Page 1


MANIFEST “DÓNA LA NO-

una música que el reforça,

artístiques dels nostres infants

TA”

que l’evoca, que és capaç de

puguin ser potenciades i incen-

La música: l’únic llenguatge re-

lliurar-se

que

tivades. No hem de permetre

alment universal, l’idioma que

avança inexorablement ente-

un esdevenidor marcat per la

traspassa fronteres, creences i

rrant

records,

tristesa del silenci, estripat,

races, el màgic alè que ens arri-

triomfs i enyors... L’art ha

només, pels tristos tecleigs

ba directe al cor, que ens fa

estat, és i cal que continuï

dels ordinadors. La música for-

somiar, estimar, riure, plorar,

sent una part indestriable de

ma part de l’aprenentatge: ens

ballar, sentir... Ens dóna espe-

la nostra educació. Les aules

fa entendre les diferències i

rança i il—lusió, ens dibuixa un

no poden quedar orfes de la

sentir-nos més propers. Si ens

somriure, ens fa pensar, ens

literatura, de les belles arts,

coneixem, si ballem junts, si

ajuda a revoltar-nos contra les

de les humanitats, de la

plorem amb les mateixes can-

injustícies i a aixecar la veu per

filosofia, del

çons, si dansem plegats homes

tal que ens escoltin, ens alleuja

teatre o de la música... Des

els mals moments, ens endol-

de molts sectors, al llarg de

ceix l’oïda... Una de les millors

la història, s’ha intentat aca-

coses que ha pogut fer l’ésser

bar amb qualsevol expressió

humà és crear aquesta cadèn-

artística, i sempre comencen

cia màgica que, fins i tot, fa que

pel seu ensenyament a les

les plantes creixin millor o que

escoles. Llocs fràgils, on hi

els

feréstecs

creix el futur de qualsevol

s’amanseixin. Plató ja va dir fa

societat, el demà de tot el

milers d’anys que la música era

nostre món. Ens cal reivindi-

per a l’ànima allò que la

car que la Humanitat ha de

gimnàstica era per al cos. Cap

ser alguna cosa més que un

parla del nostre món no serà

grup d’individus programats

mai tan universal, no ens ager-

per ser competitius, tecnolò-

manarà tant com ho fan aques-

gicament

tes set notes d’infinites possibi-

idiomàticament uniformitzats

litats, de sonoritats diverses,

i socialment mesells. Ens cal

de cadències diferents per a

defensar el món que volem:

cada racó de l’esperit... En cada

un món on les capacitats

animals

més

instant de la nostra vida hi ha

del

temps

moments,

insuperables,

i dones dels cinc continents, ens estimarem, perquè tots tenim els mateixos sentiments. Ens comprendrem, perquè no veurem el color o la classe social, sinó el cor i l’anima. I podrem conviure en pau. I una de les eines per fer-ho s’amaga en cada instrument, en cada veu, en cada melodia... No hi renunciarem.

No

poden

prendre’ns-la. No pot desaparèixer de l’educació. No aconseguiran trencar aquest mirall que ens fa més humans... És la clau d’un món de pau...

VISCA LA MÚSICA…!!!


1

EDITORIAL Malauradament, després del missatge positiu i primaveral de

un megaprojecte de Ràdio Borja Moll, un hort ecològic, i

l'anterior editorial, tornen els núvols negres que anuncien la

un munt inabastable d'activitats educatives, entre les quals

tempesta perfecta sobre el nostre institut. El present curs ha

podem incloure aquesta jove revista Capfico, el vostre

esdevingut una muntanya russa embogida, de la qual no ens

altaveu i memòria viva del nostre centre. Tot això és el

deixen abaixar. El darrer sotrac ha estat la notícia de la

que està en perill quan el Govern clava la mà a l'educació i

imposició d'un equip directiu aliè al centre per part de

desapareixen sinèrgies, motivacions i bon rotllo per

Conselleria. I sí, parlem d'imposició per què tot el que ha

sembrar la discòrdia. Tota aquesta feina, a més de la

envoltat aquesta candidatura i el seu procés de selecció

resistència que hem portat aquest curs i sobretot que

front a la del nostre company Aquilino, i el seu equip, ha

aquesta no afectés l'aprenentatge del nostre alumnat,

estat ben tèrbol. Talment sembla com si entrés un cavall de

l'hem dut a terme sovint amb un fort desgast personal i

Tròia al nostre centre i que això estigui més relacionat amb

emocional. Amb la il—lusió com a energia, l'amor cap a la

el control polític i institucional d'aquest que amb aspectes

nostra professió com a camí i l'orgull per la feina com a

educatius. El procés ha passat per alt errades de forma, ha

fita. No cal dir res més, només que ens deixin treballar en

puntuat a cegues i ha valorat excessivament un projecte

pau d'una vegada.

anodí, basat en generalitats i no en el coneixement real de les necessitats del centre, fins que ha acabat guanyant per unes dècimes. Tant és així que sembla que es comptava amb la seguretat a priori que el projecte s'imposaria per part de

Capfico Edita: Revista Capfico

Conselleria a tota costa. I això és possible, perquè els canvis que imposa la LOMCE atorguen tres membres de l'administració al comitè de selecció, per un del professorat i un dels familiars d'alumnes. Amb la majoria garantida, es pot

Col·laboren en aquest número Comissió de Medi Ambient; Comissió d’Activitats Extraescolars; Comissió de Convivència; alumnat de 1r, 2n, 3r, 4t d’ESO i 1r de Batxillerat; alumnat de l’optativa

imposar un equip directiu amb personal alliberat que treballi

d’Història i Cultura de les Illes Balears; alumnat del

per i a Conselleria, no en un centre educatiu i encara menys

Cicle Formatiu d'Assessoria d'Imatge Personal i Corpora-

en el Francesc de Borja Moll. Supós que no cal posar en

tiva; Valeria Ciganda; Emi Marco; Reyes Carpintero;

context la deriva política, l'ús de la repressió, la por i la

Marga Pujals; Catalina Barceló; Mar Llobera; Jose Gabarda; Lluïsa Palomero; Pilar Rubio; M. Jesús Riaza;

imposició que ha distingit l'actual consellera Camps i el seu

Margarita Gallego; Reyes Carpintero; Rosa Rius; Xavier

equip. Doncs bé, el nostre temor, accentuat per l'irregular

Serra; Macu Tomàs; Julia Pérez; Helena Thomàs i Marc

procés de selecció, és que aquesta directiva fiscalitzi tot allò

Peris.

que fem com a comunitat al nostre institut, que és molt.

Gràcies a les vostres col·laboracions aquest número 8 de Capfi-

Perquè cal dir que malgrat totes les dificultats, aquest ha

co existeix.

estat un any en el qual ens hi hem deixat la pell per

Esperem no haver-nos deixat ningú per esmentar. Si fos així, demanem disculpes.

augmentar les activitats i els projectes duts a terme amb el

Si voleu enviar propostes, imatges, dibuixos, articles, notícies,

nostre alumnat. El projecte Estimam Mallorca, en el qual hem

etc.:

participat tots els departaments de manera coordinada ens

revistacapfico@gmail.com

ha dut a Lluc, a conèixer l'obra d'en Miquel Barceló, els molins de Palma, rutes literàries, el llegat de Capdepera, dracs de Sant Jordi, diversitat amb percussió i màscares

REVISTA FORMAT DIGITAL I COLOR:

africanes i tantes activitats que m'és impossible citar-les

http://issuu.com/revistacapfico/docs

totes. A més, s'ha fet una obra de teatre genial, carnestoltes,


2

ACTUALITAT

CONCURS CONSUMÓPOLIS: PREMIS AL BORJA MOLL El conseller de Salut, Martí Sansaloni, ha lliurat els premis Consumópolis 9 als alumnes i professors dels centres educatius de Mallorca que han estat guardonats pels treballs presentats i que optaran a la final de la fase nacional del concurs. Al lliurament de premis d’aquesta edició que ha tengut lloc al Palma Aquarium han participat 196 alumnes i 14 professors de totes les illes. El lema d’enguany ha estat “Consumir entre pantalles”. En el concurs escolar sobre consum responsable Consumópolis 9 han participat 495 estudiants de les Illes Balears. En aquesta edició del concurs s’havien inscrit 11 centres escolars de Mallorca, 7 d’Eivissa, 2 de Menorca i 1 de Formentera. En total són 21 centres, que hi han aportat 99 grups d’estudiants. Els nostres alumnes de 1r d’ESO han estat destacats en la

El concurs es fa per equips de cinc alumnes d’un mateix cicle, seva participació i els alumnes de 2n d’ESO han guanyat el coordinats per un professor d’aquest cicle. Un mateix professor 2n premi en la categoria de Primer cicle de Secundària. pot coordinar diferents equips del seu centre. El concurs té dues parts. En la primera, els equips participants han de completar el recorregut per la ciutat virtual de Consumópolis, resolent diverses proves de caràcter pedagògic i lúdic. La segona part consisteix a dissenyar i elaborar un treball conjunt en què es relacionin aspectes de les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació). L’objectiu és sensibilitzar els infants i els joves sobre la importància de dur a terme actes de consum de manera conscient, crítica, solidària i responsable. Així mateix, s’aconsegueix acostar-los a una nova cultura de consum saludable, segur, solidari i sostenible, la qual representa una fita cabdal per a la Direcció General de Salut Pública i Consum.

