LA CIUTAT 56 Camp de Tarragona

CAMP DE TARRAGONA REVISTA

Habitatge públic

MANS A L’OBRA

Festa Major de Sant Pere VILA-SECA El Castell s’omple de modernisme

L’empremta romana

CHALET EN LA MÓRA

Chalet con jardín y piscina. Dos viviendas en una, dispone de 2 plantas, 5 habitaciones, dos cocinas, dos salones y 4 baños completos con platos de ducha. Luminoso y cómodo.

CHALET EN SANT RAMON

Chalet de dos plantas en parcela de 400 m2. 5 habitaciones y 2 baños. Aparcamiento y trastero. Salón y cocina independientes.

PISO EN TARRAGONA

Piso exterior para reformar de 150 m². Dispone de 4 habitaciones y un baño. Balcón y terraza. Techos altos. Muy bien comunicado. c/ Apodaca.

Aicat n. 7730

COLEGIADO/ASOCIADO A11742

PISO EN SANT PERE I SANT PAU

Piso totalmente reformado, listo para entrar. 3 habitaciones, cocina con galería, 1 baño. Tarima flotante y a/a.

PISO EN RAMBLA NOVA

Piso de 220 m² con 5 habitaciones y 2 baños. Salón con salida a terraza. Ascensor. En pleno centro.

LOCAL EN TARRAGONA

Local a pie de calle amplio con altillo, despacho y aseo. Muy bien comunicado.

CHALET EN PENYÍSCOLA

Chalet de dos plantas más planta baja, reformado, amueblado y equipado, próximo a playa. 4 dormitorios. Muy bien comunicado.

PISO EN LA FLORESTA

Piso exterior, soleado y luminoso. Dispone de 3 habitaciones y un baño. Es un 4º SIN ascensor, necesita reforma. Terraza comunitaria.

LOCAL EN TARRAGONA

Local/Oficina muy bien situado. A/a con bomba f/c. 4 estancias y 2 baños.

Ref. 8072

Precio: 310.000€ 5 2

Ref. 8049

Precio: 370.000€ 5 2

Ref. 8058

Precio: 85.000€ 3 1

Ref. 8045

Precio: 190.000€ 4 1

Ref. 8083

Precio: 150.000€ 3 1

Ref. 8090

Precio: 120.000€ 4 1

Ref. 8017

Precio: 165.000€ - 1

Ref. 7947

Precio: 165.000€ 4 2

Ref. 8078

Precio: 545.000€ 5 4

Tarragona

Rambla President Lluís Companys, 14 Reus

Pg. de Prim, 14

RUBÉN VIÑUALES , Alcalde de Tarragona

“Els interessos metropolitans van més enllà de l’estació intermodal”

Parlem amb l’alcalde de Tarragona per valorar la primera meitat del mandat i els principals temes sobre la taula

Adrià Miró Canturri

Arribem a l’equador del mandat. Han avançat tan ràpid com s’esperaven? Sempre volem que tot sigui més ràpid, però amb el sector públic és més complicat. Alguns temes sí i altres no. A vegades, hem aconseguit que coses molt grans vagin de pressa, mentre que en altres casos fins i tot nimietats es converteixen en obstacles. Per exemple, portem dos anys per fer uns murals a la Part Baixa.

Què han tirat endavant? El mamotreto tira endavant, la Tabacalera avança de manera espectacular, el Fòrum de la Colònia transformarà el centre de la ciutat, tots els fons Next Generation avancen, desplegarem el Pla d’Asfaltatge, crearem el cementiri municipal o renovarem la flota d’autobusos amb 37 de nous. A més, les relacions amb la resta d’administracions també van molt bé: Fòrum de la Justícia (96 milions), Hospital Joan XXIII (230 milions), N-340 (12 milions), o

el trasllat de l’ICAC per anar a la Tabacalera són alguns exemples.

Esquerra critica que s’ho han trobat tot fet, sobretot els Next Generation. Ha pogut deixar la seva petjada aquests dos anys? M’encantaria que el que diu Esquerra fos veritat perquè la meva feina hauria estat molt més fàcil. La realitat és que no van deixar res. Bé, 14 milions d’euros de dèficit que vam haver de solucionar. És fal laç dir que van deixar els fons Next Ge-

neration. Una cosa és que et concedeixin els fons i l’altra fer el projecte i executar-lo. Tot ho hem fet nosaltres. De fet, jo mateix vaig crear una comissió de coordinació dels fons.

seig Torroja. Per què ha costat tant abaratir el cost? El senyor Puig (ERC) va posar uns condicionants d’ocupació que eren profundament nocius per fer un canvi.

Era tan difícil revertir-ho? Sí. Primer vam haver de gestionar-ho tot perquè no hi hagués risc de perdre tots els fons. Pels veïns de la Part Alta és una oportunitat.

El que hauria de ser la joia de la corona de la Tabacalera, la biblioteca, encara no està tancada. Sempre que se li pregunta al ministre Urtasun (Comuns) no dona cap resposta. El ministre va fer de ministre. És complicat, qualsevol mena d’inversió va lligada a Hisenda i Economia i suposo que el que no vol és ser reu de les seves paraules. Estem avançant, parlem de manera habitual i crec que el ministre té un compromís amb Tarragona. La comissió tripartida s’ha de convocar d’aquí no gaire, i hi hem de confiar.

A banda, hi ha altres equipaments lligats. La Biblioteca és una part de tot el projecte de la Tabacalera. En aquesta ciutat, quan aconseguim una cosa

“A la Tabacalera hi haurà el conservatori, la universitat EUSES, l’ICAC i el hub digital”

El que sí que van deixar és un contracte de 30 autobusos d’hidrogen, un desastre tècnic i econòmic. Montpeller van haver de renunciar als autobusos d’hidrogen abans que arribessin perquè sabien que era un desastre. Això sí que és llegat republicà.

Un dels projectes amb els fons europeus és el pàrquing del pas-

que hem demanat, no la gaudim ni dos minuts i en demanem una de nova. A la Tabacalera hi haurà el conservatori, amb dos milions d’euros per fer el projecte executiu i que és una demanda eterna. Acollirà també l’universitat EUSES amb estudis de CAFE, l’ICAC al magatzem 6 o el hub digital. A banda del compromís d’obrir els jardins. Com la plataforma del Miracle, és d’aquelles coses que semblava que eren impossibles de solucionar.

Va demanar al ministre que mirés més per Tarragona i el consorci de patrimoni continua verd. Quina relació té amb Urtasun? La relació és molt bona. Coneix Tarragona i Catalunya. Apellaria a les gestions del conseller Collado (En Comú Podem), que és company de partit i confio que podrà demostrar la seva influència amb els seus companys.

Pel que fa al consorci, es farà un primer pas amb la Generalitat? S’està treballant de manera intensa. Esperem que en no massa temps puguem donar notícies bones. És necessari perquè és la forma de gestió que demana la UNESCO. És a dir, un òrgan de gestió que aglutini les diverses administraci-

ons competents. I també pel finançament. Les inversions que hem fet són increïbles i tot ho està pagant l’Ajuntament. Per part de la consellera de Cultura i del president Illa tenim una voluntat inèdita.

Com avancen les negociacions del POUM? Els informes preceptius estan trigant més del que s’esperava, per això hi ha certa demora. Malgrat tot, aquest mandat portarem l’aprovació inicial. Amb la informació recollida, iniciarem les converses de nou amb la resta de grups per generar un consens el més ampli possible i desencallar un tema més.

Quins són els punts més conflictius? El més conflictiu pot ser el tema de la negociació amb CLH. Les pretensions que tenien no eren raonables. Hem d’arribar a acord pel bé de tots. Per CLH, que està en una ubicació que no té sentit, i per la ciutat, ja que és un obstacle pel seu creixement i un anacronisme. El riu ha de ser la nova centralitat física i psicològica.

Encara que no tenen els informes d’inundabilitat, no li preocupa construir la centralitat al voltant del riu? No. El problema d’allà és la via del tren. La seva alçada fa que s’acumulin canyes i és creï un tap. Ho estem treballant amb el Port i el Ministeri. A més, tenim la renaturalització del Francolí, que ha de contribuir a aquesta solució.

L’estació intermodal a Horta Gran que plantegen és compatible amb la de Vila-seca? És el que ens agradarà que ens expliqui

“Si anés al passat què escolliria, una estació econòmica a la Secuita o una de més cara a Tarragona?”

el Ministeri. D’Horta Gran se’n parla des del segle XIX, no és cap bogeria. El Pla territorial de la Generalitat preveu aquesta via per sobre de Tarragona. L’estudi informatiu de la intermodal de Vila-seca diu que l’R16 deixarà de passar per Tarragona. No estem dient que Tarragona es queda igual, sinó que els usuaris hi perdran. Demanem apropar el tren a les persones. Tant de bo el Ministeri digui que són compatibles i que Tarragona no perd, però de moment els informes tècnics externs que tenim ens diuen que no és així.

Alguns polítics i activistes diuen que la intermodal a Horta Gran és una obra faraònica. Han fet estudis? L’Ajuntament de Tarragona no ha donat cap xifra i estem fent un informe tècnic per valorar-ho. Parlen sense coneixement.

És més cara que a Vila-seca? Clar, perquè es vol fer al mig del camp. La pregunta no és quant costa, sinó el servei que oferirà. Si anés al passat què escolliria, una estació econòmica a la Secuita o una de més cara a Tarragona?

N’ha parlat amb els alcaldes més crítics? I tant. Ho han entès. Una altra cosa és que vulguin perseverar en això. Quan el Ministeri ens digui que Tarragona no perd, estarem a un altre escenari.

L’Ajuntament va fer al· legacions. Per cert, vaig entregar les al legacions a l’alcalde Segura (Vila-seca) en mà.

Si les desestimen, fins on estan disposats a arribar? Si ningú ens acredita que els usuaris de Tarragona no perden, anirem fins on calgui.

El projecte metropolità està tocat? Ni molt menys. El transport en autobús metropolità té afectació per l’estació? Els taxis? L’energia? La promoció econòmica? Tot depèn d’aquesta estació? Els interessos

EN VENDER ¿PENSANDO TU PROPIEDAD?

¡Permítenos ofrecerte nuestra ayuda y experiencia para obtener los mejores resultados!

En Immobiliària Hàbitat, entendemos que anunciar tu propiedad por tu cuenta o con la gestión inadecuada puede ser desafiante y consumir mucho tiempo

Pero no te preocupes, estamos aquí para facilitarte el proceso y maximizar tus oportunidades de venta.

metropolitans van molt més enllà.

La resta d’alcaldes de fora del grup impulsor començaran a participar? Sí. Per exemple, en qüestions de mobilitat com la connexió amb l’estació del Camp. 20 anys després no s’ha arreglat el tema de l’aparcament. Hem de buscar solucions. M’he ofert a l’alcalde de la Secuita per ajudar. L’A-27 ha de tenir una segona corona de municipis a l’àrea metropolitana. Per exemple, Valls en forma part perquè va ser una obsessió meva. És una ciutat molt important.

Presentaran la Part Baixa a la Llei de Barris de la Generalitat. Per què aquest i no d’altres com Sant Salvador? Per què no Bonavista o Sant Pere i Sant Pau? S’han de prendre decisions. Després de la Part Alta, la Part Baixa és la zona més antiga de la ciutat i on no s’ha actuat de manera integral. Ara tenim el pla integral per això. Significa això que no es farà res a Sant Salvador si no hi ha Llei de Barris? No. Vam optar pel que tenia un pla integral perquè et dona més punts. La Part Baixa és un barri que ha de revifar, com tants barris marítims que han passat de ser una zona degradada a ser una de moda.

El contracte de la brossa torna a estar a l’espera de decisions judicials. En tot aquest procés, l’Ajuntament hauria pogut fer alguna cosa diferent per evitar-ho? No. El que fem és complir el que ens diuen, tant des dels serveis de la casa com el Tribunal Català de Contractes. Si tot va bé, en dos mesos resoldrà el tribunal i no anirà contra l’execució de la seva mateixa resolució. Aquesta deia que havíem d’excloure l’empresa guanyadora (GBI Paprec) i continuar el procediment. És a dir, donar-li al segon. Així ho hem fet. Si no ho fes, el segon presentaria recursos i ens acusaria de prevaricar. Vaig demanar informes i tots van dir que s’havia de fer així.

Si és tan clar, per què hi ha tan poc consens entre els grups?

Això és la brossa de Tarragona. Si hi hagués consens seria Nàrnia. Quan parlem en privat hi ha molt més consens i la immensa majoria ens diu que fem el que toca. Estem molt tranquils. Ja han anat per la via judicial i els han dit que no. Que la ciutat estigui més neta és l’únic que m’importa.

Junts no entrarà al govern. Està dolgut? Hem parlat amb Junts i En Comú Podem dos anys. Fins i tot formalment a ECP els vaig dir que entressin. Malgrat tot, han ajudat la ciutat des de fora i ho continuen fent. No jutgem les decisions d’altres formacions polítiques en qüestions internes. Respecto la decisió del conseller Sendra i lamento que marxi una consellera del seu grup.

Elvira Vidal (ex Junts) al Diari Més deia que Junts regalava els seus vots i que ella ho espremeria al màxim. Li preocupa? Em va escriure un Whatsapp dient que ho havien plasmat molt dur a l’entrevista. Ella vol fer una oposi-

ció responsable.

El conseller Collado deia que cada vegada estaven més allunyats de vostès. Com és la relació? Li hauria de preguntar a ell. Parlo molt amb el conseller Collado i és amic meu. Queden dos anys i suposo que cadascú fa les coses que creu.

Amb nou regidors ho ha tirat endavant tot. En aquests dos anys les coses no seran tan fàcils? Depèn. Quan dones respecte, sols rebre respecte. El conseller Collado i el conseller Sendra poden vendre als seus votants acció real de govern. Fem reunions de seguiment i poden ensenyar què han aconseguit.

Esquerra criticava que no s’havia complert l’acord en els primers pressupostos. Ara farem el carril bici de Prat de la Riba que ho va demanar el conseller Puig. Crec que se’n penedeixen d’haver aprovat el pressupost i busquen excuses. Quan el que haurien de fer és estar-ne orgullosos. Va ser d’una maduresa política a tenir en compte, haurien de treure pit.

“El conseller Collado i el conseller Sendra poden vendre als seus votants acció real de govern. Fem reunions de seguiment i poden ensenyar què han aconseguit”

Eduard Boada, fill adoptiu de Tarragona

L’Ajuntament va atorgar-li aquesta distinció a títol pòstum en un acte que va recordar el valor patrimonial de la seva figura a la ciutat

Adrià Miró Canturri

Eduard Boada es va convertir en una autèntica institució a Tarragona i, després de deixar-nos el desembre de 2024, encara continua present. A l’estima dels ciutadans, va sumar durant la seva trajectòria homenatges i distincions com la medalla al Mèrit Cultural de l’Ajuntament, la medalla al treball President Macià o l’honor de ser pregoner a les festes de Santa Tecla. Ara en suma una de nova, aquest cop a títol pòstum: fill adoptiu de Tarragona. La distinció es va entregar als seus dos fills en un sentit homenatge on tarragonins i representants públics de la ciutat no van fallar.

“Avui es fa justícia perquè fem Eduard Boada fill adoptiu, però alhora es fa una injustícia perquè és una ofensa que no sigui fill predilecte”, va afirmar l’alcalde Rubén Viñuales a l’inici del seu parla-

ment. Tot i que el mític ‘tascaman’ era més que reconegut com un puntal de la ciutat, ell era nascut a Nulles i va venir a Tarragona de petit. Aquí va créixer al Bar Casa Boada, fundat pels seus pares el 1947, i després va ser ell qui va agafar-ne el relleu. “Sempre deia que havia estudiat a la Rovira i Virgili. No a la universitat, sinó al carrer Rovira i Virgili (on estava ubicat el bar)”, recorda la consellera de Cultura, Sandra Ramos.

“Sempre deia que havia estudiat a la Rovira i Virgili. No a la universitat, sinó al carrer Rovira i Virgili (on estava ubicat el bar)”

La consellera, encarregada de glossar Eduard Boada, va subratllar que el seu establiment va es-

devenir una “institució informal de la Tarragona del segle XX” i “una àgora on confluïen totes les tarragones possibles”. Ramos va lloar el seu paper per la cultura popular a la ciutat, sent un dels impulsors del carnaval, i el seu llegat gastronòmic. “Quan commemorem el 25è aniversari de la declaració de Tarragona com a Ciutat Patrimoni de la Humanitat, és especialment oportú recordar que el senyor Eduard Boada també és patrimoni. No de pedra, sinó de pa, vi i paraula”, afirma.

SAVIESA POPULAR I TENDRESA

Un dels parlaments que va radiografiar millor el tarannà del senyor Boada va ser el d’ Enric Garcia, autor del llibre Senyor Boada Amb una barra de pa sota el braç, recordant a Boada que “avui he portat jo el pa”, va recordar el poc amor de tascaman per les presses

i la icònica paret plena de retalls de premsa. “També penjava articles que el criticaven, però ho feia a dalt de tot. Perquè ser honest no vol dir ser ruc”, va bromejar.

“El senyor Boada era la saviesa popular i l’escepticisme que t’escodrinyava amb les ulleres una mica baixades, però també aquesta tendresa i aquest fons idealista que persistia”, descriu. L’Enric considera que mirar la seva figura des del localisme o com un personatge folkloritzat és un error. “Boada era un gran narrador, dignificava les històries que no sortien als llibres. Va convertir l’entrepà en un objecte de culte”, destaca. A més, apunta que “la tradició és el que el va fer creatiu” a nivell gastronòmic.

L’escriptor recalca que després que el senyor Boada alimentés generacions de tarragonins, ara és el moment de la ciutat “d’alimentar el seu record”. I va tancar el seu discurs de la mateixa manera amb què Boada s’acomiada als àudios de whatsapp que tant troba a fal-

tar: “bueno, adeu”

ENTREPANS I AMPARITO ROCA

Els seus dos fills van ser els encarregats de rebre la distinció del fill adoptiu, emocionats pels diversos parlaments i rebent l’amor de tot el públic durant l’acte i en els minuts posteriors. “Són coses boniques que el meu pare mai hagués imaginat. Una persona no mor si no la deixen de recordar”, va dir el seu fill.

A banda dels discursos, l’acte va tenir un toc musical amb diferents cançons de temàtica tarragonina i un Amparito Roca final en homenatge al senyor Boada que va fer aixecar tots els assistents de les seves cadires. A més, la nota gastronòmica no va faltar a la cita. Va ser de la mà d’Ol’Dirty Smash, un establiment que emula els seus entrepans i que en va portar uns quants per recordar-lo. Sense pressa i degustant un bon entrepà entre anècdotes, la millor manera de tenir-lo present.

“Boada era un gran narrador, dignificava les històries que no sortien als llibres. Va convertir l’entrepà en un objecte de culte”

El Camp de Tarragona se suma a la crida i projecta 1.942 nous habitatges assequibles

El territori ha presentat 66 solars a la primera convocatòria del Pla de la Generalitat per a construir 50.000 habitatges assequibles fins al 2030

Adrià Miró CAnturri

El Pla 50.000 comença a caminar. Amb ell, la Generalitat de Catalunya preveu construir 50.000 nous habitatges públics fins al 2030 per intentar descongestionar el mercat immobiliari. Entre les mesures, es pretén reduir el temps d’execució de les obres, oferir ajudes als promotors perquè els habitatges es puguin oferir a un preu inferior al de mercat, i convocar la primera Reserva Pública de Sòl de Catalunya.

Com comentava la consellera

d’Habitatge, Sílvia Paneque, “la voluntat és que no quedi cap solar per construir per manca de finançament”. Per això, han fet una crida tant als ajuntaments —als quals han demanat solars municipals— com als promotors privats per tirar endavant aquesta estratègia. Aquest mes de febrer es va convocar la primera reserva pública de solars, i el país ha respost. En total, s’hi han presentat 666 solars, amb els quals es podran construir 21.289 habitatges assequibles. El 10% dels solars provenen del Camp de Tarragona, on hi ha la projecció

de 1.942 immobles.

TARRAGONA LIDERA LA LLISTA

D’entre tots els municipis, qui incorpora més solars en aquesta primera convocatòria és la capital, Tarragona, amb nou solars que permetrien la construcció de fins a 827 habitatges. A més, si se sumen els 192 que s’estan construint actualment al PP-10, la ciutat podria assolir prop d’un miler de pisos nous en els pròxims anys.

El conseller d’Urbanisme, Nacho García, ha destacat “el compromís del govern municipal per garan-

tir el dret a l’habitatge digne als tarragonins” i ha remarcat que aquests nou solars “exemplifiquen l’aposta per l’habitatge protegit ”. Cal tenir en compte que els terrenys inclosos en la convocatòria no es concentren en una sola zona, sinó que s’estenen de Llevant a Ponent. No tots, però, són de titularitat municipal: tres són de SMHAUSA, quatre de l’Ajuntament i dos de la Generalitat.

Entre aquests solars, destaca el de Joan Fuster, 27, a la Vall de l’Arrabassada, amb capacitat per a 65 habitatges impulsats pel servei municipal d’habitatge. A la zona del PP-10 hi ha dos solars de SMHAUSA, amb possibilitat de construir 87 i 65 habitatges, res-

A Tarragona, destaca el solar de Joan Fuster, 27, a la Vall de l’Arrabassada, amb capacitat per a 65 habitatges impulsats pel servei municipal d’habitatge

pectivament. A aquests se’ls suma un solar de la Generalitat on es podrien projectar fins a 150 habitatges.

Els quatre solars municipals inclouen el del carrer Floresví Garreta, 6, on es podrien construir 25 habitatges; el del carrer Accés a la Floresta, 13, amb una capacitat de fins a 231 habitatges a través d’un dret de superfície; el de Vidal i Barraquer, 30, amb 80 habitatges; i el del carrer Calderers, a la Part Alta, amb 5 habitatges nous. Aquests dos últims podrien ser desenvolupats per la Generalitat. Finalment, el solar de Pont i Gol, també de titularitat autonòmica, permetria construir fins a 119 habitatges.

MÉS DE LA MEITAT DELS SOLARS, AL TARRAGONÈS

Més enllà de la capital, la comarca del Tarragonès també actua com un dels motors del territori pel que fa a la mobilització de solars. En total, s’hi preveuen 1.229 habitatges repartits en 34 solars. A la zona del Baix Gaià hi ha fins a quatre municipis a la llista. Torredembarra en presenta tres, amb una projecció màxima de 78 habi-

SOLARS AL CAMP DE TARRAGONA

Tarragonès 34 solars / 1229 habitatges

• Tarragona 9 solars

• Constantí 6 solars

• La Canonja 5 solars

• Altafulla 4 solars

• Nou de Gaià 4 solars

• Torredembarra 3 solars

• Salou 1 solar

• Roda de Berà 1 solar

• Els Palaresos 1 solar

Baix Camp 18 solars / 580 habitatges

• Reus 5 solars

• Cambrils 3 solars

• Vandellòs i L’Hosp. 2 solars

• Mont-roig 2 solars

• Almoster 2 solars

• Aleixar 1 solar

• Borges del Camp 1 solar

• Maspujols 1 solar

• Montbrió 1 solar

Alt Camp 7 solars / 73 habitatges

• Valls 5 solars

• Alcover 2 solars

Priorat 4 solars / 28 habitatges

• Falset 2 solars

• Els Guiamets 1 solar

• Cabacés 1 solar

Conca de Barberà 3 solars / 32 habitatges

• L’Espluga 3 solars

Tarragona

tatges. Dos d’ells són adjecents i es troben on actualment hi ha un aparcament passada l’Escola l’Antina i sota el pont de Clarà. En poc més de 4.000 metres quadrats hi podrien encabir 74 immobles. El tercer és al carrer de l’Hort del Nab, amb quatre pisos.

Tant Altafulla com la Nou de Gaià compten amb quatre solars cadascun. En el cas d’Altafulla, es tracta de dos a la Ronda de la Creueta (20 i 4 habitatges), carrer Cànem, 1 (23 habitatges) i el carrer Roure, 10, a les Brises del Mar (1 habitatge). Finalment, Roda de Berà ha presentat un solar al carrer Rosa Sensat, a la urbanització del Francaset, per construir-hi entre 18 i 20 pisos.

Un altre municipi amb una presència destacada és Constantí, que presenta sis solars. Tot i això, cap d’ells és de titularitat municipal. El mateix succeeix a Salou, que té un solar a la convocatòria, però tampoc és propietat de la capital de la Costa Daurada. Amb tot, des del consistori salouenc asseguren que estan estudiant afegir-ne algun en futures convocatòries i assenyalen l’impuls de projectes com l’Eix Cívic, que preveu portar habitatge social al centre de la localitat.

La Canonja sobresurt com un dels municipis més actius, amb cinc solars inscrits. Dos d’ells seran de gestió municipal: el de Rambla 15 d’abril, número 9, on es podrien fer 7 habitatges, i el de Comte de Llar, número 25, amb capacitat per a 9. Segons l’alcalde, Roc Muñoz, el municipi està treballant en la creació d’una empresa municipal d’habitatge, que gestionaria aquestes promocions i d’altres. A més, la Canonja està negociant la incorporació de nous solars de cara al futur. Els altres tres solars canongins seran gestionats per la Generali-

Reus projecta un total d’uns mil habitatges nous en els pròxims anys, sumant els diversos projectes en marxa

tat: el del carrer Marina, 53 (amb 18 habitatges), el de Comte de Llar, 29 (amb 20 habitatges) i el de Masricart, 68-70-72, que permetria la construcció de 15 habitatges més. En total, el municipi podria sumar 69 habitatges nous.

