LA CIUTAT 44

Santa Tecla 2023

PREPARATS PER LA FESTA

AVINGUDA D’ANDORRA

Piso bajo reformado para entrar. 150 m2. 1 habitación y 1 baño. Calefacción eléctrica. A/a. Techos altos y ventanas de aluminio. Próximo a todos los servicios. Muy bonito

PIN I SOLER

Piso con 3 habitaciones, baño completo y aseo. Calefacción GN. Ventanas de aluminio, armarios empotrados puerta blindada. Cocina independiente. Ascensor. Próximo a universidad, bus, parque, colegio, etc.

AV. LLUÍS COMPANYS

Oficina/Local de 167 m2, con 4 estancias y 2 baños. Suelo gres, a/a con bomba f/c. Finca con ascensor.

ELS PALLARESOS

Chalet con parcela. 4 dormitorios y 2 baños más aseo. 2 plantas. Terraza, chimenea, patio privado, piscina. Posibilidad de ampliación.

Piso próximo a Pza. de Toros. 3 habitaciones y 1 baño. Cocina independiente y equipada. Calefacción GN. Terraza. Ascensor. Necesita cierta reforma.

CAMP CLAR

Piso con 93 m2 útiles. Dispone de 3 habitaciones y 2 baños. Suelo parquet. Calefacción GN. Cocina independiente. Amueblado con electrodomésticos.

SANT SALVADOR

Piso bajo con 3 habitaciones y 1 baño. Exterior. Suelo gres, alarma, puerta seguridad.

SERRALLO/LEPANT

Dispone de 2 habitaciones con armarios empotrados y 1 baño con bañera. Cocina independiente y equipada. Amplio salón con salida a balcón y vistas despejadas. Exterior y luminoso. Calefacción GN. Y a/a con bomba f/c. Parquing y trastero.

SANT PERE I SANT PAU

Piso reformado de 79 m2 útiles con 3 habitaciones y 1 baño con plato de ducha. Amueblado y equipado. Calefacción GN, A/a con splitter. Balcón. Parquing y Trastero opcionales.

Ref. 7966

Precio:

Ref. 7936

Precio: 167.000€ 2 1

Ref.

Ref.

Ref.

Ref.

Ref. 7755

MALLORCA

Ref. 7787

Precio: 170.000€ 3 1

Ref. 7985

Precio:

NOEMÍ LLAURADÓ

Presidenta de la Diputació de Tarragona

“El

tramvia revolucionarà la nostra

mobilitat”

Esquerra liderarà de nou la Diputació de Tarragona i Noemí Llauradó repetirà com a presidenta. Aquesta vegada, però, tindran com a soci de govern al PSC.

Adrià Miró Canturri

Un executiu integrat per la primera i segona força provincial. La Regió Metropolitana o el despoblament són alguns dels principals reptes que encara aquest mandat. En parlem en aquesta entrevista per LA CIUTAT.

Comença el seu segon mandat, després d’un primer marcat molt pels entrebancs. Creu que podrà desplegar millor els projectes que van quedar

pendents? Tot i les vicissituds, vam avançar prou en les bases de molts projectes. Per això era tan important fer un segon mandat on aquestes bases es poguessin desplegar. És molt valuós que la Diputació tingui un rol de lideratge territorial de les 10 comarques per ajudar-les, que abordi reptes per desenvolupar-se de manera sostenible (mediambientalment, econòmicament i socialment) i impulsi projectes en què s’ha de mantenir un equilibri entre els municipis més petits i els més grans.

Com es pot mitigar el problema del despoblament entre els municipis més petits? Pel que fa als municipis més petits, hem d’abordar aquest risc de despoblament. La Diputació ha contribuït al fet que això no generi perjudicis amb exemples com millorar les comunicacions. Som propietaris de carreteres que millorem i són importants per connectar els municipis més petits amb els grans, que disposen de més serveis. Per tant, en garantim l’accés amb independència d’on visqui cadascú.

No només hi ha el tema de la comunicació viària. L’internet és essencial per estudiar, fer tràmits amb les administracions, poder-nos connectar i que s’hi instal·lin empreses per desenvolupar les zones més rurals. Tenim un conveni de la Diputació amb la Generalitat per tal d’afavorir el desplegament de la fibra òptica pública. És a dir, a les nostres carreteres deixem l’espai necessari perquè hi pugui passar la fibra pública de la Generalitat.

L’habitatge és un dels altres grans reptes pel territori. En què pot contribuir la Diputació? Quan visitem els municipis, ens diuen que un dels problemes que tenen és que no hi ha habitatge perquè la gent s’hi pugui quedar a viure. N’hi ha, però no estan a disposició de lloguer o venda. Fa anys que tenim unes línies

d’ajuts encarades als ajuntaments per tal que puguin arreglar els habitatges que siguin de la seva titularitat i els posin com a habitatge social o per arrelament al territori. Amb això contribuïm també a evitar el despoblament.

A més, altres qüestions que afavoreixen la lluita del despoblament és el tema dels caixers automàtics en municipis més petits, sobretot per a la gent d’edat avançada. Amb independència de què pugui ser responsabilitat dels bancs, la Diputació té clar que és de la seva incumbència millorar la vida de la ciutadania que viu en aquesta zona.

Si parlem de municipis més grans, la Regió Metropolitana és l’altre principal objectiu de la Diputació aquest mandat. A Catalunya hi ha exemples diferents com l’AMB o l’Arc Metropolità. Com s’hauria d’estructurar aquí?

Sempre insisteixo que més que el com, l’important és el per a què. Podem fer estructures que, si no tenen un perquè positiu per a la ciutadania, acabaran sent supèrflues i innecessàries. Quins reptes

“L’Autoritat Territorial de la Mobilitat (ATM), que actualment només aborda el tema tarifari, podria proposar com millorar la mobilitat”

hi ha ara? Veiem que estem més necessitats en el tema de tenir una millor mobilitat. No és eficient ni pràctica. Tenim determinades estructures que no tenen entre les seves competències millorar aquests àmbits, però ens podríem plantejar ampliar els seus objectius. Per exemple, l’Autoritat Territorial de la Mobilitat (ATM), que actualment només aborda el tema tarifari, podria proposar com millorar la mobilitat.

El tramvia pot ser aquest element que cohesioni la futura Regió Metropolitana? És un dels elements que poden millorar la mobilitat del nostre territori i suposarà una revolució. Ens connectarà amb moltes de les ciutats que formen part d’aquest arc central del Camp de Tarragona per donar servei a una realitat metropolitana: vivim, treballem, estudiem, tenim serveis públics de salut, l’oci o la cultura en diferents municipis.

A més, altres infraestructures importants poden ser l’Estació Intermodal, que ens connecta amb el corredor del

Mediterrani i ens apropa a la capital del país d’una manera més efectiva. El Baixador de Bellissens a Reus també serà clau. D’altra banda, hem de tenir en compte que hi ha una concessió d’autobusos que en un termini relativament breu finalitzarà i ens haurem de plantejar de quina manera volem vertebrar aquest servei. En definitiva, la mobilitat podria ser un dels aspectes prioritaris del comportament de Regió Metropolitana, amb independència del com.

Quins altres aspectes pot abordar aquest procés metropolità?

Un element destacat que ens pot permetre desplegar la realitat metropolitana són les directrius del planejament urbanístic de l’àrea metropolitana del Camp de Tarragona. Han de ser les bases del Pla Director Urbanístic d’aquesta àrea metropolitana, però estem encara en una fase prou embrionària. Si pensem en l’AMB, també van començar parlant de planejament urbanístic amb una visió més conjunta. Això implica molta generositat per part dels municipis perquè s’hauran de plantejar qüestions més globals.

“Una mostra de voluntat de la diversitat de la demarcació és que tenim vicepresidències de Terres de l’Ebre, del Penedès i del Camp de Tarragona”

Juntament amb l’urbanisme, una altra pota també pot ser avançar en serveis mancomunats. Ja tenim exemples com la gestió de residus o l’APP Aparcar.

En què pot contribuir la Diputació dins d’aquest engranatge? Serem la principal aliada com a institució supramunicipal en la qual s’incorporen ciutats que volen confegir aquesta realitat metropolitana. Una funció important que té la Diputació és la de cooperar amb altres administracions en el desenvolupament econòmic i social i en la planificació del nostre territori. És una competència pròpia de les diputacions i em vaig comprometre a aprofundir encara més en el rol de líder territorial. El com s’acabarà definint a mesura que avancem.

En tot aquest entramat, on queda un territori com Terres de l’Ebre, que també té municipis grans? En el mateix punt que el Camp de Tarragona i el Baix Penedès. No hi ha distincions pel que fa al tractament respecte a inversions, serveis, col·laboració o assessorament que presta la Diputació. Ens devem a les 10 comarques. Tota la resta de serveis que

comentava quan feia referència a municipis més grans i més petits té la seva rèplica tant a Terres de l’Ebre com al Baix Penedès.

Fins i tot a nivell turístic tenim dues marques: la Costa Daurada i Terres de l’Ebre. Alhora, sabem que hi ha altres atractius turístics com muntanyes de Prades, l’enogastronomia o la reserva de la biosfera en què podem aprofundir perquè són un turisme molt més respectuós amb el medi ambient. A més, hem de ser conscients de les diferents realitats, sobretot la del Baix Penedès. Sovint passa per alt i és una realitat on hem de treballar amb problemes com l’atur o les ocupacions residencials. De fet, una mostra de voluntat de la diversitat de la demarcació és que tenim vicepresidències de Terres de l’Ebre, del Penedès i del Camp de Tarragona.

Quins passos es volen fer aquest mandat en el projecte del hub cultural de la Savinosa? En el mandat passat vam anunciar que hi havia un acord amb diferents administracions. Ara ho tenim prou avançat. El que començarem a veure primer és el Camí de Ronda que ens con -

La sostenibilidad tiene muchas facetas.

Estamos trabajando en todas ellas.

Para nosotros, la sostenibilidad es fabricar y distribuir nuestros gases de forma más eficiente y respetuosa con el medioambiente, ahorrando recursos naturales.

Ayudar a nuestros clientes a producir de forma más segura, económica y sostenible. Fomentar el desarrollo de fuentes alternativas de energía para proteger a nuestro planeta. Y además, trabajar para crear un mundo mejor: más compromiso con proyectos sociales, conseguir mayor igualdad de oportunidades, más respeto mutuo y tolerancia.

necti millor entre les dues platges i ara mateix ja tenim encarregat el projecte. Quan el tinguem enllestit, s’executaran les obres. Tenim previst que a l’estiu del 2024 es puguin veure les primeres obres a la Savinosa i a finals del 24 ja podríem veure el Camí de Ronda fet realitat. No es tractarà d’un passeig marítim, sinó d’un camí molt naturalitzat i respectuós amb el medi.

I pel que fa a la finca? En aquestes pròximes setmanes enviarem a l’Ajuntament de Tarragona la sol·licitud per aprovar el Pla Especial de Concreció d’Usos en aquesta finca per començar a treballar en la part interna. La cultura és un motor econòmic i hi tenim una aposta molt clara. El planejament urbanístic de l’Ajuntament de Tarragona va quedar en suspens en el seu moment i ens va dificultar avançar, però aleshores vam fer un canvi de paradigma. El que abans eren uns determinats equipaments que anaven cap a una gestió privada, ara s’aposta per equipaments públics. Seran culturals i propietat de la Diputació, només hem de concretar quins.

Els usos és un debat que s’ha d’obrir... No estem encara en aquesta fase, només tenim clar que seran equipaments culturals de la Diputació. En tenim, però també en podem crear de nous. Per això, parlàvem d’un auditori, d’una exposició de cultura a l’aire lliure o residències artístiques per afavorir aliances en la creació de diferents disciplines. Ens imaginem un hub de creació i exhibició cultural al servei de la demarcació i que també pot ser

un atractiu turístic. És un projecte ambiciós i amb un import econòmic considerable, però tenim una situació econòmica sanejada i molta capacitat per aconseguir recursos d’altres administracions o fins i tot un patrocini de caràcter empresarial. Tot apunta que el projecte s’enlairarà.

Al principi, comentava que aquest mandat s’hauran de desplegar les bases de l’anterior. Però el seu company de viatge és diferent. No té cap efecte aquest canvi? Una de les característiques que té la Diputació és aquesta voluntat d’arribar a consensos. La presidenta representa realitats molt diverses i ens hem de posar d’acord en les línies estratègiques conjuntes que beneficien el territori. Em vaig comprometre a preservar aquesta manera de treballar i, amb independència del color del govern, s’actua en bloc com a institució. És un fet que s’ha d’afavorir, tant per part del govern com de l’oposició. Crec que seguirem en aquesta línia.

Aquest govern té un eix social que és clarament d’esquerres i un eix nacional que estarà per la defensa de Catalunya.

A més, amb un lideratge femení i feminista. Crec que puc aportar un bagatge dels últims quatre anys que m’han permès conèixer la realitat de la demarcació i teixir aliances en diferents àmbits, com també l’acadèmic. Hi ha una aliança consolidada amb la URV que ens permet avançar molt en la Regió del Coneixement, un desenvolupament econòmic basat en el coneixement, la innovació, la ciència i en l’educació. En aquest projecte i en molts altres treballarem els pròxims anys.

EL TEST

Platja o muntanya? Platja.

Una platja de la província que li agradi freqüentar? Freqüentment, vaig a la platja de l’Esquirol, a Vilafortuny, perquè hi tinc una segona residència. Però aquest estiu vaig visitar la platja de Calafat, que em va agradar força. Era tranquil·la i amb l’aigua neta i planeta.

Un plat de la província que li agradi? M’agrada molt el peixet de qualsevol manera. Des de fregit fins a un peix fet amb un suquet de Cambrils o al forn.

Quina zona de la província creu que està infravalorada? Alguns municipis de les Terres de l’Ebre no són prou coneguts i potser no es valoren. Quan els coneixes, aprecies la seva bellesa.

La millor Festa Major que hagi viscut? La de Reus, Sant Pere.

Amb quin alcalde o alcaldessa ha creat un major vincle des que és presidenta? Amb alcaldes de Terres de l’Ebre com Amposta o els que ha coincidit que són també diputats i diputades a la Diputació.

Amb quin membre del seu govern té major sintonia? Hem tingut poc temps per conèixer-nos, però evidentment amb qui tindré més relació seran els vicepresidents. Tot i això, amb els de l’oposició la sintonia ha estat prou positiva a l’inici.

Què és el millor de ser presidenta de la Diputació?Conèixer el territori. T’enriqueix a nivell polític i personal.

I el pitjor? Haver de fer front a vicissituds complexes que afecten la vida de les persones. N’hem viscut de molt greus.

Què l’ha sorprès més des que és presidenta? Determinades festes i tradicions d’alguns municipis que no coneixia.

85m2

110.000€ 3 2

Pis en venda, totalment reformat i moblat amb 85m² i 3 habitacions, (una d’elles suite), 2 banys complets, saló-menjador amb xemeneia elèctrica, aire condicionat i sortida a una terrassa. Calefacció a gas. Cuina independent office equipada amb electrodomèstics i sortida a galeria. Terra de parquet. Terrassa comunitària. Molt lluminós i assolellat. Edifici amb ascensor CEE: E 133/27.

Avinguda Països Catalans

Ampli pis de 120 m² útils, en perfecte estat amb 4 habitacions ( 2 habitacions dobles amb armaris encastats i 1 suitte) 2 banys complets. Ampli saló-menjador amb sortida a terrassa gran amb barbacoa. Cuina office independent. El pis està equipat amb calefacció, a./a per conductes i terra de parquet. S’inclou una plaça d’aparcament gran i un traster en el mateix edifici. L’edifici compta amb ascensor. CEE: en tràmit.

Valorem gratuïtament el teu immoble

PBaró de les IV Torres, 14A - Tarragona £977 216 340 / 615 561 606 F@immobiliariahabitat d@immobiliariahabitat ù

C/ Pin i Soler

SOLAMENT INVERSORS. Actualment l’habitatge es troba llogat. Pis totalment reformat de 100 m² útils, 4 habitacions (2 dobles amb armari de paret), 1 bany complet amb plat de dutxa, 1 lavabo, saló-menjador amb sortida a terrassa, cuina americana equipada, calefacció en tot el pis amb radiadors de baix consum, galeria, terra imitació parquet, exterior i molt assolellat. Edifici amb ascensor. CEE: E 38/198.

Urbanització 5 Estrelles

Xalet unifamiliar de 275 m². Saló-menjador amb xemeneia i accés directe al jardí. Àmplia cuina amb office i safareig. En planta baixa, trobem 1 habitació i 1 bany complet. La primera planta, disposa de 3 habitacions, 1d’elles tipus suite amb sortida a una terrassa solàrium. A més, aquesta planta compta amb 1 bany complet addicional. Calefacció i a./a. Jardí de 560 m² amb possibilitat de construir una piscina. Semisoterrani amb despatx i un lavabo. Ampli garatge amb capacitat per a 2 cotxes i zona de traster. CEE: En tràmit.

C/ Miquel Servet. Sant Pere i Sant Pau Pis amb superfície de 110 m², 4 habitacions (2 dobles amb armaris de paret), 2 banys complets. Ampli saló-menjador, amb vistes al mar. Cuina independent amb galeria integrada. Terra de parquet. Calefacció a gas mitjançant radiadors, assolellat, exterior. Ascensor i zona comunitària amb piscina, jardí i pista de tennis. Plaça d’aparcament i traster. CEE: en tràmit.

Urbanització Els Músics

Xalet unifamiliar amb màxima seguretat i privacitat de 365 m², 6 habitacions, 4 banys. Ampli estacionament exterior per a 4 cotxes. Impressionant saló-menjador de 70 m² amb xemeneia i vistes al jardí. Cuina elegant i funcional amb accés al jardí. 5 dormitoris dobles amb armaris de paret i a./a, suite amb bany complet, vestidor i terrassa coberta amb vista a la mar. Calefacció i aire condicionat. Terres de parquet i marbre. Garatge per a dos cotxes amb zona d’emmagatzematge. Jardí de 450 m² amb terrassa, porxo i piscina salina comunitària. Prop de la platja.. CEE: en tràmit.

Torreforta

TARRAGONA

LA GENERALITAT TREBALLARÀ LA PENETRACIÓ URBANA

DEL TRAMVIA A TARRAGONA

Els dos eixos clau de la reunió entre l’alcalde i la consellera de Territori han sigut el traçat del tramvia i l’habitatge

L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, ha rebut en visita protocol·lària a la consellera de Territori de la Generalitat de Catalunya, Ester Capella. El tramvia i l’habitatge són els dos temes que han centrat la reunió. L’alcalde Viñuales ha agraït la visita de la consellera Capella “per la bona predisposició que ha demostrat tenir el Govern per treballar projectes comuns i tan necessaris com el tramvia”. L’alcalde de Tarragona ha manifestat a la consellera de Territori la discrepància en la penetració del tramvia per la ciutat, per la qual cosa ha agraït el compromís del Govern de la Generalitat per treballar aquest aspecte. “Estudiarem els aspectes tècnics amb la voluntat de posar-nos d’acord”, ha subratllat la consellera Capella. I ha afegit: “El tramvia permet una mobilitat diferent, que iguala, democratitza i permet cosir el territori”.

L’altre eix clau de la reunió ha estat l’habitatge. Tant la consellera de Territori com l’alcalde de Tarragona han coincidit en la necessitat de fer el possible el fet que la ciutadania tingui “l’accés a un habitatge saludable i habitable”. És el cas dels 6,7 milions d’euros que la Generalitat de Catalunya, a través de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, invertirà a Campclar per la rehabilitació d’edificis i que permetrà dignificar-los, alhora que convertir-los en sostenibles.

LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA CONVOCA UN CONCURS D’IDEES EMPRESARIALS

L'objectiu és aprofitar els recursos turístics rurals dirigits al col·lectiu sènior

Detectar necessitats del col·lectiu sènior (majors de 55 anys) en l’àmbit del turisme i donar sortida a les inquietuds dels municipis rurals a través de l’economia “silver” per contribuir al repoblament. Són els objectius principals del concurs d’idees empresarials Redel Rural Silver, adreçat a empreses i persones emprenedores del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès que vulguin aportar solucions per contribuir al desenvolupament del territori potenciant el turisme sènior a l’entorn rural.

La Diputació de Tarragona convoca el certa -

men juntament amb 3 entitats més d’arreu de l’Estat en el marc del projecte global Redel Rural Silver. L’economia “silver” (de plata) engloba totes aquelles activitats econòmiques que donin resposta a una necessitat del col·lectiu de persones majors de 55 anys, independentment del sector econòmic del qual pugui sorgir l’activitat. Totes les persones i empreses que sol·licitin formar part del concurs participaran del Laboratori d'Innovació Social, on es duran a terme tallers intergeneracionals, formació específica i on es podran provar i analitzar les diverses necessitats dels sectors de turisme, emprenedoria i l’economia “silver”.

TARRAGONA INAUGURA UNA EXPOSICIÓ SOBRE DOMÈNECH I MONTANER

Es pot visitar durant tot el mes de setembre al Pati Jaume I de l’Ajuntament

"A la recerca de l'art nacional perdut" s’inaugura a Tarragona. Es pot visitar des de l’1 de setembre al Pati Jaume I de l’Ajuntament. L’exposició és una de les activitats centrals de  l’Any Montaner, que commemora el centenari de la mort de l’arquitecte. Està organitzada pel Departament de Cultura de la Gene -

ralitat i el Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Canet de Mar i el mateix Ajuntament de Tarragona.

L’exposició analitza quina influència han tingut els estudis del patrimoni antic català realitzats per Domènech i Montaner en la seva pròpia obra arquitectònica i proposa un itinerari visual per diferents monuments històrics i artístics que actualment són patrimoni mundial per la UNESCO. L’exposició és itinerant. Arriba a Tarragona després d’inaugurar-se el mes de juny a la Casa Museu de Lluís Domènech i Montaner de Canet de Mar. Després de passar per Tarragona, on es podrà visitar fins al 30 de setembre, es podrà visitar a Reus, Poblet, la Vall de Boí i Tarragona. Finalment, viatjarà a Brussel·les, on se celebra l’any de l’Art Nouveau.

TARRAGONA

L'AJUNTAMENT DE TARRAGONA INSTAL·LA 7

PLAQUES INFORMATIVES A ESPAIS DE MEMÒRIA DEMOCRÀTICA

La Muntanya de l’Oliva, la Presó de Pilats i l’Antiga Audiència, els primers espais senyalitzat

L’Ajuntament de Tarragona, a través de la conselleria de Memòria Democràtica ha iniciat la instal·lació de set noves plaques informatives a diferents espais de la Guerra Civil i de la repressió franquista. La consellera de Memòria

Democràtica de l’Ajuntament de Tarragona, Sandra Ramos, ha visitat un dels espais, la Muntanya de l’Oliva, i ha expressat que “avui continuem amb una tasca que no comença ni acaba aquí. Tenim el deure moral com a societat i com a administració de recordar els fets i dignificar la memòria de les víctimes. Si no ho féssim, estaríem condemnats a repetir la nostra història”.

Ja s’han senyalitzat, a banda de la Muntanya de l’Oliva, escenari on van començar els primers afusellaments que van durar fins al 1945 amb un total de 691 execucions; la Presó de Pilats, per on van passar més de 9.000 persones; i l’Antiga Audiència, edifici on se celebraven els consells de guerra. Les altres quatre plaques estaran col·locades abans de final d’any i corresponen al Convent de les Oblates, el Convent Pares Carmelites, la Cambra de Comerç, i finalment, la Presó Provincial.

L'AJUNTAMENT FA UN BALANÇ MOLT POSITIU DEL PAS DE LA VUELTA PER TARRAGONA

El pas dels ciclistes pel centre de la ciutat ha deixat imatges inèdites amb milers d’espectadors omplint tot el recorregut

La ciutat de Tarragona fa un balanç molt positiu de la final de la quarta etapa de La Vuelta Ciclista a España 2023 que va tenir lloc dimarts 29 d’agost. El pas de La Vuelta ha deixat imatges inèdites amb milers de persones omplint els carrers del recorregut per animar als corredors. “Ha estat un autèntic èxit tant de públic assistent com d’organització per part de l’equip de La Vuelta com del personal de nombroses àrees de l’Ajuntament de Tarragona i d’altres entitats i institucions”, ha manifestat el conseller d’Esports, Berni Álvarez, qui ha aprofitat per agrair a totes les persones “que han fet possible que aquesta gran final d’etapa. Em refereixo, entre molts altres, al personal de Tarragona Esports, la Guàrdia Urbana, Protecció Civil, la Brigada Municipal i Neteja i Ematsa”.

Per la seva banda, el presi-

dent del Patronat de Turisme de la Diputació, Carlos Brull, ha posat en valor l’impacte positiu que suposa aquest esdeveniment esportiu de primer ordre. "Des de la Diputació de Tarragona a través del Patronat de Turisme, hi hem donat suport econòmic i logístic en el marc de la nostra estratègia per potenciar productes que contribueixin a consolidar i diversificar l’oferta turística de la Costa Daurada i de les Terres de l’Ebre", ha manifestat Brull.

EL 'PAM A PAM' DE TARRAGONA COMENÇARÀ A FINALS DE SETEMBRE

El pla tindrà tres velocitats que permetran actuar a diferents punts simultàniament

El govern municipal de Rubén Viñuales presenta un dels seus "projectes prioritaris" del mandat, el 'Pam a Pam'. El pla busca atacar un dels principals conflictes de Tarragona -la neteja- a través d'una intervenció a diferents barris de manera "intensiva" i comptarà amb tres velocitats diferents: la neteja viària, la seguretat viària i la dignificació de l'espai públic. Segons ha explicat en roda de premsa, la tria d'aquestes tres velocitats permetrà actuar simultàniament en tres espais diferents de la ciutat, fent feines independents les unes de les altres. En el cas de la neteja viària, les actuacions a cada barri duraran entre 3 i 4 dies i es podrà fer un cicle complet cada any. En canvi, els treballs dels altres dos apartats s’allargaran fins a dues setmanes i es preveu que un cicle complet duri dos anys.

El projecte entrarà en funcionament a partir de finals de setembre, després de la Festa Major de Santa Tecla, on l'Ajuntament fa una apel·lació al civisme per evitar imatges com les de Sant Magí. El primer barri en què s'actuarà serà el del Parc Riuclar, a Ponent, seguit per la Floresta i l'Albada.

SALUTACIÓ DE L'ALCALDE

El nou alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, felicita a les seves conciutadanes i conciutadans en motiu de la Festa Major

“La nostra patrona ens recorda la lluita per la igualtat i la fermesa a l’hora de defensar les conviccions de manera pacífica però determinada”

Santa Tecla gloriosa, mare dels tarragonins!

Aquest crit que coneixem dels més petits als més grans ens uneix com a poble i ens recorda que el nostre passat són els fonaments del nostre prometedor futur.

No es tracta només d’una celebració festiva, sinó que combreguem com a ciutat en un únic i vibrant poble que, des de la seva meravellosa diversitat, treballa cada dia per aquesta ciutat mil·lenària i que s’autoregala uns dies de tradició i esbarjo en cívica comunitat.

La nostra patrona ens recorda la lluita per la igualtat i la fermesa a l’hora de defensar les conviccions de manera pacífica però determinada. És l’exemple del caràcter tarragoní, forjat durant segles i que ens imprimeix els trets que ens defineixen: esforç, constància, resiliència, bondat, gaudi de la vida i arrelament a les tradicions, però també una mirada llarga cap al futur i la modernitat.

Tarragonins i tarragonines, com a alcalde només puc desitjar-vos bones festes, que la nostra lluita diària es combini màgicament amb els actes lúdics que durant aquests dies es viuran a tota la ciutat i que recordeu sempre que tot plegat és possible gràcies a vosaltres i al vostre esforç diari.

Ara és temps de festa i germanor. Ara és el moment de cridar tots junts:

VISCA SANTA TECLA I VISCA TARRAGONA!

Rubén Viñuales Elías

Alcalde de Tarragona

EL CONVIT DE LA CONSELLERA

Sandra Ramos, la Consellera de Festes de l'ajuntament de Tarragona convida a la participacio a tota la ciutadania

Ja tenim Santa Tecla aquí! Com qualsevol tarragonina, he esperat sempre la nostra Festa Major amb il·lusió, però enguany té una connotació diferent. Per a mi, com a nova Consellera de Festes, són uns dies molt especials. Ho tenim tot a punt des de l’Ajuntament per tal que aquesta Santa Tecla llueixi com mai. Les treballadores i treballadors de la conselleria s’hi han posat sense descans, des de fa molts mesos, amb la dèria que la població de Tarragona visqui la Festa amb intensitat i alegria.

Però les nostres festes majors no serien el que són sense les entitats que omplen el programa d’activitats i els carrers d’alegria. Vull agrair la feina del nostre teixit associatiu, que conforma la identitat de la nostra ciutat. Sense la seva implicació, les festes de Santa Tecla no serien possibles. Gràcies, de tot cor.

Permeteu-me que faci èmfasi en els valors que han de prevaldre pels carrers i places de la ciutat. Uns valors que formen part del nostre tarannà: cohesió social, acolliment, respecte, inclusivitat, que aixoplugaran la festa, la música, les passejades, la disbauxa... Santa Tecla ha de ser un model feminista, Santa Tecla ha de ser una festa segura per tothom. Però si passa res, vull recordar-vos que l’Ajuntament compta amb el protocol municipal davant les violències sexuals i LGTBIfòbiques que facilita recursos al Punt Lila i Arc Iris mòbil, i al Quiosquet de la Rambla Nova, des d’on es facilita informació i s’atenen les necessitats que sorgeixin.

Ja hi som, doncs! Posem-nos la samarreta o el barret de la Festa Major o el que us vingui de gust, i us convido que sortim als carrers amb un somriure als llavis. Per les tarragonines i tarragonins, Santa Tecla ens assenyala el final de l’estiu; aprofitem aquest impuls per agafar forces per la resta de l’any. Fora cabòries, fora neguits, i gaudim de la nostra Santa Tecla amb la il·lusió, el respecte, el civisme, la sororitat i la solidaritat que ens caracteritza com a comunitat. Us aviso... farem cames!, que el programa de les festes és curull d’actes per a tothom.

VISCA TARRAGONA! VISCA SANTA TECLA!

Sandra Ramos Consellera de Festes

“Ho tenim tot a punt des de l’Ajuntament per tal que aquesta Santa Tecla llueixi com mai”

LA SERRALLENCA UN CARÀCTER GRAVAT A FOC

La Víbria compleix 30 anys amb un recorregut marcat per les seves arrels al barri marítim i a la seva particular manera de fer les coses

Adrià Miró Canturri

A finals del segle passat, el retorn a la democràcia va venir acompanyat a Tarragona de la recuperació de molts elements del seguici popular. Encara que la gran majoria d’ells tenien referències prèvies a la ciutat, algun altre no havia tingut aquells predecessors i va ser tota una novetat, com és el cas de la Víbria. “Els Diables de Voramar del Serrallo tenien la inquietud de sortir al seguici, però, com ja hi havia un ball de diables, no s’hi podien afegir. Aleshores, van pensar a participar a través d’una bèstia”, relata Fran Rodríguez, actual cap de colla de la Víbria

Tal com explica, l’element que es va presentar en primera instància no va agradar a l’Assessora del Seguici -qui decideix la seva entrada. A diferència de la que coneixem actualment, aquell prototip tenia el cap de ratpenat. La negativa no va fer abaixar els braços a la gent del Serrallo i van decidir donar-li la volta. L’estudi heràldic de Dídac Bertran , el disseny de Jordi Assamà i la tasca de l’es-

cultor Josep Agustí van donar forma a la Víbria que treu foc pels carrers tarragonins avui en dia: dors de dona, cap i potes d’àguila, cua de drac i llengua de serp. La versió final va comportar diversos canvis pel camí i inclús a l’últim moment es va modificar el color, descartant un de més llampant que s’havia pensat.

Tot i poder arreplegar alguns detractors per la seva falta de referències, el van tirar endavant per ser un element arrelat al bestiari tradicional català. El 20 de setembre de 1993 va ser el moment de presentar-la en societat, apadrinada per la Pàjara de Terrassa.

