Issuu on Google+


EDITORIAL

D

es de Capfico començam a estar cansades de parlar de retallades i mogudes negatives. Ens agradaria parlar de la bona feina que es fa al centre dia a dia, malgrat tot: de les diades tan guapes que vàrem fer, per Nadal, per Sant Sebastià o per Carnestoltes, dels nous projectes que cuinem amb gran esforç, la ràdio que preparem, la continuïtat d’aquesta revista que fem entre totes i tots, de la bona convivència que encara aconseguim establir, i de com ens hi deixam la pell donant qualitat a l’ensenyament per dignificar un barri sovint oblidat per les institucions. La nostra feina són les persones, el creixement i maduració del nostre alumnat, i això ho defensarem amb ungles i dents.

3

Capfico Edita Comissió de Revista Col·laboren en aquest número Comissió de Biblioteca, Comissió de Normalització Lingüística, Comissió de Medi Ambient, Equip directiu, Departament de Física i Química, Departament de Ciències Socials, Catalina Penyafort, Mercedes Oliver, Guillem Salom, Maria Llaneras,

Per això hem estat lluitant aquests darrers mesos per evitar la supressió del lloc de treball de n’Aina, la guarda jurat del centre. En primer lloc perquè suposa l’enèssima retallada que hem patit, es suma a les de la resta de companyes que perderen el seu treball a l’inici de curs. Aquestes retallades, no ens cansarem de dir-ho, afecten la qualitat de l’ensenyament i especialment afecten l’alumnat i les persones que seguim fent-hi feina. A més, n’Aina duia molts anys al centre i feia una molt bona tasca de prevenció de conflictes, i era una persona molt apreciada per totes nosaltres.

Catalina Mascaró, Xavier Serra, Marga Gallego,

Per tot això, decidírem passar a l’acció. Primer varen ser els alumnes, que ens donaren un exemple de coratge en convocar una vaga i dur a terme la manifestació cap a les portes de Conselleria, desafiant un desproporcionat desplegament policial. Paral·lelament, un grup de mares i pares començaren a organitzar-se i refundaren l’AMIPA de l’IES F. de Borja Moll, després de molts anys sense tenirne. Gran notícia. Per acabar, el professorat també vàrem voler afegir-nos i vàrem convocar una roda de premsa on vàrem llegir un comunicat deixant clar el nostre rebuig a la indiferència i menyspreu de la Conselleria després d’haver suprimit unilateralment aquest servei. Totes tres mesures de força tingueren una àmplia repercussió als mitjans de comunicació. I malgrat tot, encara esperem una resposta de Conselleria, que sembla sorda, muda i cega davant aquest assumpte. L’únic que hem aconseguit són evasives, silenci i mentides quan no directament coaccions perquè desconvoquéssim les accions previstes. Així no anam. La lluita continua, la nostra feina també.

Miranda, Andrea Utiel, John Duque, Aida Seye,

Gràcies per llegir Capfico

Sebastià Sastre. Alumnat de 1r d’ESO: Christian Nieto, Kevin Cabello, Xisco Moreno, Natalia Neagu, Marcos Limones, Lucía Aguilar, Daniel Castro, Andrea Moreno, Selene Lozada, Babacar Ndiaye, Tiziano Perelli, Alicia Jiménez, Laura Morónez, Lucía Romero, Abdel Karim Boulharrak. Alumnat de 3r d’ESO: Catalina Canales i Alejandro Arenas. Alumnat de 4t d’ESO: Marina Machado, Helena Iman El Yemlahi, Fernanda Ortiz, Clàudia Cantero, Marita García, Hanwen Cheng, Marina Cantero, Xinlei Lin, Hamza El Moumni, Anyeli Cardona, Estefanía Montes, Johnatan García, Manuel Diop. Alumnat de 1r de Batxillerat: Macarena Arco, Paola Angulo, Catalina Valencia, Despina Mihajlovska, Briallyn Buisán, Shirley Bernal, Jodie Bermúdez i Ivon Galarza. Alumnat de Gestió Administrativa: Patrícia Palou i Tatiana Lima i l’alumnat de l’assignatura d’Empresa i Administració de 1r de Gestió Administrativa de matí. Esperem no haver-nos deixat ningú per esmentar. Si fos així, demanem disculpes. Gràcies a les vostres col·laboracions aquest número 4 de Capfico existeix.


VARIAT DE NOTÍCIES

2

THE FEET’S, FINALISTES al concurs Musicaula, 4a edició.

El seu estil és una barreja entre Indie i Pop-rock amb alguns matisos de rock alternatiu. Aquest grup es va crear fa ja més d'un any i mig quan tres dels seus components van coincidir a l'institut i van decidir començar amb aquest projecte. La cançó que presenten al concurs, es titula "Now I know" i tracta d'un amor d'estiu. Aquest amor d'estiu que tots desitgem que duri per sempre i li demanem que vingui amb nosaltres fins a la fi del món ... Web Url : https://soundcloud.com/thefeetsmusic Musicaula: www.musicaula.com/artista?name=thefeetsmusic

VAGA D’ESTUDIANTS La vaga d’estudiants convocada el passat mes de febrer va ser secundada per un 62,4 % de l’alumnat del nostre centre.

Ei Feet’s, a veure si ens dediqueu ben aviat una entrevista o un concertet no?

Capfico

us recorda que hi ha convocades vagues durant el mes de març en protesta per la nova Llei d’Educació LOMCE i també per les retallades en el pressupost d’educació.

Capfico

BLOKO: UN DIARI JOVE BRAID http://bloko.info/ Ha nascut un nou diari digital.

Els propers dies 17 i 18 d’abril se celebrarà el Taller

Es diu Bloko i els seus crea-

internacional de perruqueria al nostre centre, amb la

dors estan interessats a fer arribar a un públic jove

participació d’altres centres de Finlàndia, Regne Unit i

l’actualitat i donar a conèixer la realitat del món que ens envolta des d’una perspectiva propera. Podeu aportar les vostres col·laboracions periodístiques,

Suècia. Podeu veure el material d’inspiració a: 

articles, notícies, etc.

http://issuu.com/borjabraid2013/docs/ braid_inspiration_modificado/1

GUANYADORES DEL CONCURS DE CARTES DE NADAL (BIBLIOTECA)

EN

A! BON A R HO

1r premi: Lucía Romero Alvarado 2n premi: Ascensión Morcillo


3

ESPAI DE L’EQUIP DIRECTIU

L

’Equip directiu dóna l’enhorabona a Marina Ruiz, del Cicle Formatiu d’Estètica personal decorativa i a

Sandra Valero del Cicle Formatiu de Perruqueria pels diplomes d’excel·lència de les especialitats, aconseguits en la competició Spain Skills celebrada el passat mes de febrer a Madrid. Al mateix temps, felicita als professors que han fet possible aquesta fita i els encoratja a continuar treballant en la mateixa línia per seguir mantenint el prestigi del nostre Institut en les especialitats esmentades. Enhorabona a tots!

P

er primera vegada, el nostre Institut ha sol·licitat el propi projecte Leonardo da Vinci. Aquest projecte inclou 28 mobilitats per a alumnes dels cicles formatius de grau mitjà durant un període de dos anys.

També s’ha tornat a sol·licitar per segon any consecutiu el nostre propi programa Erasmus consistent en 6 mobilitats per a alumnes de cicles formatius de grau superior. Si ens els concedeixen, els alumnes que hi participin disposaran del 80% de la beca abans de fer la mobilitat.

La joia única

–Ai! –respongué l’àrab tristament– vida i hauria estat feta en el taller . Estic molt afligit perquè acabo de del temps. L'adornaven 24 briperdre la mes preuada de les joies. llants, envoltats cadascun per uns

Un dia, anant pel desert, un viatger anglès va veure un àrab molt pensarós assegut sota una palmera. Un poc més enllà reposaven els seus cavalls, carregats de caixes. El viatger comprengué que es tracta-

–Bah! –contestà l'altre–. La pèrdua d'una joia no deu representar gaire res per a vós que porteu tants tre-

altres 60 de més petits. Ja veieu quanta raó tenc de dir que era una joia única al món.

sors damunt els vostres cavalls. Us –Realment –digué l’anglès– la vosserà fàcil trobar–ne una altra.

va d'un mercader que anava a ven- –Una altra! –respongué l’àrab–. És dre joies, perfums i tapissos a algu- segur que no coneixeu quin valor té aquesta joia. na ciutat veïna.

tra joia devia ser preciosa. Però, no creieu que amb diners se'n podria fer una d'igual? –La joia perduda –respongué l’à-

rab–, quedant pensarós, era un Feia molt de temps que no conver- –Quina joia era, doncs? –preguntà dia, i un dia que es perd ja no es sava amb ningú. S'apropà al mer- el viatger–. torna a trobar. cader dient–li: –Era una joia –contestà el merca–Salut, Amic! Sembles preocupat!

der– com no n'hi ha d'altra. Estava

Que et puc ajudar?

tallada en un tros de la pedra de la


4

LES PROTESTES DE L’IES FRANCESC DE BORJA MOLL

E

l mes de gener de 2013 ha estat un mes força mogut, com tothom sap. El nou any el vàrem encetar amb un tira i arronsa amb la Conselleria d’Educació i Cultura per mirar de mantenir la nostra guàrda de seguretat, Aina. Ells que no, nosaltres que sí. Ells que no hi havia doblers, nosaltres que la feina de n’Aina era imprescindible. La Conselleria ens ha guanyat la partida, per què no dir-ho clarament, però no ha estat debades, perquè durant aquests dies de protesta ens hem conegut, ens hem unit i ens hem sentit protagonistes de les nostres pròpies decisions. Aquí teniu la crònica d’una jornada de protesta, el passat 29 de gener, escrita per un alumne de 1r d’ESO que, juntament amb el seu pare i la seva mare, va participar en la protesta i la manifestació pels carrers de Palma cap a la Conselleria.

lleria i dues persones, en Mario Fabián Nieto i n'Ana Isabel Mas varen pujar a Conselleria, varen parlar amb la secretària del conseller. Varen demanar una explicació de per què volien llevar la guarda de seguretat i la solució, la secretària va dir que no es tancava a noves idees per millorar la seguretat d'aquest centre i de la resta de centres i també varen dir que a la reunió del dijous amb la direcció de l’institut decidirien si es podia reduir a mitja jornada l’ horari de la guarda de seguretat i esser-hi a les hores més conflictives. La junta de delegats que es va fer responsable de la manifestació, va poder comptar amb el suport dels membres de l’STEI (Sindicat dels Treballadors de l’Ensenyament de les Illes Balears). Així va finalitzar la manifestació.

