar qualsevol tipus d’activitat; ciclisme, natació, running, etc. Permet personalitzar-lo incorporant les teves dades (sexe, altura, pes, etc), veure tots el recorreguts realitzant gràfiques, analitzar els teus rendiments i estadístiques, saber el temps de recuperació desprès de l’esforç. La novetat en pulsòmetres permet la lectura directa al canell, prescindint de la cinta de pit. Cal esmentar, que en el cas on l’usuari requereix d’unes dades més exactes i amb més informació es recomana l’ús de la cinta. Es considera molt important realitzar una prova d’esforç a on es determinarà amb exactitud la teva freqüència cardíaca màxima i mínima a la que pots entrenar. D’aquesta manera asseguraràs un entrenament efectiu i saludable. El pulsòmetre pot ser la teva motivació extra per tal que rendeixis més, i a la vegada milloris i assoleixis els teus objectius. Vine a conèixer les últimes novetats en
,
i
GARMIN> PHENIX 5 HR
POLAR> M430
SUUNTO> SPARTAN SPORT WRIST HR GOLD
Vine a Helio’s a conèixer el pulsòmetre que més s’adapta a les teves necessitats.
especialistes en trofeus esportius
JOIERIA HELIO’S
C. Major, 3 · Puigcerdà · Telèfon 972 88 14 28 · helios@joieriahelios.com
rutes senyalitzades DE L,Alt Urgell
VOLTA A LA SERRA DEL MORRAL E
l camí comença a dalt de tot del poble d’Aravell, en una pleta de cases on pots deixar allà mateix el cotxe. A l’entrada del camí es troba un pòster indicador on surt la descripció de la ruta. Comencem a caminar pel sender que ens indica el pòster. L’itinerari està marcat amb pintura groga. Les marques les podem trobar tant en arbres com en roques. Avancem pel sender i veiem que aquest es bifurca cap a la dreta, continuem per la nostra esquerra tal i com ens indiquen les marques ja que hi ha una creu groga pel camí que baixa a la dreta dissuadint-nos de no continuar per allí. Aquest camí serà per on tornarem de baixada.
Inici del camí.
Vistes des del punt més alt.
Progressem gaudint de les olors i les vistes que ens regala el bosc, per l’itinerari molt ben senyalitzat en tot moment, fins que desprès de 700 m arribem a una pista la qual hem de travessar per seguir el nostre recorregut que ens portarà a dalt la serra del Morral. Continuem pel sender que torna a endinsar-se pel bosc i s’obre cap a l’esquerra travessant els boscos del Solà de l’Alzina, sempre pujant, fins que al cap d’1 ‘9 km trobem una altra pista que ara hem de transitar. Avançant per la pista veurem que a ma dreta hi ha un camí amb una cadena posada. Per allà no hi hem d’anar, seguim la pista fins que a pocs metres ens trobem una explanada; hem arribat al cap d’amunt de l’itinerari i ara toca baixar.
És un itinerari feréstec a tocar de població
que transita per camins estrets amb pujades
suaus i corriols de baixada. En la seva part final la
ruta sorteja el riu d’Aravell vàries vegades travessant
unes quantes passarel·les en un paisatge ple d’encant. Un lloc enigmàtic per a fer una escapada ràpida de fàcil accés.
Imatge del camí de pujada, enmig dels boscos del Solà de l’Alzina.
Ens hem de fixar amb les marques grogues per seguir el camí de baixada. Veurem al davant nostre a l’esquerra una roca amb una marca groga, la passem i hem de mirar ara cap a la dreta on una marca groga en un arbre ens indicarà per on continua la ruta de tornada cap a Aravell. Aquest camí de baixada és un corriol que al poc es bifurca cap a l’esquerra però hem de desestimar aquest baixador com ens indiquen les marques grogues i prosseguir per la dreta, aquest corriol va a parar a una pista de BTT (La ruta 42) la qual hem de recórrer pocs metres. Veurem a la paret de la dreta una pedra amb una creu groga que ens indicarà que no es continua per la pista i que hem de seguir a l’esquerra per un corriol que passa al costat del riu. Aquest tros de l’itinerari és especialment atractiu ja que haurem
Panoràmica d’Aravell, inici i final de la ruta.
de travessar tres passarel·les per sortejar el riu d’Aravell i també veurem a mà dreta un replà amb bancs fets de troncs en un paisatge ple d’encant. Una vegada deixem el riu a l’esquerra el sender s’eixampla una mica més i ens obliga a remuntar una “pujadeta” que ens deixarà en el camí que va a parar per l’esquerra al començament de la nostra ruta.
a peu 26 Coneix L,Alt Urgell FITXA TÈCNICA Recorregut: 4,7 km.
