REVISTA CAPFICO 5 by Revista Capfico Ies Francesc de Borja Moll

EDITORIAL Queridos lectores, dear readers, estimats lectors:

Capfico Edita

Ens acomiadem d’aquest curs que ara acaba amb un número espectacular (espectacular s’escriu igual en català i en castellà, lleveu-li l’e per entendre l’anglès), demostrant que anem a sac i que en un any infernal no han pogut amb nosaltres. Volem celebrar que malgrat tot, hem fet la nostra feina, i l’ha feta l’alumnat, ara bé, l’ha feta la Conselleria? L’última sorpresa desagradable amb que ens han obsequiat ha estat endur-se la família professional d’Administració i Finances, amb les seves alumnes i professorat, companyes nostres des de fa moltíssims anys i ho han fet sense consulta, diàleg ni comprensió. És la via del decretàs, com la llei Wert que ens cau a sobre sense paràigües i amb la butxaca buida. I ahora nos toca hacer el siguiente 33 % restante en la lengua más importante y la que más cojeaba entre el manipulado alumnado balear, la lengua común de todos los españoles y de las tierras donde no se pone el sol allende los mares, amén. Esta lengua maltratada por imposiciones y en peligro de extinción, marginada en las calles, en la prensa, televisión y radios. Una lengua sin apenas presencia institucional, que desaparecería si no fuera por esta nueva cruzada españolizadora. Fíjense que la inmensa mayoría de las familias mallorquinas se obstinan en seguir matriculando a sus hijos en la lengua cooficial distinta al español. Por más cartas que les enviamos, siguen erre que erre, tendremos que empezar a enviar sobres. And because of that, and as long as we are a modern region with modern people, we must teach and learn English to serve our foreign customers in hotels and pubs. We must be prepared as well to speak in English to serve in hotels and pubs abroad. You have to improve your English if you want to enjoy the experience of having a job, in other countries, of course. If you didn’t understand this text, next course prepare yourself, because many of your classes will be like that. Make some magic or travel to England this summer if you can afford it. So we hope you enjoy your holidays and see you next course. Felices vacaciones y nos vemos el próximo curso. Bon estiu i fins el curs que ve ( això darrer era en LAPAO, per si voleu aprendre un quart idioma).

Gràcies per llegir Capfico

Comissió de Revista Col·laboren en aquest número Comissió de Biblioteca, Comissió de Normalització Lingüística, Comissió de Medi Ambient, Equip directiu, Departament de Llengua Castellana i Literatura, Departament de Tecnologia, Departament de Física i Química, Departament de Ciències Socials, Departament de Música, Departament d’Activitats Extraescolars, Reyes Carpintero, Mercedes Oliver, Guillem Salom, Maria Llaneras, Catalina Mascaró, Joana Estelrich, Xavier Serra. Alumnat poeta de 1r d’ESO que vol quedar en l’anonimat. Alumnat guanyador dels premis de narrativa i poesia en castellà. Alumnat participant al projecte Ràdio Borja (tant de 4t d’ESO com de 1r d’ESO). Alumnat de 3r d’ESO en l’espai de recerca i Ciències Socials. Alumnat de 2n d’ESO en l’espai de recerca de matemàtiques. Alumnat de 4t d’ESO en l’Espai de Música i en la Sortida a Lluc i Valldemossa. Macarena Arco de 1r de Batxillerat B per la seva narració de la sortida a Orient. Alumnat del Taller de Llengua. Andrea Utiel de 4t A pel seu espai d’Argumentació. Els dibuixos i logos de l’alumnat del Departament de Plàstica, tant de 3r d’ESO com de 1r d’ESO. A D'Gerotxxo pel seu poema.

Esperem no haver-nos deixat ningú per esmentar. Si fos així, demanem disculpes. Gràcies a les vostres col·laboracions aquest número 5 de Capfico existeix.

ESPAI DE L’EQUIP DIRECTIU

Fer feina al Borja Sempre m'ha fet molta gràcia quan he sentit que hi ha molt de professorat que no vol venir al Borja. Polígon de Llevant. Quina por! Passa exactament el mateix quan et parlen malament d'una persona que no coneixes i tu t'ho creus. Fins i tot, la mires amb suspicàcia quan t'hi atraques. No sigui que totes aquestes projeccions s’acompleixin. Amb tu, no. Tu ja hi vas protegit. I després resulta que, si ets capaç de ser un poc objectiu, la persona es mostra com un autèntic bombonet. O no. Però ja ets tu qui decideix. Sense ajudes. Els rumors mai no m'han agradat. Som una persona impulsiva i si se'm fiquen coses rares al cap puc actuar ràpidament i després penedir-me’n. No vull escoltar prejudicis. Així és que, ara, després de sis anys de fer feina amb tota la comunitat educativa, crec que ja puc opinar: sou l’hòstia! Gràcies! Mar Millán

Malauradament, enguany serà la darrera vegada que es graduen en aquest Centre alumnes dels Cicles formatius de la família professional d’Administració ja que aquesta és traslladada a l’IES Ses Estacions. Des que es va obrir i al llarg de més de 20 anys, el Borja ha estat dirigit per professors d’aquesta família professional, que amb el seu esforç i

La comunitat educativa de l'IES Francesc de Borja Moll vol expressar les seves condolències a la família i amics d'Abderrahim Boukaiour. També volem recordar el nostre company i amic Joan Cardona que ens va deixar sobtadament fa poc temps.

els de tots els professors d’aquesta família que han passat per l’Institut, han aconseguit que aquest, sigui un referent dins el mon educatiu de la nostra Comunitat Autònoma; per tant, el Borja perd un gran pilar, un dels seus principals trets d’identitat. Mai els podrem agrair tot el que han fet per aquest Institut.

Bona sort.

DIADA CULTURAL

Com cada any, amb motiu de la celebració de Sant Jordi, en el nostre institut es fa la Diada cultural. És el dia que tothom està esperant, tant professors com alumnes, ja que sortim de la rutina de les classes. Aquest any s'ha realitzat el tradicional intercanvi de llibres, una exposició i 18 tallers diferents com tatuatge de Henna, taller de cuina, taller de complements, balls llatins, punts de llibre, etc. No cal oblidar-se tampoc de les diferents competicions, que sempre tenen gran èxit de participació, competició tirs lliures, torneig d'escacs, Cangur Moll i per descomptat el futbol. Els guanyadors d'aquestes disciplines van ser: en competició tirs lliures Jonathan Arguello 3rC i Pedro Paul Vazquez de PQPI, en el torneig d’escacs, Donato Olivares SMXB, Cangur Moll, Ignasi Garcés 3rC, Robert Mikhanlouski 1rC i Min You de 4rB i l’equip guanyador de futbol va ser Los Fantásticos. Sent el dia del llibre no pot faltar el concurs literari, enguany l’han guanyat Araceli Ballesteros i Maitane Marcén de 2nC. I per acabar la jornada cal reposar forces amb el concurs de paelles, els guanyadors han estat 2nAB, 4rB i Gestió Administrativa d’horabaixa. La Diada cultural es fa possible gràcies a la vostra participació i a la implicació del professorat que penja l'uniforme de professors i professores per conduir i realitzar els tallers. No estaria malament que l'any que ve us animéssiu a realitzar un taller vosaltres, us esperem! Departament d’Extraescolars

COMERÇ

Els i les alumnes de Comerç han estat els intermediaris per a l’intercanvi de llibres de treballadors del centre (professors, secretaria, consergeria,...) i alumnes conjuntament. Les persones interessades aportaren un o més llibres en bon estat i els alumnes de Comerç els donaren un tiquet, que va servir perquè el dia 23 d’abril el canviàssin per un/uns altre/s llibre/s. En aquesta activitat, els alumnes de Comerç han pogut practicar una vegada més l'atenció al públic així com el muntatge i preparació de tot el material (pancarta, fulls informatius,...), sempre tenint en compte el treball en equip d'organització i gestió i fomentant el treball cooperatiu entre ells, ja que aquestes competències són molt valorades en el cicle de comerç. El programa d’activitats va ser el següent: Durant els dies 15-17 d’abril es va preparar la propaganda que calia repartir per les classes i per penjar als taulers. Es van confeccionar els tiquets, es van preparar els mostradors i prestatgeries, i també es va crear un full on apareixien una sèrie de dades importants, per si es perdia el tiquet. Es va repartir la propaganda i es va explicar a tots els membres del centre (alumnes, professors, secretaria i consergeria) en què consistia aquesta activitat. Es van concretar els torns dels grups per a la recollida de llibres de dia 23 d’abril. Els dies 18, 19 i 22 d’abril, es va fer la recollida de llibres i lliurament de tiquets durant el temps del primer pati al vestíbul de l’institut. Els alumnes van anotar el nom i llinatges de la persona donant al full i van lliurar els tiquets. Finalment el dia 23 d’abril “Dia del Llibre”, les persones que varen lliurar el tiquet van triar el/els llibre/s que varen voler.

