LA CIUTAT 57

CAMP DE TARRAGONA

REUS

El Tour de França a Tarragona

VA SOBRE RODES

Entrevista amb

CAMBRILS Platges a punt

VALLS Activitats d'Estiu

Entrevista amb

Sandra Guaita VILA-SECA Reneix la Torre de Virgili

Pere Granados

CHALET EN LA MÓRA

Chalet con jardín y piscina. Dos viviendas en una, dispone de 2 plantas, 5 habitaciones, dos cocinas, dos salones y 4 baños completos con platos de ducha. Luminoso y cómodo.

CHALET EN SANT RAMON

Chalet de dos plantas en parcela de 400 m2. 5 habitaciones y 2 baños. Aparcamiento y trastero. Salón y cocina independientes.

PISO EN TARRAGONA

Piso exterior para reformar de 150 m². Dispone de 4 habitaciones y un baño. Balcón y terraza. Techos altos. Muy bien comunicado. c/ Apodaca.

Aicat n. 7730

COLEGIADO/ASOCIADO A11742

PISO EN SANT PERE I SANT PAU

Piso totalmente reformado, listo para entrar. 3 habitaciones, cocina con galería, 1 baño. Tarima flotante y a/a.

PISO EN RAMBLA NOVA

Piso de 220 m² con 5 habitaciones y 2 baños. Salón con salida a terraza. Ascensor. En pleno centro.

LOCAL EN TARRAGONA

Local a pie de calle amplio con altillo, despacho y aseo. Muy bien comunicado.

CHALET EN PENYÍSCOLA

Chalet de dos plantas más planta baja, reformado, amueblado y equipado, próximo a playa. 4 dormitorios. Muy bien comunicado.

PISO EN LA FLORESTA

Piso exterior, soleado y luminoso. Dispone de 3 habitaciones y un baño. Es un 4º SIN ascensor, necesita reforma. Terraza comunitaria.

LOCAL EN TARRAGONA

Local/Oficina muy bien situado. A/a con bomba f/c. 4 estancias y 2 baños.

Ref. 8072

Precio: 310.000€ 5 2

Ref. 8049

Precio: 370.000€ 5 2

Ref. 8058

Precio: 85.000€ 3 1

Ref. 8045

Precio: 190.000€ 4 1

Ref. 8083

Precio: 150.000€ 3 1

Ref. 8090

Precio: 120.000€ 4 1

Ref. 8017

Precio: 165.000€ - 1

Ref. 7947

Precio: 165.000€ 4 2

Ref. 8078

Precio: 545.000€ 5 4

Tarragona entra en una nova dimensió esportiva

D’aquí a un any el Tour de França passarà per la ciutat, sumant-se a altres grans esdeveniments esportius en els pròxims mesos

Adrià Miró Canturri

Sergio Lahoz Dorante

L’esport a Tarragona travessa un moment dolç. D’aquí al setembre, la ciutat acollirà esdeveniments de primer nivell com un P1 de Premier Padel, el Campionat d’Espanya d’Atletisme o la Lliga Catalana de Bàsquet masculina i femenina. A això se li ha de sumar un 2026 que serà màgic en l’àmbit esportiu. Seran seu de la sortida de la segona etapa del Tour, dels Special Olym-

pics i de la final de la Copa de la Reina de bàsquet, entre d’altres. En total, només el 2025 l’Ajuntament estima que passin per la ciutat 40.000 esportistes. A banda d’ells, també s’hi han de comptar uns 90.000 espectadors lligats a aquests atletes. Unes xifres que superen a les de 2024, que va registrar gairebé 37.000 esportistes a Tarragona i 10 milions d’euros d’impacte econòmic. De cara a aquest any, el consistori veu possible millorar aquestes dades econòmiques.

PER QUÈ TARRAGONA?

La ciutat s’ha fet un lloc en el món de l’esport durant els últims anys i inclús presumeix de gaudir de cert renom entre les federacions esportives. “En lloc d’estar trucant a portes, ara comencen a trucar ells. Quan venen una vegada pot ser que els hagis enganyat, però quan repeteixen és perquè hi ha alguna cosa més”, afirma el conseller d’Esports de l’Ajuntament, Mario Soler. La gran pregunta és què ha fet Tarragona per ser ara un reclam

“Es va ser molt injust amb els Jocs, sobretot al principi. Hi havia molta gent que encara no sabia que teníeml’Anella Mediterrània i ara han descobert aquesta joia”

per acollir aquests esdeveniments. Segons Mario Soler, es deu a tres potes principals: les infraestructures, l’aposta del consistori i l’acompanyament de la Generalitat. Principalment, el conseller recalca que tenir un “monstre” com l’Anella Mediterrània ajuda en gran part a atraure aquestes cites i ho reivindica com un llegat dels Jocs Mediterranis.

“Es va ser molt injust amb els Jocs, sobretot al principi. Hi havia molta gent que encara no sabia que teníem l’Anella Mediterrània i ara han descobert aquesta joia. Els Jocs ens han situat com a capital esportiva de la província i la segona de Catalunya”, argumenta Mario Soler.

A banda d’això, l’edil tarragoní destaca la importància de tenir Berni Álvarez com a conseller d’Esports de la Generalitat de Catalunya. “Ens ajuda molt. Tenim una Generalitat que mira molt més cap a Tarragona. Abans es quedaven més tancats a Barcelona, mentre que ara les federacions aposten per la ciutat”, assegura.

A més, subratlla la importància de les sinergies que han d’exis-

tir amb la resta de Catalunya i del Camp de Tarragona. Dos bons exemples són el Tour de França, on Tarragona ha aprofitat el Grand Départ de Barcelona, o el pàdel, en què han lligat el Premier Padel P1 al Palau d’Esports Catalunya amb la FIP Junior World Cup de Reus per marcar múscul.

EL MÓN ENS MIRA

El 5 de juliol de 2026 serà una data marcada a la història de l’esport a Tarragona. La ciutat serà la seu de l’inici de la segona etapa del Tour de França -emmarcat dins del Grand Depárt Barcelona- i les imatges es veuran per tot el món. De fet, la competició ciclista és el tercer esdeveniment esportiu més seguit del planeta, només superat pel Mundial de Futbol i els Jocs Olímpics. Perquè ens fem una idea, acumula 3.500 milions d’espectadors totals al llarg dels 21 dies de competició.

“És l’esdeveniment esportiu més gran que haurà passat per Tarragona. Podrem treure pit i quedaran imatges molt maques”, afirma Mario Soler. El conseller de l’Ajuntament espera que el Tour posicioni la ciutat al món, atraient turisme esportiu, familiar i cultural, i inclús apropant inversions empresarials al municipi.

Per la seva banda, Diego Boss, president del Club Ciclista Campclar, creu que aquesta competició eleva la ciutat a un nivell mai vist fins ara. “Estem parlant d’una altra

dimensió de l’esport. La gent potser no és conscient que portar el Tour és incomparable a la resta. Els que estem en el món del ciclisme sabem que és el top de les proves d’aquest esport, però no sé si la ciutat ho ha assimilat encara”, reflexiona.

Sobre la taula encara hi ha la incògnita del traçat per la ciutat. Únicament coneixem que sortirà del centre, que travessarà uns sis quilòmetres de la ciutat i que marxarà per la Via Augusta per passar per diversos municipis de la Costa Daurada fins a arribar a Barcelona. Mario Soler explica que ho estan acabant de treballar amb el Tour i que no hi ha res tancat. “Els organitzadors tenen clares algunes coses, però ens donen bastant de marge per decidir el traçat. Està assegurat que passarà pel centre de la ciutat i per zones monumentals emblemàtiques”, assenyala.

En la mateixa línia, Diego Boss remarca que s’ha d’aprofitar l’oportunitat per mostrar la ciutat, tot i que lamenta que no se’ls hagi contactat

fins ara per parlar de l’arribada del Tour a Tarragona. Amb tot, Mario Soler destaca que treballaran “amb tothom qui està implicat” i que la vocació és que sigui “una cosa de ciutat”.

Tant el conseller com el president del CC Campclar creuen que esdeveniments com el Tour poden ajudar a engrescar els tarragonins a endinsar-se en el món del ciclisme. “M’ agradaria que fos un punt d’inflexió i que el ciclisme fes un salt qualitatiu i quantitatiu. Des de l’època d’Indurain l’esport no té tanta tirada”, remarca Boss. El seu club espera utilitzar aquest moment tan especial per organitzar diversos esdeveniments que posin en valor el ciclisme a Tarragona i els començaran a preparar a partir d’octubre.

BONES PREVISIONS, PERÒ TEMORS

Pel que fa a l’impacte econòmic, Tarragona rebrà la visita de persones de tota Espanya i d’altres indrets del món gràcies al Tour. De fet, Diego Boss explica que molts dels seus amics ciclistes ja s’han posat en contacte amb ell perquè li recomani hotels de la ciutat on allotjar-se.

“La gent sempre s'involucra amb el de casa i es nota. Per mi, formar part d’això és l’hòstia”

Des del sector de l'hostaleria, però, estan preocupats per l’impacte de visitants en els diversos esdeveniments esportius. Javier Escribano, president de l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de Tarragona (AEHT), creu que una ciutat plena és una bona notícia pel seu sector, tot i que es pregunta si estem “preparats per acollir aquesta gent”.

“Tenim un problema amb els horaris de les terrasses. No sabem si la sensació que tindran de Tarragona serà positiva quan a les 12 de la nit hagin de marxar a l’hotel en ple estiu”, argumenta. A més, considera que això pot comportar que els visitants vagin a dormir a localitats pròximes sense fer nit a Tarragona. “La ciutat pot fer un esforç per portar un esdeveniment, però, si aquesta gent dorm, esmorza i sopa a Salou, no en traurem profit. Estem fent fora els turistes, obligant-los a dormir i consumir a altres llocs”, critica. La normativa, que té consens polític i del sector, fixa que a l’estiu les terrasses tanquen a les 12.00 de la nit de diumenge a di-

jous i a la 1.30 h divendres, dissabtes i vigílies de festius.

PÀDEL AMB ACCENT TARRAGONÍ

Abans del Tour, però, l’Anella Mediterrània viurà un cap de setmana d’agost immillorable aquest mateix any. En tres dies es concentrarà el Campionat d’Espanya d’Atletisme (1-3 d’agost) i la fase final del Premier Padel P1 (27 de juliol-3 d’agost). El campionat de pàdel portarà els millors esportistes d’aquesta disciplina. Entre ells, destaquen dues figures del territori: la reusenca Ari Sánchez (número dos del món) o el tarragoní Tonet Sans (79 del rànquing i membre d’una de les 30 millors parelles). El jugador tarragoní explica que el pàdel és l’esport que “més creix en els últims anys” i celebra que Tarragona tingui “un torneig de referència”. A més, creu que el factor de jugar a casa aportarà una dimensió especial: “la gent sempre s'involucra amb el de casa i es nota. Per mi, formar part d’això és l’hòstia” Tanmateix, aquestes competicions van més enllà de l’esportista professional. Tonet esmenta que els dies previs els clubs s’involucren i utilitzen el torneig com a excusa per dinamitzar tornejos per a totes les edats. A banda d’això, el conseller Mario Soler assenyala que la presència d’ídols a les instal lacions tarragonines és també una font d’inspiració pels esportistes de la ciutat. “Un dia ets una noia que està entrenant atletisme en una pista i l'endemà hi veus l’Ana Peleteiro”, exemplifica. Falta veure si aquesta febre per acollir grans esdeveniments esportius acaba fent proliferar a la llarga grans atletes amb ADN tarragoní.

Cuando te plantees vender tu vivienda, rodéate de confianza. En Habitat somos personas como tú: cercanos, transparentes y comprometidos en hacer que todo el proceso sea fácil, seguro y con los mejores resultados. Nos encargamos de todo para que tú solo te ocupes de lo importante: tomar buenas decisiones, con tranquilidad y respaldo.

ALÈXIA PASCUAL , Actriu “Sempre he volgut visibilitzar que als pobles

també hi ha talent, vida i cultura”

Parlem amb l’actriu de Constantí, Alèxia Pascual, qui ha interpretat el personatge de la Blanca de Mar i Cel els últims mesos

Lourdes Tasies Cano

Amb només vint-i-quatre anys, l’Alèxia Pascual s’ha consolidat com una de les grans revelacions del teatre musical català. Ha interpretat la Blanca en el comiat triomfal de Dagoll Dagom amb Mar i Cel, l’obra de teatre d’Àngel Guimerà que ha exhaurit totes les entrades durant mesos al Teatre Victòria. A punt de tancar aquesta etapa, conversem amb ella sobre què ha representat aquest projecte i com l’ha transformat, tant artísticament com personalment.

Quan vas començar a interes-

sar-te per la interpretació? És difícil assenyalar un moment concret. Des de ben petita, l’art formava part del meu dia a dia d’una manera molt natural. Sempre estava cantant, ballant o creant situacions imaginàries. L’expressió artística era, i continua sent, una extensió del meu caràcter.

Quin record tens de la teva primera experiència sobre un escenari? La primera vegada que vaig trepitjar un escenari va ser quan només tenia un any. Va ser durant una representació dels Pastorets, interpretant el paper del nen Jesús. A partir d’aquí, el te -

atre sempre ha estat present en la meva vida. Pujar a escena em resultava gairebé instintiu, com si fos casa meva. Però va ser cap als tretze anys quan vaig prendre consciència del que significava realment. Va ser llavors que vaig començar a viure-ho d’una altra manera, entenent que aquell vincle amb l’art escènic anava més enllà d’una simple afició: era una vocació, una manera d’entendre qui soc.

Amb els anys, aquest vincle t’ha dut a donar vida a un personatge com la Blanca. Què ha suposat per a tu formar part d’un muntatge tan emblemàtic

com Mar i Cel?

Ha estat un viatge preciós i molt intens. Han estat gairebé deu mesos seguits immersos en aquest projecte. El recorregut emocional del personatge és profund, i repetir-lo funció rere funció m’ha fet créixer molt, tant com a actriu com a persona. No soc la mateixa Alèxia que va començar aquest camí.

Sincerament, no. La magnitud d’aquest projecte era difícil d’imaginar. Tot i això, el més important per a mi ha estat la companyia: envoltar-me de persones meravelloses, amb qui he compartit cada dia. La funció pot ser la mateixa, però el que la fa única són els companys. Ens hem sostingut els uns als altres constantment, i això ha estat clau.

Una experiència així, compartida amb tot un equip durant tants mesos, ha de deixar empremta. Hi ha algun moment que destacaries especialment? En destacaria molts. El dia de l’estrena va ser molt emotiu, perquè per fi veia la llum tot allò que havíem estat preparant durant mesos. També la nit de Cap d’Any, que la vam celebrar al vaixell amb les nostres famílies. Són records irrepetibles. Sé que aviat direm coses com: “Te’n recordes d’aquella nit al Teatre Victòria?” Moments així no tornen.

Ara us prepareu per dir adéu amb un concert el 9 de juliol a la platja de Sant Sebastià. Com vius aquest comiat tan simbòlic, a tocar del

“La primera vegada que vaig trepitjar un escenari va ser quan només tenia un any. Va ser durant una representació dels Pastorets, interpretant el paper del nen Jesús”

T’imaginaves l’abast que acabaria tenint aquest comiat de Dagoll Dagom amb Mar i Cel ?

mar i del cel? Amb molta emoció. Serà durant l’última setmana de funcions, així que tindrem els nervis del concert sumats a l’emoció del comiat. I fer-lo a la vora del mar i del cel, com a metàfora del títol, em sembla preciós. És una manera extraordinària d’acomiadar-nos.

Com ha estat conviure amb la Blanca durant aquest temps? Ha estat un procés molt intens. Després de gairebé 290 funcions, encara descobreixo matisos nous d’ella. Això demostra que és un personatge amb moltes capes. Hi ha dies que penso: “Ostres, això no ho havia vist mai així.” És un personatge viu, infinitament ric, i crec que encara el continuaria descobrint si el representés un any més.

Tanques una etapa molt intensa. Però tota fi és també un nou inici. Tens algun projecte al cap? Sí, i estic molt il lusionada. Encara no els puc anunciar, ja que formen part del “calaix dels secrets”, però començo una etapa nova i molt diferent. Com tot canvi, fa una mica de respecte, però també em motiva molt.

Tot i això, sempre has comentat que Mar i Cel era el projecte de la teva vida. Ho mantens?

Sí, ho crec fermament. Ha estat el meu primer gran projecte de teatre musical, i quin projecte! Interpretar la Blanca, omplir el teatre cada dia, fer sold out durant mesos... Ho recordarem com una cosa extraordinària. Ha estat la meva porta d’entrada a un món nou, i aquesta porta sempre serà Mar i Cel.

Molts et van conèixer a Eufòria, però ara t’han vist créixer damunt d’un escenari teatral. Sents que has pogut mostrar una nova faceta teva amb aquest projecte? Crec que sí. És natural que la gent em relacionés amb Eufòria, perquè va ser on em van conèixer. Però amb Mar i Cel he demostrat que l’Alèxia és més que una noia que cantava a la televisió.

“Quan torno a Constantí, la gent m’abraça amb una normalitat que s’agraeix molt. Puc anar en pijama a comprar el pa i no passa res!”

Ara també em coneixen com a actriu, i això ha canviat la percepció del públic. Tot i que no em molesta que em relacionin amb Eufòria, ara també soc l’Alèxia de Mar i Cel

Tot aquest èxit també ha arribat al teu poble, Constantí. Sí (riu). La gent de Constantí m’ha donat molt suport des del primer dia. Han vingut en autocars a veure’m, m’han fet sentir molt estimada. I quan torno, encara em saluden com sempre, com “l’Alèxia de tota la vida”. És molt bonic sentir que l’essència no ha canviat.

I enmig d’aquesta bogeria de funcions, has tingut temps de tornar-hi sovint? Molt poc. Amb funcions cada cap de setmana, no -

més he pogut baixar per veure la família. Però quan ho faig, la gent m’abraça amb una normalitat que s’agraeix molt. Puc anar en pijama a comprar el pa i no passa res!

Quan sorties a escena cada vespre, tenies present d’on venies? Sempre. Encara que fos de manera inconscient, porto molt present el lloc d’on vinc. Tothom em diu: “Ah, ets la de Constantí”, i jo ho afirmo amb orgull. Sempre he volgut visibilitzar que als pobles també hi ha talent, vida i cultura. Jo vaig començar al teatre amateur del poble, i d’aquí en poden sortir grans artistes. Si no hagués estat per l’oportunitat que em va brindar el meu poble, probablement el meu camí hauria pres una direcció ben diferent.

Si mires enrere, després de tot aquest viatge, quina és la lliçó més profunda que et queda de Mar i Cel? He après que fer coses grans no només requereix talent, sinó també esforç, compromís i una bona companyia. El talent per si sol no serveix si no hi poses cos i ànima, i si no estàs envoltada d’una xarxa de persones amb qui compartir i créixer. Mar i Cel m’ha ensenyat això: que tot allò que val la pena exigeix treball dur, però també ofereix fruits meravellosos.

TARRAGONA

EL PORT TARRAGONA

REP EL SUPORT DE LA GENERALITAT PER CONVERTIR-SE EN UN HUB D’EÒLICA MARINA FLOTANT

El Port Tarragona exhibirà la seva importància amb una jornada amb agents públics i privats vinculats a aquest sector

La Generalitat de Catalunya ha oficialitzat el seu suport al projecte de Port Tarragona per a esdevenir un futur hub per al muntatge i la logística de l’eòlica marina flotant. Aquest dijous, 26 de juny, s’ha dut a terme un acte, que ha comptat amb la participació de la consellera de Territori, Silvia Paneque, de la directora de l’Institut Català d’Energia, Anna Camps, i del president de Port Tarragona, Santiago J. Castellà, reforça el posicionament que fa temps que està treballant l’Autoritat Portuària de Tarragona, de manera que ara una de les línies estratègiques de l’APT assoleix dimensió de país. Amb l’objectiu de consolidar el rol de Tarragona com un dels futurs actors claus en el desenvolupament de l’eòlica marina flotant a la Mediterrània Occidental, el 10 d’octubre es durà a terme una jornada amb agents públics i privats vinculats a aquest sector.

Port Tarragona fa temps que s’està posicionant per a esdevenir un hub per a la construcció, muntatge i logística de l’eòlica marina flotant a la Mediterrània Occidental. L’Autoritat Portuària vol aprofitar el potencial que tenen les seves instal lacions projectades i el know how del territori per a esdevenir un actor rellevant en la producció dels aerogeneradors marins flotants que s’instal laran en els futurs parcs eòlics flotants de la Mediterrània.

Aquesta estratègia ara ha fet un pas important al sumar el suport institucional de la Generalitat de Catalunya per avançar en aquest camp.

LA CONSTRUCCIÓ D’HABITATGES NOUS CAU UN 96% A TARRAGONA EL PRIMER TRIMESTRE DEL 2025

Fins al marc s’han iniciat les obres de vuit immobles, una xifra considerablement inferior als 195 del 2024

La promoció de nou habitatge ha caigut un 95,9% a Tarragona durant el primer trimestre del 2025 en comparació amb l’any passat, segons dades de l’Associació de Promotors de Catalunya (APCE). Fins al març es va registrar l’inici de la construcció de només vuit immobles a la ciutat, mentre que durant el mateix període del 2024 se’n van començar 195. En el conjunt del Camp de Tarragona i l’Ebre s’han iniciat 191 habitatges, un 15,7% menys respecte a l’any anterior.

En una jornada que se celebra al Pretori de Tarragona, els pro -

motors immobiliaris i CaixaBank han demanat celeritat en l’aprovació del nou POUM de Tarragona. El director de l’APCE, Marc Torrent, ha reclamat “consens polític suficient” per tirar endavant el planejament urbanístic.

L’HOSPITAL UNIVERSITARI JOAN XXIII

REFORÇARÀ LA PLANTILLA AMB 80 INFERMERES MÉS DURANT L’ESTIU

El centre hospitalari assegura que manté un diàleg obert amb els sindicats i no hi ha hagut cap usuari sense assistència sanitària necessària

La Direcció i la Gerència de l’Hospital Universitari Joan XXIII preveu contractar 50 infermeres durant la primera setmana de juliol, i 30 més a mitjans de mes, amb l’objectiu de garantir l’activitat assistencial i, alhora, els drets laborals dels professionals.

