LA CIUTAT 42

Descarrega aquí la revista 

TARRAGONA | REUS | VALLS | SALOU | VILA-SECA

ELECCIONS MUNICIPALS 28M

AVINGUDA D’ANDORRA

Piso bajo reformado para entrar. 150 m2. 1 habitación y 1 baño. Calefacción eléctrica. A/a. Techos altos y ventanas de aluminio. Próximo a todos los servicios. Muy bonito

CRISTÓBAL COLÓN

Piso céntrico en Pza. Mercado. 4 habitaciones y 2 baños. Semiamueblado. Ascensor.

BAR/RESTAURANTE EN TARRAGONA

Bar/restaurante de dos plantas y porche próximo a Pza. Imperial Tarraco. Calefacción y a/a. Amueblado y equipado. Patio interior. Para entrar.

LOCAL AVINGUDA D’ANDORRA

Local de 76 m2 diáfano con aseo y despacho. Puerta eléctrica y otra lateral. Sin salida de humos. Ideal para almacén o trastero. Muy bien comunicado. .

AVINGUDA ARGENTINA

Piso reformado próximo al Corte Inglés. Dispone de 3 habitaciones, cocina independiente exterior y baño con plato de ducha. Balcón, a/a. Ascensor.

JOAN BAPTISTA PLANA

Piso con 3 habitaciones (1 en suite) y 2 baños. Calefacción eléctrica y a/a. Terraza. Zona comunitaria con piscina. Cochera.

ELS PALLARESOS

Chalet con parcela. 4 dormitorios y 2 baños más aseo. 2 plantas. Terraza, chimenea, patio privado, piscina. Posibilidad de ampliación.

LOCAL EN TARRAGONA

Local diáfano reformado. 125 m2 con aseo. También en alquiler. Al lado local sin reformar también en venta y alquiler.

GOYA

Piso amueblado y equipado. 3 habitaciones y 1 baño. Ventanas aluminio y balcón acristalado. Muy bien comunicado, próximo al Corte Inglés.

Ref. 7966

Precio: 335.000€ 4 3

Ref. 7819

Precio: 277.000€ 3 2

Ref. 7970

Ref. 7973

Ref. 7963

Ref. 7969

Ref. 6330

Ref.

TARRAGONA ENTRE EL VERMELL I EL GROC

Els màxims aspirants a ocupar l’alcaldia de la capital són Rubén Viñuales i Pau Ricomà, però necessitaran buscar aliats en un Ple fragmentat

Adrià Miró Canturri

Aires de 2019 a Tarragona. Fa quatre anys el gran duel de les eleccions municipals de la ciutat era entre el PSC i ERC. Els socialistes van guanyar per la mínima els comicis, però l’aliança dels republicans amb els Comuns, Junts i la CUP van fer batlle Pau Ricomà. Amb Josep Fèlix Ballesteros fora de la primera línia política, l’alcaldia es tornarà a decidir entre socialistes i republicans.

No ho té fàcil Pau Ricomà. A les complicacions que ja ha portat el mateix mandat (pandèmia o guerra d’Ucraïna) s’hi sumen polèmiques com la Residencial, el Banc d’Espanya, la lluita pel contracte de la brossa i el ball de cadires en el si de l’executiu. En aquest últim àmbit, el govern que tancarà aquests 4 anys s’assembla poc al que els va iniciar. Primer de tot, només el conformaven ERC i En Comú Podem, amb previsions d’ampliar-lo més endavant. La qüestió, sempre marcada per les tensions nacionals, es va dilatar en el temps i, quan finalment es van decidir a incorporar nous partits, tot va saltar pels aires.

Els Comuns van triar en assemblea no formar part d’un govern amb “la dreta” de Junts i van marxar de l’executiu de Ricomà. Bé, no tots. Hermán Pinedo va escollir un altre camí que el seu grup municipal i es va mantenir com a conseller de Patrimoni, originant el trencament del mateix grup. Després de la tempesta, el govern de Ricomà estava conformat per ERC, CUP, Junts i Pinedo, que va mantenir l’acta que havia aconseguit com a membre de la llista d’ECP. Tot i això, els Comuns han continuat amb la mà estesa i han sigut un soci indispensable per aprovar els pressupostos. També va ser decisiu el seu vot per iniciar la licitació del nou contracte de brosses -el més important de l’Ajuntament- a l’últim ple del mandat.

“Amb Josep Fèlix Ballesteros fora de la primera línia política, l’alcaldia es tornarà a decidir entre socialistes i republicans”

RECUPERAR UNA PLAÇA SOCIALISTA Pel seu costat, el PSC vol aprofitar el desgast que ha patit Ricomà i renova el seu lideratge per fer-li front. L’escollit ha sigut Rubén Viñuales, actual diputat socialista al Parlament de Catalunya. Viñuales ja va ser cap de llista el 2015 i 2019 aconseguint una segona i tercera plaça respec-

tivament. En aquelles ocasions, però, ho va fer sota les sigles de Ciutadans.

Precisament, la seva incorporació al capdavant de les llistes municipals del PSC pot fer retornar una bona part dels vots de Ciutadans, del qual s’esperen uns mals resultats. Al contrari del que passa a la resta d’Espanya, l’electorat català de Ciutadans provenia en bona part dels socialistes i aquest 2023 volen aprofitar la davallada taronja.

A més, Viñuales planteja una candidatura transversal amb perfils socialistes de pedra picada i d’altres d’independents com Montse Adan. La número 2 del PSC ha sigut fins ara directora de Port-Ciutat al Port de Tarragona i compta amb arrels familiars a l’antiga convergència. De fet, Junts la va sondejar, però Adan es va decantar pel projecte del puny i la rosa. Pel que fa a la resta de la llista, Berni Álvarez i Sandra Ramos es mantenen com a fidels escuders i la resta de posicions tenen cares noves.

“la incorporació de Viñuales al PSC pot fer retornar una bona part dels vots de Ciutadans”

de ser la força més votada per la mínima i el context actual els brinda l’oportunitat de créixer electoralment a Llevant.

COMPANYS DE VIATGE DE RICOMÀ

Les dues formacions que han estat dins del govern de Ricomà canvien els seus líders. Per la seva banda, la CUP presentarà Eva Miguel com a cap de llista, actual con-

RICOMÀ APOSTA PER LA

CONTINUÏTAT

L’alcalde Ricomà conserva en el seu nucli dur a Xavi Puig, Mary López i Jordi Fortuny. Els republicans també renoven la seva número 2 amb la incorporació de Maria Roig, programadora i creadora cultural. A més, afegeixen dos independents més amb Gemma Fusté com a número 6 i l’enginyer Carles Farré com a número 7. Fusté va ser vuit anys presidenta de la Federació d’Associacions de Veïns de Llevant. La seva tasca serà evitar una possible fuga de vots al districte cap al PSC i Junts, que es poden beneficiar de la sensació d’opacitat sobre el projecte de la Residencial.

El 2019, els republicans van guanyar a Llevant amb solvència (27,5%), superant sense problemes a Junts (16,4%), Ciutadans (16%) i el PSC (14,2%). No es tracta d’una zona especialment propensa al vot socialista, però el 2015 ja van ser capaços

sellera de Medi Ambient i Habitatge. D’altre costat, la situació de Junts per Tarragona és més complexa. El cisma de l’espai postconvergent a mitjan de 2020 va separar el PDeCat i el sector de Puigdemont, que es van agrupar en el partit Junts. Un fet que s’ha notat en el transcurs del mandat, però que s’agreuja ara, quan toca conformar les llistes per les municipals. Junts presentarà l’històric Jordi Sendra amb l’objectiu de tornar al paper preponderant que en el seu moment va tenir aquest espai a la ciutat. Tot i que es va sondejar l’opció d’incorporar a la seva candidatura el PDeCat, finalment les negociacions no van arribar a bon port i anirà en una altra candidatura. Com a la majoria dels municipis de Catalunya, el PDeCat concorrerà sota el paraigua d’Ara Pacte Local i la seva cap de llista serà Maria del Mar Giné. La candidatura s’anomenarà Sí Tarragona i podria suposar una pedra a la

sabata per a les aspiracions de Sendra. Qui havia sigut el portaveu de Junts per Tarragona fins ara, Dídac Nadal, no anirà en cap de les dues candidatures i finalment no crearà un partit propi per presentar-se a les eleccions. Cristina Guzmán, consellera de Seguretat, Ciutadania i Protecció Civil, tampoc anirà a cap llista. L’única consellera de l’actual grup municipal que s’integrarà en una candidatura és Elvira Vidal, número 2 de Jordi Sendra.

Els aliats de Ricomà des de fora del govern, En Comú Podem, també faran un canvi de cares. Carla Aguilar, cap de llista el 2019, va deixar la seva acta de regidora entre acusacions creuades amb la direcció i la va substituir Àngels Pérez en el tram final de mandat. Tot i això, Àngels Pérez no serà la cara visible de la candidatura dels comuns, ja que va perdre les primàries contra Jordi Collado. L’exmembre d’ICV vol que la seva formació torni a ser l’àr-

bitre a partir del 28M i deixar enrere un mandat ple de corbes pels seus. L’empenta de Sumar a l’Estat Espanyol serà una de les cartes que poden jugar per mantenir la seva força. De fet, Collado va ser una

de les figures que va parlar en l’acte de Yolanda Díaz a Tarragona. Tanmateix, en els últims mesos han mostrat una imatge d’unitat a Tarragona entre els comuns i Podem, dues formacions que tot i anar normalment en coalició estan acostumades a tensions recurrents.

“En busca del vot unionista hi haurà fins a quatre formacions: Ciutadans, PP, VOX i Valents. Segurament massa candidatures perquè puguin entrar-ne més de dues”

SOBREPOBLAMENT UNIONISTA

En busca del vot unionista hi haurà fins a quatre formacions: Ciutadans, PP, VOX i Valents. Segurament massa candidatures perquè puguin entrar-ne més de dues. A més, el vot útil de la candidatura socialista de Viñuales no permetrà que totes les paperetes que el 2019 van apostar per aquells partits es quedin en aquest espectre ideològic.

El PP espera que la seva tradició a l’Ajuntament i el canvi de candidata esperoni els seus. La tradició popular ha format part del consistori des de 1983 i ha estat en governs tant amb el PSC com amb CiU. Maria Mercè Martorell, que va estar en un executiu amb els convergents, torna a les files dels populars per encapçalar la llista. El reconeixement de la ciutat com a Patrimoni de la Humanitat és una de les principals medalles que pot reivindicar de la seva tasca a l’executiu en aquells anys. Pel camí, els populars han perdut els diri-

“l’actual consellera DE Ciutadans, Lorena de la Fuente, intentarà salvar els mobles després d’un mandat on han anat perdent consellers pel camí”

gents que fins ara estaven al capdavant a Tarragona. José Luis Martin i José Acero salten d’una llista monopolitzada per perfils independents.

VOX és l’altre partit juntament amb el PP que compta amb més opcions per obtenir representació, però encara és una incògnita la força que tindrà. Tot i que no es poden comparar entre elles, a les generals de 2019 van assolir el 10,16% i a les autonòmiques de 2021 el 12,04%. A les estatals, els populars van quedar per sobre del partit de dreta radical, mentre que a les catalanes van ser els voxaires els que es van convertir en la força espanyolista més votada. En ambdós casos, Ciutadans, que havia tingut un fort pes a la ciutat, va acusar el seu desgast generalitzat a tot el país. El gran dubte al seu espai: fins a quin

punt arribarà la caiguda de Ciutadans? Es tracta d’una situació que es repetirà a tot l’Estat espanyol. Ja hem vist la davallada dels taronges a les eleccions generals i a les autonòmiques catalanes. El següent examen són les municipals, on l’actual consellera Lorena de la Fuente intentarà salvar els mobles després d’un mandat on han anat perdent consellers pel camí. De fet, una d’elles, Sònia Orts, s’integrarà a la llista del PSC com a independent. Finalment, Valents vol ser qui capitalitzi la pèrdua del vot taronja i presenta Robert Hernández com a cap de llista.

En definitiva, tot apunta que tornarem a un saló de plens fragmentat. Qui acabi governant ho podria fer inclús amb un executiu en minoria. Per aquest motiu, ocupar la primera plaça pot ser cabdal per arribar a l’alcaldia. Tal com marca el mètode d’elecció dels batlles, si cap candidat obté el suport de la majoria absoluta del consistori, governa la llista més votada. En el ball de majories, el paper que desenvoluparan partits com Junts i En Comú Podem decantaran la balança. Les enquestes apunten com a guanyador Rubén Viñuales, però el duel entre el vermell i el groc entra en campanya obert.

Despatx jurídic

Agència immobiliària

En temps d 'incertesa uneix-te als líders

Dret Immobiliari | Família | Penal

Taxació gratuïta

Àmplia cartera de compradors

Assesoria jurídica

Protecció d’impagaments

Prospectes qualificats

Estalvia temps ensenyant casa teva

Gestió documental completa

Promoció i publicitat

Dissenya i reforma el teu habitatge

Compravenda | Lloguers

Producte bancari

Apartaments turístics

Assegurances

Destinats a trobar-nos

C/ Méndez Núñez, 4 baix - Tarragona £ 656 322 511 - 606 446 440

instagram:@grup_ra_ info@advocadarealestate.es

www.advocadarealestate.es

Ven, compra, lloga... assessora’t!

C/ SANT AGUSTÍ

Atractiu pis totalment reformat al centre de Tarragona. Gaudeix dels seus 168 m2 distribuits en 4 habitacions, 2 banys, saló menjador amb cuina office, 2 balcons i una gran terrassa interior. Preu: 470.000€

Pis amb vistes a la Rambla Nova de 180m2 construits, disposa de 4 dormitoris, 2 banys, gran cuina amb accés de servei, menjador amb grans finestrals i sortida a la terrassa. Preu: 290.000€.

Gran vivenda exterior de 4 dormitoris, dos banys complets, cuina independent, ampli menjador amb sortida a terrasa cantonera, calefacció i AACC. Edifici amb ascensor i càmeres de vigilància. Preu: 245.000€

RAMBLA NOVA

VIA ROMA

COM S'ESCULLEN ELS ALCALDES I ALCALDESSES?

En les eleccions municipals és impossible que hi hagi una repetició electoral perquè el sistema assegura que es triï un alcalde

Adrià Miró Canturri

El 28 de maig els municipis de l’Estat espanyol estan cridats a triar els seus representants més propers, els regidors dels Ajuntaments. Tot i això, ja hem vist en diverses eleccions que guanyar els comicis no t’atorga el poder de governar per si sol, sinó que necessites organitzar una majoria que et recolzi. En altres institucions, Pere Aragonès va esdevenir President de la Generalitat tot i ser segon a les eleccions autonòmiques i el PSOE de Pedro Sánchez, quan va accedir a la presidència a través de la moció de censura, era també la segona força política. Com aquests, hi ha mil exemples. El sistema municipal, però, compta amb algunes particularitats que el fan diferent. Per exemple, el fenomen de la repetició electoral no es pot donar, ja

que tan sí com no hi ha d’haver un alcalde o alcaldessa.

La manera per triar els alcaldes és força fàcil. El 17 de juny, tots els regidors electes decidiran qui ha de ser el batlle del municipi. Si a l’hora de votar els diversos candidats n’hi ha algun que ha assolit la majoria absoluta , aquest passarà a ser el nou alcalde . En el cas de Tarragona i Reus, la majoria s’estableix en els 14 regidors, donat que el ple compta amb 27. En canvi, a Salou, Valls i Vila-seca la majoria absoluta està marcada en 11 regidors, perquè n’hi ha 21 a l’Ajuntament.

“El 17 de juny, tots els regidors electes decidiran qui ha de ser el batlle del municipi”

Ara bé, si cap dels candidats aconsegueix superar aquesta barrera, l’alcalde passaria a ser el representant del partit més votat . És a dir, qui ha guanyat les eleccions. Un bona manera d’il·lustrar-ho és amb la investidura de Josep Fèlix Ballesteros el 2011 . La suma de CiU i PP feien 14 regidors, però, com no van assolir un acord, van acabar governant els socialistes, que eren la llista més votada amb 12 regidors. El cas contrari al de Ballesteros es remunta a fa quatre anys. Pau Ricomà no va quedar primer als comicis de 2019, però va aconseguir que li donessin el sí ERC, Junts, la CUP i ECP. Tots ells junts aplegaven els 14 regidors necessaris. Per tant, gràcies a aquest sistema és clau ser la força més votada a les municipals, ja que, sempre que no tinguis una majoria en la teva contra, seràs qui s’emporta la vara d’alcalde.

Avinguda d’Andorra

Pis en bon estat de 76 m², amb 3 habitacions (2 dobles). Ampli saló-menjador, 1 bany complet i cuina independent office amb zona de galeria integrada. Terra de parquet, finestres d’alumini. Edifici amb ascensor i rampa d’accés. Exterior, assolellat. CEE: en tràmit.

Av. Ramón y Cajal

Àtic totalment reformat nou a estrenar, 70 m² construïts (50 m² útils interior + 17 m² de terrassa) 2 habitacions, 1 bany complet amb plat de dutxa. Ampli saló-menjador amb sortida a terrassa, cuina americana amb tots els electrodomèstics integrats. Caixa forta, a./a amb bomba de calor per conductes. Fantàstica terrassa de 17 m² en teca sintètica. Persianes motoritzades, il·luminació Led, parquet de 1ª qualitat.... Exterior, molt assolellada. Edifici amb ascensor. CEE: E 164/31.

Pensant en vendre casa teva?

Tenim clients interessats en comprar el teu habitatge

PBaró de les IV Torres, 14A - Tarragona

£977 216 340 / 615 561 606

F@immobiliariahabitat d@immobiliariahabitat ùimmobiliaria

C/ Pin i Soler. Solament inversors

Actualment l’habitatge es troba llogat amb molt bona rendibilitat. Pis totalment reformat amb 100m², 4 habitacions (2 dobles), 1 bany complet amb plat de dutxa, 1 lavabo, saló-menjador amb sortida a terrassa, cuina americana equipada amb electrodomèstics, calefacció, galeria, terra porcellànic imitació parquet, exterior i molt assolellat. Edifici amb ascensor. CEE: G 198/38.

C/ Hernández de Sanahuja

Ampli pis en perfecte estat de 125 m² útils (135 m² construïts) i plaça d’aparcament, 3 habitacions dobles, ampli saló-menjador de 40 m² amb sortida a terrassa, 1 bany complet amb plat de dutxa, 1 lavabo, cuina indep. office equipada amb galeria integrada, terra de parquet, a./a amb bomba de calor. Exterior, molt assolellat. Edifici amb ascensor i rampa d’accés. Plaza d’aparcament per a cotxe gran en el mateix edifici, de fàcil accés. CEE: E 107/27.

Av. Maria Cristina

Obra nova. Pis de 83 m² útils (95 m² construïts), 3 habitacions (1 suite), 2 banys complets. Ampli saló-menjador de 30 m², amb cuina americana equipada amb forn, placa d’inducció i campana extractora. Acabats de 1ª qualitat, porta blindada, portes lacades en blanc, parquet. Videoporter i climatització per conductes fred/calor en tot l’habitatge. Edifici amb ascensor. CEE: C 10/60.

Av. Roma

Pis en perfecte estat de 130 m² útils (140 m² construïts), 4 habitacions dobles (1 tipus suite), 2 banys complets, ampli saló-menjador amb sortida a terrassa, cuina office amb galeria i sortida a galeria, parquet, pre instal·lació a./a amb bomba de calor per conductes, plaça d’aparcament gran en el mateix edifici, amb possibilitat d’adquirir una segona plaça d’aparcament per 15.000 €. Exterior, assolellat. Ascensor. CEE: D 18/93.

“Concentrar tot el creixement a Ponent és un urbanisme molt classista”

RUBÉN VIÑUALES

Alcaldable del PSC

El

PSC de Tarragona renova cares per tornar a l’alcaldia després de 4 anys a l’oposició

Adrià Miró Canturri

Rubén Viñuales agafa el testimoni de Josep Fèlix Ballesteros i intentarà bastir la majoria a l’Ajuntament que li va mancar el 2019. EL POUM, els edificis buits o la transformació de l’economia seran alguns dels reptes que vol encarar. Desgranem el seu projecte en aquesta entrevista del candidat socialista per La Ciutat.

Entre els 10 primers llocs de la llista, han renovat el 70% dels candidats. El PSC necessitava aquest canvi per tornar a governar? Tenim la sort de comptar amb persones amb molta experiència, però també és cert que la gent s’ha d’anar renovant. Hem buscat perfils de gent preparada que pugui sumar. Tot i això, es tracta d’un projecte que ve de molt enre-

re. El projecte del PSC és ferm, constant i la gent té clar què significa a grans trets.

És una candidatura que pot arrossegar els possibles vots que marxaran de Ciutadans? No intentem captar els vots d’alguns partits, sinó els de tothom. És un projecte de ciutat, que no pot mirar només les sigles. Hi ha molta gent que ens va deixar de votar i ara tornarà. Però també sembla que hi ha molta gent que no és especialment socialista i ens prestarà el vot perquè confia que som l’única opció real perquè Tarragona avanci. Volem ser un partit de masses i de ciutat.

Té por que amb aquesta transversalitat es perdi l’essència del PSC? Hi ha molta renovació, però en els 10 primers només hi ha dos independents i la resta són

gent del partit. Hem donat la confiança a companys que fa molts anys que treballen al partit i que han arribat el seu moment de maduresa.

Quines són les prioritats de la candidatura? Hem de pensar què vol ser Tarragona de gran. No podem viure només dels IBIs i el tema del model econòmic és cabdal. Per donar millors serveis públics has de créixer. Per això, parlem de les tres Ts: turisme, talent i tecnologia. Són empreses d’alt valor afegit, generen riquesa, ens permeten retenir el talent existent i aportar-ne de nou.

Un altre tema és el d’una Tarragona més justa i igualitària. L’urbanisme amb projectes com el Ponent Verd i Horta Gran ha de cohesionar la ciutat. També tenim la voluntat que l’N-240 sigui una via humanit-

zada per unir amb Sant Salvador i hi ha els 12 milions d’euros d’inversió de l’Estat per humanitzar l’N-340. D’altra banda, s’han de millorar els serveis públics, la neteja i ser una ciutat on puguis viure i treballar. La Generalitat ens diu que hem de créixer i som l’única ciutat que perdem població a l’entorn.

Un dels reptes del següent mandat és el POUM. Com ha de créixer la ciutat? A Ponent tenim el PP10, que els d’Esquerra ho van voler aturar sense èxit i hi haurà més de 400 habitatges de protecció oficial. ERC, Junts i la CUP s’omplen la boca amb això i no han fet ni un habitatge de protecció oficial. A més, hi ha altres opcions. Per Llevant, la Vall del Llorito és una zona on la ciutat ja abraça aquell entorn. Ens permetria connectar amb l’A-7 perquè fos una ronda de dalt de veritat i millorar la connectivitat. D’altra banda, s’haurien de tenir pàrquings dissuasius per buidar el centre de cotxes.

Pel que fa a la Budallera, creiem que no és el moment. Una altra cosa és Mas d’en Sorder, que era com el PP10 i ells ho van aturar. Hi ha una demanda contra l’Ajuntament de 8 milions d’euros que em temo que guanyaran. Per tant, s’ha de fer, no ho podem discutir. Concentrar-ho tot a Ponent em sembla un urbanisme molt classista. És una visió bastant sectària.

En què consistiria el barri tecnològic que proposen? Hi ha empreses tecnològiques a Tarragona que marxaran perquè no tenen espai i nosaltres el volem oferir. Ha de ser un espai que generi sinergies, igual que quan va començar el polígon químic. Això s’ha d’instal·lar al polígon francolí i la Tabacalera podria jugar un paper important. Si alguna de les empreses tecnològiques volgués jugar seriosament, seria una ubicació espectacular. Barcelona està collapsant i aquí tenim una ciutat patrimoni de la humanitat i amb qualitat de vida.

Què ha de fer l’administració per atraure-les, més enllà de cedir un espai? Has d’ajudar a generar l’ecosistema. Els que en saben diuen que hi ha d’haver tres requisits perquè això funcioni: empreses privades, que les tenim; una universitat, també en tenim, i una administració que acompanyi, que és on fallem. Nosaltres podem ser aquesta administració que acompanyi agilitzant els tràmits.

Treia el tema de la Tabacalera. Què

hem de fer amb els espais buits de Tarragona? Amb el Banc d’Espanya hi havia un projecte amb fonts europeus FEDER concedits. Va ser feina de Ballesteros i els vam perdre. En el seu moment, ens van dir que no patíssim perquè anirien uns fons millors com els Next Generation, que tampoc els tenim. Així que ara hi ha un problema que ja estava solucionat.

Comenten que els diners dels fons no eren suficients per tirar endavant el projecte. Si volen enganyar la gent, que ho diguin. Tothom sap que cap fons europeu et dona el 100% de la inversió. Anant a un altre edifici buit, amb la Tabacalera hi ha diferents opcions. Al Parlament vaig defensar que hi anés el fòrum de la justícia i no va ser possible perquè el senyor Ricomà no oferia els metres que es necessitaven. Allí s’hi pot instal·lar alguna tecnològica, alguna universitat o fins i tot centralitzar tots els equipaments municipals, que aproparia l’administració i ens permetria l’estalvi del lloguer que paguem.

“Per donar millors serveis públics has de créixer. Per això, parlem de les tres Ts: turisme, talent i tecnologia”

Per la Residencial sí que han trobat un projecte, però no els agrada... Ens sembla

meravellós que es faci un ús. Van explicar als veïns el projecte amb un powerpoint i, quan van demanar el projecte, no el van enviar. De fet, ara han posat diners per tal de licitar la redacció d’aquest projecte. Si volen fer turisme familiar, em sembla perfecte mentre reservis una part per un equipament públic pels veïns. Però el que vull és claredat. Ricomà va anar a fer una foto a la Residencial quan no hi havia res.

Com podem potenciar el comerç local? Hi ha un factor que tenim millor que els altres: el turisme. Podem potenciar-lo. Per això, hem de modernitzar el comerç, la gent vol experiències. Un altre factor és l’urbanisme. Volem peatonalitzar certs entorns amb tres fases per crear un gran centre comercial a l’aire lliure. Aquesta illa Corsini, de la qual va ser artífex Abelló. Apodaca i Unió haurien d’incorporar-se a aquest eix i la Rambla de Mar també. D’altra banda, hi ha d’haver altres mesures com els bons comerç, que són una bona idea, i el bus comercial. Seria un bus que faria una ruta i les persones que compressin als comerços de Tarragona no haurien de pagar. Finalment, hem d’intentar buscar altres mesures de mobilitat. La nostra idea és tenir pàrquings dissuasius als afores connectats amb busos llançadores cada 15 minuts.

Vol que Tarragona esdevingui la “capital cultural del Mediterrani”. No és una fita massa ambiciosa? Sempre intento preguntar als que en saben i això m’ho va dir un gestor cultural. Per exemple, els fes-

el test de LA CIUTAT

1. El teu racó preferit de Tarragona. Te’n diré dos. Quan baixes de Sant Pere i Sant Pau i veus tota la muralla... és un moment èpic i de Gladiator. I l’altra són les escales del costat de la Diputació, és un lloc que em relaxa.

2. Llibre que més ha gaudit. Fouché , de Stefan Zweig.

3. Sèrie o pel·lícula preferida? En tinc un munt. Juego de tronos em va flipar, però també Peaky Blinders .

4. Quina cançó no es pot treure del cap? La chica de ayer m’acompanya de tota la vida.

5. Quin és el plat que li surt millor a la cuina? L'arròs.

6. Què volia ser de petit? Polític, no (riu). Sempre he volgut ser historiador.

7. Quina va ser la seva primera feina? Cambrer.

8. Un referent polític. He après molt del Pep Fèlix. És un artista. El Josep Poblet també em va impressionar molt com a gestió. I a nivell històric m’agraden un munt.

9. Què és el que li agrada més de les festes majors de Tarragona? Que la gent surt al carrer. Un moment molt bèstia és quan entra el braç. Qui no hi hagi anat ho ha de veure.

10. A quina colla castellera li té més simpatia? A totes.

Bonus: Completi la frase, Tarragona és... La meva passió.

tivals de cinema. Hi ha molt de cinema de qualitat que no arriba a la primera divisió, però sí a la segona, on tenim recorregut. Tenim Barcelona a 90km i per un ciutadà de la Xina això és una pedania. Hi ha un espai a la conca mediterrània que podem ocupar nosaltres.

Què s’hauria de potenciar en l’àmbit

“Hi ha empreses tecnològiques a Tarragona que marxaran perquè no tenen espai i nosaltres el volem oferir”

de patrimoni? Els meus companys m’hauran de controlar perquè que no gasti tot el que vull en patrimoni (riu). Hi ha una errada conceptual d’inici. No podem gestionar sols un conjunt patrimonial com el que tenim. No és de la humanitat? Doncs que es noti. Hem de fer un consorci amb l’Estat, la Generalitat, la Diputació i l’Ajuntament per comptar amb un pressupost anual que ens permeti idear amb projecció.

La seva proposta sobre la Font dels Lleons ha xocat amb el que pensa l’actual conseller Hermán Pinedo, que diu que no és possible. Menteix. M’al·lucina que digui això. Sempre he intentat defensar la seva feina i ha fet coses bones, però això no cal. La Font dels Lleons és de propietat privada i és a uns baixos totalment accessibles. Per què no és museïtzable? Diu que l’hauríem d’expropiar. No, el que has de fer és negociar. En política has de seduir i convèncer a la gent. La Font dels Lleons és el monument civil més gran d’occident, encara raja aigua, i pots veure 700 anys de progressió.

Què li sembla el desenllaç del contracte de la brossa? M’ha sorprès que hagin volgut portar a l’últim plenari un contracte de més de 22 milions d’euros l’any i previst per 10 anys. És la major hipoteca que

pot tenir Tarragona amb el tema que més preocupa la ciutadania. No sé què aconsegueixen. No és ètic portar-ho quan no tens clar si continuaràs.

Com preveu encarar-ho si és escollit alcalde? Intentarem lidiar amb la situació i millorar el contracte en allò que ens permeti la llei. Sobretot, intentarem gestionar-ho perquè la gent tingui un bon servei. Però em sembla irresponsable.

Aquests anys la relació entre ERC i el PSC ha sigut força crispada. Espera un mandat diferent? Posaré de la meva part. Tinc moltes errades, però ser irrespectuós no és una d’elles. ERC a Tarragona ha trencat tots els ponts amb nosaltres. És un continu. Si mires el Twitter d’alguns d’ells, és un no parar. De debò, que es posin a governar i ens deixin en pau. Nosaltres no parlem d’ells, fem propostes. És la nostra manera de treballar. La gent està cansada que ens diguem xorrades. Tot i això, quan perdin l’alcaldia, no crec que estiguin molt contens i canviïn d’actitud.

Tem que els pactes li tornin a jugar en contra al PSC si guanya? Treballem per guanyar. Si ho fem amb una clara diferència i hi ha una majoria alternativa, és lícit, però tothom ha de saber que és un pacte de perdedors.

Aleshores, Pedro Sánchez era un perdedor quan va començar a ser president. Després va haver-hi eleccions i va guanyar. En l’anterior mandat es va argumentar que Tarragona volia un canvi. Si ara guanyem amb diferència, quin és el canvi que es demana? Volem un govern estable.

TARRAGONA

LA PRESSIÓ POLÍTICA I

EL PORT DE TARRAGONA TANCA MARÇ ASSOLINT UN TRIPLE RÈCORD

EN MOVIMENT DE CEREALS

El tràfic total durant març 2023 és de 2,8 milions de tones què representen un creixement del 46,7% respecte març del 2022

La pressió política i ciutadana de Tarragona hauria estat uns dels factors que hauria obligat al govern de Ricomà a buscar possibles solucions per obrir aquesta temporada

L’Ajuntament de Tarragona va cessar l’activitat a l’empresa concessionària del Limboo Beach Club, per incomplir amb l’activitat que constava al contracte. Així doncs, Tarragona es quedava sense un altre lloc d’oci molt concorregut durant l’estiu. Els motius que havia donat l’ajuntament era que el local tenia llicència com a guingueta de platja i aquest funcionava com un restaurant. Així doncs, l’ajuntament havia de redactar la nova concessió, però fonts municipals explicaven que aquesta no arribaria a temps per poder obrir aquest estiu . En el conflicte, el PSC va carregar contra Ricomà mentre es preguntava si el govern municipal era conscient de la situació, perquè no s’havia buscat una alternativa. A més, en el comunicat afegien que ”Tarragona cada cop està més morta, la falta de planificació d’ERC està provocant que la ciutat es vagi apagant i els tarragonins i les tarragonines no tinguin una oferta d’oci de qualitat per l’estiu”.

Finalment, sembla que la pressió política i ciutadana de Tarragona hauria estat uns dels factors que hauria obligat al govern de Ricomà a buscar una solució per reprendre l’activitat amb l’empresa que gestionava l’establiment fins ara. D’aquesta manera, es podrà gaudir de l’establiment aquest estiu.

El Port Tarragona tanca el primer trimestre de l’any 2023 assolint un triple rècord en moviment de cereals a les seves instal·lacions. Per una banda, amb 529 mil tones de cereals durant el mes de març, multiplicant per 3,2 el tràfic de març de l’any 2022. Per altra banda, amb el moviment d’1,8 milions de tones de cereals el primer trimestre 2023, un creixement del 65,9% respecte al mateix trimestre del 2022 i, finalment, el millor resultat de 12 mesos consecutius amb 4,97 milions de tones de cereals. El tràfic total durant aquest

març també presenta unes xifres a l’alça. Els 2,8 milions de tones assolits que representen un creixement del 46,7% respecte de març 2022. Les dades acumulades de tot el tràfic durant el primer trimestre de 2023 reflecteix un moviment de 8,52 milions de tones, un increment del 15,5% vers el primer trimestre de l’any 2022. Les dades del mes de març 2023 confirmen la bona evolució de l’activitat portuària al Port Tarragona, amb la recuperació del tràfic de líquids a doll i la fortalesa en el creixement d’agroalimentaris.