CARÀCTER MARINER

En aquests 30 anys la colla ha evolucionat i ha patit alguns canvis interns. Un d’ells és la flexibilitat que s’ha establert entre els diables i la bèstia. Segons re -

“ Josep Agustí van donar forma a la Víbria que treu foc pels carrers tarragonins avui en dia: dors de dona, cap i potes d’àguila, cua de drac i llengua de serp”

marca el Fran, “abans la Víbria estava vista per fer el pas quan et feies més gran, perquè és més calmada que els diables. Però des de fa uns deu anys aquesta mentalitat ha desaparegut i s’ha pensat que sigui tot més fluid, on pots veure també gent jove”.

A banda d’aquest tret, la seva vinculació amb el Serrallo també s’ha modelat en aquestes tres dècades. En els seus inicis la majoria de gent era del barri mariner, que li imprimia un caràcter de “força i de gent de la mar”. De fet, el Fran narra l’anècdota del Torres per exemplificar aquest tarannà. “No hi ha ningú que hagi aixecat la Víbria a pols i s’hagi posat a caminar. Només el Torres, que era del Serrallo, ho podia fer sense necessitat d’aixecadors”.

Malgrat haver perdut part d’aquesta “garra” que els caracteritzava, tant la peça com l’entitat segueixen arrelats al Serrallo i el reivindiquen allà on van. L’ Iván Luna , un dels portants, recalca que la Víbria “té aquella manera de caminar i aquesta personalitat que no canviarem mai. És un caràcter marcat a foc”. A més,

assenyala que la gent del barri sempre els demanen que quedi clar que no es tracta de la Víbria de Tarragona, sinó de La Serrallenca. Un encàrrec que tenen ben present quan fora de Tarragona els pregunten: ‘D’on veniu?’.

UN MOMENT MÍSTIC

Com totes les entitats que gaudeixen d’un extens recorregut, la història de la Víbria està farcida de moments clau. La baixada per les escales de la Catedral el dia 23 de setembre és un d’aquests instants especials que va començar quan havien passat pocs anys de la seva creació. El 1995 la colla ja la volia fer baixar per les escales i tothom els va tractar de bojos. “Per què hem de donar la volta si la podem baixar per les escales?”, es preguntaven aleshores al barri. Finalment, van desistir, però el Ramón Solé va voler acabar amb la discussió l’any següent i va fer-la baixar per les escales. Des d’aquell moment, l’acte s’ha convertit en un instant especial per a la colla i inclús asseguren que per ells és el punt en què comença i acaba l’any. “Es forma un ambient místic i la ciutat t’aclama al baixar, tots estem amb la pell de gallina”, descriu l’Iván, que enguany serà l’encarregat de baixar-la per les escales. “Tots sabem que no deixa de ser una peça, però en aquell moment inclús t’arribes a creure que estàs veient un personatge de veritat”, afegeix el portant. Per la seva banda, el Fran també recalca aquest punt emotiu de l’acte: “fins que no surts de la plaça de les Cols no t’adonés del momentàs que acabes de viure”.

Juntament amb la primera vegada en què es va instaurar aquesta tradició, el Fran i l’Iván destaquen altres moments que han sigut especials durant aquests

30 anys. Quan la Rosa Mallol ‘La Pachicha’ es va convertir en la primera i de moment única portant dona de la Víbria, la primera sortida de l’entitat el 1994, la sortida a Lisboa o el moment en què la gent de la Víbria de Reus els va demanar que la Serrallenca fos la seva padrina.

LA VIBRIETA

Entre els altres actes que han fet créixer l’entitat, també s’hi troba l’entrada de la Víbrieta l’any 2006. L’Iván explica que en la seva presentació van ser “molt trencadors” i van voler fugir del típic acte protocol·lari. Per posar-li un toc d’humor a la seva estrena, van convidar el Boc de Vandellòs, pare de la Vibrieta i element que destaca pel seu penis gegant. A l’acte, van simular un festeig entre el Boc i la Víbria que va acabar amb l’aparició de la seva filla entre focs artificials. Per acabar-ho

“ van simular un festeig entre el Boc i la Víbria que va acabar amb l’aparició de la seva filla [la Vibrieta] entre focs artificials”

d’adobar, van repartir els típics caramels dels batejos entre els assistents.

Més enllà de l’anècdota de la presentació, la Vibrieta s’ha convertit en la pedrera de l’entitat. Una formació que no s’acaba als 12 anys, com passa amb la majoria de bèsties petites. “És una peça que per les seves dimensions i pes permet que un nen de 13 o fins i tot 15 anys no quedi malament. Això ens ajuda a fer millor la transició entre la Vibrieta i començar a tocar els tambors a la Vibria amb 16 anys”, recalca el Fran.

EL XUMET RESERVAT

Si parlem de la relació de l’entitat amb els més petits, no ens podem oblidar de l’acte tradicional en què els nens ofereixen el seu xumet a la Víbria com a símbol del seu creixement. Els inicis van ser també el 2006, després de veure com era un costum arrelat en peces com el Camell de Molins o la Víbria de Poblenou. Ho van adoptar pensant que seria un acte amb un format força reduït. De fet, en aquell moment ja existia la tradició de donar-li el

xumet al Nano capità, però això no va ser un impediment perquè la primera edició fos “un èxit absolut”.

L’acte ha anat creixent fins al deliri collectiu que es va donar l’any passat. Normalment, el ball donava per acabat l’acte i tornaven en cercavila fins a la casa de la festa. Però el 2022 el nombre de persones que els van seguir va ser tan elevat que van haver de fer un nou ball a la plaça de la Font i, tot i remarcar que havia finalitzat l’acte, un bon grapat d’aquestes persones els van acompanyar -amb cotxets inclosos- fins a la casa de la festa. Per comptar amb un inici i un final més pautat i per celebrar el seu 30è aniversari, enguany està previst que acabin l’acte amb un berenar de coca amb xocolata a la plaça del Rei.

A banda d’aquest acte, l’entitat ha estat tot l’any fent activitats pels seus socis i exsocis entre els quals destaquen un torneig de FIFA, una competició de pàdel, la sortida al jungle trek, el sorteig de la mona, les cerveses commemoratives o el dinar de família a l’Àncora. Pel que fa als actes oberts al públic, en aquesta Festa Major s’estrenarà una exposició de la seva història i també organitzaran dues xerrades sobre el folklore a Catalunya i la trajectòria de l’entitat.

MUTACIÓ DE LA PELL

Tot i això, el plat fort del seu aniversari

serà la tarda del primer diumenge de festes, el 17 de setembre. Aquell dia han convidat 10 bèsties de foc punteres a Catalunya per fer una cercavila entre la plaça de la Font i la plaça de les Cols. El recorregut servirà també per escenificar la mutació dels seus vestits. La cercavila la començaran amb membres de la Víbria que van dur la primera vestimenta i, en arribar a la plaça del Rei, s’hi afegiran els que han lluït només l’actual. El trajecte final el recorreran cadascú amb el seu vestit i a la plaça de les Cols s’acomiadaran d’ells per donar pas a la seva nova imatge dissenyada per l’ Edu Polo, confeccionada per l’Olivia Cris i pintada per Maria Teresa Gallego. Una presentació que prometen que fugirà dels estàndards habituals i buscarà ser “trencadora”. Sorpreses i foc per commemorar els 30 anys de la Serrallenca.

“ Per celebrar el seu 30è aniversari, enguany està previst que acabin l’acte d'ofrena de xumets amb un berenar de coca amb xocolata a la plaça del Rei”

L'ESPURNA DE LA FESTA

El Ball de Diables de Tarragona

Els

diables tarragonins van ser un dels principals agitadors de la Festa Major en els seus inicis i han mantingut aquest esperit en els

seus 40 anys d’història

Adrià Miró Canturri

És impossible deslligar el Ball de Diables de Tarragona de la Santa Tecla que coneixem avui en dia. No només perquè van formar part d’aquell grup de joves que van impulsar de nou el seguici, sinó perquè també estan darrere de qüestions com la Baixada de l’Àliga, la mamadeta, la samarreta de les festes o el seguici popular infantil. Elements indestriables de

la nostra Festa Major. Amb una primera referència de diables documentada el 1426, un grapat d’estudiants van decidir recuperar el Ball de Diables el 1983, quan el seguici començava a donar mostres de vida. Ràpidament, es van convertir en un dels principals dinamitzadors de la festa i el 1986 van decidir recuperar l’Àliga amb el suport de l’Ajuntament. De fet, es tracta d’una relació curiosa i que inclús alguns desconeixen. Potser per la

El Ball de Diables el 1984

MAJOR

seva naturalesa de foc la inèrcia els podia dur a reviure algun element de la mateixa tipologia, però es va triar l’Àliga, representant de la ciutat i present en els principals seguicis del país.

Precisament, aquesta peça s’ha convertit en un dels màxims exponents de la festa amb actes tan emblemàtics com la Baixada de l’Àliga. A més, la sortida nocturna del 21 de setembre va sorgir com un esdeveniment espontani, que cada vegada congregava a més persones fins que va esdevenir un punt clau del programa i de les festes.

LA IMATGE DE LES FESTES

Un dels altres elements característics de Santa Tecla que van impulsar els Diables de Tarragona va ser la samarreta de les festes. En un principi, comptaven amb un disseny propi, però a partir de l’any 2000 es va lligar la samarreta amb la imatge del cartell de Santa Tecla de cada edició. “La samarreta és una manera d’unir la festa amb la ciutat. Fa goig veure com s’ha convertit en un símbol identificatiu de la festa cada any i veure com tothom la porta”, remarca orgullosa Patricia Fernández, cap de colla dels Diables Infantils.

Aquest 2023 la imatge de la samarreta serà un dels moments més especials per tots els teclers i també pel mateix Ball

“ El Ball de Diables de Tarragona es va convertir en un dels principals dinamitzadors de la festa i el 1986 van decidir recuperar l’Àliga amb el suport de l’Ajuntament”

de Diables de Tarragona. El correfoc del dia de la Mercè, juntament amb la traca i els focs artificials a la Rambla Nova, és el colofó final de les festes i una de les cites imperdibles d’aquests dies. “És un moment trist perquè acaben les festes, però ens abracem tots i ens diem bon any”, explica Jose Mari Fernández, responsable de Relacions Internes a l’entitat. La Patricia també recalca que, com per molts tarragonins, “pels diables és quan comença l’any. Tenim dos caps d’any, el 24 de setembre i el 31 de desembre”.

LA

SÀTIRA A LES VENES

Entre els altres actes del programa, el Jose Mari i la Patricia subratllen l’ofici “per la tranquil·litat que hi ha”, la professó o la crida, on els diables sobresurten entre el públic com una gran taca verda.

Tanmateix, si hem de buscar algun altre moment de les festes on els diables prenen la veu protagonista, hauríem de fixar-nos també en el ball parlat que actualment té lloc el 22 de setembre. Els seus versots, plens de crítica i humor, es desenvolupen amb les notícies més destacades de l’any i asseguren que sempre acaben caient informacions d’última hora que s’han de fer encabir en el guió. Per a Jose Mari, el ball parlat “és un tret que ens diferencia de la resta” i assegura que es tracta del moment “per reivindicar les nostres idees”. En la mateixa línia, la Patricia creu que amb aquesta actuació poden fer durant uns minuts de la “veu dels ciutadans”, amb tota la ciutat i el panorama polític local observant-los.

A més, en el cas del ball parlat infantil, la Patricia explica que sempre van a dues residències per fer la mostra dels versots. Una iniciativa que busca apropar la festa a la gent gran, sobretot a aquelles persones que no poden assistir-hi durant els dies de celebració.

LA FORÇA DELS MÉS PETITS

A banda d’aquesta acció, el Ball de Diables Infantil ha sigut aquests anys un dinamitzador a l’hora d’obrir la festa a un ampli ventall de la població. El 1998, quan feia 15 anys que s’havia recuperat la versió adulta dels diables, van decidir anar un pas més enllà. “Si els adults poden fer-ho, per què no els nens?”, comenta la Patricia quan parla del moment en què es va decidir crear la secció infantil dels Diables. Amb aquesta, es podia permetre que “els nens també gaudissin de la festa des de dins”, ja que aleshores només hi podien participar a partir dels 16 anys. A més, cal destacar també que ja hi havia referències d’un Ball de Diables Infantil a l’Ermita de la Salut del 1922, un factor més que va impulsar la seva creació.

“ El Ball de Diables Petit va suposar el germen de Santa Tecla Petita i ràpidament altres membres del seguici van replicar els seus elements i balls a una mida més reduïda”

Com cada avenç dels diables, la seva acció va crear escola. Va suposar el ger-

men de la Santa Tecla Petita i ràpidament altres membres del seguici van replicar els seus elements i balls a una mida més reduïda. La confecció del Seguici Popular Petit no ha servit únicament perquè els nens es fessin més seva la festa, sinó que també ha format una pedrera per mantenir viva les tradicions al llarg dels anys. “Quan es fan grans i fan el pas veus el resultat de la feina i la transició”, destaca la Patricia, que sempre posa molt d’èmfasi en transmetre entre els més petits la idea del Ball de Diables com una gran família.

Pels 40 anys de l’entitat i els 25 de la secció, tenen preparada tota una nove -

tat. El dissabte 16 a les 21.30 hores, realitzaran la primera carretillada infantil que se celebra al Camp de Tarragona. La Patricia comenta que és un acte que no s’havia fet fins ara perquè suposa molt de foc i molta estona rodant, però els nens “s’hi van veure amb força i han assajat per poder-ho tirar endavant”. Una fita més per a l’entitat.

ANIVERSARI TECLER

A part de la carretillada infantil, el Ball de Diables ha programat un seguit d’actes per commemorar les seves quatre dècades modernes. El més important

Presentació pública del 40è aniversari amb la consellera Sandra Ramos

d’ells serà la presentació del nou vestit a la porta principal de l’Hospital Santa Tecla el 15 de setembre. La Patricia descriu el moment del canvi de vestuari com “un pas important perquè són la nostra senya identificativa”, mentre que el Jose Mari reconeix que “sempre és complicat aquest canvi i hi ha el dubte de si agradarà”. Tot i això, tots dos coincideixen en dir que són necessàries aquestes transformacions i estan convençuts de la bona rebuda que tindran.

Encara que no ens poden avançar com serà el seu disseny, obra d’ Edu Polo i finançat amb el suport econòmic de Repsol i una campanya de crowdfunding; avisen que faran una picada d’ullet al passat de la colla i a l’anomenat ‘model Camp de Tarragona’. Els vestits continuaran sent pintats, una de les característiques del que es coneix com el model penedesenc (el que segueix l’entitat), però “tenen alguna part que s’aproxima al del Camp de Tarragona”.

Sigui com sigui, el vestit promet seguir la línia disruptiva característica dels diables tarragonins. En les vestimentes predecessores ja va succeir, sobretot amb els primers que es van enfundar el 1983. En aquella ocasió, el color predominant era el rosa. De fet, diversos membres de la colla coincideixen que ha esdevingut un dels

“ Encara que no ens poden avançar com serà el seu disseny, obra d’Edu Polo... faran una picada d’ullet al passat de la colla i a l’anomenat ‘model Camp de Tarragona’”

vestits més estimats entre els seus membres. Al rosa de la primera dècada l’han seguit dissenys ben diferents, però que sempre han fugit dels cànons.

Tots els dissenys seran presents en un dels altres actes de celebració: la sortida commemorativa del diumenge 17 que es repeteix cada cinc anys. En ella, a banda d’ajuntar tots els vestits, també s’hi apleguen membres de l’entitat vinculats durant tota la història. “És un dia especial perquè et trobes amb la gent que fa temps que no ve, és un moment de retrobament”, descriu el Jose Mari.

Dins de les festes de Santa Tecla també seran els encarregats d’organitzar el dia 16 la 39a Mostra de Folklore Viu, anomenada “Retalls del vestit” perquè vol ser un recull dels elements que han inspirat els nous vestits. Alhora, el dimecres 20 després del Retaule de Santa Tecla s’oferirà una carretillada especial. Però aquests no són totes les activitats que s’han previst. Abans de començar les festes, concretament el dia 9 de setembre, van organitzar una gran jornada festiva per escenificar l’aniversari de l’entitat. L’assaig obert de l’Àliga va obrir el dia al matí, seguit de música de tota mena. “Hi va haver diferents ambients perquè tothom s’hi sentís còmode i tingués el seu moment”, remarca el Jose Mari. La rumba, l’indie,

DOS MODELS

Entre els balls de diables tradicionals trobem dos models: el de participació individual o model Camp de Tarragona, i el Model Penedesenc. En el primer, no hi ha un nombre fix de participants ni una estructura jerarquitzada. A més, pel que fa a la indumentària, és personal i amb les decoracions cosides i personalitzades. Com amb els vestits, la pirotècnia també l’adquireix el mateix diable. Un exemple del model són els Diables de Reus.

En canvi, el Model Penedesenc té una estructura molt jerarquitzada amb personatges com la Diablessa, el Llucifer o l’Arcàngel Sant Miquel. Aquest model incorpora el ball parlat amb els seus satírics versots. Al contrari que el model de participació individual, els vestits són tots iguals i pintats. Encara que els Diables de Tarragona actualment segueixen aquest model, tenen referències d’elements relacionats amb tots dos en els anys anteriors a la seva recuperació

Pintura dels vestits i actuació del Ball de Diables el 1984

la música dels 80 i els djs van ser el còctel perfecte perquè tot tarragoní pogués trobar el seu raconet en la festa d’una entitat elemental per la nostra Santa Tecla.

UN CARTELL ECLÈCTIC PER GAUDIR FINS A L’ÚLTIM SEGON

El cartell de les festes de Santa Tecla és un dels secrets més ben guardats durant les setmanes abans de ser desvetllat

Adrià Miró Canturri

En el cas del d’enguany, es tracta d’un d’aquells cartells diferents, disruptius i que generen un fort debat entre detractors i defensors a les xarxes socials. El producte és obra del dissenyador tarraPepe Serra i pretén escenificar un dels moments més emotius de les festes, la traca i els focs artificials al Balcó del Mediterrani que posen punt final a Santa Tecla. Un instant que el mateix dissenyador defineix com “un moment molt especial, on totes les persones que han gaudit de la festa viuen juntes aquest darrer

A l’hora de descriure el moment en què va rebre la comanda de plasmar aquest acte, el dissenyador recorda que “va ser un encàrrec en el qual em vaig sentir molt còmode”. El Pepe Serra, però, va decidir fugir dels cartells més convencionals per utilitzar la seva “imaginació i ser força

“la imatge principal de cartell és una figura andrògina que busca arreplegar tots els participants de la festa”

Santa Tecla 2023

Tarragona, del 15 al 24 de setembre

Pepe Serra comenta que es tracta d’un instant de les festes on “els elements més icònics de la festa no prenen protagonisme i, per això, vaig decidir centrar-ho tot en una figura eclèctica que simbolitzés la unitat i la diversitat de les tecleres i teclers”. D’aquesta manera, la imatge principal de cartell és una figura andrògina que busca arreplegar tots els participants de els ulls “reforcen la idea de ser inclusius i representa l’emoció”.

Per una altra part, les onades del mar del cartell, que es poden veure des del balcó, representen “la connexió de la ciu-

Bona Festa Major de Santa Tecla!

QUI ÉS PEPE SERRA?

Pepe Serra és enginyer tècnic industrial per la URV, llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques , il·lustrador per l'EADT i Màster en Educació. Actualment, treballa com a il·lustrador, col·laborant amb agències de publicitat, premsa nacional i internacional il·lustrant portades i articles d'opinió. Pel que fa a la docència, exerceix de professor de comunicació gràfica a Barcelona per al departament d'educació de la Generalitat de Catalunya, és professor d'il·lustració a l'Escola Superior de Disseny de Barcelona i dirigeix també el postgrau en estratègies creatives en il·lustració i comunicació visual.

tat amb el seu entorn i com s’encarrega de connectar amb el present i el futur”. Tanmateix, els focs artificials d’aquell instant, que en el cartell estan reflectits en els ulls del personatge, “intenta capturar aquest sentiment i jugar amb la fugacitat de la vida i la importància de les experiències compartides”. Per rematar-ho, el fons negre de la imatge “ens porta cap a aquest últim moment nocturn”. Com cada any, aquesta imatge no apareixerà únicament en els cartells que trobem penjats per tota la ciutat, sinó que hi haurà una sèrie de marxandatge que també l’incorporarà i que estarà editat per diverses entitats de la ciutat. La samarreta del Ball de Diables, la bossa de la

Colla de Diables Voramar del Serrallo, el mocador de la Moixiganga, la totebag de l’Agrupació de Portants dels Nanos Vells, el ventall de Comerciants de la Via T, el domàs de la Fundació Estela i la polsera del Ball de Gitanes estaran presents als punts habituals de venda.

“Els focs artificials d’aquell instant, que en el cartell estan reflectits en els ulls del personatge”

Via de l’Imperi Romà, 11 - Tarragona 636 526 591 |info@d4ki.com www.d4ki.com

Necessites millorar la teva empresa i no saps com ferho? Busques solucions innovadores per diferenciar-te de la teva competència? No et preocupis, estem per ajudar-te!

A D4Ki t’oferim assessorament i solucions personalitzades, on en tot moment tindràs controlats els costos dels serveis contractats. Per això mateix tenim diversos plans de preus, en funció de les teves necessitats.

Serveis destacats:

• Estratègia i planificació: Desenvolupem una estratègia efectiva i un pla d’acció per aconseguir els teus objectius.

• Model de negoci: Dissenyem o millorem el teu model de negoci.

• Processos de treball: Dissenyem o millorem els teus processos de feina.

• Innovació: T’ajudem a diferenciar-te de la teva competència per aconseguir nous mercats de clients alhora que es millora la teva proposta de valor.

• Anàlisi econòmic i financer: T’ajudem a reduir els riscos financers que puguis tenir a la teva empresa.

• Digitalització: T’assessorem en quines són les millors solucions tecnològiques que millor s’adapten al teu negoci perquè siguis més eficient i més competent. També t’ajudem a analitzar aquelles dades perquè puguis treure’n un coneixement i així poder millorar l’empresa.

Perquè escollir-nos?

• Enfocament personalitzat per a satisfer les teves necessitats

• Compromís amb la teva satisfacció

• Experiència en diversos sectors empresarials

No deixis que el teu negoci es quedi enrere! Contacta amb nosaltres! Junts ho farem possible!

EL LLEÓ

LA MAJESTUOSITAT DEL SEGUICI TARRAGONÍ

L’última bèstia sense foc que es va recuperar va ser el Lleó i deu anys després també es va crear la seva versió reduïda, el Lleonet

Adrià Miró Canturri

La figura del Lleó, més enllà de ser senya de distinció de la ciutat, guarda una estreta relació amb la figura de Santa Tecla. A Tarragona, les referències d’aquest element durant el segle XV es trobaven a l’anomenada Roca de Santa Tecla, un carro de grans dimensions que explicava els diversos passatges de la patrona. En aquest cas concret, es tracta del passatge en què van llençar a la Tecla a les lleones -que no lleons-, però aquestes no se la van menjar. De fet, en el retaule hi ha aquesta escena representada amb la patrona i dues lleones als peus.

Amb la recuperació de balls i bèsties a finals del segle passat, el Lleó va ser l’últim element sense foc en aparèixer en escena. L’Associació de Veïns Verge del Carme volia formar part de les festes i la Comissió Assessora del Seguici Popular els va proposar recuperar aquesta figura el 1993. L’encàrrec el va agafar l’escultora Dolors Baena , però va tenir algunes complicacions en el procés. “Vam presentar el projecte a l’Assessora i no va agradar. El Lleó no tenia aquest posat majestuós i seriot que té actualment”, relata Francesc Martorell, actual cap de

“En el retaule de Santa Tecla hi ha aquesta escena representada amb la patrona i dues lleones als peus”

Colla de l’Associació de Portants del Lleó de Tarragona.

Les modificacions van fer un gir de 180 graus a l’element i el van convertir en una de les bèsties que imposen més solem -

nitat i respecte del seguici. En aquesta presència final que ha tingut el Lleó destaquen els seus ulls penetrants. El seu esmaltat és obra de Judith Guinovart. A més, el disseny de la seva corona, de Joan Serramià , està plegat de detalls, amb la presència de totes les bèsties del seguici excepte la Víbria (també de 1993) i el Griu (2014).

UNA ASSOCIACIÓ FAMILIAR

Encara que l’Associació de Veïns Verge del Carme van ser els encarregats de recuperar el Lleó, el Francesc explica que un “buit” a l’associació els va deixar “desemparats”. Aleshores, van registrar l’Associació de Portants del Lleó Tarragona perquè es fes càrrec de l’element. El canvi, però, no va fer que la bèstia es distanciés del barri. “No ens hem desvinculat mai del barri. Quan són les festes, hi fem una de les poques sortides extres”, destaca el cap de Colla. Com que el Lleó representa la ciutat, les seves sortides fora de Santa Tecla estan molt protocolaritzades i és complicat veure’l voltar pel país, com sí que passa amb les bèsties de foc. Entre les poques sortides fora de la Festa Major, l’entitat destaca la que es va realitzar per celebrar la declaració de Patrimoni de la Humanitat a la ciutat -primer cop que actuaven en hivern- o la primera sortida fora de Catalunya l’any 2022 a Ontinyent (País Valencià).

L’associació no només manté el lligam amb el barri dels seus inicis, sinó que també té un marcat caràcter familiar. El Francesc recorda que durant els primers anys de vida del Lleó “l’Ajuntament dona-

“Un dels millors exemples del pas recent pel Lleonet són tres germans: la Nur (11 anys), el Kais (10 anys) i l’Àidan (7 anys)”

va molt pocs vestits”, un fet que obligava a actuar en un format reduït. A més, a causa de la falta de gent, havien de demanar a amics i companys que els donessin un cop de mà per treure’l en algunes ocasions.

Tot i això, el cap de Colla explica que als 10 anys van decidir canviar els seus vestits: “eren d’una espècie de seda que provocava molta calor i també es cremava fàcilment amb les espurnes. Vam aprofitar que l’Ajuntament en pagava alguns més i la gent que volia unir-se se’ls va pagar”. El creixement de l’entitat ha sigut exponencial i ara mateix està al seu límit. El Francesc remarca que des de la seva creació ningú ha marxat de l’associació i no volen acabar amb torns rotatius. Per això, la majoria de les noves incorporacions provenen de la pedrera del Lleonet o en alguns casos de l’entorn proper. Actualment, gaudeixen d’una “bona fornada de joves que des de fa dos anys comencen a tirar endavant amb tot i regeneren el Lleó”.

UN

LLOC PELS MÉS PETITS

La creació del Lleonet, que enguany

celebra el seu 20è aniversari, també va mantenir aquests lligams familiars que caracteritzen el Lleó. En el moment d’impulsar-lo van haver d’ajuntar fills, nebots, amics o gent del barri per bastir la primera generació de portants. Un grup de nens que han crescut i han deixat pas a noves incorporacions que els han agafat el testimoni.

Un dels millors exemples del pas recent pel Lleonet són la Nur (11 anys), el Kais (10 anys) i l’Àidan (7 anys). Tres germans que van anar a parar al Lleonet quan un amic dels seus pares els va oferir venir a l’entitat.

Tots tres han portat alguna vegada el Lleonet i somien en portar el Lleó quan creixin. De fet, la Nur ja no pot anar sota de la figura petita per les dimensions de l'element. “El Lleonet és la bèstia més petita del seguici i, quan els nens creixen una mica, ja no el poden portar”, assenyala el Francesc. El problema és que l’impàs entre dur el petit i poder participar activament al gran és força ampli. Una circumstància que complica aquest relleu, encara que intenten mantenir els seus membres actius amb tres anys d’acoblament a partir dels 16.

En el cas de la Nur, recorda que portar una bèstia de Santa Tecla la feia sentir especial i reconeix que ho trobarà a faltar. Tots tres ens expliquen que baixar per les escales de la Catedral és una de les fites més divertides pels portants. L’any passat va ser l’últim any en què la Nur va gaudir d’aquella sensació, però ho va poder fer amb un factor especial. L’acompanyant a l’interior del Lleonet va ser precisament el seu germà Kais, que aquest 2023 també viurà el seu últim Seguici Petit. Després d’això, dins de la família únicament quedarà l’Àidan com a portant. Encara que de moment només ha estat a les potes del darrere del Lleonet (les de davant suporten més pes), ja espera el seu moment per afrontar nous reptes i seguir el camí dels seus germans.

MOMENTS PER RECORDAR

LES DADES DE L'ELEMENT

La figura del Lleó està construïda amb fibra de vidre i polièster, però el que li dona aquest color característic i bona part del seu pes són els 45 kg de pols de llautó. Les seves dimensions són 1,8 metres d’alçada, 80 centímetres d’amplada, 2,5 metres de llargada i un pes total de 102 kg. Pel que fa al Lleonet, compta amb les mateixes característiques de construcció que la seva versió adulta a excepció de la pols de llautó, per rebaixar el pes. En el seu cas, l’estructura està pintada. A més, la corona no porta gravada els elements del Seguici, com sí que passa amb el gran.

Entre els moments especials a la colla, la Nur es queda amb el dia en què gent de fora de l’entitat pot entrar dins del Lleó. “Em fa il·lusió veure com altres persones també tenen l’oportunitat de portar-lo”, assegura. En canvi, el Kais reivindica la baixada per les escales de la Catedral com el momentàs del Lleonet i l’Àidan reconeix que li encanta quan els nens pengen els seus xumets a la bèstia.

Pel que fa al Francesc, destaca un dels moments més tranquils de la festa, amb un punt de nostàlgia. “La majoria et dirà que l’entrada del braç és el seu moment preferit, però per mi el més emotiu és quan anem a ofici. Ets tu, la bèstia, la banda i el carrer”, descriu. El cap de Colla també recorda que fa 20 anys hi havia molta menys gent i aquesta solitud al carrer era més present. Com sabien que hi havia poc públic, es relaxaven una mica més en el seu tradicional esmorzar d’espineta amb caragolins a les 7:30, que se segueix celebrant avui dia. “Entre xupito i xupito de Chartreuse ens adonàvem que anàvem tard i havíem de sortir corrents. Sort que els més joves no venien a esmorzar i, quan arribàvem, ja l’havien tret”, rememora somrient.

Enguany, celebren tots aquests records que conformen les tres dècades d’història del Lleó i els 20 anys del Lleonet. El vermut musical de diumenge 10 de setembre, l’elaboració d’un tríptic per explicar les característiques de la figura a les escoles, el marxandatge infantil i l’exposició a l’Espai Kesse serviran per encapsular la trajectòria d’una de les figures més distingides del nostre seguici.

Descobreix per què és millor comprar es teui Phone, iPad o Mac a Mercor. Tria l'opció de pagament que més t'interessi, paga menys en lliurar el teu antic dispositiu aprofita el ser vei de configuració gratüit amb els nostres tècnics cer tificats per APPLE.

TARRAGONA OMPLE ELS CARRERS DE FESTA

Entre el 15 i el 24 de setembre se celebraran actes de tota mena per la Festa Major de Santa Tecla

Adrià Miró Canturri

Santa Tecla torna un any més amb un programa farcit amb més de 400 actes L’edició de 2023 comptarà com sempre amb actes tradicionals, música per tots els gustos o diversos espectacles. Tot i això, la Festa Major incorporarà algunes novetats, principalment a través de les enti-

tats que estan d’aniversari. A més, el Parc Francolí passarà a ser un dels nous punts neuràlgics de les jornades musicals.

Encara que hi haurà actes previs a l’inici de festes, el 15 començarà la programació pròpiament dita i s’allargarà fins al 24 de setembre, com és habitual. Tant el dia de Santa Tecla com la Mercè gaudiran probablement d’una gran afluència de

públic, pel fet que aquesta recta final de les festes caurà en cap de setmana.

BUFAR LES ESPELMES

Les entitats que compleixen anys aquest 2023 li donaran gust a les festes, aportant noves activitats que fugen de les que trobem normalment. Una d’elles és la Banda Unió Musical, que celebra 30 anys amb l’espectacle SALS3O. Serà el divendres 15 de setembre quan la banda tocarà ritmes llatins per aixecar tothom de les seves cadires al Camp de Mart. A banda d’aquest acte, també organitzaran un vermut el diumenge 17 a la plaça de les Cols.

