FEM BULLIR L’OLLA!
Índex
Editorial
E
nguany hem posat per lema de la revista: fem bullir l’olla! Una olla que volem plena de gent, de ganes, de territori, de compromís, d’atractiu, d’il·lusió, d’esforç, de recursos, d’autenticitat, de talent, de pluralitat. Amb tots aquests ingredients i d’altres que se us puguin acudir, per tal que l’economia de la comarca creixi i tots tinguem un major nivell de vida i més oportunitats. Les dades macroeconòmiques indiquen una millora que no s’acaba de notar ni de traslladar a nivell de carrer, però caldrà perseverar, si volem un món més just i més equitatiu. Des de l’associació estem duent a terme una visita personalitzada a cada un dels socis, per tal que ens traslladin les seves inquietuds i esperances, i quin paper vol que jugui l’associació dins l’economia de l’Alt Urgell. Quan tinguem recopilades totes aquestes dades, podrem fer una anàlisi més acurada de la realitat de la comarca i de com la perceben els seus empresaris.També sabrem quina és la formació que podem oferir més adient, entre altres coses. En algunes trobades i reunions entre empresaris, hem detectat i constatat entre els assistents, que hi ha una manca de comunicació i interrelació entre empresaris dels diferents sectors productius: primari, secundari i terciari, i que una major interrelació podria ser molt productiva i dinamitzadora. Des de l’associació volem fer alguna acció en aquesta direcció. Us en mantindrem informats. insercio-aeau2017.pdf 2 10/04/2017 9:53:13 Fem bullir l’olla!! Laia Blasi Cerdà
Editorial
pàg.3
Autònoms. Xavier Roca
pàg.4
Activitats AEAU
pàg.5
L’Hora del canvi. Martí Riera i Rovira pàg.9 Els associats opinen
pàg.10
La nova Marca Andorra: la marca de tots, també dels nostres veïns pirinencs. Pere Augé Sanchez
pàg.12
Observatori de dades socioeconòmiques de l’Alt Urgell. Consell Comarcal de l’Alt Urgell pàg.14 Entrevista a... l’associació Menja’t l’Alt Urgell pàg.18 L’Alt Pirineu i Aran, un territori viu amb futur!. Pere Porta Colom
pàg.20
Empreses associades
pàg.22
973 35 39 28 | www.semic.es | info@semic.es
LLEIDA
LA SEU D’URGELL
BARCELONA
MADRID
SEVILLA
ZARAGOZA
ANDORRA
Autònoms Xavier Roca
F
a unes setmanes va néixer a Lleida l’AMALL, l’Associació Multisectorial d’Autònoms de la província de Lleida. L’entitat, presidida per l’amic Pere Roqué, té com a objectiu promocionar l’activitat dels autònoms i convertir-se en interlocutor vàlid per defendre els interessos d’aquest col·lectiu davant les administracions públiques i entitats privades. I em fa especial il·lusió per diferents motius: sóc autònom des de l’any 2001 i a més, penso que és possiblement el col·lectiu professional més desprotegit i més injustament tractat en l’àmbit econòmic, jurídic i social. A més, estic totalment convençut que, amb el canvi que està experimentat el mercat laboral, la figura de l’autònom serà cada cop més important. Al meu parer, el concepte de lloc de treball tal i com l’havíem concebut fins ara, està morint. Cada cop tindrà menys sentit que una empresa contracti a algú 40 hores setmanals i amb la intenció de que sigui per a tota la vida. Anem indubtablement cap a un mercat laboral d’especialistes, de col·laboració entre professionals on cadascú sigui propietari del seu propi destí. Molts treballadors del nostre país acabaran sent autònoms. Molts ho seran per accident, perquè no els quedarà cap altre remei. Però també molts d’altres són i seran autònoms per convicció. Pel que els encanta la llibertat de ser el que els americans en diuen com free agent, és a dir, professional que treballa pel seu compte. Que els enamora la independència que suposa no dependre de ningú més que de tu mateix, la de treballar per diferents clients o empreses i no només dependre d’una sola entitat. Persones que els encanta fixar les seves pròpies regles i fer les coses a la seva manera, que no tenen horaris, que treballen quan tenen feina i quan creuen que ho han de fer i també gaudeixen de festes i vacances quan els plau.
4
Sembla ser que a Espanya som més de 3 milions d’autònoms i AMALL xifra en gairebé 40.000 els afiliats a la província de Lleida i en més de 10 milions d’euros l’any la seva aportació econòmica a la Seguretat Social. Al meu parer, s’hauria de mimar una mica més aquest col·lectiu. No té sentit que a Espanya la quota mensual d’autònom (uns 270€) sigui molt superior al que es cobra a altres països de la Unió Europea (Holanda 7€/mes, Regne Unit 25€/mes, Grècia 50€/mes o inclús Alemanya 140€/mes). Tampoc té sentit que es pagui una quota fixa. Tinguis beneficis o pèrdues, facturis molt o facturis realment poc, el mínim a pagar és el mateix. Segurament moltes de les persones que estan aturades o que fan algunes petites feines en l’economia submergida, segurament es donarien d’alta com a autònoms si el tracte per part d’Hisenda fos més benèvol. Cal que ens unim i fem força entre tots per defensar el que és just. Els autònoms serem clau en aquesta nova situació econòmica, molt més líquida, més variable i sobretot molt diferent a la situació de fa uns anys. Per tant, aprofito aquest article per demanar a totes les persones i entitats amb responsabilitats en l’àmbit econòmic i del mercat laboral treballin decididament per ajudar aquest col·lectiu tant important. Com a país necessitem ple suport per als autònoms, ja que seran els autèntics protagonistes i dinamitzadors de l’economia del segle XXI. És molt probable, amic lector, que o bé ja siguis autònom o ho acabis sent en algun moment de la teva vida professional. Et ben asseguro que ser autònom no és gens fàcil, és un viatge realment dur i en alguns moments arriscat, però també t’he de dir que és realment apassionant. Espero gaudeixis del viatge.
Activitats AEAU Assemblea General Ordinària i Extraordinària AEAU
E
l 26 d’abril del 2016 l’associació va celebrar l’Assemblea General Ordinària. En aquest acte, com cada any, es va fer un breu resum de les activitats realitzades durant el 2015 i es va explicar l’estat de comptes. També el Sr. Carles Cortes, el Sr. Luis Carbonell i el Sr. Pere Dòria van renunciar als seus càrrecs de vocals de la junta. Aquests membres pertanyien a l’anterior junta però van continuar per assessorar i ajudar en els seus inicis als nous integrants. Des d’aquí els volem agrair la seva tasca i dedicació.
A més, es va procedir a la modificació de la forma d’enviament de les notificacions de convocatòria d’assemblea, tant general com extraordinària. Fins aleshores només es podien realitzar mitjançant correu postal, i es va aprovar que es pogués fer per via telemàtica. Posteriorment, el 27 de juliol de 2016 es va haver de convocar una assemblea extraordinària per modificar els estatuts. Una modificació en la legislació vigent, en el referent als dipòsits d’estatuts de les organitzacions sindicals i empresarials, obligava a l’associació a modificar les seves finalitats i a no disposar de la possibilitat que altres associacions poguessin entrar a formar part de la nostra. Per evitar-ho, es va aprovar canviar el departament on està registrada l’AEAU, transformant-la en una associació de règim general, i així continuar amb les mateixes finalitats i objectius que teníem fins aleshores. Pel que fa al 2017, l’assemblea ordinària es va realitzar el 28 de març, i va permetre explicar als socis assistents les activitats realitzades durant el 2016, l’estat de comptes de l’associació i la previsió per aquest 2017.