Christian Nieto 1r d’ESO B

MANIFESTACIÓ AL BORJA MOLL LA MANIFESTACIÓ PER MANTENIR LA GUARDA DE SEGURETAT DEL BORJA MOLL

E

ls alumnes de l’IES Francesc de Borja Moll es manifestaven perquè volien mantenir la seva guarda de seguretat (Aina). Varen col·laborar tots els estudiants, pares i professors. Vàrem fer pancartes, vàrem anar de negre i féiem crits, per exemple: ''Bauzá cabró retalla't un colló'', ''No hay tanto pan ''pa'' tanto chorizo'' i moltes més frases. Varen venir el canal de televisió i de la ràdio espanyola. Després d’un camí molt llarg vàrem arribar a Conse-

Alumnat del Cicle de Comerç fent les pancartes que després servirien per la manifestació.


GALERIA FOTOGRÀFICA 29.01.2013

5


6


TOT UN MÓN EL BORJA MOLL

7

Per Catalina Canales 3rA i Alejandro Arenas 3rC

E

l passat mes de desembre vàrem tenir l’oportunitat de conèixer una mica més la cultura dels països dels nostres companys. Vàrem començar el dia veient una presentació, feta pels alumnes de 4t, dels països més representatius que conformen el món del Borja Moll. Després havíem d’anar al pavelló a ballar ''cúmbia'' un ball típic de Colòmbia, primer els alumnes de 3r i 4t, ens ensenyaven la coreografia i després ballàvem tots en grups. A continuació ens vàrem endinsar en els ritmes africans, va venir un grup d’origen africà a ensenyar-nos a tocar els tambors, ens ensenyaven un ritme i nosaltres havíem de copiar- lo. A l’hora següent tota la classe va anar al taller de boleros i na Catalina Barceló ens va mostrar com es ballava i ens va animar a ballar-lo, ens va agradar molt. Finalment va arribar el moment que tots volíem tastar, hi havia menjar de tots els països, i vàrem presentar el menjar que havíem portat, un dels que més ens va agradar va ser l'empanada Colombiana, hi havia una gran varietat de degustacions, com per exemple, Xina, Colòmbia, Equador, Xile, les illes Balears, Pakistan ....

t ep ec

es

Taller de màscares africanes

s al ur im

R

Ve

st it

sr

eg io

na ls

Ritmes africans

Comerç just

e

td Tas

e rec

pte

s

També hi havia altres tallers on ensenyaven a fer màscares africanes i jocs d'altres països i hi havia uns de molt particulars i difícils de resoldre . La casa de cultura de Corrientes (Argentina) ens va mostrar el seu folklore i unes cançons que enamoraven.

Boleros

Aquest dia ens va agradar molt, el bar estava decorat amb receptes, murals i una exposició de vestits típics dels països representats; vàrem provar i fer coses molt diferents i divertides. Folklore


8

17 DE GENER SANT ANTONI!

Per: Kevin, Xisco, Natalia, Marcos i Lucía (1r d’ESO B).

S

ant Antoni Abat és una tradició espanyola molt antiga. A l'IES Francesc de Borja Moll el vàrem celebrar amb molta gana, es varen llençar petards, varen fer torrades, el nins es varen pintar de dimonis (inclòs jo), etc... Tots s'ho varen passar molt bé, encara que la conselleria ens tregui a Aina la guarda de seguretat, tothom s'ho va passar molt bé.

L

A TORRADA DEL BORJA MOLL VA SER LA BOMBA! EL DIA 18 DE GENER EN EL BORJA MOLL HI VA HAVER UNA FESTA FANTÀSTICA: BUTIFARRES, XORIÇ, SALSITXES,PANXETA… I MOLTES DE COSES MÉS MMMMM... QUÈ BO! NINS VESTITS DE DIMONIS, PROFESSORS BALLANT... BUFFFF QUINA FESTA! Hi va haver un moment que van tirar petards i de l’espant els cotxes es van posar a pitar! Quines rialles! Ho vàrem passar molt molt bé, una passada!

L

a torrada de Sant Antoni fou molt divertida. Vàrem fer un fogueró gran i dues fogueres per torrar la carn. Els companys i companyes s'ajudaven deixant les esmolles, vigilant la carn. Alguns alumnes varen fer màscares en plàstica. Tot l’institut s'ho va passar molt bé.

E

l dia de Sant Antoni a l'institut vàrem fem classes fins la una i després anàrem al pati. Al pati hi havia nines que pintaven la cara als alumnes i a les professores com un diable.

M

'ho vaig passar molt bé. Vàrem fer un fogueró en mig del pati, i 3 graelles, varen fer unes màscares molt grans i molt xules. Jo no vaig torrar, però els meus amics s'ho varen passar molt bé, jo també m'ho vaig passar bé i mai m'oblidaré d'aquest dia i moment tan divertit.

U

n dimoni és un esperit sobrenatural. El nom dimoni ve del grec. Els dimonis són éssers malignes. Són esperits malignes i que se suposa que miren de temptar els humans per fer-los girar cap al Mal i que pateixin els focs de l'Infern. El diable és el nom amb què les religions identifiquen el principal enemic de Déu. Aquesta és una glosa molt coneguda a les Illes Balears del dimoni: Sant Antoni i el dimoni jugaven al trenta-u el dimoni va fer trenta Sant Antoni trenta-u.


CARNESTOLTES

TES? NESTOL R A C L E ’ON VE

D

Per: Daniel, Andrea, Selene, Babacar i Tiziano (1 d’ESO A)

E

l Carnestoltes (també anomenat Carnaval) és una festa tradicional, en la qual tothom es disfressa (de vaca, de princesa, de fada, de formiga... del que la gent vol) i se'n va al carrer a desfilar. Tothom s'ho passa genial! El Carnestoltes deriva d'una festa pagana, la qual pretenia lliurar-se d'aquelles privacions que arribaven acompanyades amb el període de la Quaresma que es caracteritzava per la duresa, repressió i sacrifici. Per això, la gent feia el que no podria fer en els propers dies, sobretot, consumien quantitats desmesurades de carn porcina ja que, per exemple, en el cristianisme, durant el divendres de Quaresma està prohibit menjar carn. Hi ha teories d'alguns estudiosos on es pensa que el nom de Carnaval pot derivar de "carru navilis", el qual era un vaixell que transportava les bacanals. El rei carnestoltes, el rei de la festa o el rei del carnaval, és un personatge fictici el que és el centre de les festes. La seva història és que cada any apareix, depenent del municipi, el dijous, divendres i dissabte. A Venècia (Itàlia) fan unes de les millors disfresses. Són molt elegants i les màscares són Els guanyadors: 1r Batxillerat A. artesanals. Cada disfressa i màscara té la seva història.

D

9

COM HO H EM C ELEB R

ia 11 de febrer vàrem fer una desfilada de Carnestoltes al nostre institut. Es va celebrar al pavelló on hi havia molta gent. A part de nosaltres també hi havia gent d'altres cursos que anava disfressada. Altres cursos i altres classes varen anar disfressats de Grease, Alícia al país de les Meravelles, Campaneta...

AT A L NO STRE INST IT

N

UT?

osaltres 1A ens vàrem disfressar dels Barrufets. La nostra tutora ens va pintar la cara de color blau i vàrem anar amb un capellet blanc. Vàrem fer el capell amb tela i una bossa de fems blava. El vàrem cosir nosaltres amb una tela que va dur la nostra professora. També vàrem fer un ball molt divertit que per aquell ball vàrem quedar en quarta posició. A la desfilada vàrem quedar quarts. El premi que ens varen donar va ser un tiquet per un entrepà i una beguda gratis.