Desnivell acumulat: 242 m. Temps de marxa: 1h15
Punt de partida i arribada: Cap del
poble d’Aravell.
marques grogues
Tipus de marca: Senyalitzat amb Tipus de recorregut: Circular. Més info a: www.alturgell.cat
X
1.035 m
793 m
0
1
Ajuntament de Montferrer i Castellbò
2
3
4
Entitat Municipal Descentralitzada de Vila i Vall de Castellbò
5 km
20172018
NOVETATS
TELES
ACROBÀ TIQUES
PER ADULTS I JOVES
MÉS DE 70 ACTIVITATS SETMANALS T’ESPEREN CENTRE ESPORTIU ESQUITX Av. Guillem Graell 67, 25700 LA SEU D’URGELL T. (+34) 674 680 691 (+34) 973 352 553 www.esquitx.info
L E S MILLS ELS PROGRAMES DE FITNESS QUE MÉS TRIOMFEN ARREU DEL MÓN Des de fa més de 25 anys, les activitats dirigides amb més èxit a tots els gimnasos són
el
Bodypump
el BodyCombat i el Bodybalance.
A
l ’ E s q u i t x te’ls oferim perquè puguis posarte en forma i divertir-te fent activitat física.
Què és el Body Pump? El Body Pump és una sessió amb barra i discs en la que es treballen els principals grups musculars. Tots els exercicis com squats, peses, elevacions i curls, es realitzen amb una resistència afegida mitjançant una barra i uns discos de pes variable que permeten treballar el múscul amb més o menys intensitat. El pes varia en funció el grup muscular que es treballi i segons la capacitat de la persona que el practiqui. En una classe de Body Pump es cremen un promig de 475 calories. El consum de calories durant la classe i la necessitat posterior dels músculs de recuperar-se fa que augmenti el metabolisme en repòs. Per tant, amb el Body Pump es cremen calories durant, i després de la classe. És ideal per: Guanyar força i resistència muscular. Esculpir el cos, disminuint el % de greix. Enfortir la musculatura per prevenir lesions, en la pràctica d’altres esports.
Què és el Body Combat? El Body Combat és un programa d’entrenament cardiovascular inspirat en les arts marcials amb el qual s’allibera una gran dosis d’adrenalina. Els seus moviments deriven d’una gran varietat de disciplines com: Karate, Boxa, Taekwondo, Tai Chi i Muay Tailandès. Es treballa mitjançant coreografies en les quals es poden exercitar braços, espatlles, esquena, cames i abdominals, permetent així millorar la flexibilitat, la força. El Body combat és per a totes aquelles persones amb un nivell de forma mig. Els moviments són senzills i no és necessari tenir molta coordinació.
El Body Combat és ideal per: Els amants de les arts marcials i el fitness. Motivar-se en la màxima expressió. Entrenar amb alta intensitat.
Què és el Body Balance? El Body balance és un programa d’entrenament inspirat en el Ioga, el Tai Chi i el Pilates que millora la flexibilitat i la força contribuint a una sensació de calma i benestar. Els seus exercicis de respiració controlada, de concentració i les curosament seleccionades seqüències d’estiraments, moviments i postures adaptats a la música, donen com a resultat una sessió holística que condueix a un estat d’harmonia i equilibri. Els últims minuts de Body Balance es reserven per a la relaxació i meditació aportant tant beneficis fisiològics com psicològics i potenciant els efectes dels exercicis realitzats durant la classe. Es pot obtenir beneficis assistint una vegada a la setmana, però el més recomanable és fer de dues a tres sessions a la setmana.
natura
Moixons de pas A la majoria de llocs, la recerca sobre la migració de les aus s’ha fet a les zones litorals, als aiguamolls o a llocs amb una important densitat d’ornitòlegs. Per això, al
nostre Pirineu la mancança de coneixements migratològics
pirinencs era, i encara és en part, ben evident. Però tampoc no és absoluta perquè s’hi han fet diversos estudis que han començat a mostrar la importància de les nostres muntanyes i valls com a llocs de pas.
U
na característica molt rellevant de la geografia de muntanya és la presència de colls i valls. Els colls, ports, collades o portells han estat transitats des de sempre pels humans i per la fauna perquè són els punts més baixos de les carenes, i passar-hi representa un important estalvi energètic a l’hora d’anar d’una vall a una altra. Les valls, en canvi, són com passadissos que canalitzen els fluxos de persones i animals. En el nostre context muntanyenc, doncs, els colls
de muntanya i els fons de vall són uns magnífics camps de proves per estudiar la migració dels ocells.
Els ports, com el d’Incles, són els punts més baixos de les carenes.
Natura
Mirant el cel de bon matí En alguns dels estudis que s’han fet, es volia identificar les espècies d’aus i la quantitat d’individus per espècie que creuen els ports de muntanya. El Pirineu, de ports n’és ple, i estudiar-los tots fóra una tasca titànica. Per tant, calia centrar-se en un o dos. Alguns dels estudis realitzats a la nostra serralada ha confirmat que hi ha un important trànsit nocturn d’ocells pels colls de muntanya. Però el gros d’informació de què es disposa correspon a espècies que passen de dia. La manera de detectar-los és simple: ser ben d’hora al lloc triat, mirar el cel a ull nu i amb prismàtics, i comptar-los quan travessen el port en qüestió. Normalment, les millors hores són des de l’alba fins a migdia. Després, o bé s’aturen a descansar o bé passen tan alts que ni es veuen.
Pinsà comú, el moixó més abundant als passos d’alta muntanya a la tardor.