PREMIS LITERARIS 2013

Araceli Ballesteros Pascual 2n ESO C PANDILLA DE SOLDADOS A veces no sabes hasta que punto te llevará la vida hasta que vives, una experiencia que te marca para siempre.... A la edad de ocho años vivía una vida cómo la de cualquier niño de ocho años procedente del Congo. En Kitwit (mi pueblo ), nunca pasaba nada emocionante, y a mi especialmente me apasionaba la aventura. -¡Mamá ya he llegado!- grité -¿Qué hay para comer? -Una estupenda sopa de guisantes, anda ven a darme un beso- dijo mi madre. A mi edad no entendía a las niñas.....Todas se quedaban en casa ayudando a sus madres, y cuando les preguntaba por qué siempre me decían que les gustaría ir al cole como yo. Mi madre siempre decía que el lugar de una mujer era la cocina.... ¿Es que eran diferentes?¿No les gustaba jugar? Cuando vino mi padre empezó la misma rutina de cada día: comíamos, hacia unos cuantos deberes y me iba a jugar con Akin. -¡Hola Mivek!-me saludó Akin – Bene y yo hemos encontrado unos cuantos chicos que quieren jugar .... ¿Te vienes ?- me preguntó - ¿Y cómo ibais a jugar sin mí? me burlé con una sonrisa que me delataba. Vine a casa cansado y sudoroso , pero me daba igual , había sido una tarde estupenda. De repente oí cuatro disparos y me sobresalté, me giré y ví que mi madre había parado de coser y que estaba temblando. Mi padre vino corriendo , y cerró la puerta de golpe. -¿Mamá que ocurre ?- Preguntó Sanza, a punto de llorar. -Nada cielo, no pasa nada .... vete a tu habitación y no salgas. Mivek tú lo mismo- gritó mi madre. Oí un ruido muy fuerte .....¡Alguien había tirado de una patada la puerta de casa! ¡Y los disparos no cesaban! Oí que por lo menos tres hombres habían entrado a casa , y lo estaban destrozando todo. -¿Dónde esta tu hijo? - Gritaba uno de ellos. -No tenemos ningún hijo ,tan solo tenemos una niñadecía mi madre entre lágrimas . Yo me escondí debajo de mi cama pero uno de ellos me descubrió. -!Así que no tenías ningún hijo eh! Nos lo llevamosgritó uno. Dos guardias entraron y me sacaron a empujones , yo aprovechaba para darles patadas o intentar pegarles, pero eran demasiado fuertes.

-¡NOO!-gritaba mi padre- ¡Llévenme a mí ,por favor exclamaba entre sollozos mi padre. Pero poco le sirvió porque le dieron una bofetada y se quedó inconsciente. Me subieron a un camión, junto a unos diez chicos de mi aldea. Todos llorábamos y gritábamos pero no servía de nada. Mi familia no pudo hacer nada, ya que tenían armas. El trayecto se me hizo eterno....Pero me giré y atrás del todo ví ¡A Akin! -¡Akin!-grité -¿Mivek?- preguntó entre sollozos Akin.-¡MIVEK! ¡Menos mal! Pensaba que me había quedado solo- sonrió Akin. -Oye tío, tenemos que salir de aquí...- comenté yo. -Ya , ¿Pero cómo? Estos guardias son muy fuertes y seguro que pueden con nosotros, estamos perdidos...dijo desesperanzado Akin. Así que la única opción que quedaba era esperar. No sé por donde íbamos, atravesamos muchas selvas, y llegamos a una pequeña aldea repleta de niños como nosotros o un poco más mayores, y hombres corpulentos y armados hasta las orejas. Nos hicieron bajar y quitarnos la ropa para darnos una apestosa, y muy sucia. Al instante Akin y yo nos juntamos y nos dimos la manos, así parecíamos más fuertes. -No me gusta este sitio Mivek, ¿Cuándo nos iremos ? No quiero pasar una noche con esta gente.....- me susurró Akin -A callar y a comer , rápido -nos chilló un guardia. Cuando acabamos nuestra cena , nos informaron que debíamos ir a un sitio llamado “la sala de entrenamiento”. Allí nos hicieron poner en fila ,y Akin y yo nos separamos. -Muchos de vosotros estaréis muertos de miedo , pero no temáis, nosotros somos buenas personas. Hoy hemos decidido trasladaros aquí porque queremos que tengáis una bueno formación y educación para que os vaya bien en un futuro .Que sepáis que aquí nunca os faltará de nada os enseñaremos a defenderos y a utilizar armas.-Anunció uno de ellos. La palabra “ armas” produjo un murmullo entre la multitud. -Bueno continuaremos, a lo que iba , sí, dentro de poco la palabra “arma” no os resultará nada extraño comparado con cosas mucho más horribles que tendr-

PREMIS LITERARIS 2013 éis que hacer... Habrá dos entrenamientos diarios, os ayudaremos a ganar músculo y a tener tan buena puntería ,que podréis matar a alguien con los ojos cerrados. Hoy estáis cansados así que mi compañero os conducirá a las habitaciones que os hemos preparado. -¡Qué asco , son sacos de patatas! - exclamó un niño de unos siete años. Por la noche no pude dormir especialmente bien. Los sollozos de los niños nos despertaban continuamente tanto a Akin como a mi. Pero me prometí no darles el gusto de verme llorar.....Había muchas formas de llorar, y quería parecer fuerte . -¡Arriba pandilla vagos! -Nos gritaron En fila recta nos tuvimos que dirigir a la “sala de entr namiento”. Allí nos dieron una pistola a cada uno y unas dianas de papel para disparar. ¡Casi me quedo sin brazo! Un inconsciente llamado Palik me rozó. Estaba muy cansado y la cena que habíamos preparado no estaba especialmente buena. Me acostumbré , a la misma rutina, y había obtenido buena fama gracias a mi excelente puntería, pero nos dijeron una cosa que me dejó atónito. -Creo que ya estáis suficientemente preparados para ir a hacer vuestra primera “misión” .Consiste en ir a algunos poblados con gente , y...... Bueno creo que podéis hacer un gran trabajo .Sé que atenderéis mis órdenes, y seréis buenos chicos.- Comentó el jefe. -Pero no te cortes y díselo capitán...Mira tenéis que ir a los poblados que os asignemos , y matar a la gente hasta que nuestra forma de gobernar arrase el Congo. Si nos unimos todos, conseguiremos riquezas y un país mejor.Se burló un soldado. Se oyeron gritos de satisfacción entre todos, y hasta me atreví a dar un pequeño grito. ¡Sería mi oportunidad de escapar! Todo este tiempo los soldados les habían comido la cabeza incluso a Akin. Pero, me quedé de piedra cuando nos informaron que íbamos a arrasar Kitwit Ni un chillido de satisfacción. Ni una exclamación. Sólo silencio. Todos estábamos aturdidos y durante el viaje los que éramos de allí no pronunciamos ni una sola palabra, en el camión reinaba el silencio. -Vale chicos, ya lo hablamos. Nos tenemos que repartir por los grupos que os dijimos y cuando dé la señal, salís de vuestros sitios de escondite,

recordad, si os ven a alguno ya sabréis cuál será el castigo- nos dijeron. Mi grupo, nos escondimos cerca de unos árboles muy corpulentos.... Se me revolvió el estómago al ver Kitwit. Los chicos estaban felices jugando con unas cuantas piedras, y las casas reconstruidas después de la masacre. Un pitido. Ya era la hora .Todos los de mi grupo salieron corriendo conlas armas en las manos, pero yo me quedé quieto intentando localizar el grupo de Akin, pero ni rastro. La gente de Kitwit huyó corriendo a sus casas, así que me propuse una nueva meta. Ir a mi casa a reencontrarme con mi familia. Cuando entré encontré a Sanza arropada por los brazos de mi madre y, mi padre con un palo y una piedra. Los examiné durante un instante , y me dí cuenta de que tenían los ojos caídos y recubiertos de lágrimas. -¿Mivek, e – e-res tú?- tartamudeó mi madre -¡MAMÁ!- sollozé - ¡Hijo!!!!- gritó mi padre Nuestra casa era un baño de lágrimas y juntos cogimos una pequeña bolsa para poder sobrevivir un par de días en la selva. Estábamos preparados y me acordé de Akin, eché la vista al suelo y vi en su camisa una mancha roja sobre el corazón. No tenía palabras, Akin , mi mejor amigo, padecía en el suelo y yo no podía hacer nada. Estos momentos de la vida son los que te marcan para siempre, ahora vivimos en Egipto ,donde Sanza se casa la semana que viene. Pero en nuestros rostros se ha dibujado una marca de sufrimiento que permanecerá para siempre . FIN

PREMIS LITERARIS 2013

Andrea Utiel 4t ESO A

seo,...

El amor y la locura

Poco a poco fue encontrando a todos menos al amor, y cuando se iba a dar por vencida vio el rosal, se acercó a él y con un palo empezó a mover sus ramas, hasta que se oyó un doloroso grito.

Hace millones de años se reunieron algunas virtudes, defectos y cualidades del hombre.

-¡Aahh!- gritó el amor. Estaban aburridos en una caseta y la locura propuso jugar al escondite; la intriga y la curiosidad se levantaron entusiasmadas, la pereza ni siquiera se inmutó y la soberbia se molestó porque aquello no se le ocurrió a ella. -Se trata de que yo cuento hasta un millón mientras vosotros os escondéis, y, cuando acabe de contar, os encuentro uno a uno.explicó la locura. Todos los demás se dispusieron a esconderse. La pereza se dejó caer en la primera roca que vio, la envidia fue detrás del triunfo, el egoísmo encontró un sitio prefecto, oscuro y pequeñito, pero era solo para él, la pasión y el deseo se escondieron entre los volcanes, un lago azul era perfecto para la belleza... Cuando ya todos tenían un lugar para esconderse, el amor aún no había encontrado un sitio, hasta que vio un rosal y decidió esconderse entre sus flores. -¡Un millón!.-exclamó la locura. La locura se dispuso a encontrar a los demás, y a la primera que encontró fue la pereza que estaba solo a tres pasos, después encontró a la duda que aún no había decidido donde esconderse, luego encontró a la envidia detrás de un árbol, y claro, también encontró al triunfo, más tarde sintió vibrar a los volcanes, y allí vio a la pasión y al de-

¡Las espinas habían herido los ojos del amor! La locura lloró, suplicó, pidió perdón y hasta prometió acompañarlo siempre. Desde entonces el amor quedó ciego, y la locura siempre lo acompaña. Por eso dicen que ‘‘amar es una locura, a menos que se ame con locura’’.

