LA CIUTAT 43

Descarrega aquí la revista 

TARRAGONA | REUS | VALLS | SALOU | VILA-SECA

TARRAGONA

LA SEQUERA

En aquest país no vol ploure

Entrevistes amb els nous alcaldes i alcaldesses

REUS

SANDRA GUAITA

AVINGUDA D’ANDORRA

Piso bajo reformado para entrar. 150 m2. 1 habitación y 1 baño. Calefacción eléctrica. A/a. Techos altos y ventanas de aluminio. Próximo a todos los servicios. Muy bonito

COVADONGA

Piso próximo al Corte Inglés. Exterior y luminoso. 3 habitaciones y 1 baño, 2º sin ascensor. Muy bien comunicado.

MALLORCA

Piso próximo a Pza. de Toros. 3 habitaciones y 1 baño. Cocina independiente y equipada. Calefacción GN. Terraza. Ascensor. Necesita cierta reforma.

4 3

ELS PALLARESOS

Chalet con parcela. 4 dormitorios y 2 baños más aseo. 2 plantas. Terraza, chimenea, patio privado, piscina. Posibilidad de ampliación.

SANT SALVADOR

Piso bajo con 3 habitaciones y 1 baño. Exterior. Suelo gres, alarma, puerta seguridad.

167.000€ 2 1

SERRALLO/LEPANT

Dispone de 2 habitaciones con armarios empotrados y 1 baño con bañera. Cocina independiente y equipada. Amplio salón con salida a balcón y vistas despejadas. Exterior y luminoso. Calefacción GN. Y a/a con bomba f/c. Parquing y trastero.

AVINGUDA ARGENTINA

Piso reformado próximo al Corte Inglés. Dispone de 3 habitaciones, cocina independiente exterior y baño con plato de ducha. Balcón, a/a. Ascensor.

PIN I SOLER

Piso con 3 habitaciones, baño completo y aseo. Calefacción GN. Ventanas de aluminio, armarios empotrados puerta blindada. Cocina independiente. Ascensor. Próximo a universidad, bus, parque, colegio, etc.

Local reformado en venta y alquiler. 117 m2. Muy bien comunicado.

Ref. 7966

Precio: 335.000€

Ref. 7936

Precio:

Ref. 7970

Ref. 7937

Ref. 7755

Ref. 7787

Ref. 7973

Ref. 7560V

"Farem una contracta de neteja en què l’empresa compleixi amb el que vol l’Ajuntament"

RUBÉN

VIÑUALES

Alcalde de Tarragona

Els socialistes han recuperat l’alcaldia de Tarragona després de quatre anys a l’oposició. El seu govern començarà el mandat en minoria i buscarà aliances al plenari per impulsar el seu programa

Adrià Miró Canturri

A banda de l’alcaldia i la conselleria de Seguretat Ciutadana, Rubén Viñuales gestionarà aquests anys el projecte de la Tabacalera i del Banc d’Espanya, dos dels edificis buits més emblemàtics. Desgranem la seva visió sobre aquests àmbits i altres iniciatives del seu executiu en aquesta entrevista.

Han recuperat els regidors de barri. Quins problemes poden resoldre aquestes noves figures? Un dels problemes greus que tenim és el de l’incivisme i la neteja. Ens arriben queixes per moltes vies com les xarxes socials o les associacions de veïns. Però no tots els veïns formen part d’aquestes associacions i, d’aquesta

manera, fem que tots tinguin una eina per comunicar-se directament amb l’administració. A més, el salt qualitatiu és la reunió tècnica posterior. No es queda només amb la versió política, sinó també amb la tècnica, que és qui resol les problemàtiques.

El ministre Miquel Iceta ha visitat recentment Tarragona. Quines són les principals necessitats immediates de la ciutat amb relació al patrimoni i la cultura? Com pot ajudar el Ministeri? El Ministeri molt, igual que la Generalitat. En el tema patrimonial, sols no ho podem fer tot. El que volem és que siguin partícips de la cura del nostre patrimoni. Per exemple, tenim la Necròpolis que són prop de 8 milions d’euros, la inversió al Museu Nacional o la Biblioteca Estatal. El 27 de juliol ens

tornarem a reunir amb el ministre per avaluar i decidir la proposta de millora de la Biblioteca. A part d’això, també és ministre d’Esports. El tema del turisme esportiu és molt important i ens ajudarà en aquestes fites.

Una de les propostes estrella en patrimoni és la museïtzació de la Font dels Lleons. Ja han iniciat les converses amb el propietari de l’espai, quina pot ser la clau de l’acord? La voluntat d’ambdues parts. N’és el propietari, però és un element patrimonial que escapa l’element privatiu. Volem diàleg, com amb qualsevol altre tema. Podrem anar modulant les peticions per arribar a una entesa perquè soc molt conscient del valor històric del món romà. La setmana passada vam parlar amb ell i

“Un dels problemes greus que tenim és el de l’incivisme i la neteja. Ens arriben per moltes vies com les xarxes socials o les associacions de veïns”

estem aproximant posicions amb la voluntat que això no pot estar tancat.

Anteriorment, va rebre la ministra Raquel Sánchez. El projecte de la Rambla de Mar sembla que pot tirar endavant, però l’amplada anunciada no és encara la que proposaven en campanya. Quedarà així o hi ha intenció d’anar més enllà dels 4,7 metres? Vam parlar amb el Ministeri i tinc reunió pròximament amb la presidenta d’Adif per parlar, entre altres coses, d’aquest tema. Tenim la possibilitat de guanyar 4,7 metres que ens donaria una amplitud important. A més, la setmana passada vaig tenir reunió amb el departament tècnic sobre la possibilitat que passi el tramvia per la Rambla de Mar. Les nostres al·legacions pel tramvia seran respecte al traçat, no la idoneïtat. Per tant, haurem de valorar la previsió de la Rambla de Mar amb el tramvia. També és cert que per on passa el tramvia, la Generalitat et paga la urbanització.

Quina és la seva posició exacta sobre el tramvia. Considera que divideix la ciutat? Veig que és una possibilitat de poder connectar de manera sostenible parts de la ciutat, però em preocupa el traçat. La fase 1, que uneix Salou Cambrils i Vila-seca aprofitant la via que va quedar morta

amb l’entrada del corredor del Mediterrani, és la primera idea que van tenir i després van voler anar més enllà. Si ho fem, ha de respondre els interessos de vertebrar Tarragona. No es pot oblidar de Sant Pere i Sant Pau, Sant Salvador i els barris. Per això em preocupa el traçat i que, a la vegada, provoqui problemes de mobilitat. Per exemple, una de les rutes que preveia era per avinguda Maria Cristina. El tramvia ocupa 10 metres i li traiem espai als vianants. Els meus dubtes són que sigui útil.

Si es vol entrar massa a la ciutat, no pot córrer el risc que no sigui eficient?

Per això hem buscat una proposta de traçat on no entra per Plaça Imperial Tàrraco, perquè pot ser un ‘lio’ monumental. En aquest cas, pot penetrar la ciutat amb un recorregut que no provoqui aquestes problemàtiques. És possible i ho hem parlat amb els tècnics. Ha de tenir un sentit lògic.

Com es supleix la intermodalitat que aporta el seu pas per la Imperial? Amb l’intercanviador de Battestini. Podem tenir aquesta intermodalitat sense entrar-hi. Ho tenim en marxa amb fons europeus i ha de ser una realitat aquest mandat.

Per reordenar la ciutat, tenim pendent el POUM. En què es podrà avançar

aquest mandat? He dit que vull ser un alcalde pragmàtic. No enganyo ningú, vaig dir en campanya les coses que faria. El POUM ha de ser un creixement sostenible en tres àmbits: econòmic, social i mediambiental. Salvarem tot allò que sigui salvable per tal de no haver de tornar a començar. Les normes subsidiàries finalitzen el 2025, com també el contracte programa de molts dels companys que treballen el POUM. Per tant, intentarem que ens facin la pròrroga d’aquestes normes subsidiàries -com han fet a altres llocs- per no tornar al POUM del 1995. El món ha canviat i hem d’incorporar qüestions com el canvi climàtic. Per exemple, amb les pluges. Cada vegada són més fortes i cada més temps. Per això, una de les primeres mesures van ser els col·lectors de la Part Baixa.

Per tant, la línia és avançar el POUM, però en paral·lel aconseguir aquesta pròrroga. Intentaríem tenir el POUM el 2025, però és il·lús. No vull enganyar la gent. L’anterior equip de govern ja ho sabia.

Una de les prioritats del govern va assegurar que era “la millora de l’espai públic”. El nou contracte de neteja serà clau. Quan sabrem què passarà amb el contracte? D’aquí no massa setmanes. Encara que un contracte d’aquest volum s’adjudiqués avui mateix, trigaria un any i mig en poder començar a executar-se. Tenim pressa perquè és ‘El Problema’ de la ciutat, com també ho és l’incivisme. Cada dia m’envien un centenar de fotografies de situació d’incivisme i la fotografia de l’espai arranjat. Tenim de tot perquè no passi això i la gent encara tira lavabos sencers i neveres al carrer. De qui és culpa? Si netejo 30 vegades, però ho embruten 31 cops, seguirà brut. Volem dotar la UMA de quatre efectius per fer controls d’aquest incivisme egoista.

El problema del contracte de la brossa es resol rebaixant només les exigències tècniques o plantegen alguna cosa més? Hi ha alguna cosa més que s’ha de canviar, però pel seu volum econòmic, el tema de l’hidrogen és essencial. Ho encaria tot. Estem valorant altres temes, però em permetrà que ho comuniquem de manera unitària quan tinguem totes les propostes. Volem que sigui una contracta bona per la ciutat, que la faci més neta, que l’empresa compleixi escrupolosament amb el que vol l’Ajuntament i sigui controlable. Per això, vam estar a favor del lot de control

de l’execució del contracte. A més, ha de tenir respecte pels drets dels treballadors i no vull que torni a quedar desert.

En aquests 100 primers dies ja van dir que planificarien el pam a pam. A Lleida, ja està en marxa el barri a barri, que guarda similituds amb la seva proposta. Quins passos ha de seguir per implementar-lo? Has de coordinar tots els serveis, que els porten diferents empreses amb contractes també diferents. Jardineria, neteja, la brigada... Aquesta setmana hem tingut la reunió de coordinació.

Es tracta només de reordenar efectius? És una neteja amb més profunditat. Si fos l’exemple de casa nostra, seria netejar a fons la cuina en lloc de només netejar el que

acabes de cuinar. És una cura especial molt més profunda de cada part de la ciutat.

La Tabacalera és un dels temes que ha entomat personalment aquest mandat. Es parla de la biblioteca, el hub tecnològic, dependències municipals... Què volen projectar en aquell edifici? Torno a la gènesi de l’entrevista: pragmatisme. En el seu moment, volia que hi anés la ciutat de la justícia i això no va poder ser. Hi ha un pla funcional que parla d’un museu, hi ha hagut alguna empresa que ha volgut fer algun tipus d’actuacions integrals allà, hi

“Tramvia: hem buscat una proposta de traçat on no entra per Plaça Imperial Tàrraco, perquè pot ser un ‘lio’ monumental”

ha ofertes interessants per part d’universitats, projectes en l’àmbit de la recerca o tenim l’opció de la biblioteca, que oferim que es pugui fer a la Tabacalera. No donem una opinió ferma perquè encara hi ha moltes coses obertes i volem dir la veritat i ser transparents. No crec que a la gent els hi hàgim d’explicar totes les reunions que hi ha sense res en ferm. Al final, la ciutadania es cansa i genera expectatives que es poden veure frustrades.

Es tracta d’un edifici molt gran. La idea és fer-hi cabre diferents àmbits o que tingui tot un relat unificat? La idea és que tingui un relat cultural i de recerca. Hem de veure com ho fem. Si es fixa, les coses que he dit (universitats, instituts de recerca, biblioteca...) tenen un relat molt clar.

L’altre gran edifici buit que també tractarà de buscar-li una funció és el Banc d’Espanya, amb què volen recuperar els fons FEDER. El projecte serà exactament igual que el de l’etapa de Ballesteros? L’anterior govern va modificar unilateralment el projecte i es van perdre els fons FEDER. Vaig preguntar al servei si es podia tornar a presentar a uns fons FEDER i em van dir que sí. És un pro -

jecte que va treballar la URV i és el nostre. Torno a dir, si ara ve l’Hermitage, diu que vol fer una pinacoteca, ho paga tot i em porta artistes de renom; ho escoltarem. Hem de tenir cintura. Ara com ara, la nostra voluntat és perseverar amb el projecte.

Una de les polèmiques d’aquest primer mes de mandat ha sigut la retirada de l’Ajuntament en la personació pel cas INIPRO, que ERC ha recorregut. El jutge no ha acceptat les mesures cautelaríssimes, però sí que estudiarà el cas. Han presentat una demanda amb mesures cautelaríssimes, que li han denegat. Quan demanes una cautelaríssima és que hi ha una urgència i el jutjat ha dit que no la veu. En segon lloc, les mesures cautelars no s’admeten o no. Sempre que en demanes, donen trasllat a l’altra part perquè diguin el que convingui. No s’han admès les cautelars. ERC juga a dir que tot el que fem és dolent. És la seva estratègia, no la compartim. Crec que és dolenta per Tarragona i parla poc de qui governava la ciutat fins fa tres setmanes. De totes maneres, l’acusació continua. No renunciem a les accions civils, que sí que podria ser dolent. Em sorprèn que l’advocat que va contractar ERC, anava

“Tabacalera: No donem una opinió ferma perquè encara hi ha moltes coses obertes i volem dir la veritat i ser transparents”

a les llistes d’ERC i sempre marcava un preu gairebé al límit per sortir a concurs públic es negui a renunciar, quan els seus clients (l’Ajuntament) li demanen retirar-se. És inaudit.

A banda d’alcalde de Tarragona, també serà el vicepresident primer de la Diputació. Què li permetrà fer per Tarragona aquest càrrec? Sobretot vertebrar el territori. Si es fixa, les atribucions competencials de la vicepresidència són Àrea Metropolitana de Tarragona, regió del coneixement i estratègia política. L’àrea metropolitana ja no és una opció, és un imperatiu. Junts som alguna cosa, per separat no som res. Quin millor paraigua administratiu per fer això que la Diputació? I qui millor que una persona que s’ho creu i que té la casualitat que molts altres ajuntaments del Camp de Tarragona són també socialistes? Ara bé, aquí tindrem el suport de molts partits que també s’ho creuen. Tinc una ferma convicció que aquests quatre anys podrem assentar les bases d’una àrea metropolitana per anar pel món amb pes. A més, juntament amb ERC som la primera i la segona força de la província. Tenim la legitimitat per fer-ho.

TARRAGONA

INJUVE RECONEIX EL PROJECTE ‘CLIMACTIVES’ DE TARRAGONA JOVE

El cicle enguany ha arribat a la 3a edició i tracta de reflexionar sobre temes ambientals

El projecte Climactives, de la Conselleria de Joventut, ha estat reconegut per El Instituto de la Juventud (INJUVE) com a Bona Pràctica en polítiques de Joventut en l’àmbit de medi ambient. Gràcies a aquesta distinció, el projecte Climactives passa a formar part del catàleg d’experiències locals i autonòmiques impulsat per l’Injuve.

El cicle CLIMACTIVES, Accions per la defensa del clima, enguany ha arribat a la 3ª edició. Es tracta d’accions que parlen i volen fer reflexionar sobre temes com l’impacte mediambiental, l’emergència climàtica, el risc ambiental entre d’altres i tenen l’objectiu de prendre consciència que passa actualment, actuar per canviar el present i donar a conèixer iniciatives i recursos als joves per canviar el futur. El conseller de Joventut de l’Ajuntament de Tarragona, Guillermo García, ha expressat la seva satisfacció pel reconeixement i ha explicat que, “des de Joventut es treballa a través de tots els seus cicles d’activitat la promoció i l’educació ambiental i sostenibilitat com un procés en el qual les persones prenen consciència del seu medi i adquireixen els coneixements, valors i competències per ser capaços d’actuar de manera individual i col·lectiva davant de problemes mediambientals presents i futurs”.

L’ATUR REGISTRAT A LA DEMARCACIÓ DE TARRAGONA ÉS DE 38.463: 679 INSCRITS MENYS AQUEST JUNY

El sector serveis continua encapçalant la creació d'ocupació, tot i que amb 608 persones menys

La demarcació de Tarragona ha registrat 38.463 persones aturades aquest juny. Són 679 menys respecte el mes anterior (-1,73%) Segons dades publicades aquest dimarts pel Ministeri de Treball i Economia Social, la reducció interanual, en canvi, se situa en 2.090 persones menys respecte a fa un any, amb una evolució de -5,15%.

Actualment, el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre és la segona província catalana amb més aturats per darrere de Barcelona (245.913).

El sector serveis ha tornat a encapçalar la creació d’ocupació, ja que el nombre d’aturats ha baixat en 608 persones, tot i que acumula la xifra més gran de persones desocupades, amb 26.811. Els sectors de la indústria i construcció han registrat 3.449 persones

aturades, però s’han reduït en 38 i 24, respectivament. En canvi, l’agricultura, amb 1.578, ha experimentat un tímid increment amb 9 persones més. Les menors de 25 anys suposen 1.093 de les 38.463 persones aturades a la demarcació. D’aquestes, a més, 22.761 són dones. Pel que fa al nombre de contractes de treballs subscrits aquest juny és de 24.881, una xifra que suposa 1.520 més respecte al mes passat (6,51%).

LA GUÀRDIA URBANA DE TARRAGONA COMPTARÀ AMB SET VEHICLES HÍBRIDS NOUS

Aquesta és una de les mesures de millora del cos de seguretat municipal que es van anunciar amb les accions del nou govern

L’Ajuntament de Tarragona ha incorporat dos vehicles híbrids nous a la flota de la Guàrdia Urbana. Aquesta nova incorporació es deu al procés de millora i actualització dels serveis del cos de seguretat municipal, que ja va engegar el 2022 i que enguany s’hi sumaran 5

vehicles més, 3 logotipats com els que s’han estrenat ara i 2 per utilitzar de paisà.

Aquests cotxes, que per primera vegada són híbrids, venen equipats digitalment i amb totes les condicions òptimes i s’utilitzen per a la Unitat de Seguretat Ciutadana fent patrullatge constantment a la via urbana. Segons l’alcalde i conseller de Seguretat Ciutadana, Rubén Viñuales, “necessitem dotar la Guàrdia Urbana dels millors recursos materials, incrementant el número, però també actualitzant-nos a les necessitats actuals i per això ja ens hem posat en marxa amb la compra de cinc vehicles més”.

Urbanització Solimar

Dúplex a 10 minuts de la platja de 60 m² totalment moblat amb 2 habitacions i 1 bany es distribueix en dues plantes. En la planta carrer, trobaràs el saló-menjador amb a./a i bomba de calor i cuina americana, 1 habitació i 1 bany complet. En la planta baixa, es troba espaiosa habitació doble y zona de traster. Des d’aquesta planta, accediràs a un pati de 30 m² amb barbacoa. Exterior i molt assolellat. La urbanització compta amb una zona comunitària que inclou jardins i un parc infantil. CEE: en tràmit.

C/ Pin i Soler

Pis de 95 m² útils (102 m² construïts), 4 habitacions (1 doble i 3 individuals), 1 bany reformat complet amb plat de dutxa, 1 lavabo de cortesia, saló-menjador amb sortida a balcó, cuina independent amb galeria. Calefacció amb radiadors a gas i 2 splits d’aire condicionat, finestres d’alumini. Pis exterior i assolellat. Edifici amb ascensor i rampa. CEE: en tràmit.

Pensant en vendre casa teva?

Tenim clients interessats en comprar el teu habitatge

PBaró de les IV Torres, 14A - Tarragona

£977 216 340 / 615 561 606 F@immobiliariahabitat d@immobiliariahabitat ùimmobiliaria

Pis en venda, totalment reformat i moblat amb 85m² i 3 habitacions, (una d’elles suite), 2 banys complets, saló-menjador amb xemeneia elèctrica, aire condicionat i sortida a una terrassa. Calefacció a gas. Cuina independent office equipada amb electrodomèstics i sortida a galeria. Terra de parquet. Terrassa comunitària. Molt lluminós i assolellat. Edifici amb ascensor CEE: E 133/27.

Avinguda Països Catalans

Ampli pis de 120 m² útils, en perfecte estat amb 4 habitacions ( 2 habitacions dobles amb armaris encastats i 1 suitte) 2 banys complets. Ampli saló-menjador amb sortida a terrassa gran amb barbacoa. Cuina office independent. El pis està equipat amb calefacció, a./a per conductes i terra de parquet. S’inclou una plaça d’aparcament gran i un traster en el mateix edifici. L’edifici compta amb ascensor. CEE: en tràmit.

C/ Fra Antoni Cardona i Grau Pis reformat de 66 m² útils (81 m² construïts), disposa de 3 habitacions (1 tipus suitte), 2 banys complets, saló-menjador amb a./a condicionat amb bomba de calor, sortida a terrassa, cuina equipada amb electrodomèstics independent amb sortida a galeria. Terra de parquet, exterior, assolellat. Edifici amb ascensor. Façana rehabilitada. CEE: E 168/32.

Urbanització 5 Estrelles

Xalet unifamiliar de 275 m². Saló-menjador amb xemeneia i accés directe al jardí. Àmplia cuina amb office i safareig. En planta baixa, trobem 1 habitació i 1 bany complet. La primera planta, disposa de 3 habitacions, 1d’elles tipus suite amb sortida a una terrassa solàrium. A més, aquesta planta compta amb 1 bany complet addicional. Calefacció i a./a. Jardí de 560 m² amb possibilitat de construir una piscina. Semisoterrani amb despatx i un lavabo. Ampli garatge amb capacitat per a 2 cotxes i zona de traster. CEE: En tràmit.

Torreforta

TARRAGONA

EL PORT DE TARRAGONA INSTAL·LA 6 NOVES PÈRGOLES AL PASSEIG DE LA FAÇANA MARÍTIMA

DEL BARRI DEL SERRALLO

Les actuacions, dutes a terme pel Port Tarragona a la façana marítima del Serrallo, han estat consensuades amb l’Associació del Veïnat del barri

El Port de Tarragona ha instal·lat sis noves pèrgoles al passeig de la façana marítima del barri del barri del Serrallo, pèrgoles que de nit tenen un sistema d’il·luminació LED. El Port, també ha dissenyat dues noves jardine -

res al passeig amb plantes autòctones. Aquestes actuacions formen part del pla de millora de la façana marítima del barri mariner de Tarragona del Port, amb l’objectiu de millorar l’entorn d’aquest barri mariner amb nous elements de mobiliari urbà. El pla de millora, format per 4 accions diferenciades, ha comptat amb un pressupost total d’ 1.150.000 euros. El pla ha consistit en 4 actuacions principals: la restauració del pantalà, la instal·lació de mobiliari urbà per generar ombra en el passeig, la instal·lació de tendals per generar ombra als parcs infantils i la restauració de l’entorn del pont de la Petxina amb nous murals.

LA TERRASSETA TORNA AL PARC SAAVEDRA AMB UNA APOSTA CLARA PEL TALENT FEMENÍ

La 12 edició del festival, emmarcada dins les festes de Santa Tecla, tindrà lloc del 14 al 17 de setembre amb caps de cartell com Sara Hebe, Mujeres o Maite Guevara

Del 14 al 17 de setembre torna la Terrasseta al parc Saavedra. Emmarcada dins la programació de les festes de Santa Tecla. La programació d’aquesta 12ena edició parteix d’un principi fonamental: la presència i prota -

gonisme de les dones tant a dalt com a baix de l’escenari. Enguany el festival ofereix 18 propostes artístiques entre concerts, circ, cinema a la fresca, xerrades i activitats de cultura transformadora. L’escena barcelonina més garatge de la mà de Mujeres; l’argentina referent en hip-hop feminista, Sara Hebe; el so electrònic de Jhana Beat, i el creador de rúmbia Joan Garriga són els principals concerts.

La consellera Sandra Ramos ha expressat que “després de 12 anys cal valorar la trajectòria d’aquest certamen, per tenir una clara mirada feminista i inclusiva, que son trets consolidats amb el pas dels anys i per ser una de les entitats que fa més gran la nostra festa”. “Iniciatives ciutadanes com La Terrasseta ens aporten cultura de proximitat, amb sensibilitat i ens ajuden a confeccionar de forma més col·lectiva el programa de festes”. Durant la roda de premsa la consellera també ha anunciat que s’ha fet palès aquest compromís amb la signatura d’un conveni, per primera vegada, entre l’Ajuntament i l’organització del festival.

TARRAGONA MANTÉ LES QUATRE BANDERES BLAVES A LES SEVES PLATGES

Els criteris per obtenir la Bandera Blava s'agrupen en quatre àrees: qualitat de les aigües de bany, informació i educació ambiental, gestió ambiental i seguretat, i serveis i instal·lacions

La ciutat de Tarragona ha renovat aquest 2023 les quatre banderes blaves per les platges de l’Arrabassada, Savinosa, la Móra i Tamarit. El reconeixement, que va tenir lloc al maig, s’ha materialitzat el mes de juny a la platja dels Muntanyans de Torredembarra en l’acte institucional d’entrega de les banderes blaves, en què Adeac i la Generalitat de Catalunya han lliurat els distintius corresponents.

Guillermo García, conseller de Medi Ambient de Tarragona, ha expressat que “es tracta d’un reconeixement pel treball continuat fet per part l’Ajuntament en la millora i adequació de les platges, amb especial sensibilitat per a dirigir les accions cap al vessant mediambiental”. El conseller de Medi Ambient ha mostrat el seu propòsit de “continuar treballant de manera col·laborativa perquè aquest reconegut premi continuï enriquint les platges del municipi en anys successius”.

A la ciutat de Tarragona, Tamarit compta amb bandera blava des de l’any 2012; la Savinosa, des de l’any 2010, i la Móra i l’Arrabassada, des de principis dels noranta. Els criteris per obtenir la Bandera Blava s’agrupen en quatre àrees: qualitat de les aigües de bany, informació i educació ambiental, gestió ambiental i seguretat, i serveis i instal·lacions.

UN PROBLEMA SOCIAL

La Generalitat ja ha iniciat els tràmits per regular els preus del lloguer en 140 municipis de Catalunya gràcies a una llei estatal que ha estat farcida de polèmiques

Adrià Miró Canturri

El dret a l’habitatge és un dels problemes recurrents a Catalunya i a tot l’Estat espanyol. Sobretot, la situació s’agreuja en localitats amb excessiva demanda com Barcelona o Madrid i també en municipis turístics, que generen una demanda més estacional. De fet, el tema de l’habitatge sempre es cola entre les primeres posicions de les principals preocupacions de la ciutadania. Segons l’última onada del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), un 8% veu aquesta qüestió com la seva principal preocupació. Una estadística que encapçala “la insatisfacció amb la política” (13%). Precisament, els sindicats feia anys que demanaven una intervenció de la política institucional en el mercat de l’habitatge per aturar l’escalada de preus i altres problemes que se’n derivaven. Si observem la situació del lloguer en algunes locali-

tats del Camp de Tarragona, veiem com la tendència és a l’alça. En el cas de Tarragona capital, el lloguer mitjà durant el primer trimestre de 2023 se situa en els 629,10 € al mes, mentre que en el mateix període de temps de 2022 era de 551,10 € i el de fa cinc anys era de 489,88 €.