EL TRAMCAMP AVANÇA DE MICA EN MICA

Surten a informació pública els estudis de la connexió entre Tarragona i Reus i els recorreguts urbans del tramvia del Camp

El Departament de Territori ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) els estudis de connexió entre Tarragona i Reus així com els recorreguts urbans del tramvia del Camp de Tarragona. Concretament, l’àmbit correspon a la xarxa que uneix les dues ciutats, incloent-hi les penetracions urbanes passant per Vila-seca, i que també dona accés a l’aeroport de Reus i completa el tram sud de Cambrils.

Les línies abastaran una longitud de 34 quilòmetres al llarg dels quals s’ubicaran un total

de 33 estacions, de les quals 8 seran intercanviadors -un amb l’aeroport de Reus, dos amb les estacions d’autobusos a Reus i Tarragona, i els restants amb estacions de Rodalies de Catalunya i de llarg recorregut. A la ciutat de Reus, els serveis s’articulen mitjançant un bucle perimetral en forma de cor i a la ciutat de Tarragona mitjançant un sistema en creu amb intercanvi al centre de la ciutat a Imperial Tàrraco, als barris de ponent mitjançant un sistema de penetració urbana alternatiu al directe de l’N-340.

TARRAGONA

EL PSC DE TARRAGONA APOSTA PER UN DISTRICTE TECNOLÒGIC AL POLÍGON FRANCOLÍ

“Tarragona és una ciutat fabulosa i ha de ser atractiva per nòmades digitals i gent emprenedora"

L’alcaldable socialista, Rubén Viñuales, acompanyat del secretari d’Empresa del PSC, Òscar Ordeig , ha apostat per la reconversió del polígon Francolí en un districte tecnològic per impulsar la innovació i l’emprenedoria digital a la ciutat: “Tarragona ha d’avançar i créixer de manera alineada amb els objectius compartits per tota la Unió Europea, transició energètica i transformació digital, per esdevenir en una ciutat del segle XXI, connectada al món i responsable amb els reptes globals”. Amb l’objectiu de crear ocupació de

qualitat i retenir i atraure talent del sector, el PSC ha proposat la creació d’un hub digital situat al polígon Francolí: “Tarragona és una ciutat fabulosa i ha de ser atractiva per nòmades digitals i gent emprenedora. Volem que l’antiga CLH i el polígon Francolí tingui una transformació cap a la indústria terciària a empreses amb base tecnològica, innovació i I+D+i”.

Viñuales recorda que la ciutat compta amb petites empreses tecnològiques amb importants perspectives de creixement i, per tant, també necessiten la creació d’espais com aquests: “La ciutat s’ha de convertir en un ecosistema emprenedor, innovador i dinàmic ben connectat, amb una administració proactiva i àgil. Per això, volem iniciar aquest projecte amb un edifici que sigui l’embrió per empreses i autònoms del sector, amb una col·laboració publicoprivada”.

85% D’OCUPACIÓ PER SETMANA SANTA A LA DEMARCACIÓ DE TARRAGONA

Les reserves de darrera hora del mercat de proximitat han fet possible arribar a aquestes dades

La Setmana Santa del 2023 ha certificat la recuperació del sector turístic a la demarcació de Tarragona amb un gran protagonisme de l’ambient esportiu i familiar. Berta Cabré, presidenta de la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona (FEHT) -l’entitat que representa

el 90% de les places d’allotjament de la demarcació-, afirma que “finalment, calculem que l’ocupació mitjana en hotels, càmpings i apartaments ha estat al voltant del 85%. Entre Dijous Sant i Dilluns de Pasqua les ocupacions s’han apropat al 95%. Les reserves de darrera hora del mercat de proximitat han fet possible arribar a aquestes dades”.

Cabré n’ha fet una valoració positiva i ha destacat que aquestes dades superen lleugerament les de 2019: “enguany teníem més places hoteleres disponibles que l’any 2019 i les ocupacions han estat similars, per tant, hem tingut més visitants i pernoctacions”. Respecte a aquestes dades positives, Cabré ha assenyalat que “estem satisfets, aquesta Setmana Santa ens demostra que som una destinació forta i que els nostres visitants són fidels perquè hi troben tot allò que busquen per passar les seves vacances. El turisme torna a ser el que era, això vol dir que tornem a ser el sector que fa de locomotora socioeconòmica de la demarcació”.

LA PLATJA DE LA SAVINOSA PASSARÀ A SER TOTALMENT NUDISTA

Fins ara, hi convivien la zona nudista i la zona tèxtil separada per a cada col·lectiu, però a partir d'ara s'elimina aquesta barrera i tota la platja serà mixta

Els 350 metres de longitud de la platja de la Savinosa de Tarragona podran ser utilitzats per les persones que practiquen el nudisme. Fins ara, hi convivien la zona nudista i la zona tèxtil separada per a cada col·lectiu. Per tant, a partir d’aquest estiu, s’elimina la barrera que existia en aquesta platja Tarragona i que dividia a les persones que l’utilitzaven segons si practicaven la pràctica nudista o no. L’Ajuntament de Tarragona col·locarà els pròxims dies un nou cartell que explicarà els nous usos de la platja de la Savinosa. A partir d’ara, passarà a ser completament mixta i hi podran conviure els tèxtils i els nudistes sense cap mena de barrera.

Aquests canvis arriben després d’una petició de diverses Associacions i Federacions on demanaven aquest canvi. Segons l’Ajuntament, el govern municipal ha pres aquesta decisió perquè creuen que aquestes alçades no té cap sentit separar les zones de la platja. A més, expliquen que cada cop hi ha menys espai a la zona nudista per la regressió del litoral.

“L’Ajuntament ha d’entrar tecnològicament al segle XXI”

JORDI SENDRA

Candidat de JuntsxCat

Jordi Sendra encapçala el nou projecte de Junts després d’un mandat estrany

Adrià Miró Canturri

Tot i que incorporen a la consellera Elvira Vidal, cap dels tres actuals consellers són del partit i no han tingut una representació real aquests anys. El candidat juntaire aspira a recuperar la força que va tenir en el seu moment l’espai convergent i “despertar” la ciutat. Ens explica el seu projecte en aquesta entrevista.

La trencadissa de l’espai convergent no s’ha pogut arreglar a Tarragona. Arriben ferits políticament als comicis? No. Hi ha un espai central de la política tarragonina que l’ocupa Junts i Jordi Sendra. És veritat que hem intentat negociar amb el PDeCat perquè no es produís la creació d’una altra llista, però he observat un afany estrictament d’ocupar càrrecs i no de projecte de ciutat. Finalment, vaig decidir que no podíem cedir a un xantatge d’aquest estil i vam tirar milles. Són forces molt poc significatives i apel·laré que

aquests vots en lloc d’anar a la brossa vagin a Junts.

En altres declaracions ha comentat que “no hi ha candidat més convergent que en Jordi Sendra”. Provinc d’on provinc. Junts és un partit transversal amb gent que ve de Convergència, d’Esquerra o de cap partit. Si aquests altres espais petits es reivindiquen com a convergents, ja els hi dic que el més convergent soc jo. No me n’he amagat mai. Defenso uns valors positius demostrats durant anys i, si algú es veu reflectit en Convergència, em té a mi.

Ha declarat que surten “a guanyar”. Porten dues eleccions municipals amb resultats decebedors, què li fa pensar que serà diferent? Hi ha candidats diferents. El 2019 ERC va aconseguir molts vots prestats de gent que ens hagués votat a nosaltres, però no els va convèncer el candidat i van votar ERC perquè estava a la cresta de l’onada. Reivindico el vot de

l’1 d’octubre, soc independentista. Aquella gent decebuda amb algun partit de l’1 d’octubre, perquè hi ha renunciat, també formen part del col·lectiu que reclamo.

A les llistes porten a Elvira Vidal, que es troba a l’actual govern. Què poden reivindicar d’aquest govern? Hi ha coses que no han fet i altres que es podien haver fet millor o que s’han fet malament. En seguretat s’ha fet bona feina i encara es pot millorar més. A més, en parcs, jardins i discapacitat l’Elvira ha fet una feina magnifica. He volgut recuperar aquella persona que ha fet bona feina aquests 4 anys.

Se’l sent seu? No és el meu govern i tampoc és el meu grup municipal. Dels tres regidors, cap és de Junts ni del PDeCat. Un govern que depèn d’una assemblea de la CUP està condemnat a la inestabilitat i és el que no vull.

Quins són els eixos principals del pro-

grama de JuntsxCat? En seguretat, s’ha fet bona feina, però el ciutadà continua tenint la sensació d’inseguretat (Ocupacions, fets delinqüencials a tot arreu...). Reivindico que s’ha de dotar la Guàrdia Urbana adequadament i ha de fer una feina més de prevenció que no pas d’acció. Com? Sortint al carrer i passejant 24 hores. La proximitat fa sensació de seguretat. Un altre tema és la neteja. És evident que Tarragona està bruta i requereix una neteja brutal. Un dels aspectes en què incidirem més és la batalla contra els coloms. És una lluita per la salut pública, l'estètica i la neteja.

D’altra banda, tenim molta gent està en un moment d’exclusió social. La nostra obligació com a Ajuntament és ajudar a qui crea ocupació. Emprenedors, empresaris, comerciants, autònoms... El que no pot ser és que els posin tantes pegues per obrir un negoci o ampliar una activitat. Hem d’acabar amb el col·lapse de l’Ajuntament i ha d’entrar tecnològicament al segle XXI. Si cal, crearem una oficina única empresarial que funcioni. Quan ve un empresari que vol invertir i es troba tanta problemàtica, al final marxa. Això lliga amb la bretxa digital. A la gent gran no els hi pots demanar que facin una sol·licitud per internet perquè no saben el que és. Per tant, l’Ajuntament els ha de fer un acompanyament. Passen moltes estones a l’OMAC i a vegades no se’n surten.

Com plantegen la batalla contra els coloms? Els coloms mengen al Port i dormen a la ciutat. Ens hem d’asseure amb el Port per establir mesures i evitar que sigui la menjadora dels coloms. A la ciutat, hem de posar totes les mesures de captura, de prevenció, de retirada d’ous i desmuntatge de nius. No ho podem ajornar més.

Quin tipus d’inversió ha d’atraure Tarragona? Qualsevol que generi llocs de treball. Hem de tenir una especial cura en què no hi hagi sobresaturació de determinades activitats en llocs concrets. Hem de fer una bona política de polígons, que estan deixats de la mà de Déu. A més, estan crucificats des del punt de vista fiscal i els volen cobrar guals amb caràcter retroactiu. S’ha de facilitar les coses als inversors i hem d’ajudar a aquells que volen crear llocs de treball. Qui crea ocupació no són els ajuntaments, sinó ells. Hauríem de baixar l’IAE perquè sigui més fàcil no abaixar la persiana.

Intentar tenir un comerç local fort és una batalla perduda o es pot fer alguna

cosa? L’administració pot posar les coses fàcils i donar condicions perquè s’hi puguin obrir comerços. Se’ns està morint el comerç de proximitat i és essencial en el teixit tarragoní. Som partidaris de la Tarragona formadora, soc defensor de la formació professional dual. Els hem de donar recolzament perquè calen professions tècniques. Potser ens fan falta més pastissers, fusters o restauradors de qualitat. Per això, volem proposar la creació d’una escola de professions. Desapareixen les pastisseries professionals i falta el punt de carinyo que posa el pastisser tradicional.

“ Reivindico el vot de l’1 d’octubre, soc independentista. Aquella gent decebuda amb algun partit de l’1 d’octubre, perquè hi ha renunciat, també formen part del col·lectiu que reclamo”

Tarragona té pendent un nou POUM. Quina ciutat té al cap? Defenso una ciutat que sàpiga dissenyar la foto gran, però que també es dediqui molt al microurbanisme. Al ciutadà li agrada que demà aquest banc trencat estigui arreglat. Des del punt de vista del macrourbanisme, -amb tot el respecte que li tinc al desenvolupament ordenat i sostenible- no pot ser que se’ns obligui a créixer només per Ponent. Si tots els informes d’emergències diuen que hem de poder anar a viure lluny dels polígons petroquímics, s’ha de poder créixer per Llevant.

Qui critica el creixement de Llevant parla de la pèrdua de les poques zones verdes que queden. No tenen per què desaparèixer. Soc partidari de l’anella verda perquè ens oxigena. Les nostres platges són les principals zones verdes i de gaudi del ciutadà. Per això, defenso les platges i l’anella verda com anell de protecció, però també defenso un creixement ordenat i molt concret. Hi ha una masia de la Riera que la van reconvertir en un centre de convencions fantàstic. Per què no podem tenir una cosa així a Mas Sorder?

Per què hem d’anar sempre fora? No podem tenir hotels de cinc estrelles i places hoteleres? Parlo d’un creixement disseccionat, en determinats espais i amb respecte mediambiental.

A Tarragona tenim certs espais abandonats com la Tabacalera o el Banc d’Espanya. Què hem de fer amb ells? Fa 16 anys que es va penjar una pancarta al Banc d’Espanya que deia ‘Ja és nostre’. Encara no li han trobat una destinació. Proposo que hi hagi l’oficina central de turisme de Tarragona i sigui un punt equidistant de la Tarragona romana, el mercat central, la TAP i el Circ Romà. Un lloc central on el ciutadà -no només el turistapugui anar i fer activitats demostratives de l’actiu que tenim. Per exemple, veure en simulació virtual els espais patrimonials de Tarragona que valen la pena. A banda, hem de trobar solució a espais com la Tabacalera o la Savinosa.

“Defenso les platges i l’anella verda com anell de protecció, però també defenso un creixement ordenat i molt concret”

Els veïns es queixen de la manca d’equipaments a la zona del Banc d’Espanya. El centre i Llevant té un problema d’equipaments greus. Llevant especialment. Algú pot pensar que no els fa falta, però precisament necessiten centres cívics i d’acció comunitària. Pel Banc d’Espanya defenso també que hi pugui haver un centre d’arxiu fotogràfic o un espai cívic pels veïns.

El que sembla que ja tindrà una utilitat és la Residencial. Què pensa del debat que s’ha generat? És un espai que fa massa anys que està tancat. S’aconsegueixen 14 milions d’euros dels fons Next Generation i l’Ajuntament no paga ni un ral. Per això, no es poden deixar perdre. Permet una activitat que és la que havia sigut sempre: un turisme familiar. Hi ha hagut un debat molt intoxicat i hi ha partits que han tingut interès a inocular el virus de la insolidaritat. Qui ha dit que hi haurà MENAs? Hi haurà joventut i turisme familiar i, a banda, permetrà que l’edifici de l’entrada

sigui centre cívic i que la zona esportiva es regeneri. S’ha de garantir que sigui turisme familiar, però no podem pensar a paralitzar el projecte.

Què li sembla que el govern municipal aprovi a l’últim ple el plec del contracte de neteja? Que el contracte més important de Tarragona quedi desert vol dir que alguna cosa no s’ha fet bé. S’ha intentat refer, però un contracte tan important no es pot aprovar al darrer ple i encara menys amb el vot de qualitat de l’alcalde. Això no vol dir que s’hagi d’ajornar anys, sinó que ha de ser el nou govern qui supervisi aquest plec i revisi que s’asseguren els drets dels treballadors i una neteja fiscalitzada. És molt poc apropiat.

Elvira Vidal va votar a favor. Vaig exposar-li el meu posicionament a l’Elvira Vidal. Ella forma part d’un grup municipal que no és el meu i d’un govern que tampoc. No hi tinc cap poder de decisió. Ha votat amb responsabilitat de govern. A partir del 17 de juny serà regidora del meu grup municipal i tindré capacitat d’incidir en les decisions del grup.

Replicaria la fórmula d’aquest govern? El govern municipal ha de prendre decisions i no es poden ajornar perquè alguns partits ho hagin de consultar amb les assemblees. Amb la CUP tinc un model de ciutat antagònic. De fet, em meravella que amb ells al govern hagin permès que es posin càmeres de videovigilància quan són anticontrol de persones. No vull un govern tan fragmentat.

Les majories són les que són. Precisament, defenso que surto a guanyar les eleccions perquè a Tarragona li convé un govern estable i que prengui les decisions amb rapidesa. L’endemà de les eleccions veurem quines possibilitats permet l’aritmètica parlamentària.

Hi ha algun projecte estrella de Jordi Sendra? El projecte estrella és tornar l’activitat a una ciutat adormida i que sobreviu malgrat el seu ajuntament i gràcies a les entitats. Hem de modernitzar l’Ajuntament i donar suport a les entitats que li fan la feina i se senten maltractades. A més, és vital crear ocupació i donar suport als que la creen. Si cal, aplicarem polítiques fiscals en aquest sentit. Congelar els impostos i baixar l’IAE.

el test de LA CIUTAT

1. El teu racó preferit de Tarragona. Te’n diré uns quants. La platja de la Móra em té enamorat; com a casteller de la Jove, la plaça de les Cols; i el balcó del mediterrani.

2. Llibre que més ha gaudit.No va ser per gaudir, sinó que em va donar una consciència antifeixista. Els catalans als camps nazis , de Montserrat Roig. També em va agradar un que era una història ficcionada dels darrers 150 anys d’Irlanda.

3. Sèrie o pel·lícula preferida? Alguns homes bons.

4. Quina cançó no es pot treure del cap? November Rain, de Guns N’ Roses.

5. Quin és el plat que li surt millor a la cuina? La truita a la francesa. Sé cuina de supervivència. Quan em jubili, m’agradaria fer cuinetes.

6. Què volia ser de petit? Sempre m’emmirallava amb el meu pare. No sé si volia ser polític.

7. Quina va ser la seva primera feina? Llevar-me a les 5 del matí per anar a la nuclear d’Ascó a matar rates.

8. Un referent polític. Jordi Pujol, pel missatge de construir i posar-hi passió amb el que t’estimes.

9. Què és el que li agrada més de les festes majors de Tarragona? Tot. Diades castelleres a part, gaudeixo molt de la baixada de l’aigua de Sant Magí i del moment de l’entrada del braç de Santa Tecla.

10. A quina colla castellera li té més simpatia? Quan vaig tornar de Suècia al 93 em vaig enamorar de la primera tripleta màgica de la Jove. En una diada, estava al balcó de l’Ajuntament i vaig dir que volia estar a baix. A partir d’aquell dia, em vaig convertir en casteller de la Jove.

Bonus: Completi la frase, Tarragona és... La millor ciutat del món. Ens ho hem de creure.

TARRAGONA

LES OBRES DEL CARRER OROSI COMPORTEN DIVERSES AFECTACIONS

Romandrà tancat a la circulació durant tota la durada dels treballs

Comencen les obres de remodelació del carrer Orosi, a la Part Baixa de Tarragona. Pel que fa al trànsit, el carrer Orosi romandrà tancat a la circulació durant tota la durada dels treballs. L’accés als carrers Pau del Protectorat i General Contreras es farà pel carrer Barcelona i pels carrers Pompeu Fabra i General Moragues, d’on es treuran totes les pilones per permetre la circulació.

Amb motiu de l’inici de les obres, s’han hagut de treure els contenidors de superfície i s’ha eliminat el pas del camió de recollida. En aquest sentit, s’ha incrementat el nombre de contenidors en illes ja existents, com són la de davant del recinte Firal -al mateix carrer Orosi- i l’illa del carrer Apodaca més propera. Aquest canvi es va senyalitzar una setmana abans del trasllat i estarà vigent fins al final de l’obra. El mobiliari urbà també ha estat retirat del carrer i les terrasses tampoc hi seran mentre durin els treballs de remodelació.

TARRAGONA ÉS UNA DE LES CIUTATS MÉS BRUTES D’ESPANYA

Els excrements de gossos, la brutícia al voltant dels contenidors i els grafitis són els principals motius de queixa

Tarragona és una de les ciutats més bruta de l’Estat segons una enquesta que l’Organització de Consumidors i Usuaris ( OCU) ha dut a terme a 6.853 ciutadans i ciutadanes d’una setantena de municipis. En concret, els veïns i veïnes donen a Tarragona una puntuació de 42 sobre 100. Els excrements de gossos, la brutícia al voltant dels contenidors i els grafitis són els principals motius de queixa. L’enquesta ha revelat que una de cada tres persones suspèn la neteja urbana a Tarragona. Això la converteix en una de les ciutats més bruta d’entre la setantena de ciutats que participen en l’enquesta.

Els veïns i veïnes han puntuat una dotzena d’aspectes relacionats amb la neteja. Les pitjors qualificacions s’han atorgat a la presència excessiva d’excrements de gos a les voreres i de grafitis a la via pública, i a la brutícia que generen els botellots. L’OCU ha demanat als consistoris que incrementin les tasques de neteja i que facin un major control dels excrements canins. De fet, l’informe assenyala assenyalat que el nombre de multes per no recollir els excrements de gos és anecdòtic i ha advertit que a la majoria de les ciutats es considera una falta lleu.

JORDI SENDRA PROPOSA QUE ES PUGUI PAGAR AMB TARGETA

EL BUS

MUNICIPAL

El candidat a l'alcaldia de Junts per Catalunya a Tarragona, defensa que la revolució digital arribi també a l'EMT

Sendra llença la proposta de poder efectuar el pagament del tiquet a l’autobús municipal mitjançant targeta de crèdit o el mateix mòbil. Segons el candidat “La revolució digital ens l’hem de creure, i comença per aquestes petites coses de fàcil i ràpida implementació”, també ha remarcat que aquesta proposta “alliberarà pressió als xofers, ja que molts cops es poden produir cues per aquest sistema de cobrament antic, hem de fer que l’EMT també sigui del segle XXI”.

Sendra que ha defensat que la revolució digital i modernització de l’administració serà un dels pilars fonamentals del seu programa, compta amb David Ferré com a número 7. Ferré és enginyer de telecomunicacions i expert en l’àmbit digital. Segons ha manifestat també el candidat “el futur regidor Ferré serà qui implementarà aquesta mesura”.

Consulta les edicions anteriors escanejant aquest codi QR. On ens pots trobar?

Organismes Oficials, Notaries, Registres de la Propietat, Cambres de la Propietat Urbana, Jutjats, Centres Mèdics, Clíniques Dentals, Centres Esportius, ITVs, Mercats Centrals, Biblioteques, Universitats, Cafeteries, Centres de negocis, Oficines i Clients. MÉS

· Edita: Catonline S.L.

· NIF: B-55620173

· Impressió: Gráficas Andalusí · Dipòsit legal: T-141-2017

· Distribució: UNIMAIL

TARRAGONA HOMENATJA LES VÍCTIMES DE LA REPRESSIÓ FRANQUISTA

L’acte va tenir lloc a la fossa comuna del cementiri de la ciutat

EL SERRALLO I BONAVISTA FARTS: LA TARGETA DELS CONTENIDORS PROVOCA INCIVISME

Els veïns farts. La prova de les targetes dels contenidors afecta els barris amb brutícia, incivisme i pudor

Bonavista i el Serrallo han estat els barris de prova per provar el sistema de targetes per obrir els contenidors de la brossa. Els veïns només poden treure la brossa els dimarts, divendres i diumenge. En aquest cas, el problema ben greu és que això també afecta els comerços.

Des del barri, la propietària d’una perruqueria, denuncia que és inviable treure amb la freqüència actual les bosses de brossa. Generen quatre bosses per dia i han d’acumular-ho, afectant això també a bars i restaurants, els quals arribant la calor provocaran malestar pels carrers. Molts veïns, farts de la situació, es desplacen a la Canonja o Camp clar només per reure les brosses. Això també provoca veure brossa al costat dels contenidors, fora. Bonavista es disposarà a recollir firmes, sentint-se enganyats per la prova que en cap cas ha funcionat.

La fossa comuna del cementiri de Tarragona va acollir d’Homenatge a les víctimes de la repressió franquista a Tarragona. Durant l’acte, organitzat per l’Associació de Víctimes de la repressió franquista a Tarragona (AVRFT) i emmarcat en el Programa de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Tarragona, es van recordar les més de 771 víctimes de la repressió franquista que va tenir lloc després de la Guerra Civil, persones que procedien de 140 municipis de la demarcació de Tarragona i d’altres indrets propers.

L’acte es va iniciar amb un minut de silenci en evocació de les víctimes represaliades i el parlament de la presidenta de l’AVRFT, Montserrat Giné, que va expressar que “Tarragona recorda i honora avui 771 persones i les seves idees, que les mantenim ben vives”. L’homenatge també va comptar amb els parlaments de l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, que va presidir l’acte; de la consellera de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat de Catalunya, Gemma Ubasart així com amb la presència del conseller de Memòria Democràtica, Manel Castaño, entre altres consellers i conselleres municipals.

EL PSC PROPOSA DESENVOLUPAR EL ‘PAM A PAM’ A LA VIA PÚBLICA

El partit socialista marca com a prioritari la neteja de la ciutat per dignificar els barris i carrers

El candidat a l’alcaldia de Tarragona, Rubén Viñuales, ha presentat la proposta socialista per millorar la neteja de la ciutat i s’ha marcat com a prioritari dignificar la via pública de Tarragona. Per aconseguir aquest objectiu, el PSC ha exposat la seva nova iniciativa, el ‘Pam a Pam’: “El propòsit és clar, el de millorar la imatge i el manteniment de l’espai públic de la ciutat. Durant uns dies, als carrers d’una zona determinada de la ciutat, es duria a terme una neteja a fons de la via pública, a través de la renovació de la pintura, asfaltat de clots, renovació de les voreres i millores en la jardineria”.

Segons els i les socialistes, tots els barris de la ciutat pateixen una forta degradació, agreujada aquests últims anys a conseqüència de la falta de manteniment de l’espai públic. Per aquest motiu, Viñuales creu més que necessari el ‘Pam a Pam’ per poder complir amb les necessitats de tots els tarragonins i tarragonines: “Si l’Ajuntament no compleix amb els seus deures a la via pública, no podrem exigir a la ciutadania que el mantingui en un estat òptim, perquè eviti l’incivisme que tant mal fa als nostres carrers. Per això, impulsarem aquest projecte de neteja a fons, sempre de la mà de les associacions de veïns i veïnes i de la participació ciutadana”.

“Es va prometre un canvi que no ha arribat i encara hi ha un cicle polític per encetar”

JORDI COLLADO

Candidat d'En Comú Podem

En Comú Podem podria tornar a ser l’àrbitre que decidirà el pròxim govern municipal

Adrià Miró Canturri

La formació morada va formar part de l’executiu de Ricomà, però va marxar per l’entrada de Junts. Els comuns creuen que ERC i la CUP han virat cap a la dreta i que el PSC també busca un electorat conservador. En aquest sentit, consideren que són indispensables per “estirar a l’esquerra” tant el PSC com ERC. Coneixem el seu projecte amb Jordi Collado, candidat d’ECP a l’alcaldia de Tarragona.

Tanquen un mandat per oblidar. Trànsfugues, sortida del govern, dimissions... No, arribem enfortits des de la lògica que hem sigut capaços de reaccionar davant infinites coses. En un mandat de l’accident d’IQOXE, el Glòria i la pandèmia, també hem tingut complicacions a l’organització. Tot i això, acabem enfortits

i reorganitzats, una cosa complicada.

Poden rescatar alguna cosa de la seva època al govern? Podem rescatar polítiques d’habitatge, que veiem que han caigut des que hem sortit del govern. Estàvem fent compra d’habitatges a un ritme molt potent i es va quedar aturat. També podem recollir tota la lògica de la creació de l’àrea de feminismes i la regidoria de drets animals. Van ser passos que s’haurien d’haver fet molt abans, però no s’havien realitzat. A més, hi ha un aprenentatge molt potent de com funciona un govern municipal.

L’habitatge és un dels temes clau pels Comuns. En el cas de Tarragona, la situació del mercat de lloguer i de compra és horrorosa. Què proposen? La primera és mobilitzar sol públic. Hi ha un seguit de so -

lars -només a la Part Baixa n’hem comptabilitzat 5- on caben blocs de pisos. A més, proposem no vendre patrimoni per fer pisos turístics, que és el que ha passat en aquest últim tram de mandat. És a dir, rehabilitar edificis municipals amb inversió pública per generar habitatge de lloguer. A la ciutat havíem tingut un plantejament històric de construir per vendre. Tenim una mala praxi de vendre’ns patrimoni. El que arregla el problema de lloguer és recosir la ciutat amb edificis on no n’hi ha i generar habitatge de lloguer.

D’altra banda, en aquesta ciutat s’ha renunciat a fer grans pactes amb la SAREB perquè es plantejava que hi havia concentració d’habitatge social. Si pensem en l’habitatge social només com un concepte de pobresa, no arribarem on hem d’arribar. S’ha de pensar en una lògica àmplia. El model Campclar de posar habitatge social

a un lloc, no funciona. Hem de fer pisos que tinguin diferents perfils de gent que hi visquin.

“Habitatge: cal mobilitzar sol públic. Hi ha un seguit de solars -només a la Part

Baixa n’hem comptabilitzat 5- on caben

una estratègia de refugis climàtics. Hem de cuidar tota l’anella verda i pensar en plantejaments més valents. Els dos rius han de ser espais de recuperació natural reals. Tanmateix, tenim urbanitzacions abandonades sense perímetres de tallafocs i podem tenir problemes greus. Hem de tenir cura de l’entorn i de les persones, en lloc de veure el territori com un lloc a explotar urbanísticament.

blocs de pisos”

Crítica el viratge del govern. Se’n penedeixen d’haver fet alcalde Ricomà? El revisionisme històric m’agrada poc. En el seu moment tenia un sentit, però va tirar pel dret i va anar cap a Junts. La demostració és que, quan hi ha hagut debats concrets com els horaris comercials o la seguretat, el viratge a la dreta és clar. La seva lògica de seguretat es basa en el control social.

Quins són els eixos principals d’En Comú Podem? Hi ha un tema d’urbanisme segur. És un mandat clau per dibuixar la ciutat dels pròxims 30 anys. L’experiència ens diu que has de fer un urbanisme inclusiu amb lògica climàtica i d’adaptabilitat. Les onades de calor han arribat per quedar-se i a Tarragona no hem desenvolupat

Els indicadors de pobresa també són preocupants i tenim uns serveis socials desbordats. Som l’administració més propera i hem de tenir la màxima capacitat de reacció. Finalment, es calcula que un infant que ha fet activitats extraescolars des de primer de primària fins a quart de l’ESO és com si hagués fet dos cursos més. Per tant, hem d’aconseguir que les extraescolars siguin el pa de cada dia de totes les famílies. Aquí hem d’involucrar la xarxa dels clubs esportius. Estem finançant projectes esportius professionals i no som capaços de generar beques perquè els infants facin esport.

Quina radiografia fan del comerç local? Hi ha una generació de botiguers que s’està jubilant i serà un pou en els pròxims 10 anys. El model de desenvolupament comercial actual ens aboca a una ciutat franquícia, amb marques conegudes que

gestiona un autònom i pateix la vida per tirar-ho endavant. Tenim un problema de locals. Hi ha una gran quantitat de locals buits per culpa dels preus. Potser té sentit que l’Ajuntament faci compra d’uns quants per dinamitzar-los.

S’ajuda a qui emprèn? En aquesta ciutat li diem a l’emprenedor que es busqui la vida. L’emprenedoria, quan és col·lectiva, no pots incentivar-la només amb la bonificació d’algunes qüestions. S’ha de construir xarxa comercial i incentivar la compra a comerços de proximitat. El finançament del relleu generacional serà clau. L’altra fórmula que funciona molt bé és la peatonalització, que genera una oferta. En aquest sentit, les terrasses de bar tampoc poden canibalitzar l’espai públic.

Quins sectors econòmics haurien de potenciar-se a la ciutat? Hi ha dos grans blocs. La cultura i la tecnologia. Tarragona té algunes empreses tecnològiques punteres a nivell mundial que passen desapercebudes. No hi ha una zona específica amb una lògica de hub. Tenim la qualitat de vida i som un pol d’atracció de projectes que arrenquen i no poden sobreviure a la jungla de Barcelona. Pel que fa a la cultura, hem de treballar el patrimoni també des d’una lògica que no sigui únicament el turisme. Per exemple, les arts escèniques. Tanmateix, hem de reindustrialitzar el territori. S’hauria de treballar en una lògica d’economia industrial circular. Està demostrat que una indústria forta i neta és capaç de generar llocs de treball de qualitat.

Reforça el missatge en què sigui neta. Pot espantar a tots els treballadors que viuen directa o indirectament d’un altre tipus d’indústria? La meva família treballa a la indústria, no plantejo el seu tancament. Diem que ha de funcionar com a altres països. Els projectes de BASF a Alemanya són centres industrials circulars amb emissions que s’apropen a 0. La indústria no és un problema, sinó una oportunitat. No ens serveix un greenwashing, que diu que poses uns filtres molt monos i no vols acceptar controls ambientals. L’economia ha de deixar de tenir aquesta lògica extractiva. No contraposem el medi ambient al treball, sinó la qualitat de vida enfront de les fórmules caduques.

La mobilitat tindrà un paper molt important el següent mandat. Quin paper ha de jugar l’Ajuntament? L’Ajuntament

el test de LA CIUTAT

1. El teu racó preferit de Tarragona? La platja dels Cossis m’agrada molt per la calma i la platja de la Roca Plana, que amb el ‘peque’ ens flipa.