DÓNA LA NOTA! Dia 6 de juny ens vàrem sumar a la iniciativa “Dòna la nota” per a reivindicar que l’ensenyament artístic continuï als ensenyaments de Primària i Secundària. Els alumnes de 1r i 4t d’ESO van interpretar la cançó “Mirall de Pau”.

FRAGMENT DE LA CANÇÓ MIRALL DE PAU Música: t’escolto entre els estels, dolça i somrient vora el cel... La vida s’il—lumina al teu costat: tu fas que els amors s’envolin, que les il·lusions es tornin realitat...

Podeu llegir el manifest a la portada interior de la revista


3 CONCURS DE PROJECTES EMPRESARIALS EUREKA JUNIOR Tres alumnes de Sistemes Microinformàtiques i Xarxes han guanyat el segon premi del concurs de projectes empresarials Eureka junior que convoca Palma Activa. El concurs de projectes empresarials “Eureka Junior -idees convertides en empreses-” té com a principals objectius donar suport i difondre la cultura emprenedora entre els estudiants i els membres dels centres educatius i estimular l’esperit emprenedor dels alumnes. És el segon any consecutiu amb premi pels alumnes de l’IES Francesc de Borja Moll, ja que l’any passat guanyaren el primer premi tres alumnes del cicle d’Administració de Sistemes Informàtics en Xarxa. El 2n premi consisteix en un val de 1.500 euros per comprar material informàtic. Els alumnes Rachid El Aargoubi El Barni, Juan de Dios Gamero i Adrián Chaves, dins de les classe del mòdul EIE han desenvolupat un projecte empresarial en el qual la idea de negoci anomenat CO-UNIT, és un centre de coworking per a estudiants i de venda de serveis informàtics per a pimes.

No us perdeu la GUIA DE MALLORCA que han realitzat els i les alumnes de 3r d’ESO (A, B i C).

http://receptesborja.wix.com/guiamallorcafbmoll

El passat 16 de juny l’alumnat de 2n, 3r i 4t d’ESO va fer un fabulós concert de música. Les peces que es van tocar foren: Help, Erin Shore, Mamma Mia, Tema Simfonai 9 (Dvorak) i Happy.


4

RÀDIO BORJA El passat dia 16 d’abril es va dur a terme al teatre de l’ONCE de Palma el programa RÀDIO BORJA. Enguany és el segon curs que es realitza aquest programa. En aquesta ocasió es varen involucrar en la seva realització alumnat de 4t d’ESO, de 2n i de 1r d’ESO. Els temes del programa varen ser molt variats: des de tertúlies esportives, passant per informatius d’actualitat, debats de moda i música, presentacions culturals, etc. El final de luxe el varen posar dues cantants, na Mimi i na Lina. Una gravació del programa es podrà escoltar en breu a la nostra pàgina web.

El teatre de l’ONCE estava ple amb l’alumnat del centre i un gran nombre de professorat que va aplaudir amb ganes les diverses seccions del programa.

És difícil atribuir la invenció de la ràdio a una única persona. En diferents països es reconeix la paternitat en clau local: Alexander Stepanovitx Popov va fer les seves primeres demostracions a Sant Petersburg, Rússia; Nikola Tesla a Saint Louis (Estats Units) i Guglielmo Marconi a Anglaterra.


DIADA CULTURAL

5

El dia 15 d’abril es va celebrar una interessant i lúdica diada cultural organitzada pel departament d’Activitats Extraescolars i la col—laboració i implicació dels departaments didàctics i el professorat i l’alumnat del nostre centre. Els tallers van ser molt diversos i interessants: cinema, dansa, meditació i relaxació, manualitats, punts de llibre, exlibris, experiments científics, i un llarg etcétera. Aquí en teniu una mostra fotogràfica.


6 9


7

PREMIS DE LA DIADA CULTURAL

PREMIS LITERARIS CASTELLÀ PRIMER PREMI NARRATIVA: IRENE MACHADO 1rC SEGON PREMI NARRATIVA : SONIA ALMAGRO 1rA PRIMER PREMI POESIA: NELSON HINRICH 1rC SEGON PREMI CAL.LIGRAMES: SELENE LOZADA 2nA PREMIS CÒMICS Irene Machado Toni Ordinas PREMI CANGUR MOLL GUANYADOR PRIMER NIVELL: PAU PEÓN BIBILONI 1rB GUANYADOR SEGON NIVELL: SERGI VIVÓ VALLS 3rB COMPETICIÓ TIRS LLIURES PRIMERA CLASSIFICADA: NEUS MIRALLES 3rB SEGONA CLASSIFICADA: MARGA MOLL 1rB PREMIS ESCACS CAMPIÓ GRUP A: MIGUEL ÀNGEL JOSEES CAMPIÓ GRUP B: YAMIL JOSEES FLORES PREMIS BALLS LLATINS ALS MÉS ENCERTATS, PARTICIPATIUS I GRACIOSOS HAN ESTAT: SHIRLEY BERNAL DE 2n Batx MIRIAN TUYA 4rB JOSÉ CUELLO 3rC YASSINE BEKAL 4rB PREMIS PAELLES GUANYADOR PRIMER CICLE: GRUP DE CRISTINO NAVARRO GUANYADOR SEGON CICLE: JOAN OLIVER I KIKE MARTÍNEZ GUANYADOR CICLES FORMATIUS: INFERMERIA PREMIS FUTBOL GUANYADORS PRIMER CICLE: LONG COLL GUANYADORS DE SEGON CICLE: DREAM TEAM


8 PRIMER PREMI DE NARRATIVA: IRENE MACHADO 1r d’ESO C

Primer mes

Elvira, una chica de 16 años de edad, se encontraba sentada en la cama con la mirada perdida pensando en lo que le había dicho el médico: -Vuestra hija tiene una extraña enfermedad. La esperanza de vida es de cuatro meses. -le había dicho el médico a sus padres- Es una enfermedad que no afecta al físico, exceptuando en el cuarto mes que se nota en la tez pálida y ya no se tienen ganas de nada. La enfermedad va degenerando el interior, sobretodo a las defensas. No existe cura conocida y lo único que podéis hacer es que tome reposo a menudo. Ella no dijo nada, solo se limitó a escuchar. No se lo podía creer, parecía un sueño, no, una pesadilla. Elvira pensaba que tenía toda una vida por delante, pero ya no era así. ¿Qué le diría a sus amigos? ¿Qué haría con el chico que le gusta? Ya lo pensaría más tarde, ahora solo quería soltarse su pelirroja melena, cerrar sus ojos verdes y poder sentir la paz y el silencio de la soledad. Llegó el primer día de instituto sabiendo lo de su enfermedad y Elvira no podía mirar a los ojos a sus amigos cuando habló con ellos. Alicia, la chica siempre alegre, y Simón, el chico misterioso, eran sus amigos de toda la vida. Alicia solía llevar su dorado cabello atado en una coleta alta y Simón siempre llevaba el flequillo azabache sobre sus ojos. Elvira llevaba más de dos años enamorada de Simón pero no tenía el suficiente valor para declararse. A Alicia se le desdibujó su bonita sonrisa al notar la mirada de preocupación de Elvira. -¿Te pasa algo? -Estoy perfectamente, ¿por qué lo dices? -Elvira fingió una sonrisa. -Te veo.... depresiva. En ese momento, Simón intervino y miró a Elvira. -Tienes unas ojeras muy profundas. Elvira, -le puso la mano en el hombro y ella se sonrojó- ¿de veras estás bien? -Ya he dicho que sí, solo es que he dormido poco esta noche. -Pues procura dormir, ¿eh? -Alicia dijo eso y des-