LA COSTA DEL BAIX CAMP ACCELERA

A la comarca del Baix Camp s’han presentat 18 solars amb una previsió de 580 habitatges. El gruix de les promocions se centra a les localitats costaneres, amb set solars, i a la capital, Reus, amb cinc. L’Ajuntament reusenc n’ha presentat quatre de propietat municipal, situats als carrers Ball de Diables, Vilafortuny, Vallroquetes i Pich Aguilera, on es preveu la construcció d’unes 300 pisos. De fet, la ciutat projecta un total d’uns mil habitatges nous en els pròxims anys, sumant els diversos projectes en marxa.

A Cambrils, s’hi presenten tres solars amb la intenció de construir-hi 138 habitatges. En concret, 52 d’aquests habitatges es destinarien a joves i s’ubicarien al carrer Anoia; 32, pensats per a famílies, estarien a la plaça Carles Roig; i 54 habitatges per a gent gran es construirien a la zona de Nova Augusta. L’alcalde, Oliver Klein, afirma que “el govern està compromès en garantir una oferta real i assequible per a la ciutadania”, i destaca el nou Pla Local d’Habitatge que ja Reus

Torredembarra

kidsandus.es/ca

La Martina Kids&Us Tarragona Av. Marqués de Montoliu, 10-12 - Tarragona 977220734 / 640110557 tarragona@lamartinaschool.com

La Martina Kids&Us Reus Centre C/ Galanes, 33 - Reus 977341952 / 640539741 reus@lamartinaschool.com

La Martina Kids&Us Salou C/ Pau Casals, 1 Ed. Cubic - Salou 977385033 / 628519104 salou@kidsandus.es

La Martina Kids&Us TGN Arrabassada C/Llorenç de Villalonga, 5 - Tarragona 977081074 / 627285997 tarragona.arrabassada@kidsandus.es

La Martina Kids&Us Cambrils

Pg. Sant Joan Baptista la Salle, 26 - Cambrils 977792740 / 647317131 cambrils@lamartinaschool.com

La Martina Kids&Us Reus Gaudí C/ d’Antoni Gaudí, 36 Baixos - Reus 977 34 19 82 / 640110550 reus.gaudi@lamartinaschool.com

estan començant a dissenyar. Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant i Mont-roig del Camp també han aportat un parell de solars cadascun. A Vandellòs, el solar del carrer de la Font, 4 podria acollir dos habitatges, mentre que a l’Hospitalet de l’Infant, el del carrer Major, 25 permetria fins a cinc habitatges, segons el planejament vigent. A Mont-roig del Camp, els solars presentats són el de l’antic Casino, al carrer Major, i el dels Arenals, a la zona de les Pobles.

Altres municipis amb presència a la convocatòria del Baix Camp són Almoster amb dos solars i l’Aleixar, les Borges del Camp, Maspujols i Montbrió del Camp, cadascun amb un solar.

VALLS MIRA AL CENTRE HISTÒRIC

A la comarca de l’Alt Camp es preveuen 73 habitatges repartits en set solars: dos a Alcover i cinc a Valls. A la capital, l’Ajuntament aposta pel Centre Històric com a zona prioritària. L’alcaldessa, Dolors Farré, remarca que “per fer un Centre Històric viu, hem de fer que la gent hi visqui i hem d’apostar per l’habitatge”

En aquesta primera convocatòria s’han presentat tres àmbits, que inclouen quatre solars. Un d’ells, al carrer Pouet (3, 5 i 7), permetria sis habitatges. Un segon, situat a la cantonada dels carrers Santa Marina i Sant Francesc, tindria una capacitat per a vuit pisos. I el tercer, a l’àmbit de Sant Antoni i Santa Úrsula, podria oferir fins a

27 habitatges, ja conveniats amb Incasòl. A banda, es preparen dues promocions més per a la següent convocatòria, amb una previsió de 21 habitatges.

Les comarques amb una presència més modesta en aquesta primera convocatòria són la Conca de Barberà, amb tres solars per a 32 habitatges, i el Priorat, amb quatre solars que permetrien la construcció de 28 immobles. Concretament, els municipis són l’Espluga (3), Falset (2), Cabacés (1) i els Guiamets (1)

A QUI ANIRAN ELS HABITATGES?

Tot i que encara no s’ha definit si els habitatges seran de lloguer o compra, ni quin serà el seu preu, la conselleria d’Habitatge manté la

Dolors Farré:

“per fer un Centre Històric viu, hem de fer que la gent hi visqui i hem d’apostar per l’habitatge”

prudència, ja que els solars presentats tenen encara caràcter provisional.

Amb tot, ja s’ha fixat que un mínim del 25% dels habitatges construïts s’adreçarà a joves, i un màxim del 10% es podrà reservar per a famílies en situació de vulnerabilitat residencial. En el cas dels solars municipals, seran els ajuntaments els que definiran a quins col lectius es destinaran els habitatges restants, respectant els criteris mínims fixats.

UN ANY PLE D’EMOCIÓ

AMB + PORTAVENTURA CLUB

Ja fa 30 anys que Dragon Khan es va convertir en l’element distintiu del nostre paisatge a la Costa Daurada. Quantes generacions de la mateixa família ja han viscut moments únics per formar part de +PortAventura Club?

Gràcies als passis de temporada, viuràs molts moments inoblidables amb la família i els amics. L’Explorer Pass i el Discoverer Pass, per exemple, ofereixen accés il·limitat a PortAventura Park i accés lliure als pàrquings, a més de descomptes exclusius als hotels, els restaurants i les botigues del resort

AMB EL TEU PASSI,

VIU UN ESTIU SENSE LÍMITS

Poder refrescar-te mentre et diverteixes a Caribe Aquatic Park és una de les activitats que a l’estiu venen més de gust.

I aquest és un dels avantatges de l’Explorer Pass, que t’ofereix accés il·limitat al parc aquàtic del 24 de maig al 8 de juny i del 8 al 21 de setembre. I, per gaudir de l’experiència prèmium, amb el Discoverer Pass pots accedir-hi durant tot l’estiu, a més de tenir accés il·limitat a Ferrari Land durant tota la temporada.

Diferents tipus de passis, tots ells pensats per viure un any inoblidable.

Discoverer

TARRAGONINS A L’INFERN NAZI

Una placa per rescatar la memòria

64 tarragonins van passar pels camps de concentració nazis i ara tenen una placa que els recorda al subcamp de Gusen

Adrià Miró Canturri

Diuen que, si no se’n parla, no existeix. I la memòria d’aquest país està plagada de petites històries silenciades durant dècades. 9.538 espanyols van passar pels camps de concentració nazi, dels quals 7.532 van anar a parar a Mauthausen-Gusen, a Àustria. Allà eren anomenats ‘Rotspanier’ (espanyol roig en alemany), nom que feia referència a la seva ideologia política marcada per la lluita al bàndol republicà durant la Guerra Civil.

Entre tots els deportats, 64 d’ells eren de Tarragona i des d’aquest 10 de maig el subcamp de Gusen

compta amb una placa que els recorda i manté viu el seu llegat. En ella es pot llegir: “En memòria de tots els tarragonins deportats als camps nazis, víctimes de la persecució i la barbàrie humana”. L’homenatge se suma a les llambordes que s’estan instal lant a diferents punts de Tarragona i assenyalen el lloc on van viure aquests deportats.

La placa de Gusen es va col locar durant una visita en el marc de la celebració dels 80 anys de l’alliberament de Mauthausen. L’acte el va protagonitzar una expedició formada per l’alcalde Rubén Viñuales, la consellera de Me -

PRESOS SENSE PAÍS

Tot i que alguns espanyols van dur el triangle vermell als camps de concentració, símbol que identificava els presos polítics, la majoria d’ells el van portar de color blau. En la categorització dels camps, aquest se’ls atorgava als apàtrides. Era el cas dels republicans, als quals el règim de Franco no els reconeixia com a espanyols. De fet, un cop van ser alliberats, molts d’ells van quedar als llimbs, ja que no tenien país on tornar.

mòria Històrica, Sandra Ramos, i diversos familiars de deportats. “Em va impactar molt veure on va morir el meu tiet avi i sobretot compartir moments amb familiars més directes de deportats”, explica Ester Roca, qui va perdre el seu tiet avi en aquell indret que ara sembla “idíl lic” “Ho veus i penses: com pot ser que això fos un infern?”, reflexiona.

Per la seva part, Sandra Ramos

“Si deien que Mauthausen era l’infern, Gusen era l’infern de l’infern. Hi portaven gent que ja no els servia per als treballs forçats”

destaca l’emoció a flor de pell de l’expedició i el “patiment” que està present a l’ambient del camp. Entre els moments més sentits del viatge, la consellera posa el focus en un que demostra que les “ferides no s’arriben a tancar mai”. “Va ser emocionant veure la Maria Glòria Agramunt –filla d’un deportat mort al camp- apropar-se al crematori i explicar-li coses al seu pare”, apunta.

DEL FRONT REPUBLICÀ A LA REPRESSIÓ NAZI

De fet, les històries són moltes i variades. Dels 64 represaliats tarragonins, 40 van ser assassinats, un es considera desaparegut i 23 van ser alliberats. En el cas de la Maria Glòria Agramunt , no va saber que el seu pare havia mort fins al 1958 i va passar tota la seva infantesa esperant el seu retorn. “Cada cop que trucaven a la porta de casa, li feia un salt el cor pensant que podria ser el seu pare”, relata Ramos.

Pel que fa a l’Ester Roca, la seva família ve travessada per la cultura política del PSUC i l’exili durant el franquisme. Tant el seu avi com el seu tiet avi van marxar de Catalunya l’any 1939. L’avi va estar anys a l’exili passant per camps de treball i inclús la seva filla (la mare de l’Ester) va néixer a França. Mentre que el tiet avi va ser detingut i va anar a parar a Mauthausen el 1940. D’ell únicament tenen una carta on “li fan dir” que és pres de guerra i que es troba bé i una de l’abril de 1942 on anuncien que ha mort a Gusen el 25 de desembre de 1941.

El primer cop que l’Ester va sentir a parlar del seu tiet avi era molt petita. Va ser l’any 1984, quan acompanyava la família a l’estrena del monument pels tarragonins morts a Mauthausen que van instal lar al Camp de Mart. “Allà la meva àvia va preguntar si coneixien el Josep Maria Madarro. Li van dir que sí i ella va preguntar si sabien com havia mort. Aleshores van respondre: millor que no ho sàpigues. És una cosa que se’m va quedar al cap”, explica. Aquella experiència va aflorar quan li va tocar fer una obra de teatre sobre els judicis de Nuremberg a l’institut i la va impulsar a investigar sobre els seus familiars.

UNA PLACA A GUSEN

L’Ajuntament de Tarragona aplega ara aquest llegat amb una placa al subcamp de Gusen. La ubicació té un fort valor simbòlic,

ja que tots els tarragonins morts a Mauthausen-Gusen ho van fer en aquell subcamp. “Si deien que Mauthausen era l’infern, Gusen era l’infern de l’infern. Hi portaven gent que ja no els servia per a ls treballs forçats”, esmenta Ramos.

La consellera creu que aquest gest és una passa més per reconèixer la “múltiple condemna” que van patir els republicans espanyols. “Molts van lluitar al front republicà, després van anar a França i van lluitar amb la resistència, i alguns van ser capturats i deportats als camps d’extermini. Una vegada van ser alliberats, no tenien un país on anar. Havien estat declarats apàtrides per Franco. La majoria no van poder tornar i, els qui ho van fer, van ser obligats al silenci”. L’Ester és coneixedora d’aquest

silenci que es va imposar a la societat espanyola. El seu avi, que va patir anys d’exili, ho va portar sense fer ostentació, tot i que els seus companys de partit l’admiraven per la seva trajectòria. “Volia que el que havia passat no es tornés a repetir. Tenia la sensació que no eren models de res i no volien explicar el seu patiment”, assenyala. Ella ha sigut una de les múltiples persones d’aquesta “tercera generació” que ha volgut recuperar el record i les vivències dels seus familiars a l’exili i als camps nazis. “És la tercera generació qui ho està volent recuperar, gràcies també a la Llei de Memòria Democràtica, els Ajuntaments i la Generalitat”, reivindica. Amb tot, critica que l’Estat espanyol encara no hagi demanat perdó.

EL REI A MAUTHAUSEN

A banda de la col locació de la placa, la comitiva tarragonina també va assistir a l’homenatge que se celebra cada any a Mauthausen. Allà van assistir diferents autoritats, entre elles els Reis d’Espanya, que feien acte de presència per primer cop. Per part del govern central hi havia el ministre de Drets Socials Pablo Bustinduy. De fet, la implicació de les institucions espanyols a aquests actes no ha estat tan fluida com passa en altres estats.

LES ESCALES DE LA MORT

Una de les imatges més impactants del camp són les anomenades escales de la mort. Per allí els pujaven i baixaven unes dotze vegades al dia carregant pedres de la pedrera. “Si queien, els soldats els pegaven o els tiraven. Eren espais pensats pel patiment extrem de la gent que hi anava, la seva desaparició i sobretot el seu oblit. Eren deshumanitzats”, esmenta Sandra Ramos.

Han hagut de passar 80 anys perquè el cap d’Estat hi sigui present i l’únic president del govern que ha assistit oficialment ha sigut José Luis Rodríguez Zapatero.

“Mai és tard per fer un primer pas com el del rei, però ha d’anar acompanyat de declaracions i unes intencions. L’Ajuntament està fent una feina brutal i no pot quedar només aquí. Hem d’anar als instituts i s’ha de poder ensenyar”, reflexiona l’Ester. Per la seva banda, la consellera Ramos posa en valor escenes com la dels Reis a l’acte. “Que el cap d’Estat, que és d’una monarquia heretada de la dictadura, reti homenatge als exiliats republicans és interessant. Ens pot agradar més o menys, però mentre sigui el nostre cap d’Estat és important demostracions d’aquest tipus”. A més, en un context on la dreta radical es reforça a tota Europa, Ramos creu que 80.000 assistents a l’homenatge són “un bri d’esperança”.

de l’espurna cultural del Moll de Costa anys 25

L’equipament cultural celebra un quart de segle en què s’ha convertit en un referent del territori

Adrià Miró Canturri

Moll de Costa i cultura. Si aquests dos termes són avui indestriables és en bona part gràcies a la inauguració del Museu del Port de Tarragona fa 25 anys. Aquest equipament va néixer el 13 de maig del 2000 per donar a conèixer el patrimoni portuari i l’entorn marítim de la ciutat. La seva posada en marxa va ser un punt d’inflexió per apropar el Port a la ciutat i per convertir aquell indret en l’actual Rambla de la Cultura.

“El Museu del Port és el buc insígnia del Moll de Costa. La seva obertura va ser la guspira per a reconvertir aquest espai en una veritable Rambla de la Cultura i després de 25 anys és una de les propostes museístiques indispensables de la ciutat ”, afirma el president del Port de Tarragona, Santiago J. Castellà. Per la seva banda, la directora del Museu, Mercè Toldrà Dalmau,

explica que l’equipament “ha sabut unir el mar i el patrimoni en un mateix espai” i posa èmfasi en la capacitat de preservar el testimoni de la gent del mar, especialment del Serrallo.

“La seva obertura va ser la guspira per a reconvertir aquest espai en una veritable Rambla de la Cultura i després de 25 anys és una de les propostes museístiques indispensables de la ciutat”

DOBLE COMMEMORACIÓ

Precisament, el Museu ha encetat un calendari commemoratiu sota el lema ‘Mar i patrimoni’, amb activitats que s’allargaran durant tot l’any. El 13 de maig, dia de l’aniversari, va donar el tret de sortida amb una doble commemoració.

Per un costat, l’acte institucional que va aplegar representants del territori, donants, personal de l’Autoritat Portuària i expresidents de l’APT. En ell, es va posar en valor el “pol cultural” que suposa el museu i la porta al món marítimoportuari en què s’ha convertit. A més, l’acte va comptar amb un concert de Bratia, una banda que explora música amb arrels marineres i la fusiona amb jazz, i un tast de la cuina serrallenca.

D’altra banda, el dia de l’aniversari també va estar marcat pel matinal escolar, amb la participació d’un centenar d’alumnes. L’activitat va funcionar com una Fira de Projectes, on els alumnes van presentar els resultats dels seus treballs relacionats amb el Museu del Port. De fet, en aquests 25 anys l’equipament s’ha convertit en una eina indispensable per apropar el món mariner als més

Via de l’Imperi Romà, 11 - Tarragona 636 526 591 |info@d4ki.com www.d4ki.com

Estàs cansat que la teva empresa estigui estancada?

A D4Ki, entenem que el teu èxit és la nostra prioritat número u. Per això, hem creat una experiència de consultoria que col·loca les teves necessitats i metes en el centre de tot el que fem. Com?

• Aprofundim en la teva empresa, els teus objectius i les teves necessitats per a crear un pla d’acció únic.

• Desenvolupem solucions innovadores que s’ajusten a la teva realitat i t’ajudem a aconseguir les teves metes.

• Et guiem en cada pas del camí, brindant-te el suport i l’experiència que necessites per a tenir èxit.

• Et facilitem les eines per a destacar en el teu mercat i superar als teus competidors.

• T’acompanyem en la presa de decisions estratègiques, oferint la seguretat que estàs en el camí correcte.

• Ens dediquem a construir una relació duradora amb tu. Som el teu soci estratègic al llarg del teu

viatge empresarial. Som aquí per a donar-te suport en cada pas del camí.

• No ens aturem una vegada que s’implementen les solucions. Estem disponibles per a donar-te suport continu i assessorament expert en totes les etapes del teu viatge empresarial.

Telefona al 636-526-591, envia’ns un correu a info@d4ki.com o visita el nostre lloc web www.d4ki.com.

joves. Per ell ja han passat més de 200.000 assistents que són públic escolar.

ACTES DURANT TOT L’ANY

Després d’un mes de maig on la Nit dels Museus i la Tarraco Viva han agafat protagonisme, el pròxim 11 de juliol la programació continua amb la XII Nit Literària al Far de la Banya, on els lectors seran els donants i el públic habitual del Museu. A la tardor, es publicarà un llibre que recollirà narracions inspirades en diferents elements de la col lecció del Museu del Port de Tarragona i s’estrenarà l’exposició el ‘Cargol de la Muralla’

Com a novetat, el Museu incorporarà un servei d’audioguies, que millorarà l’experiència dels visitants, especialment d’aquells que fan la visita a títol individual. Tanmateix, s’està preparant el projecte GastroBlau, un espai dins del Museu destinat a la gastronomia serrallenca.

EL MUSEU EN DADES

En aquests 25 anys 520.000 persones han passat per l’equipament. D’aquestes, més de 200.000 són públic escolar. Més de 78.000 han participat en visites en grup, més de 150.000 en visites individuals, (incloent-hi les visites al Far de la Banya) i més de 90.000 en activitats, jornades i conferències. La mitjana de visitants anual és de 20.500 persones, si bé en els darrers anys s’han registrat xifres considerablement superiors. De fet, els visitants han anat in crescendo des de la reinauguració del Museu el 2021 i l’any passat van visitar-lo 28.000 persones. Tot i que actualment compta amb un fons de 1747 peces, n’exhibeixen 300 al Refugi 2 del Moll de Costa.

25 ANYS DE CANVIS

El Museu del Port ha evolucionat al llarg d’aquest quart de segle. Per commemorar el 20è aniversari, es va decidir fer-li una rentada de cara i renovar-lo al complet. Van reformar l’edifici i es va preparar una nova museïtzació. El projecte va deixar enrere l’organització cronològica per agrupar-ho tot en un relat per temàtiques amb una experiència immersiva, activa i moderna. El trajecte sobrevola l’origen dels ports, les tècniques de navegació, els oficis representatius del mar, el creixement sostenible del Port, la seva influència al territori o l’exposició de peces trobades al fons marí que ens permeten entendre l’evolució de la navegació.

La mateixa col lecció també ha notat el pas d’aquests 25 anys i actualment compten amb 1747 peces, de les quals 1350 són donacions vinculades al món pesquer, marítim i nàutic. Entre elles, destaquen fotografies, vestimenta o embarcacions. Una de les més aclamades és La Bruja, un bot balandre de més de 3 metres. A les donacions també s’hi han afegit les

troballes històriques. Per exemple, els derilectes de la plaça dels Carros, unes embarcacions datades entre els segles XVII i XVIII que es van trobar a l’excavació del pas soterrat de 2011. Això ha permès al Museu del Port ser l’únic en tot l’Estat que exposa dos derilectes d’embarcacions.

A banda de les incorporacions a la seva col lecció i l’activitat diària, el museu participa en diverses iniciatives conjuntes com la Nit dels Museus, la Tarraco Viva o les Jornades Europees del Patrimoni. Així mateix, els contes infantils Petit Museu, editat amb la Biblioteca Municipal i que explora la cultura del Serrallo, és un altre dels exemples d’aquestes sinergies que ha creat amb la ciutat i el territori. Un seguit d’activitats que han fet del Museu del Port de Tarragona un referent per explicar el nostre vessant més mariner.

En 25 anys la col· lecció compta amb amb 1747 peces, de les quals 1350 són donacions vinculades al món pesquer, marítim i nàutic

Atenció a domicili

977 259 908

680 494 060

www.lateclaacasa.cat domicili@xarxatecla.cat INFORMA-TE’N A:

TRESILLOS | MENJADORS

DORMITORIS

AUXILIARS | DESCANS

JOAN

MARIA SARDÀ

, Alcalde de la Pobla de Mafumet

“30 anys sent alcalde amb majoria absoluta t’obliga a respondre a la confiança que els veïns dipositen en tu”

Entrevistem l’alcalde de la Pobla de Mafumet, Joan Maria Sardà, per conèixer les transformacions que viu el municipi i el seu paper en l’articulació del territori

Adrià Miró Canturri

La pandèmia va marcar molt l’anterior mandat. Ara que arribem a l’equador d’aquest, què en destaca? La pandèmia ens va canviar profundament la vida. A nivell local, vam haver de frenar molts projectes. Per exemple, la renovació de l’avinguda de la Generalitat era un d’ells i ara es fa realitat. També hauria d’haver començat la renovació d’un pont, una obra que ja està adjudicada. Estem recuperant els projectes que van quedar penjats l’anterior legislatura i estem en una inèrcia positiva.

Amb l’últim tram de l’avinguda de la Generalitat, tindrem un nou carrer amb plataforma única. Quins són els canvis urbanístics que està vivint la Pobla? Fa uns anys vam començar amb la plataforma única al casc antic, que vam remodelar completament. És important que la gent percebi el canvi que hi haurà: es tracta d’un urbanisme modern, sense aparcament en aquest primer tram de l’avinguda. La llum dels fanals serà RGB (pot canviar de color) i donarà una entrada molt potent al nostre municipi.

També renovarem l’enllumenat

de la rambla, de dalt a baix, per contribuir a l’estalvi energètic. En aquest àmbit, ara estem fent les expropiacions d’uns edificis afectats a la rambla, i el següent pas serà licitar-ne l’obra. Es generarà un eix molt potent, que complementa el de la Mina de Madró, inaugurat fa un any.

A banda del que és visible, també s’aprofita per renovar totes les canonades, oi? Les canonades i el clavegueram són molt antics i s’estan renovant completament. A més, una tercera part del poble ja compta amb xarxa separativa per

•Hamburgueses

a les aigües pluvials i fecals, cosa que ens permet evitar que tota l’aigua acabi a la depuradora quan plou. Pel que fa a l’aigua, també hem inaugurat un dipòsit nou i tenim una reserva de més de quatre milions de litres, la qual ens permet garantir el subministrament en cas d’emergència, com durant l’apagada.

Un dels projectes més destacats que tenen en cartera és la renovació del Complex Esportiu. Per què cal un canvi? El Complex Esportiu Municipal són instal lacions que tenen 22 anys i han quedat obsoletes. Hem elaborat un pla director molt ambiciós i ara estem en procés de concurs per redactar el projecte definitiu. A partir de l’any vinent, començarem les obres. Volem crear un espai agradable, obert al poble i apte per passejar-hi.

Quan parlem de la Pobla, sovint se’n destaquen els serveis socials. Encara hi ha marge de millora? L’objectiu principal de l’equip de govern és oferir la màxima qualitat de vida als veïns. Intentem ajudar al màxim, amb iniciatives com les beques a l’estudi. Sempre hi ha aspectes a millorar, però el nostre model és sostenible i equilibrat.

Tenim capacitat de resposta. Per exemple, en l’àmbit de la seguretat, hem instal lat càmeres a petició dels veïns i hem incorporat dos vigilants més. Tot i això, vam rebre una carta del cap de l’Àrea Bàsica Policial (ABP) de Tarragona que afirmava que, en els últims 12 mesos, la Pobla de Mafumet ha estat el poble amb menys incidències delictives.

Pel que fa a l’habitatge, van tenir un bloc de veïns a punt de ser desnonats. Què va passar? Era un bloc sense cap ocupa, amb gent que pagava el lloguer. Tot va ser fruit d’un frau: el promotor no pagava la hipoteca i la Sareb se’n va fer càrrec. A partir d’aquí, l’Ajuntament va actuar amb diligència, ja que hi havia una ordre de desnonament per a finals de novembre. Vam liderar la situació i vam aconseguir aturar el desnonament. Un

cop frenat, es va negociar amb la Sareb, veí per veí, un lloguer assequible/social o, directament, la compra. Va ser un treball molt intens per part dels nostres serveis socials.

“Direm

la nostra a les pròximes reunions de l’àrea metropolitana”

S’està parlant de les mercaderies per l’interior. Com veuen el debat? Ens ho mirem des de la segona fila. Per exemple, a l’àrea metropolitana no ens havien convidat ni informat. Ara sembla que això està canviant, i direm la nostra en les pròximes reunions. Un dels temes serà el de les mercaderies per l’interior, però encara no sabem exactament què es proposa.