El Lleó encetarà el seu 30è aniversari amb un vermut el diumenge 10 al Parc Saavedra. Més enfocat a reivindicar el seu llegat, l’entitat organitza actes com la presentació del seu tríptic el 12 a la Casa del Mar o l’exposició dels 20 anys del Lleonet a l’Espai Kesse.

La Banda Unió Musical celebra els seus 30 anys al Camp de Mart

Els altres dos membres del seguici que compleixen anys són la Víbria (30) i el Ball de Diables de Tarragona (40). Tots dos posaran foc, música, divulgació i la presentació dels nous vestits a la Santa Tecla d’enguany. Pel que fa als diables, el dissabte 9 organitzaran una gran festa al passeig les Palmeres, que comptarà amb diversos estils musicals durant tot el dia. El dimecres 15 mostraran els seus nous vestits davant de l’Hospital Santa Tecla, organitzaran el 16 la 39a Mostra Folklore Viu titulada “Retalls del vestit”, el mateix dia els Diables Infantils faran la seva primera carretillada pels seus 25 anys, el 17 celebraran l’actuació commemorativa al Cós del Bou i el 20 els grans també faran una carretillada especial.

La Víbria no es quedarà enrere. L’Espai Turisme acollirà la seva exposició sobre les seves tres dècades d’història, clouran l’acte dels xumets amb coca i xocolata la plaça del Rei i faran una gran cercavila de foc amb 10 convidats de fora el 17 de setembre. Aquell dia també servirà per escenificar el seu canvi de vestits, duent durant la cercavila les altres dues pells que els han precedit.

Una de les cites festives que més han

“El Parc Francolí serà l’escenari dels concerts del primer cap de setmana de festa. Els plats forts: The Tyets i La Fúmiga”

fet riure tots els teclers, el Ball de Dames i Vells, també estarà d’aniversari. En el seu cas, amb un atípic 40 + 3 degut a les Santa Tecles complexes que hem viscut fins ara. La celebració estarà basada en un espectacle especial amb nous vestits i escenografia. Entre el 21 i el 23 de setembre es realitzaran 11 passis a la plaça Dames i Vells, pels quals es vendran unes 4.500 entrades a tres euros. Per un altre costat, el Cor Ciutat bufarà les espelmes del seu 40è aniversari amb un concert a l’església Sant Antoni de Pàdua (antics capiutxins) el diumenge 17.

DESCENTRALITZAR LA FESTA

La descentralització de les festes ha sigut un dels principals objectius en els últims anys. Aquest 2023, les activitats sortiran el primer cap de setmana del casc antic amb els espectacles familiars davant els Centres Cívics de Sant Salvador, Torreforta, Bonavista i Sant Pere i Sant Pau, i el Traditrenet tornarà a recórrer tots els barris de Ponent, Sant Salvador i Sant Pere i Sant Pau portant la mú-

sica dels grallers locals. A més, el Centre Cívic de Bonavista acollirà el dia 20 el Ball de Sebastià Castillo.

Tot i això, si parlem d’ampliar l’àmbit d’actuació de la festa, la principal novetat serà la presència del Parc Francolí com a nou pol d’atracció teclera. “Ens hem volgut expandir dins de la ciutat. No volíem concentrar l’activitat festiva i musical dins del casc antic i als seus voltant. Per això, s’ha buscat una nova ubicació”, comenta la consellera de Cultura, Sandra Ramos.

El Parc Francolí serà l’escenari dels concerts del primer cap de setmana de festa, que disposen d’un horari força familiar per gaudir-lo amb tots els de la casa. Durant la nit del 16, la festa anirà a càrrec dels ritmes alegres de La Cosina i del popular grup valencià de La Fúmiga Serà l’endemà quan les famílies tinguin el seu espai, amb uns concerts que començaran a les 18.00 de la tarda. El jove grup barceloní d’Arc de Triomf encetarà la cita i la rematarà el grup de moda del panorama musical català, The Tyets

El Parc del Francolí també serà el lloc on transcorri el principal concert de “l’empalmada”, la nit del 22 al 23. La música més mainstream deixarà d’estar ubicada al Camp de Mart i anirà a parar a aquesta nova ubicació. Paral·lelament, la revetlla clàssica amb l’ Orquestra Charlotte al Balcó, les orquestres Comandants de Tros i Allioli a la plaça de la Font i el punk-rock a les Barraques seran les altres opcions musicals de la revetlla.

L’últim acte a aquest nou espai serà la nit del 23 amb la gran nit de música emergent, una de les nits més eclèctiques de la festa. L’esdeveniment està emmarcat en una de les 12 semifinals del Sona9, el festival musical que organitza Enderrock i que es distribueix per tot el país.

EL SO DE SANTA TECLA

A banda dels concerts del Parc del Francolí, Santa Tecla tornarà a estar marcada per una àmplia oferta musical. Una de les cites habituals de les festes serà de nou la Terrasseta al parc Saavedra entre el 14 i el 17. Durant aquests dies, l’espai oferirà cinema a la fresca, xerrades, circ i música amb una clara presència femenina. Per un altre costat, l’ Espai Barraques començarà a sonar el 21 de setembre i s’allargarà fins al 24. Josetxu Piperrak o Tribade seran alguns dels plats forts de

“Oriol Grau serà el pregoner i l’encarregat de donar el tret de sortida als dies més especials de l’any pels tarragonins”

les tres nits de concerts, que clouran amb el vermut i tardeig de l’últim diumenge. Entre les altres activitats musicals, podem trobar de tot. Diversos vermuts musicals els caps de setmana, el flamenc contemporani de l’espectacle Máquinas sagradas, el concert de Joan Dausà al Camp de Mart el 16, el Concert d’Orgue i Cornamusa a la Catedral el dia 19, l’adéu de la mítica orquestra Girasol el 23, una Trobada de Gaites i Cornamuses organitzada per Sons de la Cossetània el 24 i les múltiples revetlles dels dies més assenyalats amb concerts simultanis a diferents punts de Tarragona.

El pregoner d'enguany serà el polifacètic i inimitable Oriol Grau

Piperrak serà un dels plats forts de Barraques

ACTES TRADICIONALS

Com cada any, les festes començaran el 15 de setembre amb la Crida , però fins el 21 de setembre no s’iniciarà la Santa Tecla més tradicional. Oriol Grau serà el pregoner i l’encarregat de donar el tret de sortida als dies més especials de l’any pels tarragonins. El conegut actor, guionista i cantant està vinculat a la Festa Major des dels inicis del seu retorn. El 1981 va contribuir a la recuperació del Ball de Dames i Vells, del qual encara forma part com a actor i Mestre de Ball. Entre els múltiples projectes en què ha estat implicat, també destaca la seva col·laboració en l’inici de la Sala Trono el 2003, la seva participació en sèries d’èxit com Plats Bruts o la representació del personatge de Palomino. La tronada i l’arrencada de Gegants seran els actes posteriors que acabaran d’encetar les festes tradicionals.

La Baixada de l’Àliga d’aquella mateixa nit tindrà la seva continuació amb música a l’Espai Barraques i l’actuació de PD Peting a la plaça del Rei, que començarà a les 12.30 de la nit. L’endemà serà per fi el moment en què podrem veure la primera cercavila i els versots i parlaments dels balls parlats.

“L’Anada a Ofici, la Tanda de Lluïment a la plaça de la Font i la diada castellera amb les quatre colles tarragonines donaran vida al matí del 23”

TEATRE DE FESTA

Santa Tecla també tindrà lloc pel teatre. A banda del concert de la Banda Unió Musical i el de Joan Dausà al Camp de Mart, el Teatre Metropol acollirà, entre altres propostes, la Nit de dansa Jaume Guasch amb l’espectacle Fiblades, el dia 17. Tot i això, l’altre gruix d’actuacions se concentraran al Teatre Tarragona amb una programació festiva del 16 al 21 de setembre. El primer cap de setmana acollirà la Marató de Donació de Sang i Plasma i la III Gala Benèfica de Todos en Azul: Aladín, un musical genial. Dilluns 18, tindrà lloc la pre -

Ficats de ple en el dia de la patrona, els més matiners (o els que encara tenen corda per estona) recorreran els carrers de la ciutat acompanyant el toc de matinades.

L’Anada a Ofici, la Tanda de Lluïment a la plaça de la Font i la diada castellera amb les quatre colles tarragonines donaran vida al matí del 23. La tarda del dia de Santa Tecla serà el moment clau. Després de no poder realitzar l’entrada del braç a la Catedral en el seu format habitual durant els últims tres anys, arribarà un dels moments més estimats de les festes. El Seguici Popular transitarà pels carrers de Tarragona fins a arribar a aquest instant àlgid de la festa, esperant que les circumstàncies meteorològiques no ens tornin a espatllar el gran acte de l’’any.

El dia de la Mercè clourà les festes amb

sentació del documental Castelleres, amb guió i direcció de Maria Roig, que mostrarà el paper fonamental que les dones han jugat en el món casteller i com ha estat i és la seva participació. El dimecres 20 un altre documental prendrà el relleu: Una ciutat de mussols (Tarragona era una festa?). Escrit i dirigit l’any 2021 per un equip encapçalat per Oriol Grau, la peça recull testimonis de la vida LGTBIQ+ de Tarragona durant el tardofranquisme i l’inici de la Transició i homenatja a les persones que van lluitar per les llibertats.

una de les cites castelleres més emblemàtiques. La diada a la plaça de les Cols i el pilar caminant fins a l’Ajuntament. Com en cada edició, aquesta serà la tercera actuació castellera de les festes: la diada del primer diumenge amb Xiquets de Tarragona, la Colla Jove, la Vella de Valls i Castellers de Vilafranca , la diada de Santa Tecla i la de la Mercè.

La imatge d’enguany de Santa Tecla serà la que posi de nou punt final a la Festa Major i ens faci despertar la nostra faceta més emotiva. El correfoc amb diables i bèsties de tota mena i la traca amb les corredisses per la Rambla Nova desembocaran en l’espectacular castell de focs a Balcó del Mediterrani. El ‘Visca Santa Tecla’ i els tres trons donaran per acabada la marató d’activitats a la ciutat.

Consulta AQUÍ la programació completa de Santa Tecla

TARRAGONA

VIÑUALES ES REUNEIX AMB PERE ARAGONÈS I

RECLAMA MÉS HABITATGE PÚBLIC

L'alcalde també ha posat èmfasi en la necessitat d'impulsar l'àrea metropolitana del Camp de Tarragona

L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, ha reclamat al president del Govern, Pere Aragonès, la construcció d’habitatge públic a la ciutat i l’impuls de l’àrea metropolitana del Camp de Tarragona. Aquests són els dos temes principals que el batlle ha posat sobre la taula en la reunió mantinguda al Palau de la Generalitat. En una compareixença posterior, Viñuales ha assegurat que Aragonès s’ha compromès a tirar endavant les dues propostes. D’altra banda, l’alcalde ha avançat que des del consistori es podrien prorrogar les normes subsidiàries d’urbanisme, amb la previsió que el nou POUM no estigui aprovat abans del 2025.

Segons Viñuales, Aragonès ha reconegut que la del Camp de Tarragona “és la segona àrea metropolitana de Catalunya”. Per això, les dues administracions s’han compromès a impulsar-la planificant amb visió territorial qüestions com l’habitatge públic o el transport.“L’hem de definir des d’una perspectiva més àmplia”, ha manifestat l’alcalde, que també ha valorat positivament l’arribada del tramvia els pròxims anys, però ha advertit que cal planificar el transport “d’una manera diferent”, tenint en compte tot el territori. Pel que fa a l’habitatge, el batlle ha rebut el “compromís” d’aragonès en avançar en la construcció d’habitatge públic. En aquest sentit, l’Ajuntament de Tarragona ha ofert solars de la ciutat a l’Incasòl.

SANTA TECLA TINDRÀ ENGUANY LA ‘BUTXACA DE LES

FESTES’

Se n’han fet 1.750 unitats que es lliuraran en cada compra igual o superior a 15€ a l’estand de Festes

Les conselleries de Neteja Pública i Cultura s’ha posat d’acord per tirar endavant un nou producte, la Butxaca de les Festes, amb una edició molt limitada i fet sota el paràmetre de la sostenibilitat i el reciclatge. Aquesta proposta vol ser un exemple des de l’Ajuntament de “reaprofitament dels nostres recursos i alhora de conscienciació als més petits de la importància del reciclatge i el consum sostenible” ha destacat la consellera de Neteja, Sonia Orts, qui ha aportat el pressupost per tirar endavant la iniciativa, d’uns 18.000€.

La consellera de Cultura, Sandra Ramos, ha destacat la importància d’aquesta iniciativa, “que enguany fem com a prova pilot, però que ens fa molta il·lusió poder compaginar cultura i reciclatge, festes i medi ambient, sent alhora un projecte que promou la inserció de llocs de treball nous, des del principi fins al final”. La Butxaca de les Festes és un nou moneder que serveix per guardar-hi i transportar el progra -

ma de les festes durant tots els dies sense que es faci malbé; un producte que, a posteriori, pot tenir múltiples funcions: estoig per a bolígrafs, necesser, etc. És un producte versàtil i funcional. Incorpora un mosquetó per a poder-lo lligar en bosses, motxilles, etc.

EL MERCAT CENTRAL DE TARRAGONA INSTAL·LA

UN

CUB GEGANT AMB LES FIGURES DEL CARILLÓ

Està ubicat a la porta principal de Plaça Corsini i pretén donar l’oportunitat als més petits d’apropar-s’hi i fotografiar-se amb els elements festius

El Mercat Central de Tarragona ha impulsat per Santa Tecla una novetat dirigida al públic més familiar. Es tracta d’un cub gegant amb les figures del Carilló que es troba instal·lat a l’accés principal del mercat a Plaça Corsini, sota el mateix Carilló. L’objectiu de la iniciativa és donar l’oportunitat als més petits i a les seves famílies d’apropar-s’hi i poder foto -

grafiar-se amb els seus elements festius des d’una distància molt curta.

La presidenta de Mercats de Tarragona i consellera de Comerç de l’Ajuntament de Tarragona, Montse Adan, ha destacat que “el Carilló s’ha convertit des del seu naixement en un punt de trobada icònic i molt popular entre els més petits. El seu èxit enriqueix encara més l’històric edifici del Mercat Central i iniciatives com aquest cub gegant pretenen dinamitzar encara més el seu entorn i posar en valor la implicació del Mercat i dels seus paradistes amb el teixit cultural, social i festiu de la ciutat”.

L'AJUNTAMENT DE TARRAGONA INTENSIFICARÀ EL PATRULLATGE A LA PART BAIXA

L'Ajuntament de Tarragona intensificarà el patrullatge al barri del Port per reforçar la seguretat a la zona, davant les constants queixes dels veïns. De fet, el consistori es ve reunir d'urgència amb l'Associació de Veïns del Port, després que un home matés un altre davant l'estació de trens. Amb l'objectiu d'incrementar la seguretat al barri del Port, el consistori també s'ha compromès a intensificar les inspeccions als locals de la Part Baixa per garantir que no es vengui alcohol fora de l'horari establert. "Estem molt pendents d'això, perquè sabem que és un focus important, ja que fan incrementar la perillositat de la zona", ha afirmat el regidor de l'Ajuntament de Tarragona, Berni Álvarez.

també ha informat els veïns del barri que la figura de la policia de proximitat "està molt avançat" i ha assegurat que el consistori té previst "tirar-ho endavant al més aviat possible". A banda de la seguretat, durant la reunió, també s'han tractat altres temes que afecten els habitants d'aquesta zona de la ciutat com és la neteja de la via pública, la problemàtica envers els coloms, així com les actuacions per acabar amb les inundacions, previstes al Pla Integral de la Part Baixa de Tarragona.

EL MUSEU D'HISTÒRIA DE TARRAGONA REPRÈN LES ACTIVITATS AL SETEMBRE

Una ruta medieval, la peça del mes i una activitat al voltant de la figura de Domènech i Montaner formen part de la programació del mes

Amb l’arribada del mes de setembre, Museu d’Història de Tarragona (MHT) reprendrà la programació d’activitats, després del descans del mes d’agost. La visita guiada Tarragona, ciutat medieval: lluita de poders, a càrrec d’Argos, és una de les novetats de la temporada. L’activitat, d’hora i mitja de durada sortirà de l’Ajuntament de Tarragona.

Al costat d’aquesta novetat, el cicle ja plenament consolidat Històries Amagades de Tarragona girarà al voltant del mausoleu modernista del rei Jaume I. L’especialista Álex Botella explicarà la història rocambolesca i el significat de les imatges que componen aquesta obra, encarregada a l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner a inicis del segle XX per acollir les despulles del sobirà. L’activitat es fa al pati del Jaume I de l’Ajuntament, dura 50 minuts. D’altra banda, el dia 6 de setembre a les 18 h, la Casa Castellarnau acollirà la presentació de la peça del mes (dins del cicle Quan els objectes parlen): un quadre de Santa Tecla del segle XVIII, que romandrà exposat a l’aparador de la mateixa Casa Castellarnau tot el mes de setembre. La presentació durarà mitja hora i l’entrada és gratuïta fins completar l’aforament.

MANUEL VÁZQUEZ, NOU CAP DE LA GUÀRDIA URBANA DE TARRAGONA

L’Intendent arriba al càrrec a l’edat de 53 anys, amb 31 anys de servei al cos policial

L’Intendent Manuel Vázquez (Tarragona, 1970) ha estat nomenat com a nou cap de la Guàrdia Urbana de Tarragona en substitució d’Enrique Fernández Ferreira, que s’ha jubilat després de 32 anys de servei. Vázquez, de 53 anys, forma part de la Guàrdia Urbana des de l’any 1992. És llicenciat en psicologia i té un màster en psicopatologia legal, forense i criminològica per la Universitat Internacional de Catalunya-UIC (2015) i un altre màster en gestió de projectes per la Universitat Internacional de València – VIU (2022). Els seus primers anys de servei, fins al 1998, va ser

Consulta les edicions anteriors escanejant aquest codi QR. On ens pots trobar?

agent de la Unitat de Trànsit i la Unitat d’Atestats. Com a caporal, fins al 2006 va estar a Trànsit i va exercir com a policia de proximitat i cap de torn. Ha estat 16 anys de sergent, fins que ha promocionat a intendent. En aquests anys, ha passat per la Unitat Barri de Ponent i ha estat sotscap i cap de la Divisió de Seguretat Ciutadana. Dels 31 anys de carrera a la Guàrdia Urbana, 24 han estat de comandament. Aquesta extensa trajectòria dins de la policia local i, que l’ha portat per moltes unitats diferents, li proporciona una visió molt acurada i global de la Guàrdia Urbana.

Organismes Oficials, Notaries, Registres de la Propietat, Cambres de la Propietat Urbana, Jutjats, Centres Mèdics, Clíniques Dentals, Centres Esportius, ITVs, Mercats Centrals, Biblioteques, Universitats, Cafeteries, Centres de negocis, Oficines i Clients.

· Edita: Catonline S.L.

· NIF: B-55620173

· Impressió: Gráficas Andalusí

· Dipòsit legal: T-141-2017

· Distribució: UNIMAIL

TARRAGONA

L’AJUNTAMENT DE TARRAGONA SERÀ PRESENT A LES III JORNADES

MODERNISTES ‘ELS PALLARESOS 1900’

Tarragona és un dels municipis signants del Manifest Jujolià promogut per l’Ajuntament dels Pallaresos

L’Ajuntament de Tarragona reforçarà la seva aposta pel món jujolià juntament amb el consistori dels Pallaresos amb la seva presència a les III Jornades Modernistes del Camp de Tarragona Els Pallaresos 1900 així com també en un conjunt d’accions que s’aniran desenvolupant i que es traduiran en un acord entre els dos consistoris.

La consellera de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, Sandra Ramos, i el regidor de Cultura de l’Ajuntament dels Pallaresos, Marc Prada, s’han reunit per tal de refermar aquesta aposta envers el modernisme i la figura de l’arquitecte tarragoní Josep Maria Jujol, que va néixer a Tarragona i està enterrat als Pallaresos i en ambdues poblacions té una obra molt destacada reconeguda pels experts en art internacional. “Tarragona és un dels municipis signants del Manifest Jujolià promogut per l’Ajuntament dels Pallaresos i el compromís amb aquesta figura és ferma per part

LA PROGRAMACIÓ TARDOR-HIVERN DELS TEATRES DE TARRAGONA COMPTARÀ AMB 33 ESPECTACLES

La programació de tardor hivern començarà el 7 d’octubre i les entrades es podran adquirir a partir del 6 de setembre

Els teatres municipals de Tarragona reprendran la programació d’arts escèniques de tardor-hivern amb 33 espectacles a partir de l’octubre. Entre els caps de cartell de la nova temporada destaquen ‘Cost de vida’ de Julio Manrique, el musical de Dagoll Dagom i ‘Picasso (Rey, monstruo y pallasso)’ de Rhum&cia. S’hi sumen altres propostes d’espectacles de música, òpera, teatre, circ, dansa i màgia, que ompliran els equipaments de la ciutat fins al 25 de febrer de l’any vinent. El públic general podrà comprar les entrades dels espectacles a partir del 6 de setembre, mentre que els abonats als teatres municipals podran fer-ho el dia anterior.

La programació comptarà amb diverses actuacions musicals, teatrals i de dansa, on es podrà veure la peça ‘Made Of Space’ de Guy Nader i Maria Campos, fruit d’una col·laboració amb el Mercat de les flors de Barcelona i el projecte benèfic de dansa inclusiva ‘Dansa per tothom’ en col·laboració amb col·lectius de la ciutat. De fet, l’apunt de cultura de proximitat es podrà veure al projecte ‘Música per tothom’ de les Joventuts Musicals de Tarragona i espectacles de quilòmetre zero d’entitats del Camp de Tarragona.

de l’Ajuntament de Tarragona”, ha destacat Sandra Ramos, que ha puntualitzat “l’aposta del govern envers la cura i la promoció del llegat modernista de la ciutat de Tarragona, tant de Jujol com d’altres autors”.

L’EMT I REPRESENTANTS VEÏNALS REALITZEN UN TRAJECTE SIMBÒLIC DEL NOU TRAM DE LA LÍNIA 55

La reordenació de la línia 55 s’ha treballat de forma conjunta estudiant les necessitats dels veïns i veïnes i les possibilitats de l’empresa Bus 55

L’Empresa Municipal de Transports de Tarragona (l’ EMT) conjuntament amb diversos representants veïnals de Mas d’en Pastor, Rodolat del Moro, Tarragona 2 i Sant Pere i Sant Pau han realitzat avui un trajecte simbòlic del nou tram de la línia 55 des de la nova parada de Josep Gramunt i Subiela (davant de l’escola Pax) fins a la porta del Campus Catalunya. Sonia Orts, presidenta de l’EMT, i Joan Manrubia, Gerent de l’EMT, han volgut acompanyar als veïns i veïnes en aquest primer trajecte simbòlic, de l’ últim tram de la línia 55 que uneix Tarragona 2 amb el Campus Catalunya.

La presidenta de l’EMT, Sonia Orts, apunta que “la reordenació de la L55 s’ha treballat de forma conjunta amb les associacions veïnals ajudant-nos, així, a marcar les prioritats que en aquest cas estan enfocades a donar servei als principals punts d’activitat i centres educatius del seu entorn” i, afegeix, “facilitar l’ús del transport públic és la fórmula per canviar hàbits en la ciutadania cap a una mobilitat més sostenible”.

DF actory LA SINGULAR FÀBRICA DE LA INDÚSTRIA 4.0

El Consorci de

la

Zona Franca ha impulsat aquest projecte que preveu créixer en els pròxims anys fins a convertir el polígon en el districte 4.0 de Barcelona

Adrià Miró Canturri

Una fàbrica que té un aspecte ben diferent al d’una fàbrica convencional.

D’aquesta manera podríem descriure l’estètica del DFactory, una iniciativa que neix del Consorci de la Zona Franca de Barcelona per donar forma a la indústria

4.0 a la ciutat. Només cal donar una volta per veure que aquesta fàbrica no és

com les que estem acostumats a veure en molts polígons o a la televisió. Els robots o les impressores 3D substitueixen aquella imatge d’indústria dura que poc a poc deixa de ser la predominant.

“Quan veus taules i cadires pots pensar que és una oficina, però sempre són empreses industrials. Alguns fabriquen aquí mateix i altres, tot i que ho fan fora, tenen aquí el departament d’innovació o

de calibració de robòtica”, explica el delegat especial de l’Estat en el Consorci de la Zona Franca, Pere Navarro

Per a ell, la indústria que es troba dins del DFactory és exactament la mateixa que hi havia fa 50 o 60 anys al polígon quan s’hi van instal·lar la SEAT o Motor Ibèrica: “llocs de treball de caràcter industrial”. La diferència és que en aquell moment s’hi fabricaven cotxes 600 i ara

qüestions de robòtica, intel·ligència artificial, impressió 3D o ciberseguretat, tots englobats dintre del concepte “indústria 4.0”.

UNA FÀBRICA TRANSPARENT

La fàbrica no és només curiosa per l’activitat que alberga, sinó per la seva mateixa estructura. Combina un marcat estil industrial de les antigues fàbriques amb acabats de vidre, interiors diàfans i l’última tecnologia en sistemes de construcció sostenibles. “És un símbol des del punt de vista arquitectònic. Ni a Barcelona ni a Europa coneixem edificis amb aquestes característiques”, destaca Pere Navarro.

Aquesta estructura de l’edifici fa que es puguin crear projectes conjunts entre empreses que no es coneixien prèviament i que estableixen una aliança per

“La diferència és que en aquell moment s’hi fabricaven cotxes 600 i ara qüestions de robòtica, intel·ligència

artificial, impressió 3D o ciberseguretat, tots englobats dintre del concepte

indústria 4.0”

compartir aquest espai. És a dir, s’hi crea una “gran comunitat d’empreses d’indústria 4.0” que no es queda tancada en els seus cubicles amb les parets de vidre. En el seu cas, comparteixen laboratoris, sales de reunions o zones comunes i també poden veure alguns dels projectes que tenen en marxa.

De fet, quan et passeges per DFactory pots observar algunes de les innovacions que s’estan forjant allí. Un cotxe elèctric que funciona amb un joystick, un braç mecànic, òrgans en 3D per poder practicar abans d’una operació complexa o les figuretes de rol fabricades amb un nou mètode. Un ecosistema amb diferents vessants que es retroalimenta entre si.

LA CAPITAL DE LA INDÚSTRIA 4.0

Pere Navarro defensa aquesta inversió 100% del Consorci de la Zona Franca al·legant que les institucions públiques “hem d’anar a l’avantguarda dels canvis” i que actualment les revolucions industrials són “permanents”. Destaca que aquesta transició cap a les noves indústries farà perdre alguns llocs de treball, però en crearà de nous per als joves que s’estan formant actualment i també per les persones d’una determinada edat que s’hauran de reciclar.

Ara mateix, l’actual edifici té aproximadament el 80% d’ocupació. Per aquest motiu, ja plantegen una segona fase al costat que permetrà comptar amb 100.000 metres quadrats. “Si ara ja és un referent, quan estigui acabada la segona fase serem una de les capitals mundials de la indústria 4.0”, argumenta. A més, explica que hi ha empreses interessades en invertir-hi, mentre altres empreses del polígon industrial estan marxant o s’estan adaptant. A llarg termini, la intenció seria convertir-lo “en el districte 4.0 de la ciutat de Barcelona, un símbol que impregni el conjunt del polígon i del país”. El caràcter de Barcelona també pot contribuir al creixement d’aquest pro -

jecte. Pere Navarro posa sobre la taula el teixit urbà potent, els bons equipaments educatius o el seu ecosistema industrial i econòmic. “Barcelona té tots els ingredients perquè et surti un plat que sigui el millor del món”, argumenta.

LA LOGÍSTICA TAMBÉ CANVIA

Entre els diversos esdeveniments que organitza el Consorci de la Zona Franca, el SIL és un dels darrers que es van celebrar. Es tracta d’uns dels majors referents en les fires de Logistica, Transport, Intralogística i Supply Chain, amb participants de 91 països de tot el món. L’edició en què complia 25 anys, el SIL va aglutinar presentacions mundials i va parlar sobre big data, la intel·ligència artificial per fer més eficients els recorreguts de les matèries primeres o la sostenibilitat.

El Premi al Millor Projecte Innovador del SIL se’l va endur la Incubadora Logística 4.0, que lidera el Consorci de la Zona

Franca. Pere Navarro apunta que es va decidir apostar per aquest projecte perquè la logística “és una activitat econòmica enganxada al territori i, per tant, no es pot deslocalitzar”. Si li sumem uns bons llocs de treball, tenim “llocs de treball de qualitat que es quedaran aquí”. La incubadora pretén fer créixer les empreses que acaben de néixer i, tot i que l’objectiu era tenir 25 empreses, actualment en tenen una trentena.

EL BNEW, A TOCAR

Un dels altres esdeveniments que tindrem pròximament és el Barcelona New Economy Week (BNEW), entre el 2 i el 5 d’octubre. Un fira que a més se celebra a l’edifici del DFactory i que tracta temàtiques encarades a l’economia 4.0. En la primera edició, fa quatre anys, s’esperava que el BNEW podria ser el missatge d’optimisme després de la pandèmia, però en aquelles dates la covid no havia donat

“aquesta transició cap a les noves indústries farà perdre alguns llocs de treball, però en crearà de nous per als joves que s’estan formant actualment i també per les persones d’una determinada edat que s’hauran de reciclar”

encara una treva i es va haver de fer en línia. Aquesta plataforma digital que es va emprar aleshores s’ha anat perfeccionant i ara permet que a l’esdeveniment assisteixin gent d’uns 140 països i tingui un format híbrid.

Durant aquests quatre dies, el BNEW reunirà més de 500 speakers que oferiran fins a 140 hores de contingut distribuïdes en 100 panells, sessions i debats. Aquest esdeveniment comptarà, a més, amb prop de 1.500 startups participants i amb una previsió de més de 12.000 assistents, que podran gaudir d'un complet programa de contingut estructurat en set verticals clau: Digital Industry, Proptech, Mobility, Talent, Sustainability, Health i Experience. Un esdeveniment que posarà una pedra més a la tasca de fer d’aquell espai el punt neuràlgic de la indústria 4.0.

TARRAGONA

DETINGUT EL LLADRE DELS PÀRQUINGS DE LLEVANT DE MÚSICS

I VALL DE L’ARRABASSADA

Alguns veïns van enxampar el lladre, que es va mostrar molt violent, i el van retenir fins a l'arribada de la Guàrdia Urbana

La primera setmana de setembre la Guàrdia Urbana de Tarragona va detenir el presumpte autor dels robatoris ocorreguts als barris de Llevant de Músics i Vall de l’Arrabassada en les darreres setmanes d’agost. “Aquesta detenció ens dona la tranquil·litat de saber que sigui la mateixa persona dels darrers robatoris en aquesta zona, perquè feia servir el mateix modus operandi” apunta la consellera, Sonia Orts. Els fets van ocórrer aquest diumenge 3 de setembre a la mitjanit, quan la Guàrdia Urbana va rebre la trucada d’una veïna del carrer Llorenç de Vilallonga informant de la presència d’una persona desconeguda rondant pel pàrquing comunitari, mentre observa vehicles.

Mentre esperaven l’arribada dels agents, alguns veïns van retenir el presumpte lladre, qui es va mostrar molt violent. Finalment, els veïns van declarar que era la mateixa persona que a la tarda havia robat una bicicleta de dins el garatge i també van manifestar que el maleter d’un vehicle havia estat forçat. Des de la Guàrdia Urbana i la mateixa consellera, s’apunta a una “operació amb èxit, gràcies a la col·laboració ciutadana i a l’efectivitat dels nostres agents” i destaca que des de fa una setmana aproximadament s’estava al damunt d’aquest tema “incrementant la vigilància i alterant a tots els veïns i veïnes”.

ELS CENTRES EDUCATIUS DE TARRAGONA, A PUNT PER A L’INICI DEL CURS ESCOLAR

Més de 19.400 infants i joves estan matriculats als centres educatius públics de la ciutat

Tarragona ja està a punt per a l’inici del curs escolar 2023-24. L’Ajuntament de Tarragona ha aprofitat l’estiu per dur a terme diverses reparacions en els centres educatius públics de la ciutat que, a partir d’aquest dimecres dia 6 de setembre, reobriran les portes a milers d’infants i joves. Aquest curs 2023-24, un total de 19.474 infants i joves de la ciutat estan matriculats als centres educatius públics de la ciutat: Les llars d’infants municipals acolliran 619 infants, el segon cicle d’Educació Infantil rebrà 3.405 alumnes, l’Educació Primària n’albergarà 8.357 i l’Educació Secundària Obligatòria 7093.

