Page 1


EDITORIAL

B

en començat el curs, ha arribat l’hora de fer balanç de les retallades i sospesar la magnitud de la tragèdia. Com ens ha afectat enguany la reducció de personal (companyes i companys que han engreixat l’enorme taxa d’atur), i de recursos econòmics, al nostre centre? Per començar us n’haureu adonat que estem molt més apretades a classe, gairebé no hi cabem. Efectivament, els grups han augmentat significativament. S’han reduït els desdoblaments, i ha minvat l’atenció a l’alumnat amb problemes d’aprenentatge o amb necessitats educatives especials. Us haureu adonat que potser estem un poc més desbordades per la situació en les classes, us demanem paciència, intentem fer-ho el millor possible per ensenyar tothom segons el seu perfil. Ens les hem hagut d’ingeniar per seguir aportant els materials necessaris a les matèries, i realment estem fent del reciclatge tot un art. Si finalment hem aconseguit que es noti el menys possible aquesta manca de recursos ha estat gràcies a la implicació de tot el professorat i les treballadores del nostre centre. Trobem que l’ensenyament públic és un patrimoni de la nostra societat que s’ha conquerit després de moltes lluites i creiem que s’hauria d’invertir en la seva qualitat, en compte de retallar-lo per estalviar uns diners que es dediquen a tapar els forats enormes que els bancs ens han deixat. A més, els responsables de l’educació en l’estat i el país, lluny de rectificar, sembla que estan disposats a empitjorar la situació, tot afavorint l’educació privada i concertada i precaritzant la pública.

3

Capfico Edita Comissió de Revista Col·laboren en aquest número Comissió de Biblioteca; Comissió de Medi Ambient; Comissió de Normalització Lingüística; alumnat de 1r i 4t d’ESO i 1r de Batxillerat; Damià Crespí; Catalina Barceló; Albert Cañellas; Shirley Bernal; Luisa Fernanda Ortiz; Maria Llaneras; Lluïsa Palomero; Nahian Shaymitzet; Pedro Galipienso; Aida Seye; Daniel Delgado; Reyes Carpintero; Jose Gabarda; Francisco Domínguez; Mar Llobera; Mar Millán; Departament de Física i Química; Pere Salvà; Marta Bach; Carmen Aguado; Maria Anabel Lisalde; Fernanda Ortiz; Joana Estelrich; Alumnat de PALIC; Guillem Salom; Ariel Rivera; Xisco Martorell; Xavier Serra; Andrea Sesé; Andrea Utiel; Ignacio Canales Besalduch; Valeria Ciganda i l’alumnat de Cyber-Project; Ah-

Llegim aquests dies amb els pèls de punta el projecte de reforma educativa que prepara el govern. Es vol convertir en optatives totes les matèries creatives, aquelles que en altres països es potencien per formar persones amb iniciativa i capacitat d’imaginar, el que té aplicació a tots els àmbits de la vida com el del treball, la convivència, la investigació, el desenvolupament etc.

med Belmkadem; Ignacio Canales; Alicia Jimé-

A més, i especialment, sembla que la nova llei està dirigida a acabar amb l’actual model lingüístic existent a les Illes Balears. Un model que funciona amb naturalitat, i que han escollit la immensa majoria de famílies de Mallorca, com es veié en la tria de matrícula el curs passat. Un model que ha permés que milers de nines i nins de tots els orígens comprenguessin la nostra llengua autòctona per sentir-se plenament integrades a la nostra societat. Ara la llei va encara més enllà i pretèn convertir el català en una llengua de segona, una optativa que estaria per darrere de llengües d’altres països.

número 3 de Capfico existeix.

Davant tot això, us demanem, no ens deixeu soles, necessitem al nostre alumnat i les famílies per aturar les retallades al professorat, la llengua i les assignatures que tenim, per fer de l’ensenyament una eina digna al vostre servei. Organitzem-nos. Gràcies per llegir Capfico

nez; Carla Escandell; Esperem no haver-nos deixat ningú per esmentar. Si fos així, demanem disculpes. Gràcies a les vostres col·laboracions aquest

La imatge de la portada és d’un alumne de Comerç que vol romandre en l’anonimat. Gràcies I.


2

INFORMACIONS

Capfico es digitalitza a ISSUU Des del passat mes de setembre tenim una edició digital de la nostra revista Capfico. Podeu llegir Capfico a ISSUU que és un servei en línia que permet visualitzar material digitalitzat electrònicament, com ara llibres, revistes, periòdics i altre tipus de mitjà imprès. A ISSUU podeu llegir els números publicats de la revista (curs 11-12) i els números que anirem publicant. També teniu un enllaç directe a la pàgina web principal del nostre centre: http:// www.iesfbmoll.com

URL: http://www.issuu.com/

Assemblea d’estudiants Quan encara no hem publicat la revista, apareix una informació que consideram molt important i molt necessària. Es tracta de la CREACIÓ D’UNA ASSEMBLEA D’ESTUDIANTS. Per què és important que l’alumnat s’organitzi en una associació? 1.

Per poder defensar els seus drets.

2.

Per promoure iniciatives i projectes.

3.

Per demanar doblers que millorin l’ensenyament.

En el proper número de Capfico prometem un reportatge a fons sobre la creació d’aquesta assemblea.

Beques Erasmus

Perruqueria

Se’ns ha concedit el nostre propi programa

Us recordam que el TALLER DE PERRUQUERIA

Erasmus per alumnes d'FP que, per primera

és obert per a tothom. Els horaris que tenen

vegada, es gestionarà des de l'Institut.

per deixar-vos guapes i guapos són:

Aquest programa consisteix en 6 beques de mobilitat. Si té èxit, el curs que ve en demanarem més. Més informació sobre Erasmus a FP a: http://www.todofp.es

Tallar: dilluns i divendres a les 8h.

Color: dilluns i dimarts a les 8h, i dijous i divendres a les 11h.


3

TALLER DE LLENGUA En aquest curs 2012-13, al Taller de Llengua som sis alumnes que fa poc temps que residim a Mallorca i que, per primera vegada, venim a aquest institut. Primer ens presentarem i després vos contarem el que hem trobat a través d’una petita investigació que hem fet a la classe de tutoria sobre el significat dels nostres noms venguts de països i cultures tan diverses. Nosaltres som: Idrissa i el seu germà Bubacar, venguts de GuineaBissau d’una regió fronterera amb Senegal, a Àfrica.

D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Idrissa, Lovepreet, Nuray, Xiao Ting, Gagan, Joana i Bubacar.

Xiao Ting, que procedeix de la Xina, d’un poble molt proper a la capital, Pekín. Nuray, que ve d’un país europeu, Bulgària. Gagan i el seu germà Love que han vengut del Punjab, una regió de l’Índia. La nostra tutora, Joana, és de Mallorca, del Pla, del poble de Sant Joan. Com vos hem dit, hem investigat el significat dels nostres noms i aquesta és la informació que hem trobat: Bubacar, és un nom masculí d’origen àrab que significa el successor. Idrissa, nom masculí també d’origen àrab, significa l’immortal. Xiao Ting, nom femení xinès significa matí bonic. Nuray, nom femení búlgar d’origen turc, significa lluna brillant. Lovepreet, nom masculí, significa amor en dues llengües, l’anglès i el punjabí. Gagandeep, nom femení, també té dos significats: cel, em punjabí i profund en anglès. Joana, que és el femení de Joan, d’origen hebreu, significa Déu és misericordiós. Des de la nostra classe us enviam a tots una salutació i, perquè vegeu la diversitat cultural del nostre món, ho feim escrivint el nostre nom amb l’alfabet corresponent a les nostres llengües maternes.