Podríem dir que pels colls de muntanya passa de tot, des de rapinyaires fins a cigonyes, de corbs marins fins a caderneres, de tudons a estornells. I així fins a gairebé un centenar d’espècies. Unes travessen els ports a cop d’ala, d’altres planejant, segons la mena d’ocell que siguin, i segons les condicions meteorològiques del moment. Però de quina quantitat d’individus estem parlant? Són quatre moixons o parlem de quantitats rellevants? Doncs perquè ens en fem una idea, en alguns ports, per exemple, s’han arribat a estimar més de 14.000 pinsans comuns passant en un sol matí!
31
El tudó és un ocell que té un vol batut potent i constant.
Aquesta és l’espècie més abundant a final d’octubre, i també és el moixó més abundant durant els mesos d’hivern a bona part de la Península Ibèrica, a causa de l’arribada d’una bona part de la població europea. Però a final de setembre qui s’emporta la medalla d’or són les orenetes, i unes setmanes abans els falciots negres. Cada espècie té la seva època de pas, i totes van circulant per aquests llocs estratègics en el seu viatge cap al sud ara quan arriba la tardor.
La cadernera posa una nota de color a la grisor dels colls pirinencs.
32
Natura
Vies fluvials
Les espècies migradores s’orienten mitjançant diferents tècniques. Una d’elles consisteix a seguir punts de referència geogràfics. La Península Ibèrica és un lloc de pas estratègic per anar i venir d’Europa a l’Àfrica, ja que l’estret de Gibraltar fa com de pont entre els dos continents. A petita escala, en el context del Pirineu, els principals rius són un bon punt de referència per arribar a Gibraltar, ja que tots acaben menant al mar, ja sigui directament, ja sigui perquè són afluents d’un altre riu més gran que hi arriba. Per a les aus viatgeres, els rius també serveixen de llocs d’avituallament, sobretot les basses, els prats humits i els boscos de ribera. En aquests indrets hi troben grans quantitats d’aliment en forma d’invertebrats, de peixos i de fruits per agafar forces i continuar el viatge. Aquí, als fons de vall, la seva migració s’ha estudiat sobretot amb l’anellament. Aquest és un mètode d’estudi que consisteix a agafar els ocells, posar-los una anella numerada en una pota, prendre’ls mesures corporals i deixar-los anar, amb la intenció de recuperar-los al cap d’un temps o en un altre lloc, i a partir d’aquí esbrinar diferents aspectes de la seva vida. Tenir els ocells a les mans permet observar-los amb detall. A l’hora d’estudiar-ne les migracions, resulta molt interessant avaluar-ne la condició física. Per això es tenen en compte tres paràmetres: el greix subcutani, el desenvolupament del múscul pectoral i el pes.
Canyissars com aquest de la mollera d’Escalarre són llocs de descans i avituallament pels moixons.
El Segre a la Seu, una veritable autopista d’ocells.
El greix subcutani és molt important pels ocells migradors. Amb poc temps, les aus poden acumular grans quantitats de lípids entre les vísceres i a sota la pell. Aquest greix fa les funcions de combustible i hidratació durant el viatge. Quan se’ls esgota, i depenent de l’estratègia migratòria de cada espècie, mengen tant com poden fins que tornen a omplir el dipòsit. L’anellament permet controlar l’evolució de la condició física dels ocells de pas, sobretot pel que fa a l’acumulació de greix, i conseqüentment, de pes. S’han trobat casos als fons de vall pirinencs de moixons que en només 5 dies han arribat a guanyar el 50% del seu pes normal. El camesllargues és un dels ocells d’aiguamoll que també migra pel Pirineu.
Natura
33
S’han esbrinat detalls de la biologia d’espècies poc vistoses, com la boscarla dels joncs, gràcies a l’anellament.
Les anelles han aportat un gavadal d’informació ornitològica impressionant.
Per tot plegat, entre el pas pels colls de muntanya i el pas pels fons de vall, el Pirineu és un lloc important i interessant per a l’estudi, observació i gaudi d’un dels fenòmens naturals més bonics que hi ha, la migració dels ocells. Text i fotos: Jordi Dalmau i Ausàs AUBÈRRIA www.auberria.cat natura@auberria.cat
Prismàtics Telescopis Guies especialitzades
ACTIVITATS I PRODUCTES PER GAUDIR Terra de milans (tardor i hivern) DELS RAPINYAIRES Rapinyaires migradors (estiu i tardor)
Menjant amb voltors (primavera, estiu i tardor) Guarda per un dia (primavera, estiu i tardor) Voltors de prop (tot l’any) AUBÈRRIA natura i patrimoni SL · Regència d’Urgell, 22 · 25700 la Seu d’Urgell www.auberria.cat · Tels. 689 422 670
- 973 353 607 · Segueix-nos al
i
meteo
Quant plou al Pirineu? En aquesta ocasió
parlarem de quina manera plou al Pirineu Català,
dades que de ben segur, ens podran sorprendre!
C
omencem parlant de la zona més plujosa del Pirineu, que es localitza més o menys, al territori que delimita el Parc Nacional d’Aigüestortes i l’estany de Sant Maurici, amb unes xifres que, localment, s’acosten a uns respectables 1.300 mm. Les dades recollides en aquesta zona per pluviòmetres oficials solen donar els màxims pluviomètrics del Pirineu Català, tot i que segons el criteri de molts, és molt probable que algunes raconades de la zona superin aquesta xifra al llarg de l’any.
