LA CIUTAT 54

REVISTA

CAMP DE TARRAGONA

Rodalies Renfe FARTS D’ESPERAR

RENAULT 5 E-TECH ELÈCTRIC

150 CV - 110 kW

descobreix-ho

cotxe de l’any 2025 fabricat a Europa fins a 410 km d’autonomia(1) openR link amb Google integrat(2) 200 combinacions de personalització fins a 26 sistemes d’assistència a la conducció avançats(3)

vine a provar-ho a la xarxa Renault

PISO EN ASSAMBLEA DE CATALUNYA

Chalet con jardín y piscina. Dos viviendas en una, dispone de 2 plantas, 5 habitaciones, dos cocinas, dos salones y 4 baños completos con platos de ducha. Luminoso y cómodo.

PISO EN SALOU

Piso amueblado y equipado en zona céntrica de Salou. 3 habitaciones amplias, baño completo y aseo. Gran terraza, luminoso y soleado. Ascensor. Plaza de aparcamiento OPCIONAL.

LOCAL EN TARRAGONA

Local amplio con desván amplio en la parte de arriba. 1 baño. Luminoso. Muy bien comunicado.

CHALET EN ESCALÓ (Lleida)

Chalet de dos plantas y 180 m2. 3 habitaciones y 2 baños. Salón con chimenea, cocina independiente y cochera.

PISO EN LA FLORESTA

Piso exterior, soleado y luminoso. Dispone de 3 habitaciones y un baño. Es un 4º SIN ascensor, necesita reforma. Terraza comunitaria.

PISO EN CARRER COVADONGA

Piso céntrico próximo a comercios, hospital, etc. 3 habitaciones y 1 baño. Salón con salida a balcón. 1º sin ascensor. A/a con bomba f/c. Puerta seguridad.

CHALET EN PENYÍSCOLA

Chalet de dos plantas más planta baja, reformado, amueblado y equipado, próximo a playa. 4 dormitorios. Muy bien comunicado.

PISO EN TORREFORTA

Piso amplio con aparcamiento. 3 habitaciones, 1 baño completo y 1 aseo. Amplia cocina con galería. Comedor con salida a balcón. Luminoso y soleado. 3º Sin ascensor.

- 1

LOCAL EN TARRAGONA

Local a pie de calle amplio con altillo, despacho y aseo. Muy bien comunicado.

Ref. 8502

Precio: 155.000€

Ref. 8058

Precio: 85.000€

Ref. 7611

Precio: 130.000€

Ref. 8045

Precio: 190.000€ 4 1

Ref. 8004

Precio:

Ref. 7007

Precio: 107.000€ 3 2

Ref. 8071

Precio: 550€/mes - 1

Ref. 8017 Precio: 165.000€

Ref. 8078

Precio: 545.000€ 5 4

Índex #54

QUÍMICA

La crisi dels trens impregna els carrers i el Parlament

Mig miler de manifestants es van mobilitzar a Tarragona per reclamar un servei digne

Adrià Miró Canturri

Els carrers demanen un servei ferroviari “digne”. La tornada al tren després de les obres del túnel de Roda de Berà no ha estat com s’esperava i ha registrat un mes plagat d’incidències i d’un servei deficient. L’enfadament ha desencadenat aquest passat mes de març nou mobilitzacions arreu del país i un ple monogràfic sobre el tema al Parlament de Catalunya.

D’entre totes les manifestacions, Tarragona va tenir la més multitu-

dinària. Prop de mig miler de persones es van trobar a l’Estació de Trens de la ciutat per assenyalar un sistema que consideren “col· lapsat” per la “desinversió històrica”. Després van recórrer els carrers de Tarragona amb diferents consignes fins a arribar a la plaça Imperial Tàrraco, just a la porta de la Subdelegación del Gobierno. “No pararem fins que funcioni el tren”, “prou mentides, volem soluci ons”, “justícia tarifària” o “ADIF di missió, això no té perdó” van ser alguns dels càntics dels manifestants.

ADIF i Renfe van ser els més esmentats i, en l’apartat polític, també van interpel lar la consellera Paneque i el principal blanc dels manifestants va ser el ministre Puente

AL LÍMIT

DE LA PACIÈNCIA

Arribats a les portes de la subdelegació, la portaveu de Dignitat a les Vies, Anna Gómez, va ser l’encarregada de llegir un manifest carregat de reclamacions. Gómez va apuntar que es troben “al límit” de la nostra “paciència” i va assenyalar el “desgast” que pateixen pel sistema ferroviari. “Volem un

tren que sigui el nostre aliat, no la nostra condemna”, va etzibar.

En el seu discurs, Gómez va recalcar que la “desinversió històri ca” els està “forçant” a abandonar les seves cases: “Què els molesta? Que visquem als nostres pobles? Que decidim viure més enllà del metro de Barcelona?”. En aquest sentit, la portaveu de Dignitat a les Vies va reclamar també “igualtat tarifària” amb la resta de territoris de Catalunya.

Dignitat a les Vies va demanar a les institucions que es posin a treballar i va agrair el suport de l’alcalde Rubén Viñuales a la concentració, tot i que va carregar contra els socialistes, absents a la manifestació. La resta de partits, tot i formar o haver format part de governs autonòmics i centrals aquests anys, no es van perdre la cita.

Mig miler de persones es van trobar a l’Estació de Trens de la ciutat per assenyalar un sistema que consideren “col· lapsat” per la “desinversió històrica”

Amb una afluència d’assistents menors a la de Tarragona, també es van fer manifestacions a Valls, Segur de Calafell, Tortosa, Lleida, Cardedeu, Molins de Rei, Figueres i la Garriga.

Davant les queixes i els constants problemes, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, reconeix que “entén l’afartament dels usuaris”, assenyalant la “desinversió” que ha patit Catalunya en els últims anys i comprometent-se a “treballar per la millora de la informació” als viatgers durant el 2025. A més, la consellera recalca que en aquests moments hi ha 183 inversions previstes per part d’Adif i treballa amb l’horitzó de 2027 per fer un salt en la qualitat del servei: “No serà ràpid ni fàcil, però com a Govern estarem amatents”

EL TREN CENTRA EL DEBAT

La setmana següent de les manifestacions va ser el torn del debat parlamentari. Esquerra, Comuns i la CUP havien proposat un ple monogràfic sobre el caos ferroviari amb intervencions del president Salvador Illa, la consellera Sílvia Pa-

neque i els grups parlamentaris. Un dels més durs va ser el diputat de Junts, Salvador Vergés, que va assegurar que “cal fer fora Renfe de Catalunya” i que l’actual govern és “submís i feble” davant del ministeri. Tot demanant un pla amb vista al 2050 en un discurs especialment tècnic. Per la seva part, Esquerra va fer una crida al govern perquè “exi gís responsabilitats” a Renfe, Adif i Transports i va reclamar “més i mi llor inversions a la xarxa”. El PP va disparar contra Puente, Comuns, Junts i ERC per formar part de la governabilitat de l’Estat i va catalogar la situació “d’absolutament alarmant”. A més, es va espolsar responsabilitats per la manca d’inversions durant el govern de Rajoy, al legant que es van trobar “les ar ques buides”.

Els Comuns, un dels principals socis d’Illa, van avisar al president: “Rodalies i l’habitatge ha de ser la màxima prioritat del govern. Se la juga”. Tanmateix, va criticar l’excés d’inversió en l’alta velocitat i l’abandonament de la resta de la xarxa ferroviària en els últims anys.

D’altra banda, la CUP va exigir al govern la “fiscalització” de Renfe i la imposició de sancions per l’incompliment de l’horari.

Els socialistes no es van quedar enrere. Van retreure al PP haver provocat la “degradació” de la xarxa amb la manca d’inversió i van carregar contra Junts i Convergència per no haver “prioritzat” el tren quan governaven. “Ho diuen els

fets”, recalcava. En el discurs, el diputat Jordi Riba va assenyalar que entre 2012 i 2021 CDC i Junts no havien presentat cap proposta sobre trens al debat de política general, mentre que tant el 2022 com el 2023 només va ser una. Així mateix, Riba també va enumerar que tampoc han presentat cap moció els anys 2012, 2013, 2014 ni 2015, i només una el 2016 i una altra el 2017. Ni tampoc cap als anys 2018, 2019, 2020, 2021 ni 2022 i una el 2023.

“Existeixen els Rodalies i els Regionals. No som tots Rodalies. Ho sabem quan parlem de calés”

L’ESTRATÈGIA D’ILLA

En el marc del debat, Salvador Illa es va comprometre a impulsar aquest any una estratègia ferroviària “per a la Catalunya de les pro peres dècades”. El president va admetre que el servei de Rodalies “no funciona al nivell que Catalunya es pot permetre i que els usuaris tenen raó d’exigir”. Davant aquesta situació, assegura que el Govern “no amaga el cap sota l’ala” i “hi donarà resposta” “Hi ha un proble ma i nosaltres donem resposta als problemes”, va garantir.

Sobre el traspàs de Rodalies, que també va centrar part del debat, Illa afirma que “s’està complint i no té marxa enrere”, a banda de trobar-se en la seva “etapa definitiva”

ILLA CONFIA EN PANEQUE

Un dels moments més sonats va ser la petició de cessament de la consellera Paneque per part del Parlament. La demanda venia de Junts i va comptar amb el suport del PP, VOX, Aliança Catalana i la

CUP, juntament amb l’abstenció clau d’Esquerra. Amb tot, Salvdor Illa va deixar clar que no prescindiria de la consellera gironina, que porta únicament set mesos en el seu càrrec. Després de la votació, fons de l’executiu van afirmar que mantenen la confiança en ella, així com “l’aposta per la via de les so lucions”. La cambra catalana també va demanar dimissions dels presidents d’Adif i Renfe, va reprovar el ministre Puente i va coincidir en la manca d’inversió històrica.

Anna Gómez, portaveu de la plataforma Dignitat a les Vies, va valorar el ple posteriorment. Tot i que assegura que la consellera ha sigut

una persona “accessible”, afirma que ja no els queda “paciència”. A més, va insistir en un canvi de “llen guatge” entre els polítics. “Exis teixen els Rodalies i els Regionals. No som tots Rodalies. Ho sabem quan parlem de calés”, puntualitza Gómez, que agraeix que s’estigui estudiant corregir la “desigualtat tarifària” entre territoris.

La plataforma va ser especialment crítica amb les obres que s’estan duent a terme i va avisar que han “tocat fons”. Gómez va amenaçar amb noves mobilitzacions i es va mostrar disposada a celebrar la reunió amb Renfe i Adif que se’ls havia promès.

EN VENDER ¿PENSANDO TU PROPIEDAD?

¡Permítenos ofrecerte nuestra ayuda y experiencia para obtener los mejores resultados!

En Immobiliària Hàbitat, entendemos que anunciar tu propiedad por tu cuenta o con la gestión inadecuada puede ser desafiante y consumir mucho tiempo

Pero no te preocupes, estamos aquí para facilitarte el proceso y maximizar tus oportunidades de venta.

Comença l’enderroc de la plataforma de la platja del Miracle

Les obres comporten el tancament del 25% de la platja i algunes afectacions a la mobilitat

Claudia Fuentes i Adrià Miró

Comença oficialment l’enderroc de la plataforma ubicada a la platja del Miracle, coneguda pels tarragonins com a ‘mamotreto’, gràcies a la concessió de fons Next Generation. El passat dilluns 24 de març van començar les obres per la demolició d’una construcció que, segons l’alcalde de la ciutat, Rubén Viñuales, “mai hagués hagut d’estar on està”. L’objectiu

del projecte, que compta amb un pressupost de 4.2 milions d’euros, és la renaturalització i recuperació de la platja en qüestió.

“Estem vivint un fet històric, que canviarà no només el passatge i skyland de la nostra estimada ciu tat, sinó que també els usos que se li donarà a la zona per part de tota la ciutadania”, ha expressat Viñuales. L’espai es va inaugurar el 2001, després de 3 anys d’obres, i porta tancat per problemes estructurals des del 2013.

L’enderroc tindrà una durada màxima de 5 mesos, en els que l’àrea experimentarà algunes afectacions a la mobilitat . Entre elles es troba, tal com indiquen en cartells informatius ubicats per la zona, el tall del passeig, per tal de facilitar la sortida de camions. El carril bici també es veurà afectat. Un 25% de la totalitat de la platja no estarà obert al públic, ja que es farà un tancament perimetral de la zona de sorra davant del “ma motreto”, que quedarà sense llum

i sense megafonia. A més, la platja de gossos queda suspesa per aquesta temporada.

COM QUEDARÀ

L’ESPAI?

La segona fase del projecte comportarà la posterior restauració i renaturalització de la platja del Miracle. L’Ajuntament de Tarragona, en paral lel a les obres de demolició, ja es troba en procés de consulta i redacció d’aquesta fase per construir un espai “pel gaudi de la ciu tadania”, com expressa el conseller de Medi Ambient, Guillermo García de Castro.

Per primer cop, es crearà un espai dunar de 3.800 metres quadrats delimitats amb una tanca de fusta i corda

La desaparició del ‘mamotreto’ deixarà pas a una platja del Miracle més natural. S’eliminaran les espècies invasores i, per primer cop, es crearà un espai dunar de 3.800 metres quadrats delimitats amb una tanca de fusta i corda. A més, es plantaran espècies psammòfiles per accelerar una successió vegetal que, de manera natural, incorporarà noves espècies.

La demolició de la plataforma permetrà una millor integració del parc de Mas Rosselló en el sistema costaner i es delimitarà el pas dins del parc amb tanques de fusta. En aquesta zona també es crearan nous parterres plantats

sobre zones degradades, s’eliminaran plantes exòtiques invasores i es plantaran arbusts propis del clima.

MÉS DE 10 ANYS EN COMA

La plataforma del Miracle es va estrenar el 2001 amb Jaume Matas (PP) al Ministeri de Foment i Joan Miquel Nadal (CiU) a l’alcaldia de Tarragona. L’obra va costar 8,4 milions d’euros (2,8M municipals). Aquelles 12.000 tones de formigó havien de servir per fer de la part superior un mirador i un espai d’oci, mentre que la part inferior era un aparcament.

Tot i això, el juliol de 2013 –amb Josep Fèlix Ballesteros (PSC) a l’alcaldia- es va haver de clausurar per “deficiències estructurals”. La notícia arribava poc abans del Concurs de Focs Artificials i esgarrava els plans de molts tarragonins, que aprofitaven les privilegiades vistes dels focs des de la plataforma. En un primer moment, es va posar sobre la taula el possible enderroc, però es va desestimar per qüestions econòmiques. En canvi, la tesi que va imperar va ser la seva rehabilitació per desenvolupar-hi

zones verdes i restauració. Amb tot, la idea no va acabar d’agafar forma. Amb l’arribada de Pau Ricomà (ERC) al capdavant de l’Ajuntament, la rehabilitació del ‘ma motreto’ va tornar a agafar força. L’aleshores conseller de Territori, Xavi Puig , assegurava que “no ens ha agradat des del primer moment”, però l’opció de mantenir-lo era la més viable, ja que enderrocar-lo suposaria una “obra faraònica”. Les pressions de moviments com SOS Costa Daurada van fer que aquella no fos la decisió definitiva i finalment el 2022 es va abraçar la idea de tombar-lo. El plenari s’hi va posicionar a favor amb 23 vots afirmatius (ERC, Junts, CUP, PSC i ECP) i 4 abstencions (PP, Ciutadans i no adscrits). L’actuació va acabar encabida al projecte GreenBelt’26 , que té l’objectiu de renaturalitzar l’Anella Verda amb fons Next Generation. Encara que estava previst que el projecte havia d’estar llest durant la primera meitat del 2023, no va arribar fins passat l’estiu. Això va fer endarrerir els tempos i ha fet que finalment sigui ara quan s’iniciïn aquestes obres tan esperades.

AFECTACIONS EN LA MOBILITAT

• Tancament del tram del passeig marítim del ziga zaga dels Fortins, des de la cruïlla de Mestre Benaiges fins a Pont d’Armes (sortida dels vehicles pesats pel Pont d’Armes). No podrà circular cap tipus de vehicle. Els vehicles que vulguin anar al Port ho hauran de fer pel carrer Mestre Benaiges. Hi ha col locarats preavisos de tancament per informar d’aquests així com també dels itineraris alternatius

• La senyalització de preavís i restriccions es col locaran a Via Augusta, a l’inici del Passeig Marítim amb el Port.

• El carrer Mestre Benaiges així com el Passeig Marítim mantenen en una primera fase de l’obra els dos carrils de circulació de vehicles operatius, permetent la circulació en ambdós sentits. Avançada l’obra i quan els treballs de demolició se situïn a l’extrem est, tant Mestre Benaiges com Passeig Marítim passaran a tenir de manera pro -

visional un únic carril de circulació alternativa regulada per semàfors provisionals i/o operaris.

• Per motius de seguretat, els vianants també veuen restringit el seu pas per la zona. Es tancaran tots els accessos a l’entorn de la plataforma, quedant un possible pas per a vianants a la zona més pròxima a la via del tren.

• El carril bici també es veu afectat des de la cruïlla del passeig amb el carrer Mestre Benaiges fins al fortí de Sant Jordi. Per tant, en sentit Arrabassada, els ciclistes hauran de circular pel carrer Mestres Benaiges, carrer Robert D’Aguiló, per enllaçar amb el passeig Marítim. Així, en direcció al Port, hauran de circular per la via Augusta, per fer un canvi de direcció pel carrer Mestre Benaiges.

• Per motius de seguretat i per tal de poder executar les obres, també es fa un tancament perimetral de la zona de sorra de la platja del Miracle que queda davant de la zona afectada (de les roques fins l’inici de la rampa de la passarel.la). En total, quedarà afectada un 25% de la platja.

Les obres duraran 5 mesos i comportaran un tancament parcial de la platja del Miracle

Sol·licita la tarifa social de la taxa de residus amb una quota fixa de 50 €

La poden demanar les persones o unitats familiars en situació de risc d'exclusió social envers l'habitatge habitual, tant si són propietàries com si són llogateres (en aquest cas, per presentar la sol·licitud no necessiten autorització de la propietat)

Períodes de presentació:

• Perquè la taxa s’apliqui aquest any, la sol·licitud es pot presentar fins al 30 d’abril.

• Les sol·licituds presentades a partir de l’1 de maig, s’aplicaran a la taxa de l’any següent.

Consulta si compleixes els requisits així com la resta d’informació a: tarragona.cat/reducciotaxaresidus

TARRAGONA

TARRAGONA ESTRENA 325 NOVES PLACES D’APARCAMENT PER 1€/ DIA

Els residents a la ciutat podran estacionar 24 hores al pàrquing de Torroja per només un euro al dia, mentre que els no residents pagaran 1 € cada 12 hores

L’Ajuntament de Tarragona sotmetrà a consideració del Consell d’Administració de l’Empresa Municipal de Transports la transformació tarifària de l’aparcament municipal Torroja en un aparcament d’un euro diari per als residents i d’un euro cada 12 hores per als no residents de la ciutat. La proposta estableix que els residents de qualsevol zona regulada de la ciutat podran aparcar-hi per 1 € durant 24 hores naturals, és a dir, des del moment en què estaciona fins a les 24 hores següents. Per als no residents, la tarifa serà d’1 € per cada 12 hores naturals.

Sonia Orts, la consellera de Mobilitat i Transports de l’Ajuntament de Tarragona: “La nova mesura és fruit del treball de l’àrea de Mobilitat de l’Ajuntament per poder oferir un canvi tarifari a la ciutadania i, alhora, vetllar perquè no es posa en perill la subvenció dels fons Next Generation que van finançar l’ampliació d’aquest aparcament, tan residents com als no residents”. Pel que fa a les persones abonades a l’aparcament Torroja, aquestes podran mantenir el seu abonament, amb la seguretat de disposar sempre d’una plaça disponible.

EL MERCAT DE TORREFORTA ESTRENA NOVA APARENÇA I MILLORA DE LA SEVA EFICIÈNCIA ENERGÈTICA

L’acció es troba dins del projecte Tarragona Centre Comercial Obert, finançat majoritàriament pels fons NextGenerationEU

El Mercat de Torreforta ha presentat la seva nova imatge un cop finalitzada la reforma de la seva façana i la millora de l’eficiència energètica de l’edifici. Es tracta d’una de les accions més rellevants del projecte Tarragona Centre Comercial Obert, finançat per la Unió Europea amb fons Next GenerationEU, la qual ha fet possible la renovació tant de l’aparença visual i estètica exterior de l’equipament com del seu consum energètic.

El projecte de reforma ha dut a terme diverses actuacions de reparació i millora en les f açanes, coberta i obertures de l’edifici que han permès millorar la seva eficiència energètica. Entre elles destaquen la reparació de la coberta, l’aïllament tèrmic de la façana mitjançant el sistema SATE, la renovació de l’equip de climatització i la instal lació de nova il· luminació LED a l’edifici. No s’han modificat ni les obertures existents a façana ni coberta, ni tampoc la volumetria de l’edifici. Per últim, s’han millorat visualment els accessoris al recinte amb la instal lació de nova cartelleria informativa i fotografies del mercat.

fa brillar el seu patrimoni TARRAGONA

25 anys després de ser declarada ciutat patrimoni de la humanitat, Tarragona programa múltiples actes durant tot l’any i una gran festa del patrimoni

Adrià Miró Canturri

El 30 de novembre de 2000, Tarragona va ser declarada ciutat patrimoni de la humanitat dins del conjunt arquitectònic de Tàrraco. L’antiga vila romana comprèn 14 monuments, 11 dels quals es troben dins de la ciutat. “Aquest fet fa Tarragona fa única i excepcio nal”, assegura el conseller de Patrimoni del municipi, Nacho García.

Aquella fita no va ser fruit de la casualitat. Va venir marcada per la implicació institucional i ciutadana que va impulsar la candidatura tarragonina. Recollida de signatures, activitats escolars o actes de tota mena van conformar una base

ciutadana sobre la qual es van recolzar les institucions per fer de Tarragona ciutat patrimoni de la humanitat.

“L’eix principal de la campanya és la ciutadania i que la gent es faci seu el patrimoni”

25 anys després, la intenció és recuperar aquest esperit que conjuga actors privats, institucions públiques i el poble. “Fa 25 anys vam ser capaços de sumar agents ben diversos i la ciutadania va do nar suport a les activitats progra

mades. Volem que sigui igual o millor”, apunta el conseller García. L’Ajuntament prepara per a aquesta celebració un calendari farcit d’actes durant tot l’any i viure així el patrimoni “els 365 dies”. A més, la programació busca interpel· lar diversos públics per comptar “amb tothom”, tocant el vessant acadèmic, institucional i festiu.

Hi haurà un cicle de converses, recreacions històriques que també faran parada als barris o la reestrena de la cantata Amics de pedra amb més de 700 nens i nenes de la ciutat, entre altres propostes. El calendari d’activitats es va engegar el darrer trimestre de l’any passat i s’allargarà fins a gairebé a

mitjan 2026.

El mateix Magí Seritjol, coordinador dels actes TARRACO25, afirma que “l’eix principal de la cam panya és la ciutadania i que la gent es faci seu el patrimoni”. En aquest sentit, espera que aquesta celebració sigui un punt d’inflexió per la ciutat i ser “ambiciosos per fer grans projectes culturals” més enllà de 2025.

NITS DE TÀRRACO

Tàrraco Viva ha sigut un dels principals aparadors del patrimoni romà que ha tingut la ciutat. Entre el 12 i el 25 de maig el festival celebrarà la seva 27a edició amb una temàtica relacionada amb l’aniversari dels 25 anys: Plebs. Vida i cultura de la gent de l’antiga Roma. Organitzant més de 300 actes en aquelles dues setmanes.