4

FORMACIÓ PROFESSIONAL DUAL La FP Dual ha arribat a l’IES Francesc de Borja Moll Som el tutor coordinador del curs de 1r DAW de FP Dual i juntament amb els meus alumnes ens volem presentar a tota la comunitat educativa de l’IES aprofitant aquesta revista. Segur que vos demanau, què és això de FP Dual? La FP Dual és una nova manera d’estudiar FP, on es combinen els estudis presencials al centre educatiu amb un contracte de treball de formació a una empresa. Els alumnes treballen (rebent un salari) i estudien al mateix temps. No és el mateix que les pràctiques de FCT que es fan en acabar els estudis. A la FP Dual cada dia estan 5 hores a l’empresa treballant i formant-se, i després vénen a l’ institut a rebre 3 hores més de classe. Som el primer i únic grup d’aquesta modalitat d’estudis que hi ha a les Illes Balears per tant tenim una gran responsabilitat perquè tot surti bé i sigui un èxit en el futur. Si vos animau per estudiar i treballar amb aquesta nova modalitat d’estudis, els requisits necessaris per accedir-hi són: 

Tenir més de 18 anys.

Tenir el títol de Batxillerat.

No tenir estudis d’FP.

Estar a l’atur.

I moltes ganes de fer molta feina tant al centre com a l’empresa. Si voleu venir a conèixer-nos, vos esperam cada horabaixa a l’aula C100. Fins aviat, Guillem Salom

Alumnes de 1r DAW de FP Dual durant una classe.


RELATS Construir ponts en lloc de tanques

5 El fuster li va dir: "Crec que comprenc la situació. Mostri’m on estan els claus i la pala per a

No fa gaire temps, dos germans que vivien

fer els clots dels pals i li lliuraré un treball que

en granges contigües van tenir problemes.

el deixarà satisfet".

Va ser el primer conflicte seriós que tenien

El germà gran va ajudar el fuster a reunir tots

en 40 anys de treballar junts, compartint

els materials i va deixar la granja la resta del

maquinària i intercanviant collites i béns

dia per a anar a comprar provisions al poble. El

en forma contínua.

fuster va treballar de valent tot el dia mesu-

Els problemes començaren amb un petit

rant, tallant, clavant.

malentès i van anar creixent fins a arribar a

Al capvespre, quan el granger va tornar, el fus-

ser una gran diferència entre ells, fins que

ter just havia acabat el seu treball. El granger

va explotar en un

va quedar amb els

intercanvi de parau-

ulls

les amargues seguit

oberts. No hi havia

de setmanes de si-

cap tanca de dos me-

lenci.

tres!

Un matí algú va tru-

En el seu lloc hi havia

car a la porta d’en

un pont, un pont que

Lluís. Era un home

unia les dues granges

amb eines de fuster.

a través del rierol!

completament

"Estic buscant feina per uns dies", va dir el

Era una fina peça d’art, fins i tot amb pas-

foraster i potser vostè necessita algunes

samans.

petites reparacions aquí a la seva granja i

En aquest moment, el veí, el seu germà petit,

jo puc ajudar-lo".

va venir des de la seva granja i abraçant el seu

"Sí", va dir el germà gran, "tenc un treball

germà li va dir: "Ets un gran amic, mira que

per a vostè. Miri a l’altre costat del rierol

construir aquest pont preciós després de tot el

aquella granja, allà hi viu el meu veí, bé, de

que he fet i he dit!".

fet és el meu germà petit. La setmana pas-

Estaven en plena reconciliació els dos germans,

sada hi havia un bell prat entre nosaltres i

quan van veure que el fuster prenia les seves

ell va prendre el seu buldòzer i va desviar

eines.

el llit del rierol i el va fer passar entre les

"No, espera!", li va dir el germà gran. "Queda’t

dues granges, perquè quedés clara la dis-

uns quants dies. Tinc molts projectes per a tu".

tància entre nosaltres. Jo n’hi vull fer una

"M’agradaria quedar-me", va dir el fuster,

de més grossa. Veu vostè aquella pila de

"però tinc molts ponts per construir".

troncs al costat del graner? Vull que construeixi una tanca, una tanca de dos metres d’alt. No vull veure’l mai més.

Relat enviat a la revista per en Xisco Martorell que el va trobar a un racó del món de la imaginació...


6 SET MICRORELATS AL VOLTANT D’UN MOIX I D’UNA GALLINA A la petita zona selvàtica que hi ha just a l'entrada del nostre institut, si mirau cap a la dreta, hi viu una insòlita parella. Aquest estrany i entranyable tàndem està format per un moix de pocs mesos i una gallina negra amb cara de madona experimentada. Sembla ser que una nit, el petit i primatxó moixet, va trobar consol i companyia entre les ales de la solitària gallina, com si es tractés d'un còmode coixí d'ivori, farcit de perfumat plomissol. Des d'aquell moment, felí i au s'han fet inseparables. La gallina fa coc-coc i el moixet la segueix com si es tractés d'un pollet obedient. La gallina i el moixet han construït la seva peculiar família. Contra tot pronòstic. A les aules de 1r d'ESO hem fet un exercici d'imaginació i hem escrit microrelats al voltant d'aquesta insòlita parella. Heus aquí una bona representació:

MIAU! En un institut anomenat Borja Moll, a mitja nit, una gallina va sentir un soroll espantós. La gallina tenia molta por i va anar corrent al seu galliner. La gallina quan estava allà seguia sentint aquell soroll però cada vegada més fort. La gallina va sentir com es trencaven unes branques, llavors va sortir del galliner i va veure uns ulls brillants. La gallina amb curiositat es va apropar i va veure un gat que no podia fer una passa més per la fam. La gallina li va donar menjar i el va cuidar.

-Moix Wars VS Gallina Quenovi. Es barallen Per Llaunes De Sardines Un dia en Moix Wars anava a comprar llaunes de sardines per menjar-se-les. Llavors a la volta de la cantonada va trobar-se amb Gallina Quenovi que tenia molta fam i va veure que en Moix Wars tenia moltes llaunes de sardines, i a Gallina Quenovi li agraden molt les sardines. Llavors varen fer una batalla a mort amb espases làsser.

Un moix petit i una gallina grossa eren enemics. Estaven lluitant cada dia però una dia van decidir ser amics i després han estat amics. Es van enamorar, després es van casar i van tenir cincs fills i van ser gats amb plomes i eren lletgíssims.


7

OPPA MOIX STYLE I GALLINA LOPEZ Oppa Moix Style és el millor vídeo de youtube i la gallina López es va enfadar molt amb n’Oppa Moix Style i es varen barallar molt. N’Oppa Moix Style li va pegar una potada a la gallina López i no varen parlar més en la vida, però després varen venir a mediació del Borja Moll i es va arreglar tot. FI FI FI

A l'institut, ja fa temps, hi ha una parella d'animals que són un moix i una gallina. Si mires el moix, es nota que no menja com toca i la gallina l'ha acollit com si fos un dels seus pollets. Sempre van junts i no se separen mai. Un dia, la gallina va sortir de l'institut a fer una volta i el moixet quan es va adonar es va espantar pensant que la seva mare adoptiva l'havia deixat. Al capvespre el moixet estava plorant i de cop va venir la seva mare i va dur menjar per a ella i per al moix.

El moix i la gallineta En l'institut Francesc de Borja Moll hi havia un moix molt petit que estava tot sol i estava molt prim. Un dia es va trobar amb una gallina que era ja gran i després es varen fer molts amics i la gallina era com la mare del moixet, sempre estaven junts, fins i tot quan la gallina feia cocoricó el moix anava com si fos un pollet. 5 anys després... El moix ja era adult i la gallina estava un poquet vella, ara tot ha canviat, ara la gallina ha d'estar sempre alerta perquè el moix se la vol menjar. El moix ja ha desenvolupat tot l'instint de depredador i té unes ganes insaciables de menjar-se la gallina.

En l'entrada de l'institut FRANCESC DE BORJA MOLL hi viu una parella molt estranya d'un moix i una gallina. La gallina va arribar fa temps a aquest institut. Un dia, es va escapar d' una lluita de galls i va venir aquí. Cada dia al matí hi ha professors que li donen menjar. I el moix, un dia, es va perdre i va venir a aquest institut. Fins que un dia es varen fer cas l'un a l'altra i el moix a la gallina la tracta com si fos la seva mare adoptiva i ara viuen junts. Tenen com un refugi on dormen i el moix dorm a sota de l'ala de la gallina. Els professors els donen menjar fins i tot el moix menja verdures. Però quan el moix es faci gran es menjarà la gallina????