10

GESTIÓ ADMINISTRATIVA

VISITA A PALMA, SEU D’INSTITUCIONS Som els alumnes de 1r de Gestió Administrativa matí. El passat 25 de gener, vàrem fer una sortida a les diferents institucions que hi ha a Palma, una activitat referent a una assignatura que estudiam: Empresa i Administració amb la professora Catalina Penyafort. El motiu de la visita va ser conèixer el funcionament de l’Ajuntament, Consell i Parlament Balear.

des del 2011. L’edifici que presenta una façana barroca amb elements manieristes, Es construí entre 1649 i 1680. Precisament, a la seva façana, hi destaquen detalls urbanístics que han pres nom propi com el Banc del si no fos i el rellotge d’en Figuera. Finalment vàrem anar al Parlament, que representa el poble de les Illes

En segon lloc, àarem anar a l’ajuntament que és la màxima institució del municipi de Palma. Es troba situat a la plaça de Cort, malgrat que algunes parts de l’entitat ja han estat traslladades a altres edificis. El màxim representant de l’ajuntament és el batlle de Palma, càrrec que actualment és ocupat per Mateu Isern Estela, que ens va venir a saludar. Del PP

La sala groga actualment és una de les dues sales de comissions del Parlament, per la qual cosa disposa dels elements tècnics i del mobiliari adient per a la seva funció. Àrea de Presidència, que és on es troba el despatx del president del Parlament, la secretaria de Presidència i la sala de cortesia.

En primer lloc vàrem anar al Consell, que és un edifici neogòtic del segle XIX. La seva presidenta és Maria Salom. La façana està inspirada en la llotja de Palma i destaca l’ornamentació de motius vegetals i animals fantàstics. Per a la construcció de l’edifici es va utilitzar la pedra viva i el marès, per a les escultures i ornaments es va recórrer a la pedra de Santanyí. Dins l’edifici destaca l’escala principal que condueix a la planta noble, la sala de sessions i les espectaculars vidrieres, els 4 vitralls representen gestes històrics de la conquesta de Mallorca del rei Jaume I.

plens, que és l’espai on els diputats i diputades del Parlament es reuneixen. També hi ha la sala de passes perdudes. En aquesta sala hi destaquen 2 grans quadres: l’entrada de Jaume I el Conqueridor a Medina Mayurka i l’altre la visita de Carles V a Palma.

A la primera planta hi ha la biblioteca, que és pública especialitzada en temes jurídics i de dret constitucional, és l’única sala en tot l’edifici que manté la seva funció original. El Parlament exerceix la potestat legislativa, aprova els pressuposts de la Comunitat autònoma i controla i impulsa l’acció de govern.

Balears. Abans era “El Círculo Mallorquin” institució que representava la noblesa mallorquina i on es feien els balls i les festes. L’edifici té 3 plantes, la planta baixa espai on s’ubica l’entrada principal, així con la sala d’actes emprada com a sala multifuncional, destinada a conferències, exposicions i treballs parlamentaris diversos. A la planta noble hi ha la sala de

Està format per diputats i són elegits per sufragi universal. Podran ser diputats o diputades del Parlament les persones amb ciutadania espanyola residents a les Illes Balears, sempre que siguin majors d’edat. El seu mandat és de 4 anys i actualment formen el Parlament: 59 diputats en total, 33 per Mallorca, 13 per Menorca, 12 per Eivissa i 1 per Formentera.


GESTIÓ ADMINISTRATIVA

11

Experiència amb Yuzz Patricia Palou i Tatiana Lima 2n de Gestió Administrativa (vespre)

Estem cursant 2n any de Gestió Administrativa i tenim l'oportunitat d'aprendre a emprendre amb les classes de Mercedes Oliver a "Empresa a l'Aula". En aquest mòdul ens va arribar informació referent a PalmaActiva més concretament del concurs de Yuzz que tracta d'emprendre projectes empresarials tecnològics per a joves, al qual ens presentem. Vam ser seleccionades nosaltres dues i dos alumnes de la professora Julia Pérez, ja que de l'Institut Francesc de Borja Moll van participar els alumnes del mòdul "Empresa a l'aula" del curs 2n de Gestió Administrativa (grup de tarda) amb la professora Mercedes Oliver i els alumnes del mòdul d’"Empresa i iniciativa Emprenedora" dels cicles formatius d'Administració de Sistemes Informàtics en Xarxa, Farmàcia i Parafarmàcia, Sistemes microinformàtics i xarxes amb la professora Julia Pérez. El primer que vam haver de fer va ser omplir un formulari molt senzill amb les idees principals del nostre projecte. Passant per una primera classificació per la qual ens han cridat i hem concretat una reunió per exposar el projecte amb més detall. Les instal · lacions de PalmaActiva són modernes, funcionals i acollidores, preparades per al desenvolupament i necessitats de joves emprenedors. Ens van entrevistar dos professionals responsables del concurs Yuzz. L’entrevista va transcórrer fluïda, de manera directa i molt clara pel que fa als punts importants del nostre pla empresarial. No només avaluant el nostre projecte sinó també la nostra capacitat per adaptar-nos a les noves situacions com compartir mentor, espai i idees en el concurs. En el nostre cas no va ser possible seguir endavant amb el concurs per ser un concurs/classes presencials i no podíem compaginar amb els horaris dels nostres estudis a l'institut. Ens va semblar una iniciativa interessant i tornarem a presentar-nos per el proper any. Comptem també amb els professionals d’Eureka Junior, que ens imparteixen una xerrada informativa molt completa i entretinguda sobre l'elaboració d'un bon pla d'empresa i una iniciativa emprenedora.    

http://blog.palmaactiva.com/2012/09/espai-yuzz-palma.html http://blog.palmaactiva.com/2013/01/els-participants-al-concurs-yuzz.html http://blog.palmaactiva.com/2012/12/mes-de-200-alumnes-optaran-al-concurs.html http://blog.palmaactiva.com/2013/01/els-alumnes-deureka-junior-aprenen.html


12

FORMACIÓ PROFESSIONAL DUAL

Dues passes més Guillem Salom, professor.

gràcies a la tasca feta per dur endavant aquest projecte per part de la Cambra de Comerç de Mallorca, de la Conselleria d’Educació, Cultura

Aquestes darreres setmanes han estat molt in-

i Universitats, de l’IES Francesc de Borja Moll, i

tenses per als alumnes de la FP DUAL.

com no de les empreses participants.

Han estat esforçant-se molt per poder co-

Desitj als alumnes sort i que s’esforcin per no

mençar a treballar a les empreses i donar una

perdre aquest tren.

bona impressió. Fa poc temps que han sabut a quina empresa se’ls ha assignat. Per a l’assignació de l’empresa s’han tengut en compte diversos factors: coneixements assolits, filosofia de l’empresa, característiques demanades, combinació d’alumnes, etc. Les empreses també han estat demanant-se a quins alumnes tendrien, tampoc elles no ho sabien fins que s’han fet les presentacions i s’ han conegut mútuament. A les presentacions els alumnes han conegut els seu lloc de feina, els seus tutors a l’empresa, els seus companys i caps. A totes les empreses se’ls ha donat una benvinguda i han fet una petita entrevista amb els tutors on els alumnes han demanat qüestions laborals com quines feines realitzarien, el seu horari, les vacances, etc. A les fotografies podeu veure com han anat aquests primers encontres. Entre els dies 18 i 21 de febrer s’han anat incorporant a les empreses. A partir d’ara han d’anar 5 hores a treballar i 3 hores a classe a l’institut cada dia. Ara queda la part més important que és l’aprofitament d’aquesta oportunitat que han tengut,


COMERÇ

13

APARADORS DE NADAL Com cada any, els alumnes del CFGM DE COMERÇ han decorat el hall del nostre institut per Nadal. Han confeccionat 3 mòduls diferents i l'arbre de Nadal. Aquesta activitat està inclosa en la programació del mòdul ANIMACIÓ AL PUNT DE VENDA, en la que els alumnes amb la temàtica de Nadal i una mica de gust han realitzat de manera manual els mini aparadors; la base d'aquests han estat unes capses de fusta que han decorat en grup. En aquest mòdul, a causa del seu contingut es dóna molta importància al treball grupal, al companyerisme, al tracte que es donen entre ells mateixos, respecte, educació,... ja que quan se'n vagin a fer pràctiques, el tracte amb els seus futurs companys i amb els

clients ha de ser respectuós. Per tant, des del primer dia, els professors del cicle en general, els ensenyam aquests valors. Consideram que l'atenció i tracte al client han de ser més que correctes.

COMERÇ JUST Dia 21 de desembre els alumnes del CFGM DE COMERÇ van participar doblement en la fira (Tot un món el Borja Moll) que es va fer al nostre institut , per una banda van montar una paradeta de Comerç Just i per una altra van montar un estand de la Xina. En la paradeta de Comerç Just es van vendre productes de S'Altra Senalla i d'aquesta manera els alumnes van practicar per primera vegada el tracte directe amb el client, de vegades assessorant-lo i tot quan estaven indecisos, col·locació de productes de manera ordenada i segons la tipologia, van practicar donar canvi de doblers, fer paquets regal, etc. L'estand de la Xina també el va fer el grup de Comerç, la col·laboració va sorgir perquè tenim un alumne xinès que es va oferir a fer-lo. El grup de treball es

va documentar i varen explicar la cultura xinesa, els seus costums, tradicions i productes típics. També van explicar 4 zones de la Xina importants amb imatges. El nostre alumne també va escriure el nom en xinés d'alumnes i professors. Les dues activitats van sortir molt bé gràcies a la participació de tots, professors, alumnes i personal no docent. Donem les gràcies a tots!