Pel que fa a l’altra gran ciutat del territori, Reus, el primer trimestre de 2023 la mitjana és de 576,57€ , superior a la de 2022 (525,88€) i la de 2018 (418,44 €).

Ara bé, tant a la capital del Baix Camp com a la del Tarragonès les dades s’allunyen de la realitat si intentes accedir actualment a un habitatge de lloguer. Per exemple, si entres a un portal com Fotocasa, de 161 pisos disponibles, només 24 es troben per sota dels 650 euros. Alguns inclús són només pisos “de temporada d’hivern”. D’altra banda, a Reus 16 dels 85 pisos disponibles es troben per sota dels 575 €.

RESPOSTA INSTITUCIONAL

El Parlament de Catalunya va voler en el seu moment tractar d’aturar aquesta espiral amb una llei que regulava el preu del lloguer en les zones declarades “mercat d’habitatge tens”. Tot i això, un recurs del Partit Popular al Tribunal Constitucional va deixar el text legislatiu en paper mullat per falta de competències.

L’esperit de la norma, però, ha ressuscitat més endavant amb la nova Llei d’Habitatge espanyola, la primera en la seva història. De fet, beu en bona part d’aquella legislació catalana, calcant alguns dels seus articles.

Aquesta nova legislació, que va entrar en vigor el 26 de maig, compta amb diferents arestes i té algunes aplicacions progressives. Per p otenciar la proliferació d’habitatge públic, entre algunes mesures, destaca l’increment del percentatge de sòl que es reserva per a habitatge pro -

tegit. Del 30% al 40% en el sòl urbanitzable i del 10% al 20% en el sòl urbà no consolidat.

A més, també estableix una teòrica major protecció enfront dels desnonaments. En cas que el propietari sigui un gran tenidor i l’afectat una persona vulnerable s’haurà d’acreditar l’aplicació d’un procediment de conciliació. En aquesta línia, si no hi ha acord, es concedirà el temps necessari perquè els serveis socials puguin oferir una alternativa habitacional. Tanmateix, els desnonaments sense data i hora quedarien prohibits en aquesta llei.

Lligat amb l’anterior cas, també s’estableix una nova definició de “gran tenidor”, passant a ser aquells titulars de 5 immobles d’ús residencial a la mateixa zona tensada. Els “habitatges buits” també assoleixen una nova definició perquè els ajuntaments puguin aplicar una recàrrega de l’IBI -fins al 150%- a aquells habitatges que duen sense habitar més de dos anys, sempre que el propietari tingui un mínim de quatre habitatges en la mateixa situació.

Pel que fa als lloguers, hi trobem també canvis substancials. Per exemple, la pròrroga extraordinària del contracte durant un any per a persones en situació de vulnerabilitat, l’obligació del propietari de pagar el mes d’agència, beneficis fiscals per tenir habitatge a preu reduït i un control sobre els preus. En aquest últim àmbit, per un costat es limita al 2% el 2023 i al 3% el 2024 l’increment màxim dels contractes vigents. I s’emplaça que el 2025 es marqui un nou índex de referència per a l'actualització anual dels contractes d'ar-

“La llei incorpora la figura de les “zones de mercat residencial tensades”, que hauria d’aplicar cada comunitat autònoma en els pròxims mesos”

rendament en substitució de l'IPC. Per l’altre costat, incorpora la figura de les “zones de mercat residencial tensades”, que hauria d’aplicar cada comunitat autònoma en els pròxims mesos.

PROPOSTA DESCAFEÏNADA

PELS SINDICATS

Encara que el text legislatiu incorpora millores respecte de l’anterior context, per molts moviments de l’habitatge la proposta hauria d’haver anat més enllà. En definitiva, consideren que l’elaboració

de la primera llei d’habitatge de la història d’Espanya ha perdut grans oportunitats. La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) va ser contundent quan la llei es va aprovar al Congrés dels Diputats: “s'han imposat les pressions del període electoral, així com les dels fons d'inversió i les patronals immobiliàries, i el resultat és una Llei que no ofereix una alternativa als desnonaments, ni garanteix lloguers assequibles, ni assegura la protecció d'un sostre a les persones sense llar”. En les seves declaracions, van criticar que no es donava “una alternativa real” a les víctimes de desnonament o que la regulació dels lloguers era un “retrocés” respecte de la llei catalana, que era “efectiva i d'aplicació universal que obligava a contenir i abaixar preus per a tots els lloguers sense importar el tipus de tenidor”.

Tot i això, recalcaven com a bones mesures l’obligació del propietari de pagar els honoraris de l’agència i la possibilitat, segons indiquin les comunitats autònomes, de disminuir el llindar per ser “gran tenidor”: de 10 a 5.

Per part del Sindicat de Llogateres de Tarragona, en un comunicat conjunt amb altres organitzacions també van carregar contra la llei. Recalcaven que el text incorporava “petits canvis positius” com la qüestió dels honoraris o la prohibició dels desnonaments sense data. Ara bé, consideren que de cap de les maneres “redueix el preu del lloguer, sinó que fixa per llei la pujada dels preus” i que tampoc “suspèn cap desnonament”. A més, assenyalen que el conjunt de mesures “garanteix i augmenta el benefici dels capitalistes: permet

la pujada de preus, preveu la indemnització a petits rendistes, no toca el sector de l’habitatge turístic i, segons sembla, incentiva el sector de la construcció residencial amb l’excusa que fan falta nous habitatges assequibles”.

UN EFECTE “LETAL”

L’opinió dels sindicats contrasta en certa manera amb altres sectors de la societat, que tampoc veuen amb bons ulls la nova llei, però utilitzen arguments oposats. Un estira-i-arronsa que deixa la nova legislació en terra de ningú i bombardejada a crítiques per diferents sectors.

Per al Col·legi i Associació d’Agents de la Propietat Immobiliària (COAPI) de Catalunya, la norma pot tenir un efecte “letal” a l’hora de facilitar l’habitatge a les persones en situació de vulnerabilitat, ja que provoca “incertesa” entre els propietaris i “acabarà reduint l’oferta”. Emma Monlleó, de Finques Tarragona i vicepresidenta de COAPI Tarragona, assenyala que la llei “té mancances perquè no ha estat consensuada amb els col·legis API ni amb els administradors de finques. De fet, hi ha crítiques generalitzades entre economistes i juristes”.

Segons detalla Monlleó, la nova legislació “generarà efectes contraris als buscats, ja que baixarà l’oferta de pisos de lloguer per habitatge habitual”. Tal com detalla, això succeirà per aquesta regulació dels preus, però també per la “inseguretat jurídica” que provocarà allargar els processos de desnonament. A més,

considera que s’ha posat molt el focus en els grans tenidors i, en certa manera, els ha comparat amb la resta. “No és el mateix que li limitin el preu a un gran tenidor que a un propietari petit que té el pis com a complement de la seva pensió”, recalca.

En el cas de la patronal catalana, Foment del Treball, juntament amb l’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya (APCE) apuntaven també que el control del lloguer provoca “reducció en l’oferta d’habitatge de lloguer, la disminució de la futura o la pitjor qualitat dels immobles”. Argumentaven que, segons un informe sobre el període de vigència de la llei catalana, en aquell temps es va reduir un 5% el preu del lloguer, però que l’oferta

“Foment del Treball i l'APCE apunten que el control del lloguer provoca “reducció en l’oferta d’habitatge de lloguer, la disminució de la futura o la pitjor qualitat dels immobles”

va caure un 15%. A més, els preus per sota del preu de referència “es van encarir” i els que estaven per sobre van anar a passar a la compravenda.

La recepta de la patronal i l’ACPE es basava en “promoure la col·laboració publicoprivada, la implementació d’incentius fiscals pels qui introdueixin habitatges buits al mercat de lloguer o la millora de la seguretat jurídica del propietari davant d’impagaments o ocupacions”. Així mateix, posaven el focus en augmentar el parc d’habitatge públic -2,5% a Espanya i 9,3% a Europa- i també facilitar l’accés a

“les localitats del Camp de Tarragona que entrarien en la llista de zones tensades serien Cambrils, La Canonja, Falset, Reus, Salou, Tarragona, Torredembarra i Valls”

l’habitatge de compra per “descongestionar la demanda de lloguer”.

En definitiva, dues crítiques a la llei confrontades entre si. Per un costat, uns arguments basats molt en l’efecte que pot

tenir la llei en l’oferta dels pisos de lloguer i amb demandes dirigides a incentivar-la amb rebaixes fiscals. A l’altra banda, una posició que assenyala unes propostes que, segons ells, es queden a mig camí a l’hora de protegir els més vulnerables i critica el control inefectiu dels preus o l’exclusió d’àmbits com l’habitatge turístic.

EL DESPLEGAMENT A CATALUNYA

Tot i les crítiques aferrissades, ja s’han implementat les mesures immediates com poden ser l’obligatorietat del propietari de pagar els honoraris de l’agència. Un canvi que s’ha trobat traves en els primers mesos per part d’immobiliàries que no compleixen la llei. Sindicats de llogateres de diverses parts de l’Estat han posat en evidència aquestes pràctiques i fins i tot han creat una pàgina web per “perseguir i denunciar les immobiliàries que cometen pràctiques il·legals”.

En el cas d’una de les mesures més controvertides, l’aplicació de les zones tensades, la Generalitat ja ha posat en marxa la maquinària que permetrà aplicar-les. Segons el document del 22 de juny, que es troba en informació pública, aquestes zo -

nes tensades s’aplicarien a 140 municipis catalans, on viuen 6,2 milions de persones (80,6% dels catalans). Entre ells, les localitats del Camp de Tarragona que entrarien en aquesta llista serien Cambrils, La Canonja, Falset, Reus, Salou, Tarragona, Torredembarra i Valls.

Tots ells complien algun dels quatre requisits que tenen en compte tant el mercat del lloguer com el de compravenda i que la llei exigeix per aplicar les zones tensades. Els dos primers, que la c àrrega mitjana del cost de la hipoteca o del lloguer, més les despeses i subministraments bàsics superi el 30% dels ingressos mitjans o la renda mitjana de les llars. I, els altres dos, que el preu de compra o de lloguer hagi experimentat els cinc anys anteriors un percentatge de creixement acumulat superior al 3% de l’IPC . Segons el decret, Cambrils complia les quatre variables, Salou i Torredembarra tres, Tarragona i Reus dues, i Falset, La Canonja i Valls només una.

ELS IMMOBLES

AFECTATS

La regulació de preus, si no rep cap allegació en contra, s’aplicarà a aquests vuit

municipis del Camp de Tarragona, però no a tots els habitatges per igual. Els lloguers no podran estar per sobre del que marqui l’índex de referència quan es tracti d’un nou contracte d’un immoble que siguin d’un gran tenidor i també si es tracta d’un habitatge no habitual que no ha tingut cap contracte de lloguer en els últims cinc anys. En la resta de casos, es congelaran el preu d’arrendament dels nous contractes, excepte alguns supòsits com per exemple si ha patit una rehabilitació. A més, contempla que hi hagi la possibilitat de renovar el contracte anualment fins a tres anys amb les mateixes condicions.

Encara que els propietaris serien els perjudicats amb aquestes mesures, també planteja incentius per mitjà de bonificacions. Per exemple, els que rebaixen més d’un 5% el preu de la renda rebran una bonificació del 90% en l’IRPF, mentre que rebran un 70% de bonificació els qui el lloguin a algú d’entre 18 i 35 anys, una Administració Pública o entitats sense ànim de lucre.

QÜESTIONS PER RESOLDRE

Tanmateix, per aplicar aquestes zones tensades encara està per veure què es considerarà gran tenidor o quin serà l’índex de referència que s’aplicarà. Tot i que el document que ha publicat la Generalitat estableix els grans tenidors com a “persona física o jurídica propietària de més de deu immobles urbans d’ús residencial o una superfície construïda de més de 1.500 m² d’ús residencial”, avisen que no tanquen la porta a modificar-ho. Tal

com afirmen, el Departament de Territori iniciarà els estudis necessaris per saber si és necessari establir una rebaixa d’aquella

“la Generalitat estableix els grans tenidors com a “persona física o jurídica propietària de més de deu immobles urbans d’ús residencial”

xifra, ja que la llei estatal permet reduir el nombre de propietats fins a cinc.

En canvi, el Departament té clar quin índex de referència pretén utilitzar per definir els nous preus del lloguer. Catalunya ja disposa d’un índex de referència que es va emprar en la llei catalana i, per tant, ha demanat al Ministeri homologar-lo. “El dret a especular no existeix, el dret a l’accés a l’habitatge, sí”, recalca la consellera Esther Capella amb relació a aquestes mesures. Al mateix temps, defensa “actuar per treure l’habitatge de la lògica del mercat”. Per la seva banda, Emma Monlleó argumenta que aquests índexs “tenien mancances perquè no es tenia en compte característiques dels pisos que pugen o abaixen els preus” i demana que se’n faci un de “ben fet”.

De moment, la Generalitat és la primera institució autonòmica que ha iniciat els tràmits per declarar les zones tensades. Faltarà resoldre les al·legacions i remetre el document al Ministeri perquè doni el vistiplau. El govern català es podria quedar gairebé sol en el desplegament de la llei estatal, donat que els resultats del 28M van deixar un mapa autonòmic tenyit de blau i la competència en habitatge recau sobre aquest àmbit territorial. A més, tot quedarà sotmès als resultats de les eleccions generals, que podrien bloquejar aquesta tramitació si la dreta arriba al poder.

PRIMERES ACCIONS LEGALS DE TARRAGONA CONTRA L’OCUPACIÓ

DELINQÜENCIAL

L’Ajuntament de Tarragona inicia les primeres accions per desallotjar ocupes delinqüencials en virtut de l’aprovació de la nova llei catalana, que permet a ajuntaments prendre la iniciativa per agilitzar desnonaments davant l’ocupació delinqüencial quan els grans tenidors no fan cap acció legal per fer-los fora. L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, ha explicat aquest dimecres que el passat 7 de juliol va signar dos decrets per iniciar el desallotjament d’ocupes delinqüencials a dos edificis de Campclar i la Part Baixa. “Apliquem la llei de forma absolutament transparent i garantista per fer prevaldre la seguretat i la convivència veïnal i som pioners a fer-ho”, ha assegurat Viñuales per explicar els detalls d’aquestes accions.

“Quan iniciem aquestes accions ho fem després de comptar amb nombrosos informes policials que acrediten l’activitat delinqüencial dels ocupes i que s’han esgotat totes les vies de mediació i negociació” ha afirmat l’alcalde, que ha afegit que existeix “la completa seguretat, gràcies a la coordinació amb Serveis Socials, que no hi ha situacions de vulnerabilitat en els casos en què s’actuarà”, ha comentat.

TARRAGONA RECUPERA LA PLATJA PER A GOSSOS

El nou equip de govern ha habilitat la platja del Miracle per aquest estiu

Rubén Viñuales i la consellera de Benestar Animal, Sandra Ramos, han presentat el nou espai habilitat per a gossos que es recupera a la platja del Miracle, a l’alçada de les roques, a tocar del Fortí de la Reina. Amb aquest compromís “complim la voluntat dels usuaris de les platges que són propietaris de gossos, de tenir un espai per a compartir amb les seves mascotes”, ha apuntat l’alcalde.

En aquest sentit, ha explicat la consellera, ha anunciat que “obrim un gran espai habilitat per a gossos que, de manera provisional ens facilita aquesta demanda” i que comporta l’accés a la sorra i al bany a totes les mascotes, sempre que vagin lligades. La novetat és que s’amplia substancialment l’espai permès, que en total seran 220 metres lineals, que comporta quatre vegades més que l’anterior (constava d’uns 50 metres) i que se situa des de les roques que hi ha a tocar del Fortí de la Reina, fins a la finalització de la plataforma de formigó. Aquest espai estarà disponible fins al 15 d’octubre. L’alcalde Rubén Viñuales ha finalitzat la roda de premsa anunciant que “ja estem treballant per renovar l’autorització amb el Ministeri de Costes, per poder comptar amb una platja de gossos dins el Pla d’usos de platges de cara al 2024”.

MIQUEL ICETA DESVETLLARÀ EL FUTUR DE LA BIBLIOTECA PÚBLICA AQUEST JULIOL

El Ministre de Cultura celebra que es comenci a posar “fil a l’agulla” a un “reclam històric”

El Ministeri de Cultura, el Departament de Cultura i l’Ajuntament de Tarragona es reuniran el pròxim 27 de juliol per avaluar i decidir quina serà la proposta de millora de la Biblioteca Pública de la ciutat. Ho ha anunciat el ministre de Cultura, Miquel Iceta, qui ha celebrat que a finals d’aquest mes es comenci a posar “fil a l’agulla” a un “reclam històric” del municipi. Iceta ha aprofitat la visita a la ciutat per reivindicar el “compromís de l’Estat amb Tarragona” i el que considera “el patrimoni romà més important de Catalunya“. En aquest sentit, ha afirmat que “es compliran

els terminis” del projecte de la Necròpolis, tot i que posposa les obres al museu per a l’any que ve i no estaran llestes fins el 2025 o el 2026.

Preguntat sobre la preferència del govern espanyol al voltant de la futura ubicació de la Biblioteca Pública de Tarragona, Iceta ha assegurat que “la seva opció sempre serà escoltar al màxim el que vulgui l’administració més pròxima”, és a dir, l’Ajuntament. De moment, el consistori manté la seva aposta de traslladar l’equipament a la Tabacalera.

Consulta les edicions anteriors escanejant aquest codi QR. On ens pots trobar?

Organismes Oficials, Notaries, Registres de la Propietat, Cambres de la Propietat Urbana, Jutjats, Centres Mèdics, Clíniques Dentals, Centres Esportius, ITVs, Mercats Centrals, Biblioteques, Universitats, Cafeteries, Centres de negocis, Oficines i Clients.

· Edita: Catonline S.L.

· NIF: B-55620173

· Impressió: Gráficas Andalusí

· Dipòsit legal: T-141-2017

· Distribució: UNIMAIL

MONTSE ADAN COMENÇA A TRAÇAR L’ESTRATÈGIA DE

PROMOCIÓ DE LA CIUTAT

Visibilitzar la marca Tarragona i potenciar-ne la singularitat serà un dels eixos prioritaris del mandat en matèria turística

TRET DE SORTIDA DE LA QUARTA EDICIÓ DEL PROGRAMA ‘ENS MOVEM A L’AIRE LLIURE’

Les sessions gratuïtes de zumba comencen demà i es faran tots els dijous fins al 7 de setembre a la zona del velòdrom de l’Anella Mediterrània

Aquest juliol comença la quarta edició del programa ‘Ens movem a l’aire lliure’. La iniciativa oferirà, cada dijous, a partir d’aquesta setmana i fins al 7 de setembre, sessions de zumba gratuïtes a la zona del velòdrom de l’Anella Mediterrània. Tarragona Esports torna a obrir la porta als gimnasos de la ciutat que desitgin participar proposant activitats esportives per oferir en aquestes sessions.

Tot i que l’activitat és gratuïta, cal inscriure’s prèviament mitjançant uns tiquets que estan disponibles a les diferents instal·lacions del Patronat Municipal d’Esports de Tarragona (PMET). També es pot realitzar la inscripció trenta minuts abans de començar cada sessió a les installacions esportives de Campclar, a la mateixa Anella Mediterrània. Les sessions començaran a les 20 h i es basaran en classes de zumba i en les activitats que els gimnasos participants proposin dur a terme. Els dies de les sessions seran el 6, 13, 20 i 27 de juliol; el 3, 10, 17, 24 i 31 d’agost; i el 7 de setembre.

La consellera de Turisme, Comerç i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Tarragona, Montse Adan, s’ha amb el sector turístic de la ciutat, amb qui ha tingut una primera presa de contacte. Aquesta és la primera d’una sèrie de reunions amb el teixit turístic, comercial i empresarial de la ciutat per conèixer de primera mà les inquietuds i necessitats, amb la vista posada a traçar conjuntament l’estratègia de promoció de la ciutat.

En aquesta primera reunió, la consellera ha anunciat les línies estratègiques del mandat en matèria turística i ha escoltat les impressions, sensacions i demandes del sector. Entre les primeres mesures anunciades, hi ha la creació d’una comissió de treball trimestral amb el sector turístic, comercial i empresarial: “Volem prendre les decisions escoltant el sector i de manera conjunta, per això impulsem una comissió d’experts que es reuneixi de manera trimestral i que pugui aportar l’expertesa i el coneixement del sector a la gestió turística i comercial de la ciutat” ha assegurat. Entre els punts abordats, la necessitat de visibilitzar la marca de la ciutat de Tarragona i potenciar-ne la singularitat és un dels aspectes que tant sector com Conselleria de Turisme han coincidit

REPSOL DISTINGEIX SET ‘SOLETES D’ESTIU’ 2023 A LA DEMARCACIÓ DE TARRAGONA

A la ciutat de Tarragona s'hi afegeixen establiemnts com: Larrepera o Barhaus

La guia Repsol ha premiat amb el segell ‘Soletes d’Estiu’ a set establiments de la demarcació de Tarragona entre els quals es troben restaurants, terrasses, guinguetes o gelateries. Pel que fa a Catalunya, un total de 30 establiments s’afegeixen a la guia d’aquest 2023

Amb les incorporacions d’enguany, la guia ja compta amb més de 3.000 ‘Soletes d’Estiu’ repartits arreu d’Espanya. En el cas de la demarcació de Tarragona, els nous soletes són: Terrassa Gaudí (Reus), La Calma Salada (El Vendrell), Vil·la Casals, Larrepera (Tarragona), Musclarium (Sant Carles de la Ràpita), La Selva Street Food (Cambrils), Barhaus (Tarragona).

TARRAGONA

L’ALCALDE RUBÉN VIÑUALES

RECUPERA ELS REGIDORS DE BARRI

Les trobades seran mensuals i seran reunions bidireccionals amb reunions tècniques

LA PIROTÈCNIA MARTÍ GUANYA EL 31È CONCURS INTERNACIONAL DE FOCS DE TARRAGONA

L'empresa de Borriana serà l'encarregada de realitzar els espectacles pirotècnics de les festes de Santa Tecla 2023

El jurat del concurs, format per dotze membres de diferents disciplines, després de valorar tots els criteris de puntuació, ha acordat que la pirotècnia guanyadora del concurs és la Pirotècnia Martí, de Borriana (Castelló) amb 1.560 punts, a la qual se li atorga el Trofeu Venus Ciutat de Tarragona i un document acreditatiu amb l’adjudicació dels espectacles públics de focs durant les Festes de Santa Tecla 2023, per valor 26.000 €; a més del Premi Especial Festa Major de Granollers-Trofeu Blancs i Blaus i l’adjudicació del castell de focs de la Festa Major de Granollers per valor de 21.780 €.

En el discurs de l’acte de lliurament, l’alcalde Rubén Viñuales ha volgut destacar la trajectòria del concurs, que amb 31 edicions, “ha anat teixint vivències i records de tots els tarragonins i tarragonines”. L’alcalde ha felicitat la pirotècnia guanyadora, tot recordant el “ple, amb tres victòries en tres participacions” i també ha fet menció específica a l’esforç i al compromís amb Tarragona de la Pirotecnia del Mediterráneo, que ha participat en el certamen en unes circumstàncies difícils, després de l’explosió a una caseta de fabricació de l’empresa, i ha desitjat la ràpida recuperació dels dos ferits en l’accident.

L’Ajuntament de Tarragona recupera les Regidories de Barri amb l’objectiu de “tornar a prendre el pols de la ciutat”, segons ha anunciat l’alcalde, Rubén Viñuales, des de la plaça dels Carros, a la Part Baixa de la ciutat. “Volem donar solucions als problemes reals dels veïns i les veïnes i la manera de fer-ho és ser a peu de carrer”, ha remarcat Viñuales. I ha afegit: “El nostre model de govern no és el de demanar l’opinió de la gent cada 4 anys: hem implantat una nova forma de governar on la clau sigui l’augment del contacte amb la ciutadania i la potenciació de la proximitat”.

Amb aquesta eina de proximitat i de contacte directe amb la ciutadania és que, a partir d’avui, els 8 regidors de Govern es dividiran la ciutat per atendre els requeriments i peticions dels tarragonins i tarragonines. Les trobades seran mensuals i seran reunions bidireccionals. És a dir, a banda de la reunió dels regidors i regidores amb el veïnat, a posteriori es produirà una reunió amb el personal tècnic municipal per poder tractar la viabilitat de les propostes que es plantegin

LA XARXA SANTA TECLA S’ADHEREIX AL PROJECTE NÚVOL DE LLETRES

L'objectiu és humanitzar les habitacions hospitalàries de maternitat amb lletres decoratives confeccionades amb costura artesanal

Els hospitals de Santa Tecla i l’ hospital del Vendrell s’incorporen al projecte de costura Núvol de lletres, que té com a objectiu humanitzar les habitacions dels nounats del servei de maternitat amb lletres confeccionades amb tela i pinces decorades, creant un ambient més acollidor i tranquil. Núvol de lletres, un projecte solidari amb cosidores d’edats compreses entre 6 i 80 anys.

Aquest projecte, totalment altruista, va néixer al taller L’Atelier 1886, un espai dedicat a la costura creativa on alumnes de qualsevol edat podien aprendre les tècniques de la costura. L’èxit del projecte, que en un principi se centrava en la província de Tarragona, l’ha dut a estendre’s per tot Catalunya, creant així tota una xarxa de voluntaris i voluntàries de diferents poblacions que cusen lletres per formar noms. Les teles i les cintes d’on pengen les lletres provenen de botigues que en fan la donació per poder cosir-les. Totes aquelles persones que vulguin participar en el projecte poden contactar-hi mitjançant el seu perfil d’Instagram @nuvoldelletres

COMBATRE LA SEQUERA, MÉS ENLLÀ DE LES RESTRICCIONS

L’emergència de sequera al territori ha obligat a aplicar restriccions que són un primer avís per redefinir el consum d’aigua del sector productius i les mateixes persones

Sandra Pérez i Adrià Miró

Fonts buides, dutxes a la platja sense funcionar o risc de perdre la collita. Així ha començat l’estiu al Camp de Tarragona després que el juny l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) decretés l’alerta de sequera als principals municipis del territori. Un factor que ha comportat restriccions en diversos àmbits, encara que de tipologia diversa a cada ciutat. A més, la manera d’actuar dels Ajuntaments ha sigut complexa en certa manera, ja que molts d’ells no comptaven amb un Pla d’Emergència de sequera, que fa temps que la Generalitat reclama a les institucions locals.

CANVI CLIMÀTIC O RESULTAT CÍCLIC?