La sensació és que algú haurà de cedir per arribar al consens. Preocupa que els toqui a vostès?-

Activitat pedagògica entorn el món de la mar per a centres educatius i públic familiar.

MUSEU DEL PORT DE TARRAGONA Moll de Costa, s/n

Connectar el passat amb el present per preservar la identitat cultural del patrimoni marítim i portuari de la ciutat.

EXPERIÈNCIA

Explorar amb elements interactius i immersius el port, la pesca, el comerç, l’esport nàutic i altres activitats marítimes.

2025 2000 DIDÀCTICA PATRIMONI

Cal consens i que ningú surti com a guanyador o perdedor. Dir que vols portar les mercaderies per l’interior perquè a la costa molesten no és un argument suficient. Necessitem arguments sòlids. Si el problema són les molèsties, caldrà prendre moltes precaucions perquè no es traslladin aquí. La línia Reus-Roda travessa la Pobla. El ciutadà de la Pobla no té menys drets que el de les localitats de costa. Per tant, cal buscar un equilibri i ser curós a l’hora de plantejar alternatives.

Comenta que se’ls tindrà més en compte a l’àrea metropolitana. De quina manera? Ho desconec. L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, m’ha dit que a les pròximes reunions hi serem presents.

Què hi poden aportar? Els pobles del polígon nord no hem tingut mai pes en les decisions del territori. El costum ha estat apanyar-nos sols. Quan s’han fet infraestructures, no s’ha pensat en els nostres pobles. Per exemple, tenim l’A-27 perquè era el camí més curt per arribar al Port. Si no hi ha una explicació clara de què és l’àrea metropolitana, és difícil tenir una posició en un debat on no has estat.

Li agradaria que s’explorés la via de portar el tramvia a la Pobla? I tant! Tenim un complex petroquímic on treballen entre dos i tres mil persones cada dia. T’imagines el que suposaria tenir aquesta comunicació? No només per als treballadors, sinó també per als mateixos veïns. Seria un tema cabdal.

L’Ecoplanta anirà finalment al Morell. Tot i no estar al seu terme municipal, també és una bona notícia per a la Pobla? Per a la Pobla i per al conjunt del territori. Ens assegura 50 anys més de continuïtat del complex. Sense

“Som el poble amb menys delinqüència del Tarragonès en l’últim any”

aquestes noves plantes, possiblement el polígon hauria entrat en decadència.

El complex i les institucions estan preparats per afrontar la descarbonització? Sí, n’estic convençut. Ja es parla d’electrificar moltes plantes i de capturar el CO₂. Van en la bona direcció.

Ha estat 30 anys a l’alcaldia encadenant majories absolutes. Però no és el mateix ser alcalde als anys 90 que ara, el 2025. Com ha viscut aquests canvis? No hi ha altra opció que adaptar-te. A les noves tecnologies, a la societat... Si et quedes obsolet, t’envien cap a casa. La clau és adaptar-te als nous temps, i has de respondre a la confiança que els veïns dipositen en tu, i fer-ho amb treball, il lusió i eficàcia.

Té gasolina per a més? El que tinc és il lusió. Mentre en tingui i

els veïns confiïn en mi, continuaré. Projectes com el del Complex Esportiu o la renovació de la rambla són molt potents.

En aquests anys ha hagut de gestionar també el creixement demogràfic. Com ho ha fet? Quan vaig entrar, érem 900 habitants i ara en som 4.300. La gent de la Pobla no ha notat aquest creixement gràcies a la previsió. Primer amb un nou dipòsit de 3 milions de litres –sumat al d’1 milió de fa un any–, però també amb el clavegueram. Si no haguéssim actuat amb antelació, el creixement ens hauria desbordat.

S’ha aconseguit que els nouvinguts tinguin sentiment de pertinença a la Pobla? La gent que ha vingut s’hi ha adaptat molt bé. El dissabte passat vam celebrar la diada de les entitats, i la majoria de participants eren nouvinguts. S’han integrat plenament en el teixit associatiu del municipi. A més, quan s’entrega el xec nadó, coneixem personalment les famílies, ens pregunten coses i això els ajuda a integrar-se.

Sus abogados de confianza

•Abogados

•Gestores

•Traductores

Nuestro equipo está compuesto por abogados con gran experiencia profesional en asuntos civiles, penales y administrativos, especialistas en asuntos de extranjería y gestores administrativos altamente cualificados en asuntos de gestión de tráfico DGT.

Nuestro servicio de asesoramiento de extranjería es el mejor en Tarragona, Catalunya y toda España. Desde 2010, brindamos asistencia y orientación a los extranjeros en todos los trámites administrativos y legales que requieren en España.

Ofrecemos también a nuestros clientes servicio de traducciones juradas de todos los idiomas.

IMPERIAL TARRACO CONSULTING INTERNACIONAL Av. d’Estanislau Figueres, 57 - Tarragona Tel. 877 052 044 | admin@tarracoconsulting.com www.tarracoconsulting.com

Redouane Ennajy Abogado

TARRAGONA

JUNTS NO ENTRARÀ AL GOVERN DE TARRAGONA, TOT I TENIR “CARTA BLANCA” DE PUIGDEMONT

Els socialistes descarten per ara ampliar l’executiu després del ‘no’ de Junts

Després de mig mandat amb el rumor sobrevolant l’ambient, finalment Junts per Catalunya descarta incorporar-se al govern de l’Ajuntament de Tarragona. Els juntaires havien intensificat les negociacions en els últims mesos i tenien “carta blanca” per part de la direcció nacional, però han triat no forjar un executiu de coalició amb el PSC. Amb tot, el seu portaveu Jordi Sendra manté la mà estesa al govern de Rubén Viñuales, amb qui ha pactat habitualment aquests dos anys. Segons la seva valoració, estan sent “una força útil” en negociacions com les dels pressupostos i tenen la intenció de seguir en la mateixa línia.

Jordi Sendra ha confirmat que ja tenien un pacte tancat amb Rubén Viñuales, però que, després de reflexionar amb companys del partit, han optat per mantenir-se a l’oposició. En la seva intervenció, el líder de la formació postconvergent ha recalcat les “discrepàncies” amb el PSC a nivell nacional o el perill de “perdre la identitat” en un govern majoritàriament socialista. A més, avisa que no volien “dependre” dels dos consellers no adscrits -exmilitants de VOX- per formar majories.

JOSEP MAGÍ MORERA GRAU, NOU DIRECTOR GERENT DELS HOSPITALS VIAMED A TARRAGONA

El nou hospital comptarà amb més de 15.000 metres quadrats d’instal· lacions d’última generació

Viamed Salud ha nomenat Josep Magí

Morera Grau com a nou director gerent dels Hospitals Viamed a Tarragona, un pas clau en el seu pla d’expansió a la província. Morera Grau, amb una sòlida trajectòria en el sector de la gestió sanitària, serà una peça fonamental en l’impuls del nou Hospital Viamed Tarragona, actualment en fase de construcció. Nascut a Tarragona, Morera Grau compta amb més de 20 anys d’experiència en l’àmbit sanitari.

El nou gerent ha destacat la gran responsabilitat que representa aquest projecte: “Entrar a formar part de Viamed Salud és una oportunitat emocionant. Comparteixo plenament la seva missió de proporcionar una atenció sanitària de qualitat, segura i empàtica. Tornar a la meva ciutat natal per liderar aquesta etapa de creixement és una gran il lusió”, ha comentat Morera Grau. Un dels principals objectius del nou gerent serà el desenvo -

lupament de l’Hospital Viamed Tarragona, que comptarà amb més de 15.000 m² d’instal lacions d’última generació.

Una gestió avançada del drenatge urbà i el sanejament

per evitar la contaminació per plàstics

El Dia Mundial del Medi Ambient d’aquest any reprèn el tema del 2023: la contaminació per plàstics, la magnitud de la qual l’ha convertit en una de les emergències ambientals més grans de l’actualitat

Redacció

L’arrel del problema és molt simple i es troba, d’una banda, en l ’ús massiu dels plàstics a les cadenes industrials —més de 400 milions de tones anuals— i, de l’altra, en la lenta degradació de la composició química dels materials amb què es fabriquen. Així, per exemple, una bossa de plàstic de les que fem servir al supermercat pot trigar 150 anys a degradar-se i una simple ampolla d’aigua, més de mil anys.

Aquest repte planetari té un lligam estret amb l’equilibri delicat del cicle de l’aigua, ja que s’estima que una mitjana d’11 milions de tones de plàstic s’aboquen any rere any als oceans: l’equivalent a abocar-hi un camió d’escombraries ple de plàstics cada minut, amb el pes de fins a 1.089 vegades la Tor-

re Eiffel o 46 cops l’espai que ocupa l’illa de Manhattan.

De fet, els nostres mars i oceans ja contenen milions de tones de plàstic que, amb el temps, es desintegren en microplàstics (partícules de mida inferior a 5 millímetres), i aquests es descomponen encara més en nanoplàstics (partícules de mida inferior a 0,1 micròmetres). Aquestes fraccions de contaminants plàstics suposen una gran amenaça per a la vida en aquest planeta, des de les plantes i els animals fins als humans, ja que acaben entrant a les nostres cadenes alimentàries i, per tant, als nostres organismes.

A més, els estudis afirmen que el mar Mediterrani representa la sisena zona de més acumulació de residus plàstics del món, amb una concentració de fins al 7 % dels microplàstics del planeta. I el

panorama s’agreuja encara més si tenim en compte que al voltant d’un terç del conjunt de deixalles plàstiques acabarà en sòls o masses d’aigua dolça.

La contaminació per plàstics s’estén per tots els racons del planeta i ha esdevingut un dels reptes mediambientals més urgents del nostre temps. És fonamental, doncs, un canvi en l’anomenada “economia del plàstic”, que ha d’evolucionar cap a un sistema que preservi el valor i els beneficis dels plàstics, eliminant-ne els residus i els problemes que generen.

EVITAR QUE ELS PLÀSTICS ARRIBIN AL MEDI NATURAL

Agbar fa temps que va posar el focus en la reducció de l’impacte ambiental dels plàstics mitjançant diverses línies de treball. Una d’elles és evitar que arribin al medi

natural a través de les xarxes de clavegueram. Això s’aconsegueix amb la instal lació de xarxes de retenció de residus sòlids als sobreeixidors d’aigües residuals i pluvials, en el cas dels municipis que disposen de xarxes separatives. Aquests elements entren en funcionament en episodis de pluges torrencials i recullen els residus que arrosseguen els collectors de sanejament i, d’aquesta manera, eviten l’abocament al medi natural i que la seva acumulació en col lectors i bombaments provoqui obstruccions i malmeti els equips. La funció principal d’aquest sistema és protegir les lleres dels rius, les platges i la seva biodiversitat. Les xarxes retenen objectes de tota mena, però especialment bastonets per a les orelles, mascaretes, tovalloletes, compreses i altres deixalles que s’aboquen de manera indeguda per embornals, desaigües i vàters.

Tarragona, Sabadell o Rubí són algunes de les ciutats que han incorporat aquesta solució a les xarxes de clavegueram. A Tarragona, des del 2021 s’hi han instal lat 32 malles que fins avui han recollit més de 37.300 quilos de residus, 18.500 només durant el 2024; 19 d’aquestes malles estan ubicades als sobreeixidors de la platja del Miracle i de l’Arrabassada, i 14 als

Sistema de retenció de residus instal·lat en un dels sobreeixidors de la xarxa de clavegueram a Tarragona, abans i després d'un episodi de pluges intenses.

sobreeixidors del parc fluvial del riu Francolí i a Sant Salvador.

A Sabadell s’han instal lat un total de 13 malles filtrants, 11 de les quals al riu Ripoll i 2 al riu Sec. En un episodi intens de pluja es poden extreure fins a 200 quilos de residus. De mitjana, des de la seva instal lació l’any 2020, s’ha evitat que anualment arribin als rius 8.600 quilos de residus.

Una bossa de plàstic de les que fem servir al supermercat pot trigar 150 anys a degradar-se i una simple ampolla d’aigua, més de mil anys

Rubí també disposa d’aquest tipus de malles des del 2022. Concretament, se’n van instal lar 10 a la sortida de la galeria del torrent de Ca n’Oriol. Des de llavors es retiren anualment de mitjana 4.000 quilos de residus.

En tots els casos, les malles estan monitorades a través de càmeres per controlar quan és necessari procedir al seu buidatge.

Una solució que s’ha provat efectiva i que ha d’anar ampliant-se per evitar que aquests residus arribin al medi natural i malmetin la qualitat de les aigües, així com els seus ecosistemes i la seva biodiversitat.

L’ELIMINACIÓ DELS MICROPLÀSTICS A LES DEPURADORES

Una altra línia de treball és l’eliminació dels micro i nanoplàstics en el procés de depuració de les aigües residuals. Les depuradores són un punt d’entrada important dels microplàstics al medi aquàtic, ja que en el procés de tractament no s’aconsegueix eliminar la totalitat d’aquests contaminants. Fibres tèxtils sintètiques, microperles cosmètiques i parts desintegrades de productes de consum que es llencen al vàter van a parar als sistemes de clavegueram procedents de fonts domèstiques i després a les depuradores. Actualment, CETAQUA , el Centre Tecnològic de l’Aigua d’Agbar, participa en el projecte BMRex, finançat per la Comissió Europea, que té com a objectiu el desenvolupament d’un reactor biocatalític capaç de capturar i degradar contaminants en suspensió com els micro i nanoplàstics presents a les aigües residuals.

SENSIBILITZACIÓ CIUTADANA

Finalment, Agbar també considera que la sensibilització de la ciutadania és un altre vector en la lluita contra la presència de residus plàstics en el medi natural. Per aquest motiu, col labora amb esdeveniments esportius i culturals per tal de reduir-ne l’impacte ambiental a la vegada que es fomenta la hidratació sostenible. Amb la instal lació de fonts d’aigua potable, la companyia ha contribuït a la descarbonització de proves esportives internacionals com l’Ironman Barcelona. La companyia també ha instal lat els punts d’avituallament de grans curses populars per evitar el malbaratament d’aigua i els plàstics d’un sol ús, com ara la Mitja Marató Costa Barcelona Maresme, la Trailwalker, l’Oncotrail, la Trirelay, la Mitja Marató de Puigcerdà, la Cursa de Badia, la Cursa Contra el Càncer al Vallès Oriental o la caminada solidària “Fem el camí al teu costat” entre Manresa i Montserrat, entre d’altres.

TARRAGONA

SANTIAGO OLIVA GORRIA ES CONVERTEIX EN EL NOU GERENT D’OLIVA MOTOR A TARRAGONA

Santiago Oliva és un dels responsables de l’expansió internacional del grup Oliva Motor

Santiago Oliva Gorria serà el nou líder del grup Oliva Motor a Tarragona. El gerent s’ha marcat l’objectiu de consolidar i fer créixer el negoci familiar a la província, per la qual cosa ha assumit el repte de substituir Carlos Fontana amb il lusió i optimisme.

El nou gerent del Grup s’encarregarà de la gestió integral de les marques BMW, MINI i BMW MOTORRAD, tant en vehicles nous, d’ocasió o el servei de postvenda. Santiago Oliva Gorria s’ha convertit en la tercera generació al capdavant del grup familiar i compta amb una gran experiència al sector de l’automoció que ha estat clau per la seva designació.

“És un orgull i una gran responsabilitat liderar aquest projecte en un moment clau pel sector. El meu objectiu és reforçar la qualitat del servei i continuar generant valor pels nostres clients i equip humà”, ha compartit Santiago Oliva sobre el seu nomenament com a gerent a Tarragona.

L’AJUNTAMENT DE TARRAGONA PRESENTARÀ LA PART BAIXA AL PLA DE BARRIS

La intenció és presentar Sant Salvador en una futura segona convocatòria

L’Ajuntament de Tarragona presentarà la Part Baixa al Pla de Barris amb l’objectiu d’aconseguir finançament per renovar la zona. L’alcalde de la ciutat, Rubén Viñuales, ha recordat que fa mesos ja es va presentar el Pla Integral de la Part Baixa, que ara s’haurà d’adaptar, especi-

alment en la seva vessant social, per tal d’adequar-lo a les condicions de la convocatòria de la Generalitat. Viñuales ho ha explicat durant la visita de la consellera d’Interior, Núria Parlon, al consistori, on també han mantingut una reunió amb Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana.

Viñuales ha celebrat que el Govern hagi recuperat la Llei de Barris i l’hagi convertit en el Pla de Barris per tal de renovar àrees urbanes, i ha apuntat que volen que la Part Baixa sigui un dels vint barris del país que aconsegueixi els fons. De cara a anys posteriors, ha dit que tenen la intenció de presentar el barri de Sant Salvador, on el consistori està desenvolupant un pla social. “És innegable que hi optarà” en el futur, ha manifestat el batlle. En aquestes convocatòries, els ajuntaments també hauran d’aportar una part del finançament. “La voluntat hi és i la capacitat inversora es troba”, ha remarcat Viñuales.

TOT A PUNT PER A LA 33A EDICIÓ DEL

CONCURS INTERNACIONAL DE FOCS ARTIFICIALS

Es manté la iniciativa de l’any anterior i s’ofereix un espectacle de drons accessible per a tothom

El Concurs Internacional de Focs Artificials de Tarragona, celebrarà aquest estiu la seva 33a edició. L’esdeveniment tindrà lloc a la Punta del Miracle entre els dies 2 i 5 de juliol de 2025. Cada dia del certamen, a les 22:30 h s’oferirà un espectacle pirotècnic a càrrec d’una de les quatre empreses seleccionades. El tret de sortida el donarà la Pirotècnica El Pilar, de Las Palmas. La segona jornada anirà a càrrec de Pirotècnia Valenciana. Des del Regne Unit, Illusion Fireworks encapçalarà el tercer dia, i finalment, Dream Fireworks, dels Països Baixos, oferirà l’actuació de cloenda de l’edició.

Una part de la població no pot gaudir d’aquesta mena d’activitats, però des del consistori s’ha afegit una alternativa accessible per a tothom. El dia 1 de juliol a les 22:30 h, a la Punta del Miracle, s’oferirà l’espectacle d’exhibició de drons.

Oriol Castro i Víctor Palomar, guanyadors de la segona edició del Premi Periodisme Salut i Drets Socials

La segona

edició del Premi Periodisme Salut i Drets Socials ha estat tot un èxit tant en participació com en el seu acte de lliurament de premis

Sergio Lahoz Dorante

La vetllada, a la Sala Muralla del Seminari de Tarragona, acollia autoritats com la consellera de Salut, Olga Pané; la primera tinenta d’alcalde, Montse Adan; el director general de la Xarxa Santa Tecla, Joan M. Adserà o el president del Col legi de Periodistes de Tarragona, Esteve Giralt

Les autoritats donaven un caire especial a l’esdeveniment, tant amb l’obertura protagonitzada pel Dr. Adserà, com amb el tancament de la consellera. En primer lloc, Joan M. Adserà explicava als assistents al premi la història de Tarragona amb la salut i la formació de la Xarxa Santa Tecla, mentre que la consellera Olga Pané feia referència, aprofitant l’avinentesa, de la importància del periodisme de qualitat, sobretot en l’àmbit sanita-

ri. A més, la consellera comentava que els mitjans de comunicació tenen la gran responsabilitat de ser curosos amb la informació, ja que són grans responsables de l’agenda política.

En el seu discurs, Castro ressaltava la seva sorpresa en haver guanyat, així com agraïa a la seva família el suport que li donen “tot i haver escollit ser periodista”

UN

PREMI LOCAL “INESPERAT”

El jurat destaca que, tot i tractar-se d’una notícia curta, no s’ofereix una amanida de dades, sinó que està ben estructurada i és rigorosa a l’hora d’abordar la problemàtica que suposa l’homologació de títols de metge especialista extracomunitari.

Els finalistes del premi Local de l’edició d’enguany van ser els treballs “Siscu Morell, el cambrilenc que ha visibilitzat l’ELA”, de Cristina Sierra Fortuny, publicat

El premi reconeix periodistes tant d’àmbit nacional com de caràcter local. Enguany, els guanyadors eren anunciats pel periodista Carles Cortés. El premi Local de la segona edició va ser per Oriol Castro Sanz, redactor del Diari Més, pel treball “Evelio Blain: ‘Hi ha hospitals a Tarragona on tots els especialistes treballen sense el títol homologat per ser extracomunitaris’”, publicat el 27 de maig de 2024. En el seu discurs, Castro ressaltava la seva sorpresa en haver-lo guanyat, així com agraïa a la seva família el suport que li donen “tot i haver escollit ser periodista”, en to humorístic.

a la Revista Cambrils al núm. 633 (juny 2024) i “El projecte MARC, Mestres Àvies Recuperadores de Contes”, d’Iniciatives de Televisió, emès al programa Fot-li de Canal Reus el 5 de desembre de 2024. El jurat del premi Local i nacional ha estat integrat per Jordi Farré, professor agregat del Departament d’Estudis de Comunicació de la URV i investigador d’ASTERISC, Grup de Recerca en Comunicació; Esteve Giralt, president de la Demarcació de Tarragona del Col legi de Periodistes de Catalunya; Ana Macpherson, periodista científica especialitzada en sanitat que durant 25 anys va treballar a La Vanguardia; Òliver Márquez, cap de Comunicació de la Xarxa Santa Tecla Sanitària, Social i Docent; i David Ortega, periodista col legiat i responsable de comunicació de la Regió Sanitària Camp de Tarragona.

IMPACTE I SENTIMENTS AL PREMI NACIONAL

Com a finalistes del premi Nacional, trobem “Pares amb fills amb patologies mentals renuncien a la tutela per desesperació”, de Carina Bellver Fernandez i Maria Altimira Lozano, publicat a La Vanguardia el 16 de setembre de 2024, “Tots hem de poder decidir posar fi a una malaltia que no té curació”, de Víctor Palomar Aumatell, publicat a El 9 Nou l’11 d’octubre de 2024 i “La drogoaddicció, el reflex del Minotaure”, de Javier Martín Cabero, publicat al Diari de Barcelona el 3 de desembre de 2024.

L’escollit guanyador va ser treball de Víctor Palomar: “Tots hem de poder decidir posar fi a una malaltia que no té curació”. D’aquest treball, el jurat ressalta que el treball aborda l’eutanàsia a través d’una entrevista impactant, que relata amb detall, però sense sentimentalisme tot el procediment que desemboca en una mort digna, i respon a moltes de les inquietuds de la ciutadania sobre aquest dret de les persones. A més, el jurat ha valorat els

destacats inclosos en la peça, que contribueixen a fer d’aquest reportatge un treball “rodó”. Palomar, al seu discurs, remarcava la dificultat com a professional de plasmar tot quan la situació és així de delicada, on hi ha tants sentiments pel mig.

MÉS DE 30 TREBALLS PRESENTATS

Aquesta segona convocatòria ha rebut un total de 38 treballs publicats o emesos a Catalunya durant el 2024 -a la primera edició, del 2023, es presentaven 31- i que tracten algun dels temes de salut i drets socials recollits a les bases del premi: dependència, serveis socials, família i infància, joventut, gent gran, discapacitat, col lectius vulnerables, igualtat de gènere, immigració, pobresa i inclusió social, voluntariat, civisme i valors.

A la primera edició es van premi-

ar treballs sobre l’autisme (Orgullosos de ser autistes: “‘És una manera diferent de veure el món’” de Beatriz Pérez, El Periódico) i la gent gran (“La vida se m’ha fet curta”: els 100 anys de tres veïnes de Pira, a la Conca de Barberà” de Núria Sabaté i Marta Tersol, TV3), demostrant la diversitat dels treballs que es presenten al Premi i la qualitat d’aquests.

L’objectiu del guardó és reconèixer, visibilitzar i incentivar el treball periodístic que contribueix a informar amb rigor, ètica i sensibilitat sobre temes de salut i drets socials, promovent l’accés a la informació veraç i fomentant el debat públic i la consciència social.

Palomar, al seu discurs, remarcava la dificultat com a professional de plasmar tot quan la situació és així de delicada, on hi ha tants sentiments pel mig

La consellera Pané amb el guanyador del premi nacional, Víctor Palomar

ASSESSORIA IMPERIAL TARRACO

La teva immobiliària al Nou Eixample de Tarragona

Som la immobiliària que millor coneix el barri

A Tecnocasa Tarragona t’acompanyem a cada pas de la venda del teu immoble. Confia en nosaltres per a gestionar el procés de forma eficient i sense complicacions. Deixa-ho a les nostres mans i oblida’t dels problemes.

Avinguda Roma, 14, local 1 c/ Cristofor Colom 24, local 2

v 877 210 190 v 977 949 166 baad9@tecnocasa.es www.tecnocasa.es

TARRAGONÈS

L’AMICAL DE MAUTHAUSEN

OFEREIX UNA XERRADA A LA PENYA BARCELONISTA DE CONSTANTÍ

1. L’Amical de Mauthausen ofereix una xerrada a la Penya Barcelonista de Constantí

El passat dijous 22 de maig es va celebrar al local de la Penya Barcelonista de Constantí, als baixos del Sindicat Agrícola, una xerrada sobre “La deportació dels republicans catalans i espanyols als camps nazis”. Va anar a càrrec de Joan M. Calvo, president de l’Amical de Mauthausen i s’emmarcava dins dels actes de record que cada any organitza l’Ajuntament de Constantí, amb la col laboració del Sindicat Agrícola, amb l’objectiu de recordar i homenatjar les víctimes de Mauthausen i altres camps de concentració i a totes les víctimes del nazisme.

Dins la programació del cicle “Fes Cultura, Fes Salut”, l’acte central es va fer el passat 5 de maig al cementiri municipal. Es va fer una ofrena floral per part de l’Ajuntament davant el monument commemoratiu de les víctimes que hi ha al cementiri. També hi va haver una actuació musical a càrrec d’una formació de l’Escola Municipal de Música «Rafel Gibert Recasens».