Aquesta contractació respon a la prioritat del centre d’assegurar una plantilla estructural adequada per cobrir tots els

dispositius assistencials en què cal compatibilitzar l’activitat amb les vacances, permisos i dies de lleure del personal. Les contractacions previstes es duen a terme en el moment en què el context del mercat laboral ho ha permès. L’Hospital reitera que sota cap circumstància cap usuari ha deixat de rebre l’assistència sanitària necessària, ni s’ha compromès la seguretat assistencial. Així mateix, l’Hospital manté un diàleg obert i continuat amb els representants sindicals, a través de la Junta de Personal, oferint respostes i explicacions sobre totes les qüestions plantejades.

CIUTAT RESIDENCIAL La nova pren forma

Les obres del nou alberg juvenil han començat aquest mes de juny amb el debat sobre quins usos ha de tenir l’espai restant

Adrià Miró CAnturri

Tarragona desbloquejarà pròximament un dels espais deixats i degradat des de fa més d’una dècada. A principis de juny es va donar el tret de sortida de les obres a l’antiga Ciutat de Repòs i Vacances -coneguda també com a Ciutat Residencial- i la seva transformació com a alberg juvenil ja no té aturador.

Es tracta d’un espai tancat des del 31 de desembre de 2011 i que havia quedat abandonat des

d’aleshores. Amb tot, des d’aquest estiu es fan efectives unes obres que li han de donar una segona vida i convertir-lo en un alberg juvenil de la xarxa Xanascat. A més, es preveu un espai pels veïns, la utilització de les pistes esportives per part de la ciutadania i no es tanca la porta a més usos.

QUÈ S’HI FARÀ?

S’espera que aquest nou equipament tingui una segona vida amb uns usos similars als que havia tingut abans de tancar. En total, s’in-

vertiran 15.465.189,1 euros per poder comptar amb 204 places per a dormir distribuïdes en 38 mòduls habitacionals.

Les habitacions es trobaran repartides en nou pavellons que s’adequaran i que comptaran també amb petites cuines bàsiques amb menjador. Amb tot, l’edifici principal es rehabilitarà completament per ubicar-hi els serveis comuns com menjadors, cuines o sales d’estar. La capacitat del menjador principal serà de fins a 400 places.

S’espera que aquest nou equipament tingui una segona vida amb uns usos similars als que havia tingut abans de tancar

Els edificis no seran l’únic objectiu de l’actuació. S’habilitarà un aparcament per a cotxes a la part superior i una zona d’autocars a la part inferior. A més, s’urbanitzarà

tota la zona central, on es construiran dues pistes esportives.

A banda d’això, el passat mes de maig l’Ajuntament va signar la resolució per la qual es determinen els usos previstos per antiga recepció i les pistes esportives de la Ciutat del Repòs i de Vacances de Tarragona. Aquest és el pas previ per poder signar la mutació demanial que farà que aquests equipaments passin a ser titularitat municipal. Per tant, el consistori tirarà endavant la proposta d’ubicar el Centre Cívic de Llevant a l’antiga recepció i de comptar amb les pistes esportives com a equipaments de la ciutat. Dues demandes que es van sol licitar l’any passat.

MÉS EQUIPAMENTS PER LLEVANT?

L’arribada de l’alberg juvenil, però, no ha quallat de la mateixa manera en tots els grups polítics municipals. El Partit Popular va demanar fins i tot frenar les obres de la nova Ciutat Residencial abans del seu inici, ja que reclamaven equipaments bàsics per a la zona. Els populars exigien llars d’infants, residències de gent gran o un CAP en uns barris mancats de serveis públics.

A més, criticaven el cost de l’obra: “Cada habitació de l’alberg juvenil costarà 150.000 euros públics. A Salou, per exemple, no s’ha construït cap hotel amb aquests imports. És una barbaritat que es paguin aquests diners per un alberg juvenil, quan són necessaris equipaments pel barri”. Tot i això, s’ha de tenir en compte que l’obra també inclou actuacions com la urbanització de l’espai.

El debat va saltar al plenari de maig, amb la resolució del PP. La seva postura només va aconseguir el suport de VOX i, en el transcurs del debat, l’alcalde Rubén Viñuales va avisar que hi podrien anar més equipaments. “No és contradictori l’alberg amb els equipaments a Llevant. Queda una part important, la que no és a tocar de la nacional, que queda sense ús”, afirmava. De fet, una part dels terrenys de la Residencial ja estan qualificats amb ús dotacional i s’hi podria instal lar algun equipament sanitari.

POLÈMIQUES PELS USOS

Més enllà d’això, l’obra també ha estat marcada per algunes polèmiques amb els veïns, que acusaven les administracions d’intentar ubicar-hi un centre d’acollida de manera encoberta. Tant la Generalitat com el govern de Ricomà van negar aquesta opció, però la tensió no es va rebaixar i inclús va haver-hi altercats a l’últim ple del mandat.

Amb Viñuales a l’alcaldia, es va tractar de mantenir la línia anterior i l’aleshores conseller Carles Campuzano (ERC) va tornar a garantir que els destinataris serien joves i famílies després d’una reunió amb el batlle. De nou, amb el canvi de Govern, la consellera de Drets Socials Mònica Martínez Bravo (PSC) va tornar a desmentir els rumors en una entrevista a Tac12: “no està en els nostres plans destinar aquest alberg a una acollida de joves migrats sols o alguna mena de recurs d’emergències”

Malgrat descartar completament aquests usos, va reclamar

un tracte “humanitari i just” cap aquest col lectiu. “La immensa majoria són joves meravellosos que venen a treballar i a buscar noves oportunitats. Hem de ser contundents a l’hora de dir que no acceptarem coaccions i haurem de viure coexistint amb aquestes realitats”

Les reiterades declaracions dels representants públics, però, no han acabat de convèncer alguns veïns. Tot i que amb menor intensitat que els anys anteriors, han continuat amb aquestes queixes. Políticament, l’únic suport explícit ha sigut el de VOX, que ha portat el seu líder català a la Residencial i ho ha denunciat al ple. Grups com Esquerra o el PSC han rebutjat al consistori el seu discurs “demagògic i classista” i han acusat els voxaires de “mentir per posar por a la gent”.

UN HUB EMPRESARIAL

Entre les propostes per acabar d’omplir la Ciutat de Repòs i Vacances ha aparegut darrerament la de la Unió d’Empresaris de Tarragona (EdT). A l’abril van presentar formalment un exhaustiu estudi de viabilitat de més de 200 pàgines per al desenvolupament del projecte “Startups Village Residencial Tarragona” en una part significativa del complex de l’antiga Ciutat Residencial. Prèviament, la directiva de EdT ja havia mantingut diverses trobades per traslla-

dar la proposta, entre d’altres a la delegada del Govern a Tarragona, Lucía López Cerdán, i a la directora dels Serveis Territorials d’Empresa i Treball, Maria del Mar Giné.

La iniciativa, impulsada per la patronal tarragonina, busca obtenir una concessió demanial per 75 anys sobre l’espai no destinat al projecte d’alberg de joventut que promou la Generalitat al mateix recinte. El document detalla una inversió total estimada d'entre 8,5 i 9,3 milions d’euros, que inclou la rehabilitació integral d’edificis existents (7,6 milions, IVA inclòs) i les inversions necessàries per al llançament (tecnologia, màrqueting, equip inicial, fons de maniobra).

La intenció seria crear un “Startups Village”, que es concep com un espai integrat “live-work-accelerate-wellbeing”. Allí es combinaria allotjament flexible i modern (coliving, apartaments) amb capa-

citat per a més de 150 startups d’orientació tecnològica-digital i 400 residents, espais de treball avançats (coworking, oficines privades, sales polivalents), una completa cartera de serveis de suport a l’emprenedoria (incubació, acceleració, mentoring, formació, accés a finançament) i instal lacions per al benestar, l’esport i el lleure, aprofitant l’excepcional entorn natural de més de 14 hectàrees i la proximitat a la Platja Llarga.

Tal com explica Sebastià Cabré, president d’EdT, aquesta Startups Village estaria dissenyada “perquè coexisteixi harmònicament amb el futur alberg de joventut de l’ACJ, ocupant zones diferents del complex però buscant activament sinergies en l’ús d’espais comuns com les zones esportives o els serveis de restauració, i fomentant una interacció enriquidora entre ambdós col lectius d’usuaris”

"No

està en els nostres plans destinar aquest alberg a una acollida de joves migrats sols o alguna mena de recurs d’emergències”

LA POBLA DE MAFUMET

La Martina Kids&Us Tarragona Av. Marqués de Montoliu, 10-12 - Tarragona 977220734 / 640110557 tarragona@lamartinaschool.com

La Martina Kids&Us Reus Centre C/ Galanes, 33 - Reus 977341952 / 640539741 reus@lamartinaschool.com

La Martina Kids&Us Salou C/ Pau Casals, 1 Ed. Cubic - Salou 977385033 / 628519104 salou@kidsandus.es

La Martina Kids&Us TGN Arrabassada C/Llorenç de Villalonga, 5 - Tarragona 977081074 / 627285997 tarragona.arrabassada@kidsandus.es

La Martina Kids&Us Cambrils

Pg. Sant Joan Baptista la Salle, 26 - Cambrils 977792740 / 647317131 cambrils@lamartinaschool.com

La Martina Kids&Us Reus Gaudí C/ d’Antoni Gaudí, 36 Baixos - Reus 977 34 19 82 / 640110550 reus.gaudi@lamartinaschool.com

Tarragona celebra el bicentenari dels Gegants Vells del Cós del Bou

Tarragona commemora el bicentenari d’un dels seus símbols més entranyables, amb actes festius i un reconeixement a l’emoció col·lectiva.

Un

llegat viu que batega amb la ciutat

Roser Pros Roca

Els Gegants Vells del Cós del Bou estan considerats els més antics del Seguici Popular de Tarragona. Ho deuen ser, perquè enguany compleixen 200 anys. I com qualsevol aniversari rodó, aquesta fita s’ha convertit en una celebració de la memòria, l’orgull i la pertinença. Es tracta de dues figures històriques, carismàtiques, convertides en entranyables perquè amb elles han crescut diverses generacions de tarragonins i tarragonines, que els han adoptat com a imprescindibles en l’imaginari popular de les festes, i que ara, 200 anys després, segueixen encapçalant, amb majestuositat, els moments més intensos de Sant Magí, sobretot de Santa Tecla, i altres esdeveniments populars.

Aquest 2025, la ciutat s’hi bolca amb un programa d’actes que va més enllà de l’homenatge folklòric: és una declaració d’estima per unes figures que han sabut mantenir viu l’esperit del barri, el Cós del Bou, i de la ciutat durant dues centúries.

ELS GEGANTS BICENTENARIS: HISTÒRIA, IDENTITAT I PERSISTÈNCIA

Els Gegants Vells del Cós del Bou van aparèixer documentats per primer cop el 1825, creats per l’artista Antoni Verdaguer. Des

d’aleshores, aquests gegants han sobreviscut a nombroses circumstàncies històriques adverses, que van des de diverses dictadures i guerres, fins que, gloriosos, han arribat al moment actual, en una Tarragona que els aprecia i els valora com a part fonamental de la festa, especialment del Seguici Popular de Santa Tecla, tot i que també se'ls pot veure per Corpus o per Sant Magí.

Precisament, a la primera meitat del segle XIX, moltes confraries, gremis i barris adoptaven gegants per participar als seguicis de Corpus o a la Festa Major, que eren les fites festives de més importància dins el calendari de celebracions anuals. A Tarragona, aquesta iniciativa va sorgir del municipi, deslligats de qualsevol gremi. Van sortir per primera vegada el 1851, tot i que després els van arraconar i substituir per la parella actual de gegants, els Gegants Moros, obra de l’escultor Verderol. Va ser aleshores quan el veïnat del Cos del Bou els va reclamar com a gegants del barri, incorporant-los així al Seguici religiós i festiu. De fet, es calcula que el primer cop que van re-sortir va ser en motiu de la coronació de la reina M. Cristina. Curiosament, són les figures originals de 1825 les que surten al Seguici, i a diferencia d’altres elements festius, com alguns dels nanos, mai s’ha fet dels gegants del Cós del Bou, cap rèplica. La seva estètica és orientalista, pròpia del Romanticisme del segle XIX. L’ús de turbants, joieria daurada, co -

lors vius i vestimenta estilitzada en la seva indumentària, sembla indicar-ho així. De fet, l’objectiu d’aquests gegants, que era generar impacte visual i solemnitat durant les processons i actes públics, s’ha aconseguit plenament i ara, 200 anys després, s’han convertit en imprescindibles. Això sí, el vestuari i les perruques que llueixen els gegants s’ha restaurat diverses vegades per millorar-ne l’aspecte. El seu paper al Seguici Popular de Santa Tecla és cabdal. Els Gegants Vells són considerats dels més antics de Catalunya que han mantingut activitat continuada.

Els Gegants Vells del Cós del Bou van aparèixer documentats per primer cop el 1825, creats per l’artista Antoni Verdaguer

Formen part de l’anada i tornada d’ofici, la professó i la cercavila, i sovint obren el pas a la resta de figures. També han representat Tarragona en trobades geganteres a Catalunya, Espanya i Europa. Una altra característica important és el seu vincle amb la Colla Gegantera del Cós del Bou, una de les més veteranes de Tarragona, que ha tingut un paper fonamental en la transmissió generacional de la tradició gegantera. Han estat els encarregats de fer ballar els gegants, conservar-los, restaurar-los i difondre’n el llegat. Aquests gegants s’han mantingut fidels a la seva iconografia original. A diferència de molts altres gegants d’estètica burgesa o senyorial, els del Cós del Bou no porten barret de copa ni levita, sinó que es vinculen a un imaginari oriental que els fa especialment singulars. Aquest fet els diferencia dins del conjunt geganter de la ciutat. Coincidint amb el 175 aniversari, les figures van incorporar alguns elements que n’enriqueixen l’abillament, com l’espasa del gegant, que pesa 3,5 quilos i és de plata, feta d’una sola peça, així com també els braçalets i les arracades de la geganta.

EL BICENTENARI DEL 2025: PROGRAMA D’ACTES I MIRADA

AL FUTUR

Amb motiu del bicentenari, Tarragona ha preparat un conjunt d’actes que combinen rigor històric, participació ciutadana i cultura popular. L’objectiu és reivindicar el valor patrimonial dels Gegants Vells i situar-los en el centre de la vida cultural de la ciutat. Els actes commemoratius van arrencar oficialment el mes de maig amb la presentació del programa i una primera cercavila pel barri del Cós del Bou, però a partir d’aquí, i coincidint amb l’estiu i les festes més importants de la ciutat, Sant Magí i Santa Tecla, el calendari de commemoració del 200 aniversari inclourà cites com l’exposició Gegants despullats, que es podrà veure fins el 13 de juliol, on es poden veure les figures, els vestits antics, el procés de restauració i audiovisuals amb imatges de les seves aparicions al llarg de la història. També una mostra fotogràfica i documental, visitable del 22 d’agost al 5 de setembre, i també, com no?, la gran cercavila del 9 d’agost i la Mostra de Folklore Viu, dins el marc de les festes de Santa Tecla, el 13 de setembre. Aquest

serà un punt àlgid del bicentenari, amb la gran cercavila de Santa Tecla, on els Gegants Vells encapçalaran una trobada amb altres colles geganteres convidades. Aquest

Un punt àlgid del bicentenari, serà la cercavila de Santa Tecla, on els Gegants Vells encapçalaran una trobada amb altres colles geganteres convidades

acte comptarà amb la presència de figures emblemàtiques de tot Catalunya i una gran posada en escena que culminarà amb un ball conjunt i una exhibició a la plaça de les Cols. El darrer acte consistirà en un vermut rumbero, el 20 de setembre, que tancarà la celebració d’aquests dos segles de cultura i tradició. Amb tot, aquest 200 aniversari no és només una efemèride. És una oportunitat per redescobrir el valor d’unes figures úniques, entendre la seva dimensió històrica i popular, i garantir que continuïn formant part de la vida festiva tarragonina durant molts anys més.

TARRAGONA

MONTSE TEULER, PERPETUADORA DE LES FESTES DE SANTA TECLA 2025

Sandra

Ramos:

“Volem reconèixer les cares que gairebé mai es veuen”

Montse Teuler serà proclamada perpetuadora de les festes de Santa Tecla 2025. Nascuda a Tarragona al 1951, Montse Teuler Roca és membre del Ball de Dames i Vells des del 1986 , on al llarg dels anys ha treballat de manera incansable realitzant tasques de costura, bugaderia, preparació d’assajos, atrezzo, logística de les actuacions del ball…Alguns anys va ser capitana del cos de seguretat del mateix ball. Actualment segueix activa a Dames i Vells assumint encara gran part d’aquestes tasques. A partir del 1985 col labora amb el Ball de Diables en la confecció i manteniment del vestuari

de l’Arcàngel Sant Miquel així com a la teatralització del personatge, tasca que va desenvolupar fins ben entrats els anys 90 compaginant-los amb la seva dedicació al Ball de Dames i Vells.

Tal com ha explicat la consellera de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, Sandra Ramos, la proposta de la Montse Teuler pretén ser un reconeixement a les cares que gairebé mai es veuen, a aquelles persones que de manera generosa i anònima contribueixen a que cada any, per Santa Tecla, els rituals que ens son propis es manifestin de la millor manera possible”.

VIÑUALES CONSIDERA LA GENERALITAT UN “SOCI MÉS FIABLE” QUE L’ESTAT PER CONSERVAR EL PATRIMONI HISTÒRIC

L’alcalde de Tarragona ha destacat que l’ajuda de l’Estat serà clau per crear la nova biblioteca provincial a la Tabacalera

L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, prioritza la presència de la Generalitat per davant de l’Estat al nou consorci per a la gestió dels monuments declarats Patrimoni de la Humanitat que vol tirar endavant. En una entrevista a l’ACN, el batlle tarragoní considera que el Govern és un “soci més fiable” a l’hora de fer aportacions econòmiques per conservar el patrimoni i indica que el fet que hi sigui el Ministeri de Cultura “no és una condició ‘sine qua non'”. On sí que cal la implicació del govern espanyol és en la nova biblioteca provincial a la Tabacalera, i Viñuales confia en un compromís explícit del ministre de Cultura “en un temps prudencial”.

El finançament per a la conservació dels monuments romans declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco és un dels cavalls de batalla de Viñuales. L’alcalde tarragoní considera injust que la ciutat n’hagi d’assumir tota sola el cost,

que s’enfila a uns 5 milions d’euros anuals entre manteniment, inversions o personal, tenint en compte que és l’única ciutat Patrimoni Mundial de Catalunya. Recentment s’ha renovat el conveni de

col laboració amb la Generalitat pel qual les dues administracions es comprometen a aportar un mínim 100.000 euros anuals durant quatre anys únicament per conservació.

HAVANERES El Port canta

Durant els dissabtes de juliol s’organitzen concerts a la Pèrgola del Serrallo

Adrià Miró Canturri

Aquest juliol les havaneres tornen a ser la banda sonora del Port de Tarragona. Com és habitual, els dissabtes d’aquest mes la Pèrgola del Serrallo acull les tradicionals cantades d’havaneres que acostumen a omplir el barri marítim tarragoní. De fet, és una de les activitats culturals marcades en vermell al calendari. L’any passat va aplegar més de 3.000 persones repartides en les quatre actuacions i enguany s’espera mantenir la bona afluència de públic. Com a novetat, la 33a edició comptarà amb una barra com a servei afegit per tal de poder tastar alguna beguda típica del gènere musical, com el rom cremat. Pel que fa a la proposta musical, les havaneres de la Pèrgola del Serrallo ofereixen un còctel que barreja el talent local, la paritat de gènere i el vessant més tradicional. Per l’es-

cenari serrallenc passarà un grup cantat íntegrament per dones com les Anxovetes, o gaudirà de la presència de Neus Mar, que destaca com una de les poques veus femenines solistes al gènere musical. El segell de quilòmetre zero el posarà Olla Barrejada, un grup format a la Secuita. I, finalment, els Cremats aportaran el seu extens bagatge després gairebé de tres dècades sobre els escenaris amb un estil trencador. Tots els concerts seran els dissabtes de juliol a les 22.00 hores.

Les havaneres de la Pèrgola del Serrallo ofereixen un còctel que barreja el talent local, la paritat de gènere i el vessant més tradicional

AMB VEU DE DONA

El dissabte 5 de juliol ha sigut el

tret de sortida del cicle d’havaneres, amb el repertori de les Anxovetes. Al seu to fresc i sincer s’hi afegeix una particularitat que les fa diferents de la resta de grups. La formació nascuda a Girona l’estiu de 2013 únicament disposa de cantants dones: Tona Gafort, Montse Ferrermoner i Marta Pérez. A banda d’elles, al grup també participen el guitarrista Salva Gallego i el tècnic de so Xevi Salvatella.

La Tecla a casa

La Tecla a casa

Atenció a domicili

Atenció a domicili

Entitat acreditada per la Generalitat de Catalunya

Entitat acreditada per la Generalitat de Catalunya

INFORMA-TE’N A:

INFORMA-TE’N A:

977 259 908

977 259 908

680 494 060

680 494 060

www.lateclaacasa.cat domicili@xarxatecla.cat

www.lateclaacasa.cat domicili@xarxatecla.cat

UN CLÀSSIC D’AQUÍ

El dissabte 12 de juliol serà el moment de treure l’orgull tarragoní. El grup Olla Barrejada, creat a la Secuita l’any 1983, s’ha convertit en un referent al territori per la seva trajectòria. De fet, es tracta de la banda més antiga de la demarcació i compten amb una llarga llista de concerts a les seves espatlles. El seu ritme ha fet vibrar localitats de Catalunya, l’Aragó, Andorra, Mallorca, la Catalunya Nord i inclús Cuba, on van estar 10 dies cantant per diversos punts.

El grup està format per cinc membres. Rafel Molné baríton i fill de Constantí, únic membre que queda de quan va formar-se el grup. L’Anton Cabré, guitarra i compositor de moltes havaneres (d’entre elles l’havanera de Constantí).