8

IL·LUSIONS ÒPTIQUES

S

ón tots els costats rectes? O potser els han fet torts?

S rectes ral·leles?

E

ón les pa-

S MOUEN

AQUESTES SERPS?


EXPERIMENTS CASOLANS MISSATGES SECRETS Moltes substàncies pintades de colors, quan s’oxiden, es transformen en d’altres que són incolores. El lleixiu és un bon oxidant i es fa servir per a decolorir moltes substàncies (se sol emprar freqüentment com a blanquejador per a eliminar taques de la roba). Aquesta propietat es pot utilitzar per a fer secrets els missatges escrits. El primer experiment que et proposam és: “Fer desaparèixer un missatge” Si escrivim una frase en un paper, emprant una tinta de ploma, esperam que s’eixugui i hi passam després per damunt un cotó mullat amb lleixiu..., desapareixeran les lletres! El que realment ha passat és una reacció química: les tintes de ploma solen contenir una sal de ferro (II) que el lleixiu oxida i fa que es formi la corresponent sal de ferro (III) i es perdi el color. Per recuperar el missatge, només hem de passar per damunt del que hem esborrat un altre cotó, ara impregnat d’una dissolució de ferrocianur de potassi. El ferrocianur de potassi és una sal que no trobareu a casa. Un altre experiment que encara és molt més senzill però impressionant és: “La fabricació de tinta invisible” Per fer una bona tinta invisible necessitaràs simplement el suc d’una llimona.

11 Mulla un bastonet amb cotó o un pinzell dins el suc de la llimona i escriu el teu missatge sobre un paper en blanc. Deixa’l assecar i veuràs que el missatge és totalment invisible. Perquè aparegui l’escriptura, hauràs d’encalentir el paper amb una espelma tenint en compte que no es cremi el paper. El suc de llimona és una substància orgànica que quan s’encalenteix s’oxida i es torna de color marró. A sobre el paper el suc de llimona és imperceptible així que el missatge només serà revelat quan s’encalenteixi. Altres substàncies que actuen de manera similar són el suc de taronja, la llet, el suc de ceba, el vinagre o el vi. I una altra manera de “Fer tinta invisible” podria ser amb aigua i farina de blat de moro. Per aquest experiment necessitarem ¼ de tassa d’aigua i una cullerada de farina de blat de moro. Per això feim la mescla anterior i l’encalentim fins arribar a ebullició. Retiram del foc la mescla i la deixam refredar. Ara és el moment d’escriure el missatge secret a un full en blanc. Després, dins un recipient possam aigua ( ¼ de tassa) i unes gotes de iode (betadine). Mullam un pinzell amb aquesta mescla de iode i el passam per damunt el full on hi ha el missatge. L’escrit apareixerà de color blau sobre un fons de color cel. Animau-vos i experimentau! Podeu fer un missatge secret a un amic o a una amiga, tot preparant l'amic invisible. Departament de Física i Química


10

SORTIDES

LA MEVA ESTADA A FINLÀNDIA Per si no ho sabeu, l’IES Francesc de Borja Moll ha participat en un projecte. Aquest projecte es diu Bride i consisteix a compartir entre els diferents estudiants de perruqueria les diferents formes de treballar en la realització de pentinats. Al projecte hi participen alumnes de Mallorca, Finlàndia, Suïssa i Anglaterra. Vàrem partir cap a Finlàndia, dia 17 d’octubbbre de 2012, en Xisco Martorell, director de l’IES, na Carme Aguado, professora de perruqueria, na Reyes Carpintero, professora d'estètica i jo mateix.

El diumenge vam agafar l’avió i vam tornar cap a Mallorca. Ha estat una experiència molt bona. M’ha agradat molt anar-hi i m'agradaria molt tornar i fer les meves pràctiques de perruqueria a una empresa de Kotka . Això sí, he de perfeccionar el meu anglès. Ara ens queda esperar uns mesos per tornar a veure l’altra gent, ja que el proper taller el feim al mes d’ abril aquí al IES Francesc de Borja Moll. Francisco Domínguez Ramis. 1r de Perruqueria.

Arribàrem a les 20:00 a l’hostal de Kotka una localitat de Helsinki. El primer que vàrem fer va ser anar a comprar per sopar i presentarnos a la resta dels participants. Ens n’anàrem a dormir prest ja que a les 8:15 havíem d’agafar el bus per anar a l’institut Ekami. El primer dia que ens vàrem reunir va ser el dia 18, que va ser quan tots ens vàrem presentar i vàrem explicar com havíem fet el pentinat que havíem preparat per al taller i quina era la nostra inspiració. El mateix dia vam practicar el recollit que havíem de fer a l’endemà.

Alumnes de perruqueria que partiparen al Centre d’Exposicions de Helsinky. Dia 19 d’octubre de 2012. Hi havia un congrés d’estètica, perruqueria, moda i salut. Nosaltres varem ser al de perruqueria i es deia Nordic Hair.

Vam anar a sopar a un restaurant on ens van servir bistec de cavall i salmó fumat. Aquest dia va ser molt divertit eren les 6 i ja havíem sopat! El dia 19 vam anar a Helsinki, a una fira de perruqueria on vam fer la demostració del nostre recollit. Vàrem tornar cap a l’hostal i ens n’anàrem a dormir i a acomiadar-nos de la resta de participants. Nosaltres aprofitàrem el dissabte per anar a fer turisme per Helsinki una ciutat vertaderament maca. Com a bon perruquer que som vaig voler anar a una perruqueria, on em varen tallar el cabell i em varen pentinar estil nòrdic.

Aquesta és una plana d’un periòdic finès on surt en Xisco.


11 SORTIDA DE 3r d’ESO AMB LA BARCA “LA BALEAR”

bastant de vent, i el cel encapotat amenaçava

El dia 26 d'octubre, els alumnes de 3r d'ESO A i

sortir es telefonà per demanar si la sortida es

B acompanyats dels professors Florencio Sanza,

faria

Catalina Barceló, Antoni Guillem i Damià Crespí

meteorològiques. Els responsables de la barca

varen fer una sortida a bord de la barca la

varen informar que la sortida en barca es faria

Balear.

de totes formes, ja que havia de fer molt mal

Aquesta és una barca de bou mallorquina

temps per no poder navegar. El que podia

construïda el 1924 a les drassanes dels germans

passar és que l'itinerari s'hagués d'acurçar.

Ballester. És l'única embarcació d'aquestes

El trajecte fins al port fou una curta i

característiques que es conserva a Mallorca. Va

agradable passejada, parc Krekovid cap avall

servir com a barca de pesca fins l'any 1995, en

fins arribar al passeig Marítim, i d'allà cap al

què el seu propietari va decidir canviar-la per

port, vorejant el casc antic de Ciutat. Al port

una barca més moderna.

ens esperava la Balear, disposta a acollir els

Per tal de poder accedir a la subvenció per a la

alumnes del Borja.

amb voler ploure. Per por que no es pogués amb

aquestes

condicions

renovació de la flota pesquera s'havia de procedir a la seva destrucció material, per evitar-ho el Consell de Mallorca, a proposta del Conseller de Cultura i Patrimoni, Damià Pons i Pons, la va declarar Bé d'interès cultural amb la categoria de Monument, l'any 1998. Aleshores el propietari, Manuel López Reche, la va donar a la institució insular, que va promoure,

mitjançant

Fodesma

del

Departament de Promoció i Ocupació, una escola taller, i una brigada de mestres d'aixa formada per ex-alumnes, que procedí a la seva restauració entre gener de l'any 2000 i juny de

En aquest punt els alumnes es varen dividir

2004.

una part anaren a fer una curta visita cultural

Des de llavors l'embarcació es destina a activitats pedagògiques i ha participat a diversos esdeveniments.

pel centre de Ciutat, mentre que la resta es preparava per a la travessa. Vestits amb els guardapits salvavides els alumnes varen poder pujar a la barca. Per a molts va ser la primera

Per fer la sortida amb la Balear, el grup

travessa en barca, i per a tots els presents la

d'alumnes va sortir de l'IES a les 9h. El temps no

primera navegació en una barca d'aquestes

era excel·lent, ja que la nit anterior havia fet

característiques.