Xerrada: “El finançament en el sector agrari”
A
questa xerrada sobre el sector agrari es va organitzar conjuntament amb el Banc de Sabadell, en el mes de febrer. Els ponents van explicar als assistents la situació del sector agrari actual, la importància de la PAC en aquest sector i possibles solucions financeres que els podia oferia aquesta entitat.
Jornada sobre borsa
A
questa jornada es va organitzar el 7 d’abril de 2016, conjuntament amb Bankinter, i el ponent va explicar “els 4 pilars per invertir en renta variable que pot requerir qualsevol inversor”. L’objectiu era aclarir quina és la informació bàsica que es necessita per invertir en borsa i presentar productes alternatius que obren noves possibilitats als inversors.
5
Activitats AEAU
AEAU Revista
Concurs d’Emprenedors
C
om cada any, l’AEAU va participar en el VII Concurs d’emprenedors de l’Alt Pirineu i Aran i el IV Concurs d’Iniciatives Emprenedores de la Formació Professional.
Fira de Sant Ermengol
L
’AEAU va ser present, com en anterior edicions, a la Fira de Sant Ermengol, amb un estand situat a la zona de la mostra empresarial. Aquesta presència ens va servir per fer difusió de l’associació, donar-nos a conèixer i atendre a tothom que s’hi va apropar per demanar informació, a més de ser l’espai perquè els socis que ho van voler hi deixessin la seva pròpia publicitat.
Formació 2016 Durant el 2016 es van organitzar 5 cursos de formació bonificats: • Operació de carretons elevadors de 12 hores • Informació i atenció turística en anglès de 30 hores • Creació i manteniment de pàgines web de 60 hores • Comptabilitat avançada de 40 hores • Sistemes APPCC de 20 hores
6
L’esdeveniment es va dur a terme el 6 i 7 de juny i és una iniciativa de l’escola La Salle, en col·laboració amb la nostra associació. Aquest concurs compta amb la participació d’estudiants de cicles de formació professional de tot el territori català i pretén promoure l’emprenedoria entre els joves i donar valor al seu talent, innovació i creativitat. Aquesta edició va comptar amb la participació de més de 40 projectes i els guanyadors van ser NATVREMA i SERVIMATS, de l’escola Lacetània de Manresa, en la categoria de millor idea de negoci de cicle formatiu de grau mitjà i SOCAPI i PIRI-X-PIRIENCES, de La Salle de la Seu d’Urgell, en la categoria de cooperació del Pirineu en cicle formatiu de grau superior.
Carta a Telefònica
A
causa dels nombrosos problemes que han succeït en els últims mesos amb el servei de telefonia i d’internet amb Telefònica, l’Associació s’hi ha posat en contacte per explicar-los els problemes existents en la nostra comarca i les molèsties que s’han ocasionat com a conseqüència de la falta d’inversió i la manca de manteniment de la xarxa de telecomunicacions actual. A més, ens hem unit amb l’Associació d’Hostaleria de l’Alt Urgell i la Unió de Botiguers de la Seu d’Urgell i hem presentat vàries queixes conjuntes per poder fer més força i intentar pressionar l’empresa perquè d’una vegada per totes solucioni l’estat deficient de la xarxa existent. També ens hem reunit amb el Síndic de Greuges per explicar-li el problema i hem aconseguit el seu compromís de garantir-nos una reunió amb Telefònica per poder-hi parlar i intentar que es comprometin a solucionar la situació actual.
Formació 2017 Durant el 2017 també hi ha diversos cursos (alguns ja han finalitzat, altres estan en marxa i en resten pendents de començar). L’oferta actual inclou diferents temàtiques: També s’està organitzant un altre curs de carretons elevadors i un de comerç electrònic i botiga virtual. Si algun dels socis està interessat en algun curs o té alguna proposta de formació a realitzar és pot posar en contacte amb l’associació mitjançant el mail info@aeau.org o el telèfon 663 931 119.
Activitats AEAU
AEAU Revista
9a. Edició de la Nit Empresariat
L
a novena edició d’aquest esdeveniment va tenir lloc el 18 de novembre i va comptar amb la presència de 133 assistents. L’acte va ser apadrinat pel Sr. Luis Conde, President del Grupo Seeliger i Conde Amrop, a més de president del
Saló Nàutic Internacional de Barcelona, conseller del Banc d’Inversions Lazard i del Grup Godó, membre del Consell d’administració de Fira de Barcelona i del Consell Assessor d’Altair. Al finalitzar el sopar, el Sr. Conde va realitzar una ponència amb el títol “Els reptes en la vida” on ens va explicar quines són les qualitats i actituds que creu que ha de tenir una persona per assolir els seus objectius empresarials o personals, basant-se en la seva gran experiència com a head-hunter d’alts directius. En aquesta edició es va continuar entregant reconeixements a les empreses que complien anys, i els guardonats van ser Ribalta i fills SA d’Oliana, que feien 50 anys, i Distribucions Alimentàries Seu SL, que en feien 75 anys.
Ens agrada celebrar amb vosaltres...
T· +34 973 350 000 · hotelelcastell.com · banquetes@hotelelcastell.com
7
Activitats AEAU
AEAU Revista
Reunions i trobades
D
urant el mes de maig i juny es van organitzar trobades a Organyà i Oliana, respectivament. A aquests actes s’hi va convocar individualment als socis de cada una de les poblacions i els seus voltants, però eren oberts a tot el teixit empresarial de la zona. La finalitat era conèixer la situació de les empreses i autònoms del municipi i poder obtenir una visió més àmplia i certa de la realitat actual de la comarca. Ambdues reunions van comptar amb força assistència i creiem que van ser molt profitoses. Durant aquest 2016 també ens hem continuat reunint amb altres associacions comarcals, com són l’Associació d’Hostaleria i la UBSU. Així conèixer de primera mà les seves necessitats, suggeriments, propostes,... dels diferents sectors i s’ha comprovat que en determinades qüestions la visió i els objectius són molt similars. Per aquest motiu, s’ha decidit treballar i actuar conjuntament en determinats temes, com per exemple per obtenir una millora en les condicions de la zona blava pels industrials o per aconseguir la modificació de la nova normativa de rètols de La Seu d’Urgell. També hi ha col·laboració en les reunions amb l’Administració Pública, com per exemple en la taula intersectorial. A més, l’Associació també ha estat present en totes les reunions o actes relacionats amb el tema empresarial on se’ns ha convidat, amb el propòsit de donar la màxima visibilitat a la nostra entitat i recolzar totes les iniciatives que poden aportar un benefici a la nostra comarca. Per últim, cal destacar la iniciativa que s’ha posat en marxa des de l’Associació per tal de realitzar visites individualitzades a tots els nostres socis i així conèixer de primera mà les seves necessitats, suggerencies, propostes,... La informació obtinguda ens servirà per poder prendre decisions sobre accions o activitats futures a dur a terme.