LA CANONJA VOL SER LA CAPITAL CULTURAL I CIENTÍFICA DEL TERRITORI AMB UN PLANETARI ÚNIC

L’alcalde, Roc Muñoz, ha confirmat que la construcció tindrà un cost superior als dos milions d’euros i s’iniciaria el 2026

La Canonja està immersa en la recta final per l’anhelada inauguració de l’Espai Mammuthus. Tot i la importància d’aquest, l’aposta de l’Ajuntament per la cultura i la ciència ha provocat la presentació d’un nou projecte: el planetari. Aquesta instal lació estarà ubicada a l’Hort del Mas de l’Abeurador i té l’objectiu de convertir-se en un emplaçament únic al Camp de Tarragona. El planetari encara està a la seva etapa inicial i des del consistori canongí s’ha estipulat un termini aproximat d’entre tres i quatre mesos per consolidar el projecte definitiu. Igualment, l’objectiu és que a finals d’aquest 2025 es pugui donar per finalitzada la licitació i les exposicions públiques, per la qual cosa els treballs de construcció s’iniciarien a principis del 2026.

L’alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, s’ha mostrat molt orgullós del fet que la Canonja pugui afrontar la construcció del planetari amb fons municipals. A més, ha confirmat que el cost total de la construcció arribarà als dos milions d’euros, inclòs el material necessari per dur a terme les projeccions. Tot i això, també ha volgut ser prudent apuntant que és una “obra totalment diferent”, per la qual cosa el pressupost podria variar durant els pròxims mesos. El futur planetari de la Canonja comptarà amb una sala principal amb 12 metres de diàmetre i 18 metres d’alçada. A més, tindrà una capacitat per a 60 persones.

RÀDIO MORELL CELEBRA 40 ANYS D’HISTÒRIA AMB UNA EMOTIVA GALA

La festa va reunir bona part de les persones que han format part de la trajectòria de l’emissora

El Teatre Auditori del Morell es va convertir, el passat 16 de maig, en un íntim estudi de ràdio per commemorar els 40 anys d’història de Ràdio Morell. Tot plegat, en el marc d’una gala molt especial que va bascular entre la memòria, la nostàlgia, les emocions i elsreconeixements. L’acte va reunir desenes de persones vinculades a l’emissora al llarg de quatre dècades d’història i va reivindicar el paper clau dels mitjans locals en la cohesió i la dinamització del territori.

La gala va comptar amb la participació de tres dels primers impulsors del projecte radiofònic: Jordi Rovira, Anton Granell i Martí Macías, que van recordar els inicis de l’emissora en un context marcat per la il lusió, el voluntarisme i les ganes de comunicar. També hi va intervenir l’alcalde de l’Ajuntament del Morell, Eloi Calbet, que va ser coordinador de Ràdio Morell i que va aportar la visió de les transformacions viscudes amb el pas del temps i l’evolució tecnològica

SALUTACIÓ DE L’ALCALDESSA

És Festa Major!

Sandra Guaita Esteruelas

Alcaldessa de Reus

Els dies s’allarguen i el solstici d’estiu ens obre les portes a les celebracions del foc i del patró de la ciutat: l’esclat de la primera Tronada obre oficialment la programació de la Festa Major de Sant Pere i tota la ciutat s’omple de música i de colors, amb una invitació oberta a tothom per fer dels carrers i de les places punts de trobada.

És un goig comprovar, any rere any, la vitalitat d’una celebració que és ben nostra, que ens uneix i ens agermana en la reiteració d’unes tradicions que hem heretat però que cada any es renoven, perquè són plenes d’una emoció i una autenticitat que brilla als ulls i a les mans de les persones que en són protagonistes. És això el que fa única la festa major, el que omple els escenaris, petits i grans, d’una màgia especial que ens fa sentir reusencs i reusenques de cap a peus, fins i tot als que aquests dies s’acosten a la ciutat per passar només un petit parèntesi de vacances.

“Obrim les portes a la Festa Major de Sant Pere de bat a bat per tornar-la a sentir ben nostra”

Obrim les portes a la Festa Major de Sant Pere de bat a bat per tornar-la a sentir ben nostra, per compartir-la i viure-la amb intensitat, i per felicitar-nos mútuament perquè sigui la festa propera i plena que hem modelat amb l’esforç, la complicitat i la generositat de totes les persones que avui i sempre la fan possible.

Gràcies a totes i a tots, i bona Festa Major!

SALUTACIÓ DEL REGIDOR

La festa de tothom!

Tornem a tenir aquí Sant Pere i esperem que tothom sàpiga trobar en aquest programa completíssim la manera de gaudir-ne i fer-se’l seu. Us convidem a participar-ne i serhi presents com més us faci el pes i que alhora hi convideu a tothom qui se us acudeixi, ja que està clar que és un esdeveniment imperdible.

Entitats, col lectius, ciutadania i Administració s’entreguen per convertir aquests dies en únics, amb tot d’accents i mirades diverses que l’enriqueixen any rere any. És un esgotament agraït i agradós que, al final, sempre ens sembla que s’ha fet curt i ja comencem a comptar quan queda per tornar-hi.

“Que tenim la millor festa major del món, ja ho sabem”

Que tenim la millor festa major del món, ja ho sabem. N’hi haurà d’altres que pensaran que és la seva, la millor, però tots els ganxets i ganxetes som conscients que s’equivoquen. Perquè no en trobareu d’altra com la nostra de lluïda, participativa, vital, esclatant, dinàmica, arrelada, divertida, ritual, detallista, solemne, emotiva, tradicional, moderna, estimada, alegre, genuïna, completa, familiar, comunitària, massa llarga, massa curta, musical, entranyable, apassionada, bella (bellíssima), distreta, documentada, intensa, protocol lària, ballada, dolça i salada i amb el punt just d’acidesa..., i és que ens acabaríem els adjectius!

Molt bona Festa Major!

Daniel Recasens Salvador

Regidor de Cultura i Política Lingüística

REUS TRONA AMB SANT PERE

Aquest juny es podrà gaudir a la ciutat de més de 180 actes repartits durant gairebé tot el mes

Sergio Lahoz Dorante

La Festa Major de Sant Pere ja s’ha desplegat a Reus amb una programació farcida d’activitats per a tothom. Des del primer toc de campanes fins a la darrera tronada, la ciutat viu immersa en una celebració que posa en relleu la seva identitat.

BARRAQUES PROTAGONITZA

ELS DIES PREVIS

La programació arrenca el 10 de juny amb activitats culturals que serveixen de preludi. Contes solidaris a les biblioteques, clubs de lec-

tura dedicats a Francesc Torralba i Gabriel Ferrater i tallers familiars omplen les primeres jornades. El 13 de juny marca un primer punt d’inflexió amb la presentació del programa per part dels nanos Xiquet i Xiqueta, acompanyats pel Campi i seguits d’una cercavila que recorre els carrers del nucli antic. També s’hi sumen exposicions com “Ombres i llum a la Prioral” de Cesc Escoda, que aporten un component visual i reflexiu sobre el patrimoni arquitectònic local.

Els concerts comencen a agafar protagonisme amb noms com Koeman i Big Mouthers, que om-

plen la plaça de la Llibertat amb un estil pop-rock que apel la a un públic transversal. Aquests primers dies també són escenari de diverses propostes familiars, com tallers botànics, la festa de la Cucafera o els concerts del Festival Simfònic a càrrec de l’Aula de Sons. El Mercat al Mercadal recrea amb èxit l’ambient d’un mercat del segle XX, amb la participació d’entitats com Bravium Teatre i l’Associació Amics del Cavall.

El cap de setmana previ a Sant Pere queda marcat per les Barraques. L’edició d’aquest 2025 serà la segona on hi haurà entrada de

pagament. Divendres 20 de juny, la programació inclou actuacions de Gavina.mp3, Maria Hein, La Sra. Tomasa i Svetlana. Dissabte 21 de juny, pujaran a l’escenari Magari, Al· lèrgiques al Pol· len, Malifeta, Figa Flawas i Cactus. Dilluns 23 de juny, la nit comptarà amb les actuacions de Torazina, Boikot, Groggy Rude i Sexenni.

la hissada de la bandera de Reus des del pinacle del campanar marquen l’entrada a la vigília de Sant Joan. El Correfoc omple el centre de pólvora i balls, amb la participació de totes les bèsties de foc de la ciutat.

El dia 24, el pregó al Saló de Plens dona inici oficial a la Festa Major. Aquest any, la postal commemorativa celebra el 400 aniversari del bust reliquiari de Sant Pere, una peça emblemàtica de la Prioral. El pregoner o pregonera fa la Crida a la Festa des del balcó de l’Ajuntament, que culmina amb la primera Tronada i el Toc General des del campanar. Segueix la Cercavila del Masclet , amb tastos de licor local i música al carrer.

ELS CÓSSOS I LA NIT DE FER L’ÍNDIU

El dijous 26 comença amb activitats familiars. El Gaudí Centre ofereix tallers infantils com “Les empremtes de la Natura” per aprendre a estampar fulles sobre vidre, i una visita a la Casa Navàs mostra espais habitualment tancats al públic.

El concert vermut a la Palma amb Punt de Malura dona pas a una jornada de transició cap als dies més intensos. Aquesta formació recupera melodies tradicionals catalanes amb arranjaments contemporanis, oferint una experiència musical propera i enèrgica. A la tarda, els

Aquest any, la postal commemorativa celebra el 400 aniversari del bust reliquiari de Sant Pere

més joves poden participar en el taller de rajoles modernistes al Gaudí Centre, una activitat que introdueix la tècnica de la ceràmica en trepa. Però el plat fort és a les 19.30 h a la plaça del Mercadal: els Cóssos, torneig de jocs tradicionals entre colles del Seguici Festiu, que recupera un dels actes més antics del calendari festiu del segle XIX.

A partir de les 21.00 h comença una nit intensa. Les Varietées de Sant Pericu aporten una dosi de teatre, màgia i humor coordinat per Bravium Teatre. Paral lelament, a la plaça d’Anton Borrell es viu un espectacle de revista i tribut musical a Mocedades, combinant música en viu i imitacions d’artistes. A la mateixa hora, la Banda Simfònica de Reus actua a la plaça del Mercadal com a preàmbul de La Nit de fer l’Índiu.

A les 23.30 h, des de l’Ajuntament, arrenca la cercavila prota-

Les entrades tenen un cost de 3 € per dia, amb un abonament per als tres dies disponible per 6,5 €. L’entrada és gratuïta per als menors de 16 anys, sempre que vagin acompanyats d’un adult.

El 23 de juny, a banda de barraques a la nit, també hi haurà la rebuda de la Flama del Canigó i

gonitzada per l’Àliga i els gegants Indis, que recullen enguany el Lleó com a element convidat en commemoració del seu 20è aniversari (la seva primera Festa Major va ser el setembre de 2004). El recorregut transcorre pels principals carrers del centre i acaba amb una gran festa popular amb DJ Aleix Ballesté, en commemoració dels 10 anys de la Nit de Fer l’Índiu.

EL DIA PELS MÉS PETITS

El divendres 27 al matí, nou concert vermut a la Palma, aquest cop amb Inxa Brass Band, una fusió entre gralles i cobla que versiona temes clàssics de festa major. A la tarda, comença la Festa Major Petita, amb el Seguici Petit format per la versió infantil de tots els elements festius: gegants, bèsties, balls i colles castelleres. El recorregut del seguici travessa els carrers del centre i inclou un tram tranquil al carrer de l’Hospital per a persones amb altes sensibilitats. A més, hi ha berenar popular i activitats diverses com la penjada del domàs LGBTI+ i una mostra de dansa a la plaça de la Llibertat. Durant el vespre, els carrers s’omplen de sàtira amb el Ball de Dames i Vells, que fa parada en diversos punts del centre amb actuacions carregades d’humor. A la plaça d’Anton Borrell, el sopar popular de bou i arròs congrega veïns i visitants. El ball de gralles tanca

la jornada amb un repertori festiu a càrrec d’ Els Quatrevents i Canya d’Or.

DISSABTE, ANADA A COMPLETES I REVETLLA, GENTADA

ASSEGURADA

El dissabte 28 és un dels dies més intensos. Al matí, la ciutat es desperta amb el Toc de Festa i la cercavila dels gegants, nanos i bestiari, que recorren el nucli antic des de ben d’hora. A mesura que els carrers es van omplint de gent, la plaça de la Llibertat acull diferents activitats paral leles com mostres d’artesania i escenificacions de danses folklòriques. Cap al migdia, a la Palma, té lloc el tradicional vermut de la vigília amb la Banda de la Festa Major, que cada any guanya en popularitat. Aquesta banda, formada per músics vinculats a la festa, interpreta versions festives del repertori del seguici i clàssics populars, i omple l’espai d’ambient animat.

A la tarda, s’inicia una de les parts més solemnes: la representació del Seguici Festiu a la plaça del Mercadal. Tots els elements desfilen i ballen al so dels grallers i ministrers: des del Ball de Diables i el Drac fins al Carrasclet, passant per l’Àliga, el Lleó i els Xiquets de Reus. És una exhibició que mostra la riquesa de la cultura popular reusenca i que aplega centenars de persones al cor de la ciutat. Tot seguit comença l’Anada a Completes, amb la corporació municipal en comitiva solemne cap a la Prioral de Sant Pere. Quan els as-

sistents surten de la Prioral, l’Àliga fa el Ball solemne curt , i tot seguit arriba un dels moments més esperats per tothom: el pilar caminant dels Xiquets de Reus, que travessa tota la plaça des de la Prioral fins a l’Ajuntament.

El final de la tarda arriba amb la Tronada de la vigília, que fa tremolar el terra de la Mercadal, seguida d’un castell de focs plantat al mig de la plaça, que recupera la forma dels espectacles pirotècnics del passat, més artesanals i de proximitat.

I amb això, la nit tot just comença. A partir de les 21.30 h, la ciutat es divideix en escenaris diversos amb propostes per a tothom: Parc de Mas Iglesias: espai per a música electrònica amb la Dantz Point , que barreja artistes locals amb DJ del País Basc.

Plaça d’Anton Borrell: ball popular amb l’Orquestra La Catalana, que interpreta des de pasdobles fins a versions de pop-rock en català.

La Palma: 33a edició de la Nit de Marxa, amb concerts de Drop Collective, Mass is Like i altres bandes del territori.

Plaça de la Llibertat: la Revetlla Jove ofereix el cartell més enèrgic de la nit, amb La Divand, Brou i DJ Trapella fins ben entrada la matinada.

Seguici festiu: tots els elements desfilen i ballen al so dels grallers i ministrers: des del Ball de Diables i el Drac fins al Carrasclet

DIUMENGE DE SANT PERE

El dia del patró és diumenge. Sense cap mena de dubte serà una Festa Major molt multitudinària. Els actes comencen a les 7 del matí amb les matinades tronades, on el Ball de Diables i els grallers desperten els barris amb foc i so. Aquest primer moment és un homenatge sonor que recorda a tothom que el dia ha arribat.

A les 9.00 h, sonen 29 avisos pirotècnics des de l’Ajuntament i s’activa el Toc de Festa des del campanar. Els gegants i nanos surten a recórrer la ciutat, mentre els veïns comencen a concentrar-se al Mercadal.

A les 11.00 h esclata la Tronada del matí, una de les més massives i esperades de l’any. Tot seguit, els elements del Seguici ofereixen una actuació de lluïment. El Bou enflocat , guarnit amb cintes, flors

i fulles de llorer, torna a desfilar pel centre de la ciutat amb la seva coreografia característica.

Cap al migdia, arriba l’actuació castellera dels Xiquets de Reus. El pilar al balcó de l’Ajuntament és un dels més simbòlics i concentra una gran expectació.

A la tarda, a les 17.30 h, les autoritats fan l’anada a l’Ofici. A les 18.30 h, se celebra la missa solemne amb presència de l’arquebisbe Joan Planellas, l’Orfeó Reusenc, la Coral l’Encís i l’orgue de la Prioral.

Tot seguit, comença la Professó Solemne, que recorre el centre de Reus amb el bust reliquiari sota tàlem. S’hi suma la Bandera de la Ciutat, els Ministrers, la Banda Simfònica de Reus, el Seguici, i tota la representació institucional. Quan el bust torna al Mercadal, esclata la

darrera Tronada, seguida d’un gran final de balls festius i foc.

A la nit, el Ball de Diables ofereix la seva carretillada final, i la festa es clou amb l’últim concert a la plaça de la Llibertat: Banda Neon i DJ Nàtura, que posen el punt final amb música de Festa Major (és a dir, de saltar i deixar-ho tot) i ambient de comiat.

TOT ACABA EN DILLUNS

Després de dies intensos, plens d’emocions, rituals i música, arriba el 30 de juny, que actua com a coda, com a darrer acord d’una simfonia festiva.

Aquest últim dia no està concebut per als grans esclats, sinó com una oportunitat per tornar a la calma. A les 20.00 h, a la cafeteria del Centre d’Amics de Reus, coneguda

Diumenge, el Ball de Diables ofereix la seva carretillada final, i la festa es clou a la plaça de la Llibertat

com La Libèl lula, se celebra la tradicional Cantata de Festa Major a càrrec del Cor Mestral.

El repertori del cor combina peces vinculades a la festa amb cançons populars i arranjaments contemporanis. Més enllà de la música, l’ambient és de recolliment i reconeixement: s’hi troben membres del seguici, col laboradors de la festa, músics, tècnics, ciutadans implicats. Tothom que ha fet possible la celebració es retroba en aquest acte senzill i essencial.

És el moment d’abaixar el teló. El bust de Sant Pere ja ha estat tornat a la seva capella dins la Prioral. Les bèsties i gegants descansen a les seves respectives cases. Les colles guardaran els vestits, els timbals, les espardenyes i les faixes fins al setembre.

DANIEL RECASENS,

Regidor de Cultura i Política

Lingüística de Reus

“Difícilment trobaran al sud del país una vida cultural com la que hi ha a Reus”

A les portes de Sant Pere, Recasens ens explica com han fet per cohesionar dues programacions, les novetats d’enguany i també ens comparteix els seus moments més especials de Festa Major

Sergio Lahoz Dorante

Què ens espera a Sant Pere?

Tothom té moltes ganes de Sant Pere. Entre el Festival Roses, el Trapezi, el Ganxet Pintxo, la nit dels museus… Hi ha voluntat de sortir al carrer i de festa. S’enganxa molt bé amb corpus i cau molt bé pel que fa als dies de la setmana; crec que ens espera un Sant Pere amb molta presència ciutadana. Sant Pere té dues potes, una és la part més tradicional, de calendari festiu i de cul-

tura popular i, per una altra banda, com a Festa Major, té la part més de lleure i aquesta activitat al carrer de música en viu. Ens espera un Sant Pere amb molta música en viu i, per una altra banda, aquesta festa tradicional amb tots els elements a la seva màxima esplendor i amb moltes petites coses que “seran la primera vegada què” com pot ser tornar a veure al Gegant Indi.

Hi ha una aposta musical bastant potent i, fins i tot, una nove-

tat. El dia de la revetlla, sembla que hi haurà oferta per tothom, oi? És un reclam que li feien? Històricament, hi havia una part més electrònica i durant un cert temps també “La Fàbrica” s’hi posava i teníem aquell moment al passeig Mata tan multitudinari. Això ha passat per diverses fases i jo crec que sense que s’hagi perdut, ha anat canviant. Amb la revetlla ens passava que teníem una més generalista i la revetlla per un públic més adult i ens quedava, potser, el públic on

va dirigit l’electrònica o la festa jove una mica més penjat.

ballada. L’equip de festes i festivals, és un equip espectacular (ho dic amb la boca ben gran), un equip molt compromès amb la festa. Hem passat tantes coses que jo crec que no hi ha repte impossible per ells, però diria que segurament a les entitats, quan acabi la festa major, hi haurà un esgotament important. De fet, quan Sant Pere acaba, tothom s’arrossega una mica i si a més a més tenim el Corpus tant junt, només pot significar moltes activitats, molts dies i amb molta intensitat. Hem reconduït horaris i hem estructurat tot d’una forma natural, a partir d’aquí, mentre el cos aguanti.

Creieu llavors que s’ha aconseguit un equilibri força interessant? Sí, sí. El calendari té això. Hi ha aquesta part dinàmica amb el corpus i llavors cíclicament acaba passant. Passa també amb Sant Jordi per exemple, no és el mateix un Sant Jordi entre setmana que el cap de setmana. I després la climatologia que afegeix la sorpresa. Portem uns quants esdeveniments de Cultura que ens està plovent (que és una sort perquè veníem d’una sequera

“L’equip de festes i festivals, és un equip espectacular (ho dic amb la boca ben gran), un equip molt compromès amb la festa”

Crec que afegim unes potes més. El Dantz Point relaciona la música electrònica amb patrimoni i sent un projecte internacional, van escollir Reus per posar la pota a Catalunya. Cada cop ens passa més que som un lloc interessant per acollir tota mena d’esdeveniments i això ens agrada i molt.

Corpus i Sant Pere, com encaixa tot plegat, perquè són dues festivitats amb programes propis. Amb molta feina d’organització i amb una estructura molt tre -

immensa) però ens plou. Veurem també com tot plegat és prou resilient i àgil perquè funcioni, independentment de la climatologia.

L’òrgan de la Taula de la Festa, continua present? Com s’ha gestat aquest Sant Pere? Amb la Taula de la Festa sovint parlem de model de festa en termes generals. En termes concrets també parlem de qüestions petites que tenen un pes. Al mateix temps, la Taula de la Festa permet poder participar en l’organització i, per tant, aquelles qüestions d’organitzadors treballar-les conjuntament amb diferents representants de les entitats reusenques. En aquestes qüestions trobem el protocol en cas de pluja, hi és i l’estem perfilant. També hi ha qüestions com el marxandatge o coses tan petites com la presència de cotxets en la Festa Major en moments de molta acumulació de persones. En el cas del protocol de la pluja, ens ha de preocupar en el sentit de, tot allò que es pot millorar, que es pot reconvertir o que es pot organitzar, endavant. Al mateix temps, hi ha determinats actes, especialment protocol laris, multitudinaris i/o complexos en què si plou, plou. I ens hem d’anar acostumant que no sempre pot haver-hi un pla A, B i C.

L’any passat l’accessibilitat va cobrar més importància encara amb el tram tranquil. Com avança Sant Pere per assegurar que siguin dies per tothom? En primer lloc, mirem com es consolida. En el primer moment, el tram tranquil semblava un “invent” i, a més a més, tenia menys adhesió de la que seria lògica. La primera qüestió seria que es vagi consolidant i naturalitzant. Ha d’haver-hi un tram tranquil i també han de ser-hi les tarimes a determinats indrets de la ciutat. Anem mirant si es necessita més espai o si hi havia necessitats que no havíem cobert, doncs les estudiem per afegir-les. Tothom hauria d’entendre la importància d’aquestes mesures, tot i que a vegades puguin siguin contràries a l’essència de la festa. És molt important que ningú se senti exclòs de la festa i passaria si no existissin aquestes mesures. La Festa Major és un molt bon laboratori d’assaig, perquè és molt participada, hi ha molta gent que participa i et permet anar veient si aquestes mesures que funcionen bé a la festa poden funcionar en altres moments del calendari festiu o en altres ubicacions de la ciutat.

Entenc que no hi haurà moltes diferències en un programa

“Cada cop som més; podem créixer però sosteniblement”

que ja funciona. Sovint hi ha la pregunta de quina novetat hi ha o què hi ha de nou quan comentes una novetat. És insaciable, però l’essència és la que ha de ser. Anem incorporant petites novetats com hem explicat, això segur. La realitat és que s’ha incorporat com un element de lleure més el “vespreig”. La ciutat és una ciutat molt de vermut i, per tant, les entitats buscaven aquest lleure, però veurem com el “vespreig” comença a ser més protagonista.

Veiem cada cop més gent. Cada cop som més; podem créixer però sosteniblement. Cada vegada hi ha més gent i potser l’alternativa és contraprogramar perquè així la gent es distribueix, però tampoc volem desdibuixar la festa. Parlem de créixer en el sentit que tenim onze dies de música en viu amb una quarantena d’artistes. Si trobem les fórmules per incorporar coses com la presentació d’un disc d’un artista de la ciutat com potser el Fito Luri, doncs és millor pels artistes i nosaltres també volem

donar els espais, perquè són actes nous i perquè són oportunitats.

En quin moment es troba Reus en l’àmbit cultural? Hem anat aconseguint que la programació de cultura s’estiri durant tot l’any. Tenim molta presència d’activitat cultural al llarg de tot l’any i amb moltes fórmules i espais diferents. Hi ha la programació de teatres, festius, museus i biblioteques, però també hem anat incorporant peces noves i així la ciutat es mou en termes de cultura durant tot l’any. No només amb “bolets” com podrien ser els festivals, sinó d’una certa periodicitat. I amb això el que aconseguim és una certa capitalitat cultural i un dels exemples és el Reus Music Festival. La promotora ens escull per fer un festival a la ciutat i això ens hi passa més sovint ara. Estem en un moment molt dolç i, a més a més, hi ha molta gent treballant per això.

Què els hi diria als lectors que no són de Reus de cara a promocionar Sant Pere? Ara mateix, al sud del país, difícilment trobaran una vida cultural com la que hi ha a Reus. I si hi ha un moment en què la ciutat explota, és Sant Pere. Si vens a Reus en aquesta època és impossible que t’escapis de la festa i la cultura.

Per Daniel Recasens, com a regidor, quin és el millor moment de la festivitat? El fet de ser regidor et fa viure-ho amb un cert estrès perquè vols que tot vagi bé. Quan s’acaba és un bon moment també (entre riures). Ara bé, el que et permet ser regidor de Cultura és ser-hi a la plaça del Mercadal quan s’encén la tronada.