La Maria Teresa Magrinyà a l’acordió una grandíssima acordionista de Reus. L’Àngel Jiménez tenor de Bellmunt del Priorat.

Olla Barrejada, creat a la

Secuita l’any 1983, s’ha convertit en un referent al territori per la seva trajectòria

ELS ‘ENFANTS TERRIBLES’

El grup els Cremats aportaran aire fresc el dissabte 19 de juliol. No precisament perquè siguin nous a l’escena musical, sinó pel seu estil trencador. La banda formada el 1996 es caracteritza per la constant recerca de nous registres i la immersió en diferents músiques i

gèneres, sobretot d’arrel popular. Aquesta voluntat d’innovació els ha permès guanyar-se l’etiqueta d’’enfant terribles’, fusionant el so més tradicional amb la rumba, el so cubà, el pop el bolero o la cúmbia. En definitiva, els tres ingredients que fan del seu concert una cita imprescindible són: la qualitat musical i vocal, el dinamisme del seu espectacle i la sensació que no són una proposta més d’havaneres, sinó una proposta amb personalitat.

UNA REFERENT

El cicle de concerts el tancarà Neus Mar el dissabte 26 de juliol. En un gènere on les veus masculines han tingut sempre molta preponderància, s’ha fet un lloc entre els cantants d’havaneres gràcies a la seva carrera iniciada el 2008 de la mà de Castor Pérez. L’exitosa cantant ofereix una manera d’interpretar, de connectar amb el públic, d’entendre i de sentir l’havanera que fuig dels estereotips tradicionals. Desplega un repertori amb temes propis, cançó mediterrània i gèneres habituals del cant de taverna. A més, Neus Mar ha actuat a centenars de concerts i cantades arreu del territori català i a fora també i en tres ocasions a la Cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell. Està acompanyada d’Emilio Sánchez a la guitarra i Pep Rius al contrabaix, Sonia Zurriaga a l’acordió i Enric Canada a la percussió.

HAVANERES A BORD

A banda dels quatre concerts, aquest mes de juliol també hi ha l’opció de les havaneres des del mar. Es tracta d’una activitat a bord d’una golondrina i dirigida per Quimet el Romesquet, músic i cantant d’havaneres. A bord de l’embarcació els assistents coneixeran com ha evolucionat el gènere, quines històries s’amaguen en les seves lletres i quins són els seus principals instruments, entre altres curiositats. Aquesta opció està disponible els dimarts 8, 15 i 22 de juliol a les 19.30 h i a les 20.30 h, i té un cost per persona de tres euros.

Activitat pedagògica entorn el món de la mar per a centres educatius i públic familiar.

MUSEU DEL PORT DE TARRAGONA Moll de Costa, s/n

Connectar el passat amb el present per preservar la identitat cultural del patrimoni marítim i portuari de la ciutat.

EXPERIÈNCIA

Explorar amb elements interactius i immersius el port, la pesca, el comerç, l’esport nàutic i altres activitats marítimes.

2025 2000 DIDÀCTICA PATRIMONI

TARRAGONA

L’AJUNTAMENT DE TARRAGONA DESTINARÀ 12 MEUR PER RENOVAR LA FLOTA D’AUTOBUSOS DE L’EMT

El consistori incorporarà més d’una trentena de vehicles nous entre el 2024 i el 2027 per reduir les emissions contaminants

La consellera de Mobilitat de l’Ajuntament de Tarragona i presidenta de l’EMT, Sonia Orts, ha detallat el pla de renovació de la flota d’autobusos de l’EMT, el més ambiciós dels últims vint anys. Amb una inversió prevista de gairebé 12 milions d’euros, s’incorporen 33 nous vehicles entre 2024 i 2027, amb l’objectiu de reduir les emissions contaminants, millorar la qualitat del servei i ampliar l’operativa.

“Aquest govern va detectar des del primer dia la urgència de renovar i ampliar una flota envellida. Apostem per un transport públic sostenible, del segle XXI, pensat per a les persones i també per facilitar la feina dels xofers”, ha destacat la consellera durant la roda de premsa. Així mateix, ha afegit que “a finals d’aquest 2025 el 30% de la flota ja serà de baixes emissions, i el 2027 hau-

rem renovat més de la meitat de la flota, incorporant vehicles molt més eficients i sostenibles”. Està previst que 10 autobu -

sos híbrids s’incorporin a la flota de l’EMT durant el tercer trimestre del 2026.

ADJUDICADES LES OBRES DE RENATURALITZACIÓ DEL RIU FRANCOLÍ, PER MÉS D’1 MILIÓ D’EUROS

Es tracta de la principal actuació del projecte Tarragona-GreenBelt’26 l’import de la qual supera els 1.200.000 €

L’Ajuntament de Tarragona ha adjudicat les obres de renaturalització del riu Francolí al llarg del municipi de Tarragona. Es tracta de l’actuació més gran del projecte Traragona-Greenbelt’26 i la que compta amb un pressupost superior. L’adjudicació s’ha fet per valor

d’1.243.472,91 € IVA inclòs a l’empresa

Ambientalia World SL.

Els treballs de renaturalització consisteixen en la restauració ambiental del sistema fluvial del riu Francolí en l’àmbit del terme municipal de Tarragona que

comportarà una restitució del funcionament i dinàmica natural del riu repercutint molt positivament sobre la qualitat ecològica de la massa d’aigua.

La intervenció comprèn entre els principals objectius la generació de sinuositat en el tram baix del riu per assimilar el traçat a les condicions naturals del riu i afavorir així el manteniment del cabal superficial; la millora morfològica del tram final del riu a partir de la construcció de dita sinuositat per tal de disminuir la velocitat de flux de l’aigua i per tant la inundabilitat; la recuperació de 3,2 km del camí fluvial esquerra del riu adequant la plataforma, millorant la senyalització, els tancaments i les condicions de drenatge en punts crítics.

A l s e r v e i d e l e s p e r s o n e s

A l s e r v e i d e l s m u n i c i p i s

El mandat de Viñuales arriba a l’equador

L’Ajuntament té sobre la taula temes claus per aquests dos anys en què el govern socialista continuarà en solitari

Adrià miró CAnturri

Rubén Viñuales arriba a la meitat del mandat, després que el 17 de juny de 2023 fos proclamat alcalde de Tarragona i recuperés aquesta plaça pels socialistes. El batlle tarragoní s’endinsa al segon tram de legislatura amb l’objectiu de certificar alguns dels temes clau que sobrevolen la política municipal. El desenllaç del contracte de la brossa, l’arribada de la biblioteca provincial a la Tabacalera o l’aprovació del Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM) són alguns dels melons oberts per Viñuales.

NETEJA

En pocs dies es podria saber el desenllaç dels recursos presentats al Tribunal de Contractes, que haurien de permetre o bloquejar l’adjudicació del nou contracte de la brossa i la neteja a l’empresa Urbaser. El tema s’ha encallat en

un garbuix judicial que ha creat incertesa i el tema porta més d’un any aturat. Tot i que els tècnics municipals són optimistes amb què es pugui desencallar aquest estiu, part de l’oposició creuen que s’hauria d’haver actuat d’una altra manera. Pel que fa al mentrestant, el govern va posar en marxa el pla ‘Pam a Pam’ i ha iniciat mesures per reduir el nombre de coloms.

EL FUTUR URBANÍSTIC

L’alcalde intentarà buscar el consens amb el nou POUM de cara a aquesta segona meitat del mandat. Amb les eleccions a tocar,

El desenllaç del contracte de la brossa, l’arribada de la biblioteca provincial a la Tabacalera o l’aprovació del Pla d’Ordenació

Urbana Municipal (POUM) són alguns dels melons oberts per Viñuales

serà complicat teixir complicitats en una negociació que s’està demorant pel retard dels informes. El creixement Llevant és un dels punts que més divideix a dreta i esquerra del consistori. Uns perquè volen protegir al màxim l’Anella Verda i els altres perquè aposten per urbanitzar la zona.

LA INTERMODAL

Precisament, aquest POUM ha de planificar una nova estació ferroviària a l’entorn d’Horta Gran, que permetria treure les vies de la façana marítima i tenir un caràcter intermodal. De fet, la seva planificació ha xocat amb l’estació intermodal que s’ha de fer a Vila-seca, provocant diferències en el si de l’embrió de l’àrea metropolitana.

L’Ajuntament de Tarragona, que ha fet al legacions a l’estació vila-secana, critica que amb aquesta infraestructura la ciutat perdria els trens que venen del sud i demana al Ministeri que els asseguri que això no passarà. A més, subratllen que el gruix de passatgers és a Tarragona ciutat i que la nova estació de Vila-seca dificultaria l’accés al tren.

L’ÀREA METROPOLITANA

Amb Vila-seca de moment fora de les reunions del grup impulsor, els municipis de l’àrea metropolitana han decidit constituir-se en una associació. Aquesta es farà efectiva el 20 d’octubre i ha de ser un pas decisiu per aterrar aquesta futura estructura.

LA TABACALERA

La recuperació d’espais com la Tabacalera ha estat un dels vaixells insígnia de l’alcalde Viñuales aquests primers dos anys. De moment, hi ha lligat l’arribada de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, la universitat EUSES i del conservatori. Amb tot, la joia de la corona ha de ser la biblioteca provincial, que encara no té confirmat el seu aterratge a la Tabacalera. A l’últim ple, l’alcalde va reconèixer tenir certa “tensió” amb aquest punt que vol desencallar ja. La comissió de biblioteques que s’hauria de reunir aquest juliol ha de posar fil a l’agulla.

ADEU AL ‘MAMOTRETO’

El 2025 també és l’any de l’execució dels fons Next Generation. Una de les actuacions més visibles és l’enderroc de la plataforma del Miracle, coneguda com a ‘mamotreto’. Aquella zona, així com altres plat-

ges de la ciutat, quedarà renaturalitzada amb un espai dunar. A més, entre els Next Generation hi ha l’alberg de la Residencial, la transformació del Fòrum de la Colònia o la renaturalització del Francolí.

HABITATGE

El mandat també ha patit un canvi al Palau de la Generalitat. Entre les iniciatives del nou Govern d’Illa, una de les més sonades ha sigut el Pla 50.000, que preveu la construcció d’aquest nombre d’habitatges fins al 2030. Tarragona ha sigut la localitat de tota la província que més solars ha presentat al pla. En total, es tracta de nou espais de Ponent fins a Llevant on es podran fer 827 habitatges. Aquests se sumen als 192 del PP10 que ja estan en marxa. A més, l’executiu socialista reviu la famosa Llei de Barris, de la qual Campclar i la Part Alta se’n van beneficiar durant el tripartit. El barri amb què Tarragona vol entrar ara al pla és la Part Baixa.

MOBILITAT

La mobilitat a la primera part del mandat ha estat molt marcada pels debats sobre els colors de les places d’aparcament i el preu del pàrquing Torroja. Juntament amb l’arribada de l’intercanviador de Battestini. Amb aquests temes relativament resolts, a la segona meitat el govern encara la posada en marxa de la Zona de Baixes Emissions, l’ampliació de la flota de busos que ha de permetre augmentar les freqüències i la creació de carrils bici a l’avinguda Roma, Prat de la Riba, avinguda Andorra i la zona litoral de Llevant.

MAJORIES AL PLE

La no entrada de Junts al govern ha provocat la marxa d’Elvira Vidal del grup municipal juntaire. Aquest moviment suma un interlocutor més amb qui Viñuales haurà de negociar si vol tirar endavant un altre amb els morats i els postconvergents.

L’oposició fa balanç

Maria Roig, portaveu d’ERC

VALORACIÓ DE VIÑUALES

“És un govern sense paraula i sense rumb. Sense paraula perquè la majoria dels acords dels pressupostos encara no s’han dut a terme i sense rumb perquè, més enllà dels projectes que ha heretat, no coneixem cap projecte nou de ciutat. A la campanya ens parlava de la Rambla de Mar, del bus gratuït i de la font dels Lleons i no n’hem sentit a parlar més. Va inaugurant, però la pregunta és què s’està fent de nou?”

L’EMBOLIC DE LA BROSSA

“Quan el Tribunal de Contractació diu que parem màquines, Esquerra va dir que havíem de fer un recurs i defensar la feina de la casa. Sabíem del cert que s’havien fet bé les coses, ho deia un informe. A més,

en aquell moment havíem de demanar un aclariment per saber com actuar, però hi havia massa pressa en adjudicar. És un contracte de 200 milions d’euros, l’enganxada pot ser molt bèstia. Hem de fer les coses a poc a poc i treballar el mentrestant”

“És un govern sense paraula i sense rumb”

EL POUM

“Del POUM ens preocupen els tempos, anem tard. Pel que fa al contingut, Xavi Puig (ERC) n’és una mica el pare perquè el va treballar

VALORACIÓ DE VIÑUALES

“Han sigut dos anys de crear problemes on no hi eren. Com per exemple, pintar i despintar Joan XXIII. Si mirem les principals línies de campanya dos anys després, amb la neteja estem enrocats en un garbuix judicial que no se solucionarà aquest mandat. A més, el

ell. En línies generals no estem en desacord, però hi ha punts que s’han d’acabar de treballar amb el govern. Per exemple, Terres Cavades o Mas d’en Sorder. Apostem per una ciutat verda i cohesionada, però encara estem a les beceroles”

Maria Mercè Martorell, portaveu del PP

pam a pam no ha funcionat, ha sigut una campanya de màrqueting”

L’EMBOLIC DE LA BROSSA

“És un problema de falta de planificació el 2012 (quan acabava el contracte) i de molta precipitació posterior. Quan a l’època d’Esquerra no es va presentar ningú a la licitació, era senyal que alguna cosa no funcionava. Per tant, no ens podíem enrocar en el mateix contracte. No oblidem que el Tribunal de Contractes diu que cap de les tres empreses compleix les condicions. De fet, quan surt aquesta resolució on deia que havíem de tirar endavant, s’hauria d’haver demanat un aclariment. I això no es va fer. Ens ha deixat en una situació on cada empresa obre

recursos a cada passa de l’Ajuntament i podríem sortir d’aquí en set o vuit anys”

EL POUM

“Es tracta d’un pla general molt ideològic. Té unes línies vermelles molt marcades com no construir a Llevant sota cap concepte i carregar la construcció a Ponent. És absurd. Cadascú viurà on vulgui, no on li digui el pla general. Tenim 14 km de costa i estem concentrant la construcció a l’única zona que no dona al mar. Hem d’esponjar Ponent amb zones verdes i equipaments, i traslladar la construcció a Llevant, la zona amb millor qualitat ambiental. El pla anterior –tombat pels tribunals- tenia un ampli suport i s’hauria pogut tirar endavant traient la zona de CLH”.

Sus abogados de confianza

•Abogados

•Gestores

•Traductores

Nuestro equipo está compuesto por abogados con gran experiencia profesional en asuntos civiles, penales y administrativos, especialistas en asuntos de extranjería y gestores administrativos altamente cualificados en asuntos de gestión de tráfico DGT.

Nuestro servicio de asesoramiento de extranjería es el mejor en Tarragona, Catalunya y toda España. Desde 2010, brindamos asistencia y orientación a los extranjeros en todos los trámites administrativos y legales que requieren en España.

Ofrecemos también a nuestros clientes servicio de traducciones juradas de todos los idiomas.

IMPERIAL TARRACO CONSULTING INTERNACIONAL Av. d’Estanislau Figueres, 57 - Tarragona Tel. 877 052 044 | admin@tarracoconsulting.com www.tarracoconsulting.com

Redouane Ennajy Abogado

Jordi Sendra, portaveu de Junts

VALORACIÓ DE VIÑUALES

“Tenint en compte que estan en minoria, veig un equip que té moltes ganes de fer coses. Globalment, faig una valoració positiva perquè ha tingut capacitat de diàleg amb els partits per aprovar temes importants. Té mèrit haver aprovat el pressupost de 2024 amb 20 de 27 regidors. Sempre li he dit a l’alcalde que triomfarà o no en funció de la neteja i la seguretat”

L’EMBOLIC DE LA NETEJA

“Al govern anterior, amb Elvira Vidal com a responsable de contractació, li va quedar desert el concurs de la neteja. Aleshores, entra el nou govern, canvia algunes coses i se li presenten quatre empreses. S’han seguit els procediments que tocaven. Vivim en

un estat proteccionista pels drets i qualsevol té la potestat de recórrer contra qualsevol decisió administrativa. Confio molt en el que diuen els informes tècnics i jurídics de l’Ajuntament”

“Tenint en compte que estan en minoria, veig un equip que té moltes ganes de fer coses”

EL POUM

“Hem defensat sempre que és important relligar Ponent amb el centre i també el dret de la gent a escollir on volen anar a viure. És a dir, que puguin anar a viure a Lle -

VALORACIÓ DE VIÑUALES

“És un govern que sobreviu. A vegades, diem que s’assembla al pam a pam. Hi ha uns cartells i tothom té certes expectatives, però, un cop passa, no han succeït gaires coses. La sensació és de calma chicha. Hi ha molts anuncis, però es veuen poques concrecions. Hi

vant. Som partidaris del PMU-34, que és el del Nàstic; Terres Cavades, que també millorarà la mobilitat entre Sant Pere i Sant Pau i el centre; la budallereta, que és una part del pla parcial inicial de la Budallera, i Mas d’en Sorder”

Jordi Collado, portaveu d’En Comú Podem

falta rumb ideològic”

L’EMBOLIC DE LA NETEJA

“Cada decisió que ha pres el govern ha sigut en contra de la nostra posició. Nosaltres no hauríem tret el concurs de juliol del 2023 perquè no estava madur. L’havia fet Esquerra i li havien afegit els canvis de les empreses sense valorar la internalització del servei. Apostar per Sirusa era la millor opció. A més, l’ansietat de l’alcalde li ha guanyat la partida. Amb la primera resolució del Tribunal de Contractació vam proposar demanar un aclariment, però els havia passat el temps i no ho van fer”

EL POUM

“Nosaltres creiem en una ciutat policèntrica, on cada veí té els

serveis necessaris. La ciutat està plena de cicatrius per les infraestructures. Està pensada per l’economia i els cotxes. A més, el POUM que plantegen ERC i PSC és un POUM de pelotazos. Un pelotazo per Exolum, que hi construirà hotels, o el del Port, que es quedarà la Laboral, tancant un dels centres de formació de referència i un entorn que hauria de ser un espai de memòria històrica”

“És un govern que sobreviu. A vegades, diem que s’assembla al pam a pam. Hi ha uns cartells i tothom té certes expectatives, però, un cop passa, no han succeït gaires coses”

Dr. Lucas Octavio Carrasco

Els dentistes de confiança al Tarragonès

Implant + corona de Zirconi

890€

Planificació digital i cirurgia guiada inclosos en el preu

Ortodòncia descompte 500€

Ús de làser de diode

Càrrega immediata descompte de 1.000€

Tractaments intensius, sedació GRATIS, un raspall elèctric de REGAL i possibilitat de pagar en 3 a 12 mesos amb targeta

L’Espai Mammuthus de la Canonja, únic a tota Europa

La inversió total de l’Ajuntament ha superat els cinc milions d’euros per

Ismael Lobo García

La Canonja és un municipi compromès amb el seu veïnat, la seva història i el seu patrimoni. El jaciment del Barranc de la Boella és un dels emplaçaments més especials no només de Catalunya o d’Espanya, sinó d’arreu d’Europa. La troballa de les defenses d’un mammuthus meriodionalis va posar al Camp de Tarragona al focus del panorama arqueològic mundial i a partir d’aquest mes de juny pren encara més protagonisme amb l’anhelat Espai Mammuthus. El Centre d’Interpretació del Barranc de la Boella compta amb peces autèntiques i úniques a tota Europa. La importància i la proximitat del Jaciment farà que

la Canonja es converteixi en un nou punt d’atracció, on s’intentarà compartir tota la informació gràcies a unes instal lacions d’última generació dissenyades per una experiència familiar.

Roc Muñoz, alcalde de la Canonja: “Per aquest Ajuntament, la cultura no és una despesa, sinó una inversió”

Les instal lacions compten amb 1000 m², dividits entre l’espai museístic i zones reservades per la gestió del centre. A més, el Mas de l’Abeurador no compta solament amb el museu del jaciment, sinó que pròximament s’iniciarà

la construcció del futur planetari, dues ofertes totalment complementàries.

COM ÉS PER DINS?

L’Espai Mammuthus es divideix en dues plantes i està presidit per la peça estrella de l’exposició, les defenses del mamut trobades l’any 2007. Al davant seu, la representació de dues dones i un infant creen una escena que es podria haver-hi produït fa més d’un milió d’anys quan anaven a buscar menjar al Barranc de la Boella. Per complementar aquesta primera impressió, a les parets s’intenta reproduir el medi natural d’aquella època, mostrant alguns dels animals més comuns i dels que també s’han trobat restes al jaciment.

La part baixa compta amb un petit espai amb productes de record i la recepció. A més, l’Ajuntament ha decidit instal lar una gran sala polivalent on es podran realitzar alguns dels tallers escolars que complementaran la visita guiada. Tot seguit, un passadís on es repassa la història del barranc des del 1920 fins a l’actualitat condueix a la sala d’exposicions.

L’espai museístic té una clara intenció divulgadora i els mateixos responsables han afirmat que la visita es pot fer en “30 minuts o 3 hores”. La tecnologia és omnipresent i els usuaris poden conèixer tota la informació en diferents idiomes, simplement tocant la pantalla. En aquestes projeccions s’informa sobre els treballs que s’han realitzat al jaciment, la forma d’utilitzar les eines que tenien els habitants d’aquells temps o l’evolució que es va produir al Barranc de la Boella.

Tot i això, l’espai més atractiu de la museografia és la sala de restes animals. Mamuts, hipopòtams, rinoceronts, hienes o dents de sabre són algunes de les 29 espècies representades a l’Espai Mammuthus. A més, les restes originals d’aquests animals són complementades amb còpies que tothom podrà tocar i sentir gràcies a uns altaveus que emeten els sons que haurien tingut els antics ‘habitants’ de la Canonja.