De les reparacions que s’han dut a terme al llarg d’aquest estiu als centres educatius públics de la ciutat destaquen les tasques de pintura en aules, passadissos i menjadors; la neteja de nombrosos patis i la instal·lació de parquet per millorar les instal·lacions de la llar d’infants El Ninot. També, amb la col·laboració de la conselleria de Neteja Pública, s’han retirat andròmines tant a escoles com a llars d’infants.

L’EMT COMUNICA EL TANCAMENT PROVISIONAL DEL PÀRQUING BATTESTINI

A partir del 7 de setembre, la zona regulada estarà inoperativa durant 15 dies pels treballs previs del projecte de l’Intercanviador d’autobusos

Abans de començar els treballs d’adequació del “PROJECTE D’INTERCANVIADOR D’AUTOBUSOS AL C. DEL DOCTOR BATTESTINI DE TARRAGONA”, que l’Ajuntament de Tarragona durà a terme durant els pròxims mesos, l’equip de Patrimoni Històric de l’Ajuntament iniciarà uns treballs previs per estudiar les afectacions al subsol. Aquests treballs consistiran en la realització d’una intervenció arqueològica a tot el llarg de l’espai que actualment ocupa la zona d’estacionament regulada del pàrquing Battestini.

Per aquest motiu, a partir del dia 7 de setembre, no es podrà accedir a aquesta zona d’estacionament regulat que romandrà inoperativa durant 15 dies, aproximadament. El “PROJECTE D’INTERCANVIADOR D’AUTOBUSOS AL C. DEL DOCTOR BATTESTINI DE TARRAGONA” compta amb finançament de Fons europeus Next Generation.

ELS GEGANTS MOROS PARTICIPEN A LA FESTA MAJOR DE

BLANCS I BLAUS DE GRANOLLERS

Ho han fet com a convidats d’honor a la Convidada dels Gegants de la ciutat de Granollers

MÉS DE 2.100 ALUMNES INICIEN

LES CLASSES ALS CENTRES EDUCATIUS DE LA DIPUTACIÓ AQUEST MES DE SETEMBRE

Els centres d’educació especial han arrencat el 6 i els centres d’Art i les Escoles i Conservatoris de Música ho fan el dia 12

Més de 2.100 alumnes iniciaran el curs entre els dies 6 i 12 de setembre als diferents centres educatius de la Diputació al Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès, una xifra que pot augmentar durant aquest mes de setembre, ja que les matriculacions encara són obertes. Els primers a començar el curs han estat els tres Centres d’Educació Especial (CEE): el 6 de setembre els CEE Sant Rafael a Tarragona, amb 123 alumnes, i CEE Alba a Reus, amb 67 alumnes, i el 7 de setembre, ho farà el CEE Sant Jordi a Jesús – Tortosa, amb 56 alumnes.

Enguany les Escoles d’Art i Disseny i les Escoles i Conservatoris de Música comencen les classes el 12 de setembre, una setmana abans que el curs anterior. Pel que fa a les matriculacions, a l’Escola i Conservatori de Música de la Diputació a Tarragona ja compten amb 528 alumnes inscrits, a la de Reus amb 347 i a la de Tortosa amb 300. Per últim, a l’Escola d’Art i Disseny a Tarragona, per ara, hi ha 275 persones matriculades, a Reus 132 i a l’Escola per l’Art i la Cultura a Tortosa i Valls arrenquen amb propostes artístiques diverses que s’aniran oferint durant el curs.

Els Gegants Moros de Tarragona van participar el 2 de setembre a la Festa Major de Blancs i Blaus de Granollers. Ho van fer com a convidats d’honor a la Convidada dels Gegants de la ciutat de Granollers

La Convidada és l’acte on els quatre gegants de la ciutat de Granollers conviden cada any els gegants d’una població per poder mostrar a la seva ciutat la cultura i tradició d’un conjunt de gegants triats per la seva importància i singularitat.

En rebre la invitació, la proposta va ser aprovada per la Comissió Assessora del Seguici Popular. Els gegants Moros han sortit en comptades ocasions sempre sota el criteri de la Comissió Assessora del Seguici atenent a raons històriques i de lligam dels nostres gegants amb els d’altres poblacions del país. Les darreres sortides que els Gegants Moros han realitzat fora de Tarragona han estat a Reus, amb motiu de la Capital de la Cultura Catalana 2017, a Constantí l’any passat pels 700 anys de l’arribada del Braç de Santa Tecla i el 75è aniversari de la recuperació dels Gegants Grossos i gegantons de Vilanova i la Geltrú el passat mes de juliol.

SALVADOR FÀ SERÀ EL PERPETUADOR DE LES FESTES DE SANTA TECLA 2023

La consellera de Cultura de l’Ajuntament ha destacat “la seva dilatada i reconeguda trajectòria dins la cultura popular de casa nostra”

Salvador Fà Vallverdú serà nomenat perpetuador de les festes de Santa Tecla d’enguany durant el tradicional acte de La Crida, que marcarà el tret de sortida d’aquestes festes 2023. Vinculat a la cultura popular per tradició familiar, el seu pare, Salvador Fà i Llimiana va ser un coreògraf i director de danses de reconeguda trajectòria, i ànima de l’Esbart Dansaire de Tarragona, a la que el Salvador pertany des de la seva fundació l’any 1982. Ha estat un dels principals impulsors del Seguici Popular en general, i ha participat activament en la recuperació del Ball de Gitanes, Ball de Serrallonga, el Ball de Pastorets i Ball dels Set Pecats Capitals, així com ha assessorat el Ball de Cossis i el Ball de Titans.

Graller en actiu durant els primers anys de la democràcia, Fà és membre de la Comissió Assessora del Seguici Popular des de la seva creació l’any 1991, i speaker habitual durant la tanda de lluïment del seguici el matí de Santa Tecla a la plaça de la Font. L’any passat va ser el comissari dels actes commemoratius dels 700 anys de l’Arribada del Braç de Santa Tecla a Tarragona.

FARMÀCIA

www.farmaciafernandezcabre.com farmatarraco farmacia.fernandez.cabre

Consell farmacèutic, prevenció de la salut i fitoteràpia

Seguiment de la pressió arterial i hipertensió

Preparació diària de la medicació

Anàlisis clíniques del metabolisme, risc cardiovascular i d’infeccions

Ajuda per deixar de fumar

Anàlisis dermatològiques i capil·lars

Dieta, control de pes i trastorns digestius

Productes de veterinària

COM A TARRAGONA, ENLLOC

El pilar caminant de Tarragona és el més destacat dins del món casteller, però

hi ha diverses localitats que també compten amb aquesta tradició

Adrià Miró Canturri

El pilar caminant s’ha convertit en un dels moments castellers més especials a la Festa Major de Santa Tecla. La tradició ha aconseguit que, més enllà de si el 24 de setembre cau en festiu, la plaça de les Cols, el seu recorregut i la plaça de la Font s’omplin de curiosos que necessiten veure aquesta particular estructura.

L'encant especial de l’estructura no rau en el fet de tenir un pilar que camina. De fet, és habitual que moltes colles entrin a plaça amb un pilar caminant o inclús tanquen les diades amb un pilar al balcó. Però això té poc a veure amb el que es pot presenciar a Tarragona el dia de la Mercè. Tal com explica Joan Boronat al seu llibre El pilar caminant. Fet diferencial tarragoní, “per tradició, seguiment, popularitat i es-

pectacularitat, no es veu enlloc més. En cap altre indret els pilars caminant pugen i baixen escales i es desplacen tants metres com a Tarragona”.

Boronat relata al seu llibre que la primera documentació que es té d’un pilar caminant a Tarragona és del 1841, encara que és d’esperar que la tradició es remuntés anys enrere. A més, pel que fa al recorregut, la pujada i la baixada de les escales de la Catedral, el particular paviment empedrat i costerut de la Baixada de Misericòrdia i l’extens trajecte el fan “singular”.

UNA MIRADA ENRERE

Al llarg de la seva història, el recorregut d’aquest pilar caminant s’ha anat modificant fins a comptar amb aquests 410 metres actuals. Inclús fins fa ben poc hi

havia el costum de fer entrar el pilar dins de la seu de l’Ajuntament. La primera vegada que això va succeir va ser gràcies a la Nova de Sant Magí, l’any 1964. A sobre, anys enrere també s’havia celebrat en alguna ocasió especial i el 23 de setembre, en lloc de fer-ho el 24.

Per raons òbvies, les colles que hi han participat no són les mateixes que les quatre d’avui dia. En els seus inicis, eren les colles dels pagesos i els pescadors les que elaboraven aquesta estructura. A finals del segle XIX i principis del XX van ser les colles vallenques qui van mantenir la tradició i el 1878 els Torraires de Montblanc també van ser-hi presents. Des de 1926, quan es creen els Xiquets de Tarragona, sempre les colles han sigut tarragonines excepte una ocasió. Les discrepàncies entre la colla tarragonina

“la primera documentació que es té d’un pilar caminant a Tarragona és del 1841, encara que és d’esperar que la tradició es remuntés anys enrere”

i l’Ajuntament van dur a que fos la Vella vallenca la que oferís el pilar caminant, després d’una diada amb les dues colles de Valls i els Nens d’El Vendrell. El 1970, la unió de la Nova i la Vella de Sant Magí formen els actuals Xiquets de Tarragona, que, després d’encadenar alguns fracassos van arribar per primera vegada a l’Ajuntament el 1979. A més, als

matalassers s’hi van afegir la Colla Jove el 1980, els Xiquets del Serrallo el 1989 i els Castellers de Sant Pere i Sant Pau el 1991. Els del barri mariner s’han convertit al llarg d’aquests anys en els autèntics reis del pilar caminant i, si aquest 2023 arriben als peus de l’Ajuntament, completaran el seu 26è pilar consecutiu.

D’ON

VE?

Si parlem dels seus inicis, Joan Boronat recull tres hipòtesis que podrien explicar el perquè d’aquesta tradició. La més versemblant és que els pilars caminant per les escales de la Catedral comencessin com una competició entre colles per veure qui feia l’estructura més complexa. En definitiva, un intent de fer un pilar millor i més espectacular que el de la teva colla rival.

Per un altre costat, també assenyala la hipòtesi de Josep Bargalló, que apunta que des de l’establiment del seguici popular els grups festius acompanyaven les autoritats en l’anada i tornada d’ofici. Aleshores, l’entrada dels castells a aquesta tradició va comportar que probablement fessin el camí amb un pilar.

Finalment, Boronat planteja una tercera hipòtesi. En aquesta s’explica que el pilar caminant tenia com a meta arribar fins al carrer l’Abat, on se situava la Taverna Cal Trip. Es tracta d’un dels establiments mítics de Tarragona, amb un propieta -

LA TRAJECTÒRIA DE LES COLLES

Els reis del pilar caminant són clarament els Xiquets del Serrallo, que porten 25 pilars seguits arribant i 27 exitosos dels 32 intents que han fet (84,44%). La segona colla amb millor percentatge és la Jove, amb 34 pilars finalitzats dels 41 intents (82,92%). Sant Pere i Sant Pau, que porten 7 anys seguits arribant a l’Ajuntament, han celebrat el pilar 24 de les 30 vegades que l’han provat (80%). En canvi, qui pitjor registre té, sobretot llastrat pels 9 primers intents fallits entre el 70 i els 78, és Xiquets de Tarragona, amb 35 de 51 i un 68,6%. En el seu cas, s’ha de tenir en compte que la tècnica no era la mateixa aleshores que avui dia.

ri amant dels castells i lloc de reunió de moltes entitats. Per tant, es planteja que podria ser un espectacle final en homenatge al propietari, com a pilar de comiat. Tot i que no sabem exactament quina és la teoria d’aquest pilar caminant, es pensa que en altres localitats també es podien tenir tradicions similars. Actualment, a Catalunya no n’hi ha cap que desperti una expectació o tingui una trajectòria similar al de Tarragona, però sí que en les últimes dècades han anat florint exemples com el nostre arreu del país.

G irona

A la capital gironina, es realitza un pilar caminant que també guarda cert element d’espectacularitat. En el seu cas, els Marrecs de Salt són els encarregats de pujar amb un pilar de quatre les extenses escales -90 graons i tres replans- de la Catedral de Girona per Sant Narcís. Aquesta tradició es va iniciar el 1997, seguint l’estela del pilar caminant tarragoní.

R eus

El pilar caminant de la tornada de Completes és una de les estructures de Xiquets de Reus més estimades i aclamades. La iniciativa es va estrenar el 1987 per Sant Pere i compta amb un recorregut que va des de la Prioral fins a l’Ajuntament, on giren el pilar i saluden el seu públic. Poc després d’arribar, s’encén la tronada.

El pilar per les escales de la capital de la Garrotxa és una tradició consolidada al municipi i una de les estructures més estimades pels seus. Els Xerrics d’Olot són els encarregats durant les Festes del Tura de pujar el seu pilar per les escales de l’església de Sant Esteve, a les quals se’ls treu la barana del mig perquè hi pugui cabre l’espadat.

A la localitat del Baix Gaià també tenen el seu particular pilar caminant, que el coneixen com “pilar per les escales”. Els Castellers d’Altafulla són qui el protagonitzen des de l’any 1975, encara que abans ja l’havien realitzat altres colles. Les anteriors referències daten del final del segle XIX, quan ho intentaven els Xiquets de Valls. L’estructura és present cada 11 de novembre (Sant Martí) i el seu recorregut va des de la plaça del Pou fins a la plaça de l’Església, un trajecte amb uns 40 graons i 100 metres.

Sitges

En el cas de Sitges, amb qui Tarragona comparteix patrona, el 1995 la Jove de Sitges va agar la tradició de celebrar un pilar caminant. Cada 23 de setembre el pilar baixa per les escales de la Punta des del petit promontori fins a la Fragata. Una imatge icònica amb l’església de fons i el mar al seu mateix costat. Anteriorment, els Castellers de Sitges ja havien baixat aquestes escales algun any, sense convertir-se en una fita fixa al calendari.

Gràcia

El pilar caminant d’aquest barri barceloní amb personalitat pròpia pretén ser un homenatge a la gent del Camp de Tarragona, que van portar el món casteller a les zones ‘no tradicionals’ com Gràcia. Des del 1998, els Castellers de la Vila de Gràcia recorren amb el seu pilar un camí des de la plaça del Sol fins davant de la seu del Districte de Gràcia. L’acte coincideix amb la Diada de Vigílies i va completar tot el trajecte el 1999 per primera vegada.

La capital del Garraf va encetar la tradició dels pilars caminant fa ben poc, el 2018. En aquell any, els Bordegassos de Vilanova van proposar dur un pilar de 4 des de la plaça de les Neus fins a l’Ajuntament, replicant la tècnica de les colles tarragonines. Uns 450 metres que en tan pocs anys han creat una gran expectació. L’espadat, que es fa el 5 d’agost amb motiu de la sortida d’ofici, ja forma part del protocol festiu. En total, l’han intentat quatre vegades i l’han aconseguit fer arribar en tres ocasions.

La candidatura de la Seu d’Ègara a Patrimoni de la Humanitat va ser l’espurna que va encendre la tradició del pilar caminant a Terrassa. El 2014, amb la intenció de fondre el món casteller Patrimoni de la Humanitat i aquest espai, els Minyons de Terrassa van decidir recórrer un trajecte de 400 metres des de la plaça de la Creu Gran fins a les esglésies de Sant Pere, la Seu d’Ègara. Un dels punts més especials és el seu pas per l’estret pont de Sant Pere, fet que li dona un encant especial a aquesta iniciativa que ha perdurat fins avui.

Xalet al C/Paranys

520.000€ (abans 650.000€) M²: 290 | Hab. 5 | Banys: 3

Casa-Xalet en venda a Cala Romana, d’uns 290 m² aproximats sobre un terreny de més de 1000 m². L’habitatge es distribueix en saló menjador d’uns 40 m², amb sortida a ampli i agradable porxo amb vistes al mar, cuina office reformada, 5 dormitoris i 3 banys. La finca disposa de garatge amb capacitat per a 2 cotxes i un ampli jardí amb zona de barbacoa. Recentment, s’han instal·lat tancaments d’alumini (Climalit) i persianes motoritzades, també disposa de Splits d’aire condicionat i sistema de calefacció de gas natural. Una de les millors zones de Tarragona, envoltada de natura, a un pas de la platja i ben comunicat amb el centre de la ciutat.

Pis al C/ Pere Martell

162.000€ (abans 168.000€)

M²: 93 | Hab. 3 | Banys: 2

Pis en venda de 93 m² aproximadament al carrer Pere Martell de Tarragona, perfecte per a aquells que busquen una llar pràctica i funcional. L’habitatge compta amb una còmoda sala d’estar amb llum natural, una cuina espaiosa, 3 habitacions amb armaris encastats i dos banys complets. Disposa d’aire condicionat per conductes i calefacció individual a gas. A més, també inclou un traster privat d’aproximadament 10m² per emmagatzemar objectes personals a la darrera planta de l’edifici. Finca amb ascensor construïda a l’any 2000.

Dúplex al C/ Ludwig Van Beethoven

359.000€

M²: 157 | Hab. 3 | Banys: 3

Fantàstic dúplex en excel·lent estat de conservació a la zona dels Músics de Tarragona. L’habitatge, de 130 m² aproximats, amb una terrassa de 20 m² que accedeix directament a la zona comunitària enjardinada on trobem una piscina i un espai de joc per als nens amb gronxadors, està distribuïda en planta baixa amb saló menjador amb accés a terrassa, cuina office i un lavabo. Sota l’escala que dona pas a la planta superior, hi ha un armari encastat fet a mida. A la planta primera hi trobem una suite amb bany i un bonic vestidor, 2 dormitoris més i un segon bany. El pis disposa d’aire condicionat amb bomba de calor per conductes. Plaça d’aparcament gran i traster. Vine a viure a una de les millors urbanitzacions de Tarragona, a una zona propera a la platja, familiar i tranquil·la.

Xalet adossat al C/

Antonio Vivaldi

650.000€ M²: 248 | Hab. 4 | Banys: 3

Fantàstica casa adossada en venda a la zona dels Músics de Tarragona. Aquest bonic habitatge es distribueix en: Planta baixa: Saló-menjador de 40 m² amb sortida a terrassa, cuina office i bany. Aquesta terrassa té accés directe a la zona comunitària on hi ha la piscina. Primera planta: Es distribueix en 4 habitacions (2 dobles) 2 banys (un en suite) totes totalment exteriors. A l’ultima planta trobem les golfes amb accés a 2 terrasses de 20 m² cadascuna, i una d’elles amb galeria. A la planta soterrània trobem un traster de 30 m² aproximadament i el garatge privat. Destaquem: Calefacció de gas, instal·lació de llum acabada de fer, electrodomèstics nous, tendals motoritzats, banys recentment reformats amb finestres i canonades canviades.

TOTS A LA FESTA!

Adrià Miró Canturri

Santa Tecla sempre és un moment especial per a tots els tarragonins i la iniciativa de la Festa per a Tothom permet que ningú es quedi fora d’aquests dies festius, amb una programació que cada vegada aplega més adeptes. Enguany, la festa gaudirà d’una edició especial, ja que un dels seus màxims representants, la Geganta Frida, celebra el seu cinquè aniversari.

La Festa per a Tothom va estrenar-se fa 33 anys i va començar a comptar amb la participació de DOW Chemical el 2001. De fet, DOW ha contribuït activament en el creixement d’aquesta festa que fa partícips els tarragonins amb capacitats diverses amb un interessant catàleg d’activitats.

Precisament, una de les figures més rellevants d’aquesta festa, la Geganta Frida, va ser fruit d’una idea de DOW Chemical pel 50è aniversari de DOW Tarragona ara fa 5 anys. Es tracta de la primer0a geganta de Catalunya adaptada per l’ús de persones sordes, cegues i/o en cadira de rodes i la idea de replicar la pintora mexicana en la figura es deu al fet que els seus valors representen la Festa per a Tothom. Ella és qui sempre obre la programació

d’aquesta festa i, per bufar les espelmes, ho fa acompanyada de diverses amigues.

Totes elles aniran de la Rambla Nova a la Plaça de la Font en cercavila festiva, on faran la ballada final.

Ja dins de la programació de la Festa Major, el dissabte 16 de setembre a les 11.00 hores se celebrarà l’acte de presentació de la Festa per a Tothom al Balcó del Mediterrani. L’espai triat i la indumentària de color fluorescent es deuen a la intenció de fer encara més visibles totes aquestes activitats i les persones que hi participen.

Tot seguit, la festa es traslladarà a un dels refugis que el Port de Tarragona ha cedit perquè persones amb capacitats diverses i els fungivers -participants que els acompanyen- tinguin un espai on fer un dinar de germanor.

La Festa per a Tothom tornarà a l’inici de què es coneix com la part més tradicional de Santa Tecla, a partir del 21 de setembre. Aquell dia seran al Cafè, Copa i Puro que precedirà una arrencada de gegants on la Frida serà present.

Finalment, el 23 de setembre, dia de la patrona, es tractarà d’un dels moments més especials. Tots els participants de la Festa per a Tothom es reuniran com és habitual a la cantonada de la Colla Jove per

seguir el Seguici Popular, la qual compta amb una aturada per fer els seus tradicionals balls en aquell encreuament. En acabar, el moment dels focs artificials tancarà aquestes jornades on tots els tarragonins podran gaudir de la seva Festa Major.

“Un dels màxims representants de Festa per a Tothom, la Geganta Frida, celebra el seu cinquè aniversari”

AMPARITO JA! LA NOVA CANÇÓ TECLERA

L’artista emergent Andrea Grau ha compost una peça que té com a base l’Amparito i que s’emmarca en el gènere hyperpop

Adrià Miró Canturri

La traca final a la Rambla Nova, la mamadeta, la Baixada de l’Àliga, els versots de Dames i Vells o els pilars caminant. Hi ha multitud d’elements que caracteritzen les festes de Santa Tecla, però un dels més aclamats i identificatius és la seva música. En concret, l’Amparito, himne dels teclers i cançó demanada en cada concert o dj durant aquests dies de setembre.

D’aquí neix la nova proposta musical de l’artista emergent tarragonina, Andrea Grau, que busca donar-li la volta al famós pasdoble amb una nova versió hyperpop titulada ‘Amparito Ja!’. “L’Amparito és una cançó que soni on soni sempre la cridem i la cantem amb els meus amics. Em semblava bonic posar-li lletra a un himne que em recorda a moments bons i a la festa”, explica.

“En la versió de l’Andrea, la base continua sent l’Amparito, però amb un ritme electrònic per intentar que soni a una festa”

Encara que la seva música està marcada per artistes indies estatals com Natàlia Lacunza, Cupido o Amaia Romero, aquesta nova cançó beu de la nova fornada de cantants catalans com The Tyets, Mushkaa, Julieta o els vallencs Figa Flawas. De fet, la inspiració directa d’Amparito Ja! podria ser Coti x Coti dels The Tyets, que uneix una sardana amb els sons moderns de la seva música. En el cas de la versió de l’Andrea, la base continua sent l’Amparito, però amb un ritme electrònic per intentar que “soni a una festa”.

A banda d’aquest canvi d’estil per la cançó, l’artista tarragonina també ha incorporat una novetat respecte a les seves

anteriors obres: el català. “M’ha costat bastant escriure la lletra perquè és la llengua que utilitzo més i em feia certa vergonya”, destaca l’Andrea. Tot i això, aquest és un procés que també va haver de superar amb el castellà, ja que primer només componia en anglès pel mateix motiu. “Un cop vaig passar aquesta barrera, ja no em va fer vergonya escriure cançons en castellà. Suposo que ara passarà el mateix”.

TOTS ELS ELEMENTS FESTIUS

La cançó té diversos elements que poden fer que cali entre els teclers més joves (i no tan joves). La melodia et transporta directament a la Festa Major, amb l’Amparito sonant a tot drap, i una lletra clarament identificativa amb les jornades de Santa Tecla: La mamadeta, els castells, la traca final o les referències a l’habitual pluja en aquelles dates i a donar-ho tot a la Baixada de l’Àliga, encara que el dia se -

güent hi hagi classe.

La cançó havia estat envoltada aquests dies amb cert secretisme. La primera persona que la va escoltar va ser el seu productor, que va estar encantat amb la peça. La reacció va ser la mateixa entre amigues o familiars i, quan va penjar un tastet a Instagram, va generar molta expectació entre els seus seguidors. ‘Amparito Ja’ s’estrenarà sense videoclip i serà durant aquesta edició de les festes quan es gravin les preses que el protagonitzaran.

El 15 de setembre a les 12.00 hores es podrà escoltar ja a totes les plataformes i el 17 de setembre l’Andrea farà la seva primera actuació a les festes de Santa Tecla, al Tercer Griu Festival. Tot i que ha participat anteriorment a la Festa Major a través del ball del Patatuf o de Cercolets, aquesta és una nova manera de serhi present que afronta amb il·lusió.

LES MÀSCARES DE LA FESTA

Els Set Pecats Capitals és un dels balls més curiosos del Seguici

Popular, que tenen com a fet diferencial les seves màscares i una indumentària plena de detalls

Adrià Miró Canturri

En la recuperació del Seguici Popular de finals del segle passat, la presència dels balls va ser un element indispensable. La implicació de l’Esbart Santa Tecla i l’Esbart Dansaire de Tarragona va permetre que el seguici tarragoní tingués aquesta presència tan nodrida de balls. “Els esbarts han cobert una part menys cridanera del seguici. Hi ha una gran part de danses i balls que no era fàcil que algú les agafés”, remarca Salvador Fà, membre de l’Esbart Dansaire de Tarragona i present en la recuperació de diversos balls.

Tal com explica el Salvador, la complexitat dels balls suposava una barrera perquè, per exemple, una associació d’un barri els volgués agafar. Amb aquesta vocació de recuperar el seguici a partir dels 80, els esbarts es van posar mans a l’obra. “Els esbarts van ser importants perquè tot el pack

de danses es fes amb mot bon criteri. És vital per tenir el seguici tan complet i variat com el d’avui”, destaca el Salvador. A més, la presència d’aquestes danses al carrer van voler “trencar l’estructura d’home-dona”, van incorporar el sac quan l’àmbit musical estava més dominat per les gralles i també es va decidir anar més enllà amb els balls parlats. Al Ball de Dames i Vells i el Ball parlat dels Diables de Tarragona s’hi van afegir els parlaments i versots del Ball de Serrallonga, el de Pastorets i el de Gitanes.

“Era una oportunitat de fer coses al seguici que ja havíem fet a l’edat mitjana”

RECUPERACIÓ DE LES MÀSCARES

Quan ja havien recuperat el Ball de Gi-

tanes i de Pastorets, l’Esbart Dansaire va buscar un nou ball que es pogués incorporar al Seguici Popular. Després de donar-li tombs, van trobar el Ball dels Set Pecats Capitals, que tenia les primeres referències documentades el 1407. “Hi ha moltes danses a l’inici del seguici, entre finals del segle XIV i principis del XV, en què es tractava l’aspecte religiós. Ens va semblar bonic recuperar una dansa d’aquests inicis i vam pensar en els pecats capitals, que seria la lluita entre el bé i el mal”, descriu el Salvador, que va estar present en la seva recuperació.

La indumentària va ser una de les qüestions que va comportar més feina. Per poder representar millor els pecats i les virtuts, van decidir incorporar les màscares al ball. Un fet que no és menor, ja que aleshores no hi havia cap membre del seguici que les portés. En altres llocs del territori i també anteriorment s’havien

dut màscares, però a Tarragona s’havia perdut amb el pas del temps. “Era una oportunitat de fer coses al seguici que ja havíem fet a l’edat mitjana”, apunta el Salvador.

A l’hora de trobar el disseny d’aquestes màscares, l’Esbart tenia clar que havia de ser “una representació al·legòrica que tingués cert sentit”. De la Catedral de Tarragona van treure els models dels pecats del segle XII que estan al claustre i els de les virtuts del segle XIV que se situen a la façana. Les primeres màscares van ser obra de Muntsa Plana, mentre que la segona versió de 2012 va anar a càrrec d’Àngels Cantos. Els canvis van venir impulsats per l’anhel de millorar i potenciar la presencia visual del ball i alhora resoldre alguns problemes tècnics que donaven les anteriors.

En el cas dels pecats, les màscares van rematades amb una imitació de cabells que tenen el color del pecat que representen (verd de l’enveja, vermell de la ira...). En canvi, el de les virtuts són amb un mocador que du brodat una de les diferents Armes Christi, que l’església ha utilitzat per establir el combat espiritual amb els pecats. Uns dissenys que es van extreure d’imatges gravades a la Catedral. A més, els dibuixos dels vestits de cos i els bastons també tenen les seves referències a la mateixa Catedral.

REPLICATS EN PETIT

Un cop van crear tota la indumentària, els Set Pecats Capitals es van estrenar la Santa Tecla de 2003. En els seus inicis, els integrants van ser principalment gent que havia estat implicada a l’Esbart Dansaire o d’altres que tenien un vincle amb la festa i amb les persones de l’entitat. Al llarg d’aquests anys, el ball ha crescut fins

al punt de duplicar pràcticament els integrants necessaris (14). Per aquest motiu, alguns surten el dia 22 i altres el 23.

A la gent que va encetar aquest ball al seguici tarragoní, ara s’hi ha afegit una nova fornada de joves que venen dels Set Pecats Capitals Petit. Encara que el Seguici Petit feia alguns anys que ja existia, van dilatar fer el pas d’aparèixer. “Feia respecte. Ens preguntàvem: ‘aconseguirem canalla que pugui anar amb màscara?’ A més, el vestuari, les màscares i l’artilleria addicional són molt cares”, apunta el Salvador sobre els debats d’aleshores. Al final, en el seu 15è aniversari van prendre la decisió d’entrar-hi perquè “el ball estava prou consolidat”. En aquell moment, l’únic ball amb màscares del segui-

“A la gent que va encetar aquest ball al seguici tarragoní, ara s’hi ha afegit una nova fornada de joves que venen dels Set Pecats Capitals Petit”

ci va passar a tenir també la seva versió infantil.

La categoria d’únic ball amb màscares, però, va acabar l’any passat, quan va aparèixer el Ball de Titans, que també en duen. De fet, el Gremi de Marejants -els qui van proposar recuperar-lo- van trucar al Salvador Fà per demanar-li consell sobre com bastir aquest nou ball. Una contribució més d’un tecler implicat en la recuperació de diversos balls i del mateix Seguici Popular. Enguany, es reconeixerà la seva trajectòria sent nomenat perpetuador de les festes durant La Crida.

ANUNCIA AQUÍ

ELS MERCATS DE TARRAGONA I LA XARXA SANTA TECLA TORNEN A ACTIVAR LA CAMPANYA

SANTA TECLA SALUDABLE

Les xarxes socials de les dues entitats serviran com altaveu per fomentar hàbits de vida saludables durant les festes majors

Redacció

Per segon any consecutiu, els Mercats de Tarragona i la Xarxa Santa Tecla impulsen la campanya ‘Santa Tecla saludable’, una acció de sensibilització i promoció d’hàbits de vida saludable, amb recomanacions i consells elaborats pels professionals del CAP Llevant, per viure les festes intensament.

La iniciativa es difondrà periòdicament a través de les xarxes socials amb un conjunt d’il·lustracions festives que retrataran alguns dels actes principals de

la festa major tarragonina com la peonada, la diada castellera, els esmorzars amb vermut i forquilla o la baixadeta. L’objectiu és relacionar diferents elements de les festes populars amb hàbits saludables i el consum de productes de temporada i quilòmetre zero.

Un bon descans, menjar saludablement amb aliments de qualitat que es poden adquirir al Mercat de Tarragona o hidratar-se bé durant els dies que duren les festes i també durant la resta de l'any són algunes de les indicacions que divulgaran les dues entitats.