Avantatges i convenis
L
’AEAU és sòcia de Pimec, i per aquesta raó tots els nostres socis tenen a la seva disposició els avantatges que aquesta entitat ofereix (descomptes amb empreses de subministraments, serveis, ...) Per altra banda, la nostra associació ha aconseguit convenis particulars amb algunes empreses que ofereixen descomptes o bonificacions específiques pels nostres membres (Vodafone, EAE Business School, ....). També hem posat en marxa la difusió d’un newsletter trimestral per poder donar a conèixer l’activitat diària de l’associació i a més, perquè sigui un mitjà on els socis puguin donar a conèixer les seves promocions o descomptes disponibles a la resta de públic. Per obtenir més informació d’aquests avantatges i convenis es pot consultar la pàgina web de l’associació (www.aeau.org) o sol·licitar-ho al mail info@aeau.org
L’Hora del canvi H
e de fer una confessió: he estat, com diuen els nostres veïns, “Fraile antes que monaguillo”. Sí, jo també he estat empresari, he assaborit les mels de l’èxit i l’amargura del fracàs en tant que vàrem superar una crisi però ens vàrem esfondrar en la següent, molts coneixereu bé aquests sentiments. D’empresari no se’n deixa de ser mai, marca molt la personalitat, tant, que si passes a treballar per compte d’altri no pots evitar viure l’empresa en la qual treballes com si fos teva. Passes a ser un treballador que coneix que el millor valor d’una empresa és la gent que la forma, però també ets un empleat que sap que sense la iniciativa i el valor d’aquella persona o d’aquella família que s’ho juga tot a la carta d’emprendre, no hi ha activitat econòmica i productiva. Amb aquests antecedents i en una nova etapa en l’administració local, se’m presenta, es presenta davant de tots nosaltres una oportunitat única, és l’oportunitat de començar a fer les coses com ens agradaria que fossin. Evidentment jo ho veig des d’un determinat prisma, que mol legítimament pot ser no compartit, és el de començar en un país nou amb l’experiència que ja tenim. Encara que aquesta visió d’oportunitat no es comparteixi, és innegable que cal una reorganització generalitzada. Al meu entendre, el tan i tan nomenat “equilibri territorial” ha de començar a esdevenir una realitat amb fets i mesures concretes i aquest equilibri té especial rellevància al món empresarial com a món vertebrador de l’activitat econòmica, creador de riquesa i benestar territorial. L’opció d’emprendre ha de ser vàlida, amb les seves peculiaritats territorials, a tot el país. No pot ser que en una part sigui una oportunitat (tot i el seu risc inherent) i en el nostre territori esdevingui quasi una temeritat.
Martí Riera i Rovira
És clar que no es faran autovies i ferrocarrils arreu,però la millora de les infraestructures viàries (unió transversal de l’Alt Pirineu) és imprescindible, com ho és la millora en les telecomunicacions tan precàries en bona part del territori. D’altra banda, el desplegament de la fibra òptica no es fa purament per raons comercials, provocant un perjudici en la competitivitat de moltes de les nostres empreses. Pel que fa a l’administració pública s’ha de treballar en la consecució d’una administració de finestreta única pel ciutadà i com a tal per l’empresari. Som l’administració qui darrera d’aquesta única finestreta pública i a través d’una reorganització territorial i administrativa, ha d’organitzar, canalitzar i resoldre, siguin quins siguin els departaments a intervenir-hi, la gestió sol·licitada. La implementació de les noves tecnologies al món municipal (pag. e-tram municipals) ha de facilitar el procediment administratiu al ciutadà i no sols facilitar-lo, cal simplificar-los al màxim doncs en l’àmbit empresarial enlloc costa més endegar una activitat que aquí. En el mateix sentit de simplificació cal abordar el tema dels autònoms i la seva cotització, lligant-la més estretament als rendiments que a la quota única obligatòria hi hagi o no beneficis. El moment és a tocar, és l’oportunitat de canviar les coses independentment del marc que la majoria dels catalans decideixin. En una nova república (com jo espero), en un estat federal o en la fórmula que sigui, hem d’aprofitar el moment per provocar un canvi o haurem fracassat no sols políticament sinó com a societat que vol avançar. Tots hi tenim quelcom a dir i a fer, alguns ja hi treballem des de la nostra insignificança, no deixem passar l’oportunitat!!
9
Què es pot fer per dinamitzar la comarca?
A què es dedica la seva empresa?
EDICIONS SALÒRIA
Què creu que pot fer l’AEAU per la comarca?
1. Edicions Salòria és una empresa de comunicació que, des de la Seu d’Urgell, impulsa diversos projectes locals i globals. La revista VIURE ALS PIRINEUS és el pal de paller de l’empresa, però també treballem projectes de comunicació i màrqueting digitals (gestió de webs i xarxes socials per a empreses) i fem edició de llibres.
Des de VIURE ALS PIRINEUS hem d’ajudar a les empreses locals a ser més forts, a comunicar millor i a què els projectes interessants de la gent del territori es coneguin arreu. Intentem difondre per tots els canals allò que les nostres empreses fan. Considerem que la comunicació és fonamental per dinamitzar la comarca: explicar al món allò que fem ens farà més grans.
2. Per dinamitzar l’economia de la comarca creiem que es necessari cooperar entre empreses (nosaltres, per exemple, treballem en un mateix espai amb l’empresa Creativa de disseny i publicitat i amb l’empresa Alt Urgell Fibra de tecnologia i telecomunicacions). El fet de compartir projectes, d’ajudar-nos els uns als altres i de sumar sinèrgies ens fa més forts.
3. L’AEAU fa una tasca important, crea un espai comú i facilita que ens coneixem i que intercanviem coneixements. Això és positiu. Però sobretot la tasca que des de l’associació es fa de Formació és una eina al servei de les empreses que ens beneficia a tots i que en un territori de muntanya i mal comunicat, com el nostre, és fonamental.
TRANSPORTS I EXCAVACIONS
MEYA, S.L.
Marta Soca M. 648 546 756 T. 973 355 262 marta@etnicviatges.com St. Joan Bpta. de la Salle, 24 25700 La Seu d’Urgell Av. Alt Urgell 1 25790 Oliana
telf.: 973 355 288 esther: 659 877 787 c/ iglesias navarri, 20 la seu d’urgell 25700 info@pireneschool.com www.pireneschool.com
Tel./Fax 973 35 15 33 Mòbil 627 41 89 47 Ctra. de lleida, s/n Centre Industrial La Seu, nau 15 25700 - La Seu dʼUrgell trans@excavmeya.e.telefonica.net
Els associats opinen
AEAU Revista
FORN REIG 1. Som la tercera generació de forners i pastissers. Continuem com sempre, fermentació natural de 24 hores de la massa mare per fer el pa cuit al forn de llenya. I tan en els productes de la pastisseria i del forn ens basem amb la qualitat i proximitat de la matèria primera. 2. Treballar colze a colze amb les nostres institucions, reclamant al govern incrementar substancialment la dotació pressupostària dels ajuts tan a les petites com mitjanes empreses. Potenciar el turisme aprofitant la nostra riquesa geogràfica i la variada oferta gastronòmica dels bons productes de la nostra terra. Lluitar perquè ningú es vegi obligat a tancar portes o a buscar emplaçaments fora de la comarca, el petit comerç està passant , segurament, el seu pitjor moment. Les institucions han de facilitar i agilitzar la consecució dels objectius que els nostres joves i futurs emprenedors s’hagin proposat. 3. Continuar amb les vostres accions formatives i informatives. No deixar mai tan de demanar ajudes com de presentar les reclamacions corresponents quan alguna cosa no marxa bé i perjudica a les nostres empreses ( un exemple n’és les constants avaries que afecten al servei de telefonia fixa i internet).
