Revista URV #13

Page 1

07/09

N13

URV: Una universitat investigadora


El referente en formaci贸n www.guiamasters.com



El tema Qualitat científica

La URV destaca en els rànquings de recerca L’aposta de la Universitat per potenciar la investigació ja dóna resultats. Des de l’aprovació del Pla Estratègic de Recerca, l’any 2001, la URV treballa amb l’horitzó de tenir un paper significatiu i reconegut en matèria de recerca. L’objectiu és assolir uns nivells de qualitat científica que siguin competitius en el context nacional, estatal i internacional. En els darrers mesos, diversos rànquings han avalat la bona salut de la productivitat investigadora de la Universitat i de la qualitat de la recerca, i l’han situat entre les sis primeres posicions de les universitats espanyoles.

L’

Institut d’Anàlisi Industrial i Financera de la Universitat Complutense de Madrid (UCM) va fer públic el 25 de maig passat, a través del diari El País, l’estudi “La calidad de las universidades en España”. Un rànquing que valora la qualitat en la docència i la recerca de les universitats espanyoles. L’estudi ha posicionat la URV com la segona universitat en qualitat de la recerca, superada únicament per la de Navarra. Aquest aspecte indica que la URV és, segons aquest rànquing, la primera universitat pública de l’Estat en qualitat de la recerca. Els resultats situen la URV en el tercer lloc de la classificació global de qualitat de les universitats, que té en compte la funció docent i la investigadora. Aquesta consideració conjunta dels dos aspectes bàsics de l’activitat universitària ha estat poc freqüent en estudis precedents sobre les universitats espanyoles, que en la majoria de casos s’han basat en indicadors de recerca o bé de docència. Per sobre de la URV hi ha la Universitat de Navarra, que obté el valor màxim de 100 punts, i la Universitat de Còrdova. Finalment, segons l’estudi de la UCM, pel que fa a l’índex general de docència, la URV se situa en el 18è lloc d’un total de 69 universitats analitzades. Aquesta mena de rànquings s’estan convertint en una eina molt útil a l’hora de detectar els punts forts i

febles de les universitats, i també s’utilitzen com a mecanisme per revisar el compliment dels objectius establerts en matèria de qualitat. A més, aquesta jerarquització pot resultar molt útil quan els usuaris potencials de les institucions han de prendre decisions. En aquest sentit, el rànquing de la UCM aposta pel rigor perquè inclou molts ítems. Per elaborar-lo, es van analitzar 32 variables. A més, es va eliminar el component subjectiu de les dades, ja que l’estudi és purament estadístic, basat en variables quantificables extretes dels informes de “La Universidad española en cifras”, bases de dades de tesis doctorals i estadístiques universitàries de l’INE. La qualitat investigadora de la Universitat també s’ha destacat a escala internacional. El rànquing mundial Scimago/Scopus, que va avaluar la

EL TEMA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

qualitat investigadora en el període 2003-07, situa la URV en la posició 354 d’una escala de 1.290 universitats, i en el sisè lloc respecte a les universitats espanyoles.

Productivitat científica Al febrer passat la Universitat de Granada també va fer públic a la revista Psicothema un estudi comparatiu que avaluava la productivitat científica de les universitats públiques espanyoles. Els resultats col·loquen la URV en el sisè lloc d’entre les 48 universitats analitzades. Aquest posicionament suposa una millora substancial respecte a l’any 2007, en què ocupava el quinzè lloc en aquest mateix estudi. Per arribar a aquests resultats, l’estudi va utilitzar sis criteris que avaluaven la productivitat científica: el


Qualitat cientìfica

nombre d’articles ISI, articles científics publicats en revistes indexades en el Journal Citation Reports, entre d’altres. Aquets indicadors són proporcionals a la mida de les universitats i, per fer el rànquing global, es van ponderar amb diferents pesos. Tant la selecció dels indicadors parcials com el pes que ha de tenir cadascun han estat el resultat d’una àmplia enquesta realitzada per l’equip de la Universitat de Granada entre 1.341 professors universitaris del sistema universitari estatal. Amb tot això es va fer públic un rànquing global i un altre per cada un dels indicadors, fet que permet a les universitats valorar quins són els punts forts i febles en l’activitat investigadora i compararlos amb la resta d’universitats. Respecte al rànquing global del 2007, la URV ha avançat del lloc quinzè al sisè. En els indicadors parcials, s’ha situat en segon lloc en la llista d’articles ISI, mentre que el 2007 ocupava el vuitè. Aquest és el criteri que té més pes en la valoració de la productivitat científica global. En el segon indicador amb més pes, els trams de recerca del professorat, ha passat de la posició 23a a la 10a i en projectes de recerca i desenvolupament (R+D) també ha avançat, des del lloc onzè al quart. En tesis doctorals, la URV ocupava el lloc 22è l’any 2007 i ha passat a ocupar l’onzè el 2008. Respecte a les beques FPU, la Universitat també ha millorat, del lloc 27è al 22è. Finalment en el rànquing de doctorats amb menció de qualitat és l’únic indicador en què la Rovira i Virgili ha retrocedit de manera relativa, ja que ha baixat del cinquè al vuitè lloc. Cal tenir present que es troba al lloc 34 entre les universitats del sistema públic estatal per la seva dimensió, si s’utilitza com a indicador el nombre de professors numeraris. La mostra va ser elaborada per Gualberto Buela-Casal, professor de Psicologia de la Universitat andalusa, i finançada per la Direcció d’Universitats del Ministeri de Ciència i Innovació.

En la bona línia El vicerector de Política Acadèmica i d’Investigació, Josep Manel Ricart, ha valorat “molt positivament” els resultats que es desprenen d’aquests tres darrers rànquings publicats. No obstant això, les dades que situen la URV en aquest bon posicionament, “no ens han de fer caure en triomfalismes”, sinó que han de servir com a eina d’anàlisi, per continuar treballant en els aspectes que tenim més reforçats i per millorar els que no acaben de funcionar. El posicionament de la URV mostra que l’evolució de la Universitat va per un bon camí i assoleix èxits gràcies, d’una banda, a la política científica i docent que s’ha dut a terme en els darrers anys i que es continua en l’actualitat; d’altra banda, “a l’esforç, el dinamisme i la intensa i excel·lent activitat del personal docent i investigador involucrat en la recerca”, subratlla Ricart. Sense bona recerca no hi ha bones universitats. Amb aquest convenciment, la URV ha fet un esforç col·lectiu significatiu per ser competitiva i posicionar-se entre les universitats investigadores. Així, ha treballat per aconseguir els objectius del Pla Estratègic de Recerca: millorar la qualitat dels recursos humans dedicats a la investigació, facilitar l’accés transversal a recursos materials i econòmics, potenciar l’activitat d’àrees prioritàries, implantar una organització eficient i eficaç per a l’activitat investigadora, i difondre la ciència i els resultats de la recerca. La creació de la figura d’investigador actiu, el pacte de dedicació, el reforçament de la plantilla de personal de suport a la recerca, el programa de centres propis i de col·laboració amb instituts adscrits, l’increment de beques doctorals i els nous projectes Tarragona, Regió del Coneixement i Campus d’Excel·lència Internacional han de contribuir a mantenir i millorar el bon nivell actual. Segons Ricart, “la qualitat en docència és també un aspecte clau de l’activitat de la Universitat”. El desplegament del Pla Estratègic de Docència, aprovat l’any 2003 i que conforma un sistema en què l’estudiant és el centre de l’acció d’un projecte col·lectiu i el professorat és el motor del procés d’aprenentatge, ens ha portat a adequar les titulacions, tant de grau com de màster, a l’espai europeu d’educació superior. Mercè Gisbert, vicerectora de Política Docent de la URV, considera que aquesta reforma de les titulacions s’ha articulat prenent com a base la definició del perfil professional de cadascuna, segons unes competències, i afavorint-ne el desplegament a partir de quatre eixos fonamentals: la renovació metodològica del professorat, l’avaluació continuada dels estudiants i els processos de tutoria acadèmia com a eina de seguiment del procés d’aprenentatge dels estudiants, i l’eix fonamental, “del qual no se sol parlar, que és l’assegurament intern de la qualitat de la docència”. Segons Gisbert, aquest aspecte “ens permetrà garantir la qualitat dels processos de formació dels titulats així com afavorir-ne la transparència en tots els aspectes”. Rosa Solà, vicerectora d’Investigació i Relacions amb Institucions Sanitàries, considera que un punt clau que explica el posicionament de la URV en aquests rànquings és que “la Universitat rendeix comptes dels recursos públics que aconsegueix donant resultats excel·lents, en recerca i en docència que ens fan visibles a l’Estat i al món”. Si bé la Universitat destaca en alguns àmbits del coneixement, segons Solà, “és un tema dinàmic que cal treballar per visualitzar el bon treball de tots els sectors de la URV”.

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / EL TEMA


La recerca Conveni entre la URV i Enresa

S’engeguen nous projectes sobre el desmantellament de nuclears E nresa i la URV van signar el 16 d’abril passat cinc nous convenis per desenvolupar projectes de tecnologies aplicables al desmantellament de centrals nuclears, al Centre Tecnològic Mestral de l’antiga Vandellòs I. A la jornada, que va tenir lloc al Centre Tecnològic Mestral (CTN), hi van assistir José Alejandro Pina, president d’Enresa; Alejandro Rodríguez, director del Centre; el rector de la URV, Francesc Xavier Grau; Josep Anton Ferré, vicerector de Transferència i Innovació, i Lourdes Jané, directora del Centre de Transferència i Innovació de la Fundació URV. Els nous projectes sumen un pressupost de 175.000 € i l’execució prevista és de nou mesos. El primer es titula “Adaptació dels sistemes de gestió de qualitat i medi ambient a la petita empresa en l’àmbit del desmantellament”, i el realitza el Centre de Tecnologia Ambiental, Alimentària i Toxicològica TecnATox, i la responsable és la professora Marta Schuhmacher. El segon projecte s’anomena “Reompliment de forats amb materials de baixa

Crever impulsa a l’Estat el programa europeu Greenbuilding Plus El grup de recerca d’Enginyeria Tèrmica Aplicada de la URV (Crever) és el punt de contacte del projecte Greenbuilding Plus a l’Estat espanyol, per a l’estalvi energètic en edificis no residencials. Proporciona la informació i l’assessorament necessaris per facilitar la participació i preparació dels documents per a la candidatura a GreenBuilding. El programa GreenBuilding té com a objectiu donar reconeixement públic, a escala estatal i europea, a propietaris d’edificis no residencials que estiguin disposats a implantar mesures que repercuteixin en estalvis substancials d’energia en els seus edificis (nous o existents).

densitat”. Se n’encarrega el grup de recerca SIGMA, de Física i Cristal·lografia de Materials, dirigit pel professor Francesc Díaz. El tercer projecte és “Reciclatge de plom contaminat”. El fa el Centre d’Aplicacions Mediambientals i Industrials de la Catàlisi (AMIC) i el responsable és el professor Francesc Medina.

El cinquè projecte és “Instal·lació i posada a punt del sistema GREG@l” en el Centre d’Investigacions Energètiques, Mediambientals i Tecnològiques (CIEMAT), de Madrid. Se’n responsabilitza el professor Francesc Serratosa, del grup de recerca en Sistemes Sensorials Aplicats a la Indústria (Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques).

El quart projecte és “Utilització de magmolècules per a l’adsorció selectiva de determinats isòtops”, que continua d’anys anteriors. També el fa el Centre AMIC.

Les investigacions realitzades entre l’any 2004 i 2009 al CTN serviran per afrontar el repte d’Enresa en els propers anys, el desmantellament de la central nuclear José Cabrera a Zorita (Guadalajara).

En una fase pilot el programa GreenBuilding es va implantar en diversos països europeus els anys 2005-2006, finançat per la Comissió Europea. El projecte GreenBuilding Plus, la continuació d’aquesta fase pilot, va començar al desembre de 2007 i durarà fins al maig del 2010. Els països participants són: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Croàcia, Espanya, Grècia, Itàlia, Portugal i Suècia.

gia primària d’almenys el 25 % respecte al mateix edifici abans de les reformes o respecte a un edifici convencional que compleixi la normativa legal vigent, per al cas d’un edifici nou.