I com a persona?També m’agrada viure la festa com a pare. L’any passat, una de les meves filles portava el nano i l’altra tocava la gralla a l’entrada a plaça. Va ser un moment de molta felicitat.

REUS

L’ESTRATÈGIA DE RENATURALITZACIÓ

S’ESTÉN PER L’ESPAI

URBÀ AMB UNA

VINTENA D’ACCIONS

REPARTIDES PER TOTA

LA CIUTAT

L’Ajuntament de Reus impulsa en el marc del projecte RENATUReus un seguit d’actuacions en l’àmbit urbà basades en la natura que permetran renaturalitzar carrers, places, interseccions viàries i altres espais urbans, amb l’objectiu de millorar la qualitat ambiental i promoure la biodiversitat per oferir beneficis directes en el benestar i la salut de la ciutadania. Les actuacions s’alineen amb el Pla Estratègic de Zones Verdes i el Pla de la Infraestructura verda i blava de Reus, i busquen fomentar la sostenibilitat ambiental i crear espais més resilients al canvi climàtic

L’Ajuntament té actualment en fase d’aprovació 7 projectes, els quals preveuen un total de 21 actuacions de renaturalització de l’àmbit urbà, amb un pressupost total previst de 721.775,61 euros.

Les actuacions s’agrupen en tres blocs:

Recuperació de la coberta vegetal del sòl.

Reconnectar diferents nivells de vegetació.

Recuperar el patrimoni vegetal.

LA GANXETA CREA DUES NOVES ESTACIONS ALS BARRIS DEL CARRILET I LA MURALLA

L’ampliació de la xarxa del sistema públic de bicicleta compartida la Ganxeta és una realitat amb l’entrada en servei de dues noves estacions: Roser –situada al carrer de Vilallonga, cantonada amb el carrer del Roser– i Carrilet –a l’avinguda del Carrilet, just a tocar de la rampa d’accés del pàrquing Carrilet.

L’estació del Roser té capacitat per a 19 punts d’anclatge i dona servei a tot el barri de la Muralla i una zona de l’avinguda Marià Fortuny que encara no estava coberta. Amb l’estació del Carrilet, la Gan-

xeta arriba al barri en un espai accessible i transitat com és la mateixa avinguda del Carrilet i se situa just on hi va haver la primera estació durant la prova pilot.

El president de Reus Mobilitat i Serveis, Daniel Marcos, explica: “Teníem moltes ganes d’ampliar la xarxa d’estacions i és l’objectiu un cop el servei s’ha consolidat amb poc més d’un any de vida i amb 100.000 viatges registrats. Amb l’estrena d’aquestes noves estacions, farem arribar als veïns dels barris del Carrilet i de la Muralla informació de com fer servir la Ganxeta”

L’AJUNTAMENT DE REUS, GUARDONAT EN DUES CATEGORIES ALS PREMIS CATALUNYA A LA GESTIÓ ESPORTIVA

L’Ajuntament de Reus ha estat guardonat en dues categories als IX Premis Catalunya a la Gestió esportiva pública que atorga cada dos anys l’Associació Catalana de Gestors Esportius Professionals (ACGEP). Concretament, Reus ha estat premiada en la categoria a la gestió esportiva pública en municipis de més de 50.000 habitants i en la de foment dels valors en l’esport per l’Olimpíada Escolar.

El regidor de Salut i Esports, Enrique Martín, ha expressat el seu agraïment pel reconeixement. “Ens sentim orgullosos de recollir aquest doble guardó que d’una banda reconeix el gran esforç col lectiu, especialment dels equips tècnics de la Regidoria de Salut i Esport i de Reus Esport i Lleure, per portar a terme una gestió esportiva pública eficient i de qualitat, el que posa en

de relleu la seva gran professionalitat. I d’altra banda, la capacitat de l’esport per transmetre valors. L’Olimpíada Escolar és un exemple clar de com l’esport transmet valors com l’esforç, el respecte i el treball en equip a centenars de nens i nenes, alhora que crea vincles d’amistat i convivència que perduren més enllà de la competició. Seguirem treballant per fer de l’esport una eina de cohesió social i salut per a tothom”, ha manifestat.

Deu anys de fer l’Índiu per Reus

Parlem amb la Colla Gegantera de Reus per veure com encaren el Corpus i Sant Pere, i també amb l’excusa de la desena edició de la Nit de fer l’Índiu

Sergio Lahoz Dorante

La Colla Gegantera de Reus es prepara per a deu dies ininterromputs de sortides. Enguany, com ja haureu llegit a la revista, Corpus coincideix amb Sant Pere i això suposa aquest nombre de sortides que potser deixa les cames tremolant a més d’un.

Per aquest Sant Pere, la Colla Gegantera té més excuses (no en calien moltes) per celebrar la Festa Major. Es compleixen dues efemèrides, una, possiblement tindrà una implicació més gran en l’edició d’aquest any i l’altra fa vint anys que té implicació, i els que queden.

COM ES PREPARA LA NIT DE FER L’ÍNDIU?

La primera efemèride és la celebració dels 10 anys de la Nit de fer l’Índiu. Per saber com es prepara tot plegat, parlem amb la nova Junta de la Colla i amb el seu president, l’ Eduard Juncosa i amb el cap de colla, l’ Ernest Juncosa

Per ells i pel Col lectiu Reusenc d’Activitats Culturals (l’altra associació que ho organitza), la Nit de fer l’Índiu és un esdeveniment central a l’hora d’encarar aquestes dates. Pels pocs que no la coneixen, s’ha d’explicar que és un esdeveniment que es va fer l’any 2015 per apropar el Seguici a un públic diferent, més jove. Des del primer any que es realitza, és tot un èxit.

La Nit de fer l’Índiu es va fer l’any 2015 per apropar el Seguici a un públic diferent, més jove

Ha esdevingut per la colla i el CRAC una nit cabdal i saben que la gent s’ho ha fet seu. No tenen por que estigui molt massificat, perquè de moment pot créixer i treballen perquè sigui més visual per a tothom, tot i haver-hi molta gent.

Enguany, l’Àliga i els gegants Indis pujaran en cercavila fins al Campanaret per recollir l’element convidat d’aquesta edició, el Lleó, amb motiu del seu 20è aniversari.

A continuació, per celebrar-ho, a la plaça del Mercadal, festa dels 10 anys de La Nit de Fer l’Índiu, amb el DJ Aleix Ballesté.

ELS “NOUS” GEGANTS CELEBREN EL SEU VINTÈ ANIVERSARI

L’altra efemèride té a veure amb els gegants que tothom podrà gaudir en els pròxims dies. Aquest 2025

Una de les pors amb l’èxit, pot arribar a ser que esdevingui un acte molt gran i que la gent no el pugui viure bé o arribi un punt que s’hagi de contraprogramar. Des de la Junta ens indiquen que, de moment, aquestes pors no han arribat. De moment, la Nit de fer l’Índiu pot créixer i treballen en cada edició perquè sigui més visible per a tothom, tot i haver-hi molta gent. Pel que fa a contraprogramar, Juncosa afirma que no es veuen a prop de què això passi.

fa vint anys que les rèpliques dels gegants bicentenaris participen en les festes majors, cercaviles i les trobades. Les tres parelles bicentenàries, representants del continent europeu, asiàtic i americà, les trobem al museu de Reus.

Aquest aniversari arriba després d’un dels episodis més complicats de la Colla Gegantera. El 19 de juny, es tornarà a veure en acció al Gegant Indi. Recordem que el passat octubre de 2024, a la Ballada de Gegants Històrics a Santa Maria del Mar de Barcelona, la figura va patir una caiguda al Fossar de les Moreres a causa d’un turista noruec.

Al taller de Manel Llaurador, durant l’octubre va comprovar l’estat de les altres parts del gegant -mans, estructura, cavallet, etc., que havien sofert danys mínims-, i es van analitzar els motlles del bust per valorar la viabilitat per utilitzar-los. Tot i que l’estat dels motlles no era idoni i van requerir arranjaments i ajustos, s’ha pogut realitzar una nova còpia del bust amb fibra de vidre, ja que la reconstrucció de l’anterior bust era molt complexa per la gran superfície d’escultura perduda i per la impossibilitat de recuperar els petits bocins de la cara.

Daniel Recasens, regidor de Cultura i Política Lingüística, celebrava el passat març -quan es va mostrar

de nou a la ciutadania- la recuperació del gegant i explicava que s’havia aprofitat també per repintar la geganta Índia, “de manera que la parella sortirà amb la seva millor cara a voltar pels carrers de Reus a partir de Corpus”.

LA NOVA JUNTA

La Colla Gegantera de Reus va renovar la seva junta directiva el passat març. L’entitat ara té nova presidència i nou cap de colla pel període 2025-2029. El substitut de l’Àstrid Martín després de 12 anys és l’Eduard Juncosa; i el cap de colla, l’Ernest Juncosa, com bé hem anomenat abans.

pal: digitalitzar la Colla i apropar-la a les noves tecnologies. El primer pas és analitzar l’entitat i veure on es necessiten més esforços, però volen focalitzar-se en ser més didàctics i més accessibles.

Pel que fa a organitzar un Corpus que coincideix amb Sant Pere, ens comenten el cap de colla i el president que no tenen una preocupació especial. L’entitat, amb 200 socis, té prou portadors pels deu dies que tindran al davant. “L’emoció i l’adrenalina dels dies festius et fan arribar fins al 29 completament sencer, després ja vindrà el descans”, comentava Eduard.

EL RECORREGUT

L’Eduard ens explica que en els poc més de dos mesos que porten, ara s’acaben d’acostumar a la burocràcia i a la gestió. També ens explica els objectius que tenen com a nova junta i n’hi ha un de princiPlaça del Mercadal, carrer de Monterols, plaça de Prim, carrer de Llovera, Campanaret, carrer de Llovera, plaça de Prim, carrer de Monterols i plaça del Mercadal

Ref. 9060-O: Exclusiu xalet de 329 m² en una parcel·la de 937 m² a Castellvell del Camp, amb 6 habitacions, jardí amb piscina, porxo de fusta, barbacoa i vistes panoràmiques a la Costa Daurada. Acabats d’alta qualitat, garatge per a 3 cotxes i excel·lent ubicació residencial. CEE: E

Ref. 9036-T: Bonica finca rústica a l’Aleixar, de regadiu amb vistes, plantada amb uns 450 olivers i producció anual d’uns 14.000 kg. Disposa de pou propi (80 m de profunditat, 3.000 l/h), reg per degoteig i bassa galvanitzada de 400.000 l. Amb plaques solars, magatzem de 12 m² i accés molt fàcil. CEE: Exent

LES BORGES DEL CAMP 127.900€

Ref. 9068: Pis en exclusiva a les Borges, amb 2 habitacions, 1 bany, cuina independent, balcó exterior i gran terrassa interior. Inclou plaça d’aparcament en garatge tancat, traster de 4 m², calefacció elèctrica, preinstal·lació d’aire condicionat i aïllament. Edifici de només 2 habitatges, ubicat en zona tranquil·la i ben comunicada. CEE: E

Ref. 9075: Pis a Reus en venda situat a la quarta planta d’un edifici sense ascensor, amb 75 m² construïts. Disposa de 3 habitacions (2 dobles i 1 individual), bany amb dutxa, cuina independent amb galeria i ampli saló-menjador. En bon estat, molt lluminós i amb ubicació excel·lent prop de tots els serveis. CEE: E

Ref. 8567: Xalet exclusiu a la Urb. Portugal d’Alforja, en una finca de 1.729 m² amb piscina, jardí, barbacoa i diverses construccions rústiques (277 m²), inclòs un estudi independent. Habitatge principal de planta baixa amb 6 habitacions, 2 banys, garatge, calefacció de gasoil i aire condicionat. Entorn natural, accés fàcil, pou propi, clavegueram i ús residencial urbà. CEE: E

Ref. 8960: Xalet amb llicència turística en una finca de gairebé 1 hectàrea amb vistes espectaculars al mar i la Costa Daurada. Consta de 3 habitatges independents, piscina, jardí amb barbacoa, pou propi, plaques solars i excel·lents acabats. Situat en una zona tranquil·la, a 5 minuts del mar i la muntanya, ideal per viure o invertir en turisme rural. CEE: E

AIGÜES DE REUS PREVEU QUE TOTES LES LLARS JA TINGUIN COMPTADOR DE TELEMESURA ABANS DE FINAL D’ANY

Un 80,44% dels usuaris de la xarxa d’aigua de Reus ja compten amb un comptador electrònic, amb la qual cosa Aigües de Reus treballa amb l’objectiu de completar la instal lació de la telemesura a totes les llars de la ciutat a final d’aquest 2025 o principi de 2026.

En números rodons, dels 51.576 compta-

dors que hi ha al conjunt de Reus, 41.490 ja són de telemesura. Es preveu que al llarg del que resta d’any, els operaris procedeixin a la instal lació a la zona més cèntrica de Reus, que per raons tècniques serà l’última de tota la ciutat on es farà el desplegament.

D’altra banda, més enllà de la instal lació física dels comptadors, encara resta pendent de completar la posada en marxa de tots els sistemes de comunicació i gestió que fan possible la telemesura. Uns treballs que, en algunes zones de la ciutat, pot prolongar-se fins a mitjans de l’any 2026.

EL TECNOPARC DE REUS SERÀ LA SEU DE LA XXIV CONFERÈNCIA INTERNACIONAL DE L’APTE EL 2026

El Parc Tecnològic i d’Innovació del Tecnoparc acollirà el novembre de 2026 la XXIV Conferència Internacional de l’Associació de Parcs Científics i Tecnològics (APTE). Sota el lema “Parcs Científics i Tecnològics del futur. Smart Parks i sectors emergents”, la trobada professional comptarà amb la representació de diferents parcs científics i tecnològics d’Espanya i amb intervencions de ponents internacionals experts en el sector.

L’esdeveniment s’articula com una oportunitat per intercanviar iniciatives i projectes al voltant de l’evolució dels parcs i fomentar la transferència de coneixement, tecnologia i innovació. De la mateixa manera, també facilitarà el posicionament de la ciutat de Reus i el Tecnoparc en l’ecosistema estatal i internacional de parcs tecnològics i innovació.

En aquest sentit, el

regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement, i conseller delegat de REDESSA, Josep Baiges, ha posat èmfasi en que “la conferència internacional de l’APTE serà una cita clau pel Tecnoparc, que actualment treballa en la seva evolució i transformació cap a un districte d’innovació amb nous serveis i infraestructures”.

La candidatura de Reus, presentada a Màlaga en el marc de la Fira Transfiere, ha estat aprovada per unanimitat. Així doncs, Reus pren el relleu de la ciutat de Gijón (Astúries), que acull l’edició d’enguany al novembre.

ÈXIT ROTUND DE LA PRIMERA FESTA DEL GELAT A REUS

La primera edició de la Festa del Gelat a Reus ha superat totes les expectatives i s’ha convertit en un autèntic fenomen de participació ciutadana. Organitzada per l’Espai Boule amb el suport de l’Ajuntament de Reus i emmarcada dins el projecte europeu ‘GelatOn the Road’, la festa ha congregat aquest dissabte tres vegades més persones de les previstes, fent evident l’interès pel gelat artesà i la gastronomia local.

Des de primera hora del matí, centenars de persones han fet cua per accedir a les instal lacions de l’Espai Boule, on s’oferia un tast gratuït de quatre gelats artesans elaborats amb productes de proximitat. Els gustos —mel i mató amb avellana caramel litzada, catalanet Ganxet de Reus, poma al forn amb canyella ecològica i xocolata amb oli i sal— han tingut una acollida espectacular.

A les 13 h, una representant de l’organització s’ha vist obligada a aturar l’entrada de més visitants a la cua per manca de gelat, tot i haver doblat les previsions de matèries primeres respecte a divendres. “Pensàvem que vindrien entre 300 i 500 persones, però n’han vingut moltes més. És un èxit total”, ha afirmat una de les organitzadores. “La Festa del Gelat és una iniciativa internacional. Organitzem festes de gelats els mesos de maig i juny en 16 països de la Unió Europea, i jo crec que el que tenim aquí a Reus és fenomenal”, ha exclamat.

Geo’s una llar pel teu amor propi

A The Geo’s podràs trobar serveis d’estètica integral, diferents mètodes de depilació, tractaments facials i corporal, tractaments manuals holístics, tractaments avançats, manicures i pedicures, massatges i rituals.

Com ha aconseguit Reus ser CIUTAT DE LA CIÈNCIA I LA INNOVACIÓ?

N’abordem les claus

Sergio Lahoz Dorante

Reus ja pot dir ben alt que forma part del mapa estatal de la innovació. El Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats ha reconegut la capital del Baix Camp amb la distinció de “Ciutat de la Ciència i la Innovació”. Una fita important que confirma que el full de ruta marcat des de l’Ajuntament té ADN innovador i vocació transformadora.

Aquest reconeixement no és flor d’un dia, sinó el resultat de la planificació de 69 projectes que abasten tots els àmbits de la ciu-

tat i que tenen com a objectiu final millorar la vida de la ciutadania. Innovació, però a l’abast de tothom: no només digitalització o tecnologia, sinó també reptes socials com l’habitatge assequible, la sostenibilitat o la participació ciutadana.

HABITATGE ASSEQUIBLE I AMB VISIÓ SOCIAL

Un dels pilars d’haver aconseguit aquest guardó és facilitar l’accés a l’habitatge, especialment a les persones més vulnerables. En aquest sentit, destaca el projecte Riera –l’antic Hispània– que es con-

vertirà en un complex d’habitatge social amb 60 pisos a preus assequibles i un aparcament soterrat de tres plantes amb 340 places. Però la cosa no queda aquí: el consistori també aposta per models alternatius com les cooperatives d’habitatge, la propietat temporal i espais compartits per a la gent gran. Tot plegat, pensat per afrontar la soledat no desitjada i fomentar l’envelliment actiu.

SALUT I BENESTAR EN CLAU URBANA

El concepte de ciutat saludable

“Aquest reconeixement no és flor d’un dia, sinó el resultat de la planificació de 69 projectes que abasten tots els àmbits de la ciutat

del sector. Això passa per una aposta clara per la formació –amb certificacions en programació o ciberseguretat–i per l’impuls d’ecosistemes d’emprenedoria com REDESSA o el Tecnoparc.

Amb empreses com T-Systems i els plans per convertir la zona en un autèntic districte tecnològic (amb oficines, residència d’estudiants i espais mixtos), Reus ja juga a la primera divisió en aquest camp. El sector agroalimentari, tan arrelat a la ciutat, també s’hi transforma. El Hub Foodtech & Nutrition aposta per la digitalització, la recerca i l’eficiència hídrica i energètica del sector primari. A més, el projecte europeu Soulfood treballa per reduir el malbaratament alimentari i donar sortida social als excedents agrícoles.

També s’impulsen start-ups de l’àmbit agroalimentari i de la salut, consolidant Reus com a referent en nutrició, innovació i sostenibilitat.

s’han instal lat plaques fotovoltaiques en equipaments públics i es prepara la segona fase del dipòsit de vehicles, on hi ha la planta solar més gran de la ciutat. També es treballa en un hort solar i s’explora l’ús de bateries per a l’emmagatzematge.

El projecte ACEPAR , de comunitat energètica al polígon Agro-Reus, és una aliança público-privada per generar i consumir energia verda de forma col lectiva. Un model que podria exportar-se fàcilment a altres indrets del país.

PARTICIPACIÓ CIUTADANA, TAMBÉ AMB TECNOLOGIA

La innovació també implica escoltar la ciutadania i facilitar canals perquè puguin participar activament. Dues aplicacions municipals són la punta de llança: una app de seguretat ciutadana compartida amb altres municipis del Camp de Tarragona, i una app de ciutat que, mitjançant intel ligència artificial, agilitza la comunicació amb l’Ajuntament i la gestió d’incidències.

és un dels més transversals del projecte. Amb el programa RENATUReus, cofinançat pels fons europeus NextGenerationEU, s’estan renaturalitzant escoles, places i carrers. S’han adjudicat ja obres per transformar els patis de diverses escoles –com General Prim o Marià Fortuny– en refugis climàtics, amb paviments drenants, vegetació i ombra natural.

També destaca el servei pioner d’orientació emocional i salut mental, que vol ser una porta d’entrada accessible per a aquells qui necessiten suport en aquest àmbit encara massa estigmatitzat.

ATRAURE I RETENIR TALENT: UN REPTE ESTRATÈGIC

Amb una base econòmica cada cop més tecnològica, Reus juga fort per retenir talent i ferse atractiva per als professionals

MOBILITAT DEL SEGLE XXI

La mobilitat també forma part d’aquesta revolució urbana. Amb més de 65 km de carrils bici i un sistema de bicicleta compartida (La Ganxeta) en expansió, l’Ajuntament treballa per descarbonitzar els desplaçaments i promoure alternatives reals al vehicle privat.

Un exemple clar és el servei “Bus x Tu”, un transport flexible i a demanda que arriba a zones amb poca cobertura i que s’estendrà a polígons industrials i urbanitzacions. El servei es fa via app i ja s’ha anunciat la incorporació de 4 microbusos elèctrics.

TRANSICIÓ ENERGÈTICA: DEL DISCURS ALS FETS

En matèria d’energia, Reus juga a la lliga dels que aposten fort. Amb Reus Energia al capdavant,

Tota aquesta candidatura ha comptat amb el suport d’un teixit social, econòmic i acadèmic molt sòlid: URV, Eurecat, IRTA, empreses, clústers i cambres de comerç hi han dit la seva. El Ministeri ha valorat especialment aquest ecosistema d’innovació integrat per centres de recerca, empresa i administració.

Amb aquesta distinció, Reus entra a formar part de la Red Innpulso, una plataforma de col laboració entre municipis innovadors, i podrà accedir a programes d’alt nivell que fins ara quedaven fora de l’abast.

Com deia l’alcaldessa, Sandra Guaita, en l’acte d’entrega del guardó: “Aquesta distinció no és només un reconeixement, és una responsabilitat. La d’estar a l’altura d’una ciutat que vol transformar-se per transformar la vida de la seva gent”.

“Fa anys el Bou era més cosa de jovent i disbauxa; ara té molta tirada entre les famílies”

rada entre les famílies. Hi ha infants que toquen el tabal amb nosaltres, i això ha canviat l’energia de l’entitat”.

Aquesta obertura cap a un públic més ampli l’esperit jove i adult del Bou. “Encara fem actes que són més adults, com la Ruta del Masclet. Però som molt conscients de no excloure ningú. Per això mantenim espais diferenciats dins la festa”

El Bou de Reus, bèstia tradicional sense estar dins del seguici

Una de les figures més importants de la Festa Major no és dins del seguici. Ens n’expliquen els motius

Sergio Lahoz Dorante

Hi ha una figura dins de la cultura de Reus que destaca per la seva voluntària no-inclusió al seguici: el Bou. Creat pel jovent fa més de vint anys, el Bou s’ha mantingut fidel a la seva essència alternativa.

“El Bou es va crear per tenir un element propi i viu dins la festa, però al marge del Seguici”, explica Roger Jansà, un dels representants del Bou. A diferència d’altres entitats que aspiren a institucionalitzar-se, el Bou ha decidit, reiteradament i per consens intern, no integrar-se al protocol oficial. “No combreguem amb certes

normatives, com que no hi pugui anar canalla a la processó del dia 29. Això exclou part essencial del nostre projecte, que és familiar i participatiu”

Lluny de viure al marge passivament, el Bou genera una gran activitat festiva: el Correbanyes o el sopar de Bou i Arròs són actes més que consolidats. “Fa anys el Bou era més cosa de jovent i disbauxa; ara té molta ti-

La preparació de la seva participació en la Festa Major és meticulosa, però no caòtica. “Tenim un patró bastant establert. Cada any repetim una estructura que funciona: tenim una junta activa, repartim responsabilitats i mantenim la cohesió”. Aquest Sant Pere es podrà gaudir del bou en diverses ocasions. El dia 24 de juny en una cercavila amb el propi grup de tabalers. El dimecres 25 serà el moment del correbanyes que tindrà l’acompanyament musical de la xaranga Bandsonats. Més tard, el mateix 25, hi haurà la Nit de Banyes a la plaça de la Farinera. El sopar de bou i arròs serà el divendres 27, a la plaça d’Anton Borrell.

Pel que fa al futur, el missatge és clar: “No tenim grans ambicions de creixement. Preferim reforçar allò que ja fem bé. I, si hi ha propostes noves que neixin de l’assemblea, les valorem. Però el Bou ha de continuar sent això: una eina festiva, oberta, propera i amb esperit lliure”.

En un temps en què moltes celebracions es veuen abocades a la institucionalització i al control normatiu (sense que això sigui dolent), el Bou de Reus es reivindica com un espai de disbauxa. No vol ser al centre, però cada cop és més imprescindible.

La novetat de Sant Pere,

Dantz Point,

posa el patrimoni i la música electrònica a ballar plegats

Una de les principals novetats de la programació de Festa Major ha estat la incorporació d’una nit de música electrònica a un dels indrets emblemàtics de la ciutat

Sergio Lahoz Dorante

Reus acollirà enguany un esdeveniment únic dins de la música electrònica en el marc de les Festes de Sant Pere, el Dantz Point. Aquesta proposta, originària del País Basc i impulsada per Dantz, arriba al parc de Mas Iglesias amb una aposta clara: unir patrimoni, cultura i innovació sonora en un format accessible, atractiu i contemporani.

QUÈ ÉS DANTZ I PER QUÈ NO ÉS

NOMÉS UN FESTIVAL

Tal com explica Julen Iñarra, coordinador de projectes de Dantz, aquest no és simplement un festival de música electrònica. Nascut fa gairebé una dècada, Dantz ha evolucionat fins a convertir-se en una marca cultural multidisciplinària, amb projectes que van des del festival internacional (amb vuit edicions celebrades) fins a programes

pedagògics com Dantz Academy, integrat a la xarxa “KulturaEskola” de Guipúscoa, on infants i joves poden aprendre creació sonora dins el sistema educatiu formal.