Tot i que el preàmbul del decret de la

Generalitat identifica la sequera amb el canvi climàtic, Enric Aguilar, doctor del centre en canvi climàtic C3 de la Universitat Rovira i Virgili (URV), considera que això seria partir d’una “premissa falsa”. Tal com explica, el fenomen de sequera “és inherent al clima mediterrani” i n’hem tingut històricament. Ara bé, el que sí que té a veure amb l’emergència climàtica és que aquestes sequeres són (i seran) “més duradores, més intenses i més freqüents”. El doctor Aguilar ho atribueix a l’augment de temperatures, que incrementa l’evapotranspiració i ens fa “més sensibles al dèficit hídric”. A més, aquests fets s’alternaran amb pluges torrencials com les del 23 de setembre de l’any passat. Al contrari del que es podria pensar, aquests fenòmens no permeten

aprofitar tota l’aigua que cau.

Per entendre el nostre clima, el doctor Aguilar explica que la dinàmica mediterrània es caracteritza per “alternar períodes humits i secs”, tenint una “aridesa estival que es compensa amb la resta d’estacions”. El problema comença quan plou menys de l’esperat i sobretot si no ho fa de manera repartida. Per exemplificar l’escalfament global del planeta, l’expert climàtic parla de les dents d’una serra -amb punts alts i baixos-, però que, a més, està inclinada . D’aquesta manera, els anys freds d’ara són més calents que els anys freds d’abans. Tot i que assegura que amb la precipitació “és més difícil de veure aquesta tendència perquè és una variable més irregular”, les projeccions apunten cap a un futur amb sequeres més

“El fenomen de sequera és inherent al clima mediterrani i n'hem tingut històricament... ...amb l’emergència climàtica aquestes sequeres són (i seran) més duradores, més intenses i més freqüents”

intenses que les que tenim ara.

D’altra banda, també relata que hi ha diferents tipus de sequera segons el seu impacte: la meteorològica , que ens diu que està plovent menys; la hidrològica , que ens assenyala que, com ha plogut menys, els rius porten menys cabal; l’agrícola , quan aquesta manca hídrica té un impacte sobre la collita i, a cavall amb aquesta, entra la sequera socioeconòmica , que afecta altres sectors d’activitats a través de les restriccions. Actualment, ens trobaríem en el darrer cas.

LA COSTA TANCA L’AIXETA

Pel que fa a aquestes restriccions a la capital tarragonina, les principals actuacions que afecten el ciutadà són la prohibició de la clàssica Revetlla Remullada

per Sant Magí i el tancament de totes les dutxes de les platges de la ciutat. Tanmateix, també es concentra el reg a les hores nocturnes, es tanquen les fonts ornamentades i es restringeix l’ompliment de piscines, entre d’altres. Unes restriccions que s’estenen a altres municipis.

En el cas de les zones més congestionades per l’afluència turística, com són la Pineda o Salou , les mesures a les platges són lleugerament diferents a Tarragona. A Salou, només funcionaran el 50% de les dutxes i els rentapeus, mentre que a la platja de la Pineda es posaran en servei només un de cada tres polsadors de les dutxes i el 100% dels rentapeus.

El portaveu de la Federació Empresarial d’Hosteleria i Turisme a Tarragona, Xavier Guardià , apunta que la sequera “sembla que no afectarà la temporada turística” perquè el territori s’abasteix

de l’aigua de l’Ebre, però també assenyala que altres zones de Catalunya i Espanya “podrien tenir més problemes”. Tot i això, Guardià remarca que el sector turístic “sempre ha intentat tenir cura amb l’aigua, igual que amb la sostenibilitat en general”. El portaveu de la FEHT recalca que aquest interès per fer de l’activitat turística més sostenible es fonamenta sobre dues raons: “primer, perquè ens hi va el negoci i hem de cuidar el territori, i, segon, perquè també suposa una despesa per l’empresari”.

En aquesta línia, Xavier Guardià recorda que “quan encara ningú parlava de l’estalvi de l’aigua, en molts hotels ja hi havia l’adhesiu al lavabo que demanava gastar-ne poca o deixar penjada la tovallola per no rentar-la cada dia”. A més, posa en valor accions com la incorporació de plaques solars o l’ús d’aigua reciclada

Take back memories, not water

THERE IS A SHORTAGE OF WATER IN CATALONIA

PLEASE HELP US PROTECT OUR MOST VALUABLE TREASURE

per tot allò que no siguin consum de boca. Conscients del repte que suposa l’estalvi d’aigua entre els turistes, l’ACA participa des del 2020 a Life Wat’saveruse, impulsat en el marc de l’Euroregió (Catalunya, Balears i Occitània) per a incentivar l’estalvi d’aigua per part dels turistes. A banda de les mesures com la reutilització de l’aigua o la instal·lació de reductors a les aixetes, aquests projecte també impulsa campanyes per conscienciar els turistes. Un dels exemples és la que es va realitzar l’any passat, titulada “emporta’t els records, no l’aigua”. Pere Segura , alcalde de Vila-seca, també reivindica la tasca que es realitza des de fa temps per reutilitzar l’aigua al municipi. “La depuradora de Vila-seca i Salou utilitza aigua regenerada per la indústria i les zones verdes. Anem tres passes endavant, pràcticament no es tira ni una

“Anem tres passes endavant, pràcticament no es tira ni una engruna d’aigua -amb el turisme inclòs- al mar”

engruna d’aigua -amb el turisme inclòsal mar”, apunta el batlle vila-secà. A més, reclama “posar en un ordre de magnitud el consum de la ciutadania, els turistes i la indústria respecte la globalitat”. Segura defensa que els 80 hectòmetres cúbics del ministransvasament només és “l’1% dels transvasaments en agricultura” i alhora reclama que la Generalitat actuï amb inversions.

LA PRODUCCIÓ AGRÍCOLA, CONTRA LES CORDES

A banda de les implicacions de la sequera en les zones costaneres, un dels sectors més afectats és l’agrícola. La Unió de Pagesos va denunciar a finals de juny que el pla de reg d’emergència que havia promès el Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat per tal de salvar els conreus de l’avellana del Baix Camp i el Tarragonès s'havia aturat.

És més, el sector agrícola del territori fa dos anys que va promoure una campanya per a la reutilització de les aigües de la depuradora de la capital del Baix Camp, de la Comunitat de Regants del Molinet, per poder seguir regant a l’estiu sense dependre de la pluviometria. Enguany, a la Taula de la Sequera del mes de maig, “es va comentar la possibilitat d'un reg d'emergència pels conreus llenyosos -avellaners i oliveres- de la comarca del Baix Camp a partir de l'aigua de la Comunitat de Regants”, explica Josep Ferré, membre de la Unió de Pagesos del Baix Camp.

Es va arribar a un acord inicial per construir unes canonades per bombar l’aigua fins a la xarxa comunitària de Riudecanyes, unes obres que ascendeixen a un cost d’1.8 milions d’euros. Malgrat tot, aquestes obres no s’han iniciat i la pre -

Xalet al C/Paranys

520.000€ (abans 650.000€)

M²: 290 | Hab. 5 | Banys: 3

Casa-Xalet en venda a Cala Romana, d’uns 290 m² aproximats sobre un terreny de més de 1000 m². L’habitatge es distribueix en saló menjador d’uns 40 m², amb sortida a ampli i agradable porxo amb vistes al mar, cuina office reformada, 5 dormitoris i 3 banys. La finca disposa de garatge amb capacitat per a 2 cotxes i un ampli jardí amb zona de barbacoa. Recentment, s’han instal·lat tancaments d’alumini (Climalit) i persianes motoritzades, també disposa de Splits d’aire condicionat i sistema de calefacció de gas natural. Una de les millors zones de Tarragona, envoltada de natura, a un pas de la platja i ben comunicat amb el centre de la ciutat.

Pis al C/ Pere Martell

168.000€

M²: 93 | Hab. 3 | Banys: 2

Pis en venda de 93 m² aproximadament al carrer Pere Martell de Tarragona, perfecte per a aquells que busquen una llar pràctica i funcional. L’habitatge compta amb una còmoda sala d’estar amb llum natural, una cuina espaiosa, 3 habitacions amb armaris encastats i dos banys complets. Disposa d’aire condicionat per conductes i calefacció individual a gas. A més, també inclou un traster privat d’aproximadament 10m² per emmagatzemar objectes personals a la darrera planta de l’edifici. Finca amb ascensor construïda a l’any 2000.

Pis al C/ Apodaca

130.000€

M²: 72 | Hab. 2 | Banys: 1

Agradable pis en perfecte estat de conservació, en una finca règia totalment rehabilitada i amb ascensor. Aquest habitatge té una superfície de 72 m², més 15 m² de terrassa. Es distribueix en: Saló - menjador, cuina independent, 2 habitacions (Una doble), bany complet amb plat de dutxa, terrassa privada de 15 metres i traster. A més, aquest habitatge compta amb calefacció per gas natural. Es troba en una zona tranquil·la, propera a l’estació de RENFE, supermercats, farmàcies, parades d’autobús i tota mena de serveis.

Pis a plaça Ripoll, Part Alta

139.000€

M²: 85 | Hab. 3 | Banys: 1

Fantàstic pis a la Part Alta de Tarragona, a escassos 2 minuts caminant de la Plaça de la Font. Tot exterior. Habitatge en bon estat de conservació. Amb una superfície construïda de 85 m² segons cadastre, consta de: Saló menjador amb sortida al balcó i cuina oberta, tres habitacions i bany complet, amb plat de dutxa. Sòls nous de parquet i bomba d’aire fred/calent per conductes. Edifici amb ascensor construït el 2003.

“no estem parlant de la collita, que segurament perdrem, el més preocupant és que perdrem l’arbre si no aconseguim un reg d’emergència”

ocupació del sector és que no arribin a temps per salvar els avellaners. Aquesta necessitat se suma al fet que, per primera vegada, no es produirà el transvasament del pantà de Siurana al de Riudecanyes, per les seves baixes reserves (tan sols un 6%).

Des de la Unió de Pagesos reclamen que “no estem parlant de la collita, que segurament perdrem, el més preocupant és que perdrem l’arbre si no aconseguim un reg d’emergència en les pròximes setmanes”, adverteix Ferré. A més, caldrien de 7 a 10 anys per recuperar la quantitat d’exemplars que es tenen actualment als camps d’avellaners.

Per aquest motiu, l’Agència Catalana de l’Aigua estudia buidar el pantà per utilitzar 0’26 hm³ dels 0’34 hm³ que resten a l’embassament de Riudecanyes. Aquesta mesura podria salvar els conreus de fruita seca del Baix Camp, però “només en garantiria una setmana de reg”, segons indica Josep Ferré. El sindicalista valora que “el mes de juny ha estat millor del que haurien imaginat els pagesos”, però, davant les elevades temperatures que continuaran arribant, “no tindran aigua per regar”

L’OLIVERA I LA VINYA, EN RISC

DE VIABILITAT

La sequera i la manca d’aigua al Baix

Camp també podrien provocar la reducció de la producció d'oliveres -és a dir, una gran pèrdua de la collita d’enguany i incidència sobre les següents- dins dels conreus d’una extensió total de 4.000 hectàrees que es veuria afectada.

A la comarca de l’Alt Camp la situació és especialment preocupant, amb la implantació d’un sistema de reg sota mínims i de gota a gota o amb regadores, i, per tant, la producció de la vinya a la comarca podria arribar a patir pèrdues d’un 80% respecte anys anteriors, així com als conreus vitícoles del Penedès.

La quantitat insuficient d’aigua pel reg provocaria que els ceps morin i les collites es facin malbé, la qual cosa, sumada a

l’augment dels costos fixos, està posant en entredit la tasca dels productors i en risc la productivitat de les plantacions.

LA MORFOLOGIA DEL CAMP DE TARRAGONA

Com es pot veure amb aquests exemples, la qüestió de l’abastiment d’aigua és un tema especialment necessari a tractar al Camp de Tarragona, a causa de les característiques de la seva activitat econòmica i el gruix de població que hi viu. Més enllà de ser la segona àrea metropolitana de Catalunya, el territori compta amb un bon nombre de segones residències i turistes, que tendeixen a consumir més, i una activitat industrial i agrícola potent.

DEL 26 DE JUNIO AL 1 DE SEPTIEMBRE

Horarios flexibles:

Solo mañanas (desayuno incluido)

Solo tardes (con o sin comida)

Todo el día (desyauno y comida incluidos)

Vive un verano diferente, podrás combinar amigos, diversión y deporte en un ambiente de naturaleza, en contacto con los caballos

RUTAS A CABALLO

Si quieres disfrutar de los caballos y de la naturaleza ven a nuestro centro hípico ofrecemos paseos/rutas por los bosques del Catllar para niños y adultos.

LA SORRA DE LES PLATGES, L’ALTRE PROBLEMA

Encara que no es tracta d’una complicació provocada per la sequera, el principal problema de les platges tarragonines no serà precisament si hi ha aigua a les dutxes. Sinó que el focus del debat serà si hi ha sorra en aquestes platges. La manca de sorra es veu també agreujada pel canvi climàtic, però una bona part del problema és causada per la nostra petjada al seu entorn.

“La solució per tornar a tenir sorra no és cap novetat: tirar tots els passeigs marítims i deixar que es formin dunes, que passarien a ser les reserves. Quan hi ha un temporal, tota la sorra que va al passeig marítim o cap a dins de la zona habitada surt del

“Tenim poca aigua i a sobre la pressionem molt”, apunta el doctor Aguilar. Per sort, el Camp de Tarragona no beu de l’aigua que tenen els pantans com Riudecanyes o Siurana, sota mínims durant aquests mesos. En el nostre cas, ens abastim de la Confederació Hidrològica de l’Ebre. Un fet que ens permet no trobar-nos en una situació tan crítica com les zones que depenen de les conques internes. Encara que no és una pràctica amb bona rebuda a les Terres de l’Ebre, el doctor Aguilar considera que és necessari abastir-se de l’Ebre “de manera racional i sense comprometre tots els altres serveis econòmics i naturals que ofereix

sistema”, desgrana el doctor Aguilar. L’expert climàtic explica que les millors solucions són les que venen donades per la natura, però no considera que tota la culpa del mal estat de les platges vingui del seu manteniment. “A banda d’això, hi ha un nivell del mar que està pujant i fa que la tempesta entri cada vegada més endins. Sempre és una combinació de diferents factors”, puntualitza.

El doctor Aguilar exemplifica el problema amb l’anomenat ‘mamotreto’ del Miracle a Tarragona, que el descriu com una “aberració absoluta”. Comenta que, en aquest cas, s’haurà de decidir entre una zona naturalitzada o repetir els errors anteriors. De moment, les platges del

el riu”. Des del seu punt de vista, “l’aigua no és de ningú i és de tots” i, si no s’utilitzés aquesta via, “no ens en sortiríem”.

“Tarragona s'abasteix de la Confederació Hidrològica de l’Ebre. Un fet que li permet no trobar-se en una situació tan crítica com les zones que depenen de les conques internes”

Baix Gaià són les que més s’han vist afectades aquests anys i han necessitat majors aportacions de sorra. Però els últims temporals han fet retrocedir notablement altres punts de la Costa Daurada, que haurien de cercar solucions més estructurals.

MANCA DE PLANIFICACIÓ

Deixant de banda la morfologia del territori, la sequera ha colpejat la vegueria amb un estat de planificació desigual. Des de l’1 de gener de 2020, el Govern de la Generalitat estableix que els 64 municipis catalans de més de 20.000 habitants han de comptar amb un Pla d’Emergència contra la sequera. A la província, les úniques dues localitats que obtenen la categoria de “favorable” en el seu pla són Reus i Valls, mentre que a Cambrils, Salou i Vila-seca es troba “en tràmit” i Tarragona és “desfavorable” per part de l’ACA.

Tot i les divergències en l’estat d’aquests plans a cada municipi, les lo -

calitats que s’abasteixen del Consorci d’Aigües de Tarragona compleixen, des de mitjans de juny, amb restriccions en consum, reg, neteja pública, granges, etc. En el cas de les capitals de l’Alt Camp i el Baix Camp, es regeixen pels seus respectius Plans d’Emergència en situacions de sequera (el de Reus, amb data de juny de 2021, i el de Valls, a març de 2023).

Enric Aguilar, doctor del centre en canvi climàtic C3 de la URV, assenyala que “qualsevol restricció és una fallada de la previsió i de l’educació sobre l’aigua que consumim”. Segons dades de l’ACA, tant el Tarragonès com el Baix Camp es troben vora els 140 litres consumits al dia per persona, mentre que l’Alt Camp està a poc més de 100 litres. Per millorar la situació i evitar les restriccions recurrents, Aguilar apunta que “s’ha de fer servir l’educació, el sentit comú i la tecnologia”

“qualsevol restricció és una fallada de la previsió i de l’educació sobre l’aigua que consumim”

La reutilització de l’aigua és una línia per on avancen sectors com la indústria o el turisme, mentre que, per exemple, el

CAT treballa per millorar la quantitat de pèrdues que té la seva xarxa d’aigua. Una inversió “molt necessària” per a l’expert climàtic. A més, les dessalinitzadores tornen a estar a l’ordre del dia davant d’aquests fenòmens. “El sistema climàtic és tancat, no entra ni surt matèria. És a dir, la quantitat d’aigua sempre és la mateixa, però en diferents estats . Per què no fer dessalinitzadores si aconsegueixes la tecnologia adequada, una petjada que no afecti massa l’entorn i que no sigui energèticament intensa?”, es pregunta el doctor Aguilar, que demana incrementar

la recerca per millorar la qüestió de l’aigua.

Segons les prediccions d’AEMET, entre el mes de juny i agost està previst que hi hagi més precipitacions que les esperades. Tanmateix, el clima mediterrani està marcat per l’aridesa durant l’estiu, així que, de totes maneres, l’aigua esperada continuarà sent poca. “Si la pluja cau de manera sostinguda és possible que alleugereixi la situació, però l’important és el que passi entre octubre i març, que ens ajudarà a trencar la sequera”, puntualitza el doctor Enric Aguilar.

ANUNCIA AQUÍ

JOSEP BERTRAN

Director

de

comunicació

i relacions públiques de Repsol Tarragona

Sandra Pérez

Els mitjans de comunicació i les maneres d’informar han evolucionat de forma accelerada al llarg dels darrers anys i, al Camp de Tarragona, ha anat acompanyat de la transformació de la indústria química. Josep Bertran, director de comunicació i relacions públiques de Repsol Tarragona, ha viscut de primera mà què han suposat la irrupció de les xarxes socials, el ‘paper’ de la immediatesa i les noves tecnologies a l’hora de transmetre una informació detallada i acurada a la població. Les relacions de proximitat i les tasques comunicatives han estat clau en el creixement del complex petroquímic del territori i, en concret, perquè la ciutadania conegui una multinacional d’aquestes magnituds.

Quin balanç fa d’aquesta etapa professional com a responsable de comunicació de Repsol? Em vaig incorporar a Repsol l’any 1990, com a advocat, per tractar qüestions jurídiques; i en aque -

“Des del començament volíem que se’ns veiés com una empresa d’aquí”

lla època hi havia una altra persona que portava la poca comunicació que es feia llavors a les químiques. L’any 1992, arran d’un accident d’un vaixell que hi va haver al pantalà, i del procés judicial que es va generar al seu voltant, vaig començar a tenir contacte amb periodistes per explicar com anava judicialment i què havia passat.

Vam ser pioners en l’àmbit comunicatiu perquè en altres complexes industrials de Repsol la figura meva no existia. La companyia, conscient de l’entorn en què estàvem, va apostar en aquest sentit. El principi que hem seguit des del començament és que volíem que se’ns veiés com una empresa d’aquí; per això, aquesta collaboració que hem fet sempre amb Santa Tecla, els castells i la cultura popular.

La gent té la concepció que les grans multinacionals estan desconnectades del territori on tenen seu. I no és així de cap manera, perquè en el moment en què es va implantar la refineria es van comprar terrenys a veïns d’aquí, les primeres persones que hi van començar a treballar eren majoritàriament del territori. Hem de ser conscients que formem part del Camp de Tarragona i que, d’una banda, hi aportem possibilitats de feina, riquesa; però també que una instal·lació com aquesta genera inconvenients per sorolls, fums, increment del trànsit… No és fàcil conviure amb aquesta extensió de més de 500 hectàrees plenes de columnes i dipòsits. Intentar que et coneguin suposa fer l’esforç de convidar-los a casa, fer visites a les instal·lacions; millorarà o no la seva opinió, però tindran una percepció diferent.

“Aquí estem envoltats d’enginyers i jo procuro interpretar el que m’estan explicant per ser capaç d’explicar-ho de tal manera que la meva àvia ho entengués”

L’àmbit de la comunicació ha evolucionat en paral·lel al desenvolupament de la indústria química? Ha estat un repte. Ara, la gent de fora s’assabenta abans que nosaltres de quelcom que ha passat perquè la informació va molt de pressa i has d’informar d’algun fet del qual tu encara no tens gaires detalls, però la població ja està preocupada i alarmada. Ha sigut un canvi important i, també, ens ha fet sortir molt del despatx. Jo crec que en aquesta feina de comunicació on menys has d’estar és assegut; has de veure com afecta, què en pensa la gent, parlar amb uns i altres, tenir informació de fora que d’altra manera no arribaria. Fem una política de portes obertes, intentem ser transparents i quan passa alguna cosa, cada vegada que prenem una decisió o fem una inversió, procurem explicar-ho als mitjans i a la població. Tothom ha fet l’esforç perquè si tu no expliques les coses, un altre ho farà per tu i aniràs a remolc dels esdeveniments.

Recorda algun incident especialment complicat de ‘traduir’ a la ciutadania? Sovint la complexitat tècnica no és fàcil perquè aquí estem envoltats d’enginyers i jo procuro interpretar el que m’estan ex-

plicant per ser capaç d’explicar-ho de tal manera que la meva àvia ho entengués. Explicar detalls massa tècnics no aporta res, afegeix ferralla, quan el que cal és tenir molt clar què ha passat per poder-ho transmetre. Una batalla que tenim sempre, per exemple, és fer entendre que la flama és un mecanisme de seguretat i que necessàriament ha de funcionar per evitar problemes. És una assignatura que crec que sempre tindrem pendent, però això no vol dir deixar de fer pedagogia. Després, el risc zero no existeix, hem de procurar que la població entengui que nosaltres treballem per no tenir cap incident, però alhora estem molt preparats per poder resoldre qualsevol cosa que passi i perquè tingui les menors conseqüències cap a l’exterior.

El context actual de sequera i crisi energètica, com s’enfronta des de Repsol Tarragona? En el nostre cas, gran part del consum d’aigua que fem és aigua regenerada de les depuradores urbanes de Tarragona i Vila-seca. S’ha començat a treballar perquè l’aigua que utilitzem aquí es torni a regenerar, que tingui una segona volta per poder-la aprofitar, reduint, així, l’ús de l’aigua de boca i incre -

mentant el consum d’aigua regenerada. També, tenim un embassament al terme municipal del Catllar i vam arribar a un acord amb l’Agència Catalana de l’Aigua i les entitats ecologistes de l’entorn per deixar anar aigua pel riu Gaià.

També, el projecte que tenim per electrificar grans màquines, que funcionen amb vapor pel qual provoquen emissions de CO₂. És un repte immens perquè tenim maquinària molt gran i estem estudiant com es pot electrificar, però és una línia de treball que tenim molt clara. Un altre projecte que també hem explicat és l’electrolitzador, per poder fabricar hidrogen verd com a energia renovable. Hi estem treballant i sembla que haurà de començar a funcionar l’any 2024.

Aquests són els projectes estrella, però hi ha moltes altres accions, des de coses tan senzilles com revisar la xarxa contra incendis perquè no hi hagi pèrdu-

“Les xarxes funcionen molt ràpidament i la informació va molt de pressa i tu has d’informar d’alguns fets dels quals tu encara no tens gaires detalls, però la població ja està preocupada”

es d’aigua, i estem preparant una campanya interna per sensibilitzar el personal davant la situació de sequera.

Quin pes té la comunicació en la vessant més social de l’empresa? Nosaltres no busquem uns rèdits d’imatge, sinó ser efectius i que les entitats disposin d’uns recursos que nosaltres els puguem facilitar i, després, ho explicarem o no, però l’objectiu és que aquella entitat tiri endavant els seus projectes. La idea és seguir essent útils per la societat, implicar-nos en el teixit associatiu de la ciutat i col·laborar en temes educatius, amb la URV, o culturals, com el Festival Internacional de Teatre de la Sala Trono o entitats del Seguici Festiu popular per seguir fent gran la Festa Major de Tarragona.

Considero que és més important centrar-se a comunicar el canvi en el funcionament del complex, perquè, al final, la gent ja sap on som, amb qui col·laborem i quines sinergies mantenim. Tot i que sovint ens agradi esmentar que col·laborem amb les festes de Santa Tecla o amb altres activitats i festivitats dels municipis del voltant, perquè és molt xulo; ens interessa més explicar la transformació interna, que habitualment no es veu.

“La feina que he tingut la sort de fer és molt variada i molt rica, me’n vaig content de la tasca que he dut a terme aquests anys”

Ha anunciat que es jubilarà enguany. Què queda per fer aquests mesos?

Queda ordenar i fer el relleu. S’incorpora una persona nova que portarà una part del que jo estava fent i cal fer el traspàs de gestions. Hi ha coses intangibles que costen més d’explicar i l’avantatge de no marxar de l’empresa fins al desembre és que, més enllà del temps de vacances que cadascú tindrà, tindrem uns mesos per poder fer aquest traspàs i la persona que s’encarregarà de tot plegat no només tindrà la informació objectiva, sinó que sabrà quines són les claus que fins ara hem fet servir. Considero que la meva responsabilitat és la de passar-li aquest ‘llegat’ perquè el conegui, valori i que tiri endavant.

Què trobarà a faltar de la xarxa de comunicació del Camp de Tarragona?

Trobaré a faltar el dia a dia, segur, perquè ja no és només les hores de feina, sinó els contactes que he anat fent amb la gent i la possibilitat de conèixer personatges molt interessants; així com participar en projectes i poder conèixer l’entramat des de dins, com viure el procés organitzatiu dels Jocs del Mediterrani, on nosaltres vam col·laborar amb ganes i il·lusió i, des del punt de vista esportiu, va sortir molt bé. O per exemple, he anat sempre a veure el Seguici Festiu amb els meus fills, però a més hi estava implicat; ara em quedaré amb la visió d’espectador.

Tanmateix, crec que és el que toca, tothom té la seva data de caducitat i jo tenia clar que algun dia em tocaria sortir i tampoc em preocupa massa. Seria mentida dir que no ho trobaré a faltar; si hagués estat molts anys fent una feina rutinària, no ho seria tant, però la feina que he tingut la sort de fer és molt variada i molt rica. Me’n vaig content de la tasca que he dut a terme aquests anys, agraït als presidents que hi ha hagut, al director de la companyia, que ens ha proporcionat recursos i ens ha permès treballar. Tindré oportunitat de fer altres coses, la vida té moltes històries a més de la feina.

“Hi ha accions de ‘micropolítica’

que tenen molta importància pel dia a dia de la ciutat”

SANDRA GUAITA

Alcaldessa de Reus

Amb una alcaldia recentment estrenada, la reusenca Sandra Guaita encara les primeres línies de treball que encetaran aquesta nova etapa que liderarà des de l’Ajuntament de Reus durant el mandat 2023-2027.