“ La iniciativa es difondrà periòdicament a través de les xarxes socials amb un conjunt d’il·lustracions festives que retrataran alguns dels actes principals de la festa major tarragonina”

Mare de Déu del Claustre, 10 Tarragona

v 977 236 644 | n 672 731 993 sanabras.cat

PASTISSERIA|CÀTERING |CAFETERIA

Càtering per a petits i grans esdeveniments i pastisseria per a ocasions especials #(

SALUTACIÓ DE L'ALCALDESSA

La nova alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, saluda la ciutadania a través de les pàgines de LA CIUTAT

“Les festes de Misericòrdia ens ofereixen l'oportunitat de tancar el cicle de l'estiu a la ciutat a ritme de festa major”

TEMPS DE FESTA MAJOR

Les festes de Misericòrdia ens ofereixen l'oportunitat de tancar el cicle de l'estiu a la ciutat a ritme de festa major, fent dels carrers i les places escenaris d'una dinàmica ciutadana intensa i plena de lluïment. Com sempre, els actes d'arrel més tradicional es donen la mà amb les propostes més noves que posen l'accent en la celebració i el vessant més lúdic d'un esdeveniment que ens identifica com a ciutat i que ens fa a totes i a tots protagonistes.

Des d'aquestes pàgines voldria destacar sobretot aquest vessant participatiu i inclusiu que fa de la festa un espai de trobada i d'expressió d'una manera de ser i de celebrar la diada de la patrona que ens identifica i ens uneix. Una mostra clara i evident del bateig d'una ciutat entusiasta, que viu i renova les seves grans tradicions perquè continuïn sent senyal d'identitat.

La programació dels dies que ens esperen és plena de propostes que demostren el compromís de les entitats i associacions i de les persones a títol individual perquè la festa major sigui una celebració lluïda i plena. Amb aquest mateix desig us convido a viure-la amb intensitat.

Bona Festa Major!

SANDRA GUAITA ESTERUELAS Alcaldessa de Reus

SALUTACIÓ DEL REGIDOR

El regidor de Cultura i Política Lingüística de l'ajuntament de Reus, Daniel Recasens, saluda les veïnes i veïns amb motiu de la Misericòrdia

LA INTENSITAT DE LA FESTA

El passeig encès avança cap al santuari que ja espera delerós el foc en una simfonia de música dansada que tot ho omple. Els racons són plens a vessar de canalla que s'embadoca amb els seus elements preferits, un món de nanos, gegants i bèsties bellíssimes que fan una solemnitat de cada coreografia, una festa de cada toc.

I és que la ciutat torna a estrenar una tardor nova alhora que s'enceta el curs escolar i recomencen les rutines. Aprofita per fer-ho immergint-nos en una celebració per a tothom, una celebració que recull els signes d'una tradició que ens explica i ens acompanya, però que és vivíssima i dinàmica, una celebració que troba espais per al gaudi de totes les persones -de les més petites a les més grans, sense cap distinció- i tant de ben endins com d'enfora triï cadascú de participar-hi.

Us convidem a viure amb intensitat aquesta Festa Major com ben segur que heu fet any rere any. Si us hi estreneu, us donem la benvinguda. Si no, afegiu un nou any als vostres records de la festa, sempre nova, sempre diferent. Gràcies a totes les persones que la feu possible, des de tants àmbits diferents! Des de l’equip de Reus Cultura us asseguro que treballem amb tot l'esforç i tota la dedicació perquè sigui un cop més inoblidable. I quan s'acabi, expliqueu-nos com us ha anat!

DANIEL RECASENS SALVADOR

Regidor de Cultura i Política Lingüística

“Els racons són plens a vessar de canalla que s'embadoca amb els seus elements preferits, un món de nanos, gegants i bèsties bellíssimes que fan una solemnitat de cada coreografia, una festa de cada toc”

‘VENEN DE LA GUERRA’ I SEGUEIXEN BALLANT

40 ANYS DESPRÉS

El Ball de Mossèn Joan de Vic es va recuperar el 1983 i, des de llavors, els dansaires emmascarats tenyeixen de blanc i lila els carrers de Reus

Sandra Pérez

«D’on veniu vós ara, Mossèn Joan de Vic; d’on veniu vós ara tan trist i afligit? De la guerra!». Precisament amb aquest ‘crit de guerra’ es presenten els balladors i balladores que conformen el Ball de Mossèn Joan de Vic cada vegada que dansen al Seguici Festiu reusenc. Llueixen colors blancs i liles, en unes vestimentes molt característiques per la seva alternança, màscares i barrets que ‘vesteixen’ aquesta dansa que tradicionalment es remunta al segle XVIII.

Integrat en la Coordinadora de Danses Tradicionals de Reus, el ball parlat surt cada any -des de la seva recuperació el 1983- per Festa Major, sigui Sant Pere o Misericòrdia. Acompanyats d’una cançó i colpejant uns plats de fusta, els de Mossèn Joan de Vic omplen la ciutat i expli-

quen al públic el seu retorn de la guerra. A més, els seus membres envolten un personatge central, de dignitat eclesiàstica, que duu capa i vara a tall de recordatori del Mossèn original d’aquesta història.

“Llueixen colors blancs i liles, en unes vestimentes molt característiques per la seva alternança, màscares i barrets que ‘vesteixen’ aquesta dansa que tradicionalment es remunta al segle XVIII”

CRÍTICA A LA GUERRA

«D’on veniu vós ara, Mossèn Joan de Vic; d’on veniu vós ara tan trist i afligit? Què hi fèieu a la guerra, Mossèn Joan de Vic, tan trist i afligit? Peleiava!». Aquesta empenta de lluita va quedar documentada per primera vegada el 1792 i ja va estar present en actes festius i solemnes com la visita de Ferran VII o la d’Isabel II. Vinculada al gremi de sabaters, però, va desaparèixer a mitjans del s. XIX. Així, el ball no tornaria a escena fins que el folklorista Josep Bargalló i Badia va impulsar la seva reintroducció al Seguici, mantenint les indumentàries que es plasmaven els dissenys originals d’Andreu de Bofarull

«És de les primeres danses de les quals actualment conformen el Seguici Festiu que es recuperen, juntament amb el Ball de Gitanes i el Ball de Bastons, que són les que tenen una trajectòria més llarga»,

explica Enric Aragonès, un dels balladors. A més, «és una dansa única perquè, així com altres balls tenen versions en altres municipis de Catalunya, al Camp de Tarragona o el Penedès; la dansa del Mossèn Joan de Vic és una manifestació única de la ciutat de Reus», afegeix. Es tracta d’una dansa festiva, una representació teatral i popular que fa referència a les lluites d’un noble contra els moros, un combat que es desenvolupa a cop de bastó i rodella entre els dansaires. I «Mossèn» és el cavaller que acaba morint a la guerra: «en el fons, era una forma popular de fer una crítica de les conseqüències de la guerra davant del poder; la mort i la misèria amb un personatge que torna ferit, trist i afligit», descriu Aragonès.

“Es tracta d’una dansa festiva, una representació teatral i popular que fa referència a les lluites d’un noble contra els moros, un combat que es desenvolupa a cop de bastó i rodella entre els dansaires”

Assimilable, per tant, a una llegenda fantàstica, l’antiheroi que li dona nom sovint duu a interpretacions errònies, ja que el ball no té cap significat religiós ni eclesiàstic. És més, «moltes vegades, quan l’expliques a la gent, acostumen a pensar que té relació amb Vic i, tot i que la cançó original està recollida en diferents punts del territori, això no és cert», assenyala el ballador.

Acompanyada musicalment per una cobla de flabiol, tamborí i sac de gemecs, l’enfrontament comptava en els seus inicis amb un àngel i un diable que ja no surten en el Seguici Festiu, però més enllà d’això, el Ball de Mossèn Joan de Vic ha patit pocs canvis en els darrers 40 anys; l’agrupació manté la mateixa estructura i vestimenta.

UNA CELEBRACIÓ

OBERTA A TOTHOM

«Amb qui peleiàveu? Amb els moros! Mireu que us mataran. Que m’enterrin!»,

conclou la cançó a què donen vida els i les dansaires del Ball de Mossèn Joan de Vic. Perquè van a la guerra a perdre-la i, al final del lluïment, quan mor el Mossèn el carreguen sobre les espatlles; però, malgrat tot, venen de lluitar i segueixen ballant 40 anys després.

La commemoració de l’efemèride d’enguany va començar a la Nit de Fer l’Índiu, quan els membres de la dansa van ser convidats per l’Àliga i els Gegants en una sortida molt especial. Enric Aragonès recorda que «va tenir quelcom molt únic, ja que normalment quan surten amb el Seguici Festiu, totes les danses i elements ballen alhora i no es poden veure, i aquella nit, en tenir el protagonisme, molts ho van celebrar amb ells». A més, «van fer una adaptació dels passos que sempre els acompanyen; la Nit de Fer l’Índiu és un moment molt més exigent físicament que qualsevol cercavila perquè s’ha d’estar tota l’estona ballant, però va ser molt emocionant poder tenir aquest reconeixement», agraeix el membre de la dansa.

La celebració va més enllà i, amb la voluntat de visibilitzar la trajectòria del Ball i la formació inicial de 15 balladors, van decidir fer una reinterpretació d’una de les primeres formes documentades de la dansa. Emmarcada en els actes previs de Misericòrdia, la representació es remuntarà als orígens teatrals de la dansa, atorgant tot el protagonisme a la història d’aquest Mossèn Joan de Vic, amb una versió cantada i ballada que recorrerà diverses places de Reus. I també, pels seguidors més fidels de la dansa, els seus membres han creat la «Totemossèn», una totebag dissenyada per Martí Llauradó que es pot demanar als balladors en qualsevol sortida, o bé aconseguir a través de xarxes socials.

“Pels seguidors més fidels de la dansa, els seus membres han creat la «Totemossèn», una totebag dissenyada per Martí Llauradó que es pot demanar als balladors en qualsevol sortida, o bé aconseguir a través de xarxes socials”

«UN NOU PRINCIPI», UN RAP FET PER JOVES DE REUS

El taller va constar de 4 sessions que es van realitzar al Casal de Joves la Palma a càrrec de Versembrant

L’ENLLUMENAT NADALENC ARRIBARÀ A MÉS CARRERS DE REUS AMB LA NOVA LICITACIÓ

L'Agència Reus Promoció es farà càrrec, per primera vegada, de tota la gestió i el cost íntegre de la instal·lació en els carrers comercials

L’Ajuntament de Reus ha publicat la licitació del contracte de subministrament de l’enllumenat i elements ornamentals de Nadal de 2023. La licitació contempla la instal·lació dels llums, l’arbre de Nadal a la plaça del Mercadal i, com a principal novetat, recull l’ampliació dels carrers de la ciutat que s’il·luminaran amb motius nadalencs durant les festes. Aquest canvi implica que l’Agència Reus Promoció es farà càrrec, per primera vegada, de tota la gestió i el cost íntegre de la instal·lació de l’enllumenat de Nadal dels carrers comercials.

Els nous vials que s’incorporaran a l’enllumenat nadalenc s’han determinat a través de l’estudi de la densitat comercial dels carrers de la ciutat i són: la plaça Evarist Fàbregas, els carrers Riudoms, Sant Llorenç, Vilar, Presó, L’Hospital i el Passeig Sunyer i Prim. Aquests carrers s’afegeixen als que ja s’il·luminaven fins ara com: el carrer Prat de la Riba, Jesús, Ample, Raval de Santa Anna, del Vent, Galanes, Llovera, Monterols, Santa Anna, Raval de Jesús, Galera, Raval Martí Folguera, plaça de la Sang, Carnisseries Velles, Major, Sant Joan, Sant Elies, Santa Teresa, Mare Molas, Salvador Espriu, i Raval de Sant Pere.

El Casal de Joves la Palma va dur a terme el passat mes de juny un taller de rap amb joves migrats on van poder compartir a través d’una cançó el seu procés migratori. Aquest taller, impulsat per la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Reus, ha culminat amb una cançó i un videoclip s’ha penjat a les xarxes socials de Joventut Reus i que també es pot veure a través del canal de YouTube.

El taller s’emmarca dins del projecte #serjoveareus que vol donar a conèixer als joves de Reus nous talents, realitats, entorns i trajectòries de vida per tal de visibilitzar els i les joves de la ciutat. Dues de les educadores de joventut que treballen en medi obert van ser les encarregades de coordinar l’activitat en la qual van participar un total de 8 joves. El taller va constar de 4 sessions que es van realitzar al Casal de Joves la Palma a càrrec de Versembrant, una escola popular itinerant que pretén fomentar la consciència crítica del jovent, mitjançant l’art urbà i el hip-hop.

MÉS DE 55.000 VEHICLES REGISTRATS AL VIA P DELS PÀRQUINGS DE REUS

Des de l'empresa municipal es destaca que el servei Via P ha tingut molt poques incidències des de la seva estrena

Via P, el sistema d’accés automàtic als pàrquings de la xarxa municipal de Reus, supera els 55.000 usuaris registrats un any i mig després de la posada en funcionament del servei el desembre de 2021. Via P, és el sistema ideat per l’empresa municipal Reus Mobilitat i Serveis per entrar i sortir dels pàrquings sense tiquet ni fer cues al caixer, a través de la lectura de matrícula, i aparcant a qualsevol dels 10 aparcaments de la xarxa municipal de manera més fàcil, àgil i pràctica.

Durant el primer any i mig de funcionament, Via P ja compta, concretament, amb de 47.920 usuaris registrats, que han activat més de 57.480 vehicles –un mateix usuari o empresa pot activar més d’una matrícula. A més, ja s’han fet més de 234.000 estades als aparcaments completament digitals. Des de l’empresa municipal es destaca que el servei Via P ha tingut molt poques incidències des de la seva estrena i el creixement del nombre de vehicles registrats n’és una bona mostra.

UNA CERVESA REUSENCA, GUARDONADA AMB EL BRONZE DELS WORLD BEER AWARDS

L'objectiu dels creadors d'aquesta cervesa 100% ecològica i de proximitat és obrir la primera fàbrica cervesera a Reus

El World Beer Awards és el concurs de cervesa més important i prestigiós internacionalment i selecciona les millors cerveses en els diferents estils reconeguts a escala mundial, amb l’objectiu de promoure els millors productes als consumidors i distribuïdors arreu del món. En l’edició d’enguany, han estat les cerveses Blaih Reusenca Recepta Original i Blat Torrada les guardonades amb la Medalla de Bronze en les seves respectives categories.

D’aquesta manera, la marca nascuda a Reus ha rebut el reconeixement “de dos bronzes a la millor cervesa del nostre estil de l’Estat espanyol, un premi que reconeix el ‘saber fer’ de la cervesa, el seu sabor i la seva qualitat“, explica Albert Blai, creador de la marca Blaih Reusenca. De fet, es tracta del segon guardó que rep aquesta cervesa reusenca, ja que el passat mes de juny la Recepta Original es va endur la plata al Barcelona Beer Challenge en la categoria “Berliner Weisse & Gose”.

AIGÜES DE REUS ASSOLEIX UN IMPORTANT INCREMENT DE L’ATENCIÓ PRESENCIAL

Els tràmits presencials han estat, de gener a juny, un 17% superiors als del mateix període de l’any passat

La primera meitat de 2023 ha comportat un important increment de l’atenció presencial a les oficines centrals d’Aigües de Reus, un fet que no es produïa des de l’arribada de la pandèmia. Així, per exemple, els tràmits presencials han estat, de gener a juny, un 17% superiors als del mateix període de l’any passat. Una circumstància que cal atribuir, en part, a la instal·lació d’un caixer automàtic per al pagament de factures però també al fet que l’empresa municipal d’aigua ha introduït millores que faciliten els tràmits presencials a aquelles persones que volen seguir sent ateses a peu d’oficina.

L’estadística del primer semestre del Servei d’Atenció al Ciutadà (SAC) d’Aigües de Reus apunta a un cert canvi de tendència. Si els sis primers mesos de 2022 van ser 8.109 les persones que van optar per l’atenció presencial, en el mateix període de 2023 han estat 9.751, és a dir, un 17% més. Una dada que és encara més rellevant si es té en compte que, al llarg de l’any passat, els tràmits presencials es van reduir un 27,50% mentre que els tràmits no presencials s’incrementaven un 152,42%, en un procés accelerat que va disparar-se amb l’arribada de la pandèmia.

LA XARXA MUNICIPAL “REUS WIFI” ARRIBA ALS 5.000 USUARIS AL MES

Les dades demostren la consolidació d’un projecte que té la voluntat d’oferir connexió gratuïta a Internet

Un total de 581.900 connexions, que representen 83.129 connexions mensuals; i una mitjana de 4.998 usuaris al mes. Són dades de balanç de l’activitat de la xarxa municipal “Reus Wifi” corresponents a 2023, fins a 31 de juliol. Enguany, la xarxa ha arribat a 50 punts wifi públic i la previsió és créixer en els pròxims mesos amb 21 punts nous.

Les dades demostren la consolidació d’un projecte que té la voluntat d’oferir connexió gratuïta a Internet tant a la ciutadania com a les persones visitants, amb un mecanisme alhora de promoció de ciutat, d’eliminació de la bretxa digital i de foment del dret a la informació. La mitjana de connexions mensuals dels 7 primers mesos de 2023 s’ha multiplicat per 3 respecte a la mitjana de 2022. L’any passat, la xarxa municipal va registrar 334.689 connexions, que representen una mitjana mensual de 27.891 connexions i 2.953 usuaris. El projecte va tancar el 2022 amb 46 punts de wifi públic, impulsat gràcies al projecte europeu Wifi4eu, que va permetre sumar 22 nous punts de connexió.

FESTA PER A TOTHOM MÉS INCLUSIVA, MÉS ACCESSIBLE,

Plantejar una Festa Major on tota la ciutadania pugui gaudir passa per obrir-la a diferents espais i adaptar-la a diverses sensibilitats

Sandra Pérez

L’accés a la cultura popular i que la Festa Major sigui accessible per a tothom és un dels objectius que marquen la programació i el calendari de Reus Cultura; l’aspiració d’oferir a reusencs, reusenques i visitants una festa cada vegada més inclusiva, accessible i respectuosa amb totes les capacitats i sensibilitats.

“Sovint, es pensa en diversitat funcional, sobretot pel que fa a la mobilitat i es menysté o s’oblida l’àmbit d’altres sensibilitats, en determinats moments més estressants, en què el soroll, el moviment, la multitud… compliquen que molts collectius puguin participar de la festa de manera natural i tranquil·la”, evidencia el regidor de Cultura, Daniel Recasens

Precisament, les regidories de Cultura i Política Lingüística i Benestar Social, acompanyades del Consell de la Discapacitat de l’Ajuntament, disposen fa temps d’una guia d’accessibilitat de la Festa. D’una banda, adreçat a les persones amb diversitats funcionals i mobilitat reduïda, s’acostuma a habilitar un espai elevat en diferents actes tradicionals, així com un

“El soroll, el moviment, la multitud… compliquen que molts col·lectius puguin participar de la festa de manera natural i tranquil·la”

espai reservat en concerts i altres activitats multitudinàries. A més, en tots aquells espais de festes es posen a disposició diversos lavabos portàtils adaptats. De l’altra, ja en anteriors Festes Majors, es disposava d’un programa transcrit en braille i un format digital més accessible per a persones amb dificultats de visió i d’acord amb els estàndards normatius.

'SUMAR' ALTRES SENSIBILITATS

Enguany, però, l’Ajuntament reusenc va fer un pas més enllà amb la incorporació d’espais i trams tranquils en diversos actes festius el passat mes de juny. Aquesta iniciativa consistia a reduir els estímuls sonors per garantir que les persones amb sensibilitats auditives poguessin gaudir per igual, en aquest cas,

de Sant Pere. Apostar per cercaviles i professons silencioses va ser quelcom inèdit a la ciutat i tot un repte: “sense que es desdibuixés el Seguici Festiu i que continués sent el mateix, havia de permetre que no hi hagués soroll ni acumulació de gent”, apunta Daniel Recasens.

“Encara hi va haver moments que, per exemple, el soroll de les caixes estava per damunt del llindar que hauria de ser”, valora. Amb tot, això els ha permès orientar i definir els trams tranquils que s’incorporen, també per primera vegada, a la Festa Major de Misericòrdia. “La voluntat és anar trobant quines fórmules ens permeten que sigui una festa per tothom, sense oblidar allò que potser no és tan evident”, conclou el regidor de Cultura.

Així, el mateix dia 25, s’habilitarà un tram tranquil al Passeig de Misericòrdia, on les persones amb altes sensibilitats i condició autista podran viure la baixada sense aglomeracions. Alguns elements difícilment es poden modificar o tractar de forma més accessible, precisament perquè “Misericòrdia és molt de foc”, indica Recasens, “però tot allò que es pugui, hem d’intentar-ho”. Tot i que al centre de Reus és més senzill delimitar uns carrers concrets, el regidor afegeix que es podran perimetrar “perquè són espais més oberts, el passeig és molt més ample i permet unes fugides més relaxades”.

En paral·lel, des de Reus Cultura s’encarreguen de vehicular les peticions individuals que reben de la ciutadania i transmetre les seves necessitats a les entitats i persones corresponents. La Cavalcada de Reis n’és un exemple i es treballa per facilitar l’accessibilitat de les famílies en qualsevol esdeveniment.

CULTURA TOT L’ANY, CULTURA A TOT ARREU

“Cada vegada, estan apareixent més elements que tenen aquesta voluntat de cultura popular, s’incorporen en l’imaginari visual, musical i d’acompanyament de les danses, però tenen una vida útil molt més enllà del que és estrictament l’essència o la part més protocol·lària del Seguici Festiu”, descriu Daniel Recasens. I és que, durant un temps, semblava que només podien sorgir noves danses i bèsties pensades pel Seguici, quelcom que està canviant i que, alhora, permet que la cultura arribi a més racons de la ciutat. Fins i tot, ajuden a expandir-la a altres actes festius, com ara efemèrides de colles o celebracions populars, que poden tenir

“Elements com Els Manotes -que volen arribar allà on els Gegants no poden- o els que s’estrenen aquest setembre, el Superadrac i el Pere i la Lloba”

lloc al llarg de l’any.

Elements com Els Manotes -que volen arribar allà on els Gegants no poden- o els que s’estrenen aquest setembre, el Superadrac i el Pere i la Lloba , ja neixen amb uns objectius que van més enllà de sortir en el Seguici. Conserven l’arrel tradicional, sense estar estretament lligats a les cercaviles o espais concrets com el Mercadal o el Passeig de Misericòrdia, i, per tant, “estan menys encotillats pel mateix protocol, però no perden el caire festiu”, reivindica el regidor de Cultura.

L’exemple del Superadrac, el primer element adaptat reusenc, que impulsen des de l’Associació Supera’t amb persones de condició autista, possibilita “aquella mirada que permet que ‘tothom’ realment vulgui dir ‘tothom’”, agraeix Recasens. Així i tot, la discussió sobre l’accessibilitat sovint és complexa.D’una banda, com bé assenyala Daniel Recasens, “hi ha elements o actes que passen en llocs determinats i seria artificial treure’ls d’aquests espais”. A més, “part de la força, del potencial i el valor que té la Festa Major és com cuidem els elements que són pròpiament de Festa Major i que han de sortir en el moment que han de sortir i la resta del temps s’han d’esperar”, exposa el regidor. Alhora, però, destaca que “això no vol dir que no puguin passar moltes més coses: la Festa de Misericòrdia és tot un temps molt llarg en què hi ha moltíssims actes arreu de tota la ciutat”.

Tram

Tranquil.

Foto: Canal Reus

EL CICLE DE CINEMA INFANTIL EN CATALÀ A REUS DUPLICA ELS

ESPECTADORS DEL 2022

L’edició d’enguany del CINC va cloure amb un total de 2.115 espectadors, el doble que l’any passat

El cinema en català triomfa a Reus. El CINC, Cicle de Cinema Infantil en Català, que va tenir lloc a la Fira Centre Comercial del 6 de juliol al 31 d’agost, ha tancat la seva edició de 2023 amb 2.115 espectadors, el doble que en l’edició anterior. A més, el cicle ha ofert en aquesta edició el doble de sessions, ja que en els títols amb més demanda s’ha programat en dos horaris i sales diferents. Des del Consorci per a la Normalització Lingüística afirmen que “aquestes dades confirmen l’interès dels espectadors per veure cinema en català.”

En total, s’han projectat, cada dijous, 9 pel·lícules pel públic infantil a un preu reduït de 3 € l’entrada: Tadeu 3. La Taula Maragda, Minions: L’Origen De Gru, Dragon Ball Super Hero, Detectiu Conan: La Núvia De Halloween, Hopper: El Polletllebre, DC Liga Supermascotas, Momies, El Gat Amb Botes: L’útil Desig i Super Mario Bros: La Pel·lícula. Daniel Recasens, regidor de Cultura i Política Lingüística, i Patricia Perugini, gerent de La Fira, expressen la seva satisfacció amb els bons resultats i preveuen donar continuïtat al cicle. També, s’estudiarà impulsar altres accions per facilitar al públic de Reus l’accés al cinema en català.

LA GUÀRDIA URBANA DE REUS INCORPORA 9 AGENTS NOUS

Amb les noves incorporacions, la plantilla del cos de seguretat municipal arriba als 160 guàrdies

La Guàrdia Urbana de Reus ha incorporat 9 agents nous a partir de l’1 de setembre, una vegada han finalitzat el curs de formació bàsica de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Amb les noves incorporacions, la plantilla del cos de seguretat municipal arriba als 160 guàrdies. Les noves incorporacions són 3 dones i 6 homes, fet que confirma la voluntat municipal d’equilibrar la presència de dones i homes a la plantilla amb la reserva del 30% de les places convocades per a dones, d’acord a Llei de les policies locals de Catalunya.

Actualment, l’Ajuntament de Reus té oberta de convocatòria per proveir 10 places més d’agent, el 30% de les quals també estan reservades a dones. La nova convocatòria confirma el compliment dels compromisos d’ampliació progressiva de la plantilla de la Guàrdia Urbana per ajustar-la a les necessitats de millora del servei.

En paral·lel, la Guàrdia Urbana té en marxa altres processos selectius de reorganització interna del cos, amb la convocatòria d’una plaça de sotsinspector, dues places de sergent i quatre places de caporal.

37.800 PERSONES USUÀRIES A LES PISCINES MUNICIPALS DEL PARC DELS CAPELLANS DE REUS

Com cada estiu s’han programat activitats complementàries adreçades al públic en general a partir dels 16 anys

Les piscines municipals d’estiu del Parc dels Capellans van tancar les portes el 3 de setembre, després d’una temporada que s’ha desenvolupat amb normalitat. Des de l’obertura el passat 19 de juny, la mitjana diària d’usuaris de les piscines ha estat de 479 persones, amb un total de 37.800 persones usuàries. Una xifra similar a la de la temporada anterior, 2022, quan es van registrar 35.000 usuaris.

Com cada estiu s’han programat activitats complementàries -com l’aiguagim-, adreça -

des al públic en general a partir dels 16 anys. L’activitat ha constat de dues sessions setmanals en horari previ a l’obertura al públic de les piscines, més una hora de bany lliure. També s’ha continuat donant servei a grups organitzats de casals o activitats d’estiu. Enguany, també es va celebrar a les piscines l’acció solidària Mulla’t per l’Esclerosi Múltiple amb la novetat d’una festa d’inflables.

El regidor de Salut i Esports, Enrique Martín, ha fet un balanç positiu de la temporada. “S’ha

treballat per a donar un bon servei als usuaris i la valoració és positiva, continuarem treballant per a detectar àrees de millora de cara a la temporada vinent”, ha manifestat.

ELS GEGANTS DE REUS I SANDRA GUAITA, CONVIDATS D’HONOR A VILASSAR DE DALT

Han participat avui en els actes del dia de Sant Genís amb motiu de la Festa Major del municipi del Maresme

Els Gegants de Reus i l’alcaldessa de la ciutat, Sandra Guaita, van participar el 25 d’agost de 2023 com a convidats d’honor en els actes del dia de Sant Genís de la festa major de Vilassar de Dalt.

Enguany, Vilassar de Dalt s’ha vestit de festa

per celebrar els 400 anys de les Relíquies dels Sants Màrtirs, un fet especial, ja que se celebra només cada 100 anys. Entre els diferents actes de la Festa Major de Sant Genís, es va fer la presentació i bateig dels gegants infantils d’en Lluís i la Maria, construïts per l’escultor Aitor Calleja i que són rèplica dels gegants centenaris de Vilassar, que van ballar per primera vegada pels carrers del poble el 1923, amb motiu dels 300 anys de l’arribada de les Relíquies.

Els Gegants de Reus, convidats a fer de padrins dels nous gegants infantils per la Colla de Geganters de Vilassar, van participar en la cercavila que va acabar amb el propi acte d’apadrinament dels gegants petits. L’alcaldessa Sandra Guaita, acompanyada d’altres membres de la corporació, van estar prèviament per les autoritats del municipi barceloní a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Vilassar.

EL GOVERN DE REUS ENCETA UN PLA DE XOC DE NETEJA ALS PARCS INFANTILS

Cada zona de joc romandrà tancada durant 48 hores amb motiu de les actuacions de Reus Net i les brigades municipals

El Govern de Reus enceta un pla de xoc de neteja i manteniment dels parcs infantils, la fase inicial del qual començarà immediatament en 15 dels 60 parcs de la ciutat i que s’executarà a partir del 6 de setembre. La primera intervenció es farà al Parc de Teresa Miquel i Pàmies i, més endavant, l’objectiu és que les actuacions tinguin continuïtat al llarg de l’any per cobrir la totalitat de zones de joc infantil que

hi ha a la ciutat. Un cop finalitzat el pla de xoc de neteja als barris d’aquest estiu, l‘alcaldessa de la ciutat, Sandra Guaita, i el regidor de Via Pública, Daniel Marcos, han presentat les noves actuacions, que duran a terme de manera coordinada l’empresa Reus Net i les Brigades Municipals aquest matí a la plaça Morlius.

Guaita ha afirmat que “hi haurà un pla de manteniment calendaritzat i estructurat perquè els parcs estiguin en unes condicions òptimes, especialment per un sector tan sensible com la població infantil”. Per tal d’executar-ho, no s’ha incrementat la partida pressupostària de la regidoria de Via Pública, sinó que s’ha reorganitzat el servei de neteja i de les brigades per adaptar-se a les necessitats puntuals i específiques de neteja i manteniment.

ELS ESTABLIMENTS DEL TOMB DE REUS FAN UN BALANÇ POSITIU DE ”LES

BOTIGUES AL CARRER”

Des del primer dia hi ha hagut una bona afluència de gent

La 46a edició de Les Botigues al carrer va arribar al final, després de quatre jornades d’ofertes i descomptes a peu de carrer en moda, complements, accessoris, productes de bellesa, decoració i objectes per la llar, calçats, joieria i bijuteria, així com també de promocions de tot tipus al sector dels serveis i la bellesa.

Des d’El Tomb de Reus, entitat que organitza aquesta campanya, es fa un balanç positiu. Des del primer dia hi ha hagut una bona afluència de gent, i després d’una temporada d’estiu marcada per les altes temperatures, la bona climatologia d’aquesta última setmana d’agost ha animat als visitants a passejar i comprar pels carrers del centre de la ciutat. “Atribuïm l’èxit d’aquesta nova edició a dos factors importants: en primer lloc la campanya “Les Botigues al Carrer” està plenament consolidada i és molt coneguda pels nostres clients, i per altra banda, fem una important inversió en publicitat, tant als mitjans de comunicació com també a través de la web i les xarxes socials de l’entitat i dels establiments participants”, comenten des d’El Tomb de Reus.

GARANTIR EL DRET A LA MOBILITAT I L’ACCÉS A L’HABITATGE A

REUSENCS I REUSENQUES

La mobilitat sostenible i les polítiques d'habitatge han estat temes clau en la visita de la consellera de Territori, Ester Capella, a la ciutat de Reus

La consellera de Territori de la Generalitat de Catalunya, Ester Capella, ha visitat la ciutat de Reus. En arribar a l’Ajuntament local, l’han rebut l’alcaldessa Sandra Guaita, el delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona, Àngel Xifrè, i altres autoritats locals entre les quals es trobaven diversos regidors reusencs. Sandra Guaita i Ester Capella s’han emplaçat a una reunió de treball a la qual han assistit altres membres del Govern i en què han tractat qüestions com la mobilitat sostenible, el desplegament del projecte del tramvia, la renovació de l’estació d’autobusos i la nova estació de Bellissens.