Hi ha dues vies de participació i adhesió. En poden ser socis (partners) els propietaris o arrendataris a llarg termini d’edificis no residencials que vulguin implantar mesures d’estalvi d’energia /energies renovables als seus edificis. Poden ser nous o que han estat objecte d’una rehabilitació en els últims cinc anys. Per participar-hi és necessari aconseguir un estalvi d’ener-

LA RECERCA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

També se’n pot formar part com a entitat col·laboradora (endorser). Ho pot ser qualsevol organització que contribueixi als objectius de GreenBuilding. Per participar en aquesta modalitat és necessari haver ajudat a almenys un propietari /arrendatari d’edifici a convertir-se en soci de GreenBuilding. Tota la informació sobre com es pot participar en el programa GreenBuilding es detalla en les guies per a socis i entitats col· laboradores que poden descarregar-se de la web del programa: www.crever.urv.cat/


El grup de nanosensors de la URV

Creen un biosensor per detectar el fong Candida albicans E

l grup de Nanosensors de la URV ha desenvolupat un biosensor, dispositiu elèctric i biològic, que permet detectar en menys d’una hora petites quantitats del fong Candida albicans, causant de les infeccions comunes de transmissió sexual. L’autora principal de la investigació és Raquel A. Villamizar. La revista Sensors and Actuators B: Chemical 136 (2): 451-457, 2009 ha publicat un article sobre la investigació, “Improved detection of Candida albicans with carbon nanotube field-effect transistors”. Els autors són, juntament amb Raquel A. Villamizar, Alicia Maroto i Francesc Xavier Rius. “La tècnica utilitza transistors d’efecte

camp (dispositius electrònics que contenen un elèctrode font i un elèctrode drenador acoblat a un transductor), basats en nanotubs de carboni i amb anticossos específics per a Candida albicans”, explica Raquel A. Villamizar al Servei d’Informació i Noticies Científiques, Fundació Espanyola de Ciència i Tecnologia, que ha difós la notícia. La investigadora explica que amb l’ús d’aquest biosensor “es podrà obtenir en el futur un diagnòstic ràpid d’infecció per aquest pato-

Les nanopartícules d’or amb propietats catalítiques, a ChemPhysChem

L’estudi editat a ChemPhysChem està inspirat en un treball experimental del grup de Richard Lambert (Universitat de Cambridge), publicat a Nature l’agost de 2008. El treball del científic i els col·laboradors mostra que les nanopartícules d’or derivades d’Au55 són especialment reactives per a l’epoxidació selectiva d’estirè i, per tant, són capaces de dissociar la molècula d’oxigen. El treball teòric UB-URV revela ara quines són les dimensions crítiques d’aquestes nanopartícules d’or cap a la dissociació de l’O2. S’hi ha estudiat la reactivitat de nanopartícules d’or en funció de la grandària, i s’ha comparat amb la que tenen sistemes estesos amb llocs de baixa coordinació, segons explica Francesc Illas, director de l’Institut de Química Teòrica i Computacional de la UB (IQTCUB). D’acord amb les conclusions, si es compara la reactivitat de nanopartícules de 25, 38, 55, i 79 àtoms d’or, sembla que l’efecte catalític està lligat a les de dimensions més petites (per sota de 55 àtoms d’or). Aquest nou estudi té interès tant pel que fa a la investigació bàsica com a’aplicacions industrials i complementa el treball del grup investigador de Cambridge, que manté una llarga col·laboració científica amb el grup liderat per Francesc Illas.

La revista científica ChemPhysChem va publicar al febrer en portada un treball d’investigació que amplia la visió del potencial catalitzador de les nanopartícules d’or, signat per Francesc Illas i Sílvia Gonzàlez (UB) i Josep Manel Ricart i Alberto Roldán (URV), amb el suport dels recursos de Barcelona Supercomputing Center. Després dels treballs independents dels científics M. Haruta (Catal. Today 1997) i de D. W. Goodman (Science, 1997), l’or és avui un dels metalls que més interès científic desperta per les propietats catalítiques que té en la nanoescala. El títol del treball publicat és “Critical Size for O2 Dissociation by Au Nanoparticles”. Els autors, el catedràtic Francesc Illas i Sílvia Gonzàlez, pertanyen al Departament de Química Física de la UB, i Josep Manel Ricart i Alberto Roldán són del Departament de Química Física i Inorgànica de la URV. Constitueix un nou fruit de la col· laboració científica de fa més de vint anys entre els grups de recerca d’ambdues universitats, que formen part de la Xarxa de Referència en Química Teòrica i Computacional de Catalunya.

gen, la qual cosa ajudarà en l’administració de tractaments profilàctics adequats”.

Un disseny del grup de recerca MINOS, entre els articles més consultats a Nanotechnology Nanotechnology, de l’Institute of Physics Publishing, ha obert l’accés als articles més consultats de totes les edicions de l’any 2008. Entre els 21 més consultats hi ha “Carbon nanotube-TIO2 hybrid films for detecting traces of 02”, del grup de recerca MINOS de la URV. Aquesta revista és de referència internacional en l’àmbit de la nanotecnologia. L’article té com a primer autor el professor de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Eduard Llobet, i tracta sobre la fabricació d’un sensor d’oxigen basat en capes híbrides d’òxid de titani i nanotubs de carbó multiparet tractats en un plasma de radiofreqüència. És un treball que ha finançat l’empresa S.E. de Carburos Metálicos S.A. i ha liderat el grup MINOS, en col·laboració amb grups de les universitats de Namur, Mons-Hainaut i Anvers. L’article es va publicar al setembre passat i ha estat un dels 21 més consultats a la web de la publicació. Els responsables han decidit que aquests articles es puguin consultar de forma gratuïta durant tot l’any 2009 a l’adreça http://www.iop.org/EJ/journal/page=extra.accessed/0957-4484#sen.

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / LA RECERCA


Repercussió econòmica de la normativa sobre la competitivitat del sector hoteler a Catalunya

Un estudi revela la desproporció de despeses en el sector hoteler L’ Observatori de Turisme de Catalunya i PIMEC van encarregar a la Universitat Rovira i Virgili i al Parc Científic i Tecnològic en Turisme i Oci la realització d’un estudi amb l’objectiu de valorar la repercussió econòmica de la normativa sobre la competitivitat del sector hoteler a Catalunya. El treball, dirigit per Victòria Sánchez, subdirectora de l’Escola Universitària de Turisme i Oci de la URV a Vila-seca, va posar de manifest la gran desproporció que existeix entre les pimes i les grans empreses a l’hora d’assumir els costos obligatoris i els voluntaris. L’objectiu d’aquest estudi era quantificar un total de 55 despeses normatives i 12 de voluntàries per hotel i unitat d’habitació, i determinar-ne l’impacte en funció de la dimensió de l’establiment i la demarcació territorial per simplificar les ajudes administratives. L’estudi s’ha elaborat a partir dels resultats de 500 enquestes realitzades a una mostra representativa d’establiments hotelers de Catalunya, estratificats per demarcació territorial, la grandària i la categoria hotelera.

Per aconseguir que l’impacte dels costos sobre la facturació fos el mateix en hotels grans i petits, els establiments menors haurien de reduir els costos anuals obligatoris en 16.190€ (ara són de 20.820 €) i els voluntaris, en 5.040€ (6.130€ actualment). El teixit micro i les pimes tenen un impacte negatiu.

Congrés Església i Guerra Civil (1936-1939)

15 de gener de 1939 a Tarragona i als pobles de les comarques tarragonines, data en què van entrar a la ciutat les tropes franquistes i es posava punt final a una guerra que s’havia iniciat trenta mesos abans, per la rebel·lió d’uns militars contra el règim legítim de la República.

El Congrés Església i Guerra Civil (1936-1939) es va fer al Paranimf de la URV del 25 al 27 de febrer. A la trobada, organitzada per l’Arxiu Històric Diocesà de Tarragona i la URV, es va tractar aquest tema amb objectivitat i més enllà d’interpretacions partidistes. Aquesta activitat formava part dels actes commemoratius del 70è aniversari de l’acabament de la Guerra Civil a Tarragona, que van organitzar diferents entitats —entre les quals hi havia la URV— coordinades pel Servei d’Arxiu i Documentació Municipal de la ciutat. L’objectiu era donar a conèixer el que va passar abans i després d’aquell

El 2008 la suma de les despeses absolutes obligatòries (compliment de la legislació) i voluntàries (exigències del mer-

cat) va ser de 25.770 € en els hotels de 30 habitacions, de 38.380 € en els de 150, i de 55.250 € en els de 500. La inversió en costos obligatoris i voluntaris sobre la facturació total dels hotels és del 7,31% en els petits; del 2,14%, en els mitjans, i del 0,22%, en els grans. A Barcelona suposa un 1,88%; a Tarragona, un 2,16%; a Girona, un 7,52%, i a Lleida, un 8,77%. La mitjana de Catalunya és de 2,14%.

VII Congrés Estatal de Dret Ambiental

de Dret Públic de la URV, va tenir com a fil conductor el repte que el canvi climàtic significa per al planeta i el paper que al dret li correspon en l’articulació de respostes adients per a la prevenció, reducció dels impactes i mitigació dels efectes. Juntament amb aquesta preocupació principal, es van estudiar les principals novetats sectorials que s’han produït en els dos darrers anys.

L’Associació de Dret Ambiental Espanyol va organitzar del 22 al 24 d’abril al Palau Firal i de Congressos de Tarragona el VII Congrés estatal, que va tractar sobre el tema del dret ambiental davant el canvi climàtic. La trobada, que es va dur a terme amb la col·laboració del Centre d’Estudis de Dret Ambiental i el Departament

El congrés es va estructurar en quatre conferències plenàries i onze taules de treball. Hi van participar 45 ponents i es va fer èmfasi en el control de l’administració ambiental, la responsabilitat mediambiental i la relació entre els drets humans i la protecció del medi ambient.

LA RECERCA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA


Estudi de la URV i la UB

La contaminació química dels aliments no s’elimina cuinant U

n equip de recerca, format per investigadors de la URV i la UB, ha avaluat els efectes de diversos sistemes de cuinar sobre el contingut de contaminants químics en aliments d’ampli consum a Catalunya i les conseqüències sobre les persones a través de la dieta. La conclusió és que la influència de la manera de cuinar sobre els nivells dels contaminants analitzats no es pot generalitzar, ja que varien no només en funció del mètode de cocció, sinó sobretot en funció de l’aliment. Però els resultats no corroboren la hipòtesi que el mètode de cocció redueixi significativament el contingut de contaminants químics.

cia Catalana de Seguretat Alimentària, del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, i el van dirigir Josep Lluís Domingo, del Laboratori de Toxicologia de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la URV, i Joan Llobet, de la Unitat de Toxicologia de la Facultat de Farmàcia de la UB.

Tenint en compte que les dioxines i furans PCB, PBDE, PCDE i altres contaminants orgànics s’acumulen a les parts greixoses dels aliments, aquells processos de cocció que alliberin o eliminin el greix del producte tendiran a reduir els contaminants orgànics del menjar.

Els resultats indiquen que la influència general del procés de cocció sobre una possible disminució de la ingesta de contaminants químics a través de la dieta és clarament limitada. Però cal destacar que tampoc cap dels mètodes assajats va comportar de manera generalitzada un increment en els nivells de contaminants.

L’estudi es va realitzar durant els anys 2007 i 2008, el va finançar l’Agèn-

Per això, des d’un punt de vista de riscos per a la salut per exposició dietè-

VIII Jornades d’Actualització en Viticultura i Enologia

parcel·la, els efectes del microclima d’una parcel·la en la fisiologia d’una planta i composició del raïm: exemples a la Terra Alta i al Priorat. També es va fer una pinzellada històrica de les varietats de ceps: el xarel·lo i tast de xarel·los, docència universitària en enologia: experiència i el nou grau, oportunitats de finançament de l’R+D+I per millorar la competitivitat del sector vitivinícola i publicitat i màrqueting en el sector enològic.

Aproximar al sector vitivinícola les novetats registrades en diferents camps va ser un dels principals objectius de les VIII Jornades d’Actualització en Viticultura i Enologia, que van tenir lloc a Vilafranca del Penedès els dies 13, 14 i 15 de maig. Les Jornades estaven coordinades per Albert Bordons, degà de la Facultat d’Enologia. S’hi van tractar qüestions sobre canvi climàtic i la repercussió en el vi, la incidència de la discrepància glucosa-fructosa en el llevat durant la vinificació, la utilització de sensors en la caracterització del clima i del sòl d’una

IX Col·loqui Internacional REDAM sobre alimentació, salut i cultura Aquest Col·loqui Internacional de la Xarxa d’Antropologia Mèdica, que es va fer els dies 4 i 5 de juny a la Facultat

tica a contaminants químics, no s’estableix cap recomanació sobre l’ús, beneficiós o perjudicial per a la salut, d’un determinat procés de cocció. Cal tenir també en compte que la reducció dependria també de les condicions del mètode de cocció; és a dir, temps, temperatura i mitjà. En qualsevol cas, reduir els greixos és bàsic.

de Lletres, constitueix una trobada interdisciplinària. L’organitzaven el Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social, la URV, la xarxa llatina REDAM, l’Institut Tarragonès d’Antropologia, l’Observatori de l’Alimentació de la UB (ODELA) i l’Ajuntament de Tarragona. El congrés tenia l’objectiu que les diverses ciències que tracten la relació entre salut, alimentació i cultura es trobessin i dialoguessin. A més, pretenia generar un espai de discussió i reflexió crítica sobre com els estils de vida, condicionats per factors econòmics, polítics i culturals, influeixen en els comportaments alimentaris i la salut de les poblacions.