Hem de suposar, com a elements decisius, el factor altitud, que l’àrea estigui en la zona de contacte entre les masses d’aire humides de la Mediterrània i de l’Atlàntic, fet que propicia especialment a l’hivern que les nevades siguin més abundants en aquesta zona del Pirineu Català i per últim, que sigui un indret amb molta freqüència de tempestes durant l’època estival. Aquestes xifres però, són mitges anuals, és a dir, que hi haurà anys que no s’arribarà en aquest valor, i en canvi altres anys es superaran de llarg els 1500mm. L’altre gran zona del Pirineu Català que registra més pluja al llarg de l’any és la zona que compren els voltants de la Collada de Tosses, estenent-se a la part oriental i sud de la Cerdanya (serra del Cadí – Moixeró i Tossa) i el nord del Ripollès. Si marxem però del Pirineu Català, trobarem que l’influencia atlàntica fa ploure i molt més, com més a tocar del Cantàbric. Així doncs, al Pirineu Aragonés ja plou en el seu conjunt, el
Meteorologia
35
Mapa de règim pluviomètric. Font Atles climàtic de Catalunya, METEOCAT.
Mapa de precipitació anual. Font Atles climàtic de Catalunya, METEOCAT.
mateix que les zones més plujoses del català, i en el seu extrem occidental, les pluges mitjanes anuals ja arriben a fregar els 2000mm anuals. Ja en el límit de Navarra i el País Basc, els valor freguen els 2500mm anuals, valors que doblen els registres màxims del Pirineu Català i quadruplica els valors més baixos de precipitació anual del Pirineu Català. En relació amb aquest últim aspecte, que ja vam parlar al número 13 de SENT, al Pirineu Català es registren clarament 3 zones amb mínims de precipitació, inferiors als 600mm anuals, a causa de les ombres pluviomètriques, creades per els barreres que suposen les mateixes muntanyes, a les masses d’aires humides. Per últim, i en relació a quan sol caure aquesta precipitació, tenim moltíssims matisos al Pirineu Català. Per una banda al vessant nord,
Vall d’Aran i zones properes bàsicament, d’influència atlàntica, les precipitacions solen ser regulars al llarg de tot l’any. A la zona podríem classificar de més alta muntanya del Pirineu, els màxims es solen donar a l’estiu, a causa de l’elevat nombre de tempestes. A les zones més meridional del Prepirineu, els màxims solen donar-se a la tardor, i trobem una zona més complexa, al sector citat com el més plujós del Pirineu Català, que a causa com em dit de la barreja de masses d’aire atlàntiques i mediterrànies, provoquen uns règims pluviomètrics diferents en molt poca distància. Text i fotos: Albert de Gràcia METEOPIRINEUS CATALANS www.meteopirineuscatalans.com 2.500 mm 2.000 mm 1.500 mm 1.000 mm
Vielha
500 mm Berga
Girona
Distribució de les precipitacions anuals a tot el vessant sud del Pirineu.
LECTURA HACIA EL POLO Visionari per a uns, suïcida pera a uns altres, Fridtjof Nansen (1861 – 1930) és una d´aquelles persones que gràcies al seu coratge i intel·ligencia han aconseguit canviar el curs de la història i fer avançar a la Humanitat fins a límits insospitats. L´heroic explorador noruec (Premi Nobel de la Pau, 1922) no va fer cas de les crítiques de l´época i és va llançar cap a un mapa en blanc al costat d´un reduït grup d´homes encara sabent que la probabilitat de tornar amb vida seria molt baixa. Sentint el plaer del desafiament on uns altres només veien obstacles insuperables, Nansen va elaborar una metòdica estratègia per enfrontar-se a riscos que lògicament eren inassumibles per a la majoria dels mortals. Però ell i els seus companys de viatge estaven fets d´una altra pasta. El temerari pla per conquerir el Pol Nord consistia a deixar-se atrapar deliberadament pels gels i hivernar a la deriva, la qual cosa significava el pitjor malson dels exploradors polars. Van ser tres anys consecutius arrossegats pel gel, una proesa de la qual van sortir vius i així demostrar l´existència dels corrents àrtics. Per a tant agosarada empresa es va utilitzar el Fram, una goleta de tres màstils construïda especialment per a aquesta expedició.
El casc va ser dissenyat amb forma ovalada per resistir la pressió del gel i elevar-se sobre ell una vegada quedés atrapat, de manera que no pogués ser destruït com havia succeït en expedicions anteriors. En l´actualitat, aquest vaixell és un interessantíssim museu que pot visitar-se a Oslo. El viatge del Fram va començar el 24 de juny de 1893 en el port de la capital noruega. Sis mesos més tard ja havia sortit dels límits de qualsevol carta de navegació elaborada fins a aquell moment: es trobava en algun punt dels catorze milions de quilòmetres quadrats de l´oceà Àrtic, sense suport, sense comunicació, sense probabilitat de rescat ni opcions de tornar pel mateix lloc. Era vèncer o morir. Text: Eduard Brocal FIORD TÍTOL: Hacia el Polo AUTOR: Fridtjof Nansen EDITORIAL: Interfolio, 2014 (4ª edició) P.V.P: 18 €
LLIBRERIA DE VIATGES
* Guies * Narrativa * Atles * Muntanya * Mapes...