‘‘El amor es sabiduría en los locos y locura en los sabios.’’

PREMIS LITERARIS 2013

Maitane Marcén Pagola 2n ESO C

ES CAMINO Te veo en todas las canciones. Pero no se lo cuentes a nadie, es un secreto. Mírame. Soy una duda. Y no tengo respuesta. Soy un todo o nada. Y mejor todo. Creo que no quiero querer, pero es que claro. Tanta gente bonita, como tú. "Me mira, y hasta las palabras se me olvidan."

PREMI EUREKA JUNIOR A L’IES FRANCESC DE BORJA MOLL 9

Aperture Systems guanyadors del concursos de projectes empresarials Eureka Junior A la modalitat juvenil, els guanyadors del primer premi Eureka Junior han estat els alumnes de l’IES Francesc de Borja Moll: Bruno Rodríguez, Juan Francisco Egea i Pablo Muñoz amb el projecte Aperture Systems i la professora Julia Pérez. El projecte consisteix en una empresa de serveis de virtualització, suport i seguretat digital per a petites i mitjanes empreses. El primer premi del certamen Eureka Junior ha estat un val de 2.500 euros que es pot canviar per material informàtic. El batle de Palma, Mateu Isern, Esperanza Crespí, tinenta de batle de Comerç, Treball, Joventut i Participació i presidenta de PalmaActiva i Sílvia Romero, directora general de Comerç, Treball i Joventut han presidit el lliurament de premis dels concursos de projectes empresarials Eureka (onzena edició) i Eureka Junior (primera edició). L’acte ha tingut lloc en una concorreguda cerimonia a la seu de PalmaActiva. http://blog.palmaactiva.com/2013/06/peplemon-i-aperture-systems-guanyadors.html

Hola estimats lectors! Avui us explicaré tota l'experiència que vam viure gràcies als programes de ràdio que van dur a terme el passat 30 d'abril. Aquella activitat va ser organitzada pels departaments de Castellà, Ètica, Música i Informàtica. El primer que vam fer va ser assistir a una xerrada sobre la ràdio i després fer una classe en Castellà sobre els seus components i procediments. Ràdio Borja va ser possible gràcies a tots els alumnes 4t A i 4t B i alguns alumnes de 1r B. Els alumnes que tenen com a optativa Música van ser els que es van ocupar dels problemes tècnics. I tota la resta vam fer un programa de ràdio en grup. Vam assatjar cada un el nostre programa de ràdio a classe i juntament amb els nostres companys intentàrem solucionar els problemes que hi va haver. Va ser un grandíssim treball en equip. Els alumnes de 4t A van fer un cinemaforum sobre la pel·lícula 'Diaris del carrer'.

Ho vam passar malament però també ho vam passar bé ja que hi va haver moltes rialles. Ens vam aprendre molts signes per poder comunicar-nos amb els tècnics: uns per posar / pujar / abaixar la música i un altre per posar anuncis. Aquells anuncis van ser elaborats per Angy i John i eren per quan algú tenia qualque dificultat i servia per separar els programes de ràdio. Tota la resta ho vàreu viure en primera persona a l'ONCE!

Aida Seye Loum

Los alumnos de 4º de la ESO (A y B ) vivimos una experiencia en común al preparar el programa de radio para nuestro centro, el IES Francesc de Borja Moll. Para empezar tuvimos que preparar los diferentes espacios que íbamos a exponer. Después vinieron los ensayos. La profesora Mar Millán, de castellano, y el profesor Rafel Garcia, de informática, nos perfeccionaron un poco más el ensayo de los programas y con ayuda de sus consejos nos aportaron varias cosas las cuales había que mejorar. Personalmente cuando presentaba mi programa delante de mi clase, 4ºA, me sentí con mucha vergüenza pero, después caí en la cuenta de que la vergüenza me la tenía que ahorrar para el día de presentar mi programa en el Teatro. Un día, en clase de ética, le comentamos todos los alumnos a Xavi, profesor de filosofía, con quien trabajamos el Debate y el Cinefórum, en qué deberíamos pensar cuando estuviéramos en el escenario. Nos aconsejó que nos imagináramos a todos con cabezones de calabaza. Ahí lo dejo. Con el preparamos nuestro propio programa ''Cinefórum: Diarios de la calle'', donde debatimos las cuestiones éticas como la justicia, el racismo y la influencia de la buena educación.Recomiendo esta película, es magnifica en el buen sentido de la Pedagogía y en temas actuales como las bandas callejeras entre adolescentes.

Varios alumnos de 4to y de 2ndo se ofrecieron para colaborar en los anuncios de la radio. Los técnicos de sonido y la encargada de iluminación fueron: Ignacio Canales, Jhon Duque y Luisa Fernanda Ortiz de 4to B, con ayuda de los profesores Rafael García y José Gabarda. Los alumnos de música de 4to B, crearon una melodía de introducción especialmente para la radio. También compusieron melodías para algunos espacios como: "Fútboleros" .

24 horas antes de que llegara el gran día, fuimos a ensayar al teatro de la Once, y se presentaron ciertos problemas técnicos en el sonido. El último ensayo mío y de mi compañera Aida, fue para mí el peor y con diferencia. Estaba tan nerviosa que hablaba a la velocidad de la luz y claro, me faltaba el aire. Y ¡sorpresa! Empezaba a sentirme mal. El día de la inauguración pude comprobar mi teoría, tenía gripe. Me sentía tan mal: daba vueltas en el asiento, tenía frío..., y bueno ya saben esas cosas que tienes cuando estás con gripe. Llegó por fin el turno de Aida y yo, de presentar "Crónicas de una Tartamuda". No era la única que estaba nerviosa claro, Aida complementaba mi nerviosismo y lo aumentaba. Hay muchas personas que, en una situación tensa, les da por no hablar y mantenerse en silencio. A mí y a Aida, nos dio por excitarnos de manera que pudimos agregar frases que no estaban escritas en el guión. Si algunas de esas frases pudo incomodar a alguien o sentirse identificado, es necesario que le echen la culpa a los nervios.

Pienso que todos mis compañeros y yo estamos de acuerdo en decir que esta experiencia ha sido agotadora pero muy divertida. Nos hemos enfrentado (algunos) al miedo escénico y otros, como yo, a la gripe. Zoameg D'Gerotxxo Torres González, 4t A.

E: Hola, buenos días, vamos a entrevistar a los alumnos de 1º ESO B que participaron en el programa de radio del IES Francesc de Borja Moll. Ellos son Jennifer, Lucía, Iván y Josefina. La primera pregunta va dirigida a la señorita Jennifer: ¿Qué te ha parecido hacer el programa de radio?

E: Cambiando de tema, esta pregunta va para Jennifer, que sé que eres un poco tímida. ¿Te ha servido esta experiencia para ser menos vergonzosa? J: Yo creo que sí, aunque la verdad, también es porque ahora conozco mejor a mis compañeros y tengo más confianza con ellos. E: ¿No tuviste entonces pánico escénico?

J: Me ha gustado mucho hacer el programa, aunque tuve un poco de vergüenza.

J: No, no mucho. Al subir al escenario se me quitó la vergüenza.

E: ¿Te ha gustado el guion que habéis preparado en clase?

E: Y tú, Iván, ¿cómo te has sentido encima del escenario?

J: Me ha encantado. El guion ha sido muy gracioso y además, gran parte de él refleja lo que yo pienso realmente.

I: Me puse nervioso, pero me ha gustado la experiencia.

E: ¿Te costó mucho prepararte el guion, señorita Lucía? L: Sí, bastante. Me costó un poco al principio porque no vocalizaba bien, pero poco a poco conseguí que se me entendiera mejor. E: En tu caso, señorito Iván, ¿el contenido de tus intervenciones refleja lo que tú piensas? I: Sí, porque yo sí que pienso que los jóvenes no se dejan influir por el comportamiento de las personas que salen en los realities, como dije en mis intervenciones. E: Entonces, ¿pensáis que el debate salió bien porque cada uno defendía su opinión? L: Sí, yo realmente defendía mi opinión: El comportamiento de las personas que participan en los realities sí que nos afecta, aunque no nos demos cuenta.

E: ¿Os reconocen otros alumnos en el instituto? J: Sí. A mí algunos me han dicho eso de “La Jenni”. E: ¿Y a ti, Josefina, alguien te ha dicho algo? JO: Sí, los amigos de mi hermano que van a cuarto de la ESO. E: Venga, la última pregunta, y esta va para todos: ¿Os gustaría repetir el año que viene? I: Yo creo que hablo en nombre de todos cuando digo que sí. E: Esto es todo por ahora, os seguiremos entrevistando el próximo año cuando volváis a hacer el programa de radio. Un saludo y hasta la próxima.