A banda d’això, Tarragona vol aprofitar el treball que s’ha fet durant tots aquests anys per part dels grups de recreació històrica i programarà una nova activitat. Aquesta serà les ‘Nits a Tàrraco’ i tindran lloc als principals monuments de la ciutat. En horari de tarda-nit i durant tres dissabtes de juliol i tres dissabtes d’agost es podrà accedir i visitar recintes de la mà d’aquests grups de recreació. A més, els visitants es podran fer una idea de com eren aquests indrets fa 2.000 anys a través de recreacions digitals fetes per l’institut SE-

TOPANT. Es faran dos passis cada dia durant el 12, 19 i 26 de juliol i el 2, 9 i 23 d’agost.

CONVERSES D’AVUI... EN ESPAIS DEL PASSAT

Debats presents amb un escenari immillorable. El cicle de xerrades ‘Converses d’avui... en espais del passat’ tractarà d’abordar temàtiques que avui són una preocupació, però que també ho eren fa 2.000 anys. Aquesta reflexió tranquil la versarà sobre l’habitatge, la joventut, la cultura, patrimoni i ciutadania.

A més, una de les claus serà que es desenvoluparan en espais patrimonials com el Pretori o el Circ romà. “El patrimoni ens dona un

LA FEBRE DEL PATRIMONI

En els primers dos mesos de l’any els números indiquen a una forta implicació de la ciu tadania amb el patrimoni. Si ho comparem amb 2024, les diferències són abismals i re flecteixen una tendència que s’ha viscut tant al gener com al febrer. Aquests dos mesos, els visitants als monuments de Tarragona han passat de 47.513 fa un any a 88.214. Nú meros que venen tant de vi sitants com de tarragonins, que han aprofitat cites com les jornades de portes obertes al Circ Pretori.

A més, el passi tarragoní tam bé desperta passió. Aquesta és una targeta que poden sol licitar els empadronats a la ciutat i que, amb un cost de 5 euros anuals, et dona dret a entrar a qualsevol monu ment. El 2024 s’havien expe dit 620 carnets fins al març, mentre que aquest 2025 ja en porten 1.403 en dos mesos

kidsandus.es/ca

La Martina Kids&Us Tarragona Av. Marqués de Montoliu, 10-12 - Tarragona 977220734 / 640110557

tarragona@lamartinaschool.com

La Martina Kids&Us Reus Centre C/ Galanes, 33 - Reus 977341952 / 640539741 reus@lamartinaschool.com

La Martina Kids&Us Salou C/ Pau Casals, 1 Ed. Cubic - Salou 977385033 / 628519104 salou@kidsandus.es

La Martina Kids&Us TGN Arrabassada C/Llorenç de Villalonga, 5 - Tarragona 977081074 / 627285997

tarragona.arrabassada@kidsandus.es

La Martina Kids&Us Cambrils

Pg. Sant Joan Baptista la Salle, 26 - Cambrils 977792740 / 647317131 cambrils@lamartinaschool.com

La Martina Kids&Us Reus Gaudí

C/ d’Antoni Gaudí, 36 Baixos - Reus 977 34 19 82 / 640110550

reus.gaudi@lamartinaschool.com

marc mental que fa possible que un debat sobre l’actualitat sigui també un debat amb el passat. Si debatem sobre el passat és per què està viu”, assegura Seritjol. Està previst que es realitzin el 14 i 28 de juny i el 6 i 27 de setembre.

ROMANS AL TEU BARRI

La celebració dels 25 anys com a ciutat patrimoni de la humanitat no se circumscriurà únicament al centre del municipi. En col laboració amb la Xarxa Municipals de Centres Cívics, les activitats esquitxaran cada racó de Tarragona. Ho faran de la mà dels grups de recreació històrica, d’historiadors i empreses de dinamització del patrimoni.

Les conferències ‘Tarraco, la ciutat romana’ i ‘La vida en un carrer de Roma’ resoldran alguns dels dubtes sobre com s’organitzaven les ciutats fa 2.000 anys. Tenien barris i associacions de veïns?

Tenien festes populars? A més, també es preveu la projecció de documentals i recreacions i tallers familiars com els que es desenvolupen durant Tàrraco Viva. D’aquesta manera, legionaris, gladiadors o senadors aniran als barris per permetre conèixer de primera mà el dia a dia de la Tarragona romana.

La programació pretén tenir el seu moment àlgid amb la Ludi

Tarraconensis, la gran festa del Patrimoni

Històric de Tarragona

ROSTRES DEL PASSAT

Com bé indica Magí Seritjol, a Tarragona existeix el mantra que únicament ens centrem en el nostre patrimoni romà. Amb tot, “som patrimoni mundial per l’art ru pestre llevantí, per la dieta medi terrània i els castells. Són més in directes, però les tenim”. A banda, la catedral, els vestigis medievals, l’urbanisme o el conjunt de fortificacions de l’època moderna completen un mapa patrimonial que complementa el vessant romà. Per recollir alguns aspectes de tot aquest riquíssim patrimoni material i immaterial proposen un cicle d’activitats que ens acosten a aquells llegats del passat amb les històries i espais patrimonials. Entre el 6 i el 9 de novembre se

celebraran conferències, exposicions, actes gastronòmics, monòlegs i tot un seguit d’activitats amb l’objectiu de fer brillar encara més el patrimoni tarragoní en conjunt.

ELS INFANTS, AL CENTRE

Els més petits de la casa tindran un pes indispensable en l’agenda d’activitats de TARRACO25. En col laboració amb les institucions educatives i els centres educatius de Tarragona, la celebració es nodrirà de diverses activitats. La reestrena de la cantata Amics de pedra amb més de 700 nens i nenes de la ciutat i L’escola visi ta Tàrraco són els principals eixos del departament d’Educació en col laboració amb Patrimoni i el Museu d’Història.

UNA GRAN FESTA

La programació pretén tenir el seu moment àlgid amb la Ludi Tarraconensis, la gran festa del Patrimoni Històric de Tarragona. Tot i que no se sabran els detalls fins després de l’estiu, de moment hi ha confirmades les dates: del 22 al 30 de novembre.

A més, l’agenda està farcida de molts més actes que es poden consultar a la seva web i inclús el programa continua obert i rep propostes constants de la ciutadania.

Foto: Rafa Pérez / Tarraco Viva

Foto: Ajuntament de Tarragona

11.500

L’obra

m² de verd que connecten amb el mar

d’aquest nou espai entra ara a la fase 2, que actuarà sobre el vial entre el Port Esportiu i l’edifici de l’Autoritat Portuària

de Tarragona

Adrià Miró CAnturri

Les obres del Parc del Port engeguen la seva fase 2. Aquesta és una de les tres etapes que viurà la transformació de tot l’entorn de l’Autoritat Portuària, que deixarà enrere una imatge majoritàriament marcada per l’asfalt per donar pas a un parc verd, accessible i sostenible. El mes de novembre es va donar el tret de sortida a la fase 1, que se centrava en la modificació del vial que circumval la la costa. L’actuació ha tret l’asfalt i el ciment, cosa que permet reordenar la mobilitat en aquest tram del vial.

Amb l’ asfaltatge definitiu i completament integrat a la futura Ronda del Litoral, ara serà el torn de la fase 2. Les obres tindran una durada de tres mesos i afectaran el vial que transcorre entre l’Autoritat Portuària i el Port Esportiu. Aquest tram quedarà temporalment inutilitzat i es convertirà després de les obres en una via de doble sentit, suprimint els aparcaments en línia de la zona. Tant la fase 1 com la 2 són indispensables

per confeccionar la futura mobilitat de l’espai, ja que a la fase 3 bona part de la resta de l’àrea que envolta l’Autoritat Portuària passarà a ser el futur parc.

DEL GRIS AL VERD

A partir del mes de juny s’encetarà la tercera fase que eliminarà la circulació de vehicles pel vial del rellotge, així com davant de l’APT i la torre del rellotge. Per tant, el pas del trànsit rodat quedarà circumscrit a les dues vies confeccionades a la fase 1 i 2. Tot i que s’està fent de forma gradual, un cop acabades les tres fases s’hauran eliminat les places d’aparcament als dos vials i a l’espai de visites davant de l’ATP. Això, però, serà en benefici d’un gran parc que connectarà el verd

amb el blau del mar.

A més, es convertirà en un gran refugi climàtic, passant de 7.000 m² de zones verdes a 11.500 m² i una superfície total de 30.000 m² de parc. En definitiva, Teresa Jacas, arquitecta del projecte, afirma que el canvi crearà “entorns salu dables pels habitants” i que serà una gran “aposta pública”.

INSPIRAT EN EL MOVIMENT DEPAVE

L’obra del Parc del Port està profundament inspirat en el moviment Depave, nascut el 2008 a Portland (EUA) per substituir asfalt per arbres i retornar el verd a les ciutats. El seu nom prové de depa vement, despavimentació en anglès.

“Tot i que és un lloc una mica hostil, els clubs esportius queden sempre aquí o les famílies ense nyen als seus fills a anar en bici en aquest espai. Si ja ho omplim amb aquestes característiques i sense fer ne promoció, serà en cara millor quan hi hagi arbres”, reflexiona. A banda, considera que els entorns “privilegiats” de la ciutat no han d’estar tan destinats als aparcaments com fins ara, sinó a parcs oberts que generin un bé a la societat.

COM SERÀ AQUEST PARC?

Encara que ens hem d’esperar a la tercera fase per veure el parc com a tal, ja es coneix com serà passades les obres. Es preveu la plantació d’espècies autòctones i la creació de sistemes de drenatge sostenible per a gestionar eficientment l’aigua de pluja. El Port vol que el Parc actuï com a un refugi climàtic gràcies a la seva configuració ‘de bosc’ amb la plantació d’arbres i vegetació adaptada a la salinitat del lloc. Aquests arbres crearan espais d’ombres que es podran aprofitar tant per la gent que s’asseu en un dels múltiples

El Parc actuarà com a un refugi climàtic gràcies a la seva configuració ‘de bosc’

bancs que s’hi instal laran com pels qui hi transitin.

De totes maneres, Teresa Jacas avisa que en un inici els arbres seran més aviat petits. “Estem en un entorn on l’aire del mar pot afec tar el seu creixement i els hem de plantar petits perquè s’hi adaptin. Al passeig del Miracle va passar també”, puntualitza

El Parc del Port serà un espai per a les persones, on es podran realitzar activitats culturals, lúdiques i esportives. El projecte vol contribuir a millorar el benestar i la salut de la ciutadania, oferint un espai verd i saludable on gaudir del temps lliure. Per exemple, entre els arbres – a prop dels restaurants- es construirà una zona de jocs pels infants.

Un dels eixos centrals del projecte és la promoció de la mobilitat sostenible. El parc serà un espai pensat per a vianants i bicicletes, amb una reducció significativa del

AFECTACIONS DE LA FASE 2

La fase 2 adequarà el vial en tre l’Autoritat Portuària (APT) i el Nàutic en un de doble sentit. El trànsit rodat per a accedir a l’APT i al dic de Lle vant quedarà centralitzat de manera temporal al vial del Rellotge del Port, que passarà a ser de doble sentit mentre durin els treballs de la fase 2. Això comporta la supressió dels aparcaments en línia que hi ha en aquest tram, per tal que es pugui habilitar el carril de sortida en direcció cap a la ciutat.

La mobilitat de vianants tam bé quedarà afectada tempo ralment, arran dels treballs al vial de mar. Per a permetre l’accés als espais del Port Es portiu, s’ha habilitat un pas provisional per a vianants, des de l’edifici de Comandància Naval de Tarragona, passant per la façana nord de la seu institucional de l’APT, fins a creuar pel pas habilitat al vial de mar a l’alçada de la roton da, que desapareixerà amb els treballs. S’espera que la fase 2 estigui enllestida apro ximadament el mes de juny.

trànsit rodat. A més, s’obrirà una gran escalinata en el mur del dic de Llevant per fer un accés entre el Moll de Costa i l’APT. Els vehicles deixaran de circular pel vial de rellotge, convertit en parc, i passaran únicament pel vial entre l’APT i el Nàutic, que serà de doble direcció, i la carretera pegada a la via del tren. D’aquesta manera, els canvis modificaran la mobilitat, però tant la connexió Moll de Costa-Passeig Miracle com l’accés a l’aparcament i al far es mantindran.

TARRAGONA

EL FESTIVAL DIXIELAND TARRAGONA ESTRENARÀ LA PRIMAVERA AMB LA SEVA 30A EDICIÓ

Tindrà lloc del 24 al 27 d’abril i acollirà 46 actes i 28 artistes de 14 països diferents

LA URV ANALITZARÀ

L’IMPACTE

El Festival Dixieland Tarragona rep d’una manera especial la seva 30a edició, artistes com Andrea Motis, Ramblaya i Balkan Paradise Orchestra actuaran dins el marc de la programació preparada per aquest 2025. S’ha convertit en un festival de referència en el món del jazz tradicional a la ciutat i enguany tindrà lloc entre el dijous 24 d’abril i el diumenge el 28 d’abril, unes dates on Tarragona omplirà els mercats, places i carrers de colors i música.

La programació presenta un total de 46 actes, dels quals participaran 28 artistes provinents de 14 països diferents, agafant un to “ben internacional”, en paraules de la consellera de Cultura, Sandra Ramos. Així doncs, tots els actes programats oferiran dixie, jazz, swing i dansa fent homenatge als orígens del jazz tradicional a New Orleans, en referència a quan la població africana, obligada a reubicar-se a Amèrica, va traslladar la seva cultura musical al sud dels Estats Units.

PSICOLÒGIC DELS PROBLEMES DE RODALIES EN ELS VIATGERS

Els investigadors tenen l’objectiu de presentar el qüestionari aquest mes de març i

Acumulació de retards, cancel· lacions, falta d’informació i incertesa a l’hora de fer els desplaçaments en tren poden tenir un impacte psicològic en els passatgers. Això és el que vol comprovar un equip investigador del Departament de Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), que ha decidit anar més enllà del malestar, la desconfiança i la frustració de les persones afectades i estudiar per primera vegada, des del punt de vista científic, les conseqüències psicològiques del caos ferroviari a Catalunya.

“Al desembre ens va contactar la plataforma “Dignitat a les Vies” per buscar respostes al seu malestar derivat de la situació ferroviària. Després d’explicar-nos com se sentien vam veure clara la necessitat d’avaluar l’impacte psicològic que tot això està provocant”, explica Sergi Martín-Arbós, coordinador de l’estudi en què participaran cinc investigadores i investigadors més del seu departament. La recerca es farà a partir de les dades obtingudes d’un

qüestionari en línia que inclourà entre 60 i 80 preguntes -que variaran en funció de les respostes- i que aniran orientades a determinar si entre les persones que patei-

xen les afectacions ferroviàries s’observen símptomes d’ansietat, depressió, somatitzacions -manifestacions físiques de l’ansietat o l’estrès – o hostilitat, entre d’altres.

Via de l’Imperi Romà, 11 - Tarragona 636 526 591 |info@d4ki.com www.d4ki.com

Estàs cansat que la teva empresa estigui estancada?

A D4Ki, entenem que el teu èxit és la nostra prioritat número u. Per això, hem creat una experiència de consultoria que col·loca les teves necessitats i metes en el centre de tot el que fem. Com?

• Aprofundim en la teva empresa, els teus objectius i les teves necessitats per a crear un pla d’acció únic.

• Desenvolupem solucions innovadores que s’ajusten a la teva realitat i t’ajudem a aconseguir les teves metes.

• Et guiem en cada pas del camí, brindant-te el suport i l’experiència que necessites per a tenir èxit.

• Et facilitem les eines per a destacar en el teu mercat i superar als teus competidors.

• T’acompanyem en la presa de decisions estratègiques, oferint la seguretat que estàs en el camí correcte.

• Ens dediquem a construir una relació duradora amb tu. Som el teu soci estratègic al llarg del teu

viatge empresarial. Som aquí per a donar-te suport en cada pas del camí.

• No ens aturem una vegada que s’implementen les solucions. Estem disponibles per a donar-te suport continu i assessorament expert en totes les etapes del teu viatge empresarial.

Telefona al 636-526-591, envia’ns un correu a info@d4ki.com o visita el nostre lloc web www.d4ki.com.

El Tour 2026 travessarà 6 quilòmetres pel centre de Tarragona

La ciutat

es convertirà en l’epicentre mundial del ciclisme el 5 de juliol de 2026, amb la sortida de la segona etapa

del Tour

Redacció

L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, va mantenir el passar 26 de març una trobada amb representants del Tour de França per iniciar els treballs en l’organització de la sortida de la segona etapa de la cursa, que tindrà lloc el 5 de juliol de 2026 a la ciutat. A la reunió van assistir figures destacades com Yannick Goasduff (Start Manager), i Ugo Zilli (Deputy Start), així com tècnics de diferents departaments municipals, representants de la Generalitat, la Diputació de Tarragona, Mossos d’Esquadra i l’Ajuntament de Barcelona.

L’alcalde va destacar la transcendència de l’esdeveniment, assenya-

lant que “Tarragona no només aco llirà una sortida d’etapa del Tour, sinó que la ciutat vibrarà i viurà el ciclisme”. Viñuales va subratllar que es treballa en un traçat que, tot i no estar tancat definitivament, creuarà la ciutat per posar en valor el seu patrimoni.

Durant la reunió es van abordar diversos aspectes logístics com el traçat de la cursa, que recorrerà aproximadament sis quilòmetres per l’interior de Tarragona. A més, es va discutir la ubicació del Village del Tour, un espai de 15.000 metres quadrats destinat a autoritats, socis, aficionats i personalitats del ciclisme.

Un dels punts destacats de la trobada va estar la confirmació que la sortida es realitzarà des del

centre de Tarragona, tot i que encara no s’ha definit el punt exacte. El recorregut urbà assegurarà que els ciutadans puguin gaudir de la presència del pilot ciclista més famós del món. A partir d’aquí, la cursa seguirà per la Via Augusta abans de continuar cap als municipis de la Costa Daurada que dirigiran als competidors fins a Barcelona, on finalitzarà l’etapa.

“Tarragona no només acollirà una sortida d’etapa del Tour, sinó que la ciutat vibrarà i viurà el ciclisme”

Aquest esdeveniment suposarà una gran oportunitat per a Tarragona i la seva projecció internacional, ja que les imatges de la ciutat seran retransmeses arreu del món. Les institucions preveuen un gran impacte econòmic i turístic, aprofitant l’altaveu mediàtic del Tour de França per potenciar el litoral de la Costa Daurada com a destí esportiu i turístic de primer nivell.

ROC MUÑOZ, alcalde de la Canonja

“Hem ofert a la Generalitat quatre solars per fer habitatge”

Entrevistem l’alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, per parlar dels 15 anys de la segregació, l’habitatge, l’àrea metropolitana i diversos projectes que tenen en marxa

Adrià Miró Canturri

Aquest mes se celebren 15 anys de la segregació. El fet que sigui un any rodó el fa especial No. La segregació va ser l’alegria del moment, però no vam notar gaire diferència. Érem una EMD que teníem totes les competències i les exercíem. El canvi que va

significar més va ser la formació de la guàrdia municipal, el volum de feina i els recursos. La Canonja és municipi des del segle XIII, però vam deixar-ho de ser el 1964. No ens hem sentit mai el municipi 947 de Catalunya. Una de les coses que més em van il lusionar en aquell temps va ser tenir el jutjat de pau i poder fer casaments. Volia dir que tornàvem a ser municipi.

La gent no va deixar de sentir-se municipi en aquells anys.

No, no. Érem un poble que havia crescut molt als anys 60 i teníem un teixit associatiu molt potent. No érem un barri o un poble dormitori. La gent ha viscut, ha participat i sobretot s’ha integrat a base de les festes i totes les activitats. Abans de tornar a ser municipi, ens vam interessar molt per mantenir aquest teixit associatiu. Significava que la gent era de la Canonja.

Quinze anys després, hi ha alguna cosa que no s’hagi explicat? En realitat tot. L’alcalde anterior a mi prenia nota del que feia en cada moment i jo en aquell temps pensava que ja me’n recordaria. Però ara m’adono que no me’n recordo bé de tot. Vaig anar a Ar-

nes, Balaguer, Mollerussa o Girona a parlar amb els alcaldes per explicar-los-hi què era la Canonja. El més entusiasta va ser l’alcalde d’Arnes, que era de Convergència, i ho va defensar al Parlament. Va costar que la Comissió de Delimitació Territorial digués en el seu informe que la Canonja no complia els requisits de la llei, però que entenien que era un fet històric que fos municipi.

Aquest any es deixen de donar una part dels tributs químics a Tarragona. És un fet anecdòtic o posa punt final a la segregació? Formalment és així. Però mantindrem vincles amb Tarragona. Per exemple, en el transport o EMATSA. I establirem nous convenis perquè ens interessa tenir una ciutat potent al costat de la qual ens puguem ‘aprofitar’.

Com en la integració a la marca turística de Tarragona que han pactat pels pròxims sis anys. Què els pot aportar? Veurem què ens pot aportar. Té una potència turística que havíem d’aprofitar perquè la Canonja també tingui presència. Tindrem el Museu del Mamut i, amb un partner com Tarragona, podrem fer una sèrie de promocions que d’una altra manera les hauríem hagut de fer de forma singular.

Com es troba el projecte del futur planetari? Aquests dies venen les redactores del projecte per ensenyar-nos com es troba. Quan el portin, veurem quines són les previsions.

Són dos projectes lligats a fer un salt en el turisme. S’havia treballat prou fins ara? Segurament no s’havia treballat tot el que pensàvem. En algun moment has de començar. El Museu del Mamut i el planetari diversifica l’oferta de la Canonja. Som un municipi eminentment industrial químic i el que volem amb això és donar-li un tomb al nostre vessant únicament industrial.

Quan hauria d’obrir les portes el museu? Pel 15 d’abril? Serà una mica més tard del 15 d’abril. Ara s’obre l’últim sobre econòmic de la seva gestió i després necessitem un parell o tres de setmanes per fer tots els papers.

Preparen alguna cosa especial? Farem una inauguració. L’alcalde de la Canonja no acostuma a inaugurar. Soc alcalde des del 1997 i de totes les coses que hem fet potser n’he inaugurat tres o quatre. Tot i això, el museu sí que s’ha d’inaugurar.

La Canonja aplicarà a finals d’any la recollida porta a porta. Per què és el millor model? És la gran pregunta. Quan vam començar aquest procés, el porta a porta no era tan atractiu per mi. Tot i això, hem anat visitant altres pobles de Catalunya on fa molts anys que l’utilitzen amb uns resultats molt positius. He arribat a la conclusió que tot el món no pot estar equivocat.

El que costa potser més és el canvi de mentalitat. Sí. Et posaré un exemple. He treballat 27 anys en una fàbrica. Fèiem quatre torns i, quan vam voler incorporar el cinquè torn, va ser una cosa increïble! Durant les setmanes prèvies es va discutir molt. Finalment, es va fer una votació i per un vot de diferència es va aprovar fer-lo durant un any. Al cap de l’any, es va tornar a fer la votació i només una persona va votar en contra. Era el més còmode.

Vostès van oferir un espai per al futur Centre de Descarbonització, però la Generalitat de moment no aposta per una seu física. Ha parlat amb el Govern per saber-ne les previsions? La Generalitat ha apostat perquè hi hagi unes plantes de descarbonit-

“No érem un barri o un poble dormitori. La gent ha viscut, ha participat i sobretot s’ha integrat a base de les festes i totes les activitats”

zació dins de la indústria. El problema és que no tenen el pressupost, que és el que marca les voluntats. Pots tenir un convenciment, però si no tens diners és difícil. Nosaltres hem ofert a la Generalitat uns terrenys perquè el futur Centre de Descarbonització pugui estar a la Canonja. Serà quan la Generalitat pugui fer-ho.

No serà difícil parlar amb la delegada territorial (Lucia López, primera tinenta de la Canonja)…

No és complicat, però fixa’t… la primera visita oficial a l’Ajuntament de la Canonja la va fer al març. De totes maneres, no és una insistència. No li comento cada dia a la delegada. Ella ho sap, la Generalitat ho sap i el president ho sap. I ells ho veuen amb bons ulls.