C. Major 12, local 1 · 25700 La Seu d’Urgell · Tel./fax: 973 35 27 91 · www.llibreriafiord.com Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 14.00h i de 17 a 20.30h (dilluns tancat)
EDITORIAL
37
...tou, cremós i amb aromes que evoquen l’essència del Cadí.
38
EDITORIAL
tradició
Fira de Sant Ermengol Fira dels Formatges Artesans del Pirineu Els dies 13, 14 i 15 d’octubre, la Seu d’Urgell celebra una nova edició de la mil·lenària Fira de Sant
Ermengol – Fira dels Formatges Artesans del Pirineu.
L
a Seu d’Urgell acollirà enguany una nova edició de la Fira de Sant Ermengol, en el marc de la qual la Fira de Formatges Artesans del Pirineu celebrarà la seva 23a edició. La mostra s’ha consolidat, fent de la ciutat la plataforma de promoció, difusió i projecció exterior dels formatges elaborats al Pirineu. Dissabte 14 d’octubre, a partir de les deu del matí, més de 150 formatges artesans distribuïts en nou categories diferents, participen en el concurs de referència del sector formatger del Pirineu. Un prestigiós jurat format per una cinquantena d’experts, els tasta i valora. Els formatges opten a medalles d’or, plata i bronze en cadascuna de les categories.
Tradició
39
Aquest any s’amplia la mostra a 48 artesans formatgers del Pirineu –catalans, aragonesos, bascos, navarresos i francesos- que ofereixen més de 150 varietats diferents de formatges elaborats per ells mateixos. Com a novetat, enguany es podrà gaudir de la Fira de Formatges Artesans del Pirineu des de divendres 13 d’octubre, a les quatre de la tarda, i fins diumenge 15, fins a les nou del vespre. L’entrada és gratuïta i els visitants poden adquirir un tiquet de degustació que dóna dret a 5 tastos de formatge. El tiquet té un cost de 8 euros i també inclou un tast de productes agroalimentaris de proximitat a l’Espai Tast km0. El formatge convidat 2017 és la formatgeria Finca de Uga, procedent de Lanzarote. A la fira també hi trobem diversos espais monogràfics que mostren les fortaleses del territori: la mostra ramadera, la fira d’artesania del Pirineu, l’espai tast-km0, els Encants dels Canonges, l’autofira, la fira de productes ecològics del Pirineu... I les més de 300 parades ambulants que s’estenen pels carrers la Seu. Text i fotos: Ajuntament de la Seu d’Urgell www.firasantermengol.cat
Segueix-nos a: Cal Majuba calmajuba@gmail.com
Ramat Propi 25718 Alàs / LLEIDA · PIRINEU
IOGURT · MATÓ · FORMATGE · RECUIT · FORMATGE FRESC... D’OVELLA
IDAPA
PER UNA BONA CONVIVÈNCIA ENTRE RAMADERS i SENDERISTES El passat 31 de juliol es va implantar el primer dels senyals amb recomanacions per als senderistes que travessen espais ramaders. a cohabitació entre l’activitat ramadera i el senderisme no sempre és fàcil: deixar una tanca oberta, acostar-se a un gos ramader i acaronar-lo o portar bosses de plàstic a la mà en travessar un espai amb bestiar, són algunes de les accions que, per descuit o desconeixement, poden fer els excursionistes poc avesats a caminar per la muntanya i que pateixen -més sovint del que ens pensem- els pagesos i ramaders del Pirineu. Alguns territoris de muntanya, especialment als Alps, ja fa temps que treballen per millorar aquesta convivència, conscients que uns i altres són molt necessaris per al desenvolupament socioeconòmic. En el cas de França, per exemple, és bastant freqüent topar-se amb una senyalització informativa que conté consells pràctics per als senderistes, quan els camins transcorren per indrets amb presència de bestiar.
A casa nostra, el Pirineu compta des de fa un parell de mesos amb una iniciativa inspirada en aquest model i impulsada des de l’Associació Marques de Pastor, l’entitat que gestiona la ruta del Cinquè Llac (un recorregut d’un centenar de quilòmetres que transcorre per les comarques de l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà). Els promotors d’aquest itinerari havien detectat que alguns senderistes, principalment de cap de setmana i procedents de zones urbanes, no tenien un comportament correcte envers les infraestructures ramaderes i els ramats extensius, inclosos els seus gossos de protecció. No es tractava tant d’actes de vandalisme (a banda d’algun d’aïllat, que també n’hi ha), com d’actituds imprudents dels senderistes, derivades del desconeixement de les reaccions que poden tenir els animals.
Senyalització ramadera als Alps francesos Foto: Agustí A. Andrés
L
IDAPA · 41
tament el passat 31 de juliol al Camí de Prat d’Or, a Sarroca de Bellera (Pallars Jussà), en un acte al qual van assistir representants de les institucions del territori i també els gestors de la ruta del Cinquè Llac i de l’Associació Bruna dels Pirineus i de l’Associació del Cavall Pirinenc, que van deixar ben palès que a través de la cooperació els problemes es minimitzen.