2. Llibre que més ha gaudit. Los capitanes de la arena, de Jorge Amado.

3. Sèrie o pel·lícula preferida? El niño que domó el viento.

4. Quina cançó no es pot treure del cap? Hi ha dies que la patrulla canina. Ens fem un fart amb el ‘peque’.

5. Quin és el plat que li surt millor a la cuina? Un arròs de peix.

6. Què volia ser de petit? Periodista o metge.

7. Quina va ser la seva primera feina? D'ajudant de pintor.

8. Un referent polític. Federica Montseny.

9. Què és el que li agrada més de les festes majors de Tarragona? El bullici i la gent contenta.

10. A quina colla castellera li té més simpatia? Al Serrallo.

Bonus: Completi la frase, Tarragona és... Una ciutat plena de gent meravellosa.

ha d’aixecar la bandera de la intermodalitat i de l’àrea metropolitana. En aquest mandat es caduquen concessions de projectes claus, on hi ha interessos econòmics. No ens podem permetre perdre aquesta oportunitat. Hem d’enfortir l’àrea metropolitana, l’empresa de transport públic i la lògica intermodal més enllà del Camp de Tarragona. És a dir, també per anar a Barcelona o Tortosa. Les mercaderies han d’anar per l’interior i pel frontal marítim han de passar més passatgers.

Què hem de fer amb els espais en desús com el banc d’Espanya o la Taba-

“Posar molts pisos en un lloc on ara hi ha un polígon industrial no té cap sentit”

calera? El tema del Banc d’Espanya em molesta especialment. Ha sigut un plantejament de: ja ho faré jo bé. I al final surt encara pitjor. A més, la poca capacitat d’inversió que hem tingut en aquests anys l’hem gastat pagant tributs. Tarragona necessita plantejar estructures que superin els partits. Tenim una minoria absoluta de 13 regidors que ha decidit que no li agrada el model de la Tabacalera del govern anterior, que tenia una majoria pírrica de 14 regidors. És l’hora de fer acords de 27 regidors en urbanisme i equipaments. A més, el plantejament de la Diputació en el preventori de la Savinosa em preocupa.

Aquí sí que hi ha un gran pacte. Sí, però de fora de la ciutat. Hi està d’acord ERC, la CUP no i el PSC no hi està del tot alineat. No van aixecar la mà dient que per aquí anem bé. Una opció seria portar tots aquests equipaments a la Tabacalera.

En molts discursos remarquen el fet que són d’esquerres. La resta es queden descafeïnats al seu costat? Això no va de bons i dolents o que es quedin descafeïnats. El que dic és que a l’hora de governar la gent d’ERC i la CUP s’han deixat entabanar per les polítiques de Junts i han fet un plantejament econòmic molt ortodox. D’altra banda, el PSC s’ha tirat a buscar el vot de Ciutadans i Convergència. Aquests dos plantejaments et tiren a la dreta.

No em vull quedar en un raconet del taulell, vull disputar el taulell sencer. Hi ha molta gent que històricament ha votat els socialistes i té clar que l’única manera d’avançar és per l’esquerra. A Espanya hem aconseguit propostes impensables, però el PSC i el PSOE quan no els estires s’acomoden. És més fàcil mantenir l’establishment. Els entenc, tenir la cambra de comerç o la CEOE en contra és molt cansat.

Aquest mandat tenim pendent el POUM. Serà el moment en què tots enterrareu les armes? Espero que sí. El POUM l’hauríem d’aconseguir amb 27 de 27 o 26 de 27 si està VOX. Hem de tenir una mirada llarga. Hi ha coses del POUM en què ERC i PSC estan d’acord i nosaltres no. L’ecobarri d’Esquerra o el 22@ del PSC l’hauríem de reflexionar. Realment creixerem al costat del Port, a tocar del riu i amb la petroquímica al costat? Tinc els meus dubtes. Hi ha llocs on es pot créixer i hem de fer un plantejament de creixement rehabilitador. Posar molts pisos en un lloc on ara hi ha un polígon industrial no té cap sentit. Intentarem arribar a acords.

En principi, no hi haurà un pacte entre ERC i PSC. A qui dels dos prefereix ‘estirar cap a l’esquerra’ a partir del 28M? No renuncio a un acord de màxims. Potser amb un fora i un dins. Entenc que en una campanya no ho diran, però els hi preguntaria si el que prefereixen és governar amb el PP o Junts. O fem un projecte d’esquerres de 16/18 regidors o no cal que ens hi posem. Nosaltres no governarem amb el suport extern del PP. Fa quatre anys es va prometre un canvi que no ha arribat i encara hi ha un cicle polític per encetar. Vull una ciutat que funcioni.

Descobreix la cadireta

Descobreix la cadireta

JOIE Spin 360. Del naixement fins als 105 cm.

JOIE Spin 360. Del naixement fins als 105 cm.

TARRAGONA

EL SUBDELEGAT DEL GOVERN A TARRAGONA, SATISFET PER L’APROVACIÓ DE LA

XARXA ELÈCTRICA TANCADA

Santiago Castellà valora molt positivament l'aprovació que permetrà augmentar la competitivitat de les empreses en reduir els costos energètics

SEGONS ELS LECTORS DE LA CIUTAT, VIÑUALES (PSC) GUANYARIA LES ELECCIONS

Jordi Collado (ECP) acaba segon i Jordi Sendra (Junts) tercer a l’enquesta oberta

El passat mes d’abril el digital de LA CIUTAT va celebrar una enquesta oberta als lectors perquè triessin el seu candidat preferit a les eleccions tarragonines. La primera sorpresa van ser els mals resultats de l’actual alcalde de Tarragona, Pau Ricomà. El republicà va aconseguir solament un 7,49% dels suports i la quarta plaça, allunyat de les seves aspiracions de repetir l’alcaldia. L’altra sorpresa va venir de la mà d’En Comú Podem. El seu candidat, Jordi Collado va arribar fins al 25,85% dels vots de l’enquesta i es va endur una meritòria segona plaça. Tot i el gran nombre de mobilitzats, no va poder superar el socialista Rubén Viñuales, que va treure el 30,43% i es va coronar com el candidat preferit dels lectors de La Ciutat.

El tercer lloc va ser per Jordi Sendra, amb el 10,57% dels sufragis. El candidat de Junts espera trobar el seu espai dins de la dicotomia entre ERC i PSC per plantejar-se com el tercer pol ideològic a la ciutat i ser decisiu en la confecció de majories a partir del 29 de maig. Tot i que no es tracta d’un sondeig científic, l’enquesta oberta ha mostrat el nivell de mobilització dels diferents votants a internet.

Com ben bé saben, el Consell de Ministres del Govern d’Espanya va aprovar ahir el Reial Decret que desenvolupa el procediment per establir xarxes de distribució d’energia elèctrica tancades, destinades a polígons industrials, que permetran augmentar la competitivitat de les empreses en reduir els costos energètics.

Davant d’aquesta important notícia, cabdal per al desenvolupament econòmic de la nostra província, el subdelegat del Govern a Tarragona, Santiago Castellà, vol manifestar la seva plena satisfacció alhora que recorda que va ser la llavors Ministra Reyes Maroto qui va donar l’any 2018 el seu suport a la iniciativa.Una mesura que fou materialitzada gràcies al treball posterior de Raül Blanco, llavors secretari general d’Indústria del ministeri, qui ens visità el 2022 per entrevistar-se amb el sector industrial provincial i creà un grup de treball que finalment ha permès l’aprovació per Reial Decret.

EN COMÚ PODEM VOL DIGNIFICAR LA PROTECTORA D’ANIMALS I RECUPERAR LA PLATJA PER GOSSOS

La protectora d'animals es troba en un estat de deteriorament alarmant

El Candidat a l’Alcaldia de Tarragona, Jordi Collado visita la protectora d’animals i plantes de Tarragona, acompanyat per Sergio Antonio García Torres, Director General de Drets dels Animals del govern estatal. En la visita a les instal·lacions han pogut confirmar el que era un secret a veus i des d’En Comú Podem asseguren, denuncien des de fa anys conjuntament amb les voluntàries del centre, la protectora d’animals i plantes es troba en un estat de deteriorament alarmant Es necessari repensar el model de protectora, apostant perquè l’equipament sigui més obert, ampli i buscant un equilibri perquè els animals no estiguin tancats en gàbies.

Collado també ha recordat que quan ells hi formaven part del govern de la ciutat, van convertir en una realitat la platja per gossos, denúncia que l’actual govern ha estat incapaç de recuperar-la en dos anys i es compromet a recuperar-la en el pròxim mandat. Tal com portaven a programa electoral del 2019, En Comú Podem proposa ampliar el nombre de pipicans per tota la ciutat.

Pis al C/ Unió

330.000€ (abans 360.000€)

M²: 185 | Hab. 4 | Banys: 2

Pis en venda a finca règia al centre de la ciutat, concretament al carrer la Unió. Pròxim a la rambla Nova i al Mercat Central. L’habitatge de 185 m², és totalment exterior, alt, assolellat i amb unes excel·lents vistes frontals i laterals al mar. Actualment, es distribueix en saló menjador, quatre dormitoris, dos banys, cuina i galeria. El pis ofereix grans possibilitats de reforma, amb elements decoratius destacats com els sostres alts, les motllures de guix, els radiadors de ferro colat o la xemeneia. Té una agradable terrassa on s’accedeix des del menjador i també disposa d’un traster.

Pis al C/ Pere Martell

299.000€ (abans 329.000€)

M²: 112 | Hab. 3 | Banys: 2

Impressionant àtic nou a estrenar al centre de la ciutat tocant a la Plaça Imperial Tàrraco. Té una superfície de 112 m² distribuïda en 3 habitacions, 2 banys, un tipus suite. Acabats de 1ª qualitat, cuina Nolte, porcellànics Saloni, ciment polit, tarima flotant Parador, terrassa de 22 m² amb revestiment de parets en teca sintètica (material reciclat). Sistema de climatització per conductes a tota la casa i calefacció de gas natural, sistema d’àudio en banys, tancament d’alumini color antracita, vidre càmera + stop sol els de la terrassa i persianes motoritzades, armaris encastats en habitació de matrimoni i passadís, caixa forta, capçal llit acabat en llistó de fusta amb insonorització de moqueta.

Pis al C/ Manuel de Falla 204.900€ (abans 209.000€) M²: 90 | Hab. 3 | Banys: 2

HABITATGE DE PROTECCIÓ OFICIAL. Excel·lent pis de 90 m² semi nou a la zona de Vidal i Barraquer, a prop de col·legis, zona comercial, restaurants, port esportiu, estació de tren i autobusos. Disposa d’ampli saló menjador amb terrassa, tres habitacions, una d’elles tipus suite, una doble i una individual, i totes elles són exteriors. Dos banys complets, un amb plat de dutxa i l’altre amb banyera. Cuina independent reformada. Des del menjador s’accedeix a la terrassa de 8,10 m². L’habitatge té aire condicionat i bomba de calor per conductes. Pis molt lluminós perquè és totalment exterior. Plaça d’aparcament INCLOSA EN EL PREU per a cotxe gran i moto gran o dues motos.

Pis al C/ L. Van Beethoven

370.000€

M²: 130 | Hab. 3 | Banys: 3

Pis en venda a finca règia al centre de la ciutat, concretament al carrer la Unió. Pròxim a la rambla Nova i al Mercat Central. L’habitatge de 185 m², és totalment exterior, alt, assolellat i amb unes excel·lents vistes frontals i laterals al mar. Actualment, es distribueix en saló menjador, quatre dormitoris, dos banys, cuina i galeria. El pis ofereix grans possibilitats de reforma, amb elements decoratius destacats com els sostres alts, les motllures de guix, els radiadors de ferro colat o la xemeneia. Té una agradable terrassa on s’accedeix des del menjador i també disposa d’un traster.

UN MILER D’ALUMNES NETEJARAN

ELS ESPAIS NATURALS DE LA CIUTAT

La jornada 'Let’s Clean Up Europe' té l'objectiu de promoure accions de sensibilització a través de la recollida de residus abocats il·legalment als boscos, platges i rius

El Centre d’Informació Europe Direct de l’Ajuntament de Tarragona programa la jornada Let’s Clean Up Europe, una acció comuna a tot Europa per conscienciar sobre la quantitat de residus que es llencen de manera incontrolada a la natura i promoure accions de sensibilització a través de la recollida d’aquests residus abocats il·legalment als boscos, platges i rius, entre altres. Aquest és el setè any que Tarragona acull aquesta acció de conscienciació mediambiental i que comptarà amb la participació de prop d’un miler d’alumnes de deu escoles i instituts de la ciutat.

El Let’s Clean Up Europe de Tarragona es realitzarà en tres jornades. La primera ha tingut lloc aquest dijous 27 d’abril a l’entrada de Bonavista La següent jornada serà la més multitudinària. Comptarà amb la participació d’uns 800 alumnes i tindrà lloc el divendres 5 de maig a diversos espais de la ciutat. Per últim, els integrants del Fòrum d’Estudiants Europeus de Tarragona, AEGEE, també participaran netejant el Camí de Ronda des de la platja Llarga el dia 6 de maig, acabant així amb les jornades de neteja a Tarragona. Una representació de l’alumnat participant en el Let’s Clean Up Europe d’aquest 2023 serà l’encarregat, el 12 de maig, de realitzar la plantada d’arbres que commemorarà el Dia d’Europa al Parc de la Ciutat.

ELS BENEFICIARIS DE L’INGRÉS

LA XARXA DE CENTRES CÍVICS PROPOSA NOVES ACTIVITATS

Del 4 de maig al 14 de juny, el Centre Cívic Torreforta i el Centre Sociocultural Part Alta acolliran 23 propostes

La Xarxa Municipal de Centres Cívics amplia la seva programació per aquesta primavera amb 23 propostes més repartides entre els equipaments de Torreforta i de la Part Alta. Entre les noves activitats hi ha set xerrades, dues sortides i onze monogràfics dels quals sis són gratuïts. Amb la voluntat de continuar apostant per la democratització de l’oferta cultural de la ciutat, els Centres Cívics oferiran tres propostes culturals gratuïtes al Centre Cívic Torreforta treballades amb entitats del territori. Es tracta de l’obra teatral Este banco está ocupado de la companyia amateur Torralba Teatre, el xou municipal de revista Un viatge per la revista fins al musical a càrrec del grup Teatre Musical de Revista de Torreforta, i assajos oberts de gaiters asturians per conèixer més de prop la cultura d’Astúries.

Els monogràfics de pagament mantenen els descomptes del 50% per a persones a l’atur, famílies monoparentals i nombroses, i amb els carnets Tarragona Jove i del Club dels Tarraconins. Paral·lelament, els socis de Tarragona Esports comptaran amb un descompte del 25% no acumulable en aquestes activitats. Les inscripcions han començat al web de Centres Cívics dilluns 24 abril a les 10 h, incorporant com a novetat un nou aplicatiu per facilitar les inscripcions als usuaris.

El nombre de llars perceptores assoleix els 8.680 a la província de Tarragona

L’Ingrés Mínim Vital (IMV) ha aconseguit a 611.029 llars en els quals viuen 1.752.467 persones, segons l’estadística publicada per l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) fins a finals de març. Aquesta prestació, que abona la Seguretat Social, està tenint una especial incidència en la reducció de la pobresa infantil perquè, del total de beneficiaris, un 43% són menors (755.752). A més, si tenim en compte el nombre de llars, en gairebé el 67% hi ha almenys un menor (408.469).

Segons aquestes dades, en dues de cada tres llars el titular de la prestació és una dona i, si es té en compte el total de beneficiaris, el 54,2% són dones (949.614). Respecte al nombre de prestacions amb el Complement d’Ajuda per a la Infància (CAPI), són ja 355.528. El CAPI, que va entrar en vigor el gener de 2022, és una ajuda de 115 euros per llar al mes en el cas de nens de 0 a 3 anys; de 80,5 euros al mes per cada nen entre 3 i 6 anys i de 57,5 euros al mes per cada menor d’entre 6 i 18 anys.

Horarios flexibles:

Solo mañanas (desayuno incluido)

Solo tardes (con o sin comida)

Todo el día (desyauno y comida incluidos)

Vive un verano diferente, podrás combinar amigos, diversión y deporte en un ambiente de naturaleza, en contacto con los caballos

RUTAS A CABALLO

Si quieres disfrutar de los caballos y de la naturaleza ven a nuestro centro hípico ofrecemos paseos/rutas por los bosques del Catllar para niños y adultos.

LLISTAT DE DISTRIBUCIÓ LA CIUTAT

TARRAGONA

Mèdica Tarragona Joaquima Vedruna, 23

Consultes Ext. Monegal (Viamed) López Peláez, 11

Centre Mèdic Alomar Taquígraf Martí, 4

Laboratoris Domingo Pau Casals, 11

Activa Mútua Pin iSoler, 12

Centre Mèdic Rambla Nova Rambla Nova, 103

Notaria Sáez De Santamaría Rambla Nova, 113

Notaria Miquel Roca Rambla Nova, 114 3er

Notaria Doblado Rambla Nova, 117 2n-2a

Laboratoris Vidal Rambla Nova, 121

Registre Propietat Pons d'Icart 2, 2on Royal Tarraco Sant Auguri, 5

Centre Mèdic Roma Alcalde Lloret, 1 Fontanet Gasòmetre, 24

Centre Diagnòstic Imatge Vidal i Barraquer, 4

Gimnàs Orion Fortuny, 25

Cambra Propietat Urbana Méndez Núñez, 23

Notaria Estrada Rambla Nova, 26 Entl. Clinimedic Rambla Nova, 58, 2-A

Centre Mèdic Tarragona Rambla Nova, 78

Biblioteca Fortuny, 30

Club Nàutic Tarragona Port Esportiu S/N

ITV Nàstic Budellera S/N URV Escorxador

Diputació de Tarragona Passeig St Antoni, 100 Ajuntament de Tarragona Plaça de la Font, 1 OMAC Rambla Nova, 59

Padel Indoor Francolí Parc 10 Nau 12 Holos Ass.de Catalunya, 6 Repsol Polígon Pobla Mafumet DOW Autovia de Salou

BASF N-340 La Canonja Nikko Center Crta. València, 206

Autoforum Caràbia, 5 Motor 23 Caràbia, 10 Tarraco Center Crta. València, 248 Garancar Crta. València, 220

Joaquim Oliva Josep MªFolch i Torres, 2 Autoxandri Josep Mª Folch i Torres, 12

Jaguar-Land Rover Crta. València, 248

Clinica Dorsia Plaça Imperial Tarraco Embriogyn Estanislau Figueres, 8

Mc Mutual Alguer, 11

Viamed Monegal Pere Martell, 39

AEQT Marquès De Montoliu, 2

Tennis Tarragona Bar Via Augusta, 0 Club Natació Tarraco Bar Passeig Torroja, 86

Ability Salud Macià Mallol i Bosch, 6 Centre Colom Colom 5, 1er-4a

Infermeria i Gestió Prat de la Riba, 6 - local 7

Centre Mèdic IV Torres Baro IV Torres, 11B

Clínica Vida'm Catalunya 22, Entresol 1a Cambra Comerç Pau Casals, 17

Clínica Dental Bonadent Ramon i Cajal, 44 Alba Clínica Dental Av. Roma, 18

Clínica Dental Tarragona Tuces Lluís Companys, 14

Montse Timoneda Prat de la Riba, 18

Abaden Dentistas Francesc Macià, 2

Andreu Ulldemolins Plaça Imperial Tarraco, 2

Clínica Dental Palazon Rambla Nova, 111

IB Clínica Dental Mossèn Ritort i Faus, 25

AC Clínica Dental Vidal i Barraquer, 9 Covestro Pol. Q. Sud, Vial dels Prats

Asesa Crta. Salou S/N

Clariant La Canonja

Kemira Verge de la Pineda (Vila-seca)

Dixquimics C/ Dotze (Bonavista)

Elix Polymers Pol. Ind. Crta. Vila-seca- La Pineda Messer Autovia Salou, Km 3,8

FCC C/ del Coure Pol. Ind. Riu Clar Panet Rambla Nova, 104

Panet Pl. Corts Catalanes, 2 Farinus Pl. Corsini, 2 Farinus Joan Fuster, 7 Farinus Doctor Mallafré, 3

Panishop Pl. Corsini, 4

Panishop Pl. Corts Catalanes, 3

Panishop Marquès de Montoliu, 4

Fleca 2000 Pl. Ponent, 1

Fleca 2000 C/ Sant Benilde Fleca 2000 Reina Maria Cristina, 5 Enrich Rambla Nova, 96

La Costarrica Rambla Nova, 73

La Costarrica President Francesc Macià, 17 Granier Av. Ramon y Cajal, 32 Granier Rambla Nova, 80

La botiga del cafè - Brasilia Rambla Nova, 88 Tradicionarius Rovira i Virgili, 32 Tradicionarius Av. Ramon y Cajal, 25

REUS

Notaria Pedro Carrión Pl. Pintor Fortuny 1, Ppal 1a

Notaria F. Javier Pajares Raval Santa Anna, 22 Notaria Jose M. Navarro Pl. Pintor Fortuny 1, Ppal 3º Registre Propietat Reus General Moragues,76 Centre Mèdic CMQR Plaça Llibertat, 10 Centre Mèdic Reus Sant Joan, 34 Activa Mútua Carrer Del Roser, 107 Laboratori Domingo Plaça Llibertat, 10 baixos Laboratori Analisis Lab Cami De L'aleixar, 38 OMAC Plaça Mercadal, 1

Tennis Monterols Crta Reus-Cambrils, Km 1 Reus Ploms Marià Fortuny, 5 Redessa Bellisens, 42

Redessa Camí De Valls, 81

Cambra Propietat Urbana Plaça Catalunya, 5 Centre MQ Reus Antoni Gaudí, 26

Biblioteca Central Escorxador, 1 Clinica Alomar Pintor Tapiró, 5

Centre Medic Estibel Sant Elies, 34

ABS Reus Astorga, S/N

Medinamic 2010 Plaça Llibertat, 10

Notaria Ochoa Prat De La Riba, 41

Institut Clínic Passeig Suñer, 51 Uroequip Pintor Tapiró 5 Reus Deportiu Antoni Gaudí, 66

Multioficines La Salle Av. La Salle, 45

Centre De Lectura Major, 15 Círcol De Reus Plaça Prim, 4

Padel Indoor Camí De Valls, 98 Padel X4 Faió, 7

Sanitas Dental Raval Martí Folguera, 28

Laboratorios Escuredo Doctor Domènech, 1

Asisa Passeig Suñer, 28

Vitaldent Prat De La Riba, 13 Garancar Recasens i Mercade, 51 Tarraco Center C/ Cambrils, S/N

Autoxandri Passeig Suñer, 30 Motor 23 Av. Falset, 142

Autoforum Crta. d'Alcolea 138 Clinica Dorsia C/ Del Roser, 16 Especialitats Mèdiques Reus Doctor Vilaseca, 9 Mútua Universal C/ Ample, 56 Fremap Maria Aurèlia Capmany, 6 Cambra Reus Boule, 2

Sergio Lagorio Carrilet, 19

Clinica Dental Alba Antoni Gaudi, 3 Marcelo Castellano Passeig Prim, 32, 4 t-1a Blancadent Llibertat, 4

Ortodent Sant Jordi, 17

Futurdent Sant Joan, 2

Panishop Sant Joan, 34

Enrich - La Fira Av. Sant Jordi, 6

La Costarrica Pl. Llibertat, 4 Granier Pl. Llibertat, 14

La Botiga del Cafè - Brasilia C/ St. Pau i St. Blai Tradicionarius Raval Jesús, 48

VILA-SECA

ITV C-340, Km 1154

CAP Galceran De Pinós, S/N

Antonio Simon Pau Casals 85, 1er

Ajuntament Plaça de l'església ,26

Iclinic Ramon D'olzina, 19

Piscines Municipals Pere Molas, 26

Auditori Josep Carreras Pl. Frederic Mompou, 1

Biblioteca C/ Tarragona, 7

Notaria Francesc Martí i Padrós, 2

Base C/ De La Font, 14

Conservatori Av. Generalitat, 27

Pavelló Esportiu La Pineda Amadeu Vives, 42

CAP La Pineda Alfredo Kraus, 24

Registre Propietat Pere Cardona, 4

Clinica Bonadent Països Catalans, 1, 1er-G

Dr. Carles Bonet Països Catalans 1

Fisiovilaseca Sir Esteve Morell Scot, 3

Clínica Dental Sonia Ruiz Anselm Clavé, 3

Salut Vilaseca Josep Forasté, 2

Asisa Pere Molas

Olzina Dental Pl. Parc De La Riera, 1, 1er-2a

Clínica Dental Susana Anadón Ramon D'Olzina, 44

Clínica Dental Mediterránea Pere Molas, 13

Forn Sans Verge de la Pineda, 2 Granier Tarragona, 5

Aquum SPA-Estival Park Pg. Pau Casals, 55

Spa Gran Palas La Pineda Sèquia Major, 5

SALOU

CAP Arquitecte Ubach, 11

CAP Carrilet, 12

Esplai Carrilet Plaça Carrilet, 2

Cafeteria Ajuntament Passeig 30 D'octubre

OMAC Ajuntament Passeig 30 D'octubre

Biblioteca Ponent, 16

L'esplai de La Caixa Carles Roig/Pg. De L'estació Pavelló Municipal Milà, 5

Escola Municipal de Música Arquitecte Ubach

Salou Mèdic Barcelona, 30, 3er-5a

Global Medical Care Francolí, 8

Centre Mèdic Salou Via Roma, 11

Antonio Simon Vendrell, 6

Ciscar Clinic Barcelona, 68

Notaria Jose Miguel Pastor Francolí, 10

Notaria Jesus Alfredo Fernandez Barcelona, 16

Registre de la Propietat Montsià, 2

Centro Médico Salou Valls, 4

Cliínica Dental Moreno Montalvo Via Roma 23, 1 3

Clínica Saldent Pau Casals, 19

Clínica Dental Croma Ciutat De Reus, 11

Clínica Dental Sonia Trilla Carrilet, 10, 1er-2a

Clínica Dental Dra Clols Via Augusta, 17

Club Tenis Salou Bar L'Avenc, 37

Bar Aragón Major, 36 Capuccino Via Roma,5

Chapeau Barcelona, 32

Coffee Break Berenguer de Palou, 5

Panet Barcelona, 59

Granier Barcelona, 42

VALLS

CAP Dr. Sarró Vallvera, 8

Llar de Jubilats Mare Maria Güell, 2

Biblioteca Sant Pere, 2

Ajuntament Pl. Blat, 1

OAC Pl. Blat, 1

Pavelló Joana Ballart Prat de la Riba, 14

Centre Esportiu El Fornàs Arquitecte Vives, 5

Escola Municipal de Musica Passeig de l’estació, 41B

Clínica Vital Sta. Joaquima Vedruna, 5

Centre Mèdic Alt Camp Vallvera, 6

Pius Hospital Pl. Sant Francesc, 1

Notaria Santa Teresa, 5

Registre de la propietat Montblanc, 2

Dentalvalls Germans Sant Gabriel, 2

Clínica Dental Dominguez Passeig de L’estacio, 5

Clinica Dental Clofent Xiquets de Valls, 7

Andreu Ulldemolins Ps. Caputxins, 5, 1er Pis

Patronat Municipal d’esports Ps. Pres. Tarradellas, 2–6

Centre Cultural Pl. Francesc Layret

Mútua Universal Prat de La Riba, 1

MC Mutual Passeig de L’estacio, 38

TARRAGONA

LA URV CONSOLIDA EL MAJOR HUB

CIENTIFICOTÈCNIC DE CATALUNYA EN HIDROGEN I DESCARBONITZACIÓ

Al voltant de quinze grups de recerca i més de cent investigadors treballen en projectes al voltant d'aquest vector energètic

La Universitat Rovira i Virgili ha celebrat aquest divendres un congrés intern sobre hidrogen i descarbonització industrial que ha servit per posar en comú tots els projectes que s’hi duen a terme al voltant d’aquest vector energètic i davant l’emergència climàtica. La jornada ha servit per visibilitzar la URV com el principal hub de Catalunya en aquesta matè -

ria, amb al voltant de quinze grups de recerca i més de cent investigadors centrant-hi esforços.

El congrés ha constatat que la URV treballa en tots els fronts possibles, des de la recerca en la detecció, la producció, l’emmagatzematge, el transport i l’ús de l’hidrogen -a més de la transformació i la reutilització del CO2-, fins a la formació i la socialització, passant per altres aspectes concrets com ara la regulació jurídica i l’anàlisi de la percepció social. Així, els diversos grups de recerca de la Universitat Rovira i Virgili que treballen en hidrogen i descarbonització han presentat durant la jornada els seus projectes -al voltant d’una vintena en total-, amb especial èmfasi en reforçar l’economia circular i la sostenibilitat.

L’AJUNTAMENT TRADUEIX UN CONTRACTE DE 200M€ AMB UN TRADUCTOR AUTOMÀTIC

''Playa Arrebatada'', "Playa de los Barreños'' o ''Playa de los Curas'' són algunes de les traduccions que apareixen al document

”Playa Arrebatada”, “Playa de los Barreños” o ”Playa de los Curas”. Aquestes són algunes de les traduccions al castellà que apareixen al document que ha traduït l’Ajuntament de Tarragona sobre el plec de prescripcions tècniques del contracte de la brossa i el més important de l’Ajuntament de Tarragona: 10 anys i més de 200 milions d’euros. També hi apareixen errors ortogràfics que no tenen cap sentit: ”contenedores en mal sido”, ”vehiculos mujer de baja” o ”contenedores sepultados”

Revisant el document s’hi poden observar més de 20 errors ortogràfics i alguns es repeteixen constantment en tot el document, tot sembla indicar que el document oficial traduït amb un traductor no ha estat revisat per ningú abans de fer-lo públic. El govern ha anunciat en el Ple que la llengua preferencial de la licitació és el català, però que aquests errors en castellà es corregiran.

TARRAGONA APROVA LA NOVA LICITACIÓ DEL CONTRACTE DE RECOLLIDA DE LA BROSSA

El vot de qualitat de l'alcalde Pau Ricomà ha estat decisiu per tirar-ho endavant

A l’últim Consell Plenari de l’Ajuntament de Tarragona d’aquest mandat s’ha aprovat, a través del vot de qualitat de l’alcalde davant d’un empat en la votació, la nova licitació del contracte de recollida de residus i neteja viària, que ja s’havia licitat l’últim trimestre del 2022 i va quedar desert. En aquesta segona licitació es manté la filosofia, però s’estableixen canvis econòmics per fer front a la inflació i increments de preus. La votació ha acabat en empat. Els membres del govern (13) han votat a favor, En Comú Podem (1) s’ha abstingut i la resta de l’oposició (13) ha votat en contra. Finalment, el vot de qualitat de l’alcalde ha decantat la balança.

Tots els partits han coincidit, de fet, a evidenciar que Tarragona necessita unes millors condicions de neteja. Més enllà, la portaveu del PSC, Sandra Ramos ha comentat que, a un mes vista de les eleccions, “no era el moment més adequat per fer aquest plantejament” i ha acusat el govern de no assumir la responsabilitat davant un plec que no està en condicions òptimes per ser aprovat. Per la seva banda, els treballadors també han estat presents al Ple i han recriminat al govern aprovar una licitació que, segons ells, no els és favorable.

ELS COLORS DE L’AJUNTAMENT

Fins a 9 espais polítics han tingut representació a la Plaça de la Font durant aquests anys

Adrià Miró Canturri

Actualment, l’Ajuntament de Tarragona està marcat per un Ple fragmentat. Sense comptar els regidors no adscrits, hi ha fins a 7 grups municipals . La mateixa xifra assolida el 2015 i que representa un rècord al consistori tarragoní. Aquesta dispersió, però, no ha sigut la tònica habitual a la Plaça de la Font. Tot i que Catalunya sempre ha estat acostumada a disposar d’un ampli catàleg de partits, finalment eren ben pocs els que tenien representació a la ciutat.

Des dels primers comicis l’any 1979, les eleccions les han guanyat sempre el PSC o CiU, ostentant aquests dos partits l’alcaldia. L’única excepció ha sigut l’actual mandat, en què ERC no va guanyar les eleccions, però sí que va fer-se amb l’alcaldia.

Tot i que el taulell polític actual permet jugar a la geometria variable, la possibilitat de triar companys de viatge diferents era escassa anys enrere. El 1979, 6 grups van assolir la representació, però això es va acabar ràpid. Entre 1983 i 1999, hi va haver entre tres i quatre grups municipals al consistori. No va ser fins al 1999 quan en van entrar cinc, tònica que es va repetir el 2003. Als comicis de 2007 i 2011 vam tornar a tenir solament quatre grups i des del 2015 el Ple ja sembla una caixa de plastidecors.

PSC I CIU, SEMPRE PRESENTS

Només hi ha dos partits o espais polítics que s’han mantingut sempre a l’Ajuntament. El PSC ha aconseguit al llarg dels anys una forquilla d’entre 7 i 14 regidors. De fet, ha sigut el partit que

ha ocupat durant més anys l’alcaldia (22 anys) i el que ha quedat primer més vegades (7). Josep Maria Recasens va ser alcalde des de 1979 i va marxar el 1989, quan li van fer una moció de censura en contra. D’altra banda, Josep Fèlix Ballesteros va recuperar l’Ajuntament pels socialistes l’any 2007 i va governar la ciutat fins al 2019.