12 la Seu, el castell de Bellver, l'Almudaina, el castell de Sant Carles, el far de Portopí, la torre

de

Peraires,

la

Llotja,...

Cal destacar el moll pesquer, que ha anat minvant en un port que cada vegada es bolca

Després d'arribar a port els grups d'alumnes

més en les activitats enfocades cap a la

s'intercanviaren, els que havien visitat la part

navegació esportiva, però que són inseparables

antiga de Ciutat feren la volta amb barca i els

del passat pesquer de Mallorca. També cal

altres anaren a veure la Seu, el palau

destacar el moll comercial, porta d'entrada de la

Episcopal, les places de Santa Eulàlia i de Sant

majoria de productes que es consumeixen a l'illa.

Francesc i la Llotja.

En definitiva, i per fer un símil biològic, el port actua a manera de cordó umbilical entre l'illa i la resta del món, per on entra tot allò que és necessari per a la nostra subsistència.

Després

de

veure

el

desplegament

impressionant de serveis que ofereix el port, adreçat cap a diferents activitats relacionades amb la navegació, i de veure l'impressionant port esportiu, vàrem intentar de sortir del port i

En definitiva podem dir que en aquesta

adreçar-nos cap a aigües més obertes.

sortida vàrem aprendre tots molt sobre el passat mariner de la nostra ciutat, sobre la gestió portuària, sobre la importància del port

Malauradament l'onatge ens ho impedí i

en la nostra vida diària i sobre la història de

haguérem de tornar tot d'una, això sí després de

l'entorn més proper a l'institut.

veure des de la mar alguns dels edificis més importants i representatius de la nostra ciutat:

Damià Crespí, departament de Biologia i Geologia


13 SORTIDA DE 1r d’ESO DE PASSEIG PER LA PALMA QUE MIRA AL MAR El passat dia 13 de noviembre, amb un cel gris i carregat de niguls, amb un vent que gelava les idees, els i les alumnes de 1r d’ESO A i B vàrem

LA SEU La Seu està davant del palau de l'Almudaina, al costat de la casa de l'Almoïna i a l'altre costat el palau Episcopal. Fa 120m de llargària, 40m d'amplària i 43,95m d'alçària, i té una superfície de 6.600 m². A la Seu hi ha una llegenda, una dona volia viure a l'església i es va tancar en un magatzem. LA LLOTJA La Llotja era un edifici de comerç està situada davant la mar. És un edifici

gòtic

balear,

unes

columnes que fan loops i quan arriben adalt s'espandeixen, al sòl hi ha unes cares dibuixades amb els sortir de passejada per ciutat. Ens acompanyaven n’Amaia de Català i en Llorenç de Socials.

ulls tancats. Per defora hi ha unes gàrgoles penjant. PALAU EPISCOPAL

També ens va acompanyar el guia de Palma Educa, un historiador anomenat Poti. L’objectiu era passar unes hores plegats visitant

És un edifici d’estil Gòtic. Va ser construït per empresonar els capellans.

els principals monuments de la façana marítima

LA CASA DE L'ALMOINA

de Palma i conèixer algunes llegendes i històries de la ciutat antiga. Quan vàrem fer la sortida per Palma vàrem veure els principals monuments i vàrem escoltar llegendes de la nostra ciutat.

La Casa de l'Almoina era un lloc on les persones que no guanyaven diners anaven perquè els donassin diners a canvi de resar a la Seu.

Albert Cañellas Garcia. 1r B


14 RUTA RAMON LLULL PER CIUTAT. ALUMNAT DE 1R DE BATXILLERAT A I B. En la sortida que vàrem tenir el dia 4 de desembre,

ferència al poema “Mallorca i Ramon Llull“. Tam-

vàrem anar a diversos llocs on veiérem i ens conta-

bé hi ha informació que en la basílica de Sant

ren fets realitzats per Ramon Llull o llocs on havia

Francesc es troba el sepulcre d’en Ramon Llull, en

estat quan vivia.

aquest lloc també vàrem entrar a una biblioteca,

Ramon Llull era un home que havia nascut en una família noble, va tenir una bona educació, una família amb fills, però un dia li va aparèixer Déu i va decidir deixar la seva vida de pare d’una família i deixar tots els béns d’aquest món amb la finalitat d’entregar-se a Déu en cos i en ànima, es va aïllar i va escriure llibres on contava com vivia la seva vida cristiana entregada plenament a Déu i a la seva pau interior.

on ens mostraren tres llibres on contava coses d’en Ramon Llull i que eren relíquies per la ciutat de Mallorca i en el passeig de Sagrera podem trobar un monument que la ciutat de Mallorca va aixecar en honor a Ramon Llull i com últim lloc el podem trobar en el cim del puig de Randa on hi ha una cova situada alguns centenars de metres a ponent del santuari, en la qual Ramon Llull va passar una temporada de retirament i es va produir la Il·luminació de Randa. Aquest fet va gene-

Cercant més informació

rar la llegenda de la Mata Es-

vaig trobar que en Ra-

crita, segons la qual el sistema

mon Llull va néixer a la

filosòfic del Doctor Il·luminat

ciutat

Mallorca

li va ser revelat sobrenatural-

(1232), va ser professor,

ment per via d'una mata amb

teòleg, escriptor, filòsof i

caràcters escrits. L'any 1275,

de

un gran missioner mallorquí al s. XIII. Les seves

Ramon Llull va fer col·locar a la cova un altar dedi-

obres les escrivia en català, occità, llatí i àrab (en

cat a la Mare de Déu, posteriorment anomenada

aquest temps la llengua llatina i l’àrab eren les

Nostra Senyora de Cura.

llengües predominants en aquesta societat medieval).

El que puc dir, de manera subjectiva, és que aquesta sortida m’ha agradat molt, ja que he

Anant per ciutat vàrem veure en la plaça Major, en

après més de la història de Mallorca i d’en Ramon

una façana de l’edifici de l’angle nord de la plaça

Llull. Aquesta peculiaritat que tenia la família d’en

una làpida que recorda el lloc on, segons la tradi-

Ramon Llull d’identificar-se per una mitja lluna i la

ció que ens va explicar el guia de l’excursió, es tro-

història que té Ramon Llull amb la senyoreta Eu-

bava la casa natal d’en Ramon Llull. També el guia

làlia, em va sorprendre molt ja que no m’imagina-

ens va contar que la família d’en Ramon Llull

va que una dona fos capaç de mostrar una part

s’identificava amb una mitja lluna.

del seu cos per treure’s del damunt a Ramon Llull.

També vàrem passar per davant de l’església parroquial de Santa Eulàlia, on el jove Ramon Llull perseguia una bella dama de la qual s’havia enamorat. El poeta Joan Alcover i Maspons en fa re-

Shirley Bernal Cataño. 1r Bat B


HALLOWEEN

15

El passat mes d’octubre, l’alumnat del CFGM

rials i la ferramenta necessaris pel muntatge

de Comerç ens va sorprendre amb una sèrie

de l’aparador, d’acord amb els objectius co-

d’aparadors de temàtica Halloween. En con-

mercials i estètics establerts. Relacionar, en

cret, a l’entrada del bloc A del nostre centre hi

la composició d’un cartell, els tipus de lletres

havia 4 aparadors elaborats per 4 grups de tre-

amb els efectes de contrast que produeixen.

ball.