14

SORTIDES DEL DEPARTAMENT DE SOCIALS VISITA AL PARLAMENT DE LES ILLES BALEARS L'alumnat de 3r d'ESO va visitar l'edifici del Parlament de les illes Balears. A classe havíem estudiat l'organització política de les societats i com els parlaments tenen un paper molt important a les societats democràtiques. Un treballador del Parlament ens va ensenyar les diferents sales de l'edifici. El més interessant és l'origen de l'edifici. Al segle XIX era la seu del Círculo Mallorquín, una societat d'oci per a l'alta societat de Palma. El 1983 el Govern Balear va comprar l'edifici per ser la seu del Parlament autonòmic. La visita comença a la biblioteca de l'edifici, un espai que s'ha mantingut com al seu origen. Conté llibres de dret i política i es pot utilitzar per anar a estudiar... l'únic problema és que només està oberta els matins. Després de passar per diversos espais i passadissos on hi ha pintures i escultures d'autors de les illes, la visita arriba a la Sala de Plens. Aquesta sala és l'antiga sala de ball del Círculo Mallorquín i està

RUTA PER PALMA

decorada amb pintures i escultures clàssiques i

L'alumnat de l'optativa de primer de Batxillerat Història i Cultura de les illes Balears realitzà una visita als indrets més destacats de la nostra ciutat. La finalitat de la ruta era aprendre a orientar-se per la ciutat amb l'ajuda d'un plànol, identificar imatges antigues amb l'espai actual corresponent, i localitzar i analitzar els edificis més emblemàtics (la catedral, la llotja, les esglésies de Sant Francesc, Santa Eulàlia, Santa Creu, Sant Miquel, Santa Margalida, etc). Durant la ruta l'alumnat havia de completar un quadernet amb imatges i preguntes sobre indrets destacats i edificis importants i fer una sèrie de fotografies. Així mateix, s'aprofità per aprendre històries curioses que han passat als carrers de Palma i observar atentament elements curiosos que sovint passen desapercebuts al visitant ocasional.

egípcies. Al sostre hi ha noms d'autors de les illes del segle XIX i principis del XX. Els diputats de les illes

Balears,

els

nostres

representants,

es

reuneixen en aquesta sala durant el període de sessions. Aquí s'elaboren les lleis que s'aplicaran a les illes Balears i s'hi prenen decisions importants per a tots nosaltres. Els ciutadans poden assistir com a públic sempre que mantenguin una actitud callada i correcta. Vàrem veure l'espai per a la premsa, els llocs que ocupen els diputats, el lloc on hi ha el President de la cambra, la tribuna des d'on parlen els diputats. Tota una experiència, la visita. És un lloc diferent i molt interessant.


15 VISITA A ES BALUARD L'alumnat de primer de batxillerat que cursa Història del Món Contemporani va realitzar una visita al museu Es Baluard amb la finalitat de conèixer com funciona un museu i aprendre nocions bàsiques per entendre l'art contemporani. A més de conèixer la història que envolta l'edifici del museu (relacionat amb l'evolució de l'estructura defensiva de Palma), els alumnes varen poder conèixer d'aprop com l'art contemporani ha servit al llarg de la història com a instrument de crítica social. Concretament, a les sales del museu s'hi exposen els gravats i algunes maquetes del vestuari utilitzat per a l'obra de teatre Mori el Merma, realitzats per Joan Miró amb un rerafons crític amb el règim franquista més que evident. ES BALUARD Per Macarena Arco Silva, 1r de Batxillerat B El passat dimarts 19, els alumnes de primer de Batxillerat B vàrem visitar el museu Es Baluard. Aquest museu, d'art contemporani, es troba a la plaça de la Porta de Santa Catalina, al costat de Sa Feixina. Una característica curiosa que té aquest museu és que a primera vista no es pot veure, ja que està construït dins de la murada.

relacionades amb una obra teatral titulada Mori el merma, que criticava el règim franquista. Allà ens explicaren les característiques generals de la pintura de Miró i com va començar la seva correra com a pintor. Després de visitar aquesta sala, vàrem canviar totalment de registre i anàrem a una exposició d'escultures. Eren obres molt interessants, d'artistes diferents. A continuació, la guia ens va dur a una de les sales més importants: l'aljub. Ens explicaren que Palma ha tengut diferents recintes de murades i que el museu es troba dins la murada renaixentista. Damunt el baluard es va construir un edifici militar, però es va acabar posant en venda i passà a mans privades. Aleshores l'home que el comprà volia construir-hi blocs de pisos i un dia, de nit, va atemptar contra la murada amb explosius. Aquest fet va generar molta polèmica i els ciutadans de Palma reclamaren la protecció d'aquest element patrimonial. Gràcies a això, es va poder protegir aquest baluard i avui podem visitar-hi el museu.

VISIÓ DE LA PEL·LÍCULA LINCOLN

Quan vàrem arribar a la porta vàrem veure que és molt diferent al seu entorn ja que és totalment

L'alumnat de 4t d'ESO, 1r de

modern. Té unes grans finestres on entra molta llum i dóna molta amplitud a l'entrada. Quan vàrem arribar ens estaven esperant i ens varen

cine Rívoli per veure la pel·lícula Lincoln

contar què veuriem en aquesta sortida. Una al·lota que va ser la nostra guia durant la visita,

pels departaments de Geografia i Història i

ens va dir que no totes les exposicions són permanents, algunes sí perquè són obres propietat

tracta un dels temes a desenvolupar dins

del museu, però d'altres són préstecs per a exposicions temporals.

que ha servit per comentar un aspecte tan

Vàrem fer un recorregut dins les sales del museu. La primera aturada va ser a la sala dedicada a Joan Miró, on s'exposen algunes de les seves obres

de l'esclavitud als Estats Units.

Batxillerat i cicle de Comerç es desplaçà al en versió original subtitulada al castellà, com a activitat organitzada conjuntament d'Anglès. Es tracta d'una pel·lícula que la programació d'història contemporània i polèmic al seu moment com és l'abolició


16

XVI Festival Juvenil europeu de teatre grecollatí

Per ShirleyBernal, Jodie Bermúdez i Ivon Galarza (1B de Batxillerat).

L’excursió al teatre va a ser molt entretinguda. La primera obra, Medea, la tragèdia, l’actriu de Medea va a fer un gran paper juntament amb el cor de les cinc dones. A la segona obra, L’Aululària va a ser més entretenguda i la gent reia molt. Un dels personatges que més va agradar era el servent. Va a ser un bon dia per co nèixer les fonts teatrals grecollatines, origen de la tragèdia i de la comèdia d’èpoques posteriors i incrementar el gust pel teatre i, concretament, pel teatre antic.

Medea

Personatges Principals: Medea: Protagonista absoluta. Sobre ella cau la desgràcia, per això ella vol portar a terme la venjança. Personatges Secundaris:

Nodrissa: És el seu confident. A ella s'encarrega Medea els treballs requerits pel seu venjança, per als que necessita total confiança. Jàson: Es podria dir que és gairebé l'antagonista. Ell és qui traeix a Medea i, per tant, qui pateix totes les conseqüències. La Corifeo: Portaveu del cor. Exerceix com a consciència de Medea, encara que aquesta en alguna ocasió li fa cas omís. Medea fuig de la seva terra per estar amb Jàson, qui el traeix poc després per casar-se amb la princesa del nou país. Tots dos pateixen la despietada venjança de Medea. La qual mata la nova esposa de Jàson mitjançant els seus fills els que poc després, ella mateixa mata. Ella decideix matar-los per creure amb el dret que ella els va donar la vida i ella se les treu, en comptes que mori a mans dels soldats de Creont. Aululària

És una obra que té molts personatges. Encara que sigui una comèdia té un subtema molt marcat que és l'amor. Euclió és un "vell Avar" que ha trobat una olla, Aululària, plena de monedes d'or. Megador vol casar-se amb la filla de Euclió. Però està enamorada del nebot de Megador. La comèdia es basa en el robatori de l'olla a Ecluió per part d'un servent de Megador. Al final s'assabenten de l'amor que amaguen els joves i permeten que es casin. Aquesta història té una moralitat que és que encara que tinguis tots els diners del món això no vol dir que tindràs la felicitat o l'amor.


RACÓ DELS POETES

Volem dedicar la poesia del segon trimestre d’aquest curs al món de les flors. Tots sabem que la primavera comença el mes de març i que les flors en són el símbol. Comença quan les flors comencen a badar-se i els colors tenyeixen els verds de les plantes, camps i boscos. Les flors són un dels temes recurrents de la literatura, són el motiu i el pretext de molts de poemes. Les flors es relacionen amb els sentiments, amb moments de la vida, amb estats d’ànim i amb tantes altres coses que la natura reflecteix. Les plantes floreixen com floreixen els sentiments, les flors s’obren com s’obri el coneixement i es marceixen com es pot marcir un desig, una il·lusió o un sentiment. La tria que hem fet no és de les més tòpiques. No hem cercat poemes de flors belles, ni sentiments d’amor que floreixin. No hem cercat poemes romàntics de roses vermelles ni poemes purs de lliris blancs. Malgrat això, esperam que la nostra tria us agradi i us encoratgi a escriure.