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / LA RECERCA


Aquest programari permet a les persones amb discapacitat física incorporar-se a les TIC

Es presenta el projecte Enable Viacam E l 24 d’abril es va presentar al Rectorat el projecte Enable Viacam. Es tracta d’un programari lliure que substitueix la funció del ratolí de l’ordinador i permet a persones amb greus discapacitats, com la paràlisi cerebral, controlar un ordinador a partir del moviment del cap. El sistema funciona en un ordinador personal equipat amb una càmera web. El projecte té l’origen en el treball de fi de carrera d’Enginyeria Informàtica de Cèsar Mauri, avui professor de la URV. Es tracta d’un programa basat en la captura i tractament de la imatge mitjançant una càmera que permet controlar el punter de la pantalla d’un ordinador, que en versió comercial s’anomena ratolí facial. L’Associació Provincial de Paràlisi Cerebral de Tarragona (APPC), amb la qual Mauri va començar a col·laborar, ha adoptat aquest sistema. Amb el suport

La URV ha estudiat l’acció social de l’Església a Tarragona El grup de recerca Anàlisi Social i Organitzativa de la Universitat ha elaborat l’Estudi sobre l’acció social de l’Església en l’àmbit territorial de l’Arxiodiòcesi de Tarragona, per encàrrec de l’Arquebisbat de Tarragona en el marc de l’Any Jubilar. La investigació, que es va realitzar durant l’any 2008, va néixer de l’interès de l’Arquebisbat per conèixer més a fons l’acció social que les entitats vinculades a l’Església catòlica porten a terme en el territori d’influència de l’Arxidiòcesi. Segons els resultats, presentats el 26 de febrer, les famílies necessitades recorren en primer lloc a Càritas (15,9%), als serveis socials municipals (10%), als serveis de la Generalitat de Catalunya (7,7%), la Creu Roja (5,7%), els serveis de l’Estat (3,9%) i els serveis del Consell Comarcal (3,8%). Els col·lectius als quals d’adreça l’acció social són, en primer de tot, el de la tercera edat (53,5%), seguit dels menors i 10

de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, del Departament de Governació i Administracions Públqiues, que l’ha subvencionat amb 66.500 €, s’ha desenvolupat una versió de lliure accés. Així els usuaris poden disposar gratuïtament de l’eina i els desenvolupadors tenen accés al codi del programa i poden fer aportacions i millores de funcionament.

Les persones amb discapacitat poden descarregar-se l’aplicació des de l’adreça d’Internet http://viacam.org. El programa es distribueix sota llicència GNU/GPL juntament amb el codi font complet. Actualment es troba disponible per als sistemes operatius GNU/Linux i Windows i està traduït a diversos idiomes: català, castellà i anglès.

família (51,2%), malalts (48,8%), joves (42%), immigrants (37,2%), discapacitats (25,6), dones (23,3%), persones sense sostre (16,3%), drogodependents (11,6%), reclusos (11,6%), sanitat (9,3%), minories ètniques (7%) i persones aturades (7%). El perfil dels usuaris més majoritaris dels serveis que presten les comunitats són nens i joves, amb gairebé un 35%, seguits de persones grans que viuen soles (un 21%). Pel que fa al perfil dels voluntaris que col·laboren amb les entitats de l’Església, la majoria són dones més grans de 51 anys. El treball també ha quantificat econòmicament les hores realitzades pel voluntariat en diferents entitats de l’Església. El 62,7% dels ingressos obtinguts per Càritas procedeix del que es podria anomenar autofinançament. La resta, el 37,3% del total, s’aconsegueix a través de subvencions de les institucions públiques i d’entitats privades. Per portar a terme l’estudi es van realit-

zar unes 70 entrevistes a entitats, centres i persones vinculades a l’acció social de l’Església i s’ha obtingut informació directa de 100 voluntaris a través d’una enquesta.

LA RECERCA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

Presentació del CD del projecte d’aplicació de la tecnologia SIG a un parc nacional de Panamà L’1 de juny passat es va presentar a l’Aula de Cartografia de la Facultat de Lletres el CD del projecte d’aplicació de la tecnologia SIG (sistema d’informació geogràfica) a un parc nacional de Panamà. Constitueix un projecte d’investigació de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID) i la URV Solidària. L’han editat Publicacions URV i la Unitat de Geografia de la URV. A l’acte de presentació hi van intervenir Marta Gemma Nel·lo, professora de la Unitat i directora del projecte, i l’alumna Oda Cadiach, estudiant de Geografia que hi ha participat.


La formació Centre de referència Internacional, segons la revista Chemical Engineering Progress

L’ETSEQ, capdavantera en mètodes i continguts docents E

l número de febrer de la revista mensual de l’Institut Americà d’Enginyers Químics, Chemical Engineering Progress, considera l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química de la URV un centre de referència internacional en innovació en la formació dels enginyers químics del futur. La publicació dedica el tema central als reptes en la formació del tipus d’enginyers químics que el món i la indústria necessiten en el nou mil·lenni. Amb el títol “Dissenyant el nou enginyer química global”, explica que l’ETSEQ és una de les cinc universitats que serveixen d’exemple per plantejar els nous reptes en la formació d’enginyers químics. N’hi ha tres d’americanes, una de l’Índia i la URV, l’única europea. Gran part d’aquest article exposa el programa d’innovació docent de l’ETSEQ, que dóna gran importància, a més dels coneixements tècnics dels estudiants d’en-

IX Trobada Internacional sobre Prevenció i Salut Laboral La IX Trobada Internacional sobre Prevenció i Salut Laboral, que es va fer de l’1 al 5 de juny a l’Antiga Audiència de Tarragona, pretenia fomentar l’intercanvi d’experiències entre sindicats, empresaris, administració, universitats i col·lectius científics, per generar solucions innovadores en la prevenció de riscos laborals i la salut. De la URV, que va col·laborar en l’organització de l’acte, hi va participar el professor de Psicologia Social Jordi Tous, expert en recursos humans.

II Trobada de Joves Investigadors entorn de la Mediterrània, a Algèria Aquesta trobada va tenir lloc a la ciutat algeriana d’Orà del 2 al 4 de juny, amb l’objectiu de promoure la mobilitat entre els joves investigadors de l’àrea euromediterrània, l’intercanvi reflexiu i donar-los l’oportu-

ginyeria, al desenvolupament d’habilitats com el treball en equip, el lideratge, la comunicació, la diversitat cultural i el desenvolupament i funcionament de les organitzacions.

Chemical Engineering Progress (CEP) explica que l’ETSE posa en pràctica el programa 1r-4t, en el qual els estudiants des de primer curs desenvolupen un projecte d’enginyeria formant un equip, sota la direcció i tutela d’estudiants de quart curs. Tal com comenta a la publicació el professor del centre Laureano Jiménez, d’aquesta manera els alumnes identifiquen, des de l’inici dels estudis, aquells coneixements que necessitaran per al desenvolupament futur, valoren i entenen les beneficis del treball en equip per fer un projecte integral i al llarg del treball es generen oportunitats per desenvolupar les competències socials que avui en dia són imprescindibles en el món laboral. Amb tot això aprenen a aprendre.

nitat de publicar les seves recerques. Es van organitzar sessions de treball en què els investigadors van presentar els seus treballs, a més de tallers per intercanviar experiències en el món de la recerca que uneixen aquests joves de procedències tan diverses del marc mediterrani. En aquesta edició de la Trobada es va impulsar la creació de la Xarxa Euromed de Joves Investigadors.

II Simposi Recursos Humans i Empreses: “Gestionant persones al segle XXI” Al Simposi, que es va fer el 6 de maig a Tarragona, es van analitzar els efectes de l’absentisme laboral a les empreses i com es pot tractar, a més de la importància creixent de la prevenció dels riscos laborals entre els treballadors. El van organitzar la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Tarragona i la URV. Aquest acte es va programar atesa la necessitat d’aprofundir en les eines pràc-

L’any 2001 el Projecte 1r – 4t ja va rebre la Distinció Jaume Vicens Vives a la qualitat en la docència universitària de la Generalitat, pel sentit innovador en els mètodes docents i pels resultats obtinguts. Ara aquesta publicació americana demostra que amb el temps l’Escola i els seus mètodes s’han convertit en una referència internacional.

tiques per adaptar-se als continus canvis tecnològics, normatius i de gestió empresarial de la conjuntura econòmica actual. En aquesta espiral de canvis, el principal capital de l’empresa, els recursos humans, s’ha de tractar com un element estratègic per a les organitzacions.

II Jornades Castells i el Món Casteller La Colla Castellera Xiquets de Reus va organitzar els dies 17, 23 i 24 d’abril les II Jornades Castells i el Món Casteller, amb l’objectiu d’oferir una visió àmplia del que signifiquen els castells i el món casteller com a realitats culturals i socials. Aquesta activitat va comportar el reconeixement de 1,5 crèdits per l’alumnat de la URV. Les sessions van oferir aproximacions descriptives i explicatives des dels camps de les ciències de la salut, l’antropologia, el periodisme o la sociologia, sense oblidar el coneixement i l’experiència de la tècnica castellera necessària per carregar i

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / LA FORMACIÓ

11


El Centre en canvi Climàtic del Campus Terres de l’Ebre

La URV formarà tècnics del servei mexicà de meteorologia E

l Centre en Canvi Climàtic del campus Terres de l’Ebre (C3) formarà especialistes per a la xarxa mexicana d’estacions climàtiques. El Centre va dirigir del 23 al 27 de març a la ciutat de Puebla un taller per millorar la detecció i previsió del canvi climàtic i dels efectes més negatius a Mèxic. Aquest Centre assessorarà i formarà professionals del Servei Nacional de Meteorologia Mexicà (SMN, Mèxic DF), que hauran de definir i preservar en el futur la xarxa mexicana d’estacions climàtiques de referència. També aprendran a desenvolupar la base de dades climàtiques d’alta qualitat i llarg recorregut, amb la qual es millorarà la detecció i previsió del canvi climàtic i les conseqüències més negatives al territori mexicà. Entre les activitats de formació i capacitació internacional que el C3 s’ha compromès a portar a terme, el Servei mexicà li ha demanat assessorament a l’hora de generar la base d’estacions climàtiques de referència i desenvolupar dades climàtiques controlades de qualitat i homogeneïtzades a la escala diària i mensual. Així, el centre de Mèxic podrà analitzar de forma

Intervencions quirúrgiques en directe El IV Curs d’Actualització en Cirurgia de l’Obesitat Mòrbida, que es va fer els dies 21 i 22 d’abril a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de Reus, va incloure la retransmissió d’intervencions quirúrgiques en directe des de l’Hospital Sant Joan i la presentació de casos clínics. El curs va proporcionar un coneixement integral del pacient obès mòrbid i de les opcions quirúrgiques, tant des del punt de vista de la fisiopatologia com de les necessitats específiques. També va tractar sobre l’estat actual de la cirurgia bariàtrica, l’evolució i indicació de les diferents tècniques i el maneig específic d’aquests pacients. Van dirigir el curs Daniel del Castillo i Mercè 12

Les tasques d’assessorament i ensinistrament demandades pel Servei mexicà al C3 es vehicularan a través d’un conveni de col·laboració entre totes dues institucions que signaran properament el rector de la URV i el president de l’SMN mexicà.

fiable el canvi observat del clima i predir amb més confiança els escenaris regionals i estatals del canvi climàtic i dels seus impactes.

El taller Detecció i Índexs de Canvi Climàtic a la República Mexicana forma part del projecte “Enfortiment de capacitats per a la detecció del canvi climàtic a Mèxic”, finançat pel Programa de Fons Estratègics de l’ambaixada britànica.

Aquest assessorament científic i tècnic, a més, a més anirà acompanyat de l’ensinistrament dels tècnics d’aquest Servei en els camps de recerca i ensenyament propis del C3: rescat de dades i metadades climàtiques, control de qualitat i homogeneïtzació dels registres temporals del clima; en definitiva, en el desenvolupament de bases de dades climàtiques d’alta qualitat i llarg recorregut.

La participació del C3 ha permès establir contactes i futures col·laboracions institucionals amb les principals agències i instituts governamentals mexicans que tenen competències climàtiques i sectorials (INE, Institut del Clima de l’Estat de Puebla o el Servei Nacional de Meteorologia mexicà), i agències estatals de les diferents entitats federatives mexicanes (Sonora, Quintana Rhoo, Chihuahua, Querétaro, etc.).

Hernàndez, i el van coordinar científicament Santiago Blanco i Fàtima Sabench. Aquests professors i investigadors formen part del grup de recerca en Cirurgia. L’organització va anar a càrrec de la Unitat de Cirurgia del Departament de Medicina i Cirurgia i el van avalar diverses societats científiques, entre les quals la Societat Espanyola de Cirurgia de l’Obesitat (SECO).

un punt de trobada entre la comunitat universitària, l’associacionisme i l’administració, i donar a conèixer diverses propostes que es duen a terme a les comarques de Tarragona en aquest àmbit. A les Jornades hi van participar personal docent de la Universitat, representants de l’administració nacional i local i una gran representació del món associatiu de Catalunya i de les comarques meridionals. Aquesta activitat estava organitzada per les antenes del coneixement del Campus Extens de la URV, la Fundació En Xarxa i l’associació Moviment Laic i Progressista, amb el suport de l’Ajuntament de Tarragona, la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya.