Instal·lació de senyals a la ruta senderista del Cinquè Llac. Foto: Rafael López-Monné.
A petició, doncs, de l’Associació Marques de Pastor, des de la Taula de Camins de l’Alt Pirineu i Aran (òrgan consultiu de l’IDAPA en matèria de camins i senderisme) s’ha participat en el disseny i l’elaboració d’uns senyals que ofereixen recomanacions als senderistes (i als visitants en general) que travessen espais d’activitat ramadera. I el primer d’aquests senyals es va col·locar jus-
L’IDAPA s’ha fet càrrec del cost del disseny i fabricació dels senyals, mentre que els consells comarcals assumeixen la despesa d’instal·lar la resta en els trams de la ruta que discorren pels seus respectius territoris. Una vegada implantada tota la senyalització prevista en aquesta fase, es valoraran els resultats i s’instrumentaran mecanismes per fer-la extensiva a d’altres institucions i associacions que ja han mostrat interès en adoptar-los. Una iniciativa, per tant, que és d’esperar que sigui útil i que ajudi a evitar incidents o conflictes que fan que sovint aquests dos col·lectius, ramaders i senderistes, es mirin amb recel. Text: IDAPA
HISTÒRIA DELS REFUGIS
El refugi de Colomina entre els pics de Peguera i Saburó. Autor: Camil José Guiu. Any 1973. ©Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya.
Els refugis de muntanya segons l’obra de Joan Masats i Climent En aquesta ocasió, recopilem part de la història
d’alguns refugis pirinencs a partir de la reproducció
de l’obra de Joan Masats i Climent, Homes i refugis 1, publicada a finals dels anys vuitanta del segle
passat i un referent a l’hora de conèixer els inicis d’aquestes infraestructures a casa nostra.
Cap del Rec: l’any 1954, alguns membres de “la Comisión Técnica de Campamentos y Refugios” de la Delegació Regional de la Federación Española de Montañismo”, engeguen els tràmits per a fer-se seu el refugi particular que havia estat construït a Cap del Rec, sota la Tossa Plana de Lles, i que enllaçaria amb el recentment estrenat J. Folch i Girona, del Club Muntanyenc Barcelonès. El refugi Cap del Rec amb la Tossa Plana de Lles al fons. Autor: Camil José Guiu.
©Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya.
1
Masats, Joan. (1989): Homes i refugis. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona.
Història dels refugis
Entrada del refugi de Cap del Rec. Any 1.980.
©Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya.
Va costar una mica, però, posar d’acord les nou persones propietàries de Cap del Rec, però l’11 de març de 1955 s’obté la cessió de l’edifici per un període de quinze anys, a canvi de les obres d’habilitació, reforçament i construcció d’una terrassa, sota la qual es podria encabir el refugi lliure. Les obres es porten a cap, i el 13 de novembre de 1955 s’inaugurà el nou refugi mentre una nevada primerenca donava al terreny un aspecte impressionant. La data, potser un xic tardana pel lloc i l’altitud del refugi, no era pas la que s’havia escollit en un principi, que era el Pont de Tot Sants, però el retard de les obres no ho va permetre.
43
La Restanca i Saboredo: una edificació a prop de l’estany de la Restanca, a 2.010 metres d’altitud, i un barracó situat al bell mig del circ de Saboredo, a 2.200 metres, foren els primers aprofitaments per a refugi, gràcies a la cessió que en féu la “Societad Productora de Fuerzas Motrices, S.A”, mitjançant contractes signats el 31 de maig de 1968 i el 2 de gener de 1969 entre Joan Alegre i marcet, president de la Companyia, i Francesc Martínez Massó, president de la Federació Catalana de Muntanyisme (FCM), contactes que eren molt importants perquè havien de servir de model per a d’altres que poguessin seguir. Si bé es pretenia inaugurar ambdós refugis l’any 1969 un cop degudament arranjats, va caldre tocar de peus a terra i deixar per l’any següent la inauguració de la Restanca. La neu i les condicions de l’edifici cedit no ho haurien permès. Tot l’esforç, doncs, es dedica a Saboredo, i com que les obres d’habilitació són relativament modestes - apedaçar la teulada i moblar l’interior no puja més de 64.000 pessetes - ben aviat és a punt d’inaugurar-se i així es fa el dia 16 d’agost de 1969 amb el
Arreglant el refugi de la Restanca per a la seva inauguració. Autor: Camil José Guiu. Any 1970. ©Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista
de Catalunya.
Projectes de dinamització turística i de desenvolupament rural. Elaboració de continguts per a plafons interpretatius, exposicions i altres materials promocionals. Elaboració de memòries tècniques. Inventaris de camins.