Com avança l’ampliació del camp d’esports?

Estic esperant que passin un altre pressupost. A banda del camp d’esports, que ja el tenim valorat, hi va una tanca a què els arquitectes li estan donant tombs. L’obra durarà aproximadament un any, així que el podríem tenir a finals del 2026.

El futbol base és també una manera d’enfortir aquest sentiment de pertinença al municipi. Aquest sentiment no és gratuït, és perquè passen moltes coses. Si un se sent orgullós és perquè hi ha l’orfeó, el camp de futbol, el mamut o l’escola. Dediquem molts recursos a l’escola perquè és la vida dels nostres nens i volem que recordin un lloc adient i ben cuidat.

El problema que tenen molts canongins és la falta d’habitatge assequible. Què tenen sobre la taula per retenir-los al municipi? Hem ofert a la Generalitat quatre solars perquè es puguin fer habitatges, però, a banda, volem crear una estructura per fer habitatge des de l’Ajuntament. A més,

“No pot ser que [el tramvia] passi de llarg. A la primera proposta entrava d’una forma interessant, però ara ni ho toca”

al pressupost tenim una quantitat fixada per projecte i obra d’habitatges de protecció oficial que es pot anar ampliant.

Com serà aquesta empresa pública d’habitatge? Parlarem amb els serveis jurídics per veure com ho farem. No vull que l’estructura estigui dins de l’Ajuntament, sinó que estigui fora controlada pel consistori. A banda de la construcció, també tractaria la rehabilitació d’habitatges. Ara hem fet una oferta a la Sareb per un habitatge que està sense construir per dins. La intenció és adquirir-lo per acabar-lo i posar a disposició la vintena de pisos que tindria.

Aquest any haurien d’avançar en coses palpables de l’àrea metropolitana. Què espera d’aquest 2025? Espero que l’àrea metropolitana tingui una manera d’actuar per plasmar projectes

que tirin endavant. O fem una estructura capaç de moure això o, si ho ha de moure els alcaldes, serà complicat. Tenim exemples com l’àrea metropolitana de Barcelona.

Fins ara un dels pocs projectes metropolitans reals són l’app de seguretat, que no és més que una col· laboració puntual entre ajuntaments i no hi són tots. Es corre el perill d’encallar-nos únicament en pactes puntuals? Aquest és el perill. Si no tenim una visió macro, només farem aquestes petites coses. Seran importants, però no és el que pretenem.

S’han queixat que el tramvia passaria de manera tangencial. Què proposen? Tan tangencial que ni ens toquen. Els hem dit que para este viaje no hacen falta alforjas i que voldrien que ho repensessin. La qüestió econòmica no té a veure amb el que es pretén. No pot ser que passi de llarg. A la primera proposta entrava d’una forma interessant, però ara ni ho toca. Hem demanat al secretari de Mobilitat, Manel Nadal, que modifiquin el projecte.

•Hamburgueses

Els turistes s’hauran de rascar la butxaca

El Govern de la Generalitat i els Comuns pacten doblar la taxa turística i oferir la possibilitat d’aplicar un recàrrec municipal

Adrià Miró CAnturri

Els turistes passaran a pagar més per la seva estada a Catalunya. El Govern de la Generalitat i els Comuns han pactat que la taxa turística es dupliqui i que els Ajuntaments tinguin la possibilitat d’afegir un recàrrec municipal de fins a 4 euros.

Fins ara, els allotjaments de la Costa Daurada tenien una taxa que oscil lava entre els 0,6 euros i els 3 euros, depenent de la tipologia de l’allotjament. Ara aquest preu es duplicarà i els consistoris seran qui decideixin si anar més enllà. Per tant, la modificació permetrà que una nit a un hotel de luxe pugui arribar fins als 10 euros, en cas d’aplicar aquest recàrrec municipal.

David Cid, portaveu dels Comuns al Parlament, considera la mesura proporcionada i justa.

“Una persona que ve a Catalunya pagant 400 o 500 euros per una nit d’hotel, pot pagar 7 euros més”, afirma. A més, creu que l’increment “no suposa cap límit” i que aquesta és la “tendència europea”

A banda d’això, el destí dels diners canviarà. Des de 2012 –quan es va crear el gravamen- la taxa es repartia entre Ajuntament i Generalitat a parts iguals i anava íntegrament reinvertida en el turisme. En canvi, ara un 25% del que es recapta anirà a habitatge, mentre que la part de l’Ajuntament no tindrà l’obligació d’anar a projectes turístics, sinó a un ampli ventall d’opcions. A més, el recàrrec municipal es podrà utilitzar per a qualsevol cosa.

Un altre dels punts amb especial rellevància per Tarragona és la taxa turística aplicada als creuers. El decret estipula que el topall de 4 euros en el recàrrec no aplicarà

als creuers que atraquen només 12 hores o menys. És a dir, que l’Ajuntament tindrà total llibertat per gravar amb duresa aquestes embarcacions que tenen un major impacte ambiental.

LA PATRONAL, EMPIPADA

Davant l’anunci, la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de la Província de Tarragona (FEHT) va posar el crit al cel. Xavier Guardià, portaveu de l’en-

titat, afirmava a ACN fa un mes que l’increment els feia perdre competitivitat i posava en perill de desestacionalització. El portaveu exposava que en alguns casos es triplicarà l’impost, ja que es pot arribar a passar dels tres euros actuals a deu, sumant l’increment autonòmic i el municipal. “Això és el 25% del preu d’una habitació en temporada baixa”, afirma.

De totes maneres, el text definitiu estipula que el recàrrec municipal podrà ser més precís. En aquest cas, es podrà aplicar un gravamen diferent segons el codi postal, la temporada de l’any o la tipologia de l’allotjament. Fent que no s’apliqui de la mateixa manera en ple agost que durant el mes de febrer.

ELS MUNICIPIS, PRUDENTS

La configuració final d’aquesta taxa tindrà un fort impacte als municipis de la Costa Daurada. La marca turística compta amb 60.775 places hoteleres (dades de 2023) repartides en 290 establiments. De fet, Salou va ser el 2023 la segona localitat que més diners va recaptar per la taxa turística, només per darrere de Barcelona. De moment, els municipis són prudents a l’hora de fer nous passos. L’alcalde de Salou, Pere Granados, celebra l’increment, però creu que els Ajuntaments haurien de poder utilitzar tots aquests diners per sufragar la despesa del

“Una persona que ve a Catalunya pagant 400 o 500 euros per una nit d’hotel, pot pagar 7 euros més”

servei. “El turista genera despeses, com residus i brutícia als carrers. És injust que sigui el resident qui pagui íntegrament aquests cos tos”, argumenta. Amb això Granados vol reduir la pressió fiscal als ciutadans.

Sobre la possibilitat d’aplicar el recàrrec municipal, en una entrevista a TAC12 reconeixia que de moment no és una opció que es plantegi. A més, no està d’acord en el fet que cada localitat l’estipuli a la seva manera i creu que haurien de ser tots per igual. “Tenim el repte de posar nos d’acord”

Per la seva banda, l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, afirma que no han pres cap decisió i que encara han d’estudiar amb deteniment el text. En canvi, el nou govern de Cambrils ja ho té clar. Patricia de Miguel, regidora de Turisme, apunta que la pujada és “un error”, pot afectar “la competitivitat” del sector i que les administracions

han de “vetllar pel principal mo tor econòmic”. Tant ella com l’alcalde Oliver Klein rebutgen aplicar el recàrrec municipal. “La taxa introdueix incerteses i encareix el nostre producte turístic, i per tant disminueix la competitivitat. No tenim previst fer ús del càrrec municipal per què la pressió fiscal sobre el sector privat ja és suficient”, diu el batlle.

Finalment, a Tarragona encara s’està cuinant la decisió. Malgrat que hi ha un preacord amb En Comú Podem per estipular el recàrrec, encara es troben negociant els detalls i els morats esperen que puguin entrar en vigor en els mesos centrals d’estiu.

Jordi Collado, portaveu del grup, celebra que hi hagi la possibilitat de destinar els ingressos a partides que vagin més enllà de la promoció turística, sobretot amb el recàrrec municipal. En aquest sentit, Collado creu que el turisme ha de contribuir econòmicament als serveis municipals que utilitza, com ara la neteja, la mobilitat, el manteniment dels carrers i la preservació del patrimoni històric. A més, pensa que l’impost ha de garantir que els residents no paguin més i permetre reorientar l’oferta local d’allotjaments turístics. Els morats calculen que amb el recàrrec obtindran 1,5 milions d’euros.

Sus abogados de confianza

•Abogados

•Gestores

•Traductores

Nuestro equipo está compuesto por abogados con gran experiencia profesional en asuntos civiles, penales y administrativos, especialistas en asuntos de extranjería y gestores administrativos altamente cualificados en asuntos de gestión de tráfico DGT.

Nuestro servicio de asesoramiento de extranjería es el mejor en Tarragona, Catalunya y toda España. Desde 2010, brindamos asistencia y orientación a los extranjeros en todos los trámites administrativos y legales que requieren en España.

Ofrecemos también a nuestros clientes servicio de traducciones juradas de todos los idiomas.

IMPERIAL TARRACO CONSULTING INTERNACIONAL Av. d’Estanislau Figueres, 57 - Tarragona Tel. 877 052 044 | admin@tarracoconsulting.com www.tarracoconsulting.com

Redouane Ennajy Abogado

CARLOS BRULL, president del Patronat de Turisme

de la Diputació de Tarragona i alcalde de Falset

“Buscar

sinergies entre el turisme d’interior i la costa és

clau”

Carlos Brull, alcalde de Falset, es va convertir el 2023 en el president del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona. Des d’aquesta posició ha buscat reforçar el turisme de l’interior de la Costa Daurada i ampliar l’oferta al territori. Parlem amb ell sobre l’actualitat del sector i aquestes sinergies que han d’existir entre l’interior i la costa.

Adrià Miró Canturri

Parlem del Patronat de Turisme de la Diputació. El fet que vostè en sigui president és una aposta estratègica per l’interior? La incorporació d’un diputat d’interior va ser un missatge. Hem aconseguit tenir dues eines: el Pla Conjunt de promoció turística de l’Interior de la Costa Daurada i un espai de millora de les experiències turístiques de Terres de l’Ebre. Sorgeixen d’una necessitat i d’un treball compartit amb els agents de l’interior. El més important és que neix amb pressupost i no és un eslògan. La setmana passada es va signar el conveni per licitar les accions de 2025 per promocio -

nar l’interior i buscar la interrelació amb la costa. Nosaltres en pernoctacions potser no podrem oferir un volum molt alt, però Vila-seca i Salou sí. En canvi, potser Salou no podrà ofertar un espai de productes de proximitat com la DOQ Priorat i nosaltres sí. Buscar aquestes sinergies és clau. A banda, hem dotat de més pressupost la promoció de

fires agroalimentàries.

El pressupost del Pla Conjunt d’Interior va únicament enfocat al màrqueting? Sí, és promoció del territori d’interior allà on no hem arribat fins ara.

Quins són els perfils que busquen per les diferents marques turístiques? Treballem en diferents àmbits. En àmbit cultural, esportiu, de negocis, enogastronòmic… busquem els llocs i les promocions adequades. Per exemple, a finals d’any hi ha hagut una campanya d’interior on mostràvem aquesta altra Costa

Daurada. Pel que fa al litoral, tenim l’economia blava, el turisme nàutic, el de sol i platja…

D’on ve el turisme? Durant l’estiu arriba molt d’irlandès i anglès, tot i que estem trobant ascendència amb mercats polonesos, suïssos i alemanys. És el que ens omple l’estiu i ens fa treballar molt l’aeroport. Després hi ha els extrems de la primavera i octubre-novembre, que van en línia ascendent. Això es deu al canvi climàtic i que la gent cada vegada busca aquesta desestacionalització. Sobretot s’observa a l’interior. El juliol és fluix, però als extrems de la temporada es nota un cert augment. La Costa Daurada pot donar una oferta tan àmplia… Una de les més importants és la gastronomia. Està en alça i la gent demanda cada vegada més experiències de qualitat, que pot oferir l’interior.

El fet que l’aeroport sigui una infraestructura que hiverni és un problema? Cada vegada menys. El tenim obert vuit mesos, només ens en fan falta quatre. Des del Patronat liderem la taula estratègica de l’aeroport. L’any passat vam aconseguir que els municipis i la Diputació aportessin més diners per facilitar les noves rutes. N’hem augmentat, però el nostre objectiu és obrir tot l’any. Per això, potser ens hem de plantejar tenir alguna base d’una aerolínia o tenir alguna ruta de mercaderies, que és complicat. Farem un pla estratègic per veure quines necessitats hi ha. El mal endèmic de l’aeroport és la connectivitat. No tenim una estació de l’AVE a prop. Per exemple, ara Girona en farà una.

Aquí es planteja la intermodal. No passarà en molts anys. Aquí s’ha de plantejar com Girona, una estació que passi prop de l’aeroport i estar comunicats amb Barcelona en mitja hora. És prioritari. D’aquesta manera, serem

atractius. Les aerolínies miren això perquè els usuaris busquen comoditat. Des del Patronat ja estem fent les previsions del 2026, mentre que el 2025 manté un creixement que es consolida. S’està treballant en una línia ascendent.

El debat de l’aeroport del Prat ha d’implicar l’aeroport de Reus i Girona? L’aeroport de Reus és un aeroport de destí. És a dir, es queden a la zona. Per aconseguir que vingués gent que es desplaci a Barcelona necessitaríem una bona connectivitat. Això passa per tenir l’estació pròxima i amb trens regulars. Aquests dies veiem que el sistema ferroviari és un fracàs.

L’augment de la taxa turística ha empipat la patronal del sector. És una barrera? Penso que no és una barrera. Hi havia espai de mi-

Taxa turística:

“Com a ciutats que rebem molt turisme, hi ha molta despesa i s’ha d’intentar finançar d’alguna manera”

llora i l’augment és necessari. Com a ciutats que rebem molt turisme, hi ha molta despesa i s’ha d’intentar finançar d’alguna manera. Neteja, seguretat, brossa, coses del dia a dia que la gent no veu. S’han de fer inversions per tenir ciutats maques pel turisme i que la gent que hi viu no vegi l’impacte negatiu. La taxa no afectarà cap creixement i inclús el sector pot millorar les condicions.

Un impacte negatiu són els pisos turístics. Què hem de fer? S’ha de regular. Amb ella hem d’aconseguir que els que estan de manera il legal no ho facin més i els qui estan de manera legal tinguin les premisses que se li demanen a la resta del sector. Em sembla perfecte que algú pugui decidir ficar un pis amb ús turístic, però ha de tenir uns requisits i pagar sobre aquests ingressos. Hem de preservar l’habitatge per davant de tot.

El gener van estar a FITUR, de

què serveix la presència del Patronat en aquest fira? Serveix de molt. Nosaltres tenim detectades tres fires: FITUR, ITB de Berlín i la World Travel de Londres. A banda d’altres sectorials. A les fires hi ha un espai de l’Aliança, on es reuneix el sector públic amb el sector privat, es tanquen operacions i consoliden el que passarà el pròxim estiu. Es donen a conèixer productes o es proposen coses. A FITUR hi ha molt moviment darrere de l’estand. Per exemple, fem les primeres visites presencials amb moltes aerolínies. L’agenda de FITUR està al voltant de les 40 reunions en tres dies.

Han avançat en alguna qüestió important? Bàsicament en propostes de creixement de rutes que poden vindre d’Alemanya o de mercats consolidats com l’irlandès o el britànic. A més, comences a treballar amb altres companyies aèries més complexes dins del seu món, com Ryanair.

“Em sembla perfecte que algú pugui decidir ficar un pis amb ús turístic, però ha de tenir uns requisits i pagar sobre aquests ingressos”

INFORMA-TE’N A:

977 259 908

680 494 060

www.lateclaacasa.cat domicili@xarxatecla.cat

TARRAGONA

LA BRIGADA D’INTERVENCIÓ RÀPIDA ACTUA EN UNA SUPERFÍCIE DE 9 KM² DE VIA PÚBLICA

La Brigada d’Intervenció Ràpida (BIR) de Tarragona ha executat 3.490 actuacions durant l’any 2024, intervenint en una superfície total de 9 quilòmetres quadrats de via pública

La Brigada d’Intervenció Ràpida (BIR) de Tarragona ha executat 3.490 actuacions durant l’any 2024, intervenint en una superfície total de 9 quilòmetres quadrats de via pública. Aquest servei és gestionat i dirigit per la Brigada Municipal amb un contracte adjudicat a una UTE formada per Sorigué i Ematsa, i s’encarrega de les reparacions i el manteniment de la via pública.

trat en la reparació de voreres, amb 1.774 intervencions, i en la millora de l’asfalt, amb 1.056 actuacions, cobrint una superfície total de 3,2 quilòmetres quadrats. Cal destacar que durant el mes de novembre passat es va registrar un pic d’actuacions a causa dels efectes de la DANA.

Les obres tindran una durada de 10 mesos i l’Ajuntament ha obert l’anunci de licitació

Han sortit a licitació les obres del projecte d’urbanització del polígon d’actuació 102 Parcel les Iborra. El conseller d’Urbanisme, Nacho García va destacar que “per fi hem desencallat una problemàtica que fa masses anys que s’arrossega”. El pressupost d’execució és de 4.613.631,54€ (IVA inclòs) i al tractar-se d’un projecte d’urbanització per cooperació l’ajuntament avançarà 700.417,32€ IVA inclòs, i la resta se’n faran càrrec els propietaris.

Les obres, que tindran una durada de 10 mesos, inclouen tots els treballs necessaris per la urbanització dels carrers existents i els de nova creació, com demolicions, moviment de terres, pavimentació, senyalització, enjardinament i instal lació de mobiliari urbà. També s’inclouen la instal lació de les xarxes de serveis – d’aigües residuals i aigües pluvials, aigua potable, enllumenat públic, mitja i baixa tensió, telecomunicacions i gas – amb el soterrament de les existents i instal lació de les noves per donar servei a totes les parcel les. El conseller García va explicar que “la previsió és començar les obres al mes de juny per afectar mínimament l’activitat del centre escolar”

Durant el darrer any, el servei s’ha reforçat amb la incorporació d’un nou equip de treball, arribant així a un total de cinc equips formats per dues persones cadascun. Cada equip realitza una mitjana de 872 intervencions anuals, equivalent a 2,3 quilòmetres quadrats de superfície reparada.

Les actuacions més freqüents s’han cen-

L’AJUNTAMENT REFORMA INTEGRALMENT ELS VESTIDORS DEL CAMP DE FUTBOL D’ICOMAR

L’alcalde Viñuales ha inaugurat les instal lacions i ha anunciat les pròximes actuacions que es faran en els vuit camps de futbol municipals

L’alcalde de Tarragona,  Rubén Viñuales, ha inaugurat la reforma integral dels vestidors del camp de futbol d’Icomar, la primera actuació emmarcada en la millora de les instal lacions esportives municipals d’aquest 2025 que arriba després de la renovació de la gespa artificial que es va dur a terme l’any passat. Les obres, iniciades el passat mes de gener, han consistit en la renovació total dels cinc vestidors, ampliació del nombre de banys, un magatzem i la

renovació del sistema de generació d’aigua calenta.

L’alcalde de Tarragona també ha recordat que “la millora dels vuit camps de futbol municipals va ser una de les primeres apostes d’aquest govern municipal i ho continua sent” i que una de les prioritats “és millorar i actualitzar les instal lacions esportives municipals perquè infants, joves, adults i gent gran puguin practicar esport en equipaments dignes i de qualitat”. En aquest sentit, Viñuales ha anunciat que “la millora dels camps de futbol municipals no acaba aquí”. L’Ajuntament de Tarragona compta actualment amb un pressupost de 280.000 euros per continuar posant al dia les vuit instal lacions esportives municipals.

PRODUCTES 100% RECICLATS: la col·laboració d’ELIX Polymers amb Repsol i AnQore

Els clients no percebran cap canvi en les propietats dels seus productes, però sí que s’estaran sumant a un consum responsable i circular

Els productes E-LOOP CR d’ELIX es fabriquen amb matèries primeres sostenibles i certificades que incorporen matèries primeres circulars i biocirculars. Aquests productes compten amb la certificació ISCC plus, que garanteix la traçabilitat i la transparència en tota la cadena de subministrament mitjançant el model de

balanç de masses. Es poden fer diferents combinacions de matèries primeres, ja que existeixen tres fonts alternatives per als tres monòmers principals (acrilonitril, butandiè i estirè): matèries primeres d’origen fòssil, residus postconsum reciclats químicament i matèries primeres biocirculars.

A més, l’E-LOOP CR d’ELIX pot ajudar a reduir la petjada de CO₂ en promoure matèries primeres

sostenibles i circulars, que produeixen menys emissions de gasos d’efecte d’hivernacle (GEI) que els materials convencionals. Per a la indústria de la joguina, «ELIX ABS E-LOOP M220 CR100» utilitza la versió sostenible d’acrilonitril de AnQore, «Econitrile-MB™», que s’obté a partir d’amoníac i propilè sostenibles. Repsol ofereix estirè i butandiè a partir de residus postconsum reciclats químicament, i matèries primeres biocirculars procedents d’oli de cuina usat, en funció de l’aplicació final i dels requisits del client.

Les tres empreses creuen que és necessari establir col· laboracions a llarg per oferir a la societat productes fabricats amb materials més sostenibles

ELIX Polymers va signar acords en 2020 amb totes dues empreses —AnQore i Repsol— per a garantir el subministrament de materials més sostenibles. Les tres empreses creuen que és necessari establir col laboracions a llarg termini en tota la cadena de subministrament per a aconseguir els objectius de sostenibilitat i oferir a la societat productes fabricats amb materials més sostenibles. Els clients no percebran cap canvi en les propietats dels seus productes, però sí que s’estaran sumant a un consum responsable i circular.

Redacció

ASSESSORIA IMPERIAL TARRACO

La teva immobiliària al Nou Eixample de Tarragona

Som la immobiliària que millor coneix el barri

A Tecnocasa Tarragona t’acompanyem a cada pas de la venda del teu immoble. Confia en nosaltres per a gestionar el procés de forma eficient i sense complicacions. Deixa-ho a les nostres mans i oblida’t dels problemes.

Avinguda Roma, 14, local 1 c/ Cristofor Colom 24, local 2

v 877 210 190 v 977 949 166 baad9@tecnocasa.es www.tecnocasa.es

REDOUANNE ENNAJY, Advocat

“A Tarragona el que impera són la convivència i el civisme”

A Tarragona quasi un 9% d’habitants es considera de religió musulmana, què li diria a la gent que considera això una amenaça a la seva identitat? Doncs deixi’m parlar-li de mi mateix. Jo soc d’origen marroquí i la veritat és que sempre em sento com una persona amb una identitat sòlida, he heretat el meu vessant marroquí, però sento que la meva ànima és tarragonina. Ambdós vessants configuren la meva identitat. La veritat és que tenim molta sort aquí a Tarragona, mai he patit un comportament xenòfob contra la meva persona o contra la meva família, és una ciutat acollidora, encantadora. Hi ha irresponsables que alimenten el racisme, sobretot a les

xarxes socials, però la realitat és que a peu de carrer es percep una convivència entre totes les cultures. Un exemple: el consolat del Marroc havia organitzat un iftar on van venir representants de l’Església catòlica, representants de la mesquita, representants de la sinagoga, autoritats… es va crear un ambient tan bonic que va afavorir el diàleg interreligiós; la resta són tonteries. La realitat és que hi ha convivència i civisme.