Nascut fa gairebé una dècada, Dantz ha evolucionat fins a convertir-se en una marca cultural multidisciplinària

Però és el projecte Dantz Point el que realment ha esdevingut una eina d’internacionalització i articulació cultural. La seva essència és senzilla: utilitzar la música electrònica per posar en valor espais patrimonials, redescobrint-los amb una narrativa audiovisual potent, sessions en viu, gravacions amb drons i una estètica molt cuidada.

Tot plegat, obert al públic i gratuït, per generar espais de trobada, respecte i llibertat.

PER QUÈ REUS?

La tria de Reus no és casual. Iñarra explica que coneixien l’escena electrònica de la província i, concretament, de Reus, on s’ha detectat un ecosistema emergent. El col lectiu Discursiva ha actuat com a aliat local, obrint portes. La resposta institucional ha estat entusiasta i immediata. El lloc escollit, el parc de Mas Iglesias, s’alça com a emblema del qual significa un Dantz Point: un espai amb passat, amb vida i amb potencial per dialogar amb el present mitjançant la música i la llum. Mas Iglesias, una antiga masia convertida en palau i posteriorment en museu, recull la memòria audiovisual del territori i ofereix, amb els seus jardins, un escenari

idoni per intervenir amb so i il luminació de manera subtil i immersiva.

Això permet al públic viure una experiència artística completa, però també una relectura del patrimoni comú.

La presència de Dantz Point en el programa de Sant Pere 2025 aporta un valor singular. En un context on la música urbana sovint monopolitza l’atenció dels joves, la proposta electrònica de Dantz s’ofereix com una alternativa de qualitat, cuidada i amb una narrativa pròpia. És una celebració amb discurs, enfocada en l’art, la llibertat i la convivència.

El cartell artístic, dividit en quatre blocs, és equilibrat entre la proximitat i els artistes més establerts. Hi haurà una sessió dedicada a artistes de Reus, treballada amb el collectiu Discursiva; una artista catalana de trajectòria ascendent, Paula GM; un tercer bloc amb Almuedo, artista basc establert a Catalunya; i una quarta part provinent de convocatòria oberta, per descobrir

nous talents locals.

Aquesta estructura reforça la voluntat del projecte de connectar escenes i territoris, fent de Reus un node en una xarxa internacional de ciutats Dantz Point, amb intercanvis artístics reals —com el que aquest estiu unirà en directe el País Basc i Suècia.

És una celebració amb discurs, enfocada en l’art, la llibertat i la convivència

UNA OPORTUNITAT

ESTRATÈGICA PER A DANTZ

I LA CIUTAT DE REUS

Dantz Point representa una porta d’entrada per a Catalunya dins la xarxa cultural de Dantz. Reus n’és el primer pas, però el projecte preveu consolidar una programació estable a tot el territori, en collaboració amb institucions com 3Cat i la Direcció General de Patri-

moni de la Generalitat. La retransmissió en directe dels esdeveniments i la creació de continguts audiovisuals de qualitat suposen una gran projecció externa per a les ciutats participants.

Aquest enfocament institucional i cultural és precisament el que diferencia Dantz d’altres iniciatives. No es tracta només de “fer una festa”, sinó de generar cultura, d’integrar les arts vives amb el patrimoni i de contribuir a la cohesió del teixit artístic local.

Una de les idees que Iñarra recalca és el caràcter inclusiu i segur dels Dantz Point. Lluny dels tòpics que encara persegueixen l’escena electrònica, aquests esdeveniments són espais de llibertat, diversitat i respecte. No s’han registrat mai incidents, i es treballa amb protocols clars de seguretat i convivència. Per això, Dantz Point esdevé una eina de transformació, on es comparteix més que música: s’hi construeix comunitat.

UN REPTE I UNA APOSTA DE FUTUR

Tal com indica el mateix Iñarra, anar a la revetlla pot ser una oportunitat per consolidar una nova tradició jove dins la festa major. Si el públic respon, Dantz Point pot esdevenir una cita estable i referencial, com ho fou en el seu moment la Fàbrica, per exemple.

Dantz arriba a Reus amb humilitat però amb visió. Volen provar, connectar i construir. I Reus, amb la seva vocació oberta, el seu patrimoni ric i la seva escena latent, sembla el lloc ideal per començar aquest viatge compartit.

Dieta i fertilitat: quins nutrients són essencials?

Redacció

Tot i que no s’ha demostrat que existeixi una relació directa entre nutrició i fertilitat, se sap que una alimentació saludable, el pes i la composició corporal poden ser factors que condicionin la fertilitat femenina i les possibilitats d’aconseguir un embaràs. Per això, si vols ser mare, pot ser útil demanar consell a un nutricionista perquè t’ofereixi algunes recomanacions.

El millor és definir un pla d’alimentació saludable individualitzat, ja que no totes les dones tenen les mateixes necessitats nutricionals, especialment si existeix algun problema de salut que afecti l’assimilació dels aliments o que pugui comprometre la fertilitat, com al lèrgies o intoleràncies alimentàries, tendència a guanyar pes, diabetis, trastorns del tiroide, síndrome d’ovaris poliquístics o endometriosi. No obstant això, i independentment de cada cas, “és un bon moment per revisar la dieta i adoptar uns bons hàbits. A més hi ha nutrients que són fonamentals, tant per afavorir la bona salut de la mare

com el desenvolupament del nadó durant tot l’embaràs”, indica Natalia Pérez Llauradó, responsable del Servei de Nutrició de Dexeus Dona Reus.

Embaràs:

“és un bon moment per revisar la dieta i adoptar uns bons hàbits”

NUTRIENTS ESSENCIALS EN LA FERTILITAT

Els experts classifiquen els aliments en macronutrients i micronutrients. Els primers són nutrients que necessitem en grans quantitats i que ens aporten energia. En canvi, els micronutrients són nutrients que el nostre organisme necessita en petites quantitats, però que són essencials per poder dur a terme múltiples funcions. Quant a macronutrients és fonamental la correcta ingesta de proteïnes per a la síntesi d’hormones i la funció reproductiva, els hidrats de carboni rics en fibra per regular els nivells

de glucosa en sang, i els greixos, que participen en la creació d’hormones sexuals i són portadors de vitamines liposolubles, com la vitamina D.

Respecte als micronutrients, els més importants són: Àcid fòlic. Contribueix a la creació de noves cèl lules i és fonamental per prevenir defectes congènits durant l’embaràs. S’aconsella prendre suplements almenys 1-3 mesos abans de l’embaràs i 2-3 mesos després. Fonts: es troba de manera natural en verdures de fulla verda ampla i fosca, llegums, soia, nous, endívies, escarola, col de Brusselles...

Vitamina A. Té una acció antioxidant i és essencial per al manteniment dels teixits. Protegeix de l’acció nociva dels radicals lliures que es formen de manera natural quan les cèl lules realitzen funcions metabòliques i també davant l’exposició a contaminants ambientals. Fonts: pastanaga, moniato, espinacs, rovell d’ou, mango, bleda, carabassa...

Vitamina B. Participa en el desenvolupament i la funció de la placenta. Fonts: es troba en cereals integrals, tempeh, fruita seca i miso.

Vitamina D. És necessària per a la regulació hormonal, la qualitat dels òvuls i el semen. Fonts: peix blau, rovell d’ou, lactis sencers.

Calci. Contribueix a la regulació hormonal i és necessari per a la bona salut del sistema ossi. Fonts: formatge, sardina en llauna, quefir i iogurt natural, soia, cigrons, mongetes blanques, avellana.

Ferro. Intervé en la formació d’hormones. Fonts: escopinyes, llenties, soia, cigrons, llobarro, bacallà, bonic, carn vermella.

Zinc. Igual que el ferro, intervé en la formació d’hormones i és necessari per a la divisió i creixement cel lular. Fonts: carn de xai i vedella, musclo bullit, llenties, cigrons, mongetes blanques.

Omega 3. Redueix la inflamació i millora la funció ovàrica. Fonts: peix blau, fruita seca i llavors com les de lli (picades o hidratades).

Antioxidants. Protegeixen els òvuls i els espermatozoides de l’acció oxidativa. Estan presents en molts aliments vegetals. Fonts: fruites, verdures llavors, fruita seca, cacau pur, te verd o matxa, oli d’oliva i peix blau.

Cambrils redescobreix la seva empremta romana en el marc del Festival Tàrraco Viva

Una cita amb la història que connecta passat, present i futur

Roser Pros Roca

Cambrils ha tornat a ser protagonista d’una de les cites més esperades del calendari cultural del Camp de Tarragona: el Festival Tàrraco Viva. En la seva 27a edició, aquesta trobada de recreació històrica romana ha consolidat la participació del municipi cambrilenc com una de les seus destacades, amb una programació rica en activitats, divulgació i, sobretot, implicació de la ciutadania. En aquesta ocasió, els espais museístics de Cambrils s’han convertit en escenaris vius per redescobrir el passat romà d’aquesta vila costanera que, ja fa dos mil len-

nis, formava part activa de l’entorn immediat de Tàrraco.

UN FESTIVAL DE PROJECCIÓ

INTERNACIONAL AMB

ARRELS LOCALS

El Festival Tàrraco Viva és avui dia una referència a escala europea en l’àmbit de la divulgació històrica del món romà. Organitzat per l’Ajuntament de Tarragona, aquest esdeveniment té com a principal objectiu apropar al gran públic la vida quotidiana, la cultura i les institucions de la Roma antiga, a través de recreacions, espectacles, conferències i tallers. Amb el lema d’aquest any, “Plebs. Vida i cultu-

ra de la gent de Roma”, el festival ha posat el focus en les classes populars de l’Imperi, sovint oblidades per la historiografia tradicional. En el cas de Cambrils, enguany hi participa per dissetè any consecutiu, perquè ha trobat en Tàrraco Viva l’oportunitat perfecta per posar en valor el seu ric llegat romà. Ho fa a través de la implicació del Museu d’Història de Cambrils i del compromís de veïns, entitats educatives i administracions, que han convertit aquesta seu del festival en un espai de memòria compartida i una participació ciutadana entusiasta.

La Vil la romana de La Llosa, epi-

Entre els espais que han acollit activitats, destaca la Vil· la romana de La Llosa. Es tracta d’un jaciment arqueològic d’un valor patrimonial altíssim, situat al costat del passeig marítim de ponent

centre de la romanitat cambrilenca

Entre els espais que han acollit activitats, destaca la Vil· la romana de La Llosa. Es tracta d’un jaciment arqueològic d’un valor patrimonial altíssim, situat al costat del passeig marítim de ponent. El van descobrir als anys vuitanta i a través de la seva excavació, aquest enclavament ha revelat vestigis d’una vil la d’època romana, activa entre els segles I aC i VI dC.

La vil la de la Llosa ocuparia un solar més o menys rectangular d’uns 17500 m² (70 per 250 m), dividit en dues zones ben diferenciades: la pars rustica o de treball i la pars urbana o residencial. Les excavacions han permès identificar-hi diversos usos, com ara la residència privada, una zona de magatzems, forns, sitges, i fins i tot una petita necròpoli baix imperial. Una de les troballes més destacades va tenir lloc el 1992, amb la localització del conjunt de bronzes de La Llosa, una sèrie d’elements de luxe que van posar en evidència l’alt estatus social d’alguns dels seus habitants.

Per tant, aquesta vil la romana és, des de fa dècades, un dels emblemes arqueològics de Cambrils. Declarada Bé Cultural d’Interès

Local, forma part del Museu d’Història del municipi i és visitable durant tot l’any. Des de 2007 disposa d’un centre d’atenció al visitant i d’un itinerari guiat, a més d’una reconstrucció virtual que permet visualitzar com era aquest espai fa dos mil anys.

En el marc de Tàrraco Viva, la Villa ha acollit enguany una activitat molt especial: “L’Institut Cambrils redescobreix la Vil la”. Aquesta proposta de visita teatralitzada ha estat protagonitzada pels alumnes de Batxillerat de Clàssiques i de 4t d’ESO de l’institut, que han guiat els seus companys de 1r d’ESO en un viatge en el temps per entendre com es vivia en una vil la romana costanera. Aquesta acció educativa ha volgut recuperar una iniciativa de fa més de vint anys, quan aquest mateix centre va adoptar la Vil la dins del projecte “L’escola adopta un monument”.

TALLERS, PORTES OBERTES I ARQUEOLOGIA PER A TOTS ELS PÚBLICS

A més de la Vil la romana de La Llosa, altres espais emblemàtics de Cambrils han acollit activitats dins del festival. El Molí de les Tres Eres,

seu principal del Museu d’Història de Cambrils, ha estat escenari del taller familiar “Passat i present de la ceràmica: crea el teu amforisc”, impartit per l’arqueòloga i ceramista Núria Plana Mendoza del Taller Club de Fangs. Aquesta proposta ha permès a infants i famílies acostar-se a la tècnica de la ceràmica antiga i crear les seves pròpies rèpliques d’àmfores romanes, en un ambient educatiu, però sobretot, lúdic.

També s’ha recuperat la tradicional jornada de portes obertes als espais museístics de Cambrils: el Molí de les Tres Eres, la Vil la ro -

El Museu d’Història de Cambrils, ha estat escenari del taller familiar

“Passat i present de la ceràmica: crea el teu amforisc”

mana de La Llosa i la Torre del Port. Aquesta iniciativa ha tingut lloc durant els caps de setmana del festival, oferint entrada lliure i accés a exposicions permanents i temporals que contribueixen a la comprensió del passat romà i marítim del municipi.

La Torre del Port, per la seva banda, ha complementat l’oferta amb la seva proposta museogràfica centrada en la defensa costanera i la vida marinera, mostrant com, més enllà de la influència romana, Cambrils ha estat històricament un punt clau de connexió

entre terra i mar.

Aquestes activitats han estat possibles gràcies a la col laboració entre el Museu d’Història, l’Ajuntament de Cambrils, l’Ajuntament de Tarragona, el Campus Extens de la URV, la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya. El seu caràcter gratuït i obert a tothom ha contribuït a garantir-ne l’èxit de públic i la voluntat de divulgació universal que caracteritza el festival.

UN LLEGAT VIU QUE FORMA PART DE LA IDENTITAT CAMBRILENCA

El paper de Cambrils dins el Festival Tàrraco Viva no és pas el d’una seu secundària, perquè Cambrils fa bandera del seu passat romà i durant tot l’any treballa activament per integrar-lo dins de la vida cultural i educativa del present. La implicació d’escoles, institucions i famílies en la programació és una mostra clara de com el patrimoni sol esdevenir una eina de cohesió i orgull local.

La participació de Cambrils en el Festival Tàrraco Viva forma part, també, d’un projecte més ampli per posar en valor, tant a nivell de rendiment com social, el jaciment de La Llosa. Des del 2003, l’Ajuntament i el Museu d’Història han impulsat la museïtzació d’aquest espai per convertir-lo en un parc arqueològic de referència. El Pla Director elaborat conjuntament amb l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) el 2009 marca el full de ruta per continuar treballant en la conservació, difusió i valorització del jaciment.

Per això, amb la mirada posada en el futur, Cambrils continua explorant nous formats i propostes per acostar el seu patrimoni antic a la ciutadania i als visitants. El Festival Tàrraco Viva, en aquest sentit, és un aparador immillorable per projectar al món una vila que, més enllà del turisme de sol i platja, ofereix cultura, història i identitat.

CAMBRILS

NOVA OFENSIVA A CAMBRILS CONTRA

EL ‘TOP MANTA’: MULTES DE 200 € ALS COMPRADORS

Aquesta mesura s’emmarca en una estratègia per frenar la creixent presència de venedors ambulants en zones turístiques

Cambrils es prepara per intensificar la seva lluita contra la venda ambulant il legal, una problemàtica que s’agreuja amb l’arribada de la temporada turística. L’Ajuntament, liderat per l’alcalde Oliver Klein, ha anunciat que multarà amb fins a 200 euros a les persones que comprin productes al “top manta” i que requisarà els articles adquirits, segons ha publicat EFE. Aquesta mesura radical s’emmarca en una estratègia més àmplia per frenar la creixent presència de venedors ambulants en zones turístiques d’alta afluència, com el passeig marítim i els voltants de Salou.

Per tal d’aplicar les sancions, l’Ajuntament modificarà l’ordenança de convivència ciutadana, però abans de fer-ho, es llançarà una campanya de conscienciació en diversos idiomes (català, castellà, anglès, francès i alemany). Els fullets informatius es distribuiran en les zones més afectades per la venda il legal. L’objectiu és informar els turistes i residents sobre els riscos del frau associat al “top manta” i explicar les implicacions legals de participar-hi com a compradors.

L’AJUNTAMENT DE CAMBRILS INICIA EL PROCÉS PER ELABORAR UN PLA LOCAL D’HABITATGE

El consistori ha fet una crida a la ciutadania a respondre un qüestionari per conèixer més a fons la situació actual del municipi

L’Ajuntament de Cambrils ha posat en marxa un procés de participació ciutadana per a l’elaboració de la diagnosi del Pla Local d’Habitatge 2026-2032 a través d’una enquesta telemàtica oberta a tota la ciutadania i diversos tallers específics per grups d’interès que es realitzen entre el maig i el juny.

La redacció del Pla consta de tres fases. La primera, que és l’actual, és la realització de l’anàlisi i diagnosi de la situació de l’habitatge al municipi i de les condicions de context socioeconòmic i

urbanístic. En una segona fase, a partir de la suma de la informació obtinguda, es plantejaran objectius i estratègies d’actuació, i s’inclouran tallers participatius presencials per grups d’interès per validar i consensuar aquestes propostes. Finalment, la tercera fase servirà per concretar les actuacions que ha de tirar endavant el govern local a curt i mitjà termini per respondre a les necessitats detectades. A continuació, el document resultant es posarà a una exposició pública, votarà al Ple i farà el traspàs a la Generalitat.

L’HISTÒRIC CICLISTA CAMBRILENC JORDI MARINÉ POSARÀ NOM A LA ‘CAMBRIBIKE’ A PARTIR DEL 2026

L’esportista va morir el passat 22 de febrer i va participar en grans competicions com el Tour de France, el Giro d’Itàlia o la Volta a Espanya

L’esdeveniment dedicat a la bicicleta que se celebra cada mes de maig a Cambrils passarà a anomenar-se “CambriBike. Memorial Jordi Mariné Tarés” a partir de l’edició del 2026, en record al destacat ciclista cambrilenc, que va morir el passat 22 de febrer. El canvi de denominació va ser anunciat per l’alcalde durant un homenatge pòstum que es va portar a terme el 10 de maig en el marc de la inauguració oficial de la 6a edició de CambriBike. L’acte, que també va comptar amb la participació de la regidora de Turisme, Patricia de Miguel, va incloure el lliurament d’una placa commemorativa a la família del ciclista, en reconeixement a la seva trajectòria esportiva i cívica.

Jordi Mariné va ser un destacat ciclista professional, amb una llarga carrera i nombrosos reconeixements, entre els quals destaca la insígnia d’or i brillants de la Federació Espanyola, la placa d’honor de la Federació Catalana i la Medalla al Mèrit Esportiu del Consell Superior d’Esports.

CAMBRILS

SET ENTITATS I CINC EMPRESES DE CAMBRILS REBEN UN HOMENATGE AL PREGÓ DE LA 66A FIRA MULTISECTORIAL

Durant l’esdeveniment, les autoritats també van presentar les noves pubilles, damisel· les, hereus i fadrinets

L’Ajuntament de Cambrils ha homenatjat set entitats amb una trajectòria de més de 10 anys que celebren aniversaris acabats en 0 i cinc empreses amb més de 50 anys d’implantació al municipi, en el marc de l’acte del Pregó de la 66a edició de la Fira Multisectorial.

Les set entitats cambrilenques homenatjades van ser el Club Tir Olímpic Cambrils (40anys), el Centre Excursionista Cambrils (30 anys), Cambrils Art Total (30 anys), Cambrils Club Hoquei (30 anys), l’Associació Vent d’Estrop Vogadors de Cambrils (20 anys), l’Assemblea Local de la Creu Roja (20 anys) i l’Associació New Gòspel Cambrils (10 anys). Per altra banda, les cinc empreses homenatjades pels seus més de 50 anys de trajectòria van ser la Gelateria J. Enrique Sirvent (70 anys), el restaurant Germans Miquel’s (55 anys), el restaurant Grup El Pòsit (52 anys), l’Autoescola Santos (50 anys) i la immobiliària Saladié Serveis (50 anys). El pregó va anar a càrrec del futbolista cambrilenc Joan Oriol Gràcia, amb una carrera professional de 16 temporades i més de 450 partits jugats, que actualment és el capità del Nàstic de Tarragona.

ARIADNA DURAN I OLAF CANTALEJO SÓN PROCLAMATS PUBILLA I HEREU DE CAMBRILS 2025

L’endemà diumenge la nova Pubilla també va ser escollida Pubilla de l’Intercomarcal del Camp de Tarragona

Ariadna Duran Penalba i Olaf Cantalejo Sarrà van ser proclamats com a Pubilla i Hereu de Cambrils 2025 respectivament, en la festa del pubillatge que es va celebrar el 24 de maig, a la Torre del Llimó. També formaran part del nou Pubillatge la damisel la d’honor Iris Miró Piñol i el fadrí Frederic Martín Gázquez.

En la categoria infantil, la nova Pubilla és Aina Carcelero Monzó, i el nou Hereu és Pau Recasens Rabasó. Els acompanyaran les noves damisel les infantils Núria Busquets Núñez, Laia Folch Prim, Aina Moya Navarrete, Arlet Ortega Contra, Carlota Lucía Rivas Pay i Paula Sardiña Macià i els nous fadrinets Miguel Martínez Fatsini, Uriel Martínez Fatsini i Roc Ortega Contra

La celebració va comptar amb la participació d’una cinquantena de Pubilles i Hereus vinguts d’arreu de Catalunya i Andorra i l’actuació del Ball de Bastons de Cambrils. L’objectiu és potenciar aquesta tradició amb més de 57 anys d’història al municipi i convertir-la en un punt de referència del pubillatge de Catalunya.

L’ALCALDE DE CAMBRILS FELICITA LA CAMBRILENCA CARMEN GUINDA SAMPER PEL SEU CENTENARI

Oliver Klein la va visitar per portar-li un ram de flors en nom de l’Ajuntament i compartir una estona amb ella i la seva família

L’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, i la regidora de Benestar Social, Mar España, van visitar ahir a Carmen Guinda Samper per felicitar-la pel seu centè aniversari, portar-li un ram de flors en nom de l’Ajuntament, i compartir una estona amb ella i la seva família.

L’homenatjada també va rebre el llibre “Cambrils desaparegut”, amb fotografies antigues degudament documentades, i un skyline amb els principals edificis i monuments del municipi. A més, l’alcalde li va lliurar la Medalla Centenària de la Generalitat gravada amb el seu nom i l’any de naixement, i una carta de la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez, que va llegir la seva neta Cristina. Carmen Guinda Samper, filla de Maria Jesús i Manuel, va néixer a Uncastillo (Saragossa) el 26 de maig de 1925 i va tenir sis germans. Té tres fills, Jesús, Alfonso i Mamen; sis nets, Cristina i Saray (filles de Jesús) i Moisès, Gabriel, David i Jesús (fills de Mamen), i un besnet (fill de Moisès). El destí va fer que vingués a Cambrils per a estar prop de dos fills que treballaven i vivien a la zona.

Valls encén la flama de Sant

Joan amb la seva Festa Major

El cor de la festa exalta la tradició, la cultura, el talent local i el patrimoni viu

Roser Pros Roca

Valls es prepara per viure un dels moments més esperats de l’any: la seva Festa Major de Sant Joan Aquesta celebració, profundament arrelada en la identitat vallenca, combina tradició, cultura popular i una aposta decidida pel talent musical tant local com nacional. La programació d’enguany, que s’estendrà del 20 al 25 de juny, destaca per l’extensa i diversa oferta de concerts gratuïts, les activitats tradicionals i la participació activa de les entitats locals, consolidant així Valls com un dels epicentres culturals del Camp de Tarragona

EL COR DE LA FESTA: TRADICIÓ I PATRIMONI VIU

La Festa Major de Sant Joan és molt més que una celebració: és una expressió viva de la identitat vallenca. Considerada l’inici de la temporada castellera, la festa arrencarà amb el sorteig d’ordre d’actuació de les colles dels Xiquets de Valls, un acte que marca l’inici de les festivitats. Els dies previs, però, la ciutat es prepara amb l’entrega simbòlica dels xumets a l’Ós, una figura única del bestiari local, i la sortida de l’Àliga al balcó de l’Ajuntament, acompanyada pel so dels ministrers.

La vigília de Sant Joan, el 23 de juny, és un dels moments més destacats. La Flama del Canigó, provinent de la Catalunya nord, arribarà al Pati i es repartirà un fragment d’aquesta flama a cada barri perquè amb ella puguin encendre les fogueres, que ja estaran preparades. A la nit, les Completes a l’església arxiprestal de Sant Joan Baptista, amb l’entrada de la senyera i el ball de l’Àliga, culminaran amb la sortida del seguici cerimonial, una de les imatges més màgiques de la festa.

El dia de Sant Joan, 24 de juny, és el de la festa grossa. Començarà amb les matinades dels grallers i timbalers. Després de l’Ofici religiós, la plaça del Blat acollirà les balladetes del migdia i la Diada Castellera, on la Colla Vella i la Colla Joves dels Xiquets de Valls oferiran les seves primeres actuacions de la temporada. Al vespre, el Tomb del Poble, una processó que recorrerà els carrers de la ciutat, tancarà la jornada amb les ballades de lluïment del seguici i els pilars de comiat.