Carlos Guàrdia Carbonell
Col.legi de Geògrafs número 1688
Tel: 629 412 566
cguardia.carbonell@gmail.com
, Projectes de recerca en l àmbit del turisme i els camins. Segueix-nos a Twitter: @carlosguardia10
44
Història dels refugis
A l’esquerra refugi Saboredo (Pallars Sobirà) i a la dreta imatge del refugi de Colomina (Pallars Jussà). Any 2016. Autora: Maria Faura Pedrals.
cerimonial acostumat, en què els assistents consumeixen 36 ampolles de “Delapierre” i 3 capses de galetes. A l’hivern el refugi de Saboredo queda molt sovint soterrat per la neu, i això ha estat motiu de crítica adduint que no s’havia escollit bé el lloc; però, en aquest cas, l’edifici ja era fet i no es podia pas canviar-ne l’emplaçament. El fet de no poder completar les obres del refugi de la Restanca al mateix que les de Saboredo va obligar que la inauguració del primer tingués lloc exactament un anys més tard, el 16 d’agost de 1970.
Colomina: la companyia FECSA disposava d’una casa de fusta ben a prop de l’estany Gento. Aquesta casa, una esplèndida construcció que s’havia portat de Noruega per a un dels seus enginyers, estava en condicions acceptables i realment feia molt de goig pensar que podia convertir-se en un refugi més. Les gestions foren ben planeres i, com a resposta a la petició feta pel Comitè Català de Refugis el 21 de desembre de 1972, només dos mesos més tard, el 15 de febrer de 1973, es firmava l’acta de cessió entre Alegre i Marcet, director general de FECSA, i Martínez Massó, president de la Federació. La inauguració va fer-se el 30 de setembre de 1973, enmig d’una nevada primerenca que va donar més caràcter als actes tradicionals. El refugi de Colomina el dia de la seva inauguració nevant. Autor: Camil José Guiu. Any 1973. ©Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista
de Catalunya.
Història dels refugis
Ernest Mallafré: tocant a l’estany de SantMaurici, la Companyia Hidroelèctrica de Catalunya tenia una edificació que havia cedit al Club Excursionista de Gràcia, l’any 1970, per convertir-se en refugi. Les possibilitats del club, en uns moments en què canviava d’estatge, van aconsellar de traspassar els seus drets al Comitè Català de Refugis. El 30 d’abril de 1975 se signà el contracte de cessió entre la Companyia i la FCM. L’única condició requerida pel Gràcia fou mantenir el nom que volien donar al refugi, en homenatge a Ernest Mallafré, que morí el 1946 atrapat per una allau al Pic de Monestero. No cal dir que el Comitè ho acceptà de bon grat i així va quedar batejat el refugi el dia de la seva inauguració, el 18 d’octubre de 1975. Excursionistes col·locant la placa del nou refugi Ernest Mallafré. Autor: Camil José Guiu. Any 1975. ©Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya.
45
Creiem que el llibre de Masats és fonamental per entendre els inicis dels refugis de muntanya a Catalunya i com aquests es van escampar per tot el territori, configurant una àmplia xarxa, bàsica, per al desenvolupament de la pràctica excursionista. Així mateix, creiem que seria molt recomanable donar continuïtat a l’obra de Masats, ampliant el seu estudi amb els refugis que es van construir posteriorment a la publicació del seu treball. Text: Carlos Guàrdia Carbonell
Vistes de la Vallfarrera sobre àrea del bosc de Viros.
Tracks Pallars Family Tracks Pallars Family és una activitat pensada per gaudir
amb tota la família., és la millor manera de fer esport i
turisme al mateix temps, per poder gaudir amb els teus.
Amb la vostra MTB descobrireu els indrets més bonics de
les Valls d’Àneu (Pallars Sobirà) en dos dies. Dia 1:
Baixada de Pla de Beret (val d’Aran) a Esterri d’Àneu.
És una excursió de 36 km majoritàriament en baixada, on descendirem des del Pla de Beret 1850 m a l’estació d’esquí de Baqueira i baixarem seguint el curs del riu Noguera Pallaresa fins a la població d’Esterri d’Àneu 948 m. De bon matí es traslladen als participants amb un trasnfer des de Esterri d’Àneu fins al pla de Beret pel port de la Bonaigua. Són uns 45 minuts de viatge que ens aportaran unes fantàstiques vistes del port de la
Tracks Pallars Family
47
Bonaigua per la part del Pallars i també per la vessant aranesa, on podrem contemplar l’espectacularitat de la vall de Ruda. Arribant al punt de sortida es donen les últimes indicacions i revisions de material abans de començar l’itinerari. Durant la baixada es passa per llocs molt bonics i pintorescos, amb paisatges autèntics d’alta muntanya, així mateix podrem veure el poble abandonat de Montgarri (ara reconvertit en refugi de muntanya) a Montgarri també es recomana visitar l’església en procés de rehabilitació, a dins podrem veure un recull de fotografies històriques molt interesants sobre la història i els costums d’aquest indret. De camí passem per l’estació d’esquí nòrdic Bonabé. Durant la llarga baixada travessarem boscos densos i tupits que fan un contrast únic amb els prats on sovint veurem el bestiar pasturar. Just després del pont de Perosa, el camí ens farà passar per la Borda Ignasia (on es recomana dinar, prèvia reserva) on podrem gaudir d’un menú espectacular en un lloc autèntic i amb un encant especial i molt acollidor). Podrem recuperar forces i descansar una miqueta abans de continuar el nostre itinerari. La pista forestal acaba al refugi del Fornet. A partir d’aquí el camí es asfaltat. Seguirem la carretera que no deixa de tenir en tot moment el riu Noguera Pallaresa al costat. Aquest tram final de l’excursió ens portarà per Alós, Isil, Boren, Isavarre. Aquests petits i tranquils pobles del Pirineu es caracteritzen per les seves esglésies romàniques i alguns d’ells per la tradició fallera que és típica en aquests indrets de l’Alt Pirineu i des de fa poc Patrimoni de la Humanitat per l’UNESCO. VENDA - LLOGUER - BICICLETES - ACCESSORIS - EQUIPAMENT - REPARACIÓ - SORTIDES
CICLISME - BOTIGA - TALLER
Tel. 973 626 041 Mòb. 619 811 516 info@esierribikes.com Av. Francesc Macià, 2 Baixos - Esterri d’Àneu A. Espanya s/n, baixos - Tremp Disfruta amb nosaltres del fabulós descens del Noguera Pallaresa en BTT
BIKES©
BTT BERET - ESTERRI 36 Km de baixada 1850m - 948m Desniv
48
Tracks Pallars V. Trail
Text i fotos: Tracks Pallars
X
FITXA TÈCNICA Distància: 35 km.