El que passa és que determinades informacions falses a les xarxes socials poden fer molt de mal. A la religió musulmana el paper de la dona és inferior al consens feminista que hi ha a les societats occidentals? Aquests prejudicis… és veritat que en al-

guns països sí que existeix, però a la societat espanyola també passa, però el que cal és combatre aquestes actituds amb la veritat i no movent-les a les xarxes amb mentides que no fan altra cosa que ajudar als més fanàtics a perpetuar aquesta discriminació contra les dones. S’ha de dir que la dona en l’Alcorà està més que present. La persona més important de l’Islam, és la dona de Mahoma. Hi ha moltes dites del profeta sobre les dones, en l’Alcorà sempre hi ha igualtat entre homes i dones; diferencia cap ni una.

Segon mite, la religió islàmica condemna l’homosexualitat i la diversitat sexual… és cert? Tots coneixeu a Goytisolo, no? Doncs Goytisolo, perseguit pel franquisme, va refugiar-se a Marràqueix i va viure a Marràqueix fins a finals de la seva vida com a homosexual amb total normalitat. Realment això són mites, com el de les dones. Som convivència, som tolerància i tenim la convicció de què a la nostra societat cabem tots i totes, amb igualtat de drets i d’obligacions.

Queda dit, més qüestions, el mite que vincula la immigració procedent de la zona del Magreb amb delinqüència, integrisme, etcètera… Això també fa molt de mal perquè és el que surt a les notícies i a les xarxes contínuament… no et mentiré, jo cada cop que veig una notícia en la qual veig un fet delictiu m’encongeixo… però qui fa més mal és qui projecta aquestes notícies de manera intencionada, per fer mal a la convivència, ja sabem qui són. Qui ha comès un delicte ha de pagar i ha de fer front a la justícia com qualsevol altre ciutadà, els seus actes són mesquins, reprovables i rebutjables, per descomptat que ens desmarquem d’aquesta gent. Queda un percentatge molt minoritari, tot i que s’ha de combatre contra els delinqüents sempre. Ara bé, estigmatitzar una comunitat sencera per uns pocs casos és un absurd.

Adrià Torres

Tarragona Espai Comerç:

El nou centre tecnològic del Mercat Central

L’espai ofereix 3 àrees diferenciades equipades amb tecnologia innovadora que disposa el sector del comerç

Maria Ortega

El centre Tarragona Espai Comerç ha obert les seves portes a la planta baixa del Mercat Central de Tarragona, un espai dedicat a fomentar la digitalització dels comerços de proximitat del territori. Es presenta com un centre “polivalent, formatiu i d’interpretació tecnològica comercial” que funcionarà com a punt de trobada de formació i transformació per als professionals del sector, tal com ha afirmat Montse Adan, presidenta de Mercats de Tarragona i consellera de Turisme, Promoció i Comerç. Des de Mercats de Tarragona volen donar suport al comerç de proximitat perquè “pugui fer competència a les grans empre ses, perquè tenen mitjans amb

els quals no es pot competir”. Així doncs, l’espai compta amb 3 àrees diferenciades i complementàries, equipades amb una tecnologia innovadora que es posarà a disposició dels professionals de l’àmbit del comerç i els serveis del territori. Els visitants trobaran una zona de simulació de botiga, una aula de formació equipada i una sala de reunions per organitzar trobades. La iniciativa neix per donar resposta a les necessitats del comerç local apropant-los a la transformació digital, segons ha declarat Adan. Per la seva banda, l’Alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales ha defensat que “els carrers de Tarragona sense comerç, estan morts”, posant el valor, actuacions com aquesta.

L’acció es troba dins del projec-

te “Tarragona Centre Comercial Obert”, que estat finançat pels fons NextGenerationEU, aportant gairebé un 80% de l’import global. La directora general de Comerç de la Generalitat de Catalunya, Marta Angerri, ha fet referència a “l’efectivitat de les polítiques europees” que son clau perquè tots els sectors productius estiguin a l’avantguarda de la digitalització.

Per poder visitar l’espai i fer ús de l’equipament s’haurà de sol licitar una visita a l’oficina de Mercats de Tarragona, a més, tota la informació es troba disponible al web https://tcco.mercatsdetarragona.cat/.

La iniciativa neix per donar resposta a les necessitats del comerç local apropant-los a la transformació digital

EQUIPAMENTS DE L’ESPAI COMERÇ

1. Zona de simulació de botiga on es podran veure aplicacions reals de tecnologies comercials que ja estan disponibles al mercat.

2. Aula de formació moderna equipada amb sistemes de vídeo i so amb una capacitat de 40 persones pensada per acollir cursos, tallers i activitats formatives.

3. Sala de Reunions innovadora amb vistes fotogràfiques de la ciutat de Tarragona preparada per trobades institucionals com reunions més informals.

La Copa de la Reina de Bàsquet 2026 es disputarà a Tarragona

La competició se celebrarà al Palau d’Esports Catalunya i torna al país després de Girona 2017

Redacció

La ciutat de Tarragona serà, de nou, l’escenari d’un important esdeveniment esportiu que no havia acollit mai i que feia nou anys que no es disputava a Catalunya: La Copa de la Reina de la Lliga Femenina Endesa 2026. La presidenta de la Federació Espanyola de Bàsquet (FEB), Elisa Aguilar; el conseller d’Esports de la Generalitat de Catalunya, Berni Álvarez; l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales; i el president de la Federació Catalana de Bàsquet, Ferran Aril, han fet públic l’acord perquè Tarragona aculli la següent edició d’aquesta gran cita esportiva.

La competició se celebrarà al Palau d’Esports Catalunya, en una data encara per determinar, a l’espera de confirmació del calendari FIBA de la propera temporada. La Copa de la Reina de la Lliga Femenina Endesa de Tarragona és la primera competició que se celebrarà a Catalunya després de l’acord estratègic signat entre la FEB i la Generalitat de Catalunya per al període 2025-2028 amb l’objectiu d’impulsar l’organització i la promoció de grans esdeveniments esportius de rellevància al territori català.

Viñuales ha manifestat que “és un honor ser el seu d’aquest im pressionant esdeveniment es portiu, un repte il lusionant que compartim amb la Generalitat , la federació espanyola i la fede ració catalana de bàsquet; estem convençuts que serà un èxit. Tar ragona, que s’ha convertit en una capital esportiva, una citarà millor,

un escenari important per a l’es port. Palau d’Esports Catalunya i impregnarà la ciutat d’esport femení” “Cada dia som testimo ni de la ferma aposta pel foment de l’esport i el turisme esportiu. Estem davant d’un altre exemple: La Copa de la Reina torna a Catalunya després de nou anys i la primera ciutat a acollir la serà Tar ragona”

“Cada dia som testimoni de la ferma aposta pel foment de l’esport i el turisme esportiu”

“Estem molt contents que la Copa de la Reina torni a Catalu nya nou anys després, després de la de Girona 2017. És una de les comunitats amb més tradició de

bàsquet, amb clubs històrics, ju gadors referents i la que té ma jor nombre de llicències al nostre país. L’esport femení continua creixent gràcies a la Generalitat, a l’Ajuntament de Tarragona i la Federació Catalana pel seu compromís i treball perquè aquest sigui el primer dels grans esdeveniments esportius que or ganitzem en aquesta comunitat en els propers quatre anys”, ha assenyalat Aguilar.

Álvarez ha destacat la importància d’aquest acord: “És una gran no tícia que la Copa de la Reina pugui celebrar se a Catalunya, concreta ment a Tarragona, on hi ha hagut una aposta clara per albergar esdeveniments esportius. Des d’Es ports apostem per descentralitzar les grans competicions i garantir que el seu impacte positiu arribi a tot el territori català”

La Sabateta: Caminar sense dolor no és un somni, pot ser una realitat

L’establiment està especialitzat en calçat Barefoot, que emula la sensació de caminar descalç i té amplis beneficis per la salut

Adrià Miró Canturri

Fasciïtis plantars, galindons ( jua netes), dits en garra, ampolles... Els problemes als peus són habituals entre la població i en moltes ocasions es deu al calçat estret que portem habitualment. Cada peu és un món. Tot i això, el calçat comercial no s’adapta als tipus de peus, sinó que som nosaltres qui, a la força, ens adaptem a les grans marques. En aquest context neix el calçat Barefoot, un tipus de calçat que se centra en la “salut” i que, com indica el seu nom anglès, té vocació d’emular el peu “descalç”. “Els peus no són amb punta, ni amb dits en garra ni amb dolor. Amb el Barefoot els dits no t’estrenyen, no té taló i això fa que, amb cons tància, el cos torni a la seva postu ra natural. Com la sola és plana, el peu té tota la planta per recol zar se”, explica l’Evelyn. En aquest sentit, assenyala que el mal calçat

hauríem d’estar acostumats. No més cal veure el peu d’un nadó”, exemplifica. A la sabateria, l’Evelyn compta amb calçat amb diferents hormes (rodones, quadrades, anatòmiques), que s’adapten als tipus de peus i amb el seu assessorament tothom sortirà de la botiga amb un calçat apte per al seu peu.

TOT ÉS BAREFOOT?

“Les sabates tenen la forma a què hauríem d’estar acostumats. Només cal veure el peu d’un nadó”

no només afecta el peu, sinó que repercuteix en la postura i el desenvolupament dels més petits. Precisament, l’Evelyn, atreta per la comoditat i els beneficis del Ba refoot, va obrir el 2024 la tenda La Sabateta, al carrer Mossèn Ritort i Faus 11 de Tarragona. Es va decidir per emprendre i tirar endavant aquest negoci que trobava que feia falta a la ciutat.

MÉS ENLLÀ DELS NENS

L’Evelyn és una ferma defensora del Barefoot i aspira a fer que la majoria dels adults “ho provin”. Tot i que un bon gruix de la seva clientela són infants, La Sabateta compta amb calçat per a totes les edats. Sobre els seus beneficis, explica que als nens els ajuda a desenvolupar l’equilibri i reforçar la musculatura, mentre que als més grans els permet també millorar aquest equilibri i evitar moltes patologies. “Les sabates tenen la forma a què

El moviment Barefoot ha arribat inclús a les grans plataformes. Un fet que, segons l’Evelyn, mostra que no és només una moda, però que també comporta alguns riscos. “El calçat d’algu nes grans plata formes no és 100% respectuós i el client no gaudeix de cap assessorament. És important perquè no tothom calça igual. Aquí en provem diferents fins a trobar el que s’adapta millor”. A més, alerta de la desinformació d’alguns influencers a les xarxes que testegen models low cost

La Sabateta compta amb tenda online, que permet demanar-ho a domicili o únicament veure prèviament quins models interessen més. “La gent fa la reserva a la web i ve a buscar ho aquí per provar ho abans. Altres compren directament online. Algun cop he vist que agafen diferents talles del mateix model i els he trucat per intentar assessorar los i saber què necessiten”, relata. De fet, l’Evelyn remarca que petits comerços com La Sabateta tenen un valor afegit, ja que permeten un assessorament personalitzat, un producte de qualitat i revitalitzen els barris.

Av. d’Estanislau Figueres, 36 - Tarragona v 977 23 24 55 n 660 07 89 74 info@restaurantpassadis.com www.restaurantpassadis.com

Una masia catalana al cor de Tarragona

Restaurant Passadís torna a obrir les seves portes! Un restaurant amb 27 anys d’història, ara amb un aire renovat. Brasa, carns madurades, productes de proximitat, calçotades i una terrassa interior plena d’encant. Cuina tradicional amb un toc actual amb menús diaris i de cap de setmana.

TARRAGONÈS

EL MORELL INSTAL·LA PLAQUES FOTOVOLTAIQUES A LA LLAR D’INFANTS

El consistori també ha substituït 165 punts de llum per arribar al 60% de l’enllumenat públic LED

L’Ajuntament del Morell referma el seu compromís amb la sostenibilitat i, en concret, amb l’energia solar amb la instal lació de 144 plaques fotovoltaiques d’autoconsum (uns 320 m2) a la coberta de la Llar d’infants Dolça del Morell Una inversió de 50.155,17 euros finançats, per un import d’uns 49.000 euros, des del Pla ImpulsDipta de la Diputació de Tarragona. El projecte, amb una potència de gairebé 70 kWp, generarà uns 100.000 kWh/any d’energia neta, de la qual aproximadament el 70% es consumirà al mateix centre educatiu.

En aquesta línia, un 60% de l’enllumenat públic dels carrers del Morell ja és de tecnologia LED, un avanç molt significatiu per tal d’aconseguir més sostenibilitat i també un estalvi econòmic al poble. Des de l’Ajuntament s’ha dut a terme una actuació amb la qual s’han substituït 165 punts de llum per noves lluminàries LED, amb una inversió de 38.000 euros. Així, se sumen ja 500 llums LED, davant de 342 de convencionals, i es preveu que abans d’acabar el 2025 es pugui fer una nova actuació per continuar amb el canvi.

CONSTANTÍ CELEBRA EL DIA MUNDIAL DE LA POESIA

La regidoria de Cultura de l’Ajuntament va crear una sèrie de pancartes amb poemes que van instal· lar a diferents punts emblemàtics

Sota el lema Poesia o Barbàrie!, el passat 22 de març es va celebrar a Constantí una manifestació poètica que va recórrer els carrers i places del municipi omplint-los de versos i poemes que s’han anat llegint en veu alta. Un any més, la Biblioteca Municipal va organitzar aquesta activitat en el marc de la celebració del Dia Mundial de la Poesia.

L’activitat, que va comptar amb la col laboració de l’Associació Literària de Constantí, convidava a tothom a participar portant pancartes amb els seus versos i poemes preferits. D’altra banda, des de la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Constantí es van confeccionar una sèrie de pancartes amb poemes, que s’han pogut veure durant tota la setmana a diferents punts emblemàtics del poble, marcant el recorregut de la manifestació. Les pancartes van lluir a espais com la Muralla, l’entrada del Refugi, la reproducció del Tepidarium, la Biblioteca, l’Ajuntament, l’Avinguda 11 de Setembre, i les places Juan Ramon Jiménez i Garcia Lorca al barri del Centcelles, on curiosament es concentren tots els carrers i places del poble amb nom de poetes. En acabar la manifestació es va fer un petit piscolabis al Sindicat Agrícola.

L’AJUNTAMENT DE LA CANONJA OBRE LA CONVOCATÒRIA DE TRES SUBVENCIONS

Roc Muñoz: “des de l’Ajuntament ja fa anys que posem a l’abast de tots els canongins uns ajuts per sufragar diverses despeses”

L’Ajuntament de la Canonja ha obert la convocatòria a diferents subvencions, com la de la natalitat o adopció de fill, la subvenció als esportistes empadronats al municipi de la Canonja i la que s’atorga per a

la millora d’accessibilitat i eliminació de barreres arquitectòniques en edificis d’ús residencial i habitatges.

Pel que fa als ajuts a la natalitat, seran be-

neficiaris tots els pares o mares dels nens o nenes biològics o adoptats, nascuts dintre de l’any 2025. Es podrà sol licitar subvencions per naixements o adopcions produïdes dintre de l’últim trimestre de l’exercici 2024. el termini de presentació de les sol licituds finalitzarà el 31 de desembre de 2025. Pel que fa a les subvencions adreçades als esportistes empadronats al municipi de la Canonja es valoraran segons els resultats esportius obtinguts durant l’any precedent al de la convocatòria, per tant les corresponents el 2024. El termini per sol licitar-les acaba el 31 d’octubre de 2025.

Finalment, l’Ajuntament de la Canonja destinarà 60.000 euros als ajuts a la millora de l’accessibilitat i eliminació de barreres arquitectòniques en edificis d’ús residencial i habitatges. El termini també finalitza el 31 de desembre de 2025.

Reus és Ciutat de Ciència i Innovació

És l’única ciutat catalana de tot l’Estat en la categoria de més de 100.000 habitants

Sergio Lahoz Dorante

Al juny, l’alcaldessa Sandra Guaita tenia la visió de presentar la ciutat de Reus per aconseguir la distinció “Ciutat de Ciència i Innovació”. En una entrevista amb LA CIUTAT (Revista #49), assenyalava que tot el que podia fer l’administració pública per encaminar-se a obtenir la distinció ho estaven fent. Ha complert. El passat 3 de març es confirma-

va que Reus és dins de la xarxa de Ciutats de Ciència i Innovació que impulsa el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. És un reconeixement que s’atorga gràcies a polítiques que donen suport a la innovació.

Què ha de suposar per Reus? Doncs bé, parlem amb l’alcaldessa perquè expliqui als ciutadans com ha d’afectar a les seves vides, així com al present i al futur de les entitats que conformen la ciutat.

“Objectivament, captem i retenim talent. De fet, un dels sectors que tenim en auge que és el sector tecnològic: som la segona ciutat de Catalunya en captació de talent”

“LES ADMINISTRACIONS ENCARA FUNCIONEM COM AL SEGLE XX”

El primer a remarcar és un canvi de dinàmiques dins de l’Ajuntament. Tant amb la cerca de sistemes que alleugerin la burocràcia, com amb les relacions amb la ciutat. Aquest distintiu permetrà treballar amb la ciutadania per poder decidir projectes que transformaran Reus. Un exemple d’això és “Prototips”. Amb “Prototips”, la

joventut podrà decidir quins projectes necessita la ciutat per una transformació innovadora. És un dels exemples de treball amb la ciutadania, això no vol dir que durant el passat, el present i el futur no es treballi des d’altres prismes. Uns dels projectes que indiquen l’impacte que té aquest distintiu és l’oficina d’innovació de REDESSA . Un espai que ajuda les petites empreses del territori a innovar en les seves pròpies dinàmiques de treball.

Tot indica que aquest distintiu ha de portar coses noves a Reus, però, és clar, també portarà talent? I sobretot, el talent local es quedarà? Són dues preguntes que li fem a l’alcaldessa i té una resposta que agrada tant a la ciutat com al territori: “Objectivament, captem i retenim talent. De fet, un dels sectors que tenim en auge que és el sector tecnològic: som la sego na ciutat de Catalunya en capta ció de talent. Som atractius i ens hem de reivindicar a gran escala. El talent ha de veure que és un bon lloc per viure i desenvolupar la seva vida”

L’ÀREA

METROPOLITANA, PRESENT I FUTUR DELS AVENÇOS DEL TERRITORI

En aquesta resposta surt el concepte “territori”. Un concepte que podem veure reflectit en les diferents accions que impulsen els municipis del grup impulsor de l’Àrea Metropolitana de Tarragona.

Doncs bé, el distintiu Ciutat de la Ciència i la Innovació també té una mirada metropolitana: “Des de la mateixa REDESSA s’estan fent ja accions específiques per captar talent en el teixit empresarial del territori. Crec que Reus ha estat generosa amb tot el territori i en el cas de REDESSA, sempre s’ha ac tuat de manera territorial”. Guaita comenta que no és una excepció actuar així, confirmant la mirada metropolitana que té Reus en les seves accions.

QUÈ SUPOSA FORMAR PART DE

LA XARXA DE CIUTATS DE LA CIÈNCIA I LA INNOVACIÓ I

COM

HO HA ACONSEGUIT REUS?

El fet de ser Ciutat de Ciència i Innovació permetrà a Reus accedir a formar part de la “Red Innpulso” que amb els nous nomenaments que s’han fet públics avui, està integrada per 112 municipis d’arreu de l’Estat. L’alcaldessa ha explicat que “formar part d’aquesta xarxa ens facilitarà compartir tant ex periències com bones pràctiques, a més de participar en projectes col laboratius en l’àmbit de la ci ència i la investigació, als quals és difícil d’accedir si no es forma part d’aquesta plataforma”.

Un d’aquests projectes, a banda de “prototips”, també és Living Labs. El projecte engloba un concepte: com des de les empreses i les administracions públiques es fan accions directes al carrer que impactin a la millora de la vida dels ciutadans. Un exemple d’una acció que es pot impulsar és collocar carregadors de vehicles elèctrics a tot un carrer de la ciutat. Des de Living Labs es poden impulsar diferents accions que poden provar, a peu de carrer, per tal de saber si milloren la vida de la ciutadania i si és així, deixar-les implementades.

La candidatura presentada des de la ciutat de Reus aplega 69 projectes innovadors agrupats en 3 blocs: ciutadania (centrat especialment en serveis públics i medi ambient), organització (organització interna en les entitats locals) i empresa (activitat econòmica i empresarial). La suma de tots els projectes contemplats a la candidatura és de gairebé 80 M d’€.

La Red Innpulso potencia la collaboració entre els ajuntaments i promou polítiques com la Compra Pública d’Innovació, el suport a les pimes i emprenedors innovadors i es defensa els criteris d’innovació, fomentant la participació en projectes de la Unió Europea.

Programació i activitats de Setmana Santa a Reus

Enguany, la tradició es troba amb una activitat especial que llueix a tota la ciutat

Sergio Lahoz

Maria Ortega

Aquesta Setmana Santa a Reus és especial i s’ha fet una programació única en conseqüència. Per què? El fet distintiu és que aquest 2025 és el 75è aniversari fundacional de l’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa a Reus. Per l’edició d’enguany, es mantenen totes les processons i viacrucis que se celebren a la ciutat. El president de l’Agrupació, Jaume Piñol, comenta que un dels actes més especials és l’exposició “Setmana Santa de Reus, 75 anys d’Agrupa ció”, al Centre Comercial El Pallol.

En aquesta, 22 panells il lustren la història de l’Agrupació i les entitats. Pel que fa a les solemnes processons, se celebraran la de l’Amargura, amb la participació dels timbalers de Calanda, la del Prendiment, amb el Cante de Saetas des de la modernista Casa Navàs, la Penitencial al barri Sant Josep Obrer, la del Silenci, el dijous Sant a les 11 de la nit, les Tres Gràcies, reconeguda per la Generalitat de Catalunya com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional i la del Sant Enterrament , on participen totes les entitats de la Setmana Santa reusenca i on es podran veure els 19 passos i misteris de la Passió.

I sí, és la Setmana Santa de les efemèrides, també tenim com a més destacades són la commemoració del 125è aniversari del Viacrucis del Divendres Sant al matí, el 70è Aniversari de la Confraria de Sant Bernat Calvó i el Centenari de la Congregació Mariana. Com a novetat, el 27 d’abril es representarà “La Passió” al teatre de les Germanetes dels Pobres, en col laboració amb la companyia La Teatr’Era de Castellvell del Camp. Aquesta representació serà una experiència única, on el públic podrà viure de prop la intensitat dramàtica de la Passió de Crist. Els beneficis de la venda d’entrades es

destinaran a les Germanetes dels Pobres, sumant un component solidari a l’acte.

Piñol ha fet una crida a la participació de tots els reusencs i visitants: “La Setmana Santa de Reus és patrimoni de la ciutat, una tradi ció que es manté viva gràcies a la implicació de moltes persones. Us animem a viure la intensament i a descobrir tot el que hem preparat per a aquest any tan especial”.

L’edició especial va acompanyada d’un cartell únic. S’ha creat cartell commemoratiu amb una versió del disseny original del cartell editat l’any 1950 on es pot observar una pintura de Queralt.

XXI CONCURS FOTOGRÀFIC DE SETMANA SANTA

Hi ha un incentiu extra per anar a veure tots els actes programats i és el concurs de fotografia. Qualsevol persona, sigui aficionat o professional, pot participar en el concurs.

La temàtica de les fotografies ha de ser la Setmana Santa Reusenca, siguin elements propis de la festivitat o que tinguin relació.

LA CAMPANYA “APARADORS DE LA SETMANA SANTA”

Aprofitant l’arribada de la Setmana Santa, la ciutat gaudeix de la decoració de 21 establiments co -

“La Setmana Santa de Reus és patrimoni de la ciutat, una tradició que es manté viva gràcies a la implicació de moltes persones”

mercials dedicats a cada una de les confraries que formen part de la Setmana Santa de Reus. Es tracta d’una iniciativa conjunta amb l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa, l’Associació del Tomb de Reus i Unió de Boti-

guers, que té com a objectiu “pro mocionar dos actius molt impor tants de la ciutat com el comerç i la Setmana Santa“, en paraules de Noemí Llauradó, regidora de Projecció de Ciutat.