Per un altre costat, CiU ha quedat primer en 4 ocasions i només ha tingut un alcalde, Joan Miquel Nadal entre 1989 i 2007. El nom d’aquest espai ha canviat en els últims anys, al mateix temps que la seva força al consistori. El 2011 i 2015 ja van deixar de ser l’alternativa al PSC i el 2019 l’espai es va presentar sota el nom de Junts per Tarragona. En aquesta contesa electoral, l’espai anirà dividit entre JuntsxCat i Sí Tarragona.

Finalment, hi ha un partit que va tenir representació en tots els mandats menys en un. Aliança Popular (AP) primer i el Partit Popular (PP) després ha tingut re -

“CiU només ha tingut un alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal,entre 1989 i 2007”

El primer alcalde de Tarragona i el primer President de la democràcia, Josep Maria recasens i Josep Tarradellas

gidors des de 1983, formant part de governs tant del PSC com de CiU. La seva major fita es va donar el 2011, quan van arribar fins a la segona plaça per un grapat de vots.

L’ESCLAT INDEPENDENTISTA

Les forces independentistes no han tingut mai massa presència a la ciutat, com passava a molts altres municipis. Naturalment, fins l’arribada del procés, CiU no es podia considerar com una força independentista i ERC era pràcticament l’única que aixecava aquesta bandera.

En aquest sentit, la representació dels republicans ha estat intermitent a l’Ajuntament de Tarragona. El 1979 van entrar amb un sol regidor i després van haver de passar una travessia pel desert. Entre 1983 i 1999 van desaparèixer del mapa polític tarragoní i a les eleccions del 99 van tornar amb el regidor que havien perdut. El 2003 van duplicar la xifra (2 regidors) i el 2007 van repetir resultats, entrant al govern amb el PSC.

Després d’un mandat fora del consistori, el 2015 van tornar amb força (4 regidors i tercera força) i el 2019 van fer saltar la sorpresa amb l’arribada a l’alcaldia ( 7 regidors i segona força). Tant en els comicis de 2015 com en els de 2019, la presència de l’independentisme ja era notable. CiU/Junts per Tarragona ha aconseguit 3 regidors els dos mandats i la CUP n’ha tret 2 . En total, els regidors partidaris a una Catalunya independent han passat de ser residuals a ser-ne 12.

UN ESPAI CANVIANT

L’esquerra alternativa és qui ha patit més canvis aquests anys. La caiguda del mur o el 15M han transformat aquest es-

“La Cup es va estrenar en el mandat del 2015 amb 2 regidors”

pai, que aquest mandat ha tingut responsabilitats de govern per primera vegada des de 1979. A les primeres eleccions democràtiques, l’extint PSUC va ser la segona força de Tarragona amb 6 regidors. Malauradament, la seva presència va minvar el següent mandat fins als 2 regidors, una barrera que el seu espai no ha tornat a superar.

Després d’aquests 2 regidors de 1983 no van tornar a entrar a l’Ajuntament fins al 1995, que ja va ser sota les sigles d’ Iniciativa. Els ecosocialistes es van ‘menjar’ l’etapa convergent i, quan les esquerres van tornar a sumar majoria (2007), ells no van poder entrar. El 2015, quan a molts municipis d’Espanya l’onada del canvi ho

ANYS AL CONSISTORI

PSC: 1979-2023

CiU/JuntsxTGN: 1979-2023

AP/PP: 1983-2023

PSUC/ICV/ECP: 1979-1987, 19952007, 2011-2023

ERC: 1979-1983, 1999-2011, 20152023

UCD/CDS: 1979-1983, 1987-1991

Ciutadans: 2015-2023

CUP: 2015-2023

CPVA: 1979-1983

impregnava tot, a Tarragona es va presentar ICV-EUiA en solitari. Va mantenir la regidora que ja havia aconseguit el 2011.

A les passades eleccions, per fi hi va haver una candidatura d’ En Comú Podem . Van arribar als 2 regidors i van entrar al govern de coalició amb Ricomà. Les corbes del mandat, però, han fet que acabin sortint de l’executiu i que perdin un dels seus regidors.

DEL VERD AL TARONJA

En els primers anys de democràcia, el gran partit de la centre-dreta va ser la UCD d’Adolfo Suárez. A Catalunya, la seva denominació era Centristes de Catalunya. El 1979, UCD va entrar com a tercera força amb 6 regidors , a pocs vots dels comunistes del PSUC. Com a la resta d’Espanya, aquest espai es va esvair finalment i el seu hereu polític, el CDS , es va quedar amb un 1,63% dels vots el 1983. Quatre anys després van poder arribar als 2 regidors, sent l’última representació d’aquest espai a Tarragona.

Van haver de passar anys fins que un partit s’autodenominés en unes coordenades semblants i estès present a l’Ajuntament. Tot i que són partits ben diferents, ambdós es volien emmarcar -amb més o menys traça- en el centre de l’eix ideològic. Ciutadans va ser la sorpresa de 2015. Els taronges, que vivien un moment dolç, van ser l’alternativa a Josep Fèlix Ballesteros amb 4 regidor s. El 2019, les aspiracions de guanyar es van quedar en res i van mantenir els 4 edils en la tercera posició.

A banda d’aquests partits, encara queda per anomenar una formació amb representació durant aquests anys. Reus és una ciutat que habitualment ha comptat amb partits municipalistes o independents, però Tarragona no ha corregut el mateix camí. Només el 1979 va gaudir d’una experiència com aquesta. Candidatura de Participació dels Veïns a l’Ajuntament (CPVA) va rascar dos regidors en les primeres eleccions democràtiques. Quatre anys després, van perdre la meitat dels vots i es va quedar definitivament fora.

COMIAT AMB BON REGUST DE BOCA

El

reusenc Marc Garcia tanca la temporada de circuits estatals amb uns grans resultats a Castella la

Redacció

Aquest passat abril, el reusenc Marc Garcia disputava els dos últims campionats espanyols de la temporada de pàdel en cadira de rodes. Tot i que encara queda una prova de la Copa d’Espanya per realitzar-se, el jugador del Global Padel no hi podrà assistir per incompatibilitat d’agenda. En la primera prova, que es va dur a terme a Gavà, Marc Garcia es va presentar per darrera vegada amb la seva parella durant tota la temporada, el calafellenc Isaac Mateos. Els partits de comiat, però, van començar amb serioses dificultats. En el primer xoc ja es van haver de topar amb qui finalment guanyaria el campionat. La parella tarragonina va caure 6-1 i 6-2 contra Edorta de Anta i Topher Triviño. Com si no fos suficient, en el següent partit (ja al quadre B) es van topar amb una de les parelles destinades a avançar rondes al quadre A. En aquesta ocasió, va saltar la sorpresa. Després de dos sets molt disputats (6-4 i 4-6) es van endur la victòria al

‘tie break’. Un cop a les semifinals del quadre B, no es van poder alçar amb el triomf i van acabar la competició en 14a posició

A Campo de Criptana (Castella la Manxa), Isaac Mateos no va poder acudir i el va substituir el valencià Miguel Betoret . La parella va superar la primera ronda del quadre A i es va col·lar als quarts de final, on van caure contra els número 1. Precisament, la mateixa parella que havia derrotat a Marc Garcia a la prova de Gavà. En la lluita per la sisena plaça, el partit va començar de cara per a Garcia i Betoret (6-3), però un parell de 0-6 li van donar la volta el xoc. Finalment, el reusenc i el valencià van marxar de Campo Criptana en una meritòria sisena posició.

Manxa

“Estic content perquè he superat les expectatives que tenia. L’any que ve l’objectiu és no jugar tantes consolacions”

D’aquesta manera, Marc Garcia tanca la seva primera temporada al circuit espanyol. “Estic content perquè he superat les expectatives que tenia. L’any que ve l’objectiu és no jugar tantes consolacions”, destaca el reusenc quan fa balanç de com ha sigut l’any. La pròxima campanya no tornarà a jugar amb Issac Mateos, perquè superen els punts permesos. Al pàdel en cadira, les parelles poden sumar entre els dos components solament 5 punts. Aquesta puntuació és dona segons la lesió de cadascú. Enguany, a Marc Garcia li restaven un punt per ser el seu any d’estrena, però en el següent la parella tarragonina ja superarà aquest límit. De moment, el reusenc encara no sap qui l’acompanyarà la pròxima temporada. D’aquí a novembre, a la parella li quedarà per disputar alguns dels campionats catalans.

LLUIR ELS COLORS DE LA SELECCIÓ

El mes de març, Marc Garcia també va disputar una competició en l’àmbit de seleccions autonòmiques. Els catalans van ser derrotats pel País Valencià, el País Basc i Andalusia, quedant finalment en vuitena posició. Garcia surt content de l’experiència, però reconeix que “ens falta molt nivell si ens comparem amb la resta”.

LA PRIMERA ALCALDESSA DE REUS

Les candidates dels socialistes, els republicans i els juntaires són les més ben posicionades per assolir l’alcaldia, però la resta de partits seran indispensables per bastir majories

Adrià Miró Canturri

Reus obrirà una nova etapa a partir del 28 de maig. Després de 12 anys al govern, Carles Pellicer ha decidit fer un pas al costat i no presentar-se a la reelecció. Una situació que només deixa una certesa sobre la taula: la persona que el succeirà serà una dona i es convertirà en la primera alcaldessa de la capital del Baix Camp. Com també succeirà a molts municipis de Catalunya, la pugna per la primera plaça se la jugaran tres partits: Junts, Esquerra i el PSC. El bipartidisme que fins ara havia imperat a Catalunya ha mutat en els últims anys fins a deixar un tauler polític amb tres grans forces polítiques, que també són capaces d’arribar acords entre elles. Aquesta circumstància es reproduirà molt probablement a Reus, amb el dubte de qui es farà amb la primera plaça i cap a quina direcció es decantaran les aliances.

El 2019 la ciutat ja va estar a punt de canviar de color polític. PSC i la CUP es van mostrar disposats a explorar un pacte per fer alcaldessa a la republicana No -

“Pallarès aspira a retenir l’alcaldia més important que té el seu partit al territori”

emí Llauradó, però finalment va declinar l’opció per investir Carles Pellicer i entrar en el seu govern de coalició, també incorporant-hi Ara Reus. En contrapartida, Llauradó ha estat aquests quatre anys al capdavant de la Diputació de Tarragona, trencant l’hegemonia convergent d’aquest ens.

SUPORT DE PELLICER

Precisament, aquest mandat ha estat mogut per l’espai postconvergent. El 2019 tots anaven sota el paraigua de Junts, però amb la trencadissa entre el sector de Puigdemont i el PDeCAT alguns van separar els seus camins. Tot i que en un primer moment Pellicer es va mantenir al PDeCAT, finalment va acabar sortint de la formació i ha donat el seu su-

port actiu a Teresa Pallarès, la candidata de Junts.

Pallarès aspira a retenir l’alcaldia més important que té el seu partit al territori i ho haurà de fer competint amb la candidatura d’Ara Pacte Local (integrada pel PDeCAT i Ara) pel vot convergent. A més, ERC i PSC són dues formacions que també tenen la capacitat de pescar entre aquestes aigües. Per contrarestar-ho, la seva llista incorpora diverses figures que van abandonar aquella formació recentment i han sigut regidors aquest mandat. A més, també portarà cares noves com les de Joan Carles Gavaldà com a número 2. Un arquitecte vinculat al teixit associatiu i a l’àmbit urbanístic. “Amb l’arquitectura i l’urbanisme podem ajudar a fer una ciutat més amable, més sostenible i amb més qualitat de vida”, afirmava la candidata en la presentació de Gavaldà.

DE VICEALCALDESSA A ALCALDESSA?

Esquerra compta amb molts números per arrabassar-li la primera plaça als seus rivals dins de l’espai independentista. Els republicans mantenen un projecte que ha crescut exponencialment des de 2015 i l’últim pas seria aconseguir la preuada alcaldia. Noemí Llauradó, que ha sigut Vicealcaldessa aquest mandat, conserva el seu nucli dur a les llistes i hi incorpora candidats de la societat civil i membres que havien militat a altres formacions. Entre ells, destaca Meritxell Barberà com a número 7 i peça clau en l’aposta comercial dels republicans.

A banda del PDeCAT, ERC també pot desgastar Junts en aquestes eleccions.

“Esquerra compta amb molts números per arrabassar-li la primera plaça als seus rivals dins de l’espai independentista”

El canvi de líder i la projecció amb què ja compta Llauradó podrien donar l’impuls suficient als republicans per assolir el ‘sorpasso’ als seus companys de govern. El 2019 es van quedar a més de 2.000 vots, una muntanya complicada d’escalar. En el panorama postelectoral, Esquerra és probablement qui té més eines per jugar a la geometria variable.

EL PSC NO VOL PERDRE EL TREN

Un altre dels partits que canvien el seu cap de llista és el PSC. Sandra Guaita substitueix Andreu Martín, que ho ha deixat per qüestions personals. La nova candidata socialista ja va ser regidora anteriorment i com a diputada al Congrés ha destacat per la seva insistència en l’estació de Bellissens i la Intermodal, dos projectes per fi encarrilats.

De les tres, és qui pot encapçalar millor l’esperit del canvi, donat que no ha format part dels governs municipals en els últims anys. Com veiem a molts altres municipis, el PSC busca la transversalitat de la seva candidatura amb independents en posicions d’honor de la llista. És el cas de Josep Baiges, comunicador i fins fa poc secretari general de la Cambra de Comerç. Amb ell incorporen més ADN reusenc, lligam amb l’associacionisme de la ciutat i sobretot vincle amb el comerç, senya d’identitat del municipi. A les passades eleccions, van augmentar en dos regidors i es van quedar a poc més de 100 vots de la segona posició. Els socialistes esperen traslladar aquest frec a frec amb els republicans a la lluita per la primera plaça.

“Guaita, de les tres, és qui pot encapçalar millor l’esperit del canvi, donat que no ha format part dels governs municipals en els últims anys”

LA BARRERA DELS 2 REGIDORS

Des de la seva entrada al consistori el 2011, Ara Reus s’ha mantingut en dos regidors en les successives eleccions. Una consolidació que aspiren a superar en aquests comicis. Daniel Rubio torna a ser el seu candidat amb què volen capitalitzar la seva experiència al govern municipal i l’aliança amb la tradició convergent que representa el PDeCAT. Ja han sigut la clau aquests dos últims mandats i podrien tornar-ho a ser, aquest cop amb un major pes dins de l’executiu municipal.

ESBATUSSADA UNIONISTA

Fa quatre anys, el PP es va quedar a les portes d’entrar al consistori amb un 4,72% dels vots. Amb l’esperada davallada de Ciutadans, que torna a presentar Débora García com a alcaldable, fins a tres partits volen emportar-se una bona part de les seves restes per arribar a la representació. La popular Sílvia Virgili és qui està millor posicionada per cruspir-se els taronges i tornar a la plaça Mercadal. La seva tradició política portava amb representació des de 1983 i l’impuls del PP a la resta de l’Estat pot donar-los-hi l’empenta que els va faltar el 2019. Amb ells, competeixen la nova formació de Valents, encapçalada per l’exsocialista Dolors Compte, i la dreta radical de VOX, amb Julio Pardo Rodríguez al capdavant.

L’ESQUERRA ALTERNATIVA, DECISIVA

Si Reus aspira a tenir un canvi de majories, l’esquerra alternativa pot ser la clau per a desbloquejar-les i tant PSC com ERC haurien d’entendre’s amb elles. Enguany, aquest espai, que incorpora molts matisos en el seu interior, es presenta en

tres candidatures diferents. L’única amb representació és la CUP, que el 2019 va patir una davallada considerable i podria veure’s afeblida pels seus competidors. Qui més mal li pot fer és la plataforma Reus en Moviment. El seu cap de llista és David Vidal, el candidat que va portar als cupaires fins a la segona posició l’any 2015. En aquesta pugna, la CUP presenta com a alcaldable l’actual regidora Mònica Pàmies, que pren el relleu de Marta Llorens.

Finalment, la coalició En Comú Podem intentarà per segon cop treure algun regidor. Fa quatre anys també es va quedar a prop d’entrar al consistori amb un 4,64% dels sufragis i buscaran recuperar la presència que ja va tenir Iniciativa entre 1995 i 2011. Per aconseguir-ho, tornen a dipositar la seva confiança en Nazaret Troya.

Reus sempre s’ha caracteritzat per la presència de partits municipalistes en el seu taulell polític, com ho són Ara Reus i Reus en Moviment. A banda d’ells, a la graella de sortida hi tornarem a trobar a la candidatura Entre Veïns, liderada per Valentín Rodríguez i amb un 1,85% als passats comicis.

El duel per l’alcaldia serà una cosa de tres, però la batalla soterrada per la representació serà indispensable perquè el 29 de maig alguna de les grans candidates pugui bastir una majoria de govern estable. Tant el duel per les primeres places com la pugna per la representació es poden decidir per un grapat de vots.

“Ara reus han sigut la clau aquests dos últims mandats i podrien tornar-ho a ser, aquest cop amb un major pes dins de l’executiu municipal”

ESPECIALISTES EN SOLUCIONS HIDRÀULIQUES

REUS

REUS ES PROMOCIONA COM “CAPITAL DEL VERMUT” A

MADRID

Amb una trajectòria de 35 edicions, és la plataforma més visitada i el punt de trobada de professionals estatals i internacionals del sector gastronòmic

La ciutat de Reus es promocionarà fins al 20 d’abril, al Salón Gourmets de Madrid. Es tracta de la Fira d’Alimentació i Begudes de qualitat núm. 1 d’Europa i un dels referents més prestigiosos del món, on es presenta el millor aparador de tendències d’alta gamma. Amb una trajectòria de 35 edicions, xifres creixents i un esperit netament comercial, és la plataforma més visitada i el punt de trobada de professionals estatals i internacionals del sector gastronòmic: restauració, hostaleria, distribució, servei d’àpats i comerç especialitzat.

Reus comptarà amb un estand propi en el qual Reus Promoció donarà a conèixer les 8 marques que formen part de la marca Vermut de Reus (Yzaguirre, Miró, Iris, Rofes, Cori, Fot-li, Olave i Or del Camp) amb l’objectiu de seguir posicionant Reus com a “Capital del Vermut”. En tractar-se d’una fira gastronòmica també es promocionaran al mateix espai l’oli DOP Siurana i l’avellana DOP Reus, dels quals s’oferirà una degustació.

Cada any, al Salón Gourmets s’hi celebren concursos, campionats, premis, tastos, xou cookings i una infinitat d’activitats al voltant del món del vi i de la gastronomia, l’any passat va comptar amb la visita de 80.421 professionals i enguany ha doblat la superfície d’exposició que serà de més de 70.000 metres quadrats dividits en 4 pavellons.

TERESA PALLARÈS (JUNTS) PROMET ARRIBAR ALS 1.000 PISOS SOCIALS

La cap de llista de Junts per Reus ha criticat el govern espanyol per quedar-se els pisos de la Sareb i tenir-los anys sense donar-los un ús social

L’alcaldable de Junts per Reus, Teresa Pallarès, s’ha compromès a projectar més habitatge social per a joves i gent gran fins a arribar als 1.000 en el proper mandat. Pallarès ha explicat que aquests 4 anys des de l’Ajuntament «hem aconseguit gestionar més de 300 pisos de lloguer social, n’hi ha 20 més en tràmit per posar-los a disposició enguany i 140 més que estan en procés de construcció, rehabilitació o en gestions prèvies, com els 48 que es faran aquí a la Hispània. Malgrat totes les limitacions que tenim els ajuntaments a Reus hem fet o hem iniciat el procés per tenir 600 pisos públics».

“Continuarem fent esforços perquè som conscients de les necessitats en habitatge que hi ha a la ciutat i volem que la gent pugui viure a la Reus i ajudar a les persones que ho tenen més complicat per accedir a l’habitatge”, ha destacat la candidata, “i per això un dels grans objectius d’aquest mandat és el d’arribar a 1.000 habitatges de lloguer social”.Per aconseguir-ho, Teresa Pallarès ha remarcat que “tenim el sòl públic per fer-ho, l’hem identificat i hem comptabilitzat els habitatges que s’hi poden construir. Trobarem els recursos i els sistemes per aconseguir-ho”.

ERC REUS PROPOSA UNA TRANSFORMACIÓ URBANÍSTICA A LA ZONA DE MARE MOLAS

La proposta de la candidata republicana planteja ‘recuperar espai per al ciutadà’, ja que en carrers com el Mare Molas el 80% de l’espai públic està ocupat pels vehicles

Noemí Llauradó, cap de llista d’Esquerra Republicana a Reus, planteja transformar la ciutat per recuperar l’espai públic per al ciutadà. En aquest sentit, ha posat com a exemple una de les actuacions que es volen dur a terme al carrer Mare Molas. ‘ En aquest carrer, com podem comprovar, el 80% de l’espai públic està dedicat als cotxes. Des d’ERC pensem que és el moment de recuperar els espais públics per a la ciutadania per afavorir la vida al carrer i l’activitat comercial. Considerem que aquest és un cas paradigmàtic dels canvis urbanístics que necessita Reus per fer una ciutat més vivible’, ha manifestat la candidata republicana.

En aquest sentit, l’objectiu d’aquesta transforma-

ció és crear nous eixos comercials que connectin de manera transversal el passeig Prim amb l’avinguda dels Països Catalans. ‘Està demostrat que fer una ciutat amb més espai d’oci per a la ciutadania, amb vies més passejables, amb voreres més amples, carrers més ben il·luminats i amb més zones verdes té un impacte positiu en el comerç de proximitat’, ha explicat Llauradó.

D’aquesta manera, Llauradó ha posat èmfasi en el model de ciutat republicà per fer una ciutat per a les persones, més ben connectada, dinàmica, sostenible i propera. ‘Les ciutats del segle XXI han de ser espais que afavoreixin la salut, que facilitin l’activitat física, que convidin a caminar.

“Hem

de tenir mirada valenta per transformar Reus”

NOEMÍ LLAURADÓ

Candidata d'ERC a Reus

ERC vol consolidar el seu creixement a Reus amb un últim pas: quedar primers i aconseguir l’alcaldia

Adrià Miró Canturri

Després de 7 anys al govern amb Carles Pellicer, els republicans volen encapçalar l’executiu municipal i transformar Reus en una ciutat “amb futur, igualitària, verda i propera”. Entrevistem la Vicealcaldessa i a candidata d’ERC, Noemí Llauradó, per desgranar el seu projecte.

Plantegen una llista que manté el nucli dur d’aquest mandat i incorpora figures de diferents àmbits. Com descriuria la seva candidatura? Vol representar la ciutadania del Reus sencer. Repetim les persones que hem ocupat regidories perquè em mereixen la major confiança i tenen un perfil solvent, resolutiu i propositiu. D’altra banda, també hem volgut incorporar ciutadania representativa de la ciutat. Alguns exemples són la fins fa poc presidenta de la Unió de Botiguers, Meritxell Barberà; l’exregidor socialista d’esports, Joan

Anton Verge, o el perfil d’arquitecte de la Maria Pasqual. En definitiva, busquem perfils per governar la ciutat.

La marxa de Pellicer pot obrir una finestra d’oportunitats per la resta de partits? S’obre un escenari molt diferent del de 2019. La persona que ocupa l’alcaldia sempre té un valor afegit respecte de la resta de candidates i ara no es presenta. Primer de tot, hem de tenir paraules d’agraïment i reconeixement cap al senyor Pellicer, amb qui he pogut governar des del 2016. Dit això, el fet que no s’hi presenti dona més oportunitats a la resta. Però també és cert que les persones que hem estat al govern tenim cert avantatge perquè coneixem la idiosincràsia del mateix Ajuntament, quins projectes tenim començats i hem tingut l’oportunitat de parlar amb moltes associacions. La candidatura d’Esquerra surt amb un lleuger avantatge, també perquè la vicealcaldia

m’ha aportat una visió transversal i la presidència de la Diputació m’ha aportat experiència en la gestió i la relació amb altres institucions.

Quins són els elements essencials del seu programa? L’hem volgut fer de manera participada i hem definit quatre eixos. El primer és un ‘Reus amb futur’. Per tant, una ciutat connectada, amb projecció i possibilitat de generar oportunitats per a tothom. Aquesta triple sostenibilitat: desenvolupament econòmic, social i ambiental de manera sostenible. En segon lloc, parlem d’un ‘Reus feminista i jove’. Volem una ciutat més igualitària en què tothom tingui l’oportunitat de desenvolupar-se plenament. Hem de garantir drets com a administració.

I els altres dos eixos? Després parlem d’un ‘Reus més verd’. La majoria de candidatures ho incorporaran perquè estem en

una etapa de crisi ambiental. Fa mesos que no plou i això ens originarà una situació de sequera que patiran els pagesos, els quals ens proveeixen l’aliment. Una de les propostes que ja vam articular és demanar a l’ACA que es creï una planta regeneradora per aprofitar les aigües de la depuradora. D’altra banda, el canvi climàtic ens obliga a ser més resilients. Per tant, hem de tenir zones verdes que ens donin una situació més confortable. I alhora hem d’apostar per l’energia renovable. En els pròxims anys hem de fer un salt i les famílies s’han de poder beneficiar de la nova comercialitzadora elèctrica, Reus Energia. Finalment, parlem d’un ‘Reus més proper’. L’Ajuntament ha de ser proper, transparent, proactiu, retre comptes i la burocràcia no s’ha de fer farragosa.

Què proposen per aquest urbanisme més resilient? Crec que Esquerra a través de la regidoria d’Urbanisme i Mobilitat té molt clar com ha de ser la nostra ciutat. Ha de ser molt diferent de la de fa uns anys. Abans es confeccionaven pensant en el vehicle. Al carrer Mare Moles el 80% està destinat al cotxe i el 20% a les persones. Hem de trobar l’equilibri, un 50-50. Les persones necessiten poder passar pels carrers amb més comoditat. Hem de pensar en les persones que tenen dificultats de mobilitat o que porten cotxets. D’altra banda, en el carrer també hi hem de poder romandre. Necessitem mobiliari per asseure, descansar, treballar i jugar. En això, haurem d’incorporar ombra i vegetació pròpia del nostre clima. És un urbanisme que beneficia també els comerços.

Hem començat a posar les bases d’aquesta transformació. A la raval de Santa Anna han patit les molèsties de les obres, però, ara que comencen a veure la llum ho troben positiu. Tot canvi genera al principi reticències, però totes les ciutats europees aniran per aquest camí.

Com s’ha de moure aleshores la gent que ve a Reus a treballar, a comprar o a fer el vermut? És una de les deficiències que tenim. No estem molt ben connectats i acabem agafant el vehicle privat. Haurem de tenir aparcaments a fora de la corona del centre i que després puguem agafar transport públic, el servei de bici compartida o anar a peu. També ens afavorirà el Tramcamp, que ens ha de vertebrar millor amb Cambrils, Salou, Vila-seca i Tarragona. A més, ens connecta per dins de la ciutat. Hem de seguir les directrius d’Europa i hem de reduir l’emissió de diò-

xid de carboni. La transformació a la plaça del Víctor, al carrer Ample, al ‘Condesito’ i al sud de la ciutat van en aquest sentit. Hem de tenir una mirada valenta per dur a terme aquestes transformacions. Això sí, sempre amb sentit comú i escoltant.

Quins reptes encara el comerç reusenc? Sort en tenim del comerç. És la principal activitat econòmica a Reus i és el nostre tret distintiu. L’hem de preservar i impulsar perquè s’adapti. A la pandèmia la digitalització va ser imprescindible per continuar. Per tant, els hem de donar eines per compaginar l’atenció presencial -imprescindible per a la cohesió social i la sensació de seguretat als carrers- amb la digitalització. També veiem l’evolució de només oferir venda a oferir venda i serveis. Per exemple, una xarcuteria on també pots fer el tast. Per Esquerra és important que hi hagi una regidoria específica de comerç que atengui les necessitats dels comerciants i faci de pont amb la resta de regidories. A més, la taula de comerç ha d’evolucionar cap a un consell municipal del comerç.

“ És cert que les persones que hem estat al govern tenim cert avantatge perquè coneixem la idiosincràsia del mateix Ajuntament”

Han parlat de l’objectiu d’atraure noves inversions empresarials. Quina tipologia han de tenir i on s’ubicarien? Ha de ser una indústria 4.0, sostenible i amb llocs ben retribuïts. Ara s’ha de potenciar l’àmbit tecnològic, però Reus sempre ha destacat també per ser forta en l’àmbit agroalimentari i la recerca biomèdica. Per tant, hem d’apostar per la diversificació econòmica amb la indústria. És estratègic que avanci perquè aporten més llocs de treballs, estables i de major retribució, que afecta la renda per càpita de Reus. En el nostre cas, està per sota de la mitjana catalana. Proposem un paquet de mesures de 3 milions d’euros en 4 anys. 2,4 M es destinarien a adquirir sòl industrial per incorporar-ne de nou i permetre ampliar les empreses que ja hi són. En segon lloc, farem modificacions puntuals del planejament general per ressituar zones industrials. I, finalment, invertirem 150 mil euros a l’any a desplegar el Pla Director de Polígons.

Han assumit aquest mandat una àrea tan rellevant per la ciutat com cultura. Hi ha candidates que diuen que han perdut la capitalitat cultural. En què poden millorar? Des de l’oposició sempre s’intenta trobar aquell costat més negatiu i allò en què es pot millorar. Em remetria al que hem fet en aquests 4 anys. Tot i la pandèmia, no s’ha aturat en cap moment.

el test de LA CIUTAT

1. El teu racó preferit de Reus. La Mercadal.

2. Llibre que més ha gaudit. Un que acabo d’adquirir, La pensió d’alemanys de Montse Corretger.

3. Sèrie o pel·lícula preferida?

Sèries en tinc dues, una més profunda i una altra per desconnectar. Borgen i Sense cita prèvia.

4. Quina cançó no es pot treure del cap? Ara una dels The Tyets. Bailoteo m’encanta.

5. Quin és el plat que li surt millor a la cuina? No soc gaire bona cuinera. Potser diria una truita amb patata.

6. Què volia ser de petita? Mestra.

7. Quina va ser la seva primera feina? Vaig treballar a un despatx d’advocats.

8. Un referent polític. La primera ministra de Nova Zelanda, Jacinda Ardern, que va haver de deixar la política. Mostra la pressió que comporta i que les dones siguem valentes per dir “fins aquí arribem”.

9. Què és el que li agrada més de les festes majors de Reus? La tronada.

10. Quin és el millor lloc de la ciutat per fer un vermut? La Mercadal.

Bonus: Completi la frase, Reus és... La ciutat que estimo.

Un cop superada, s’ha treballat per oferir una programació estable i s’ha apostat per la creació. Això representa un motor important en l’economia de la nostra ciutat. Apostar per la creació cultural també és apostar per la dinamització econòmica. Tenim exemples com el Bartrina Territori Creatiu, el Reus Jazz Cava o el Circ Llunar. A més, hi ha festivals consolidats com el Trapezi o el Memorimage.

Què més destacaria d’aquest mandat en l’àmbit cultural? Una cosa que el regidor Recasens tenia entre cella i cella era la vinculació entre cultura i educació. Hem de democratitzar la cultura i generar nous públics que seran espectadors en el futur. Propostes com el Projecte Vincles o el passaport cultural en són mostres importants. S’ha demostrat que la cultura té el pes que mereix a la ciutat i continua sent un tret distintiu que ens posa al mapa del país.

“ El 2015 partíem de 0 regidors i ara esperem tenir l’alcaldia. Com que no hi haurà majories absolutes, ens haurem d’asseure a negociar”

Ha parlat de participació ciutadana i transformacions urbanes. En el Mercat del Carrilet hi ha paradistes i partits de govern com Ara Reus que no estan d’acord amb la reubicació. Quina solució proposa? S’ha escoltat suficient? Vam dur a terme un procés participatiu al barri per detectar les seves necessitats i vam tenir reunions amb les paradistes i veïns. Em quedo amb una de les frases que em va dir un veí: ‘fa 60 anys que visc en aquest barri i mai s’havia parlat d’una inversió tan important’. ERC ha posat el focus en el barri del Carrilet perquè vo -

lem invertir en el Reus sencer. Hem de millorar a la connectivitat, els seus carrers, tenir voreres amples i s’ha de rehabilitar l’espai del Mercat perquè hi puguin haver altres serveis. Les propostes contemplen pensar la zona per a les persones i habitatge per a gent jove.

D’altra banda, hi haurà un nou Mercat amb producte fresc. Creiem que el lloc ha de ser més atractiu per qui compra i que les paradistes puguin fer negoci. Plantegem que ha de ser al core del barri, a l’avinguda del Carrilet. Tanmateix, el sud serà per on creixerà la ciutat gràcies a Bellissens i la Intermodal. Arriben vens favorables pel sud de la ciutat i el barri del Carrilet.

Algunes de les paradistes diuen que no els surt rendible. L’Ajuntament estarà al costat de les paradistes per tal que trobem una entesa. La ubicació no els hi sembla malament i segur que trobarem l’encaix.

Quins pactes li agradaria prioritzar a partir del 29 de maig. D’esquerres o independentistes? Esquerra és un partit que li agrada dialogar i arribar a acords. El primer pas és aconseguir ser la força més votada. El 2015 partíem de 0 regidors i ara esperem tenir l’alcaldia. Com que no hi haurà majories absolutes, ens haurem d’asseure a negociar. És important que les persones de les candidatures puguin encapçalar regidories de govern i tinguin un bagatge professional. A més, han de tenir mirada valenta i voluntat de dur a terme projectes transformadors.

Adrià Miró Canturri

Fa 12 anys que la van perdre i ara volen consolidar el creixement que van experimentar el 2019. Els socialistes aposten per una renovació de cares a la llista amb la nova candidata Sandra Guaita com a màxim exponent del canvi. Parlem amb la cap de llista perquè ens expliqui quins àmbits vol transformar si arriba a l’alcaldia.