Jornades d’associacionisme. Universitat i Territori: “Societat en xarxa” Les Jornades d’Associacionisme, Universitat i Territori: “Societat en xarxa” es van organitzar els dies 8 i 9 de maig al campus Catalunya amb la intenció de generar

LA FORMACIÓ / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA


Consell de govern del 30 d’abril

S’aproven els estudis de grau i de màster per al curs 2009-10 E

l Consell de Govern del 30 d’abril va acordar aprovar les modificacions introduïdes en la fase d’al·legacions a les memòries de 26 estudis de grau, per al curs 2009/10 la implantació i el nombre de places de primer curs. El grau d’Administració i Direcció d’Empreses s’impartirà als campus de Bellissens i a les Terres de l’Ebre; el grau d’Educació Primària, a Tarragona i a les Terres de l’Ebre, i els graus d’Educació Infantil i d’Infermeria, a Tarragona, a les Terres de l’Ebre i a Sancta Maria Maris (Coma-ruga). El centre adscrit CESDA ofereix el grau d’Aviació Comercial i operacions aèries. Els graus d’Història i Història de l’Art ja han començat aquest curs 2008-

09, i per al vinent no canvien les diplomatures de Nutrició Humana i Dietètica i de Fisioteràpia, les enginyeries tècniques, Enginyeria Química Superior, Arquitectura i estudis de centres adscrits.

Sis nous màsters Pel que fa al postgrau, es van acordar també les modificacions introduïdes en la fase d’al·legacions a les memòries de sis nous màsters, i es va aprovar la memòria del màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes. Es manté la situació de la resta de màsters existents, amb algunes excepcions.

A la sessió es va acceptar l’oferta de formació permanent 2009, que gestiona la Fundació URV. Es van aprovar 35 programes propis de postgrau, màsters o d’especialista universitari, de les àrees de ciències socials i jurídiques, economia i empresa, educació i psicologia, enginyeria, llengües i comunicació, i salut (http://www. fundacio.urv.cat/formacio/). Pendents d’acords amb entitats externes, hi ha cinc cursos més d’especialista universitari. El Consell de Govern també va acordar revisar la Normativa de docència, que per al curs que ve presenta algunes modificacions respecte de la del curs actual.

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / LA FORMACIÓ

13


Infermeria i Mestre, especialitat en Educació Infantil

Nous ensenyaments al Vendrell el curs vinent E

ls ensenyaments d’Infermeria i Mestre, especialitat en Educació Infantil, que la URV impartirà a partir de setembre a les instal· lacions de l’Escola Universitària de Relacions Laborals Sancta Maria Maris del Vendrell es van presentar públicament el 20 d’abril. El curs 2009-10 s’impartiran els estudis de grau, adaptats a l’EEES, d’Infermeria i Mestre especialitat en Educació

Inaugurada l’Antena del Coneixement de Valls L’Antena del Coneixement de Valls es va inaugurar el 6 de febrer amb una conferència sobre les empreses d’inserció social. L’acte va tenir lloc a Casa Caritat, que acull aquesta Antena, i hi van assistir el rector de la URV Francesc Xavier Grau; l’alcalde de Valls, Albert Batet, i el regidor Joan Canela, president de Casa Caritat. La xerrada es titulava “Les empreses d’inserció social, un repte empresarial actual” i la van impartir Carme Bañeres, cap de servei de Programes d’Inserció Laboral de la Direcció General d’Igualtat d’Oportunitats, del Departament de Treball, i Víctor López, vicepresident de la Federació d’Empreses d’Inserció a Catalunya. El nou centre universitari del Campus Extens de la URV, que ha de ser un nexe d’unió ferm i dinamitzador entre la ciutat i la Universitat, es proposa posar el coneixement al servei de la societat i acostar les potencialitats de la URV al territori. Aquesta Antena del Coneixement és la sisena que funciona a les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre. En el curs 2008-09 han començat les activitats els centres de la Sénia i Santa Coloma de Queralt, i ja funcionaven les de Cambrils, Salou i Amposta. 14

IX Trobada Internacional sobre Prevenció i Salut Laboral La IX Trobada Internacional sobre Prevenció i Salut Laboral, que es va fer de l’1 al 5 de juny a l’Antiga Audiència de Tarragona, pretenia fomentar l’intercanvi d’experiències entre sindicats, empresaris, administració, universitats i col·lectius científics, per generar solucions innovadores en la prevenció de riscos laborals i la salut. De la URV, que va col·laborar en l’organització de l’acte, hi va participar el professor de Psicologia Social Jordi Tous, expert en recursos humans.

Cicle de conferències “On leadership” El cicle de conferències “On leadership. Teoria i pràctica del lideratge” es va dur a terme del 20 al 29 d’abril. Joan Ramon Alabart, director de l’MBA de la URV, va impartir la conferència que es titulava “Lidero, aleshores existeixo” el 27 d’abril. LL’activitat, que es va fer a l’Aula Magna de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia, va consistir en diverses xerrades i col·loquis. El president de la Generalitat entre 1980 i 2003, Jordi Pujol, va impartir la conferència “De debó cal el lideratge?”, que va anar seguida d’un col·

LA FORMACIÓ / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

Infantil, que registren una demanda notable. La matrícula és a preu públic i tindran una capacitat de 40 places de primer curs per a cadascun. Aquesta acció suposa un pas molt significatiu de la implantació de la URV a la comarca, que fins ara disposava d’un centre adscrit a la URV, l’Escola Sancta Maria Maris. S’hi imparteix, fins que s’extingeixi, la diplomatura de Relacions Laborals, que actualment registra menys demanda a la zona.

loqui. Altres xerrades van ser les de Francesc Giralt, iniciador de l’avantprojecte de 1r 4rt al centre, que va pronunciar la conferència “Calen les competències socials?”; el director d’orquestre Mestre Salvador Brotons va parlar de “Liderar una orquestra simfònica”; l’expert en lideratge i consultor Hans D. Witt va impartir la conferència “El paper i la importància del lideratge a la societat” i l’excapità del Nàstic i campió olímpic de futbol a Barcelona’92, Antoni Pinilla va parlar sobre “El lideratge d’equips d’alt rendiment”. El cicle estava organitzat per la URV, l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química (ETSEQ), Dow i l’associació d’alumnes d’Enginyeria Química I Have a Dream.


UNIVERSITAT-EMPRESA Per difondre els valors de la ciència

Signat el conveni de la càtedra de Ciència i Humanisme E

l president de Caixa Tarragona, Gabriel Ferraté, i el rector de la URV, Francesc Xavier Grau, van signar el 24 d’abril al Rectorat el conveni per a la creació de la càtedra de Ciència i Humanisme Caixa TarragonaURV. El director de la càtedra és el professor de Matemàtica Aplicada del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques, Manel Sanromà. Aquesta estructura vol divulgar la ciència, promoure entre la joventut les vocacions científiques i lluitar contra la incultura científica.

d’educació i innovació. Ferraté va recordar que Caixa Tarragona i la URV col· laboren des de fa molt de temps i la promoció conjunta de la ciència i l’humanisme permet continuar i consolidar aquesta relació.

En l’acte, el president de Caixa Tarragona i exrector de la Universitat Politècnica de Catalunya i de la UOC, Gabriel Ferraté, va destacar la coincidència dels objectius de la càtedra amb un dels tres eixos d’actuació bàsics de l’Obra Social de Caixa Tarragona, l’àrea

De la seva banda, el rector de la URV, Francesc Xavier Grau, va fer notar la paradoxa de l’àmplia difusió d’actituds paracientífiques en una època en què la societat es defineix com “societat del coneixement”. En aquest sentit, va justificar la creació de la càtedra perquè el país necessita difondre els valors de la

ciència, perquè la ciutadania tingui el nivell de cultura científica bàsica necessària per poden prendre decisions en democràcia. Grau va presentar aquest repte com una lluita contra rellotge, ja que la ciència i la tecnologia avancen a una velocitat que sembla difícilment digerible per al conjunt de la societat.

La SECOT assessorarà els estudiants

ocupacional de les comarques del sud de Catalunya.

Una de les empreses guanyadores d’aquesta edició dels Premis Reus, NT Sensors SL, és una companyia de creació recent que sorgeix de la voluntat d’emprenedors de la URV de transferir els resultats de les investigacions a la societat. Nt Sensors SL crea, produeix i comercialitza equips innovadors per controlar i analitzar ions i molècules en solucions. L’empresa neix del grup de recerca en Quimiometria, Qualimetria i Nanosensors, dirigit per Francesc Xavier Rius.

La URV i l’associació Sèniors Espanyols per a la Cooperació Tècnica (SECOT) van signar el 12 de febrer un conveni que permetrà reforçar el programa de la càtedra sobre el Foment de l’Emprenedoria i la Creació d’Empreses per donar suport a la iniciativa empresarial entre els estudiants de la URV. Francesc Palacín, president a Tarragona de SECOT, va explicar en la presentació del conveni que la col·laboració lliga directament amb els objectius de l’associació, que reuneix directius d’empresa retirats que treballen, de forma voluntària, per assessorar els joves empresaris que tot just comencen la seva activitat. D’aquesta manera posen la seva experiència i maduresa professional al servei de la renovació del teixit productiu. L’acció s’emmarca en la política de la URV per afavorir el desenvolupament empresarial i

Es lliuren els premis Reus a la Creació d’Empreses NT Sensors, empresa de nanotecnologia aplicada al sector químic i creada per la URV, i Rheos Ecology, especialitzada en ecologia fluvial, van guanyar els VI Premis Reus a la Creació d’Empreses, que es van lliurar el 13 de maig en el marc de les VII Jornades d’Emprenedoria i VIII Jornades de Creació d’Empreses, a Reus. Els premis els convoquen cada any l’Ajuntament de Reus, la URV, la Cambra de Comerç de Reus, Reus Capital de Negocis SCR SA i REDESSA. Les dues guanyadores van rebre un premi de 6.000 euros cadascuna i la possibilitat d’ubicar la nova empresa al Viver d’Empreses de REDESSA amb una bonificació del 50% del preu del lloguer durant el primer any.

L’altra empresa guanyadora, RHEOS Ecology, està especialitzada en ecosistemes aquàtics continentals. Participa en projectes internacionals de recerca científica, desenvolupa serveis tècnics centrats en l’avaluació, restauració i gestió del medi; ofereix formació des de primària fins a nivell universitari i promou projectes de divulgació de caràcter científic i per al públic general.

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / UNIVERSITAT-EMPRESA

15


Premi per als estudiants d’Enginyeria Informàtica i l’ETSE

La URV i T-Systems Iberia, per la creació de programari segur L

a Universitat i la companyia dCore Network, filial de T-Systems Iberia, amb seu a Reus, van presentar el 16 de juny un premi amb l’objectiu de promoure els estudis d’Enginyeria Informàtica de l’ETSE i dinamitzar la incorporació al mercat laboral de joves enginyers de la URV dins l’àmbit del desenvolupament de programari segur. El premi té com a objectiu que els joves que acaben estudis puguin desenvolupar un projecte de final de carrera emmarcat en la seguretat informàtica a l’empresa d-Core Network Reus. El conveni permet associar les dues entitats en una col·laboració fructífera en aquest camp.

16

L’acte de signatura del conveni de col· laboració va comptar amb la presència de Javier Maixé, director de l’ETSE; Domènec Puig, sotsdirector de l’ETSE i professor d’Arquitectura i Tecnologia de Computadors; Josep Domingo, direc-

UNIVERSITAT-EMPRESA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

tor del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques i director de la càtedra Unesco de Privadesa de Dades, i David Oliva, director general de d-Core Network. La URV i d-Core Network Reus fa dos anys que col·labora.


lA URV A FONS Les activitats organitzades per la URV s’allargaran fins al novembre

Any de la Ciència, l’Humanisme i l’Astronomia L

es activitats previstes per l’Any de la Ciència, l’Humanisme i l’Astronomia s’allarguen fins al novembre i són conferències divulgatives, cicles de cinema, concerts, aules de debat, activitats en la Setmana de la Ciència i la investidura com a doctora honoris causa de la URV de l’astrònoma i professora Margaret Geller.

que Galileu va utilitzar per primer cop el telescopi, fa 150 anys que Darwin va publicar la seva obra cabdal, L’origen de les espècies, en la qual establia que totes han evolucionat al llarg del temps a partir d’ancestres comuns mitjançant la selecció natural, i fa 100 anys que era afusellat el pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia, creador de l’Escola Moderna.

Enguany coincideixen diferents efemèrides de figures de la ciència i l’humanisme: es commemoren els 400 anys des

Davant d’aquest conjunt d’aniversaris de científics i humanistes, la Universitat va decidir dedicar l’any 2009 a la Cièn-

Es presenta el Pla de política lingüística 2009-11

llengua pròpia, l’augment del plurilingüisme dels universitaris i el foment del multilingüisme, la millora de la qualitat de les produccions lingüístiques de la Universitat i la implicació de la comunitat universitària en la política lingüística.