FORMATGERIA CAL EUGENE 1. Comerç minorista 2. Treure profit de l’únic patrimoni que tenim - el territori - , és a dir la terra, els conreus. Desenvolupar polítiques agràries i ramaderes en tota la comarca en producció de matèries primeres d’alta qualitat i transformar-les, com exemple tenim la fabrica Cadí. No té sentit la ramaderia d’engreix d’animals i no tenir escorxador o potenciar l’agricultura i no tenir xarxa de comercialització - fruites , patates, ... Intentar crear un parc tecnològic alimentari - escola agrària - , relacionat en un polígon industrial especialitzat en transformació de productes primaris de muntanya - embotits , melmelades , conserves vegetals, ... 3. Primerament deixar públicament en evidència tota la classe política que ha estat al davant dels estaments públics ajuntament , consell comarcal - per la seva inoperància i falta de idees. Crear un consell mixt - privat , públic - d’ordre econòmic per estudiar cap on ha d’anar la comarca, marcar les línies, buscar ajudes i potenciar les iniciatives.
PI
RI
N
EU
S
Ass. Empresaris Alt Urgell
Ma Carmen Rovira Gaset
info@aeau.org T. 663 931 119
SERRALLERIA PIRINEUS, SL Joan: 679 453 534 Jordi: 661 734 425 Pol. Ind. La Seu · C. parc. 17 - Nau 9 25700 LA SEU D’URGELL Tel. 973 350 436 - Fax 973 355 526 serralleriapirineus@hotmail.com
La nova Marca Andorra: la marca de tots, també dels nostres veïns pirinencs! Tots hem fet volar la nostra imaginació en un moment o altre de la nostra vida projectant-nos vers el futur i tractant de trobar respostes a incògnites, anhels, inquietuds o expectatives que sovint envaeixen el nostre present i justifiquen la raó del per què seguim fent camí no només per a nosaltres sinó per a tots aquells que ens acompanyen. Resulta paradoxal pensar que el nostre present sigui el futur que ens varen llegar els nostres avantpassats. Les seves incògnites, els seus anhels, inquietuds o expectatives són avui el nostre present i com que això no s’atura, ens toca recollir el testimoni per a córrer el següent relleu amb l’enorme responsabilitat de lliurar-lo alhora als nostres descendents i així successivament. Vist així el futur està clar que en essència hauria de ser per cadascun de nosaltres un concepte transcendent, vital i prioritari, tant que potser faria bona la frase d’un entranyable poeta que diu que “i si perdo memòria és perquè només me’n recordo del futur”. Però aquest futur està escrit i és inalterable o està a les nostres mans escriure’l i podem canviar-lo? Es clar que es pot canviar. Però el futur no és pas un joc d’atzar sinó planificació, intuïció, talent. Cal doncs, escollir l’estratègia correcta, posant-hi els cinc sentits, conjuminant raó i passió, i vet-a-qui que arribem a la conclusió que per assolir aquest noble objectiu ens cal ni més ni menys que “visió”. Per això és tant important redefinir la Marca Andorra. Ha estat la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) finalment la que ha creat una comissió al efecte per tractar de reflexionar, per primer cop de forma explícita, al voltant del concepte d’una Marca Andorra adaptada als nous temps i circumstàncies que avui viu el nostre país, i de la reflexió passar a la definició i implementació d’una nova marca país que ens permeti recuperar la il·lusió perduda i a afrontar amb un raonable optimisme la nostra Andorra del futur.
12
A ningú li resultarà estrany que les organitzacions empresarials hagin estat les més motivades a impulsar aquest procés de redefinició de la nostra marca país, doncs aquesta ha estat una reivindicació recurrent en el temps conscients de què justament havia de ser un instrument que reforcés de forma contundent l’estratègia d’un país que ha patit una gran crisi econòmica i reputacional, però que alhora ha implementat tot un seguit de canvis econòmics, fiscals i socials que ens han de fer prendre consciència del gran país que som i de la competitivitat real del nou model implementat, i un cop assimilat això, projectar-ho al món, on encara avui som ignorats i menystinguts a causa del desconeixement i la manca de visibilitat internacional del molt de bo que podem arribar a oferir a aquells que finalment descobreixin les virtuts, que no són poques, d’aquest petit gran país. L’estratègia de la CEA a través d’aquesta comissió no és pas tenir cap altre protagonisme que el d’incitar a la reflexió a tota la ciutadania d’Andorra, aquella que sí ha de ser l’autèntica protagonista d’aquest procés i la gran beneficiària del esforç que es dediqui a crear aquesta nova marca país. Justament per que ha de ser un projecte de tots i per a tots, s’ha partit de la idea de mirar de conèixer, en primer terme, l’opinió que la majoria de la població d’Andorra pugui tenir del seu país i les seves principals fortaleses, debilitats, oportunitats i amenaces. Per què de fet, fins ara ens hem entestat molt en la problemàtica de la manca de coneixement de la nostra realitat més enllà de les nostres fronteres però, i la gent de casa, què en pensa del que som i cap a on ens dirigim? Aquesta enquesta ja s’ha portat a terme de forma òptima i els resultats s’han presentat públicament. De fet, a la pàgina de la CEA www.cea.ad fins i tot hi ha penjat un vídeo de la conferència que explica dits resultats.
cea CONFEDERACIÓEMPRESARIALANDORRANA
Pere Augé Sanchez President de la Comissió Marca Andorra i Comunicació de la CEA
Alhora però també ens era molt important saber què en sabien o què pensaven de nosaltres als diferents indrets del món on a hores d’ara ignorem totalment la visió que poden tenir de nosaltres com a país. A partir dels resultats de la primera enquesta es va preparar una segona dirigida a la gent del món que tingués algun coneixement d’Andorra per opinar al respecte. També es disposa ja dels resultats de dita enquesta, que a hores d’ara s’estan analitzant i que ens permetran elaborar un D.A.F.O. d’Andorra i a partir del mateix, poder definir una visió de futur pel nostre país i elaborar un concepte de Marca Andorra global, transversal i visible a través d’estratègies i instruments comunicatius eficaços. Aquesta iniciativa no pretén en absolut ni passar per davant ni substituir altres iniciatives de caràcter públic, ens el contrari, el que pretén és complementar- les i incorporar-les a un concepte molt més global i efectiu amb l’objectiu de dotar d’una major visibilitat internacional la nostra oferta com a país. El que és important és prendre consciència del què som i definir i decidir el que volem ser en un futur, no és pas una tasca fàcil i precisa de la col·laboració de tots sense excepció. Pels nostres padrins perquè el seu llegat generi il·lusió als que venen al darrere. Pels nostres joves perquè són els hereus d’aquest
futur i els grans beneficiaris del model d’una Andorra on llur aportació és clau a l’hora de definir-lo. Per la ciutadania en general, perquè pugui passar de només viure, a viure, estimar i somniar. Perquè no ens enganyem, si hem emprés aquesta tasca de definir el veritable avantatge competitiu del nostre país per tal de posar en valor les nostres principals virtuts i convertir-les en l’eix principal d’una reputació de país que sigui exportable internacionalment i ens aporti prosperitat a llarg termini, ho estat sobretot per recuperar l’autoestima i els valors identitaris, la dignitat i la il·lusió en el nostre país i el seu futur. I pensant en els nostres veïns pirinencs, recordem les grans sinèrgies que històricament hi ha hagut amb Andorra. La prosperitat del nostre país ho també la seva, i sinó temps al temps, doncs molts dels projectes empresarials que arribin a Andorra com Estat, tindran els seus efectes a la resta del Pirineu, pensant en infraestructures industrials, aeronàutiques, esportives, etc........ sense oblidar la creació de llocs de treball i les possibilitats d’intercanvi comercial, cultural i de consum en general. Aquest 2017 ha de ser l’any de la Marca Andorra, l’any on definim i construïm entre tots una “visió de futur” pel nostre país i per què no de retruc pels nostres veïns del Pirineu.