Fa pocs dies que Reus celebrava la Festa Major de Sant Pere, com ho ha viscut per primera vegada com a alcaldessa? Ha estat molt maco. A més, jo soc una enamorada de la Festa Major i tinc dos nens relativament petits i sempre la vivim molt intensament; però viure-ho des de la vessant d’alcaldessa, que agraeixo l’oportunitat que se m’ha donat, va ser molt bonic. Per tant, la vam gaudir al màxim.

De cara a la Festa Major de Misericòrdia, què podran esperar els reusencs i reusenques? Per les festes de Misericòrdia passa una mica com a les de Sant Pere, tot i que d’una forma menys urgent, que

ja estan empastades perquè són festes que es preparen gairebé d’un any per l’altre. Tenim una reunió pendent amb Reus Cultura per acabar de veure si alguna cosa es modifica o no, però la línia de moment continuarà, i sí que s’està començant a treballar ja de cara l’any vinent perquè hi hagi certs canvis. Sobretot, el que ens reclamen moltes vegades els veïns i veïnes és acostar la Festa Major als barris.

Ha estat un primer mes d’alcaldia intens i han estat molt a peu de carrer. Com han sigut aquests primers contactes? Jo estic molt contenta i, sobretot, agraïda tant a la ciutadania en general com als treballadors i treballadores, que tothom s’ha posat a disposició per treballar i per cons-

truir ciutat, que és el que també veníem a fer nosaltres. Hi ha molta gent implicada des dels diferents teixits i entitats, i el que hem de permetre és aquesta col·laboració, aquesta entesa amb la societat civil i el personal de la casa, perquè al final tots volem el mateix objectiu, que és la millor ciutat, fer xarxa i que puguem treballar conjuntament.

Per això, van prioritzar les visites als tècnics i tècniques municipals en els primers dies d’alcaldia. Nosaltres tenim un projecte clar i definit, però no es pot tirar endavant sense les persones que ho faran possible. Per tant, volíem fer les primeres reunions amb ells, primer, per posar-nos cara tots i totes, i després, per traslla-

Sandra Pérez

“Agraeixo que els treballadors i treballadores hagin mostrat molt bona disposició, ens han facilitat molt el començament d’aquesta nova etapa”

dar-los que per nosaltres són una peça fonamental perquè el projecte de ciutat funcioni. Per això, agraeixo que els treballadors i treballadores hagin mostrat molt bona disposició, ens han facilitat molt el començament d’aquesta nova etapa perquè ens han acompanyat en aquests primers dies d’aterratge.

Quines són les primeres accions en què s’han començat a treballar? A grans trets, ja hem començat a treballar en temes de neteja, via pública, seguretat… que eren qüestions importants, i també aspectes educatius, de serveis socials. En l’acord de govern, hi ha una sèrie de prioritats marcades, perquè estem treballant en el dia a dia, les urgències i problemàti-

ques que van sorgint, però volem definir, no tan sols el present, sinó el futur del projecte. Per això, ja estem definint també el Pla d’Acció Municipal i el pressupost del 2024 que ens permetrà fer realitat el programa. Ara mateix tenim un pressupost que ja estava aprovat i, per tant, el marge de maniobra que hi ha és poc, però treballem pel següent, que s’ha d’aprovar a finals d’any.

El nou PAM es configurarà a partir dels punts en comú que van possibilitar el pacte de govern? Exactament. Des de cadascuna de les àrees i les diferents regidories tenim unes línies mestres amb què podrem definir l’estratègia a mig i a llarg termini, al llarg de tot el mandat. Ens ajuda a nosaltres com a govern i, també, a la ciutadania perquè sàpiguen quines són les nostres prioritats i com es calendaritzaran les accions que anirem fent, i així hi pugui haver un retorn de les propostes.

Una de les primeres decisions que van anunciar era reduir les tinences d’alcaldia de 9 a 6. Quins beneficis suposa? Vam pensar en una estructura que facilités la feina i vam considerar que, vist el programa, l’acord de govern i les línies estratègiques que ens havíem marcat, no calia que fossin 9 tinences d’alcaldia i, sobretot, per eficiència i eficàcia, ho vam reduir a 6. Això també fa que disminueixi el cost de personal perquè no és el mateix un regidor que un tinent d’alcaldia.

A l’hora de configurar el cartipàs, tenien clar quins àmbits volien liderar? Des del primer dia vam dir que va ser molt fàcil l’acord de govern perquè vam posar com a objectiu comú la ciutat i la ciutadania i, per tant, amb aquest focus és molt senzill treballar. Llavors, hi havia gent que ja tenia una experiència prèvia perquè havien estat regidors i regidores del darrer govern municipal i, per tant, ens semblava que era adequat mantenir aquestes persones en els seus càrrecs; i tenim gent nova que aporta coneixement, també, a diferents àrees perquè tenen una expertesa professional externa en àmbits que volíem reforçar. No era una qüestió de quotes, òbviament depèn d’una representativitat, però volíem aprofitar el coneixement dels regidors i regidores que conformen l’equip de govern per posar-la damunt de la taula i al servei de la ciutadania.

Des d’un primer moment va decidir que no assumiria cap regidoria, a més del càrrec d’alcaldessa? Jo tinc claríssim que l’alcaldessa és la persona que lidera, però els lideratges es poden exercir de diferents maneres. Jo confio en tot el meu equip de govern, en els altres 14 regidors que el conformen, i penso que tenim persones capacitades en cadascuna de les àrees per poder executar els projectes i, al final, com a alcaldessa, em toca estar liderant i coordinant l’equip de govern.

També, com a cara visible per garantir

aquesta proximitat que reivindicaven. Exacte. Nosaltres volem ser un govern molt professional per oferir respostes ràpides a la ciutadania, però volem continuar essent el que hem sigut sempre: som persones que vivim als barris, que estem al carrer, treballem i parlem amb els ciutadans i ciutadanes. No volíem que això es perdés en cap moment, jo no sé treballar d’una altra manera. El càrrec t’ha de permetre escoltar la ciutadania, les empreses de la ciutat, la universitat… aquells actors que et permeten no només preocupar-te pel dia a dia, sinó pensar en una ciutat de futur i en gran.

A més, ha confirmat que tindrà una dedicació parcial per seguir compaginant la docència a la URV. Molts dels regidors també ho han decidit així perquè nosaltres no ens desvinculem de les nostres arrels, perquè creiem que això ens porta a desenvolupar una millor feina interna. Jo estic vinculada a l’àmbit universitari i de la recerca, m’ha aportat molt professionalment a mi, però aporta molt a la ciutat també. Pel fet de tocar de peus a terra i no desvincular-se d’on venim i cap a on volem anar, vam decidir que l’alcaldessa podia continuar com a professora associada a la universitat; vam parlar de qüestions d’horaris i calendaris, i ens ho permet perfectament. És un àmbit molt interessant que ens vincula a la ciència i al coneixement i la innovació, una de les potes que volem liderar com a Ajuntament.

Alguns dels canvis més destacats del

cartipàs han estat la recuperació de la regidoria de Joventut, Educació és una en si mateixa i s’han unificat Salut i Esports. Quin era l’objectiu? Hi ha polítiques que, per tot el govern, però especialment formen part del nostre ADN, com els Serveis a les persones o els Drets socials, i teníem molt clar que havien de ser una prioritat d’aquest govern municipal. Educació té entitat per si mateixa com per ser una regidoria pròpia i Salut i Esports han de tenir un pes important en el govern i, a més, estan estretament vinculades. Hi ha accions de promoció de la salut que es fan a través de l’esport, i viceversa; ja s’havia pensat a donar-hi aquest posicionament conjunt.

L’àmbit de Joventut també volíem que fos una prioritat en si mateixa, perquè molta part del jovent s’implica i es vincula a la ciutat, i volem que se sentin interpellats per l’Ajuntament a dir què pensen i quin Reus volen construir de cara al futur. Tenim una joventut que està molt preparada, però a vegades se sent una mica desvinculada de les preses de decisions, i per tant, han de tenir veu a través d’una regidoria que pugui tenir un contacte més directe amb ells.

Llavors, la definició del model de ciutat que volem ha de ser molt transgeneracional, hem d’escoltar la gent jove i també la gent gran, que avui dia és molt activa i s’han de vincular molt més a les dinàmiques de la nostra ciutat. Per això, treballem de manera molt transversal i volem que la tasca sigui molt coordinada entre

“ Vinguem d’on vinguem, ara som 15 regidors i som un únic equip de govern”

les regidories per donar una resposta a les demandes ciutadanes.

Aquesta coordinació es tradueix en la nova governança de què parlaven per l’Ajuntament de Reus? Parlo molt en les reunions de generositat, lleialtat i coordinació, perquè vinguem d’on vinguem, ara som 15 regidors i som un únic equip de govern. Aquest canvi de dinàmica de feina en la governança interna volem que canviï també en la relació amb els grups de l’oposició, els treballadors i treballadores de la casa, quant a les dinàmiques de diàleg i conversa, i, per descomptat, amb la ciutadania. Parlàvem d’una nova manera de fer perquè Reus és una ciutat molt dinàmica i nosaltres ens comprometem a estar al seu costat.

I en cas de discrepàncies internes? És evident que hi haurà coses en què l’equip de govern estarà d’acord i en d’altres no, però hi ha d’haver un debat intern, s’ha de parlar de tot i hem de ser conscients de la representació que tenim cadascú. S’ha de treballar amb l’oposició, també, en aquells grans temes de ciutat perquè nosaltres no volem els vots, sinó el projecte, i si pots incorporar a la resta de grups que no estan a govern, molt millor; perquè els grans projectes necessiten continuïtat, i ara estem nosaltres -i esperem ser-hi durant molts anys-, però potser després vindran uns altres. Per això, interpel·lem a tots els regidors i regidores perquè deixem les discrepàncies ideològiques a banda, que són

totalment legítimes, però han de sumar per la ciutat.

Un dels projectes que generen més ‘inquietud’ és el Mercat del Carrilet. Han començat a parlar sobre el tema? La nostra proposta era clara i ho vam dir des del 2019 fins ara. Segueix sent la mateixa, que no era proposta del PSC, sinó del barri del Carrilet i nosaltres la vam recolzar perquè ens semblava la més lògica en aquell moment i en l’actualitat. A més, la ciutadania també va escollir: vam tenir tres vegades més vots que la segona força al barri del Carrilet i, per tant, han dit clarament quin projecte volen que es tiri endavant. Evidentment, és una qüestió que s’ha de debatre en el ple, buscarem consensos, però la posició i la voluntat de l’alcaldessa és claríssima.

Altres projectes ja iniciats (Hispània, Zona de Baixes Emissions, transformació del barri del Carme…), com se segueixen desenvolupant? En molts d’aquests projectes nosaltres ja havíem participat, perquè sempre vam fer una oposició molt proactiva. En l’ordenança de mobilitat sostenible, vam estar directament participant; en la transformació del barri del Carme, vam ser molt insistents reclamant el desdoblament del CAP Sant Pere, vam impulsar el Pla de barris que implicava la modificació urbanística del barri del Carme i vam aconseguir, des del nostre grup parlamentari, que s’incrementés el pressupost de la Generalitat en 2 milions d’euros. Per tant, hi continuarem ara que estem dins del govern municipal. També, vam ser molt crítics amb les polítiques d’habitatge del darrer govern, i nosaltres no volem que s’aturi la Hispània, sinó que es porti a terme el projecte en condicions de seguretat.

No tindria cap mena de lògica que vinguéssim a parar res; no venim a destruir ciutat, sinó a construir. Per tant, allò que funcionava i funciona bé, hem consultat els tècnics de la casa i ho deixarem igual.

Si mira a 4 anys vista, què voldria haver fet per Reus d’aquí al 2027? Hi ha accions de ‘micropolítica’ que tenen molta importància pel dia a dia de la ciutat. Volem que hi hagi un canvi en les dinàmiques de via pública, neteja i seguretat, que són les principals reclamacions ciutadanes. I, al mateix temps, com projectem la ciutat cap al futur en àmbits com la ciència, la innovació, la transferència o l’economia. Són temes que ja s’estan treballant amb Redessa, fem atracció de talent i d’empreses, des de diferents sectors, com l’agroalimentari i les TIC, que empresarialment ja estan molt instal·lats en la nostra ciutat; i ara hem de veure com es coordinen Ajuntament, empreses, universitat i FP Dual, que jugarà un paper molt important.

Tot això ha de transformar el model econòmic de la nostra ciutat i hem de començar a treballar-hi de forma immediata, perquè no són projectes d’un any o dos, hem de sembrar la llavor ara.

“ si ets alcaldessa de Reus, ets alcaldessa de Reus, res més; i has de treballar per la teva ciutat i els teus ciutadans”

Com creu que afectaran les eleccions generals i autonòmiques a la corporació municipal? Les polítiques que es fan tant des de l’Estat com des de la Generalitat sempre afecten les polítiques municipals perquè hi ha recursos que venen de fora de l’àmbit municipal, una part molt important és competència de la Generalitat. Nosaltres hem de mantenir una bona relació amb el governs i aquests han de tenir una sensibilització especial envers l’àmbit local, perquè, al final, l’Ajuntament és l’administració més propera a la ciutadania. Al pacte de govern es va dir molt clarament que era un acord de ciutat i agraeixo als socis de govern que tots vam posar la ciutat per damunt de les nostres sigles. Fa molts anys, un alcalde em va donar un consell i l’estic seguint rigorosament: “si ets alcaldessa de Reus, ets alcaldessa de Reus, res més; i has de treballar per la teva ciutat i els teus ciutadans; t’has de barallar amb qui sigui, propis i aliens, perquè la ciutat tiri endavant”. Per tant, el que venim a fer el 99% del nostre temps és treballar pels reusencs i reusenques, i això és el que ens ha d’unir.

REUS

GUAITA ALS 15 ANYS D’EURECAT

REUS: “VOLEM QUE REUS SIGUI CIUTAT DE CIÈNCIA I INNOVACIÓ”

Durant la cloenda de l’acte, l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, ha agraït a totes les persones que van fer possible la creació del CTNS i la trajectòria durant aquests 15 anys

L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, ha participat en l’acte de celebració dels 15 anys d’Eurecat Reus, nascut originàriament com a Centre Tecnològic en Nutrició i Salut (CTNS), un acte que ha aplegat les institucions, empreses i persones que han estat claus des del seu impuls i desenvolupament fins a l’actualitat, per potenciar aquest centre de referència en recerca i i nnovació en els àmbits de la nutrició, la salut i les ciències òmiques. Actualment, Eurecat Reus treballa en un centenar de projectes, amb una previsió d’ingressos que supera els 5 milions d’euros per a l’any 2023.

L’alcaldessa ha recordat que “som en un moment clau perquè la ciència, la innovació i el coneixement siguin la base de la nostra societat, i del creixement econòmic i social”, ha afirmat l’alcaldessa. I ha afegit: “Volem que Reus sigui ciutat de ciència i innovació, i això implica un treball com a ciutat i com a territori, de la mà de la resta de les administracions i de l’empresa privada”. “El nostre futur passa per continuar generant sinergies de col·laboració amb qui té el talent i qui genera el coneixement”. “L’Ajuntament de Reus hi ha estat, hi és i hi vol ser”, ha afirmat l’alcaldessa.

REUS PROGRAMA CONTES D’ESTIU A LA FRESCA FINS A FINALS D’AGOST

Els Contes a la Fresca es faran cada dimecres dels mesos de juliol i agost als jardins de la Biblioteca Central Xavier Amorós

Aquest juliol les Biblioteques Municipals de Reus enceten una nova programació de Contes a la Fresca, amb l’objectiu de situar la narració de contes i el foment de la lectura com una proposta de qualitat d’oci, de lleure i d’esbarjo per a les famílies i infants durant les vacances d’estiu.

D’aquesta manera, el servei de Biblioteques Municipals de Reus aposta per continuar i ampliar l’oferta de programació de contes que du a terme durant el curs escolar als mesos d’estiu i, així, oferir a la ciutadania un espai agradable i familiar per continuar gaudint de la narració oral d’històries i ampliar l’oferta cultural de la ciutat. Els Contes a la Fresca es faran cada dimecres dels mesos de juliol i agost als jardins de la Biblioteca Central Xavier Amorós, a les 18:00 h. La programació dels Contes a la Fresca es pot consultar a la web de les biblioteques https://biblioteques.reus.cat/ i l’assistència és gratuïta.

REUS TRANSPORT PRORROGA LA REBAIXA DEL 50% EL PREU DELS ABONAMENTS

La mesura s'allarga fins al 31 de desembre de 2023

Des de l’1 de juny i fins al 31 de desembre de 2023, Reus Transport aplicarà la rebaixa d’un 50% als preus de totes les targetes multiviatge. Aquesta reducció afecta als abonaments més utilitzats, com la T-10, que passa de 8 euros a 4 euros el primer semestre de 2023. Els abonaments per a famílies nombroses i monoparentals també es beneficien de la reducció. Les targetes multiviatges permeten el transbord gratuït entre línies diferents durant 1 hora i 15 minuts.

L’Ajuntament de Reus sol·licitarà l’ajut estatal directe al Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana per fer possible aquesta reducció del 50% sobre el preu habitual dels títols multiviatge en transport públic urbà col·lectiu de viatgers en els termes establerts en Reial Decret-llei 5/2023, de 28 de juny. La rebaixa és possible per l’ajut del 30% de l’Estat, que l’Ajuntament complementa amb un 20% més fins arribar al 50%.

ENTRA EN VIGOR L’ORDENANÇA DE MOBILITAT SOSTENIBLE DE REUS

La nova norma municipal, aprovada en sessió plenària del passat 18 de novembre, ha de fomentar el transport i la mobilitat sostenible a la ciutat amb seguretat jurídica

L’Ordenança de Mobilitat Sostenible de l’Ajuntament de Reus ha entrat en vigor aquest dissabte, 1 de juliol. La nova norma municipal, aprovada en sessió plenària del passat 18 de novembre, ha de fomentar el transport i la mobilitat sostenible a la ciutat amb seguretat jurídica i d’acord amb les directrius fixades en els nombrosos instruments de planificació internacionals i nacionals en aquesta matèria, posant especial atenció a l’Agenda Urbana de Catalunya.

L’Ordenança de Circulació vigent fins ara és de l’any 1992, i degut a la seva antiguitat, ha

LES BIBLIOTEQUES DE REUS CANVIEN L’HORARI I L’ADAPTEN A L’ESTIU

Les Biblioteques municipals de Reus canvien a l'horari d'estiu, un canvi que es mantindrà fins al 12 de setembre

A partir d’aquest divendres 30 de juny, l’endemà de Sant Pere, les Biblioteques municipals de Reus canvien a l’horari d’estiu, un canvi que es mantindrà fins al 12 de setembre. El canvi horari té un doble objectiu: per una banda dimensionar el servei a les demandes dels usuaris en el període de vacances escolars i, per l’altra, afavorir el gaudi de les vacances de l’equip de treball garantint la qualitat del servei com la resta de l’any.

D’aquesta manera, els nous horaris són els següents:

Biblioteca Xavier Amorós

• matins de dilluns a divendres: de 10:00 a 14:00 h

• tardes de dilluns a dijous: de 17:00 a 20:00 h

• dissabtes tancat

Biblioteca Pere Anguera

• tardes de dilluns a dijous: de 17:00 a 20:00 h

• matí de divendres: de 10:00 a 14:00 h

• dissabtes tancat

quedat desconnectada de l’evolució normativa posterior i la realitat dels nous models de mobilitat, que exigeixen la configuració d’una ciutat més sostenible i compromesa amb el medi ambient. El marc normatiu actual en matèria de mobilitat, les novetats sorgides en els darrers anys, la coexistència de diferents plans sectorials i les necessitats i demandes de la ciutadania en aquesta matèria justifiquen la necessitat d’una nova ordenança municipal de mobilitat amb l’objectiu de garantir i teixir un nou model de mobilitat més segura, sostenible i saludable, fent-ho de forma paral·lela a la revisió del Pla de Mobilitat Urbana de Reus.

REUS I L’ESTAT COMENCEN ELS TREBALLS PER A LA CESSIÓ AL MUNICIPI DE LA PLATJA DE VIES

També s'estudia el traspàs d'una quarantena de pisos de la Sareb

L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, i la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, han acordat l’inici del treball conjunt per cedir a l’Ajuntament la platja de vies dels terrenys de l’estació, propietat d’Adif, a l’avinguda del Comerç. L’alcaldessa ha subratllat que aquest és un projecte prioritari per al nou govern municipal i ha anunciat que dilluns passat ja va sol·licitar una entrevista amb la presidenta d’Adif per avançar en aquesta reclamació “històrica” de la ciutat. La trobada també ha servit per fer un seguiment de projectes com la licitació de les obres de construcció de l’estació de Bellissens -segons Sánchez aquest 2023- o l’estudi informatiu de l’estació intermodal, també aquest any.

Sánchez també ha anunciat que Adif ja treballa en el projecte de pantalles acústiques al pas de les vies del tren a tocar de l’avinguda de Saragossa, amb la previsió de licitar les obres durant el segon semestre d’aquest any i que el 2025 ja estiguin executades. Durant la trobada també s’ha parlat sobre la cessió d’una quarantena de pisos que la Sareb té a Reus. Ajuntament i Ministeri han acordat continuar converses per accedir a mecanismes de finançament estatal per rehabilitar els habitatges i posar-los a disposició de la ciutadania

25 ANYS FENT BALLAR ELS CAVALLETS PER LA FESTA MAJOR

La dansa es va reincorporar al Seguici Festiu el 1998 i, des de llavors, genets cristians i moros recorren els carrers per Sant Pere

Sandra Pérez

Els 450 anys de la campana Petra Clàudia, la més gran i antiga del campanar de la Prioral; el nou vestit de la geganta La Vitxeta, gentilesa de Reus Transport pels seus 25 anys; o el quart de segle que celebren, també, el Ball de Cavallets i els Fadrins; així com el Ball de Mossèn Joan de Vic, que commemoraran els seus 40 anys d’història aquest setembre; són algunes de les efemèrides que destaquen enguany a la capital del Baix Camp. Entre aquestes agrupacions, però, els Cavallets han estat protagonistes indiscutibles per Sant Pere.

Quatre genets cristians i quatre moros, amb els seus respectius ‘cavalls’, ballen

“L’element del Seguici Festiu escollit per a l’alumnat de cicle inicial de primària de 26 centres educatius de la ciutat no podia ser cap altre que un Cavallet”

acompanyats de l’àngel i el macer. Des que la dansa es va reincorporar a la festa Major el 21 de juny del 1998, a proposta del Col·lectiu Reusenc d’Activitats Culturals (CRAC) i amb el suport del Centre de Documentació del Patrimoni i la Memò -

ria - Carrutxa, els reusencs i reusenques gaudeixen del Ball de Cavallets com a part de la cercavila del Seguici Festiu en la Vigília de Sant Pere, el ball de lluïment al Mercadal del dia 29 al matí i la Professó al vespre. “Com ja havíem celebrat l’aniversari, enguany, hem gaudit moltíssim i al màxim de tots els actes de Festa Major i dels detalls que altres colles han tingut amb nosaltres”, expressava just després de les festes Laia Grifoll, cap de colla del Ball de Cavallets.

PROTAGONISTES DEL CENTRE CIUTAT

El ja consolidat “Hola, Sant Pere!” que organitza Canal Reus TV i que dona la benvinguda a la Festa Major cada any va aplegar, a principis de juny, gairebé

1.200 infants a la plaça de l’Ajuntament. L’element del Seguici Festiu escollit per a l’alumnat de cicle inicial de primària de 26 centres educatius de la ciutat no podia ser cap altre que un Cavallet. Així, els nens i nenes van ‘crear’ el particular mosaic vestits uns quants de negre -per formar el cos de la bèstia festiva- i d’altres de blau i vermell -per representar la faldilla-. A més, després de la ‘salutació’ per part de les escoles, el Ball de Cavallets es va sumar al tret de sortida del que serien els actes previs de la Festa Major.

Tanmateix, els membres d’aquesta dansa reusenca ja havien organitzat al maig la seva pròpia programació amb motiu del 25è aniversari: una exposició al Castell del Cambrer repassava la seva història, una sèrie de xerrades sobre els seus inicis i la recuperació, una cercavila commemorativa, amb els seus padrins -la Mulassa i els Gegants Moros de Reus- i altres elements convidats, que va recórrer els carrers del nucli antic, fent cap a la plaça del Mercadal per fer les últimes ballades; i, finalment, la Patacada va ser

l’escenari del tancament d’una festa on no van faltar la música en directe i un DJ.

UNA LLARGA TRAJECTÒRIA

Part de la celebració suposava reconèixer la tasca d’aquelles persones, entitats i professionals que van fer possible la recuperació del Ball de Cavallets, una dansa documentada del 1620. Més de 350 anys després, els dibuixos d’Andreu Bofarull van cobrar vida mitjançant les peces que va construir l’escultor Manel Llauradó, conjuntament amb la música de Daniel Carbonell, la recerca impulsada per Carrutxa i la confecció del vestuari encarregada a Josep Maria Casas del Barato.

“els reusencs i reusenques gaudeixen del Ball de Cavallets com a part de la cercavila del Seguici Festiu en la Vigília de Sant Pere, el ball de lluïment al Mercadal del dia 29 al matí i la Professó al vespre”

Grifoll explica que “tenen guardats els esbossos de Bofarull, la documentació de Carrutxa i les maquetes dels primers models dels Cavallets; i va estar molt bé poder-ho ensenyar a la gent perquè és una petita mostra de l’esforç que comporta impulsar elements nous”. Especialment, perquè l’essència tradicional de la dansa no ha canviat.

La primera referència que poden trobar els balladors i balladores que formen i han format part del ball és la vinculació d’aquesta dansa al gremi dels blanquers i assaonadors a principis del segle XVIII. A partir de llavors, l’element festiu va participar en diverses solemnitats locals fins que acabaria desapareixent dels actes de Festa Major en paral·lel a la desaparició dels antics gremis. El Ball de Cavallets

“Les primeres membres dels Cavallets estarien molt orgulloses de la seva recuperació i, especialment, molt contentes que perdurés 25 anys després”

s’ha mantingut fidel, un cop recuperat pel CRAC, als seus inicis; tot i que la música, actualment interpretada per una cobla de vuit tarotes i dos timbals, antigament constava d’un conjunt d’inxes amb xirimies i oboès.

Aquesta lluita entre moros i cristians, amb luxoses faldilles blaves i vermelles, on també entren en joc un àngel amb espasa i túnica blanca i un macer vestit de vermell, és una formació que, segons exposa la cap de colla, “és invariable perquè no depèn de les balladores, ja que pertany a l’Ajuntament de Reus i sempre s’ha mantingut amb l’estructura de 8 cavallets”.

Laia Grifoll afegeix, també, que “quan tu presentes un ball nou, sempre té molt bona acollida, però s’ha de mantenir en el temps; i segurament, les primeres membres dels Cavallets estarien molt orgulloses de la seva recuperació i, especialment, molt contentes que perdurés 25 anys després”. A més, la cap de colla conclou que, de moment, tenen llista d’espera per entrar a la colla i esperen tenir continuïtat molts més anys.