pués volvió a esbozar a una de sus sonrisas tan peculiares. Elvira no prestó atención en clase ''Total, '' pensaba ella ''si no voy a vivir para acabar el curso...'' Al salir de clase intentó parecer feliz pero sabía que Simón y Alicia no la creían. Alicia intentaba hacer de todo para hacerla sonreír pero ni siquiera las bromas la alegraban. Simón optaba por preguntar cada dos por tres qué era lo que le pasaba. Pasaron días y días hasta que llegó la última semana del mes. Ese día, su madre, llamada Lara, la estaba esperando: -¿Estás bien? ¿Seguro que quieres seguir yendo al instituto? Ya hemos informado de lo que te pasa al director y él no va a obligarte ni a hacer los deberes ni a hacer los exámenes, así que supongo que no le importará que no vayas. -Pero, mamá, ¿cómo quieres que esté bien? ¿Cómo quieres que pueda mirar a los ojos a Alicia y a Simón sin pensar que les estoy mintiendo? Ya ha pasado casi un mes y cada vez me voy sintiendo más débil. -Lo siento hija, yo solo preocupo por ti. Entonces, ¿por qué no le dices la verdad a tus amigos? -Porque no quiero que me miren con lástima, no quiero que su comportamiento hacia mí cambie a peor-Elvira no logró terminar de un hablar porque empezó a toser sangre. -Toma reposo, anda, túmbate en la cama y descansa. Piénsalo.-Lara la llevó a su habitación y le dio un beso en la frente. Elvira, al saber de su enfermedad, parecía que se la había tomado a broma, pero su madre se dio cuenta de que en verdad le afectaba y que sufría mucho y no solo por dolor físico. ''Y vuelta a la cama.'' pensó Elvira ''No quiero quedarme de brazos cruzados sabiendo que mi vida se deshaciendo poco a poco. Lo primero que haré será redactar una lista de cosas que quiero hacer antes de morir. Intentaré buscar una manera de decirles a Alicia y a Simón lo de mi enfermedad. Y... me declararé. Espero que


9 me acepte tal como soy.'' Segundo mes

Un domingo, Elvira se levantó pronto y decidió redactar esa lista que llevaba en mente toda la semana. ''A ver,'' cogió un bolígrafo y empezó a escribir ''-Cosas que deseo hacer antes de morir -1. Declararme a Simón (aunque eso será un hecho) 2. Tocar un instrumento 3. Ver actuar a Red Hot Chili Peppers 4. Observar un amanecer desde el mar 5. Plantar un árbol'' Elvira se levantó de la silla y miró hacia el amanecer. Era bonito, sí, pero había edificios que quitaban belleza a la luz solar. Elvira suspiró y se fue ha desayunar. Cuando acabó, no vio nada más oportuno que salir a correr. Se calzó sus deportivas, abandonadas por los meses, y salió a respirar aire puro al parque que estaba a dos manzanas de su casa. Todo estaba, tranquilo, y eso a ella le entusiasmaba. Volvió a la hora de correr porque su cuerpo ya no podía más. ''Esto de no poder hacer demasiado ejercicio físico es un estorbo'' Elvira lo pensó mientras sentía como el flato le pinchaba las costillas. El domingo se le pasó lento y llegó el lunes. Ahora si que se declararía. Se levantó y se puso la mejor ropa que tenía. Salió decida y armada de valor desde su casa como nunca lo había hecho después de saber lo de la enfermedad. Vio a Simón y se fue a hablar con él, con el corazón latiendo a mil: -Buenos días. -Bueno días, Elvira. Veo que estás bien. -Tienes razón, estoy bien. Bueno... pues yo quería comentarte algo. -¿Qué es? -Pues... Llevo ya bastante tiempo enamorada de ti, Simón. Yo solo quería expresar mis sentimientos hacia ti. Supongo que no los aceptarás... Simón cogió a Elvira del brazo, la acercó a él y le dijo al oído: -Yo también te quiero.-Simón se alejó dejando a Elvira sonrojada y feliz. Al día siguiente, Elvira citó en su casa a Simón. Antes de que llegara, la madre de Elvira entró en su habitación: -Elvira, ¿te declaraste? -Si, mamá. Él siento lo mismo hacia mí. Eso me alegra.-sonrió. En ese instante, Simón tocó la puerta pero se abrió sola. Él escuchó voces que provenían de la habitación de Elvira y se acercó. Intentando no

ser visto, escuchó parte de la conversación: -Pero, Elvira, sabes lo de tu enfermedad... -Lo sé, mamá. Sé que me quedan dos meses de vida y que no voy a poder estar con Simón por siempre pero es lo que quiero y me lo merezco. -Tienes razón...-en ese momento, entró Simón y Lara salió de la estancia. -¿Qué has escuchado?-preguntó Elvira. -Lo suficiente para saber que te tengo que proteger.-Simón se acercó a ella y la abrazó con infinita ternura mientras le acariciaba el pelo. Mientras se abrazaban, Simón vio un papel en el escritorio. -¿Qué es esto?-preguntó él mientras cogía el papel. -Esto... Es una lista de cosas que quiero hacer antes de... morir.-Elvira tragó saliva. Simón cogió el papel y empezó a leerlo. Leyó el primer punto y se sonrojó. Al llegar al tercero, se paró y le dijo a Elvira: -Acércate, voy a enseñarte como actúan los Red Hot Chili Peppers. Simón desbloqueó su móvil y puso un video de uno de los conciertos del grupo. Elvira se quedó admirada con la música y con la actuación. -Yo sabía que te gustaba Red Hot Chili Peppers, Elvira. Por eso empecé a escuchar su música y ver sus conciertos. Creo que fui yo quien te dijo que actuando en los conciertos son muy buenos. -Si, fuiste tú, Simón. Pero al no tener tiempo no los pude ver, gracias. -De nada.-él le besó la frente-¿Me lo puedo llevar?-señaló el papel. -Claro, como quieras. -Bueno, mañana vienes a mí casa que tengo una sorpresa para ti.-Simón se levantó-Hasta mañana, que duermas bien.-le guiño un ojo a Elvira y se marchó. -Hasta mañana...-después de decir esto, Elvira cerró los ojos y suspiró. Dos cosas de las que deseaba se habían cumplido con éxito, estaba realmente feliz. Tercer mes

Era sábado, el día en que Elvira iba a casa de Simón porque él le tenía preparada una sorpresa. Ella estaba muy nerviosa cundo entró en la habitación de Simón. Él se sentó a su lado y le besó el cuello. Ella le respondió con una sonrisa. A Elvira se le notaba la cara de cansancio y los últimos días había empezado a toser sangre con frecuencia. A Simón no le importaba nada de eso, pues


10 era feliz estando a su lado. -¿Y qué sorpresa me has preparado? -Como leí en tu lista, te gustaría tocar un instrumento, así que le he pedido prestado el teclado a mi hermana y me gustaría que lo tocases. -¿Y crees que sabré?-respondió ella con una mirada pícara. -Pues claro, solo hay que tener confianza en uno mismo. Venga, tocaré algo.-Simón empezó a tocar el teclado y Elvira pudo ver como se concentraba tanto y lo daba todo por la melodía, así que ella se armó de valor. Simón le enseñó las notas y ella empezó a tocar una hermosa melodía, pero a mitad de la canción empezó a toser sangre. Elvira hizo como si nada y siguió tocando. No se le daba tan mal y estuvo toda la tarde en casa de Simón practicando con el teclado. Llegó otra vez el lunes y Elvira y Simón decidieron contar lo de su relación a Alicia. -¡No me lo puedo creer! Me alegro por vosotros, hacéis una buena pareja. ¡Qué duréis mucho! La mirada de Elvira se entristeció pero no dijo nada. Acabaron las clases y, yendo a casa, Simón cogió a Elvira por la cintura y la acompañó a su casa: -Hoy, a las cinco, en el parque de aquí al lado. -Estaré allí.-se despidieron dándose un tierno beso. Elvira estuvo en el parque a la hora exacta. Simón la esperaba con un tiesto, tierra e instrumentos diversos. Elvira ya se imaginaba lo que iban a hacer. -¿Preparada para una clase de jardinería, princesa? -Nací preparada. Se dirigieron a un claro del bosque que tenían al lado y empezaron a remover tierra. Cuando hubo un agujero lo suficientemente hondo, Simón le tendió el tiesto a Elvira. -Es un cerezo.-dijo él. -Sabes que me encantan los cerezos.-sonrió y plantó el cerezo con delicadeza. -Lo has hecho muy bien.-Simón se acercó y le dio un beso en la mejilla. -Gracias, no soy experta en esto pero creo que el cerezo crecerá sano y fuerte. -Dalo por hecho. Aunque... ya no estés, seguiré cuidándolo con el mismo amor con el que te trato a ti. -¡Oye! Que me pongo celosa.-los dos se rieron,