El Pla de política lingüística 200911, aprovat al Consell de Govern de desembre de 2008, defineix un model que respon al multilingüisme que representa l’EEES en els àmbits de l’ús, la qualitat i el coneixement lingüístics. El va presentar l’escriptor Màrius Serra el 26 de març a la sala de graus del campus Catalunya, a Tarragona. El Pla es va elaborar a partir d’una proposta de la Comissió de Política Lingüística, formada per membres de la comunitat universitària. El document presenta una diagnosi de la situació sociolingüística a la Universitat. Segons una enquesta feta pel Servei Lingüístic el 2008, el 69,8% de classes s’imparteixen oralment en català; el 24,9%, en castellà, i el 5,3%, en anglès, i aquestes dues últimes llengües predominen en la recerca. Un dels principals reptes sociolingüístics és la distribució funcional de les llengües en els diferents àmbits, per conjugar multilingüisme i normalització del català. Al Pla s’exposen els quatre objectius generals, que són: l’avenç cap a l’ús normal i preferent del català com a

Emmarcats en els objectius generals es descriuen 23 objectius específics, que comporten unes actuacions concretes. D’entre els objectius destaquen vetllar perquè el català sigui la llengua oral i escrita de l’administració i dels usos institucionals, garantir la qualitat lingüística dels textos institucionals, determinar un nivell d’anglès i un sistema d’acreditació per al grau, potenciar el multilingüisme en la docència de postgrau i la recerca, apostar per l’autoaprenentatge com a metodologia de formació lingüística continuada, consolidar la dinàmica de planificació lingüística universitària i disposar de dades sociolingüístiques de manera periòdica.

cia i l’Humanisme, i participar de manera especial en l’Any Internacional de l’Astronomia declarat per la Unesco. Les activitats previstes —que van començar al març i finalitzaran al novembre— tenen com a principal objectiu “involucrar el conjunt de la Universitat en la celebració d’aquestes efemèrides i en el discurs que hi ha darrere d’aquestes celebracions”, segons Santi Castellà, vicerector de Relacions Externes de la URV.

Rectorat, als campus Catalunya i Sescelades de Tarragona, al celler experimental d’Enologia de Constantí i va acabar el recorregut al campus Bellissens de Reus. Durant la visita, acompanyat pel rector de la URV, Francesc Xavier Grau, Benach es va reunir amb el president del Consell Social, Àngel Cunillera; amb l’equip deganal de la Facultat de Ciències Jurídiques per parlar de l’activitat del Parlament Universitari, i amb Ricard García i Javier Maixé, directors de l’ETSEQ i de l’ETSE, respectivament.

El president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, visita la URV El màxim representant del Parlament de Catalunya va conèixer la Universitat, en la primera visita institucional, el 25 de febrer passat. Es va desplaçar al REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / LA URV A FONS

17


Géza Alföldy, Eduardo Luis Menéndez i Margaret Geller

La URV investeix tres nous doctors honoris causa E

l professor hongarès Géza Alföldy, historiador, expert en epigrafia llatina i gran coneixedor de Tàrraco; l’investigador i antropòleg Eduardo Luis Menéndez i la científica i astrònoma Margaret Geller han estat investits doctors honoris causa per la URV en el darrer trimestre. Ja són 22 els doctors honoris causa que s’han incorporat a la comunitat universitària. L’acte d’investidura de Géza Alföldy es va celebrar al Paranimf de la Universitat el 29 d’abril. Professor d’Història Antiga a la Universitat alemanya de Heidelberg, Alföldy va tenir com a padrí el director del Departament d’Història i Història de l’Art, Amancio Isla, que va remarcar les similituds entre el gran Imperi romà i el món globalitzat d’avui. Géza Alföldy és, segons Amancio Isla, el gran historiador de Roma, sobre la qual ha escrit més de 500 publicacions. Amb el professor hongarès l’epigrafia ha crescut en protagonisme en el coneixement de Roma. És autor de diferents volums del Corpus Inscriptionum latinarum, on es recullen milers d’entrades i que estan, en gran part, a disposició de tothom a la xarxa. És autor del manual, molt difòs, Historia social romana. En el discurs, Alföldy va manifestar que la seva pertinença a l’Institut d’Estudis Catalans i a la Reial Societat Arqueològica Tarraconense són símbols de la seva vinculació a Catalunya i a Tarragona, respectivament. L’antiga Tàrraco és l’indret més ric en inscripcions de l’Imperi romà occidental i en general de tot l’Imperi. Ciutat econòmicament activa, capital administrativa, rebia molts ciutadans estrangers les vides i circumstàncies dels quals han quedat reflectides en l’epigrafia. L’obra Inscripciones romanas de Tarragona, repertori de referència, recull 1.500 textos. Géza Alföldy (Budapest, 1935) va estudiar i es va doctorar (1959) a la Universi18

tat de Budapest. Va treballar al Museu i després va ser professor a l’Institut d’Història Antiga de la ciutat. Posteriorment va emigrar a l’Alemanya de l’Est (1965), on es va desenvolupar la major part de la seva vida acadèmica i científica. Va exercir la docència a la Universitat de Bonn, a la Universitat del Ruhr a Bochum i a la Universitat de Heidelberg, entre altres centres. També ha estat professor visitant de nombroses universitats i és membre d’acadèmies i societats científiques. És doctor honoris causa per set universitats, entre les quals hi ha la Universitat de Budapest, Pécs (Hongria), Lió III (França) i UAB, i ha rebut nombroses distincions a tot el món i també a Catalunya.

Eduardo Menéndez, investigador i antropòleg L’acte d’investidura de l’il·lustre antropòleg argentí Eduardo Luis Menéndez Spina va tenir lloc el 21 de maig al Paranimf del Rectorat, a Tarragona. El professor Josep M. Comelles va fer la laudatio del doctorand, coescrita amb el professor Oriol Romaní, tots dos del Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social, promotor del nomenament.

LA URV A FONS / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

Eduardo Menéndez (Buenos Aires, 1934) va estar acompanyat a la cerimònia, entre d’altres persones, per Virginia García, directora del Centre de Investigacions i Estudis en Antropologia Social (CIESAS) de Mèxic, punt de referència internacional de l’Antropologia, on l’antropòleg ha desenvolupat la major part de la seva trajectòria acadèmica, des de l’any 1976, en antropologia mèdica i cultura i ideologia. Prèviament a l’acte d’investidura, Virginia García i el rector, Francesc Xavier Grau, van signar la renovació i ampliació del conveni de col·laboració, que mantenen des de fa quinze anys el CIESAS i la URV. El professor Comelles va destacar que la investidura del mestre de generacions de deixebles a Espanya, Itàlia i altres països, que s’han format en les seves teories com a via alternativa a l’antropologia anglosaxona, va rebre més de 150 missatges de suport. Des de fa 25 anys Eduardo Menéndez és professor convidat a la URV, actualment en el màster oficial d’Antropologia Mèdica i Salut Internacional, i dirigeix diverses tesis del doctorat d’Antropologia. Sempre, va subratllar Josep M. Comelles, a la tarda té el despatx obert per atendre les con-


Eduardo Menéndez ha ajudat a divulgar per Amèrica Llatina, i va destacar que aquesta ciència ajuda a integrar el saber en la societat.

Margaret Geller, científica i astrònoma

sultes dels estudiants, de manera que fomenta el contacte càlid i personal. Comelles va recordar quan els antropòlegs tarragonins van descobrir els estudis d’Eduardo Menéndez, que presentaven una problemàtica similar entre la salut pública a Mèxic i la salut pública espanyola, abans i després de la transició democràtica. Es va referir al científic social com el pal de paller de l’antropologia mèdica estatal destacant que ha ensenyat, entre moltes altres coses, a no creure en allò que sembla evident, quan s’estudia la realitat des del punt de vista antropològic. Segons el padrí, el nou doctor honoris causa per la URV ha treballat i investigat des del CIESAS sempre amb el compromís ètic del Sud i per al Sud. Eduardo Menéndez va dedicar el discurs a destacar autors d’antropologia mèdica del passat que han influït en la seva obra: investigadors que han fet aportacions que han constituït fites, que actualment són plenament vigents i avui l’han impactat al llarg de la seva trajectòria. Va parlar dels autors que van teoritzar sobre les xarxes socials i els grups de suport, sobre els rituals socials, sobre les classes socials i l’adopció del pensament predominant en els processos salut-malaltiaatenció i de les relacions entre allò cultural i allò biològic, en les persones. El rector, Francesc Xavier Grau, va remarcar la vàlua del professorat de l’Àrea d’Antropologia de la Universitat, que

L’acte d’investidura de Margaret Geller com a doctora honoris causa va tenir lloc el 17 de juny al Paranimf de la URV. Margaret Geller (Itacha, Nova York, 1947) va estudiar Físiques a la Universitat de Califòrnia a Berkeley i va ser la segona dona a aconseguir el doctorat en Físiques a l’exclusiva universitat de Princenton. És catedràtica d’Astronomia a la Universitat de Harvard (estat de Massachusetts) des de 1997 i directora científica de l’Observatori Astrofísic Smithsonian d’aquesta universitat des de 1991. És pionera en el mapatge tridimensional a gran escala de l’Univers, per comprendre l’estructura i la distribució de les galàxies. El professor Manel Sanromà, director de la càtedra de Ciència i Humanisme URVCaixa Tarragona, en va ser el padrí i va presentar els seus mèrits. Com a astrònom ell mateix i membre del Claustre de la Universitat, va afirmar que se sentia orgullós de presentar Geller, que ha estat una figura científica cabdal que ha canviat en els últims decennis la concepció que es tenia de l’Univers. Als anys vuitanta, amb el seu col· laborador John Huchra i l’alumna Valerie de Lapparent, va fer la primera descripció a gran escala de les galàxies, que fins llavors es creia que es distribuïen de manera uniforme. Va descobrir enormes filaments i parets en l’espai com la denominada la Gran Muralla.

“From Catalonia to the universe”, la científica va voler oferir en el seu discurs un curt viatge pel cosmos des de la perspectiva d’artistes catalans, Joan Miró i Salvador Dalí, que en les seves obres han expressat la insignificància de l’ésser humà o la relativitat de la relació espaitemps. Margaret Geller va recordar que als anys vuitanta quan va fer els descobriments, les galàxies eren “puntets en unes plaques fotogràfiques” i que el tapís de l’Univers era uniforme, per un desig de simplicitat. Durant el discurs va mostrar fragments dels seus vídeos divulgatius de l’estructura de l’Univers i va destacar els avenços tecnològics generals que ha aportat l’astronomia, com el progrés en la imatge digital i el processament de grans quantitats de dades. Geller va concloure que és important que la humanitat es faci preguntes, però ho és encara més que les respongui. El rector, Francesc Xavier Grau, va reafirmar la voluntat de la URV de reconèixer la tasca de les dones científiques i de nomenar doctores honoris causa, tal com preveu el Pla d’igualtat. La tasca de Margaret Geller és un símbol del progrés de la societat. La URV és la primera universitat de l’Estat que investeix doctora honoris causa una dona astrònoma, precisament en l’Any Internacional de l’Astronomia. Margaret Geller és la segona dona nomenada doctora honoris causa per la URV, després de la periodista Rosa M. Calaf.

Manel Sanromà va descriure breument la història de l’astronomia i de la ciència i la seva interrelació. Amb les teories de Charles Darwin, va remarcar, l’ésser humà ha deixat de ser el centre de l’Univers per convertir-se en una part del tot. No és fàcil, va afirmar el padrí, ser dona i ser científica, com ho demostra la història antiga i moderna de l’astronomia, de la qual formen part moltes dones a les quals no es va reconèixer la feina o van ser discriminades, com la mateixa astrofísica a Harvard. REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / LA URV A FONS

19


El coneixement al servei de la societat

S’aprova el Pla Estratègic de la Tercera Missió

E

l vicerector d’Innovació i Transferència, Josep Anton Ferré, va presentar al Claustre del 28 de maig el Pla Estratègic de la Tercera Missió, subtitulat “El coneixement al servei de la societat”. Ordena i planifica la transferència de coneixement, en un sentit molt ampli. S’hi analitza la configuració de la Universitat com a motor de desenvolupament i d’augment d’oportunitats territorials, la relació especial amb el territori, on té dispersos els campus, i la vocació regional inequívoca de la URV.

xement i de tecnologia, i eix transversal d’organització i recursos, per fer efectius els anteriors. Es tracta de desenvolupar en profunditat els objectius que es marquen en cada eix i fer més accions noves, que s’estableixen al document.

En el Pla s’ha fet una diagnosi de la situació actual, que inclou un estudi DAFO elaborat per la comissió redactora i els agents externs implicats. La Universitat té actualment aules d’extensió cultural, el Campus Extens per tot el territori i les Aules de la Gent Gran, el programa URV Ciutadana, el Centre de Formació Permanent de la Fundació URV, organitza la Universitat d’Estiu, funciona el Centre de Cooperació al Desenvolupament URV Solidària i s’ha creat la càtedra de Ciència i Humanisme. També s’ha previst l’oficina Tarragona, Regió del Coneixement, en col·laboració amb la Diputació de Tarragona.