Planteja canvis a la llista electoral amb fitxatges estrella com Josep Baiges. Què aporten tots els noms que ha incorporat? És una llista cohesionada en molts aspectes. Tenim gent que treballa des del teixit associatiu, empresarial o universitari. Això fa que sigui una llista completa amb gent que no ha estat vinculada a la

“La

gent vol canvi i l’única opció és el PSC”

SANDRA GUAITA

Candidata del PSC a Reus

El PSC es troba davant d’una de les majors oportunitats en els últims anys de recuperar l’alcaldia de Reus

política i d’altres que han sigut regidors al govern i a l’oposició.

Han sigut capaços de recuperar persones amb experiència de govern a la ciutat, tot i que fa anys que van perdre l’alcaldia. La gran majoria de regidors de govern que hem tingut s’han posat a la nostra disposició, també en legislatures anteriors. Van ser uns grans partícips de la construcció del Reus que tenim avui i han sigut molt generosos. Per saber cap on volem anar, hem de saber d’on venim i què som com a ciutat.

Fa 12 anys que el PSC no guanya unes municipals a Reus. Què pot ser diferent el 2023 perquè tornin a quedar primers? Tenim un projecte molt il·lusionador. La gent vol canvi i l’única opció som nosaltres. La resta d’opcions o estan a govern o no tenen opcions de guanyar. A més, l’equip humà és potent i coneix la ciutat

des de molts aspectes diferents. Per tant, pensem que tot això suma.

Presenta una candidatura amb tres eixos. Les persones, la sostenibilitat i la ciència. Quines propostes planteja per implementar-los? El primordial són les persones. Les propostes van alineades amb problemàtiques de la ciutadania com el manteniment de la via pública, la neteja, la seguretat i la política econòmica i empresarial. En aquest àmbit, hem de definir com des de l’administració pública acompanyem els emprenedors, els empresaris, la indústria o el comerç. Els altres dos eixos van lligats amb el primer, ja que tots els eixos són per treballar per les persones. El fet que les empreses, la universitat o les diferents entitats es vulguin vincular en el nostre projecte ens permet teixir el triangle perfecte entre les persones; la ciència, la innovació i l’economia, i les polítiques verdes de sostenibilitat.

Què ha faltat perquè Reus surti reforçat en l’àmbit empresarial i del comerç?

Hem estat parlant amb el sector i troben falta d’acompanyament per part de l’administració pública. Amb polítiques de promoció de la ciutat, de retenció de talent i d’acompanyament als emprenedors i a les empreses que s’implementen a la ciutat. Totes aquestes són les mancances que ens han traslladat i les volem abordar amb les nostres propostes. Sabem que les solucions no seran definitives, però són importants com a punt de partida inicial per transformar la ciutat.

No creu que a vegades esperem que les administracions públiques ens treguin les castanyes del foc en àmbits privats com l’empresarial o el comerç? Des de l’activitat privada s’ha fet molta feina i tenim grans referents, però l’administració no ha acompanyat. No has d’intercedir per ser un impediment, sinó que els has d’acompanyar i permetre que passin aquestes coses. L’administració ha posat moltes traves.

Quines? Per exemple, les traves administratives quan vols obrir un negoci. La gent que vol obrir un negoci moltes vegades no coneix els tràmits i què ha de fer. Per què no fas que hi hagi alguna persona que els guiï en el procés? D’altra banda, si vols que les empreses vinguin a la ciutat, no et pots quedar assegut esperant. Has d’anar a buscar-les, acompanyat d’altres empreses. Has d’escoltar el teixit empresarial de la ciutat, que és molt fort. Molta part de la ciutadania demana que se’ls escolti.

Abans de la precampanya també parlava de la pèrdua de la capitalitat sanitària i cultural. Creu que ha sigut també per la manca d’acompanyament o per altres factors? Passa una cosa semblant al teixit comercial i empresarial. Les entitats culturals han continuat fent activitat cultural de manera positiva per la ciutat. Però l’administració ha d’acompanyar perquè tot brilli. En l’àmbit cultural és evident que això no ha estat així i en el sanitari és més evident que cap. Quan tens un hospital municipal i el regales, gran part de la culpa que perdem la capitalitat sanitària és de l’administració local.

Què proposa en matèria sanitària? Hi ha una cosa que no es pot desfer: t’has deslligat d’un hospital municipal que era patrimoni de la ciutat i que molts ciutadans havien lluitat per ell. Recuperar-ho és molt difícil, però el que pots fer és que els

professionals sanitaris que estan a la teva ciutat et facin agafar capitalitat en un altre aspecte com la ciència i la innovació. Ha de servir perquè es vegi Reus com un pou de coneixement en la part agroalimentària, de nutrició, salut i les TIC.

Pel que fa a la cultura, creu que hi ha altres municipis al territori que brillen més que Reus? Si tu no avances, el que passarà és que tiraràs enrere i els altres avançaran. Per tant, si durant uns anys no has exercit la capitalitat cultural, hi haurà algú altre que ho farà. T’has de posar a treballar amb el teixit cultural perquè Reus torni a ser referent indiscutible en aquest àmbit.

“Definir com el tramvia entra a la ciutat és molt important i Reus ha de tenir un pes rellevant en les reclamacions cap a Barcelona”

Ha sigut molt ‘pesada’ a l’hora de reclamar infraestructures com Bellissens o la Intermodal. Un cop que sembla que arribaran, com s’ha d’articular Reus? Hem sigut pesats perquè hem pensat que és important. No pot ser que el Camp de Tarragona no tingui un sistema de transport públic i sostenible adaptat a les nostres necessitats. Hi ha molta gent que ens movem d’unes ciutats a unes altres. La xarxa de tren no havia estat ben estruc-

turada, per això vam demanar un estudi que a més permetés la intermodalitat amb altres eixos.

El tren és absolutament necessari i el baixador de Bellissens és un pol de dinamització pel sud de Reus i el territori. Després, definir com el tramvia entra a la ciutat és molt important i Reus ha de tenir un pes rellevant en les reclamacions cap a Barcelona. Finalment, dins de la mateixa ciutat, hem de tenir un transport públic urbà com l’autobús que sigui útil en les freqüències i accessible. Per això, vam fer les propostes com la T-Hospital i la T-16. A més, per llei haurem d’aplicar una zona de baixes emissions. No li pots dir a la ciutadania que no pot entrar en cotxe sense donar-los-hi una solució.

Li agrada el traçat que es planteja del tram? Ens preocupa que el fet que la construcció es plantegi en dues fases (a la primera no hi és Reus i Tarragona) faci que ens quedem penjats. Així que estarem molt atents perquè no s’aturi a la fase 1. S’ha d’acabar de perfilar amb el govern de la Generalitat com ha de discórrer el traçat a la ciutat.

En la seva presentació parlava d’urbanisme tàctic. Quines són les actuacions principals que plantegen? Aquest urbanisme tàctic aniria a determinades zones de ciutat, on per exemple no tens voreres amb una amplada prou gran perquè sigui accessible. Es faria una primera actuació ràpida i després es farien actuacions més a llarg termini. A més, la pacificació ha d’anar acompanyada d’arbres perquè tenim una

el test de LA CIUTAT

1. El teu racó preferit de Reus. La boca de la Mina.

2. Llibre que més ha gaudit. Qualsevol de novel·la negra.

3. Sèrie o pel·lícula preferida? Friends, indiscutiblement.

4. Quina cançó no es pot treure del cap? Moltes d’El último de la fila en èpoques pretèrites i ara qualsevol cosa d’indie espanyol.

5. Quin és el plat que li surt millor a la cuina? La truita de patata em queda molt bé.

6. Què volia ser de petita? Ballarina.

7. Quina va ser la seva primera feina? Donava classes de gimnàstica rítmica a nenes més petites.

8. Un referent polític. Clara Campoamor m’agrada molt per la seva lluita.

9. Què és el que li agrada més de les festes majors de Reus? Soc molt ‘friki’ del seguici festiu, però la tronada em posa la pell de gallina.

10. Quin és el millor lloc de la ciutat per fer un vermut? Qualsevol terrassa de la ciutat. Reus i vermut és èxit segur.

Bonus: Completi la frase, Reus és... Una gran ciutat, però pot ser encara millor.

ciutat molt grisa. Per tant, cada ciutadà de Reus hauria de tenir una zona verda a cinc minuts caminant. És un canvi també en àmbits com la salut física i psicològica.

S’emmiralla en algun altre municipi? Els socialistes a València defensen aquest model, però a Barcelona no acaben d’estar d’acord amb algunes mesures d’aquest estil. El problema de qualsevol modificació urbanística és que no la pots fer d’esquena a la ciutadania. La gent és molt conscient que s’han de pacificar les ciutats. Has de fer una feina conjunta amb la ciutadania i fer-la partícip. D’aquesta manera, la gent s’ho sent seu.

En determinades zones de la ciutat hem tingut problemes urbanístics per culpa de la falta de diàleg.

Quins mecanismes planteja perquè hi hagi aquesta interlocució? Tens eines com les entitats veïnals i culturals. Una cosa que has de fer és trepitjar carrer. No podem presentar un projecte plantejat en un despatx i pensar que això és el que la ciutadania vol. Tenim suficient massa crítica perquè puguem fer que la ciutadania participi.

El govern presumeix de la participació ciutadana en aquest mandat. Els pressupostos participatius no ho són perquè tinguin el nom. Hi ha propostes que tenen 100 vots. Has de buscar activament la participació perquè és un projecte ciutadà. Si tens uns pressupostos participatius on la majoria no participa, no són útils.

La portaveu dels paradistes del Mercat del Carrilet va ser a l’escenari en el seu acte de presentació. Quina solució planteja pel mercat? És un exemple més de no escoltar. El Mercat del Carrilet està ubicat en un espai que dona una resposta molt àmplia al sud de la ciutat i hi ha persones vinculades al barri. Quan passem per quatre propostes diferents, estàs

“Reus és una ciutat molt grisa. Per tant, cada ciutadà de Reus hauria de tenir una zona verda a cinc minuts caminant”

jugant amb la vida de les persones que hi treballen. Vam fer propostes perquè no es tanqués. No perquè ho penséssim només nosaltres, sinó que vam anar allà i vam escoltar els implicats. A més, les paradistes van recollir moltíssimes firmes i ningú les ha escoltat. No hem canviat ni una coma des del moment inicial, és un projecte que el barri i les paradistes volen. Tanmateix, hi ha un estudi que diu que és factible transformar-lo.

Amb quins partits té millor encaix el PSC? Hem dit des del primer moment que volem ser el partit que guanya les eleccions. I també hem dit que volem pactar amb aquells partits que tenen un projecte semblant al nostre. Ens podem asseure amb tots aquells que recullin en part les nostres propostes. Tot i això, hem de guanyar perquè el lideratge fa molt. La ciutadania ens posarà els números sobre la taula i haurem de ser capaços d’escoltar-los per tal d’assolir el consens que ens reclamen.

Lluís Domènech i Montaner

L’arquitecte que va transformar

Reus

Meravelloses cases burgeses, espais industrials, botigues, innovadors hospitals i fins i tot capelles.

Tota la ciutat es va transformar des de la seva visió i mestratge, obrint-la al nou corrent modernista i donant-li la forma i l'esplendor que ara coneixem.

A Reus, Domènech i Montaner va trobar la ciutat perfecta on construir els seus somnis.

ARA REUS PROPOSA LA INSTAL·LACIÓ DE LAVABOS PÚBLICS EN DIVERSOS PUNTS DE LA CIUTAT

Els lavabos públics seran accessibles per a persones amb mobilitat reduïda i comptaran amb barres fixes de recolzament

Ara Reus inclourà en el seu programa electoral la instal·lació de lavabos públics en diversos punts de la ciutat. Concretament, s’installaran en dotze punts, repartits a la vegada en la totalitat dels districtes del municipi.

La seva instal·lació partirà d’un estudi previ, que tindrà en compte el volum de persones que transiten per les zones de la ciutat i els espais que concentren més vida al carrer. Aquest estudi, doncs, permetrà definir de forma exacta allà on són més necessaris els lavabos públics.

Els lavabos, que tindran un preu reduït d’accés per fer front al seu manteniment, estaran

NOEMÍ LLAURADÓ VOL ATRAURE INVERSIONS EMPRESARIALS A REUS

La candidata republicana presenta un paquet de mesures per incentivar la presència industrial al municipi

Noemí Llauradó, cap de llista d’Esquerra Republicana a Reus, ha presentat un paquet de mesures per millorar la competitivitat del sector industrial a Reus. Els objectius d’aquesta proposta és reactivar el sector industrial, retenir el que ja està establert i atreure noves empreses. En aquest sentit, la proposta més destacada ha estat l’anunci per destinar 2,4 milions d’euros al llarg del proper mandat a compra de sòl industrial.

Aquesta proposta se suma a les modificacions en el planejament urbanístic per disposar de més sòl industrial a la ciutat. En aquest sentit, aquesta modificació també facilitaria dur a terme permutes per traslladar l’activitat industrial a les zones amb més serveis destinats a aquesta finalitat.

Llauradó ha recordat que durant aquest mandat s’ha treballat un estudi dels Polígons d’Activitat Econòmica (PAE) per detectar les necessitats existents als polígons i dinamitzar-los i millorar-los. L’alcaldable republicana ha anunciat que destinarà 150.000 euros a l’any, és a dir 600.000 euros del proper mandat, per avançar en aquestes accions que aniran vinculades al Pla Director de Polígons

construïts amb una estructura d’acer i disposaran d’un mecanisme d’auto-neteja i solució desinfectant que s’activa cada cop que un veí surt del cubicle. Comptaran amb llum artificial i un botó d’emergències, a més de tots els elements habituals com un dispensador de sabó, paper higiènic, asseca-mans, paperera o mirall, entre d’altres.

Així mateix, els lavabos públics seran accessibles per a persones amb mobilitat reduïda i comptaran amb barres fixes de suport. El seu interior està totalment adaptat per facilitar l’accés i moviment d’una cadira de rodes. També disposaran d’una zona de canviador per a nadons.

SANDRA GUAITA INCENTIVARÀ EL COMERÇ DE REUS AMB REDESA COM

L'objectiu és impulsar l'obertura de nous comerços al centre i els barris de la ciutat

La candidata socialista a l’alcaldia de Reus, Sandra Guaita, ha anunciat la creació de REDESSA COM, una iniciativa per impulsar el comerç local i “recuperar la capitalitat comercial en el seu màxim esplendor” L’objectiu d’aquesta iniciativa és que Reus torni a ser un referent per a la seva ciutadania, però també per als municipis de l’entorn, per “tornar a captar visitants que vinguin a comprar als nostres comerços i potenciar encara més el comerç local i de proximitat”

La iniciativa REDESSA COM és basa en cinc blocs que ha detallat el número 2 del PSC, Josep Baiges. El primer consisteix en una persona que sigui un referent comercial per realitzar tasques d’acompanyament i seguiment comercial durant els dos primers anys. També s’aplicaran bonificacions perquè totes aquelles empreses o persones que vulguin obrir un local a la ciutat puguin fer-ho a uns preus més asequibles.  També s’ha anunciat bonificacions graduals en l’IBI, la taxa de recollida de la brossa, l’ICIO i l’adequació i accessibilitat dels locals.

“Hem de tenir un Mercat del Carrilet nou i modern on es troba actualment”

DANIEL RUBIO

Alcaldable d'Ara Reus

Ara Reus arriba als comicis municipals amb perspectives de creixement. El partit municipalista aspira a ocupar el lloc que pot deixar la trencadissa de l'espai convergent a la capital del Baix Camp i ser la sorpresa del 28M

Adrià Miró Canturri

A més, el partit reusenc també compta amb la carta de la gestió, ja que han format part de les coalicions de govern en els últims mandats. Parlem amb el seu candidat, Daniel Rubio, que repeteix com a cap de llista i ens explica quin horitzó marca per la ciutat.

Aquest any incorporen el paraigua d’Ara Pacte Local a la candidatura. Què aporta aquesta confluència? A nivell de ciutat, és sinònim de creixement, de con-

solidació i de solvència. Un projecte que neix el 2011 a Reus i que de mica en mica s’ha guanyat un espai. A Catalunya, ha estat capaç de teixir una manera de fer política municipalista i assolint més de 200 candidatures. Hi ha un espai polític que està orfe de partit i lideratges.

Amb la marxa de Pellicer, aquest espai orfe pot trobar en Ara Reus una casa? Sí. A més, el Dani Rubio té el seu propi projecte i la seva manera de fer política. No vull ser hereu de ningú, sinó que vull dedicar-me a la meva ciutat amb la nostra

pròpia candidatura. En aquests 12 anys hem estat capaços de créixer, de consolidar-nos i de donar resposta a un gruix de la ciutadania que no fa gaires anys estava a l’hegemonia política nacional. El 28 de maig és l’inici d’un llarg camí, estem segurs que ens convertirem en una de les cinc forces municipalistes de Catalunya.

És el moment de trencar la barrera dels 2 regidors? Sempre hi ha oportunitats. Si ho comptem en termes absoluts, sempre hem estat en 2 regidors. Però si ho compten en percentatge i nombre de

vots, hem incrementat els resultats. Tot i que l’agenda política venia marcada per un discurs nacional, sempre hem centrat el nostre discurs en la política del dia a dia. El 2019 hi havia el record de vot de les nacionals molt recent i coincidia amb unes europees, la situació era molt diferent d’ara. Actualment, les prioritats són unes altres. A més, nosaltres som un partit purament de gestió i estic convençut que Ara Reus farà un salt en nombre de vots i regidors.

Quin balanç fan de la tasca del govern? És un mandat marcat per la crisi de la Covid, per una postcrisi política i una crisi d’inflació. Arrancàvem el mandat amb una reconducció econòmica, on Ara Reus en els mandats anteriors juga un paper fonamental en l’eliminació d’Innova i la reconversió del sistema empresarial de les societats anònimes municipals de l’Ajuntament. Per tant, passem d’un Ajuntament que tenia més de 405 milions d’endeutament als 128 actuals. Gràcies a això, hem pogut donar resposta a la crisi sanitària amb un pla d’impuls de reactivació econòmica. En el moment de crisi és quan hem invertit més.

I pel que fa a les regidories d’Ara Reus en concret? En seguretat, hem de destacar l’increment dels agents de la Guàrdia Urbana i l’acord que hem arribat amb els representants sindicals per arribar als 182 agents abans del 2026, un compromís electoral. Per tant, comencem la campanya amb fets i no paraules. A més, hem incorporat la tecnificació i les noves tecnologies en la seguretat com les càmeres o nous sistemes de mobilitat.

Pel que fa a recursos humans, tanquem el mandat amb una segona aprovació d’un conveni laboral amb la unanimitat de tots els representants sindicals. Hem aprovat la relació de llocs de treball, el pla de modernització, el pla de teletreball... L’Ajuntament de Reus és molt més competitiu avui. I, finalment, en medi ambient l’avenç és significatiu. Quan vaig arribar el 2016, la recollida selectiva estava en un 26% i avui ens situem en un 40%. Si parlem de transició energètica, hem de destacar Reus Energia, el desplegament de plaques solars, la creació de la comunitat energètica al polígon Agro-Reus (la més important de Catalunya) o el benestar animal.

Quins són els eixos del programa d’Ara Reus? Comptem amb més de 1.000 accions electorals. Si parlem d’administració, sempre parlem de ‘la ciutat fàcil’. És a

“ Comptem amb més de 1.000 accions electorals. Si parlem d’administració, sempre parlem de ‘la ciutat fàcil’”

dir, una ciutat en què qualsevol gestió sigui el més àgil possible, que l’atenció telemàtica no sigui incompatible amb la presencial i que sigui captadora de talent i ajudi l’emprenedor. A més, parlem d’una ciutat d’un sol nivell, sense barreres arquitectòniques. Reus té grans reptes en l’àmbit urbanístic. Hem de trencar la barrera de la via del tren amb el projecte que anomenem ‘Reus Central Park’. Disposaria de passos tant elevats com soterrats amb trànsit rodat, carrils per a vianants i per a bicicletes. El mateix hauria de succeir a la zona sud, per connectar els barris amb l’àrea de la universitat gràcies a un pas elevat a la rotonda del Mcdonalds que saltarà la via del tren.

En els pròxims quatre anys, tenim el repte que Reus Energia sigui una divisió com ho és Aigües de Reus i la gent pugui contractar-hi la llum. En l’àmbit empresarial,

també necessitem modificacions urbanístiques al polígon H6 i H12 perquè les empreses logístiques, de noves tecnologies i fonts renovables puguin instal·lar-s’hi i crear llocs de treball. No hi ha millor economia social que una economia productiva.

Quina diagnosi fa de l’estat del comerç a la ciutat? Reus és una ciutat eminentment comercial i en l’actualitat té un repte. La manera de comprar ha canviat i hem de tractar diverses qüestions. Per una banda, s’ha d’abordar el preu del lloguer de les botigues. A través de revisions de polítiques fiscals hem d’ajudar que s’obrin nous locals al centre. A més, el 2019 ja parlàvem amb 7 anys vista que hi havia una concessió al pàrquing de la Plaça Prim que caducava. Sempre hem defensat que aquest espai podia ser un punt de servei logístic pel sector comercial de la ciutat. Permet a través d’un marketplace local que la gent de Reus i de la resta del territori pugui comprar. A partir d’aquí, hi pot haver la distribució de mercaderies amb del Lastmile o exportant-les a altres indrets.

D’altra banda, tenim un centre comercial que va perjudicar el comerç tradicional, però el tenim aquí. El repte és fer funcionar el comerç de tota la vida amb la digitalització i alhora que la Fira tingui el seu impuls per competir amb les Gavarres i Tarragona.

S’ha desmarcat dels seus companys de govern amb el tema del Mercat del Carrilet. Què s’ha de fer? La situació que estan patint els paradistes sabíem que arribaria quan es va fundar fa més de 30 anys. Ni els governs anteriors ni aquest han estat capaços d’avançar-se en el temps. La nostra posició sempre ha sigut tenir un informe que doni la màxima seguretat que el nou emplaçament és molt millor que l’actual. Se’m fa difícil pensar que camions de dos o tres eixos tenen una millor circulació per carrer Balmes que per l’avinguda de Salou o Jaume I. En segon lloc, el fet que moguem aquest mercat deixa orfe d’economia una zona de l’avinguda Jaume I. I, el tercer punt, són els paradistes que estan a les portes de la jubilació i es poden veure abocats a una inversió molt gran.

Va votar a favor de la compra de l’espai. Hi vaig votar a favor assegurant-me que en aquell espai tant hi podia anar un mercat com també hi pot anar un bloc d’habitatges o d’oficines. Estic a favor que l’Ajuntament incorpori patrimoni perquè vol dir que té fortalesa, però el nostre posicionament és que el Mercat del Carrilet ha de tenir una transformació. Hem de tenir un mercat nou i modern on es troba actualment i el seu entorn ha de patir també una transformació urbanística.

el test de LA CIUTAT

1. El teu racó preferit de Reus? La Boca de la Mina.

2. Llibre que més ha gaudit. El reencuentro

3. Sèrie o pel·lícula preferida? No soc de moltes sèries. Si t’he de dir una pellícula, em quedaré amb la meva infància i et diré El Rey León.

4. Quina cançó no es pot treure del cap? Wish you were here, de Pink Floyd.

5. Quin és el plat que li surt millor a la cuina? Tot el que faig a la brasa, en soc un especialista.

6. Què volia ser de petit? Hi havia una època que volia ser enginyer i arquitecte, però amb 16 anys vaig veure clar que la meva vocació era la comunicació.

7. Quina va ser la seva primera feina? En una empresa important d’ascensors de Reus.

8. Un referent polític. Adolfo Suárez.

9. Què és el que li agrada més de les festes majors de Reus? La tronada

9. Quin és el millor lloc de la ciutat per fer un vermut? La plaça Mercadal.

Bonus: Completi la frase, Reus és... La meva ciutat.

Amb l’urbanisme també es lliga la mobilitat. Quin horitzó planteja Ara Reus de cara a reordenar la mobilitat al municipi? L’horitzó d’Ara Reus en la mobilitat comença pels vianants. Avui dia, el 20% de les voreres estan per sota del metre 60, que és el que marca la normativa. Hem de veure quina és la planificació urbanística que permet que el vianant, les persones amb mobilitat reduïda o els cotxets tinguin una mobilitat segura. A partir d’aquí, també tenim la interconnexió amb infraestructures (aeroport, Belissens, intermodal, etc.), la trencadissa de les barreres arquitectòniques i la projecció de la Zona

de Baixes Emissions.

En aquest sentit, les ZBE han d’anar acompanyades d’unes ordenances que busquin la millora de l’impacte acústic i de les emissions, sabent que Reus no té un excés de contaminació. Són reptes de futur que hem de fer de manera ordenada. A més, hem de projectar uns carrils bici que no generin una molèstia amb la resta de vehicles.

No hi ha convivència? No. Falta molta educació viària. Des de la Guàrdia Urbana s’està fent una molt bona tasca i Reus és la ciutat que més sancions ha ficat a gent que va en patinet de manera incívica. Hem d’insistir en la pedagogia i la DGT ha de començar a establir les obligatorietats dels patinets. Hi ha elements de la mobilitat que van al seu aire i s’ha de ficar ordre.

Quines mancances té la cultura de Reus? Hi ha algunes entitats que han quedat tocades arran de la covid. Hem de mirar com salvem part del sector de la cultura reusenca que ha patit els efectes de la crisi. Quan parlem de cultura, ho fem d’una cultura àmplia. Sempre hem defensat la dignificació de l’espai on tenim els elements festius, que a part de museístic també pot ser un espai multidisciplinari. Tanmateix, l’àmbit privat ha de tenir el suport que es mereix perquè per Reus passin els números 1 en dansa, art, literatura i teatre.

Falta suport? Reus és una ciutat molt potent a nivell cultural, però hi ha un sector que no té molta entrada. Tot el que es produeix ve del vessant públic i d’alguna col·laboració amb entitats locals. Amb l’entrada d’empreses que es dediquen a grans produccions podem aportar en tots els àmbits culturals. Cambrils té un festival de música a l’estiu i Tarragona té la plaça de braus. Reus no disposa d’un espai així i hem de pensar quin espai pot oferir perquè arribin artistes de primer nivell.

Aplicarà línies vermelles a l’hora de pactar? No hem manifestat mai una incompatibilitat per pactar. El que sempre hem posat sobre la taula és el nostre programa electoral i el respecte als nostres projectes. Treballem perquè el nostre creixement sigui el màxim possible i sortim a guanyar. A partir d’aquí, tenim un seguit de punts que posarem sobre la taula. Si no hi ha entesa, serà per una qüestió programàtica. Hem de permetre que la ciutat tingui governabilitat.

XALET APARELLAT SEMINOU

5 hab. 3 banys, sala menjador, cuina equipada, estudi/gimnàs, garatge, terrasses, jardí i piscina. Vistes, excel·lent estat.

XALET INDIVIDUAL

Xalet de 280 m2, en excel·lent estat i 700 m2 de parcel·la, 4 habitacions, 2 cuines, sala menjador amb llar de foc, 3 banys, garatge, magatzem, traster i golfes, 2 terrasses, piscina, zona tranquil·la

CASA

6 hab. 3 banys, sala menjador, cuina amb llar de foc, pati, totalment reformada.

UNIFAMILIAR

Xalet 280 m2 + 700 m2 de parcel·la, 4 hab. 3 banys, 2 cuines, sala menjador, llar de foc, barbacoa, terrassa, piscina. Excel.lent estat. Zona tranquil·la.

APARTAMENT AMB PÀRQUING

Seminou, 2 hab, 1 bany, sala menjador, totalment moblat i equipat, a.c. terrassa amb vista al mar, parquing, jardí i piscina comunitària, a 100 mts de la platja.

HABITATGE

4 habitacions, 1 bany, menjador, cuina equipada, rentador, moblat, ascensor, ideal inversió.

SANDRA GUAITA PROPOSA UNA XARXA D’ATRACCIÓ

I RETENCIÓ DE TALENT A REUS

Anirà vinculat a la Universitat, la Formació Professional, les escoles d’adults, les empreses i l’administració pública

“Reus ha de ser un pol d’atracció d’empreses, però també de generació i retenció de talent. Per això hem d’impulsar una xarxa vinculant la Universitat, la Formació Professional, les escoles d’adults, les empreses i l’administració pública”, ha anunciat la candidata del PSC a l’alcaldia de Reus, Sandra Guaita

L’objectiu d’aquesta xarxa d’atracció i retenció de talent és que les empreses instal·lades al territori trobin a casa el talent, a la vegada que els i les joves que cerquen feina ben qualificada la puguin trobar també a Reus.

D’aquesta manera, el PSC vol retenir i captar nou talent, però també afavorir la reinserció laboral per adaptar-se a les noves empreses que aposten per les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, però també en l’àmbit agroalimentari.

Amb aquesta xarxa de retenció i atracció de talent el PSC cercarà posicionar Reus com una de les ciutats referents en matèria d’innovació, agroalimentació, tecnologia i ciència i, sobretot, augmentar l’ocupació a Reus.

NOEMÍ LLAURADÓ PROPOSA ‘REUS: ZERO ZONES FOSQUES’

La candidata republicana ha presentat aquesta proposta després de reunir-se amb els representants d’una trentena d’associacions de veïns de Reus

Noemí Llauradó, ha manifestat: “el proper mandat hem de poder avançar d’una manera clara i decisiva en matèria de seguretat“. La seguretat entesa com la garantia de la integritat i el respecte a les persones, a la seva llibertat, a la propietat, a la diferència social, al pensament i que siguin respectats els drets en l’ús de l’espai públic.

Llauradó ha plantejat la necessitat de millora de la il·luminació en diferents punts de la ciutat per evitar els actes d’incivisme i optimitzar la sensació de seguretat de les persones.

‘Amb la iniciativa «Reus: zero zones fos-

ques» volem assolir precisament això, que Reus sigui una ciutat més ben il·luminada, ja que més enllà de ser una de les principals reclamacions veïnals, és una iniciativa que millorarà la seguretat de les veïnes i veïns de Reus per disposar d’un entorn més visible’, ha explicat Llauradó.

En aquest sentit, la candidata republicana ha indicat: ‘el proper mandat s’impulsarà aquest pla de millora lumínica de Reus amb l’objectiu que tothom pugui caminar tranquil·lament pel carrer, veure i ser vist. Hem de poder caminar i passejar amb total llibertat i seguretat per la via pública. És una acció important que permetrà incrementar la percepció de seguretat a tota la ciutat’.

L’AJUNTAMENT DE REUS I L’ARQUEBISBAT SIGNEN UN ACORD PEL BRAVIUM TEATRE

El principi d'acord entre ambdues institucions es ratificaria en el Ple de l'Ajuntament el proper 21 d'abril

Després d’un període de negociacions, l’Ajuntament de Reus i l’Arquebisbat de Tarragona van signar el passat 31 de març el protocol de principi d’acord per l’actuació de l’edifici del carrer de la Presó, núm. 13, seu de Bravium Artístic i Cultural. Això permetria que es materialitzés un nou teatre renovat per la ciutat de Reus, sempre i quan el Ple de l’Ajuntament el ratifiqui el proper 21 d’abril i, properament, també la Santa Seu.

Des de la Junta Directiva de l’entitat confien que “el Bravium tornarà a casa  i podrà donar cabuda en aquest espai a tot l’àmbit cultural, tan divers i ric, en benefici d’una ciutadania oberta a tot el ventall de disciplines artístiques, tan prolífiques a la ciutat, i pensat per a tot el públic”. L’entitat repassa els dies de trasllat, la posterior reubicació al carrer Sant Llorenç -on actualment tenen la

seva seu social i magatzem-, l’adaptació a un nou espai i l’acollida de la nova programació per part de l’Orfeó Reusenc.

LA TRADICIÓ AL SERVEI DEL PALADAR

Mil&UnVerd sorgeix de la fusió entre tradició i modernitat. Des de les seves finques familiars produeixen l’oli que embriaga els paladars més exigents pel seu sabor intens, diferent i exclusiu

Redacció

La finca Els Carlets, situada a La Sénia, és l'epicentre de la producció limitada dels seus olis d'oliva de qualitat. Arbor Senium, Arbor Sacris Luxury i Casolí. Tres tipus d’olis que han aconseguit múltiples premis internacional des del 2019. La finca, a més, es pot visitar per descobrir el meravellós entorn que formen els olivers mil·lenaris i centenaris, al mateix temps que degustes la seva varietat d’olis.

ARBOR SACRIS LUXURY

Exquisit, amb història, intens i provocador. L'oli Arbor Sacris Luxury et convida a degustar un oli d'oliva verge extra (AOVE) únic en la seva classe, els fruits de la qual s'extreuen de les 35 oliveres amb més de 1000 anys d'història que emboliquen la Finca Els Carlets a La Sénia. Arbor Sacris Luxury està reconegut per la Marca de Garantia Farga Mil·lenària, regulada per la mancomunitat del Sénia, qui garanteix la procedència de l'oli d'oliveres mil·lenàries de més de 3,5 metres de tronc a una altura de 1,3 metres del sòl.

Amb una producció limitada a 1000 unitats a l'any, tens la possibilitat de comprar un oli d'oliva verge extra Premium de varietat Farga procedent d'oliveres declarades SIPAM per la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació).

ARBOR SENIUM

D'un territori on s'acarona a l'olivera, neix Arbor Senium un oli d'oliva verge extra de qualitat gurmet extret d'oliveres amb més de 100 anys de vida de les varietats Farga i Morrut. Un sabor singular i la il·lusió per crear un oli AOVE que trenqui motlles per la seva qualitat donen com a resultat aquest producte que captivarà als que busquen olis que deixin empremta en el seu paladar.