Com ens va comentar la seva professora i tuto-

Han participat tots els alumnes matriculats en

ra, na Maria Llaneras, l’objectiu principal era

el mòdul ANIMACIÓ EN EL PUNT DE VENDA

captar l’atenció dels alumnes del centre, de tal

del CFGM COMERÇ I MÀRKETING.

manera que s’aturassin a veure els aparadors. Els resultats han estat molt satisfactoris per Altres objectius docents eren aprendre a treba-

als alumnes, han fet molt bona feina i el tre-

llar en equip, aplicar tècniques de merchandi-

ball en equip ha estat tot un èxit .

sing explicades a classe. Seleccionar els mate-


16

RACÓ DELS POETES Des de la biblioteca volem fer arribar la poesia a tots els racons del nostre centre, per això continuam la iniciativa engegada el curs passat de penjar poemes a tots els taulers de l’institut. La temàtica triada per a aquest primer trimestre és que en el poema s’han d’esmentar una o més fruites. En el segon trimestre intentarem que siguin les flors el pretext dels poemes. Per altra banda, també volem engrescar-vos que escrigueu els vostres poemes i ens els faceu arribar. Nosaltres farem la passa següent i els farem arribar a tota la comunitat educativa. Només recordau que en el poema hi ha d’aparèixer el nom d’una flor. Us desafiam que trobeu les fruites en els poemes del 1r trimestre.

ANDORRA A L’OCTUBRE

VEREMADORES Vénen com a una dansa tranquil·la, com a un joc

Són els bedolls flama viva al bosc negre dels avets.

que la tardor vigila;

Diríeu que cremen drets. Veus fum o és boira que arriba?

passa llur jovenesa, segura, sota el foc dels núvols alts i duu un alè d’argila.

Tranquil·la, dolça és la flama, Quan al marge reposen, tenen als dits encara

quieta en la pluja. Lluu

aquell rou de les vinyes on el setembre lluu;

amb or d’albercoc madur

i pesen dolçament, com un raïm madur,

mig amagat a la rama.

sobre la terra clara. Marià Manent.

Marià Manent.


17

A mitjan setembre

Elegia de l’estiu

Llarga com la carena, sobre el riu, Ara que és fos l’encís de la tardor

cada matí s’adorm la boira clara.

i el primer fred, a ciutat, ens turmenta,

On són els lliris? S’ha tornat esquiu

he recordat la fina estació

el sol adesiara.

del mosquit sonor i la menta, Però canten aloses cel amunt

quan el poblet dispers ens alimenta

i fan les herbes una olor més forta.

del fruit dels seus conreus i la claror de la pineda vellutada i lenta.

La vidiella no és un blanc repunt, sinó una seda morta.

Car em sentia un poc enyoradís Amb cent ulls grocs ens mira el codonyer

d’aquella clara font virgiliana i de la noia que em feia un somrís

quan el reflex de l’aigua se’ns apaga.

menjant la poma o la magrana,

L’argent de l’albereda té el primer

i les perles del vas en degotís

tremolor d’un or vague.

li queien a la brusa d’indiana. No veureu a la posta aquells nacrats dofins del juliol. És grisa i bistre.

I d’aquella altra d’un país llunyà

La guineu caça vora els espadats

que s’enrogia un poc per la drecera i jo li dava la mà

amb un lladruc sinistre.

per saltar el marge, vora l’olivera. I les aglans madures, pel camí, es desprenen del calze. L’avellana

El meu paisatge he recordat tan bé,

dringa pels sacs. La poma fa venir

que m’ha semblat tornar a viure aquella hora amb l’ample estol virolat i lleuger,

el gaig a la solana.

que em passava, rient,a la vora, fregant el núvol d’or i l’esbarzer.

I si l’avellaner duu el fruit vinent en verdes arracades, és vermella la pinassa, i les flors, vora el torrent, es parlen a l’orella.

Marià Manent

Marià Manent


18

BIBLIOTECA

Us volem recordar l’horari de la Biblioteca i del servei de préstec. Us demanam que el respecteu perquè la biblioteca funcioni correctament.

Servei de préstec de llibres i pel·lícules 

Dilluns. 1r pati. Encarregada Catalina Mas-

caró. 

Dimarts. 1r pati. Encarregada Núria Rey.

Dimecres. A partir de les 12h., durant el 2n pati i fins a les 14h. Encarregada Maria Puigserver 

Dijous. 1r pati. Encarregada Elisa Díaz.

Divendres. 1r pati. Encarregada Maria Puigserver.

Podeu tornar els llibres a les hores assenyalades abans.


19

Concurs de Cartes de Nadal La Comissió de la Biblioteca ha organitzat el III Concurs de Cartes de Nadal. La informació la podeu trobar als taulers del centre. Us passem unes fotos dels tallers i de les bosses. No les hem pogudes posar totes, però en podeu fer una espipellada.

Per tal d’engrescar els alumnes a participar al concurs de Nadal vàrem organitzar un taller de reciclatge de bosses de paper.


20

La idea era que els alumnes tenguessin una bossa original, divertida i única on poder posar els seus regals de Nadal. L’interès, la motivació i la imaginació dels alumnes va tenir com a resultat unes bosses originals i fantàstiques.


RACÓ DE LES MATEMÀTIQUES

21

Des del principi de curs l´alumnat de 1r d´ESO ha anat realitzant treballs d´investigació l´àrea de Matemàtiques.

a

Els treballs han anat millorant gràcies a les diferents intervencions de la professora i on l´alumnat ha mantingut sempre una bona motivació. Per exemple, han passat de ser individuals a treballs en grups de dos, tres o quatre persones . Han passat de ser escrits a mà a ser escrits amb l´ordinador. D´una recerca limitada ha passat a una altra més completa on la consulta de pàgines ha estat més variada i no exclusiva de Wikipèdia. D´un treball primari de preguntes i respostes a un treball més madur que contempla el desenvolupament de parts tan importants com l´organització de l´alumnat (inclou la utilització de recursos) així com la seva opinió personal. El treball realitzat pels alumnes NAHIAN SHAYMITZET I PEDRO GALIPIENSO n´és una mostra. Lluïsa Palomero (Departament de Matemàtiques)

RECTES i ANGLES 1. Robert Recorde va néixer a Gal·les en una família acomodada. Cerca informació sobre la seva vida i la relació que tenia amb la cort. Robert Recorde va néixer al 1510 a Tenby i va morir al 1558 a Londres. Va ser metge i matemàtic gal·lès. Al 1525 va entrar a la universitat d’Oxford i havent-se dedicat a la medicina anà a la universitat de Cambridge on es va titular a l’any 1545. Va ser també metge de la Casa Reial. Va escriure nombroses obres en les quals va utilitzar per primera vegada el signe igual. 2. Quin símbol utilitza Recorde per expressar la igualtat? Per què va triar aquest signe? Robert Recorde va introduir la idea de posar dos guions en paral·lel per tal de poder simbolitzar l’equilibri entre una equació. El va posar perquè va pensar dues coses no poden ser més iguals que dues rectes paral·leles. 3. Quina es considera la principal contribució de Robert Recorde a l’estudi de les matemàtiques? Ell gairebé sense ajuda va crear l'escola d'Anglès de les matemàtiques i l'àlgebra va introduir a Anglaterra. També va escriure molts llibres de text amb l'ambiciós objectiu de produir un curs complet de les matemàtiques. Ell va escriure en anglès per tal d'estar a disposició de tot aquell que desitjava llegir els llibres. Aquests llibres de text eren innovadors. No eren els volums impenetrables que la majoria dels estudiosos deixarien de costat. En el seu lloc, cada punt s'explica clarament i separada d'altres parts del text, per la qual cosa és clara i fàcil de seguir.


22

Organització del treball Ens hem organitzat de la següent manera: Nahian dictava els enunciats i Pedro els posava al full. Després els dos els cercàvem a diferents pàgines per tal de poder tenir una millor elaboració dels exercicis. Quan teníem diferents punts de vista els ajuntàvem, fèiem un petit resum i el posàvem al full. Els dos hem fet tots els exercicis junts. Les pàgines web que han permès fer aquest treball han estat: 

http://www.biografiasyvidas.com/biografia/r/recorde.htm

http://www.100welshheroes.com/en/biography/robertrecorde

http://www.elrincondenorbert.com/2008/05/curiosidades-matematicas.html

http://es.wikipedia.org/wiki/Robert_Recorde

http://www.bbc.co.uk/dna/h2g2/alabaster/A7269690

Valoració personal Aquest treball ens ha paregut divertit encara que ha estat llarg i hem estat unes 2 hores per poder fer aquest primer treball a ordinador. La informació no ha estat gaire fàcil de trobar, però ha estat entretingut.