se miraron fijamente y se besaron. Al regresar a casa, Elvira cenó y se tumbó en la cama. Mientras dormía, volvió a toser sangre, no pudo volver a dormirse y se tuvo que cambiar la camiseta manchado de sangre por otra. Al llegar a final de mes, una noche allá por las cinco de la mañana, escuchó un ruido en la ventana y fue a ver qué era. Era Simón, que sonreía radiante a través del cristal. -¿Te vienes?-preguntó Simón. -¿A dónde? -Al mar, hay un amanecer que quiero que veas conmigo. -Pero... Mañana hay instituto... -¡Qué más da! Tú eres mucho más importante que eso.-Elvira se sonrojó al escucharle y sonrío. -Un momento...-cogió una chaqueta y unas zapatillas y saltó por la ventana-No te quedes atrás, Simón. -Je, ven aquí.-la cogió de la mano y caminaron juntos hasta al mar. Al llegar, se sentaron juntos y admiraron la luz del sol mientras amanecía. Elvira sintió el impulso de volver a toser, pero se reprimió para no preocupar a Simón. Ya era suficiente que tuviese que soportar como se tenía que sentar porque ya no podía más por culpa de la enfermedad. Mientras pensaba, Simón la miró, la besó y la abrazó con ternura. Elvira deseó parar el tiempo para que ese instante durase para siempre. Porque en ese momento era feliz, se había olvidado de su enfermedad y podía disfrutar como cualquier persona de un amor que nunca se acabaría. Del amor verdadero. Cuarto mes

Elvira empeoró nada más empezar el cuarto mes. Ya no podía ir al instituto. Sus ataques de tos se volvieron más frecuentes y estaba casi todo el día durmiendo. Su forma física disminuyó y ya no podía aguantar ni su propio cuerpo. Pasaba los días en la cama, recibiendo visitas de Simón y paseando solo para que no se le entumecieran los músculos. Simón estaba con ella de principio a fin del día. No iba al instituto. ''Para qué, '' pensaba él ''no puedo ser feliz sin Elvira''. Un día, Simón trajo consigo a Alicia y la llevó a ver a Elvira. -Elvira, -Alicia se arrodilló frente a la cama posando su mano en el brazo de ella- ¿por qué no


11 me dijiste nada? -Alicia...No te quería preocupar, ya sabes, siempre eres alegre y daría lo que fuese para que no perdieras tu hermosa sonrisa. -Hubiese seguido sonriendo, por ti. Me has hecho vivir en una mentira... Elvira empezó a toser. Simón corrió a buscar una servilleta y un vaso de agua. Se los dio y Elvira se repuso y siguió hablando: -Lo siento de veras, Alicia. Perdóname... -¡Pues claro que te perdono! Pero no estés triste...-sonrió, pero rompió a llorar. Simón tampoco pudo contener las lágrimas y empezó a llorar a los pies de Elvira. Ella se sintió triste al ver la reacción de sus amigos y también lloró. Era la primera vez que lloraba por lo de su enfermedad, y se desahogó con toda su alma. Cuando pararon de llorar, Alicia se fue haciéndole prometer a Simón que la avisara si ocurriese alguna cosa. Cuando Alicia salió, Simón se acercó a Elvira, la recostó y la besó con pasión mientras le caía una lágrima por la mejilla. Elvira cerró los ojos y disfrutó de ese momento. Al acabo de unos minutos, Simón le tendió un paquete. Ella lo cogió con delicadeza y lo abrió. Dentro había un colgante en forma de ola con un corazón al final. -Simón... No tienes por qué... -Me da igual, todo me da igual. Me da igual que estés a pocos días de morir. Yo te quiero, y te querré aunque no estés a mi lado. Quiero verte con el colgante, seguro que estás muy bella.Elvira le hizo caso y se lo puso-¿Ves? Estás preciosa. Elvira hizo un esfuerzo por levantarse y besó a Simón con ternura. Se abrazaron y se quedaron así durante un largo tiempo. Pasaron dos semanas y Simón no se separó de ella. Una mañana de mayo, Elvira empeoró más y su madre sabía que su vida llegaba a su fin. Lara llamó a Simón, que estaba durmiendo, y a Alicia. Los dos llegaron muy rápido y corrieron a ver lo que le ocurría a Elvira. -¡Elvira!-gritaron los dos. -Chicos... Supongo... que sabéis... que... me voy... a morir...-dijo ella con esfuerzo. -No hables, preciosa, no gastes tus fuerzas. Descansa, ¿vale?-dijo Simón consternado. -No quiero... descansar...-tragó saliva-Quiero ver

como... me prometéis que vais... a seguir siendo felices... No quiero que os quedéis tristes... -¿Cómo quieres que no estemos tristes? ¡Te estás muriendo!-Alicia dijo esto mientras lloraba. Simón también lloraba amargamente. -Yo... os quiero...-Elvira apretó en la mano el colgante pero, al cabo de unos instantes, ya no ejerció ninguna fuerza. -Elvira...-Simón pegó un golpe a la pared, se acercó a el cuerpo de Elvira y lo besó. -Por qué...-Alicia y Lara salieron de la habitación sin poder soportar aquello. Lara lloraba tanto como Alicia y como Simón. La muerte de Elvira les destrozó mucho. En el funeral, a los tres se les habían acabado las lágrimas. Alicia no había vuelto a ser la misma, ya no reía ni desbordaba optimismo, era una chica triste y solitaria. Pero hizo un gran esfuerzo y sonreía siempre a todos, por honor a Elvira. Lara tampoco lo superó, la pérdida de su única hija la dejó trastornada. No tuvo el valor de entrar en su habitación, hasta que recordó las palabras de su hija y volvió a abrir puertas y ventanas. Simón no llegó a recuperarse y cada noche llamaba una y otra vez al móvil de Elvira para escuchar su voz en el contestador automático. Él se negó al olvidarla, la amaba demasiado. Sonrió, pese a todo, pero nunca se olvidó de todo el amor que sintieron. Todos la recordaron siempre como la chica que sobrepuso sus seres queridos a su propio bienestar.


12 PRIMER PREMI DE POESIA: NELSON HINRICH 1r d’ESO C

Siento que no vas a volver, se que no te volveré a ver. cuando te veo cada día por la calle en la que vivía solo pienso en estar a tu lado.

SEGON PREMI DE POESIA : Con mi mejor amigo me he enfadado, ya no siento ese amor por ti no querías estar junto a mi. Se que tu mirada está llena de amor, en cambio la mía de dolor, al saber que no me miras a mi, al saber que ya no estás aquí. Estos son mis sentimientos te lo juro, no te miento, pensaba que me querías mas me gustaría... Solo tienes ojos para una persona si no soy yo no me importa. Me voy por donde he venido no me sigas borraré el camino, si me querías haberlo dicho antes ¿Solo me quieres como amante? ¿Vas a engañar a mi amigo? No lo traicionaré aunque sea mi enemigo. Le tengo miedo a todo el mundo soy un vagabundo eso me pasa por aferrarme tanto, eso me pasa por quererte demasiado.