A més, la tradició en el cultiu i producció de l'oli d'oliva gurmet Arbor Senium es combina amb l'aposta innovadora en la seva presentació: embalatge ecofrien -

dly i reutilitzable, en la fabricació del qual han col·laborat persones amb discapacitat i en riscos d'exclusió social.

CASOLÍ

Originari de la regió del Baix Penedès, CASOLÍ és un oli de AOVE de la varietat Arbosana que seduirà els teus sentits. Una oliva de lleu vigor i excel·lent rendiment, que es mostra com una de les millors varietats per a la plantació súper intensiva. De categoria superior i recomanat per a consum diari, extreuen el Casolí directament d'olives Arbosana mitjançant procediment mecànic, la qual cosa els permet aconseguir un sabor únic i inigualable, senzillament irresistible. Té una deliciosa aroma afruitada verd intens que es manté en el paladar, amb lleugeres con-

notacions de fulles i hortalisses. Un oli complex en boca, amb un excel·lent equilibri entre dolçor, picor i amargor. A més d'un plaer per als sentits de qui el test, és altament beneficiós per a la salut, amb més d'un 70% d'àcid oleic i un alt contingut de polifenols i altres propietats.

REUS

SANDRA GUAITA PRESENTA EL SEU EQUIP DE GOVERN PER REUS

Sandra Guaita: “Les 27 persones que formen l’equip tenen un mateix objectiu: transformar la ciutat i millorar el dia a dia de les persones”

La candidata a l’alcaldia per Reus, Sandra Guaita, ha presentat les 27 persones que “formaran part de l’equip de govern del PSC per Reus”

L’alcaldable socialista els ha presentat un per un davant d’uns 300 assistents que s’han acostat a La Palma per conèixer qui són aquestes 27 persones. “Les 27 persones que formen l’equip tenen un mateix objectiu: transformar la ciutat i millorar el dia a dia de les persones”, ha assegurat Sandra Guaita, qui ha afegit que “totes elles ja fa anys que treballen per Reus i la ciutadania des de diversos àmbits, però ara ho faran sota el projecte del PSC perquè entenen que és un projecte de ciutat ambiciós i que vol tornar a fer de Reus un referent”

REUS ADJUDICA LA MODERNITZACIÓ DE LES INFRAESTRUCTURES DEL TEATRE BARTRINA

L’objectiu del projecte és millorar l’equipament tècnic i la maquinària escènica del teatre perquè doni una resposta

L’Ajuntament de Reus ha adjudicat els contractes previstos en la licitació del projecte de modernització i gestió sostenible de les infraestructures d’arts escèniques i musicals del Teatre Bartrina. L’objectiu del projecte és millorar l’equipament tècnic i la maquinària escènica del teatre perquè doni una resposta de qualitat als requeriments de les activitats escèniques que acull, tot responent a criteris d’eficiència i sostenibilitat.

Així, s’hi inclou la modernització dels equips d’il·luminació fent la migració a LED de baix consum  i la renovació de les consoles de control per permetre el control de perifèrics de diferents tecnologies; la incorporació d’un nou sistema de vídeo digital; i la substitució del sistema d’àudio analògic a digital, amb implementació d’un sistema de sou immersiu.

El projecte de modernització i gestió sostenible de les infraestructures d’arts escèniques i musicals del Teatre Bartrina compta amb un ajut de 83.004 € a càrrec de l’instrument financer dels Next Generation EU en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, d’acord amb la convocatòria de l’Oficina de Suport a la Indústria Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Compta també amb un ajut de 50.000 € de la Diputació de Tarragona.

EL GOVERN DE REUS RET COMPTES: “REUS 2019-2023”

El Govern presenta la memòria de mandat amb un grau d’execució del 86% del Pla d’Acció Municipal 2019-2023

El Govern de Reus en ple ha presentat dijous, 30 de març la publicació de la memòria de mandat “Reus 2019-2023”, el document que recull l’acció de govern, fruit de l’execució del Pla d’Acció Municipal i dels projectes que al llarg del mandat han donat resposta a noves necessitats i oportunitats. L’Ajuntament ha editat 45.000 exemplars de la memòria — més d’edició digital que es pot descarregar des del web municipal reus.cat—, que s’ha començat a repartir a tots els domicilis de la ciutat com a exercici de retiment de comptes a la ciutadania de l’acció de govern.

Seguint l’estructura del PAM, “Reus 20192023” es divideix en quatre eixos estratègics

que permeten visualitzar els compliments dels objectius compromesos:

•Una ciutat pensada per a les persones.

•Una ciutat sostenible, segura i saludable.

•Una ciutat pionera i amb capacitat d’atracció.

•Una ciutat preparada i que mira cap al futur.

TRET

DE SORTIDA A LA REGENERACIÓ DEL BARRI DEL CARME DANIEL RUBIO, CANDIDAT D’ARA REUS A L’ALCALDIA: “SOM L’OPCIÓ MÉS SEGURA”

El president de la Generalitat i l'alcalde i la vicealcaldessa de Reus han presentat el conveni que permetrà esponjar, connectar i dotar de serveis el cèntric barri del Carme

Pellicer; el president de la Generalitat,  Pere Aragonès, i la vicealcaldessa,  Noemí Llauradó, hi han presentat el projecte de transformació urbana del barri. La presentació també ha comptat amb la presència de  Juli Fernàndez, conseller de Territori; i  Manel Balcells, conseller de Salut; i membres del

Govern de Reus i representants dels veïns del barri i de la ciutat.

L’aprovació del conveni de col·laboració ha de donar resposta a la històrica reivindicació veïnal del barri del Carme, amb l’impuls de la regeneració urbana i la dotació amb nou habitatge protegit, aparcament públic i la construcció d’un Centre d’Atenció Primària al barri.

D’acord amb el conveni, l’Ajuntament redactarà, promourà i tramitarà una modificació puntual de Pla General Municipal d’Ordenació per fer viable el desenvolupament de la gestió urbanística dels quatre programes d’actuació urbanística vigent de manera conjunta. Es definirà un sol polígon d’actuació, amb el qual s’assoliran els objectius de regeneració urbana; i, alhora, s’obtindrà l’espai necessari per a la implantació del CAP i la construcció de l’aparcament municipal i dels habitatges de protecció oficial de lloguer assequible.

SANDRA GUAITA GUANYARIA LES ELECCIONS SEGONS ELS

LECTORS DE LA CIUTAT

Noemí Llauradó es queda a dos punts de la socialista i Teresa Pallarès tanca el podi

El digital LA CIUTAT ha elaborat una enquesta oberta a tots els lectors perquè poguessin escollir quina és la seva candidata preferida a l’alcaldia de Reus. Es preveu que les tres grans favorites pel 28M siguin Teresa Pallarès, la republicana  Noemí Llauradó i la socialista  Sandra Guaita. En aquest cas, l’enquesta no ha donat lloc a la sorpresa, donat que totes tres s’han posicionat al podi.

Darrere de les tres candidates preferides, el més votat va ser Daniel Rubio. Al llarg de la setmana, les posicions s’han anat intercanviant i finalment Guaita s’ha imposat per la mínima a les seves contrincants. De fet, la pugna final ha sigut entre Guaita i Llauradó, que pràcticament han assolit un empat tècnic.

Tot i el resultat ajustat, qui va reunir prou força a l’hora de

mobilitzar els seus afins va ser Sandra Guaita. La socialista va rebre el 26,13% dels suports i es va distanciar de Llauradó en dos punts. Guaita planteja una candidatura renovada al PSC, que vol tornar a ocupar l’alcaldia després de 12 anys a l’oposició. Un dels seus fitxatges més sonats ha sigut el comunicador Josep Baiges com a número 2.

L'alcaldable d'Ara Reus també ha parlat de la creació del 'Reus Central Park', un gran pulmó verd que volen projectar a la ciutat

El candidat d’Ara Reus a l’alcaldia de l’Ajuntament, Daniel Rubio Angosto, ha omplert de gom a gom la Sala Santa Llúcia en el que ha estat l’acte de presentació de la seva candidatura per a les pròximes eleccions municipals.

Daniel Rubio ha afirmat “som un partit municipalista, estem al servei de les persones i les posem al centre de les polítiques” i ha afegit que durant els darrers anys “hem registrat més de 2.000 incidències a les quals s’han donat resposta i solució”.  Des de la candidatura d’Ara Reus tenen clar que el municipalisme real són els recursos, els quals, “ han d’estar sempre al servei de la població des del consistori”

D’aquesta forma, Daniel Rubio ha demanat un vot “que serà diferent de la resta, perquè Ara Reus està per sobre de tots els drets de cadires que tenen els altres partits”. “Us puc dir molt clar que a partir del 29 de maig totes les formacions polítiques s’oblidaran del municipalisme”, ha afirmat.

Amb aquesta xarxa de retenció i atracció de talent el PSC cercarà posicionar Reus com una de les ciutats referents en matèria d’innovació, agroalimentació, tecnologia i ciència i, sobretot, augmentar l’ocupació a Reus.

Carles

ACTUALITAT UÍMICA Q

ELIX Polymers concedeix el “Premi al millor proveïdor de l'any 2022” a Covestro Utilities Services

Els valors com el compromís, la innovació, la integritat i el creixement sostenible són criteris clau en aquesta selecció

ELIX Polymers ha rebut en els seus instal·lacions a múltiples representants de Covestro per a lliurar-los el premi al millor proveïdor de l'any 2022. “Enguany Covestro Utilities Services ha estat el nostre proveïdor guardonat destacant la seva col·laboració, transparència i proactivitat durant tot l'any. Covestro ha demostrat ser més que un proveïdor per a ELIX Polymers, sent un veritable col·laborador que comparteix els nostres reptes, aportant sempre solucions constructives que garanteixen el servei als clients de ELIX”, comenta Narcis Vidal durant l'acte.

Els rigorosos criteris que ELIX considera a l'hora de seleccionar el millor proveïdor de l'any són molt exigents ja que la companyia té uns paràmetres d'excel·lència, tant en els productes com servei, molt alts. Així mateix, els valors com el compromís, la innovació, la integritat i el creixement sostenible són criteris clau en aquesta selecció. ELIX Polymers porta durant 7 anys reconeixent amb aquest premi a aquells proveïdors que a més d'aportar valor als seus processos operatius, clarament demostren el seu suport en la consolidació de la seva estratègia corporativa.

El

El Panel

Públic Assessor de Repsol a Tarragona celebra el 10è aniversari

Els seus objectius són acostar el complex industrial a la ciutadania, establir una comunicació oberta i convertir-se en un canal de diàleg permanent entre la societat i Repsol

Fa deu anys, Repsol va fer un pas més en la seva política de transparència informativa amb la creació del Panel Públic Assessor (PPA), que té l’objectiu d’establir una via de comunicació permanent entre la societat de Tarragona i el complex industrial. Aquest òrgan consultiu està format per representants de diferents sectors socials del territori, als quals s’informa sobre les activitats de Repsol i que, alhora, poden traslladar les seves inquietuds i dubtes sobre la indústria química. Així doncs, el Panel estableix un canal de diàleg obert entre la societat i Repsol i és una eina de comunicació i escolta activa que permet apropar el complex industrial al seu entorn.

El PPA té els seus antecedents en les taules veïnals que Repsol manté regularment amb els veïns de l’entorn i les reunions amb el sector turístic, els pescadors i els grups ecologistes, entre altres. Actualment, el Panel està format per una vintena de persones de l’àrea d’influència del complex industrial de Repsol (Tarragona, la Pobla de Mafumet, el Morell, Vila-seca, Constantí, Perafort i Puigdelfí, la Canonja i Reus). El perfil dels panelistes és divers i l’integren, entre altres, representants dels sectors sanitari, educatiu, turístic, empresarial, ecologista o ambiental, comercial i associacions de veïns.

comissionat per al PERTE de Descarbonització visita el clúster petroquímic de Tarragona

Durant la seva estada, el comissionat va poder conèixer de primera mà els plans i projectes de descarbonització en què està treballant el sector

Acompanyat per la directora gerent de l’AEQT, Maria Mas, Colunga va visitar durant la seva estada diferents instal·lacions industrials on va poder conèixer de primera mà aquests plans i reptes que tenen sobre la taula les empreses del clúster. La visita va començar a Dow Chemical, on Colunga va mantenir una trobada amb el director de la companyia a Tarragona i president de l’AEQT, Ignasi Cañagueral, el General Manager de Dow Ibérica, Antonio Logroño, i l’equip d’operacions d’hidrocarburs. També va

tenir l’oportunitat de mantenir un intercanvi d’impressions amb representants del Comitè d’Empresa.

Posteriorment, el comissionat per al PERTE de Descarbonització Industrial va visitar també les instal·lacions de Repsol i va mantenir una trobada amb el director del Complex de Tarragona i vicepresident de l’AEQT, Javier Sancho, durant la qual va tenir ocasió de conèixer amb detall els projectes de la companyia, en especial els vinculats al procés de descarbonització. La visita va continuar a les instal·lacions del Port de Tarragona i, finalment, va concloure a les instal·lacions de BASF, on Colunga va mantenir una trobada amb representants de l’empresa alemanya, encapçalats pel director del site de Tarragona i vicepresident de l’AEQT, Benjamin Hepfer.

ACTUALITAT UÍMICA Q

Acord de col·laboració de Repsol amb el Museu Casteller de Catalunya

Repsol aportarà 12.000 euros a les activitats del futur Espai Educatiu de l’equipament

Repsol i l’Ajuntament de Valls han segellat un acord de col·laboració de la companyia amb Món Casteller – Museu Casteller de Catalunya. L’alcaldessa de Valls, Dolors Farré, i el director del complex industrial de Repsol a Tarragona, Javier Sancho, han signat el conveni de col·laboració que estableix una aportació anual de 12.000 euros de la companyia a l’Espai Educatiu del futur equipament.

El director de Repsol a Tarragona ha destacat la col·laboració sempre estreta de la companyia amb la promoció i difusió del món casteller, mentre l’alcaldessa ha agraït el suport de l’empresa al futur museu i en especial a l’ Espai Educatiu. En concret, Repsol participarà en el finançament de totes les activitats educatives organitzades pel Museu Casteller adreçades als infants més joves. El conveni de col·laboració de Repsol amb el Museu Casteller té una vigència de 4 anys.

El Museu Casteller de Catalunya vol ser un referent museístic del món dels castells i un espai obert per a la interpretació i promoció del fet casteller, declarat des de 2010 Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco. El projecte l’impulsen l’Ajuntament de Valls, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona i la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya.

La Comissió d’Indústria del Congrés dels Diputats visita BASF

La sostenibilitat, la digitalització i la competitivitat de la indústria han estat els pilars en aquesta trobada entre els polítics i l'empresa

La visita ha tingut com a protagonistes la forta vinculació de la companyia amb el territori i l'aposta decidida, al seu torn, per la sostenibilitat, la descarbonització i l'economia circular. Xavier Ribera, director de comunicació, relacions institucionals i sostenibilitat de BASF a Espanya i Benjamin Hepfer, director del centre de producció de Tarragona, han presentat la companyia i han recordat aspectes claus per a la competitivitat, com el corredor del mediterrani o les xarxes tancades de distribució elèctrica.

En clau de sostenibilitat, l'empresa ha presentat els seus compromisos amb la reducció d'emissions de CO2 a 2030 i el seu objectiu de neutralitat climàtica 2050 i els projectes que estan en marxa a Espanya per a aconseguir la descarbonització de la companyia. Els responsables de l'empresa també han compartit amb els diputats i diputades alguns dels seus projectes més recents, com són la creació d'un nou hub internacional d'enginyeria, que des de Tarragona i Madrid exportarà projectes per a tota Europa; o la installació d'una xarxa privada de 5G per a aquest complex industrial que la companyia té a Tarragona, i que es converteix així en el primer del sector a disposar d'això a Espanya.

Per primera vegada, un estudi mesura un any sencer de puntes d’1,3-Butadiè

L’estudi de les puntes d’1,3-Butadiè servirà perquè les empreses puguin millorar processos i aconseguir avenços, com es va fer amb el Benzè

S’ha presentat la cinquena edició de l’Observatori de la Qualitat de l’Aire del Camp de Tarragona (OQACT), un projecte que impulsa Repsol, amb el suport de l’AEQT, la coordinació de l’Institut Cerdà i la direcció científica de la Universitat Rovira i Virgili (URV), que avalua les immissions de Compostos Orgànics Volàtils (COV) al Camp de Tarragona.

Per primera vegada l’Observatori de 2022 incorpora l’avaluació en continu de les immissions d’1,3-Butadiè durant un any sencer. Aquesta informació permetrà a les empreses poder analitzar amb detall tots els episodis de puntes de l’any i, en conseqüència, millorar operacions internes que puguin estar vinculades a aquestes puntes. Pel que fa al Benzè, els valors de la mitjana anual en totes les poblacions són notòriament inferiors als 5 µg/m3 indicats per la normativa. Cal destacar un valor lleugerament superior a la resta, els 1,30 µg/m3 de Constantí. Respecte a l’1,3-Butadiè, la mitjana anual tampoc supera el valor de referència que tenen a Ontàrio (Canadà) de 2 µg/m3, però si que s’obtenen en alguns punts valors de mitjana molt propers a aquesta referència.

ACTUALITAT UÍMICA Q

L’AEQT considera

positiva l’aprovació de les xarxes tancades

El Reial decret comporta l’oportunitat d’implementar les xarxes tancades, però no garanteix la seva aplicabilitat competitiva

L’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) valora com un avenç l’aprovació del Reial Decret que, finalment, regula la implantació de xarxes tancades de distribució elèctrica a Espanya, 14 anys després que fossin aprovades en l’àmbit europeu per una Directiva del 2009.

El sector petroquímic de Tarragona considera positiu que, finalment, aquesta configuració elèctrica es contempli en l’ordenament jurídic espanyol, i constata que la regulació ofereix l’oportunitat de millorar parcialment la situació i eliminar alguns dels greuges i dèficits de competitivitat que, per l’absència d’aquesta normativa fins ara, ha hagut de suportar el sector en comparació amb els seus competidors de la resta d’Europa, on les xarxes tancades són vigents des de fa anys. Caldrà veure com evolucionen els aspectes econòmics associats a la reducció dels peatges, on la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), segons el nou Reial Decret, tindrà un paper determinant. També es valora positivament que, en el text finalment aprovat, el Govern espanyol hagi inclòs algunes de les al·legacions que s’havien presentat des del sector químic, com per exemple que es permeti que puguin formar part d’una xarxa tancada empreses dels grups D i E del CNAE.

Covestro comença 2023 millor de l’esperat

Un EBITDA de 286 milions d'euros supera les expectatives

Covestro ha començat l’exercici 2023 millor de l’esperat. A pesar que la demanda continua feble en un entorn empresarial encara desafiador, l’empresa ha estat capaç de limitar els impactes negatius associats. Les vendes del Grup van caure un 20,1% en el primer trimestre de 2023, fins als 3700 milions d’euros (any anterior: 4.700 milions d’euros), degut, entre altres coses, al descens dels volums venuts i al menor nivell de preus de venda.

El Grup va registrar un EBITDA de 286 milions d’euros, la qual cosa suposa una caiguda del 64,5% interanual (any anterior: 806 mili -

ons d’euros), a causa del descens dels volums venuts i a la reducció dels marges. No obstant això, aquest resultat va superar amb escreix les expectatives de la mateixa empresa de 100 a 150 milions d’euros, així com les recents estimacions dels analistes, que xifraven el *EBITDA del primer trimestre en 158 milions d’euros. “Hem començat 2023 millor del que esperàvem, la qual cosa ve a demostrar clarament que l’estratègia “Futur sostenible” està donant els seus fruits. Els èxits inicials collits han estat resultat del nostre propi esforç”, apunta Markus Steilemann, CEO de Covestro.

BASF supera les expectatives el primer trimestre

Les vendes del Grup BASF en el primer trimestre de 2023 van ascendir a 20.000 milions d'euros

“BASF va començar 2023 millor del que esperaven els analistes, en un entorn econòmic estancat i difícil”, ha afirmat Martin Brudermüller, president de la Junta de Directiva de BASF ES. Els negocis de BASF amb clients en els sectors agrícoles i de l’automoció van significar una contribució substancial. El Grup BASF ja havia anunciat les seves xifres clau de vendes i guanys el passat 12 d’abril i ara s’han publicat els resultats financers del primer trimestre de 2023. Les vendes del Grup BASF en el primer trimestre de 2023 van ascendir a 20.000 milions d’euros, una disminució de

3.100 milions d’euros en comparació amb el trimestre de l’any anterior.

Els ingresos per operació (EBIT) va disminuir en 918 milions d’euros en comparació amb el primer trimestre de 2022 fins als 1.900 milions d’euros. Els ingressos per operacions abans de depreciació, amortització i efectes especials (EBITDA abans d’extraordinaris) van disminuir en 878 milions d’euros fins als 2.900 milions d’euros i l’EBITDA va disminuir en 898 milions d’euros fins als 2.800 milions d’euros en el mateix període.

Compromesos amb la seguretat i el medi ambient, compromesos amb tu

JUNTS DEFENSA EL FEU VALLENC

El partit postconvergent vol allargar la seva hegemonia a la capital de l’Alt Camp mentre veu als republicans i els socialistes pel retrovisor

Adrià Miró Canturri

Segon examen per a Junts. Fa quatre anys les eleccions van ser tot un repte per a la marca postconvergent. Albert Batet marxava després d’11 anys com a batlle i a sobre la formació transformava les seves sigles. CiU desapareixia del mapa i arribava Junts per Valls. En un context de pujada de participació i la coincidència amb les europees de Puigdemont a l’exili, els juntaires van resistir i es van deixar només un regidor pel camí. Dolors Farré va esdevenir nova alcaldessa gràcies a un pacte de govern amb la coalició d’ERC i Compromís per Valls.

Ara l’alcaldessa afronta la seva reelecció després d’un mandat convuls. El mandat ha estat marcat pels mil entrebancs del Museu Casteller, els problemes de seguretat, les tensions sobre el creixement industrial i l’inici de la transformació cultural i urbanística del barri històric. A més, el govern independentista tanca el mandat amb l’excel·lent notícia que el municipi

tindrà un parc sanitari, una reivindicació històrica del territori. Aquest inclourà Atenció Primària (CAP), Atenció Intermèdia (sociosanitari) i Atenció Hospitalària.

“Ara l’alcaldessa afronta la seva reelecció després d’un mandat convuls”

Junts a Valls, comparat amb molts municipis de Catalunya, parteix d’un avantatge: no existeix cap altra candidatura de l’espai postconvergent que li faci ombra. Un fet que els permet només centrar-se en possibles fugues de vots a ERC i PSC, que no és poca cosa. Per evitar això i tornar-se a alçar amb la victòria Dolors Farré ha confeccionat una llista molt castellera. És a dir, molt vallenca. En els primers llocs de la llista ha mantingut la majoria de les peces importants que l’han acompanyat en aquests 4 anys de govern, però a les places de sortida tam-

bé s’han incorporat dues figures castelleres de primer ordre. Andreu Gassó de la Colla Joves Xiquets de Valls i Joan Ibarra, president de la Coordinadora de Colles Castelleres i expresident de la Colla Vella dels Xiquets de Valls.

ELS COMPETIDORS DE FARRÉ

Abans que l’espai convergent es convertís en amo i senyor de Valls durant el segle XXI, els socialistes van ser el partit hegemònic i els republicans van ocupar 6 anys l’alcaldia. Ambdós partits aspiren a recuperar la batllia pel desgast de Junts a escala nacional. Si tots dos partits sumen, es podria donar un pacte d’esquerres que canviés el color polític de Valls. Els republicans han tingut un mandat tens amb els seus companys de govern i es podrien sentir temptats a cercar nous amics. Fa quatre anys sumaven 9 regidors plegats (5 d’ERC i 4 del PSC), a dos de l’absoluta. Esquerra deixa enrere la seva coalició amb Compromís per Valls i canvia el seu candidat. Teresa Rull, que aquest mandat

ha sigut regidora de govern, encapçalarà la llista dels republicans. La candidatura de Rull representa un autèntic trencament amb les anteriors llistes i les cares de la formació pateixen una transformació notable. De l’actual grup municipal només es manté ella i figures com Jordi Cartanyà o Òscar Peris tanquen la llista. Pel que fa al PSC, Rosa Maria Ibarra torna a liderar la candidatura després d’haver-ho fet el 2015 i el 2019. Els socialistes volen ser l’opció de canvi a Valls i posen èmfasi en resoldre els problemes de seguretat que pateix la ciutat. Ibarra manté el seu escuder Juan Felipe Martínez, però també aporta nous fitxatges en les posicions de sortida. La consultora de comerç, Maria José Invernon, com a número 3 o Antonio Egea, que seria el responsable de cultura, com a número 4. El pes dels republicans a Valls en els últims comicis és semblant als dels seus rivals en el camp independentista. A les generals de novembre de 2019, ERC va quedar primera amb el 26,61% i Junts segon amb el 20,82%. En canvi, a les autonòmiques de 2021, els juntaires van guanyar amb el 30,36% i els republicans es van endur la plata amb el 25,23%. A més, el PDeCat va assolir un irrellevant 2,43%.

Els tercers en discòrdia, els socialistes, van quedar per darrere dels dos partits independentistes en ambdós comicis sense superar els 2.000 vots, 16,24% a les generals i 15,22% a les autonòmiques.

VIA LLIURE A L’ESQUERRA ALTERNATIVA

La CUP no tindrà contrincants en el camp de l’esquerra alternativa. El 2015 va tenir com a contrincant Compromís per Valls – ICV – EUiA, que van aconseguir un regidor, i el 2019 Podemos, que va fer figa amb el 2,68%. El seu candidat serà Pere Vidal, que ha sigut regidor aquest mandat després de la dimissió d’Ana Merino.

A part dels tres partits grans, l’independentisme incorpora un nou actor en aquestes eleccions. Es tracta del Front Nacional de Catalunya . El partit de dreta radical independentista té escassa implementació al país i a les autonòmiques de 2021 va aconseguir només 17 vots a Valls. La seva candidata serà Alexandra Garrido.

HI HA ESPAI PER L’UNIONISME?

En les eleccions municipals l’únic partit de dreta unionista que va assolir la re -

presentació va ser Ciutadans amb un regidor i el 7,40%. Per la seva banda, el PP va aconseguir un 3,13%. És a dir, poc més d’un 10% i lleugerament per sobre dels 1100 vots. A les generals de novembre, on s’incorpora també VOX, van arribar al seu pic: 1765 vots i gairebé el 15%. A les autonòmiques, però, es van quedar amb 918 vots i el 10,81%. En tots els casos, la formació més forta d’aquest espai estava lluny de la CUP.

En les municipals de 2023 hi haurà tres llistes per repartir-se aquest 10% del vot. Precisament, l’únic partit amb representació (Ciutadans) no concorrerà a les eleccions. En el seu lloc, els populars presenten Juan Manuel Sánchez , la dreta radical de VOX a Francisco González i la nova formació de Valents a Daniel Roso.

VALLS PRESENTA ELS CONCERTS DE LA FESTA MAJOR DE SANT JOAN D’ENGUANY

Del 20 al 25 de juny, s’oferiran fins a 29 actuacions musicals a tres espais del municipi

L’aparcament de l’Hort del Carme, la plaça de l’Oli i el Pati en seran els escenaris. L’Hort del Carme serà l’escenari principal dels concerts previstos per Sant Joan, amb tres nits de música que començaran a les 11 de la nit del 22 de juny amb Lal’ba. Els seguiran La Fúmiga i Julieta i Incendi. La gira dels 50 anys de la Companyia Elèctrica Dharma arriba a Valls la revetlla. Després, 31 FAM, Coco i tancarà DJ Trapella

La darrera nit de concerts a l’hort del Carme, la del 24 de juny, començarà a les 11 de la nit amb Mariona Escoda, seguirà Lildami, Figa Flawas i es tancarà DJ Turu

A la plaça de l’Oli, complementaran l’oferta de l’aparcament de l’Hort del Carme amb Cristi de la Vâlcea, i la música africana de Sam Sussoh Mandin Banda.El primer concert de la

Festa Major serà el 20 de juny, a les 11 de la nit, de la mà de Les Que Faltaband

L’endemà, l’ Escola Municipal de Música

Robert Gerhard i, a la nit, Maria Jaume

La nit del 22, Xabi Aburruzaga. Per la revetlla, Mushkaa i s’allargarà amb el ‘Viatge als 90’s’ amb els vallencs Dj Pep Sànchez, Dj Serra i Dj David FL . A la nit de Sant Joan, a les 11, serà el torn de Mazoni. L’última actuació en aquest espai serà el 25 de juny amb Murmur

JUNTS PER VALLS PRESENTA UNA CANDIDATURA TRANSVERSAL I

PLURAL QUE COMBINA EXPERIÈNCIA

I RENOVACIÓ

El claustre de l’històric Convent del Carme va ser l’escenari escollit per Junts per Valls per a la presentació del seu equip

Un acte públic que va aplegar més de 300 persones, on es va presentar a la ciutadania el conjunt dels integrants de la llista. En la seva intervenció, l’alcaldessa i cap de llista de Junts per Valls, Dolors Farré, agraïa la generositat de tots i cada un dels membres de la candidatura i apel·lava tots els vallencs i vallenques a construir un ajuntament fort a les eleccions municipals del 28 de maig.

Tot seguit, el protagonisme va ser pels diferents membres de l’equip. En aquest sentit, la llista destaca per la seva transversalitat, amb persones provinents del món de la cultura, l’ensenyament, els esports, el dret i les ciències polítiques, la gestió pública, l’empresa, el comerç, la restauració, l’art, el voluntariat, els serveis a la comunitat, la mediació social, l’associacionisme veïnal o la comunicació i les noves tecnologies, entre d’altres.

El Pati recupera les dues nits de ball amb orquestra, la nit del 23 de juny, a un quart d’1 de la matinada a càrrec de l’ Orquestra Costa Brava. i el ball del 24 de juny amb Grup Loren

ADJUDICADA LA REDACCIÓ DE L’ESTUDI INFORMATIU DEL NOU RAMAL FERROVIARI DE PICAMOIXONS

El document dissenyarà els enllaços amb les línies cap a Barcelona i Madrid

El Ministeri de Transports ha adjudicat a l’empresa Meta Engineering la redacció de l’estudi informatiu del nou ramal ferroviari entre Picamoixons i Valls per 331.000 euros -IVA inclòs-. L’estudi informatiu haurà de definir i analitzar les tècniques alteratives per fer el ramal que facilitarà la mobilitat amb serveis de ferrocarril convencional entre Valls i Tarragona. En concret, el document dissenyarà els enllaços en les línies Madrid-Chamartín-Clara Campoamor-Barcelona Estació de França i Plana Picamoixons-Reus, que permetran establir els serveis de rodalies a la capital de l’Alt Camp.

L’abast d’estudi informatiu ha de servir de base per als processos d’informació pública i audiència a les administracions i inclou, en cas necessari, l’obtenció de la Declaració d’Impacte Ambiental fins a la seva aprovació definitiva.

PRESSUPOST HISTÒRIC 'IN EXTREMIS'

Valls aprova uns comptes municipal de 35 milions per al 2023, un 16% i 5 milions més que l’any passat. Els més alts de la història

Redacció

L’Ajuntament de Valls ha aprovat el pressupost municipal per a l’exercici 2023 per un import de 35.085.000 euros. En el ple extraordinari, celebrat el 11 d’abril, s’ha donat llum verda a uns comptes que creixen en un 16% i que sumen 5 milions més respecte als números de l’any passat. Els comptes arriben en la recta final del mandat, poc abans de les eleccions que se celebraran el 28 de maig. Així, aquests pressupostos passen a ser els “més alt de la història” del consistori. Entre els principals increments destaquen els serveis directes a persones i famílies que, també per primer cop, superaran els 4 milions d’euros (+10,6%).

Pel que fa al capítol de les inversions, es destinaran 7,5 milions d’euros. A més, per tercer any consecutiu, l’equip de govern congelarà els impostos.

Dels 7,5 milions d’euros previstos a

inversions, sis s’incorporen als comptes d’aquest any i 1,5 són d’actuacions ja en curs o bé en fase d’adjudicació i contractació, procedents de l’anterior exercici pressupostari. El gruix de les inversions es destinaran a projectes del centre històric, en concret 2,8 milions d’euros – un 37,3%. També es faran actuacions a la via pública a diferents zones de la ciutat per valor d’1,4 milions d’euros – que representen el 18,7%- i es destinaran 1,7 milions a inversions al medi natural -un 22,6%.

Des de l’Ajuntament indiquen que la principal novetat del capítol d’inversions és l’entrada, per primera vegada als comptes, de les actuacions vinculades a la recuperació mediambiental dels torrents de Valls. En aquest sentit, l’acord amb l’Agència Catalana de l’Aigua permetrà licitar enguany les obres en el primer tram dels torrents en el que s’actuarà, el torrent del Catllar, entre el barri del For-

“uns comptes que creixen en un 16% i que sumen 5 milions més respecte als números de l’any passat”

nàs i la zona dels Molins al sud de Valls. En l’àmbit de Serveis a les Persones destaca l’increment del 8,2% a la regidoria d’Afers Socials, que disposarà d’1,9 milions d’euros. L’àrea de la cultura, educació i lleure tindrà un pressupost global de més de 4 milions, dels quals es destinaran 1,3 milions d’euros – un 13,3% més-, a ensenyament i polítiques lingüístiques. Alhora, creixen les partides d’Acció Comunitària, Participació i Igualtat, així com Joventut i Acció Cívica. Pel que fa a l’àrea de Comerç i Turisme també s’incrementa en un 5,5% mentre que es destinaran 2,5 milions a Seguretat Ciutadana i 5,1 milions a Sostenibilitat i Serveis Ambientals.