La Festa Major de Sant Joan és molt més que una celebració: és una expressió viva de la identitat vallenca

El 25 de juny, arribarà la culminació de la festa amb el vot del poble a la Mare de Déu del Lledó, una processó que cada any inclou els gegants i gegantons, acompanyats per les gralles del Museu de Valls. A la tarda, el Tombet del Poble permetrà als més petits participar en la versió infantil del seguici. Finalment, la nit es tancarà amb el correfoc i un espectacular castell de focs que il luminarà el cel de Valls.

Aquest calendari festiu no seria possible sense la implicació incansable del teixit associatiu vallenc. Les entitats culturals, les colles castelleres, les escoles de música, els grups folklòrics i moltes altres associacions treballen durant mesos per preparar cada detall. A través de la seva tasca voluntària, aquestes entitats no només mantenen viva la tradició, sinó que transmeten valors com la cooperació, el compromís comunitari i l’amor per la cultura pròpia. Aquesta implicació col lectiva fa que cada acte tingui una ànima pròpia i que

la festa sigui, veritablement, del poble i per al poble.

MÚSICA PER A TOTHOM: QUINZE CONCERTS GRATUÏTS I UNA

APOSTA PEL TALENT LOCAL

La música és un dels plats forts del Sant Joan vallenc. La ciutat ha programat quinze concerts gratuïts amb una trentena de grups i artistes repartits en quatre escenaris: l’Hort del Carme, el Pati, la plaça de l’Oli i la plaça de la Zeta.

La regidora de Cultura, Rosa Rovira, va destacar que “tenim molt de talent al territori i hem d’apostar per ell”, i així ho demostra el cartell que van presentar fa uns quants dies, que combina noms consolidats amb propostes de quilòmetre zero.

A l’Hort del Carme, epicentre de la música nocturna, s’hi podran veure 12 concerts. Destaquen les actuacions de Suu, el diumenge 22, amb el seu pop melòdic; del grup valencià Auxili i els punk-rockers vallencs Insomni. El dilluns 23 hi actuaran Les Testarudes, Doctor Prats amb el seu nou disc ‘F5’, i la banda de versions Neon. El dimarts 24 serà el torn d’ El Pony Pisador, el duo barceloní Svetlana i GEA , i els Figa Flawas, que jugaran a casa com a protagonistes de la nit.

Al Pati, la festa començarà el 20 de juny amb la tradicional actuació de La Mitjanit i DJ Tumtumpà. Fenya Rai celebrarà el seu desè aniversari amb Els que fan la Fenya Band i La Cosina. També s’hi podrà escoltar la Principal de la Bisbal, el Grup Loren i les havaneres de Neus Mar.

La plaça de l’Oli estarà dedicada a les activitats familiars, amb concerts com el de La Tresca i la Verdesca, i els vermuts musicals amb Ballaveu, Les Antines i els Xeremiers de Son Roca. Finalment, la plaça de la Zeta s’estrena com a escenari amb l’actuació de l’alum-

nat de l’Escola de Música Robert Gerhard i el concert acústic i participatiu de Manu Guix.

L’ATRACTIU EQUILIBRI ENTRE LA TRADICIÓ I LA INNOVACIÓ

La Festa Major de Sant Joan de Valls està considerada una de les festes majors més emblemàtiques del Camp de Tarragona, i ocupa un lloc destacat en el calendari festiu del territori, tant per la seva dimensió patrimonial com per l’equilibri que aconsegueix entre tradició i modernitat. La capital de l’Alt Camp ha sabut preservar amb orgull els seus rituals ancestrals, com la Diada Castellera, les Completes o el Seguici Cerimonial, alhora que ha fet una aposta decidida per incorporar noves formes d’expressió artística i musical que connecten amb les generacions més joves. Aquesta combinació converteix Sant Joan en una festa intergeneracional, on conviuen actes solemnes amb nits de concerts variats, matinals familiars i espais de reflexió cultural. La programació és tan àmplia i diversa que atrau públic d’arreu, convertint Valls en un gran aparador de la cultura popular catalana. És més que una celebració local: és una cita imprescindible per a qui vol viure intensament el batec de la cultura viva. És per això que any rere any, Valls es projecta com a referent festiu i cultural del sud del país, consolidant el seu paper com una ciutat que estima i comparteix la seva identitat amb tothom. Enguany, amb aquesta programació, Valls reafirma el seu paper com a ciutat oberta, festiva i orgullosa, amb una mirada moderna i creativa cap al futur.

La Mulassa de Valls, protagonista del cartell de Sant Joan

“És aquella que en l’imaginari de tots els vallencs i vallenques es considera la més guapa”, assegura la regidora de Cultura

Ariadna Samarra Ventura

La Mulassa és la protagonista del cartell de la Festa Major de Sant Joan 2025. “És aquella que en l’imaginari de tots els vallencs i vallenques es considera la més guapa”, ha assegurat Rosa Rovira, regidora de cultura de l’Ajuntament. La dissenyadora és la vallenca Meritxell Garriga i s’ha inspirat en el mite del Cavall de Troia per a l’obra. A través d’una proposta fresca i innovadora, la il lustradora ha

afegit dins la Mulassa “tot el que podria passar dins seu i el que passa és tota la Festa Major”

“He volgut que tots els elements interactuessin entre ells, ja que per mi representa col· lectivitat i una Festa Major per a tots i totes”

Amb colors vibrants que aboquen festa, el cartell vol transme -

tre la vitalitat i energia de la festivitat amb colors contemporanis sense deixar de banda la cultura i tradició vallenca. En el cartell, es poden observar les il lustracions del Drac encenent la foguera de la revetlla i els Diables al seu costat, els castellers que elogien la Mulassa o l’Os mentre parla amb un nen, entre altres detalls identitaris i tocs humorístics. “He volgut que tots els elements interactuessin entre ells, ja que per mi representa col· lectivitat i una Festa Major per a tots i totes” ha explicat l’autora.

SOBRE L’ARTISTA

VALLENCA

Meritxell Garriga és una il lustradora vallenca que actualment viu a Barcelona. La seva obra es caracteritza per l’ús expressiu de la deformació dels elements mitjançant una paleta cromàtica amb colors vius i potents. Té formació en Belles Arts a la Universitat de Barcelona (UB), ha cursat il lustració a l’Escola Massana, Centre d’Art i Disseny de Barcelona i ha realitzat un Erasmus a Itàlia, a l’Accademia di Belle Arti de Bolonya.

L’any 2024 va guanyar la Beca Carnet Jove de Disseny que li ha obert portes a treballar en diversos projectes dins el sector del cartellisme i l’edició. Alguns dels seus treballs més reconeguts són els cartells de Firagost de Valls i el de la Festa Major del Raval del 2024. A més, va ser guardonada amb el Premi Eva Toldrà per al millor projecte en format llibre, amb el seu projecte editorial “Al Fons a la dreta”.

VALLS

VALLS ACULL EL PRIMER FÒRUM DE LA CALÇOTADA AMB GRAN ÈXIT DE PARTICIPACIÓ

Aquest esdeveniment forma part de les iniciatives vinculades a la Regió Mundial de la Gastronomia 2025

La Biblioteca Popular de Valls va acollir, els dies 8 i 9 de maig, el primer Fòrum de la Calçotada, una trobada pionera que ha posat en valor aquest àpat tradicional com a element clau de la identitat, la gastronomia, el turisme i l’economia del territori.

Amb una molt bona acollida i un gran èxit de participació, l’esdeveniment va despertar l’interès de nombrosos assistents, tant del món institucional com del sector privat i la ciutadania.

El fòrum va comptar amb sis taules rodones que es van estructurar en tres grans eixos principals: la gastronomia, l’economia i la sostenibilitat, i que van abordar la calçotada des de perspectives diverses com la científica, l’econòmica, la gastronòmica i la mediambiental. Les sessions van generar un debat molt enriquidor i van posar de manifest la necessitat de seguir treballant conjuntament per garantir el futur d’aquesta tradició amb criteris d’innovació, qualitat i arrelament al territori.

LA GOVERNABILITAT DE L’HOSPITAL PIUS DE VALLS, A ESTUDI A PARTIR DEL SETEMBRE

Les administracions fixen un termini mínim de vuit anys perquè el nou parc sanitari sigui una realitat

El Departament de Salut i l’Ajuntament de Valls estudiaran la “fórmula” de governabilitat de l’Hospital Pius a partir del pròxim setembre. “ Volem que funcioni bé, farem tot el que calgui, buscarem un format que garanteixi la viabilitat de l’hospital i les inversions”, ha assegurat la consellera de Salut, Olga Pané.

El març de 2021, el consistori va signar un protocol d’intencions amb la consellera Vergés per incorporar-lo al CatSalut. L’alcaldessa Dolors Farré ha explicat que iniciaran la modificació del pla urbanístic per cedir els terrenys pel nou parc sanitari en les pròximes setmanes, un tràmit que s’allargarà almenys un any i mig. Les administracions preveuen un mínim de vuit anys perquè el parc sigui una realitat.

La consellera de Salut ha explicat que buscaran la fórmula de governança per establir la cartera de serveis que haurà de gestionar el futur parc sanitari. “És un acord que ja existia i hem decidit que el comen-

çarem a treballar passat l’estiu perquè és necessari saber quin és el format de governança per poder executar els projectes que venen”, ha remarcat Pané. De fet, ha indicat que hauran d’estudiar de quins patrimonis disposen, ja que “condicionen” la governabilitat. També ha refermat el compromís del Govern per donar llum verda al nou parc hospitalari.

SAU TORNA ALS ESCENARIS: VALLS ACOLLIRÀ EL CONCERT INAUGURAL

Aquest esdeveniment forma part de les iniciatives vinculades a la Regió Mundial de la Gastronomia 2025

La mítica banda osonenca Sau inicia una nova etapa amb una proposta molt especial: la gira “Un concert de pel· lícula”, que començarà el pròxim 18 d’octubre al Centre Municipal de Valls. Aquesta serà la primera parada d’un recorregut musical que s’estendrà per tot el territori català durant el 2025 i 2026 i que neix en paral lel a la producció de Els de Sau, un film de ficció que recrea la història del grup.

“Un concert de pel lícula” no serà només un viatge sonor pels grans èxits de Sau, sinó també una experiència audiovisual. Els espectadors podran veure a l’escenari imatges inèdites, seqüències del film i documents d’arxiu, alguns amb la veu i presència visual del recordat Carles Sabater, mort sobtadament el 1999 després d’un concert a Vilafranca del Penedès.

VALLS

VALLS INTENSIFICA LES TASQUES CONTRA LES PLAGUES ABANS DE L’ESTIU

TEATRE DE TITELLES

VALLS ANUNCIA QUE RENOVARÀ EL FESTIVAL DE

GUANT I CANCEL·LA LA SEVA EDICIÓ

L’Ajuntament realitzarà un tractament extra de reforç per blindar la ciutat de paneroles o rates

DEL 2025

Eudald Ferré ha anunciat que deixa la direcció artística després de les 20 edicions del Guant

El Festival de Teatre de Titelles Guant es posa en pausa aquest 2025, en una aturada, però que serà només temporal, ja que l’Ajuntament s’ha fixat com objectiu el seu retorn amb l’horitzó del 2026. Eudald Ferré ha anunciat que deixa la direcció artística després de les 20 edicions del Guant, en una roda de premsa al Teatre Principal. La Regidora de Cultura, Rosa Rovira, ha acompanyat a Ferré en el seu comiat i ha agraït la tasca del director del festival: «la seva trajectòria de dues dècades són un exemple de com la passió per l’art i la perseverança poden deixar una empremta duradora en la vida cultural de la ciutat»

En el seu comiat, Eudald Ferré ha destacat que «han sigut 20 anys molt bonics»: «els festivals, en aquest cas de Teatre de Titelles, són un espai de festa, aplec i germanor, on el públic i els artistes generen un vincle i un creixement cultural i social. El Guant hi ha contribuït, no només a Valls, sinó també al Camp de Tarragona, fent que avui en dia es tinguin més presents els espectacles de titelles als nostres teatres». Ara l’Ajuntament ja treballa per fer possible la tornada del Guant. «Ens trobem en una moment de transició que requereix que com a organitzadors ens reinventem i replantegem el futur del Festival» ha destacat la Regidora de Cultura.

L’Ajuntament de Valls manté actius durant tot l’any els tractaments preventius de desratització, desinsectació i desinfecció del clavegueram públic a tots els barris de la ciutat amb l’objectiu de controlar la presència de plagues i garantir les condicions de salubritat. En les últimes setmanes, la Regidoria de Sostenibilitat, Medi Ambient i Medi Natural ha procedit a intensificar els tractaments, com és habitual unes tasques que es reforcen en aquesta època de l’any quan, amb l’arribada de les temperatures més suaus, s’han detectat més plagues.

Al llarg de l’any, segons el grau d’afectació o sensibilitat de cada zona de la ciutat, s’hi realitzen diversos tractaments programats. Així, en el cas dels tractaments de desratització de la xarxa, és duen a terme entre 2 i 4 tractaments anuals per barri, mentre que per la desinsectació de

paneroles, el nombre d’intervencions anuals pot variar entre 2 i 12 segons el barri i, a més, s’intensifiquen amb l’arribada del bon temps. En total, al conjunt de la ciutat es realitza cada any com a mínim 68 tractaments preventius contra les rates i 75 contra les paneroles.

LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA IMPULSA LA RENATURALITZACIÓ DE L’ALBEREDA DE SANTES CREUS

L’objectiu és reorientar-la cap a usos mediambientals i pedagògics

Reorientar l’Albereda de Santes Creus cap a usos mediambientals i pedagògics, d’acord amb l’alt valor natural d’aquest espai natural protegit. Amb aquest objectiu, la Diputació de Tarragona iniciarà, la tardor d’enguany, els treballs d’adequació i millora de les edificacions i entorn de l’Albereda. Aquest indret és propietat de la institució supramunicipal i està situada a tocar del monestir cistercenc de Santes Creus, al terme municipal d’Aiguamúrcia, a l’Alt Camp. L’Albereda rep actualment uns 10.000 visitants l’any.

En concret, amb aquesta actuació —en una superfície d’1,75 hectàrees— es preveu reordenar els espais, els recorreguts i els accessoris de l’Albereda, fent-los més naturals i reduint les zones de pas, amb la revegetació de l’espai natural i creant una aula de natura oberta. La

bassa existent es farà més gran i serà per a amfibis, i també s’habilitarà una passarel la i un mirador fets de fusta, de cara el riu, i panells explicatius. Alhora, es preveu millorar i reorientar l’edifici dels edificis existents (els antics quiosc i barbacoa) com a aules d’educació ambiental i espais d’observació del riu.

ChemMed referma la seva aposta per la sostenibilitat i la captació de noves inversions

Tarragona es consolida com a pol químic de referencia, un territori estratègic amb vocació de lideratge europeu

Roser Pros Roca

El clúster químic ChemMed Tarragona és una concentració d’empreses, institucions i agents relacionats que competeixen al mateix temps que cooperen entre elles. En aquesta ocasió, ChemMed ha tancat l’exercici 2024 amb optimisme i reptes ben definits.

L’assemblea general del clúster, celebrada a finals del mes d’abril passat, ha servit per avaluar els avenços dels primers mesos d’implementació del Pla Estratègic 2024-2027. Es tracta d’un document important, consistent en un full de ruta que posa la seva atenció

i la seva intenció en la sostenibilitat, la innovació i l’atracció de noves inversions.

Amb la participació de tots els socis que formen part del clúster, la trobada va evidenciar dues qüestions molt importants: la primera, que Tarragona vol mantenir la seva rellevància en l’àmbit de la indústria química, i la segona, que vol avançar i reforçar-se amb un model més verd, competitiu i arrelat al territori.

L’assemblea la va presidir Santiago J. Castellà, president de l’Autoritat Portuària de Tarragona i també de ChemMed, i el vicepresident Ignasi Cañagueral, màxim represen-

tant de l’AEQT. Al mateix temps es va comptar amb la presència de la directora gerent de l’AEQT, Maria Mas, i la secretaria del clúster, Yolanda Vizcarro. Tots ells i elles, en les seves intervencions, van subratllat el paper fonamental de ChemMed com a plataforma col laborativa entre empreses, institucions i el món del coneixement per promoure el desenvolupament sostenible del pol químic de Tarragona.

UNA ALIANÇA ESTRATÈGICA

AMB ACCIÓ I AMB EL FOCUS POSAT EN PROJECTES SOSTENIBLES

Un dels punts destacats que es

va tractar a l’assemblea va ser la collaboració entre ChemMed i ACCIÓ, l’agència per a la competitivitat de l’empresa de la Generalitat de Catalunya.

Aquesta aliança estratègica que va iniciar a finals de 2024, i fins ara ha demostrat la importància del seu paper a l’hora de coordinar amb eficiència, les respostes a les sol licituds d’informació per a noves implantacions industrials a casa nostra, així com a l’hora d’optimitzar els recursos per captar per Tarragona, inversions d’alt valor afegit. Des de l’any passat, les dues organitzacions, ChemMed i ACCIÓ han celebrat reunions trimestrals en les quals han establert una metodologia de treball conjunta, orientada a donar respostes i solucions efectives, àgils i personalitzades a les empreses interessades en el territori.

Segons els responsables del clúster, la major part de projectes que

han mostrat interès per Tarragona estan estretament vinculats a sectors com l’economia circular, el reciclatge i la generació de noves energies. Això demostra que aquests àmbits emergents troben plenament el seu encaix amb la voluntat de ChemMed d’avançar cap a una química més verda, segura i compromesa amb el desenvolupament sostenible.

Aquest enfocament, a més, connecta amb l’estratègia global del clúster, que des de la seva fundació l’any 2014, es proposa convertir Tarragona en un centre químic de referència a Europa. La seva localització, infraestructures, talent tècnic i entorn industrial fan del territori un espai únic per a la implantació de nous projectes de gran escala.

UN CLÚSTER AMB VOCACIÓ

TRANSFORMADORA

L’eina que guia els passos del clúster és el Pla Estratègic 20242027, una peça clau per determi-

nar quina ha de ser l’activitat del clúster durant els propers anys, si es volen aconseguir els seus objectius. Es va presentar coincidint amb el desè aniversari de ChemMed, i defineix un conjunt d’accions orientades a reforçar la competitivitat, la projecció internacional i la capacitat d’innovació del pol químic de Tarragona.

En aquest aspecte, un dels àmbits prioritaris que marca aquest full de ruta, és la comunicació i la reputació. Per això, ChemMed ha començat a treballar per millorar la seva visibilitat i posicionament, tant en l’àmbit estatal com internacional. L’objectiu és construir una marca forta, prestigiosa i reconeguda

La major part de projectes que han mostrat interès per Tarragona estan estretament vinculats a sectors com l’economia circular, el reciclatge

i la generació de noves energies

“ChemMed no només és un clúster, és una aposta col· lectiva per fer del Camp de Tarragona un territori de futur”

arreu, que permeti atreure nous socis i projectes estratègics que aportin valor.

Des del seu web oficial, ChemMed posa en relleu que el clúster està integrat per empreses químiques, logístiques i institucions com l’Autoritat Portuària de Tarragona, l’AEQT, la Universitat Rovira i Virgili (URV), l’Ajuntament de Tarragona, la Diputació i altres actors públics i privats, creant tots plegats una aliança que permet crear sinergies que milloren la competitivitat de les empreses, mentre generen un ecosistema industrial potent i cohesionador a Tarragona.

A més, el clúster treballa amb una visió transversal que abasta la innovació, la sostenibilitat ambiental, la formació i retenció de talent i la internacionalització. La formació i el coneixement, doncs, són eixos centrals de l’activitat del clúster, amb iniciatives orientades

a promoure la inserció laboral de professionals tècnics i a fomentar vocacions científiques i tecnològiques entre els joves del territori.

CAP A UN FUTUR INDUSTRIAL MÉS VERD I ARRELAT AL TERRITORI

La confiança de les empreses del sector en ChemMed es manté alta, i la seva aposta pel territori es consolida amb projectes que prioritzen la compatibilitat entre desenvolupament econòmic i sostenibilitat. Els esforços per atreure inversions es tradueixen en oportunitats reals de creixement per a la indústria química i per a tot l’ecosistema empresarial de Tarragona.

Des de ChemMed s’apunta que la missió del clúster és «oferir al món un pol químic i logístic d’alt valor afegit, sostenible i competitiu», i que l’estratègia a llarg termini passa per posicionar-se com a referent europeu en aquest àmbit. Aquesta aposta inclou també un compromís actiu amb l’econo -

mia verda, amb projectes orientats a la descarbonització, la reutilització de residus i l’aprofitament eficient dels recursos naturals.

La consolidació d’aquesta estratègia passa també per la col laboració amb altres institucions, la captació de fons europeus i la promoció internacional del clúster. Per això, ChemMed està present en esdeveniments estratègics i fires industrials, on dona a conèixer el potencial del territori i aprofita per teixir aliances amb altres regions europees capdavanteres en innovació química i energètica.

En paraules de Santiago J. Castellà, «ChemMed no només és un clúster, és una aposta col lectiva per fer del Camp de Tarragona un territori de futur». I aquest futur es construeix amb una indústria forta, sostenible, innovadora i integrada en la seva comunitat. L’assemblea de 2025 ha servit per confirmar que el camí està traçat i que el pol químic de Tarragona continua avançant en positiu i amb pas ferm, cap a una nova era industrial.

Qui està dissenyant

Per protegir el clima, estem canviant. Com ara, la manera en què estem dissenyant bombes de calor d’escala industrial al nostre centre de Ludwigshafen. Utilitzaran la calor residual recuperada per generar les quantitats de vapor enormes que necessitem per a les nostres plantes de producció, però amb molt menys combustible fòssil que abans. Tot això és part del nostre compromís per protegir el clima.

El clima està canviant. Nosaltres també.

Més informació a: basf.com/change

L’Institut Emprèn culmina la seva 15a edició amb una gran participació i projectes innovadors que fomenten els joves amb idees i de retruc, les ciutats amb futur

Roser Pros Roca

L’esperit emprenedor ha estat el gran protagonista a Salou, amb el lliurament dels premis del concurs ‘L’Institut Emprèn 2025’. Aquest programa municipal ha arribat a la seva 15a edició gràcies a l’impuls de la Regidoria de Dinamització Econòmica, i comptant amb el suport dels centres d’educació secundària del municipi. En aquesta convocatòria ha tornat a posar en valor el talent, la creativitat i la capacitat d’innovació dels joves de Salou. Amb la participació de més de 120 alumnes i la presentació de prop d’una quarantena de projectes, la nova edició d’aquest certamen ha esdevingut una mostra viva de com la formació i l’esperit empre-

Salou premia el talent emprenedor juvenil

nedor poden transformar idees en realitats de futur.

UNA EINA EDUCATIVA PER FOMENTAR LA CULTURA

EMPRENEDORA

DES DE L’AULA

‘L’Institut Emprèn’ és un concurs, però sobretot, és una eina educativa que forma part del Programa de Foment de l’Emprenedoria Juvenil. Està dissenyat per sensibilitzar els estudiants sobre la importància de la iniciativa pròpia i l’autoocupació com a vies de realització professional. A través de seminaris de sensibilització, tallers i sessions de mentoratge, l’alumnat participant rep orientació i recursos per desenvolupar una idea empresarial i convertir-la en un projecte ben estructurat i realista.

‘L’Institut Emprèn’ és un concurs, però sobretot, és una eina educativa que forma part del Programa de Foment de l’Emprenedoria Juvenil

Enguany, el concurs ha comptat amb la implicació dels tres centres d’educació secundària de Salou: l’ Escola Elisabeth, l’ Institut Jaume I i l’ Institut Marta Mata. Estudiants de primer de Batxillerat i de cicles formatius han treballat en equip per donar forma a propostes que combinen innovació, responsabilitat social i viabilitat econòmica.

Les bases del certamen estableixen quatre grans categories de reconeixement: projecte empresarial amb més responsabilitat social, projecte més innovador, projecte més ben treballat i millor projecte empresarial. És gràcies a aquesta diversitat de premis que el concurs permet reconèixer diferents tipus de talent i promou una mirada transversal sobre l’emprenedoria.

Els premis d’aquesta edició han destacat iniciatives com ‘Viure

millor’, de l’Escola Elisabeth, que aposta per millorar el benestar de les persones des d’una perspectiva social; ‘Saloukey’, de l’Institut Marta Mata, reconegut com a projecte més innovador; o ‘Alma Blava’, de l’Institut Jaume I, distingit per la qualitat i la coherència en el seu desenvolupament.

També cal destacar els projectes de cicles formatius, com ‘Reviu S. Coop’, que fomenta el reciclatge i la reutilització amb criteris d’inclusió social; ‘Magniwear’, una proposta de moda tecnològica que uneix estil i funcionalitat; o ‘Cooperativa Llar Jove’, un model de negoci basat en la col· laboració i el suport mutu.

UN ACTE QUE CELEBRA EL TALENT I EL COMPROMÍS DELS JOVES

L’acte de lliurament de premis es va celebrar a la Sala Europa del Teatre Auditori de Salou (TAS), presentat pel comunnity manager de l’Ajuntament de Salou, Eduard Margalef, i va comptar amb una destacada representació institucional i educativa. L’alcalde de Salou, Pere Granados, va presidir l’acte i va felicitar els participants pel seu esforç i compromís. En el seu discurs, va afirmar que “l’emprenedoria és clau per a l’avenç de la societat, per a la creació de llocs de treball i per impulsar la riquesa dels municipis. A Salou, creiem en

els joves i en el seu potencial transformador”

També van intervenir el regidor de Dinamització Econòmica, Hèctor Maiquez, i els directors dels centres educatius implicats. Tots ells van coincidir a destacar l’èxit del programa i la importància de continuar apostant per iniciatives com aquesta, que connecten el món educatiu amb l’àmbit professional i empresarial.