SELENE LOZADA 2n d’ESO A


13 SEGON PREMI DE NARRATIVA: SONIA ALMAGRO 1r d’ESO A

Hace muchos años, mi abuela me hablaba mucho de mi abuelo y, mi madre me hablaba mucho de mi padre. Me contaban muchas anécdotas sobre ellos. Eran dos aventureros en busca de tesoros que nadie había encontrado o que habían fallado en el intento. Después de oír muchas veces que mucha gente había fallado o incluso muerto en el intento de ir en busca del tesoro del Templo Sagrado, ellos, se atrevieron. Una vez se encontraban en la isla, se enfrentaron a varios peligros, pero, cuando llegaron al momento de tener que enfrentarse al león, murieron. Yo, después de pensarlo mucho, me decidí a ir. Y eso hice. Avisé a dos de mis amigos por si querían venir. Quedamos en el embarcadero a las seis de la madrugada. Cuando embarcamos, el tiempo se encontraba en un estupendo estado; hacia sol y el cielo estaba despejado. Nos lo estábamos pasando muy bien. Para matar el tiempo, pescamos un par de peces y seguidamente, les hizo ilusión sumergirse a explorar el fondo marino, después de que les comentara lo bonito que es. Puesto que en mi barca solo había dos bombonas de oxígeno y yo me había sumergido muchas veces, les dejé a ellos. Por lo tanto, me quedé en la barca para ayudarles a subir cuando volvieran. Les expliqué las señales para que se comunicaran entre ellos y lo necesario para que todo les saliera bien sin ningún problema. Entonces, se sumergieron. Antes de esto, miré el cielo y vi que estaba un poco nublado, pero pensé que no sería nada. Al rato, me estaba empezando a preocupar porque comenzó a llover y, ellos, todavía no habían vuelto. Entonces se inició una terrible tempestad. Hacía un viento horrible que movía las olas y mi barca iba de lado a lado. En ese preciso instante, comprendí que nunca más les volvería a ver. Y, efectivamente, así fue. Las lágrimas de tristeza me inundaban los ojos por el hecho de que había perdido a dos de mis mejores amigos, Claudia y Roberto. Con ellos estuve en infantil, en primaria, en secundaria y ahora, en la Universidad estudiando la carrera de paleontólogo. Para mi fue

una gran pérdida. Después de dos largas horas, el cielo se despejó. Me encontraba mar adentro, sin rumbo, aislada, y comprendí que tendría que empezar a valerme por mi misma. Y eso hice. Pasé tres larguísimos días en la barca, alimentándome de las provisiones que había cogido de casa. Sobre las ocho de la mañana, desperté y vi algo, no muy lejos. Cogí los prismáticos y en ese mismo instante, vi tierra. Me puse a llorar, pero, esta vez, de alegría. Cuando llegué a la isla, estaba llena de vegetación y animales por todas partes. Até la barca a un palo que había en la orilla y me adentré entre los árboles, después de prometerme a mi misma que encontraría ese valioso tesoro por mis amigos. Después de una hora andando y recogiendo frutas para alimentarme, oí unos extraños sonidos. Era el crujir de las hojas secas después de que algo o alguien las pisara. Y en ese momento se abalanzó un tigre hambriento sobre mi. Recibí muchos arañazos y comencé a sangrar. Pero, no me rendí. Saqué mi navaja y le dije: -Ya no me molestarás más. Entonces, le clavé la navaja en el cuello. Eso me dolió mucho, pero más me dolieron sus arañazos. Después de esto, me senté en un rincón y saqué un pequeño sobre de pimienta de mi bolsillo. Lo abrí y me lo eché en todas las heridas que me causó aquella fiera indomable, para parar la hemorragia. Luego, me levanté para seguir mi camino. El resto del día, lo pasé andando. Al anochecer, me hice una especie de cama con hojas de palmera en la que había una serpiente cascabel. Yo, todavía no me había dado cuenta de su presencia hasta que tuve la mala suerte de que me mordió. Me levanté lo más rápido que pude, cogí una piedra que tenía justo al lado y se la tiré. No podía perder más tiempo. Me puse mi camiseta en la boca y saqué mi navaja. Me tuve que amputar el dedo en el que me mordió para evitar que el veneno se dispersara por el resto


14 de mi cuerpo hasta provocarme la muerte. Pensé que era mejor perder un dedo que la vida. Al día siguiente, seguí recorriéndome la isla y llegué a un cocotero. Recogí piedras del suelo y se las empecé a tirar a los cocos. Cayeron varios al suelo y los cogí para tener provisiones durante el día. Luego, seguí mi camino. Entre los espesos árboles, se abalanzó sobre mi un pequeño mono. Tendría varios meses. Seguidamente, empezaron a rodearme muchos más hasta el momento de empezar a temblar. Comprendí que lo que querían era ayudarme a encontrar el tesoro porque cuando empezaron a ir todos en una misma dirección y vieron que yo no les seguía, el pequeño monito que se abalanzó sobre mi, regresó y me dio la mano para que fuera con ellos. Y eso hice. Después de un par de horas caminando, llegamos al grandioso Templo Sagrado. No me lo podía creer. Era maravilloso. Estaba repleto de monos jugando entre ellos, comiendo, recolectando frutas... Me senté en un rincón a contemplarlo unos minutos y a dar lógica a algunas cosas hasta que comprendí que los monos que habitaban la isla, eran los guardianes del Templo Sagrado, después de observar la cantidad de grabados en forma de monos que había en las piedras que formaban el templo. Entonces, todo encajaba. Me decidí a levantarme y me acerqué a lo que se suponía que era la puerta y pude leer: “Si el tesoro del Templo Sagrado quieres hallar, al gran león te deberás enfrentar.” Entonces saqué mi navaja y entre la maleza vi unos ojos brillantes. Era él, el gran león. Poco a poco, se acercaba hacia mi con mirada desafiante hasta que se me echó encima. Me tiró al suelo pero, con la navaja recién afilada, se la clavé en el cuello y murió al instante. Me acerqué a el y en su muslo, se podía leer un mensaje que decía: “Empuja con tu mano en la tercera piedra de la cuarta fila en la parte izquierda de la puerta.” Y eso hice. Cuando empujé en la piedra, se empezó a abrir la puerta con un mecanismo muy

antiguo pero ingenioso. Antes de adentrarme en el templo, arranqué parte de mi camiseta y la lié en el extremo de un palo con la finalidad de crear una especie de antorcha. Luego, abrí mi mechero y empapé con parte del líquido que contenía dentro el extremo de la antorcha. Seguidamente, le prendí fuego. Cuando me adentré en el templo, estaba lleno de escritos y grabados antiguos en las paredes. Mi objetivo se encontraba en la parte central de la sala, en una estantería de piedra con decoraciones magníficas. Había dos orificios en el lateral de la estantería. Probé con todos los dedos de mis manos y no se abría, entonces se me ocurrió meter el dedo corazón de la mano izquierda y el dedo corazón de la mano derecha y funcionó. No me lo podía creer. Conseguí encontrar el tesoro, el tesoro el cuál provocó la muerte de mi abuelo, mi padre y mis dos amigos, nada más iniciar su búsqueda. Pero, yo no, yo lo conseguí. El buscado tesoro era una bolsa de cuero pequeña y de unos dos quilos. La cogí y salí fuera del Templo Sagrado. Una vez en el exterior del templo, me atreví a abrirla. Me quedé boquiabierta por el brillo de aquellos impresionantes diamantes tallados. Una vez más, me puse a llorar al acordarme de mi abuelo, mi padre y mis amigos porque pensé que estarían muy orgullosos de mi.


15 PRIMER PREMI DE CÒMIC : IRENE MACHADO 1r d’ESO C


16


17 SEGON PREMI DE CÒMIC : TONI ORDINAS 1r d’ESO C


18


19

El passat dia 5 de juny celebràrem el dia Mundial del Mediambient a l'institut amb una diada que pogueren gaudir tots els alumnes d'ESO.

concurs “Aula neta”. La majoria de grups participaren deixant per uns moments les aules i el pati netíssim.

La diada consistí en tres parts: una neteja d'aula i pati, la projecció de la pel·lícula “La comunidad de las tres erres” i els anuncis de mediambient que els alumnes de 4t d'ESO havien elaborat a l'assignatura de castellà i per acabar l'entrega de diplomes a les tres classes guanyadores del

Gran èxit tengueren els anuncis que havien preparat els alumnes de 4t d'ESO amb temàtiques mediambientals com els tractaments de residus, l'aprofitament de la llum solar, la recollida d'oli usat, l'excessiu consum d'electricitat, ... I per acabar la diada, els agents mediambientals de les classes amb puntuació més alta recolliren els diplomes. 3r D aconseguí el tercer premi, 4t D el segon premi i 2nB el primer premi. A la Fi es va revelar en què consistiria el premi: la classe guanyadora en aquest cas 2nB aniran a berenar de gelat o xocolata amb ensaïmada a Can Joan de s'Aigo. Comissió de Medi Ambient


TECNOLOGIA

20

1

2

4

3

Mallorca té la major densitat de molins de tota Europa (el major nombre de molins per metre quadrat). El primer és una sínia per extreure aigua d'un pou. N'hi ha una restaurada a Son Servera i moltes mig enderrocades per tota la illa. El segon correspon a una tafona per fer oli. En queden moltes, sobretot en possesions i restaurants, encara que no es fan servir des de la revolució industrial. El tercer és un molí de vent aiguader (per extracció d'aigua d'un pou). D'aquest n'hi a uns 2.000 a tota l’illa, molt mal conservats quasi tots. El quart és un molí de vent fariner. S'han catalogat fins 800 molins d`aquest tipus, dels quals 200 han desaparegut totalment i els altres no tenen l'antenada què és el que li proporciona major bellesa. És una pena que no tinguem cura de tota aquesta riquesa cultural. Tot junt faria una fermosíssima imatge distintiva de Mallorca.