13 Moderadora: Hola, buenos días, seguimos en el programa de radio del instituto Francesc de Borja Moll y hoy vamos a debatir sobre los realities shows. Para ello tenemos a unos colaboradores expertos en el tema. ¿Y qué son los realities? Son esos programas en los que las personas muestran su vida públicamente, por ejemplo Gandía Shore o Gran Hermano. Pasemos a presentar a los colaboradores: A mi derecha tenemos a Lucía y a Jennifer que nos presentarán argumentos en contra, y a mi izquierda a Juana e Iván, que nos dirán porqué están a favor de que se emitan estos tipos de programas. Bueno, señorita Lucía, puede empezar. Lucía: Yo pienso que la gente ve estos programas porque se enganchan, pero no se dan cuenta de lo mucho que les afectan. Moderadora: ¿Y cómo les afecta, señorita Jennifer? Jennifer: Porque en estos programas se muestra violencia constantemente. Moderadora: ¿A qué te refieres con violencia? Jennifer: Porque lo arreglan todo a base de insultos y gritos. Lucía: Y a veces incluso llegan a pegarse, y claro, luego las personas lo imitamos sin darnos cuenta. Moderadora: ¿Qué tiene qué decir al respecto señorito Iván? Iván: Pues que estos programas están muy bien para distraer a los adolescentes y son una pequeña representación del comportamiento de los jóvenes de hoy en día. Además, hay mucha gente que dice que no los ven, pero en realidad sí los ven. Moderadora: ¿Por qué crees que la gente ve estos tipos de programas, señorita Juana? Juana: Porque las personas somos cotillas por naturaleza y nos gusta meternos en la vida de los demás. Iván: Además, si estas personas están dispuestas a mostrar su vida públicamente no hay nada de malo. Jennifer: Vale, no tiene nada de malo, pero esta forma de ganar dinero fácil nos autoconvence de que se puede obtener lo que quieras sin esfuerzo y sin estudios. Lucía: Y claro, luego nuestros profesores nos dicen que tenemos que estudiar para conseguir el trabajo que queremos y si vemos en la tele que estas personas ganan dinero sin hacer nada, nos influye y pensamos que es bueno seguir su ejemplo. Moderadora: ¿Algo que objetar, señorito Iván? Iván: Yo pienso que cada uno es libre de ganar el dinero como quiera y hacer lo que quiera con su vida.

14 Jennifer: Ya, pero es injusto que cojan para un trabajo a una persona por haber salido en televisión y a otra que ha estudiado no. Juana: Les tenéis envidia, ya que ellos son famosos y vosotras no. Lucía: Yo no tengo envidia de esas personas, ya que ganan dinero siendo bordes y metiéndose con la gente. Además, las personas que participan en estos programas sacan lo peor de ellas. Jennifer: Por otro lado, tenemos que tener en cuenta que la fama de estas personas no dura mucho. En cuanto dejan de salir en televisión la audiencia se olvida de ellos. Y sí que es verdad que sacan lo peor de ellas, porque se suelen tratar bastante mal. Iván: No creas que sacan lo peor de ellas. Yo pienso que estos programas muestran cómo somos realmente las personas. Las personas gritamos, nos insultamos y nos criticamos. Lucía: Pues en mi opinión las personas somos así porque vemos estos comportamientos en televisión y los imitamos. Jennifer: Es verdad, si en la televisión se tratasen con respeto, las personas nos respetaríamos más. Iván: Pues yo no estoy de acuerdo con “la Jenni”. Jennifer: Perdona, yo no soy “la Jenni”. Me llamo Jennifer. Lucía: Esto de “la Jenni” lo has escuchado en estos programas, ¿verdad? Iván: Y si lo he escuchado, ¿qué pasa? Juana: Todo eso da igual, porque yo misma quiero ser como ellas, que van a un plató con sus caras bonitas y de golpe y porrazo; ¡SE FORRAN! ¡Y SI YO QUIERO EXHIBIR MI VIDA, PUES LO HAGO! (golpe en la mesa). Moderadora: Cuide sus modales, señorita Juana. Jennifer: ¿Veis cómo os está afectando la televisión y habláis igual de mal que ellos? Moderadora: Se nos acaba el tiempo, estimados tertulianos. Continuaremos con este interesante debate en otra ocasión. Un saludo a los radioyentes y muchas gracias por escucharnos.

FORMACIÓ PROFESSIONAL DUAL Avaluació Final

Ara ja hem arribat al final de curs i és el moment d’avaluar als alumnes del grup de FP Dual. Jo com a tutor i professor de dos dels seus mòduls crec que ha estat una experiència positiva. S’ha notat, des del moment que han començat a treballar, una millora del seu rendiment acadèmic. Les empreses també participaran a la avaluació final de cada mòdul mitjançant el seu tutor. Dia mundial d’internet A la vigília del dia d’internet (17 de maig) varem organitzar una xerrada junt a Brújula. És una de les empreses que participa a la FP Dual. Hi va haver gran assistència d’alumnes de tots els grups d’informàtica del centre. El cap de projectes Juan Lladó, va xerrar del Software Factory que és el departament de resa on es fan els programes. La responsable de recursos humans Penélope Pazos, va explicar quin perfil i quines capacitats desitgen per a un treballador. Després els dos alumnes del grup de FP Dual que treballen en aquesta empresa varen xerrar de la seva experiència laboral. Finalment Brújula va recollir currículums entre els alumnes assistents. Xerrades de FP DUAL La Cambra de Comerç de Mallorca junt amb la Conselleria d’Educació han organitzat unes xerrades per explicar a les empreses de Mallorca aquest nou model d’ensenyament. Els meus alumnes i jo vàrem assistir i participar en una xerrada del gremi d’informàtica. Explicàrem la nostra experiència amb aquest model. Vaig explicar l’organització i els continguts dels mòduls, i la meva visió de com ha anat enguany. També es va convidar el tutor de l’empresa Logitravel Toni Carbonell, que va xerrar de com treballa amb l’alumne. Finalment l’alumne Hèctor Predo va donar el seu punt de vista. Vacances d’estiu Durant l’estiu els alumnes tenen vacances escolars, però han de continuar anant a l’empresa 5 hores cada dia. Disposen dels dies de vacances laborals que puguin gaudir com a treballador. Cada empresa és diferent, per això les han de sol·licitar i les gaudiran quan l’organització de l’empresa ho permeti. Pròxim curs A l’espera que hi hagi empreses interessades a contractar alumnes fruit de les xerrades organitzades i a la recerca de la Cambra de Comerç, el curs que ve almenys continuarem amb un grup de segon al nostre centre. Bon estiu! G. Salom

IMATGE PERSONAL: PROJECTE BRAID

El departament d'Imatge personal està realitzant enguany i fins al 2014 un projecte amb escoles professionals de Perruqueria i Estètica de Finlàndia, Anglaterra i Suècia. Els dies 17 i 18 d'abril vàrem acollir al Borja Moll a 20 alumnes i 11 professors per al 2n Taller Internacional del Projecte Braid. Els alumnes varen realitzar els pentinats que els havia suggerit la inspiració del document “ Living contrast in Mallorca ” amb fotos de paisatges, arquitectura, gastronomia i naturalesa de les nostres illes. Els motius que han inspirat el disseny dels pentinats han estat sobretot les fulles de garballó, les palmeres, les ones del mar i les veles dels vaixells. A més de l’institut els alumnes varen haver de fer els seus pentinats al teatre Mar i Terra de Palma i compartiren escenari amb l’equip tècnic de perruqueria i maquillatge de Loreal i Cebado de Barcelona. Vàrem comptar amb un fantàstic public que eren els alumnes de perruqueria dels instituts Joan Taix de Sa Pobla , Llucmajor i Sa Balanguera i els nostres. Per finalitzar l'activitat varen tenir un dinar al Baluard. Aquest projecte encara que suposa una feina extra ens dóna l'oportunitat de veure altres maneres de fer un mateix treball, altres currículums i pedagogies i sobretot dóna una oportunitat als nostres alumnes per relacionar -se en un entorn internacional i desenvolupar les seves habilitats professionals i de comunicació. Com a Coordinadora del projecte vull donar les gràcies als alumnes que han participat Mario, Michelle i Nuria, perquè han patit i gaudit a Carmen Aguado, instigadora del projecte, a Margalida Taura, preparadora tècnica del alumnes ,sense la qual no haguessin sortit tan meravellosos pentinats, a Xisco Galvez, assessor lingüístic d'anglès dels alumnes, a Julia Perez, realitzadora i preparadora de la presentació digital en anglès dels pentinats del alumnes ( per favor heu de veure la feina ingent que ha fet al web), col·laboradora inquieta, diligent i comunicadora fantàstica. A més d’en Macià Mut i en Xisco Martorell. Gràcies a tots i totes per posar entusiasme i bon fer en aquest temps de crisi econòmica, lingüística i de vegades crisi de seny.

Reyes Carpintero Gonzàlez

http://juliaperez777.wix.com/braidborjamollpalma

ESPAI DE RECERCA: LA CRISI

Per: Abderrahim, Rita, Carlos, Razia, Lin Jin, Carla, Yahaira, Alba, Mitaly, Josua, Andrea i Ayrton (3r B)

Si algú diu que un país està 'en crisi', no és necessàriament una mala notícia, una crisi pot ser l'anunci de canvis favorables i de la fi de problemes i dificultats. El Diccionari atribueix a aquesta paraula el significat d'un canvi brusc per bé o per mal - en el curs d'una malaltia o de processos físics, històrics o espirituals. Crisi s'aplica també als moments decisius de situacions greus o de repercussions importants. La premsa i la ciència política han imposat una nova accepció de crisi - també recollida pels diccionaris - que avui és la d'ús més freqüent: 'situació de dificultats econòmiques, caracteritzada per inflació i escassetat de mercaderies'. La paraula va arribar a nosaltres a partir del llatí crisi, i aquesta, del grec Krisis. El vocable grec es va derivar del verb krinein 'separar', 'jutjar', 'decidir'. Aquest verb també està en l'origen de paraules com criticar i criteri, entre altres.

es del començament de la famosa crisi econòmica que ens afecta de ple hem entrat en con-

tacte amb un vocabulari que no havíem sentit abans, potser ni havíem imaginat que aquestes paraules poguessin existir. A la classe de ciències

socials de 3r d’ESO B

hem treballat una part d’aquest vocabulari,

que volem compartir per ajudar-vos a entendre aquest vocabulari que sentim a diari.