Observatori de dades socioeconòmiques de l’Alt Urgell L
’Alt Urgell es caracteritza per ser predominantment rural. Al 2016 la població registrada a la comarca s’ha situat en 20.548 habitants (20.695 el 2015), dels quals el 89% té nacionalitat espanyola. El territori té una extensió de 1.447,5 km2, el que representa una densitat de 14,2 hab./km2 (Idescat, 2016) i es divideix en 19 municipis. La capital urgellenca, la Seu d’Urgell representa aproximadament el 60% del total de la població.
Distribució de la població en % als municipis de l’Alt Urgell. Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes d’Idescat
Com es pot observar en la piràmide, la població de l’Alt Urgell es caracteritza per ser una comarca on el 65% del total de la població es situa entre 15 i 64 anys. Pel que fa a la distribució per sexe, l’Alt Urgell manté un equilibri (50,3% dones i 49,7% homes). Població de l’Alt Urgell per edat i sexe. Font: Idescat. Padró municipal d’habitants.
ESTRUCTURA PRODUCTIVA DE L’ALT URGELL A l’Alt Urgell, el Producte Interior Brut (PIB) de l’Alt Urgell, l’any 2012, suposava 19.900€/habitant, i va tancar l’any amb 419,7 milions d’euros, el 0,20% del total de Catalunya. Per a l’any 2014, va créixer respecte el 2013, de mitjana un 1,64%, lleugerament superior a la mitjana catalana (1,52%). Aquest augment es pot explicar per l’evolució positiva del Valor Afegit Brut (VAB) dels sectors serveis (+1.09%) i la industrial (+4.87%). Per contra, hi ha altres sectors que durant aquest any han registrat una disminució del VAB, com ho són el sector primari (-0.69%) i el de
14
Dades socioeconòmiques de l’Alt Urgell
AEAU Revista
la construcció (-2.58%). Val a dir que més del 66% de l’estructura productiva de l’Alt Urgell es basa en el sector de serveis, on el subsector de l’hostaleria suposa més del 13% del VAB, davant el 7,9% català. Amb aquesta estructura productiva, la principal activitat econòmica està dedicada al sector de serveis i paral·lelament, el nombre majoritari d’empreses presents a la comarca es troba en el sector de serveis, el qual representa un 78% del total , seguit de la presència d’empreses del sector de la construcció i la indústria, majoritàriament indústria alimentària, d’un 9 i 8% respectivament. Per últim, les empreses dedicades a l’agricultura representen un 5% del total d’empreses existents el 2015 a l’Alt Urgell. En els darrers anys, l’Alt Urgell ha sofert un creixement del sector del turisme esdevenint un dels principals motors de l’economia comarcal. Actualment, s’ofereixen més de 4700 places d’allotjament turístic a arreu de la comarca. Del total d’aquestes, una bona part corresponen a la categoria de càmping (55,6%) i establiments hotelers (31,5%). Tal i com es pot observar en el següent gràfic, el 64% dels establiments turístics són allotjaments de turisme rural, seguit dels establiments hotelers amb un 30,1% i els càmping amb un 5,9%.
MERCAT DE TREBALL: INDICADORS OCUPACIONALS I ATUR REGISTRAL Indicadors ocupacionals L’augment d’activitats en el sector terciari, sobretot vinculades a l’hostaleria i al comerç, en els darrers anys ha comportat que la majoria de contractes laborals que es formalitzen al llarg de l’any tinguin una temporalitat. Tal i com es mostra en el següent gràfic, al llarg del 2016 es van formalitzar 5005 contractes temporals, 458 contractes més que al llarg del 2015 i es van formalitzar 100 contractes indefinits més que l’any anterior, un total de 609 contractes.
LACAT
Comparativa de contractacions entre el 2015 i 2016 en quant contractes definits i indefinits.
PINTURES
ENVERNISSAT MICROCIMENT SORREJAT COL·LOCACIÓ DE PAPER
Dades socioeconòmiques de l’Alt Urgell
AEAU Revista
Segons l’Observatori d’Empresa i Ocupació (2016), pel que al sexe, el percentatge de contractes temporals és lleugerament elevat entre el col·lectiu femení (52,53%) mentre que el percentatge de contractes formalitzats indefinits és més elevat en els homes (54,35%). En quan als contractes indefinits per grups d’edat, cal destacar que els grups amb el percentatge més elevat són les persones de 30 a 44 anys i les de 20 a 29 anys, amb un 41 i un 31%, respectivament. El percentatge més elevat pel que fa als contractes temporals també és el col·lectiu de persones de 30 a 44 anys i el de joves de 20 a 29 anys, amb un 35%. Segons el sector econòmic, destacar que el total de contractes laborals indefinits i temporals, el 80,7% dels contractes es formalitzen per a activitats econòmiques del sector de serveis, seguit de l’industrial (10,10%), de la construcció (4,7%) i l’agrari (4,6%). Afiliacions a la Seguretat Social En aquest context, la distribució de la població per situació laboral mostra que, segons dades de desembre de 2016 hi ha hagut 7515 persones afiliades a la Seguretat Social, el 67,41% són afiliats i el 26,72% són autònoms, mentre que el percentatge de població afiliada al règim general especial de la llar I l’agrari és relativament reduït, tan sols representa gairebé el 6% de la població assalariada o treballadora autònoma. Aquest percentatge és lleugerament superior als anteriors anys en el cas de persones afiliades al règim general (66,42%) i lleugerament inferior en els treballadors/es autònoms (27,19%) l’any 2014.
La població assalariada a l’Alt Urgell és de 7.097 persones l’any 2016, xifra superior al 2017 (6.956 persones). Per grans sectors d’activitat, el de serveis és el més important, amb el 73% de les persones ocupades. El segueixen el sector secundari (indústria i construcció) amb un 19%, mentre que el sector primari representa el 8% de l’ocupació assalariada. Entre les activitats terciàries, destaca el volum de població ocupada en el comerç (9,4% del total d’assalariats) i en activitats directament relacionades amb el turisme, com és l’hosteleria (9,8%).