I falten els molins aerogeneradors per produir electricitat d'una manera molt poc contaminant. N'hi ha dos testimonials a la serra d'Alfàbia i alguns molt petitons a cases particulars. Molta gent s'oposa a ells perquè diuen que molesten a la vista. A saber què pensarien els avantpassats sobre els molins fariners...

El Molinar


LENGUA CASTELLANA

21

Fantàstica feina realitzada per l’alumnat de 3r d’ESO. Amb diverses tècniques d’edició han creat els seus propis diaris d’actualitat. Aquí teniu algunes de les portades i notícies més interessants.


22

CIÈNCIES SOCIALS

PAÍS SENSE JUSTÍCIA Somàlia és un país situat en una ubicació estratègica a l'est de la banya d'Àfrica on passa molt moviment pel comerç internacional pel golf d'Eden. Somàlia és un país sabotejat per potències internacionals apropiant-se dels seus recursos pesquers a gran escala amb més de 800 vaixells d'arreu del món, principalment de països amb gran poder com Espanya , França , Estats Units , Anglaterra etc . Aquests països s'apropien principalment per falta d'un govern que protegeixi el seu país , els seus recursos naturals, i que facin respectar les seves lleis. Aquests països industrialitzats estan acabant els seus propis recursos pesquers; van a Somàlia perquè és un país que está immers en la pobresa i el pitjor de tot és que ho fan il—legalment, és a dir, que aquests països estan robant els seus recursos pesquers, ja que Somàlia no pot defensar-se per causa de polítics corruptes que venen el país a multinacionals per beneficiar-se ells mateixos i així el país segueix patint la pobresa i no fan res. Això provoca a Somàlia un gran empipament dels habitants i fan organitzacions que les multinacionals i els països de procedencia d'aquestes anomenen " pirates" . Qui són aquests anomenats pirates? Aquestes persones no es consideren pirates, es consideren guarda costes del seu país ja que el seu govern no pot fer res. Els grups de pirates es veuen obligats a buscar-se la vida de diferents maneres robant, segrestant periodistes i turistes, intentant emigrar només per viure una mica millor... Ells no fan aquestes coses per gust sinó perquè no els queda una altra per sobreviure en un dels països més corruptes de món.

Miguel Ángel Josees F.

Curs: 3D


23

ESTIMAM MALLORCA!

Les alumnes de primer de Batxillerat, dins l’optativa d’Història i Cultura de les Illes Balears hem fet un treball de curs amb la intenció no tan sols d’aprendre, sinó també d’ajudar a l’alumnat nouvingut a conèixer l’illa on viurà i el centre on estudiarà. Com a fil conductor, vàrem decidir introduir un personatge creat per nosaltres que havia de tenir relació amb aquesta illa. És així com va sorgir la idea de crear en Ferreret (una espècie autòctona) amb l’ajuda tècnica del professor de plàstica Marc Peris. Aquest projecte, dirigit per la nostra professora, Margalida Pujals, ens ha obligat a superar algunes dificultats com elegir l’estil adequat, els temes a tractar, quines imatges utilitzar o el format que havíem de fer servir. El nostre objectiu era transformar aquest treball en un llibre de consulta que pogués respondre les preguntes que nosaltres mateixes ens varem fer quan arribarem a l’illa. És per això que decidírem incloure informació sobre la història de Mallorca, alguns dels llocs que consideram més interessants de Palma i de la part forana, llegendes sorprenents, gastronomia i festes populars. Un dels principals entrebancs ha estat trobar informació, seleccionar-la i il·lustrar-la amb imatges interessants. Sempre que hem pogut hem inclòs fotografies fetes per nosaltres i això ens ha ajudat encara més a conèixer aquesta illa.

Anabel Lisalde, Fernanda Ortiz, Zainab Mkhichen, Zoe Ramis, 1r de batxillerat

A les diverses pàgines del llibre es pot trobar informació sobre història, geografia , cultura popular, política, festes, etc.

Les alumnes s’han implicat moltíssim a l’hora de realitzar les tasques per fer el llibre.


24

SORTIDES I VIATGES

Nosaltres, alguns dels alumnes de 4rt ESO vàrem fer un viatge d’ estudis a Lleida i Port Aventura. Va ser una experiència inoblidable, en la qual vàrem fer moltes activitats, com per exemple, rafting, mountain bike, tir amb arc i multiaventures. En general ens va agradar bastant. Ens vàrem instal—lar en un hotelet rural als afores de Sort. La convivència va ser agradable i reconfortant. A més, anar a Port Aventura va ser el millor del viatge. Varen ser tres dies molt intensos... però va merèixer l’esforç.


25

16

Els dies 13, 14 i 15 de maig de 2014 va realizar-se el darrer taller del projecte Braid (Projecte trenar) organitzat pel departament d’imatge Personal a Poorvo ( Finlàndia). Vull recordar que el projecte es va iniciar al setembre del 2012 amb els objectius primaris de potenciar en els alumnes i professors participants eines per estimular la creativitat, desenvolupar noves tècniques professionals i metodològiques i comparar mètodes pedagògics dels altres centres europeus i millorar les habilitats de comunicació especialment en llengua anglesa. Els centres participants en el projecte juntament amb el IES Francesc de Borja Moll han estat tres escoles professionals de Finlàndia : Kouvola, Poorvo i Kotka; una escola professional de Orebro (Suècia); i una escola profesional de Leeds ( Anglaterra). Al llarg del projecte han participat activament en els tallers 11 alumnes de perruqueria (Xisco, Michelle, Mario, Nuria, Xisca, Maria, Marc, Gilda, Xiang, Dani i Laura) i 3 professors tècnics, ( Margalida Taura, Carmen Aguado,Reyes Carpintero); una professora de Fol (Julia Pérez) a més del coordinador internacional de l’institut (Macià Mut) i el director (Xisco Martorell). En aquesta darrera trobada vàrem fer una avaluació del projecte valorant els materials obtinguts i les experiències aconseguides al llarg del mateix. La idea comuna va ser que el sistema de feina que hem desenvolupat és aplicable a totes les escoles independent del les diferències del currículum. Una altra conseqüència del projecte ha estat afiançar el compromís, fent un seguiment mes productiu, de les practiques de mobiliat dels alumnes tant dels nostres cap a Europa com els que rebrem, aportant no només la introdució al coneixement de les empreses del sector sinó també l’Institut afavorint l’intercanvi d’informació i relació i comunicació amb tots els nostres alumnes i els alumnes europeus. Vull donar les gràcies a tots/ es professors/es que han col—laborat acollint alumnes Fineses a les seves aules i programant activitats per elles com en Xisco Gálvez , Elena Blesa i Macu Tomàs, Marga Taura , Carmen Aguado , Mayer Dominguez i M. Mar San Martin. L’experiència per als alumnes ha estat molt gratificant. Esper que per a vosaltres també. També vull agrair a tot el personal del centre que ha fet l’estància d’aquests alumnes gratificant fent sentir-los un alumne més, encara que hi havia problemes de comunicació. Només dir-vos que tenim en projecte demanar una continuació… Una “segona part”… , un Braid plus… Si ho aconseguim estic oberta a fer partícep a tot el que estigui interessat en aportar idees, compartir feina i diversió! Reyes Carpintero Coordinadora Projecte Braid


26

17

El passat 29 d'abril varèm fer una sortida d'orientació al bosc i explicació del Castell de Bellver. Tot forma part del projecte "Estimam Mallorca" i els encarregats són na Jero Miró i na Marga Pujals. L’alumnat es var portar molt bé i la cursa pel bosc (amb mapes diferents) va ser ben divertida.