Estat del benestar: (wellfare state en anglès) consisteix en un conjunt de polítiques que tenien per objectiu la implantació d’una sèrie de serveis socials per a tota la població. Aquests serveis, que són responsabilitat de l’estat, han de garantir unes condicions de vida adequades a la població i evitar que les persones quedin desemparades en serveis com: l’ensenyament, la sanitat i els subsidis (malaltia, incapacitat, atur i jubilació).

El Banc Central Europeu o BCE és el banc central de la Unió Europea i és la institució encarregada de la política monetària dels 17 estats que tenen l’euro per moneda. El president actual és Mario Draghi.

El Banc Mundial és un dels L’ECOFIN ÉS EL GRUP DEL Consell de la Unió

organismes especialitzats de les Nacions Unides que té per

Europea format pels ministres d’economia

objectiu l’assistència financera i

dels estats membres de la Unió Europea. Son

tècnica

per

als

països

els encarregats de coordinar

desenvolupament

les polítiques econòmiques i

dificultats econòmiques (com

fiscals dels 27 estats membres

Grècia). Dóna crèdits i préstecs a

de la Unió Europea.

baix interès.

El G-8 és un grup de països industrialitzats i L’Eurogrup és la reunió dels

de gran pes polític al

ministres

món als quals s’ha

d’economia

dels

estats de la Unió Europea que

unit Rússia. Són: Ale-

tenen l’euro com a moneda

manya, Canadà, Estats

(EUROZONA) amb el president

Units, França, Itàlia,

del Banc Central Europeu, el

Japó, Regne Unit i

president

Rússia. Es reuneixen

comissió

europea i el comissari d’Afers

una vegada a l’any

Econòmics i Monetaris. S’hi

amb la finalitat d’a-

coordinen

itzar l’estat de la polí-

econòmiques

les

polítiques

comunes

que

tica i les economies del món i unificar posi-

adopten els estats de l’Eurozona.

cions al voltant de l’ordre polític i econòmic del món.

19 Els dragons

asiàtics són quatre es-

tats d’Àsia (Corea del Sud, Hong Kong, Singapur i Taiwan) que han experimentat un creixement econòmic molt alt. Actualment són considerats països desenvolupats des del punt de vista econòmic, Aquests territoris s’han especialitzat en la producció de béns de consum per a l’exportació a les àrees industrialitzades. Els quatre dragons asiàtics varen promoure l’educació de qualitat a tots els nivells com a mètode per incrementar la productivitat.

La deslocalització

industrial

és el fet de traslladar la producció d’una fàbrica, per exemple, a un altre lloc on resulta més barat produir. A la nova localització, la mà d’obra i els costos laborals són molt menors.

Un clúster

empresarial és una forma de concentració

És un fenomen que afecta especialment la

d’empreses relacionades amb un determinat mercat, produc- indústria dels països te o sector industrial. Aquesta economia de concentració d’Europa occidental. proporciona avantatges competitius a les empreses associades. Quan parlam de mercats ens referim al conjunt d’acords per intercanviar béns o serveis entre individus o associacions d’individus (empreses, cooperatives, etc.). El que s’intercanvia poden ser béns de consum, serveis o capitals, és a dir, diners que s’inverteixen en qualsevol tipus de producte (deute dels estats, accions d’empreses, etc.)

ESPAI DE RECERCA: MATEMÀTIQUES

om sabeu el curs anterior 2011/12 tot lálumnat de 1r dÉSO va incorporar —amb la Reforma Educativa i recollint les propostes de léditorial que feim servir a Matemàtiques —una nova activitat: la investigació. Aquesta activitat es realitza en cada un dels temes tractats i forma part de tot un seguit dáctivitats com per exemple : lávaluació inicial, el resum del text, la lectura comprensiva, els apunts, els exercicis, la correcció, els problemes, i ara pràctica i léxamen. En aquest curs escolar 2012/13 amb el mateix alumnat i a 2n dÉSO s´han incorporat noves activitats que completen el paquet del curs anterior i que van donant resultats positius a nivell de motivació i implicació familiar però la investigació continua essent tan important o més per a ládquisició de les competencies bàsiques. Altres activitats com posa a prova les teves capacitats no han tengut tota látenció que es mereixen fonamentalment per manca de temps (llàstima que les màtemàtiques no disposi dúna hora més a l´horari setmanal de lálumnat). Tot seguit podreu llegar dues mostres. La primera és el treball de lálumna MARIA CONEJO de 2nA. La segona mostra és de l’alumne PEDRO GALIPIENSO de 2nB dÉSO que va demostrar al tema de Proporcionalitat Numèrica el domini del mateix posant a prova les seves capacitats. Qui sap si sorgiran interrogants entorn d’altres àrees que en un futur es puguin implicar en el desenvolupament dáquestes tasques científiques. Lluïsa Palomero (Departament de Matemàtiques) RECERCA 1 MARÍA CONEJO —— 2nA 1.- John Dalton i el seu germà patien una malaltia en la vista que després va ser coneguda amb el nom de daltonisme. Cerca informació sobre la vida d'aquest químic anglès nascut en el segle XVIII.

John Dalton, fill d'un humil teixidor, va néixer a Cumberland, Anglaterra. Va estudiar inicialment en una escola rural i el seu progrés va ser tan ràpid que a l'edat de dotze anys es va convertir en mestre de l'escola. Set anys més tard va arribar a ser-ne director. En 1793 es va traslla-

dar a Manchester i allà es va establir per a la resta de la seva vida. En principi, va ensenyar matemàtiques, física i química en un col·legi. No obstant això, quan va pensar que aquestes obligacions docents interferien el seus estudis científics, va renunciar al lloc i va acceptar alumnes privats, als quals ensenyava matemàtiques i química, per sufragar les seves despeses. Dalton mai ho es va casar i sempre va viure d'una manera senzilla i humil, fins i tot quan va aconseguir fama. Les primeres investigacions científiques de Dalton es van desenvolupar en el camp de la meteorologia i aquesta

passió el va acompanyar tota la seva vida; diàriament efectuava observacions de la temperatura, pressió baromètrica i pluviomètrica. Va ser el primer que va descriure la ceguesa cap als colors, de la qual ell mateix va ser víctima. 2.- Esbrina com va usar la proporcionalitat John Dalton en els seus treballs sobre teoria atòmica. Dalton va formular la seva teoria atòmica el 1803. Encara va proposar que els compostos estaven formats per la combinació d'àtoms d'elements diferents en proporcions definides per nombres enters petits, Dalton no disposava de cap procediment fiable per determinar les relacions en què es combinaven els diferents àtoms. En aquesta situació va suposar que, quan només es coneixia un compost de dos elements A i B, la fórmula del compost hauria de ser la més senzilla possible, AB. Basant-se en aquesta suposició i prenent en consideració les masses atòmiques de diferents elements que es combinaven entre si, va ser capaç de deduir masses atòmiques relatives. Va ser el primer a publicar una taula incloent valors de les masses atòmiques relatives.

del ràpid desenvolupament que va experimentar la química a partir de llavors. 4.- Pàgines web: http://thales.cica.es/rd/Recursos/rd99/ ed99-0280-01/John.html 5.- Escriu la teva opinió personal. La meva opinió personal és que he après qui va començar la malaltia del daltonisme i sobre la seva vida,que va ser professor d' assignatures un poc difícils... No he entès molt la teoria dels àtoms i les masses àtomiques però sí que va fer servir la taula de proporcionalitat. I quan va arribar a ser professor als dotze anys va ser impressionant. M'ha agradat molt fer aquest treball. Ara us deixaré una foto de John Dalton.

3.- Investiga sobre altres aportacions a la ciència fetes per John Dalton. Dalton ha de tenir el reconeixement de la comunitat científica per haver estat el primer a donar una base quantitativa a la teoria atòmica i oferir així el fonament

MARIA CONEJO de 2nA

22 TREBALL DE RECERCA II: PEDRO GALIPIENSO 2nB

1a extracció 236 granots 2a extracció 204 granots 51 de marcats ETS CAPAÇ DE ....COMPRENDRE a) En quin experiment s’atrapen més granots? Experiment 1

granots Experiment 2

Pàgina del llibre de text amb els exercicis que l’alumne havia de resoldre. 108.S’està investigant la propagació de malaltia en els granots. Per a fer-ho, en un estany en què, a simple vista, n’hi ha un gran nombre, han dut a terme aquest experiment per determinar el nombre de granots que hi ha. S´ha realitzat aquest procés tres vegades. Experiment 1: 1a extracció 182 granots 2a extracció 195 granots 38 de marcats Experiment 2: 1a extracció96 granots 2a extracció 80 granots

granots Experiment 3

granots

SOLUCIÓ: S’atrapen més granots a l’experiment 3.

9 de marcats

ETS CAPAÇ DE .....RESOLDRE b) Segons cada un dels experiments, quants granots, aproximadament, hi pot haver a l’estany?