Jordi Hereu, ministre de Turisme: : “L’Espai Mammuthus és una proposta única, que serà universalment coneguda com ho és el concepte Atapuerca”

A la segona planta, l’Espai Mammuthus intenta explicar visualment i de forma interactiva l’evolució humana. L’expansió i la història de les diferents espècies d’humans que han viscut al planeta seran representades i exposades a tots els visitants. A més, durant les obres de rehabilitació del Mas de l’Abeurador es va localitzar una capella del S. XVIII que s’ha restaurat, convertint el nou Espai Mammuthus en un centre que aplega gran part del patrimoni històric de La Canonja. Igualment, la nova instal lació canongina no només està dissenyada amb un objectiu divulgador.

Les múltiples sales de gestió repartides en les tres altures de l’edifici poden servir per acollir actes de diferents tipus, com reunions, conferències o acollir departaments de l’Ajuntament.

POL CULTURAL DEL TERRITORI

Les defenses del mammuthus meriodionalis que van posar a La Canonja al mapa mundial del panorama arqueològic van ser localitzades l’any 2007. Després de gairebé 20 anys, l’Espai Mammuthus obre les portes cada dia menys els dilluns. El preu de les entrades oscillen entre els 8 euros, incloent-hi la visita guiada, i els 4 euros. A més, els joves, jubilats, nens i persones amb discapacitats superiors al 32% comptaran amb descomptes per visitar el centre.

Encara que l’Ajuntament i l’empresa encarregada de la gestió de l’Espai Mummuthus estan ultimant els detalls de l’oferta, existiran tres tipus de tallers. D’aquesta forma, l’innovador centre no només disposarà de la part museística sinó que també existirà la possibilitat d’executar activitats a l’aire lliure sobre excavacions i exposicions.

El mateix alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, ha confirmat que la inversió total per materialitzar l’Espai Mammuthus ha estat de poc més de 5 MEUR. Tot i els grans esforços que ha implicat la creació d’aquest innovador espai, el resultat està a l’altura de les expectatives.

ASSESSORIA IMPERIAL TARRACO

La teva immobiliària al Nou Eixample de Tarragona

ESTÀS PENSANT A VENDRE LA TEVA PROPIETAT?

Som la immobiliària que millor coneix el barri

A Tecnocasa Tarragona t’acompanyem a cada pas de la venda del teu immoble. Confia en nosaltres per a gestionar el procés de forma eficient i sense complicacions. Deixa-ho a les nostres mans i oblida’t dels problemes.

Avinguda Roma, 14, local 1 c/ Cristofor Colom 24, local 2

v 877 210 190 v 977 949 166 baad9@tecnocasa.es www.tecnocasa.es

Nova web, mateix esperit: LA CIUTAT actualitza la seva aposta pel periodisme de proximitat

En els últims anys el mitjà digital de proximitat ha reforçat la seva presència a xarxes socials, ha renovat la seva imatge corporativa i ha augmentat la periodicitat dels seus continguts en paper

Adrià Miró Canturri

El Diari LA CIUTAT estrena nova pàgina web i fa un pas més en la seva consolidació com a mitjà referent en la informació local de tot Catalunya. El canvi no serà únicament estètic, sinó que el nou portal web permetrà una navegació més ràpida i còmode de l’usuari. Sergio Lahoz , cap de continguts de La Ciutat, destaca que la nova web busca adaptar-se a les

tendències actuals de comunicació: “velocitat, disseny atractiu i importància al contingut audiovisual”. En aquest sentit, assenyala la millora del temps de càrrega, la facilitat de compartir els continguts a les xarxes socials i una portada que dona importància al factor audiovisual i a la navegació a través del mòbil.

UN COP D’ULL AL TERRITORI

La nova portada de LA CIUTAT és

una de les grans millores d’aquesta transformació. En ella, els titulars i les imatges prenen molt més protagonisme que a la web anterior, amb la capacitat també d’incrustar-hi vídeos. A més, disposa d’una barra superior per col locar els principals temes del dia i una altra per ressaltar possibles notícies d’última hora.

Pel que fa a les seccions, a la part superior es pot continuar accedint a les quatre grans catego -

ries: Política, Cultura, Entrevistes i Opinió. D’altra banda, el desplegable de l’esquerra presenta les principals capçaleres del Diari La Ciutat a tota Catalunya i permet buscar notícies per municipis en concret.

Els territoris prenen força a la mateixa ‘home’, on es poden veure les principals notícies de Catalunya, Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona i Andorra. “Cobren una importància extra, perquè permetrà que amb només un cop d'ull es puguin veure les notícies rellevants d'un territori en qüestió, actualitzades i amb una pinzellada d'informació per despertar l'interès del lector”, explica Sergio Lahoz, que ha coordinat la transformació web.

Finalment, l’interior de les notícies també tenen un nou disseny més atractiu per l’usuari. Més enllà de la part estètica, les entrades permeten compartir el contingut a xarxes de manera més intuïtiva, mostrar al lector notícies relacionades amb la informació i explora nous formats com per exemple els directes.

UN NOU PAS TRANSFORMADOR

El canvi de la web s’emmarca dins d’una estratègia transformadora del Diari LA CIUTAT duta terme en els últims anys. El mitjà de proximitat ha consolidat la seva reestructuració interna, amb la qual s’han millorat els continguts de la redacció i s'ha fet créixer el seu departament de xarxes socials per adaptar-se als nous temps. Això ha permès al Diari LA CIUTAT ser un dels referents en informació de proximitat multimèdia a les xarxes socials i imprimir-hi un caràcter propi.

A més, el mitjà també va renovar la seva imatge el gener de 2024, amb un estil més fresc i donant importància al color magenta dels seus inicis. Finalment, a nivell de continguts ha buscat millorar l’equilibri entre l’online i

El canvi no serà únicament estètic, sinó que el nou portal web permetrà una navegació més ràpida i còmode de l’usuari

l’offline, publicant la Revista LA CIUTAT amb periodicitat mensual i ampliant el seu abast al Camp de Tarragona.

HISTÒRIA DE LA CIUTAT

El Diari La Ciutat va néixer 2008 com un quinzenal gratuït de Tarragona ciutat. Tot i això, la seva influència es va traslladar per tota la zona sud de Catalunya i per Ponent, arribant a tenir fins a 11 capçaleres: Tarragona, Reus, Lleida, Salou, Vila-seca, Cambrils, Baix Gaià, Garraf, Penedès, Tortosa i Amposta.

En paral lel, el 2012 es va estrenar la web del Diari LA CIUTAT, però en aquell moment tenia un paper molt més secundari. No va ser fins al 2020 quan el mitjà de proximitat va decidir donar-li un impuls al seu vessant digital i cobrir informació local de les quatre províncies catalanes i d’Andorra. En aquest procés, les xarxes socials han experimentat també un gran creixement, agrupant gairebé 200 mil seguidors a Instagram, 258 mil a Facebook, 15 mil a Tiktok i 15,5 mil a Twitter.

TARRAGONÈS

CONSTANTÍ HABILITA LA BIBLIOTECA MUNICIPAL COM UN REFUGI CLIMÀTIC

La biblioteca està oberta de dilluns a divendres de 9:30 a 14 hores i tancarà per vacances del 25 al 29 d’agost

Amb l’objectiu de fer front a les altes temperatures previstes per aquests dies, l’Ajuntament de Constantí ha habilitat un any més la Biblioteca Municipal perquè faci de refugi climàtic en cas d’onades de calor. En l’horari d’obertura de la Biblioteca, l’equipament municipal oferirà un espai fresc a totes aquelles persones que no puguin aconseguir confort climàtic a casa seva. A més, també servirà com a zona de descans a la població amb cadires per seure i s’oferirà aigua a tothom que la demani.

D’aquesta manera, a banda de les activitats habituals que ofereix durant l’estiu, la Biblioteca també podrà ser utilitzada com un espai on refugiar-se de les altes temperatures, especialment per a les persones vulnerables a la calor com gent gran, infants o persones amb malalties cròniques o respiratòries.

L’horari de la Biblioteca durant la temporada d’estiu (fins al 14 de setembre) és el següent: de dilluns a divendres de 9.30 a 14 hores. Els dimecres, les instal lacions estaran obertes també a la tarda de 15 a 19:30 hores. D’altra banda, s’informa que la setmana del 2 5 al 29 d’agost la instal lació romandrà tancada per vacances.

LA POBLA DE MAFUMET, AMB

GANES DE LES FESTES D’ESTIU

Una de les activitats més esperades del programa d’actes és l’actuació de Carlos Baute el 12 de juliol

Les propostes culturals a la Pobla no s’aturen a l’estiu i és que els mesos de juliol, agost i setembre venen carregats d’activitats amb el programa de les festes d’estiu. el pròxim dissabte 5 de juliol i s’allargaran fins al dijous 11 de se tembre tot coincidint amb la

Un dels actes més destacats i esperats de les Festes d’Estiu és el gran Concert d’estiu que enguany tindrà com a protagonista a un dels artistes sud-americans més reconeguts i valorats: Baute. El cantant veneçolà omplirà la Pobla de ritmes llatins la nit del 12 de juliol. De fet, tothom que ho desitgi ja es pot fer amb la seva entrada a través del mateix perfil Koobin.

Les Festes d’Estiu compten amb altres activitats que són tota una tradició i que, per tant, no poden faltar al programa com és el cas de la Trobada Romescaire de la Pobla soleix, ni més ni menys, que la seva 29a edició i que tindrà lloc el dissabte 16 d’agost a la Carpa dels Jardins del Pavelló. acte que no es queda enrere és la 6 de setembre celebrarà la seva 32a edició.

EL MORELL HABILITA UNA SÈRIE D’AJUDES PER REHABILITAR LES FAÇANES DEL MUNICIPI

La dotació econòmica estarà disponible per qualsevol persona física o jurídica, sigui propietària o llogatera

“Entre tots, millorem la imatge del nostre poble” és el lema sota el qual l’Ajuntament del Morell ha posat en marxa una nova convocatòria de subvencions destinades al foment de rehabilitació de façanes, al tancament de parcel les urbanes i a la pavimentació de voreres. “Tornem a posar aquestes ajudes a disposició de la ciutadania perquè la voluntat del consistori és que el Morell sigui un municipi més bonic, i una forma d’assolir-ho és cuidant i restaurant el nostre patrimoni urbà”, assenyala l’alcalde, Eloi Calbet.

Així, qualsevol persona física o jurídica que si gui moble construït al Morell, de solars sense edificar o de parcel çana sense pavimentar. Cal aportar tam bé a les bases, i les actuacions s’han d’execu tar, com a màxim, abans del 31 de desem bre de l’any 2026. Unes ajudes que, a més, són compatibles amb altres línies d’ajut d’altres administracions públiques. El mini màxim finalitza el

Aparcament Àrea de lleure Guies

HORARI D’ESTIU (fins al 15 de setembre): De dimarts a diumenge de 10 a 18 30 h Dilluns tancat.

Carrer del Camí de Reus, 37 La Canonja

SANDRA GUAITA , Alcaldessa de Reus

“En

els pròxims dos anys comptarem amb 192 pisos de lloguer assequible”

L’alcaldessa, Sandra Guaita, ens rep per explicar-nos quin rumb tindrà en els pròxims anys Reus, a banda de fer un resum dels primers al capdavant de l’Ajuntament. Tractem temes com l’Àrea Metropolitana, l’oposició o Mas Iglesias

Sergio Lahoz Dorante

Amb quines sensacions s’arriba a l’equador del mandat? Bé, estic contenta i, a més, amb ganes de continuar treballant. Crec que ja hem fet molt bona feina posant damunt de la taula el nostre pla de mandat, el nostre objectiu de mandat i la nostra transformació de la ciutat. Ara s’han d’anar exe -

cutant els diferents passos perquè arribem al 2027 amb obra de mandat que es vegi, que la ciutadania pugui veure als carrers tot allò que s’ha anat fent.

L’oposició ha criticat el pacte amb les paraules “és un pacte per mantenir la cadira”. Què li diu aquesta afirmació? L’oposició fa d’oposició. Al final, quan no tens

arguments, busques el que et diu l’argumentari del partit… ho entenc. He estat molts anys a l’oposició. Estaria millor que fossin constructius amb la ciutat, amb ganes de treballar per fer la nostra ciutat millor. Som un tripartit. Era un tripartit l’anterior mandat. Aquesta mateixa posició crítica formava part d’un tripartit. Per tant, és el joc de l’oposició i ho entenc.

de fer polítiques i de treballar per la nostra gent, perquè al final ells i elles tinguin una ciutat millor i una vida millor. En definitiva, treballem pels ciutadans i ciutadanes. És a dir, noves maneres de fer perquè hi hagi millor resposta a la ciutadania.

Ha sorgit un moviment en contra de la Zona de Baixes Emissions. Creu que s’entén per què s’ha de fer? Primer, és una normativa europea. Segon, moltes de les persones que es manifesten als nostres plenaris no viuen a Reus. Estaria bé preguntar-los on viuen i si pertanyen a algun grup polític en especial. Com a alcaldessa, no em plantejo incomplir la llei. A més, és una normativa que millora la salut de la ciutadania (científicament demostrat) i millora l’activitat econòmica. Hi ha un estudi de Clean Cities que demostra que les grans

“La distinció de la Ciutat de la Ciència i la Innovació ens posiciona com a referents en coneixement, innovació i transformació”

Aquest any queda marcat per la distinció de la Ciutat de la Ciència i la Innovació. Per què és tan important per Reus? Primer, perquè posiciona de nou Reus amb un tret diferencial entre les ciutats que lideren el canvi en maneres de fer, de transformació i d’innovació, no tan sols a Catalunya, sinó a tot l’Estat. Com dic moltes vegades, som només 112 ciutats a tot l’Estat amb aquesta distinció, i penseu que hi ha milers de municipis. Per tant, ens posiciona com una ciutat referent en innovació, coneixement i transformació. Segon, posa damunt de la taula noves maneres

ciutats europees han tingut millores substancials en el comerç, fins a un 30% més de vendes, i menys locals buits. Reus és una ciutat eminentment comercial. Nosaltres treballem perquè la gent pugui viure i desenvolupar la seva carrera professional. Això són dades científiques. Entenc que hi ha gent que es manifesta d’acord amb altres coses. També cal dir que la regulació del trànsit no impedeix l’entrada de la majoria dels vehicles. I els més contaminants només tenen restriccions horàries. A banda, estem desenvolupant aparcaments dissuasius al voltant de la ciutat, reforçant el transport públic amb la Ganxeta i els autobusos i fomentant el fet de caminar, perquè Reus és una ciutat molt concèntrica i fàcil de recórrer a peu.

Dins d’aquest moviment en contra, hi ha hagut alguna crí-

tica constructiva? Les aportacions s’havien de fer en el moment que tocava. I molta gent les va fer llavors. Quan es va treballar l’ordenança hi va haver un procés participatiu i d’exposició pública, i sí, la ciutadania va intervenir. De fet, la ZBE es va començar a treballar en l’anterior mandat, per tant, nosaltres hem acabat un projecte que ja havia començat abans. Hi ha hagut processos on la ciutadania ha estat interpel lada. No entenem gaire per què ara alguns actuen, quan ja tot és aprovat.

Hi ha hagut un canvi d’ubicació de l’estació d’autobusos. Per què creu que la primera ubicació no va agradar, tot i prometre mantenir les zones verdes? Vam tenir moltes reunions, la gran majoria molt positives. N’hi va haver una que no va estar d’acord. Des del primer moment

vam dir que era un avantprojecte. L’Ajuntament té l’obligació de presentar una proposta sobre la qual treballar. Un eix del nostre Pla d’Acció Municipal és l’escolta activa. I escoltar activament vol dir prendre decisions segons això. O escoltes activament o no ho fas. La ubicació va generar debat, però l’estació agradava.

“Nosaltres tenim un projecte per tota la ciutat, no només per Mas Iglesias. És el pla Reus Respira, que planifica l’increment del verd urbà”

Els veïns i veïnes de Mas Iglesias es preocupen. Ara que l’estació no es farà allà, es deixarà d’invertir al Parc en aquest mandat? Nosaltres tenim un pro -

jecte per tota la ciutat, no només per Mas Iglesias. És el pla Reus Respira, que planifica l’increment del verd urbà. Hem dit: 5.000 arbres en 10 anys, un 30% més d’arbrat públic. També incrementarem zones verdes arreu de la ciutat. Per exemple, al Parc de l’Olla, al costat de Mas Iglesias, s’ha replantat, plantat arbrat nou… continuarem actuant a tot arreu.

Què hi ha de tangible a la platja de vies d’Adif? Ara tindrem el primer pas: el protocol. Sense això, no es pot avançar. És a dir, l’Ajuntament diu que vol arribar a un acord amb Adif per adquirir la platja de vies, i Adif diu que vol treballar amb nosaltres. Un cop signat, podrem fer el conveni, que concretarà com, quan i de quina manera. I llavors sí, decidirem si hi haurà zona verda, equipaments o el que calgui per a aquell espai.

En habitatge, s’ha avançat molt. Què ha de venir en els pròxims dos anys? Els dos blocs d’habitatge públic de Riera i Mas Iglesias hauran d’estar acabats. També continuarem ampliant el parc d’habitatge de segona mà, gràcies al protocol que abans no existia. Amb la Generalitat, avançarem amb els quatre solars cedits per fer 300 pisos nous. Potser no estaran acabats, però començarem accions perquè siguin una realitat. Sumarem 132 + 60 + 300… gairebé 500 pisos nous de lloguer assequible. Feia 15 anys que no se’n feien a Reus.

Les polèmiques de l’Àrea Metropolitana són complicades. Creu que s’arribarà a un consens amb la intermodal? Estic

convençuda que sí. Tots els que formem l’AMT volem treballar conjuntament pels ciutadans i ciutadanes i estic convençuda de què arribarà aquest consens.

“L’Àrea Metropolitana no és un club tancat: és una xarxa de ciutats que treballen per la seva gent”

Funecamp és un exemple de projecte metropolità. Ha estat fàcil executar-lo? Internament, ha estat molt fàcil. Hi ha hagut acord polític, com també amb l’app de seguretat, perquè volem el benefici per tothom. El que no ha estat fàcil és l’estratègia jurídica i empresarial: és una nova em -

presa supramunicipal. I també hi ha hagut pressió del sector privat, que no vol una empresa pública amb preus i ètica pública. Però és important tenir una empresa pública en moments difícils per a la ciutadania.

Pot servir d’exemple per altres projectes? Sí, ha de servir d’exemple, però no és l’únic: SIRUSA fa dècades que funciona. Ens reunim cada mes i ens posem d’acord. També tenim l’app de seguretat, i segurament hi haurà més municipis que s’hi afegiran. L’Àrea Metropolitana no és un club tancat: és una xarxa de ciutats que treballen per la seva gent. També el sector privat hi tindrà veu a través de convenis i col laboracions.

A TOT A L’ Estiu,

MODERNISME COMERÇ SERVEIS GASTRONOMIA

Reus aposta per un altre espai per L’ESTACIÓ D’AUTOBUSOS

Després d’un any, la proposta de l’estació es trasllada fora del Parc de Mas Iglesias

Lahoz Dorante

Ja hi ha un lloc per a l’estació d’autobusos de Reus. Després de plataformes, escolta activa i diverses reunions veïnals, s’ha pres la decisió definitiva: no serà al Parc de Mas Iglesias. Però, per què s’ha descartat aquesta ubicació i quins són els motius que avalen el nou emplaçament?

L’any 2024, l’Ajuntament de Reus va presentar un projecte amb la voluntat de transformar la mobilitat a la ciutat, especialment al sud. El pla inicial consistia a traslladar l’antiga estació d’autobusos, situada a l’Avinguda Salou, a una nova

ubicació més funcional, moderna i sostenible. La zona escollida va ser una franja perifèrica del Parc de Mas Iglesias, just al costat de la futura estació de trens de Bellissens i propera a la parada prevista per al Tramvia del Camp de Tarragona.

Des del principi, el consistori va defensar que la intervenció no suposaria una pèrdua d’espai verd sinó, al contrari, una ampliació: el parc passaria dels seus 45.311 m² actuals a 47.933 m², gràcies a l’ordenació urbanística que incloïa noves zones enjardinades i la plantació de més de 130 arbres. Aquesta proposta anava més enllà de la simple ubicació de l’estació, ja que

també pretenia millorar la connectivitat amb el barri del Carrilet i convertir la zona en un pol de mobilitat sostenible intermodal.

El director de Serveis Territorials de Territori de la Generalitat, Xavier Villacampa, va qualificar la iniciativa com la configuració d’un “pol intermodal” que, gràcies a la integració amb diferents models de mobilitat com pot ser la Ganxeta, facilitaria desplaçaments sostenibles.

RESPOSTA VEÏNAL I NAIXEMENT D’UNA PLATAFORMA

Malgrat aquestes justificacions tècniques, la proposta no va ser ben rebuda per part d’una franja

Sergio

significativa del veïnat. L’agost de 2024, va sorgir la Plataforma en Defensa del Parc de Mas Iglesias, que va expressar de manera clara i contundent la seva oposició a situar-hi l’estació d’autobusos. És important destacar que la plataforma no estava en contra del trasllat en si mateix, sinó de la ubicació escollida, que consideraven inadequada.

i el benestar dels infants.

A més, la plataforma va desplegar una campanya activa de sensibilització que va incloure pancartes, xerrades informatives, comunicats i mobilitzacions. Aquesta acció ciutadana va rebre un ampli suport i va fer visible la preocupació per preservar un espai verd que molts consideren essencial per a la salut física i mental, no només dels veïns sinó també de la ciutat en general.

El testimoni de les famílies va ser especialment valuós per posar en relleu el paper del parc com a pulmó verd i lloc de lleure indispensable en un entorn urbà cada vegada més densificat. Aquestes veus van recordar que la funció social i ambiental dels parcs urbans ha de ser prioritària en qualsevol pla de desenvolupament.