EL MUSEU DE VALLS

OBRE L’EXPOSICIÓ

SOBRE GALOFRE OLLER ‘MÉS ENLLÀ DEL BÒRIA AVALL’

Amb aquesta mostra el Museu de Valls contínua la seva aposta per treballar i visibilitzar els artistes nascuts i vinculats a la ciutat

El Museu de Valls obre el pròxim dissabte dia 22 d’abril, a les 12 hores, l’exposició “Francesc Galofre Oller, més enllà del Bòria Avall”.

A més, en el cas particular de Galofre Oller, es repara un deute històric amb un pintor que malgrat residir a Barcelona sempre mantingué vincles amb la seva vila natal.

L’exposició, produïda pel Museu de Valls i comissariada per l’historiador de l’art Sebastià Sánchez Sauleda (Barcelona, 1981), proposa mostrar a través d’una seixantena d’obres i documentació procedents de la família de l’artista. “Amb aquesta mostra titulada “Francesc Galofre Oller, més enllà del Bòria Avall”, recuperem i ressituem un dels grans noms que la ciutat de Valls ha ofert a la història de l’art català”.

La figura de Francesc Galofre Oller (Valls, 1864 – Barcelona, 1942) sempre ha estat associada al Bòria Avall, quadre que l’any 1892 s’exposà a la Sala Parés de Barcelona, provocant llargues cues de públic mai vistes. L’obra, que concilià el favor del públic i de bona part de la crítica, el consagrà com un dels grans noms dintre del món artístic del seu temps.

LA IGP CALÇOT DE VALLS TANCA TEMPORADA AMB UNA PRODUCCIÓ DE MÉS DE 18 MILIONS DE CEBES

Es tracta d’una xifra “lleugerament inferior” a les previsions fetes al començament de la campanya quan es van proposar arribar als vint milions

Segons el president del Consell Regulador de la IGP Calçot de Valls, Dalmaci Clofent, l’excés de calor tant a l’estiu com a principis de tardor va afectar els conreus, ja que els calçots no es van grillar en el moment adequat i això va desajustar les entregues al mercat. “La qualitat del producte, però, ha estat excel·lent”, ha afirmat Clofent. Pel que fa als preus, ha explicat que s’han mantingut i, fins i tot, han augmentat una mica en alguns moments.

La IGP va celebrar l’acte oficial de final de temporada al Pla de Santa Maria, en el qual va assistir la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, i la d’Igualtat i Feminismes Tània Verge Mestre. Els assistents també participaven en un vol captiu amb el globus aerostàtic corporatiu de la Federació Catalana DOP-IGP i en un tast de calçots en alçada, així com a un col·loqui sobre la dona pagesa, el món del calçot i el relleu generacional.

EL PSC DE VALLS DEMANA MÉS SEGURETAT A LA CIUTAT

Van proposar una moció amb dotze punts que podrien millorar la seguretat

El PSC de Valls demana més seguretat a la ciutat arran els fets que van passar fa poc de la mort violenta d’un home. ”Ahir vam conèixer la mort violenta d’un home a Valls, pel qual sembla

que ja hi ha hagut algunes detencions. Des del grup municipal del PSC lamentem els fets, que evidencien que a la nostra ciutat la seguretat continua essent una assignatura pendent.

Fa mesos, després dels greus incidents que van portar fins i tot a la crema d’un vehicle de la policia, el nostre grup va presentar una moció al Ple, amb dotze punts que creiem que poden millorar la situació d’inseguretat que viu Valls. La majoria d’aquells punts van ser aprovats amb els vots dels grups del govern municipal. Malauradament, no s’ha fet gairebé res de l'aprovat, i evidentment les coses no milloren.

Pel nostre grup, la seguretat és prioritària, i per tant encara insistirem en la necessitat d’adoptar les mesures urgents i contundents per mantenir la seguretat i el civisme a Valls. Només amb una ciutat segura, els vallencs i vallenques podrem viure Valls de manera tranquilla i en totes les seves facetes”.

UNA GRAN COALICIÓ A LA RECERCA DE L'ABSOLUTA

L’aliança entre Pere Granados i el PSC vol ser una màquina electoral i deixa la incògnita de com es recomposarà l’espai convergent a Salou

Adrià Miró Canturri

Pactar, la clau per aplicar les teves idees en política. En un context polític en què la confrontació està a l’ordre del dia, el verb pactar es conjuga ben poc. Governs de coalició marcats per les estridències constants o formacions polítiques similars que prefereixen tirar-se els plats pel cap abans que confluir. A Salou, el pacte és l’element diferenciador que marcarà amb tota seguretat les majories del pròxim consistori i qui ocuparà l’alcaldia.

El partit municipalista FUPS ha sigut hegemònic al municipi des que el 1989s’independitzés de Vila-seca. Únicament no han governat entre 2007 i 2009, quan ho va fer el PSC. A partir d’aleshores, Pere Granados va assumir l’alcaldia que ha mantingut fins ara. A més, en aquests tres últims mandats la formació FUPS es va presentar sota el paraigua de CiU el 20112015 i Junts el 2019, guanyant les eleccions i fent coalició amb el PSC.

Ara aquesta coalició de govern va més enllà i es trasllada també en el context preelectoral. Pere Granados encapça-

“Pere Granados encapçalarà una coalició que prendrà el nom de Sumem per Salou – PSC i aspira a aconseguir la majoria absoluta”

larà una coalició que prendrà el nom de Sumem per Salou – PSC i aspira a aconseguir la majoria absoluta. Per tant, la formació més votada els passats comicis (7 regidors) i la segona (5 regidors) uneixen esforços en una espècia de gran coalició entre els dos partits majoritaris durant la història de Salou. Els seus vots sumaran pels socialistes a la Diputació, una plaça que volen conquerir.

Més enllà dels vuits anys de governs plegats, que han creat sinergies entre ells, un dels fets que pot haver unit més FUPS amb la direcció del PSC ha sigut la defensa pel Hard Rock. Els socialistes van ser els principals abanderats del projecte al Parlament de Catalunya. El grup de Salvador Illa va arrencar un compromís del Govern de Pere Aragonès per desencallar les barreres del projecte (entre altres coses) a canvi de l’aprovació dels pressupostos. Per la seva banda, Granados ha sigut una de les figures polítiques que més ha reivindicat la seva implementació al territori. Tanmateix, el context nacional és un factor que ha allunyat FUPS de l’espai convergent.

Aquesta gran coalició es podria convertir en una màquina electoral i aspira a assolir una majoria absoluta que els permeti governar còmodament. Està per veure, però, què farà el votant de l’antic espai convergent. Mantindran la seva confiança en la figura de Pere Granados o triaran per alguna de les marques que cerquen la representació el 28M?

ASPIRANTS AL VOT CONVERGENT

Aquest espai no anirà agrupat sota una sola candidatura, com també passa a la majoria de municipis de Catalunya. Des de la trencadissa del 2020, el PDeCat i Junts, partit fundat per Puigdemont, van per camins oposats. Unes diferències que s’han pogut salvar en circumstàncies molt concretes com la de Xavier Trias a Barcelona. En el cas de Salou, els pocs vots que deixi anar Granados se’ls hauran de disputar tres candidatures, la qual cosa complica les seves aspiracions electorals.

Si parlem d’experiència de govern, probablement qui té més opcions és la candidatura d’Ara Pacte Local (coalició entre PDeCat i Ara Catalunya). La marca al municipi s’anomenarà Sempre Salou i estarà encapçalada pel primer tinent d’alcalde, Marc Montagut . Com que la tirada del PDeCat és limitada, hauran de fiar-ho tot a la figura de l’històric dirigent salouenc i a les seves campanyes pintoresques.

Per la seva banda, el partit liderat per Jordi Turull i Laura Borràs a escala nacional presentarà la seva pròpia candidatura a la capital de la Costa Daurada. La candidata de Junts per Salou ja va liderar una llista el 2019, però no precisament la dels juntaires. Martina Fourrier va estar al capdavant de la llista independentista Fem Salou, Fem República que no va obtenir representació i guarda certa coincidència estratègica amb el puigdemontisme o el borrassisme. A més, Fourrier té un fort vincle amb aquell espai convergent, ja que va ser regidora per CiU.

Per acabar-ho d’adobar, també es presentarà la llista de Convergents. Estarà liderada per Álvaro Farré i possiblement farà més nosa que servei a aquest espectre ideològic.

ERC, LA POSSIBLE ALTERNATIVA

Esquerra ha sigut aquest mandat el principal partit de l’oposició. Els republicans batallaran amb el partit que surti més fort de l’espai convergent per ser l’alternativa a Pere Granados. Per fer el salt, dipositen la confiança en Sebastià Domín-

guez, que el 2019 va anar de número 3. Fa quatre anys van doblar el nombre de vots i la seva representació, passant de dos a quatre regidors. El seu sostre està en els 1623 vots de les autonòmiques de 2017. En un context ben diferent, aspiren a, com a mínim, ser la primera força en el camp independentista i tornar a liderar l’oposició.

LA DRETA RADICAL PREPARA L’ASSALT

En el camp dels partits unionistes hi haurà canvis. Els quatre regidors de Ciutadans es poden dissoldre com un tarró de sucre i un altre partit prendrà el relleu. El PP, que ja compta amb representació, podria estar ben posicionat per fer-se amb la seva representació, però s’espera que els vots puguin recórrer un altre camí. A les eleccions generals de 2019, VOX va aconseguir la tercera plaça a Salou amb el 13,9% dels sufragis. Mentre que a les autonòmiques de 2021 van treure el 18,24% i la segona posició. Tot i que es tracta de camps diferents, l’entrada del partit de dreta radical sembla ja una qüestió més que probable.

VOX porta de candidata a Ana Belén Rodríguez, els populars repeteixen amb Mario Garcia i els taronges presenten l’actual regidor Sergio Susín. A més, en la pugna per aquest vot s’hi suma Valents, liderat per Francisco Manuel Moreno. En el costat oposat del taulell, Salou En Comú Podem també busca la representació. Fa quatre anys es van presentar Podemos en solitari i va assolir el 4,3% dels vots. Amb José Luis Ballesteros al front intentaran que la suma dels dos espais doni l’impuls que necessiten per arribar a l’Ajuntament. Finalment, els altres dos partits que concorreran a les eleccions seran l’Asamblea por Tarragona de Juan Ramón Martín i Unidos Salou Acció Plural d’ Ignacio Durán.

“ Els republicans batallaran amb el partit que surti més fort de l’espai convergent per ser l’alternativa a Pere Granados”

‘El progrés de Salou i la millora de la qualitat de vida de les persones és la nostra prioritat’

PERE GRANADOS

Alcalde i candidat a la reelecció per SUMEM PER SALOU-PSC

Pere Granados lidera un projecte polític que integra la diversitat i la pluralitat d’idees i sensibilitats; sota l’aval d’una gran experiència de Govern, amb un resultat d’estabilitat per a Salou

Adrià Miró Canturri

El seu partit polític, Formació Unitat per Salou (FUPS), conjuntament amb el PSC, amb qui ja havia governat en els darrers dos mandats, han creat una candidatura unitària. Parlem amb l’alcalde i candidat a la reelecció per SUMEM PER SALOU-PSC, Pere Granados, per conèixer el seu projecte de ciutat.

Quin impacte ha de tenir la coalició que presenta? La candidatura unitària formada per SUMEM PER SALOU i PSC és una aposta ferma i decidida pel progrés de Salou.  Com sempre, el nostre és

un projecte polític amb vocació d’integrar la diversitat i la pluralitat d’idees i de sensibilitats, perquè només així serem capaços de ser el màxim representatius de la diversitat social pròpia de la ciutat, però sota un mateix objectiu compartit: Salou. Per això, prioritzem aquells projectes d’interès local que són per a tots els salouencs i salouenques, sense excepció, i no només per a una part. Ens avala una trajectòria de gran experiència de Govern, amb un resultat d’estabilitat, progrés i assoliment del benestar de la ciutadania.

Estem molt satisfets perquè les dues forces hem aconseguit tirar endavant im-

portants projectes de ciutat. Ara, la nova proposta per als pròxims quatre anys vol sumar tots els esforços possibles per seguir evolucionant; i, per això, tenim una candidatura forta, integrada per persones preparades, valentes, optimistes i amb idees per continuar transformant el municipi, a través d’una política de consens.

Fent balanç del mandat municipal, com queden els grans projectes que es marcaven el 2019? El balanç del mandat municipal és molt positiu, tenint en compte que ha estat una legislatura complicada, a causa de l’emergència social i econòmica, generada per la greu crisi sanitària de

la COVID-19. No obstant, hem viscut un mandat de gran transcendència, perquè hem assolit els grans reptes històrics de millora i de transformació urbana i infraestructural, per convertir-nos en un municipi sostenible, intel·ligent i desestacionalitzat; amb potencial per generar riquesa econòmica, qualitat de vida, cohesió social i estabilitat laboral, durant tot l’any; a més d’una substancial millora dels serveis públics i d’atenció a les persones.

En què es concreta? Els avenços assolits per part del Govern municipal, durant aquest darrer mandat, responen a un programa d’acció municipal que ha dissenyat i desenvolupat un model de ciutat moderna, ordenada, esponjada i accessible, que prioritza els espais de convivència, en sintonia amb els criteris i objectius de la sostenibilitat. Hem impulsat i executat un projecte pel progrés de Salou implicat en l’enfortiment dels sectors econòmics i la seva reactivació; compromès amb les necessitats de la ciutadania, que ha estat positiu per consolidar i garantir la qualitat de vida i el benestar de les persones i famílies de Salou.

A tall d’exemple, l’any 2021 vam licitar el projecte Smart Salou i vam obtenir una subvenció de 3 milions d’euros per a la digitalització del municipi. També hem avançat, en col·laboració amb SEGITTUR, per assolir la certificació Salou Destinació Turística Intel·ligent (DTI). I continuem treballant per la mobilitat urbana sostenible, on es prioritzi l’espai de convivència per a les persones i els vianants; amb la renaturalització urbana, la descarbonització i les energies netes.

Enguany, tindrem un equipament llargament reivindicat: El Casal de la Dona. Els nous camps de futbol, el cobriment de la pista de l’Escola Santa Maria del Mar i, recentment, hem inaugurat l’ampliació de l’Skate Park. I les obres de canalització i desviament del Barranc de Barenys estan molt avançades; aquestes posaran fi al problema històric de les inundacions del Barri de la Salut. També és molt important la construcció de la nova estació ferroviària de Salou-PortAventura, que es preveu que estigui enllestida al 2024.

Quin són els reptes que planteja la candidatura pel 28M? Els nostres principals reptes a partir del 28-M se centren, en primer lloc, en la culminació dels projectes que hem engegat en aquesta legislatura i en l’execució de nous. Continuarem plani-

ficant i gestionant els recursos, en benefici dels salouencs i salouenques. Executarem les obres de renovació urbana i dotació de nous equipaments i infraestructures, per posar al dia l’espai urbà i modernitzar el municipi, segons les necessitats ciutadanes i de reactivació econòmica.

Quins són els projectes més importants? Els nostres projectes més importants són: la construcció d’un nou centre de serveis d’acció i atenció social, d’acollida i ocupació; el complex esportiu municipal de la zona d’Emprius; una nova escola de primària a la zona del Cap Salou; la nova Biblioteca Municipal, en l’àmbit de l’Eix Cívic; el complex intermodal de transports, format per la nova estació de tren Salou-PortAventura, amb estació d’autobusos, baixador del tren tramvia, zona d’aparcament i espai per a l’estacionament de taxis i vehicles de mobilitat personal; tren tramvia al llarg de l’Eix Cívic, fins a la nova estació de Salou, amb cinc parades, que connectarà Cambrils, Salou, Vila-seca, Tarragona i Reus; vianalització de la segona fase de l’avinguda Carles Buïgas i quatre nous aparcaments dissuasius, a Pompeu Fabra, Barenys, Joan Fuster i Cap Salou; ordenació de l’àmbit ferroviari i construcció de l’Eix Cívic. També, les obres de reforma i adequació de les instal·lacions de la piscina municipal i ampliació de les sales de les activitats dirigides i gimnàs.

L’arranjament i millora del Parc Botànic. La remodelació i renaturalització d’11 places i parc de Manel Albinyana, gràcies als Fons Next Generation. Un pla de millora i renovació integral del Cap Salou i pla de millora i renovació integral del barri de la Salut. Els nous camps de futbol, amb obres d’adaptació i renovació de l’Estadi Municipal; dotació d’oferta d’habitatge municipal i assequible per al lloguer. I continuarem treballant per un model turístic sostenible i desestacionalitzat, posant en valor noves activitats i atractius, com elements per impulsar un Salou, tot l’any.

Tots aquests reptes conformen el nostre full de ruta, amb un únic objectiu: millorar la qualitat de vida dels salouencs i les salouenques, i convertir Salou en una ciutat de primer nivell, per a residents i visitants.

L’urbanisme és clau en el municipalisme. Quina ciutat projecten? Sens dubte, les tres properes actuacions més ambicioses per a Salou tenen a veure amb una gran

transformació a nivell urbanístic i amb la pacificació de la mobilitat, a favor dels vianants. Per una banda, tenim la segona fase de peatonalització de l’avinguda Carles Buigas, una obra que s’iniciarà a l’octubre de 2023 i que serà cabdal per revitalitzar el comerç d’aquesta zona, tenint en compte que és una de les àrees de màxim potencial turístic de Salou. Comprendrà el tram entre el carrer Murillo i Torremolinos, fins a Pompeu Fabra, amb una longitud de 600 m i una superfície d’actuació d’uns 20.000 metres quadrats. Convertirà la via en un passeig que connectarà el centre neuràlgic de Salou amb la zona de la platja de Capellans. L’obra es finançarà amb els Fons Next Generation. La Junta de Govern Local va aprovar, fa unes setmanes, la segona fase del projecte d’obres.

La segona actuació? Per una altra banda, tenim l’execució de l’Eix Cívic, a l’espai

“L'Eix Cívic, a l’espai que ara ocupen les vies al seu pas per Salou, és un dels projectes més importants per al futur del municipi i donarà prioritat als espais verds i als serveis”

“Al 2024, tindrem la nova estació de tren a Salou, completada amb una estació d’autobusos, un baixador del futur tren-tramvia i un gran aparcament”

que ara ocupen les vies que ja s’estan desmantellant, al seu pas per Salou. Aquest projecte, un dels més importants per al futur del municipi, donarà prioritat als espais verds, per al benestar i la qualitat de vida de les persones. Permetrà articular una nova mobilitat interna i suposarà un nou eix de dinamisme social i econòmic. Es tracta d’un espai públic de 60.000 metres quadrats i 2 km de longitud, on s’implantaran serveis, zones verdes i de passeig, zones de dinamització cívica i cultural; aparcamet soterrani i sistemes de mobilitat sostenible, com el tren tramvia i circuit de bici. Salou tindrà més de 12 km de carrils bici urbans.

Amb la revisió del Pla General d’Ordenació Urbana Municipal volem promoure un desenvolupament sostenible, equilibrat i esponjat, on es prioritzi la qualitat urbana amb més espai per a les persones. El nou planejament incorporarà els criteris i objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030, a més de facilitar la modernització i reconversió de les instal·lacions turístiques.

I la tercera? En tercer lloc, tenim el projecte de la Ciutat Esportiva. Es construirà en una superfície de 40 hectàrees, situades a la partida d’Emprius, al sector

04. La primera fase ocuparà 11 hectàrees i contempla la construcció de dos camps de futbol 11, un d’ells rodejat d’una pista d’atletisme; un camp de futbol 7; un altre de softball i edificis amb gimnàs, zona de gerència i cafeteria. Posteriorment, es desenvoluparan àrees per a la pràctica d’esports com la natació, amb una piscina olímpica de 50 metres, pistes de tennis i pàdel; un poliesportiu, circuits ciclistes i un centre de medicina esportiva.

Com s’ha de transformar la mobilitat de Salou en els pròxims anys? Al 2024, tindrem la nova estació de tren Salou-Port Aventura, completada amb una estació d’autobusos i un baixador del futur tren-tramvia interurbà que planifica la Generalitat. Serà un gran eix de transport per a Salou i per a la Costa Daurada. A més, el Govern espanyol compta amb fer realitat la construcció d’un tram de dos quilòmetres de via d’ample europeu i ibèric entre l’estació de Salou-PortAventura i el ramal que ve des de Tarragona, que ens permetrà connectar-nos, directament, amb l'eix principal del  Corredor del Mediterrani, en direcció València i el sud, i direcció Barcelona i el nord; la qual cosa significa més i nous serveis ferroviaris per als residents i visitants, en totes les direccions, i s’incorpora l’alta velocitat. Cal destacar, a més, que en un futur, està projectat construir dues andanes més a la futura estació de Salou-PortAventura, amb vies d’ample europeu.

Què volen fer per desestacionalitzar el turisme? Ja fa temps que des del Patronat Municipal de Turisme de Salou impulsem accions per tal d’assolir la desestacionalització de la temporada turística. En aquest sentit, estem fent esforços importants en la consolidació d’oferta de turisme esportiu, de shopping i turisme gastronòmic, però també del turisme ecològic, a través d’una potent oferta de natura i paisatge, amb el projecte de recuperació i protecció mediambiental del litoral i el Camí de Ronda, que, molt probablement, podrem donar per acabat, en breu, amb la realització de dues petites obres que finançarà la Dirección General de Costas.

En què consisteixen aquests projectes relacionats amb el turisme ecològic? El projecte de recuperació del litoral del Cap Salou i construcció del Camí de Ronda ha estat sempre no només un repte important, sinó una necessitat per tal de rehabilitar, recuperar i protegir una part del nostre patrimoni natural i paisatgístic més valuós i interessant; pel qual l’Ajuntament ha dut a terme una inversió de més de 5 milions d’euros en adquisició de terrenys per convertir-los a titularitat pública municipal. En definitiva, aquestes inversions ens serviran, a més de protegir el litoral, per incrementar i qualificar el ventall de nous productes i experiències  turístiques, diversificar l’oferta, i augmentar la nostra competitivitat.    La nostra gestió i els nostres projectes generen confiança. Per aquest motiu, el darrer any vam rebre, de diverses administracions supramunicipals, subvencions per valor de més de 35 milions d’euros.

Com s’ha de gestionar la seguretat en la temporada estiuenca? Pel que fa a seguretat, dir que a Salou treballen en estreta coordinació els diferents cossos i forces de seguretat de l’Estat: Policia Local, Mossos d’Esquadra, Policia Nacional i Guàrdia Civil, que vetllen per garantir la protecció de les persones i bens, i pel manteniment la seguretat i la tranquil·litat ciutadana.

Té futur la marca Costa Daurada? La marca Costa Daurada és una marca potent i engloba, territorialment, des de l’àrea del Baix Penedès fins a les Terres de l’Ebre. Però la marca Salou també n’és, de potent, i, per això, reclamem que se’ns doni més espai i més protagonisme a les fires, ja que la capital de la Costa Daurada és la primera destinació turística de costa de tot Catalunya.

ÈXIT ROTUND A LA PRESENTACIÓ DE GRANADOS AL TAS DE SALOU PEL 28 M

L'actual alcalde de Salou presenta la llista amb la que optarà a la reelecció

L’alcalde i candidat a l’alcaldia de Salou, Pere Granados, acompanyat del delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto, i els subdelegats de Tarragona i Lleida, Santiago Castellà i José Crespín, respectivament, va presentar al TAS de Salou la llista de persones que l’acompanyen a les eleccions municipals amb la candidatura que encapçala, SUMEM PER SALOU-PSC.

Després de les intervencions introductòries de la presidenta de FUPS, Júlia Gómez, i del president de la Gestora del PSC, Yeray Moreno; de la intervenció del delegat del Govern d’Espanya a Catalunya, el qual va enaltir la bona gestió del municipi, ple de projectes de futur; i de la presentació de les 31 persones, l’alcalde i candidat, Pere Granados, va finalitzar l’acte amb una intervenció destacant trets de la candidatura i la proposta per als propers 4 anys.

Granados va agrair el compromís de tots els candidats i candidates “per impulsar i fer realitat un projecte polític pel progrés de Salou”.

Referint-se al projecte de propostes per al nou Govern que es presen -

SALOU POSA A DISPOSICIÓ DELS INFANTS I JOVES NOUS AVANTATGES I DESCOMPTES

L’Ajuntament de Salou ha posat en marxa les noves guies de descomptes i avantatges adreçades als infants i joves

La Guia Xic’S compta amb una àmplia varietat d'establiments. Actualment, hi ha un total de 52 col·laboradors, entre restaurants, botigues, espais d'oci, entre d’altres.Per poder beneficiar-se d’aquests descomptes, cal disposar del carnet de soci/sòcia del Club Xic’S. Aquest es pot sol·licitar a l'Espai d'Infància Estació del Carrilet, en horari de dilluns a divendres, de 10 a 13 h, i de 17 a 20 h.

Guia Jove. D’altra banda, els joves, d’entre 12 i 35 anys, que estiguin empadronats a Salou, es poden beneficiar de la Guia de descomptes i avantatges de Joventut, que compta amb 50 col·laboradors de Salou, com són restaurants, botigues, esport, escoles, clíniques i espais d'oci, entre d’altres. El carnet es pot aconseguir accedint a la plataforma salou.reservaplay.cat i sol·licitar-lo. Un cop fet, es podrà passar a recollir per la Masia Tous, en horari de dilluns a divendres, de 10 a 13 h, i de 17 a 20 h. A més, aquest carnet també serveix per poder fer cursos i tallers gratuïts a la Masia Tous; així com reservar les sales d’aquesta.

ta, Granados van quedar destacats diversos aspectes: es continuarà avançant en la transformació i la renovació de Salou amb criteris de sostenibilitat i donant suport a projectes “que promouen noves alternatives econòmiques i noves oportunitats d’ocupació”.

EL PLE DE SALOU APROVA ELS

CONVENIS AMB LES ENTITATS SENSE ÀNIM DE LUCRE ELUZAI I CÀRITAS

L’objectiu és garantir els serveis assistencials, sociolaborals i educatius a les persones més necessitades

L’Ajuntament ha aprovat ambdós convenis per tal que puguin desenvolupar els seus projectes, “Recolzament assistencial a persones i famílies necessitades amb manca de recursos del municipi de Salou” i “Ajut a persones/famílies més necessitades”, respectivament. L’objectiu d’aquests acords és garantir els serveis assistencials, sociolaborals i educatius a les persones més necessitades. També, unir esforços per coordinar el desenvolupament d’activitats i actuacions en matèria d’Acció Social, per contribuir al benestar social i a la igualtat d’oportunitat de les dones.

Així com la distribució d’aliments, de roba, calçat, i altres estris; ajuts econòmics; formacions; entre altres serveis. D’altra banda, l’Ajuntament també ha aprovat la renovació del conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Salou i Repsol, per promoure i impulsar projectes educatius, en suport als estudiants de Secundària i Batxillerat dels centres educatius del municipi salouenc. Té l’objectiu de reduir les fonts de desigualtats i afavorir les condicions d’equitat i igualtat. Així mateix, s’ha aprovat la designació de la Unitat de Govern Obert com a “Unitat d'Informació de l'Ajuntament de Salou”, i modificació del Comitè d'Ètica. Aquesta unitat té com a objectiu desenvolupar tasques relacionades amb la coordinació, la comunicació, el suport i l’assessorament a les unitats dependents i a la ciutadania.

INICIADES LES OBRES D’ADAPTACIÓ DE L’ESTADI MUNICIPAL DE FUTBOL

Han començat els treballs d’explanació del terreny on aniran situats els nous camps de futbol 7 i 11, així com el tancament del recinte.

S’actuarà sobre l’edifici de l’entrada principal on s’ubiquen els lavabos del públic, la sala de fisioteràpia, el magatzem i consergeria; i sobre els camps de futbol i de softbol; així com en les instal·lacions d’il·luminació i megafonia.

També s’aprofitaran i s’instal·laran les graderies existents i la coberta, al camp de futbol 11. Es realitzaran les noves proteccions perimetrals de tancat, passos d’obertura d’evacuació i tancaments interiors que delimitin la zona de públic i d’esportistes; i s’instal·laran els hidrants contraincendis. Així mateix, s’aprofitarà el material d’equipament esportiu, així com de les torres d’il·luminació, quadres elèctrics i focus d’il·luminació. Les obres costaran 1,2 milions d’euros.

Cal destacar que, a més, mentre es fan les obres, l'Ajuntament ha signat un contracte que permet posar a disposició de les entitats esportives les instal·lacions del complex esportiu que hi ha al municipi, el Futbol Salou Sports Center. El contracte preveu l'allargament de la seva durada i la reserva de les seves instal·lacions fins al març del 2024, per tal de poder cobrir qualsevol contingència extraordinària en les obres d'adaptació de l'estadi.

A LICITACIÓ DOS APARCAMENTS DISSUASIUS AL C/ JOAN FUSTER I A L’AVINGUDA POMPEU FABRA

El pàrquing de Joan Fuster se situarà al solar municipal que es troba ubicat en aquest carrer, tocant amb la rotonda de l’avinguda dels Països Catalans. Aquest comptarà amb unes 125 places; i amb espai per a l’aparcament de bicicletes i motocicletes.

D’altra banda, l’aparcament de l’avinguda Pompeu Fabra, disposarà de 177 noves places, que se sumen a les ja existents. S’asfaltarà l’espai que ja s’havia habilitat dins de l’aparcament existent, incorporant l’enllumenat i la senyalització corresponent.

També es construiran rampes que connectaran l’av. Pompeu Fabra amb l’av. de les Pedreres, millorant l’accessibilitat, tant de vehicle rodat, com de vianants, a través del parc de les Pedreres, a tocar del pàrquing. En ambdós casos, s’hi instal·larà enllumenat amb lluminàries LED solars

autònomes, amb sensor de moviment.

Els pàrquings es preveu que estiguin operatius de cara a la propera temporada turística de 2024. Amb aquestes actuacions el municipi disposarà de més de 300 noves places d’aparcament dissuasiu.

EL GOVERN DE SALOU APROVA, INICIALMENT, LA 2ª FASE DEL PROJECTE D’OBRES DE RENOVACIÓ INTEGRAL DE L’AVINGUDA DE CARLES BUÏGAS

L’any 2021 va ser l’obertura del primer tram d’aquest carrer. La fisonomia del carrer ha canviat radicalment i, ara, es prioritzen els vianants.

La Junta de Govern Local (JGL) de Salou ha aprovat, inicialment, el projecte d’obres ordinàries de renovació integral del carrer Carles Buïgas de Salou, i dels trams dels carrers que hi conflueixen, corresponent a la segona fase. El termini d’execució és d’11 mesos.

Aquest tram afectarà uns 500 metres, des del carrer Murillo fins al carrer Torremolinos i provocarà canvis en la mobilitat del trànsit i de les parades d’autobús. Ja s’esmenta des de l’Ajuntament de Salou l’eliminació dels vehicles en aquesta zona. S’ha tingut en compte

a tots els hostalers de la zona, ja que s’habilitaran accessos pels possibles clients.

L’actuació també millorarà la canalització de les aigües, sent un dels punts crítics quan les pluges són torrencials. L’esmentat projecte és finançat pel “Programa Extraordinari de Plans de Sostenibilitat Turística a les Destinacions (PSTD), any 2021, en el marc del ”Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR)”; i finançat mitjançant el “Fons de Recuperació Next Generation EU”. Seran uns 5,7 milions d’euros dels quals 3 provenen dels Fons Next Generation.

PERE SEGURA BUSCA REVALIDAR L'ALCALDIA

La

reestructuració de l’espai unionista és el principal dubte de les eleccions, mentre que l’actual alcalde compta amb molts números

de tornar a aconseguir la victòria

Adrià Miró Canturri

El 2019, Pere Segura ho tenia fins a cert punt complicat. Li tocava substituir un autèntic tòtem de la política vila-secana. O més ben dit de la política tarragonina.

La transició després de la marxa de Josep Poblet podia ser traumàtica, però la candidatura de Vila-seca Segura va aguantar. Respecte del 2015, va perdre 511 vots i tres regidors, però va mantenir la primera plaça amb certa solvència.

Tot i que els resultats li van donar l’oportunitat de governar, ho va haver de fer en coalició amb el PSC i en minoria.

Aquest context no ha evitat que Pere Segura pugui tirar endavant la majoria dels projectes que tenia en ment i hagi deixat en marxa iniciatives que pretenen transformar Vila-seca en els pròxims anys. Unes victòries que el poden reforçar en aquests comicis.

L'actual alcalde repetirà amb la marca de Vila-seca Segura i mantindrà el nucli dur amb qui ha governat durant aquest

mandat. Encara que repeteix noms a les primeres places, la resta de la candidatura pateix una notable renovació. Tanmateix, el trencament de l’espai postconvergent ha provocat que hi hagi una altra candidatura en aquest camp. Convergents per Vila-seca , liderat per Antonio Giraltó, es presentarà sota el paraigua d’Ara Pacte Local. En el seu moment, van intentar integrar-se dins de la llista de Segura, però les negociacions no van arribar a bon port.

“L'actual alcalde repetirà amb la marca de Vila-seca Segura i mantindrà el nucli dur amb qui ha governat durant aquest mandat”

UN PEU AL GOVERN I UN ALTRE A L’OPOSICIÓ

El principal partit a l’oposició desapareixerà com a tal. Ciutadans havia sigut la segona candidatura més votada el 2015 i 2019. Ara bé, durant aquest mandat tots els regidors de Ciutadans van abandonar la formació per desavinences amb la direcció i van crear la plataforma Vila-seca Som Tots. Tot i estar a l’oposició, ha sigut un aliat de Segura i el PSC en aquests 4 anys.