Robert Recorde


RACÓ DE LLENGUA CASTELLANA

23

IES FRANCESC DE BORJA MOLL AL DESCUBIERTO! Estoy cursando 4º de ESO en el Ies Francesc de

descontento de un profesor. Unos ejemplos de

Borja Moll y voy a descubriros algunas

corrección al incumplimiento de normas son:

características de este centro que tal vez

expulsión del aula debido al mal comportamiento

todavía no conozcáis.

dentro de la clase; amonestación de carácter

El nombre del centro es un honor a un famoso lingüista y filólogo menorquín del mismo nombre. Mi instituto, que abrió las puertas hace 32 años, es un centro de secundaria (E.S.O: se empieza a los 11 años y a medida de que vayas aprobando cursos, vas subiendo de nivel), bachillerato (existen dos niveles: el primero y el segundo.Contrariamente

a

la

ESO,

el

leve, por lo cual, el alumno tiene que traer el impreso firmado por sus padres en un termino no superior a tres días; amonestación de carácter grave, en consecuencia a la apertura de un expediente disciplinario.También existe otro tipo de castigo que sólo consiste en realizar tareas en horas no lectivas y un ejemplo de lo que lo provoca sería la impuntualidad.

bachillerato no es obligatorio) y cursos de Formación Profesional ( que se pueden empezar

¿Están los alumnos asegurados, es decir, hay

desde que acabas 4º de la ESO) Algunos cursos

alguien que se encarga de sus problemas ?

de

Exactamente, en el instituto poseemos una

FP

son:

Peluquería,

Estética, Ayudas

psicóloga que está para cualquier necesidad del

auxiliares, administrativa, etc… Aunque el centro cuente con tres edificios y grandes instalaciones la gente comenta que el instituto no es grande, cosa que es una pura falsedad. Las clases son muy extensas, pues, son el doble de las habitaciones de cualquier casa. La sala de profesores es completamente idéntica a un salón de una casa, por lo ancho y por la decoración; el patio parece una campo de

alumno. Además tenemos una asociación de mediadores formado por profesores y alumnos que hacen todo lo posible para que haya un buen clima de trabajo. Para asegurarse de que los alumnos hagan los deberes, los profesores hacen todo lo posible para que quede algo de tiempo para la ejecución o mandan poquitos ejercicios muy

fáciles

de

hacer

en

casa.

rugby pero sin hierba y el pabellón se puede considerar como gemelo de las canchas grandes

En conclusión, mi centro es grande, ya que tiene

de los tornados internacionales de "Basketball".

una gran cantidad de alumnos y bastante

Además, como todo centro, mi istituto funciona

espacio. Existe un muy buen clima de trabajo y la

a partir de unos estatutos, es decir, normas de

verdad es que los profesores están ejerciendo sus

convivencia.

se

labores a la perfección. Hay una diversidad de

encuentran en la Consejería o Jefatura de

culturas y casi todos los alumnos son muy

Estudios y se pueden considerar estrictas. Si no

solidarios.

cumples con las normas, tus padres se

formarse.

Aquellas

normas

que

Es

un

colegio

buenísimo

para

enterarán a través de un comunicado llamado amonestación. La amonestación es una sanción escrita que sirve para expresar el serio

Aida Seye Loum. 4t A


24

JAVIER, EL NIテ前 PIE


25 Javier era un niñopie

Pero de una patada certera

al que nadie alcanzaba,

Los mandaba a la otra acera.

no veas cómo galopaba. Tenía unas uñas afiladas

Tan mala suerte tuvo

que más bien parecían espadas.

que le quedó el pie atrapado en una alcantarilla

Contando el día se pasaba

Y para siempre quedó

y eso a la gente le molestaba.

quieto como una silla.

que aquel crío continuase con su griterío.

Los otros chavales crueles le decían: ¡Qué mal hueles!

EL TRÁGICO FINAL DE NUSKA

Y este fue el fin del niñopie.


26


27

¿Porqué los dibujos animados se ponen el pijama para dormir si van todo el día desnudos? ¡Hola! A la profesora de castellano le gusta mucho las clases didácticas; por ello hacemos una hora a la semana en los ordenadores, con nuestro propio blog. Sus clases son muy divertidas y hacemos trabajos muy interesantes. El último era hacer una reflexión sobre la siguiente pregunta: ¿Por qué los dibujos animados llevan pijama para dormir, si normalmente van desnudos? Jamás me había planteado esta pregunta, ¿porqué los dibujos animados van en pijama, si el resto del tiempo van desnudos? Me he puesto a pensar y… ¡Es verdad! La mayoría de estos van desnudos y después, para dormir, se visten. Así que he reflexionado. Piolin (puesto aquí), Garfield, Trancas y Barrancas, Buggs Bunny, Los Lunnis, Jake (de Jake, el perro y Finn, el humano), Doraemon… La mayoría de nuestros personajes preferidos se comportan igual. La gente jamás se había percatado de ello (yo tampoco). Quizás porque es algo simple, casi se podría decir estúpido. ¿Quién se fija si los dibujos llevan pijamas? Algunos van semidesnudos, como Winnie The Pooh, va todo el día con solo una camiseta roja y por la noche se pone una bata rosa. Después de pensar en todo esto me ha dado por buscarle una relación en todo ello. Creo que la he encontrado. Desde pequeñita he estado viendo series donde mis ídolos iban desnudos y después como se ponían el pijama; sin darme cuenta de que nos manipulaban. La forma de mostrarnos que solo se ponían el pijama a dormir era para influenciar a los pequeños que los ven. Los niños y niñas tienen la tendencia de copiar las cosan

que hacen sus personajes preferidos. ¿Jamás te habías dado cuenta? Yo tampoco… Los dibujos cada vez van como evolucionando. Los autores intentan mostrar que tiene sentimientos, que realmente pueden sentir. Por eso el autor quiero mostrar que tienen frio, para enseñar que tienen sentimientos en las cosas más monótonas. Imaginemos por un momento una escena nocturna, viendo a los Lunnis, por ejemplo, daría mucha pena verles así, sin ropa, desnuditas, mientras el frío cala sus huesos; casi mejor que se les pone pijama. Otra respuesta muy lógica que se me ha pasado por la cabeza es que los dibujos son para menores. Como son para niños pequeños no tienen que tener mucho sentido; porque muchos dibujos animados no lo tienen. ¿Quién se fija porque Doramemon les tiene miedo a los ratones si él es un gato? ¿Qué más da les dará a los reyes de la casa si llevan o no pijama? No se fijan en esas cosas tan simples. Son dibujos animados, son (a veces) algo absurdo. Los más pequeños no se percatan de estas cosas, ya que están más pendientes de divertirse y jugar, hasta madurar. Cuando sean mayores se darán cuenta que de una forma u otra los han manipulado incluso para irse a dormir. Porque, como decía la familia Telerín “Vamos a la cama que hay que descansar, para que mañana podamos madrugar…” Maria Anabel Lisalde Escobar. 4tA


28

RACÓ DE LA FILOSOFIA I L’ÈTICA

CRÍTICA SOCIAL, ÈTICA I ART A la classe d’educació ètico-cívica de 4rt d’ESO l’alumnat aprèn, entre d’altres coses, que hem de revisar atentament el funcionament de la nostra societat per intentar comprendre-la i, en la mesura del possible, millorar-la. Aprofitant el Premi Nacional d’Il·lustració amb què recentment ha estat guardonat Andrés Rábago García, més conegut com “El Roto”, l’alumnat ha escollit algunes de les seves vinyetes per interpretar-les en aquest sentit. Aquí en teniu alguns exemples.