PROCÉS DE PARTICIPACIÓ I DIÀLEG INSTITUCIONAL

Des del principi, el consistori va defensar que la intervenció no suposaria una pèrdua d’espai verd sinó, al contrari, una ampliació

L’Ajuntament, conscient de la resposta ciutadana, va activar

un procés d’escolta i participació. El setembre de 2024, es van organitzar diverses reunions informatives amb els veïns dels barris afectats (Carrilet, Mas Iglesias i Fortuny) per explicar el projecte en detall, recollir opinions i aclarir dubtes. Aquestes sessions van comptar amb la presència de tècnics municipals i representants polítics. Durant aquestes trobades es va posar èmfasi en el caràcter semisoterrat de la nova estació, que ajudaria a minimitzar l’impacte visual i acústic, així com en l’increment de zones verdes previst. Els tècnics van presentar infografies i simulacions que ajudaven a comprendre la transformació prevista.

CAMPANYA DE SIGNATURES I CANVI DE PLANTEJAMENT

A principis de 2025, la Plataforma en Defensa del Parc de Mas Iglesias va iniciar una campanya de recollida de signatures per demanar una consulta ciutadana no vinculant sobre la ubicació de l’estació. En poques setmanes, la iniciativa va recollir prop de 7.000 suports,

Els membres de la plataforma argumentaven que la presència d’una estació d’autobusos generaria un impacte negatiu sobre la tranquil litat i la qualitat de vida del barri, especialment pel soroll, la contaminació i l’increment del trànsit rodat. També posaven en relleu la proximitat de centres escolars, com l’Escola Mas Iglesias i el col legi públic Joan Rebull, i temien que això afectés la seguretat

una xifra significativa que va posar pressió sobre l’Ajuntament per reconsiderar la seva proposta.

Malgrat que el govern municipal va considerar que la consulta era precipitada, va reconèixer la importància de la participació ciutadana i el valor democràtic d’aquesta mobilització. Així, i fruit del diàleg amb els veïns i la Generalitat de Catalunya, es va anunciar el 6 de juny de 2025 un canvi d’ubicació definitiu: la nova estació d’autobusos es construirà a la plaça del Canal, un espai ja urbanitzat i rehabilitat que permetrà una millor integració amb el teixit urbà existent.

El projecte definitiu manté la voluntat de sostenibilitat, amb una estació semisoterrada construïda amb fusta laminada, ventilació natural, coberta enjardinada i installacions solars. També s’ha previst una ampliació de la zona verda d’uns 8.000 m², amb la incorporació de nous arbres i espais de lleure. Els accessos es milloraran amb rampes adaptades i carrils bici, reforçant així l’aposta per una mobilitat inclusiva.

UN ACORD AMB PERSPECTIVES DIVERSES

La decisió ha estat ben rebuda per la majoria de veïns i entitats, tot i que també s’han expressat opinions diverses. L’alcaldessa, Sandra Guaita, va destacar que l’acord era fruit de “deu reunions

“És un emplaçament que compta amb el suport de la majoria, però caldrà continuar treballant per millorar la qualitat del parc, amb més zones verdes i espais de lleure”

de treball i de diàleg constant amb els veïns”, mentre que el president de la Federació d’Associacions de Veïns, Marcos Massó, va qualificar la jornada com un “dia per aplaudir”, en tractar-se d’un projecte consensuat.

amb prudència i reivindiquen que la nova ubicació no generi un increment significatiu de trànsit ni afecti negativament la convivència del barri. També reclamen una supervisió estricta per garantir el compliment dels compromisos mediambientals i socials adquirits.

LA PLANIFICACIÓ URBANA, DES DEL CARRER

El procés ha evidenciat que, malgrat les tensions inicials, el diàleg i la voluntat d’escolta activa poden portar a solucions que equilibrin les necessitats tècniques i les demandes socials. L’Ajuntament ha reconegut que la participació veïnal és clau per garantir la viabilitat i acceptació dels projectes d’infra-

Per la seva banda, Francesc Jornet, president de l’Associació de Veïns del Roserar, va assegurar que “és un emplaçament que compta amb el suport de la majoria, però caldrà continuar treballant per millorar la qualitat del parc, amb més zones verdes i espais de lleure”. No obstant això, alguns sectors de la ciutadania continuen vigilant

estructures, i aquest cas ha servit per establir un precedent de transparència i col· laboració amb la ciutadania.

Per la seva banda, els veïns i entitats de Mas Iglesias han manifestat que, tot i la satisfacció pel canvi d’emplaçament, continuaran vigilants perquè es compleixin les condicions acordades, especialment pel que fa a la preservació i millora dels espais verds i a la qualitat de vida al barri. Aquesta actitud mostra un compromís constructiu i un esperit de responsabilitat compartida en la gestió urbana.

D’altra banda, el nou projecte a la plaça del Canal incorpora elements innovadors com la construcció semisoterrada i l’ús de materials sostenibles, però planteja també nous reptes, com la necessitat d’una adequada gestió del trànsit i de garantir la connexió efectiva amb la resta de mitjans de transport públic i mobilitat activa.

INFERTILITAT sense causa coneguda

Claus per entendre un diagnòstic frustrant però amb esperança

Redacció

Acceptar que podem tenir un problema de fertilitat no és fàcil. Però el que ningú s’espera és que, després de consultar a un especialista i fer-se les proves habituals, no se’n pugui determinar la causa. Tècnicament, aquesta situació es denomina esterilitat d’origen desconegut (EOD), i per a molts experts continua sent un tema controvertit, ja que la falta d’un diagnòstic fa difícil decidir l’estratègia que cal seguir. Per aquest motiu, el Dr. Josep Gonzalo, especialista en medicina reproductiva i director del centre Dexeus Dona a Reus, amplia la informació en aquesta entrevista.

Es tracta d’un problema freqüent? Sí, és bastant freqüent. Aproximadament un 30% de les parelles que consulten per infertilitat reben aquest diagnòstic.

Hi ha un perfil típic de pacient?

En general, es tracta de parelles on no es detecten alteracions evidents ni en la dona ni en l’home. Però el perfil és variat; no hi ha una regla fixa.

Quines proves inclou l’estudi bàsic de fertilitat? Les proves

bàsiques comprenen una història clínica i reproductiva, anàlisi de semen amb criteris de l’OMS, anàlisi de sang que inclogui estudi hormonal si hi ha dubte, estudis per a comprovar la permeabilitat tubàrica com la histerosalpingografia (HSG) o la HyCoSy, i ecografia ginecològica. Tot això ens permeten detectar-ne les causes més freqüents.

Quines condicions poden no detectar-se amb aquestes proves inicials? L’endometriosi lleu, alteracions immunològiques, problemes d’implantació o fins i tot uns certs defectes genètics o epigenètics. En aquests casos, poden requerir-se estudis més especialitzats o fins i tot laparoscòpia si hi ha sospites clíniques.

Un cop establert el diagnòstic d’EOD, quin protocol se segueix habitualment? Primer cal descartar qualsevol causa identificable. Després, avaluem el pronòstic de concepció natural utilitzant models predictius. Si la probabilitat d’embaràs natural és alta —superior al 30% en un any— recomanem esperar uns mesos més. Si és baixa, iniciem tractament, generalment amb inseminació intrauterina (IUI) i esti-

mulació ovàrica. Si després de 3 o 6 cicles no hi ha embaràs, es pot considerar la fecundació in vitro (FIV).

Quines proves complementàries se solen sol· licitar si no s’avança? Algunes vegades se sol liciten estudis de l’endometri, immunològics o fins i tot genètics, encara que no es recomanen de manera rutinària, ja que l’evidència és limitada. Es reserven per casos amb fallades repetides de tractament o sospites clíniques clares. La laparoscòpia tampoc es realitza d’entrada, excepte si hi ha indicis d’endometriosi o cirurgies prèvies.

Té sentit allargar una mica més els intents naturals abans d’iniciar tractaments? Depèn del pronòstic. Si una parella té una bona probabilitat d’embaràs espontani, es pot esperar uns mesos més. Però si el pronòstic és baix, té sentit començar amb tractaments com més aviat millor, especialment si la dona té més de 35 anys. Canviar d’hàbits també pot millorar la fertilitat: deixar de fumar, no beure alcohol, mantenir un pes saludable, fer exercici, limitar la cafeïna, reduir l’estrès i dormir bé.

Quin tractament de reproducció assistida s’aconsella primer? Es recomana començar amb inseminació intrauterina (IUI) amb estimulació ovàrica. És menys invasiu i té bons resultats. Si no funciona, es passa a fecundació in vitro. L’ICSI no s’indica tret que hi hagi un problema masculí.

Quins resultats ofereixen aquestes tècniques en pacients amb EOD? En parelles amb mal pronòstic, la IUI millora les taxes d’embaràs vers no fer res. No obstant això, en parelles amb bon pronòstic, no s’ha demostrat que IUI o FIV millorin els resultats vs l’espera.

Finalment, quin missatge positiu li donaria a una parella amb aquest diagnòstic? Que no estan sols, i que la EOD, encara que és frustrant, no és sinònim d’infertilitat definitiva. Moltes parelles aconsegueixen embarassos, fins i tot de manera natural. La medicina reproductiva avança cada dia, i tenim eines per acompanyar-los. L’esperança està més present del que sembla.

¡Un verano lleno de naturaleza, caballos y diversión!

Del 30 de junio al 5 de septiembre.

De 4 a 16 años

Horarios flexibles:

• De 9h a 14h (incluye desayuno)

• De 9h a 18h (incluye desayuno y comida)

• Servicio de acogida disponible

¡ACTIVIDADES QUE TE ENCANTARÁN!

• Clases de equitación x niveles y edades

• Ginkanas ecuestres y juegos en equipo

• Rutas a caballo por el entorno natural

• Cuidado de ponis y caballos

• Talleres creativos y manualidades

• Diversión en la piscina para refrescarnos

• ¡Y mucho más!

limitadas!

REUS

TERESA PALLARÈS: “LA SEGURETAT NO ÉS UNA PRIORITAT PER L’ACTUAL GOVERN”

El Grup Municipal de Junts per Reus va fer balanç dels dos anys del mandat actual. Des de l’oposició, l’actual cap, Teresa Pallarès, afirmava que els agradaria haver fet un balanç positiu per l’estima que li tenen a la ciutat, però, amb rotunditat, explicava que “ Reus té un govern que no governa”.

La crítica dels juntaires ve des de tres eixos: la manca de seguretat, un futur que no existeix i un govern que no compta ni amb l’opinió ciutadana ni amb la de l’oposició. Pallarès afirmava que hi ha “una ciutat descuidada pel tripartit”, tant per la inseguretat com per la neteja.

EL PLA ‘BARRI A BARRI’ SUPERA LES

2.000 ACTUACIONS

Barri a barri, el pla intensiu de l’Ajuntament de Reus per millorar els espais públics de la ciutat, ha superat ja les 2.000 actuacions des que es va posar en marxa el passat 20 de gener. En total s’han executat 2.431 actuacions, i s’ha passat ja per 22 barris de la ciutat, cosa que suposa una mitjana de 110 actuacions per barri. Les intervencions es porten a terme de forma intensiva a cada barri durant el període de dues setmanes. La primera setmana es fan les tasques de ciutat verda i millora de l’espai públic i la segona setmana les tasques de neteja.

Bona part de les actuacions dutes a terme durant aquests primers mesos de funcionament tenen a veure amb la neteja. Fins ara se n’han fet 916. Per ordre, segueixen en número les actuacions a l’espai públic, 606; a l’espai verd, 589; i, finalment en matèria d’aigües, 320.

El pla és una resposta transversal i coordinada de tots els recursos de l’Ajuntament per aconseguir una millora integral de l’espai públic de la ciutat.

Recalcava en tot moment que, grans projectes de ciutat com poden ser la Ganxeta, promocions d’habitatges socials o la consolidació de REDESSA i del Hub FoodTech són accions ja començades pel govern anterior, liderat per Junts. La cap de l’oposició, en les poques concessions que feia al govern actual, els felicitava per l’obtenció de la distinció de Ciutat de la Ciència i la Innovació.

Pel que fa a la viabilitat de l’equip de govern, comentaven sobre ERC i Ara Reus que són “l’acompanyament necessari per conservar la cadira al plenari”

REUS, RECONEGUDA PER L’OMS COM A CIUTAT AMIGA AMB LES PERSONES GRANS

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha reconegut oficialment l’adhesió de Reus a la Xarxa de Ciutats i Comunitats Amigables amb les Persones Grans, una iniciativa internacional que promou l’envelliment actiu i saludable a través de polítiques públiques inclusives i adaptades a les necessitats de la gent gran.

Aquesta adhesió suposa un reconeixement explícit per part de l’OMS al compromís de l’Ajuntament de Reus amb la millora de la qualitat de vida de la població gran, i posiciona la ciutat dins d’una xarxa global que treballa per fer els entorns urbans més accessibles, segurs i participatius per a totes les edats.

Amb l’acceptació oficial per part de l’OMS, Reus assumeix el compromís de promoure la participació activa de les persones grans a les seves polítiques municipals; desenvolupar un pla d’acció local basat en les necessitats i aportacions reals de la població gran i vetllar per un procés de millora contínua que garanteixi l’adaptació progressiva de la ciutat a les diferents realitats de l’envelliment. Entre els beneficis de formar part d’aquesta xarxa internacional destaquen l’accés a coneixement compartit i el contacte amb altres ciutats que treballen en la mateixa línia.

REUS

MÉS DE 65 ACTIVITATS I SERVEIS

AQUEST ESTIU A

LA XARXA

DE CENTRES CÍVICS DE REUS

La Xarxa de Centres Cívics de Reus, conjuntament amb el collectiu d’envelliment actiu, ha programat per aquest estiu una sèrie d’activitats de petit format perquè a tall de tastets, animin a les persones que hi participin a inscriure’s durant el nou curs. Una programació d’activitats molt diversa i adreçada a tots els públics, des dels infants a la gent gran, les quals són, majoritàriament gratuïtes. Hi haurà activitat física, ball, cuina, visites, contes, tallers, cinema, informàtica, caminades o activitats a l’aire lliure als espais oberts com els jardins del Mas Carandell, el Parc del Lledoner o el Parc de Sant Jordi.

Aquest any, i per primera vegada, s’ha recollit de manera conjunta tota l’activitat que els diferents serveis municipals han preparat per a aquest estiu als centres cívics. Així doncs, a la programació hi són activitats de l’Institut Municipal de Formació i Empresa, de Serveis a les Persones i Drets Socials, de Temps x Cures – Ciutadania i des de Joventut les activitats del Planet Estiu.

“Aquesta programació conjunta visibilitza per primera vegada i d’una manera global tot allò que es programa als centres cívics de la nostra ciutat. Una oferta molt diversa i per a tots els públics”, ha explicat la regidora de Relacions Ciutadanes, Maria del Mar Escoda.

REUS PRESENTA UNA NOVA LÍNIA DE SUBVENCIONS PER IMPULSAR L’ACTIVITAT ESPORTIVA

L’Ajuntament de Reus, a través de la Regidoria de Salut i Esports, ha aprovat inicialment l’actualització de les bases per a l’atorgament de subvencions que tenen com a objectiu fomentar l’activitat esportiva a la ciutat i la creació d’una nova línia de subvencions específica pels esportistes individuals, amb la voluntat de promoure la pràctica esportiva en totes les seves dimensions i adaptar-se a les necessitats i reptes del present.

La nova línia de subvencions esportives individuals valora els mèrits obtinguts en competicions oficials en àmbit autonòmic, estatal, europeu i mundial, sempre que els esportistes estiguin empadronats a Reus. A més, s’aplica una puntuació addicional als esportistes reconeguts com d’alt rendiment.

Aquesta iniciativa respon a les reivindicacions d’aquests esportistes i a la voluntat del consistori de reconèixer el seu esforç, potenciar la seva trajectòria i fomentar la igualtat d’oportunitats en l’accés a la pràctica esportiva d’alt nivell.

“Aquesta renovació de les bases i la creació d’una nova línia per l’esport individual permet adaptar les convocatòries a la realitat actual i ampliar el suport municipal al teixit esportiu de la ciutat”, ha manifestat el regidor de Salut i Esports, Enrique Martín.

LES CLAUS DE LA ZONA DE BAIXES EMISSIONS

La ciutat de Reus avança cap a un model urbà més sostenible amb la implantació de la Zona de Baixes Emissions (ZBE), una mesura clau per reduir la contaminació atmosfèrica i millorar la salut de la ciutadania.

Les ZBE restringeixen l’accés dels vehicles més contaminants als nuclis urbans amb l’objectiu de reduir les emissions i millorar la qualitat de l’aire.

Com s’implementarà?

La implantació de la ZBE es farà en 4 fases:

▶ Fase 1 (fins al 30 de setembre de 2025): desplegament del sistema tecnològic.

▶ Fase 3 (de l’1 de desembre de 2025 al 30 de desembre de 2027): entrada en vigor de les restriccions amb sancions a vehicles contaminants no residents a Reus.

▶ Fase 4 (a partir del 31 de desembre de 2027): aplicació de sancions també a vehicles amb etiqueta B, excepte residents.

Qui hi pot circular?

Només podran circular per la ZBE els vehicles amb etiquetes 0, ECO i C. Els vehicles amb etiqueta B podran circular fins al 31 de desembre de 2027. Vehicles sense etiqueta no hi podran accedir, excepte en casos excepcionals.

▶ Fase 2 (de l’1 d’octubre al 30 de novembre de 2025): període informatiu previ a la implementació efectiva.

Reus, referent de la literatura infantil i juvenil amb la gala dels Premis

Atrapallibres

i Protagonista Jove

La ciutat ha acollit (i acollirà) un dels premis més importants del continent d’aquest àmbit

Sergio Lahoz Dorante

El Teatre Fortuny s’ha omplert de vitalitat, històries i protagonisme juvenil amb motiu de la gala anual dels Premis Atrapallibres i Protagonista Jove. Per primer cop, Reus ha estat l’escenari d’aquest esdeveniment de referència en l’àmbit de la literatura infantil i juvenil en català, que ha reunit 700 infants i joves d’arreu del país per celebrar no només els llibres premiats, sinó també la força d’una comunitat lectora que creix i es consolida.

Organitzats per l’IBBYcat - Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil, els Premis Atrapallibres (20a

edició) i Protagonista Jove (29a edició) són únics en el seu format: els membres del jurat són els propis lectors, infants i adolescents d’entre 9 i 16 anys que, durant el curs escolar, llegeixen, valoren i finalment voten les obres que consideren més destacades de l’any. El resultat és un exercici col lectiu de lectura crítica i participativa que transforma la relació entre llibre i lector, i que dona veu a una generació que sovint és espectadora en lloc de protagonista dins l’ecosistema cultural.

ELS PREMIS QUE DONEN VEU

ALS LECTORS MÉS JOVES

La gala, celebrada l’11 de juny al

Teatre Fortuny, va estar marcada per l’emoció i la complicitat. El públic, format per nens i nenes que havien participat com a jurat, famílies, mestres, bibliotecaris, autors, il lustradors i editors, va gaudir d’un acte àgil, fresc i altament simbòlic, amb la presència de representants institucionals com la consellera de Cultura, Sònia Hernández , i l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita. La participació estel lar dels personatges de l’SX3 va posar la nota d’humor i fantasia en una cerimònia que, a més de reconèixer els guanyadors de l’edició 2025, va donar el tret de sortida a la convocatòria del 2026. Els llibres premiats enguany

són el fruit d’un procés de lectura activa i deliberació: L’arbre i jo de Blanca Bravo i Cristina Picazo (categoria 9 anys), En Marc i en Moha de Kim Fupz Aakeson i Rasmus Bregnhøi (10 anys), i Molly Wind: bibliotecàries a cavall de Catalina González Vilar i Toni Galmés (11 anys) han estat els títols reconeguts dins del Premi Atrapallibres. En la categoria adolescent, els guardonats han estat Noceà: Atari & Tika de Ricard Efa (12-14 anys) i Els Medina de Care Santos (14-16 anys), en el marc del Premi Protagonista Jove.

Més enllà de les xifres, que aquest any han estat de rècord -amb 16.000 joves lectors implicats, 256 centres educatius i més de 600 inscripcions individuals o familiars-, el que destaca d’aquests premis és la seva capacitat de generar espais de lectura compartida, de debat i d’autonomia lectora. A cada categoria, els infants han hagut de llegir tres obres seleccionades per una comissió d’experts en LIJ (Literatura Infantil i Juvenil), seguint criteris de qualitat literària. L’objectiu no és només fomentar la lectura, sinó també formar una mirada crítica i activa.

“Són els únics guardons literaris del país on la veu de la infància i l’adolescència no només es té en compte, sinó que és decisiva”

Aquest model, consolidat des de fa gairebé tres dècades, transforma la lectura en una pràctica col lectiva amb valor social. Lluny de ser un concurs escolar, els Premis Atrapallibres i Protagonista Jove són una aposta per reconèixer els infants i joves com a actors culturals de ple dret. Tal com ho expressa l’equip impulsor del projecte, “són els únics guardons literaris del país on la veu de la infància i l’adolescència no només es té en compte, sinó que és decisiva”.

L’impacte d’aquesta iniciativa va molt més enllà de l’entrega dels premis. Al llarg del curs, els participants compten amb recur-

sos didàctics, guies de lectura, trobades amb autors i dinàmiques que vinculen l’educació literària amb l’experiència vital. Això fa que les obres no només siguin llegides, sinó viscudes i debatudes. Aquest és el gran valor del projecte: crear comunitat lectora i fomentar la implicació activa de tots els agents, des dels mestres i bibliotecaris fins a les famílies i els mateixos autors.

REUS, CAPITAL LECTORA D’UN PROJECTE TRANSFORMADOR

Per a Reus, acollir la gala representa molt més que una cita puntual. Durant dos anys, la ciutat serà seu d’aquest esdeveniment que ja s’ha integrat plenament a l’agenda cultural del país. Amb el Teatre Fortuny com a epicentre simbòlic, la capital del Baix Camp es projecta com una ciutat que aposta per la cultura des de la base, amb una mirada decididament intergeneracional. Els llibres finalistes de l’edició 2026, presentats durant la gala amb l’ajuda dels personatges del canal SX3, prometen continuar aquest recorregut d’excel lència i pluralitat literària. Títols com La

cançó del soldadet de Pep Puig o Guia per a lesbianes a l’escola catòlica de Sonora Reyes ja formen part d’una nova convocatòria que tornarà a implicar milers de lectors. En una època marcada pel consum ràpid i la fragmentació digital, els Premis Atrapallibres i Protagonista Jove reivindiquen una altra manera de llegir i de formar-se com a ciutadà: des del temps, des del diàleg, des del sentit crític.