“Hem posat sobre la taula aspectes importants que afecten el dia a dia de la ciutat, venim a fer polítiques en positiu pel nostre territori i que són primordials per Reus i per tota la regió metropolitana“, ha assenyalat l’alcaldessa sobre les necessitats ciutadanes que han traslladat a la Generalitat durant la trobada. “Estem en un moment històric de transformació de la mobilitat amb l’arribada del tramvia”, ha afegit també. A més, durant la visita institucional s’han introduït altres temes relacionats amb les polítiques d’habitatge, la millora de la carretera de Cambrils i el pla director urbanístic del Camp de Tarragona.

L’AJUNTAMENT DE REUS COMPLETA EL PLA DE XOC DE NETEJA ALS BARRIS

La regidoria de Via Pública i l’empresa concessionària del servei de neteja viària culminen aquest dijous 31 d’agost el pla de xoc de neteja intensiva dels barris de la ciutat que es va posar en marxa el passat el 17 de juliol. Es tracta d’un servei extraordinari que l’Ajuntament de Reus ha activat amb l’objectiu de posar al dia la neteja de la ciutat; i s’ha portat a terme ara a l’estiu, quan les necessitats de neteja es veuen especialment incrementades a conseqüència d’un ús més intensiu de la via pública.

TASQUES

El pla s’ha realitzat tenint en compte el calendari habitual del servei de neteja de la via pública de la ciutat, de manera que les dues programacions han estat complementàries, i amb l’objectiu de millorar de manera notable els nivells d’eficàcia en la neteja. El pla de xoc s’ha portat a terme en 18 barris de la ciutat: Fortuny, Pastoreta, Monestirs, Horts de Miró, Muralla, Mare Molas, Juroca Carrilet, Mas Iglesias, Montserrat, Carme, Sardana Sol i Vista, Gaudí Immaculada, Santuari i Zona Lepanto; barris d’alta densitat de població i amb un ús més intensiu de la via pública.

URGENTS DE PODA D’ARBRAT PER MILLORAR LA SEGURETAT A REUS

L'objectiu és millorar la seguretat i l’accessibilitat de vianants i el trànsit a diferents zones de la ciutat

La regidoria de Via Pública de Reus iniciarà ben aviat tasques urgents de poda i tala d’arbres de la via pública amb l’objectiu d’eliminar molèsties o riscos que branques baixes o en mal estat generen en la ciutadania. Els treballs han de millorar l’accessibilitat i la seguretat dels vianants, eliminar les interferències en l’estacionament de vehicles en zones d’aparcament, i acabar amb les molèsties causades pel brancatge que envaeix balcons, tribunes o finestres dels edificis propers. De manera urgent, l’Ajuntament actuarà en un total de 779 arbres, repartits en 42 carrers de la ciutat. L’actuació, repartida en dos contractes, té un pressupost de 36.000 euros.

Daniel Marcos, regidor de Via Pública afirma: “Des de la regidoria hem optat per executar aquestes actuacions de manera urgent per

donar resposta a les molèsties i riscos que les branques causen a la ciutadania. En paral·lel, continuem amb la tramitació del contracte de treballs d’arboricultura per al conjunt de la ciutat que pròximament sortirà a licitació”.

El servei extraordinari ha tingut un pressupost de 50.000 euros

UNA DÈCADA POSANT L'ACCENT

EN LA MÚSICA DELS PAÏSOS CATALANS

El Festival Accents aposta pel pop, rock i folk de ‘casa’, amb artistes del territori i un ferm compromís amb la música en català

Sandra Pérez

Deu anys suposen la consolidació d’un projecte que vam iniciar el 2014, en una primera edició amb quatre concerts de petit format a Cal Massó, i que va néixer amb l’objectiu de portar a Reus, i posteriorment a les comarques del Camp, una oferta musical que habitualment no passava per la ciutat”, recorda Isaac Albesa , director artístic del Festival Accents.

El Festival de pop, rock i folk dels Països Catalans va començar a iniciativa de l’associació Empenta Cultural i amb una programació de música en català que per fi arribava al territori de forma ‘estable’. Des del principi, ha comptat amb el suport de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Reus, la col·laboració de la Diputació de Tarragona i l'ICEC de la Generalitat de Catalunya.

En el camí d’aquesta primera dècada, més de 150 artistes han format part del cartell de l’Accents. Músics referents i consolidats com Sopa de Cabra, Els Pets, Joan Dausà, Judit Nedderman, Las Migas i Ginestà, conjuntament amb altres procedents de la zona com Fito Luri, Montse Castellà o Albert Jordà; han mostrat, en diversos escenaris, tots els ‘accents’ de la llengua catalana: des del País Valencià a

l’Empordà, passant pel Camp de Tarragona i Barcelona, així com de les Terres de Ponent, les Illes Balears i, fins i tot, la Val d’Aran.

Amb la voluntat de ser un projecte itinerant que faci partícip al públic de diferents localitats, el Festival ha creat sinergies amb nombrosos espectadors, espectadores i Ajuntaments que s’hi han anat sumant.

“Una edició que reafirma “el compromís social i polític de la música en un moment de retrocés de les llibertats i del retorn de la censura”

TARDOR DE COMPROMÍS SOCIAL I POLÍTIC

El Festival Accents celebrarà el seu 10è aniversari del 14 d’octubre al 16 de desembre amb una edició que reafirma “el compromís social i polític de la música en un moment de retrocés de les llibertats i del retorn de la censura, que està afectant algunes propostes culturals, no

aquí a Catalunya sortosament, però sí en altres llocs de l’Estat on s’estan suspenent gires i obres de teatre en municipis on manen el PP i VOX”, reflexiona el periodista i programador musical Isaac Albesa, qui anima a continuar consumint cultura.

El Festival Accents 2023 presentarà a finals d’aquest mes de setembre la programació completa de la seva desena edició. S’acolliran 29 concerts, amb Reus com a seu central, i 7 poblacions més del Baix Camp i el Tarragonès. “Ens estrenem a dues poblacions noves, Vilaplana (Baix Camp), on farem dos concerts, i Altafulla (Tarragonès), amb una actuació”, explica l’organitzador del Festival. En total, seran 14 concerts a Reus, 4 a Cambrils; 2 a les poblacions de Mont-roig i Miami, La Selva i El Morell; i 1 a Riudoms i Botarell.

El cartell d’enguany destaca per una extensa i variada oferta. “Intentem estar a l’aguait de què es ‘cou’ al nostre país i intentem fer una selecció que pugui interessar al màxim públic possible”, afirma el director del Festival. Per això, “hi ha artistes que repeteixen d’altres edicions i la resta s’ha fet d’acord amb les novetats discogràfiques de la temporada i alguns autors que feia temps que els anàvem darrere”, afegeix.

PRIMERES CONFIRMACIONS

L’encarregat d’inaugurar l’Accents 2023 serà el valencià Paco Ibáñez, un artista incombustible als seus 88 anys que actuarà al Teatre Fortuny de Reus. El cantautor s’ha convertit en ambaixador de la poesia internacionalment, i amb la seva proposta reivindica l’humanisme, a través de l’amor i la dignitat, en ple segle XXI. “És símbol de la lluita antifranquista i, malauradament, algunes cançons encara són actuals avui dia, en l’any 2023”, apunta Albesa.

L’antic líder de Radio Futura, Santiago Auserón, també pujarà a l’escenari del Fortuny (11 de novembre), on presentarà la seva Academia Nocturna després de tres dècades sense actuar al territori. Amb la seva nova banda, oferiran al públic una ‘festa’ de blues, jazz clàssic i modern, rhythm & blues, entre altres estils; i tampoc mancaran algunes de les composicions més conegudes dels autors de “Semilla negra” o “Escuela de calor”. A finals de mes (25 de novembre), el grup Blaumut hi celebrarà els seus primers 10 anys de trajectòria amb un repertori que descriuen com “històric i antològic”. Els espectadors gaudiran del seu segell d’identitat: la varietat d’estils en un conjunt eclèctic i singular.

El Teatre Fortuny acollirà, també, la cloenda del X Festival Accents amb l’artista asturià Rodrigo Cuevas . El seu espectacle La Romería reivindica la revalo -

“El cantautor Paco Ibáñez s’ha convertit en ambaixador de

la poesia internacionalment, i amb la seva proposta reivindica l’humanisme, a través de

l’amor i la dignitat”

rització del folklore i la cultura popular i, amb el seu missatge dissident i disruptiu, s’ha posicionat com un ferm defensor dels drets dels col·lectius LGTBI. Des del Festival Accents, conviden el públic a un show que “s'albira extravertit, calent, ambiciós, alegre, ballable i, potser, èpic: gran”.

Pel Teatre Bartrina passaran La Ludwig Band (27 d’octubre), Pau Vallvé (18 de novembre), Joan Reig (26 de novembre) i Núria Graham (1 de desembre).

El segon millor grup d’Espolla, Ludwig Band, presentarà a Reus el seu nou disc Gràcies per venir, on combinen folk pedant, cançons de pastorets i heptasíl·labs que parlen de la vida i rimes assonants. Es tracta d’una de les propostes emergents catalanes dels darrers anys i es troben al començament d’una gira que els permetrà seguir donant-se a conèixer. El barceloní Pau Vallvé acaba de publicar el seu disc més positiu, rítmic i de bon rotllo i el compartirà amb els espectadors i espectadores amb la voluntat de fer un concert “en plural” i participatiu.

El conegut bateria dels Pets, Joan Reig, repetirà ‘cita’ en l’Accents d’aquest 2023 amb un recull de cançons i poemes de collita pròpia que conformen els seus darrer disc en solitari. El músic de Constantí, també, versionarà clàssics del grup i d’altres artistes que l’han influenciat al llarg de la seva trajectòria. A més, el concert tindrà algunes sorpreses com a fi de la seva gira de presentació.

Encetant el mes de desembre, la vigatana Núria Graham arribarà a la capital del Baix Camp amb el seu àlbum Cyclamen sota el braç. Aquest nou treball sorgeix de mesos d’introspecció i suposa un canvi de rumb en la seva carrera musical, tal com podran comprovar aquells que s’apropin al Bartrina aquell vespre. La Sala Santa Llúcia acollirà No diré res de mí, tota una declaració d’intencions que fa Meritxell Gené en el seu sisè disc amb una selecció de tretze poemes del reusenc Gabriel Ferrater. La lleidatana s’inspira en el poeta més melancòlic i sense filtres per donar vida a un espectacle polièdric.

Els veïns i veïnes de Riudoms acompanyaran la cantant Marina Rossell al Teatre Auditori Casal Riudomenc (12 de novembre), on presentarà 300 crits, un recorregut sonor per la França posterior a l’ocupació nazi que configura el seu 25è treball. La penedesenca aposta per cançons que neixen de la necessitat de sobreviure als temps maleïts, que commo -

uen i han acompanyat generacions. “Serà una nit especial perquè Rossell és un dels referents de la cançó d’autor catalana, és la seva gira de comiat -perquè es retira- i no havia vingut mai a l’Accents”, celebra Isaac Albesa.

I a Mont-roig del Camp, el públic es reunirà entorn de la plaça Mossèn Gaietà Ivern (22 d’octubre) per escoltar l’Esther, una jove cantautora que encisarà els assistents amb la proposta íntima i brillant de Les cartes que mai vaig cremar. Aquest disc és un cant a una joventut incandescent i parla d’històries que no han tingut un punt final.

Els diferents esdeveniments que ja es troben a la venda compten amb preus variats que oscil·len entre els 10 i els 35 €,

segons l’espectacle, i també n’hi haurà alguns gratuïts en format concert-vermut. Segons apunten des del Festival Accents, les expectatives són molt positives davant les primeres actuacions posades a la venda. Les entrades es troben disponibles a la pàgina web dels teatres i recintes culturals, amb un petit descompte, així com a les taquilles corresponents.

“El conegut bateria dels Pets, Joan Reig, repetirà ‘cita’ en l’Accents d’aquest 2023 amb un recull de cançons i poemes de collita pròpia que conformen els seus darrer disc en solitari”

LA CORI ESCALFA MOTORS

Les Festes de la Mare de Déu de Misericòrdia

comencen a escalfar motors del 12 al 20 de setembre amb nombrosos actes previs

Sandra Pérez

Entre els més destacats del programa es troben la presentació oficial dels nous elements d’enguany: el Superadrac de l’Associació Supera’t (dissabte 16) i del Pere i la Lloba de la Colla Pessigolla (diumenge 17).

També, es viurà una interpretació commemorativa per celebrar el 40è aniversari de la Dansa de Mossèn Joan de Vic, la XXII Trobada de Gegants, el Correfoc infantil, el VI Vermutet del Ball de Cercolets i el XVII Concurs de Masclet i Fira de Degustació (dissabte 16).

A partir del dia 15, especialment, els carrers de Reus ja faran ‘olor de Festa Major’ arran del repartiment del programa de mà que faran el Xiquet i la Xiqueta, en un recorregut des del Barri Niloga a la Plaça del Mercadal. Aquell mateix di-

vendres, la Prioral de Sant Pere acollirà un esdeveniment ja consolidat a la ciutat, Misericòrdia: de Reus al Cel.

“A partir del dia 15, especialment, els carrers de Reus ja faran ‘olor de Festa Major’ arran del repartiment del programa de mà que faran el Xiquet i la Xiqueta”

I com cada any, el mes de setembre comptarà amb el 57è Aplec Baix Camp de la Colla Sardanista Rosa de Reus (diumenge 17), conjuntament amb la 43a

Trobada de Misericòrdia (dimecres 20) i amb altres actes simultanis que es desenvoluparan en diferents espais municipals i jornades tant culturals i socials com esportives.

TRET

DE SORTIDA OFICIAL

La hissada de la bandera mariana, la cercavila del Canó de les Festes i, especialment, el lliurament dels Guardons de la Ciutat amb l’entrega del títol de Fill Illustre, la Medalla de la Ciutat i les mencions honorífiques municipals, enceten plena Festa Major. Tot plegat, aquest 21 de setembre, anirà completat amb rutes en honor a Gabriel Ferrater, visites en record d’Antoni Gaudí i actes d’homenatge a Lluís Domènech i Montaner.

Sonaran les campanes de la Prioral amb el Toc de Festa, que indiquen la sortida del Seguici Petit de Reus per recór-

Obtingues amb nosaltres:

- Ciclomotor (AM)

- Tots els de moto (A1/A2/A) - Permís de cotxe (B)

www.autoescolacantons.es

rer els carrers de la ciutat; la Revista del Centre de Lectura estrenarà nou número i el Campanar obrirà les portes de nit (divendres 22).

L’endemà (dissabte 23), els protagonistes seran els castells i el foc. L’ofrena floral de les Misericòrdies locals obrirà el dia, que seguirà amb un vermut rumberu i fideuada popular per preparar la Diada Castellera a la Plaça del Mercadal, on els Xiquets de Reus rebran els Moixiganguers d’Igualada, els Nens del Vendrell i els Castellers de Lleida. Destacar, també, la jornada de maquillatge solidària a la Perfumeria Júlia, impulsada per la Fundació Rosa Maria Vivar per sensibilitzar sobre l’Alzheimer.

Al mateix temps, nens i nenes celebraran 30 anys del Petit Reggus amb una tarda de jocs, balls i música; i el Correfoc tancarà la nit pels carrers del nucli antic.

VIGÍLIA, REVETLLA I DIA GRAN

Un dels actes estrella de les Festes, la Cercavila del Masclet , vindrà precedida pel Festival de reggae, ska i altres herbes -el 30è Reggus “adult”- al Racó de La Palma, i poc després arrencarà la revetlla amb el protagonisme de diverses orquestres per amenitzar la festa i animar el públic.

Les matinades i les matines tronades

“A la tarda, arrencaran les ballades dels Gegants, els Nanos, les danses i el bestiari, així com l’esperada actuació castellera dels Xiquets de Reus”

marcaran l’arribada del dia de la patrona reusenca i, a continuació, nombrosos valents agafaran forces amb els esmorzars de forquilla que oferiran diferents establiments. En la sessió del matí, no mancaran la baixada de la Banda de Cornetes i Tambors Verge de Misericòrdia ni del Seguici Festiu al complet fins al Santuari. A la tarda, arrencaran les ballades dels Gegants, els Nanos, les danses i el bestiari, així com l’esperada actuació castellera

dels Xiquets de Reus.

Amb tothom omplint la plaça del Santuari, com a punt neuràlgic de la Festa Major, començarà La Baixada tradicional del Ball de Diables, que culminarà amb l’encesa de la Víbria i el Drac i la Carretillada de Misericòrdia. La cloenda serà a càrrec de Pirotècnia Igual, els quals preparen des de fa mesos l’encesa de la façana del Santuari i la mostra piromusical que, com cada any, posarà la cirereta del pastís.

LA FESTA NO S’ACABA

Tot i ser la Festa Major petita de la ciutat, l’ambient festiu continuarà fins a principis d’octubre amb activitats, visites i xerrades que s’emmarquen en la celebració de Misericòrdia. Aquestes darreres setmanes, la Sala Emili Argilaga del Centre de Lectura i la Biblioteca Central

Xavier Amoròs acolliran conferències, contacontes, clubs de lectura i algunes xerrades. En paral·lel, Òmnium Cultural

ha organitzat un recital de poemes de Vicent Andrés Estallés (dijous 28), ANS Educació durà a terme una visita teatralitzada sobre les “Bruixes de Reus” (divendres 29), Vespa Club Reus prepara una trobada i sortida de motocicletes així com un homenatge (dissabte 30) i es faran diverses trobades de bitlles i jocs tradicionals.

A més, el Bar La Mulasseta acollirà un concert del cor Acords de Reus (divendres 29), La Palma obrirà les portes a la 2a edició del Posa’t la Gorra a la ciutat (dissabte 30), el Santuari de Misericòrdia serà el punt de sortida de la caminada XII Tomb de Nit (dissabte 30) i la Sala Santa Llúcia serà escenari d’una actuació d’Els Fènix.

El dissabte 7 d’octubre, la plaça del Mercadal s’omplirà amb la Diada Castellera de Xiquets de Reus, un acte que tindrà lloc simultàniament a un cap de setmana de Reus Ocult, Jornades de Rol i Estratègia i de cloenda del VIII Psicurt. Així mateix, al llarg d’aquestes setmanes, es podran visitar exposicions, temporals i permanents, als Museus de Reus i altres espais com el jardí de la Casa Rull o al Centre Carrutxa.

“l’ambient festiu continuarà fins a principis d’octubre amb activitats, visites i xerrades que s’emmarquen en la celebració de Misericòrdia”

Lluís Domènech i Montaner

L’arquitecte que va transformar

Reus

Meravelloses cases burgeses, espais industrials, botigues, innovadors hospitals i fins i tot capelles. Tota la ciutat es va transformar des de la seva visió i mestratge, obrint-la al nou corrent modernista i donant-li la forma i l'esplendor que ara coneixem.

A Reus, Domènech i Montaner va trobar la ciutat perfecta on construir els seus somnis.

CULTURA POPULAR I MODERNISME

La Festa Major de Misericòrdia i l’ampli ventall de propostes que inclou el programa festiu (més de 150 actes) es complementa amb nombroses visites per descobrir o redescobrir el Reus Modernista

“Posa’t la polsera i descobreix cinc indrets emblemàtics de la ciutat!” amb VIS!T REUS, una oportunitat per conèixer de primera mà el patrimoni local que impulsen des del Gaudí Centre fins al 30 de setembre.

També al mateix espai, entre els dies 22 i 30 d’aquest mes, es proposa un Rally per descobrir el personatge d’Antoni Gaudí i la seva trajectòria arquitectònica.

Del 12 de setembre a l’1 d’octubre, es poden reservar entrades per accedir a les visites al Gaudí Centre, el campanar de la Prioral de Sant Pere i el Pavelló dels Distingits de l’Institut Pere Mata. A més de les visites guiades habituals a Casa Navàs, al llarg del mes de setembre, l’edifici modernista situat a la plaça Mercadal ofereix, també, visites vermut i recorreguts teatralitzats en diferents sessions.

Per descobrir l’obra de Domènech i Montaner l’any del seu centenari, cada dissabte, es pot participar d’una sortida per la Ruta del Modernisme amb la qual viatjar al Reus del 1900. I per completar el ‘batec’ modernista, és indispensable tancar la visita a la Casa del Vermut i del Vi de l’Estació Enològica.

ACTUALITAT UÍMICA Q

ELIX Polymers obté la qualificació d'or en matèria de ESG de EcoVadis

La companyia ha obtingut una puntuació global superior a 75/100, situant-la entre les empreses millor valorades

La companyia ELIX Polymers, líder mundial en la fabricació de termoplàstics, ha renovat el certificat EcoVadis amb la qualificació oro en matèria de responsabilitat mediambiental, social i de governança (ESG) en el rànquing elaborat per EcoVadis, agència de qualificació independent especialitzada en el desenvolupament sostenible i control del rendiment.

El resultat global obtingut per ELIX Polymers la situa en un nivell per sobre dels seus competidors i permet posicionar-se entre el 2% d'empreses avaluades amb major puntuació. L'avaluació es compon de 4 qualificacions que avaluen les fites i el desenvolupament de l'empresa en àrees relatives a medi ambient, drets socials/humans, ètica/pràctiques empresarials justes i cadena de subministrament, reflectint així l'excellent acompliment de ELIX Polymers en ESG. La companyia ha obtingut una puntuació global superior a 75/100, situant-la entre les empreses millor valorades. David Castañeda, CEO de la companyia, comenta “ens enorgulleix haver obtingut aquesta qualificació, que reconeix els avanços realitzats en la integració de la sostenibilitat en l'estratègia de la nostra companyia. Gràcies a l'excel·lent treball del nostre equip, continuarem avançant per a aconseguir els ambiciosos objectius que ens hem marcat per a oferir solucions més sostenibles”.

Repsol col·labora amb la CCCC per impulsar projectes de digitalització en el món casteller

Totes dues parts han fet palesa la seva satisfacció per continuar treballant junts en el foment i la difusió del món casteller

La Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) i Repsol han ratificat el seu acord de col·laboració per dotzè any consecutiu, amb la signatura del conveni que les uneix des de 2012. Rubén Gaón, president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC), i Javier Sancho, director del complex industrial de Repsol a Tarragona, han escenificat aquest dilluns la renovació de l’acord, en un acte que ha tingut lloc davant del Monument als Castellers de la Rambla Nova de Tarragona. Totes dues parts han fet palesa la seva satisfacció per continuar treballant junts en el foment i la difusió del món casteller. En concret, aquest 2023 l’aportació del complex industrial de Repsol (15.000 euros) servirà a la CCCC per finançar projectes de digitalització que permetin millorar la gestió interna de les colles.

“El món casteller representa valors com el treball en equip, el rigor o el compromís, que també són característics de Repsol i del nostre complex industrial. És per això que, en el marc del nostre compromís amb el territori i la seva societat, donem suport al món casteller i, en aquest cas, el volem acompanyar en el seu procés de digitalització”, ha afirmat el director del complex industrial de Repsol a Tarragona, Javier Sancho.

Carburos Metálicos subministrarà l'hidrogen per a la flota d'autobusos de l'Ajuntament de Tarragona

El contracte té una durada inicial de dos anys (fins a juliol de 2025) que pot ampliar-se per períodes anuals fins a 2027

Carburos Metálicos, companyia líder en el sector de gasos industrials i medicinals a Espanya que forma part del grup Air Products, ha estat l'adjudicatària del contracte de l'Ajuntament de Tarragona per a subministrar hidrogen renovable als autobusos de la flota municipal que permetran una mobilitat zero emissions a la ciutat. El contracte té una durada inicial de dos anys (fins a juliol de 2025) que pot ampliar-se per períodes anuals fins a 2027.

La companyia subministrarà també l'equipament necessari per a proveir d'hidrogen als autobusos que opera l'Empresa Municipal de Transports (EMT) de Tarragona. A més, l'hidrogen es produeix en la mateixa província, per la qual cosa es fomenta la creació d'un ecosistema local entorn d'aquest vector energètic que serà clau en el procés de transició energètica i descarbonització de la mobilitat en el transport urbà.

Qui aprèn dels taurons per protegir el clima?

Estem canviant de totes les formes possibles per protegir el clima. Per exemple, ens inspirem en la manera de nedar dels taurons per crear una innovadora làmina que cobreix la superfície dels avions. Ara, la tecnologia Sharkskin ajuda els avions a volar consumint menys combustible, la qual cosa es tradueix en menys emissions. Tot això forma part del nostre compromís amb la protecció del clima.

El clima està canviant. Nosaltres també.

Més informació en basf.com/change

ACTUALITAT UÍMICA Q

10 empreses de l’AEQT reconegudes en els Premis de Seguretat de FEIQUE

Han estat atorgats a les empreses del sector químic líders en seguretat i salut laboral que, durant el 2022, van aconseguir un índex de “zero accidents”

La Federació Empresarial de la Indústria Química Espanyola (Feique) va concedir aquest dilluns, per onzè any consecutiu, els Premis de Seguretat Feique a vint-i-nou empreses i/o centres productius adherits a Feique, que han aconseguit un índex de “zero accidents” durant l’últim any. Un total de 10 empreses de l’AEQT van ser reconegudes en la cerimònia. Sis d’aquestes empreses han guanyat el Premi Especial de Seguretat Feique 2022, que reconeix aquelles empreses de més de 300 treballadors que van registrar zero accidents amb baixa durant l’any passat: es tracta de Dow Chemical Ibérica, Inovyn España, Elix Polymers, Basell

Poliolefinas, Clariant Ibérica y Air Products (Carburos Metálicos).

A més, dues d’aquestes empreses, i altres quatre de l’AEQT, han estat reconegudes amb el Premi de Seguretat Feique 2022, que reconeix empreses o centres de producció de més de 50 treballadors que van registrar un índex de freqüència general zero: és a dir, que no van registrar cap accident, amb o sense baixa, durant tot el 2022. Han obtingut aquest reconeixement Carburos Metálicos,; Ercros, per la fàbrica de Tortosa; Grace Catalysts & Materials; Transformadora de Etileno (TDE); i Plixxent.

Competitivitat industrial, neutralitat climàtica i autonomia estratègica: les grans claus de l’Informe Públic de Dow

La companyia inverteix més de 68 milions de dòlars a Espanya durant el 2022, un increment del 36% en relació al 2021

Dow Chemical Ibérica ha presentat avui el seu Informe Públic sota el lema ciència sostenible, en el qual recull no només les seves principals fites i resultats a Espanya el 2022, sinó les seves prioritats i desafiaments per assolir el seu gran objectiu: la neutralitat climàtica el 2050. La Companyia assumeix la responsabilitat de liderar la transformació de la indústria sota la convicció que o és sostenible i segura, o no serà.

La publicació de l’Informe Públic destaca que Espanya pot complir amb les seves metes climàtiques i garantir la competitivitat del seu teixit industrial, si aposta per la disminució de la petjada de carboni a les indústries de difícil

reducció com és la dels materials, en la qual s’ubica el sector químic. En termes de disminució d’emissions, la indústria química té un potencial clau per garantir la reducció de la petjada de carboni d’altres sectors industrials. Això és resultat de dues coses: primer, del lloc privilegiat que ocupa dintre de la cadena de valor, doncs el 96% de les activitats productives requereix de la química en algun punt del seu procés de fabricació. Segon, de la contribució que les emissions de la química suposen per a les emissions totals dels productes finals, que pot representar entre el 70% i el 90% en indústries clau per a la transició a la neutralitat climàtica, com la construcció o l’automoció.

El complex industrial d’Ercros a Tarragona redueix un 14% les seves emissions totals i un 32,5% les emissions de GEI

Ha aconseguit una destacada puntuació, de 84 sobre 100, en el ràting internacional EcoVadis

Entre 2021 i 2022, el complex industrial de Tarragona («CIT») d’Ercros, va aconseguir reduir tant les seves emissions totals com les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle («GEI»). En concret, el CIT va aconseguir reduir un 14,3% el seu índex d’emissions, que mesura lessubstàncies emeses a l’aire i a l’aigua, així com la generació de residus, en comparació amb 2021.

Ercros ha aconseguit una destacada puntuació, de 84 sobre 100, en el ràting internacional EcoVadis, que avalua les pràctiques ASG (ambientals, socials i de governança) de les empreses. Aquesta qualificació situa a Ercros en l’1% de les companyies millor classificades, fet que li ha valgut el reconeixement Platinum, per quart any consecutiu.

El CIT està format per les fàbriques de Tarragona, Vila-seca I i Vila-seca II, i forma part de la divisió de derivats del clor d’Ercros. Té una plantilla directa d’unes 330 persones. La fàbrica de Vila-seca I es dedica a la producció de clor, sosa càustica i els seus derivats inorgànics; la de Vila-seca II, a la fabricació de la cadena del PVC; i la fàbrica de Tarragona subministra serveis a altres empreses del polígon sud de Tarragona.

ACTUALITAT UÍMICA Q

El

Banc dels Aliments de les Comarques de Tarragona adequa i millora les seves instal·lacions amb el suport de l’AEQT

El president de l’AEQT ha valorat la “tasca essencial” del Banc d’Aliments

La Fundació Banc dels Aliments de les Comarques de Tarragona i l’Associació Empresarial Química de Tarragona han signat un conveni de col·laboració, mitjançant el qual diverses empreses del sector petroquímic canalitzen a través de l’associació un ajut econòmic per tal que el Banc dels Aliments pugui adequar i millorar les seves instal·lacions a Reus. En concret, l’aportació econòmica es destinarà a millores, per exemple, en les càmeres frigorífiques del Banc, per tal d’adequar-les als nous requeriments normatius. En la mateixa línia, també es destinarà part de l’ajuda a l’adquisició de nou mobiliari altres tasques i petites millores.

El president de l’AEQT, Ignasi Cañagueral, ha volgut posar en valor la tasca del Banc dels Aliments: “El Banc dels Aliments fa una tasca essencial, gràcies a l’admirable esforç de les moltes persones que hi col·laboren. I la indústria química, com a sector compromès i implicat amb el territori i les persones que hi viuen, hem volgut manifestar el nostre suport a través d’aquest conveni i l’ajut econòmic que implica”.

El Comitè de Representants Permanents de la Unió Europea visita el complex industrial de Repsol a Tarragona

Amb la visita han conegut els projectes de transformació que la companyia desenvolupa en els seus centres de la Península Ibèrica

El Comitè de Representants Permanents de la Unió Europea (COREPER I) va visitar ahir el complex industrial de Repsol a Tarragona. La comitiva ha estat rebuda pel Conseller Delegat de Repsol, Josu Jon Imaz; el director del complex industrial a Tarragona, Javier Sancho; el director de Relacions Institucionals i Coordinació Regulatòria, Ángel Bautista; i la responsable d’Assumptes Europeus de la companyia, Ana Álvarez

La delegació ha visitat les instal·lacions industrials de Repsol a Tarragona i ha conegut els projectes de transformació que la com -

panyia desenvolupa en els seus centres de la Península Ibèrica (Tarragona, Puertollano, Bilbao, A Coruña, Cartagena i Sines) per convertir-los en pols multienergètics descarbonitzats, adaptant-los a l’ús de noves matèries primeres i al desenvolupament de l’economia circular. Les palanques per a aquest canvi són, principalment, l’economia circular, l’hidrogen renovable i les tecnologies de captura, ús i emmagatzematge de CO2 . Repsol manté un ferm compromís amb Tarragona i amb la consolidació d’aquestes instal·lacions com un referent industrial i tecnològic, per continuar sent un motor econòmic i d’ocupació a la zona.

El Laboratori Dr Oliver Rodés s’adhereix a l’AEQT

Amb la seva entrada com a Business Partner, pretén impulsar la innovació i l’excel·lència al sector químic

L'Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) i el Laboratori Dr. Oliver Rodés, han signat un acord de col·laboració estratègica amb l'objectiu de potenciar el desenvolupament i la innovació en la indústria química, oferint beneficis concrets als associats de la AEQT. En unir-se com Business Partner de la AEQT, Oliver Rodés posa a la disposició dels associats el seu ampli coneixement i experiència en el sector mediambiental. Els associats de la AEQT es beneficiaran de les capacitats d'anàlisis d'aigües, aire, residus, sòls i altres matrius ambientals, així com l'assessorament tècnic i legal del Laboratori, contribuint així a la millora contínua dels seus processos i a la garantia de compliment normatiu en temes mediambientals.