Aquesta imatge ens dóna a entendre que així com als cavalls els tapen els ulls pels costats, perquè no es desviïn del camí que el seu genet indica, així volen utilitzar la tecnologia per intentar que només veiem i actuem com millor els convingui a les persones que manegen el poder.

Per a mi, els paradisos fiscals són un gran problema per a la societat. Els més rics i els polítics o qualsevol persona pot fer estafes i aconseguir diners de qualsevol manera, això afavoreix la corrupció i que a molts països hi hagi més crisi, ja que són diners en negre.

Vol dir que en alguns casos no importa els coneixements i esforços que tingui o faci la persona, sinó que les influències que tinguin amb persones que tenen un cert grau de poder. Fernanda Ortiz. 4tB


29

En aquesta vinyeta de “El Roto” podem veure un nen molt i molt entretingut amb un ordinador. La vinyeta, al meu entendre, es refereix al fet que de vegades no som capaços de veure la realitat. El fet que el nen de la imatge estigui enganxat a la televisió o l'ordinador, el torna addicte i no veu la realitat al carrer avui dia (mirar per la finestra). El seu cervell s'està manipulant de manera subtil, tant que ell no se n'adona. Això és el que fa la tecnologia avui dia, el té planificat i ens manipula de manera que nosaltres no ens n'adonem, fent-nos creure el que ells volen. En regalar un ordinador i tornar addicte, fa que no tinguis temps de mirar per la finestra, que no tinguis temps de veure la vida avui en dia, la realitat.

Andrea Utiel. 4t A

Avui dia els nostres gustos i ganes de comprar depenen completament de la publicitat que emeten o ens mostren per televisió, premsa i internet. Sempre decidim el que comprar o el que volem pels anuncis publicitaris que més ens atrauen, tècnicament indueixen els nostres gustos, per la qual cosa si la publicitat deixés d'existir, ara mateix, no tindríem els mateixos gustos ni la mateixa manera de pensar. Manipulen els nostres pensaments indirectament, però intencionadament, perquè comprem aquest producte, i si aquesta publicitat deixés d'existir no sabríem realment el que desitgem ni volem, perquè no ens oferirien res, persuasivament.

Andrea Sesé. 4t A


30

ENGLISH CORNER

Dear Santa, This year we were very NICE, so we think we deserve a special gift: a perfect school. Our ideal school would be like this: -it would have a big theater -we would have less classes -even, we wouldn't have classes, we would learn at the playground, on trips -we would have Physical Education everyday -we would have computers in all the classes -we wouldn't have books -the teachers would every day be absent -we would learn maths with candies and games -we would learn with music and video games -we would have exchanges with other countries

This is all, it is not so difficult. We love you and Rudolph too. Thanks for all, for trying to make our wishes true. All the best, bye for now and Merry Christmas, Cyber-project 2012-2013 Mor Diop, Karla Nadchar, Erika García, Rocío López, Raúl Adamuz, Fernanda Escobar, Yampi Diaz,Chris Cedeño, José Santiago, etc...


COMISSIÓ DE MEDI AMBIENT EL PATI: ESPAI NET

NETEJA DEL PATI “No llencis papers ni brutor al terra, utilitza els contenidors adequats a cada residu.” El pati de l’Institut és un espai comú i és responsabilitat de tothom cuidar-lo i mantenir-lo net. És per això que tots els grups una vegada al mes surten a netejar el pati durant l’hora de tutoria. Però a ningú li agrada netejar la brutícia dels altres ni tampoc viure enrevoltat de fems. Hi ha zones del pati on s’acumulen papers i plàstics que tiram durant l’esplai. Basta un gest perquè això no passi. Si no embrutàssim ja no seria necessari fer tanta neteja. Per tant el més important i el que hauríem d’adquirir entre tots són bons hàbits de convivència i de respecte a l’espai. Necessitam el teu compromís per aconseguir un Institut més net i agradable.

31


32


39

SABEM QUIN PEIX MENJAM? Com ja es sabut el peix és un aliment molt sa que convé introduir sovint en la nostra dieta, especialment el peix blau, ric en greixos que contenen àcids grassos omega 3. Aquests redueixen els triglicèrids a la sang i fan disminuir la pressió arterial i el risc de patir una trombosi. El peix ha estat des de sempre un aliment que ha format part de la nostra dieta. Ja des d'antic la producció pesquera ha format part de la nostra economia i de la nostra cultura. Emperò amb el pas del temps les tècniques pesqueres han anat canviant. Les millores tecnològiques que permetien obtenir captures més quantioses han produït de cada vegada canvis més profunds en els ecosistemes. Això ha vengut acompanyat també d'un augment de la demanda. Com més es capturava més en volien els consumidors. Això ha produït el col·lapse de certes espècies de peixos d'interès comercial com el lluç, el bacallà o la tonyina. Malgrat les tècniques s'han anat millorat anys darrera anys, les captures totals no han deixat de disminuir des de la segona meitat del segle XX. A més a més, les arts pesqueres que s'han anat introduint han produït canvis, cada vegada més nocius, en els ecosistemes. Una de les tècniques més destructives sobre el medi marí és la pesca d'arrossegament, utilitzada sovint per pescar gambes, llagostins, bacallà o lluç, que viuen prop del fons. En aquest tipus de pesca s'arrossega una xarxa en forma de sac. Als extrems de la xarxa es connecten uns cables de manera que, en graduar la seva longitud, la xarxa es desplaça a major o menor profunditat. Per mantenir la xarxa al fons s'empren pesades “portes” que mantenen oberta la boca de la xarxa. En arrossegar aquestes xarxes, els fons marins, habitats per multitud d'organismes, sofreixen danys. En hissar les xarxes, aquestes no contenen només l'espècie que s'intenta

pescar (llagostins, lluços...), sinó una immensa varietat d'espècies, algunes de les quals tenen valor comercial mentre que altres no, com a estels de mar, caragols, peixos petits etc... però que sí tenen un gran valor ecològic. Què fan els pescadors amb tot el que les seves xarxes han tret del mar? Habitualment separen les espècies que els interessen. Tot el que no s'aprofita i es llança de nou al mar –una vegada mort- es coneix en termes pesquers com a “descarts”. En algunes pesqueres de llagostins, aquests són només el 10% de la captura. El 90% restant es llança per la broda. Al món la cinquena part de la captura mundial de peix es descarta. En moltes ocasions els descarts poden reduir-se o evitar-se triant formes de pescar alternatives, que seleccionin millor el que es vol extreure. Vegem tres exemples.  Els lluços poden pescar-se a l'arrossegament però també calant línies d'hams que pengen d'un cable –són les que es coneixen com a lluç “de punxo” o “de palangre”–.  Les flotes del Cantàbric capturen tonyina blanca –bonítol del Nord– mitjançant un magnífic sistema tradicional: l'esquer viu. Des d'una embarcació es van llençant aladrocs vius per la borda per atreure a les tonyines. Quan aquests s'apropen a la recerca del seu botí, els pescadors poden agafar-los amb canya i ham.  El pop pot pescar-se amb xarxes d'arrossegament, de manera que es capturen al costat d'ell una gran varietat d'espècies i es danyen els fons. O pot pescar-se emprant “nanses”, una espècie de caixes que es llencen a la mar amb un esquer dins. El pop entra en la nansa i després ja no sap sortir. Ara bé, podem triar el peix capturat pel mètode de pesca menys nociu?


34

Lamentablement no, ja que les lleis que regulen l'etiquetatge no obliguen a especificar el sistema de pesca utilitzat. Aquesta omissió és imperdonable. De totes formes hi ha criteris que podem aplicar a l'hora de triar el peix que volem consumir i es poden resumir en cinc punts: 

S'ha d'aprofitar bé el peix. Comprant peix envasat i processat es perden parts del peix que podrien ser aprofitables, per exemple per fer un brou.

S'han de rebutjar els peixos immadurs, ja que encara no han tengut temps d'arribar a l'edat reproductiva.