17

margarides Ja el sol aguaita per l’ample cel; ros com la bresca, degota mel damunt les planes totes florides. S’embadaleixen les margarides, i alçant la testa, beuen claror que les anima d’un tremolor. I en les diades de sol ardent, quan el cel brilla més resplendent, sembla que llancin crits d’alegria; -–les margarides són flors del dia–. Blanques i rosses com és la llum, tenen el riure per tot perfum. Tenen un riure d’ulls deixondits; més condormides les fosques nits, més desvetlades les nits de lluna, viuen de somnis, i és cada una la confidència d’un amoret que dins ses fulles guarda un secret. Ai, flor, si et cullen uns tendres dits! No et valdran riures, ni camps florits, ni el sol qui et guaita de l’alta cima; i, «ja m’estima, ja no m’estima», cauran tes fulles, mesquina flor, cauran tes fulles, com cau el plor!

Maria Antònia Salvà


18

maig a suïssa Hi ha camps florits, de color de ginesta, i ran mateix tremola l’ordi gemmat i nou. Quan la vella perera amb el venter es mou, les flors voleien, dansen i fan com una festa. Curiós, se’ns acosta el vedell, que és mig blanc i mig color de xocolata. Fines són les vetes de neu a la muntanya. Endevines cants de merlot. Veus flors color de sang. Però he vist la clemàtide al mur, tota malmesa. Un tros ben llarg del tronc era marcit. M’he aturat, i em sentia el cor tot encongit: poques flors, i era el mur d’un color de tristesa. Marià Manent

HIVERNENCA Gener és vingut; la nit reposa, glacial, damunt el sementer. La flor primera s’és desclosa al cim més alt d’un ametler.

Ha obert son ull la flor veïna... L’hivern regnava en la foscor; callava l’aigua crestallina, glaçada al fons del regueró.

Iris blaus Quina pell més suau oferiu als abraços de l’aire, iris blaus. Ja l’abril ens ha dut els terrors de la mort, de la carn masegada, dels ossos estellats, mentre infants innocents entre flors parlotegen, treuen brots tan efímers com els arbres: no ho saben. Però un vol d’ala rasant, al captard, els ennuvola els ulls amb bromes de sospita, un biaix estrident els solca el front puríssim i ens miren esverats mentre el vent tan suau de l’abril mou els iris. Iris blaus que floreixen sobre la terra flonja, iris blaus dels jardins de les cases dels rics, excessius, iris blaus camperols dels marges: tots els iris per l’abril ens consolen amb la seva pell tendra i ens torben amb el seu perfum tèrbol d’olor de nen malalt. Narcís Comadira

Queia la neu, dispersa i clara, sobre el dormit ametlerar... Les flors s’han dit: no és hora encara. I s’han tornades a acopar. Miquel Ferrà


LA MÀQUINA DEL TEMPS Entrevista a Jaume I

19

Per Paola Angulo (1 BAT. B) A Jaume I el coneixem com el conqueridor de Mallorca, sobirà de la Corona d´Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei de València, comte d´Urgell i senyor de Motpeller (1213-1276). Aprofitant una de les cròniques "El Llibre dels Fets" parlarem amb ell, un home molt conegut per tots. Quan éreu un nen com va ser la vostra infantesa? Quan era un nen vaig tenir una infantesa molt difícil, perquè el meu pare ens va abandonar a la meva mare i a mi quan se‘n va anar a la Batalla de Muret i on va morir. Idò vaig a anar viure amb Simó de Monfort durant molts anys perquè el meu pare m´havia donat com a hostatge, però la meva mare va anar a Roma a pregar al papa Innocenci III a obligar a Simó a alliberar-me. Després de tenir una infantesa difícil com va continuar la vostra vida?

Després vaig conquerir Mallorca (1229) i València (1238) territoris que vaig incorporar a la Corona d´Aragó. Darrere de tot un conqueridor s’amaga un home que troba el millor per als altres? Crec que és una de les èpoques més interessants de la història. I no només m’agrada a mi, sinó a molta gent. A més he donat un impuls a l´expansió de l´economia per la Mediterrània i he estès el cristianisme a Mallorca i he donat forma a la Corona d´Aragó en un estat plurinacional. Per acabar amb la presentació de Jaume I més personal m’agradaria llançar unes preguntes més breus. Us agrada ser un personatge històric? Per que? Per a mi és un honor ser un personatge històric i ser reconegut per fer les coses bé.

No vaig tenir una vida normal com les altres persones, ja que havia de seguir les mateixes passes

Si haguéssiu de descriure-vos en una sola frase seriosa … Sempre vaig ser un home honest, amb caràcter i voluntat per realitzar els meus objectius.

Poc a poc he anat obtenint càrrecs molt importants. Amb lluites i voluntat. A pesar que la meva minoria d´edat va ser aprofitada per la noblesa contra la qual, temps després, vaig mantenir lluites. El 1219 vaig fer nomenar nou consell Reial.

Si poguéssiu viatjar en el temps, què us agradaria conèixer?

que el meu pare.

Amb els meus actes biogràfics vaig ser com un heroi malgrat que tenia 21 anys i limitada experiència en el camp de la batalla.

Per ventura més llocs per dur a terme les meves conquestes i ser més reconegut. La vostra conquesta favorita és.... La de Mallorca ja que he beneficiat a tots pel repartiment de les terres de l´illa entre la noblesa, església, militars i grans mercaders i la fi de la pirateria islàmica a les Balears, que


20 constituïa el pont per al comerç entre Catalunya i el nord d´Àfrica.

Sí, encara se celebra el dia 30 0 31 de desembre a la plaça de Cort.

A continuació, q uè va significar la conquesta de Mallorca?

Menorca, … Formentera i Eivissa.

Un canvi de població i de societat. Passà d´una societat musulmana islàmica a una de cristiana. Quin temps vau emprar a decidir-vos a conquerir Mallorca ? Nosaltres ens trobàvem a un sopar a la casa de Pere Martell a Tarragona i just aquí discutírem la conquesta de Mallorca. El 5 de setembre de 1229 va sortir una flota cap a Mallorca per conquerir-la, però un mes abans ja teníem tot enllestit per a la conquesta.

Quines varen ser vàreu conquerir?

les altres illes que

Quin és el motiu de renunciar a cont i nuar amb l e s conq ue ste s d‘Occitània i donar-li Múrcia a Alfons X? Vaig renunciar a conquerir més territoris perquè ja estava molt cansat i ja havia fet història i gràcies a això ara som molt popular. Alfons X va ser un gran amic meu i crec que era el més capacitat per fer-se càrrec de Múrcia. Després, quina va conquesta favorita?

ser

la

vostra

La més difícil d'aconseguir va ser la de València, però això no significa que sigui la favorita, sinó que em va resultar un gran orgull.

Per què havia de ser precisament Mallorca l´illa que vàreu decidir conquerir? Mallorca em va semblar una illa molt interessant i sobretot perquè era una illa on es trovava molta riquesa i també perquè estava governada pels musulmas i jo volia imposar cristianisme. Com s´anomena la festa que es va fer quan van arribar a la cort i per què? Encara se celebra? Quan i on se celebra? La Festa de l´Estandard és coneguda i celebrada a Mallorca, perquè les meves tropes catalanes varen entrar a la Ciutat de Mallorca i van vèncer els sarraïns.

Per finalitzar, m’agradaria que penséssiu en quina és la pregunta que creieu important per incloure en aquesta entrevista. Vaig canviar de barri als jueus. Al principi vivien al Call Menor i jo els vaig portar a viure al Call Major per facilitar-los més la realització dels seus oficis ja que quedava més aprop de les seves cases.


RELATOS: Adaptaciones de cuentos populares

21

101 DÁLMATAS LOS TRES CERDITOS Adaptado por Tiziano Perelli (1r d’ESO A) Había una vez una cerda que tuvo tres cerditos. Vivieron con ella mucho tiempo hasta que la madre les dijo que eran demasiado grandes para vivir con ella, y que tenían que construirse una casa para cada uno. El cerdito más grande era el más vago de todos, se llamaba Juan. El mediano era el más ágil y el más tonto, su nombre era Pedro. Y el pequeño era el más listo y espabilado de todos, se llamaba Carlos. Juan dijo que se iba a construir una casa, pero, como era vago, salió a buscar piso. Encontró un piso por solo quinientas monedas, pero lo timaron porque la seguridad era muy mala, entonces el lobo entró en su casa y le robó toda la comida y el dinero. Pedro, como era tan ágil, pensó en construirse una casa de chocolate pero como era tan tonto, no pensó que cuando saliera el sol se fundiría su casa, entonces el lobo esta vez le robó el dinero y todas sus joyas. Carlos era el más listo de todos, entonces construyó una cabaña con una capa de ladrillos por fuera y por dentro de madera. Pero también pinto el exterior para que pareciera de madera. Y como era muy generoso dio cobijo a sus hermanos. Cuando vino el lobo, pensó que era de madera, entonces intentó quemar la casa. Entonces los cerditos se subieron a la terraza y le tiraron agua hirviendo al lobo, el lobo se quemó tanto que salió corriendo a su casa. FIN