21 establiments comercials de Reus decoren els seus aparadors amb elements relacionats amb les confraries que formen part de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa. Tal com ha expressat el seu president, Jaume Piñol “cre iem que és important apropar la Setmana Santa a la ciutadania i una forma per fer ho, tenint el ca ràcter comercial de la ciutat, és muntar aquests petits espais per donar a conèixer les confraries i seccions tenim a Reus”.

Mónica Bellido, representant d’Unió de Botiguers ha transmès que “creiem que l’èxit de la nostra ciutat esdevé en la diversitat cul tural i en la riquesa que tenim, lla vors potenciar les nostres tradici ons i la nostra cultura i apropar la a la gent és del tot important” També ha volgut recalcar que el comerç de proximitat ha demostrat que va més enllà de ser un espai de compra, si no que és un actiu clau per transmetre la cultura i tradicions locals.

Reus, vint-i-tres

Santjordi

REUS

S’ENCARREGA L’OBRA PER FER 21 NOVES PARCEL·LES D’HORTS URBANS

Els nous espais s’ubicaran al carrer Astorga i els treballs tenen un pressupost de 121.000 euros

S’ha publicat la licitació del contracte d’obres d’adequació d’un solar al carrer d’Astorga per destinar-lo a 21 noves parcel· les d’horts urbans, amb un pressupost de 121.000 euros. La iniciativa s’emmarca en el projecte RENATUReus i complementaran les 25 parcel les que ja estan en funcionament als barris de Sol i Vista i Immaculada. Els espais són comunitaris i de cultiu ecològic, sense l’ús de productes químics ni pesticides, amb el mínim consum d’aigua i una sembra sense llavors modificades genèticament. El projecte es basa en el sistema de plantació en crestall, que amb el mínim manteniment aporta la màxima productivitat de la terra.

EL PRESSUPOST 2024 DE REUS ES LIQUIDA AMB UN ROMANENT POSITIU D’1,4 MILIONS D’EUROS

La Intervenció General de l’Ajuntament de Reus va donar compte al plenari municipal del 21 de març de la liquidació del Pressupost 2024, amb un romanent de tresoreria de lliure disposició d’1.455.965,54 euros. D’acord amb la normativa, el romanent es destinarà a l’amortització de deute. Tanmateix, el Govern de Reus ja treballa en la modificació del pressupost que preveu portar a votació del ple de l’abril, per destinar el mateix import de la liquidació a altres polítiques. Amb tot, l’Ajuntament ha tancat el pressupost de 2024 amb un superàvit de 6.997.191,01 euros, dels quals 5.541.225,47 estan afectats per compromisos de l’exercici 2024 que tenen continuïtat en el pressupost de 2025.

Indicadors de solvència. La liquidació dels comptes de 2024 confirma que l’Ajuntament de Reus amb tots els indicadors de solvència: una execució de la despesa corrent del 97%; un període mitjà de pagament als proveïdors en un exercici de 9 dies (càlcul administratiu); una ràtio d’endeutament del 59,64% (el màxim per haver de sol licitar autorització a la Generalitat és del 75% i el màxim legal és del 110%) i un deute de 116 M€ el 31 de desembre.

REUS COMENÇA LES OBRES DE LA FUTURA ESCOLA DELS OFICIS AL VAPOR VELL

El projecte neix per millorar l’ocupabilitat dels joves amb risc d’exclusió oferint una formació especialitzada

Aquest març s’han iniciat les obres de rehabilitació de l’edifici del Vapor Vell per convertir-lo en la futura Escola dels Oficis de la ciutat, un projecte estratègic del Govern de la ciutat per enfortir la formació i qualificació professional i donar resposta a les necessitats de mà d’obra qualificada per part del teixit econòmic i productiu.

L’actuació es desenvoluparà en tres fases. La primera, que ja està en marxa, consisteix en la consolidació de l’edifici per garantir-ne l’estabilitat i evitar-ne el deteriorament. Els treballs han estat adjudicats a l’empresa Rècop Restauraciones Arquitectónicas per un import de 438.501 euros (IVA inclòs) i tenen un termini d’execució de sis mesos. Aquesta fase inclou la impermeabilització i

reforç estructural de l’edifici, preservant el seu valor patrimonial.

La segona fase abordarà la reforma interior per implantar-hi l’activitat formativa, amb la creació a la primera planta de l’edifici de dues aules homologades per a certificats professionals —un taller de cuina de 135 m² i un taller industrial de 150 m²—, una aula polivalent, una aula d’informàtica i espais auxiliars. La resta de superfície de la planta baixa es reserva per a futurs projectes que encara s’estan definint. Entre les dues plantes sumen un total de 860 m² útils.

Finalment, la tercera fase dotarà l’edifici de tot l’equipament necessari per a les seves funcions.

REUSÕ633 019 740

Duplicat de tota mena de claus | Reparació de calçat | Esmolats

Piles de rellotge | Plaques de matrícula i etiquetes mediambientals

Plaques de bústia | Codificació de claus de cotxe i moto

Corretges de rellotge | Reparació de comandaments d’automoció

PROTEGEIX CASA TEVA

AMB M&C CONDOR

Disponible en totes les mides i formats

Tecnik t’ajuda amb el teu equipament tecnològic, oferint garanties i confiança

L’empresa reusenca presta serveis informàtics integrals, enfocats en la reparació d’equipaments i el recondicionament de productes informàtics

Sergio Lahoz Dorante

Les segones oportunitats no són dolentes. Així ho creu Tecnik, especialistes en reparació d’ordinadors, tablets, mòbils; en definitiva, serveis informàtics integrals. Parlem d’integrals perquè a través de les tres R, “Repara, Reutilitza, Recicla”, no només ofereixen un servei a les persones que necessiten reparar el seu terminal, sinó que brinden un catàleg de productes recondicionats amb preus molt competitius.

Des del Raval de Robuster, 42 bis, local A, volen refermar el compromís amb l’economia circular, així com fer valdre el recondicionament de productes. Molts cops, aquesta pràctica és assumida com per a persones que no tenen els suficients estalvis per adquirir un

cert producte i aquest no ha de ser el motiu. No sempre és necessari un equip nou per totes les persones i, a més a més, molts cops els productes recondicionats tenen aquesta condició perquè han estat exposats però mai utilitzats, o bé són d’empreses que han fet un ús responsable de l’aparell. Hi ha productes per tothom, ordinadors gaming que poden fer el pes tranquil lament, portàtils per

No sempre és necessari un equip nou per totes les persones i, a més a més, molts cops els productes recondicionats tenen aquesta condició perquè han estat exposats però mai utilitzats

qualsevol situació i telèfons mòbils de moltes tipologies. Per més tranquil litat de l’usuari, s’ofereix una garantia de 12 mesos. A banda d’això, pels més entusiastes, també es pot demanar sota comanda i amb un enviament nacional gratuït.

TALLER PROPI

L’altre àmbit diferencial de Tecnik és el taller. Poder reparar qualsevol problema de forma ràpida, confiable i professional és un dels valors afegits, perquè ningú vol patir amb les seves dades ni amb la pèrdua de les fotografies més estimades o dels documents més especials. Es poden reparar tant ordinadors portàtils, com consoles, com televisions, smartphones o tablets.

Errors tan bàsics com que es mulli un dispositiu o es trenqui una pantalla es reparen, però també es fan reparacions a nivell de placa base o recuperacions de dades.

És important conèixer també que s’ofereix un servei tècnic a tots els dispositius Apple. Pantalles, bateries i fins i tot plaques bases dels productes d’iOS, amb la garantia de qualitat que caracteritza la marca Tecnik.

Oferir serveis de reparació amb un tracte de proximitat i la màxima confiança és complicat, però la ciutadania de Reus té la sort de comptar amb Tecnik. Amb un servei personalitzat, accessible i responsable, l’empresa no només soluciona problemes, sinó que contribueix a un futur més sostenible i just per a tothom.

INFERTILITAT FEMENINA

Els problemes més freqüents i les opcions

Redacció

L a majoria de les dones donem per fet que som fèrtils des del moment en què ens ve la regla. Però tenir la regla no és una garantia de fertilitat. Per saber si tot “funciona correctament” cal fer un estudi específic. Aquest estudi és molt senzill i es pot sol licitar per fer-ho coincidir amb la revisió ginecològica anual.

Les causes que poden provocar infertilitat són múltiples, però actualment i als països de la Unió Europea (UE) es deuen en gran part al retard de la maternitat. No obstant això, en el cas de la dona també pot estar vinculada a altres problemes que no sempre donen símptomes, com trastorns hormonals, alteracions genètiques, problemes estructurals del sistema reproductiu i malalties cròniques, com l’endometriosi. Segons explica el Dr. Josep Gonzalo, especialista en reproducció assistida i director del centre Dexeus Dona a Reus, les causes d’infertilitat més freqüents en les dones són:

Baixa qualitat o producció insuficient d’òvuls. En aquests casos, es recomana fer un tractament de Fecundació in vitro. Es poden realitzar diversos cicles d’estimulació ovàrica per acumular òvuls i incrementar la possibilitat d’embaràs. Si el problema és la qualitat, és proba-

per ser mare en cada cas

ble que sigui necessari recórrer a una donació.

Problemes d’ovulació. Poden ser provocats per trastorns hormonals que afecten el sistema reproductor. Molts trastorns endocrins es poden controlar amb tractaments hormonals i no són un impediment per tenir fills, però en aquests casos és important fer un primer diagnòstic i no retardar la maternitat. Si la causa és una menopausa precoç, convé consultar a un expert en medicina reproductiva.

Les causes que poden provocar infertilitat són múltiples, però actualment i als països de la Unió Europea (UE) es deuen en gran part al retard de la maternitat

Fallades d’implantació. Cal esbrinar les causes. Poden ser alteracions cromosòmiques d’algun membre de la parella (o de tots dos) o pot haver-hi un factor immunològic. En aquests casos, cal realitzar una sèrie de proves que ajudin a determinar la causa i fer el diagnòstic per decidir quina pot ser la millor opció de tractament.

Problemes estructurals del sistema reproductiu. L’existència de fibromes, miomes, pòlips, malfor-

macions uterines, l’obstrucció de les trompes de Fal lopi o malalties com l’endometriosi poden impedir que el procés reproductiu es desenvolupi amb normalitat i dificultar la implantació de l’embrió. Aquests problemes es poden detectar mitjançant una ecografia ginecològica i personal expert. Per això, són més fàcils de diagnosticar si es realitzen revisions regulars o un estudi previ de fertilitat.

Infeccions. Hi ha moltes infeccions de transmissió sexual (ITS) que poden comprometre la fertilitat. Per sort, la majoria es poden tractar amb antibiòtics, però és important que es curin bé per evitar que es repeteixin o que puguin afavorir el desenvolupament d’altres problemes.

Malalties cròniques i alguns tractaments. La diabetis, l’hipotiroïdisme, l’obesitat, i alguns tractaments mèdics, com la quimioteràpia que s’aplica per tractar el càncer, poden comportar problemes de fertilitat. En general, i si estan sota control mèdic, no és impossible aconseguir un embaràs. Però a vegades, com ocorre en els casos de càncer, es recomana realitzar una preservació dels òvuls abans d’iniciar el tractament de quimioteràpia. “En aquests casos i en el nostre centre, la preservació s’ofereix de manera gratuïta”, afegeix el Dr. Josep Gonzalo.

Vine a coneixer la nostra botiga. A Tecnik som experts en la venda i reparació d’ordinadors, portàtils, smartphones, i tablets de totes les marques.

Fes una foto a aquesta pàgina i mostra-la a la botiga*

Escanneja el QR i guarda les nostres dades de contacte.

REUS

EL HUB FOODTECH & NUTRITION INCORPORA EL GRUP AMETLLER ORIGEN

L’adhesió es produeix amb l’objectiu de crear sinergies per impulsar el sector agroalimentari al territori

Grup Ametller Origen, companyia familiar especialitzada en la producció i comercialització de productes d’alimentació, s’ha adherit al Hub Foodtech &

Nutrition, el pol que connecta empreses, institucions i centres de recerca vinculats al sector agroalimentari i tecnològic de la Catalunya Sud.

JORNADA DE PORTES OBERTES A LA LLAR D’INFANTS DE CASTELLVELL DEL CAMP

Per tots els interessats en fer la preinscripció i la matricula a la llar d’infants, així com de la Jornada de Portes Obertes, ja es coneixen totes les dades clau.

La Jornada de Portes Obertes tindrà lloc el pròxim 22 d’abril. Per assistir-hi cal demanar cita prèvia trucant al centre; es farà a les 17:30 h per poder maximitzar els assistents. Més endavant serà el moment de la preinscripció i la matrícula. La publicació de l’oferta serà entre el 2 i el 6 de maig. El període de presentació de sol licituds, del 8 al 22 de maig ambdós inclosos i es coneixerà la puntuació provisional el 30 de maig de 2025. Es podran presentar reclamacions del 2 al 6 de juny.

La sol licitud de preinscripció es formalitza i es presenta al centre, acompanyada de la documentació acreditativa. A més a més, només es pot presentar una sol licitud de preinscripció per infant i municipi. Per conèixer la publicació de la llista de sol licituds de preinscripció al centre amb la puntuació dels infants admesos, s’haurà d’esperar al 16 de juny, mateix dia el qual comença el període de matrícula, que durarà fins al 25 de juny ambdós inclosos.

Amb l’adhesió del grup líder en transformació agroalimentària, el Hub Foodtech & Nutrition sumarà l’experiència del model de negoci del Grup Ametller Origen, basat a contribuir a la millora de l’alimentació i la salut de les persones. Amb aquest objectiu, l’empresa catalana lidera projectes innovadors com l’Agroparc Penedès, futura seu corporativa del grup, i acaba d’anunciar un nou projecte de producció i innovació hortícola, el més gran dut a terme mai a Catalunya, en uns terrenys de 115 hectàrees a Mont-roig del Camp, on és previst que hi treballen unes 500 persones finals.

El regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement i conseller delegat de REDESSA, Josep Baiges, ha explicat que “amb la incorporació de Grup Amet ller Origen al Hub Foodtech & Nutrition, continuem treballant per connectar tots els agents amb capacitat real de trans formació del territori i que actuen a favor d’un món més saludable i sostenible”

EL MILLOR VERMUT DE CATALUNYA

2025 ÉS DE

REUS

Els Premis Vinari de Vermuts han reconegut Vermouth Miró Gran Reserva com el millor vermut de Catalunya aquest 2025. Prop de setanta elaboradors s’han presentat a la que ja és la festa més esperada en el món del vermut. Després d’un tast a cegues molt extens, on grans sommeliers professionals i tastadors van poder gaudir abans que ningú de tots els vermuts catalans que es van presentar. Va ser una decisió difícil, però gràcies a la gran experiència dels millors tastadors aquest dimecres a la Cambra de Comerç de Reus, s’han pogut anunciar tots els guanyadors.

“Els vermuts representen l’essència de Catalunya, però també de la nostra ciutat, ja que forma part de l’ADN de Reus”, ha reconegut Sandra Guaita, alcaldessa del municipi que acull l’onzena edició dels premis.

Sense dubte, però sempre hi ha un guanyador. Vermouth Miró Gran Reserva, de Vermouth Miró ha estat el vermut destacat d’enguany. En aquest sentit, els Miró s’emporten el premi al millor vermut de Catalunya 2025. Ara bé, no són els únics que surten amb un guardó entre les mans. De fet, hi ha més d’una trentena de projectes guardonats, des de vermuts fins a vermuteries i etiquetes, passant per grans iniciatives i begudes innovadores.

Enhorabona guanyadors!

El passat 1 d’abril, va tenir lloc al Paranimf de la Universitat de Barcelona, l’entrega de guardons del Premi Internacional AMIC Mitjans de Proximitat Un premi que neix per promoure el periodisme rigorós i l’excel·lència professional entre els editors de mitjans de proximitat de l’àmbit lingüístic català, Europeu i de la resta del món. Volem donar l’enhorabona a l’Agência Mural de São Paulo i la publicació portuguesa Mensagem de Lisboa, guanyadors en la categoria d’Internacional i Europea, respectivament.

L’enhorabona i gràcies per la vostra participació i pel vostre compromís.

Moltes Felicitats!

Agência Mural

Organitza:

Amb el suport de:

Mensagem de Lisboa

REDESSA aposta per formar els líders amb el programa “Càpsules de lideratge transformador”

El programa s’emmarca dins dels “#Dimecres per crear i connectar l’espai per potenciar el teu negoci”

Sergio Lahoz Dorante

La regidoria de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement, des del Viver de REDESSA, ha presentat la programació d’un programa que enguany celebra la seva tercera edició: “#Dimecres per cre ar i connectar l’espai per potenci ar el teu negoci”. En anteriors edicions, aquest programa s’havia dedicat al màrqueting o la comunicació. Ara aposten per formar líders del segle XXI amb tècniques que fomentin la gestió del temps i lideratges que s’allunyin de la toxicitat. El cicle també vol fer xarxa i comunitat entre els emprenedors, ja que són una vint-i-cinquena d’empresaris del territori els quals poden teixir sinergies.

La proposta inclou quatre sessions especialitzades, cadascuna liderada per una experta en diferents àmbits que complementen i enriqueixen la pràctica del lideratge dins de l’empresa actual. Les activitats es porten a terme a l’Espai de Promoció Econòmica que la regidoria té ubicat a REDESSA Viver. Mar Giné, directora dels serveis territorials d’Empresa i Treball a Tarragona, ha felicitat la ciutat de Reus per la distinció de Ciutat de la Ciència i la Innovació i també REDESSA pel programa.

PROGRAMACIÓ DE “CÀPSULES DE LIDERATGE TRANSFORMADOR”

Les dues primeres propostes, durant el mes de març, han tingut un

La proposta inclou quatre sessions especialitzades, cadascuna liderada per una experta en diferents àmbits que complementen i enriqueixen la pràctica del lideratge dins de l’empresa actual

gran èxit. La primera va ser “liderar amb creativitat”, dinamitzada per Núria Rios (19 de març), on s’oferien eines per liderar amb innovació.

Seguidament, l’ Eva Juncosa es va encarregar del taller “lideratge vitamínic” (26 de març). Va ensenyar a teixir connexions amb l’equip, així com treball d’autolideratge per a emprenedors.

La tercera jornada, a càrrec de l’Àngela Pedregosa, serà dedicada a tècniques de gestió del temps i

millora de l’estrès (2 d’abril). Prioritzar i delegar és imprescindible en el lideratge i es podrà aprendre en aquest taller.

“Liderar amb autenticitat” és l’últim taller (9 d’abril). Marta Renye serà l’encarregada de treure als assistents “les creences limitants” que poden boicotejar a les persones. El 28 de maig, de les 9.30 a les 12.30h, hi haurà una jornada pràctica de “lideratge transformador”, on es portarà el lideratge al següent nivell per aplicar-se al dia a dia. Els participants sortiran amb una visió renovada i eines pràctiques per aplicar dins de les seves organitzacions. La sessió abordarà el lideratge des de tres perspectives diferents: lideratge personal, la gestió d’un mateix; lideratge relacional, la gestió de l’altre i el lideratge grupal, la gestió de l’equip.

NAVARRO, President del Consorci de la Zona Franca

“Estic convençut que veurem les noves tecnologies (IA) aplicades a l’administració local”

El Consorci de la Zona Franca té el repte de desenvolupar un espai únic en el món: un DFactory de 100.000m²

Sergio Lahoz Dorante

Parlem amb el delegat especial de l’Estat, Pere Navarro, des de la fase 1, per veure com es farà aquest creixement. També abordem temes d’actualitat com la intel ligència artificial, l’habitatge o la sostenibilitat.

El DFactory creixerà. Per què ha sorgit la fase 2? L’edifici ac-

tual el tenim gairebé al 90%. Més de 35 empreses. Això vol dir que hem de començar a pensar a tenir més metres quadrats per continuar aquesta experiència. El DFactory va començar a funcionar l’any 2021 i ha funcionat molt millor del que esperàvem. Quan vam decidir construir aquest edifici i la filosofia que hi hauria, sabíem que hi havia demanda, però ens ha sorprès positivament perquè hi ha més de

TOT EN ORTOPÈDIA

Taller propi | Ajudes Tècniques | Servei a domicili

Tarragona: Av. Prat de la Riba, 34 977 23 11 06

Reus: C/ Nicaragua, 18 - Pol.Tecnoparc 977 21 74 41

Tortosa: C/ Lamote de Grignon, 1 977 44 02 05

Som servei tècnic oficial de les millors marques

Venda | Lloguer | Reparacions | Modificacions | Muntatge/desmuntatge | Etc.

Vine a visitar el nostre

www.ortopediarambla.cat

SHOWROOM

Al carrer Nicaragua, 18 de Reus

la que pensàvem. Per tant, necessitem més metres quadrats i els necessitem de manera relativament urgent. Aquesta segona fase contempla també un espai per fer esdeveniments, showrooms, etc. al servei del DFactory.

Què ha de suposar? La segona fase ha de ser la continuació de la primera. És a dir, indústria 4.0: sensòria, robòtica, intel ligència artificial, internet de les coses, impressió 3D… i la filosofia de què les empreses es mirin i puguin col laborar entre elles. Volem que sigui un espai col laboratiu perquè es puguin crear nous negocis, noves activitats econòmiques. Per això necessitem que les empreses que hi són aquí comparteixin les seves tecnologies. S’han de mirar, i s’han d’entendre, per generar projectes nous. Al DFactory 1 tenim exemples: Siemens entrena robots aquí i, al costat, hi ha OnRobot, que fa pinces robòtiques. Ara, algunes pinces dels robots de Siemens ja són d’OnRobot. Perquè s’han conegut aquí. Al DFactory 2 hi haurà més fabricació. Ara tenim espais

on hi ha més procés de desenvolupament. També pensem que hi pot haver una part de relació amb el món del coneixement. Aquesta segona fase és d’uns 40.000 metres quadrats i està previst que a finals de 2026 estigui acabada. Són edificis que són “fàcils” de construir, perquè estan molt industrialitzats. És com un Mecano.

La fase 2 disposarà d’un auditori/ espai per esdeveniments. Serà espectacular.

“El DFactory va començar a funcionar l’any 2021 i ha funcionat molt millor del que esperàvem”

En què es pot traduir? Empreses, llocs de treball, impacte econòmic… Els llocs de treball és molt complicar de dir. Aquí hi ha uns 500 llocs de treball directes. La segona fase serà quatre vegades aquesta, així que més o menys serà 2000. Tenim molt clar que la idea amb aquesta segona fase és diversificar. Encara que vingui

una empresa i ens digui que vol llogar l’espai sencer, no ho farem. Perquè volem molta diversitat i moltes empreses i volem que generin sinergies. Al DFactory no donem lloc a empreses emergents, necessitem empreses que ja caminen i que hi són al mercat. Les startups les acollim a les incubadores de la impressió 3D i de Logística 4.0.

Després de produir la fase 2, creu que Barcelona tindrà l’adjectiu de ser-hi a referent tecnològic? El DFactory és un referent mundial. Hi ha coses similars a Nova York o a París. Tot i això, la filosofia que tenim aquí no existeix enlloc. Rebem moltes delegacions internacionals i totes acaben dient “volem això”. La realitat és que això no creix a qualsevol territori, això creix a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. És un terreny on tenim talent (no tant com es necessitaria), tenim centres educatius de tots els nivells per produir-ho i tenim un espai propici per desenvolupar aquest tipus d’experiències. Quan dic que som

pa només es regula, no s’innova. No és contradictori innovar i regular. Regular vol dir protegir els drets de les persones. Nosaltres formem part de la fundació Hermes que ara impulsa la creació d’un observatori de drets digitals. En un món que tot va tan de pressa, fixa’t en les IA, que els xinesos tenen una nova cada setmana o els Estats Units, que ha dit que posarà a disposició dels seus amics privats 500.000 milions de dòlars per desenvolupar una intelligència artificial. D’una manera o altra, hi ha d’haver una regulació que garanteixi els drets de les persones i que tot el que es desenvolupi no sigui per uns quants sinó pel servei de la comunitat.