Experiment 3:

Segons els càlculs anteriors…

23 933+853+944=2730

la velocitat després?

2730:3= 910 SOLUCIÓ: Hi pot haver uns 910 granots a l’estany. ETS CAPAÇ DE ....... DECIDIR c) Si s’ha estimat que a l’estany hi ha 1500 granots, creus que els càlculs són correctes? Segons els meus càlculs n’hi pot haver uns 910, però no hi pot haver més de 910 granots. Per tant els càlculs no són correctes.

SOLUCIÓ:La velocitat de després serà 1,25 v. Si abans de l’entrenament tardava un temps “t”, quant tardarà després de seguir el pla d’entrenament? Abans d’entrenar: t ; després d’entrenar: r

109. N’Armand practica l’atletisme i ha participat en diverses carreres de competició, però fins a l’any passat no va córrer la seva primera marató. A n´Armand li va agradar tant l´experiència que ha deci-

SOLUCIÓ:Només sabem que r<t. En quin percentatge disminuirà el temps usat a córrer la marató a l’any anterior?

dit entrenar-se professionalment i ha cercat un entrenador que li diu: “Si segueixes de forma estricta aquest pla d´entrenament , en acabar l´any , hauràs augmentat la velocitat un 25%”.

Abans t -----> v ---->

Després r 1,25 v

ETS CAPAÇ DE .....COMPRENDRE Si una persona corre a 15 km/h abans del pla d’entrenament, quina serà la seva velocitat després de seguir el pla? %

100

125

SOLUCIÓ:Per tant, disminueix el temps un 20% ETS CAPAÇ DE ....DECIDIR L’entrenador li ha dit que tardarà 11 minuts a recórrer 9 quilòmetres. Creus que ho podrà aconseguir? 18,75 km ---- > 60 min 9 km ---- > 11 min SOLUCIÓ:Si tarda 1 h a recórrer 18,75 km, no pot recórrer la meitat, més o manco, en 11 minuts.

SOLUCIÓ:Després de seguir el pla, la velocitat serà de 18,75 km/h. ETS CAPAÇ DE .....RESOLDRE Si la velocitat abans d’entrenar és v, quina serà

CREACIÓ DE MOSAICS

L’ alumnat de l'optativa de Taller de Matemàtiques de 3r d'ESO ha dissenyat una bona quantitat de mosaics geomètrics a l'aula i s'han elegit els més bonics per decorar l'entrada de l'institut i la paret

EL CONSUM MUSICAL. UN CONCERT SIMFÒNIC

ls mesos de febrer i març els vàrem dedicar al consum de música. Quins són els factors què influeixen en la formació de les nostres preferències? Quins són els arguments que tenim per dir això és bo o dolent? Gaudim més de la música si tenim més coneixements d’allò que estem escoltant? Ens condicionen determinats prejudicis alhora d’acostar-nos a diferents estils musicals allunyats del nostre gust habitual i entorn social? Què són els drets d’autor? Entorn d’aquestes preguntes vàrem realitzar una sèrie d’activitats com:  



Investigació i assistència a un concert de música simfònica. Exposició oral i audició guiada d’un estil musical allunyat del nostre consum. (Realitzada amb EF i Castellà a la Serra Tramuntana). Visita a una tenda de música especialitzada en música clàssica i jazz, i entrevista al seu propietari. Investigació sobre els drets d’autor i altres tipus de llicències de música gratuïta com Creative Commons.

En aquest article podrem conèixer les opinions i experiències del vostres companys sobre l’asl’assistència al concert de l’Orquestra Simfònica de Balears. Les obres escoltades varen ser Mavda (Rimsky Korsakov), Concert per a violí (Chaikovski) i Simfonia 3 (Beethoven). Si voleu información sobre les diferents assignatures del Departament de Música, podeu visitar: http://c07006238.eduwebs.caib.es/departaments/ musica/147-informacio-assignatures-de-musica

Ignacio Canales. 4t B ESO En primer lloc em va encantar el concert perquè mai havia assistit a un. Després d’aquesta experiència te n’adones de moltes coses. Una és que la música orquestral és un món a banda que tot ésser humà hauria d’experimentar algun dia. El tenim a la nostra societat i no ens adonem compte que hi és. Quan vaig sortir d’aquella sala vaig tornar a la realitat. En segon lloc, la mestria d’aquella al·lota (la solista) amb el violí i de tota l’orquestra simfònica era espectacular: la sincronia, la preparació professional, l’habilitat amb l’instrument. I el director, dirigint tots a l´hora, que sembla fàcil, però darrere hi ha anys de preparació i moltes hores d’estudi de la partitura. Angely Cardona Martínez. 4t B ESO En la meva opinió la sortida va ser bastant constructiva , ja que quan vaig sortir d’aquest concert em van entrar ganes d'aprendre alguna cosa nova com tocar el piano i formar-me. Pens que estaria millor anar a veure-ho una nit, amb els músics ben disposats, és a dir, amb la roba adequada i no tant al matí, encara que sí que en vaig gaudir. Esper poder anar-hi un altre moment. Cada vegada admir més a persones com Beethoven, per la seva força de voluntat, per fer coses tan complicades i per la seva capacitat. La qualitat del so era molt bona i l'expressió de molts dels músics eren bastant commovedora, es notava que ho vivien. I aquesta facilitat amb la qual utilitzen els instruments fa que sembli molt senzill i que facin ganes d'aprendre. Jo tenia més interès d’escoltar l'obra Heorica, per veure si reflectia el seu temps d'alguna forma, perquè la recerca que en vaig fer em va cridar l'atenció. Encara que ja havia anat alguna vegada a escoltar un concert d'aquest tipus, aquesta vegada va ser sens dubte la vegada que més ho vaig gaudir i vaig aprofitar, i crec que va ser així perquè vaig entendre, i tenia algun coneixement previ. De no ser així hauria estat una excursió més. Karol Carrera. 4t B ESO De vegades pensem que anar a un concert de música clàssica no té gens ni mica de divertit, ni interessant. Per a les persones que hem tingut l'oportunitat d'anar-hi, ens ha canviat completa-

RACÓ DE LA MÚSICA ment, o al menys personalment a mi, el punt de vista sobre la música clàssica, ja que majoritàriament tenim un mal concepte preconcebut, que no té res a

veure amb la realitat. Jo he après a valorar aquest tipus de música, sobretot per la investigació que vàrem fer sobre els autors i les seves obres, quins eren els seus sentiments o motivacions en aquell moment per realitzar obres tan boniques. Una manera que ens agradi més és tancar els ulls, concentrar-nos en el que estam escoltant, i pensar què ens transmet la música que arriba a les nostres orelles. Perquè no és el mateix sentir, que escoltar. I si nosaltres escoltam la història que ens vol transmetre la melodia, mai deixaríem d'escoltar música clàssica. Si estu llegint aquest article, esper de veritat que un dia tingueu l'oportunitat d'anar qualque vegada a un concert de música clàssica, i esper que no la desaprofiteu, perquè és una experiència inoblidable, que la recordareu tota la vida, i marcarà un abans i un després en els vostres coneixements i preferències musicals. Ariel García 4t B ESO Aquesta excursió m'ha servit en el sentit que he pogut apreciar altre estil musical, amb uns autors que han fet història arreu del món. En les seves composicions transmeten aquest veritable estil romàntic que preparem per exposar i aprendre, no a fons, però tenir una base que ens pot servir de molt. M'ha impressionat com poden fer unes composicions extremadament llargues i he vist una violinista fantàstica realment bona, que li agrada i va tenir molta concentració. L'experiència ha estat bé, veure com alguns es lliuraven a la música i la sentien dins d'ells, a més escoltar música clàssica romàntica no ve malament, saber analitzar-la i veure perquè l'han feta. Tornaria a escoltar però amb altres obres, hi ha moltes molt bones i a mi m'agrada per què relaxen i per sortir sempre de la rutina està bé. L´“heroica” esperava que fos millor, no m'ha agradat gaire i la segona amb el treball de la noia m'ha semblat genial.

Luisa Fernanda Ortiz Pino. 4t B ESO Dia 15 de febrer tinguérem l’oportunitat d’assistir a l’assaig d’un concert de música clàssica, més concretament de l’època del Romanticisme. Interpretaren Malvda, suite, mov.5 Processó dels nobles de N. Rimski-korsakov, la qual durava més de 5 minuts. Molt recarregada i moguda. Si no m’equivoc, agradà també a quasi tots els meus companys. La segona obra va ser el concert per a violí de P. Tchaikovski. Tenia una durada de 33 minuts. Molts diran que és molt extensa i podria ser avorrida, però la veritat és que va ser una interpretació molt bonica i sentimental, la manera en què aquella nina (la solista) era capaç de fer-te sentir la música i viure aquell moment era una gran experiència. Per últim la Simfonia 3, Heroica de L.V. Beethoven, amb una durada de 47 minuts. Pot ser que un poc pesada per a nosaltres, perquè no tenim "experiència" en aquest tipus de concerts, ni tenim costum. Per a molts dels meus companys era la primera vegada que assitien a un concert d’aquestos. La meva opinió i manera de veure-ho va ser diferent. Aquestos 47 minuts van ser molt actius per a la meva ment. La forma en què pots sentir-ho pot ser molt especial. El que arriba a treballar la imaginació, amb l’ajut de cada instrument, de cada nota. Introduir-te en una història que crea la teva ment, una mescla de sentiments, emocions i música. Escoltar cada instrument per separat, al mateix temps. Quan acaba la teva ment torna al món real i penses en bellesa de la música, en l’important que és la coordinació i el treball en grup, que cadascú d’aquestos instruments i músics, són indispensables perquè tot surti bé. Molta gent exclou aquest tipus de musica i la relaciona amb un tipus de persones, si en realitat la quantitat de variacions que es poden trobar dins la música clàssica és molt àmplia. En sortir del teatre la meva ment va tornar a connectar amb el món exterior i ara esper l’oportunitat de tornar assistir a un altre concert d’aquestos.