Lluís Domènech i Montaner

L’arquitecte que va transformar

Reus

Meravelloses cases burgeses, espais industrials, botigues, innovadors hospitals i fins i tot capelles. Tota la ciutat es va transformar des de la seva visió i mestratge, obrint-la al nou corrent modernista i donant-li la forma i l'esplendor que ara coneixem.

A Reus, Domènech i Montaner va trobar la ciutat perfecta on construir els seus somnis.

A L'ESTIU, ENGANXA'T AL PÀDEL

Global Padel ofereix quatre cursos de pàdel diferents per aquest mes d’agost

Redacció

AA l’estiu, bona part de la gent baixa el seu ritme de vida. Tot i això, d’altres busquen nous reptes o aficions davant del creixent temps lliure en l’època estiuenca. El pàdel, un esport cada vegada més popularitzat, és una de les opcions que pren més força i, per aquest motiu, Global Padel presenta activitats d’estiu per tots els nivells i edats entre el 31 de juliol i l’1 de setembre.

“Per poder arribar a tots asenten dues modalitats diferents: l’Escola infantil, que seria a partir dels 6 anys, i l’Escola d’adults, sense límits d’edat”

OBERT A TOTHOM

Per poder arribar a tots els segments d’edat, presenten dues modalitats diferents: l’Escola infantil, que seria a partir dels 6 anys, i l’Escola d’adults, sense límits d’edat. A més, abans de començar decideixen per mitjà d’una prova de nivell quin és el grup que es pot adaptar més a les característiques del jugador. D’aquesta manera, conformen grups de com a màxim quatre persones que assistiran plegats a les classes d’una hora durant les cinc setmanes de l’Escola. Pel que fa a l’Escola infantil, hi ha tres modalitats respecte a les classes: sessions d’un dia a la setmana, dos o tres. En canvi, a l’Escola d’adults les possibilitats són un dia a la setmana o dos al llarg de les cinc setmanes o l’intensiu de només una setmana amb una hora al dia.

ENDINSAR-TE EN EL PÀDEL

En aquestes classes dirigides el que s’intenta és principalment tenir una introducció i un coneixement bàsic de l’esport. Per exemple, conèixer i controlar

DATES

ESCOLA INFANTIL

-sessió d’1 hora-

Horari: de 18:00h a 19:00h de 19:00h a 20:00 h

Preus:

1 dia/setmana: 50€

2 dies/setmana: 80€

3 dies/setmana 100€

ESCOLA COMPETICIÓ

-sessió d’1:30 horaHorari a convenir

Preus:

1 dia/setmana: 80€

2 dies/setmana: 110€

3 dies/setmana 140€

ESCOLA D’ADULTS

-sessió d’1 hora-

Horari: de 19:00h a 20:00h de 20:00h a 21:00 h

Preus: 1 dia/setmana: 50€

2 dies/setmana: 80€

Intensiu d’1 setmana; 1h/dia: 50€

STAGE COMPETICIÓ

Horari: de 9:00h a 12:00h

Pàdel i preparació física

Preu: 110€ setmana

PLACES LIMITADES

els cops de fons, de volea o els rebots de paret. En definitiva, un primer tastet complet que es pot ampliar més endavant amb els cursos que també fan durant la resta de l’any. En aquells casos, es treballa per trimestres i ja es busca una millora més a llarg termini. Les inscripcions per aquestes activitats comencen el 20 d’agost i acostumen a tenir una gran

afluència de demandes.

A banda de les escoles d’estiu, també hi ha l’escola de competició (sessions d’hora i mitja) o l’stage de competició, tots dos dirigits a joves d’entre 12 i 18 anys que ja estan competint en tornejos. Més enllà d’aquests quatre tipus de cursos, Global Padel organitza tornejos diversos cada cap de setmana del mes d’agost.

JULIOL • Del 26 de juny al 28 de juliol 5 setmanes

REUS LICITA L’EXECUCIÓ DEL PROJECTE TÈCNIC DE LA FUTURA ZONA DE BAIXES EMISSIONS

El contracte de subministrament i instal·lació surt a licitació pública amb un pressupost de 845.871,27

L’Ajuntament de Reus ha publicat la licitació del contracte de subministrament i instal·lació per a l’execució del “projecte d’implantació d’una zona de baixes emissions i el sistema de mesurament i control del compliment d’objectius”, el document tècnic que defineix les actuacions, subministraments i inversions necessàries per a la implantació de la futura Zona de Baixes Emissions (ZBE) de Reus Amb el projecte, l’Ajuntament de Reus avança en el compliment de la Llei 7/2021, de 20 de maig, de canvi climàtic i transició energètica, de l’establiment de zones de baixes emissions, d’acord als plans de mobilitat urbana sostenible d’obligat compliment pels municipis de més de 50.000 habitants.

La implantació i desplegament del projecte compta amb finançament Next Generation de la Unió Europea, en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, d’acord amb la convocatòria del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana; així com amb un dels ajuts als ens locals per a actuacions de disseny i implantació de zones de Baixes Emissions del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya.

GUAITA PRESENTA EL CARTIPÀS MUNICIPAL PER A

UN GOVERN ”ESTABLE, EFICAÇ I DIALOGANT”

El nou cartipàs municipal s’organitza en 6 àrees, gestionades per 6 tinences d’alcaldia

L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, i els tinents d’alcaldessa Noemí Llauradó i Daniel Rubio han signat l’«Acord de Govern pel mandat 20232027».El document defineix les línies estratègiques del nou consistori: situar les persones al centre de totes les polítiques; desenvolupar una ciutat sostenible i verda; i impulsar les polítiques d’innovació, coneixement i noves tecnologies. Una estratègia per donar resposta a quatre reptes: la recuperació i estabilitat econòmica; l’equitat i atenció social; la sostenibilitat ambiental, social i econòmica; I la seguretat i cohesió social.

En roda de premsa, Guaita, Llauradó i Rubio han presentat l’acord de govern i el nou cartipàs

municipal. Un nou govern que l’alcaldessa ha definit amb els tres eixos que han de marcar el nou model de gestió: estabilitat, eficàcia i diàleg. El nou cartipàs municipal s’organitza en 6 àrees, gestionades per 6 tinences d’alcaldia, amb les que es vol guanyar en coordinació i agilitat, amb l’objectiu de donar respostes ràpides a la necessitats i demandes de la ciutadania. Són: Àrea de Projecció de Ciutat, Empresa i Ocupació, Cultura i Relacions Ciutadanes; Àrea de Promoció Econòmica i Coneixement; Àrea de Medi Ambient, Sostenibilitat i Via Pública; Àrea de Serveis a les Persones i Drets Socials; Àrea d’Urbanisme i Habitatge; i Àrea de Serveis Generals, Hisenda i Bon Govern.

MONTSERRAT CAELLES TORNA COM A GERENT AL TOMB DE REUS

Assumirà les responsabilitats de Direcció, Planificació, control i relacions amb entitats, empreses i institucions

El Tomb de Reus, entitat que gestiona la promoció del comerç, l’hostaleria, la bellesa, i els serveis de l’espai del centre de Reus, recupera amb molta il·lusió, com a gerent, després d’un període d’excedència, a Montserrat Caelles.

Caelles, que va iniciar la seva relació professional amb El Tomb de Reus l’any 2009, ha estat els últims 8 anys regidora de Promoció de Ciutat de l’Ajuntament de Reus, i en aquesta nova etapa assumirà les responsabilitats de Direcció, Planificació, control i relacions amb entitats, empreses i institucions. Coincidint amb aquesta incorporació, El Tomb de Reus, obre una nova i ambiciosa etapa de reestructuració i creixement, amb reptes importants com la constitució i implantació de la futura APEU, la promoció de l’espai del centre comercial de

Reus, la digitalització del sector, l’equilibri entre la relació física i la comunicació online amb el client final, així com la governança i reorganització de les entitats comercials i els serveis que presten a la zona centre de la ciutat.

130 MULTES CONTRA BICIS, PATINETS I VMP EN UNA SETMANA A REUS

Les multes més habituals són per circular per zones destinades als vianants

La Guàrdia Urbana de Reus ha donat a conèixer, a través de les seves xarxes socials, els resultats de la campanya coordinada amb el Servei Català de Trànsit de control de bicicletes, patinets i altres vehicles de mobilitat personal (VMP) a la capital del Baix Camp. Així els dies que va durar la campanya, del 3 al 9 de juliol, es van posar un total de 130 denúncies. Als usuaris de bicicletes els van posar 20 multes per circular per voreres i zones de vianants, 2 per con-

duir la bici fent servir el mòbil, per no respectar els semàfors i 4 mes per circular contra direcció.

Pel que fa als patinets i altres VMP, es van imposar 79 sancions per circular per voreres i zones de vianants, 4 per circular 2 persones en un VMP, 14 per circular amb un VMP amb els auriculars posats, 1 per conduir el VMP metre feien servir el mòbil i 2 per circular de nit sense llum o dispositius reflectants.

EL GOVERN DE REUS ENGEGA UN PROGRAMA DE PROXIMITAT DE VISITES ALS BARRIS

El programa pretén establir una comunicació directa, estreta i sobre el terreny amb els representants veïnals de cada barri de la ciutat

El Govern de Reus ha iniciat un programa de proximitat de visites als barris de la ciutat per conèixer de primera mà les inquietuds i demandes veïnals. El programa fa especial incidència en l’atenció urgent a les incidències en la via pública que es puguin detectar. Per aquest motiu, participen de les visites el regidor de Via Pública, Daniel Marcos; i la regidora de Relacions Ciutadanes, Mar Escoda

El programa pretén establir una comunicació directa, estreta i sobre el terreny amb els representants veïnals de cada barri de la ciutat; i es planteja com a objectiu millorar la qualitat de vida als barris. Per aquest motiu, es recullen a peu de carrer queixes i suggeriments de millora de qualsevol tema de competència municipal, en especial, actuacions de millora de la via pública.

EL TOMB DE REUS INVERTEIX 80.000€ EN UN PROGRAMA DE DIGITALITZACIÓ PER AL SECTOR

COMERCIAL

La finalitat és la d’impulsar la competitivitat i la modernització, a través de la transformació digital i sostenible de les petites i mitjanes empreses de comerç

La sala d’actes de la Cambra de Comerç de Reus ha acollit la cloenda oficial de l’apartat de formació de la subvenció que aquesta entitat ha rebut dels Fons Next Generation a través del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de la Generalitat de Catalunya en l’àmbit de les activitats de comerç al detall i de les associacions i entitats de comerç.

Amb el mateix objectiu d’establir una comunicació directa amb les associacions de veïns, l’alcaldessa, Sandra Guaita, va mantenir la setmana passada una reunió en la qual hi van assistir una quarantena de representants d’entitats veïnals. A la trobada també hi van assistir la regidora de l’àrea de Projecció de Ciutat, Noemí Llauradó; el regidor de Via Pública, Daniel Marcos; la regidora de Relacions Ciutadanes, Mar Escoda.

Aquest ambiciós programa, que ha fet possible una inversió a Reus de més de 80.000 €, (65.000 € dels quals provenen dels Fons Next Generation) i s’ha impulsat i dut a terme de la mà de l’entitat El Tomb de Reus, treballa des de fa anys per la dinamització comercial a l’espai del centre de la ciutat. Aquesta formació específica i del més alt nivell, està destinada a millorar l’ús i gestió d’eines tecnològiques, de comerç, màrqueting digital, tècniques de fidelització i explotació i anàlisi de dades vinculats amb la venta online. El programa ha comptat amb una direcció de luxe, l’expert professor i doctor en comunicació Josep-Francesc Valls, un referent al país.

ACTUALITAT UÍMICA Q

La segona edició dels Premis BASF-ICIQ

reconeix el talent i la innovació en química

El certamen premia l'excel·lència en tres categories clau: millor tesi doctoral, palesa i projecte d'emprenedoria

Aquest juny s'ha celebrat a la ciutat de Tarragona la cerimònia de lliurament de premis de la segona edició dels Premis BASF-ICIQ en Innovació i Emprenedoria, un esdeveniment que reconeix i premia els millors talents en l'àmbit de la química, la innovació i l'emprenedoria. L'esdeveniment organitzat per BASF, una de les companyies químiques líders a nivell mundial i l'Institut Català de Recerca Química (ICIQ-A prop), ha estat testimoni de l'excel·lència i la innovació dels professionals més destacats.

Els Premis BASF-ICIQ s'han convertit en un referent de la innovació i l'emprenedoria en la península ibèrica. Aquesta edició ha rebut un número rècord de candidatures, fet que demostra la creixent importància d'aquesta mena de reconeixements en el sector. La segona edició del certamen amb una dotació total de 9.000€ en premis ha reconegut els guanyadors de tres categories clau: millor tesi doctoral, palesa i projecte d'emprenedoria. El jurat format per experts de renom en el camp de la química i els negocis ha seleccionat els guanyadors d'entre un grup de finalistes excepcionals.

Messer lliura premis a estudiants de grau i màster de la ETSEQ per a fomentar el talent en el sector químic

Aquestes iniciatives formen part d'una estreta col·laboració amb la URV per a impulsar el talent del sector químic

Messer Ibèrica va lliurar divendres passat, 9 de juny el Premi Work Experience a Isabel Martinez, estudiant del Màster d'Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili (URV) en un acte celebrat en el rectorat. Messer atorga el premi Work Experience per setè any. Està dotat amb una beca de 3.000 euros amb la qual finança la matrícula de màster de l'estudiant premiada.

L'acte va ser presidit pel rector de la URV, Josep Pallarès, el director de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química (ETSEQ) de la URV, Ioanis Katakis així com el director general de Messer Ibèrica, Rubén Folgado. La guanyadora del premi farà les seves pràctiques en l'empresa on desenvoluparà el seu treball de màster en el camp de la descarbonització realitzant càlculs de la petjada de carboni de diferents processos industrials. Ioanis Katakis va expli -

car que “el programa Work Experience exemplifica una col·laboració entre Universitat i empresa que genera valor per als estudiants, l'empresa i la pròpia Universitat. La preparació, capacitat i habilitats de la guanyadora demostren el poder d'atracció de talent que té la ETSEQ quan treballa amb empreses com Messer, la participació de les quals en el programa Work Experience des dels seus inicis agraïm profundament”.

Carburos Metálicos i Keybotic posen en marxa un sistema pioner de control i seguretat mitjançant un robot autònom

Keyper, el gos-robot de Keybotic, realitza rondes de manteniment i seguretat en les instal·lacions de Carburos Metálicos al Morell

Keybotic, la startup que porta la robòtica autònoma a la indústria per a realitzar manteniment i inspeccions industrials, ha començat a operar en la planta industrial de Carburos Metálicos del Morell, a Tarragona. Així, Carburos Metálicos és la primera companyia que incorpora la tecnologia robòtica de Keybotic en les seves instal·lacions. Es tracta d'una posada en marxa real versus altres projectes que estan en fase d’estudi encara.

A partir d'un avançat sistema d'intel·ligència artificial i d'autonomia, el robot quadrú -

pede Keyper, grandària llauradora, donarà suport als equips de seguretat i manteniment per la seva capacitat de procés d'informació que li permet detectar i anticipar anomalies. D'aquesta manera es preveu que, a través de l'anàlisi mitjançant eines com a càmeres, micròfons i sensors, s'incrementa la capacitat d'actuacions predictives que facilitin el normal funcionament de la planta. La capacitat d'aquesta unitat del robot Keyper li permet cobrir l'extensió de 12.000 m² de la planta del Morell. Des de principis d'aquest mes de juny, Keyper ha estat realitzant rondes de manteniment per les instal·lacions de Carburos Metálicos amb la finalitat de recopilar, registrar i interpretar totes aquelles dades parametrizables que puguin ser significatius per a la millora de la seguretat.

El clima està canviant. Nosaltres també.

El repte més important del segle XXI ja ha arribat. Per això estem canviant per protegir el clima. Els canvis estan calant profundament en la nostra organització: des de la reducció de les emissions i l'adopció d'energies renovables fins al suport a l'economia circular amb innovacions de reciclatge i l'ajuda als consumidors perquè redueixin les seves petjades de carboni. El nostre objectiu final és arribar a zero emissions netes el 2050.

Més informació a basf.com/change

ACTUALITAT UÍMICA Q

Dow presenta a Tarragona l’Informe Públic sobre ciència sostenible

L'informe de Dow reflecteix les seves prioritats i desafiaments per assolir el seu gran objectiu: la neutralitat climàtica el 2050

Dow Chemical Ibérica ha presentat el seu Informe Públic sota el lema ciència sostenible, en el qual recull no només les seves principals fites i resultats a Espanya el 2022, sinó les seves prioritats i desafiaments per assolir el seu gran objectiu: la neutralitat climàtica el 2050. La Companyia assumeix la responsabilitat de liderar la transformació de la indústria sota la convicció que o és sostenible i segura, o no serà.

La publicació de l’Informe Públic destaca que Espanya pot complir amb les seves metes climàtiques i garantir la competitivitat del seu

teixit industrial, si aposta per la disminució de la petjada de carboni a les indústries de difícil reducció com és la dels materials, en la qual s’ubica el sector químic. En termes de disminució d’emissions, la indústria química té un potencial clau per garantir la reducció de la petjada de carboni d’altres sectors industrials. Primer, pel lloc privilegiat que ocupa dintre de la cadena de valor, perquè el 96% de les activitats productives requereix la química en algun punt del seu procés de fabricació. I, segon, per la contribució que les emissions de la química suposen per a les emissions totals dels productes finals.

Repsol premia la seguretat

Durant la trobada, s’ha lliurat una placa de reconeixement a les empreses TECAFRIC i RIGAR, pel seu bon acompliment en Seguretat i Medi Ambient durant l’any 2022

El complex ha celebrat la primera Reunió General de Coordinació d'Activitats Empresarials de 2023. L'acte ha servit per informar dels resultats en matèria de Seguretat i Medi Ambient de

2022 i dels objectius de 2023, especialment pel que fa a les grans línies estratègiques de la companyia en aquestes matèries. Representants de les empreses Tecnatom, Nervión i Navec han presentat diversos casos d’èxit en Seguretat a les instal·lacions de Repsol i les seves línies actuals de treball.

Més de 160 persones pertanyents a més de 70 empreses col·laboradores de Repsol, han participat en aquesta reunió celebrada recentment, al Centre Cultural del Morell. En el marc d'aquesta trobada s'ha lliurat un diploma de reconeixement a Virginia Ferrer, Cristian Fuentes, Manuel Aguirre i Víctor de Gregorio, tècnics de prevenció de Riscos Laborals, per la seva professionalitat i compromís amb la seguretat. També s’ha lliurat una placa a les empreses TECAFRIC i RIGAR, pel seu bon exercici en matèria de seguretat durant l’any 2022.

Carburos Metálicos subministra hidrogen renovable al nou Hyundai Nexo

La companyia també ha anunciat la pròxima construcció de la qual serà la primera hidrogenera pública de Tarragona

Carburos Metálicos, companyia líder en el sector de gasos industrials i medicinals a Espanya que forma part del grup Air Products, subministra l'hidrogen (H2) renovable que el Hyundai Nexo està utilitzant en diverses demostracions. El proveïment de carburant es realitza a la hidrogenera que la companyia va instal·lar al començament de l'any passat en la central de manteniment de Alsa a Torrejón de Ardoz i que dona servei a la primera línia regular d'autobús urbà d'H2 que opera en la Comunitat de Madrid.

Carburos Metálicos lidera actualment el desenvolupament de la nova mobilitat amb H2 a Espanya -una de les seves línies estratègiques-, ja que compta amb les capacitats necessàries per a produir-lo, distribuir-lo i portar-lo fins al dipòsit dels vehicles per mitjà de les seves pròpies hidrogeneres. Fa més de dos anys va iniciar la seva ‘Ruta de l'hidrogen’, una sèrie de proves de proveïment de carburant i subministrament amb autobusos públics que demostren que aquesta tecnologia és ja una realitat. Aquestes proves es realitzen en col·laboració amb diverses administracions públiques, operadors de transport i fabricants d'autobusos. La companyia també ha anunciat la pròxima construcció de la qual serà la primera hidrogenera pública de Tarragona.

Compromesos amb la seguretat i el medi ambient, compromesos amb tu

“L’habitatge és on cal dedicar més esforços per recuperar el Centre Històric”

DOLORS FARRÉ

Alcaldessa de Valls

El govern municipal de Valls repetirà el pacte entre Junts i ERC amb Dolors Farré com alcaldessa, després que la juntaire sortís reforçada en les eleccions del 28M.

Adrià Miró Canturri

La batllessa de la capital de l’Alt Camp, que enceta el seu segon mandat, espera quatre anys on treballar sobre les bases que va edificar el seu anterior executiu i avançar en àmbits clau com la recuperació del Centre Històric, la millora dels equipaments sanitaris vallencs o l’ampliació del polígon. Entrevistem Dolos Farré per conèixer les prioritats del mandat.

A bona part de Catalunya, la tendència ha sigut que els partits que tenien l’alcaldia retrocedissin electoralment. Quina és la clau perquè a Valls hagi succeït tot el contrari? Crec que els vallencs i vallenques han valorat la feina feta en els últims anys i com, entre tots, hem estat capaços de fer que la ciutat fes un salt endavant, amb projectes executats, amb inversions històriques encarrilades i amb un full de ruta clar. Ho destaco: això ha estat una feina de tots, de l’Ajuntament, del teixit social, de les entitats... Miri, fins i tot en un context econòmic i social complicat, Valls ha creat més ocupació, la taxa d’atur més baixa de les últimes dècades o hem atret noves inversions industrials... i això ha estat gràcies a moltes empreses, a molts agents i a moltes persones que fan possible que Valls sigui una ciutat econòmicament i industrialment competitiva i atractiva. A posar en valor també, el paper de les entitats socials ha estat del tot clau per mantenir la cohesió, junt amb l’esforç per reforçar els serveis directes a les persones i famílies amb més despesa social.

I pel que fa a actuacions concretes? Hem fet possible i hem complert com Ajuntament inversions com la rehabilitació de l’antiga església de Sant Francesc per convertir-lo en un nou equipament, la rehabilitació de la muralla medieval de Sant Antoni, Ca Xapes per a la Llar del Jubilat, el Museu Casteller que tenim a punt d’obrir, l’Espai Jove al centre històric, l’ampliació del Museu de Valls, la modernització de l’enllumenat a la ciutat i al polígon industrial, el nou Centre de Dia per la gent gran i obres i reformes urbanístiques a tots els barris i a tres passejos principals com són el dels Caputxins, el de l’Estació o President Tarradellas al Fornàs.

I això ho ha valorat l’electorat… A més de la feina feta en el passat mandat, crec que la ciutadania també ha valorat que ens presentàvem amb un projecte de ciu-

tat, de present i de futur. Un full de ruta que pensem complir perquè la gent sap que quan diem que ho farem, ho fem i ho complim. Complim amb un full de ruta per una ciutat que avança, que no pot parar, que no podia tornar enrere. I li parlo de projectes que representen acords històrics amb altres administracions i que ens permeten encarar reptes claus. Per exemple, amb l’Agència Catalana de l’Aigua, amb una inversió de 9 milions d’euros per treure els col·lectors o clavegueres que ara passen pels torrents, una actuació del tot indispensable si volem avançar en convertir els torrents en un gran espai verd obert a tots els vallencs; o també l’acord amb la Generalitat per construir el Parc Sanitari, amb el nou hospital, el nou CAP i el nou sociosanitari, que suposarà una inversió de més de 70 milions, així com el doble acord amb Incasòl per, d’una banda, construir habitatge al Centre Històric i, de l’altra, ampliar el polígon amb 63 noves hectàrees de sòl industrial per tal d’atreure noves empreses.

A l’hora de formar govern, han repetit la fórmula amb Esquerra. Quins són els elements més rellevants per revalidar el pacte? Ho vam destacar durant la campanya: cal un Ajuntament fort. Per tots aquests projectes que li explicava, perquè tenim per davant reptes i oportunitats que si tirem endavant transformaran la ciutat i representaran una millora en la qualitat de vida de la ciutadania. A més, és un acord basat en la confiança, la responsabilitat, la participació, la transparència i, sobretot dos aspectes que per a mi són crucials: primer, és un acord entre persones, entre vallencs i vallenques compromesos a treballar de manera franca i honesta per la ciutat; i segon, és un acord basat en projectes, un acord programàtic amb un projecte de ciutat ben definit.

Què aporta l’estructura continuista del govern? No parlaria d’una estructura continuista de govern. Sí és cert que revalidem l’acord del passat mandat, però en els dos grups hi hagut una important renovació de persones i això aporta noves idees i noves maneres de fer. Per tant, li diria que l’acord de govern combina experiència i renovació. Experiència per tirar endavant amb projectes que en el passat mandat vam encarrilar, com la nova seu de la Policia Local, l’Escola de Música a Ca Padró, la creació d’habitatge al centre històric o el que li comentava abans al vol-

tant de projectes com els torrents, el parc sanitari o l’ampliació del polígon. Però també renovació, amb noves persones per encarar de manera més decidida actuacions en matèria de promoció turística o de recuperació del nostre comerç, entre d’altres. Penso que l’acord dona estabilitat a l’Ajuntament i a tots els projectes que tenim encarats i, a la vegada, permet afrontar-ne de nous en el marc d’un projecte de ciutat consensuat de manera àmplia i també obert a les aportacions de tothom.

“És un acord entre persones, entre vallencs i vallenques compromesos a treballar de manera franca i honesta per la ciutat; i segon, és un acord basat en projectes, un acord programàtic amb un projecte de ciutat ben definit”

Quan la CUP va anunciar que la deixaria governar, va estar sobre la taula començar el mandat amb un executiu en solitari? Era una opció que no em vaig plantejar precisament pel que li deia: cal

un ajuntament fort i cal més que mai una majoria de govern sòlida precisament per tots els reptes i tots els projectes que tenim per davant i que li comentava abans. Entenc que la proposta de la CUP amagava més interessos polítics i partidistes de la mateixa CUP. Interessos legítims, és clar, però interessos només de la CUP al cap i a la fi. Volien un Ajuntament amb un govern en el que la CUP, tot i perdre vots a les eleccions, tot i perdre regidors i quedar-se amb només 2 al plenari, sempre tindria la paella pel mànec.

Ho vesteixen dient que així seria un govern en el que seria més fàcil arribar a grans consensos, però en realitat, penso que només buscaven això, tenir la paella pel mànec. A més, crec que en tots aquests anys, des de Junts i jo mateixa, hem demostrat que sempre hi ha voluntat de diàleg. Per això, ho reitero: sempre mà estesa, sempre les portes obertes per parlar de tot i amb tothom.

A la investidura va parlar de “nous objectius i noves oportunitats”. Quins són els principals reptes que encara el seu govern? Aquest mandat que ara comencem és molt important per tots aquests projectes que li comentava. I el cert és que en el discurs d’investidura vaig voler destacar que encetàvem una nova etapa i demanava que miréssim més amunt, que creguéssim en Valls i també que entenguéssim que hi ha moltes coses, molts pro -

jectes o actuacions a fer amb què estem d’acord, de manera molt majoritària per part de tots els grups. Per tant, em referia al que comentava de buscar acords amplis i deixar-se de picabaralles polítiques que no porten enlloc, en especial en temes estratègics com la millora del servei ferroviari, el centre històric, l’habitatge, el comerç o en matèria d’equipaments i serveis públics, per citar-ne només uns quants.