Dades socioeconòmiques de l’Alt Urgell
Total
AEAU Revista
926
Per sector econòmic Agricultura
45
Indústria
89
Construcció
109
Serveis
629
Sense Ocupació Anterior
54
Per sexe Homes
427
Dones
499
Atur registral La taxa d’atur registral de l’Alt Urgell es situa en el 12,62% a març de 2017, amb un total de 926 persones aturades, una disminució del 8,0% respecte el març de 2016. En la taula es pot observar que hi ha més dones aturades (499 homes) i que la franja d’edat amb més atur, correspon al grup d’edat de 45 a més anys seguit de 25 a 45 anys. Si es té en compte la durada a l’atur, s’observa que el període de fins a 6 mesos és el majoritari (440 persones), seguit del període de més de 12 mesos (349 persones).
Per edat Menors de 25
85
De 25 a 45 anys
346
De 45 o més anys
495
Dades d’atur registrat. Març de 2017
Per durada Fins a 6 mesos
440
De 6 a 12 mesos
137
Més de 12 mesos
349
Elaboració: Consell Comarcal de l’Alt Urgell i Ajuntament de la Seu d’Urgell Font: Idescat, Departament d’Empresa i Ocupació.
entrevista a...
l’associació
Com vau començar? Tot va començar després de la fira de Sant Ermengol del 2015, tot parlant un parell de productors, va sorgir la idea de fer uns lots de Nadal per tal de promocionar els productes artesans de la comarca. Es van convocar altres productors, i a mitjans de novembre ja ens reuníem per engegar aquesta promoció. Va tenir molta acceptació per part dels productors i amb molt entusiasme es va tirar endavant. Tot ha estat d’una manera casual. Després de l’inesperat èxit dels lots, se’ns va oferir fer un mercat de proximitat a Montferrer cedint-nos un espai al supermercat Charter, punt important ja que tenim un espai físic que ens uneix. Es va continuar fent diferents accions, com fires, xerrades, tastos... per representar la nostra comarca. Tot anava creixent d’una manera molt ràpida i es va veure la necessitat de fer una associació per tal de regular la nostra activat. Això era a l’agost del 2015, i fins ara.
I ara, en quin punt esteu? Actualment, som una vintena entre socis i proveïdors de tot l’Alt Urgell, petits elaboradors i artesans dins de l’àmbit de l’alimentació, la cosmètica i l’artesania. Continuem fent el mercat de proximitat els diumenges al matí i s’ha tornat a fer els lots durant aquest Nadal, ampliant l’oferta a tot l’any, tant a particulars com a empreses. Ens estem implicant activament en diferents activitats com la festa Major o la Fira Medieval, dinamitzant els diferents espais de la ciutat o oferint degustacions i maridatges de tots els nostres productes. Hem fet “d’ambaixadors” de la nostra comarca a la fira B-delicious (fira B-travel, antigament la fira de turisme) a Barcelona, tot donant a conèixer el territori que ens envolta. Això es el que volem transmetre amb els nostres productes, que són fets aquí i respiren l’aire que nosaltres respirem. Com a associació se’ns ha brindat la possibilitat de participar, entre d’altres, en el CAUC (Consorci de l’Alt Urgell i Cerdanya); en la Taula Intersectorial, amb l’Ajuntament de La Seu, la UBSU, l’Associació d’Hosteleria i l’AEAU; als grups de treball del pla estratègic IMPULSA 2026,... Com veieu, és un no parar d’activitats de tot tipus. Com encareu el futur? Continuar creixent i deixant petjada. Potser és molt ambiciós dir que volem que MENJA’T L’ALT URGELL sigui una identificació de la nostra comarca i que hom ho relacioni amb tot el que tenim a l’Alt Urgell, passant pels productes, pel territori, pels pobles, pel caràcter dels urgellencs.. Per tal d’aconseguir-ho s’han de crear i enfortir sinergies entre els diferents agents, com cases rurals, restauració, comerç, turisme, cultura..., marcant uns objectius comuns entre tots. Un d’ells hauria de ser transmetre la valoració pel que tenim i reactivar la nostra autoestima.
• Mobiliari de cuina • Mobiliari de bany • Reforma integral Andreu Martínez García Interiorista
Pg. Pasqual Ingla, 14 · T. 973 355 211 · M. 660 328 758 · c.apulco@hotmail.com · LA SEU D’URGELL
Com veieu la nostra comarca? Aquesta comarca, passa desapercebuda, per exemple per la seva situació geogràfica, enclavada al costat del Pallars, Cerdanya i Andorra, que són llocs molt turístics. Això genera un ambient de pessimisme que no ajuda a dinamitzar-la i ofereix poques oportunitats per a joves, fent que marxin cap a altres indrets i que els hi faci respecte engegar nous projectes. Malgrat això, pensem que és una comarca plena d’oportunitats i possibilitats, d’indrets a descobrir, de gent amb iniciativa, ... i el que caldria és contagiar optimisme, ajudar i assessorar els emprenedors, garantir la millora en les infraestructures de comunicació i transport,... També cal destacar que hi ha pobles rurals que han sabut potenciar les seves fortaleses, com per exemple la vall de Tuixent i la Vansa amb les Trementinaires, Arsèguel amb la trobada d’acordions, Artedó amb Picurt, etc.. Què creieu que es pot fer? Creiem que s’han de crear forts lligams entre les diferents associacions per assolir els objectius comuns, i sobretot, les institucions han de garantir el seu suport i acompanyament. És molt important la comunicació entre els diferents agents i trobar entre tots l’equilibri de responsabilitats.
És important demostrar que la unió es la força. Cal crear complicitats i confiances entre les diferents associacions a nivell comarcal i de fora. Quins avantatges o desavantatges ha comportat associar-vos? Un dels avantatges més important és l’enfortiment de les relacions tant socials com comercials entre nosaltres, abans hi havia productors que no ens coneixíem. Altres, serien la realització de les actuacions que abans hem comentat i que a nivell individual no haurien estat possibles. La promoció conjunta és molt més fàcil i econòmica per a tothom, com a conjunt s’agafa més força i també l’administració et té més en compte. Creiem que la creació de l’associació ha estat molt positiva i que l’únic desavantatge és l’esforç extra que s’hi ha de dedicar, a part de les tasques diàries que ja tens a nivell individual. Pot entrar més gent a la vostra associació? Si, som una associació oberta a tot tipus de petits productors/elaboradors artesans de l’Alt Urgell i que tinguin la seva situació regularitzada. Creiem que com més socis siguem, més aportarem a aquesta comarca.
Pere Porta Colom Director Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran
L
L’Alt Pirineu i Aran, un territori viu amb futur!
’Alt Pirineu i Aran està situat en el punt més septentrional de Catalunya i l’integren les comarques de l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, la Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i la Val d’Aran, que té una identitat política i cultural pròpia. El conjunt de les 6 comarques representa el 18% del territori de Catalunya i només aplega l’1% del total de la població. És el territori que presenta la major desproporció entre extensió i habitants. La població és altament disseminada, per bé que una part important es concentra a les capitals comarcals. La distribució d’aquesta població tampoc és uniforme ja que només 83 nuclis (el 14%) superen els 100 habitants censats i d’aquests només 19 superen el 500; 5 municipis concentren pràcticament el 50% de la població de tot l’àmbit, i només 4 del 77 municipis sobrepassen els 5.000 habitants. El fort envelliment de la població també repercuteix negativament en el desenvolupament del teixit empresarial. L’estructura productiva bascula fonamentalment entorn de les activitats turístiques, especialment a les comarques de característiques alpines, que han anat substituint les activitats tradicionals, com l’agricultura, la ramaderia i l’activitat hidroelèctrica. L’altre sector preeminent ha estat l’immobiliari, i a les capitals comarcals, el sector dels serveis financers i personals.