Els alumnes del CFGM Tècnic Activitats Comercials visiten Leroy Merlin amb @PalmaActiva i així poden veure la realitat del sector del comerç.


27

El passat dia 19 d’abril l’alumnat de Processos de Comunicació de 2n d’ESO va visitar el magnífic teatre Principal de Palma. La visita va començar a les 10 i va acabar sobre les 12:30. El guia del teatre ens va explicar la història, el present i el futur del teatre. La visita també va incloure un recorregut per les principals instal—lacions del Principal i va acabar damunt l’escenari.

L’alumnat de Processos de Comunicació de 1r d’ESO va visitar els estudis d’IB3 Ràdio on varen enregistrar un programa de notícies que havien estat preparant durant tot el trimestre. Aquesta activitat s’emmarca dins “Periodistes per un dia” que organitza Palma Educa (Ajuntament de Palma) amb la col—laboració del programa de ràdio “No venim amb manual” que emet la presentadora Regina Cortès els dissabtes de 16 a 18 hores. El noticiari contenia informacions divertides i molt originals i es podrá escoltar el proper dia 14 de juny dins el programa de ràdio “No venim amb manual”. El podeu escoltar a: http://ib3tv.com/carta?id=8f67ea93-cae0-4790999e-812696967e73&type=RADIO


28

El 16 de maig l'alumnat de 3 i 4t d'ESO i 1r de Batxillerat d'Història i Cultura de les Illes Balears vàrem realitzar una sortida a Capdepera, un poble localitzat a l'extrem oriental de l'illa. Nosaltres, com a estudiants d'Història i Cultura de les Illes Balears, vàrem aprofitar aquesta sortida per conèixer amb més profunditat la cultura mallorquina, a més d'estudiar-la a l'institut. A continuació, explicaré el nostre recorregut: vàrem sortir de l'institut a les 8.00 i vàrem anar amb autocar a Capdepera, en una hora i mitja ja havíem arribat. Una vegada allà varem anar directament a visitar el castell i per poder fer-ho haguérem de pujar unes escales. En entrar al castell, el vàrem començar a recórrer amb l'ajuda d'un plànol mentre féiem fotos a tot el que trobàvem: torre d’en Miquel Nunis, museu de la llata, església, els marlets del castell, els artesans i el paisatge. A més, vàrem visitar totes les paradetes que estaven dins del castell i moltes incloïen elements mallorquins i d'altres menjar àrab, elements artesanals, tallers per als nins, etc. Una vegada acabada aquesta ruta, a les 11.15 h, ens vàrem trobar a la porta del castell per passar llista i baixar al poble per berenar i visitar les paradetes que faltaven. Més tard, a les 14.00 ens vàrem trobar per dinar a la plaça de Sa Menjua per després continuar passejant i visitant els llocs que faltaven. Finalment, vàrem quedar amb tots els grups i professores al carrer Major a les 15.00 per passar llista i anar a l'autocar. Va ser una excursió molt divertida, vàrem aprendre moltes coses noves i ens varen donar una oportunitat de conèixer un poble meravellós de Mallorca.

Zainab Mkhichen, 1r de batxillerat


29

L´alumnat de 1rA,1rB i 1rC al tercer trimestre van fer una sortida a la Caixa per a realitzar un taller de matemàtiques.Es important saber dels objectius , continguts i metodologia del mateix per a poder destacar el que ells mateixos han après. El taller VIU LES MATEMÀTIQUES, organitzat per eduCaixa treballa la lògica matemàtica a través d´un conjunt d´experiments matemàtics vinculats a activitats quotidianes. L´estudi de formes habituals, com ara el cub o l´esfera, es complementa amb el de formes poc conegudes, com ara la banda de Möbius. Cal destacar que la sortida ha possibilitat el desenvolupament d´altres aprenentatges més, uns vinculats al coneixent del medi al qual pertanyen, relacionals i de respecte cap als seus iguals i d´altres més propis de l´assignatura i en concret del tema que treballaven a classe (les funcions,). Vull aprofitar aquest espai per a agrair la col.laboració d´altres professionals dels equips educatius que sense ells hagués estat impossible poder realitzar la sortida. Lluïsa Palomero (Departament de Matemàtiques)


30

This year the 2nd ESO students have visited Es Palmer, a Learning Camp situated between Campos and Colònia de St. Jordi. This visit is part of the centre project “Estimam Mallorca”.

lot, had dinner and went to their bedroom to…. Sleep? Noooooooooo to chat all night!!! 7.30 a.m. it was time to wake up and have breakfast. They could feed the animals, some sheep and goats, and they learnt how to make cheese and made some fresh cheese. After that they played a scavenger hunt to review what they had learnt the previous day about salt and birds. The teachers from Es Palmer said they were the slowest students in Majorca…. Ha, ha, that’s what happens when you don’t sleep at night. They had lunch and back to Palma.

On Thursday the 29th the two classes of 2nd ESO went by bus to “Es Palmer”. In the morning they vistited the salt lakes and they learnt how salt is formed and a lot about the different types of birds that live there. They could enjoy the beautiful sights provided by salt and its process, huge white mountains and pinky water. The learnt why this water has a pinky colour. Apparently a microorganism makes it pink. After learning about salt they could enjoy the amazing and idyllic beach of Es Trenc. They took a bath, though the weather wasn’t exactly calling for a bath in the sea. But being in the sea is always more exciting than being in class so… never mind.

The students say the best was: -to feed the animals -the night -the party The worst was: -the food -the activities -walking so much

After playing, bathing, eating and having some rest there, they went back to Es Palmer and prepared themselves for dinner. They made a fun party and danced a

Anyway it was a very interesting experience and I hope next year 2nd ESO students can also enjoy such an experience!!!!


EDUCACIÓ ÈTICO-CÍVICA

Direcció Guió

Edward Zwick Charles Leavitt C. Gaby Mitchell

Música

James Newton Howard

Fotografia

Eduardo Serra

Protagonistes

31

Leonardo DiCaprio, Jennifer Connelly, Djimon Hounsou

En Educació ètico-cívica (matèria de 4rt d'ESO que, malauradament i en contra de les recomanacions d'importants organismes com la UNESCO, la LOMQE suprimirà en implantar-se definitivament) hem treballat aquest darrer trimestre qüestions referents al funcionament d'una societat lliure i democràtica, i també hem dedicat temps a reflexionar sobre els problemes fonamentals de la societat del nostre temps tant a nivell nacional com internacional. Per aquest darrer aspecte, ens ha ajudat molt poder veure la pel—lícula "Diamante de sangre", que en tracta molts d'ells. A banda de comentar en profunditat els elements propis del film, l'alumnat ha cercat informació sobre els següents temes: a)Les desigualtats econòmiques al món b)Principals conflictes armats en l'actualitat c)Situació dels Drets Humans a nivell internacional d)Principals organitzacions internacionals i funció de les mateixes e)Principals empreses transnacionals: àmbit d'actuació i responsabilitat f)Consum responsable i comerç just g)Necessitat de la premsa pel funcionament democràtic de la societat. Aquí teniu algunes de les seves aportacions:

“Si un s'ho proposa pot perfectament canviar les coses. L'important és actuar i lluitar pel que volem, posar-ho com la nostra meta i anar a cercar-ho" (Karla Maria Nadchar)

“Els defensors dels Drets Humans estan d'acord en què seixanta anys després de la seva publicació, la Declaració Universal dels Drets Humans és encara més un somni que una realitat" (Vanesa Doseva)

“El consum responsable és un estil de vida que té com objectiu millorar les condicions de vida tant d'éssers humans com d'animals, i també del medi ambient" (Lina Victoria Moreno)

“La UNESCO: l'organització de les Nacions Unides per l'educació, la ciència i la cultura és un organisme especialitzat de l'ONU. Es dedica a orientar als pobles en la gestió més eficaç del seu propi desenvolupament a través dels recursos naturals i valors culturals amb la finalitat de modenitzar i fer progressar les nacions del món”. (Carlos Sánchez)

“La meva opinió és molt sincera i clara: la desigualtat al món existeix! Ni frases guapes a la TV ni pancartetes ho canviaran si no fem res de veres”. (Neus Sala)


32

OPTATIVES

Els passats 3 i 4 de juny es va representar al teatre Catalina Valls l’obra de teatre “Y no quedó nadie”. Aquesta obra és una adaptació de la famosa novel—la “Diez Negritos” de l’autora Agatha Christie. Durant bona part del curs, l’alumnat de 2n d’ESO de Processos de Comunicació, més la participació totalment voluntària d’altres companys i companyes també de 2n d’ESO, ha preparat la representació els resultats de la qual han estat molt satisfactoris, tant pel públic assistent com per part dels mateixos actors i actrius. La participació a la Mostra de Teatre de Palma 2014 ha estat un repte que ha motivat un dia rere l’altre tot l’equip. Enhorabona artistes!