Tant la AEQT com el Laboratori Dr. Oliver Rodés estan compromesos amb l'excel·lència i la millora contínua. Aquesta aliança estratègica

reforça l'objectiu compartit de promoure el creixement sostenible i la protecció del medi ambient en la indústria química, així com el compromís amb la seguretat i el benestar dels treballadors.

LA NOVA CASA DELS CASTELLERS

El Món Casteller – Museu Casteller de Catalunya entra en funcionament amb vocació de ser una peça clau dins de la dinamització del Centre Històric

Adrià Miró Canturri

El Museu Casteller ha obert les portes, després d’una gran expectació generada i ho ha fet amb una setmana que ha sigut una autèntica festa per tots els vallencs. L’espai suposa una nova oferta cultural innovadora, tant a la ciutat com al país, amb un interior que busca l’equilibri entre allò tradicional i històric amb la modernitat que aporten els muntatges audiovisuals i immersius.

El Món Casteller tindrà assegurat el seu funcionament fins a l’any 2026, quan es farà un balanç dels quatre primers

anys i es renovarà aquest compromís que adquiriran tres administracions: l’Ajuntament de Valls, la Diputació de Tarragona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya . Cada una assumirà a parts proporcionals el dèficit de la seva gestió. De fet, totes tres administracions i la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) van participar en la presentació de caire institucional del museu, que es va celebrar el dilluns 4 de setembre.

Dolors Farré , alcaldessa de Valls, va recalcar en aquest acte la triple dimensió que té el museu: de ciutat, de país i uni-

versal. Segons la batllessa, l’equipament ha de “sumar de manera molt potent a favor de Valls, el seu comerç, el seu turisme i el paper de la ciutat com a Km 0 dels castells”. Aquesta serà una peça més del que anomenen anella cultural i que pretén revitalitzar el Centre Històric de la capital de l’Alt Camp. De moment, ja hi ha l’Espai Jove i la Biblioteca Carles Cardó, mentre que l’Escola de Música, la Casa de la Festa i el Centre Cívic són els altres espais que impulsaran properament. “El museu per si sol no és la solució, però és un instrument molt potent que sumarà al Centre Històric i a aquesta anella cultural

i cívica”.

Pel que fa a la dimensió de país, Farré assegura que tenim davant nostre “un museu singular, com els castells” i que és “la seu de totes les colles de Catalunya i la casa de tots els castellers”. En tercer lloc, l’universal, apunta que la categoria de Patrimoni Immaterial de la Humanitat dels castells oferirà aquesta projecció internacional al museu, atraient als qui volen conèixer aquesta tradició.

Per la seva part, la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, va recordar que l’administració supramunicipal “dona un especial suport a la cultura i a la seva projecció en el desenvolupament econòmic i social”. A més, va voler reivindicar els quatre valors castellers de Josep Anselm Clavé en l’estrena del museu. “La força està representada en la unió de les diferents administracions i la societat vallenca, hem tingut l’equilibri necessari per aguantar les vicissituds, el valor en tenir l’atreviment per fer projectes ambiciosos i el seny per no portar un castell a plaça fins que no el teníem llest, com ha passat amb el museu”.

D’altra banda, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga , va destacar els elements immersius que incorpora el museu i el president de la CCCC, Rubén Gaón , va assegurar que el nou equipament podrà

“ensenyar la nostra passió, què fem, com ho fem i els capítols més importants de la nostra història”.

A banda d’aquest acte institucional, tot el cap de setmana va estar plegat d’actes festius al carrer. El divendres 8 de setembre es va realitzar l’obertura simbòlica del Museu, amb els més petits de la Colla Joves Xiquets de Valls i Colla Vella dels Xiquets de Valls com a principals protagonistes i sent els primers en entrar.

La tarda va estar marcada per la cercavila de xanquers, activitats pels més petits i la presència de la Mulassa a la plaça. Alhora, tant dissabte com diumenge l’agenda també va estar farcida de propostes d’entreteniment pels més petits, fent de l’inici del Museu una gran festa a la ciutat. Aquesta mena d’actes tindran una continuïtat a l’octubre, per la Fira de Santa Úrsula.

“Aquesta serà una peça més del que anomenen anella cultural i que pretén revitalitzar el Centre Històric de la capital de l’Alt Camp”

UN LEMA, TRES ACTES

El recorregut pel museu està dirigit a través del lema de Josep Anselm Clavé: “Força, equilibri, valor i seny”. El primer acte es basa en el valor i compta amb un muntatge audiovisual que es pot gaudir assegut en una graderia. El vídeo relata les experiències de dos castellers i dues castelleres, que parlen des del seu vessant més personal sobre el perquè de la seva passió per aquesta tradició.

En el segon acte, es tracta el seny i l’equilibri. A la sala central hi ha un seguit de nodes, que recorden en certa manera a les pinyes, on s’expliquen conceptes i continguts del món casteller. Inclús hi ha una pantalla interactiva on conèixer cada un dels mots relacionats amb els castells. A les parets de la sala, hi ha la cronologia amb els moments més destacats de la història i també s’hi poden veure objectes que els representen. Un altre element força visual de l’habitació és una enxaneta gegant, que duu una samarreta que canvia de colla constantment fins a repassar totes les existents al país.

A la mateixa sala, els més curiosos poden provar una màquina que tracta de posar a prova el teu equilibri en una simulació d’un castell. Tot un repte pels visitants. Finalment i en un espai a part, la música té el seu lloc reservat per conèixer de manera immersiva els tocs musicals que acompanyen els castells. El recorregut clou amb l’últim acte i l’últim valor, la Força . La sala, situada a la planta baixa, és ideal per posar el punt i final a la visita. Es tracta d’un espectacle immersiu a mode de conclusió, amb una torre al mig que mostra imatges de castells i una sala envoltada de pantalles que també destaca moments de les colles en el Concurs.

QUÈ OFEREIX?

Més enllà de la visita de manera individual, el museu ofereix altres activitats i opcions. Per un costat, incorporarà activitats educatives per a escoles i famílies, que es basen en l’aprenentatge del món casteller. El centre museístic sumarà també visites gamificades que convidaran a conèixer l’equipament amb estratègies didàctiques i activitats amb les quals els més petits i tota la família participaran d’una experiència col·lectiva que incorporarà, a través del joc, els racons i dife -

“El recorregut pel museu està dirigit a través del lema de Josep Anselm Clavé: Força, equilibri, valor i seny”

rents espais del museu. A més, hi haurà visites guiades d’aproximadament una hora i, més endavant, packs combinats de rutes pel Centre Històric i espais emblemàtics castellers.

En definitiva, el Món Casteller no buscarà ser un simple museu. Sinó que intentarà ser motor d’aquesta nova anella cultural, explotar el seu vessant més pedagògic i posar en valor el país i el territori des del quilòmetre 0 del món casteller.

MATEU MONTSERRAT, ELEGIT PRESIDENT DEL CONSELL COMARCAL DE L’ALT CAMP

Ha estat escollit gràcies als vots de Junts, Alcoverencs pel Canvi i el PSC

VALLS HOMENATJA MARTA GALIMANY PER LA VUELTA

Actualment, ostenta el rècord d’Espanya de marató i ha sigut olímpica als Jocs de Tòquio 2020

La Vuelta 2023 va tornar a tenir la ciutat de Valls com a protagonista i, en aquesta ocasió, es va aprofitar el seu pas per la capital de l’Alt Camp per retre homenatge a l’atleta vallenca Marta Galimany. L’homenatge va ser el 29 d’agost durant la quarta etapa de 183 quilòmetres que va unir les ciutats d’Andorra la Vella i Tarragona. La cursa va entrar a Valls procedent de Montblanc i el Coll de Lilla per la carretera de Montblanc per enfilar el carrer Anselm Clavé i la carretera N-240 en direcció a Tarragona. Va ser just en el moment de travessar Valls que la Vuelta va voler homenatjar Marta Galimany amb un esprint intermedi al Tomb del Balcó.

Marta Galimany Guasch, actual rècord d’Espanya de marató ha competit en diverses distàncies de fons. El 2017 realitza la seva primera marató a Berlín, on va aconseguir la marca mínima per participar en el campionat d’Europa. Campiona d’Espanya 2019 a la marató de Sevilla va ser atleta olímpica també als Jocs de Tòquio 2020. El 2021 va aconseguir la millor marca d’Espanya de l’hora en pista a Valls, superant el rècord anterior en més de 1.000 m. El 2022 va assolir la medalla de plata per equips al Campionat d’Europa celebrat a Múnich i el 4 de desembre del mateix any va batre el rècord d’Espanya durant la marató de València.

Aquest estiu els diferents Consells Comarcals han celebrat les seves sessions constitutives i han triat els seus presidents. A l’Alt Camp, l’escollit ha sigut el candidat de Junts, Mateu Montserrat Miquel, que revalidarà el càrrec i ocuparà la presidència de l’ens durant tot el mandat, entre 2023 i 2027. Als nou vots dels juntaires s’hi van sumar els de la formació local d’Alcoverencs pel Canvi (APC). Tot i gaudir ja d’una majoria absoluta, els dos representats socialistes també van donar suport al candidat juntaire, mentre que cupaires i republicans van votar el seu propi candidat.

El president, en la seva intervenció, va destacar la importància de la feina que es realitza dia rere dia al Consell Comarcal i va posar de manifest, la voluntat de fer entre tots i totes, una comarca de la que ens sentim orgullosos. En la sessió, també van prendre possessió del càrrec els consellers i conselleres que formaran part de la corporació durant aquest mandat. A l’oposició quedaran el grup d’esquerra republicana, amb cinc diputats, i el de la CUP, que en té dos.

URV I REPSOL IMPULSEN EL PROJECTE DIVULGATIU ‘CASTELLS DE CIÈNCIA’

El món casteller explicat des de dotze disciplines científiques diferents com la física, la sociologia, la història, la química, les matemàtiques o la psicologia

Física, sociologia, història, química, matemàtiques o psicologia. El món casteller explicat des de dotze disciplines científiques diferents és el resultat de Castells de ciència, una iniciativa de divulgació científica impulsada fa dos anys per la Unitat de Comunicació i Divulgació de la Ciència de la URV i la Càtedra per a l’Estudi del Fet Casteller de la Universitat amb el suport de Repsol. El patrocini de Repsol per a aquesta edició es xifra en 10.000 €. El projecte té per objectiu fer divulgació científica a partir d’un fenomen cultural, multitudinari, arrelat al territori i reconegut tradicionalment, com són els castells.

Els continguts científics del projecte s’han generat a partir del coneixement d’investigadores i investigadors de la URV, que han participat en cadascuna de les disciplines aportant el seu coneixement científic i avalant els continguts divulgatius. La seva expertesa ha permès elaborar tots els materials que s’han creat: cartells il·lustrats que s’han repartit per mobiliari urbà de ciutats com Tarragona, Valls i Reus; vídeos de curta durada amb il·lustracions animades i textos divulgatius que parlen sobre cada disciplina en més profunditat o accions efímeres com vinils posats a places castelleres.

La supervivencia en el desierto de los pilotos que disputan la prueba más dura del mundo sobre ruedas paradójicamente es un símil con la dura situación con la que se encuentran miles de perros que son abandonados todos los años en España. Junto con el equipo de Revolución Pata (Asociacion sin ánimo de lucro) que trabaja duro por hacer llegar a las nuevas generación la importancia sobre la tenencia responsable de mascotas vamos a registrar en un documental “vidas perras” El paso de Albert en todas las etapas del Dakar intercalando las historias y las experiencias de personas y animales vinculadas al rescate y el cuidado de los animales.

VIDA PERRA

Acompáñanos en nuestra misión, SE UN SPONSOR. Con mas de 2.500.000 impresiones, la opción de patrocinio que incluye la colocación del logo de TU MARCA en la ropa y en la moto del piloto Albert Martín durante todo el Rally Dakar 2024, hará que tu marca se visualice en todo el mundo, a través de canales tele maticos y programas especiales del evento en televisión y prensa escrita. Más info: +34658660917

LA PISTA MARTA GALIMANY JA POT

ACOLLIR COMPETICIONS OFICIALS

S’ha adquirit material per a la millora de la pràctica esportiva com protectors per a les zones de salts, startings , protectors matalassos, salvaclaus i cercles de llançament

Durant aquest mes d’agost s’han desenvolupat les obres de millora i reforma de la Pista d’Atletisme Marta Galimany. Les actuacions permeten a més homologar el recinte per tal que pugui acollir competicions de caràcter oficial, adaptant les instal·lacions a la reglamentació d’atletisme i als canvis en les normatives federatives. L’empresa especialitzada en paviment atlètic Sportan s’ha encarregat del re-topping o reparació del paviment sintètic del tartà més afectat, el repintat de les línies i l’actualització de mesures de tota la pista. A més, també s’ha adquirit a la firma especialitzada Antuco material per a la millora de la pràctica esportiva com protectors per a les zones de salts, startings , protectors matalassos, salvaclaus i cercles de llançament.

El conjunt d’actuacions comportaran una inversió de 56.400 euros i des del mateix 4 de setembre ja s’ha restablert el servei. La Pista d’Atletisme de Valls, situada al Centre Esportiu Municipal El Fornàs, va ser inaugurada l’any 2006 i és una de les instal·lacions amb un major nivell d’utilització per part d’esportistes, entitats i clubs atlètics.

EL CONSELL COMARCAL ADQUIREIX UN NOU VEHICLE PER L’ÀREA DE MEDI AMBIENT

Totes aquestes actuacions, valorades en 19.846,36€ i el seu finançament han anat a càrrec de la Diputació de Tarragona

El Consell Comarcal de l’Alt Camp ha adquirit un nou vehicle i un carretó que faran servir tant els serveis tècnics com els plans d’ocupació que anualment té el Consell Comarcal de la Diputació de Tarragona de neteja i manteniment i altres que pugui tenir en el futur. Aquesta adquisició d’un vehicle amb remolc permetrà al Consell poder transportar amb molta més seguretat tant als treballadors/es com els elements tècnics i maquinària per poder desenvolupar les tasques encomanades arreu de la comarca.

El Consell Comarcal presta serveis d’assistència tècnica i serveis mancomunats en àmbits com serveis tècnics, medi ambient o tu -

risme. Per la realització d’aquestes tasques, el personal es desplaça o bé amb vehicles del Consell Comarcal o bé amb els propis. Alguns d’aquests serveis comporten la circulació per camins rurals, posant-se en risc els vehicles ja que no estan adaptats per a circular fora de les zones pavimentades.

Totes aquestes actuacions, valorades en 19.846,36€ i el seu finançament han anat a càrrec de la Diputació de Tarragona, mitjançant les aportacions per inversions previstes en el del Conveni per a la coordinació, cooperació i collaboració entre la Diputació de Tarragona i els consells comarcals per optimitzar la prestació dels serveis municipals, 2020-2023.

CLOU AMB ÈXIT DE PARTICIPACIÓ LA DESENA EDICIÓ DE L'ESTIU ACTIU DEL CENTRE CÍVIC

Els actes de descoberta de Valls i els espectacles infantils i familiars, se situen un any més, entre els principals atractius

L'Estiu Actiu ha tancat la desena edició amb molt bona acollida de públic. Gairebé 750 persones han participat en les trenta-una activitats repartides al llarg del mes de juliol d'aquest cicle organitzat per la regidoria d'Acció Cívica i Joventut de l'Ajuntament de Valls, i que ha comptat amb la col·laboració de més d’una desena d'entitats, serveis, organismes i establiments de la ciutat. La programació d'aquest any ha combinat accions formatives, de lleure i culturals, a més d'espectacles i activitats infantils i per a públic familiar. La majoria de les propostes han omplert totes les places disponibles.

La programació d'estiu de la regidoria de

Joventut i Acció Cívica té com a finalitat generar nous espais de trobada i de participació als carrers i places, en especial al Centre Històric i en l'actual equipament del Centre Cívic. Amb aquesta iniciativa, el Centre Cívic vol consolidar i ampliar el cicle lúdic i festiu de Valls, i potenciar les activitats comunitàries durant l'estiu en diversos espais de la ciutat.

L'OPOSICIÓ A LA MAT TREU FUM

L’Estat ha donat llum verda a la línia de molt alta tensió que travessa 40 municipis de Catalunya i compta amb un fort rebuig al territori

Adrià Miró Canturri

La notícia ha caigut com una bomba i ha despertat les queixes de tots els territoris i municipis afectats. El ministeri ha donat llum verda a la construcció a la línia de molt alta tensió (400 kV), conegudes com a MAT, entre Valmuel (Terol) i Begues (Baix Llobregat). El recorregut de la línia tindrà una llargada de 182,2 km que travessarà 40 municipis agrupats a Terres de l’Ebre, el Camp de Tarragona, el Penedès i l’Àrea Metropolitana. Aquesta declaració d’impacte ambiental del ministeri, però, encara necessitarà el vistiplau de l’informe preceptiu d’impacte ambiental de la Generalitat. Una qüestió que no només ha empipat els municipis, comarques i províncies afectades, sinó a la mateixa Generalitat, que sent que el govern central ha traslladat cap a la seva administració una decisió estatal. El moviment és sorprenent, donat que diferents institucions -inclosa la Generalitat- ja havien emès informes desfavorables sobre aquesta MAT i en la legislatura anterior el Senat va aprovar una resolució que demanava “denegar l’autoritza -

ció”. Un text que va obtenir el suport dels partits de govern, Junts, ERC i Teruel Existe. A més, encara que la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera , va dir el 2021 que s’examinaria el projecte amb cautela, també va apuntar que era “difícil d’entendre” en la lògica energètica i ambiental, i que podia “no tindre proporció”.

EL TERRITORI S’ALÇA

La reacció dels municipis a la decisió no s’ha fet esperar i la veu ha sigut unàni-

me. Diverses institucions com el Consell Comarcal de l’Alt Camp o la Diputació de Tarragona han interposat un recurs d’alçada contra l’autorització. L’ens provincial apunta que el fet de deixar en mans privades la creació i gestió d’una xarxa de transport d’energia vulnera la legalitat, que no s’ha donat resposta a les seves al·legacions fetes el 2021 i tampoc s’han tingut en compte ni l’avaluació d’impacte ambiental desfavorable de la Diputació ni les alternatives plantejades pel territori. Mateu Montserrat , president del Consell Comarcal de l’Alt Camp (afectat en 10 municipis), destaca que “cal un plantejament més gran i consensuat amb la comarca” i que de cap de les maneres serà “el plantejament que ens volen imposar”. El president comarcal demana que “es generi l’energia allà on la necessitem” i posa el focus en el consens que ha d’incorporar totes aquestes accions. En primer lloc, “consensuar millor les renovables per implementar-les”. I, en segon lloc, “tenir coneixement per no malmetre el territori i aprofitar les oportunitats que tinguem, com el soterrament d’alguns trams o alternatives amb línies existents”. Tot i

estar molest per l’última decisió del ministeri, és optimista i considera que “de ben segur trobarem una solució perquè tothom estigui content”.

Des de la capital de la comarca, les declaracions també són taxatives. L’alcaldessa Dolors Farré critica que la MAT és “una agressió sense sentit al territori” i “un projecte exclusivament privat i que no genera cap mena de benefici en els serveis a les nostres comarques i municipis”. Farré també avisa que obriran totes les vies possibles per aturar-ho, però espera que les administracions competents

siguin qui “l’enterrin” perquè “és una inversió des del punt de vista d’interès públic o d’impacte ambiental del tot irracional i que es mou exclusivament per interessos privats”.

“ La MAT és una agressió sense sentit al territori i un projecte exclusivament privat i que no genera cap mena de benefici en els serveis a les nostres comarques i municipis”

Les administracions públiques no són les úniques que s’hi han oposat recentment. La Unió de Pagesos va presentar també un recurs d’alçada sota un criteri similar al de la Diputació de Tarragona. La Cambra de Comerç de Barcelona i el Col·legi d'Enginyers de Catalunya per la seva banda es van mostrar contraris a la utilitat d’aquesta línia i van destacar que el debat produït “ens distreu del re -

tard que portem en la implantació del model d’energies renovables”. Segons el seu parer, el problema de la MAT és que aquestes antenes que travessen el territori no tindran “cap altra funció que no sigui transportar l’energia d’un extrem a l’altre, integrant com a molt generació renovable en els entorns propers a la MAT”. Sota el seu criteri, aquesta línia “hauria de reforçar la xarxa mallada actual i facilitar la redistribució del consum energètic al llarg del seu recorregut”. Una opció que de moment no es troba sobre la taula.

LA GENERALITAT, PERPLEXA

En tot aquest debat, el projecte encara està pendent d’un informe de biodiversitat favorable per part de la Generalitat. Una situació que ha indignat al conseller d’Acció Climàtica, David Mascort , que critica que es traspassi la responsabilitat sobre la MAT a una administració que no és competent. A més, el conseller va catalogar aquesta actitud com a “deslleial” i va recordar que existeixen fins a tres informes de biodiversitat desfavorables sobre el projecte.

Des del Departament d’Acció Climàtica afirmen que qui té la competència per aprovar aquestes instal·lacions i, per

tant, prendre la decisió final és l’Estat. Tot i això, abans ha de demanar un informe preceptiu a la Generalitat com a part afectada. L’origen del malestar de l’administració catalana rau en el fet que s’hagi donat llum verda a aquesta via sense tenir l’informe que ho avalés. “Això es fa al revés, estan defugint les seves responsabilitats”, apunten.

De fet, el Departament ens relata com havia sigut la cronologia de les anteriors resolucions, totes desfavorables. “Quan ens van demanar l’informe, vam dir que amb la poca informació que tenien no ens podíem pronunciar i, per tant, l’informe era negatiu. En lloc de considerar-lo negatiu, van demanar més informació a l’empresa. Tot i que van introduir millores, seguia sense ser suficient i va tornar a ser desfavorable”, expliquen.

En l’àmbit polític la Generalitat considera que el fet de ser una línia d’evacuació d’energia “t’hipoteca molt” perquè no permet donar subministrant als municipis, com sí que faria una línia de transport. La queixa que també havien expressat la Cambra de Comerç de Barcelona i el Col·legi d'Enginyers de Catalunya, Encara que políticament recalquen que “no té sentit”, recorden que ells parlen a través de resolucions i que l’informe serà amb criteris tècnics, no polítics. Aquest haurà de determinar si la línia afecta la biodiversitat allà on passa i, en cas que ho

“L’origen del malestar de l’administració catalana rau en el fet que s’hagi donat llum verda a aquesta via sense tenir l’informe que ho avalés”

faci a nivells acceptables, si pot compensar els impactes que genera. El resultat apunten que es pot dilatar en el temps perquè es tracta un “projecte molt complex” que introdueix soterraments, els quals no són “ni senzills ni ràpids” d’analitzar pel que fa a l’impacte

ambiental. Si aquest és desfavorable, el debat haurà acabat (de moment). En canvi, si tenim un informe favorable, es podrien obrir vies per part de les diferents administracions per buscar una aplicació que generi consens al territori i eviti un xoc frontal entre institucions.

PER ON PASSA LA LÍNIA?

Els municipis afectats de les Terres de l'Ebre són Gandesa, Corbera d'Ebre, la Fatarella, Ascó, Móra d'Ebre i Garcia; del Camp de Tarragona són Masroig, Falset, Pradell de la Teixeta, Duesaigües, Riudecols, Alforja, l'Aleixar, Almoster, la Selva del Camp, l'Albiol, Alcover, el Milà, Valls, Vallmoll, Nulles, Vilabella, Puigpelat, Bràfim, Montferri i Ro -

donyà; del Penedès està Masllorenç, la Bisbal del Penedès, Sant Jaume dels Domenys, Llorenç del Penedès, l'Arboç, Castellet i la Gornal, Santa Margarida i els Monjos, Olèrdola, Sant Cugat Sesgarrigues, Avinyonet del Penedès i Olesa de Bonesvalls. Per acabar, els municipis del Baix Llobregat de Begues i Vallirana.

TURISME I ESPORT

UNA ALIANÇA D' ÈXIT PER SALOU

El municipi ha fet enguany un salt de qualitat amb l’extensa programació d’esdeveniments esportius nacionals i internacionals

Sandra Pérez

La capital de la Costa Daurada ha volgut apostar, en els darrers anys, per un nou àmbit turístic i emergent com és el Turisme Esportiu. Sota la marca pròpia Salou #livesports, ja el 2012, l’Agència Catalana va reconèixer al municipi la seva iniciativa. Des de llavors, s'ha especialitzat en la modalitat de futbol, gràcies a Mediterranean Sport Village, que compta amb les installacions de Futbol Salou Sports Center; en vela lleugera, amb el Club Nàutic Salou, pel qual va rebre la certificació el 2016; en cicloturisme, des del 2018; va rebre el 2020

la marca de Golf a Catalunya, gràcies als camps d’Infinitum Golf; i també la modalitat de Triatló des del 2021. Pròximament, podria sumar-se el reconeixement a les destinacions de tennis i pàdel.

Aquest ventall d’oferta esportiva es tradueix en una oportunitat de fer vida saludable durant tot l’any, tant per als salouencs i salouenques com per als visitants. Així, les instal·lacions i equipaments esportius ubicats al municipi -públics i privats- consisteixen en 3 pavellons poliesportius, 15 camps de futbol, 3 camps de golf, un port esportiu, una base nàutica de platja, més de 2.000 quilòmetres de carreteres per a

cicloturisme; un circuit de BTT; 9 pistes de tennis, de terra batuda, 14 pistes de pàdel; i més de 20.000 m² d’espais versàtils per a esdeveniments.

Unes especificacions tècniques de qualitat i els serveis que s’ofereixen permeten que “Salou sigui un referent internacional en turisme esportiu”, com assenyala l’alcalde i president del Patronat Municipal de Turisme, Pere Granados. De fet, recorda que “es treballa per millorar i diversificar l’oferta i desestacionalitzar la temporada turística a través de l’esport”. En aquest sentit, la nova aposta turística garanteix un posicionament de la destinació dins el

“Aquesta aposta té com a finalitat principal aconseguir una major estabilitat laboral i una major sostenibilitat econòmica, a la vegada que afavorir la cohesió social”

mapa esportiu europeu i mundial, la diversificació genera un major atractiu per aquelles persones que viatgen motivades per la pràctica de l’activitat esportiva, el benestar i la salut; i això duu a un increment de visitants i, sobretot, ‘trenca’ les barreres d’un turisme únicament de temporada estiuenca, i potencia l’objectiu del Salou 365.

“Aquesta aposta té com a finalitat principal aconseguir una major estabilitat laboral i una major sostenibilitat econòmica, a la vegada que afavorir la cohesió social”, destaca el president del Patronat de Turisme de Salou. És més, si es tradueix en xifres, el Turisme Esportiu representa més de 180.000 visitants l’any al municipi, més de 400.000 pernoctacions vinculades a l’esport i s’organitzen anualment més de 200 accions esportives. Per aquest motiu,

l’alcalde valora molt positivament la connexió entre el turisme i l’esport.

UN 2023 MOLT AMBICIÓS

A l’edició d’enguany de Fitur, la Fira Internacional de Turisme que se celebra a Madrid, l’Ajuntament de Salou va presentar el seu calendari de turisme esportiu més ambiciós de la seva història. Una extensa programació que l’alcalde Pere Granados qualifica de “molt competitiva i amb esdeveniments de rellevància a nivell mundial”. És lògic, per tant, que les expectatives de cara a aquest 2023 fossin més que considerables.

Entre els mesos de juny a setembre, s’esperava rebre més de 30.000 pernoctacions exclusivament per turisme esportiu, ja que més de la meitat dels 21 esdeveniments plantejats inicialment s’anaven a realitzar en el període estival i es tenia en compte el trasllat de més de 4.000 esportistes participants, conjuntament amb les seves famílies, entrenadors

i altres acompanyants.

Són moltes les competicions esportives internacionals d’alt nivell que han escollit Salou com a seu, com ara el RallyRACC Catalunya-Costa Daurada i la prova de Triatló Challenge Salou. A més, tant els esdeveniments ja celebrats com les activitats programades per al darrer trimestre de l’any, abarquen un ampli ventall de disciplines: des del futbol -masculí i femení- fins a la vela, el running, el triatló, el bàsquet, els rallys automobilístics, el windsurf, el golf i el crossfit.

PROTAGONISME AQUÀTIC I FUTBOL BASE

El municipi de Salou forma part del Nàutic Parc Costa Daurada i Terres de l’Ebre, fet que permet gaudir a residents i turistes d’una gran oferta d’esports aquàtics. A conseqüència de l'actual emergència climàtica, els hiverns són cada vegada més càlids i el territori s'assegura una temporada més llarga a l’aigua, ja que el sud d’Europa

en general es converteix en una destinació atractiva tot l’any i, sobretot, de manera més desestacionalitzada.

En són un exemple la 4a Trobada de Marxa Aquàtica i la 3a Prova Open Aqua Beach Trail, que arriben a la ciutat el 23 de setembre i el 8 d’octubre, respectivament. El Club Excursionista Salouenc organitza la trobada de marxa aquàtica amb la voluntat de ser una activitat popular alternativa al senderisme de muntanya. La platja de Ponent serà escenari d’aquesta jornada, mentre que la cursa de Beach Trail es desenvoluparà entre les platges de Llevant, Llarga i de Capellans, segons la modalitat.

Una altra de les competicions més destacades del calendari serà la Surf Cup

“Una altra de les competicions més destacades del calendari serà la Surf Cup International, que reunirà, del 23 al 26 de novembre, a més de 1.000

jugadors i jugadores

infantils de futbol base”

International, que reunirà, del 23 al 26 de novembre, a més de 1.000 jugadors i jugadores infantils de futbol base a les instal·lacions del Futbol Salou Sports Center. Els participants pertanyen a clubs americans i europeus i, en les dues primeres edicions, van incloure talent del territori com els equips del Nàstic de Tarragona, la Fundació Futbol Base Reus, el CD La Floresta o la

UCF Cambrils.

En el marc del Turisme Esportiu, l’Ajuntament ja treballa perquè la futura Ciutat Esportiva sigui una realitat el més aviat possible. Es tracta d’un dels projectes municipals més importants, com un centre neuràlgic esportiu que abastarà una superfície total

de 40 hectàrees. L’objectiu de Salou és arribar a acollir competicions nacionals i internacionals, entrenaments i stages esportius, i sobretot donar resposta a les necessitats i demandes de les entitats esportives locals i fomentar l'esport base, que és molt actiu al municipi.

ESPORT I NATURA 365 DIES L’ANY

El municipi disposa de múltiples espais habilitats per a la pràctica esportiva. Des de jogging i senderisme a cal·listènia, el bon clima de Salou i el contacte amb la natura proporcionen infinites possibilitats pels esports a l’exterior.

Una de les propostes estrella del Patronat de Turisme és la Ruta dels Miradors, que recorre el litoral amb vistes al mar i diver

-

sos punts d’observació emmarcats en un paisatge mediterrani excepcional. L’experiència permet conèixer platges i cales, penya-segats i la fauna i flora autòctones.

LES OFICINES

DE TURISME DE SALOU REBEN LA CERTIFICACIÓ DE QUALITAT DE L’ICTE

S'han gestionat 1.500 consultes telefòniques i s'ha atès 31.248 persones, des de l'1 de gener fins al 15 d'agost

Les Oficines de Turisme del Patronat Municipal de Turisme de Salou, ubicades al Xalet Torremar i a la Plaça Europa, han estat distingides amb la prestigiosa certificació Marca Q de Qualitat per l’Instituto de Calidad Turistica (ICTE). Aquest reconeixement arriba després d’un rigorós procés d’auditoria externa que es va dur a terme a finals de juliol, seguit per una avaluació exhaustiva per part del comitè d’experts de l’ICTE a començaments d’agost. L’ICTE, un organisme sense ànim de lucre fundat l’any 2000 arran de la fusió de diverses institucions turístiques, té com a objectiu promoure els sistemes d’assegurament de la qualitat a les empreses dels diferents subsectors turístics.