“La segona fase del DFactory serà quatre vegades l’actual”

El sector privat acostuma a adaptar-se a noves tecnologies més aviat. Creu que en algun moment veurem Blockchain o IA aplicada a l’administració local? Estic convençut que així serà. L’administració local és molt àgil en la implementació de les tecnologies, recordo l’any 2009 que, amb el “Pla Zapatero”, els Ajuntaments havien de fer projectes i els havien de gestionar a través d’una plataforma digital, no ho podies fer físicament. Tot es va fer a través d’una plataforma digital. Crec que els Ajuntaments són un gran lloc on es pot innovar. Hem de pensar que hi ha empreses que no tenen tanta innovació com sembla, fins i tot, grans empreses; tenen uns processos adquirits i continuen amb aquests. Crec que les noves tecnologies han de ser un repte per tothom.

Abans parlàvem dels Estats Units. La innovació als Estats Units, d’una manera molt important, es fa des de l’administració local.

Al pla estratègic es té en compte l’edifici de Correos? L’edifici de Correos és un objectiu que tenim. En aquest moment és difícil de desenvolupar (tot i que tenim tot el projecte). El problema és que hi ha una valoració de l’edifici que des del nostre punt de vista no és correcte i això fa inviable

realitzar-ho, de moment. De totes maneres, avancem altres projectes paral lelament. Ara mateix tenim tot enllestit per entregar les parcel les per construir 2.000 habitatges assequibles a la ciutat de Barcelona. Com aquest exemple hi haurà més. Nosaltres evolucionem mentrestant.

OLIVER KLEIN, Alcalde de Cambrils

Adrià Miró Canturri

Amb tot, el govern de coalició no ha arribat a l’equador del mandat i, després d’un febrer mogut, Klein torna a l’alcaldia de la vila marinera.

Quan es va forjar el quadripartit, li deia a la seva gent propera que el pacte no duraria? Immediatament, tens una sensació d’estafa, d’enfadament i un sentiment de que no pot ser bo. Amb el pas dels dies, sempre he recordat que les coses que es construeixen en contra mai tenen cap futur. Ells havien construït un pacte en contra del Nou Moviment Ciutadà i d’Oliver Klein. Quan no els uneix un full de ruta clar, no funciona. Després de l’enfadament va venir aquesta reflexió.

Quan veu que els moviments al govern el poden retornar a l’alcaldia? Cada certs mesos hi havia una crisi potent de membres del govern. Declaracions de regidors que no estaven a gust, amenaces, criteris en què no coincidien, missatges cap a la ciutadania contradictoris… En recordaria uns quants. Els rentapeus, les dutxes, les declaracions dels Comuns, el gerent… Moltes. Mostrava que tots estaven molt nerviosos i paral lelament hi havia negociacions.

Què li ha faltat a l’anterior go-

“Cambrils tindrà un pes imprescindible a l’àrea metropolitana”

Tot i guanyar les eleccions a Cambrils amb solvència, Oliver Klein (Nou Moviment Ciutadà) va haver de marxar a l’oposició per un pacte a quatre

vern? Li ha faltat que no ha tingut un projecte de ciutat. Eren quatre partits amb molt poc projecte en comú. Han intentat governar cadascú des de les seves regidories i un projecte de ciutat no es construeix així. Es fa posant-ho en comú, treballant per la mateixa causa i amb un lideratge fort.

El PSC es manté al govern. Incorporant-los a ells, salva alguna cosa del que s’ha fet fins ara? No els incorporo. Ells arriben amb una proposta en què deixen l’alcaldia perquè estan en minoria i ofereixen a un grup majoritari incorporar-se. Nosaltres diem que sí sempre que tinguem l’alcaldia. Aleshores, falten dos regidors per la majoria i diem que poden ser perfectament el PP. I accepten. Aquest és l’ordre. Ells havent estat al govern coneixen alguns dels projectes encetats, encara que alguns projectes ja venen del mandat anterior.

En la investidura va demanar canviar la llei electoral perquè governés la força més votada. Si això fos així, no hauria sigut alcalde el 2021. Si les regles les proposo, és per a tots. Tinc vocació de ser la força més votada a Cambrils i això m’ho he hagut de guanyar. Hi ha sistemes electorals millors en altres països i el nostre està provocant cansament a la població. Hi ha una crisi del sistema democràtic.

El rejoveniment de la democràcia passa pel rejoveniment del vot. O sigui, obrir el vot als majors dels 16 anys. En això m’hi vincularé en els pròxims temps. És una exigència si volem renovar el crèdit de la democràcia.

Quines han de ser les inversions més importants del seu pressupost? Les que ja estan en camí. Te les dic en ordre. La Casa de la Festa i el Mercat de la Vila, que ja estan en camí; l’avinguda Baix Camp, i començar a licitar carrer Orquídies. A continuació, hi pot haver l’avinguda Diputació i el nou Palau d’Esports.

“Si algú ens reclama un Pla d’Acció Municipal… el que haurem de fer és un Pla d’Emergència Municipal”

Tindran Pla d’Acció Municipal? No el farem. Per això vam presentar un pacte de nou govern comentant algunes coses noves i d’altres que venien del passat. Si algú ens reclama un Pla d’Acció Municipal… el que haurem de fer és un Pla d’Emergència Municipal. Ens hem trobat amb moltes emergències. Per exemple, en el Palau d’Esports existent no podem fer més pegats, sinó que l’hem d’arreglar integral-

ment. Si no, no es podrà fer la pràctica de l’esport.

Hi ha consens sobre el nou pavelló? Hi ha el consens que s’ha de fer. Al govern anterior no li agradava la ubicació proposada per nosaltres. A la zona esportiva municipal. Un hub de l’esport ben connectat amb el tren, l’autopista, tres camps de futbol de gespa artificial, galeria de tir i pista d’atletisme. Havia de ser allí. Hi ha unes dificultats tècniques que hem d’estudiar si es poden corregir i hem de recuperar el que havia proposat l’anterior govern. Tot i que era poc.

Una de les altres crisis era la de recursos humans. Quina anàlisi en fa? Ho hem pogut entomar com a prioritat. Han sigut les primeres reunions i he posat una persona de la meva total confiança com a regidora. Tenim la nostra llista de receptes i prioritats: l’aprovació del pressupost, reforçar l’àrea amb l’enfortiment del seu cap i aplicar la relació de llocs de treball parcialment. Hem d’alinear la proposta dels treballadors i l’actuació del govern. I ser realistes sobre què podem fer en dos anys.

El porta a porta ha generat conflictes en alguns barris. Com queda aquesta mesura? Des de l’oposició havíem dit que això no funcionava bé i s’havia d’aturar.

Aleshores, l’alcalde corregeix i ens dona la raó. Hem de buscar una solució futura que no passa per fer el porta a porta com s’ha iniciat. S’ha comunicat al Consell Comarcal, qui té la competència mitjançant Secomsa. Pròximament, es prendran les decisions sobre com es farà en el futur, però actualment el porta a porta està aturat.

S’havia començat a desbloquejar el finançament del Teatre Auditori. Mantindran la línia? (Nega amb el cap) Hi ha una subvenció per estudiar com tirar endavant el projecte per fases. Això no és desbloquejar el finançament. A mi m’agraden els coses escrites.

Creu que no existeix aquest desbloqueig? Tot el que vingui d’ajuda de les administracions és benvingut. Parteixo de les negociacions i de la cordialitat, però ho vull veure. Quan em diguin que volen destinar milions per acabar el Teatre Auditori estaré molt content. Si

no, em veig obligat a buscar-lo per altres vies. Pot ser compatible amb buscar partners privats que estarien interessats a acabar l’obra i gestionar-lo.

El pressupost manté la partida que, sumada a la subvenció de la Diputació, ha de finançar l’estudi per trossejar el projecte per fases? Sí. Tot el que s’ha fet abans és benvingut. Però haig de buscar solucions integrals, no fer pegats una altra vegada o només inaugurar-lo parcialment. Tant de bo em donessin una subvenció important o que la Diputació escollís Cambrils per fer l’auditori que vol fer aquí. No sé per què ha de ser Reus si estem parlant de l’àrea metropolitana. Tothom diu que Cambrils pugi a l’àrea metropolitana… doncs jo ofereixo el Teatre Auditori. Que no sigui de Cambrils, que sigui del territori.

“Quan

em diguin que volen destinar milions per acabar el Teatre Auditori estaré molt content. Si no, em veig obligat a buscar-lo per altres vies”

En el pacte de govern es parla de la capitalitat gastronòmica, que alguns diuen que s’ha perdut. S’ha impulsat prou la marca? És impossible perdre coses que s’aconsegueixen amb més de mig segle d’història. Ningú al territori ens pot igualar. Qualsevol persona podria esmentar 10 o 20 restaurants diferents que podrien ser excel lents i la cuina marinera de Cambrils és reconeguda. Tot i això, l’administració pública ha de ser més ambiciosa i no viure només del passat. S’ha de ser moderns, reivindicar, anar als mitjans, fer jornades que no sempre són les mateixes.

S’està conformant l’àrea metropolitana de Tarragona. Quin pes ha de tenir Cambrils? Un pes imprescindible. En les coses en què no es posin d’acord Reus i Tarragona proposaré Cambrils. No perquè dos no es posin d’acord no hem de funcionar la resta. L’àrea metropolitana és un bon instrument per enfortir el nostre full de ruta. Quan s’enforteix el territori també ho fem nosaltres. Tot i això, no acceptarem per se el que digui Reus o Tarragona, direm la veu de Cambrils.

Fins ara s’ha fet el que diu Tarragona i Reus? No, porten molt poc temps. Tinc moltes ganes d’assistir i dir la meva.

La gent el para pel carrer encara sent escèptica sobre el tramvia? La gent era escèptica fa uns mesos, però quan veuen que s’estan demolint els ponts s’adonen que és perquè damunt hi va el tramvia lleuger. Això no té aturada perquè està pressupostat, s’està licitant les obres i la maquinària. La primera fase de Cambrils, Salou i Vila-seca és indubtable. Els primers som nosaltres i s’està veient ara. És bo pels nostres nuclis disseminats de població, que estaran comunicats freqüentment per un transport lleuger, no contaminant, no sorollós i que facilita la integració. Em crec que ho tinguem 2028.

El col·lapse del quadripartit impulsa Oliver Klein a l’alcaldia

El líder de Nou Moviment Ciutadà encapçala de nou el govern, acompanyat del PSC i el PP

Adrià Miró Canturri

Un any i nou mesos després de la seva victòria a les eleccions municipals, Oliver Klein ha tornat a l’alcaldia de Cambrils. Tot i la contundent victòria de la seva formació Nou Moviment Ciutadà als comicis, un pacte a quatre el va enviar a l’oposició. Malgrat això, durant tot el mes de febrer es va escenificar la ruptura d’aquest quadripartit que va acabar amb la investidura de Klein el 6 de març. El pacte entre ERC, PSC, Junts i En Comú Podem va col lapsar el 10 de febrer amb l’expulsió del líder

juntaire, Enric Daza, sota acusacions de “deslleialtat” per una roda de premsa on airejava els problemes del govern. Aquest va ser el punt de partida d’unes setmanes en què les diferències entre els socis van sortir a la llum i les confiances van saltar pels aires. Amb una possible moció de censura sobrevolant l’Ajuntament i el ‘veto’ dels republicans a fer alcalde Oliver Klein, Alfredo Clúa va fer un pas al costat. El batlle socialista feia aquest moviment per “facilitar la construcció de noves majories” i obria un context polític en què Klein tenia totes les butlle -

tes per tornar a liderar Cambrils. La renúncia de Clúa no va agradar ni a republicans ni a comuns, iniciant un seguit de retrets creuats entre les tres formacions.

Oliver Klein assegurava que “s’hi deixarien la pell” i que tocava un “canvi de rumb”

El serial tindria un últim gir de guió a un dia de la renúncia oficial de Clúa. Enric Daza va oferir la seva dimissió com a regidor amb la condició que es mantingués el govern quadripartit. La proposta arribava tard i després que els quatre socis es tiressin els plats pel cap durant tot el mes de febrer. Els socialistes no van accedir i l’alcalde va presentar la seva renúncia al ple del 28 de febrer.

LA INVESTIDURA DE KLEIN

En el nou ple d’investidura posterior, l’NMC va segellar dos pactes que li donaven majoria absoluta i tornaven a l’aritmètica de la moció de censura. En aquella ocasió, Klein va arribar a l’alcaldia amb el suport de PSC, Ciutadans i PP. Amb els taronges fora del mapa polític, ara ho feia de la mà de socialistes i populars. 11 regidors de 21

Amb la vara a les seves mans, el nou alcalde Oliver Klein assegurava que “s’hi deixarien la pell” i que tocava un “canvi de rumb”. Klein va demanar paciència als ciutadans, però només per “les primeres setmanes”, en què espera posar-ho tot en ordre. “Els treballadors serà un dels grans temes i començaré ja a fer reuni ons per arreglar ho”, afirmava. A més, va posar en valor el “munici palisme” de la seva formació. “No tenim cap lligam per adoptar la millor recepta per Cambrils”

Per la seva banda, el fins aleshores alcalde Alfredo Clúa va respondre a les crítiques que els seus exsocis de govern van disparar contra ell. “No m’han sorprès les intervencions. Des del PSC estem tranquils i ens hem sacrificat per què el projecte tiri endavant”, afirma. El socialista va avisar també que ara s’obre una “nova etapa en què el PSC donarà estabilitat a Cambrils”. El portaveu del PP, David Chatelain, va subratllar que el canvi de govern deixa enrere “massa soroll i retrets” i es va emplaçar a resoldre els problemes del municipi: “És hora de posar se a treballar i abandonar les dispu tes infantils”

Alfredo Clúa: “Des del PSC estem tranquils i ens hem sacrificat perquè el projecte tiri endavant”

Esquerra, En Comú Podem i Junts van carregar contra el PSC en les seves intervencions, però comuns i juntaires van estendre la mà al nou govern. Jordi Barberà (ECP) va afirmar que li agradaria haver donat suport a Oliver Klein, però la presència del PP al pacte ho havia impedit. A més, assegurava que era “de justícia” el seu retorn a l’alcaldia. Pel que fa als juntaires, es van mostrar disposats a fer una “oposició constructiva”.

David Chatelain (PP)

EL NOU TRIPARTIT

El govern de Cambrils està format des d’aquest març per Nou Moviment Ciutadà, el PSC i el PP. Oliver Klein tindrà l’alcaldia i la seva formació ostentarà les regidories amb major pes. Antonio Martínez , regidor de Seguretat Ciutadana, Mobilitat i Participació; Natalia Pleguezuelos, regidora d’Educació, Ocupació, Joventut i Infància; Mar España, regidora de Recursos Humans i Benestar Social; José Ángel García, regidor d’Obra Pública, Medi Ambient i Platges, i Carlos Caballero regidor d’Urbanisme, Activitats i Cultura.

El primer tinent d’alcalde serà el socialista Alfredo Clúa, que també portarà la cartera de Relacions Institucionals i Festes. Els seus dos companys de partit es queden Esports, Salut, Igualtat i Inclusió en el cas de Gemma Balanyà i Serveis Generals, TIC i Ajudes Europees en el d’ Enrique Arce.

La segona tinença d’alcaldia recaurà sobre el popular David Chatelain. El líder del PP tindrà la clau de la caixa com a regidor d’Hisenda i la seva companya Patricia de Miguel portarà la regidoria de Turisme i Promoció Econòmica.

CAMBRILS

KLEIN: “OBSTACULITZAREM

AL MÀXIM

LA PRESÈNCIA DEL TOP MANTA”

El consistori aposta per posar obstacles a la via pública i més presència policial

A les portes d’encetar la temporada turística, Cambrils ho té clar: vol acabar amb el top manta a la ciutat “obstaculitzant al màxim” la presència de la venda il legal a la via pública incrementant la presència policial. Així ho ha dit l’alcalde, Oliver Klein, durant el tancament d’una jornada sobre la propietat industrial i la protecció de marques, organitzada conjuntament pels Mossos d’Esquadra, ANDEMA i l’Ajuntament de Cambrils.

Segons Klein, la jornada celebrada avui ha de ser “un punt de partida” per tal “d’apropar-nos a una solució” “Com Ajuntament obstaculitzarem al màxim” la presència de manters que “ocupen la via pública”, ja que aquesta “genera problemes amb banyistes, comerços, veïns o turistes i és un problema de convivència”. L’alcalde ha dit que “si no és sumant esforços dels diferents cossos policials, no s’arriba”. A més, aquest ha negat que des de l’ajuntament s’hagi negociat mai amb els manters perquè no s’instal lin al municipi, tot concretant que “la policia i els cossos policials tenen la seva manera d’actuar, i en alguns moments poden tenir algun interlocutor”.

CAMBRILS INSTAL·LARÀ UNA DESENA DE DUTXES A LES PLATGES

Aquests serveis ja estaran llestos durant la Setmana Santa als punts més concorreguts

L’Ajuntament de Cambrils, a través de l’empresa municipal Ingesol, ja està treballant en el condicionament de les platges de cara a l’arribada del turisme per Setmana Santa amb l’anivellament de la sorra i la instal· lació d’una desena de dutxes, rentapeus i passarel les.

Les tasques, que estaran enllestides abans de les vacances, van a càrrec de brigada de platges d’Ingesol i de l’empresa externa que ha guanyat la licitació, Excavacions Cofran. A més, durant tota la Setmana Santa un equip d’Ingesol estarà de guàrdia per dur a terme la neteja diària manual de les platges i els treballs més específics que es realitzen amb un tractor. En aquest moment de la temporada, les actuacions es porten a terme als punts més concorreguts de les platges del Cap Sant Pere, el Regueral i la Llosa, on la sorra presentava importants desnivells després de les inclemències climàtiques dels mesos de tardor i hivern.

LAX’N’BUSTO, NIL MOLINER I THE AMY WINEHOUSE BAND, PRIMERS NOMS DEL FIMC

L’edició 2025 recupera el village com un punt de trobada previ abans i després de les actuacions principals que tindran lloc al Parc del Pinaret

El Festival Internacional de Música de Cambrils (FIMC) celebrarà aquest 2025 la seva 50a edició amb un programa de concerts que anirà del 30 de juliol al 10 d’agost. De moment, l’organització ja ha avançat els tres primers noms: Lax’n’Busto, que oferirà un concert molt especial de cloenda del certamen musical amb la seva formació original el 10 d’agost; Nil Moliner, una de les grans veus del pop estatal que arribarà amb nou disc a Cambrils el 7 d’agost, i The Amy Winehouse Band, la banda original de la icònica artista britànica, que oferirà el seu espectacle la nit del 2 d’agost, amb la formació 4Soul com a teloners.

Amb l’objectiu de recuperar l’esperit fundacional del festival i mantenir la descentralització d’espais iniciada en la darrera edició, els concerts es repartiran entre dos escenaris emblemàtics: el Parc del Pinaret (Lax’n’Busto i Nil Moliner) i el Parc del Pescador (The Amy Winehouse Band + The Winesoul.

CAMBRILS

EL SOTSINSPECTOR

CARLES BESORA ÉS NOMENAT NOU CAP DE LA POLICIA LOCAL DE CAMBRILS

El nou comandament és llicenciat en Criminologia, compta amb una llarga trajectòria al cos cambrilenc i ha rebut nombroses condecoracions

El sostinspector Carles Besora ha estat nomenat nou Cap de la Policia Local de Cambrils, en substitució del sergent Manel Muñoz, que exercia el càrrec en funcions. L’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, ha destacat la solvència i la implicació de Carles Besora en la seguretat del municipi, avalades per una dilatada i destacada trajectòria professional de més de 24 anys al servei del cos cambrilenc.

Professionalment, Carles Besora es va iniciar en el món policial com agent interí de Cambrils l’estiu de l’any 2000, amb 18 anys d’edat. A partir d’aquí, quan l’any 2002 va poder optar a les places de funcionari de carrera va guanyar plaça a la Policia Local de Cambrils i al Cos de Mossos d’Esquadra. En aquell moment, ja va optar per la plaça de Policia Local de Cambrils. Des de llavors, ha anat escalant en aquest mateix cos policial.

L’any 2007 va ser nomenat caporal i l’any 2011 va ascendir a la categoria de sergent. En els darrers anys, com a sergent, ha estat al capdavant de l’Àrea d’Atestats i Policia Administrativa, liderant les unitats d’instrucció d’atestats, atenció a la víctima, medi ambient i investigació i policia administrativa.

L’ALCALDE VISITA L’ESCOLA JOAN ARDÈVOL PER CONÈIXER EL SEU PROJECTE SOBRE L’ENTORN

L’alumnat de 5è ha realitzat diverses propostes per recuperar el pinar que hi ha darrera del centre educatiu

L’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, ha visitat aquesta setmana l’Institut Escola Joan Ardèvol per conèixer el projecte “Protegim i descobrim el nostre entorn” que ha realitzat l’alumnat de primària el marc del programa internacional Global Cities per promoure la competència global ciutadana entre els nens i nenes d’arreu del món. En la sessió, també hi ha participat l’inspector d’Educació del centre, Jordi Vidal.

Les dues classes de 5è han treballat l’espai natural que hi ha darrera de l’escola, prop del barranc de la Mare de Déu del Camí, i han escrit una carta per llegir a l’alcalde amb diverses propostes per conservar-lo i millorar-lo. En aquesta carta, l’alumnat planteja diverses mesures per mantenir l’espai més net i aprofitat: l’increment de la vigilància de la zona per

aplicar les sancions que s’indiquen al cartell del camí, la instal lació de papereres per evitar que la gent tiri la brossa a terra, i un punt de bosses per excrements de gos gratuïtes.

CAMBRILS ACOLLIRÀ LA 4A TRAVESSA SOLIDÀRIA

SWIM FOR ELA EL 10 DE MAIG

S’espera que l’activitat aconsegueixi un rècord de participació amb més de 2.000 persones

Més de 2.000 persones es mouran al voltant de la 4a Travessa solidària Swim For ELA, entre nedadors, tripulants de les embarcacions de suport, organització, voluntaris i participants en la caminada solidària de Reus a Cambrils.

La 4a Travessa solidària Swim For ELA, que portarà a terme el 10 de maig amb l’objectiu recaptar fons per a la investigació de l’Esclerosi Lateral Amiotròfica, s’ha presentat aquest matí en roda de premsa

per part de l’associació Swim For ELA, el Club Nàutic Cambrils i l’Ajuntament de Cambrils.

Enguany la cita ha superat les expectatives i en pocs dies ja s’hi havia inscrit més de 40 equips. A un mes i mig, s’han tancat les inscripcions amb 60 equips de tot Espanya, que suposen 360 nedadors realitzant la travessa. Cal destacar la participació de tres equips del Cambrils Club Natació, que també tornarà a activitats per recaptar fons per a la investigació.

La jornada internacional de la Global Women’s Breakfast 2025

va dedicar

la celebració a accelerar la igualtat en la ciència

Es tracta d’un espai de trobada global que connecta dones científiques amb l’objectiu de superar barreres de gènere.

Roser Pros Roca

El passat 11 de febrer, la Global Women’s Breakfast (GWB) va celebrar una nova edició sota el lema “Accelerar la igualtat en la ciència”. Organitzada per la IUPAC (Unió Internacional de Química Pura i Aplicada), aquesta iniciativa anual va establir xarxes actives per promoure la igualtat de gènere en la ciència. A Tarragona, l’acte va tenir lloc a la sala Graus de l’ETSEQ

(Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química) de la Universitat

Rovira i Virgili (URV), amb una taula rodona centrada en el crei-

xent lideratge de les dones en la recerca química.