Adaptado por Alicia Jiménez Moya (1r d’ESO A) Esta historia ocurrió en Hawai. Dos preciosos y encantadores dálmatas, Fosca y Kiri, vivían felices en una casita del centro de la ciudad, con sus amos, Marina y Marc. Marina y Marc tenían a su servicio a una dulce señora mayor llamada Rosa. Aquel día, Rosa había limpiado cuidadosamente el sótano, porque Fosca estaba a punto de dar a luz. Kiri y Marc esperaron en el salón, llenos de impaciencia, el gran acontecimiento. Por fin se abrió la puerta del sótano y apareció Rosa. -¡Son siete!-anunció. -¡Diez!-gritó Marina, desde abajo-. ¡No, trece! Poco después, se enteraron del número definitivo. ¡Quince! ¡Quince cachorros! Kiri se sintió orgullosísimo… Y completamente feliz. Precisamente esa noche, la malvada Victoria fue a visitar a Marina, su antigua amiga del trabajo. Cuando vio los cachorros, quiso comprarlos todos. -Os pagaré lo que me pidáis- dijo -No están en ventarespondió Marc. Kiri empezó a gruñir y a enseñarle los dientes. Entonces Victoria, furiosa, se fue dando un portazo. -¡Quiero a esos cachorros! -murmuró al salir-. Entonces se dirigió a casa de sus esbirros, Eduardo y Óscar, y les expuso su malvado plan. -Esperaremos a que les salgan las manchas-les dijo-.Y entonces, cuando Kiri y Fosca estén de paseo, actuaremos. Fosca y Kiri salieron de paseo, al cuidado de Rosa. En cuanto Eduardo y Oscar les vieron alejarse, entraron a la casa, encerraron a Rosa en un armario y se llevaron a los cachorros. Fosca y Kiri se pusieron tristísimos, se pusieron a buscarlos por el parque con la ”llamada del crepúsculo”. Pero ninguno de los perros los había visto pasar, después de un tiempo un perro llamado Blackis encontró a los cachorros en la mansión de Victoria. Kiri y Fosca fueron a la mansión de Victoria y encontraron a 99 cachorros y se los llevaron a todos. Eduardo y Óscar los buscaron, pero no les encontraron, los cachorros tenían hambre, encontraron una granja y bebieron leche de vaca. Al día siguiente, Kiri y Fosca se fueron con los cachorros. Al llegar a casa Rosa abrió la puerta y vio a los cachorros, encontró 99 cachorros y se quedaron con todos. FIN


22 LA CHICA DORMIDA Adaptación de Laura Morónez Sáez (1r d’ESO A) En París (Francia), nació una niña preciosa con ojos verdes brillantes como la esmeralda, pelo rubio como el oro, labios finos que parecían de porcelana y nariz pequeñita. Y lo más importante es que ella era la hija de unos famosísimos diseñadores de alta costura de París, el matrimonio Diorucci. La niña se llamaba Paula. Pero lo que nadie se imaginaba era el horrible futuro que le esperaba. Antes de que eso ocurriera, la niña vivió muy feliz con sus tres tías, Rosa, Violeta y Esmeralda. Siempre estaba con ellas mientras sus ocupados padres preparaban las colecciones que desfilarían en las más famosas pasarelas. Juntas jugaban, reían, iban al bosque, cogían frutos y, en el taller, aprendió a cortar patrones y diseñar vestidos para sus muñecas.. y la protegían, porque Paula, prácticamente no veía a sus padres (Alberto y Tania). Ellos querían, pero no podían verla, porque una horrible mujer, la hermana de Alberto, tía de la niña y clienta de mal gusto, tan enfadada estaba que les dijo en una ocasión: ¿Con que ésta es tu hija, no? ¿Y no me habéis invitado al desfile de París? Teníamos un acuerdo: Yo tenía que ser la modelo principal... ¡No le tocarás ni un pelo Pilar! ¡Aunque seas su tía me da igual!-dijo Alberto.- Eres fea y bajita: no puedes desfilar. Y además, ella no te merece. Cuando dijo eso ningún invitado al desfile se lo podía creer: la malvada señora era tía de la niña y quería posar de modelo... ¡Con lo fea que era! Lamentarás haber dicho eso.-dijo Pilar.- Cuando cumpla 18 años, le ocurrirá algo horrible… Después se marchó sin decir nada más. Cuando el pobre hombre oyó eso, no tuvo más remedio que entregar a Paula a sus tías. Tomad, llevaos a Paula; estará más segura con vosotras. Corred y no volváis.-dijo Alberto llorando. Pero Alberto...- dijo Violeta. No. Fuera de aquí. Marchaos ya.-dijo Tania también

llorando Las tres corrieron pero no sabían dónde esconder a la pequeña y se fueron de allí. Se fueron a Roma (Italia) y montaron una modesta sastrería, comenzando una nueva vida... mientras que criaban a Paula como si fuera de ellas. Pero sabían que cuando cumpliera 18 años era cuando más la tenían que proteger. Mientras ella crecía tranquilamente, Pilar ideaba cómo encontrarla. Pensaba, pensaba y pensaba, contrató a muchos agentes de modelos para que la buscaran y así poder vengarse de su hermano. ¡Corred mis hombres! Encontradla y traédmela.-dijo la malvada señora. Pero, como la pobre chica no sabía nada, vivía muy bien: se iba a las discotecas a divertirse, se iba a pasear, y mientras crecía, se convertía en la más bella de las chicas de su pandilla. - ¡Me voy!-dijo Paula.- No llegaré muy tarde. Llegaré a la hora de cenar, que he quedado para ir al cine y a tomar un capuccino, ¡que hoy es mi cumple! Espera, Paula. -dijo Rosa- ten cuidado. ¿Llevas dinero? Sí, tranquila, que hoy invito yo.-le contestó. Y se fue hacia el centro comercial, mientras sus tías miraban desde las ventanas del taller de alta costura de enorme éxito que habían conseguido levantar. Mirad cómo ha crecido.-comentó Rosa mientras la miraban cuando se iba. Sí, tienes razón.-dijo Esmeralda. Chicas...- dijo Violeta. Ellas ya sabían lo que quería decir Violeta sólo con esa palabra, y es que era el cumpleaños de Paula y aprovecharon que se hubiese ido, para prepararle una fiesta sorpresa para ella. Pero también sabían que era horrible porque cumplía 18 años. Mientras le preparaban la fiesta, Paula se fue hacia una discoteca, puesto que había dicho una pequeña mentirijilla a sus tías. Había quedado para ir al local más chic de Roma a bailar: el pub Bellaggio.


23 Lo que ella no sabía es que había un chico muy guapo con ojos marrones, pelo castaño y alto, mirándola. Y de repente él se acercó a ella, y la chica se asustó. ¿Quién eres?- dijo el chico.

- le dijo el hombre. - Bien, en cuanto no te vean, la raptas y me la traes - contestó- Ja, ja, ja, ja, ja-se rió maleficamente- mi hermano dijo que ella no me merecía, y él que fue lo primero que hizo; pues la abandonó, ja, ja, ja, ja, ja.

Y tú, ¿Quién eres tú?- dijo ella asustada. Yo me llamo Roberto. ¿Me dirás tu nombre? No- dijo ella- Vaya, veo que eres sincera y muy guapa también. dijo Roberto. -¿En serio?-contestó Paula. - Sí. He visto que bailas muy bien. ¿Quieres bailar? No dudó al ver que era sincero con ella, así que accedió. Bailaron, bailaron y bailaron hasta el atardecer sin que nadie les dijera lo que hacer, ni lo que pensar, ni lo que decir, ni lo que escuchar, porque todo eso lo hacían sus corazones. Cuando pararon de bailar, Paula se dio cuenta de lo tarde que era.

Aquel día (24 de julio de cada año, el día que Paula cumplía años) también era importante para Alberto y Tania. Presentaban su más importante colección en la pasarela de Milán. Eligieron tal fecha porque, por desgracia, también era el día en que tuvieron que abandonar 18 años atrás a la pequeña, era imposible que ese día no la recordaran. Se pasaban todo aquel terrible día del año tristes, llorando, sufriendo... pero ese 24 de julio era "especial" porque le pasaría algo horrible a Paula. Pero justo ese 24 Alberto y Tania tuvieron una comida con otro hombre llamado Félix, el dueño del club Bellaggio, donde se llevaría a cabo el siguiente desfile en Roma. Aquel hombre era delgado, (aunque le gustaba mucho comer) tenía el pelo moreno y ojos marrones. Félix era viudo y tenía un hijo.

- Lo siento, me tengo que ir.

- Hola, ¿qué tal estás, Alberto?

- ¡Espera! ¿Te volveré a ver?- dijo él entusiasmado.

Bien, ahí andamos. Y tú y tu hijo ¿Qué tal estáis?

No lo sé.- contestó.

Muy bien también, aunque la verdad no sé dónde está mi hijo. Me dijo que vendría puntual con su nuevo Ferrari amarillo en vez de con la limusina.dijo Félix.- No sé por dónde andará.

Aún no me has dicho tu nombre- gritó Roberto, pues en el local sonaba David Guetta a todo volumen. Paula, mi nombre es Paula.- dijo. Después de aquello se fue, sin percatarse de que uno de los camareros salió tras ella subido en su potente moto. Durante todo el camino Paula no dejó de pensar en él. Y él no dejó de pensar en ella. Cuando llegó a su casa ni se dio cuenta de la fiesta, empezó a bailar con cada una de ellas, y sus tías alucinaban, no se lo podían creer ¡Se había enamorado de un completo desconocido! Pero no se dieron cuenta, que el motorista, que era uno de los hombres de Pilar, les miraba por la ventana. Y luego se marchó hacia la casa de la malvada señora, a las afueras de Roma. - Señora ya he descubierto donde vive la muchacha.