La plataforma concorrerà a les eleccions i ho farà de la mà del PSC . Els dos partits han decidit forjar una aliança que els assegura pràcticament la segona plaça i els apropa a Vila-seca Segura en la pugna per la victòria. El lideratge recaurà en Joan Anton Ramírez, líder de l’oposició dels últims 8 anys.

EL FACTOR CUP

Els altres dos partits amb representació al consistori són Vila-seca en Comú i Decidim Vila-seca , marca blanca d’ ERC

Les seves expectatives de creixement es podrien veure truncades per la irrupció d’un partit d’esquerra independentista: la CUP. Els antisistema es presentaran per primera vegada a les eleccions municipals amb el convenciment que poden entrar a l’Ajuntament. En el camp d’esquerra independentista competiran amb els republicans, mentre que en l’espectre ideològic de l’esquerra alternativa anti Hard Rock tindran als comuns com a contrincants.

Els cupaires comptaran amb Glòria Miguel com a número 1 i en el número 3 tindran al líder de la plataforma Aturem Hard Rock. D’altra banda, Vila-seca en Comú anirà en coalició amb Podem i renovarà la seva cara visible. Mario Téllez deixarà pas a Núria Miret . Decidim Vila-seca repetirà amb el seu candidat Josep Forasté . Actualment, tant els comuns com la marca republicana tenen tres regidors, quedant tercers i quarts respectivament.

“Els cupaires comptaran amb Glòria Miguel com a número 1 i en el número 3 tindran al líder de la plataforma Aturem

Hard Rock”

A PESCAR ELS DESCONTENTS

Està per veure com afectarà la creació de la plataforma Vila-seca Som Tots i la

seva coalició amb els socialistes. Els seus votants podrien decidir mantenir-se al seu costat o, en el cas dels electors més dretans i nacionalistes, cercar una altra opció. El PP va tenir un representant el 2015, però es va quedar lluny d’aconseguir regidors el 2019. A les eleccions generals del mateix novembre de 2019 i de les autonòmiques de 2021, VOX va agafar el testimoni de Ciutadans com a principal partit unionista al municipi. La formació de dreta radical va arribar al 15,62% a les generals i al 19,33% a les catalanes, ocupant la segona plaça. A diferència de les anteriors municipals, VOX sí que comptarà amb candidatura a Vila-seca. Així que no seria una bogeria pensar que pot tenir algun regidor.

El problema, com passa a tota Catalunya, és que l’oferta en aquest espectre

ideològic és molt més àmplia del que la mateixa demanda pot sostenir. A Vila-seca, Ciutadans es presentarà amb Carlos Rico, el PP amb Gregorio Esteban , VOX amb Francisco Javier Domínguez i Valents amb Ander Mikel Bastarretxea Massa candidatures, sobretot si es té en compte que l’anterior líder dels taronges i el seu equip tornaran a concórrer en la coalició amb els socialistes, retenint una part d’aquell vot.

Adrià Miró Canturri

El candidat ressalta els avenços del passat mandat i posa el focus en els reptes cabdals que haurà d’encarar el municipi a partir del 28M. El Hard Rock, el POUM o la revolució en la mobilitat són alguns dels temes que marcaran els pròxims anys. En parlem en aquesta entrevista a La Ciutat.

Plantegen una llista continuista en el nucli dur que l’ha acompanyat durant aquest mandat. Com valora la tasca del govern? És una llista continuista parcialment. Gran part de la totalitat de la llista es renova, però també és cert que a les posicions més avançades és continuista perquè pretén posar en valor la feina feta i l’expertesa acumulada. D’altra banda, el

“Sempre he entès la política com un espai de coincidència, retrobament i diàleg”

PERE SEGURA

Candidat de Vila-seca Segura

Després dels seus primers 4 anys a l’alcaldia, Pere Segura aspira a revalidar el càrrec al capdavant de la plataforma Vila-seca Segura

balanç que fem dels quatre anys és boníssim. Els objectius s’han assumit en el 90% dels casos. Tenim els projectes finalitzats, engegats o en fase inicial per la seva complexitat. El nostre contracte amb la ciutadania s’ha pogut dur a terme tot i estar en un context de màxima complexitat. Si s’ha pogut tirar endavant és gràcies a la implicació del govern, dels funcionaris i en general també de la corporació municipal.

“el tramvia i l’estació d’alta velocitat ens permetrà tenir una connectivitat molt més gran amb aquesta àrea metropolitana”

Quins són els principals eixos de les seves propostes pel 28M? Tenim la sort que la nostra ciutat està en un punt cèntric dins d’aquesta àrea metropolitana i passaran coses importants. És difícil centrar-me en una. Els pròxims 4 anys seran el mandat de la mobilitat. Ens sentirem una ciutat plena, ja que una ciutat se sent plena quan té un transport públic que actua en xarxa amb l’entorn. Actualment, el transport públic es comunica bé amb els diferents nuclis de Vila-seca, però el tramvia i l’estació d’alta velocitat ens permetrà tenir una connectivitat molt més gran amb aquesta àrea metropolitana i el sentiment de pertinença metropolità s’emfatitzarà.

D’altra banda, les oportunitats que es derivin de la implementació i desenvolupament de la ZAL i el Hard Rock seran

fonamentals. Per acabar, tenim projectes propis importantíssims com la transformació del frontal marítim a la Pineda, l’espai experiencial de Cal·lípolis de la mà del Port, la millora urbana i els equipaments esportius, als quals els volem donar un accent especial. Ens hem centrat molt en determinats equipaments i ara ens focalitzarem en ser una ciutat que treballi per l’esport. Serà un mandat apassionant.

La creació d’un nou POUM era un tema sobre la taula que arrosseguem del passat mandat, quina Vila-seca visualitza en els pròxims anys? Ja té dotació pressupostària i s’ha de licitar. Ens hem fixat quatre anys per elaborar-lo, una mirada molt ambiciosa en terminis. S’ha fet un gran ús del POUM durant 30 anys i ara toca tenir un altre que tingui una mirada de 30 anys més. Així com els altres articulaven espais de convivència, tipologies d’habitatge i carrers; ara els nous POUMs han de contemplar altres temàtiques com la transició energètica, la digitalització, la mobilitat i l’agenda urbana 2050. Són eines que incorporen visions polièdriques amb les quals construir les ciutats de futur.

La Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) reforçarà encara més el teixit industrial de Vila-seca. Quin tipus d’empreses haurien de rebre? En això tenim una complicitat màxima amb el president del Port. La ZAL és un dels últims espais que acumulen un milió de metres quadrats de sòl urbanitzable per a activitats logístiques i de valor afegit. A més, compta amb la connectivitat intermodal absoluta amb el Port, el ferrocarril a través de la Boella, les connexions en trànsit rodat i l’aeroport. Ens hem de coordinar perquè hi hagi activitats econòmiques que siguin tractors i n’impulsin d’altres. És a dir, que ajudin a transformar el Camp de Tarragona -no només Vila-seca- per captar activitats que dinamitzin altres sectors.

Té una visió poc tancada únicament al municipi i molt enfocada a l’àrea metropolitana. Entrem al mandat en què s’articularà aquesta àrea metropolitana? Són processos difícils. En el cas de Barcelona, s’articula en una llei al Congrés dels Diputats. Entre tots i totes hem d’incorporar aquesta mirada perquè si no la ciutadania no ens ho perdonaria. El que toca és rebaixar la visió egocèntrica de cada municipi i fer una mirada més àmplia. Per tenir una mirada metropolitana hem de ser tots generosos. Ho han de ser sobretot els que

més tenen, com Reus i Tarragona.

La Pineda pot créixer més turísticament? La Pineda té àmbits per desenvolupar a nivell turístic. No estic parlant d’un turisme basat en un concepte ‘desarrollista’ de formigó i hotels. Tenim un camp a recórrer per intentar desestacionalitzar el turisme. L’espai d’Aquopolis és un espai municipal que entrarà en un concurs i busca una activitat de 10 o 12 mesos amb generació de llocs de treball fixos de llarg termini. També tenim el projecte de Cal·lípolis Next Generation amb la renaturalització de l’espai, el centre d’interpretació i el contradic que ha d’acollir creuers. Tots aquests creueristes són un sector en què podem endinsar-nos i generar sinergies amb la restauració. La intenció és transformar un turisme excessivament estacionalitzat en la temporada d’estiu en un de generador de riquesa els 12 mesos.

“La intenció és transformar un turisme excessivament estacionalitzat en la temporada d’estiu en un de generador de riquesa els 12 mesos”

Li preocupa que el projecte del Hard Rock s’acabi enquistant? Com que soc de caràcter optimista, vull pensar que això després de les eleccions es desembussarà de manera definitiva i serà un projecte bo pel territori, que incorpori tot el que ens preocupa. Es diu molt poc, però és el primer projecte que està basat en una activitat econòmica que genera llocs de treball durant tot l’any. Fins ara, el turisme que s’ha desenvolupat no era així.

La qüestió del joc esperona una forta crítica al projecte per part d’uns sectors. És d’un cinisme increïble. Parlar del joc quan a qualsevol establiment de restauració hi ha màquines escurabutxaques no té sentit. Precisament, si hi ha un lloc on el joc està més regulat, es controla l’accés i es mira que el client no estiguin en un llistat de malalties associades al joc és en un casino. No el practico, però vivim en una societat on el joc està present a internet d’una manera liberalitzada, a tots els locals i als mateixos creuers.

Sincerament, crec que és una eina política. Hi ha partits que fan d’això un element per distingir-se de la resta i parlen del Hard Rock com si fos el dimoni. Darrere de la plataforma Aturem Hard Rock hi ha la CUP. S’ha de dir així. Es tracta de blanquejar una iniciativa que podria ser popular. Quan veus els mitjans de comunicació públics que blanquegen les

el test de LA CIUTAT

1. El teu racó preferit de Vila-seca. La Torre d’en Dolça

2. La millor manera de passar un diumenge o un festiu. En família.

3. Llibre que més ha gaudit. Recentment, Una breve historia de casi todo.

4. Sèrie o pel·lícula preferida? Pel·lícula diria McFarland i sèrie Succession.

5. Quina cançó no es pot treure del cap? Nothing else matters.

6. Quin és el plat que li surt millor a la cuina? L'ou ferrat.

7. Què volia ser de petit? El que he sigut, enginyer de camins, canals i ports.

8. Quina va ser la seva primera feina? Ser acompanyant al càmping Sangulí. Com el botons d’un càmping.

9. Un referent polític. Josep Poblet

10. Què és el que li agrada més de les festes majors de Vila-seca? Estar al carrer i trobar-me amb la gent.

Bonus: Completi la frase, Vila-seca és... La millor ciutat del món.

plataformes com si fossin la societat civil organitzada, és una manipulació flagrant. Evidentment, els projectes són millorables, però al Camp de Tarragona hi ha un consens que creu que el Hard Rock pot ser bo si es fa respectant totes les lleis urbanístiques i ambientals.

La fiscalitat serà un problema? Això dependrà de Salou.

Ell diria el mateix. Si no és justa, pot ser un problema. Ara mateix s’ha aprovat un Pla Director que estableix unes distribucions que ens semblen correctes.

Aquesta campanya torna a parlar de la digitalització. Quines mancances té

“Si hi ha lleialtat i treball per la ciutat, estic obert a què les persones que coincideixin participin en la governança”

el municipi en aquest àmbit? La digitalització és un procés. Aquests quatre anys hem digitalitzat la gestió administrativa de l’Ajuntament i hem rebut un premi de l’Administració Oberta de Catalunya (AOC) com un dels 10 millors ajuntaments de menys de 50.000 habitants en administració digital. No s’acaba aquí. També és el big data, el business intelligence, l’smart city, com gestionem la seguretat o com introduïm la intel·ligència artificial. Qualsevol partit polític seguirà impulsant eines de digitalització. Ara tenim una licitació d’1,5M d’euros que parla de la sensorització de la Pineda. Se sensoritzaran vàlvules, dipòsits d’acumulació per temporals, es posaran més càmeres i s’incorporaran sensors meteorològics. La intenció és que sigui útil per la ciutadania. Conèixer com està el trànsit, per on passa el transport públic, com fer els tràmits o com estan els nivells de CO2 .

En molts àmbits, podríem dir que aquest mandat ha sigut el d’arrencar projectes que seran més visibles els pròxims anys? Vist des d’aquesta perspectiva, sí. Però aleshores omets tot el que s’ha fet i ja és tangible. La renovació dels carrers com Joaquim Serra, l’avinguda Sant

Jordi o els de la Pineda és una realitat. També ho són la millora del pavelló de la Pineda, la construcció del Celler, la substitució de la gespa del camp de futbol, el transport públic entre nuclis, la seva gratuïtat, la creació de la vilacard com a targeta ciutadana, la millora de tots els parcs urbans o l’arribada de l’OAC. Hi ha projectes que es van encetar fa quatre anys i ara s’han finalitzat, mentre que també n’hi ha d’altres que hem iniciat ara i els podrem veure més endavant. La política és com una cadena.

En cas que no aconsegueixi una majoria absoluta, descarta algun partit per pactar? Per les seves paraules, em costaria veure’l governant amb la CUP. Ells s’han descartat perquè la seva campanya és “una Vila-seca que lluiti”. És un missatge bel·licista que poc diu de la seva ideologia. Sempre he entès la política com un espai de coincidència, de retrobament i diàleg. La gràcia és que es puguin incorporar moltes mirades. És millor governar entre 20 regidors que no entre 11. Si hi ha lleialtat i treball per la ciutat, estic obert a què les persones que coincideixin participin en la governança.

No hi ha línies vermelles? No. Evidentment, hi ha partits amb qui compartim visions i altres amb qui és més difícil casar certs aspectes.

VILA-SECA

VILA-SECA CONVOCA SUBVENCIONS A EMPRESES LIDERADES PER DONES

Aquests ajuts es poden sol·licitar a través de la seu electrònica de l’Ajuntament o a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà

Aquets línia d'ajuts té la finalitat de donar suport al creixement i consolidació d’empreses emergents amb presència de dones al seu equip fundador. Les subvencions, d’un import màxim de 5.000 euros, van dirigides a persones físiques i jurídiques de recent creació i consolidades, amb lideratge de dones i amb un establiment a Vila-seca.

La convocatòria és oberta fins al pròxim 8 de juny i els requisits són principalment tres: 1.-Requisit de padró i de dedicació del lideratge

femení a l’equip fundador.

2.-Inici de l’activitat a Vila-seca a partir de l'1 de gener del 2022 i permanència d’un any entre aquesta data i el 31 de desembre de 2023. 3.-Inversió mínima de 5.000 euros en despeses subvencionables per a la seva posada en marxa.

Les interessades podran inscriure’s a la reunió informativa que tindrà lloc el 8 de maig a les 17.00 h, confirmant la seva assistència al SOCE (telèfon 977 39 43 25).

EL PSC VILA-SECA PRESENTA LA CANDIDATURA PER A LES ELECCIONS DEL 28 DE MAIG

El PSC-Vila-seca Som Tots ha presentat públicament la candidatura amb la qual es presentarà a les eleccions municipals del mes vinent

Durant l’acte de presentació l’alcaldable socialista, Joan Anton Ramírez, ha afirmat que “sortim a guanyar les eleccions.” “Em sento preparat, il·lusionat, capaç i amb la força i l’experiència necessaris. Vull ser l’alcalde de tots i de totes i el PSC n’és el complement perfecte. La coali-

ció electoral que hem fet ens reforça i ha permès configurar un equip amb experiència, molt transversal, i que reflexa a la perfecció totes les sensibilitats que hi ha a Vila-seca”, ha reblat.

Joan Anton Ramírez ha explicat que el projecte del PSC-Vila-seca Som Tots s’articula al voltant de tres grans eixos: el social, l’econòmic i el repte que planteja la seguretat. “Pel que fa a la seguretat, dotarem de més mitjans a la policia local per augmentar la seva eficàcia i millorarem la il·luminació dels carrers”.

Finalment, Ramírez ha animat “a tots els vilasecans i vilasecanes, sense excepció, a sumar-se a aquesta onada pel canvi en positiu que es traduirà en una victòria progressista a les urnes el pròxim 28 de maig. Feu-nos confiança! Ens hi deixarem la pell, en podeu estar segurs”, ha conclòs.

PORT TARRAGONA APORTARÀ SORRA A LA PLATJA DE LA PINEDA

L’aportació de sorra la draga Freja R contractada pel Port de Tarragona és una mesura ambiental compensatòria per la prolongació del dic de Llevant

El Port Tarragona iniciarà les tasques de reposició de sorra de la platja de la Pineda durant la primera setmana de maig. La durada prevista és d’aproximadament vint dies, i per tant es preveu tenir la platja enllestida abans de l’inici de la temporada alta de turisme.

Aquest any s’utilitzarà una draga de major capacitat, la Freja R., una draga que supera els requisits mediambientals més recents mitjançant la reducció de les emissions i el consum de combustible. Aquests treballs es faran en el marc del contracte per quatre anys per a l’aportació de sorra a la platja de la Pineda amb un pressupost un total de 2,4 milions d’euros (iva exclòs) per al període 2020-2023, 600.000 euros cada any.

L’aportació de sorra la draga Freja R contractada pel Port de Tarragona és una mesura ambiental compensatòria per la prolongació del dic de Llevant. Aquest any el Port Tarragona farà servir una draga més gran i amb capacitat per descarregar la sorra més ràpidament. Les feines s’allargaran un total de vint dies, acabant així abans de Sant Joan i deixant a punt la platja de La Pineda abans de l’inici de la temporada estival.

ANUNCIA AQUÍ

“El futur dels pròxims 30 anys s’ha de definir en el següent mandat”

JOAN ANTON RAMÍREZ

Alcaldable de Vila-seca Som Tots – PSC

Joan

Anton Ramírez es presenta com a alcaldable per tercer cop. En les dues

anteriors va quedar segon encapçalant la llista de Ciutadans

Adrià Miró Canturri

Aquest mandat, però, les desavinences amb la direcció van fer que tots els regidors taronges abandonessin el partit per formar la plataforma Vila-seca Som Tots. Aquesta ha forjat una aliança amb el PSC, creant una coalició que té l’objectiu de ser “l’alternativa” a Pere Segura. Parlem amb Joan Anton Ramírez sobre el seu projecte pels pròxims quatre anys.

Es presenta com a candidat d’una coalició entre el PSC i Vila-seca Som Tots. Què aporta aquesta aliança? Per intentar simplificar-ho, crec que aporta la suma de projectes, de diferents sensibilitats i d’anys de treball. Sempre dic que el passat suma. És una fórmula perfecta per a ser una alternativa.

Amb ella es pot reagrupar tots els vots que van anar a Ciutadans fa quatre anys? Hem de ser sincers i clars. Aquí no hi ha una aritmètica, 5 més 2 no faran 7. No es tracta només de sumar gent que votava Ciutadans i el PSC, sinó que és un projecte totalment nou i transversal. Tenim una llista amb tres potes: el PSC, la nostra plataforma i la gent que s’incorpora a un projecte 100% municipalista. En el dia a dia ens estem trobant que hi ha persones que pertanyen al PSC històricament i ens recolzaran perquè és el PSC, d’altres que votaven a la persona quan estàvem en un altre projecte i s’hi sumaran, i també estem trobant una tercera via dins del teixit social.

El PSC ha governat amb Pere Segura aquest mandat. Pot plantejar-se com

“el vot útil d’alternativa a Segura” amb aquestes circumstàncies? Realment, s’ha governat, però no hi havia una majoria. En situació de minoria, s’ha hagut de fer política útil. El PSC ha aportat el seu granet de sorra en el dia a dia i la resta de forces polítiques també hem hagut d’equilibrar aquest mandat perquè no es podia governar amb 10 regidors. Per tant, nosaltres hem donat estabilitat des de l’exterior. Hi havia dues maneres de plantejar el mandat: bloquejar-ho tot o donar facilitats mentre aportes les teves idees en un projecte que busca el benefici del municipi. Hem sigut útils, però ara som l’única alternativa perquè tenim la capacitat de seguir amb el que estem fent i millorar moltes coses que no s’estan realitzant degudament. A més, som els únics que tenim aquesta interlocució directa amb Barcelona i Ma-

drid. Estan arribant molts projectes que venen de la mà de PSC-PSOE. D’altra banda, amb Pere Segura tenim maneres diferents de tractar temes com el social o la seguretat.

“No es tracta només de sumar gent que votava Ciutadans i el PSC, sinó que és un projecte totalment nou i transversal”

Considera que Vila-seca és insegura?

Per mi la seguretat és més que una fotografia. No és presentar-te en un acte i dir que has comprat tres motos elèctriques i has tret quatre places de policia. Això és el que es veu. La seguretat és com un iceberg. A Vila-seca ens falta un projecte per tractar la seguretat. Hi intervé l’àmbit social, l’urbanisme, les càmeres de seguretat o el fet de tenir una central per recepcionar totes les alarmes. Al final, la seguretat és una percepció. Jo no dic si és insegura o no, això ho han de dir els informes policials. Ara bé, sempre pregunto: quina és la percepció a la una de la matinada que té la meva dona i quina tinc jo? Si les percepcions són diferents, la seguretat l’hem de treballar encara més.

La policia ha de ser l’últim recurs i ha de ser de qualitat. Tenim una policia que actua igual que fa 30 anys i que en cas d’accident químic no té ni EPIs ni formació. A l’última visita de Salvador Illa li vaig demanar personalment que hi hagués una formació específica pels nostres policies.

Quines són les prioritats de la seva candidatura? La primera serà engegar l’Estadi esportiu, que lliga amb la part social. Durant tres mandats s’ha estat mentint a la població. A més, també hi incorporaria una piscina. L’esport és cohesió i tenim una mancança importantíssima en aquest àmbit. En segon lloc, la seguretat, que dona qualitat de vida. I la tercera pota és la part econòmica. Engegar el municipi amb projectes que han d’arribar i també facilitar-los. Per exemple, hem de ser capaços que ens arribi una gran empresa a la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL). Com és el cas de l’Ajuntament de Mont-roig, que ha tingut la capacitat d’atraure una empresa internacional. La nostra tasca és tenir una bona carta de presentació del municipi

per estar en el moment adequat per aportar les inversions necessàries.

En el seu vídeo de precampanya parla d’una excessiva pressió fiscal al municipi. Quins impostos s’haurien de tocar? Els Ajuntaments tenim principalment dos o tres impostos que depenen de nosaltres: l’IBI, la taxa d’escombraries i el clavegueram. Si fem una mitja amb la província de Tarragona, veurem que l’IBI i la taxa d’escombraries de Vila-seca són de les més elevades. L’últim mandat es va intentar fer una ordenança per revertir-ho, però seguim sent una de les poblacions amb la pressió fiscal més alta. Si diguéssim que estem endeutats... però tenim els comptes sanejats i estem en una ubicació estratègica que ens permet tenir molts ingressos.

L’urbanisme és clau en la política municipal. Quines són les seves propostes? L’últim POUM és de l’any 1993. Estem en un format de disseny urbanístic molt endarrerit. Quan fa 40 anys feies un POUM, es basava molt en l’urbanisme i la construcció. Però avui en dia ha de contemplar els espais verds, medi ambient, els temes

“La primera prioritat serà engegar l’Estadi esportiu, que lliga amb la part social. Durant tres mandats s’ha estat mentint a la població”

socials o la mobilitat. El nostre projecte és similar a la reforma del Colomí. S’ha d’obrir, fer plataforma única, ser accessible i tenir llum. El futur dels pròxims 30 anys s’ha de definir en el següent mandat. No només has de créixer en construcció, sinó pensant en una nova manera de fer-ho.

La reforma del barri del Colomí era una de les seves grans reivindicacions. Quina valoració fan de l’anunci d’aquest mandat? Estem contents i satisfets. No només ha estat el Colomí. En els últims 3 anys hem recolzat pressupostos i no ha sigut gratis, sinó a canvi d’incorporar partides que portàvem al programa. Una d’elles era la transformació del Colomí, que ha de ser el cor de la ciutat. Tota aquesta transformació és la que després ens farà créixer. A més, també hem acordat qüestions com el canvi de gespa a l’Estadi o la incorporació de protecció civil al nostre Ajuntament. El Colomí ha sigut la cirereta del pastís del nostre projecte.

Un dels temes que va desencallar el PSC al Parlament va ser el del Hard Rock, però és un pacte supeditat a trobar solució a alguns informes. Creu que tirarà endavant o s’eternitzarà com fins ara? Sincerament, tinc molta confiança en què tirarà endavant. Si depèn del PSC i de la plataforma Vila-seca Som Tots, és un projecte que es farà sí o sí. Estem pel bon camí. El projecte que tenim ara, que li

falten quatre retocs, és totalment diferent del de fa 10 anys. És un projecte molt madurat amb el territori i falta aquest últim impuls. Es tracta d’un model que ha funcionat durant els últims 30 anys al territori. Hem de deixar els tòpics que diuen que això és prostitució, joc i treball precari. Hem de ser realistes. En el primer projecte hi havia molt de sol destinat a casino, però a l’actual només és el 5%. La resta és oci, activitat, comerç i família. A més, és fer demagògia. Tothom que ens està llegint té un mòbil a la butxaca i avui en dia aquest àmbit és el 70% del joc. Tots portem a la butxaca un casino. D’altra banda, defensarem que la multitud de llocs de treball que arribin no siguin precaris. És el futur i el motor del nostre territori.

Pel que fa al turisme, aposta per ell i per pensar-lo a llarg termini. Quin és l’horitzó que plantegen en aquest àmbit? Els polítics estem un temps, però el municipi es quedarà. Per això, pensem que ha de ser un projecte a llarg termini. En l’àmbit de turisme, tenim clar que la Pineda té un potencial importantíssim i es pot transformar. Hi ha bastants projectes que arriben via Barcelona, Madrid o Brussel·les com la transformació de la part del frontal marítim, el contradic dels Prats, la finalització de l’espai de Pacha i Aquopolis, el nou espai de Cal·lípolis o la xarxa natura. Per tant, la Pineda té un procés

“A la Pineda li falta que l’Ajuntament perdi la por i hi cregui”

de transformació cabdal i requereix un govern amb la capacitat de tenir clar quin és el model de futur. Hem d’anar cap a un turisme sostenible, familiar i que trenqui l’estacionalitat.

Quan vas a un lloc has de tenir una bona experiència. És necessari i bàsic que la Pineda tingui serveis. No té una comissaria de policia, té un CAP que tanca moltes hores i falten d’instal·lacions bàsiques. Si vols reconvertir el turisme, l’has de dotar de serveis de qualitat.

Molts serveis no depenen estrictament dels municipis. Per exemple, el CAP ja el tenim, però és qüestió de voluntat política d’apretar i que estigui obert més hores.

No hi ha hagut voluntat? A la Pineda li falta que l’Ajuntament perdi la por i hi cregui. Per exemple, tenim desplaçat el bàsquet a la Pineda i no hi ha una parada d’autobús davant del pavelló. Sembla una tonteria, però és un servei bàsic. D’altra banda, a l’estiu tripliquem la població i no hi ha un espai perquè la policia pugui fer denúncies. Tenim un espai per la gent gran compartida com a biblioteca o sala d’actes. Hi ha una manca d’instal·lacions increïble. Tanmateix, hi ha coses mínimes, com les voreres, que estan deixades.

El 2019 comentava que amb un govern en minoria s’encetava una etapa de diàleg. Ha sigut possible? 100%, hi ha hagut un abans i un després. Vaig estar el 2015 amb una majoria absoluta de Poblet i era una forma de fer política diferent.

el test

de LA CIUTAT

1. El teu racó preferit de Vila-seca. El Caracol de la Pineda. Em porta molts rècords familiars.

2. La millor manera de passar un diumenge o un festiu. Temps amb la família.

3. Llibre que més ha gaudit. M’agraden tots. Ara m’estic acabant Las Madres de Carmen Mola. Tots són diferents.

4. Sèrie o pel·lícula preferida? ET.

5. Quina cançó no es pot treure del cap? M’encanta Pau Donés i moltes vegades tinc al cap ‘Eso que tú me das’.

6. Quin és el plat que li surt millor a la cuina? Els espaguetis.

7. Què volia ser de petit? Policia.

8. Quina va ser la seva primera feina? Vaig tenir un contracte de quatre hores col·locant la primera pedra de Port Aventura. Estudiava al Ramon Barbat i ens van venir a buscar per estar a les carreteres de l’accés a Salou i la Pineda.

9. Un referent polític. Adolfo Suárez.

10. Què és el que li agrada més de les festes majors de Vila-seca? Estar al carrer i trobar-me amb la gent.

Bonus: Completi la frase, Vila-seca és... Activa.

En aquest mandat no hi ha hagut una altra manera que dialogar i qualsevol cosa que havia de tirar endavant necessitava el consens. Això ha fet que el municipi en surti beneficiat i l’èxit és de tots.

Tanquen les portes a pactar amb algun partit? Sortirem a guanyar, però les absolutes són complicades. El dia 29 decidirem. Estem oberts a qualsevol partit constitucional que estigui pel bé de Vila-seca. No tenim cap diàleg ni cap pacte.

VILA-SECA

VILA-SECA ES POSICIONA ENTRE LES 10 MILLORS ADMINISTRACIONS

DIGITALS DE CATALUNYA

VIII edició dels Reconeixements

Administració Oberta, que atorga el Consorci Administració Oberta de Catalunya (AOC)

L’Ajuntament de Vila-seca va ser guardonat ahir entre les 10 millors administracions digitals de Catalunya a la VIII edició dels Reconeixements Administració Oberta, que atorga el Consorci Administració Oberta de Catalunya (AOC).

Per part de l’Ajuntament de Vila-seca, el guardó va ser lliurat a la regidora d’Innovació i Turisme, Cristina Cid, qui va recollir el reconeixement que posiciona l’Ajuntament de Vila-seca entre les 10 millors administracions digitals en la categoria de 20.001 a 50.000 habitants.

Els Reconeixements Administració Oberta s’atorguen a les administracions locals de Catalunya que més i millor s’estan transformant digitalment. Concretament, s’avaluen els 947 ajuntaments i els 42 consells comarcals catalans i ho fan mitjançant l’anàlisi dels principals indicadors dels governs digitals i oberts, d’acord amb dades objectivables.

En aquest sentit, durant els darrers anys l’Ajuntament de Vila-seca està treballant per la millora de la transformació digital del municipi. L’anomenat Índex de Maduresa Digital, considera que les tres dimensions més importants de la transformació digital són: 1.-Implantació dels serveis digitals que permeten a la ciutadania exercir els seus drets digitals. 2.- Activitat dels serveis digitals de tramitació amb la ciutadania, gestió interna i interoperabilitat. 3.-Implantació dels principis de govern obert.

EL TRAMCAMP ENTRE CAMBRILS I VILA-SECA ADQUIREIX ELS 7 PRIMERS TRAMVIES

S'han adquirit per 48,1 milions d’euros pel tram de Cambrils i Vila-seca

El Departament de Territori ha anunciat la licitació de la compra de set tramvies per un import de 48,1 milions d’euros en el tram de Cambrils i Vila-seca. La primera fase del projecte del Tramcamp preveu construir catorze quilòmetres de xarxa, tres intercanviadors i catorze estacions que “cohesionaran” el Camp de Tarragona.

Així, es calcula que l’ús del transport públic passarà del 18% al 25%. Actualment, el 82% de les persones que es desplacen pel Camp de Tarragona usa el transport privat. En la presentació del projecte feta aquest dimecres a Tarragona, el president del Govern, Pere Aragonès, ha reconegut el dèficit estructural que pateix el territori i ha assegurat que el nou tramvia articularà la segona àrea metropolitana. “És un pas endavant que significa un abans i un després”, ha dit.

Pel que fa al traçat Cambrils-Salou-Vila-seca, el tram abasta catorze quilòmetres i tindrà també catorze estacions, tres de les quals seran intercanviadors amb el servei ferroviari. Respecte als tramvies que s’adquiriran, tindran una longitud màxima de 40 metres i una capacitat mínima de 210 persones.

S'APROVEN LES SUBVENCIONS PER A LA MILLORA D’HABITATGES I INSTAL·LACIÓ D’ENERGIA VERDA

Són 4 línies de subvencions amb 123.000 euros inicials de pressupost

La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Vila-seca ha aprovat la convocatòria pública de subvencions per a la millora d’habitatges i instal·lació d’energia verda a Vila-seca.

Aquestes 4 línies són:

1.- Instal·lació d’ascensors o elevadors de persones i eliminació de barreres arquitectòniques en edificis d’habitatges a Vila-seca amb la finalitat de millorar les condicions de vida dels seus ocupants facilitant a les persones de més edat o amb mobilitat reduïda l’accés al seu habitatge.

2.- Reparació i pintura de façanes i elements sortints annexes en edificis ja construïts a Vila-seca amb la finalitat de millorar la qualitat dels habitatges, i en conseqüència, fomentar la millora de les condicions de vida dels seus ocupants, reduint el perill de despreniments a la via pública.

3.- Rehabilitació d’habitatges al Centre Històric de Vila-seca, per tal de millorar la qualitat de vida de la ciutadania, les condicions d’habitabilitat i el paisatge urbà.

4.-Instal·lació de plaques fotovoltaiques i els seus equips als habitatges del municipi, facilitant la instal·lació d’energia verda als ciutadans, impulsant el desenvolupament de les energies renovables i millorant la qualitat de vida dels ocupants dels habitatges.

Les subvencions podran sol·licitar-se fins al pròxim 31 d’octubre de 2023 a la Seu electrònica, a l’apartat de Catàleg de tràmits, Ajuts i subvencions.