Cambrils reafirma el seu compromís amb la qualitat i la sostenibilitat a les platges

El municipi del Baix Camp obté la Bandera Blava a quatre platges del municipi, demostrant la seva excel·lència ambiental

Roser Pros Roca

L’estiu a Cambrils arriba amb una bona notícia per a la ciutadania i els visitants: quatre de les seves platges han revalidat un any més la prestigiosa Bandera Blava. Aquest reconeixement, atorgat per la Fundació per a l’Educació Ambiental (FEE), avala la qualitat de les aigües, la seguretat, els serveis i la gestió ambiental d’aquests espais naturals, convertint el litoral cambrilenc en una destinació costanera exemplar i molt desigjable. Les platges guardonades aquest

2025 són la del Regueral, el Cavet, Vilafortuny i la Llosa.

Aquest segell internacional representa, més enllà de la certificació estètica, la confirmació d’un treball constant i compromès amb el medi ambient i la seguretat dels usuaris. En l’acte simbòlic d’hissada de la Bandera Blava, que es va celebrar a la platja del Regueral, hi van participar l’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, el regidor i vicepresident d’Ingesol, Jose Ángel García Canton, representants de l’empresa adjudicatària del servei de salvament i socorrisme, Al-

tesport, la Policia Local i personal d’Ingesol, l’empresa municipal encarregada de la neteja, adequació i gestió de les platges.

PLATGES DE QUALITAT I SERVEIS ADAPTATS A TOTHOM

La distinció de Bandera Blava s’obté mitjançant una avaluació rigorosa. Per conservar-la, les platges han de garantir una qualitat de l’aigua excel lent, complint amb analítiques periòdiques, a més d’oferir serveis de salvament, accessibilitat, informació ambiental i instal lacions adequades.

Platja de Vilafortuny

Per obtenir la bandera blava les platges han de garantir una qualitat de l’aigua excel· lent, complint amb analítiques periòdiques, a més d’oferir serveis de salvament, accessibilitat, informació ambiental i instal· lacions adequades

En aquest sentit, Cambrils destaca per una gestió integral del seu litoral, mantenint una oferta de platges per a tothom i amb serveis moderns i adaptats.

Una de les novetats d’aquesta temporada ha estat la recuperació del servei de dutxes i rentapeus a tot el litoral, suspès l’any anterior a causa de la sequera. Ara, amb una millora en la disponibilitat hídrica, l’Ajuntament ha decidit tornar a oferir aquest servei, essencial per al confort dels banyistes.

El dispositiu de salvament i socorrisme cobreix totes les platges cada dia, de 10 a 19 hores, fins al 30 de setembre. El servei compta amb 32 socorristes distribuïts en 18 punts de vigilància, formats

per quatre centres de coordinació, dues torres fixes i dotze cadires mòbils. Un dels aspectes més destacats és la inclusió del servei de bany adaptat amb cadira amfíbia, que facilita l’accés al mar a les persones amb mobilitat reduïda.

Cambrils també destaca per la seva aposta per la inclusivitat i l’accessibilitat. Les passarel les adaptades, les zones d’ombra per a persones amb mobilitat reduïda i la senyalització clara i accessible són només alguns dels exemples d’un municipi que concep la platja com un espai per a tothom. Aquesta mirada inclusiva és part integral de la política municipal de turisme que aposta fort per la responsabilitat i la igualtat.

AQUESTES SÓN LES

PROTAGONISTES: LES PLATGES

AMB BANDERA BLAVA

La platja del Regueral és, probablement, la més emblemàtica de Cambrils. Situada en ple nucli urbà, és una platja que agafa una extensa franja de sorra daurada i aigües tranquil les. Amb una alta afluència durant els mesos d’estiu,

destaca pels seus serveis i per ser l’escenari de múltiples activitats i esdeveniments. El seu passeig marítim té palmeres i restaurants, el que la fa una destinació ideal tant per a famílies com per a visitants joves. Sovint és escollida com a punt de trobada per a la celebració de festes populars i esdeveniments esportius.

La platja del Cavet té unes dimensions més reduïdes i un ambient més tranquil perquè conserva un esperit més natural. És una platja molt apreciada pels qui cerquen un bany més reposat i per als amants del snorkel. A les seves aigües s’hi poden observar formacions de posidònia i vida marina. A més, enguany serà l’escenari de l’activitat educativa “La vida sota l’aigua”, dedicada a la flora marina i especialment a la posidònia oceànica.

Vilafortuny destaca per la seva accessibilitat, netedat i bones connexions. Amb una gran extensió de sorra fina, ofereix serveis pensats per a l’oci familiar i és una de les més valorades pels residents de la zona. Es tracta d’un espai tran-

quil i familiar, perfecte per anar-hi amb nens petits i persones grans gràcies a la seva facilitat d’accés i serveis de qualitat.

Finalment, la platja de la Llosa, situada a l’est del municipi, ofereix una atmosfera més pausada i relaxada, amb un paisatge més verge. És perfecta per a passejades tranquil· les i per gaudir del sol i el mar amb calma. La seva proximitat a espais verds i zones menys urbanitzades la fa un indret estimat per qui busca el contacte amb la natura.

TALLERS I ACTIVITATS PER UNA MAR MÉS CONSCIENT

Les platges de Cambrils, a banda de ser un lloc on relaxar-se, també són un espai de divulgació i sensibilització. Durant els mesos de juliol i agost, s’hi duran a terme activitats lúdiques i educatives dins del programa “La Mar de Salades”. Aquestes propostes estan pensades per implicar activament els banyistes en la cura del medi i la seguretat marítima. Els tallers programats per aquest estiu són:

• La Mar de Neta (17 de juliol, platja del Regueral): una activitat centrada en la recollida de residus i la neteja de la platja, per conscienciar sobre la importància de no deixar cap rastre.

• Salva vides amb la RCP (25 de juliol, platja del Regueral): un taller pràctic de reanimació cardiopulmonar amb la col laboració dels socorristes.

• La vida sota l’aigua (8 d’agost, platja del Cavet): una proposta educativa sobre els ecosistemes marins, centrada en la posidònia i la biodiversitat.

• Joves socorristes (22 d’agost, platja del Regueral): pensada per als més joves, aquest taller permet posar-se en la pell dels professionals del salvament marítim.

A banda d’aquestes activitats

puntuals, durant l’any es duen a terme campanyes ambientals de neteja i conscienciació, en col laboració amb voluntaris, escoles i entitats locals. Aquestes iniciatives reforcen la voluntat de l’Ajuntament de fer de les platges espais educatius a l’aire lliure.

UNA APOSTA GLOBAL PER LA SOSTENIBILITAT TURÍSTICA

Cambrils és coneguda pel seu port pesquer, per la seva gastronomia extraordinària, i l’entorn natural privilegiat que la natura li ha atorgat. Conscient de tot plegat, el municipi fa anys que aposta per un model turístic sostenible i respectuós. El guardó de Bandera Blava és una eina per continuar millorant la qualitat dels serveis i la consciència col· lectiva.

Amb aquesta filosofia, el municipi ha anat transformant la seva façana litoral en un espai per al bany i el sol, i també per gaudir

de forma responsable del paisatge i la biodiversitat. Aquesta visió integradora fa que les platges de Cambrils siguin un reclam turístic, però també un espai de convivència, compromís ambiental i aprenentatge.

L’Ajuntament, a través d’Ingesol i amb el suport de diverses entitats locals, continua apostant per la millora constant. La neteja diària, la gestió de residus, el manteniment de la biodiversitat i la sensibilització ciutadana són els pilars que sustenten aquesta política. A més, el compromís amb la sostenibilitat també es reflecteix en les accions de promoció turística, basats en valors com la responsabilitat, el respecte al territori i la inclusió.

Amb la mirada posada en el futur, Cambrils continua treballant per mantenir el seu litoral com un model de qualitat, sostenibilitat i hospitalitat. I la Bandera Blava, onejant al vent, n’és la millor prova.

Platja del Cavet

Platja del Regueral

CAMBRILS

LA BIBLIOTECA MUNICIPAL OMPLE D’ACTIVITATS EL JULIOL I L’AGOST PER FOMENTAR LA LECTURA

Del 25 de juny al 31 d’agost, se celebra la 10a edició de “Llegir té premi” per a infants i joves d’entre 8 i 16 anys

La Biblioteca municipal Josep Salceda i Castells de Cambrils ha programat diverses activitats pels mesos de juliol i agost per fomentar la lectura i evitar l’aturada d’hàbits lectors i aprenentatges durant les vacances d’estiu. Del 25 de juny al 13 de setembre, l’equipament obrirà de dilluns a divendres de 9 a 14:30 hores, amb una variada oferta de propostes estiuenques. Per una banda, del 25 de juny al 31 d’agost, se celebra la 10a edició de “Llegir té premi” per a infants i joves d’entre 8 i 16 anys. Aquesta campanya impulsada pel Servei de biblioteques de la Generalitat i Legiland té l’objectiu de promoure la lectura, compartir-la, millorar la comprensió lectora i apropar els serveis de les biblioteques a infants i joves.

Per l’altra, els kits de lectura de la campanya “Guanyem un estiu lector” ja estan preparats per a l’alumnat que hagi fet 3r, 4t i 5è de primària. Els infants que vulguin viure viatges i missions lectores amb aquesta iniciativa ja poden recollir els llibres a la biblioteca i allí mateix els informaran sobre com participar-hi. També tornen els matins de jocs de taula, tots els dijous de juliol i agost. L’activitat està adreçada a menors de 9 anys acompanyats d’una persona adulta i és imprescindible tenir el carnet de la biblioteca. La programació de les vacances d’estiu també inclou tres sessions de contes, un taller creatiu en família i un laboratori d’elixirs emocionals.

ELS 12 REFUGIS CLIMÀTICS DE CAMBRILS PER PROTEGIR-SE DE LA CALOR

A banda, Cambrils disposa de zones verdes pel territori amb zones d’aigua potable que poden proporcionar confort tèrmic als vianants

Davant les onades de calor que es comencen a produir a tot el territori i que poden comportar un problema de salut pública, l’Ajuntament de Cambrils torna a oferir una xarxa de 12 refugis climàtics per ajudar la ciutadania a combatre aquests episodis de calor intensa. Aquesta xarxa, que ja ha demostrat la seva eficàcia des que es va crear, l’estiu del 2023, compta amb un mapa amb tota la informació, que el Departament de Salut Pública ha actualitzat amb la col laboració del Departament de Cartografia.

La xarxa de refugis actualitzada està formada per 12 equipaments climatitzats

degudament identificats.Aquests són l’Ateneu Juvenil, la Biblioteca de Josep Salceda i Castells, el Casal Municipal de la Gent Gran, el Centre Cultural, el departament de Benestar Social, el Forn de Tallero, la Torre del Llimó, el mateix edifici consistorial, el Patronat Municipal de Turisme, l’edifici d’Aparcam, el Centre Cívic les Basses i el Centre Cívic Vilafortuny. A banda, Cambrils disposa de zones verdes pel territori amb zones d’aigua potable que poden proporcionar confort tèrmic als vianants en episodis de calor intensa o molt intensa, a la vegada que mantenen la seva activitat o funcions ordinàries.

QUATRE PLATGES DE CAMBRILS TENEN LA BANDERA BLAVA

L’alcalde de Cambrils, Oliver Klein i el regidor i vicepresident d’Ingesol, Jose Ángel García Canton, han participat en l’acte simbòlic d’hissada de les Banderes Blaves a la platja del Regueral. Les platges de La Llosa, Prat d’en Forés-Regueral, Cavet i Vilafortuny han revalidat enguany aquest segell de qualitat de l’associació internacional Foundation for Environmental Education (FEE).

Cal destacar que enguany, com a novetat, s’ha recuperat el servei de dutxes i rentapeus a tot el litoral cambrilenc, que l’any anterior no es van instal lar com a conseqüència de la situació de sequera. L’Ajuntament ha decidit donar de nou

aquest servei a la ciutadania, tenint en compte que la situació climatològica ha donat una treva, i que es disposa de reserves d’aigua. El servei de prevenció, salvament i socorrisme, que es presta tots els dies de la setmana de 10 a 19 hores fins el 30 de setembre.

S’ha recuperat també el servei de dutxes i rentapeus a tot el litoral cambrilenc

CAMBRILS

CAMBRILS RENOVA EL CONVENI PER ATENDRE LES PERSONES SENSE LLAR

La trobada ha servit per parlar sobre la renovació del conveni per atendre persones en situació de desemparament i sense llar

L’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, s’ha reunit amb el president de la Fundació Privada Bonanit, Josep Fèlix Ballesteros Casanova, per parlar sobre la col laboració entre l’Ajuntament i aquesta entitat sense ànim de lucre en l’atenció de persones que per diverses circumstàncies es troben en situació de desemparament i sense llar. En la reunió també hi ha participat el fundador de l’organització, Antoni Coll, que va presidir la fundació durant 17 anys i actualment n’és el president d’honor, i l’advocat Antoni Vives, que també va presidir l’entitat.

La trobada ha servit per parlar de la futura renovació de conveni amb la Fundació Bonanit, que complementa la competència municipal. L’objectiu és poder atendre de manera regular aquelles persones derivades per l’Ajuntament de Cambrils per tal de facilitar la seva recuperació.

MÉS DE 150 HOTELS DE CAMBRILS VOLEN ACONSEGUIR LA BANDERA VERDA DE LA SOSTENIBILITAT

L’objectiu del reconeixement és reconèixer l’esforç de l’hostaleria local i l’activisme dels municipis costaners

L’Ajuntament de Cambrils i 156 establiments hostalers de la localitat competiran aquest estiu per aconseguir la Bandera Verda de la sostenibilitat hostalera d’Ecovidrio. La sisena edició de la campanya busca, un any més, reconèixer l’esforç de l’hostaleria local i l’activisme dels municipis costaners per la circularitat durant l’estiu i especialment per la gestió correcta dels seus residus.

Com a novetat, a banda de la preuada Bandera Verda, enguany els municipis de amb millor puntuació de cada regió seran premiats amb una jornada de neteja d’una de les seves platges, que Ecovidrio desenvoluparà en col laboració amb l’organització Paisaje Limpio, entitat especialitzada en la coordinació d’aquest tipus d’iniciatives mediambientals. Igualment, enguany Ecovidrio tornarà a reconèixer els dos establiments hostalers més responsables i compromesos amb la sostenibilitat de Catalunya, avaluant les seves iniciatives per a millorar la gestió del reciclatge de residus, el seu consum d’energia i aigua o la seva aposta per una compra sostenible, entre altres variables.

LA POLICIA LOCAL DE CAMBRILS INCORPORA NOU AGENTS MÉS PER REFORÇAR L’ESTIU

Els sis agents interins es dedicaran a reforçar l’atenció ciutadana i la disciplina viària

La Policia Local de Cambrils ha incorporat sis agents interins que reforçaran la plantilla durant cinc mesos per donar suport en els diferents serveis de la temporada d’estiu i tres agents fixes que han finalitzat el curs de formació bàsica de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya i seran nomenats funcionaris de carrera quan hagin superat el període de pràctiques.

Per una banda, els sis agents interins de reforç d’estiu, que s’han incorporat aquest mes de juny, es destinen a reforçar l’atenció ciutadana i la disciplina viària. Per l’altra, dos dels nous agents fixes donaran resposta a les unitats de proximitat per a reforçar la temporada d’estiu i l’altre prestarà servei a la unitat de denúncies. La finalitat és que durant el primer any treballin a diferents unitats del Cos perquè puguin am pliar la seva visió organitzativa i coneguin el funcionament de les principals unitats operatives.

Tarragona impulsa la sostenibilitat a la indústria química amb el III Showtour OCS de LyondellBasell

La seu de LyondellBasell a Tarragona va acollir una visita técnica sobre la gestió de pèrdues de pellets, emmarcada en operació europea

Operation Clean Sweep

Roser Pros Roca

Aquest passat dijous, la planta de LyondellBasell a Tarragona ha estat l’escenari del III Showtour de Operation Clean Sweep (OCS), una iniciativa destinada a prevenir la fugida accidental de pellets plàstics al medi ambient. L’empresa, juntament amb entitats com AEQT, ANAIP i Plastics Europe, ha reunit més de vuitanta professionals, institucions i autoritats en una jornada tècnica centrada en bones pràctiques, innovació i preparació davant la imminent normativa eu-

ropea sobre microplàstics.

OCS, UNA INICIATIVA GLOBAL PER

PREVENIR LA CONTAMINACIÓ

Operation Clean Sweep (OCS) és un programa global promogut per la indústria del plàstic, amb el suport de Plastics Europe, que busca evitar la pèrdua de pellets, flakes i polsos en totes les etapes de la cadena productiva. L’any 2015, Plastics Europe va fusionar-hi la seva campanya ZERO Pellet Loss, i actualment compta amb més de 500 empreses adherides a Europa.

En aquest context, la planta de LyondellBasell a Tarragona s’ha convertit en pionera: és una de les quatre instal lacions certificades amb OCS a Europa, juntament amb la del port de Tarragona, i les de Suècia i Alemanya. Aquesta certificació valida protocols, audits i praxis orientades a la contenció total de fuites.

Aquest Showtour ha estat un espai on responsables tècnics, reguladors —com Maria Teresa Hernández, del Ministeri de Transició Ecològica— i representants polítics han compartit experiènci-

es sobre l'adaptació a la pròxima normativa europea, que obligarà les empreses a certificar i comunicar la minimització de fuites de microplàstics.

BONA PRAXIS A TARRAGONA:

CAP A UN FUTUR SENSE FUITES

Durant la visita, LyondellBasell ha ensenyat els seus protocols específics: zones de contenció amb cobertes impermeables, sistemes de neteja industrial, recollida de residus i formació especialitzada als operaris. Aquestes mesures van en la línia del que preveu OCS Blue, el nivell més exigent de la certificació

La iniciativa s’emmarca en la voluntat de posicionar Tarragona com a referent en economia circular i sostenibilitat industrial

Entre els ponents, destacà Eduardo Chicote, director de planta, i els representants institucionals de la Generalitat, estatals i del sector químic, que van lloar la iniciativa col lectiva i el compromís de la indústria amb una economia circular i neta.

Segons dades de LyondellBasell, el compromís OCS s’aplica a 79 instal lacions amb una capacitat global de més de 12 milions de tones anuals, i el 2020 es va registrar

una fugida de només 12 kg, de la qual ja es va realitzar neteja i correcció

TARRAGONA COM A POL

D’EXCEL · LÈNCIA I REFERÈNCIA EUROPEA

La iniciativa s’emmarca en la voluntat de posicionar Tarragona com a referent en economia circular i sostenibilitat industrial. AEQT ha ressaltat la cohesió amb programes regionals i internacionals: “Totes les empreses del territori estan fent passos significatius per fer front a les pèrdues potencials” . Aquesta lideratge també és resposta a una necessitat real. Llocs com la platja de la Pineda, afectada per devastadors vessaments de pellets, han posat en alerta la societat i les institucions, generant pressió per adoptar solucions definitives

Organismes internacionals, com la Comissió Europea, han xifrat en

fins a 184.000 t anuals la presència de microplàstics per pellets a Europa, i Tarragona n’ha estat referent per la seva problemàtica, convertint-se en motor d’innovació i resposta reguladora

MÉS ENLLÀ DEL SHOWTOUR:

OCS A TOTA LA CADENA DE VALOR I PORTS

Durant la jornada, representants com Alicia Martín (Plastics Europe), María Carmen del Amo (ANAIP) i Ignasi Cañagueral (AEQT) coincidiren en valorar OCS com una eina essencial per garantir la sostenibilitat sectorial. Per a Martín, "sense el compromís transversal de tota la cadena, no serà efectiu"

A nivell estatal, OCS no només aplica a empreses productores com Lyondell, sinó també a ports i operadors logístics. El port de Tarragona ja estudia una adhesió al programa, seguint l’exemple del port d’Anvers o Teesport (Regne Unit)

Amb aquesta perspectiva, OCS esdevé una eina de transparència, auditabilitat i resposta social, alineada amb normatives europees (com la Industrial Emissions Directive) que no regulen específicament els pellets, però sí obliguen a reduir microplàstics.

En resum, el III Showtour OCS a LyondellBasell Tarragona ha consolidat la posició del territori com a referent europeu en la gestió responsable dels materials plàstics. Amb pràctiques certificades, lideratge institucional i col laboració transversal, el sector químic de Tarragona demostra que és possible produir amb responsabilitat ambiental i preparar-se per la regulació europea. Aquest esdeveniment és una passa més cap a una indústria química més neta, conscient i sostenible.

L’estiu cultural de Valls:

circ, folk i art per a tots els

públics

L’Antic Convent del Carme i el Museu de Valls esdevenen els escenaris idonis per viure un estiu ple de propostes culturals que parlen de talent, arrels i emocions

Roser Pros Roca

Quan arriba l’estiu, Valls transforma dos importants actius del seu patrimoni, l’Antic Convent del Carme i el Museu de Valls, en escenaris vius carregats de propostes. La cultura pren el protagonisme amb una programació que convida a tothom a gaudir de les properes i caloroses nits d’estiu amb espectacles de circ, música d’arrel,

i exposicions d’art que connecten el passat i el present. Aquest 2025, el programa d’activitats està pensat per a un ampli públic familiar i amant de les arts, i podrà gaudir d’una oferta rica, gratuïta i per a tots els gustos.

CIRC I MÚSICA SOTA LES

ESTRELLES: EL CARM

S’OMPLE DE VIDA

Les nits de juliol al Convent del

Carme ja són tot un clàssic. Aquest escenari històric, ple de bellesa i encant, acull un any més el cicle de circ i música que cada estiu atrau públics de totes les edats. Sota la direcció artística de La Circoteca de Valls, el Juliol Circense oferirà tres espectacles que barrejaran emoció, humor i reflexió amb la màgia del circ contemporani. El 8 de juliol, Els Barlou van prendre la paraula amb DOES, una

proposta divertida i original que, a través dels malabars i el clown, va obrir una finestra a la salut mental.