SORTIDA DE 1r DE BATXILLERAT A ORIENT (20 I 21 DE FEBRER DE 2013)

20 DE FEBRER

re: ‘‘Bon profit, al·lotets’’. Més tard, després

de dinar, vam visitar unes cascades d’aigua na sortida com aquesta ha de ser escri-

ta i explicada perquè altres en llegir aquest article s’adonin del que vàrem viure i de com ens ho vàrem passar a Orient. Tot va començar el passat dia 20 de febrer. L’autobús ens esperava a l’estació, allà era el començament de les nostres convivències. En pujar al bus i estant asseguts, entre nosaltres parlàrem sobre: ‘‘com serà la casa’’, ‘‘hi haurà dutxes’’, ‘‘com seran les habitacions’’..

que hi havia, però que ara no portaven aigua. Sortírem d’allà i ens van fer un joc que consistia a tenir confiança en els altres companys i sentir la natura. Llavors després d’utilitzar els sentits (tacte, oïda i olfacte), havies d’anotar a la llibreteta què havies sentit quan feies aquesta activitat. Va ser molt especial, et senties sol però sabies que tenies gent al voltant de confiança i podies confiar-hi. La tornada va ser bastant llarga, molts de nosaltres dèiem que havien allargat

Finalment arribem, però no a la casa sinó a

el camí. Veure la casa va ser grandiós. Aquí

Bunyola. En baixar del bus ens vam quedar

acabava per aquell dia la visita pel camp.

una estoneta a la plaça de Bunyola esperant

Arribar a casa, entrar i abans de res, acomia-

l’altre mini bus que ens portaria per grups fins

dar-nos del sol. Els professors ens van posar

Orient. Tots ja érem allà, en aquella casa. Un

per grups per les tasques de la casa. Arriba-

noi anomenat Toni, ens esperava a la porta

va la nit i la panxa ja demanava de menjar..

ens va dir que ell havia de ser el nostre moni-

Els de la cuina preparaven el sopar mmm...

tor per aquell dia. Vàrem començar a cami-

quina oloreta feia. Sopem que per cert,

nar, tot consistia a caminar, observar i apren-

‘‘nois el sopar estava deliciós , Florencio la

dre… Ah! Se m’oblidava apuntar a la nostra

teva truita va ser boníssima. Després de so-

mini llibreta tot el que vèiem. Això últim era

par, el grup de neteja de taula, ens va tocar

molt important ja que després ho havíem

netejar tot el que havíem embrutat..(si ho

d’utilitzar per fer Haikus. Moltes parades

arribo a saber no embruto tant el meu plat),

fèiem per aprendre les qualitats dels arbres,

va ser dur i una mica fastigós, però ha vam

arbusts o flors que trobàvem pel nostre reco-

fer! Llavors després d’aquesta feinada, cosa

rregut. Els paisatges eren realment increïbles,

que no m’ho esperava és que ballaríem,

tots semblaven pòsters de fotografies. Toni,

TOTS i això vol dir que tots van ballar... Amb

el nostre monitor, durant la caminada ens va

això acabo la nit amb un parell de balls im-

contar moltes coses sobre els carboners, les

provisats i que van donar molt riure. Així va

seves vides i tot el temps que eren al bosc.

finalitzar la nit, al dia següent ens esperava

Després d’una bona estona de caminar, el

un gran dia ple de grans camins.

nostre monitor va donar una gran notícia, ens va agradar molt, va ser: -Ja podeu berenar..Molts de nosaltres ja ho fèiem i ell va riu-

28 21 DE FEBRER

sem on es feia l’oli i allà es trobaven les anti-

El matí venia bastant cansat. Uns prepara-

gues màquines. Una propera parada va ser

ven l’esmorzar i altres parlàvem en les tau-

anar a veure un talaiot, que estava perdut pel

les, amb cares de cansament al màxim!

bosc. Allà ens van explicar una mica la història

Quan ja havíem esmorzat bé, els nous cui-

d’aquest monument. En sortir d’allà, ja sab-

ners preparaven el berenar i el menjar

íem que tot ja estava acabant i que d’aquí a

d’aquell dia. I una altra vegada començava

unes hores ja seríem a Palma. Teníem una

l’excursió, però avui tocava aprendre a

hora per arribar a casa agafar les maletes i

orientar-se amb les brúixoles i aprendre un

ficar-nos en el mini bus. La tornada va ser

parell de muntanyes que vèiem als nostres

molt més curta, anàvem més ràpids que

voltants i també aniríem a la finca on antiga-

abans.

ment es feia l’oli. Vam agafar les nostres

Amb aquestes últimes paraules finalitzo la

motxilles i vingui comencem. Primera parada, mirar el gran paisatge que no es veu cada dia. Escoltar, no sentir res, només sentir la natura i el so de la tranquil·litat. A molts els agradaria haver-hi anat només per estar en aquest moment i creure’t petit en veure tot el que hi ha al teu voltant. Va ser molt emocionant. Aquest dia es va fer etern.. Les hores no passaven, possiblement perquè el paisatge volia que gaudís d’ell i que no pensés en què faria després d’això. En el segon dia el monitor no era el mateix i ens ex-

memòria de la visita d’Orient. La veritat és

plicava altres coses. Ell ens va contar com

que em va agradar aquesta sortida, estar amb

recollien abans les olives. Com les dones

els amics de classe, fora de classe i que no fos

d’abans treballaven de sol a sol per recollir

a Palma, sinó que fos en un altre lloc com ha

totes les olives que queien. Els homes també

estat, on les coses electròniques no impedis-

ajudaven, ells només recollien les que esta-

sin les nostres converses. Van ser només dos

ven en els arbres. Després de contar això,

dies, però quins dies tan intensos. Al·lotets,

vam entrar a la finca on es feia l’oli. El pri-

això cal repetir quan sigui, però més temps i

mer que vam veure quan vam entrar a la

algun dia quedar per anar aquella caseta tan

finca va ser el gran safareig d’aigua. Avan-

cuqui i només parlar, parlar i parlar, fins que

cem i arribem a les cases. Entrem en una

ja no sapiguem què fer, llavors tornarem a

habitació i el monitor ens va mostrar alguns

sortir a caminar i visitar el món.

dels instruments que s’utilitzaven en aquell moment. Llavors vàrem veure la cuina. Pas-

EXPOSICIONS ORALS D’ANGLÈS Durant el 3r trimestre els alumnes de 3r d’ESO han realitzat unes exposicions orals sobre molt diversos temes: futbol, cotxes esportius, literatura, ciències naturals, beat box, estils musicals, motos, historia d’Europa, arquitectura, el burca, jocs d’ordinador, història de la televisió, etc. L’audiència (els companys i les companyes) valorava les exposicions i es feien aportacions per millorar: expressió oral, fluïdesa, pronunciació, material audiovisual, etc.

SORTIDA A SON REAL DE 1r D’ESO

Dilluns 27 de maig

l´edat de ferro fins a l´època la prehistòria de Mallorca. Hi romana, que ocupen una su- ha indicis que una part de les

L'illot des Porros és un illot perfície de 800 metres qua- tombes han estat destruïdes del nord de Mallorca que drats on es localitzaren les per la erosió de la mar. Si han

pertany al municipi de San- restes de prop de 300 perso- trobat joies, armes, restes de ta Margalida. Fa 1.000 m2 nes. Les tombes tenen formes menjar i objectes d´ús quoti[1] o 3.050 m2[2] segons les quadrades, circulars, rectan- dià i d´altres utilitzats en els fonts, es troba a 120 metres de Mallorca i la seva altitud màxima és de 2,3 metres. Forma part de la necròpolis de Son Real ocupada des de l'Edat del ferro fins l'època romana.

Les necròpolis prehistòriques de Son Real i lÍllot des Porros es troben a la costa de Santa Margalida, dins la reserva na- gulars i forma de ferradura. rituals funeraris. Fins el segle tural de Son Real, molt a prop Semblen reproduir en petita IV els cossos eren inhumats i a de la platja verge de sÁrenal escala els talaiots, les cons- partir dáquest segle eren indÉn Cassat. La primera délles truccions més importants de distintament incinerats o intambé es coneguda amb el nom de cementiri

des

Fenicis. És un conjunt

110 tombes de

caràcter

monumental,

empra-

des des de

SORTIDA DE 4t D’ESO A VALLDEMOSSA I LLUC (25 I 25 DE MARÇ DE 2013)

cuchadas una a una. os días 25 y 26 de marzo lo alumnos de

Al acabar la activi-

cuarto de ESO realizamos una excursión a

dad cada una se me-

Valdemossa y Lluc, donde realizamos activi-

tió en su tienda para

dades relacionadas con el Romanticismo.

descansar y poder seguir al día siguien-

El día 25 salimos desde el centro en un au-

te.

tocar que nos recogió y nos trasladó hasta Valldemossa, allí estuvimos hasta poco an-

En la mañana, luego del desayuno nos fuimos

tes de la hora de comer. Visitamos el museo

de nuevo al bosque, los alumnos de música

Chopin, después pudimos escuchar un con-

realizaron una actividad sobre la música del

cierto para piano de este autor.