Al Centre Històric, un dels aspectes que més ha reivindicat és la seva aposta cultural. Quan podrem veure més peces d’aquesta anella cultural? El Museu Casteller, ben aviat, en els propers dies. Formarà part d’aquesta futura anella cultural de 6 equipaments, a menys de 100 metres l’un de l’altre i al bell mig del Centre Històric. Sis equipaments dels quals tres -el Museu Casteller, la biblioteca Carles Cardó i l’Espai Jove – ja són una realitat i als que s’hi afegiran tres més, per nosaltres també prioritaris per impulsar en els propers anys, com l’Escola de Música, el Centre Cívic o la Casa de la Festa...

L’habitatge és l’altra qüestió rellevant del centre històric. En què s’hauria d’avançar aquests 4 anys? Ara precisament ho volia destacar... miri, on cal que dediquem més esforços per recuperar el Centre Històric és en habitatge. Cal tornar a omplir de vida el centre, que la gent hi torni a viure i per aconseguir-ho és indispensable que es completin projectes en

habitatge que estem encarrilant, en especial les actuacions que estem planificant al voltant de la plaça de l’Oli. L’habitatge ha de ser la prioritat i per això cal que l’Ajuntament passi a ser un motor, amb actuacions concretes i també amb noves línies de subvenció que estem impulsant, en especial per a les famílies joves.

En principi, Valls serà un dels municipis on s’aplicarà la regulació del lloguer en zones tensades. Què pot aportar aquesta mesura? Sumarà, sens dubte, i esperem conèixer els detalls de com s’aplicarà. En matèria d’habitatge cal una política integral, cal que tot conflueixi. Ajuts, promocions públiques, suport a la iniciativa privada, pisos buits, preu del lloguer, nous models d’habitatge, suport a l’emancipació dels joves... Són diverses cares d’una mateixa problemàtica i que cal abordar en tots els fronts.

Reclamar la construcció d’un nou Parc Sanitari serà una de les tasques d’aquest nou govern. Quins són els passos que haurà de seguir? A hores d’ara s’està efectuant el treball tècnic per a la definició de les propostes d’emplaçament on s’ubicarà el futur Hospital i els nous edificis del CAP i del sociosanitari, tenint molt en compte la disponibilitat dels terrenys i que siguin de fàcil accessibilitat. És una decisió molt important, que cal prendre amb consens a la ciutat i també amb el departament de Salut de la Generalitat. Però de la mateixa manera, també vol-

“Cal tornar a omplir de vida el centre, que la gent hi torni a viure i per aconseguir-ho és indispensable que es completin projectes en habitatge”

dria destacar que és una inversió a llarg termini, que no serà realitat d’avui per demà i precisament per això, també hem de posar en el centre de les negociacions amb Salut la necessitat de millorar ja les instal·lacions del Pius i, de manera molt urgent, les del sociosanitari.

La remodelació dels torrents és una de les grans inversions, que ja es troben al pressupost i que incorporen al pacte amb ERC. En què consisteix aquesta actuació i quina serà la calendarització de les inversions? Doncs el primer pas que, com li dic, és imprescindible si volem recuperar els torrents i fer-los accessibles a la població com a gran zona verda natural, és retirar els col·lectors que ara passen pel mig de la llera. Estem parlant de les grans clavegueres de Valls que travessen i malmeten els torrents. Això no té cap mena de sentit. En diversos punts, hi ha canonades trencades amb tot el que això provoca de danys al patrimoni i riquesa natural dels nostres torrents. Si volem recuperar els torrents com a gran parc verd de ciutat que tenim a tocar de tots els barris, abans cal retirar els col·lectors. Per això és tant important l’acord amb l’ACA per fer possible la inversió necessària, primer començant per treure els col·lectors del torrent del Catllar i seguint després pel torrent de la Xamora.

LA FIRAGOST DE VALLS ES REINVENTA AMB LA INCORPORACIÓ D’AGROINNOVA

Es tracta d'un saló de tecnologia agrícola, bioeconomia i alimentació que tindrà lloc al Kursaal

Adrià Miró Canturri

“Convertir la Firagost en una explosió pagesa, de productes i de tecnologia agrària”. Aquest és l’objectiu -en paraules del president de la Cambra de Valls- que busca assolir les novetats de la Firagost 2023. A banda de les activitats que es duien a terme fins ara, enguany s’incorporarà un nou espai anomenat Agroinnova

Un saló de tecnologia agrícola, bioeconomia i alimentació que espera retornar el “caràcter agrícola” a la fira. En definitiva, es convertirà en una zona que concentri tot l’espai agrícola.

Tal com explica el president de la Cambra de Comerç de Valls, Josep Maria Rovira, consideraven que en els últims anys la fira havia perdut aquest “caràcter agrícola” i “les empreses dedicades al món pagès no hi trobaven el seu encaix, veient-se envaïdes per una fira cada cop més sectorial”. Per aquest motiu, fruit d’una

conversa amb l’alcaldessa vallenca, Dolors Farré, es va voler aplicar aquest canvi. Farré reconeix que es tractava d’una de-

cisió “interessant” i sobretot “necessària per professionalitzar la Firagost”. Per a l’alcaldessa, aquesta incorporació permet “mantenir l’essència”, al mateix temps que poden anar més enllà amb “un nou ventall d’oportunitats pel sector agrari”

D’altra banda, Glòria Tibau, directora dels Serveis Territorials d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural a Tarragona, apunta que la iniciativa és indispensable perquè “hi ha una necessitat real de reinventar-se per part del sector agroalimentari”. Per tant, aquest nou espai de la Firagost pot ser “un bon lloc perquè els pagesos trobin aquestes eines necessàries”. Tanmateix, David Salvat de Tallers Salvat i Antoni Miquel Santamaria, responsable delegació de Tgn de Tallers, també han valorat molt positivament la incorporació.

El saló Agroinnova s’ubicarà durant l‘1 i 2 d’agost -dies en què se celebrarà la 67a edició de la Firagost- a la sala Kursaal. L’espai

comptarà amb 29 estands, la meitat dels quals ja estan emparaulats. Nou d’ells es trobaran a la zona exterior i estaran centrats en la maquinària pesant, mentre que a l’interior s’hi trobarà la resta. Als costats s’hi repartiran 12 paradetes de 6 metres i al mig s’hi muntaran les altres vuit, que no necessiten teulada. Els sectors que apel·la Agroinnova són l’agricultura de precisió, la tecnologia alimentària, equips i serveis per a l’agricultura, la maquinària agrícola i els equips i serveis per a la ramaderia. En definitiva, l’objectiu és esdevenir la fira de referència del sector primari ai agroalimentari del Camp de Tarragona, creant aquest punt de trobada pels professionals del sector.

A banda del que són les paradetes, hi haurà una zona de bars i restaurants amb música i també s’hi celebraran les tradicionals jornades tècniques, que anteriorment tenien lloc a la Cambra. A més, davant de la insistència de l’alcaldessa sobre l’extrema calor en aquelles dates, l’interior estarà climatitzat.

LA 67A EDICIÓ DE FIRAGOST

Més enllà d’Agroinnova, la 67a edició de Firagost no deixarà de costat els altres espais sectorials amb què ja comptava. Al carrer de la Cort se situaran les paradetes de fruita, productes agrícoles, vins i caves, plantes, flors i herboristeria. Els sectors de l’automoció, vehicles i mobilitat tindran el seu lloc al passeig de l’Estació. Al carrer del Teatre, Jaume Huguet i adjacents a la zona del pati continuarà acollint els productes artesanals i expo-

sitors diversos. A la Plaça dels Quarters, la cervesa i els foodtrucks. I, finalment, els estands institucionals i d’associacions aquest any estaran ubicats al carrer Germans Sant Gabriel. L’arrossegament amb cavalls, que abans es feia al Kursaal, canviarà d’ubicació, però el lloc encara no està definit. Josep Maria Rovira comenta que l’afluència d’estands és “similar abans de la pandèmia” i enguany es podrien sobrepassar els 250 estands, amb les possibilitats inclús d’assolir “una xifra rècord”.

que l’afluència d’estands

és similar abans de la pandèmia” i enguany es podrien sobrepassar els 250 estands, amb les possibilitats inclús d’assolir “una xifra rècord”.

La Fira també oferirà actes complementaris amb activitats culturals, artístiques i d’oci entorn la Fira, com són la trobada de puntaires, Mostra de Cervesa Artesana, cercavila, Gran Actuació Castellera dels Xiquets de Valls, restauració, durant els dies del certamen. No hi faltaran les cites clàssiques com el Concurs d’arrossegament amb trineu, la Cursa de portadors i portadores de saques i mitges saques d’avellanes, puntuable per la 24a Combinada de Curses de Portadors de Saques d’Avellanes.

UN SANT JOAN PLE DE TRADICIÓ I ARRELS

La capital de l’Alt Camp ha reinventat la Festa Major per donar millor cabuda al vessant més tradicional de la ciutat i amb la presència del talent vallenc

Redacció

Valls ha tornat a gaudir d’unes festes de Sant Joan on els carrers s’han omplert de gent i cada racó de la capital de l’Alt Camp respirava ambient festiu. En aquesta ocasió, però, la festivitat ha patit uns canvis que l’han fet retornar en bona part al seu vessant més tradicional, que havia quedat desdibuixat amb els girs modernitzadors que havia patit al llarg del temps. Uns canvis que han anat de la mà de la Comissió del Seguici Cerimonial i que han recuperat el sentit del corpus central històric de la festa, sense deixar de banda les incorporacions més actuals.

Una de les novetats que s’afegien aquest any no es va fer esperar gaire, ja que va ser el mateix acte d’inici de les festes. El pregó va tornar a la programació després d’anys sense tenir-hi presència i ho va fer, a més, amb un format nou i innovador. La pregonera, la famosa atleta vallenca Marta Galimany, va encetar les

festes amb una xerrada amb l’actor Pau Ferran a la mateixa Plaça de l’Oli. D’aquesta manera, el retorn d’un element festiu de primer ordre es recuperava amb un caire distès, proper i popular.

Tot i que es van mantenir la tradicional petada de globus, la sortida de l’àliga va deixar de simbolitzar el tret de sortida de les festes, per encapçalar l’agenda d’actes més folklòrics. De fet, en aquestes festes s’ha establert una clara diferenciació entre allò més actual i de caire familiar i lúdic entre el 20 i el 22 de juny, i els actes històrics, que han passat a tenir el seu espai reservat entre el 23 i el 25 de juny.

MOMENT PER LA TRADICIÓ

Després d’un 22 marcat pels balls tradicionals, va ser el moment d’estrenar el segon bloc de les festes. A la proclamació del llinatge de Ca la Rius com a Santjoanera 2023, la va seguir la sortida de l’àliga al balcó de la Casa de la Ciutat, l’oneig de la bandera conjuntament entre l’alcaldessa i

la Santjoanera d’enguany i la Tronada després de desfilar fins al Pati. També era el dia de l’arribada de la Flama del Canigó per encendre les fogueres de Valls i la comarca. Les Completes en honor de Sant Joan, amb l’acompanyament del seguici cerimonial, van ser un dels altres plats forts de la jornada, en un dels esdeveniments més característics i emotius de la Festa Major vallenca, que va acabar amb la cascada de llum, els focs d’artifici i els castells a l’antiga a la plaça del Blat.

Ficats de ple en el dia del patró de la ciutat, les matinades i la diana dels trabucaires van ser els encarregats de desvetllar els més romancers per tots els carrers de la ciutat. Tot seguit, va arribar una altra de les novetats de la Festa Major de 2023. Per primera vegada es va celebrar una tanda de lluïment de totes les danses del seguici cerimonial a la plaça del Blat, ampliant així una tradició reservada fins ara únicament pel bestiari. El repic manual de campanes, l’Ofici, les balladetes de la imatgeria i el bestiari del seguici i la diada castellera van completar el bloc del matí, que es va reprendre a la tarda amb el Tomb del Poble i que va finalitzar amb una segona tanda de lluïment de les danses, l’entrada de la bandera de la ciutat, la ballada de l’àliga i l’enlairament de focs d’artifici.

El diumenge va ser el torn del vot del poble a la Mare de Déu del Lledó, amb els gegants de la Ciutat. A la tarda, el Tomet, amb el seguici petit, va fer bullir carrers i places, i al vespre les festes es van encaminar cap a la seva fi, amb la moixiganga, la capelleta votiva de Sant Joan. El correfoc i el piromusical van posar punt final amb foc a dojo a unes festes renovades.

TALENT VALLENC EN PRIMERA LÍNIA

A banda de la presència de Marta Galimany com a pregonera, la Festa Major de Sant Joan també va voler incorporar la reivindicació del talent vallenc en altres punts de les jornades festives. La pallassa Pepa Plana va ser escollida ambaixadora

“Per primera vegada es va celebrar una tanda de lluïment de totes les danses del seguici cerimonial a la plaça del Blat”

dels Xiquets de Valls, l’artista Mercè Modol va tenir el seu espai amb l’exposició ‘Mercè Modol, setanta anys de pràctica artística’, l’il·lusionista Jordi Caps va ser partícip d’un dels espectacles familiars, Mariona Escoda i Figa Flawas van actuar a la nit i molts d’altres van comptar amb un espai destacat a la graella de programació.

Visita les bodegues Visendra

Els cellers Visendra, situats a Les Pobles, obren el seu celler i organitzen visites guiades que inclouen un tast dels seus famosos vins vegans i ecològics, juntament amb d’altres productes típics.

Una oportunitat única per tastar el vi i gaudir de l’entorn on neix, des de les vi-

nyes plantades molt a la vora del monestir de Santes Creus, fins a la seva elaboració a les botes que es guarden al celler des de fa diverses generacions.

Cal fer reserva prèvia per a la visita, d’1.30h de durada.

VALLS

6 DE CADA 10 HABITANTS DE L’ALT CAMP S’IDENTIFIQUEN AMB EL

CATALÀ

L’estudi també afirma que el 45% dels catalanoparlants fan les cerques a Google i Youtube en castellà

La Plataforma per la llengua ha fet públic el seu informe anual sobre l’estat de l’idioma a tots els territoris de parla catalana. Segons l’estudi, el 75% dels catalans afirmen saber parlar bé aquesta llengua, mentre que el 95,3% asseguren saber parlar en castellà. Pel que fa a la llengua amb què s’identifiquen els enquestes, la situació és ben diversa depenent de la zona de Catalunya escollida. Al capdavant del rànking està el Ripollès, amb un 95,2% de persones que s’identifiquen amb el català. Per la seva part, l’Alt Camp se situa en setzena posició amb el 61,7% dels habitants que s’identifiquen amb el català i el 6,7% que ho fan tant amb el català com amb el castellà. Dins del territori, el Priorat lidera la classificació amb el 80%.

Algunes de les altres dades interessants de l’estudi és el nombre de catalanoparlants que utilitzen la seva llengua en les cerques a Google i Youtube Els resultats són sorprenents i només un 55,4% ho fan en català. Entre els que tenen tant el castellà com el català de llengües inicials, la xifra baixa fins al 36,4%.

CLARION PARTNERS PRESENTA LES SEVES NOVES

INSTAL·LACIONS AL

POLÍGON DE VALLS

La posada en marxa de la multinacional nord-americana suposa una bona injecció econòmica i laboral pel territori

El president de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Valls, Josep M.Rovira, i l’alcaldessa de Valls, Dolors Farré han assistit l’acte de presentació de del nou centre logístic de Clarion Partners Europe al Polígon Industrial de Valls.

L’empresa nord-americana ha construit a Valls dues naus, una de 21.000 m² i una altra de 9.000 m². Denominada ‘Valls Logistics Park’, la plataforma disposa d’una superfície construïda de 30.000 m², en un solar total de 53.000

m². La seva ubicació es troba tocant a les instal·lacions logístiques d’empreses com Ikea, Kellogg’s, Lear Corporation, Griffith Foods i XPO Logistics, entre d’altres, el que suposa un gran atractiu per corporacions i operadors logístics. La posada en marxa de la multinacional nord-americana al polígon suposa una bona injecció econòmica i laboral pel territori. Les noves instal·lacions compten amb 11,5 m d’alçada lliure, 32 portes de moll i més de 300 places d’aparcament. l’empresa Carbonell Figueras és la promotora del projecte.

LA COLLA VELLA ESTRENA LA GAMMA EXTRA AMB EL 4 DE

9 AMB FOLRE I PILAR I L'ESPADAT DE 8 PER SANT

JOAN A VALLS

La Joves es conforma amb el 3 de 9 amb folre en el primer duel vallenc de la temporada al quilòmetre zero casteller

La Colla Vella dels Xiquets de Valls va descarregar els primers castells de gamma extra de l'any coincidint amb la diada de Sant Joan a Valls. Els rosats van completar el 4 de 9 amb folre i pilar a segona ronda i van acabar descarregant el pilar de 8 amb folre i manilles. També van fer els dos castells bàsics de 9. A la Colla Joves l'actuació no les va sortir com tenien previst, de manera que el primer duel vallenc al quilòmetre zero casteller se’l va endur la Vella. Els vermells es van confirmar amb el 3 de 9 amb folre com a millor castell a primera ronda, mentre que el 4 de 9 folrat no es va mostrar amb garanties després de dos intents

desmuntats on la canalla va tirar avall i va acabar optant pel 5 de 8 i el 4 de 8. Una diada de Sant Joan força àgil que es va completar amb poc més de dues hores i mitja amb el pilar de 6 de la Joves quan passaven cinc minuts de dos quarts de quatre de la tarda.

JUNTS PER VALLS I ERC PRESENTEN EL SEU PROGRAMA DE GOVERN

El pacte entre les dues formacions busca “un Valls més just i cohesionat, amb igualtat d’oportunitats per a totes i tots”

Dolors Farré Cuadras i Teresa Rull Ferré, caps de llista de Junts per Valls i Esquerra Republicana de Catalunya respectivament, han presentat l’acord de govern entre les dues formacions a l’Ajuntament de Valls per al mandat 2023-2027. El document destaca que l’acord té com a objectiu «dotar Valls d’un govern municipal estable, que pugui oferir als vallencs i a les vallenques una atenció de qualitat, mitjançant una gestió eficient i eficaç, participativa i de consens, que posi les persones en el centre de totes les polítiques locals». En aquest sentit, l’acord està basat en la «transparència, la confiança, la responsabilitat, la transversalitat i el consens entre els dos socis de govern» per tal de fer «un Valls més just i cohesionat, amb igualtat d’oportunitats per a totes i tots».

Junts per Valls i Esquerra Republicana es comprometen durant aquest mandat a treballar conjuntament per projectes de ciutat com la nova comissaria de la Policia Local, la futura seu de l’Escola Municipal de Música Robert Gerhard a l’edifici de Ca Padró, la creació d’habitatge

ACTUACIONS PER AL FOMENT DE L’AUTOCOMPOSTATGE I RETIRADA D’ABOCAMENTS DE FIBROCIMENT AMB AMIANT

S’han adquirit 50 compostadors i s’han realitzat dues sessions formatives per promoure entre la població el compostatge de matèria orgànica

L’Ajuntament de Valls ha promogut diverses actuacions per al foment de l’autocompostatge i, a la vegada, per a la retirada d’abocaments de fibrociment amb amiant. Aquest conjunt d’actuacions impulsades per la regidoria de Sostenibilitat, Serveis Ambientals i Medi Natural del consistori han suposat una despesa de 12.059 euros i han comptat amb el suport de la Diputació de Tarragona amb una subvenció de 7.235 euros.

En concret, s’han adquirit 50 compostadors i s’han realitzat dues sessions formatives per promoure entre la població el compostatge de matèria orgànica. A Valls, l’any 2006 es va crear una xarxa de compostaires, amb la que es van adquirir i distribuir entre la població i escoles un total de 122 compostadors. Amb l’objectiu de potenciar la correcta gestió de la matèria orgànica i promoure la prevenció de residus, ara s’ha ampliat aquesta xarxa de compostaires amb 50 llars addicionals. D’altra banda, l’Ajuntament també s’ha acollit a la línia de subvencions per la retirada i gestió d’abocaments de fibrociment amb amiant. El consistori havia detectat un total de 6 abocaments en diversos punts del terme amb aquest material perillós que ha estat retirat i traslladat a un gestor autoritzat per part d’una empresa especialitzada en la recollida, transport i gestió de fibrociment amb amiant.

al Centre Històric, l’impuls del Parc Sanitari, la recuperació mediambiental dels torrents, la ciutat ibèrica del Vilar, el polígon industrial, la Residència Alt Camp, l’església de Sant Francesc, Ca Xapes o el futur Centre Cívic.

MÉS DE 800 INSCRIPCIONS A LES ACTIVITATS D’ESTIU ORGANITZADES PEL PATRONAT MUNICIPAL D’ESPORTS

Les activitats d’estiu tenen com a principal objectiu promocionar l'activitat física tot combinant esport, oci, diversió i aprenentatge

El Patronat Municipal d'Esports va iniciar a finals de juny les activitats esportives per aquest estiu. Durant aquesta primera setmana participaran més de 100 infants i joves d'entre els 4 i els 18 anys a activitats com el Mini, l’Esportiueig i el Campus de Natació. Hi ha més de 800 inscripcions als diferents torns que es proposen fins al final de juliol. Les activitats d’estiu tenen com a principal objectiu promocionar l'activitat física tot combinant esport, oci, diversió i aprenentatge, tenint les installacions del Centre Esportiu Municipal El Fornàs com a centre neuràlgic.

Les activitats que es realitzen són el Mini Esportiueig, dirigit als menuts d'entre 4 i 6 anys, l'Esportiueig, activitat poliesportiva per als nens i nenes de 6 a 11 anys, i el Campus de natació, per infants i joves dels 8 als 18 anys Les altres activitats d'estiu són els tradicionals cursets de natació, l’activitat a la piscina per a nadons o el programa que va néixer amb l’objectiu de conèixer i iniciar-se a la gimnàstica hipopressiva i al Ioga Iyengar.

EL NOSTRE MÓN, LA TEVA EMOCIÓ

PROPERA OBERTURA · ESTIU 2023

PERE GRANADOS Alcalde de Salou

“La nostra prioritat és situar les persones al centre de l’acció del Govern, amb polítiques 100% municipalistes”

L’alcalde

Pere Granados enceta un mandat més al capdavant de l’Ajuntament de Salou, després que les eleccions del 28M deixessin la seva coalició com la guanyadora dels comicis

Adrià Miró Canturri

A més, SUMEM PER SALOU-PSC incorporarà ERC a l’executiu municipal, una aliança que suma majoria absoluta al consistori. Entrevistem l’alcalde de la capital de la Costa Daurada per conèixer com encara aquest nou cicle i les transformacions que ha de patir la ciutat.

Com valora els resultats dels comicis municipals del mes de maig a Salou? Han estat unes eleccions que han deixat clares dues coses. En primer lloc, que la candidatura de SUMEM PER SALOU-PSC consolida de nou el seu lideratge amb una majoria ampla de vots, quasi el 30%, superant amb vots i percentatge les municipals del 2019. Això és molt important perquè ens va donar la força i la legitimitat per poder prendre la iniciativa i explorar la formació d’un govern plural i representatiu, que donés estabilitat i cohesió a la gestió de govern.

En segon lloc, malgrat que alguns han intentat confabular amb una majoria alternativa absurda d’independentistes amb la ultradreta, els resultats demostren una bona satisfacció ciutadana respecte a la gestió de govern i, sobretot, que una majoria aprova les propostes electorals presentades per aquest mandat, la qual cosa ens anima a tirar-les endavant amb el suport, la col·laboració i el consens d’ERC, el grup municipal amb el qual hem acordat compartir les responsabilitats durant aquest mandat, i amb el qual acordarem un nou Pla d’Acció Municipal que recollirà les propostes i projectes.

Finalment, han forjat una coalició amb Esquerra Republicana. La informació sobre l’intent de govern alternatiu els ha empès a realitzar aquest pacte? El pacte és fruit de la bona disposició d’ambdós grups per seure i parlar des del primer moment. La coalició amb ERC se sustenta en un acord programàtic i de reptes que compartim i que creiem són positius per Salou. Vam veure que les propostes electorals eren 100% municipalistes i que hi havia grans coincidències; i això va facilitar molt l’encaix i l’entesa.

L’intent de formar un govern alternatiu a la desesperada perquè la força més votada no governés va fracassar per sí sola. Mai ha estat motiu de preocupació ni element que hagi precipitat un pacte amb ERC.

Quines coincidències programàtiques existeixen entre els dos socis i

quines són les prioritats? Com he dit existeixen punts de coincidència tant en projectes com en reptes i model de ciutat; i això és el que ha de prevaler a l’hora de consensuar una acció de govern unitària i coherent i és el que ha facilitat l’entesa. Tenim prioritats i les desenvoluparem amb polítiques socials, econòmiques, urbanístiques, mediambientals i de mobilitat, aplicant criteris de sostenibilitat; i serem molt rigorosos i constants impulsant el benestar, el progrés, la igualtat, i l’atenció i cohesió ciutadana. Per tant, les diferències en qüestions molt concretes i determinades no suposaran cap entrebanc, sinó que han de servir com a punt de partida pel diàleg i per arribar al consens.

Quines són les prioritats d’aquest nou govern? La nostra prioritat és situar les persones al centre de l’acció del Govern, amb polítiques 100% municipalistes, i amb projectes d’interès local. Per tant, serà important el reforç d’una Administració local atenta i de proximitat, moderna i eficaç, participativa i transparent.

Quines són les inversions més rellevants que ha de rebre Salou en els pròxims quatre anys? Tenim previstes inversions importants durant aquest mandat

com el nou Centre Cultural i Biblioteca Pública Municipal, el nou Centre d’Atenció i Benestar Social, el complex esportiu, el complex intermodal de transports i l’Eix Cívic, entre d’altres. També tenim, finançades pels PSTD de la Secretaria d’Estat de Turisme, la 2a fase de l’avinguda de Carles Buïgas; la renaturalització d’11 places públiques i renovació de parcs i espais urbans; la restauració paisatgística del nostre litoral i estabilització de les platges; la renovació de l’enllumenat urbà amb sistemes d’energia renovable i d’eficiència energètica; la dotació de nous sistemes i serveis per avançar en el projecte Smart Salou; el desenvolupament de corredors naturals per senderisme i cicloturisme; i la dotació de nous aparcaments dissuasius. I també contemplem tots aquells projectes d’inversió pendents i compromesos per altres administracions, tant per part de la Generalitat com per part de l’Estat espanyol. En definitiva grans inversions de transformació que han de posicionar Salou com un municipi sostenible, ben equipat amb serveis comunitaris, modern en infraestructures i en mobilitat, dinàmic econòmicament i desestacionalitzat.