De la seva banda, la vicerectora de Postgrau i Relacions Internacionals, Montserrat Duch, va presentar al Claustre el Pla Estratègic d’Internacionalització (PEI). Amb el lema “Obrint portes al món i al territori”, aquest text pretén treballar per una universitat internacionalitzada, des d’un fort arrelament a l’entorn. La Universitat és per definició universal, però no ho pot ser més del que ho siguin les persones que hi treballen i hi estudien. L’educació superior i la recerca estan cada cop més globalitzades i són més competitives, i en algunes regions s’han convertit en un component important del producte interior brut.

La proposta estratègica, en la qual s’han integrat les aportacions rebudes de la comunitat universitària, s’estructura al voltant de sis eixos: extensió cultural; eix social, de voluntariat i de cooperació al desenvolupament; internacionalització territorial; eix socioeconòmic i de governança regional; de transferència de conei20

El text també inclou un estudi comparatiu de diversos entorns regionals i universitaris. El Vicerectorat de Relacions Externes ha estat el responsable de la redacció.

Pla Estratègic d’Internacionalització

El PEI té quatre objectius. El primer, internacionalitzar la Universitat i promoure la cultura d’internacionalització a la institució, i entre les accions que es poden fer hi ha desenvolupar una marca internacional per a la URV. El segon és incrementar la visibilitat internacional de la recerca a

LA URV A FONS / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

la URV i establir indicadors per mesurar la qualitat de la internacionalització en els eixos prioritaris de recerca. Entre les accions assenyalades, hi ha incrementar el nombre d’estudiantat que fa un doctorat europeu. El tercer objectiu és internacionalitzar els programes docents, atraient alumnat internacional i internacionalitzant l’alumnat, PAS i PDI de la URV. Entre les accions, es proposa ampliar l’oferta de programes d’estiu en anglès i en castellà. El quart objectiu és impulsar la tercera missió com a motor per a la internacionalització de la URV i del territori, i una de les accions és crear un programa de cooperació al desenvolupament per facilitar formació de màster oficial a estudiantat sense possibilitats. El document té una validesa de cinc anys i s’hauria d’anar implantant en plans d’actuació anuals. Una Comissió d’Internacionalització nomenada pel Consell de Govern en farà el seguiment.

URV Solidària Al Claustre, la Comissió URV Solidària, en veu de la vicerectora de Comunitat Universitària, Maria Bargalló, va presentar l’Informe anual i el pla de treball per al proper període. El Centre de Cooperació al desenvolupament URV Solidària treballa, any rere any, en quatre àrees: sensibilització de la comunitat universitària i de la societat de l’entorn; formació i capacitació tècnica; programes i projectes de cooperació específicament universitària; projectes de cooperació amb ONGD, i accions diverses i nous programes. D’entre les accions del pla de treball 200910, té prevista la quarta edició del curs Salut i Desenvolupament, a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut; les III Jornades de Cooperació al Desenvolupament, a les Terres de l’Ebre, i el projecte multidisciplinari “Desenvolupament de la protecció ambiental i enfortiment de les capacitats tècniques locals a l’Amazònia equatoriana”, en el qual participaran diferents departaments de la URV. També es farà el programa Universitat als Barris.


Organitzada per l’oficina de l’esport

15a Festa de l’Esport Universitari

L

a festa que posa fi a les activitats esportives del curs 2008-09 es va celebrar el 20 de maig en diferents punts de la Universitat i la ciutat de Tarragona. En la lliga de futbol 7 l’equip campió va ser Los Pelusas, de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, i el subcampió, Aston Birra, de l’ETSE. En futbol sala va guanyar l’equip Game Over Konos, també de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, i el subcampió, Batis Batis Ja, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut. En el capítol d’entrega dels certificats de crèdits lliures, es van reconèixer els estudiants que van participar en els campionats estatals d’esports individuals. En judo Miguel Ángel Díaz va assolir la segona posició en la categoria de +100 kg, Imanol Rico va quedar tercer en la categoria de -73 kg i Sergio Valero, tercer en la categoria de -60 Kg, pel que fa al campionat espanyol que es va fer a Alacant. Es van distingir també els estudiants de natació, cros, karate, escacs, orientació, vòlei platja, atletisme i triatló.

En esports d’equip, enguany la URV va participar als campionats d’Espanya, per primera vegada, amb una selecció femenina d’handbol entrenada per Alba Nogales. També hi va intervenir la selecció de voleibol, entrenada per Dídac Jiménez; de futbol sala, amb Jorge Labata, i de bàsquet, amb David Martínez. Pel que fa a categoria masculina, la selecció d’hoquei patins va guanyar els Campionats de Catalunya de Cambrils. També va participar als campionats estatals la selecció de futbol sala, amb l’entrenador Fran Collado; la de bàsquet,

amb Sergio Lou, i la de futbol 11, amb Joan Ferrer. Durant l’acte es van lliurar els certificats de reconeixements de crèdits als joves que han format part del Programa d’Esportistes d’Alt Nivell. Cofinançat pel Consell Superior d’Esports i pel Consell Social de la Universitat, té per objecte el reconeixement, econòmic i acadèmic de l’esforç que realitzen aquestes persones que són, a més, estudiants universitaris. En aquest curs van ser dotze, set noies i cinc nois. La festa va ser organitzada per l’Oficina de l’Esport.

Campionats d’Espanya universitaris d’escacs i vòlei platja 2009

La URV guanya el Campionat de Catalunya Universitari d’hoquei patins

Campionat de Catalunya d’orientació

L’estudiant José Carlos Ibarra, de la Universitat de Granada, va resultar el guanyador en la classificació individual d’escacs del Campionat d’Espanya, que es va fer al mes de maig a la Pineda (Vila-seca). Per equips, també va guanyar la Universitat de Granada. També es va disputar el Campionat d’Espanya Universitari de vòlei platja, en què es van proclamar campions els equips de la Universitat de Màlaga, tant en categoria femenina com en masculina. Aquest campionat va tenir lloc a la platja del Regueral (Cambrils).

En els Campionats de Catalunya Universitaris, disputats a Cambrils el 5 de març, els equips de la URV van quedar en primer lloc en la competició d’hoquei patins mixt i en quart lloc en futbol 7 femení. Les fases finals de les dues competicions les va organitzar la URV. Pel que fa a hoquei patins mixt, la final es va disputar entre la Universitat de Girona i la URV, que va guanyar per 5 a 2 i es va proclamar campiona. En tercer lloc va quedar la Universitat de Vic, que va guanyar la Pompeu Fabra per 9 a 8.

Pel que fa a la categoria UNI A el primer va ser Biel Ràfols (UB), el segon, Jordi Ordeig (UOC), i el tercer, Marçal Serrallonga (UPC). En dones, la primera va ser Ona Ràfols (UB), en segon lloc va quedar Anna Serrallonga (UPC) i en tercer, Carla Guillen (UAB).

Els guardons es van lliurar a les persones i equips guanyadors el 14 de maig. En total, hi van participar 300 joves. La URV, que va organitzar els campionats, competia en tots dos esports.

En futbol 7 femení va ser campiona la Universitat de Barcelona, que en la final va guanyar la Universitat de Girona per 4 a 2. En tercer lloc es va classificar la Universitat de Lleida, que va guanyar per 7 a 1 la Rovira i Virgili.

En la categoria Uni B (debutants) de dones, va guanyar Elena Torres seguida de Marina Brull, totes dues de la URV. En Uni B homes va resultar guanyador Sergei Pogodin, també de la Universitat.

El Campionat de Catalunya d’orientació es va dur a terme el 14 de març a Prades. La UB va guanyar en les categories femenina i masculina de corredors amb experiència, i la URV, en les dues categories de corredors debutants.

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / LA URV A FONS

21


Repàs al curs 2008-09

El rector presenta l’Informe anual al Claustre E

l rector, Francesc Xavier Grau, va presentar l’Informe anual 2009 en què es resumeix la política, les activitats i la gestió universitàries, realitzades en l’últim any. El curs 2008-09 ha estat clau en el disseny dels ensenyaments de grau que s’impartiran en el proper període acadèmic. El màxim responsable de la Universitat va exposar una síntesi de tota l’activitat duta a terme per l’equip de govern i per la comunitat universitària. En línies generals, l’any ha estat marcat per la crisi econòmica, amb conseqüències en el finançament públic català, que no compleix els compromisos de millora del finançament de les universitats i, per tant, de la URV. El procés d’adaptació a l’EEES ha determinat la major part de l’activitat, que ha culminat amb l’elaboració de les 27 titulacions de grau (25 noves i 2 implantades enguany) previstes per al curs 2009-10, i 7 nous màsters oficials també per al període vinent. Les dificultats administratives es van resolent i el procés segueix endavant gràcies a l’esforç de tothom, segons va explicar el rector. El nombre d’estudiants nous de grau i postgrau ha augmentat i s’ha arribat a 3.441 persones, de manera que la població global d’estudiants se situa en més de 12.000. La xifra de graduats va ser de

1.790 el curs 2007-08, menys que la mitjana d’anys anteriors, que era de 2.004. S’estén la docència de la URV al Vendrell, on el curs vinent es podran estudiar els graus d’Educació Infantil i d’Infermeria. El nombre d’alumnes estrangers ha augmentat en l’etapa de postgrau, en els màsters i doctorats. En formació permanent (postgraus propis) s’observa una disminució de matrícula, per l’efecte de la implantació dels ensenyaments oficials adaptats a l’EEES. De 21 doctorats, 14 tenen la menció de qualitat. Ha millorat l’indicador de nombre de tesis doctorals llegides, que ha passat de 64 com a mitjana entre els anys 2003-07 a 79 el curs present. A la Universitat hi ha enguany 1.422

professors investigadors (1.328 l’any anterior), que treballen en 122 grups de recerca (120 el curs passat). S’ha incrementat el nombre de projectes de recerca concedits, d’una mitjana de 65 en el període 2003-07 a 87 (10 europeus) en aquest curs, i ha augmentat la xifra de fons de recerca aconseguits en les convocatòries, d’una mitjana de 5,844 M€ entre 2003 i 2007 a 7,930 M€ en aquest curs. La Universitat ha destinat 2 M€ a programes propis de suport a la recerca, per impulsar-la tant quantitativament com qualitativament. Els contractes de transferència han augmentat (de 228, mitjana dels últims quatre anys, a 307 enguany), i també els recursos obtinguts, que han passat de 4,676 M€ a 6,346 M€.

Suport al desplegament de l’espai europeu d’educació superior Membres del Consell Interuniversitari de Catalunya es van reunir al Parlament el 25 de març amb el president, Ernest Benach, representants dels grups i del Govern. La finalitat de la trobada era conèixer el posicionament del Parlament respecte al desplegament de l’espai europeu d’educació superior (EEES), per complir un dels acords que es van subscriure en la Junta plenària del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) del 19 de març. 22

Fruit de la reunió, la totalitat dels grups parlamentaris van acordar presentar una resolució unitària a favor del desplegament de l’espai europeu d’educació superior, del diàleg, de la normalitat acadèmica, del dret del professorat i de l’alumnat a poder assistir a classe, i de la necessitat de garantir un sistema de beques adequat i just amb els estudiants de les universitats catalanes que garanteixi la igualtat d’oportunitats per l’accés a l’educació superior.

LA URV A FONS / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

D’altra banda, els ministres europeus dels 47 països del procés de Bolonya es van reunir a Lovaina els dies 28 i 29 d’abril per avaluar els avenços aconseguits en l’educació superior des de la Declaració de Bolonya i establir les prioritats per a l’espai europeu d’educació superior de la propera dècada. Es pot consultar el document complet d’aquesta reunió a: http://www.urv.cat/ media/upload//arxius/gabinet_comunicacio/lovaina_abril09.pdf


13ª Edició

La Universitat d’Estiu ofereix enguany 42 cursos L

a 13a edició de la Universitat d’Estiu, que va començar el 29 de juny i finalitza el 27 de setembre, és la més propera al territori de les que ha fet la URV, amb tretze seus distribuïdes per tota la geografia del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.

tracta del curs Astronomia, arqueologia i cultura en el Mediterrani antic, que s’ha fet a Tarragona. La Universitat d’Estiu ha tornat a tractar temes com els drets humans, amb un curs titulat Repressió i extermini. També ha estudiat els problemes de gènere en tres cursos: Imatge, cos i llenguatge, Dona i treball, i Violència de gènere, els dos primers a Tarragona i l’últim, a Valls. Ha analitzat la situació internacional en cursos com Quin és el full de ruta actual de la Unió Europea i Situació actual a l’Orient Mitjà: Líban i Palestina.