LA TAULA RODONA “DONES LÍDER EN LA CIÈNCIA QUÍMICA”

Una de les activitats centrals de l’esdeveniment va ser la taula rodona titulada “El creixent lideratge de les dones en la recerca química”, organitzada conjuntament per la Facultat de Química de la URV i l’ETSEQ. L’acte va comptar amb la participació d’Amaia Bastero, EMEA TS&D Associate Director for Packaging & Specialty Plastics a Dow, una empresa líder en solucions químiques innovadores.

Bastero va destacar que “al sector químic espanyol, un 44% dels pro fessionals són dones, una xifra su perior a la mitjana d’altres sectors industrials. Pel que fa a l’àrea de Recerca de Dow EMEA, la xifra de dones en posicions de lideratge és d’un 60%”

Aquestes dades evidencien que el sector químic està avançant cap a una major representació femenina, però Bastero també va subratllar que encara hi ha reptes pendents: “Per tal que les posici ons de més responsabilitats esti guin ocupades per dones cal una combinació de dos factors: que les

Al sector químic espanyol, un 44% dels professionals són dones, una xifra superior a la mitjana d’altres sectors industrials

empreses apostin per un entorn inclusiu quant a gènere, i que les mateixes dones lluitin per ocupar aquestes posicions de lideratge empresarial”

Al costat de Bastero, van intervenir altres ponents destacades com Marta Sales, líder de recerca de SEESLAB (Science and Engineering of Emerging Systems) i professora del Departament d’Enginyeria Química de la URV; Adrianna Nogalska, Cap de la Línia de Tecnologies de l’Hidrogen en la unitat de Tecnologia Química de EURECAT; i Elisabet Romero, Cap del grup “Disseny i construcció de sistemes bio inspirats per a la conversió d’energia solar en com bustible” en l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ).

La moderació de la taula va anar a càrrec de la Dra. Montserrat Diéguez , coordinadora del programa de doctorat “Ciència i Tec-

nologia Química” i líder de recerca de SMARTCAT (Desenvolupament sostenible de catalitzadors metàllics smart-chiral per a processos industrials). Durant el debat es van tractar temes com la importància de la mentoria femenina, la necessitat de polítiques inclusives en les empreses i la visibilització del talent femení en àmbits tradicionalment masculins.

LA MISSIÓ DE LA IUPAC ÉS

IMPULSAR LA IGUALTAT GLOBAL

La Global Women’s Breakfast és un projecte impulsat per la IUPAC, una organització fundada el 1919 que s’ha convertit en l’autoritat mundial en matèria de normes digitals, nomenclatura i terminologia

que ja estan transformant la indústria química. Per exemple, Elisabet Romero va explicar com el seu equip treballa en el disseny de sistemes bio-inspirats per convertir energia solar en combustible, una tecnologia que podria revolucionar la producció d’energia netament renovable. D’altra banda, Adrianna Nogalska va exposar els avenços en tecnologies de l’hidrogen, un camp estratègic per reduir la dependència dels combustibles fòssils.

REPTES DE FUTUR

Les conclusions de la taula rodona van girar al voltant de tres idees principals: La importància de la visibilització per eliminar els pre -

químiques. La IUPAC també juga un paper clau en la provisió de coneixements científics objectius per resoldre problemes globals crítics, com el canvi climàtic o el desenvolupament de noves tecnologies.

En aquest marc, la GWB és una plataforma essencial per connectar dones científiques de tot el món. Enguany, l’acte ha destacat especialment pel centrar-se en la sostenibilitat i la innovació inclusiva, dos pilars fonamentals davant els desafiaments globals actuals. Durant l’acte de Tarragona, es van presentar exemples concrets de projectes liderats per dones

judicis de gènere i garantir que les contribucions femenines siguin reconegudes; la necessitat d’entorns inclusius que promoguin la igualtat d’oportunitats i la col laboració global a través de la cooperació entre dones i homes de tot el món. Finalment, la conclusió de l’acte va ser que encara hi ha molta feina per fer, però les dones estan demostrant que són agents de canvi en la ciència. La GWB 2025 ha servit per celebrar els assoliments actuals i per inspirar a seguir trencant barreres i liderant el camí cap a una societat més justa i equitativa.

INVERSIÓ RÈCORD

al pressupost de Valls

Adrià Torres Moreno

L’Ajuntament de Valls ha aprovat el seu pressupost per a l’exercici 2025 , que ascendeix a 37,7 milions d’euros, una xifra que reflecteix una continuïtat en la política expansiva dels darrers anys. Aquest pressupost manté la tendència de creixement dels últims anys centrant-se en les millores al servei de les persones.

En la seva presentació, l’alcaldessa de Valls, Dolors Ferré, ha detallat “que es tracta d’un pressupost expansiu i que fa un pas més i se situa en els va lors més alts que s’han apro vat en aquest ajuntament” Farré ha afegit que “en la sè

rie dels darrers 15 anys el pressu post ha anat creixent, però en els darrers 3 exercicis el pressupost creix més i a un ritme més alt”

Si agafem el pressupost del 2025 i el comparem amb el de 3 anys enrere el pressupost haurà crescut un 24,8% . Uns 7,5 MEUR més que l’any 2023”, ha afegit Farré.

Dolors Ferré, ha detallat “que es tracta d’un pressupost expansiu i que fa un pas més”

Un dels punts destacats d’aquest pressupost és l’augment dels recursos destinats al servei a les persones que supera els 4,7 milions d’euros, un 10,6% més que l’any anterior. Això suposa un crei-

xement del 40% en aquest àmbit en els últims cinc anys. Així mateix, el pressupost també preveu una destacada aposta per la inversió amb un total de 13 milions d’euros dedicats a projectes que inclouen la rehabilitació del centre històric o la millora de diversos espais públics de la ciutat.

Una de les obres més rellevants serà la rehabilitació de l’edifici de Ca Padró, que es convertirà en la nova seu de l’Escola Municipal de Música Robert Gerhard, amb una inversió de 4,8 milions d’euros. També es preveu la restauració de la muralla de Sant Francesc, un projecte que recuperarà aquest tram de muralla medieval i crearà un nou espai obert per a la ciutadania. Totes dues han aconseguit fons europeus Next Generation.

El consistori vallenc destinarà més de 13 MEUR en inversions a la ciutat gràcies a uns comptes que han crescut un 24,8% en els últims tres anys

Altres inversions inclouen la creació d’una zona verda a l’Hort del Rector, una actuació que es durà a terme gràcies als ajuts estatals del 2% cultural. El pressupost també destina més d’1,1 milions d’euros per a millores a la via pública, amb actuacions d’enllumenat i renovació de carrers a diverses zones de la ciutat. A més, es destinaran 250.000 euros a la urbanització d’un tram del carrer Creu de Cames, com a projecte guanyador en els pressupostos participatius.

En matèria de sostenibilitat, l’Ajuntament de Valls continua amb el seu compromís amb l’agenda 2030, amb una inversió d’1,4 milions d’euros per a la modernització de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals i

la instal lació de sistemes d’autoconsum fotovoltaic en diversos edificis públics, amb una inversió prevista de 180.000 euros. A més, el consistori ha invertit recentment 160.000 euros en la instal lació de plaques solars al Centre Esportiu Municipal del Fornas.

Pel que fa a Vallsgenera, amb xifres històriques, es fa una aposta clara per seguir reforçant programes formatius i polítiques actives d’ocupació per lluitar contra l’atur alhora que també dona suport a empreses i emprenedors.

En marxa la recuperació de la Muralla de Sant Francesc

La intervenció té com a objectiu recuperar els vestigis de la muralla medieval del segle XIV, actualment oculta dins de diversos edificis

Adrià Torres Moreno

Les obres de recuperació de la muralla medieval de Sant Francesc a Valls ja han començat, l’inici d’un projecte que transformarà una de les zones històriques de la ciutat. Amb un pressupost de 2,8 MEUR, finançats a través de fons europeus, els treballs de consolidació, reinterpretació i urbanització de l’àrea afectaran dos trams del carrer de Sant Francesc: un al voltant de la Font de Sant Sebastià i l’altre entre els números 102 i 116.

La intervenció té com a objectiu principal recuperar els vestigis de la muralla medieval del segle XIV, actualment oculta dins de diversos edificis. S’espera que l’actuació no només faci valdre aquest patrimoni històric, sinó que també creï un nou espai urbà per a la ciutadania accessible i agradable ii una nova entrada al centre històric de la ciutat. Els treballs a Sant Francesc re-

presenten el tercer projecte que l’Ajuntament de Valls aconsegueix finançar al centre històric amb fons europeus. Aquest nou projecte se suma a les obres ja realitzades en edificis com Ca Xapes, seu de la Llar del Jubilat, i la futura rehabilitació de Ca Padró, que es convertirà en la nova seu de l’Escola Municipal de Música Robert Gerhard. Els treballs que s’allargaran fins a mitjan 2026 impliquen el tall total de la circulació de vehicles tant a la muralla com al carrer de Sant Francesc. L’entrada prioritària a la ciutat es fa per la zona del Mas Miquel i l’Estació d’Autobusos, amb l’objectiu de descongestionar la carretera de Barcelona, que quedarà limitada als pacients i serveis d’emergència del Pius Hospital amb una nova rampa d’accés a l’hospital que s’ha invertit el sentit de circulació actual, cosa que permet que els vehicles entrin per la plaça Sant Francesc i surtin per la muralla. Els vehicles

que vulguin accedir a Valls des de la carretera de Barcelona seran desviats cap a l’N-240a, amb entrada a la ciutat per la zona del Mas Miquel i el carrer Anselm Clavé.

Per la seva banda, els veïns i comerços del Centre Històric tenen l’accés garantit a la zona a través de la carretera de Barcelona, tot i que han de seguir una nova ruta que inclou la pujada per la muralla del Castell, que ha modificat també el sentit de circulació.

A més, també s’han alterat els sentits de circulació de diversos carrers del Pati i els voltants. Els carrers Germans Sant Gabriel i Jaume Mercadé són les vies d’entrada a la plaça del Pati, mentre que Jaume Huguet s’ha convertit en una via de sortida, en direcció a la plaça de la Font de la Marxa. A més, l’aparcament soterrat de la mateixa plaça ha modificat les seves entrades i sortides per adaptar-se als nous sentits de circulació.

VALLS

LOURDES

GARCIA DIRIGIRÀ LA UNIÓ DE

BOTIGUERS DE VALLS

L’objectiu de la nova junta és donar visibilitat als comerços locals i impulsar campanyes de dinamització

A finals de febrer, la Unió de Botiguers de Valls va celebrar l’elecció de la seva nova junta directiva, que estarà encapçalada per Lourdes Garcia com a presidenta. L’acte va comptar amb l’assistència d’uns 30 associats i associades, que van participar en la renovació de l’equip que liderarà l’entitat en els propers anys.

La nova junta està formada per Santi Bardina, que exercirà com a secretari, i pels vocals Rosa Basseda, Eva Sánchez, Igor Pryval, Mercè Solé, Eva M. Hidalgo, Marina Montero, Francisca Guerrero, Neus Pluvinet, Maite Cabello i Raquel Cantos.

Entre les prioritats de la nova junta destaca la voluntat de donar més visibilitat als comerços locals i impulsar campanyes de dinamització per fomentar l’activitat comercial a la ciutat. Un dels objectius principals serà motivar el teixit comercial a participar activament en les iniciatives de l’entitat i treballar conjuntament per a un comerç més fort i competitiu.

S’ESTRENA EL NOU PORTAL WEB DE TURISME PER PROMOCIONAR LA CIUTAT

Amb un disseny modern i intuïtiu, la nova web incorpora informació útil per descobrir la ciutat

Valls estrena el nou portal web turístic visitavalls.cat, una plataforma totalment renovada que vol posicionar Valls com a una destinació moderna, atractiva i accessible per descobrir i en la que les seves tradicions i el patrimoni històric i cultural en són els grans protagonistes. Amb un disseny modern, una navegació intuïtiva i continguts actualitzats, aquesta la nova web està concebuda per facilitar la descoberta de tots els atractius de Valls, així com “la seva riquesa cultural, gastro nòmica i patrimonial”, tal com expliquen des de l’ajuntament.

El portal promociona les tradicions que fan de Valls un destí turístic singular amb un encant únic. Festes populars, patrimoni històric i cultural i la personalitat del Km0 casteller i ser ciutat d’origen de la calçotada són alguns dels grans protagonistes de la nova web. El nou portal, impulsat per la Regidoria de Turisme, combina disseny, funcionalitat i continguts de qualitat i converteix aquesta plataforma en una eina essencial de promoció de la ciutat. Un dels elements més destacats de la nova web és la seva agenda d’esdeveniments, que es mantindrà constantment actualitzada.

VALLSGENERA REFORÇA ELS PROGRAMES DE SUPORT A L’EMPRENEDORIA

Aquest any s’estrena el programa Consolida’t per donar un suport continuat a les activitats ja creades

L’Institut Municipal de Desenvolupament Local Vallsgenera reforçarà també aquest 2025 els seus programes de suport a l’emprenedoria. Així, el departament d’Emprenedoria de Vallsgenera, a més de mantenir el projecte VallsEmprèn que va arrencar l’any passat com a nova proposta de foment integral a la creació de noves activitats, posarà en marxa com a novetat a Valls el programa Consolida’t.

Vallgenera s’adhereix al Consolida’t, un programa impulsat pel Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya destinat a donar un suport continuat a activitats ja creades per emprenedors. En concret, s’ofereix de manera totalment gratuïta mentoria

amb experts, formació especialitzada i acompanyament tècnic per tal que les persones autònomes puguin consolidar i fer créixer la seva activitat econòmica.

VALLS

VALLS ACORDA REFORÇAR LA PRESÈNCIA POLICIAL ALS CARRERS PER REDUIR LA DELINQÜÈNCIA

La Junta de Seguretat Local de Valls ha celebrat la reducció dels delictes, però no vol reduir la seguretat ciutadana

La Junta de Seguretat Local de Valls s’ha reunit per valorar els resultats en matèria de seguretat. En aquest sentit, les mesures adoptades en les últimes juntes de seguretat han contribuït a reduir de manera significativa els xifres delinqüencials.

A la trobada s’han analitzat les dades de balanç corresponents a l’últim any. Així, els

Mossos d’Esquadra han destacat una reducció del 6% en les infraccions penals conegudes, un increment del 2,8% en la resolució dels fets, i un augment del 6,7% en el nombre de detencions. Especialment significativa és la disminució dels delictes contra el patrimoni, que s’ha reduït en un 9,6%. Els delictes contra la seguretat viària han registrat un increment del 57,8%, motivat en aquest cas per l’augment dels controls de trànsit realitzats, amb una clara voluntat preventiva. A la vegada, l’increment dels delictes contra la salut pública és el resultat de l’increment de patrullatge i presència policial al carrer.

L’Ajuntament ha informat a la Junta de Seguretat del progressiu reforçat del cos de la Policia Local que, en els propers anys, passarà dels 34 efectius actuals a 45. El consistori també té previst ampliar el programa de videovigilància amb la instal lació de noves càmeres a diferents entrades de la ciutat.

ELS VALLENCS FIGA FLAWAS S’ENDUEN TRES PREMIS ENDERROCK

Oques Grasses va ser el gran guanyador de la nit amb quatre i la Mushkaa se’n va emportar dos

Oques Grasses, Figa Flawas i Mushkaa van ser els grans triomfadors dels XXVII Premis Enderrock. Els vallencs s’han endut tres estatuetes en una carrera que els acredita com un dels grups catalans amb més projecció. Es tracta del millor disc de músiques urbanes per ‘La calçotada’ (Halley Records, 2024), millor cançó per

‘La Marina sta morena’ i millor artista de l’any. “Tot el que ens està passant és gràcies a que hi ha caliu a l’escena catalana i si no passen coses, no hi ha cultura en català ”, han dit en el moment de recollir el guardó a millor disc de músiques urbanes.

Per la seva banda, el grup d’Osona ha aconseguit endur-se quatre premis: tres per votació popular (millor artista, disc de pop i directe) i un de la crítica, el de millor disc de pop per ‘Fruit del deliri’. Mentre que la cantant de Vilassar de Mar es va quedar amb els premis a millor disc d’urbana per SexySensible i millor clip per ‘SexeSexy’amb Bad Gyal.

El preu mitjà dels habitatges llogats a través de l’OLH es va situar el 2024 en 306 euros al mes

L’Oficina Local d’Habitatge (OLH) va tancar el 2024 amb un notable increment de l’activitat i va tramitar ajuts per un valor global de 744.000 euros, la xifra més alta mai assolida, en una tendència a l’alça que es manté de manera sostinguda i que, només en relació amb l’any 2023, té un augment del 35%. Entre aquestes línies de subvencions que es tramiten des de l’OLH destaquen els 655.000 euros per a pagar el lloguer a través dels diversos programes que compten amb finançament de la Generalitat. En aquest aparell dels ajuts a lloguer, l’OLH va tramitar 457 expedients, el que representa un 21,5% més.

A aquests ajuts en habitatge cal afegir altres línies que també es gestiona des de l’OLH, entre les quals destaquen les finançades amb els fons europeus Next Generation que han augmentat en els últims exercicis. En concret, l’any passat es van concedir 14 subvencions d’aquesta línia a propietaris d’edificis per a la rehabilitació o millora d’eficiència energètica, per una importació global de 49.456 euros, gairebé el doble que l’any anterior. A més, l’Ajuntament ha concedit 53 subvencions a propietaris que tenen el seu pis a l’OLH per una importació d’11.000 euros i 24 ajuts al pagament de lloguer per una importació d’11.000 euros més.

14, 15, 16 y 17 de abril

De 4 a 16 años y de 9h a 14h. ¡Plazas limitadas! ¡Disfruta de la naturaleza y los caballos estás vacaciones!

• Clases de equitación

• Paseos a caballo

• Juegos y gymkanas

• Cuidado y manejo de los caballos

• Talleres y manualidades

Carretera T-203 - Km 0,725 43764 EL CATLLAR info@hipicatllar.com www.hipicacatllar.com

RUTAS a caballo

Descubre la belleza de los bosques del Catllar con nuestros paseos a caballo. Una experiencia única para adultos y niños, ideal para disfrutar en familia, con amigos o en pareja.

✔Rutas guiadas para todos los niveles

✔Caballos dóciles y bien entrenados

✔Actividad segura y relajante en plena naturaleza

¡Siente la libertad y la emoción de cabalgar en plena naturaleza.

Salou, Capital de la Cultura Catalana 2025,

un any per reivindicar la identitat i el patrimoni

Tret de sortida a la capitalitat cultural de Salou

Roser Pros Roca

El Teatre Auditori (TAS) es va vestir de gala per acollir la cerimònia oficial d’inauguració de la Capitalitat de la Cultura Catalana 2025. Va ser un esdeveniment molt lluït, inici d’un any ple d’activitats culturals que posaran en valor el patrimoni, les tradicions i la identitat salouenca.

UN ESCENARI CULTURAL DE PRIMER NIVELL

Amb una assistència de més de 500 persones, la cerimònia inaugural es va convertir en un apara-

dor de la riquesa cultural de Salou.

L’entrada del teatre, decorada amb els colors de la bandera salouenca, va rebre els convidats amb una catifa blava i un photocall. També es va instal lar una pantalla gegant per seguir en directe l’acte i una exposició amb elements i personatges del seguici festiu de Salou.

L’acte, tal i com mereixia, va reunir a personalitats molt destacades de la política i la cultura, incloent alcaldes de ciutats que ja han sigut capitals culturals en anys anteriors, com El Vendrell, Amposta o la immediatament anterior, Sabadell, entre altres.

La vetllada va començar amb una elegant interpretació de Boig per tu, a càrrec de la cantant salouenca Anna Tena, i va estar conduïda pel reconegut periodista de TV3, Ramon Pellicer, que va posar destacar en valor la importància de la cultura com a eix vertebrador de la societat.

La primera en prendre la paraula va ser la regidora de Cultura de Salou, Júlia Gómez , qui va destacar la responsabilitat i l’orgull que suposa aquest reconeixement per al municipi. “No podeu ima ginar l’orgull i la responsabilitat que representa estar avui aquí, en

aquest magnífic Teatre Auditori, per anunciar que Salou assumeix la Capitalitat de la Cultura Catalana durant el 2025”, va afirmar. Gómez va avançar el programa cultural, que inclourà més de 100 actes, dirigits a tots els públics, tant residents com visitants.

ció d’institucions com el Port de Tarragona, la Diputació de Tarragona i Agbar, que han apostat per la cultura com a eina de transformació i cohesió social.

La intenció és que cada racó de Salou sigui un escenari cultural que aculli les activitats programades. El municipi s’omplirà d’esdeveniments que abracen diferents disciplines, des de les arts escèniques fins a la música, la literatura, el patrimoni i la cultura popular.

Una de les grans apostes del programa és la posada en valor del patrimoni històric i artístic de Salou, així com el foment de la participació ciutadana i el seu impuls en totes les activitats. L’objectiu és aconseguir la implicació de les escoles i les associacions locals, creant sinergies entre els diferents agents culturals de la població i el territori.

SALOU JA ÉS UN REFERENT CULTURAL AMB PROJECCIÓ INTERNACIONAL

“La cultura és una eina de cohesió, de progrés i de promoció internacional. Volem que Salou sigui reconegut no només pel seu paisatge i la seva oferta turística, sinó també com un centre de referència cultural”

El president de l’Organització Capital de la Cultura Catalana, Xavier Tudela, va remar-

car el caràcter internacional de la iniciativa, tot expressant el desig de reforçar la cooperació cultural entre Salou i altres capitals culturals com San Luis Potosí (Mèxic). Tudela va recordar que la capitalitat va néixer el 2004 a Banyoles i que, des de llavors, ha servit per projectar el potencial cultural de diferents municipis catalans.

“Salou té una oportunitat única per demostrar que la seva oferta cultural va molt més enllà del tu risme i el sol i platja”, va afirmar Tudela, referint-se a la necessitat de diversificar el perfil del municipi i consolidar-lo com un referent cultural a escala nacional i internacional.

Per la seva part, Pere Granados, alcalde de Salou, va aprofitar l’acte per recordar la riquesa històrica i patrimonial del municipi. “El nos tre municipi pot presumir d’una llarga història que es remunta a la prehistòria. Hem estat testimonis de la petjada de diverses civilitza cions, des del neolític fins a l’actu alitat”, va destacar.

Granados va reafirmar el compromís de l’Ajuntament per continuar impulsant polítiques culturals que condueixin a la recuperació i divulgació del patrimoni material

UN PROGRAMA CULTURAL VIU I PARTICIPATIU

L’Ajuntament de Salou ha dissenyat un programa dinàmic i inclusiu, en què entitats, escoles i ciutadania tindran un paper molt actiu i protagonista. I a més, comptant amb la imprescindible col· labora-

i immaterial de Salou, fomentant la participació ciutadana i consolidant el municipi com el referent cultural que ja és. “Aquesta capi talitat servirà per mirar al passat, però sobretot per projectar el fu tur. La cultura és una eina de co hesió, de progrés i de promoció internacional. Volem que Salou sigui reconegut no només pel seu paisatge i la seva oferta turística, sinó també com un centre de refe rència cultural”, va afirmar.

UN ANY PLE DE CULTURA, MÚSICA I TRADICIÓ

La capitalitat cultural de Salou inclourà una gran varietat d’activitats, algunes de les quals ja han estat anunciades. Així, Festivals de música amb artistes de renom, però també amb espais per a talents locals; Exposicions de patrimoni històric i art contemporani, posant en valor la creativitat del municipi; Espectacles de teatre i dansa en diferents espais de la ciutat; Rutes culturals per descobrir la història i el llegat de Salou; Tallers i activitats per a escoles,

per fomentar el coneixement del patrimoni local; Mostres de cultura popular, amb la presència destacada dels elements del Seguici Festiu de Salou.