Per l’alcalde de Salou i president del Patronat de Turisme, Pere Granados, aquesta distinció “és el fruit evident de l’excel·lència en el servei que oferim a les oficines de turisme”. Granados recorda que aquestes oficines no només són punts on es comparteix informació, sinó “espais acollidors i accessibles que satisfan les expectatives i les demandes més exigents de les persones que ens visiten” i que també es converteixen “en autèntics guies i ambaixadors de la nostra destinació”.

SALOU APROVA DIVERSOS ACORDS PER POTENCIAR EL PLA EDUCATIU D’ENTORN

La finalitat d'aquestes activitats serà oferir una atenció més personalitzada i adaptada a les necessitats específiques d'aquests estudiants

Els convenis aprovats tenen com a objectiu fonamental donar suport a les actuacions planificades dins del Pla Educatiu d’Entorn, amb una atenció especial al desenvolupament del projecte singular conegut com a “Aula Oberta Institut Marta Mata” que s’estendrà per als cursos 2023-24, 2026-2027. Així mateix, s’ha aprovat un important acord de cooperació entre el Consistori salouenc i el departament d’Educació del Govern català. Aquest acord tindrà un enfocament en la realització d’activitats complementàries específiques per a l’Educació Secundària Obligatòria, amb especial atenció als estudiants que enfronten dificultats edu-

catives derivades de la dificultat d’adaptació al medi escolar.

La finalitat d’aquestes activitats serà oferir una atenció més personalitzada i adaptada a les necessitats específiques d’aquests estudiants. Les activitats seran dissenyades i programades per abordar qüestions d’adaptació escolar, comportament i absència escolar, amb el propòsit de garantir un millor ambient d’aprenentatge. Aquest enfocament es basa en les necessitats detectades al municipi i compta amb el suport i orientació de l’Equip d’Atenció Primària de Salou, així com d’altres professionals experts en el camp.

L’AJUNTAMENT MILLORA EL TRAÇAT DEL CAMÍ DE COSTA SALOU

L’alcalde Pere Granados confia en que a l’octubre puguin estar finalitzades les obres del Camí de Costa

El Camí de Costa Salou compta amb dos nous miradors que se sumen als 41 existents, distribuïts pel litoral salouenc. L’alcalde P ere Granados, acompanyat del regidor de projectes urbans, obra pública i ordenació, Xavier Montalà, va fer una visita a dos nous miradors, una obra des del Santíssim, fins a les puntes del Cintet, per arribar a cala Crancs, on s’ha construït un nou tram del camí de ronda, dues rampes d’uns 20 metres de llargada, cadascuna, que substitueixen les escales que hi havia, facilitant així l’accés i millorant el traçat.

Granados ha explicat que “ja falta molt poc perquè puguem veure acabat tot el Camí de Costa Salou i perquè residents i visitants gaudeixin al màxim de la natura i els espectaculars paisatges, a través dels 43 miradors que hem construït”. En aquest sentit, ha explicat que a “l’octubre ja pot estar pràcticament tot connectat per recórrer els 9 km de litoral que hem recuperat i puguem passejar per punts on fa un temps era impossible fer-ho”.

SALVADOR ILLA

I PERE GRANADOS ENFOQUEN EL

FUTUR DEL TURISME A SALOU

L'alcalde de Salou ha defensat que, donada la importància del turisme al territori, el govern català hauria de tenir una Conselleria de Turisme

El primer secretari del PSC i líder de l’oposició al Parlament de Catalunya, Salvador Illa, s’ha desplaçat a Salou. A l’Ajuntament de la capital de la Costa Daurada ha estat rebut per l’alcalde Pere Granados i els membres del seu equip de Govern. L’enfocament de la visita s’ha posat en l’anàlisi de qüestions polítiques actuals i l’abordatge, amb representants del sector turístic, de la crucial contribució econòmica de la indústria del turisme al territori, així com la seva adaptació als reptes emergents al voltant del canvi climàtic i la sostenibilitat. L’alcalde de Salou considera que la indústria turística, atesa la seva importància, hauria de tenir una secretaria general i una conselleria de Turisme.

SALOU ACOLLIRÀ EL 15 D’OCTUBRE LA CURSA DE RAC1

L'equip directiu de l'emissora ha lliurat a l'alcalde Pere Granados la samarreta oficial de la cursa que espera comptar amb més de 2.000 persones

L’alcalde i president del Patronat Municipal de Turisme de Salou, Pere Granados, ha rebut de mans de la directora gerent i del director de continguts de RAC 1, Eulàlia Carbonell i Xavi Pérez, la samarreta oficial de la cursa RAC1. L’acte de presentació de la samarreta oficial, que ha tingut lloc al Xalet Torremar, seu del Patronat Municipal de Turisme, marca el punt de partida de la vuitena cursa de l’emissora catalana que tindrà lloc a la capital de la Costa Daurada el proper 15 d’octubre, coincidint amb el Pont de la Verge del Pilar.

El recorregut de 5 quilòmetres conduirà els participants a través dels llocs més emblemàtics de Salou, amb el passeig marítim Jaume I com a estrella indiscutible del trajecte. Aquest esdeveniment esportiu se celebra a la província de Tarragona per segona vegada, i l’organitzadora, RAC1, ha establert l’objectiu de batre el rècord de participació de la ciutat, estimant que hi participaran unes 2.200 persones.

En la seva intervenció, Pere Granados ha destacat la importància de la indústria turística com a motor econòmic, tot defensant un enfocament més proactiu cap a l’aeroport de Reus. Tant Granados com Illa han fet èmfasi en la necessitat d’abraçar “idees” i “plantejaments realistes” que posin l’accent en la competitivitat del sector turístic. El líder del PSC, que s’ha trobat amb representants del sector turístic, ha reafirmat el seu compromís i suport al macrocomplex Hard Rock, un projecte que generarà prosperitat, activitat econòmica i ocupació a Salou, beneficiant, així, tant el territori com el conjunt del país.

SALOU ATORGA SUBVENCIONS

EDUCATIVES PER FAMÍLIES I CENTRES D’ENSENYAMENT

Els interessats podran presentar les seves sol·licituds entre el 8 i el 30 de setembre del 2023

Segons la regidoria de Serveis Educatius de l’Ajuntament de Salou, aquesta iniciativa proposa cobrir les despeses de material escolar i llibres, transport escolar, estudis universitaris i activitats educatives de centres i AMPAS del municipi.

S’atorgaran subvencions per adquirir material escolar i llibres. Aquests ajuts estan destinats a les famílies amb nens o adolescents a càrrec, que hagin cursat el segon cicle d’educació infantil, primària, secundària, batxillerat i cicles formatius. Els interessats podran presentar les seves sol·licituds entre el 8 i el 30 de setembre del 2023, tenint en compte la seva situació socioeconòmica. En aquest marc, la regidoria de Serveis Educatius també concedirà subvencions per a activitats educatives dels centres educatius i AMPAS del municipi. Els projectes beneficiats seran aquells que hagin promogut la innovació, la diversitat, l’educació per la pau, la participació familiar i altres valors socioeducatius i culturals. El termini per a la presentació de sol·licituds finalitzarà el 30 de setembre.

L’Ajuntament també ofereix subvencions per a estudis universitaris. Les sol·licituds es podran presentar entre el 8 de setembre i el 6 d’octubre del 2023. Cal aportar la matrícula universitària. A més, es disposaran ajuts individuals per al transport escolar. Es podran presentar sol·licituds fins al 30 de setembre del 2023.

LLISTAT DE DISTRIBUCIÓ LA CIUTAT

TARRAGONA

Mèdica Tarragona Joaquima Vedruna, 23

Consultes Ext. Monegal (Viamed) López Peláez, 11

Centre Mèdic Alomar Taquígraf Martí, 4

Laboratoris Domingo Pau Casals, 11

Activa Mútua Pin iSoler, 12

Centre Mèdic Rambla Nova Rambla Nova, 103

Notaria Sáez De Santamaría Rambla Nova, 113

Notaria Miquel Roca Rambla Nova, 114 3er

Notaria Doblado Rambla Nova, 117 2n-2a

Laboratoris Vidal Rambla Nova, 121

Royal Tarraco Sant Auguri, 5

Centre Mèdic Roma Alcalde Lloret, 1

Fontanet Gasòmetre, 24

Centre Diagnòstic Imatge Vidal i Barraquer, 4

Gimnàs Orion Fortuny, 25

Notaria Estrada Rambla Nova, 26 Entl.

Clinimedic Rambla Nova, 58, 2-A

Centre Mèdic Tarragona Rambla Nova, 78

Oficines La Ciutat Pl. Ponent, 11- 1er 2a

Biblioteca Fortuny, 30

ITV Nàstic Budellera S/N URV Escorxador

Diputació de Tarragona Passeig St Antoni, 100

Ajuntament de Tarragona Plaça de la Font, 1 OMAC Rambla Nova, 59

Padel Indoor Francolí Parc 10 Nau 12 Holos Ass.de Catalunya, 6 Repsol Polígon Pobla Mafumet

DOW Autovia de Salou

BASF N-340 La Canonja

Embriogyn Estanislau Figueres, 8

Mc Mutual Alguer, 11

Viamed Monegal Pere Martell, 39

Tennis Tarragona Bar Via Augusta, 0

Club Natació Tarraco Bar Passeig Torroja, 86

Covestro Pol. Q. Sud, Vial dels Prats

Asesa Crta. Salou S/N

Clariant La Canonja

Kemira Verge de la Pineda (Vila-seca)

Elix Polymers Pol. Ind. Ctra. de Vilaseca

Dixquimics C/ Dotze (Bonavista)

Elix Polymers Pol. Ind. Crta. Vila-seca- La Pineda Messer Autovia Salou, Km 3,8

FCC C/ del Coure Pol. Ind. Riu Clar Carburos Metálicos Classificació, 20 Ercros Ctra. València S/N

Sanitas Av. Roma

Fleca 2000 Pl. Ponent 1

Fleca 2000 Maria Cristina, 5

Panet Rambla Nova, 104

Panet Pl. Corts Catalanes, 2

Panet Pere Martell, 7

Panishop Pl. Corsini, 4

Panishop Pl. Corts Catalanes, 3

Panishop Marquès de Montoliu, 4

Enrich Rambla Nova, 96

La Botiga del Cafè Rambla Nova, 88 Capuccino Rambla Nova, 96

Farinus Corsini, 2

Farinus Dr Mallafré, 3

Ibericus Verdaguer, 11

Granier Ramón y Cajal, 32

Granier Rambla Nova, 80 Pannus Pere Martell, 9

Cambra Comerç Rambla Nova

Raffa Gelatti Plaça Verdaguer

CEPTA Rambla Nova

Casa Matias Plaça Corts Catalanes Club Nàutic

Can Peret Plaça de laFont, 6

Café Infinity Bloc Alt Penedès, esc a, local 2

Fleca 2000 Bloc els Àngels

La Boulangerie Av. Països Catalans, 23

Coffee book Av. Països Catalans (Campus Sescelades)

Le café vintage Av. Països catalans, 27

Bar La Tauleta Violant d'Hongria, 50a Sanitas Rambla Nova, 99 Sanitas El corte ingles 1era planta

Cap Llevant Joan Fuster s/n Urgencies de l'Hospital Santa Tecla Rambla Vella, 14 Tradicionarius Rovira i Virgili, 32

REUS

Notaria Pedro Carrión Pl. Pintor Fortuny 1, Ppal 1a

Notaria F. Javier Pajares Raval Santa Anna, 22

Notaria Jose M. Navarro Pl. Pintor Fortuny 1, Ppal 3º

Registre Propietat Reus General Moragues,76

Centre Mèdic CMQR Plaça Llibertat, 10

Centre Mèdic Reus Sant Joan, 34

Activa Mútua Carrer Del Roser, 107

Laboratori Domingo Plaça Llibertat, 10 baixos

Laboratori Analisis Lab Cami De L'aleixar, 38

OMAC Plaça Mercadal, 1

Tennis Monterols Crta Reus-Cambrils, Km 1

Reus Ploms Marià Fortuny, 5

Redessa Bellisens, 42

Redessa Camí De Valls, 81

Centre MQ Reus Antoni Gaudí, 26

Biblioteca Central Escorxador, 1

Clinica Alomar Pintor Tapiró, 5

Centre Medic Estibel Sant Elies, 34

ABS Reus Astorga, S/N

Medinamic 2010 Plaça Llibertat, 10

Notaria Ochoa Prat De La Riba, 41

Institut Clínic Passeig Suñer, 51

Uroequip Pintor Tapiró 5

Reus Deportiu Antoni Gaudí, 66

Multioficines La Salle Av. La Salle, 45

Centre De Lectura Major, 15

Círcol De Reus

Plaça Prim, 4

Padel Indoor Camí De Valls, 98

Padel X4 Faió, 7

Laboratorios Escuredo Doctor Domènech, 1

Asisa Passeig Suñer, 28

Especialitats Mèdiques Reus Doctor Vilaseca, 9

Mútua Universal C/ Ample, 56

Fremap

Maria Aurèlia Capmany, 6

Cambra Reus Boule, 2

Panishop Sant Joan, 34

Botiga del café Sant pau

Botiga del café

Raval de Jesús, 26

Tradicionarius Raval de Jesús, 48

Ibericus Monterols, 29

Roslena Pl. Mercadal

Farggi Pl. Mercadal

Casa coder Pl. Mercadal

Vermut de reus Pl. Mercadall

Granier Llibertat, 14

Cafeteria cugat Llibertat, 6

Xaloc Vent, 25

Costadoro Galanes, 15

Forn Sistaré Amargura, 30

Forn Sistaré Ample, 20

Forn Sistaré Prat de la Riba ,35

Forn Sistaré Galanes, 11

Viena Plaça Prim 92 Llobera, 62

Clinica Dental Milenium Reus Raval Martí Folguera, 28

VILA-SECA

ITV C-340, Km 1154

CAP Galceran De Pinós, S/N

Ajuntament Plaça de l'església ,26

Iclinic Ramon D'olzina, 19

Piscines Municipals Pere Molas, 26

Auditori Josep Carreras Pl. Frederic Mompou, 1

Biblioteca C/ Tarragona, 7

Notaria Francesc Martí i Padrós, 2

Base C/ De La Font, 14

Conservatori Av. Generalitat, 27

Pavelló Esportiu La Pineda Amadeu Vives, 42

CAP La Pineda Alfredo Kraus, 24

Fisiovilaseca Sir esteve Morell Scott, 3

Salut Vilaseca Josep Forasté, 2

Asisa Pere Molas

Olzina Dental Pl. Parc De La Riera, 1, 1er-2a

Aquum SPA-Estival Park Pg. Pau Casals, 55

Spa Gran Palas La Pineda Sèquia Major, 5

Cafeteria la Formiga Riera ,84

Cocobongo Plaça Miquel Marti i Pol, 3

Forn Canvi Països Catalans, 1

Forn Sans Verge de la Pineda, 2

El que diran Verge Montserrat, 1

Fleca Carbonell Comes, 46

SALOU

CAP Arquitecte Ubach, 11

CAP Carrilet, 12

Esplai Carrilet Plaça Carrilet, 2

Cafeteria Ajuntament Passeig 30 D'octubre

OMAC Ajuntament Passeig 30 D'octubre

Biblioteca Ponent, 16

L'esplai de La Caixa Carles Roig/Pg. De L'estació

Pavelló Municipal Milà, 5

Escola Municipal de Música Arquitecte Ubach

Salou Mèdic Barcelona, 30, 3er-5a

Global Medical Care Francolí, 8

Centre Mèdic Salou Via Roma, 11

Ciscar Clinic Barcelona, 68

Notaria Jose Miguel Pastor Francolí, 10

Notaria Jesus Alfredo Fernandez Barcelona, 16

Centro Médico Salou Valls, 4

Club Tennis Salou bar

Capuccino Via Roma, 5

Can vicenç Barcelona, 50

Sunset Colon, 23

Granier Barcelona, 42

La xurreria Barcelona, 74

VALLS

CAP Dr. Sarró Vallvera, 8

Llar de Jubilats Mare Maria Güell, 2

Biblioteca Sant Pere, 2

Ajuntament Pl. Blat, 1

OAC Pl. Blat, 1

Pavelló Joana Ballart Prat de la Riba, 14

Clínica Vital Sta. Joaquima Vedruna, 5

Centre Mèdic Alt Camp Vallvera, 6

Pius Hospital Pl. Sant Francesc, 1

Notaria Santa Teresa, 5

Patronat Municipal d'Esports Ps. Pres. Tarradellas, 2 - 6

Centre Cultural Pl. Francesc Layret

Mútua Universal Prat de la Riba ,1

Mc Mutual Passeig de l'Estació, 38

Bar Xiquets de Valls Crta. Tarragona, 2

La Cafeteria Jaume Mercadé, 7

Dos18 Passeig Estació, 18

La Pèrgola El Pati, 16

El Panet de la Cort Cort, 45

L'Ecliss Passeig Estació, 21

Cafeteria Maria José Crta. del Pla, 122

Resset Café Vallvera, 19

Panet Valls del Pla, 66

Montferré Plaça Vila Romana, 3

Bar Brunch Plaça Blat

Mou Milan Jaume Mercadé, 2

El cafetó President Companys, 6

Cafeteria Clàssic Avenir, 27

Cansaladeria Cati Vallvera, 13

L'EVOLUCIÓ DEL NOU ESTADI MUNICIPAL

Aquest mes de maig ha començat la primera fase d’aquesta transformació que tindrà un cost total estimat de 20 milions d’euros

Adrià Miró Canturri

Vila-seca encara en els pròxims anys una gran revolució pel que fa a les seves instal·lacions esportives. S’espera que l’Es-

tadi Municipal pateixi una transformació pressupostada en 20 milions d’euros, que es desenvoluparia en quatre fases diferents i proporcionaria un salt qualitatiu a un equipament que es va inaugurar el 1967.

“És un gran projecte que farem de manera gradual. Començarem aquest mandat i el continuarem en els pròxims anys”, destacava l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura , en l’anterior sortida de la revista LA CIUTAT. Segura remarca també que l’avenç d’aquestes obres es realitzaran d’acord amb les capacitats econòmiques de l’Ajuntament: “Si ho podem accelerar, ho farem. Però les ciutats han d’evolucionar gradualment i no hem d’hipotecar res per un determinat equipament”.

Encara que es tracta d’una proposta de l’últim mandat de Josep Poblet, no ha sigut fins aquest mes de maig quan s’han pogut iniciar aquestes obres. D’aquesta manera es donava el tret de sortida a la primera de les quatre fases, la qual compta amb un pressupost d’1.406.282 euros. El primer pas de la transformació de l’Estadi Municipal consta principalment de l’enderroc i el moviment de terres del velòdrom que envolta el camp de futbol, l’edifici de les antigues piscines, la caseta del guarda i altres edificacions annexes.

Una de les claus d’aquestes obres per fases és que no s’hipotecaran les zones on no

s’estigui actuant. És a dir, mentre es desenvolupi aquesta primera fase, la majoria de les instal·lacions esportives podran seguir amb el seu ple funcionament. És el cas del camp de futbol, la pista de tenis i la pista de bàsquet, així com l’actual pista d’atletisme. En paral·lel, també s’ha treballat en un nou accés al camp de futbol des del carrer de l’Estadi. Una mesura que, segons l’Ajuntament, permet que “el recinte s’obri al carrer i s’aïlli de les obres”. Des d’aquí, també es podrà accedir a les pistes de tenis, de bàsquet i als vestidors dels camps de futbol. Finalment, l’últim element de la primera fase és la instal·lació provisional de diversos mòduls prefabricats a la zona de la pista d’atletisme per dotar-los de magatzem, oficines, gimnàs, lavabos, vestidors i dutxes fins a la construcció i posada en servei de l’edifici gestor definitiu. Un pas que no arribarà fins a la segona fase.

CIRCUITS CICLISTES

Al mateix temps, l’Ajuntament també ha encetat les obres de remodelació del Parc de la Torre d’en Dolça, on pretén integrar els circuits lúdics per a ciclisme. Aquest projecte planteja la consolidació de ferms i paviments existents del Parc que actualment són terra i proposa traçar un circuit sinuós per a recórrer amb bicicleta de ruta. A més, El circuit es desdobla a la zona de l’esplanada actual al sud del circuit hípic i dona lloc a un circuit oval per a la pràctica del ciclisme per a nens.

SEGONA FASE

La primera fase serà la que hauria de posar les bases d’aquest futur recinte esportiu que albergarà diferents disciplines amb equipaments renovats. Els primers d’aquests nous equipaments els podrem

“Si ho podem accelerar, ho farem. Però les ciutats han d’evolucionar gradualment i no hem d’hipotecar res per un determinat equipament”

veure ja a la segona fase, que serà molt més visible pels ciutadans que no pas la primera, més enllà dels circuits ciclistes.

Per un costat, es construirà el nou edifici gestor. Un espai que integrarà el control d’accés, les oficies, el bar – restaurant, el gimnàs, els vestidors, els lavabos i els magatzems. Per l’altra, ja es podran gaudir els primers equipaments esportius d’aquestes obres. En primer lloc, es construirà el camp de futbol principal, al darrere de l’actual camp de futbol, just a la vora de l’AP-7. Al mateix temps, també es faran sis noves pistes de pàdel entre l’actual camp i el nou que es construirà. Un fet que permetrà que Vila-seca ampliï el nombre de pistes de pàdel públiques. Actualment, tots els

equipaments per practicar aquest esport al municipi són de titularitat privada, però properament s’instal·laran unes al costat del Pavelló de La Pineda. A més, l’Ajuntament comenta que la intenció és que el barri de La Plana també compti amb pistes de pàdel.

TERCERA FASE

Com que en la segona fase no es tocarà l’actual camp de futbol, aquest podrà continuar amb la seva activitat fins que estigui completament construït el nou. Aleshores, serà el moment d’iniciar la tercera fase. En aquest cas, es procedirà a enderrocar el camp de futbol existent, donat que en aquell espai se situarà la nova pista d’atletisme. Aquesta serà de 400 metres i estarà homologada per a poder acollir competicions. La gespa de l’interior de la pista serà natural i estarà reservada per a les diferents modalitats d’atletisme, encara que podria utilitzar-se com a camp de futbol de manera excepcional. L’altre equipament que es podrà veure en aquesta fase és el rocòdrom, que anirà situat al costat de la nova pista d’atletisme.

QUARTA FASE

Amb l’estadi de futbol principal, el nou edifici gestor, la pista d’atletisme homologada i el rocòdrom construïts arribarà el moment de rematar el projecte amb els altres equipaments esportius que conformaran aquest nou espai. El recinte tindrà un segon camp de futbol, al costat esquerre del principal (si mirem cap a l’AP-7). Entremig, hi haurà una graderia parcialment coberta amb capacitat per unes 500 persones. El camp principal estarà en una cota inferior que el secundari, la qual cosa permetrà que hi hagi una major graderia i l’entrada a vestidors, mentre que el secundari només tindrà una línia de graderia molt senzilla. A l’altre costat d’aquest segon camp es construiran fins a tres pistes de tenis i, darrere d’una de les porteries del camp secundari hi haurà una pista poliesportiva. Finalment, l’última fase també

“La repartició de les obres en segments permetrà que es mantingui l’activitat esportiva al mateix temps que es guanyen espais”

planteja la creació d’un aparcament i la urbanització de la plaça d’accés.

UN RECORREGUT QUE COMENÇA

Encara que les quatre fases no tenen data d’acabament, la repartició de les obres en segments permetrà que es mantingui l’activitat esportiva al mateix temps que

es guanyen espais. Fins a arribar a aquest punt, però, el consistori ha hagut de transcórrer un trajecte que ha implicat els dos últims mandats. En l’últim de Josep Poblet es va encarregar el Pla Director Esportiu, que es va aprovar definitivament a finals de 2018. L’extens procés de licitacions, la redacció del projecte i la pandèmia ha allargat l’espera de l’inici d’obres fins aquest 2023. I, tot i que s’espera que sigui un projecte a llarg termini, la superació de la barrera psicològica que representa arrencar la seva construcció fa que el nou Estadi Municipal sigui una realitat més propera per a la ciutadania.

VILA-SECA

ACCIONS EN POESIA ARRIBA ALS SEUS 20 ANYS

Josep Pedrals ha tancat l’edició amb un espectacle que celebrava els seus 25 anys de carrera

Aquest estiu el cicle ACCIONS EN POESIA ha arribat a la seva 20a edició. Des de la primera programació l'any 2003, i exceptuant l'any de la pandèmia, cada temporada d'estiu ha estat a l'agenda de la Biblioteca la programació d'espec-

tacles de poesia al jardí. Enguany tancava l'edició un dels poetes i rapsodes més valorats i reconeguts en llengua catalana amb un espectacle que també celebrava els seus 25 anys de carrera. El Josep Pedrals va muntar el seu propi xou d'aniversari acompanyat d'un públic fidel que no s'ha volgut perdre l'oportunitat de gaudir-ne.

Des dels inicis fins la darrera edició s'han presentat més d'una setantena d'espectacles. Hem comptat amb actors i actrius del panorama teatral com la Mercè Arànega, el Mingo Ràfols, la Mercè Sampietro, la Vicky Peña, la Sílvia Bel, el Jordi Boixaderas, el Joan Massotkleiner.Han passat per l'escenari del jardí músics de renom com el Gerard Quintana, el Joan Isaac , el Pau Alabajos, el Jaume Sisa, el Joan Reig , la Marina Rossell, l'Arturo Gaya, la Lídia Pujol, la Big Mama, la Dolo Beltrán Poetes com l'Albert Roig , l' Enric Casasses, el Joan Todó i l'Andreu Subirats, l' Olga Xirinacs, el Josep Ramon Roig i el Josep Pedrals

LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA CONCEDEIX UNA SUBVENCIÓ PER A L'EFICIÈNCIA ENERGÈTICA A L'AJUNTAMENT DE VILA-SECA

La Junta de Govern de la Diputació de Tarragona, en sessió de data 4 d'octubre de 2022, va aprovar l'acord de concessió de subvencions per la transició energètica i acció climàtica, anualitat 2022, a l'Ajuntament de Vila-seca per un import de 34.408,49 euros (línia 2 Plans d'acció per l'energia sostenible i el clima) i 10.000 euros (línia 4 residus).

Pel que respecta a la línia 2 PAESC, les actuacions subvencionades han consistit en la millora de l'eficiència energètica de les instal·lacions de l'enllumenat públic de l'avinguda de l'Alcalde Pere Molas, el carrer de Joaquim Serra i a l'Escola Antoni Torroja i Miret.

EN MARXA LES NOVES ÀREES

ESPORTIVES I DE SALUT AL PASSEIG MARÍTIM DE LA PINEDA

L’actuació permet diversificar i reforçar el turisme d'oci, esportiu i familiar

Des d’aquest estiu ja es troben en funcionament al llarg del passeig marítim de la Pineda els nous equipaments per a la pràctica del turisme actiu. Aquests equipaments són quatre noves àrees esportives i de salut a l'aire lliure i una nova àrea també de jocs infantils, ubicades a tocar de la línia de platja. L'Ajuntament de Vila-seca ha invertit en aquest projecte 1.230.570 euros amb el finançament dels fons europeus Next Generation i possibilitant d'aquesta manera la regeneració del frontal marítim de la Pineda. Amb aquesta actuació es permet diversificar i reforçar el turisme d'oci, esportiu i familiar al municipi de Vila-seca.

Les noves àrees estan distribuïdes en cinc zones del passeig marítim de la Pineda, en concret des del parc dels Prats fins al parc del Pinar de Perruquet:

Un parc saludable d'entrenament funcional, un parc saludable de circuït d'obstacles, un parc saludable d'entrenament de força i cardio, un parc saludable d'entrenament de baixa intensitat i parc Infantil al parc del Pinar de Perruquet.

VILA-SECA

L'ONZENA

EDICIÓ DEL

CONCURS DE FOTOGRAFIA DIGITAL

ALBERT

ITURRIA, OBERTA FINS AL 15 DE SETEMBRE

En aquesta edició, les fotografies presentades han d'estar relacionades amb els animals de companyia

Abans de l'estiu, l'Ajuntament de Vila-seca va convocar per onzena vegada el concurs fotogràfic en memòria del fotògraf local Albert Iturria, el qual va fotografiar el municipi, la seva gent i les festes i costums durant més de 30 anys.

El concurs, obert fins al proper 15 de desembre i adreçat a qualsevol persona que hi vulgui participar, comptarà amb dues categories (adults i infantil) i, aquest any, tindrà com a objectiu premiar les millors fotografies sobre els animals de companyia. En aquest sentit, es pretén recollir imatges de les mascotes o animals de companyia, on es visualitzin el ventall de les seves activitats diàries i la seva interrelació amb les persones i altres animals de companyia. Es tracta, doncs, de cercar mitjançant les imatges tots aquells aspectes positius que ens aporten els animals de companyia al conjunt de la societat.

Els premis per a la categoria d'adults són de 700 € per al primer, 350 € per al segon i 175 € per al tercer. A la categoria infantil s'estableixen cinc premis, dotats amb material escolar per valor de 50 €. Les obres es podran lliurar fins al dia 15 de desembre de 2023 a l'atenció de la regidoria de Cultura al registre general de l'Ajuntament, o bé mitjançant correu postal.

VILA-SECA SEGUEIX FOMENTANT LA RECOLLIDA SELECTIVA I LA PREVENCIÓ DE RESIDUS

L'objectiu és promoure l'educació i sensibilització ambiental en els espais d’ús públic i l’àmbit domèstic

Des d’aquest estiu, l’Ajuntament de Vila-seca està duent a terme una campanya d’educació i sensibilització ambiental al nucli de la Pineda, amb l’objectiu de promoure un bon funcionament de la recollida selectiva dels residus municipals, tant en els espais d’ús públic com en l’àmbit domèstic. Especialment, es treballa en la sensibilització vers els veïns i turistes que la recollida selectiva és de vital importància també en zones de lleure com la platja.

En aquest sentit, la campanya contempla que les actuacions de primera línia de costa s’adrecin a dos col·lectius diferents: per una banda,

als responsables i personal treballador de les guinguetes de la platja, i per altra banda, als usuaris presents a la platja de la Pineda. Pel que fa a les actuacions vinculades a la prevenció i millora de la recollida selectiva en l’àmbit domèstic i el foment de la deixalleria mòbil i minideixalleries, s’adrecen tant als residents empadronats com als propietaris o llogaters de segones residències, especialment als de llarga estada. Durant la campanya es duen a terme tallers familiars d’educació ambiental a la platja, la promoció dels cubells de recollida selectiva, punts informatius i repartiment de material comunicatiu.

L'AJUNTAMENT DE VILA-SECA APROVA NOVES MODIFICACIONS DE CRÈDIT DEL PRESSUPOST MUNICIPAL

Va ser el primer ple que encetava formalment la nova legislatura 2023-2027

El plenari de l'Ajuntament de Vila-seca celebrarabans de l’aturada d’agost va aprovar la segona modificació de crèdits del pressupost del Patronat Municipal de Turisme i una nova també del pressupost general de l'Ajuntament de Vila-se -

ca. Entre elles, una de les partides ha anat per les reparacions del Celler. L’ens municipal avançarà 100.000 euros del romanent i, posteriorment, l’asseguradora se n’hauria de fer càrrec.

D'altra banda, aquest primer ple de la nova legislatura 2023-2027, va aprovar la sol·licitud de concessió administrativa per al projecte d'instal·lació d'una àrea amb nous equipaments per a la pràctica del turisme actiu al passeig marítim de la Pineda, així com la continuïtat de collaboració amb la Generalitat de Catalunya pel desplegament de les mesures del Pla Educatiu d'Entorn del municipi. El Ple de l'Ajuntament de Vila-seca va aprovar en el darrer punt de l'ordre del dia la modificació de les Bases del programa Impuls a l'Ocupació.

CUINA NACIONAL, CARNS DE QUALITAT I TAPES

Tots el plats del nostre restaurant están el·laborats amb productes de primera qualitat i tot es manufactura en el mateix restaurant. Un excel·lent equip de professionals amb una àmplia varietat de plats. Carns selectes, entre elles l’acreditada Black Angus. Disposem de dos salons interiors i la gran terrassa exterior, per a celebrar dinars i sopars d’empresa, aniversaris etc. Demaneu pressupost sense compromís. Quatre pantalles de TV a l’interior i dues a l’exterior permeten gaudir en grup de la retransmisió d’esdeveniments esportius, com la Fórmula 1 o, per descomptat, el futbol.