Enguany s’ha incorporat Valls a l’oferta del Camp de Tarragona, que ha inclòs trenta cursos repartits en sis poblacions diferents. A les Terres de l’Ebre hi ha set localitats que n’ofereixen, entre les quals són novetat Gandesa i Jesús, i una oferta total de 12 cursos. Els 42 cursos organitzats abracen totes les àrees de coneixement i han permès als estudiants de la URV obtenir crèdits de lliure elecció dins el currículum acadèmic. Però la Universitat d’Estiu està oberta a tothom, i aquells ciutadans interessats en aquests cursos i que no necessiten el reconeixement acadèmic de crèdits lliures han tingut un 25% de descompte en el preu de la matrícula. A més, els cursos

reben el reconeixement del Departament d’Educació de la Generalitat per a l’acreditació d’estadis (sexennis) de promoció als funcionaris de carrera docents no universitaris. Un tema singular de la Universitat d’Estiu d’enguany ha estat relacionat amb l’Any Internacional de l’Astronomia i amb l’Any de la Ciència i l’Humanisme de la URV. Es

Altres temes que s’hi han tractat estan relacionats amb l’esport, el periodisme, el canvi climàtic, la crisi econòmica, el benestar personal, la música, la dansa, la neurologia, la nanotecnologia, Internet, la informàtica, l’educació, l’energia, els transports, la comunicació, la multiculturalitat, el turisme, el paisatge, la infància, l’emprenedoria, les tradicions, els vins, la literatura, Picasso, etc.

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / LA URV A FONS

23


El 47% dels votants va triar aquesta opció

Vot electrònic a les eleccions a Junta de Centre de l’ETSE En total es van triar 41 representants dels 50 escons que hi havia en joc. El cens està repartit en 13 circumscripcions, en les quals s’havien d’elegir 31 representants de professorat, 6 del personal d’administració i serveis (PAS) i 13 d’alumnat. Finalment, nou escons, un de personal docent, un de PAS i set d’estudiants no es van poder votar per falta de candidatures.

E

l 26 de març es van fer les eleccions a la Junta de Centre de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria, amb la novetat de poder votar a través d’Internet. La URV ha

estat la primera universitat de l’Estat espanyol en què el vot electrònic ha tingut ple valor legal. Un 47% dels votants es va decantar per aquesta opció.

Els certificats digitals de la URV, vàlids per fer tràmits en línia a l’AEAT

un certificat reconegut i s’ha generat utilitzant un dispositiu segur.

L’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) admetrà els certificats digitals de persona física, emesos sota l’Entitat de Certificació de la Universitat Rovira i Virgili (EC-URV), per realitzar tràmits i consultes en línia amb tota garantia al seu portal electrònic. El certificat digital de la URV es va poder utilitzar per la campanya actual Renda 2008.

La signatura electrònica reconeguda, d’acord amb el que estableix l’article 3 de la Llei 59/2003, de 19 de desembre, s’equipara a la signatura escrita per efecte legal, sense necessitat de complir cap requisit addicional.

L’AEAT admet com a vàlid el certificat d’identitat de signatura reconeguda de classe 1 amb càrrec (CPISR-1). Aquests documents funcionen amb dispositiu segur de creació de signatura electrònica. El CPISR-1 garanteix la identitat de la persona subscriptora i posseïdora de la clau privada d’identificació i signatura, i permet la generació de la signatura electrònica reconeguda. Això vol dir que la signatura electrònica avançada, que es basa en 24

A la pàgina del Servei de Certificació Digital de la URV (http://www.urv. cat/scd) es pot trobar tota la informació per obtenir un certificat digital, els requisits tècnics necessaris utilitzar-lo i diferents manuals per fer servir els certificats en alguns dels programaris que actualment s’utilitzen a la URV.

Montserrat Duch, Margarida Aritzeta i Joan M. Thomàs, membres del Memorial Democràtic El Memorial Democràtic, entitat de la Generalitat per a la memòria històrica, ja s’ha dotat de la Junta de Govern.

LA URV A FONS / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

La participació i la utilització del vot electrònic va variar segons els col·lectius. Així, la participació del professorat va ser del 51%, i un 47% dels qui van votar ho va fer a través d’Internet. En el cas del PAS, la participació va ser del 75% i dels qui van votat, un 89% ho va fer des d’un ordinador. Finalment, el col·lectiu que menys hi va participar va ser l’estudiantil, amb un 3%. Dels estudiants que van votar, un 30% ho va fer a través de la xarxa informàtica.

Montserrat Duch n’és membre escollida pel Parlament i Margarida Aritzeta hi és com a membre del Govern. Joan Maria Thomàs forma part del Consell Assessor del Memorial. La reunió constitutiva de la Junta de Govern del Memorial Democràtic es va celebrar el 10 de desembre passat. Creat per llei a l’octubre de 2007, el Memorial té com a objectiu desplegar les polítiques públiques del Govern adreçades a la recuperació, commemoració i foment de la memòria democràtica. El director del Memorial és el catedràtic de Ciència Política de la UB Miquel Caminal, exprofessor de la URV, i la Junta la constitueixen 23 persones. La Junta de Govern coordinarà les actuacions del Memorial, aprovarà la formalització de convenis de col·laboració de l’òrgan amb altres entitats i en promourà la participació en consorcis i altres ens associatius.


Bona preparació per als reptes universitaris

El CESDA supera el procés d’avaluació institucional d’AQU Catalunya

E

l Centre d’Estudis Superiors de l’Aviació està preparat per afrontar els reptes universitaris dels propers anys. L’Agència per la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) va iniciar al setembre passat un procés d’avaluació dels centres adscrits de les universitats catalanes que volen impartir estudis de grau. Així, s’ha constatat la qualitat dels programes de formació, de la direcció i del govern del centre, l’adequació del personal docent i administratiu i la idoneïtat dels equipaments i recursos materials. El CESDA, centre vinculat a la URV, forma professionals universitaris de l’aviació des d’octubre de 2001, i va

La Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya i el Departament

d’Innovació, Universitats i Empresa han tingut en compte aquest procés i han aprovat els estudis oficials de la programació universitària dels propers anys, com és el cas del grau d’Aviació Comercial i Operacions Aèries.

el Secretari d’Estat per a Universitats, Màrius Rubiralta, es va reunir a la URV

cotxe al campus Sescelades i també va visitar les instal·lacions de Mas dels Frares de la Facultat d’Enologia, a Constantí.

Sessió sobre models de governança i el Llibre blanc de la Universitat de Catalunya

L’aleshores secretari d’Estat per a Universitats del Ministeri de Ciència i Innovació, Màrius Rubiralta, es va desplaçar el 16 de febrer a la URV per informar els membres del Consell de Govern sobre l’Estratègia Universitat 2015 per a les universitats espanyoles i per fer una breu visita als campus. Rubiralta es va reunir amb el rector de la URV, Francesc Xavier Grau, i va signar en el llibre d’honor de la Universitat. Després va fer al campus Catalunya una sessió informativa amb els membres del Consell de Govern i altres convidats. La sessió s’organitzava per informar sobre l’Estratègia Universitat 2015, un pacte social entre universitats, Govern central i comunitats autònomes per modernitzar la Universitat, que és una aposta del Ministeri de Ciència i Innovació, presidit per Cristina Garmendia. La visita formava part d’un recorregut per les universitats espanyoles, per presentar el pla 2015 i copsar l’estat actual i l’opinió d’aquestes institucions. A continuació es va desplaçar amb

iniciar el procés d’adaptació als canvis de la comunitat universitària europea a partir de Bolonya.

La Regió del Coneixement, amb la IX Nit Empresarial El 27 de març es va celebrar al Palau Firal i de Congressos de Tarragona la IX Nit Empresarial, organitzada per la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA), l’Ajuntament de Tarragona i la URV. La celebració va donar enguany més participació a les empreses, en aquesta etapa marcada per una situació econòmica més que complicada. La Confederació va voler donar un missatge de confiança en el futur en aquest moment tan delicat. En aquest sentit, les ponències van girar al voltant de la Regió del Coneixement. Els ponents van ser l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros; el president de la Diputació de Tarragona i alcalde de Vila-seca, Josep Poblet; el president de l’AEQT, Anton Valero; el rector de la URV, Francesc Xavier Grau, i el professor de l’Escola de Negocis IESE de la Universitat de Navarra Santiago Álvarez de Mon. Entre altres alcaldes, hi va ser present Lluís Miquel Pérez, alcalde de Reus.

L’adaptació a l’EEES comporta un intens debat sobre el model de governança, qüestió que les universitats públiques de Catalunya van plantejar en el Llibre blanc de la Universitat de Catalunya. La sessió es van dur a terme l’11 de març al Rectorat de la URV, a Tarragona. La primera sessió comptava amb les intervencions de Pello Salaburu, exrector de la Universitat del País Basc, que va exposar diferents sistemes de governança: el centreeuropeu, l’anglès i el dels EUA. Josep M. Vilalta, secretari executiu de l’Associació Catalana d’Universitat Públiques (ACUP), va tractar del sistema de governança que proposa el Llibre blanc de la Universitat de Catalunya. Va seguir un debat obert entre els participants, moderat pel catedràtic Antoni M. Jordà, degà de la Facultat de Ciències Jurídiques. Hi van assistir membres de l’equip de direcció de la URV, responsables de centres i departaments, i professorat i PAS. La segona sessió es va dedicar a la participació de la societat en el govern de la Universitat; la tercera, a l’organització acadèmica i la quarta, als models de gestió.

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / LA URV A FONS

25


certificat positiu del sistema de gestió

El Centre de Formació Permanent renova l’ISO 9001 E l sistema de gestió del Centre de Formació Permanent (CFP) de la Fundació URV ha estat avaluat per l’empresa TÜV Rheinland segons les normes ISO 9001:2000. L’empresa auditora ha emès un certificat positiu del sistema de gestió del Centre de Formació Permanent, de manera que renova la certificació que va obtenir el 2005. El CFP ha tingut 4.890 estudiants en 181 cursos durant l’any 2007.

Les conclusions asseguren que “s’ha pogut evidenciar que la preparació i l’oferta de cursos és exhaustiva i acurada, de manera que el catàleg ofert té un nivell qualitatiu molt elevat. Els mitjans de què disposen són especialment bons, així com el professorat. Els mitjans per gestionar el sistema de qualitat han millorat notablement amb la incorporació del nou programari de gestió documental. La implicació de tot el personal entrevistat ha demostrat una per-

fecta vinculació de tothom amb el sistema de gestió de la qualitat. Cal destacar també positivament la clara, útil i exhaustiva metodologia d’avaluació dels cursos i la metodologia de disseny, desenvolupament i preparació dels cursos”.

Fòrum de l’Ocupació 2009

cipals constructores d’arreu de l’Estat, de Catalunya i de les comarques de Tarragona.

els gèneres, entre els homes i les dones en les societats contemporànies.

El Fòrum de l’Ocupació és una fira d’empreses i entitats, organitzada per la URV, per facilitar la inserció laboral de l’alumnat. Enguany es va arribar a la cinquena edició de Tarragona, al campus Sescelades, en sessions de matí i de tarda, els dies 21 i 22 d’abril. També s’hi va instal·lar l’Espai Troba Feina, Recursos per a l’Ocupació i la Formació, organitzada per l’Ajuntament de Tarragona. Però la novetat d’enguany era que dies abans, l’1 d’abril, s’havia fet la primera sessió d’aquesta fira a Reus, al campus Bellissens. El Fòrum es va adreçar a estudiants i antics alumnes de la URV i esdevé el punt de trobada més important entre els universitaris i els ocupadors de l’entorn. Tant l’alumnat com les persones que ja han finalitzat els estudis tenen l’ocasió de rebre informació de primera mà dels responsables de recursos humans i obtenir respostes per a tots els dubtes sobre el seu futur laboral. Enguany el certamen va tenir una significació especial pel context de crisi en què es feia. Malgrat això i la depressió que viu el mercat de treball, les empreses van demostrar que tenen un alt interès a participar-hi i hi va haver un bon nombre d’estands: 24 a Tarragona i 14 a Reus.

28 empreses opten a construir el campus Terres de l’Ebre El termini de presentació d’ofertes per construir el campus Terres de l’Ebre de la URV es va tancar el 8 de maig passat. Al concurs s’hi van presentar 28 empreses i grups d’empreses. Hi ha les prin26

El concurs va despertar molt d’interès entre les constructores i s’hi van presentar empreses i unions temporals d’empreses (UTE) amb seu principal a Barcelona, Girona, Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, i també de la resta de l’Estat, la majoria amb seu principal a Madrid, a més de Galícia, Andalusia o el País Valencià. El pressupost de licitació del campus Terres de l’Ebre és de poc menys d’onze milions d’euros. El termini d’execució és de 22 mesos a partir de la signatura del contracte.

La II Setmana per la Igualtat, del 2 a l’11 de març a la URV La Setmana per la Igualtat: “Homes i dones en la ciència i el coneixement”, es va fer del 2 a l’11 de març als campus Sescelades, Catalunya i Bellissens, amb l’objectiu de posar en relleu les aportacions de les dones al coneixement científic i als avenços tècnics. A través de conferències, presentacions, tallers i exposicions, es va donar a conèixer la situació actual de les dones en les organitzacions productores de coneixement i de ciència, universitats i centres de recerca. També es van revisar les garanties de funcionament coeducador de les institucions educatives, aprofundint en les iniciatives polítiques i científiques que hi ha en el marc universitari per corregir les desigualtats existents. Finalment, es van identificar com són les relacions entre

LA URV A FONS / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

La directora del CFP de la Fundació URV és Charo Romano. El CFP va renovar l’any 2007 l’acreditació del sistema de gestió de la qualitat, segons la norma ISO 9001:2000.