L’Alt Pirineu i Aran, un territori viu amb futur! - Pere Porta Colom
AEAU Revista
La complexa orografia muntanyosa del Pirineu català, amb una superfície de sòl planer que no supera el 17%, dificulta les comunicacions transversals.Tres grans eixos fluvials vertebren el territori i les comunicacions: la Noguera Ribagorçana, la Noguera Pallaresa i el Segre. La Val d’Aran ocupa la capçalera del Garona, l’únic riu de la vessant atlàntica. El 47% del territori té mesures de protecció dels valors ambientals. Hi ha 2 parcs naturals, el Cadí-Moixeró i el de l’Alt Pirineu, i l’únic parc nacional de Catalunya, el d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. L’Alt Pirineu i Aran per tant, està condicionat per diferents factors característics de l’alta muntanya, com apuntava la llei del 1983 en l’exposició de motius: duresa de la geografia i del clima, regressió, demogràfica, menor grau de desenvolupament socioeconòmic, baix nivell de renda, activitat econòmica centrada en el sector primari, insuficiència d’infraestructures de comunicació, deficiències en els equipaments col·lectius..., fet que planteja pels governants un seguit de reptes importants, de comunicació dins l’àmbit, l’estructura de sistemes urbans, les estratègies d’equipaments, la dinamització econòmica i la cohesió política entre altres. L’aprovació de la Llei d’alta muntanya (1983), ara en procés de renovació, la creació dels Consells Comarcals (1989), i l’aplicació dels successius Plans comarcals de muntanya, han estat clau per fer un salt significatiu durant les darreres dècades. La implementació de serveis bàsics com l’abastiment d’aigua, llum i accessos als diferents nuclis del Pirineu dóna lloc a noves necessitats com la connectivitat tecnològica, la millora d’accés a altres serveis bàsics educatius, sanitaris i socials, i les polítiques de retorn de talent vinculades als molts joves que marxen a formar-se fora i no tornen. És evident que les comarques de l’Alt Pirineu i l’Aran han fet un salt significatiu en tots els àmbits des de la recuperació de la Generalitat de Catalunya, però encara tenen molts reptes pendents per aconseguir ser un territori dinàmic i competitiu que sobre la base d’una bona qualitat de vida, ajudi a generar bones i millors oportunitats per a tothom. La creació de l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA) l’any 2003, de la Delegació del Govern de la Generalitat a l’Alt Pirineu i Aran l’any 2006 i de la recent Direcció General de Polítiques de Muntanya, any 2016, han de contribuir, de ben segur, a l’aposta de futur que es pretén pel Pirineu. Per altra banda, la reformulació de la llei de muntanya ha de situar el territori com a prioritat política del Govern. La nova llei pot ser una nova oportunitat per estimular el present i futur d’aquestes valls, amb uns objectius clars adreçats a fomentar la implantació d’empreses i projectes econòmics, afavorir el creixement demogràfic i la fixació de residents permanents, minimitzar la posició territorial perifèrica, ajustar l’organització, els instruments, els procediments i el conjunt de polítiques públiques a la realitat i especificat del territori, preservar els actius territorials estratègics, entre els quals el patrimoni natural, arquitectònic, cultural i paisatgístic, aprofundir en les oportunitats de cooperació transfronterera i garantir l’adaptació de l’economia pirinenca als efectes del canvi climàtic i de la internacionalització. I per sobre de tot, creure en els Pirineus com un territori d’oportunitats, capaç de fixar nova població i de generar noves economies, per viure-hi!.
NORD PIRINEUS NORD PIRINEUS 1, S.L 25700 La Seu d’Urgell - Lleida Pol. Industrial La Seu, carrer A Parcel.la 8 Tel. 973 350 642
EMPRESES ASSOCIADES Nous socis:
• • • • • •
Alt Urgell Fibra Àrids i Formigons Pont d’Espia Bolsos Jordi Disseu Formatgeria Eugene Fusteria Bepo
AGRICULTURA/RAMADERIA/JARDINERIA Bastida, Xavier Ca l’Andreu Cal Codina Cal Galabert Granja Codinet Pirenaica S.C.C.L. Ponderosa Holstein Subminist. i Instal·lacions Valira
973352779 639251059 973352084 680772103 609756572 973355194 609516273 973351998
ALIMENTACIÓ Autoservei Reig S.L. Ca l’Angol Cadí S.C.C.L. Carnisseria Charlie Comercial Carmen Disseu Exquisitarium S.L. Formatgeria Eugene Fruites La Seu SL Jordana, Daniel La Posella Mafriseu S.A. Naturquell S.A. Nord Pirineus S.L. Sebitus SL Pastisseria Forn Reig Rey Isern - Buisan Tordesillas, Fermí (Castell-llebre) Xarcuteria Cal Pagès Xarcuteria Obach
973470680 973470525 973350025 973360999 973351416 973352993 973586086 973350401 973350833 609731445 973360232 973351492 973360025 973350642 973383059 973383179 973360120 973470463 973360850 973383424
ARTS GRÀFIQUES/COMUNICACIÓ/PUBLICITAT Edicions Salòria SL 973989162 Formes Disseny i comunicació 973354253 Invest4 Music Services Spain SL 973350738 Proemotion SL 665238853 Rètols Tecno 2001 973352524 Sent Disseny i Publicitat 617327550
22
ELECTRÒNICA/IMATGE I SO Electrònica Simac Electrodomèstics Taurus
973352318 973470550
ENSENYAMENT/FORMACIÓ Acadèmia Bellvit Kids & Us Pirene Language School Sic Formació
973360168 973046445 973355288 973352743
FUSTA/MOBILIARI Buchaca, Josep Mª Efausa Forestal Vic SL
973 383561 973351348 973350182
• • • • • •
Geotecma Iphard Euro SL Joieria Sangrà Kids & Us Pàdel Organyà SL Proemotion SL
• • • • •
Rètols Tecno 2001 RM Reformes Transcanillo Transports Organyà Trasters Guarda Tot SL
Fusdemar SL Fusteria Bepo Fusteria Ebenisteria Vigara-Gispert Fusteria Es-pa Fusteria i Derivats Morales Fusteria Jordi Ferrer Fusteria Jova Fusteria Lara Gales Fusteria i Mobles Grau i Grau SL Grup Esteve Escolà Melsió Fusteria i Mobles SL Mobles Buchaca
973354394 615432390 973355712 973351731 973350386 973353260 973351089 973350909 973354328 973350182 973470166 973 350414 973350284
IMATGE PERSONAL Estètica Bentanachs Heura Perruqueria i Estètica Mat Perruquers Ungles i més