S'han de triar preferentment els peixos capturats en aigües properes, ja que durlos d'enfora suposa una gran despesa energètica.

És millor consumir peix capturat amb mètodes sostenibles, ja que feim menys dany al medi ambient.

És millor consumir el peix salvatge que el d'aqüicultura, ja que per a la cria del peix s'utilitzen productes químics i s'utilitzen pinsos fets a base de peix per engreixar-los.

En definitiva convé retornar a una pesca més tradicional i sostenible, no sols pel bé del medi ambient sinó també del nostre consum i de la nostra economia. Més informació: http://www.greenpeace.org/espana/Global/espana/report/other/gu-a-de-consumo-responsable-de.pdf http://www.greenpeace.org/espana/Global/espana/report/oceanos/lista-roja-de-especies-pesque.pdf

Moll de pesca de Ciutat


RACÓ DE MÚSICA

41

En aquesta edició hem volgut sumar-nos a les

balalaika, Leonid Bruk toca el contrabaix balalaika i

activitats de la diada multicultural del nostre cen-

Mikhail Smirnov interpreta amb la guitarra i la veu.

tre que se celebren dia 21 de desembre. Aquí

La característica destacable d’aquest grup és que

teniu algunes propostes musicals dels alumnes de

interpreten fragments de música clàssica, tradicio-

4t d’ESO. Podreu comprovar com estils i cultures

nal i popular, amb instrument folklòrics de Rússia.

diferents conviuen i es fusionen entorn a la músi-

A banda de presentar una formació tímbrica d’ins-

ca.

truments de corda té una melodia adornada de dis-

Malikian: "Dansa de la Felicitat". Una gran fusió

senys ondulats basats en diferents tipus d’escales.

de cultures de la qual s'obté un resultat de gran

Interpretada principalment per la balalaika. Els dos

nivell musical.

altres instruments realitzen la base harmònica. És a

L’armenià Ara Malikian va néixer el 1968. Es va

dir, tots els fragments estan fusionats a través d’una

iniciar en el violí a molt curta edat de la mà del

textura de melodia acompanyada.

seu pare. El seu talent va ser reconegut aviat tot i

Per últim, per a mi, aquesta cançó de tempo ràpid,

les difícils circumstàncies que la guerra civil liba-

allegro, reflecteix molta professionalitat, perquè

nesa van obligar a viure.

tres instruments a la vegada amb aquesta velocitat

Aquest gran violinista ens presenta Dansa de la

és molt difícil. També incorpora la música clàssica a

felicitat en el seu espectacle colors que va pre-

aquest estil. És impressionant.

sentar el 3 d'octubre el passat any.

http://www.youtube.com/watch?v=iMfeythnSgc

És una composició adornada de ritmes ràpids i de

Ignacio Canales Besalduch. 4t B

gran intensitat. Fusiona la música de percussió índia amb la música europea i espanyola a través

“Cuando eso se junta…

d’instruments com la viola, la guitarra, el contra-

se Explota”

baix, la guitarra flamenca i el violí. Aquest va ser el seu instrument d'iniciació i amb el qual s'ha

Coke Studio és un pro-

convertit en tota una estrella mundial de la músi-

grama, realitzat per Mi-

ca.

chel Elefteriades, basat

És un gran violinista que ens mostra el seu propi

en la fusió de músiques

estil i la seva capacitat d'innovació, és considerat

diverses, gràcies a la

un dels músics més brillants dels últims temps.

trobada d’artistes de

Ha guanyat nombrosos concursos de prestigi

diverses

mundial.

països. A tots els episo-

cultures

i

Aquí teniu un enllaç amb el que podeu gaudir de

dis col·labora un artista àrab junt a un d’internacio-

la seva música:

nal i barregen instruments de cada estil diferent.

http://www.youtube.com/watch?

Nancy Ajram, una cantant libanesa, especialitzada

v=3DWece65iCU&feature=related

en la música pop àrab, es reuneix amb José Gálvez

Luisa Fernanda Ortiz Pino. 4t B

que ve d’una tradició gitana espanyola pura. Ells s’uneixen per crear una fusió on el Pop Oriental es

La Professionalitat a l’estat pur

troba amb el flamenc.

Karoshina Elina, Leonid Bruk i Mikhail Smirnov, formen el grup Barynya. Karoshina Elina toca la

Mohamed Hamaki és una estrella de la música àrab d'origen egipci i Jay Sean és l'artista internacional de


42 hip hop. Ells s'uneixen per crear una fusió de música oriental i R & B amb la cançó àrab anomenada "ia Mustafa".

tucha a terres germanes, establint-se finalment a

Jannat des del Marroc amb la seva veu tendra juntament amb els germans Farid i Rami Chehade amb la seva música tradicional de Palestina es van reunir amb DJ Jerry Roperro. Els 3 artistes barregen la música oriental amb la música House.

viuen en una ciutat cosmopolita, dotant d'una di-

Un altre dels exemples és el de Yara, cantant libanesa amb veu suau, i Tino Favazza, un cantant sicilià. Ells s'uneixen per crear una fusió entre la música oriental i l'Òpera.

reconeguts Manuelcha Prado i Julio Humala va ser

Segons José Gálvez, tots els estils musicals són germans i, crec que amb aquests 4 exemples, jo també arribo a pensar el mateix. Espero que us hagi agradat!

litzen comunament, com la bateria que podem

http://www.youtube.com/watch?v=9T4hpzB_fHQ

una flauta, més el Siku i per últim la veu, parlen en

http://www.youtube.com/watch?v=Vqb_iSuTzCg

quítxua amb una veu aguda.

la ciutat de Colònia. Ja aquí la seva oïda de músic es veu ampliat per tots els gèneres i estils que conferent sensibilitat als instruments, sense importar la seva procedència. La música tradicional andina, a les mans i veus de Alborada, es modernitza, es renova. Al començament, el suport i empenta dels fonamental. Utilitzen instruments que uns indígenes no utiveure al principi, el violí, el violoncel i també un baix. Utilitzen també molts instruments de vent, com

http://www.youtube.com/watch?v=iqnv8lV52Hk http://www.youtube.com/watch?v=RlHSAzknL-k

Alborada: Una fusió amb la música indígena

En conclusió com ja he dit hi ha instruments europeus que no són comuns en la societat indígena. Ells utilitzen altres tipus com els instruments de vent que poden construir amb les matèries primeres que ens dóna la naturalesa. El resultat és una música de fusió original perquè als indígenes no se'ls havia ocorregut mesclar aquests certs tipus d'instruments europeus amb els seus que utilitzen ells. Una fusió de diferents manifestacions musicals i de recursos, tecnologia i naturalesa.

http://www.youtube.com/watch?v=T7NUs7Vh4JY

Ariel Rivera 4t B

Alborada és un grup peruà de música indígena andina contemporània creat el 1984, moltes de les seves cançons són cantades en quítxua. La seva música, inspirada bàsicament en les cultures natives dels Andes peruans, és portada per Six-


I ja pensàveu que tancaríem aquest número sense incloure cap tòpic de Nadal?

iç any

l i fel a d a N n o B

‫عي‬

Hilarior Natale et Felix Novus Annus

‫وأعي‬

‫ادا‬ ‫سعيدة‬

‫د مي‬ ‫ال‬ ‫د‬ ‫س‬ ‫ع‬ ‫يد‬

Joyeux Noël et Bonne Année

Весел

а Кол

еда и в

есели

празн

ици

聖誕快樂,節日快樂 ο και Εστστισμέν α νν γε ύ το ισ ρ Καλά Χ Νέο Έτος Mutlu

Noel

ler ve

mutlu

bayra

mlar

το

Crăciun Fericit și un An Nou Fericit

разници п и н ќ е р жиќ и с о Б н е ќ е р

С

Merry Christmas dan hari libur bahagia Selama vo Ano No z li e F e l a Feliz Nat

t Nata

l dan T ahun B a

ru


REVISTA CAPFICO 3  

Revista de l'IES Francesc de Borja Moll de Palma. Desembre de 2012

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you