Desnivell: -1.001 m.
Punt de partida: Pla de Beret
Punt d’arribada: Esterri d’Àneu. Tipus de recorregut: Lineal. Dificultat tècnica: Baixa. Dificultat fisica: Baixa.
Més informació: info@tracksdepallars.com 1.905 m
1.004 m 0
6
12
18
24
30
36 km
Tracks Pallars Family
49
Farem uns kms més i la carretera ens deixarà a Esterri on podrem arribar a l’hotel i fer una merescuda sessió d’spa al Hotel. Per recuperar forces i estar ben preparats per ala següent jornada que ens espera.
Dia 2: Excursió per la Mollera amb l’opció d’activitat aventura. A la cua de l’embassament de la Torrassa, la Mollera d’Escalarre mai deixa de sorprendre per la gran quantitat de valors naturals i culturals que conflueixen en un espai reduït. La seva orografia planera facilita al visitant a apropar-se al seu important patrimoni i a la seva singular Natura, fent d’aquest lloc un espai magnífic per al turisme familiar. La Mollera d’Escalarre està inclosa dins del parc Natural de l’alt Pirineu. Sortirem d’Esterri direcció Escalarre, és un itinerari molt planer, perfecte per pedalar i contemplar paisatges característics del Pirineu. Aquesta ruta ens permetrà descobrir l’embassament de la Torrassa. Passarem per un parell de Ponts i també per la Guingueta d’Àneu. En aquest espai fàcilment podrem observar ocells aquàtics com l’ànec coll verd o el corb marí o algun petit cabusset i si mireu a dins de l’aigua de segur que veieu alguna truita. És una ruta perfecte per disfrutar en família i poder gaudir d’un dia ple d’activitat sense massa esforços. La Ruta es pot combinar amb activitats d’aventura a un esplèndid Parc de tirolines al mateix Pantà o amb activitats d’aigua com canoa per poder descobrir el pantà des de dins.
Rutas en bicicleta por el Pirineo T. +34 661708447
info@tracksdepallars.com
www.tracksdepallars.com
Crèdits
Crèdits REVISTA SENT Revista bimestral gratuïta de difusió de l’esport, muntanya i cultura, del Pirineu Català. C. Major 18 de Noves de Segre 25795 Alt Urgell, Lleida Telèfon 617 32 75 50 Adreça electrònica: pep.forn@revistasent.cat Direcció: Pep Forn Mapes: Editorial Alpina DL L 1004-2015 ISSN 2462-2761 Han col·laborat en aquest número: Josepmaria Rispa, Xavier Llimiñana, Jesús Tartera, Mercè Aniz, Jordi Dalmau, Marc Pinsach, Montse Sansa, Laura Gracia, Lourdes Insa, Sergi Valls, Eduard Brocal, Albert de Gracia, Carles Guàrdia, Pere Porta, Montserrat Ripoll, Imma Obiols, Marc Burnat i Lourdes Torres. Amb la col·laboració desinteressada d’entitats esportives, culturals i administratives. Reservats tots els drets. Aquesta publicació no pot ser reproduïda ni totalment ni parcial sense consentiment de l’editor. Tampoc no pot ser transmesa per cap mitjà o mètode, sigui electrònic, mecànic o d’altre tipus. SENT no es fa responsable de les opinions i valoracions subjectives que puguin fer els col·laboradors en els articles publicats a la revista SENT adverteix al lector que la pràctica esportiva s’ha de fer amb seguretat i segons les capacitats de cadascú.
FOTOGRAFIA PORTADA
Francesc Xavier Bové Carbó (Arxiu del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici)
Vols rebre la revista SENT a casa? Envian’s un correu electrònic a sentpublicitat@gmail.com i en 24 hores ens posarem en contacte amb tu. PREU ANUAL 22€ + IVA
Venda i lloguer de bicis elèctriques deixa’t aconsellar pels nostres professionals
Especialistes en VENDA, LLOGUER I REPARACIÓ de bicicletes de carretera i BT T www.esportsiris.com Av. de França 10 · 17520 Puigcerdà · Tel. 972 88 23 98 · esportsiris@gmail.com