973351005 973351734 973354196 973350948
MEDI AMBIENT/FORESTAL Aubèrria Natura i Patrimoni Integra Pirineus
973353607 660937609
NETEJA/TRACTAMENT PLAGUES Clean & Iron Industrial de Neteges del Cadí (INCAD) Òptima La Seu
973361336 902 104 288 973355849
PINTURA/DECORACIÓ/FERRETERIA Bell-Seu Casa Llevet Guirado Campos, Manel
616093226 973360124 629748164
SERVEIS DUANERS Aduanes i Serveis Fornesa Agència de Duanes Cerdà Serveis Duaners Gallart
973350257 973350206 973351537
TRANSPORTS/MISSATGERIA/GRUES/TAXIS Autocars Vilà Betriu Grues i Contenidors Vallés Grues i Taxi Sanvicens Taxi Carlos Navinés Traldis Porta SL Transcanillo Transports Organyà Transports Pernal Transports Regina Transseu
973383058 973350754 973351234 606804708 902014022 629358690 606980936 973350295 973351135 973352682
AIGUA/GAS/ELECTRICITAT/INSTAL.LACIONS Porta Giró, Albert Electricitat Doria SL
973350566 973353810
Empreses associades
Gas Badia Hidroelèctrica del Valira SL Instal.lacions Vilana SL Ribó Costa, Jacint Mortés Ribera, Laura Vilaginés Sala, Pere
AEAU Revista
973350187 973350044 973383114 675374420 973470707 973463060
ALTRES COMERÇOS Joieria Sangrà La Salvat Llibreria Papereria 4 Fulls Ramir Sabater Trasters Guarda Tot
973350887 973350560 973354785 973353527 973114017
ASSESSORAMENT/COACHING Kaxi Coaching
672050906
Gestió i Serveis Campi SL Gestoria Administrativa Estañol Marienjan SL Ribes Porta, Jaume Urgel·litana d’Assegurances SL
973360333 973350100 973350815 973350853 973360158
HOSTALERIA/RESTAURACIÓ Cafeteria-Bar Xicolata Cal Forner de Montellà Dolcet l’Hotel Hotel Andria Hotel El Castell de Ciutat Mas d’en Roqueta Pkatus Restaurant Bar Pifarré Restaurant Palau
973361515 973353727 973361349 973350300 973350000 973351995 973350846 973351007 973470639
Urgellenca de Serveis 08 SL (Colonial, El Quiosc, Centre Cívic)
ENGINYERIA/ARQUITECTURA E-Project Fité Ferrero, Marina Geotecma Topògrafs Alt Urgell i Pirineus SL (TAUP) Treballs i Projectes d’Arquitectura i Enginyeria Urbeg SLP
607505443 973354512 603219882 973354741 973470725 973360582
EXCAVACIONS/CONSTRUCCIÓ/REFORMES/ MATERIALS/IMMOBILIÀRIA Àrids i Formigons Pont d’Espia Consolidació de Terrenys Alt Urgell SL Construccions Apulco Construccions Lleidatanes SCCL Constructora Valira SA Deltariba Materials SL Estructures Metàl·liques Vilcar SL Formigons del Segre SL Vila Perella, Francisco Grues i Contenidors Vallés Habitatge i Urbanisme La Seu Nadal Cerqueda, Jordi Maquinària i Serveis del Principat 1973 SL Materials Alt Urgell SL Materials i Distribucions RBF Materials Pirineu Portes i Automatismes Molinero Prodeguix Seu SL Recuperacions Ramon Vallés SCP Ribalta i fills SA RM Reformes Serralleria Fígols SL Serralleria Pirineus SL Serralleria Urgell Stiu 3000 SL Tallers Fretor Transports i Excavacions Meya Vidres Fermin SL Volimes SL
973050629 660328753 973355211 973470138 973360068 973355757 973470856 973470138 973470225 973350754 973355604 973360608 973355539 973350866 973989110 973350027 973354451 973360918 973350754 973470138 645520539 973352351 973350436 973350609 973352168 973350088 973351533 973360745 973354101
GESTORIES/ASSEGURANCES / ADVOCATS/ASSESSORIES Alfa Consult SL 973353663 Assessoria Alt Urgell SL 973383283 Assessoria Empresarial Navarro Grup 973351109 Cerdà Advocats 973351240 Comptables Associats 2008 SL 973352049 Estany Peguera Assessoria Empresarial 973353555
600370117
INFORMÀTICA/TELECOMUNICACIONS/INTERNET Alt Urgell Fibra SL 619138312 iphard Euro SL 973470452 Micro Seu SL 973353653 Semic Serveis Informàtics SL 973353928 Sto La Seu SL 973360499 MOTOR VENDA/LLOGUER/REPARACIÓ/RECANVIS Autoreparacions Jordi 973463164 Comercial Pirineus 2004 SL 619585352 Meca-Reixà 973470067 Motolandia 2010 SLU 973352895 Pneumàtics Segre 973360076 Pirineu Automoció 973351069 Ribalaiga SA 973350379 Tallers Immaculada Valentí 973350540 Tallers Valira SL 973351258 OCI/ESPORT/LLEURE/VIATGES Aravell Golf SL Autocars Vilà Betriu baSSella experiences Centre Esportiu Pirineus - Esquitx Ètnic Viatges Pàdel Organyà Sant Joan de l’Erm SL Transports Regina Urban Sport Pàdel Club La Seu Urgell Nòrdic Sport SL Viatges Splèndid Urgell
973360066 973383058 973462731 973352553 973355262 699913569 973 298015 973351135 973351682 973353754 973352082
SANITAT/SALUT Centre Osteopatia La Seu Clínica Dental Remei Gomà SL Clínica dental Ribera i Associats Clínica Odontoestom. Dr. Moggiano Farmàcia Purgimon Mútua Comarcal de La Seu d’Urgell
973351659 973352404 973350534 973353562 973351307 973360290
TÈXTIL/MODES/TINTORIES Bolsos Jordi Cucades Nougrapats Empresa d’Inserció SLU Taller Carmen Tintoreria La Plaça
973350963 973360676 973360426 973354232 973351201
23
35 anys resolent els seus problemes DESPATX CREAT L’ANY 1.982, QUE DESENVOLUPA LA SEVA ACTIVITAT PROFESSIONAL ARREU DE CATALUNYA I DE L’ESTAT ESPANYOL, AMB UNA ESPECIAL VINCULACIÓ A L’ÀMBIT GEOGRÀFIC DE L’ALT URGELL I LA CERDANYA. DRET CIVIL: Clàusules sòl - Despeses constitució hipoteca - Reclamacions per la pèrdua de valor accions i bons Banco Popular - Reclamacions d’impagats - Reclamacions de danys i perjudicis derivats d’accidents de circulació Herències - Arrendaments - Qüestions de propietat i límits de finques - Servituds DRET MATRIMONIAL Separacions i divorcis - Parelles de fet - Guarda i custòdia DRET PENAL Defensa en procediments penals davant Jutjats i Tribunals en qualsevol instància - Delictes de contraban Delictes econòmics - Interposició de denúncies i querelles criminals. ADMINISTRATIU Assessorament en assumptes URBANÍSTICS - Expropiacions - Sancions de Trànsit Reclamacions Econòmiques-Administratives - Interposició de tot tipus de demandes Contencioses Administratives i defensa davant d’aquest ordre administratiu.
C. Josep de Zulueta, 1, 2on. 25700 La Seu d’Urgell
De dilluns a divendres de 9,30 a 14h / 16 a 20h
T. 973 350 853 Fax: 973 354 454
secretaria@ribesportaadvocats.com