El programa també inclourà conferències, xerrades i debats culturals sobre la identitat catalana, la importància de la cultura en la societat i el paper de Salou com a epicentre cultural durant el 2025.

UN ACTE INAUGURAL ALTAMENT EMOCIONANT

La vetllada inaugural de la capitalitat de Salou va estar marcada per moments d’alta càrrega emotiva. La consellera de Cultura de la Generalitat, Sònia Hernández , va clausurar la cerimònia destacant el paper fonamental de la cultura en la construcció de la societat: “La capitalitat brinda l’oportuni tat de posar en valor, durant un any, la cultura, el patrimoni i la vida cultural de Salou, i irradiar se a la resta del país”.

Després dels parlaments institucionals es van portar a terme diverses actuacions: els Gegants

“La capitalitat brinda l’oportunitat de posar en valor, durant un any, la cultura, el patrimoni i la vida cultural de Salou, i irradiar-se a la resta del país”

i la Mulasseta de Salou, acompanyats de grallers, van fer acte de presència en una clara reivindicació de la cultura popular.

El cor Veus, Cor Infantil Amics de la Unió, va tancar l’acte amb una interpretació plena d’emoció, simbolitzant la força de la cultura com a nexe d’unió entre generacions.

UN ANY PER VIURE I CELEBRAR LA CULTURA CATALANA

Al llarg d’aquest 2025, Salou afronta el repte de demostrar que la seva oferta cultural és rica, diversa i de qualitat. Amb una programació variada i pensada per a tots els públics, el municipi es converteix en un gran escenari on la cultura esdevé protagonista. Amb aquesta capitalitat, Salou es consolida com un referent cultural a Catalunya i es projecta al món com un municipi que sap combinar la seva història, el seu patrimoni i la seva modernitat per oferir un any inoblidable als seus ciutadans i visitants.

SALOU

EL PROGRAMA DE ‘SALOU CAPITAL DE LA CULTURA CATALANA

2025’ COMPTA AMB QUASI 100 ACTES

Segons Granados, “ser la Capital de la Cultura Catalana representa una oportunitat única per a Salou”

El jaciment de Kal lípolis de Salou va ser l’escenari de presentació del programa d’actes i activitats culturals que es desenvoluparan per celebrar la distinció de Salou com a Capital de la Cultura Catalana d’enguany.

L’alcalde va destacar que aquesta celebració durant l’any suposa “servirà per posar en valor el patrimoni cultural de Salou i difondre la cultura catalana entre la ciutadania i els visitants”. A més, ha subratllat que tots els actes que es desenvoluparan també permeten consolidar la cultura “no només com un element de coneixement de les nostres tradicions i manifestacions artístiques, i d’aprofun diment i reforç del sentiment d’autoesti ma i de pertinença a un poble i a un país, sino també com una forma de gaudi, de benestar i de qualitat de vida”

Per la seva part, la regidora de Cultura ha afegit que “es tracta també d’apostar per la cultura com a eix de transformació i avanç del municipi”. L’alcalde i la regidora de Cultura es van reunint amb les entitats culturals i centres educatius del municipi amb l’objectiu d’implicar el teixit associatiu en aquest projecte cultural, mitjançant la seva participació.

L’ALCALDE

PERE GRANADOS CREU QUE LA TAXA TURÍSTICA TAMBÉ HA DE BENEFICIAR DIRECTAMENT ELS MUNICIPIS

L’alcalde de Salou subratlla que el turisme ha de ser sostenible i solidari, i ha de contribuir al manteniment i millora dels serveis locals

L’alcalde de Salou i president del Patronat Municipal de Turisme, Pere Granados, va manifestar el seu suport a l’increment de la taxa turística a Catalunya, acordat entre el Govern de la Generalitat i els Comuns.

No obstant això, insisteix que aquests nous ingressos haurien de revertir al finançament d’instal lacions i serveis que els municipis turístics presten als seus visitants, alleugerint així la càrrega fiscal sobre els residents. L’alcalde de Salou subratlla que el turisme ha de ser

sostenible i solidari, i ha de contribuir al manteniment i millora dels serveis locals, garantint que els nous recursos recaptats beneficiïn directament les destinacions que veuen incrementades les seves despeses per haver de donar servei als turistes.

En aquest sentit, insisteix en la necessitat d’un model de gestió més equitatiu, on els municipis turístics puguin gestionar aquests ingressos de manera autònoma per reforçar la seva competitivitat i qualitat de vida.

L’AVINGUDA CARLES BUÏGAS DE SALOU SERÀ 100% PER A VIANANTS ABANS DE SETMANA SANTA

La nova fisonomia de l’avinguda fomentarà el passeig i l’estada a la zona, generant més oportunitats per als establiments i reforçant el seu atractiu comercial

Salou farà un pas endavant en la seva transformació urbana amb la culminació de la segona fase de la p eatonalització de l’avinguda Carles Buïgas, que estarà completament habilitada per a vianants abans de Setmana Santa. Així ho ha anunciat avui l’alcalde Pere Granados, acompanyat del regidor d’Urbanisme, Héctor Maiquez, i tècnics municipals, durant una visita a la zona per conèixer de primera mà l’estat de les obres.

Aquest projecte, que ha comptat amb la participació dels fons EU Next Generation, representa una millora substancial per a

la qualitat de vida dels residents —uns 2.000— i per a l’experiència dels visitants. L’actuació ha permès eliminar el trànsit rodat i recuperar aquest espai per a les persones, fent de l’avinguda un entorn més amable, segur i accessible. Amb 1.300 metres d’espai exclusivament per a vianants, aquest nou tram es convertirà en un dels passejos més amplis i emblemàtics de Salou, fins i tot més llarg que el Passeig Jaume I. La finalització d’aquesta segona fase de la peatonalització abans de Setmana Santa permetrà que aquest nou espai estigui a punt per acollir residents i visitants coincidint amb l’inici de la temporada alta.

Brunch, sucs i smoothies de fruita natural, cafè d’especialitat | Cuina oberta tot el dia

SALOU ES CONVERTIRÀ EN LA CAPITAL DE L’AVIACIÓ AMB LA ‘FESTA AL CEL’

L’esdeveniment reunirà aeronaus de l’exèrcit espanyol i d’altres forces internacionals, com les de Dinamarca i els Estats Units

Salou serà l’escenari, els dies 19, 20 i 21 de setembre, de la ‘Festa al Cel’, l’espectacle aeri més gran de l’Estat espanyol. Aquesta 28a edició, organitzada per l’Aeroclub Barcelona-Sabadell, portarà al municipi una combinació d’exhibicions acrobàtiques, tecnologia d’última generació i participació d’aeronaus civils i militars de diversos països, entre ells Estats Units.

SALOU REFORÇA EL SERVEI DE NETEJA I RECOLLIDA DE RESIDUS

val aeri més antic d’Espanya. Va néixer l’any 1992 a Barcelona i té , tant

El festival arrencarà el divendres 19 amb els entrenaments de les aeronaus participants. El dissabte 20, les platges de Salou acolliran activitats familiars durant tot el dia i, al vespre, un espectacle nocturn amb llums i pirotècnia. El plat fort arribarà diumenge 21, amb el festival aeri principal de 10 a 14 h, davant del litoral salouenc, amb demostracions d’alt nivell i avions de combat, aeronaus elèctriques i tecnologia punta.

L’Ajuntament de Salou actualitza el contracte de la brossa amb una aposta clara per millorar la qualitat del servei

L’Ajuntament de Salou ha aprovat una modificació del contracte de recollida de residus i neteja viària amb l’objectiu prioritari de garantir una ciutat neta, cuidada i agradable per a tothom. Aquesta modificació suposa un reforç important del servei, tant en recursos humans com en mitjans tècnics. Aquest augment de personal ve acompanyat d’una inversió destacada en maquinària moderna i eficient, com nous camions, furgonetes equipades amb hidro-netejadores, una escombradora de gran capacitat i vehicles elèctrics, que milloraran la capacitat operativa i reduiran l’impacte ambiental.

La modificació del contracte també preveu un increment en les freqüències de neteja i recollida en diversos punts del municipi, especialment en aquelles zones que han experimentat un creixement urbà o un ús més intensiu, com és el cas del Camí de Ronda, el sector dels Barenys, Cap Salou o la nova zona d’Emprius. Pel que fa al servei de recollida de residus, es posarà en marxa un nou servei per recollir trastos i residus mal dipositats al voltant dels contenidors, que funcionarà tres cops al dia per fer front a les actituds incíviques. També s’incrementa la recollida porta a porta als hotels, responent a l’allargament de la temporada turística.

SALOU SUSPÈN TEMPORALMENT LES NOVES LLICÈNCIES PER A SUPERMERCATS 24H

El consistori assegura que han rebut un “elevat volum de sol· licituds” de nous establiments d’aquest tipus

L’Ajuntament de Salou ha suspès temporalment l’atorgament de noves llicències d’activitat a supermercats 24 hores. El consistori ha assegurat que ha rebut un “elevat volum de sol· licituds” i que la voluntat és “regular millor aquest model comercial dins el municipi”. En concret la mesura afecta els establiments de comerç al detall no especialitzats amb predomini de productes alimentaris, begudes i articles diversos. L’ajuntament ha afirmat que “treballa per introduir canvis dins del Pla Especial de Comerç” que inclou, entre altres, “criteris sobre distàncies mínimes entre determinats establiments similars”. El termini màxim per fer aquestes modificacions és d’un any.

La suspensió de llicències afecta els nous establiments de fins a 800 metres quadrats que es vulguin engegar, i també se suspèn l’atorgament de llicències d’obres dels locals per als comerços que vulguin començar l’activitat. Les peticions que s’hagin fet abans de l’anunci municipal se seguiran tramitant.

FiM Vila-seca 2025: un festival consolidat i en creixement

La Fira de Música Emergent i Familiar de Vila-seca (FiM) arriba a la seva 21a edició amb la programació més extensa de la seva història

Roser Pros Roca

Del 8 a l’11 de maig, la ciutat es convertirà en l’epicentre de la creació musical emergent i familiar, amb un total de 47 propostes musicals i 70 actuacions. Sota el lema ‘Tens el futur a tocar’, la fira fa una clara aposta consolidant el seu model i establint-se com una plataforma imprescindible per a nous talents i un espai de referència dins la indústria musical catalana.

UNA FIRA MÉS GRAN I AMB UN FORT COMPROMÍS SOCIAL

Aquest any, la FiM arriba carregada de novetats i amb una forta aposta per la diversitat i la inclusió. El 65% de les propostes estan liderades o formades per dones, i cinc de les actuacions les protagonitzen artistes d’identitats no normatives. A més, el 83% dels espectacles seran interpretats en català, posant de manifest el paper de la fira en la promoció de la llengua catalana dins l’àmbit musical.

El director artístic de la FiM, Martí Marfà, ha destacat que aquest any marca l’inici d’una etapa de

consolidació. “Tenim la fórmula, ara es tracta de buscar l’excel lèn cia”, ha afirmat, mentre subratllava la intenció de seguir millorant i enriquint l’experiència, tant per als artistes, com per els professionals i per al públic, les tres parts d’una equació que porta la fira a l’excellència, proporcionant una experiència amable i profitosa.

L’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, ha destacat la importància de la fira per al municipi, assenyalant que “la FiM és un orgull per a Vila seca perquè posa en valor el talent emergent i ens projecta

com a una ciutat que aposta per la cultura i la música en directe”

ARTISTES I NOUS ESCENARIS

El cartell de la FiM 2025 inclou noms destacats del panorama emergent com Gigi Ros, Fades, Mercè, Àlex Pérez i gavina.mp3. Pel que fa a la música familiar, destaquen Lali BeGood, amb un espectacle que barreja música i dansa urbana, i Grow Up Singing, de la productora de Dàmaris Gelabert, que aposta per una nova generació de músics per al públic infantil. Enguany, la FiM també posa un focus, d’una forma molt especial, en el públic jove, amb propostes, entre altres, com Versembrant, que fusiona poesia catalana i mú-

sica urbana, i Koko-Jean & The Tonics, que estrenaran un espectacle adaptat al públic escolar. A més, es mantindrà l’espai ‘OFF’ a la plaça de les Voltes, amb un escenari en el qual, als artistes que no han pogut entrar a la programació oficial, també se’ls donarà l’oportunitat d’actuar davant del públic.

“Tenim la fórmula, ara es tracta de buscar l’excel· lència”

En aquest aspecte, els escenaris de la FiM seran diversos i emblemàtics, incloent el Castell de Vila-seca, el Celler, el magatzem Cal Perera i el Parc de la Formiga, la Plaça de les Voltes i l’Auditori Josep Carreras. Aquest any,

la majoria d’actuacions seran gratuïtes, tot i que en alguns casos caldrà reservar entrada amb 24 hores d’antelació per qüestions d’aforament.

Una de les novetats d’aquesta 21a edició de la FIM és la presència de dues coproduccions. La primera és ‘Tocats de La la’, una banda de música de carrer formada per exalumnes del Conservatori de Vila-seca, que presentarà un espectacle conjunt amb la banda Sound de Secà. La segona és ‘Clàssica per a nadons’, una proposta de Delirium Quartet inspirada en la sala Wigmore Hall de Londres, pensada per a infants de 0 a 3 anys i futures mares que ara estan embarassades. Aquestes coproduccions són una aposta de la FiM per recolzar noves creacions, especialment dins l’àmbit de la música familiar.

AVUI, LA FIM ÉS

IMPRESCINDIBLE

Després de setze edicions consecutives, l’any 2016 la FIM va desaparèixer, però el 2021 l’Ajuntament de Vila-seca la va voler recuperar, amb l’objectiu de situar Vila-seca com a referent en el sector musical. Ara, cinc anys després de la seva represa, el festival ha crescut en projecció, convertint-se en internacional, i en volum d’activitats. Per això ara és un punt de trobada indispensable per a programadors, mànagers i artistes emergents

Ara, el següent pas de creixement de la FiM està pensat per millorar encara més l’experiència per als professionals i el públic. Per això, en aquesta edició s’instal larà es portaran a terme dues accions molt interessants: s’instal larà una carpa als jardins del Castell, que es convertirà en l’espai central per a les activitats professionals; la segona acció és el gruix d’actes per a professionals, amb xerrades, taules rodones i sessions de networking, que es concentrarà els dies 8 i 9 de maig.

EN DEFINITIVA...

La fim ha esadevingut un punt de trobada indispensable per a programadors, mànagers i artistes emergents

La 21a edició de la FiM Vila-seca arriba amb més força i més vital que mai, oferint una programació rica i diversa que consolida el seu paper dins la indústria musical catalana. Amb més de 70 actuacions, un enfocament inclusiu i una aposta per la innovació, el festival es reafirma com un dels grans aparadors musicals del país.

Amb noves coproduccions, un espai professional millorat i una voluntat clara de donar suport als artistes emergents, la FiM continua evolucionant i adaptant-se a les necessitats del sector i a la demanda d’un públic cada cop més exigent, que respon a les diferents propostes, convençut que en moltes ocasions, arriscar té premi. Per altra banda, per a Vila-seca, aquesta fira és un esdeveniment cultural molt important, però també un motor econòmic i social que atrau visitants i posiciona el municipi a nivell internacional.

Amb una combinació d’estrenes, noves propostes i artistes consolidats, la FiM 2025 promet ser una edició inoblidable que posa el llistó molt alt de cara a les noves i futures edicions que estan per venir.

VILA-SECA

EN MARXA LES OBRES DE L’AVINGUDA VERGE

DE MONTSERRAT A VILA-SECA

Les obres s’executaran en 6 mesos

El passat mes de març es van iniciar les obres de l’avinguda de la Verge de Montserrat i del carrer d’Antoni Gaudí.

Aquestes obres consistiran en la renovació de la xarxa municipal de clavegueram i les escomeses particulars de tots els edificis, així com la renovació de la xarxa d’aigües pluvials i, si es troba convenient, la xarxa d’aigua potable.

També es millorarà l’accessibilitat de les voreres del carrer d’Antoni Gaudí i s’adequaran un total de 9 passos de vianants per a persones amb mobilitat reduïda amb els seus corresponents guals (7 pertanyen a l’avinguda de la Verge de Montserrat i 2 al carrer d’Antoni Gaudí).

D’aquesta manera, es vol facilitar al màxim la mobilitat de les persones, sobretot d’aquelles que són usuàries de cadires de rodes o caminadors.

Les obres, que s’executaran en 6 mesos, tenen un pressupost de licitació de 479.312,73 € amb càrrec al pressupost municipal i estan finançades amb el Pla ImpulsDipta de la Diputació de Tarragona, dins del programa d’inversió.

VILA-SECA CELEBRA LA PRIMERA REUNIÓ DEL CONSELL DE PERSONES AMB DIVERSITAT FUNCIONAL

L’objectiu és continuar avançant en la millora de les polítiques d’inclusió i accessibilitat a Vila-seca

El passat mes de març es va celebrar la primera reunió ordinària del Consell de Persones amb Diversitat Funcional de Vila-seca, un espai de participació que neix amb l’objectiu de treballar per una Vila-seca més diversa i inclusiva.

Durant la sessió, es va elaborar una diagnosi compartida sobre els serveis i recursos disponibles per a les persones amb discapacitat o diversitat funcional i les seves famílies cuidadores al municipi. Aquesta primera trobada esdevé un punt de partida per a continuar avançant en la millora de les polítiques d’inclusió i accessibilitat a Vila-seca. L’Ajuntament de Vila-seca convida a tota la ciutadania interessada a formar part dels Consells municipals de

participació ciutadana. Les inscripcions es poden realitzar a l’Oficina d’Atenció Ciutadana. Vila-seca convida a tota la ciutadania interessada a formar part dels Consells municipals de participació ciutadana. Les inscripcions es poden realitzar a l’Oficina d’Atenció Ciutadana.

FIM VILA-SECA RECONEGUDA ALS PREMIS

ENDERROCK

Ha estat reconeguda per la seva destacada aportació a la indústria musical catalana durant 20 edicions

La FiM Vila-seca ha estat distingida a la II Gala Premis ENDERROCK – 440 de clàssica, jazz i públic familiar, per la seva destacada aportació a la indústria musical catalana durant 20 edicions. Aquest reconeixement s’emmarca en els Premis Enderrock, concretament en l’acte dedicat a premiar els millors discos de clàssica, jazz i públic familiar, tant per votació popular com per la crítica, que s’ha celebrat aquest migdia al Centre Cultural La Mercè de Girona.

Aquest guardó, que ha estat recollit

per l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, acompanyat de la regidora de Cultura, Manuela Moya i del director artístic de la FiM, Martí Marfà, reafirma la importància de la FiM Vila-seca com a plataforma clau per a la música emergent i els espectacles familiars, consolidant-la com una cita imprescindible dins del panorama musical català. L’organització de la FiM Vila-seca celebra aquest reconeixement i reafirma el seu compromís amb el sector musical, impulsant la creació, la difusió i la professionalització de la música feta a Catalunya.

Sant Jordi VILA-SECA

2025

Al Celler de Vila-seca:

11.00 h

CANTATA DE SANT JORDI

a càrrec d’alumnes de les escoles de Vila-seca

23 d’abril

Al Castell de Vila-seca:

10.00 a 21.00 h

PARADES DE LLIBRES I ROSES

17.00 h

CONTA CONTES

a càrrec de la Biblioteca de Vila-seca JUGA EN FAMÍLIA

a càrrec de la Ludoteca de Vila-seca

18.00 h

PRESENTACIÓ DEL CONTE

“La llegenda de l’Esbart de Vila-seca”, d’Andreu Faro (Col·lecció Elements Festius de Vila-seca)

19.00 h FESTA POPULAR

VILA-SECA

L’INSTITUT VILA-SECA GUANYA LA FASE LOCAL DE LA LLIGA DE DEBAT DE SECUNDÀRIA

Aquesta activitat posa a prova les habilitats oratòries que els equips participants han treballat durant el curs

’Institut Vila-seca ha guanyat la fase local de la Lliga de Debat de Secundària i Batxillerat, que s’ha celebrat a la Universitat Rovira i Virgili. Organitzada per la Xarxa Vives d’Universitat, aquesta activitat fomenta el debat i l’intercanvi d’idees sobre un tema d’actualitat. Enguany ha

estat al voltant del tema “És el culte al cos una amenaça per a la salut”? L’equip guanyador estava format per Roger Arranz Arnau, Joel Guitérrez de Haro, Lucía de Lamo Goidescu, Carla Nieto del Pilar i Cristina Puertas Gavilán, acompanyats per la professora Raquel Gancholas, com a capitana. Ara representaran la URV a la Lliga de Debat Universitària de la Xarxa Vives, que agrupa les universitats dels territoris de parla catalana i que es disputarà del 2 al 4 d’abril a la Universitat de Vic.

Aquesta activitat posa a prova les habilitats oratòries que els equips participants han treballat durant el curs. Les intervencions les valorava un jurat format per representants del PTGAS i el PDI de la URV, que va destacar l’alt nivell de preparació dels equips participants. Segons la seva valoració la millor oradora de les sessions va ser Paloma Sainz Sampedro, de l’Institut Dertosa (Tortosa), que va ser un dels centres finalistes juntament amb l’Institut de Tecnificació d’Amposta i el Col legi Sant Pau de Tarragona.

LAURA REDON, NOVA PRESIDENTA DEL BALL DE DIABLES DE VILA-SECA

L’entitat ha hagut de fer eleccions després de la renúncia de l’anterior Junta Directiva

El Ball de Diables de Vila-seca ha viscut un procés electoral anticipat que ha culminat amb l’arribada de Laura Redón a la Presidència de l’entitat. La renúncia de l’actual Junta Directiva obria la porta a la presentació de noves candidatures per dirigir l’entitat vila-secana. Finalment, el

passat 22 de febrer i en Assemblea General Extraordinària, l’única candidatura presentada va ser escollida amb ampli suport.

La nova Junta Directiva aposta per una continuïtat de la feina feta fins ara. Tenen clar que volen continuar treballant amb les tres línies estratègiques de treball presentades l’any 2019: l’eix social (potenciar l’activitat no ordinària de l’entitat, amb l’objectiu de consolidar i incrementar la massa social), l’eix comunicatiu (fer visible aquesta activitat i fer l’entitat més atractiva), i l’eix històric-contextual (estudiar les referències històriques del ball de diables a Vila-seca per tal de dotar lo de discurs i preservar el model). El gran canvi que hi trobem és que per primera vegada hi haurà una presidenta i tres de les quatre figures que encapçalen la candidatura són femenines.

VILA-SECA PRESENTA UNA NOVA MANERA D’ENTENDRE ELS SERVEIS SOCIALS

El nou programa d’acompanyament als cicles vitals compta amb una gran varietat d’accions, com ara grups de criança o tallers per als més grans

L’àrea de Drets Socials i Participació de l’Ajuntament de Vila-seca ha presentat el nou disseny del seu programa integral d’atenció a persones. El conjunt d’accions es diferencia per estar enfocat “sota una mirada diferent”, tal com ha explicat l’alcalde del municipi, Pere Segura, i posar com a eix central el fet d’avançar-se a les necessitats i prevenir situacions d’urgència social. Entre les accions, gran part d’elles ja en marxa, s’hi troben les següents:

• Per als més joves: Transformació d’espais com la ludoteca i l’espai jove, intervencions a les aules, rutes d’acollida per a joves, prevenció de problemàtiques per l’ús de pantalles…

• En aspectes d’igualtat de gènere: Teatre sobre violència de gènere, punts lila, la taula d’igualtat…

• Per a famílies: Grups de criança, espai de canguratge, grups de pares i mares de petita infància…

• Dedicades a les persones grans: Accions preventives de la solitud, tècniques teatrals, tallers d’estimulació cognitiva, grups d’acompanyament…