Ro man ti cis m o, prepararon unas

Una vez terminado el concierto el autocar

audiciones y una

nos esperaba para llevarnos a Lluc, donde

pequeña exposi-

pasaríamos la mayoría del tiempo de nues-

ción de este tipo

tra excursión.

de música. DesAl llegar a

pués visitamos la cueva de los muertos y

Lluc por fin

con ello concluímos nuestras caminatas en

nos

el bosque.

senta-

mos a comer, o nos acostamos,

Más tarde asistimos a la presentación de los Blavets en el monasterio de Lluc.

a u n q u e

Y para terminar hicimos una sesión de aeró-

hubo quien comió de pie, pero comimos que

bicos dirigidos por nuestra profesora de

es lo importante. Acto seguido empezamos

educación física.

a armar las tiendas en las que descansaríamos por aquella noche. Esa tarde empezamos con nuestras activi-

Esta ha sido una actividad muy agradable para todos nosotros, aprendimos, compartimos y pasamos grandes momentos que segu-

dades, primero hicimos una caminata por la

montaña, al regresar cenamos. Más tarde la

mos siempre.

profe de castellano nos tenía una actividad, consistía en repartirnos en parejas en plena noche por el bosque, quería que pasáramos miedo para poder inspirarnos y escribir una historia de miedo. Las historias fueron es-

recordare-

Ignacio Canales Fernanda Ortiz Jhon Duque

VA DE CUINES!

RECEPTES: TOT UN MÓN, EL BORJA MOLL Els alumnes de tercer d’ESO en l'assignatura de tecnologia han recopilat les receptes que es van tastar el passat dia 21 de desembre, en una pàgina web. En aquesta pàgina web podem viatjar gastronòmicament per gairebé tots els continents, des dels crespells mallorquins, passant per la paella africana, els alfajores argentins i el sushi japonès. A més, les receptes estan molt ben explicades i il·lustrades perquè et resulti fàcil fer-les a ca teva Si vols impressionar es millors paladars no dubtis a visitar la pàgina:

http://receptesborja.wix.com/indexreceptesborja

33 Voleu tastar aquesta deliciosa recepta dolça de Bulgària? El seu nom és Praskovki i és un plat que es menja tradicionalment en ocasions religioses però també per a altres celebracions. Aquí teniu els ingredients. Els heu de mesclar i fer pastissets com veis a la imatge; també podeu fer servir la vostra imaginació per l’acabat dels pastissets. (Taller de Llengua I)

Praskovki 2 ч.ч. (400 г) захар 4 бр. яйца 1 ч.ч. (200 мл) растително масло 200 г кисело мляко

-2 tasses (400 g) de sucre -4 ous -1 tassa (200 ml) d'oli vegetal -Iogurt 200g -1/2 culleradeta (3 g) de bicarbonat de sodi -1 kg de farina

1 ч.л. (5 г) амонячна сода 1/2 ч.л. (3 г) сода бикарбонат 1 кг брашно

За крема: 3/4 ч.ч. (150 г) захар 120 г масло 200 г орехови ядки

Per a la crema:

1 ч.ч. (200 мл) прясно мляко

-3/4 tassa (150 g) de sucre

Сладкарска боя - жълта и червена

-Mantega 120g

истенца чемшир - за дръжки

-200 g de fruits secs -1 tassa (200 ml) de llet -Colorants alimentaris: groc i vermell

Bulgària és una república de l'est d'Europa, a la Península Balcànica, limita amb Romania al nord, Sèrbia i Macedònia a l'oest, Grècia i Turquia al sud i la mar Negra a l'est. La seva capital és Sofia, i les ciutats principals són Plóvdiv, Varna, Burgas i Ruse. L'any 1991 Bulgària va deixar de ser una república popular i es va aprovar una nova constitució democràtica. És de la Unió Europea des de l'1 de gener de l'any 2007, juntament amb Romania.

CONCURS DE CUINA SALUDABLE Organitzat per El Corte Inglés i El Diario de Mallorca, aquest any ha tengut una gran participació. Tot l’alumnat de 1r d’ESO A i B ha participat enviant per correu electrònic una recepta que havien creat i que tenia com a ingredient principal qualque producte saludable de les nostres Illes. Dos alumnes del nostre institut han guanyat premis a les millors receptes: Dillan Newton Blackman de 1r d’ESO B, amb la seva insuperable Coca de pastanaga, i Lucía Romero Alvarado de 1r d’ESO A, amb els deliciosos panets de formatge de Maó. Cal dir, però, que la qualitat de les receptes de tot l’alumnat del Borja Moll que ha participat era excel·lent i, per què no dir-ho, ens mereixíem més premis! El curs que ve anirem a per totes!

Aquí podem veure les pàgines del diari on va aparèixer la noticia.

L’ENHORABONA A NA LUCÍA I A EN DILLAN!

RACÓ DE L’ARGUMENTACIÓ ‘’Pic-NIc’’- La guerra es un absurdo. Yo pienso que esta obra está muy bien, al menos lo que hemos visto hasta ahora. Trata la guerra en un tono cómico, esto está bien, no el hecho de que la haya, si no que siempre se ha enfocado en los libros como un tema desastroso y triste; y realmente así es. Pero esta novela te lo muestra desde otro punto de vista, todo el mundo sabe lo desastrosas que pueden llegar a ser: llantos, angustias, muertes… catástrofes. Me gusta este libro porque te cuenta lo que ocurre en ella, pero a su vez no tiene motivos lógicos para seguir adelante con cuyo desastre, pero también, te hace divertirte con sus personajes y sus comentarios. Creo que esta obra engancha por su trama cómica, si fuese solo hablando de guerra tristemente, como muchas otras, no tendría mucho éxito. Atrae porque muestra una realidad, como lo son las catástrofes, pero también la irrealidad de sus personajes en un tono muy humorístico. ¿Don de lenguas? La mayoría de las personas de nuestra sociedad, utilizan una mezcla de idiomas para dirigirse a la gente de su entorno; como amigos o familia. Esto se debe, la gran mayor parte, por eslogans publicitarios que nos encontramos por la calle. Muchas compañías como telefónica tiene carteles promocionales en los que mezclan palabras inglesas y palabras castellanas, pero en realidad, las frases de esos carteles no tienen ningún sentido, pero, aun así, siguen haciéndolo y consiguen que las personas lo utilicen en su vida diaria. Yo, a veces, también mezclo idiomas tipo:”¿Cómo estás, nina?” o “¡Vale, ok, adéu!”, se me han pegado expresiones de este tipo, mezclando idiomas, al igual que mucha gente que dice: ”Oh, my Darling ¿Qué tal?”. Estas expresiones, las solemos utilizar con nuestros amigos o familia. Casi todas las palabras quedan “más sofisticadas” en inglés, por eso, creo que habla-

35 mos así, aunque realmente, no aprendemos ingles ni catalán ya que son frases hechas por nosotros; pero sí hace que hablemos incorrectamente en nuestra vida cotidiana. En conclusión, aunque sean frases que no tengan sentido o que sean incorrectas gramaticalmente, las seguimos diciendo en nuestro entorno. Esto se ha convertido en un modo de hablar para muchas personas, una muestra de modernidad…. ¿O de ignorancia? La televisión: ¿Un modelo educativo? La televisión que conocemos hoy en día… ¿Es un modelo educativo para los niños? La época que estamos viviendo es muy compleja, llena de cambios y de nuevas tecnologías. Además el poder político y económico se ve reflejado en este medio tan grande de comunicación, solo que, a veces, no nos damos cuenta de ello. A mi parecer la televisión, el medio de comunicación más usado, está hecha para entretener a la audiencia con concursos de animación, series televisivas, noticias diarias…Pero, a la vez, nos manipula, ya que nos da a elegir entre opciones ya dadas, esto se debe al poder económico mencionado antes. Los “grandes” ponen lo que les conviene, pueden hacerlo debido a su “poder” tanto político y económico (eso es algo de lo que no todas las personas se dan cuenta). Por ese motivo, la televisión, solo entretiene, con cosas ya planeadas, pero no educa, no muestra ninguna enseñanza. Nos manipula de manera tan sutil que nosotros ni nos enteramos. En conclusión, la televisión que tenemos en nuestra sociedad es todo lo contrario a lo que debería ser: un ejemplo educativo para los niños.

Per Andrea Utiel de 4t A

RACÓ DE LA CREACIÓ POÈTICA

EXPERIMENTS CASOLANS

A conseqüència d’una propietat dels líquids alguns insectes poden caminar sobre l’aigua sense enfonsar-se. Aquesta magnitud física és la tensió superficial.

La tensió superficial és el fenomen pel qual la superfície d’un líquid tendeix a comportar-se com si fos una pel·lícula elàstica molt prima. A la superfície del líquid les molècules s’uneixen amb major intensitat formant una espècie de capa difícil de rompre.

Diagrama de forces entre dues molècules d’un líquid.

Aplica aquest principi i experimenta:

Poden surar les monedes de metall?

Col·locau una moneda de cèntims d’euro sobre un tros menut de paper de filtre. Posau amb compte el paper amb la moneda damunt la superfície de l’aigua continguda en un tassó. Amb l’ajuda d’un escuradents enfonsau lentament el paper de filtre per comprovar que la moneda no s’enfonsa. Tot i que les monedes són més denses que l’aigua amb un poc d’habilitat podreu aconseguir que no s’enfonsin. Departament de Física i Química