L’endemà, 9 de juliol, va ser el torn de Maite Guevara amb ¡Qué buen día!, una peça de comicitat fresca i emotiva per celebrar la capacitat de somiar i imaginar. Finalment, el 10 de juliol, Circ Pistolet va presentar Potser no hi ha final, un viatge acrobàtic amb música en directe i una gran dosi d’humor i picardia que convida a un viatge del públic de l’oest americà fins a Rubí i Terrassa.

La segona meitat del mes serà protagonitzada pel nou cicle Folk en Viu, una aposta decidida per la música d’arrel, coproduïda amb el grup vallenc Fenya Rai. Del 15 al 17 de juliol, tres concerts amb molta personalitat oferiran una experiència única que combina la música folk amb la degustació de vins de la DO Tarragona.

El primer vespre, Morena Tradipatxanga, liderat per Heura Gaya, oferirà versions patxangueres amb humor i sensibilitat, revisitant temes populars amb acordió i clarinet baix. El 16 de juliol, Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, un dels grans noms de la música popular catalana, presentarà Ilercavònia, el seu nou treball, ple d’històries i sons de les Terres de l’Ebre. I per tancar el cicle, el

dia 17, La Baula, formació emergent de l’escena folk catalana, donarà nova vida a balades i cançons de gesta antigues amb arranjaments frescos i personalitat pròpia.

El Convent del Carme, convertit en un escenari idíl lic, proposa aquest estiu, un maridatge entre la cultura, el patrimo -

La segona meitat del mes serà protagonitzada pel nou cicle Folk en Viu, una aposta decidida per la música d’arrel, coproduïda amb el grup vallenc Fenya Rai

ni i el territori. I és un exemple viu de com Valls entén la cultura i utilitza la cultura com una interessant eina de cohesió, reflexió i celebració.

MARIA FRESER

I ELVIRA HOMS: DUES MIRADES

FEMENINES, DUES

GENERACIONS

ARTÍSTIQUES

La cultura estiuenca de Valls no s’acaba amb el circ i la música. Al contrari, les propostes culturals segueixen en altres àmbits. Aixi, el Museu de Valls

proposa enguany una exposició de gran interès històric i artístic: “Maria Freser. Cròniques des del balcó”, una mostra que reuneix més de 170 obres de Maria Ferrés Puig (Maria Freser) i de la seva filla, Elvira Homs. Produïda inicialment pel Museu de Vilassar de Mar per commemorar el 150è aniversari del naixement de l’artista, aquesta exposició arriba a Valls amb peces inèdites i una mirada sensible i compromesa.

Maria Freser va ser una dona avançada al seu temps. Pintora, dibuixant i gravadora, va documentar la realitat que l’envoltava amb una precisió que oscil la entre el realisme social i la fantasia simbolista. Amb un traç precís i molt expressiu, va retratar escenes quotidianes com dones al mercat, treballadors del port o nens i nenes jugant, però també va explorar el món de la música i la dansa, que tant estimava. D’entre les seves llibretes, emergeixen també cròniques il lustrades de la Guerra Civil i

una sèrie de dibuixos que aborden temes com la bruixeria, el misteri i el subconscient, properes al surrealisme més inquietant.

L’exposició també recupera la figura gairebé oblidada d’ Elvira Homs, la seva filla, una artista que va exposar a les prestigioses Galeries Dalmau, al costat de joves talents com Salvador Dalí. La seva obra, interrompuda per la Guerra Civil Espanyola i les càrregues familiars, està considerada com és un testimoni ben valuós de la mirada femenina en el món artístic dels anys vint i trenta del segle XX.

Comissariada per la catedràtica

Mireia Freixa i la historiadora Assumpció Cardona, la mostra proposa un viatge fascinant per dues generacions de dones que, malgrat les limitacions socials i culturals del seu temps, van deixar una empremta profunda en el món de l’art.

UN ESTIU PER CONNECTAR

AMB

LA CULTURA

L’estiu a Valls ofereix un moment perfecte per, més enllà del sol i les vacances, redescobrir espais patrimonials de primer ordre, com el Convent del Carme o el Museu de Valls. Ho fa a través d’una programació cultural carregada de propostes que combinen emoció, rigor i diversitat. L’accés als espectacles és gratuït i l’apos-

“Maria Freser. Cròniques des del balcó”, una mostra que reuneix més de 170 obres de Maria Ferrés Puig (Maria Freser) i de la seva filla, Elvira Homs

ta decidida per la cultura de proximitat, fan que tothom, sigui d’on sigui, pugui sentir-se part d’aquesta festa estiuenca, organitzada per desplegar el sentits i l’esperit.

Els cicles d’estiu omplen de vida les nits

de juliol a Valls, mostrant el compromís de la capital de l’Alt Camp amb una cultura accessible, que gaudeix de la innovació sense faltar a la fidelitat de les seves arrels. Una combinació sorprenent que barreja la el circ, la màgia de l’equilibri i l’esforç, amb la música folk que retornarà als orígens al públic que assisteixi a la cita. I tot, amb una mirada fresca i artística que evoca històries silenciades que cal tornar a posar en valor.

Per als vallencs, vallenques i tothom que es vulgui acostar a l’Alt Camp, aquestes propostes són una oportunitat pensada per gaudir de la cultura en espais plens d’encant, acompanyats de vins del territori i amb l’encís de les nits d’estiu com a escenari natural.

VALLS S’ACOMIADA DE L’ÀLIGA ACTUAL DESPRÉS DE 34 ANYS DE VIDA

La nova figura que reproduirà l’element barroc destruït l’any 1936 ja té pràcticament l’estructura acabada

L’Àliga de Valls ha ballat per última vegada aquest Sant Joan després de 34 anys de vida. És un dels elements del seguici popular amb més tradició festiva i dels més estimats per les generacions de vallencs que s’han fet grans veient-la a les cercaviles i ballades de lluïment. Obra de l’artista Anton Gurí, es va construir amb fibra de vidre i, actualment, es troba en un estat deteriorat. Davant de l’elevat cost de la reparació i coincidint amb la celebració de l’efemèride de 325 anys de tradició de la figura, l’Ajuntament i la comissió de Ritual i Seguici Cerimonial van optar per recuperar l’Àliga barroca, la qual va estar activa fins al 1936 quan va ser destruïda durant la Guerra Civil. El nou element ja té bona part de l’estructura acabada.

La nova àliga es presentarà per la festivitat de la Mare de Déu de la Can -

dela de 2026 en el marc dels actes commemoratius dels 325 anys de tradició de l’àliga festiva, just cinc anys abans de les pròximes Decennals. La nova figura serà una reproducció fidedigna de la figura zoomòrfica que va sortir al carrer fins al 1936. Per recrear les mides, proporcions i acabats, l’equip de restauradors s’ha basat en les fotografies existents del fotògraf Pere Català i Pic, les quals va fer entre els anys 20 i 30 del segle XX a la capital de l’Alt Camp.

HISTÒRICA DIADA CASTELLERA DE SANT JOAN A VALLS PROTAGONITZADA PER LA CALOR

La plaça del Blat va registrar temperatures superiors als 33 graus durant tot el matí

La Colla Vella i la Colla Joves han estrenat la temporada de gamma extra durant el primer duel de l’any dels Xiquets de Valls a la plaça del Blat, amb la diada

de Sant Joan. Aquest dimarts al migdia a Valls, els rosats han carregat el primer 7 de 9 amb folre del seu historial, una construcció que l’han acompanyat del 5 de 9 amb folre, que no feien des del 2018. També s’han anotat el 3 de 9 amb folre i han tancat la diada amb l’espadat de 7 amb folre. Els vermells han signat el millor Sant Joan de la seva història gràcies a un 2 de 9 amb folre i manilles que han recuperat després de vuit anys, i un pilar de 8 emmanillat que dominen a la perfecció. La Joves ha acompanyat els gamma extra amb dels dos castells bàsics de 9.

VALLS DEDICARÀ UN LLIBRE A LA HISTÒRIA I ELS SECRETS DE LES CALÇOTADES

El llibre comptarà amb quatre blocs temàtics on s’explicarà la seva història, els elements, la dimensió cultural i social i la dimensió gastronòmica

L’Ajuntament de Valls impulsa la publicació del que serà el primer llibre en oferir una mirada integral sobre la calçotada. Es tracta d’un projecte editorial de gran abast que abordarà un fenomen gastronòmic que va néixer a Valls i que ha esdevingut el referent més popular de la cultura culinària de Catalunya. El llibre, editat per Cossetània Edicions i sota la direcció del periodista i antropòleg Guillermo Soler, es publicarà el novembre de 2025 coincidint amb l’inici de la nova temporada de calçotades.

El volum comptarà amb la participació de 18 autors i autores de prestigi, un equip multidisciplinar provinent de diversos àmbits com la universitat, el periodisme, l’antropologia, la gastronomia i l’enologia, entre d’altres camps. El projecte ho abordarà des d’una perspectiva històrica, cultural, social i culinària, en el qual és el primer treball col lectiu que analitza la calçotada com un fenomen viu i en evolució. En l’actualitat no existeix una obra d’aquestes característiques que, a més de fer un repàs exhaustiu per la història de la calçotada des del segle XIX ençà, analitzi també el seu boom gastronòmic.

VALLS

VALLS POSA EN MARXA UN PROTOCOL INTERN DE PROTECCIÓ I

PREVENCIÓ D’ABUSOS SEXUALS

L’Ajuntament ha activat el pla per consolidar criteris clars per prevenir, detectar i actuar en situacions d’abusos sexuals i violència

L’Ajuntament de Valls ha presentat a responsables de diferents serveis municipals el Protocol intern de protecció i prevenció d’abusos sexuals i altres formes de violència en infància, adolescència i joventut als equipaments. Aquest protocol, impulsat per la Regidoria d’Igualtat i Feminismes, pretén ser una eina de prevenció, detecció i atenció i s’ha desenvolupat durant els darrers mesos amb l’acompanyament de la Fundació Vicki Bernadet, entitat referent a Catalunya amb una trajectòria de gairebé tres dècades en l’abordatge de l’abús sexual infantil.

El protocol busca establir criteris clars per prevenir, detectar i actuar davant situacions d’abús sexual i altres formes de violència, amb mesures com la revisió dels espais, la incorporació de vidres a les portes d’aules i despatxos, o la formació dels equips professionals. Durant el procés s’han realitzat formacions al personal de les escoles bressol municipals, l’Institut de Desenvolupament Local Vallsgenera, el Patronat Municipal d’Esports, Serveis Socials i l’Escola de Música. La resta d’equipaments, com el Centre Cívic, rebran la formació properament

VALLS INICIA L’ENDERROC DELS EDIFICIS PER RECUPERAR LA MURALLA DE SANT FRANCESC

L’Ajuntament ha posat en marxa la regeneració del barri antic per convertir-lo en un nou espai obert i públic

Les obres de recuperació de la muralla medieval de Sant Francesc de Valls mostraran els vestigis del segle XIV ocults a l’interior dels edificis i suposaran una regeneració urbana del barri antic, convertint-lo en un nou espai obert i públic. Al març, es van començar a buidar els habitatges i ara ja s’han iniciat els enderrocs. “A la finca 112 hem trobat que la tàpia està a una alçada inferior de la recollida en els estudis arqueològics de 2018”, diu l’arquitecta Marta Milà. L’actuació servirà per restaurar la torre de La Cega i la de l’Oest del portal de Llobets, i l’àrea de la font de Sant Sebastià. Així, es recuperarà el patrimoni “amagat”, construït pels veïns. Amb un cost de 2,8 MEUR, els treballs estaran acabats l’estiu de 2026.

En global, el projecte té un àmbit d’actuació de 1.100 m2 , amb una longitud de 140 metres. En els primers tres mesos d’obres, s’han buidat tots els edificis de les dues àrees d’actuació, les quals corresponen a les cases entre les dues torres del carrer de Sant Francesc i la de la font de Sant Sebastià. Concretament, s’ha començat amb l’enderroc de la finca 110 i, paral lelament amb l’enderroc de la 82, situada a l’àmbit de la font. “Des de la 102 – corresponent a la Torre Cega – a la 116- la torre Oest del portal de Llobets, és un tram bastant llarg, també s’ha segmentat per parts. Hem començat pel mig, però la idea és anar cap a les torres”, indica Milà.

Per la seva banda, la regidora d’Urbanisme de l’Ajuntament de Valls, Sònia Roca, afirma que la recuperació d’aquest tram de la muralla de Sant Francesc servirà per generar permeabilitat i accessibilitat al centre històric “És un projecte de regeneració urbana, es crearà un passeig arbrat i una zona urbanitzada, donarà llum i vistes als habitatges”, assevera Roca.

LA BIBLIOTECA DE VALLS TORNARÀ A OBRIR A

LES TARDES DURANT L’ESTIU

La majoria dels serveis habituals es prestaran també a les tardes

La Biblioteca Carles Cardó de Valls obrirà, per segon estiu consecutiu, també a les tardes. D’aquesta manera, del 30 de juny al 10 de setembre, la majoria dels serveis habituals -préstec, préstec interbibliotecari, assessorament bibliogràfic, lectura a sala, emissió de carnets de préstec, etc –es prestaran també a les tardes.

◆SALES D’ADULTS: de dilluns a divendres de 10h a 14h i de 16h a 20h

SALA INFANTIL:

◆ Del 30 de juny al 5 d’agost: de dilluns a divendres de 16h a 20h

◆ Del 6 d’agost al 10 de setembre: de dilluns a divendres de 10h a 14h i de 16h a 20h

PERE GRANADOS , Alcalde de Salou

“Continuarem fomentant la cultura a Salou quan deixem de ser Capital de la Cultura Catalana”

Pere Granados, ens atén amb motiu de l’equador del mandat. Parlem de la Capitalitat de la Cultura Catalana d’enguany, del turisme de la Costa Daurada i de Hard Rock. A més, explica la posició de Salou en l’Àrea Metropolitana de Tarragona

Sergio Lahoz Dorante

Després de dos anys de mandat, com valoraria la convivència i la coordinació entre les tres forces que conformen el govern? Nosaltres durant aquests dos anys de mandat, en què estem governant Sumem per Salou amb PSC, Esquerra Republicana i Sempre Salou, jo crec que hem demostrat, no només en aquests dos anys, sinó

en tota la trajectòria que tenim de govern aquí a Salou, que som una força política, Sumem per Salou, que té una gran capacitat de diàleg i també d’arribar a acords. Acords que, a casa nostra, sempre hem buscat amb aquest objectiu: que hi hagi estabilitat, governs estables. I això ho estem demostrant, perquè sense estabilitat és molt complicat, molt difícil que els municipis o els pobles progressin, i que es pu-

gui treballar per tal de millorar la qualitat de vida i el benestar de les persones. Per tant, nosaltres valorem molt positivament, en aquest sentit, aquests dos anys. Però insisteixo, és una trajectòria que ve del nostre partit, Sumem per Salou.

Salou és enguany la Capital de la Cultura Catalana. Quin impacte té i ha tingut? Bé, l’impacte és molt positiu, no cal dir-ho. S’han

organitzat molts actes, en què ha participat moltíssima gent. Ens han servit aquests primers sis mesos per mostrar-nos, per mostrar al món que Salou és el municipi turístic més important de costa de Catalunya i un dels més importants de la península Ibèrica, però que, a part de turisme, també hi ha molta cultura. Salou és un municipi modern, una ciutat moderna, amb una història mil lenària. I tot això ho estem demostrant, no només amb el nostre patrimoni històric, que és molt ric, sinó també amb les activitats que estem fent. Tenim un patrimoni històric ric, però també un patrimoni humà molt important.

Aquest patrimoni viu que tenim, les entitats, les associacions i les persones que es dediquen a la cultura al nostre municipi, s’ha posat molt en valor. No pel que fan, que ja ho feien, sinó per donar-los a conèixer també fora. Per tant, avui Salou és el referent de la cultura catalana. Una referència que quedarà per a la història. Salou sempre serà una Capital de la Cultura Catalana, i això ens reforça molt en la identitat que tenim com a poble

Què li diuen les associacions i les entitats culturals sobre ser Capital de la Cultura Catalana? Volen que es mantingui la freqüència d’actes culturals? Primerament, ens vam reunir amb ells per explicar-los que havíem de ser la Capital de la Cultura Catalana i els vam demanar la màxima implicació. Una implicació que s’ha vist que sí, que ha estat real. I bé, una vegada s’acabi aquesta capitalitat del 2025, però insisteixo: continuarem sent una Capital de la Cultura Catalana, molts dels actes que s’han organitzat es quedaran. Aleshores, nosaltres continuarem fomentant la cultura del nostre municipi, la pròpia, i també, no cal dir-ho, qualsevol altre tipus d’activitat cultural que pugui reforçar la nostra oferta.

Ha dit que el turisme de la Costa Daurada s’ha de treure la capa del “low cost” i reivindicar-se com a turisme de qualitat. Quines accions concretes considera prioritàries? Jo crec que és un tema de promoció. La primera qüestió que hem de tenir en compte és que nosaltres ja estem oferint un producte d’alta qualitat. No només a Salou o a la Costa Daurada, sinó que Espanya i Catalunya som destinacions turístiques amb un gran producte de qualitat i molt divers: història, gastronomia, cultura, turisme de salut, turisme d’incentius, turisme esportiu, etc. És tot de qualitat. No hi ha cap altra

ciutat com Salou que pugui oferir el que oferim nosaltres. Per tant, això no és un tema de producte, és un tema de promoció. Ens hem d’oblidar de pensar que ens hem de vendre per preu. No ens podem comparar amb Turquia ni amb el Marroc pel preu, això és impensable. Hem de competir pel producte de qualitat, que és el que fa Salou. Per tant, cal promocionar-se com una destinació turística amb producte de qualitat, que és el que ja estem fent.

“És tot de qualitat. No hi ha cap altra ciutat com Salou que pugui oferir el que oferim nosaltres”

Parlem del Hard Rock. Coneix de primera mà la situació. Hi ha alguna novetat que doni esperances? A veure, jo crec que hem de fer una reflexió en sentit contrari. És a dir, si no tenim cap notícia que els inversors hagin desistit de la inversió, això què vol dir? Que continua l’interès. No puc dir res més (somriu).

Pel que fa a l’Àrea Bàsica Policial. S’aconseguirà? Com són els contactes amb Interior? Recentment, va estar aquí el president Aragonès en visita a Salou i li vaig plantejar aquesta situació. La comissaria de Salou dona també servei a Vila-seca. Entre les dues poblacions sumem més de 60.000 habitants durant tot l’any. A més, Salou rep dos milions de turistes i PortAventura sis. Estem parlant de vuit milions de persones. La comissaria de Salou està suficientment dotada? Tant en agents com en material o serveis? No. És insuficient. I per això el que demanem és que se’ns doti dels mitjans necessaris per tenir un bon servei de seguretat. Hem de prioritzar sempre la seguretat de les persones, protegir els seus béns i garantir

l’exercici dels seus drets i llibertats. L’actuació contra el top manta ha estat molt positiva, però per què no s’aplica també aquesta prioritat a la resta de delictes? Salou ha de canviar aquesta comissaria. Això depèn únicament d’Interior. El president va agafar bona nota, i jo estic convençut que, com a exalcalde, és sensible i ens buscarà una solució.

Es plantegen canvis com més patrullatge al carrer per part de la Policia Local si arriben més Mossos? La mancança de Mossos es compensa amb un increment de la Policia Local. Som una població que s’acosta als 35.000 habitants, i si analitzes el nombre d’agents que tenim a Salou i el compares amb altres poblacions, veuràs que aquí n’hi ha molts més. Per què? Perquè volem tenir un bon servei de seguretat. A l’estiu contractem 16 interins. Ara bé, la Policia Local col labora, però qui té la competència en seguretat és la Generalitat. Això hauria de ser una col laboració, però en municipis turístics com el nostre, acaba sent una obligació. I això ho està assumint la ciutadania de Salou, perquè no se’ns dona el servei que hauria de prestar la Generalitat.

“La dotació de Mossos és insuficient. I per això el que demanem és que se’ns doti dels mitjans necessaris per tenir un bon servei de seguretat”

de ser solidari, responsable i solidari amb el destí. Això vol dir també ajudar a sufragar les despeses dels serveis que demanda, de la mateixa manera que ho fa un resident. Perquè el turista, al final, no deixa de ser un resident temporal, amb totes les conseqüències. Si nosaltres exigim al resident que pagui el tractament de residus, la neteja viària, etc., el resident temporal també hauria de contribuir. Això s’ha de canviar. S’ha de buscar un nou model de finançament pels municipis. Perquè els municipis turístics hem d’aportar molts més recursos per donar servei als visitants. I entenem que el sistema actual no és ni just ni equitatiu.

I quan es planteja augmentar la taxa turística, el sector empresarial es queixa. Com es troba l’equilibri? Aquest equilibri es troba des del punt de vista de l’equitat. Parlem de la taxa turística? Jo no l’he mencionada. He parlat de l’IVA. Això no significa incrementar la pressió fiscal. Significa participar d’allò que ja es recapta al municipi. L’empresari sempre es queixarà d’un augment d’impostos. Però tampoc és just que la pressió fiscal recaigui sobre el resident. Si els empresaris estan disposats a pagar més, que ho diguin. Però el que no pot ser és que el resident que no té cap activitat econòmica pagui més per donar servei als turistes. El resident també ha de beneficiar-se de la indústria turística, però no pot ser

Es consideren un municipi infrafinançat? Nosaltres ens considerem un municipi que està donant servei a més de dos milions de visitants. I aquests visitants contribueixen, jo ho he dit moltes vegades, al PIB d’una manera molt important, que va més enllà del mateix municipi. Per tant, entenem que els municipis turístics, i en concret Salou, necessiten un nou model de finançament. Perquè tota la càrrega financera no pot recaure sobre el resident. Ha de ser compartida. El turista també ha

En una galàxia molt llunyana

Diumenge, 13 de juliol - 21.30 h - Espigó del Moll

Orquestra Galàctica de Barcelona

Medleys de les bandes sonores més emblemàtiques de la Història del Cinema

Vistes al mar

Diumenge, 20 de juliol - 21.30 h -Jardí del Patronat Municipal de Turisme de Salou

Quartet Ibèric de Barcelona Quartet de corda

Països Catalans - cultures germanes

Diumenge, 27 de juliol - 21.30 hPlaça de les Comunitats Autònomes

La Hispánica · Orquestra de cambra valenciana

Homenatge a Pau Casals

Diumenge, 31 de juliol - 21 h -Pati de la Torre Vella

Jorge Sierra, violoncel

Des de Mallorca amb amor,

Salou Festival Orchestra

Diumenge, 3 de juliol - 21.30 h

- Plaça de les Comunitats Autònomes

Bernat Quetglas - director / Nagy Kalman - violí solista

una càrrega per a ell. És normal que es queixin, però s’ha de reflexionar profundament sobre qui paga. I cal ser justos i equitatius.