L’acte va tenir moments d’emoció i reconeixement per als estudiants premiats, que van veure com el seu esforç i les seves idees obtenien un ressò públic. El jurat, format per representants dels centres educatius i tècnics municipals, va valorar especialment l’originalitat, la responsabilitat social i la presentació dels projectes.

EMPRENEDORIA JUVENIL:

SEMBRAR AVUI PER RECOLLIR DEMÀ

L’edició 2025 de ‘L’Institut Emprèn’ ha posat en relleu que l’emprenedoria juvenil és, més enllà d’una eina de promoció econòmica, una eina de desenvolupament personal, social i comunitari. Fomentar la iniciativa entre els joves vol dir empoderar-los per transformar les seves inquietuds en accions concretes, per respondre als reptes de la societat amb idees creatives,

sostenibles, i enfocades en el futur. En un món canviant, on la innovació, l’adaptabilitat i l’esperit crític són habilitats cada cop més valuoses, aquest tipus de programes suposen una oportunitat per aprendre a emprendre des de l’aula. A més, tenen un efecte multiplicador perquè inspiren nous lideratges, promouen la cooperació entre iguals i contribueixen a la retenció del talent local.

A Salou, aquesta iniciativa municipal forma part d’una estratègia més àmplia de suport a l’emprenedoria i a la creació d’ocupació de qualitat. La Regidoria de Dinamització Econòmica i Empresarial impulsa accions formatives, assessorament a persones emprenedores

i iniciatives que enforteixen el teixit empresarial del municipi.

Els projectes presentats a ‘L’Institut Emprèn’ són la punta de l’iceberg, una mostra del potencial d’una generació d’estudiants i futurs professionals que, amb el suport adequat, pot fer créixer i convertir en realitat idees transformadores. Han demostrat que són joves que s’imaginen un futur millor i que comencen a construir-lo des d’avui, amb treball, il lusió i compromís.

En paraules de l’alcalde Granados: “L’Ajuntament i el vostre alcalde estaran sempre al vostre costat, donant suport al talent”. Una declaració que resumeix l’essència d’aquesta iniciativa: acompanyar els joves en el seu camí, reconèixer el seu esforç i projectar-los cap al demà que ells i elles estan contribuint a crear.

Amb aquesta 15a edició, ‘L’Institut Emprèn’ consolida el seu paper com a projecte de referència dins l’àmbit educatiu i emprenedor de Salou, i demostra la fortalesa que crea la sinergia entre l’administració, els centres educatius i els joves. I demostra que quan als joves se’ls dona veu, i suport a les seves idees, poden arribar molt lluny. I, de retruc, també poden fer créixer els municipis on viuen. Perquè el futur, tal com ha quedat demostrat, comença a les aules... però no s’acaba allí.

SALOU

SALOU I ARAGÓ

ACORDEN REFORÇAR ELS VINCLES

TURÍSTICS, CULTURALS I HISTÒRICS

També s’ha destacat la voluntat d’identificar elements compartits que poden esdevenir eixos de promoció cultural

L’alcalde de Salou i president del Patronat Municipal de Turisme, Pere Granados, ha mantingut una reunió institucional amb el conseller de Turisme del Govern d’Aragó, Manuel Blasco, i el director general de Turisme, Jorge Moncada. L’alcalde ha recordat que “Salou rep cada any milers de visitants aragonesos, molts dels quals tenen una relació molt estreta amb el municipi, ja sigui perquè hi tenen una segona residència o perquè el consideren gairebé casa seva”

Per la seva banda, el conseller Manuel Blasco ha valorat molt positivament la trobada i ha anunciat que “hem acordat obrir una línia de treball conjunta entre els nostres serveis de turisme per impulsar accions de promoció creuada: una promoció d’Aragó a Salou i una de Salou a Aragó”. També ha destacat la voluntat d’identificar elements compartits que poden esdevenir eixos de promoció cultural, com ara la figura de Jaume I o el llegat modernista present en ambdós territoris.

LA FUTURA CIUTAT ESPORTIVA DE SALOU RETORNA AL SECTOR 3

Es descarta definitivament l’emplaçament alternatiu d’Emprius

L’Ajuntament de Salou ha aprovat desistir de la modificació puntual del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) que havia de permetre la construcció de la futura ciutat esportiva al Sector 04 dels Emprius. Per tant, el govern ha decidit mantenir el projecte original previst al Sector 03, situat al nord del Vial del Cavet, a tocar de la zona comercial.

En conseqüència, es descarta definitivament l’emplaçament alternatiu d’Em-

prius i es referma la voluntat municipal de desenvolupar la ciutat esportiva dins del marc urbanístic establert. L’Ajuntament manté la voluntat de construir una ciutat esportiva moderna i funcional, adaptada a les necessitats actuals i futures de la ciutadania. Tot i que encara no s’ha definit la configuració exacta ni la superfície dels equipaments, es preveuen instal lacions per a diverses disciplines i modalitats, com ara camps de futbol, piscina olímpica, o pistes de pàdel i tenis.

ES CELEBRA PER PRIMER COP LA ‘PROUD OF SALOU’

Josep Ferré serà l’encarregat de fer el pregó i oferir un espectacle carregat d’humor, energia i moltes rialles

Salou acollirà, per primera vegada, la Proud of Salou, una festa de la diversitat que se celebrarà el diumenge 29 de juny a la nit a la plaça de les Comunitats Autònomes, en el marc de la Setmana LGTBIQ+.

La Proud of Salou és una iniciativa de l’Associació Diversity Salou i la Regidoria d’Igualtat, i té com a objectiu oferir un espai lúdic i participatiu per celebrar l’orgull, el respecte i la convivència, tot reivindicant els drets de

les persones del col lectiu LGTBIQ+.

L’acte central comptarà amb la participació del reconegut actor i imitador tarragoní Josep Ferré, conegut per les seves divertides i encertades imitacions de col laboradors del programa Sálvame que s’emetia a Telecinco i pel seu pas pel programa Todo Es Mentira de Risto Mejide. Amb una gran capacitat per captar gestos i maneres de fer, Ferré ha parodiat personatges com Lydia Lozano, María Patiño, Miguel Bosé, Terelu Campos, Belén Esteban, Xavier Garcia Albiol, Anabel Pantoja, Maria Teresa Campos, Tamara Falcón o Kiko Matamoros i s’ha convertit en una figura molt estimada pel públic gràcies al seu talent i sentit de l’humor.

Brunch, sucs i smoothies de fruita natural, cafè d’especialitat | Cuina oberta tot el dia

1.EL SECTOR TURÍSTIC DE SALOU

APROVA PER UNANIMITAT UN MANIFEST DE SUPORT AL HARD ROCK

El Manifest destaca el projecte com una oportunitat única per a la desestacionalització del turisme

El Consell de Marca del Patronat Municipal de Turisme de Salou (PMT ) —del qual formen part representants del sector turístic local— ha aprovat per unanimitat dels assistents un Manifest de suport a la implantació del projecte turístic de Hard Rock

Entertainment World i al desenvolupament urbanístic vinculat al Centre Recreatiu i Turístic (CRT).

El document fa valdre aquest projecte com una oportunitat única per a la desestacionalització del turisme, la diversificació de l’oferta i la creació de llocs de treball. A més, es destaca el seu potencial per reforçar la competitivitat i la resiliència del sector turístic a través de la incorporació de nous segments i experiències d’oci. El Manifest insisteix en la necessitat d’aprovar de manera definitiva el Pla Director Urbanístic (PDU) de reordenació del CRT, pas indispensable per garantir la seguretat jurídica i el desenvolupament sostenible —econòmic, social i ambiental— del projecte. Així mateix, es fa una crida a la Generalitat de Catalunya i als grups parlamentaris perquè actuïn amb responsabilitat, vetllant pels interessos generals del territori.

EL

XEF DE SALOU PEP MORENO REPRESENTARÀ CATALUNYA, COM A REGIÓ MUNDIAL DE LA GASTRONOMIA, A VIGO

Cristina Lagé: Salou portarà (a Vigo) la bandera del millor que tenim: una cuina d’excel· lència, reconeguda internacionalment

Salou es va convertir aquest passat 23 de maig al vespre en l’epicentre de la gastronomia catalana amb la inauguració oficial de la 13a edició de Sabor Salou. L’acte va comptar amb una notícia força rellevant per a Salou i la seva gastronomia: el xef salouenc Pep Moreno, al capdavant del restaurant Deliranto — distingit amb una estrella Michelin— va ser anunciat com l’encarregat de representar Catalunya com a Regió Mundial de la Gastronomia 2025 en l’acte institucional que tindrà lloc el pròxim 1 de juliol a Vigo.

L’anunci el va fer la directora general de Turisme de la Generalitat de Catalunya, Cristina Lagé, durant el seu discurs inaugural. “Amb gran honor, anuncio que serà precisament el restaurant Deliranto, el restaurant del xef Pep Moreno, qui representarà Catalunya a l’acte oficial de Vigo. Salou portarà la bandera del millor que tenim: una cuina d’excel lència, reconeguda internacionalment” , va afirmar, generant una gran ovació entre el públic assistent. “Que Salou hi sigui present no és casualitat , sinó la constatació d’un lideratge forjat amb anys de treball, innovació i una aposta ferma per la qualitat”, va destacar Lagé.

SALOU REP PER 8È ANY EL ‘RECONEIXEMENT ADMINISTRACIÓ OBERTA’ DE CATALUNYA

Salou s’ha situat, una vegada més, en el pòdium de les administracions catalanes més avançades digitalment

L’Ajuntament de Salou ha estat distingit, per vuitena vegada consecutiva, amb el Reconeixement Administració Oberta que atorga el Consorci AOC (Administració Oberta de Catalunya), en reconeixement del seu alt nivell de maduresa digital durant l’exercici 2024. Salou s’ha situat, una vegada més, en el pòdium de les administracions catalanes més avançades digitalment, ocupant la tercera posició dins la categoria de municipis entre 20.001 i 50.000 habitants.

L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha subratllat que “la transformació digital no consisteix només en eines tecnològiques, sinó en canvis profunds dins l’organització, amb l’objectiu de millorar la gestió i la qualitat dels serveis públics”. I ha afegit: “Estem davant d’un moment clau, en què hem de pujar decididament al tren del progrés, preparant-nos per afrontar nous reptes com la integració de la intel ligència artificial dins el sector públic”.

¡Un verano lleno de naturaleza, caballos y diversión!

Del 30 de junio al 5 de septiembre.

De 4 a 16 años

Horarios flexibles:

• De 9h a 14h (incluye desayuno)

• De 9h a 18h (incluye desayuno y comida)

• Servicio de acogida disponible

¡ACTIVIDADES QUE TE ENCANTARÁN!

• Clases de equitación x niveles y edades

• Ginkanas ecuestres y juegos en equipo

• Rutas a caballo por el entorno natural

• Cuidado de ponis y caballos

• Talleres creativos y manualidades

• Diversión en la piscina para refrescarnos

• ¡Y mucho más!

limitadas!

El Castell de Vila-seca s’omple de Modernisme

Una mostra de peces excepcionals i de referència que connecta l’art català amb el territori

Roser Pros Roca

El Castell de Vila-seca obre les seves portes a una exposició d’excepcional qualitat: “Modernisme”, una mostra que reuneix una cinquantena d’obres mestres del moviment modernista català i que es podrà visitar fins al 14 de setembre.

Aquesta exposició compta amb la iniciativa i col laboració del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i la Diputació de Tarragona, institucions que s’han unit en aquesta ocasió amb l’objectiu d’apropar al gran públic una selecció d’artistes i peces cabdals de la

cultura catalana.

“Modernisme” està distribuïda en diverses sales del Castell de Vila-seca, perquè l’exposició presenta pintura, escultura, arts gràfiques, arts aplicades i arquitectura signades per figures tan rellevants com Antoni Gaudí, Santiago Rusiñol, Isidre Nonell, Ramon Casas, Josep M. Jujol, Josep Llimona o Pau Gargallo, entre altres.

Tal com va destacar l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, durant la presentació de “Modernisme”: “Estem davant d’una exposició excepcional per la qualitat de les peces i el prestigi dels artistes que

les signen”

Al mateix temps, la regidora de Cultura, Manuela Moya, es va fer ressò del caràcter divulgatiu de la mostra, subratllant la seva idoneïtat: “És una exposició de país, amb la qual esperem seguir obrint la cultura i l’art al màxim de persones possibles des del Castell de Vila-seca, una obra més d’aquesta exposició que avui encetem”

UN RECORREGUT PEL

MODERNISME DES DEL COR DE VILA-SECA

El Modernisme és un moviment polític, cultural i artístic d’una gran importància dins la història de Catalunya. Nascut a finals del segle XIX com a resposta a la industrialització i inspirat per les noves formes de vida urbana, el Modernisme va abraçar pràcticament totes les disciplines artístiques: arquitectura, pintura, escultura, literatura i arts aplicades, creant un important conjunt d’obres fàcilment identificables per la definició de la seva estètica. Com a moviment va repre-

“Estem davant d’una exposició excepcional per la qualitat de les peces i el prestigi dels artistes que les signen”

sentar una nova manera de veure el món, donant un enorme protagonisme de la natura, a la línia corba i promovent una estètica ornamental carregada de simbolisme. L’exposició que acull el Castell de Vila-seca reflecteix aquesta diversitat i riquesa a través de les obres artístiques de grans noms del moviment. Entre els artistes destacats hi ha Antoni Gaudí, pare de l’arquitectura modernista catalana amb diverses obres cabdals, d’entre les quals, la més significativa és la Sagrada Família de Barcelona; Santiago Rusiñol, escriptor, periodista, col leccionista, cronista dels paisatges i l’ànima burgesa del seu temps, i també un reconegut pintor; o Ramon Casas, el refinat pintor, cartellista i dibuixant que va plasmar a les seves obres l’observació de la societat contemporània en tot el seu esplendor.

També s’hi poden veure peces de Josep M. Jujol, arquitecte i artista total que va col laborar estretament amb Gaudí i que està representat a la mostra amb cinc obres inèdites, conservades fins ara a casa seva. El comissari de l’exposició, Damià Amorós, va destacar el valor d’aquestes peces. I també, l’excepcional oli de grans dimensions de la pintora Lluïsa Vidal, l’única dona

artista present a la mostra: “Una de les millors pintores del país, que va trencar motlles en un món professional ple d’homes”.

Les obres procedeixen de destacades institucions i col leccions com el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), el Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona, el Museu Cau Ferrat de Sitges, el Museu d’Història de Catalunya, el Museu Deu del Vendrell, el Museu Pau Casals o el Museu de Valls, entre d’altres.

L’exposició va sortir de l’acord signat l’any passat, 2024, entre l’Ajuntament de Vila-seca i el MNAC, amb la voluntat de fer visible el discurs i la qualitat de l’art català des del territori. Aquest projecte de col laboració es va concretar en una aposta ferma i decidida per apropar les grans col leccions d’art al públic local, fora de l’àmbit de la capital, convertint equipaments com el Castell de Vila-seca en veritables pols culturals de referència.

EL CASTELL DE VILA-SECA, UN ESCENARI CULTURAL CONSOLIDAT

En aquest aspecte, Vila-seca compta amb el Castell, un espai privilegiat i absolutament adequat per acollir exposicions com

El Castell de Vila-seca, restaurat i obert com a espai d’exposicions l’any 2020, s’ha consolidat com un dels equipaments culturals més importants del Camp de Tarragona

“Modernisme”, que combina la solera d’una construcció magnífica amb totes les possibilitats pel que fa a espais que l’amplitud d’aquest espai pot oferir. Per això el Castell de Vila-seca, restaurat i obert com a espai d’exposicions l’any 2020, s’ha consolidat com un dels equipaments culturals més importants del Camp de Tarragona. Més enllà del seu valor patrimonial i històric, el Castell avui és un espai molt viu i dinàmic, que de forma continuada acull mostres artístiques, activitats culturals i propostes divulgatives que enriqueixen l’oferta cultural del municipi.

L’aposta de Vila-seca per l’art i la cultura s’ha traduït en una programació estable d’exposicions temporals de gran qualitat. Aquesta darrera mostra, centrada en el Modernisme, reforça aquesta línia i posa el llistó molt alt pel que fa a projecció, ambiciosa tant en continguts com en col laboracions.

Aquesta obertura, que va més enllà de la simple exposició, és part d’una estratègia municipal per convertir el Castell en una referència cultural de primer ordre i consolidar la seva imatge de

lloc ideal per celebrar-hi esdeveniments culturals. El fet de comptar amb aliances com la del MNAC permet accedir a obres de primer nivell, i també a reforçar el paper del Castell com a connector entre patrimoni, creació, cultura en majúscules i ciutadania.

L’exposició “Modernisme”, a banda de ser una mostra d’art, també és una oportunitat per entendre el passat recent de Catalunya a través dels seus creadors i per gaudir de la bellesa i la força transformadora de l’art, la historia de la qual, corre en

paral lel a tants esdeveniments històrics que l’han fet canviar i avançar definitivament. És, al capdavall, una invitació a mirar amb nous ulls la història, el patrimoni i la cultura del nostre país.

Amb aquesta exposició, el Castell de Vila-seca torna a demostrar que la cultura és una eina de cohesió, projecció i futur. Una aposta que convida a la reflexió i a l’admiració, i que converteix el municipi vilasecà en un punt de trobada imprescindible i imperdible amb l’art i la història.

VILA-SECA

EL CASTELL DE VILA-SECA ACULL CINC OBRES MAI VISTES DE JUJOL

A L’EXPOSICIÓ ‘MODERNISME’

També s’hi poden trobar peces d’artistes com Antoni Gaudí, Santiago Rusiñol, Joaquim Mir o Lluïsa Vidal

El castell de Vila-seca exposarà obres d’alguns dels artistes més importants de Catalunya, a partir del dia 15 de maig. Es mostraran peces dels següents autors: Gaudí, Busquets. Gassó, Mucha, Rusiñol, Mani, Gimeno Arasa, Mir, Llimona, Nonell, Casas, Morera, Masriera, Vidal, Canals, Gargallo, Jujol, Planella, Sardà, Torent i Gual. Entre elles, es podran veure 5 peces exclusives de Josep M. Jujol, que ningú havia vist abans més enllà de la família de l’artista.

S’hi poden veure un total de “47 obres, més 1”, tal com vol especificar a la presentació de l’exposició la regidora de cultura, Manuela Moya, qui compta el castell de Vila-seca com una peça en si mateixa. “Aquesta programació busca traspassat les nostres fronteres com a municipi”, ha expressat l’alcalde del mu-

nicipi, Pere Segura. Pel que fa al procés de cerca de les peces, el Comissari de l’exposició, Damià Amorós, ha explicat que primer van buscar “que volien explicar” i a continuació van anar en cerca de les obres, amb la condició de “que tinguessin una vinculació amb el territori, ja que el modernisme no només passa a Barcelona o Sitges”. La mostra estarà disponible fins al 14 de setembre

LA FIM VILA-SECA IMPULSA EL TALENT EMERGENT I FAMILIAR AMB MÉS DE 7.500 VISITANTS

L’edició 2025 ha encetat una etapa de millora qualitativa i recerca de l’excel· lència

La d’enguany ha estat l’edició de la consolidació per a la FiM Vila-seca. Després d’un període d’assaig, creixement i redefinició, la fira ha trobat una fórmula sòlida i efectiva que la posiciona com un aparador imprescindible del talent emergent i familiar. Ara, amb els fonaments ben assentats, l’organització es proposa afiançar i polir aquesta proposta per continuar

creixent amb qualitat.

L’edició 2025 de la FiM Vila-seca ha comptat amb una participació de 7.500 persones, que s’han distribuït entre les més de 70 actuacions que ha ofert el programa oficial de la fira, i els més de 20 de la programació OFF. A més, 650 professionals del sector musical s’hi han acreditat, reafirmant la FiM com un punt de trobada estratègica per als agents culturals i un espai de referència per descobrir nous talents. També han gaudit de les propostes 2.800 alumnes provinents dels centres educatius de Vila-seca, consolidant així l’arrelament local de la FiM i el seu vincle amb la comunitat educativa.

ARA CATALUNYA ES POSICIONA A FAVOR DE LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTACIÓ INTERMODAL A VILA-SECA

La formació creu “urgent fer aquesta infraestructura” i exigeix “responsabilitat institucional”

Ara Catalunya – Ara Pacte Local va presentar al ple del Consell Comarcal del Baix Camp una moció per defensar la ubicació de la futura estació intermodal del Camp de Tarragona a Vila-seca, tal com es va aprovar l’1 d’abril de 2022 entre el Ministeri de Transports, la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments del territori. L’organització creu que és rellevant el consens dels municipis de la demarcació en aquest projecte cabdal per garantir creació de la futura Àrea Metropolitana de Tarragona.

“No podem deixar enrere les necessitats de la ciutadania del Camp de Tarragona”, va manifestar el conseller comarcal Daniel Rubio, d’Ara Catalunya – Ara Pacte Local en atenció als mitjans. Per la formació “és urgent fer aquesta infraestructura” i afegeix que “no podem tornar a començar cada cop que hi ha un canvi d’opinió política, cal responsabilitat institucional” Totes aquestes afirmacions són reaccionàries després que l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales hagi presentat a la Generalitat i al ministeri espanyol una altra proposta alternativa amb ubicació de l’estació intermodal a l’Horta Gran del seu municipi, o que l’alcalde de Salou, Pere Granados hagí declarat que l’estació s’hauria d’executar al costat de l’aeroport de Reus.

VILA-SECA

VILA-SECA REP UN RECONEIXEMENT DE L’AOC PER LA SEVA TASCA EN L’ÀMBIT DE LA TRANSFORMACIÓ DIGITAL

L’alcalde agraeix la feina de l’equip municipal per aconseguir una administració moderna, eficient i centrada en les persones

L’Ajuntament de Vila-seca ha estat guardonat pel Consorci Administració Oberta de Catalunya (AOC) amb un dels Reconeixements Administració Oberta 2024, en reconeixement a la seva destacada tasca en l’àmbit de la transformació digital i el bon govern. L’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, va recollir el guardó en representació del consistori, agraint l’esforç de tot l’equip municipal i subratllant el compromís de l’Ajuntament amb una administració moderna, eficient i centrada en les persones.

Els Reconeixements Administració Oberta, que enguany han arribat a la seva onzena edició, s’atorguen d’acord amb indicadors objectius derivats de dades sobre l’ús de serveis digitals, interoperabilitat, transparència i govern obert. En aquesta edició, l’Ajuntament de Vila-seca ha estat distingit com un dels ajuntaments capdavanters de Catalunya entre els municipis de 20.001 a 50.000 habitants. Aquest reconeixement posa de manifest la consolidació de Vila-seca com a referent en l’ús de la tecnologia al servei de la ciutadania, i reforça l’estratègia municipal per continuar avançant en una administració digital, accessible i eficient.

PORTAVENTURA BUSINESS & EVENTS TRIOMFA EN ELS GLOBAL EVENTEX AWARDS DE 2025

La divisió d’esdeveniments de PortAventura World obté l’Or com Large Venue i la Plata com Convention Centre en la 15a edició d’un dels premis més reconeguts del sector MICE

PortAventura Business & Events la divisió d’esdeveniments del resort ha estat premiada per segon any consecutiu en els prestigiosos Global Eventex Awards, consolidant la seva posició com un dels espais líders per a esdeveniments corporatius a nivell mundial. En aquesta 15a edició, PortAventura Business & Events ha obtingut dos importants guardons: Or en la categoria ‘Large Venue’ i Plata en la categoria ‘Convention Centre’.

Fundats en 2009 per a celebrar la creativitat, la innovació i l’eficàcia en la indústria, els Global Eventex Awards són el guardó més apreciat en el món dels esdeveniments i el màrqueting experiencial. Cada any, aquests premis destaquen els millors projectes, espais i professionals del sector a nivell mundial, avaluats per alguns dels noms més prominents de la indústria d’esdeveniments.

Aquests premis són fruit de l’esforç i dedicació de tot el nostre equip per a posicionar a PortAventura Convention Centre com un espai de referència en el sector MICE a nivell mundial. Agraïm tant als membres del jurat com als nostres clients la confiança dipositada en nosaltres”, ha declarat Malin Nilsson, Directora de PortAventura Business & Events, després de conèixer el resultat.

L’HISTÒRIC PÀRQUING DE PACHA LA PINEDA ES TRANSFORMA EN ZONA VERDA

L’Ajuntament vol posar fi als problemes dels residents per aparcar els seus vehicles durant l’estiu

Vila-seca i La Pineda afronten l’estiu amb molt bones previsions gràcies al turisme. Els hotels tenen l’objectiu d’omplir totes les habitacions i els restauradors han reforçat les plantilles per oferir el millor servei possible. Tot i això, l’Ajuntament està a les portes d’iniciar el nou pla de transformació d’aparcament públic, el qual ha convertit espais icònics com l’antic pàrquing de Pacha la Pineda en un espai de zona verda.

Fa pocs dies, l’empresa Eysa ha convertit

a poc a poc l’aparcament gratuït de La Pineda en zona blava. A més, s’ha encarregat d’instal lar nous senyals informatius i nous parquímetres per controlar les 3.300 noves places de pàrquing de zona verda i blava. Tal com ha recollit el Diari de Tarragona i va informar l’Ajuntament de Vila-seca fa unes setmanes, La Pineda ampliarà la seva xarxa d’aparcament de pagament a 3.963 places. Segons ha informat l’Ajuntament, solament un 30% de les places seran zona blava, especialment als carrers adjacents a la platja. D’aquesta forma, 2.792 localitats de la gran part del municipi passaran a ser zona verda, gratuïta pels residents.

Més de 500 vehicles d’ocasió