El desmantellament de les vies del

tren és una de les grans transformacions d’aquest mandat. Com avancen? Què ha de suposar? Efectivament, eliminar el pas dels trens pel mig del nucli urbà i el desmantellament de les vies que va a bon ritme, ha estat una de les grans reivindicacions històriques que hem aconseguit. Precisament, perquè permetrà una de les grans transformacions. Recuperem un espai vital per a les persones i podem articular una nova mobilitat i una nova configuració urbana al servei de les persones. Aquest espai de 2 km de longitud serà convertit en una gran avinguda de vianants amb un gran espai central on s’implantaran edificis de serveis com la Biblioteca, un centre d’interpretació històrica de caràcter immersiu, un espai per a la infància, l’Escola d’Idiomes i un centre d’emprenedoria i coworking, entre d’altres. També s’hi ubicarà el traçat del tren tramvia fins a la nova estació de Salou-Port Aventura en construcció.

“La coalició amb ERC se sustenta en un acord programàtic i de reptes que compartim i que creiem són positius per a Salou”

“Salou, com a municipi i destinació turística, treballa per esdevenir un centre de generació de condicions de vida de qualitat per a residents i visitants”

El nou pla director urbanístic de Hard Rock encara no s’ha aprovat. Com està evolucionant? Sempre he estat un gran defensor d’aquest projecte per molts motius, però un dels més importants és que aporta dinamització econòmica i serà clau per al repte de la desestacionalització. I en conseqüència generarà noves oportunitats, nous llocs de treball i estabilitat laboral, i ens obrirà nous mercats i segments. I com tots sabem per arrencar el projecte necessita que s’aprovi el Pla Director Urbanístic, que ha tingut molts entrebancs. En aquest moment només li puc dir que s’aprovarà.

El contracte de la brossa és una de les qüestions que arrosseguem del passat mandat. Quines previsions tenen en aquest aspecte? El nou contracte de la neteja i recollida de residus preveu una millora substancial del servei en tots els aspectes. En aquest moment estan a estudi tècnic les propostes presentades per les empreses i la previsió és que s’adjudiqui abans que finalitzi l’any.

Al juny va reclamar al conseller d’Interior la creació d’una Àrea Bàsica Policial pròpia per Salou. Ha rebut resposta? Efectivament, ho vaig reclamar alhora que la dotació de més agents dels Mossos d’Esquadra, que creiem insuficients per donar servei a un municipi de les característiques de Salou i que concentra a l’estiu

la població més gran de la demarcació de Tarragona. Si hi afegim, a més, els visitants de PortAventura i tenim present la construcció del projecte de Hard Rock, llavors l’ABP és un necessitat que s’ha de contemplar i preveure seriosament. El conseller es va comprometre a valorar-ho i estudiar-ho, i donar-nos una resposta, i tinc la confiança que ho farà.

Quines previsions turístiques es tenen per aquesta temporada d’estiu que comencem? Les previsions són bones i esperem que finalitzi la temporada amb un resultat excel·lent. En el seu moment us avançarem dades. Ara per ara, però, pel que fa al turisme estranger, el mercat de proximitat és el que està tenint una resposta més bona. En aquest moment l’ocupació està essent molt bona i la perspectiva és que continuarà amb aquesta tònica. Esperem una temporada d’èxit tant en nombre de visitants, com en pernoctacions, com en despesa.

Una de les prioritats del seu mandat i programa de govern es basen en una la seva aposta pel turisme sostenible. Quins són els principals avenços en aquest àmbit? La necessitat de renovació i transformació del nostre municipi, de modernització de l'ecosistema turístic i de reactivació de l'economia; fan que l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, amb els ODS, formin part dels cri-

teris principals del nostre full de ruta com a destinació turística i com a municipi. En aquest sentit, des de fa uns anys, aquests criteris formen part de les polítiques i les accions que desenvolupem i que fan realitat un Salou sostenible en les quatre dimensions (econòmica, social, cultural i mediambiental), així com un Salou inclusiu, saludable, intel·ligent i innovador, competitiu, resilient i desestacionalitzat.

Salou, com a municipi i destinació turística, treballa per esdevenir un centre de generació de condicions de vida de qualitat per a residents i visitants; amb serveis eficients i mobilitat sostenible, que impulsa i aplica energies netes i renovables, que protegeix el seu patrimoni cultural i històric, així com el seu patrimoni natural, especialment restaurant i preservant hàbitats naturals i renaturalitzant espais per tal de preservar la biodiversitat, incorporant la gestió sostenible dels ecosistemes a la planificació del territori. Un municipi que també treballa per garantir noves oportunitats per a totes les persones i en condicions d'igualtat, i que promou un creixement econòmic sostingut, inclusiu, circular i sostenible, per tal d'enfortir la competitivitat a través de la diversificació, la modernització tecnològica, la digitalització i la innovació.

Per tant, els avenços i sobretot la planificació de futur en tots els àmbits de la nostra gestió, tenen en compte aquests criteris i aquests reptes i els assumim amb ferm compromís.

SALOU ENGEGA UN TRACTAMENT CONTRA PARÀSITS EN ELS

PARCS DE GOSSOS MUNICIPALS

La iniciativa pionera, que començarà als pipicans del Parc d'Emprius i Manel Albinyana, té com a objectiu crear un entorn saludable per a les mascotes

La regidoria de Defensa i Protecció Animal de l’Ajuntament de Salou ha anunciat una nova iniciativa destinada a promoure el benestar dels gossos. En un esforç per garantir un entorn saludable per a les mascotes i prevenir infestacions de paràsits, s’ha posat en marxa el primer tractament insecticida en els parcs de gossos d’Emprius i Manel Albinyana. Aquest tractament d’higienització, específic per a puces i paparres, es realitzarà amb una freqüència de 15 dies durant l’estiu i un cop al mes durant l’hivern. S’aplicarà una polvorització directament a terra i als límits de la zona de lleure dels gossos.

Durant aquesta activitat d’higienització, se senyalitzaran les portes i accessos dels municipals objecte de desinfecció amb un cartell informatiu, amb un temps de restricció de tres hores. Durant aquest període, el públic no podrà accedir a les zones higienitzades, ja que les portes es precintaran amb una cinta i s’instal·laran senyals abalisadors. Un cop hagin transcorregut les tres hores, les zones de lleure per a gossos seran novament obertes al públic i es retiraran les senyalitzacions temporals. Aquesta mesura garantirà la seguretat dels animals i dels ciutadans, permetent-los gaudir de parcs més saludables i lliures de paràsits.

SALOU HISSA LES BANDERES DE QUALITAT DELS SERVEIS I MEDIAMBIENTALS A LES SEVES PLATGES

L’Ajuntament de Salou ha hissat les banderes que certifiquen la qualitat de les platges de la capital de la Costa Daurada, des dels seus serveis fins a la seguretat, passant pel respecte a la sostenibilitat i el medi ambient. L’acte protocolari d’hissada de banderes demostra posa de relleu que s’han revalidat les Banderes Blaves a Llevant i Capellans; la ‘Q de Qualitat Turística’ a Llevant i Ponent; les ISO 14.001:2015 (certificació avalada per AENOR) a 9 de les platges de Salou: Ponent, Llevant, Capellans, Llenguadets, Llarga, Penya Tallada, cala de la Font, cala de la

Vinya i cala Crancs; i el Safe Tourism Certified, a la platja de Ponent i a la de Llevant.

L’alcalde Pere Granados, ha manifestat la seva satisfacció pel fet que “fa més de quinze anys que les platges de Salou obtenen certificacions reconegudes, dins de l’àmbit del litoral català i mediterrani”; un fet que “ens indica que el nostre municipi està fent molt bona feina i que ens la reconeixen”. Ha afegit que hi ha excel·lents serveis, bona seguretat i un alt nivell de sostenibilitat, a nivell mediambiental.

SALOU TRANSFORMARÀ LA PLAÇA D'ANDALUSIA

PER FER-LA

MÉS ACOLLIDORA

Les obres de millora i adequació de la plaça estan programades per començar a finals del mes d'octubre i contemplen la seva renaturalització

L'Alcalde Pere Granados, acompanyat de diferents regidors i tècnics municipals d'urbanisme i jardineria, va mantenir una reunió veïnal a la plaça d'Andalusia, davant la previsió de dur-hi a terme una intervenció integral de renaturalització, per convertir-la en un espai amable i acollidor.

Durant la trobada, es van presentar els detalls del projecte de millora que inclou canvis

en el paisatgisme, amb la substitució d'arbres i vegetació per espècies més sostenibles, prioritzant l'aroma i el color dels arbustos.

Un dels elements destacats del projecte és la col·locació d'una lona per protegir del sol, creant un ambient agradable perquè els veïns puguin gaudir de la plaça. A més, s'habilitarà una font i una àrea per a la realització d'activitats i projeccions de cinema a l'aire lliure.

Amb aquest projecte, es busca fomentar una millor convivència veïnal a través de la renovació i l'adequació de la plaça d'Andalusia, convertint-la en un punt de trobada agradable i atractiu per a tots els residents i visitants de Salou.

SALOU

PREMIS ACADÈMIA DE GASTRONOMIA DE TARRAGONA PER ‘SABOR SALOU’

L’alcalde Pere Granados agraeix el reconeixement i posa en valor ‘la qualitat, com a base de l’èxit’ i ‘la popularitat de 'Sabor Salou'

L’alcalde de Salou i president del Patronat Municipal de Turisme, Pere Granados, ha recollit el premi especial Anton Pont i Amenós a la Millor Iniciativa Gastronòmica “Sabor Salou”, en el marc de la VIII edició dels Premis Acadèmia de Gastronomia de Tarragona, que es van lliurar al Castell de Vilafortuny de Cambrils. Recordem que “Sabor Salou”, organitzat per l’Ajuntament de Salou, és una fira gastronòmica que se celebra, anualment, al Passeig Jaume I, a la primavera, i que va ser concebuda per donar a conèixer l’oferta de restauració del municipi i els productes gastronòmics de qualitat del territori.

Pere Granados agraeix el guardó i destaca la bona trajectòria de la gastronomia salouenca, de la mà de l ’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de Salou (AEH), amb el suport de l’Ajuntament i el Patronat de Turisme. Així mateix, valora l’èxit i popularitat de ‘Sabor Salou’, “un referent gastronòmic i turístic a la Costa Daurada”, així com la completa i variada agenda anual, “un bon producte que contribueix a la desestacionalització”.

SALOU POSA EN FUNCIONAMENT LA COMISSARIA DE PLATJA, UBICADA AL PASSEIG JAUME I

Un total de 22 agents vetllaran per la seguretat de les platges, turistes i ciutadans, durant els mesos estivals

La Policia Local de Salou ha obert aquest mes de juny la Comissaria descentralitzada de Platja ubicada al Passeig Jaume I, que estarà en funcionament, diàriament, des de les 10 h del matí, fins a les 20 h. Durant l’última setmana de juliol i el mes d’agost, el servei serà fins a les 21 h. L’alcalde s’ha mostrat satisfet pel bon servei que dona la comissaria de platja, proper al ciutadà i molt àgil pel que fa a les gestions que ajuden a la seguretat, convivència i harmonia, a la via pública a primera línia de mar.

Cal destacar que hi ha hagut un increment de plantilla, en relació amb l’any 2022, amb la incorporació de dues persones. Així, aquest any, un total de 22 agents estaran al servei de la població, vetllant per la seva seguretat. Com a novetat, s’han comprat sis bicicletes elèctriques, que milloraran el servei i contribueixen a la sostenibilitat mediambiental. L’any passat, d’acord amb estadístiques, en aquesta comissaria es van arribar a atendre més de 4.000 serveis, des de la recollida de denúncies, fins a informació o ajuda.

L’OFICINA DE TURISME DE SALOU ES CONVERTIRÀ EN UNA SMART OFFICE

La transformació forma part del projecte de generació de nous continguts digitals, dins l’estratègia de sostenibilitat turística

La Junta de Govern Local ha aprovat l’expedient administratiu per a la contractació mixta del servei i subministrament de tecnologia per a la transformació de l’Oficina de Turisme de la Plaça Europa en una Smart Office. Dins del programa de Plans de Sostenibilitat Turística en Destinacions, s’impulsa la transformació digital i modernització de les administracions de les entitats locals, convocatòria extraordinària 2021, promoguda pel Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme.

Segons ha argumentat l’alcalde Pere Granados, “estem treballant per impulsar la modernització de l’Administració pública i per a l’execució del Pla de recuperació, transformació i resiliència”. En aquest sentit, “el nostre objectiu és transformar Salou en un municipi turístic intel·ligent, que ofereixi una major qualitat de vida a residents i visitants”.

"El tramvia generarà una nova jerarquització del transport"

PERE SEGURA

Alcalde de Vila-seca

Pere Segura enceta el seu segon mandat a l’alcaldia de Vila-seca. Després de quatre anys en minoria, el seu govern gaudirà d’una clara majoria absoluta en solitari per tirar endavant els diversos projectes que canviaran per complet el municipi.

Adrià Miró Canturri

Cal·lípolis Next Generation, les transformacions en mobilitat, l’Estadi Municipal o el nou POUM són algunes de les qüestions que haurà d’abordar i executar el batlle vila-secà. En parlem en aquesta entrevista per La Ciutat.

Tornem als temps de majoria absoluta, que ja va tenir el seu predecessor. Quina és la clau d’aquest creixement?

No sé la clau. El que et puc dir és el que fem nosaltres, la recepta que apliquem a la manera de governar. Intentem escoltar totes les sensibilitats i entenem que el govern es

fa des de la màxima responsabilitat i per a tothom.

L’oposició havia posat en valor el diàleg amb ells durant l’anterior mandat, quan no tenia majoria. Amb aquesta recomposició del Ple, on queda aquest diàleg? En el mateix lloc. No estic massa d’acord amb el sistema electoral de les municipals, que extrapola el sistema parlamentari a l’àmbit local. No és el millor model. La gent té dret a escollir el seu alcalde o alcaldessa i no ha d’estar subjecte a pactes posteriors que moltes vegades no s’han ni publicitat ni s’han decidit al mateix municipi. En aquest sentit, entenc

que la gent que s’hi ha presentat representen les visions que tenen els diferents veïns del municipi i en el dia a dia s’hi han de veure reflectits. Ara bé, quan entres en la dinàmica política, els altres partits també han de tenir voluntat de col·laboració i consensuar idees. Si fa uns mesos vam aconseguir aquesta dinàmica, la nostra voluntat és mantenir-la.

Creu que la voluntat de la resta de partits és aquesta? Forma part de les estratègies que cada partit adopta i es veurà els pròxims mesos. Estem molt tranquils. La gent té un sisè sentit i, quan una oposició es basa a posar pals a les rodes, tampoc

és premiada. El govern té aquesta voluntat d’escoltar, sigui a través dels partits o del que ens arriba de la ciutadania de manera directa.

El nou govern manté figures amb experiència, però n’inclou també de noves. Com descriuria aquesta conjunció? És com una cursa de relleus. L’element que traslladem és el bon govern de la ciutat i tenir un projecte a llarg termini. Determinades qüestions no les plantegem des d’una visió de quatre anys, sinó generacional. Els equips s’han de poder nodrir de gent amb experiència i de gent nova que aprèn les dinàmiques municipals perquè, si és dona el cas, puguin agafar papers de rellevància i lideratge al futur.

En la seva investidura va assegurar que venien quatre anys “definitoris i transformadors”. Què serà visible aquests quatre anys? N’hi ha molts. El frontal marítim serà una realitat, ja que les obres començaran el setembre. Tots els Next Generation que s’han aconseguit i s’estan executant també seran visibles.

“Volem zones residencials, que són poc sostenibles, o volem zones més compactes i amb un model de ciutat dels 10 minuts?”

D’altra banda, també tenim tot el que té a veure amb el tramvia i l’alta velocitat. L’altre dia va sortir la notícia de l’avantprojecte per l’estació urbana de Vila-seca amb una inversió de 50 milions d’euros i que és a 4-7 anys vista. Hi ha el desenvolupament de la ZAL i altres equipaments municipals com l’Estadi Municipal i alguns que tenen a veure amb la transició climàtica o els espais de convivència. A banda d’això, hem de fer un nou POUM que serà el dels meus fills i ha de contemplar les preocupacions de les ciutats del futur. Seran quatre anys apassionants que traçaran les línies dels pròxims 30 anys.

Alguns dels projectes depenen de les institucions espanyoles i catalanes. Creu que aquests projectes estan lligats al que passi el 23J? Desitjo i espero que no sigui així. Si les polítiques de disseny i infraestructures no tenen certa projecció a mitjà i llarg termini, és fer feina per no fer res. Estem avançant per uns camins que poden ser més ràpids si hi ha afinitats. En cas que no existeixi aquesta afinitat, no vull dir que els parin, però van amb una dinàmica molt menys assistida. Vull pensar que aquestes qüestions s’han decidit des de l’àmbit tècnic i la visió d’un país. Potser la velocitat serà una o altra, però les decisions ja està presa.

El fet de tenir majoria absoluta ajuda a tirar endavant el POUM amb la seva visió? És més fàcil només des d’un aspecte. El POUM ha de ser un procés participatiu i acompanyat de tots els partits polítics. No ha de ser el pla general de Vila-seca Segura, sinó el de tots. La facilitat no recau en el fet d’imposar res, perquè no s’ha d’imposar, sinó per aclarir que el tactisme no val. Si es produeix, farem prevaldre la confiança que ens ha donat la gent. Ha d’haver-hi una voluntat de consensuar i arribar a acords.

Quines claus ha d’incorporar? Estem dissenyant la ciutat del futur. El POUM de l’any 90 és el que estic implantant quan hi ha creixements urbans. A aquesta generació ens toca redefinir el pla perquè la següent generació el gaudeixi. Ha d’estar basada en les preocupacions actuals. Quan parlem de sostenibilitat, engloba molts temes: la gestió de l’aigua, les temperatures, la transició energètica o la mobilitat. El tramvia el que fa és generar una jerarquització del transport. Haurem de generar un canvi d’hàbits. Fins ara el cotxe és el rei del ‘mambo’, però quan s’incorpora un tramvia hi ha una jerarquia diferent on es prioritza per davant del vehicle privat. Hem de definir què vo -

lem prioritzar i el volum de ciutadania de Vila-seca. Volem zones residencials, que són poc sostenibles, o volem zones més compactes i amb un model de ciutat dels 10 minuts?

Cada vegada hi ha més demanda en l’habitatge. Com ha de ser el creixement per abastir aquesta demanda? No hem de tenir el plantejament en què nosaltres hem d’abastir la demanda del Camp de Tarragona. Hem de fer-ho amb molt de seny. En l’habitatge, hem de fer un creixement just que tingui en compte totes les sensibilitats. Hi ha gent que no pot adquirir un habitatge des del mercat privat i han de tenir un mercat d’habitatge assequible per desenvolupar el seu projecte vital. L’habitatge s’ha d’agafar des d’una visió polièdrica.

En campanya, comentava que el mandat hauria de tenir un clar accent en els equipaments esportiu. Tenim la visió de les ciutats saludables on passen coses. Demanem que els nens estiguin menys amb les pantalles, però els hi donem entorns urbans poc aptes. Hem d’intentar

“Hi ha gent que no pot adquirir un habitatge des del mercat privat i han de tenir un mercat d’habitatge assequible per desenvolupar el seu projecte vital”

que hi hagi bones ofertes culturals i espais on totes les generacions puguin tenir un oci saludable.

La Ciutat Esportiva és un dels grans punts pel que fa a equipaments esportius. Quins tempos es plantegen? És un gran projecte. La fase inicial està en 20 milions d’euros, que no els tenim tots i alhora s’han de fer altres polítiques. Per tant, farem gran part aquest mandat i continuarem els pròxims anys. Si ho podem accelerar, ho farem. Però les ciutats han d’evolucionar gradualment i no hem d’hipotecar res per un determinat equipament. Quan vam començar el conservatori, estàvem l’edifici que era les Antigues Peixateries. No era el millor espai, però era el que teníem. Després, quan vam fer el nou conservatori, no tenia l’Auditori, que el vam fer més endavant. Hem de mantenir unes finances robustes que ens permetin ser solvents davant els imprevistos i alhora tenir una transformació de la ciutat.

En l’àmbit del Hard Rock, el PDU es manté aturat. Han pogut parlar amb la Generalitat? Creuen que no compleixen el que havien signat? Ho desconeixem del tot, fa temps que no tenim una reunió. Ens preocupa molt perquè és un projecte que

fa anys que dura. Si cada projecte ha de durar aquests anys, ens ho hem de fer mirar. Li donem tombs constantment i al final la gent desconnecta. Estic a les esperes de quin és el document final -si és que n’hi ha un- i el valorarem quan passi. No sabem per què no s’aprova ni es fan més reunions.

Una de les promeses era la B-40 del Vallès, que ja s’ha complert. Creu que també es complirà amb el Hard Rock o és més escèptic? (Pensa) Soc escèptic. Fa tantes vegades que ens diuen que queda res amb una gestió de poca transparència per part de la Generalitat, que al final no saps en quin punt està realment.

Una de les grans transformacions del municipi serà el projecte Cal·lípolis Next Generation. Quina calendarització es preveu? Dependrà de la disponibilitat econòmica. El Port ha d’assumir grans inversions i algunes les haurà de diferir en el temps. Ara es farà la del frontal marítim i han tingut fons Next Generation pel centre d’interpretació. A partir d’aquí, hi ha la Xarxa Natura 2000, tot el desenvolupament de la ZAL i tota la part del contradic i els elements que fan que la platja de la Pineda s’estabilitzi de manera definitiva. Com són inversions tan altes, s’hauran de calendaritzar.

VILA-SECA AMB GANES DE FESTA

La programació de la Festa Major d’Estiu està farcida d’activitats que combinen els actes pròpiament tradicionals amb concerts, màgia i propostes familiars

Adrià Miró Canturri

Vila-seca ja està a punt per fer bullir els carrers amb la Festa Major d’Estiu. Del 21 de juliol al 3 d’agost el municipi s’omplirà d’una programació marcada per actes més tradicionals de cultura popular, cinema, màgia, focs artificials i en particular la música. De fet, la festa estarà especialment influenciada per la música en tots els seus vessants i estils diversos. Des del concert de Buhos fins a la disco dels 80 i 90 per als més nostàlgics.

CULTURA POPULAR PER OBRIR

El primer cap de setmana serà el més minso pel que fa a activitats, però aquestes estaran carregades de tradició per anar fent boca de cara als dies posteriors. La festa que encetarà el programa serà la de DJ Nacho Lascasas, que portarà quatre hores de música al passeig Pau Casals durant la nit del 21 de juliol. Amb temps per descansar, la jornada castellera (19.00 h) obrirà la tarda de dissabte amb les actuacions dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau i dels Xiquets de Vila-seca al Parc del Pinar del Perruquet. Donant pas a una nit on el foc serà el principal protagonista. Primer, amb el correfoc dels diables vila-secans al passeig Pau Casals i, després, amb el Gran Castells de Focs d’Artifici a la platja del Racó. La música del dia la posaran els Djs Pep Sánchez i Sanmarini, amb els millors èxits dels 80 i dels 90.

L’altra pota tradicional estarà reservada per diumenge. Per un costat, amb la mostra de cultura tradicional que incorporà trabucaires, danses catalanes i elements

de la cercavila (19.00h). I, posteriorment amb una cercavila (21.00h) pel passeig Marítim.

Entre setmana, les festes baixaran el ritme per tornar amb força el següent cap de setmana. Dilluns tindrà lloc un espectacle familiar (20.00h), dimarts les Havaneres amb rom cremat (21.00h) i dimecres la projecció de la pel·lícula Padre no hay más que uno 3 (22.00h).

EL PLAT FORT DE LA FESTA

Endinsats en el segon cap de setmana de festes, la programació s’atapeirà per donar cabuda a activitats per a públics ben diversos. Un dels concerts més esperats de la Festa Major d’Estiu serà just el divendres 28, quan la música dels Amics de Manel (22.30h) al Parc de la Riera donarà pas al reconegut grup de música catalana, Buhos. En paral·lel, a la tarda els amants del foc tindran la seva petita dosi amb el correfoc petit (20.30h), l’Espai CUBIK albergarà la festa disco amb AMEV (23.30h) i l’Espai Chill-out (22.00h) tornarà a obrir les portes al jardí de la Biblioteca de Vila-seca.

“La mostra de cultura tradicional que incorporà trabucaires, danses catalanes i elements de la cercavila”

A banda d’aquesta nit de divendres, l’Espai Cubik programarà dos altres nits de concerts: la sessió de dissabte i la de diumenge serà a càrrec d’AMEV i la de divendres 28 de juliol per part de Rubén Romero. Tots tres tindran entrades a 5 euros. L’Espai Chill-out, que repeteix un any més, també s’allargarà en aquests dies. Des de la seva obertura el 28 de juliol, estarà pre-

sent cada nit fins al 3 d’agost.

El matí de dissabte 29, les famílies prendran el protagonisme amb la divertida cursa d’obstacles esportivofamiliar de la Vila-seca Family Race (10.00h). Un circuit amb passadissos d’obstacles, equilibris de troncs, pista americana, zona d’aigua i fang. Les activitats de matí es tancaran amb la Canyofi (13.00h) a la plaça de l’Església, mentre que a la tarda la música de les txarangues posaran color a la Cercabirra (18.00h) entre el Castell de Vila-seca i la plaça de l’Església. En aquella mateixa plaça, tindrà lloc la segona jornada castellera (18.30h) de les festes, aquest cop amb els Xiquets de Tarragona i la Vella de Valls acompanyant la colla local. A la nit, l’orquestra Krypton seran els encarregats del Gran ball de Festa Major (23.30h). Els més matiners de diumenge 30 podran participar a la quinzena edició del Concurs de Pintura Ràpida de Vila-seca (8.00h) i després posar a prova l’agilitat mental als tornejos d’escacs per equip (10.00h), organitzats pel club d’Escacs de Vila-seca. Per completar les activitats matinals, el Club Natació Vila-seca organitza-

Pels qui reservin forces de la nit anterior, el vermut de Festa Major Route N-340 comptarà amb fins a cinc punts diferents per fer el vermut de diumenge (12.00h). A la tarda, la cercavila del Seguici Tradicional prendrà el paper protagonista per recórrer els carrers vila-secans amb els diables, trabucaires, el Cavall Alat, geganters i els balls tradicionals catalans.

“El 3 d’agost, dia de la Invenció del Cos de Sant Esteve, serà l’última jornada de la Festa Major”

RECTA FINAL DE LES FESTES

Amb la Festa Major arribant als seus últims dies, les nits de dilluns 31 de juliol al dimecres 2 d’agost estaran amenitzades amb espectacles familiars (19.00h), l’espai Chill-out (22.00) i espectacles nocturns

de diverses temàtiques (22.30h). Dilluns, l’humor de Víctor Parrado, dimarts la música de El Artiste i dimecres la màgia d’Aleix Vidal.

El 3 d’agost, dia de la Invenció del Cos de Sant Esteve, serà l’última jornada de la Festa Major. Les matinades tronades pel centre històric donaran el ‘bon dia’ als vila-secans, que aquell matí també tindran la part més catòlica de la festa amb la Missa Major (12.00) a l’església parroquial de Sant Esteve. A la tarda, hi haurà la representació del Ball de Sant Esteve i, després, el foc tornarà a estar al centre per donar el colofó final a la festivitat. Primer, amb els esclafits dels trabucaires i el correfoc que desembocarà en un lluïment final ple de llum. I, per rematar-ho tot, el gran castells de Focs d’Artifici a la Via Màxima acomiadaran dues setmanes d’activitats de tota mena.

rà la consolidada travessia a la platja de la Pineda (10.15).