Com ha d’estar connectada Salou amb Barcelona? L’activitat ferroviària s’ha traslladat a l’estació de Salou-PortAventura, i aquesta ha continuat funcionant. Tenim quatre serveis directes d’anada i quatre de tornada, i llançadores que connecten. Ara bé, el que està pendent d’executar és una connexió de dos quilòmetres amb el ramal que ve de Tarragona i s’incorpora a l’eix central del corredor mediterrani. Això ens permetria connectar-nos pel sud amb València i pel nord amb Europa. Per tant, la meva reivindicació és aquesta. I continuarà sent aquesta fins que es faci. Tenim una estació magnífica. Ara cal completar-la amb aquesta connexió.

Funecamp. Ha de ser un exemple del que cal fer a l’Àrea Metropolitana de Tarragona? És una solució. Nosaltres ja col laborem

amb altres serveis. Tot el que sigui bo per a les persones i pel territori, crec que s’ha d’impulsar. Cal buscar acords i consensos.

Vostès defensaven una ubicació diferent per a la Intermodal. Es tenen en compte totes les opinions dels municipis a l’AMT?

A veure, l’Àrea Metropolitana no existeix. De moment, no existeix. El que existeixen són opinions de diferents municipis que ens sentim afectats, o que volem millorar les infraestructures, tenint en compte el caos que tenim a la província de Tarragona. Nosaltres teníem una estació intermodal prevista des del 2001, tocant de l’aeroport. Fins i tot va ser adjudicada, però no es van començar les obres. I de sobte en surt una altra proposta. Aquí la qüestió és: què volem de cara al present i al futur? Volem una veritable intermodalitat entre connexió aèria i ferroviària o no? A mi m’és igual el lloc. El que vull és que hi hagi una estació que connecti el transport aeri amb el ferroviari i l’al-

ta velocitat. Això és el que defensa Salou, pensant en l’interès general i en la millora de l’aeroport.

“Si els empresaris estan disposats a pagar més, que ho diguin. Però el que no pot ser és que el resident que no té cap activitat econòmica pagui més per donar servei als turistes”

Hi ha exemples a Europa d’això? Jo explicava l’exemple de Luton, al Regne Unit. Quan vaig ser a Londres, tenies dues opcions: o bé volaves a Stansted o bé a Luton. I per què escollia Luton? Perquè sorties de l’avió i tenies el tren allà mateix. A Stansted havies d’agafar un bus, un taxi… No era còmode. Què ha fet Luton? Han fet una inversió important per connectar el tren directament amb l’aeroport. Aquí, al revés. Ho teníem previst i ara ho volem posar en un altre lloc. La gent es posa les mans al cap, i amb raó. El futur passa per la intermodalitat. L’estació de l’AVE direcció Madrid hauria d’estar al costat de l’aeroport. Igual que la que va cap a València. Un territori com el nostre, amb un aeroport com el que tenim, hauria de tenir una intermodalitat real. Aquesta estació que ara es proposa no està al terme de Salou, però la defensem igualment, perquè veiem que és la millor opció per al territori.

Diu que l’Àrea Metropolitana no existeix. Què ha de ser aquesta AMT? Aquestes coses han de tenir objectius clars i, en primer lloc, és primar l’interès general, el progrés del territori i la millora de la qualitat de vida i el benestar de les persones. Això és el que ha de ser aquesta Àrea Metropolitana o qualsevol altra forma de col laboració territorial. Si no es donen aquestes finalitats, no té cap mena de sentit.

SALOU RENOVA L’ENLLUMENAT PÚBLIC APOSTANT PER L’EFICIÈNCIA

ENERGÈTICA

I L’ESTALVI EN CONSUM

S’actuarà a carrers d’alta afluència turística i amb un cost de gairebé un milió d’euros

El govern de l’Ajuntament de Salou ha posat en marxa un projecte de renovació de l’enllumenat públic en diverses zones del municipi, amb l’objectiu de millorar l’eficiència energètica i avançar en l’objectiu de la transició energética. L’actuació forma part de les inversions del Pla de Sostenibilitat Turística en Destinacions (PSTD) 2023 smb finançament dels fons europeus Next Generation EU El projecte preveu la substitució d’un total de 1.100 punts de llum per noves lluminàries LED molt més eficients. Aquest canvi permetrà reduir el consum energètic en més d’un 66%, alhora que contribuirà a disminuir les emissions de CO₂ a l’atmosfera.

Les actuacions es duran a terme en carrers d’alta afluència turística, tal com estableix la convocatòria dels fons europeus, i tenen un cost de 987.665,05 euros. Així, es preveu intervenir en vies emblemàtiques de primera línia de mar com els carrers Sol, València, Brussel les, Vendrell, Torremolinos, Carretera de la Costa, Platja Llarga i Replanells; i també en carrers interiors com la Via Roma, Barcelona, Ciutat de Reus, Avinguda del Principat d’Andorra, Navarra, Logronyo, Priorat i Avinguda Pompeu Fabra.

NOVA APOSTA DE SALOU PER A LA MOBILITAT SOSTENIBLE AMB AMPLIACIÓ DE CARREGADORS ELÈCTRICS

Amb la instal· lació de quatre nous carregadors semiràpids, el municipi compta ara amb vuit punts actius

L’Ajuntament de Salou està renovant la xarxa municipal de punts de càrrega per a vehicles elèctrics, amb l’objectiu d’oferir un servei més ampli, més eficient i més accessible, tant per als residents com per als visitants. Amb la instal lació de quatre nous carregadors semiràpids, el municipi compta ara amb vuit punts actius, tots ells preparats per carregar dos vehicles simultàniament amb una potència de fins a 22 kW per connector.

Els equipaments estan ubicats en zones clau de la ciutat, com la Via Roma, davant del Mercat Municipal; el carrer Pau Casals, a tocar del Centre de Formació Atenea; i el carrer Illes Balears, just darrere del Patronat Municipal de Turisme. Aquesta distribució ha estat planificada per facilitar l’accés a la càrrega elèctrica en diferents àrees de Salou, tant per als desplaçaments quotidians com per a l’ús turístic.

SALOU I PORTAVENTURA ESTRENEN LA SEVA NOVA I FLAMANT ESTACIÓ DE TREN

Pere Granados reclama que l’alta velocitat arribi al municipi per poder acollir trens xàrters

El passat 19 de juny va entrar en funcionament la nova estació ferroviària d’ADIF Salou – Port Aventura, ubicada a escassos metres de l’accés al parc temàtic. Després de tres anys d’obres, s’han obert les instal lacions de la nova terminal amb un edifici per a viatgers de 1.000 m².

També hi ha una zona d’aparcament amb 210 places i les dues antigues andanes de tren, cobertes amb marquesina i reformades per operar amb combois més grans. L’alcalde de Salou, Pere Granados, valora positivament la infraestructura pensada en el “benestar i la comoditat” dels usuaris. Granados va aprofitar per reclamar una connexió amb el Corredor Mediterrani perquè l’alta velocitat arribi al municipi i poder acollir així trens xàrter en un futur.

Segons ADIF, per l’estació de Salou – Port Aventura passen 280.000 usuaris cada any. L’alcalde no ha detallat quants viatgers són visitants del parc temàtic i quants veïns del municipi. De fet, les instal lacions estan molt més pròximes al complex d’oci que a la trama urbana. Les obres s’han fet amb un pressupost de 15,7 milions d’euros i s’han finançat amb fons europeus Next Generation.

Una nova vida per a la Torre de Virgili

L’estructura ha patit una restauració que la fa lluir un aspecte similar al del segle XVI

Adrià Miró Canturri

Vila-seca fa brillar el seu patrimoni. El passat 20 de juny va inaugurar la restauració de la Torre de Virgili, situada prop del nucli de la Pineda i en l’extrem dels terrenys que ocupa la Zona d’Activitats Logístiques. Es tracta d’un element patrimonial, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional, que ha patit una notable transformació en els últims mesos i actualment ja presenta un aspecte que s’assimila a l’original.

L’actuació va començar el pas-

sat agost i ha permès solucionar les greus lesions que presentava la construcció. Entre les diverses mesures que s’han pres destaquen la restauració de la façana que la fa lluir com al segle XVI, quan es va construir la torre. A més, a l’exterior també s’han adequat els accessos, la qual cosa permet la seva incorporació dins de les rutes patrimonials de Vila-seca.

De fet, la façana no és l’únic element amb una rentada de cara. S’han fet importants treballs a l’interior per a conservar l’edifici i facilitar-ne l’accés. En un futur

està previst que sigui possible la seva entrada de forma regulada. D’aquesta manera, els treballs de restauració han de permetre la divulgació de la torre de vigilància com a atractiu patrimonial del municipi.

QUINA HISTÒRIA TÉ DARRERE?

Les torres de vigilància són unes figures arquitectòniques que expliquen la història de Vila-seca. Precisament, la localitat de la Costa Daurada disposa d’una alta densitat de torres repartides per tot el terme municipal. La Torre del Mas

Carboners, la Torre de Guardiola o la Torre de Tuies del Cafè són alguns dels exemples d’aquestes fortificacions. La seva alta concentració es deu a la presència de petits nuclis de població que existien a la regió i l’activitat comercial que gestionaven.

El principal objectiu de les torres de guaita era prevenir atacs pirates i oferir refugi als habitants més pròxims. Aquestes torres brindaven una perspectiva panoràmica per alertar la població amb prou temps per a buscar recer. Amb tot, Vila-seca no és l’únic indret on proliferen aquestes estructures. Durant els segles XVI i XVII se’n van construir diverses a tota la costa tarragonina.

El principal objectiu de les torres de guaita era prevenir atacs pirates i oferir refugi als habitants més pròxims

Si ens centrem especialment en la torre restaurada, va pertànyer a la influent família de Ca Virgili, de Vila-seca. Més enllà dels usos durant l’edat moderna, la Torre de Virgili va esdevenir una torre de vigilància del camp d’aviació de la Pineda durant la Guerra Civil. A pocs metres de la torre, es conser-

Dalt de tot, Torre d'en Dolça, al parc del mateix nom. Sota aquestes línies, inauguració de la restauració de la Torre de Virgili. A la dreta, Torre Tuies

ven encara dues de les tres entrades que tenia un refugi subterrani d’aquella època.

PATRIMONI HISTÒRIC I PORTUARI

La restauració ha tingut un cost de gairebé mig milió d’euros i s’ha finançat íntegrament amb una subvenció que l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT), en col laboració amb l’Ajuntament de Vila-seca, va aconseguir del programa ‘2% cultural’ del Ministeri de Cultural.

Amb aquesta actuació el Port aposta per recuperar el patrimoni històric que es troba dins del domini portuari. En la presentació de la renovada Torre de Virgili, el president de l’APT, Santiago Castellà va reivindicar el valor històric de l’estructura. “Concentra bona part de la història d'aquest territori en els últims segles, des de l’època dels atacs de pirates fins a la Guerra Civil”. A més, assenyala que l’actuació els permet ampliar la Ruta Patrimonial del Port de Tarragona i acostar-la a Vila-seca. En la mateixa línia es va pronunciar la directora corporativa de Puertos del Estado, Pilar Parra, que subratlla l’aposta global per posar en valor el patrimoni. “El

“Em sento orgullós de veure que el finançament obtingut per l’APT a través de l’Ajuntament de Vila-seca ha contribuït de manera decisiva a consolidar el nostre patrimoni històric, un símbol d’identitat per a tots els vila-secans"

treball conjunt entre el Ministeri i Puertos del Estado està suposant un avanç important per a la millora, rehabilitació i conservació

COM ÉS LA TORRE?

La torre compta amb quatre plantes: planta baixa, primera, segona i una teulada. Els treballs a l’interior s’han centrat en les plantes superiors, ja que van patir despreniment de la coberta. L’estructura té 11 metres d’altura i la part baixa és obra de pedra picada que acaba quan suporta l’altura de l’arc de la porta d’entrada. La resta és de pedra i morter amb carreus a les cantonades. Al terrat eren practicables els quatre matacans, però actualment només se’n conserven tres.

del nostre patrimoni portuari, que ens permet no sols salvaguardar-lo, sinó també tenir l’oportunitat d’acostar a la ciutadania què són els ports i el paper que han tingut al llarg de la història”, afirmava a la presentació.

D’altra banda, l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, també va voler destacar l’esforç de l’Ajuntament per dur a terme l’actuació. Aquesta s’emmarca dins d’un conjunt de restauracions d’elements patrimonials icònics com la Torre d’en Dolça o el Castell de Vila-seca. “Em sento orgullós de veure que el finançament obtingut per l’APT a través de l’Ajuntament de Vila-seca ha contribuït de manera decisiva a consolidar el nostre patrimoni històric, un símbol d’identitat per a tots els vila-secans"

VILA-SECA

LES OBRES DEL TRAMVIA COMENÇARAN DESPRÉS DE L’ESTIU

La primera fase entre

Cambrils i Vila-seca té una inversió total de 245 MEUR i es preveu que entri en funcionament el 2028

El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha adjudicat les primeres obres d’infraestructura del tramvia del Camp de Tarragona entre Cambrils, Vila-seca i Salou, per un import de 1 5,8 milions d’euros. Els treballs començaran aquest setembre i tindran un termini d’execució de 20 mesos. Les actuacions vinculades a la primera fase suposen una inversió total de 245 milions d’euros i es preveu que entrin en funcionament el primer trimestre de 2028.

Concretament, els treballs que ara s’han adjudicat abastaran l’àmbit de l’antic corredor ferroviari i en terrenys adjacents als vials, entre Cambrils centre i Vila-seca Universitat, per tal d’executar les primeres tasques. Aquestes són el moviment de terres, el desviament de serveis o altres estructures. Durant aquest any, el Departament de Territori també té previst licitar les obres corresponents a altres treballs d’infraestructura de la primera fase del projecte de tramvia. Entre els principals elements d’aquesta primera fase destaquen els catorze quilòmetres de tram entre Cambrils nord – Vila-seca Estació, la construcció de catorze estacions, de tres intercanviadors, d’un centre operatiu a Vila-seca i la configuració d’un eix cívic per a vianants i bicicletes.

VILA-SECA CREARÀ CINC PARCS CANINS PER IMPULSAR LA CONVIVÈNCIA I EL BENESTAR ANIMAL

La Junta de Govern Local també ha aprovat la rehabilitació del niu de metralladora

Vila-seca adequarà cinc parcs d’esbarjo canins. En aquest sentit, s’ha aprovat inicialment el projecte executiu per a l’adequació de cinc parcs d’esbarjo canins als nuclis urbans de Vila-seca, la Pineda i la Plana. Aquest projecte té com a objectiu fomentar la convivència i el benestar animal, tot proporcionant espais segurs i adaptats per als gossos i els seus propietaris. L’Ajuntament de Vila-seca té previst licitar aquest projecte després de l’estiu per tal que puguin quedar adjudicades abans d’acabar l’any.

Les ubicacions concretes dels nous parcs

seran les següents: a Vila-seca s’ubicaran al passatge de l’Abat Aureli M. Escarré, al parc de la Canaleta i al parc d’Austràlia; a la Plana se situarà al costat del Complex Esportiu i a la Pineda, al Parc dels Prats.

LA FUNERÀRIA SUPRAMUNICIPAL FUNECAMP

ENTRA EN FUNCIONAMENT

El servei bàsic costarà 1.800 euros i el mitjà 2.800 euros

La funerària supramunicipal FuneCamp ha entrat en funcionament el 21 juny a Reus, Salou, Vila-seca i Constantí. L’empresa pública comptarà amb les sales de vetlles dels tres municipis, el tanatori i el crematori de Reus. De moment funcionarà amb els treballadors dels serveis funeraris de la capital de Baix Camp i, gradualment, s’anirà ampliant la plantilla. El servei bàsic costarà 1.800 euros i el mitjà 2.800 euros, el que representa un 30% menys

que els preus de les funeràries privades del territori. Els alcaldes dels quatre municipis han destacat que la “prioritat” de FuneCamp serà “de servei” i no “comercial”. També han valorat positivament la “visió metropolitana” del projecte.

L’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, ha assenyalat que els “preocupava molt” aquesta qüestió. “Sentíem que els nostres ciutadans patien certs abusos i no un bon servei”, ha argumentat. Així, ha defensat que la “prioritat” de FuneCamp “no serà comercial, sinó de servei”.

AL CASTELL DE VILA-SECA

15.05.2025 – 14.09.2025

Gaudí · Busquets · Gassó · Mucha Rusiñol Mani Gimeno Arasa

Mir · Llimona · Nonell

Casas · Morera · Masriera

Vidal · Canals · Gargallo

Jujol · Planella · Sardà Torent Gual

VILA-SECA

VILA-SECA RET HOMENATGE ALS DOCENTS QUE ES JUBILEN AQUEST CURS

L’acte

es va celebrar a la

Sala Polivalent de l’Ajuntament

L’Ajuntament de Vila-seca va oferir el passat 27 de juny una recepció als docents dels diversos centres educatius de Vila-seca que s’han jubilat en finalitzar el curs 2024- 2025. L’alcalde de Vila-seca, Pere Segura i la regidora de Sanitat, Salut Pública i Ensenyament, David Melero, han presidit un acte que ha omplert totalment la sala polivalent amb la presència de més d’un centenar de persones entre professors, amics i familiars.

L’acte ha servit per a retre homenatge a un total de 6 persones: Montserrat Sans Rovira – mestra de l’Escola Sant Bernat Calvó, Rosa Maria Rovira Gisbert – mestra de l’Escola Sant Bernat Calvó, Nicolasa Muñoz de la Paz – professora de l’Institut Vila-seca, Joan Maideu Zurano – professor de l’Institut Vila-seca, Andreu Faro Lalanne – professor de l’Institut Vila-seca- i Cori Pedrola González – professora de l’Institut Ramon Barbat.

VILA-SECA IMPULSARÀ LA MOBILITAT AMB UNA NOVA

MODIFICACIÓ DE CRÈDIT DEL PRESSUPOST MUNICIPAL

També es va aprovar el Programa de Participació Ciutadana del POUM

El passat 17 de juny l’Ajuntament va celebrar el seu plenari amb els assumptes d’Hisenda com a tema principal. El ple va aprovar la quarta modificació de crèdits del pressupost general de l’Ajuntament de Vila-seca. La modificació és 915.000 euros i té com a eix principal la mobilitat, amb una inversió propera als

680.000 euros que permetrà fer un pas endavant cap a un nou model de transport urbà i escolar. De fet, la regidora d’Hisenda, Economia i Finances, Elisabet Torredemé, explicà durant la sessió que entre d’altres accions, s’incorporarà un nou autobús urbà que millorarà la cobertura i freqüència del servei i que s’adequaran espais i marquesines per tal d’incorporar noves parades.

El Ple de l’Ajuntament de Vila-seca va aprovar també el Programa de Participació Ciutadana del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Vila-seca; el reconeixement de la condició de mitjà propi personificat de FUNECAMP SERVEIS FUNERARIS MUNICIPALS, SA respecte de l’Ajuntament de Vila-seca i l’adscripció dels béns mobles i immobles, així com l’aprovació provisional de la modificació.

EL FESTIVAL INTERNACIONAL DE CURTMETRATGES DE VILA-SECA CELEBRA

LA 10A EDICIÓ AQUEST OCTUBRE

La desena edició comptarà per primer cop amb la direcció artística d’Agustí Argelich, una figura de referència en el món del curtmetratge

El Festival Internacional de Curtmetratges de Vila-seca (FICVI) arriba aquesta tardor a la seva desena edició, que se celebrarà del 17 al 26 d’octubre al Celler de Vila-seca. L’esdeveniment es consolida com un referent cultural i ho fa amb un nou director artístic, la participació de 1.110 curts inscrits procedents de 55 països i la presentació del cartell d’aquesta edició, que manté la línia estètica i simbòlica iniciada l’any passat. Actualment el període d’inscripció de curtmetratges ja està tancat.

El cartell d’aquest any s’inspira en les riqueses visuals i culturals de Vila-seca. Tot plegat, una imatge que connecta amb l’essència del territori i amb la mirada cinematogràfica de referents com Margarida Cordeiro i António Reis.

Entre les activitats previstes, el festival manté les seccions habituals i activitats paral leles obertes a la ciutadania, com projeccions per a públic escolar i familiar, trobades professionals, tallers formatius i la secció IN SITU, que convida a la creació audiovisual vinculada al municipi. Tot plegat, una programació pensada per apropar el cinema a tothom i continuar enfortint el vincle entre el festival i el territori.

Costa Daurada · Salou VIII Festival Internacional de Música

VIII Festival Internacional de Música

Costa Daurada · Salou

En una galàxia molt llunyana

Diumenge, 13 de juliol - 21.30 h - Espigó del Moll

Orquestra Galàctica de Barcelona

Medleys de les bandes sonores més emblemàtiques de la Història del Cinema

Vistes al mar

Diumenge, 20 de juliol - 21.30 h -Jardí del Patronat Municipal de Turisme de Salou

Quartet Ibèric de Barcelona Quartet de corda

Països Catalans - cultures germanes

Diumenge, 27 de juliol - 21.30 hPlaça de les Comunitats Autònomes

La Hispánica · Orquestra de cambra valenciana

Homenatge a Pau Casals

Diumenge, 31 de juliol - 21 h -Pati de la Torre Vella

Jorge Sierra, violoncel

Des de Mallorca amb amor, Salou Festival Orchestra

Diumenge, 3 de juliol - 21.30 h

- Plaça de les Comunitats Autònomes

Bernat Quetglas - director / Nagy Kalman - violí solista