Cada any hi ha un parell d'optatives, al curs de 3r una de les optatives és Cyberproject. El nom moltes vegades no us diu res, és per aixó que us volem explicar un poc en què consisteix. Els alumnes de Cyberproject escriuen emails a alumnes d'altres països en anglès. Empram uns models que es troben al moodle de cyberproject i que ens ajuden a escriure els emails. Després contem un poc amb la bona o mala sort dels partners que tenim. Hi ha vegades que els partners responen ràpidament i aixó dóna peu a conéixer gent d'altres països i conéixer un poc els seus costums. Però també es vera que hi ha vegades en que els partners són un poc lents i no ens dóna tant de joc. En qualsevol cases tracta una assignatura en la qual sí que feim molt pràctica d'escriure en anglès. Aixó és el que ens conta n'Araceli Ballesteros de 3r C que enguany va escollir l'assignatura.

CYBERPROJECT : CONNECTING SUBJECT If you want to meet people from other parts around the world, this is the subject you have to choose. In cyberproject, we stay like 2 hours in a week writing letters to our partners. We have a reference web page with the matter of the letter like , family , our town etc.... To me, the worst thing was: In my case, I didn't recive so many letters the other 2 trimester, and sometimes, it was like speaking to yourself, but then our teacher connected with our Poland partners . Sometimes Valeria decided to watch a film in English (with subtitles of course), to change the routine. So, don't doubt and choose Ciberproject for next year, it's awesome !!


33


34


35


36


ENTREVISTA A...

37

Nom complet, anys i professió.

Per què vàreu fundar l’Ampa?

José Maria Pedregosa del Cid, 43 anys i picapedrer.

L’Ampa ja estava fundada. Nosaltres només vàrem crear una nova junta directiva.

De qui ets pare? Va ser difícil posar-se d’acord per fundar-la?

D’en Pep Toni Pedregosa Galiana. Quin càrrec tens dins l’Ampa?

El que va ser més difícil va ser constituir-nos davant la Conselleria.

Em varen nomenar president.

Qui sou els membres de la junta?

Què és l’AMPA?

Som: president=José Maria Pedregosa; Vicepresiden-

És una associació sense ànim de lucre per millorar la convivencia entre les famílies i els docents. Per què vas decidir ser de l’Ampa? M’ho van oferir i jo ho vaig acceptar. Quins tipus d’activitats feu a l’Ampa? Vàrem posar en marxa les targetes, però d’activitats no n’hem feta cap per manca d’acord. Quins objectius futurs teniu? Enguany hem implantat com a prova-pilot la targeta de soci de l’Ampa amb descomptes a les excursions. També estam oberts a noves idees.

ta=Giovanna Lozada; Secretària=Margarita Cardell Alonso; Tresorera=Rocío Rosa; Vocals=Esmeralda Aguilar Com és el teu dia a dia? El meu dia a dia és: esmorzar, estudiar, anar a cercar a la meva filla, fer el dinar, dinar, fer els deures i veure que els meus fills els facin, fer el sopar, sopar i anar a dormir. Com vares ser tu quan eres estudiant? Vaig ser un estudiant mediocre, però reconec que em podria haver esforçat més. D’EN PEP TONI PEDREGOSA GALIANA. 2nA


38

Alumnes del cicle formatiu d'Assessoria d'Imatge Personal i Corporativa

Look at these pictures and read the biographies: WHO IS WHO? Guess who these famous artists are… TEXT 1

A

He was born on September 25, 1968 in Philadelphia. He now lives in Los Angeles, California. He is an American actor, producer, and rapper. He married actress Jada Koren in 1997. They have 2 children: 1 boy, Jaden, who is an actor and his most famous movie is Karatte Kid, and 1 girl, Willow, who is a singer. His most famous works are Men in Black, The Fresh Prince of Bel Air, and Independence Day.

TEXT 2

B

She was born in Barranquilla in 1977. She is a singer, producer, dancer, model and actress. Her best album is Laundry Service, and some of her most famous songs are Whenever wherever, Waka waka, Hips don´t lie or La Tortura, with Alejandro Sanz. She started dating a famous Spanish football player in 2010. They are parents of a baby. She has won two Grammy Awards and eight Latin Grammy

TEXT 3

TEXT 4 He was born on May 31, 1989 in Málaga. He is a musician, singer and songwriter. His first official release was Solamente tú. In 2011 he was nominated for three Latin Grammy Awards. He has released three studio albums, one live album and many singles. He was first known in YouTube, singing his songs sitting on a white sofa at his home.

C

D

Solutions 1-B. Will Smith 2-C. Shakira 3-D. Michael Jackson 4-A. Pablo Alborán

He was born on August 29, 1958, and he died in June 25, 2009. He was one of the most famous and successful musicians of the last 3 decades. He is known as “The King of Pop”. He started performing in a band with his brothers in 1964. His most famous songs are Bad, Black or White, Heal the World and Earth Song. He won lots of awards and broke many records. His personal life was very controversial, and he died of an overdose on June 25, 2009.


CROSSWORD By Evelyn PĂŠrez, 1r d'Assessoria d'Imatge Personal i Corporativa

39


40

La “NUMBER ONE” ha estat, sens dubte, la cançó de Els Catarres “Seguirem lluitant” que juntament amb la mítica L’Estaca de Lluís Llach, ha musicat la lluita de la comunitat educativa contra la política poc democràtica del govern.

On és la vida que se'ns va prometre tot sembla ara un somni tan distant sempre a les ordres d'algun fals profeta que s'ha oblidat que aquí tots som iguals ensopegant amb la mateixa pedra que tants cops abans ens ha fet abaixar el cap quantes lliçons ens ha donat la història és el moment de recordar qui som. Seguirem endavant, seguirem lluitant hi tenim tan poc a perdre per l'avui i pel demà, pels que han d’arribar fins a conquerir la glòria alcem les veus com si fossin espases sense l'avui mai no tindrem demà la convicció és la nostra cuirassa plantarem cara a aquell que ens vulgui mal és l'apatia el que ens torna dèbils és l'avarícia el que ens torna esclaus serà la unió el que ens faci forts i lliures serà l'amor el que ens farà millors l'espurna del canvi comença en un mateix la força dels somnis és l'arma dels rebels.

“I’M HAPPY” de William Pharrell ha esdevingut les darreres setmanes el gran “HIT” musical. Qui és que no ha ballat amb aquesta cançó que fa despertar en nosaltres sentiments de concòrdia i il—lusió? És sobretot després de les eleccions europees que aquest “I’M HAPPY” s’ha pogut cantar amb tot el cor.

It might seem crazy what I’m about to say Sunshine she’s here, you can take a break I’m a hot air balloon that could go to space With the air, like I don’t care baby by the way Because I’m happy Clap along if you feel like a room without a roof Because I’m happy Clap along if you feel like happiness is the truth Because I’m happy Clap along if you know what happiness is to you Because I’m happy Clap along if you feel like that’s what you wanna do Here come bad news talking this and that, yeah, Well, give me all you got, and don’t hold it back, yeah, Well, I should probably warn you I’ll be just fine, yeah, No offense to you, don’t waste your time Here’s why Hey, come on Bring me down Can't nothing bring me down My level's too high Bring me down Can't nothing bring me down I said (let me tell you now) Bring me down Can't nothing bring me down My level's too high Bring me down Can't nothing bring me down I said Hey, come on Bring me down… can’t nothing… Bring me down… my level's too high… Bring me down… can’t nothing… Bring me down, I said (let me tell you now)


Karen Toapanta Mu単oz

Irene Ma. Machado

Irene Ma. Machado Torni Ordinas


Capfico núm 8 tercer trimestre 2014  

Número del 3r trimestre de la Revista de l'IES Francesc de Borja Moll. Juny de 2014. Keep calm and read Capfico

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you