CUINA NACIONAL, CARNS DE QUALITAT I TAPES

Tots el plats del nostre restaurant están el·laborats amb productes de primera qualitat i tot es manufactura en el mateix restaurant. Un excel·lent equip de professionals amb una àmplia varietat de plats. Carns selectes, entre elles l’acreditada Black Angus. Disposem de dos salons interiors i la gran terrassa exterior, per a celebrar dinars i sopars d’empresa, aniversaris etc. Demaneu pressupost sense compromís. Quatre pantalles de TV a l’interior i dues a l’exterior permeten gaudir en grup de la retransmisió d’esdeveniments esportius, com la Fórmula 1 o, per descomptat, el futbol.

VILA-SECA

VILA-SECA COMPTA JA AMB UNA CARPETA CIUTADANA INTERADMINISTRATIVA

L'Ajuntament de Vila-seca s'incorpora a l'espai personal interadministratiu català

L’Ajuntament de Vila-seca ha posat en marxa una iniciativa innovadora per a millorar la relació entre la ciutadania i l’Administració amb la incorporació a l’Espai Personal Interadministratiu proveït pel Consorci AOC. A partir de la posada en marxa del servei El meu Espai, la ciutadania pot accedir a la carpeta ciutadana amb una visió integrada i interadministrativa de les tramitacions ciutadanes, tot simplificant i facilitant la interacció amb l’Administració des d’un únic lloc. Accedint a un únic espai digital, la ciutadania pot fer seguiment amb independència de l’Administració que sigui la que ho gestioni.

Una de les principals característiques d’aquest espai personal és el control total de les gestions. Gràcies a aquesta eina, els ciutadans podran conèixer l’estat de les seves gestions i tràmits amb l’Administració d’una manera senzilla i transparent. Ja no hauran de buscar informació dispersa en diferents llocs, ja que tot estarà integrat en una única plataforma interadministrativa. El servei permet una visió interadministrativa dels registres, altes, factures, recursos i altres activitats de relació entre la ciutadania i l’administració. Amb aquesta eina, la ciutadania disposarà d’una visió unificada i constantment actualitzada de les seves actuacions i tràmits de les administracions integrades.

PERE SEGURA ORGANITZA EL NOU CARTIPÀS MUNICIPAL DE VILA-SECA

El govern tindrà set tinències d'alcaldia i Josep Toquero serà el portaveu

L’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, ha organitzat el nou cartipàs municipal després d’obtenir majoria absoluta el passat 28-M amb tretze regidors. El govern comptarà amb set tinències d’alcaldia i el portaveu serà Josep Toquero que també es farà càrrec de Serveis Generals, Seguretat i Civisme i tindrà la segona tinència.

La primera serà per a Manuela Moya, regidora de Cultura, Lleure i Coneixement, Cristina Cid ocuparà la tercera tinència i la regidoria d’Innovació i Serveis al territori, la quarta serà per a Lucía Teruel que serà la responsable d’Acció Social i Polítiques d’Igualtat, mentre que Elisa-

bet Torrademé (cinquena tinent) es farà càrrec d’Hisenda, Economia i Finances.

La regidora d’Assumptes de la Pineda i Platges i sisena tinent d’alcalde serà Esmeralda Núñez i David Rodríguez ocuparà la setmana tinència i tindrà a les seves mans Habitatge, Canvi Climàtic, Obres i Mobilitat. Finalment, Miguel Ángel Almansa serà el regidor d’Assumptes de la Plana, Via Pública i Vialitat Rural, Alberto Miguel el regidor d’Esports, Jordi Trillo el responsable de Joventut, Relacions Cíviques i Entitats Veïnal, Lluïsa Clavé, regidora de Turisme, i Nerea Mohino la de Sanitat i Salut Pública.

LA FIM VILA-SECA OBRE CONVOCATÒRIA DE PROPOSTES ARTÍSTIQUES PEL 2024

El període d’inscripció de propostes artístiques finalitza el 16 d’octubre de 2023

Fins al pròxim 16 d’octubre està oberta la convocatòria artística per participar en la FiM Vila-seca, fira de música emergent i familiar 2024. La FiM és l’aparador i mercat de la música moderna emergent i dels espectacles musicals familiars fets a Catalunya. La convocatòria està adreçada a dues tipologies de propostes: els grups i artistes emergents de qualsevol estil de música moderna que es trobin als inicis de la seva trajectòria; les companyies, grups i espectacles de música per a públic familiar.

La selecció tindrà en compte la qualitat artística de les propostes pel que fa a creació, interpretació i posada en escena, el seu nivell d’innovació i originalitat, el seu caràcter d’estrena i la projecció que la participació a la FiM Vila-seca pot suposar per a un projecte musical. Es poden inscriure a la FiM Vila-seca els projectes musi-

cals procedents de Catalunya: aquelles bandes que assagin o que algun dels seus membres visquin al territori català. En la secció de música familiar i per a tots els públics es poden presentar també propostes procedents d’altres territoris de l’Estat espanyol. Les propostes musicals poden ser interpretades en qualsevol idioma.

English Language School

Academia de inglés Vila-seca Clases para todos los niveles Preparación de Cambridge Extraescolares

“Cada sessió fotogràfica ha de ser única per poder representar el teu estil de vida”

Coneixem el fotògraf Dani Legaz i el seu projecte innovador. Una GranjaEstudi on envoltar-se de natura, animals i un ambient per gaudir

Redacció

D’on ve la teva passió per la fotografia? Soc fotògraf de segona generació i els caps de setmana estaven plegats de casaments. Per això, vaig passar molts estius amb els meus avis materns en un poblet a la vora del riu Cinca. Allí amb els amics ens colàvem a les granges del poble i sempre deia que de gran volia cuidar d’aquelles bèsties. A l’estiu que vaig complir 11 anys, vaig agafar el flash d’ajudant i va començar la passió per l’ofici dels meus pares. Ara bé, aquell estiu vaig trobar molt a faltar les meves gallinetes.

A banda de la fotografia i el món rural, quins altres àmbits t’han atret? Sempre he intentat continuar formant-me. La decoració d’interiors és un camp que m’ha atret molt i de gran vaig cursar estudis de decoració, un coneixement que vaig afegir al meu estudi.

Aleshores, amb aquest nou projecte tot el que t’agrada es fusiona... Exacte! Creia que era el moment de fondre aquella formació amb el que m’apassiona i fer una cosa amb què connecti més enllà del vessant professional. Per això em vaig conver-

tir en el “fotògraf granger”. D’aquesta manera, puc intentar fer sentir a les famílies el que vaig sentir quan era un marrec.

Com és aquesta Granja-estudi de fotografia on treballes? Realment, és un espai únic per gaudir amb la família, el teu nadó o el teu embaràs i connectar amb el punt natural i salvatge. Ets en un estudi fotogràfic, però al mateix temps t’acompanyen les meves gallines, la Golden Lua

i els tres gatets. Tots ells estan en un jardí preciós amb espais personalitzats. La clau és que aquesta unió fa que la sessió sigui més divertida i sobretot memorable.

Has notat que la gent ho viu de manera diferent? Sí. A més, sempre intento tenir cura que cada sessió sigui personalitzada i única perquè les fotografies realment representin la teva família i el teu estil de vida. A més, un altre factor interessant és que l’ambient evita que la càmera resulti intimidant, com passa a vegades en un estudi normal. Tracto de guiar els qui venen perquè s’hi sentin còmodes i relaxats. La intenció és gaudir del moment.

C/ Josep Tenor Foraster, 5 - Vila-seca Tel. 977 393 713

# @danilegazfotografo (@dani.legazfotografia www.danilegazfotografo.com

EL RESCAT DE SANT ESTEVE

Adrià Miró Canturri

El Ball de Sant Esteve és una de les parts del programa més històriques, però que alhora fa poc temps que torna a ser present entre la festa vila-secana. L’any 2018, la Secció de les Lletres de l’Agrupació Cultural de Vila-seca el va recuperar amb el propòsit de ser representat cada any el dia 3 d’agost. Per trobar la informació més antiga sobra aquest ball, ens hem de rememorar a l’any 1775 i hi ha constància que es va representar fins al 1896. Tot i això, l’any 1965 coincidint amb la inauguració del nou Piló del Rescat se'n va fer una nova representació.

Aquest ball representa la llegenda del rescat de Sant Esteve. La història narra com Sant Esteve allibera Galceran de Pinós, fill dels senyors de Bagà i almirall de Flota del Comte Ramon Berenguer IV, que havia acabat pres en la conquesta d’Almeria juntament amb el cavaller Sant Cerní. La intercessió del sant va evitar que s’oferís part del patrimoni del baró de Pinós i cent donzelles com a contrapartida. Segons la llegenda, Galceran i la comitiva que l’anava a rescatar es van acabar trobant a mig camí entre Tarragona i Salou, al Camí del Racó de Vila-seca. A banda del ball, la història també està present als Gegants de Vila-seca, amb la figura de Galce-

ran i la de la Donzella del rescat.

Personatges del Ball de Sant Esteve, dibuixats per Ramon

VIU UN POSTPART CONSCIENT I CONNECTA AMB EL TEU NADÓ

El servei de fisioteràpia de Vila-kinè es focalitza en el sòl pelvià per ajudar les mares en la preparació pel part i la recuperació postpart en els primers 9 mesos del bebé

Redacció

Cada dona viu l’embaràs, el part i les primeres etapes de la maternitat d’una forma diferent. Tanmateix, treballar el sòl pelvià mitjançant exercicis de fisioteràpia és una decisió, avalada científicament, que comporta importants beneficis com ara tractar la incontinència urinària, millorar la funció sexual i reduir la severitat dels prolapses d'òrgans pelvians en el postpart. De fet, els prolapses d’òrgans pelvians afecten entre el 5 i el 10% de les dones en edat fèrtil i estan fortament associats al part. D’altra banda, aproximadament el 50% de les dones perden una part de la funció del sòl pelvià degut al part.

Més enllà del que recomanen els estudis, és especialment important ser conscient dels canvis en l’organisme per poder tenir cura del propi cos, així com fomentar la connexió amb el nadó.

En primer lloc, cal ajudar al cos a recuperar la força i alliberar tensions, a través del

treball de perineu, hipopressius, primers abdominals, estiraments i respiracions. També, tenen un paper indispensable en el postpart l’equilibri i l’energia. Per això, és cabdal conèixer el propi estat emocional i aprendre a gestionar les inseguretats. I no només has de connectar amb tu mateixa, també amb el teu nadó.

“L’assessorament a Vilakinè, a més, permet establir vincles amb altres mares amb qui compartir experiències i incerteses”

L’assessorament a Vila-kinè, a més, permet establir vincles amb altres mares amb qui compartir experiències i incerteses. “Amb aquestes classes tinc l’oportunitat d’estar acompanyada del meu nadó i realitzar exercicis essencials per la meva re-

cuperació”, expressa una mare satisfeta amb les sessions que realitza Irene Blasco. Una altra de les mares afegeix, també, que és “la millor manera de poder treballar els exercicis de recuperació postpart i fer-ho d’una manera amena i divertida”. Així, aquest centre de fisioteràpia situat a Vila-seca fomenta un postpart conscient i un acompanyament personalitzat a les mares i els seus fills o filles.

Les professionals de Vila-kinè ofereixen un ventall ampli de serveis segons les necessitats de cada dona: des de sessions de valoració del sòl pelvià a sessions de fisioteràpia orientades a reduir tensions cervico-dorsals, equilibrar la regió lumbo-sacra, desbloquejar el diafragma, elastificar i desensibilitzar la cicatriu en cas de cesària o recuperar la diàstasi abdominal. Així mateix, des del centre proporcionen pautes dietètiques personalitzades -per l’etapa de lactància- i espais on treballar conjuntament amb el nadó en els seus primers mesos de vida.

VILA-SECA

MÉS DE 800 INFANTS I JOVES GAUDIRAN AQUEST ESTIU DEL MEGAESTIU I L’EXTIU EXTREM A VILA-SECA

Ambdós casals compten amb activitats diverses com són tallers, expressió artística, esports, jocs d’aigua i sortides

Des del juliol ha començat ja a Vila-seca una nova edició dels casals d’estiu per a joves Fins al pròxim 11 d’agost hi passaran un total de 829 infants i joves que ja poden gaudir dels coneguts casals Megaestiu i Extiu Extrem. Concretament, s’han inscrit 717 infants al Megaestiu i 97 joves a l’Extiu Extrem. Cal destacar que un 80% d’aquestes inscripcions es van fer en línia, ja que, per primera vegada, l’Ajuntament de Vila-seca posarà a disposició de la ciutadania una plataforma per a realitzar la inscripció de forma telemàtica.

Cal recordar que el Megaestiu és un casal inclusiu adreçat a infants escolaritzats de P3 a 6è de primària, que tindrà lloc fins a l’11 d’agost a les escoles Antoni Torroja i Miret i Sant Bernat Calvó. Per la seva banda, els joves d’entre 12 i 17 anys participen de l’Extiu Extrem, que s’allargarà fins al 28 de juliol. Les activitats d’aquest casal, com ja és tradicional, es desenvolupen a l’Espai Jove “Casa dels Obrers”. Ambdós casals compten amb activitats diverses com són tallers, expressió artística, esports, jocs d’aigua i sortides, sota l’eix comú de les dones al llarg de la història.

A LA PLATJA DE LA PINEDA LLUEIX JA LA BANDERA BLAVA

Vila-seca ha rebut també una menció especial en Educació Ambiental

Des del 29 de juny llueix ja a la platja de la Pineda la Bandera Blava. Amb l’inici de la temporada d’estiu, l’Ajuntament de Vila-seca enlaira com cada any aquesta marca de qualitat que atorga l’Associació d’Educació Ambiental i del

Consumidor (ADEAC) i que serveix per distingir les platges que compleixen amb els requisits de seguretat, gestió ambiental, neteja i serveis marcats per la Unió Europea.

Cal recordar que la platja de la Pineda ja fa 24 anys que gaudeix d’aquesta qualificació ininterrompudament. Enguany, però ha obtingut també una menció especial en Educació Ambiental, un distintiu que s’atorga només a 3 municipis amb bandera blava d’Espanya i que ha estat concedit a Arucas, Orihuela i Vila-seca.

EL PORT TARRAGONA ESTUDIA 5 OFERTES PER A L’ELABORACIÓ DE L’ANÀLISI ESTRATÈGICA 2024-2028

El projecte valorarà i estudiarà els reptes que es poden presentar per tal de dibuixar un Port de futur, competitiu, sostenible, social, respectuós i pioner

El passat mes de juny, el Port Tarragona, va publicar la licitació Assistència Tècnica per a l’elaboració de l’Anàlisi Estratègica pel Port Tarragona 2024-2028 horitzó 2040. El pressupost base de licitació és de 110.000 euros (sense IVA) i el període d’execució de l’assistència es preveu que serà de 4 mesos. Fins al 21 de juny es van poder presentar totes les sol·licituds interessades i el Port, a hores d’ara està estudiant les 5 propostes rebudes.

L’objectiu d’aquesta anàlisi vol establir les tendències amb impacte al Port Tarragona per tal de permetre el disseny del port de futur i, posteriorment es definirà la visió estratègica i el pla d’acció per a la seva implantació. Les iniciatives troncals que l’APT té marxa tindran un pes especial en la definició del futur del Port de Tarragona i, per tant, tindran un paper i un encaix determinant en el disseny del pla estratègic. En el camp de la sostenibilitat, amb el compromís ver la intermodalitat i en el canvi dels models econòmics. Projectes de negoci com la Zona d’Activitats Logístiques, la intermodalitat amb la terminal Guadalajara-Marchamalo, entre altres exemples. Alhora, també hi ha iniciatives i projectes de caràcter més social i mediambiental com la museïtzació de la vil·la romana de Cal·lípolis o la restauració ambiental dels aiguamolls de La Pineda.

LLISTAT DE DISTRIBUCIÓ LA CIUTAT

TARRAGONA

Mèdica Tarragona Joaquima Vedruna, 23

Consultes Ext. Monegal (Viamed) López Peláez, 11

Centre Mèdic Alomar Taquígraf Martí, 4

Laboratoris Domingo Pau Casals, 11

Activa Mútua Pin iSoler, 12

Centre Mèdic Rambla Nova Rambla Nova, 103

Notaria Sáez De Santamaría Rambla Nova, 113

Notaria Miquel Roca Rambla Nova, 114 3er

Notaria Doblado Rambla Nova, 117 2n-2a

Laboratoris Vidal Rambla Nova, 121

Registre Propietat Pons d'Icart 2, 2on

Royal Tarraco Sant Auguri, 5

Centre Mèdic Roma Alcalde Lloret, 1 Fontanet Gasòmetre, 24

Centre Diagnòstic Imatge Vidal i Barraquer, 4

Gimnàs Orion Fortuny, 25

Cambra Propietat Urbana Méndez Núñez, 23

Notaria Estrada Rambla Nova, 26 Entl. Clinimedic Rambla Nova, 58, 2-A

Centre Mèdic Tarragona Rambla Nova, 78

Biblioteca Fortuny, 30

Club Nàutic Tarragona Port Esportiu S/N

ITV Nàstic Budellera S/N URV Escorxador

Diputació de Tarragona Passeig St Antoni, 100 Ajuntament de Tarragona Plaça de la Font, 1 OMAC Rambla Nova, 59

Padel Indoor Francolí Parc 10 Nau 12 Holos Ass.de Catalunya, 6 Repsol Polígon Pobla Mafumet

DOW Autovia de Salou

BASF N-340 La Canonja

Nikko Center Crta. València, 206

Autoforum Caràbia, 5

Motor 23 Caràbia, 10 Tarraco Center Crta. València, 248 Garancar Crta. València, 220

Joaquim Oliva Josep MªFolch i Torres, 2 Autoxandri Josep Mª Folch i Torres, 12

Jaguar-Land Rover Crta. València, 248

Clinica Dorsia Plaça Imperial Tarraco Embriogyn Estanislau Figueres, 8

Mc Mutual Alguer, 11

Viamed Monegal Pere Martell, 39

AEQT Marquès De Montoliu, 2

Tennis Tarragona Bar Via Augusta, 0 Club Natació Tarraco Bar Passeig Torroja, 86

Ability Salud Macià Mallol i Bosch, 6 Centre Colom Colom 5, 1er-4a

Infermeria i Gestió Prat de la Riba, 6 - local 7

Centre Mèdic IV Torres Baro IV Torres, 11B

Clínica Vida'm Catalunya 22, Entresol 1a Cambra Comerç Pau Casals, 17

Clínica Dental Bonadent Ramon i Cajal, 44 Alba Clínica Dental Av. Roma, 18

Clínica Dental Tarragona Tuces Lluís Companys, 14

Montse Timoneda Prat de la Riba, 18

Abaden Dentistas Francesc Macià, 2

Andreu Ulldemolins Plaça Imperial Tarraco, 2

Clínica Dental Palazon Rambla Nova, 111

IB Clínica Dental Mossèn Ritort i Faus, 25

AC Clínica Dental Vidal i Barraquer, 9 Covestro Pol. Q. Sud, Vial dels Prats

Asesa Crta. Salou S/N

Clariant La Canonja

Kemira Verge de la Pineda (Vila-seca)

Dixquimics C/ Dotze (Bonavista)

Elix Polymers Pol. Ind. Crta. Vila-seca- La Pineda Messer Autovia Salou, Km 3,8

FCC C/ del Coure Pol. Ind. Riu Clar Panet Rambla Nova, 104

Panet Pl. Corts Catalanes, 2 Farinus Pl. Corsini, 2 Farinus Joan Fuster, 7 Farinus Doctor Mallafré, 3

Panishop Pl. Corsini, 4

Panishop Pl. Corts Catalanes, 3

Panishop Marquès de Montoliu, 4

Fleca 2000 Pl. Ponent, 1

Fleca 2000 C/ Sant Benilde Fleca 2000 Reina Maria Cristina, 5 Enrich Rambla Nova, 96

La Costarrica Rambla Nova, 73

La Costarrica President Francesc Macià, 17 Granier Av. Ramon y Cajal, 32 Granier Rambla Nova, 80

La botiga del cafè - Brasilia Rambla Nova, 88 Tradicionarius Rovira i Virgili, 32 Tradicionarius Av. Ramon y Cajal, 25

REUS

Notaria Pedro Carrión Pl. Pintor Fortuny 1, Ppal 1a Notaria F. Javier Pajares Raval Santa Anna, 22 Notaria Jose M. Navarro Pl. Pintor Fortuny 1, Ppal 3º Registre Propietat Reus General Moragues,76 Centre Mèdic CMQR Plaça Llibertat, 10 Centre Mèdic Reus Sant Joan, 34 Activa Mútua Carrer Del Roser, 107 Laboratori Domingo Plaça Llibertat, 10 baixos Laboratori Analisis Lab Cami De L'aleixar, 38 OMAC Plaça Mercadal, 1 Tennis Monterols Crta Reus-Cambrils, Km 1 Reus Ploms Marià Fortuny, 5 Redessa Bellisens, 42 Redessa Camí De Valls, 81

Cambra Propietat Urbana Plaça Catalunya, 5 Centre MQ Reus Antoni Gaudí, 26 Biblioteca Central Escorxador, 1 Clinica Alomar Pintor Tapiró, 5

Centre Medic Estibel Sant Elies, 34 ABS Reus Astorga, S/N

Medinamic 2010 Plaça Llibertat, 10

Notaria Ochoa Prat De La Riba, 41 Institut Clínic Passeig Suñer, 51 Uroequip Pintor Tapiró 5 Reus Deportiu Antoni Gaudí, 66 Multioficines La Salle Av. La Salle, 45

Centre De Lectura Major, 15 Círcol De Reus Plaça Prim, 4

Padel Indoor Camí De Valls, 98 Padel X4 Faió, 7

Sanitas Dental Raval Martí Folguera, 28

Laboratorios Escuredo Doctor Domènech, 1

Asisa Passeig Suñer, 28

Vitaldent Prat De La Riba, 13 Garancar Recasens i Mercade, 51 Tarraco Center C/ Cambrils, S/N

Autoxandri Passeig Suñer, 30 Motor 23 Av. Falset, 142

Autoforum Crta. d'Alcolea 138 Clinica Dorsia C/ Del Roser, 16 Especialitats Mèdiques Reus Doctor Vilaseca, 9 Mútua Universal C/ Ample, 56 Fremap Maria Aurèlia Capmany, 6 Cambra Reus Boule, 2

Sergio Lagorio Carrilet, 19

Clinica Dental Alba Antoni Gaudi, 3 Marcelo Castellano Passeig Prim, 32, 4 t-1a Blancadent Llibertat, 4 Ortodent Sant Jordi, 17

Futurdent Sant Joan, 2

Panishop Sant Joan, 34

Enrich - La Fira Av. Sant Jordi, 6

La Costarrica Pl. Llibertat, 4 Granier Pl. Llibertat, 14

La Botiga del Cafè - Brasilia C/ St. Pau i St. Blai Tradicionarius Raval Jesús, 48

VILA-SECA

ITV C-340, Km 1154

CAP Galceran De Pinós, S/N

Antonio Simon Pau Casals 85, 1er

Ajuntament Plaça de l'església ,26

Iclinic Ramon D'olzina, 19

Piscines Municipals Pere Molas, 26

Auditori Josep Carreras Pl. Frederic Mompou, 1

Biblioteca C/ Tarragona, 7

Notaria Francesc Martí i Padrós, 2

Base C/ De La Font, 14

Conservatori Av. Generalitat, 27

Pavelló Esportiu La Pineda Amadeu Vives, 42

CAP La Pineda Alfredo Kraus, 24

Registre Propietat Pere Cardona, 4

Clinica Bonadent Països Catalans, 1, 1er-G

Dr. Carles Bonet Països Catalans 1

Fisiovilaseca Sir Esteve Morell Scot, 3

Clínica Dental Sonia Ruiz Anselm Clavé, 3

Salut Vilaseca Josep Forasté, 2

Asisa Pere Molas

Olzina Dental Pl. Parc De La Riera, 1, 1er-2a

Clínica Dental Susana Anadón Ramon D'Olzina, 44

Clínica Dental Mediterránea Pere Molas, 13

Forn Sans Verge de la Pineda, 2 Granier Tarragona, 5

Aquum SPA-Estival Park Pg. Pau Casals, 55

Spa Gran Palas La Pineda Sèquia Major, 5

SALOU

CAP Arquitecte Ubach, 11

CAP Carrilet, 12

Esplai Carrilet Plaça Carrilet, 2

Cafeteria Ajuntament Passeig 30 D'octubre

OMAC Ajuntament Passeig 30 D'octubre

Biblioteca Ponent, 16

L'esplai de La Caixa Carles Roig/Pg. De L'estació Pavelló Municipal Milà, 5

Escola Municipal de Música Arquitecte Ubach

Salou Mèdic Barcelona, 30, 3er-5a

Global Medical Care Francolí, 8

Centre Mèdic Salou Via Roma, 11

Antonio Simon Vendrell, 6

Ciscar Clinic Barcelona, 68

Notaria Jose Miguel Pastor Francolí, 10

Notaria Jesus Alfredo Fernandez Barcelona, 16

Registre de la Propietat Montsià, 2

Centro Médico Salou Valls, 4

Cliínica Dental Moreno Montalvo Via Roma 23, 1 3

Clínica Saldent Pau Casals, 19

Clínica Dental Croma Ciutat De Reus, 11

Clínica Dental Sonia Trilla Carrilet, 10, 1er-2a

Clínica Dental Dra Clols Via Augusta, 17

Club Tenis Salou Bar L'Avenc, 37

Bar Aragón Major, 36

Capuccino Via Roma,5

Chapeau Barcelona, 32

Coffee Break Berenguer de Palou, 5

Panet Barcelona, 59

Granier Barcelona, 42

VALLS

CAP Dr. Sarró Vallvera, 8

Llar de Jubilats Mare Maria Güell, 2

Biblioteca Sant Pere, 2

Ajuntament Pl. Blat, 1

OAC Pl. Blat, 1

Pavelló Joana Ballart Prat de la Riba, 14

Centre Esportiu El Fornàs Arquitecte Vives, 5

Escola Municipal de Musica Passeig de l’estació, 41B

Clínica Vital Sta. Joaquima Vedruna, 5

Centre Mèdic Alt Camp Vallvera, 6

Pius Hospital Pl. Sant Francesc, 1

Notaria Santa Teresa, 5

Registre de la propietat Montblanc, 2

Dentalvalls Germans Sant Gabriel, 2

Clínica Dental Dominguez Passeig de L’estacio, 5

Clinica Dental Clofent Xiquets de Valls, 7

Andreu Ulldemolins Ps. Caputxins, 5, 1er Pis

Patronat Municipal d’esports Ps. Pres. Tarradellas, 2–6

Centre Cultural Pl. Francesc Layret

Mútua Universal Prat de La Riba, 1

MC Mutual Passeig de L’estacio, 38