Bueno, mientras lo esperamos, ¿qué tal si entras?le preguntó Alberto. Vale -contestó. Entraron en la mansión y empezaron a comer, beber, charlar... y las horas pasaron y pasaron hasta que cayó la noche y sin darse cuenta habían bebido demasiado vino. Luego el hijo de Félix llegó entusiasmado contando que en la discoteca había conocido a la mujer más bella que jamás había visto. Contando todos los detalles de la preciosa dama, Alberto se dio cuenta de que hablaba de su hija Paula y de repente empezó a llorar de alegría al saber que su hija estaba bien y que ése era el día que cumplía los 18 años. Tras esto, les contó a sus


24 invitados la historia y les dijo dónde podían encontrar a la chica. Roberto salió disparado, loco de contento a buscarla. Mientras tanto en la casa de las tías ocurría una desgracia: la malvada Pilar había hecho de las suyas, había secuestrado a la joven y bella Paula. Se la llevó a la villa de la Toscana, la encerró en el sótano y la obligó a beber un coctel que la dejó profundamente dormida. Cuando el chico llegó a la casa de las tías, se encontró un panorama desolador: las tías atadas de pies y manos y encerradas en un armario. Roberto las desató enseguida y ellas se dieron cuenta de que era el chico del que tanto Paula había hablado y entonces ellas le dijeron donde podría habérsela llevado. Se subieron al coche de Roberto y se fueron hacia la Villa. En cuanto llegaron allí, vieron cómo salía Pilar con su coche hacia la ciudad. Las tías la persiguieron y Roberto entró en la casa en busca de Paula. Mientras perseguían a la malvada señora, Esmeralda no se lo pensó dos veces: cogió su móvil y telefoneó a la policía poniéndole al corriente de todo lo que estaba sucediendo, justo antes de que el coche de Pilar se saliera de la carretera y, dando vueltas de campana, fuera a parar al fondo de un barranco donde, entre llamas, explotó. En la casa, Roberto encontró a la chica dormida, llamó a la ambulancia y a su padre, que estaba con el padre de Paula. En cuanto llegaron todos a la casa, Roberto estaba llorando desconsoladamente. - Mi bella princesa, vuelve conmigo, no te vayas dijo llorando Roberto. El enfermero le puso la mano en el hombro y le dijo que estuviera tranquilo, que saldría de ésta, tras lo cual Roberto la besó. Al instante, la chica dormida despertó y preguntó: - ¿Qué ha pasado? ¿Dónde estoy?... Me duele tanto la cabeza... Y Roberto le dijo que no se preocupara por nada,

que ya había pasado todo. Unos meses más tarde, enamoradísimos, se casaron en el Duomo de Milán y su empresa de alta costura se convirtió al poco tiempo en la preferida de Hollywood y las casas reales europeas. Ah! Y fueron felices y comían, cada vez que querían, perdices. FIN LA CIGARRA Y LA HORMIGA Adaptación de Lucía Romero Alvarado (1r d’ESO A) Hace poco menos de un mes, nuestra hormiga se encontraba en los campos Eliseos de París pintando cuadros para sacarse algunas moneditas para el invierno. Mientras ella muy afanosa pintaba sus hermosos cuadros la cigarra estaba sentada en un banco mirando al horizonte sin hacer absolutamente nada más que ver pasar el día. Por la tarde la hormiga acabó su jornada laboral y vio a la cigarra aun sentada en el banco, se le acercó y le dijo: -Cigarra, no quiero parecer grosera pero…. ¿No deberías estar trabajando para tener dinero en el invierno? -Ya…. Pero es que me da muchísima pereza. -Mira si quieres ¡yo te consigo trabajo!- dijo la hormiga con un tono alegre-¿Estas insinuando que no puedo buscarme trabajo por mi misma?-dijo la cigarra un poco enfadada-Emm…no pero es que tú…. -Yo nada, venga vete a pintar cuadros y déjame a mi con lo mío. -Bueno vale, pero después no vengas pidiéndome ayuda. La hormiga estaba un poco triste por la cigarra porque ella sabía lo que iba a pasar. Las estaciones pasaron muy rápido y todo seguía igual la hormiga trabajando y la cigarra sentada en el banco, así rutinariamente. El invierno llegó muy pronto, la hormiga tenía suficiente dinero para sobrevivir a esa terrible estación. Un día de frío y nevadas alguien llamó a la puerta de la hormiga. ! Era la cigarra!


25 -Hola, amiga ¿qué tal lo llevas?- le dijo la hormiga con un aire vacilón. -Lo llevo fatal, no tengo dinero y tengo mucho frío…. ¿Que me dejarías entrar? -Vale, pero ¿admites que yo tenía razón? -Sí, tenías toda la razón. -Anda, pasa. La hormiga dio cobijo a la cigarra. Cuando acabó el invierno la primera que se puso a trabajar fue la cigarra.

FIN EL GATO CON BOTAS Adaptado por Daniel Castro ( 1r d ’ ESO A )

Había una vez, en un barrio de Nueva York, un camarero muy pobre que estaba a punto de morir y repartió su poca herencia entre sus tres hijos: Al mayor le dejaré mi vieja roulette; al segundo, mi colección de libros; y al tercero, como no tengo nada más, el gato, mi mascota. El hermano pequeño se sorprendió y el gato quedó bastante ofendido. Esa noche, el hijo pequeño se durmió bastante preocupado; entonces, el gato le dijo: -No te preocupes, yo te ayudaré. Al día siguiente, el gato fue al garaje y se calzó unas botas Converse, también se colgó una mochila y se fue a un parque cercano. En unas papeleras encontró unos restos de hamburguesa y los metió en la bolsa, dejándola abierta en mitad del parque y consiguiendo que se metieran en ella un par de palomas. Al instante cerró la bolsa. El gato se dirigió a hablar con el Presidente del Gobierno. Le obsequió con las dos palomas diciéndole que se las enviaba su amo, el Marqués de Carabás. El Presidente, sorprendido, se puso muy contento y se lo agradeció.

El gato repitió esta operación varias veces hasta, que en día, el Presidente le dijo que quería conocer a su amo. El gato se enteró de que esa semana el Presidente iría a pasear con su hija por el lago en barca. Fue entonces cuando le dijo a su amo: -El domingo ponte ropa deportiva y báñate en el lago, y recuerda, a partir de ahora, yo soy el gato con botas y tú, el Marqués de Carabás. El hijo menor hizo caso al gato y se bañó en el lago. Cuando pasaba la barca del Presidente el gato fingió gritando que su amo se estaba ahogando. Al oír los gritos, el Presidente reconoció al gato, y ordenó a sus guardaespaldas que le sacaran del lago y lo vistieran correctamente. La hija del Presidente se quedó enamorada de ese chico tan guapo y tan bien vestido; entonces el Presidente se lo presentó como el Marqués de Carabás y le agradeció sus regalos. Después de les presentaciones, el Presidente les llevó a su lujosa casa. El gato se encargó de convencer a los ciudadanos que dijeran que toda esa manzana de casas pertenecía al Marqués, si alguien les preguntaba. La verdad es que esa manzana pertenecía a un temible delincuente que tenía a todo el mundo atemorizado. El gato se dirigió a la lujosa casa del delincuente y lo hizo desaparecer. Luego fue a ver al Presidente y le invitó a conocer la ahora mansión de su amo, anteriormente la del delincuente. El Presidente se quedó fascinado y le ofreció la mano de su hija. La pareja no tardó en casarse organizando una boda por todo lo alto. De esta manera el Marqués de Carabás y su gato fueron felices y pudieron ayudar a los hermanos. FIN


26

RACÓ DE L’ÈTICA I LA FILOSOFIA

Treball sobre la pel·lícula “ERIN BROCKOVICH” A Educació ètico-cívica hem treballat determinats continguts presents a la pel·lícula “Erin Brockovich”, dirigida per Steven Soderbergh i estrenada el 2000. És un biopic de la vertadera Erin Brockovich, una ciutadana exemplar que, partint d’una situació personal i laboral terrible, aconseguí no només treure endavant els seus tres fills, sinó ajudar a centenars de persones que es fes justícia. Una pel·lícula que transmet un bon grapat de valors importantíssims per a nosaltres en aquest temps de por, dubtes i injustícies. Aquestes són algunes de les opinions dels alumnes:

“La voluntat és la potència de l’ésser humà, tothom la té, però no tots tenen la capacitat de utilitzar-la per fer el que cal fer, complir amb el nostres deures. Erin té la voluntat i sent que té el deure d’ajudar a aquelles persones. És molt bonic veure com podem involucrar-nos en ajudar els altres” (Helena Miranda Virgili, 4t A) “Erin és una dona que lluita pels seus objectius fins al final (...) Qui no arrisca no guanya, sempre hi ha riscos, però si comences una cosa no és bo renunciar. Si és el teu objectiu, lluita per ell, pots no assolir-lo, però si no ho intentes, segur que mai ho aconseguiràs. És millor dir “ho vaig intentar” que “què hi hagués passat si...?” (Andrea Utiel, 4t A) “Alguns valors positius presents a la pel·lícula són la feina, l’esforç, la família, la perseverança, el valor, la paciència i la bondat. En la meva opinió és una pel·lícula molt bona que ensenya que no hem de posar-nos límits, perquè amb esforç podem fer el que desitgem i arribar lluny” (John Duque, 4t B) “Seria més que bo que tots actuéssim com n’Erin perquè hi hauria més igualtat, es podrien evitar molts problemes socials i abusos. A més, el món tindria més harmonia amb tota la gent mobilitzada” (Aida Seye, 4t A) “En la nostra societat sempre intentem que hi hagi justícia, és una virtut que tracta de donar a cadascú el que li pertany. A la pel·lícula la justícia actua” (Iman El Yemlahi, 4tA)

Argument Erin Brockovich educa sola els seus tres fills. Sent a l'atur, busca desesperadament treball, però les seves vestimentes no l'ajuden gens. Aconsegueix no obstant això fer-se contractar en un petit gabinet d'advocats, el mateix que no li ha donat cap indemnització en un accident de circulació. Descobrirà, en un informe menor, que una societat de distribució d'energia, la Pacific Gas and Electricity (PG&E), filial d'una gran empresa, recompra una a una les cases d'una petita ciutat californiana, on nombrosos habitants estan afectats pel càncer i diversos problemes de salut. Investigant sobre el terreny, estableix el vincle que aquestes malalties greus són causades per l'aigua potable que conté rebuigs tòxics, com el crom, procedents de l'aigua de refredament de la fàbrica. Sola al començament, porta la lluita, reuneix proves, motiva un a un els habitants, convenç el seu patró de l'amplitud de l'assumpte, per obtenir finalment una indemnització conseqüent a cadascuna de les víctimes. Web oficial d’Erin Brockovich: http://www.brockovich.com/index.html


27

TECNOLOGIA: Miralls fets a 2n d’ESO

Fer que un tros de A TECNOLOGIA...

OOOOOOOOHHHH! Hem d’identificar diversos tipus de fustes i metalls ...

fusta sigui un preciós mirall . Darrere del resultat final hi ha llargs dies de treball i esforç... Ahhhhhhhhh!

Es fa molta feina !

S

IN U Q ! A R LLS I M RA I M S’ ha tenir cura del material perquè si no acabaríem amb els arbres.

Va resultar divertit !

eixuc més f

és lli-

El mar ! No només fem coses manuals, també hi ha deures, exàmens..

S’aprèn tot tipus de coses relacionades amb els objectes que ens envolten .


28

ENQUESTA: ELS HÀBITS ALIMENTARIS AL NOSTRE INSTITUT

Tècniques experimentals Jennifer Catalina Valencia Builes, Despina Mihajlovska i Briallyn Katherine Buisán Mir. (1 Batx. A)

Objectiu: analitzar els coneixements i els hàbits sobre l'alimentació que tenen alguns alumnes i professors de l'IES Francesc de Borja Moll. Procediment

experimental: s'ha realitzat un qüestionari amb 14 preguntes relacionades amb el tema de la nu-

trició, a nivell general i personal. Una vegada fetes les preguntes s'han fet fotocòpies i s’han repartit entre els alumnes i alguns professors de l'institut en total a 69 persones. Per últim s'han analitzat les respostes i s'han agrupat segons l'edat i el sexe d'aquestes persones enquestades. Resultats

i Conclusions: amb aquesta experiencia s'ha arribat a la conclusió que els adolescents d'aquest institut

no tenen els coneixements necessaris per mantenir una bona alimentació i que entre els 15 i 16 anys comencen a preocupar-se per l’aspecte físic i deixen una mica de banda la salut. a --> Coneixen les malalties b --> No les coneixen c --> Més o menys

Hi ha un percentatge més elevat de dones que coneixen malalties ocasionades per una alimentació dolenta, en comparació amb els homes. Entre els 12 i 14 anys es veu clarament que no hi ha un coneixement de les malalties ocasionades per una alimentació incorrecta, en canvi a partir dels 15 anys ja obtenen coneixements sobre això.

a --> Menys de 7 hores b --> 8 hores c --> Més de 8 hores

Es veu que hi ha més diversitat a les respostes tant en homes com en dones respecte al nombre de hores que dormen al dia. Hi ha un percentatge més elevat de dones que dormen el temps necessari per descansar correctament, a diferència dels homes que dormen menys, però a la vegada hi ha un altre grup d’homes que dormen més del necessari.


29 a --> Esmorzar b --> Dinar c --> Sopar

Es veu que la majoria dels enquestats han elegit la resposta a ( que és la correcta) i saben que l'esmorzar és el menjar més important del dia i no hi ha quasi diferència entre sexes.

a --> Salut b --> Estètica c --> Les dues

En aquesta gràfica hi ha un percentatge de persones que consideren que es preocupen de l’alimentació per estètica. Entre homes i dones hi ha poca diferència.

Els alumnes entre 12 i 14 anys pensen que la gent es preocupa per igual de la salut i l'estètica, però a partir dels 15 anys ja pensen que la societat és més su-

perficial i es preocupa més per l'estètica que per la salut.

Es confirma que a partir dels 15 anys (és igual si ets home o dona) la gent pensa que botar-se un àpat t'ajuda a emmagrirte, quan no és veritat. Això pot produir diversos problemes de salut a la persona per tenir una alimentació dolenta.


30

PASSATEMPS


31

WEBS SOBRE INSTRUMENTS MUSICALS TRADICIONALS 

http://www.musicanostra.com/CULTURAPOPULAR/INTRUMENTS/ INTRUMENTSTRADICIONALS.htm

http://www.uctaib.coop/actualitat/article/sant-antoni-i-els-instruments

http://www.estoldetramuntana.com/musica%20i%20ball.htm


CONCURS LITERARI DE PRIMAVERA: BASES

32

1.

Hi poden participar tots els alumnes matriculats en el centre durant el curs 2012-2013.

2.

El concurs consisteix a continuar una història de la qual us donam l’inici a la pàgina següent.

3.

L’extensió de la història ha de ser com a màxim de 2 pàgines DIN A 4., amb un interlineat d’1,5 i amb lletra Arial 12.

4.

Les vostres dades personals s’han de posar dins un sobre, a la part de fora hi ha de constar el mateix títol que posareu a la vostra història.

5.

S’estableixen 3 categories de participació: una per a l’alumnat d’ESO; una segona, per a l’alumnat de Batxillerat, i una tercera, per a l’alumnat de Cicles Formatius.

6.

Hi haurà dos premis per a cada categoria.

7.

Els premis per a les històries guanyadores de cada categoria seran vals per a material escolar.

8.

La data límit per al lliurament de les vostres històries és el divendres 12 d’abril, durant el 1r pati, a la Biblioteca del centre.

9.

La resolució del concurs es farà pública el dimecres 17 d’abril als taulers de la biblioteca.

10. Les històries es publicaran en el darrer número de la revista del centre, Capfico. 11. El jurat, format per l’equip de la Biblioteca, podrà atorgar altres premis que consideri oportuns en funció de l’originalitat.


Tria un d’aquests inicis i escriu la teva història

Inici 1. El detectiu va sortir dels laboratoris Dearing sentint-se poc convençut. Tenia a les seves mans un crim esgarrifós, força sospitosos i diversos motius possibles. Malgrat tot, no hi havia cap sospitós que es destaqués de la resta. Les seves investigacions, més que xocar contra un mur, havien obert potser massa camins per explorar. Hi havia el professor de Química de l’institut i el temut senyor Edriss. La connexió amb els laboratoris Dearing era particularment evident. Podia imaginar-se que s’hauria pogut lligar un intrús a una cadira mentre es valorava el perill que suposava per a les instal·lacions el fet que hagués superat el dispositiu de seguretat. Però forçar-lo a ingerir un verí era un acte demencial. És clar que, si realment hi havia quelcom de sinistre als laboratoris, aleshores un treballador amb un excés de zel podia haver ideat un càstig retort. Fins i tot podia ser possible que s’hagués pagat un ex-treballador o un professor en bones relacions amb l’empresa per tal d’executar el càstig.

Inici 2. Al migdia, quan es van haver acabat les classes, la Laura acaparava tot l’interès de l’Institut. Amb la manera despectiva com s’havia presentat ja n’hi hauria hagut prou, però l’assumpte del subjecte estrafolari que havia començat a baladrejar per cridar-li l’atenció la feia més interessant i li donava un aire misteriós. La Laura n’era conscient. Mentre creuava els passadissos de l’edifici, la gent s’aturava per veure-la passar, la senyalaven, xiuxiuejaven. Ella, evidentment, alçava el cap per damunt de tots, i els ignorava. Era alta, i el seu aspecte físic l’ajudava a mostrar-se superior. No li molestava ser el centre de totes les mirades: tenia una seguretat enorme en el seu cos, en els seus moviments, en el seu aspecte. S’havia tenyit els cabells, que eren, de natural, castanys foscos, d’un color vermellós, i la roba que duia era íntegrament negra: vestit amb minifaldilla sobre uns pantalons de ciclista fins a mitja cuixa.

PARTICIPA-HI I SORT!



REVISTA CAPFICO 4