Els ponents van ser professores i professors universitaris, professionals en exercici o persones amb responsabilitat política. A més de les conferències, es va presentar l’Institut d’Estudis de les Dones i el Gènere (IeDG) de Catalunya, el màster interuniversitari en Estudis de les Dones, Gènere i Ciutadania, i la Direcció General d’Igualtat d’Oportunitats de la Generalitat. També es va inaugurar l’exposició “Resistents i deportades”, la mostra bibliogràfica “Veus de la igualtat”, l’exposició “Dones grans, grans dones”, i la mostra “Dones d’empresa”. A més, es va presentar l’Any 2009 de la Ciència, Humanisme i Astronomia a la URV i el calendari “Astrònomes que van fer història”.


Aniversari de l’Escola Universitària d’Infermeria Verge de la Cinta

Se celebren vint-i-cinc anys d’Infermeria a Tortosa L a celebració dels 25 anys de l’Escola Universitària d’Infermeria Verge de la Cinta es va fer el 29 de maig passat al restaurant Julivert de Tortosa. Francesc Xavier Grau, rector de la URV, va inaugurar l’acte, que va comptar amb la intervenció de Sara Romaguera, sotsdirectora del campus Terres de l’Ebre, que va fer un resum història dels 25 anys de l’Escola. Rosa M. Blasco, delegada de la UB 1983-1992, i M. Carme Nogués, delegada de la URV 1992-2005 també hi van participar.

La directora de l’Escola Universitària d’Infermeria de la URV, Carme Vives, va presentar el ponent Federico Mayor Zaragoza, president de la Fundació Cultura de Pau, que va pronunciar la conferència “La salut, la gran prioritat. Paper essencial dels serveis d’infermeria”. També hi va intervenir Àngel Cunillera, president del Consell Social, que va atorgar el premi a l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, per haver

Professorat i alumnat de la Universitat de Marburg visiten la URV Una delegació de Geografia de la Universitat alemanya de Marburg va visitar el 30 de març la URV, en una trobada amb professorat i alumnat d’aquesta àrea. Van tractar conjuntament temes relacionats amb els plans d’estudis, sortides professionals, i problemàtiques urbanístiques i territorials comparades. La delegació alemanya estava encapçalada pels professors Günter Mertins i Michaela Paal. Günter Mertins és un reconegut especialista alemany sobre problemàtiques urbanes i d’ordenació del territori a Amèrica Llatina. També es van visitar alguns indrets característics de la ciutat de Tarragona, per poder explicar als visi-

contribuït com a empresa col·laboradora en la formació dels professionals de la infermeria en els últims decennis. Entre altres, també van fer parlaments Marisa Jiménez, directora Estratègica de Cures d’Infermeria i vicepresidenta primera del Consell de la Professió d’Infermeria del Departament de Salut de la

tants les funcions urbanes i les implicacions en la morfologia i estructura de la ciutat.

La Fundació Topromi digitalitza el 2009 el fons Vidal-Campany de la URV Els treballadors discapacitats de la Fundació Topromi, de l’Obra Social de Caixa Tarragona, han començat la tasca de digitalitzar part del fons bibliogràfic dels escriptors Jaume Vidal i Maria Aurèlia Capmany. Es va cedir a la Biblioteca de la Facultat de Lletres l’any 1991 i es va acordar la digitalització de part d’aquest fons a través d’un conveni amb la URV. El llegat Vidal-Capmany està format per l’arxiu i el fons bibliogràfic que va ser llegat a la Facultat de Filosofia i Lletres de Tarragona, per com-

Generalitat; Josep Monclús, director dels Serveis Territorials d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat, i Ferran Bel, alcalde de Tortosa. Amb motiu d’aquest esdeveniment, es va crear l’Associació d’Antics Alumnes i Amics de l’Escola d’Infermeria de Tortosa (URV Campus Terres de l’Ebre).

plir les disposicions testamentàries de tots dos autors. Al Centre Especial de Treball de la Fundació, ubicat al barri tarragoní de Bonavista, escanegen manuscrits, cartes, fotografies i altres documents. Els treballadors discapacitats han seguit un programa de formació professional en gestió informàtica i escaneig. Per digitalitzar tot aquest material, s’ha elaborat un protocol especialitzat d’escaneig i documentalització, en què s’ha donat importància especial als processos de seguretat, manipulació i exposició dels documents. L’arxiu personal de l’escriptora, dona polifacètica i compromesa, i del professor de literatura i crítica literària de la URV podrà ser consultat pel públic en general des del web de la Universitat, a l’apartat de la Biblioteca de la Facultat de Lletres.

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / LA URV A FONS

27


Professor de l’ETSE i artista

Marià Casas dóna una escultura d’Antoni Rovira i Virgili Marià Casas, professor de l’ETSE i artista, va donar una nova obra a la URV. Es tracta d’una escultura que ha titulat “Homenatge a Antoni Rovira i Virgili”. Els materials utilitzats són l’acer inoxidable i DM. L’acte de donació es va fer el dijous 5 de febrer al Rectorat. Les mides de la peça són 198 x 50 x 30 cm. Sota el bust es reprodueix una frase d’Antoni Rovira i Virgili (Tarragona 1882Perpinyà 1949), que va ser escriptor, historiador i polític, president del Parlament de Catalunya a l’exili (Perpinyà 1940-1949): “Somnio en la més gran Catalunya”. L’obra la va rebre Francesc Xavier Grau, rector de la URV, de mans de Marià Casas. L’artista va ser cocomissari de l’exposició del fons d’art de la URV i ja havia donat obres seves a la institució.

La URV, al Festival Internacional de Cinema i Patrimoni de Múrcia Del 31 de maig al 6 de juny es va fer el Festival Internacional de Cinema i Patrimoni, centrat en la recuperació del patrimoni artístic, històric i cinematogràfic, a través de llargmetratges i curtmetratges. El van organitzar i patrocinar Regió de Múrcia, Cooltura. Murcia Cultural, Capital Creativo i la Filmoteca Regional Francisco Rabal. Entre els vuit curtmetratges seleccionats, hi havia Las miradas de Mir, dirigit per José Carlos Suárez i Pedro Nogales, del Departament d’Història i Història de l’Art, que fan docència sobre cinema. Dura 18 minuts i es va crear per l’exposició antològica sobre el pintor català Joaquim Mir (1870-1940), que és considerat el màxim exponent del postmodernisme i va renovar el gènere paisatgístic a finals del segle XIX. La mostra es va poder visitar entre febrer i abril al Caixa Fòrum de Barcelona i actualment es troba a Bilbao.

L’ICAC, amb Tàrraco Viva L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica va organitzar, dins les Jornades internacionals 28

de divulgació històrica Tàrraco Viva, el II Cicle de Documentals Arqueològics, que es va fer del 27 al 29 de maig. En total es van projectar onze obres, i alguns d’aquests documentals s’havien presentat a les darreres edicions del Festival Internacional de Cinema Arqueològic de Bidasoa. El cicle va comptar amb la col·laboració del Museu d’Història de Tarragona i el Museu Romà d’Oiasso (Irun).

9a Mostra Transversal Interuniversitària de Teatre, a la URV La 9a Mostra Transversal Interuniversitària de Teatre, organitzada per la URV els dies 18 i 19 de maig, va tenir lloc a l’Aula Magna del campus Catalunya i al Teatre El Magatzem. Les aules de teatre de la Universitat de Girona, de Lleida, de Vic i de la URV van posar en escena cadascuna una obra. El projecte va permetre el conreu del teatre com a eina de comunicació i reflexió al voltant de la quotidianitat, i també l’intercanvi d’experiències, amb la premissa que les aules universitàries de

LA URV A FONS / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

teatre esdevenen una eina important per a la formació de l’estudiant. La coordinació general de la 9a Mostra Transversal Interuniversitària de Teatre va anar a càrrec de Joan Pascual, director de l’Aula de Teatre de la URV; la coordinació tècnica va ser de Ramon Civit i hi van col· laborar Victòria Cardona i Cinta Olivé, del Servei de Gestió de l’Extensió Universitària (SEGEU) de la URV.

Lectura multicultural de poemes, per Sant Jordi En el marc de la celebració de la Diada de Sant Jordi a la URV, el 23 d’abril es va fer una lectura multicultural de poemes d’amor a la sala de graus del campus Catalunya. Primer de tot es va explicar la llegenda de Sant Jordi als alumnes de fora de la URV, i després els alumnes xinesos que estudiaven a la Universitat van explicar la festa de la primavera que se celebra al seu país per les mateixes dates. La lectura, que es fa cada any, estava organitzada pel Servei Lingüístic, i hi van participar l’alumnat de català i espanyol de diferents nacionalitats que estudia a la URV.


publicacions Celebració de Sant Jordi 2009

La URV edita el llibre Deu poemes universals

A

mb motiu de la celebració de la Diada de Sant Jordi, el 23 d’abril es va presentar al Centre de Lectura de Reus el llibre Deu poemes universals, de Publicions URV. La presentació va anar a càrrec de Mònica Batet, tècnica del Servei Lingüístic de la URV.

català, és una mostra del multilingüisme present a la societat i, molt especialment, a la Universitat. A través d’aquests textos, mitjançant la universalitat del llenguatge poètic, es vol posar a l’abast de tothom els poemes d’amor de segles i literatures diferents. Amb aquesta iniciativa es fan partícips de la diada de Sant Jordi les persones que fan una estada a la URV provinents d’altres països i alhora s’acosta la realitat lingüística de les aules universitàries a la societat. Al final del volum es troba una selecció de les novetats editorials de Publicacions URV.

Es tracta del primer llibre editat a la Universitat en format electrònic i també en paper. Recull la lectura de poemes per Sant Jordi en les llengües d’origen dels estudiants d’intercanvi. L’èxit que ha tingut aquesta activitat, així com la possibilitat d’ampliar-ne l’abast, ha portat a publicar d’aquesta obra. La portada del llibre reprodueix l’obra 1616 de l’escultor Joaquim Espuny. Els autors presents a l’antologia poètica són Arthur Rimbaud, Yunus Emre, Mihai Eminescu, Edgar Allan Poe, Jaroslav Vrchlicky, Guit-

Surt al mercat un llibre sobre el comportament absentista El professor de Psicologia Jordi Tous és l’autor del llibre El comportamiento absentista y sus repercusiones en la calidad de vida y la calidad del servicio en el sector hotelero, publicat per l’editorial d’Oviedo Septem Ediciones, en la col·lecció Septem Universitas. És la primera edició de l’estudi sobre l’absentisme laboral realitzat als hotels de la costa de les comarques de Tarragona. Jordi Tous és investigador del Centre de Recerca en Avaluació i Mesura de la Conducta (CRAMC) i director del màster en Direcció i Gestió de Recursos Humans de la URV. La publicació inclou els apartats següents: comportament absentista al treball, anàlisi i avaluació de la conducta absentista, el nostre treball de camp, i resultats i

tone d’Arezzo, Rainer Maria Rilke, Olavo Bilac, Rubén Darío i Joan Salvat-Papasseit. El recull, que està en deu llengües diferents amb la traducció al

El llibre s’ha distribuït de manera gratuïta a la Universitat (biblioteques) i en diferents punts del territori (centres de secundària i llibreries) i està a disposició de tothom qui el vulgui en format electrònic a http://www. urv.cat/publicacions.

intervenció psicosocial sobre la conducta absentista.

Es publica l’Index of Catalan Folktales L’Index of Catalan Folktales, dels professors del Departament de Filologia Catalana Carme Oriol i Josep M. Pujol, ha estat publicat dins la col·lecció Folklore Fellows Communications de l’Academia Scientiarum Fennica. El llibre és un catàleg que inclou tots els reculls rondallístics formats a partir de la recol·lecció de testimonis orals i referits al domini lingüístic català publicats en forma de llibre des de 1853 fins a finals de 2007 (http://www.folklorefellows.fi/comm/ rec/recentffc294.html). L’obra és una nova edició, ampliada i revisada, de l’Índex tipològic de la rondalla catalana (2003). Aquesta nova versió en anglès es pot adquirir a la

Bookstore Tiedekirja, Kirkkokatu 14, 00170 Hèlsinki (Finlàndia), a través del formulari de la web http://www.folklorefellows.fi/comm/tilaus-fax.html, o per correu electrònic tiedekirja@tsv.fi.

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / publicacions

29


gent de casa Josep Domingo i Benjamí Íñiguez reben el guardó

Dos professors, premiats pel programa ICREA Acadèmia J

osep Domingo i Benjamí Íñiguez, els dos professors de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria, van ser premiats pel programa Acadèmia de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA). L’objectiu del programa ICREA Acadèmia és motivar i retenir el professorat docent universitari amb una excel·lent carrera investigadora. Està destinat exclusivament al professorat universitari que fa recerca a la universitat (en departaments o en instituts propis) i, especialment, al que es troba en fase plenament activa i d’expansió de la seva activitat investigadora. En definitiva, premia l’excel·lència investigadora, la capacitat de lideratge i contribueix a retenir talent investigador dins del sistema universitari de Catalunya.

El conseller Josep Huguet va fer entrega dels premis del programa ICREA a Josep Domingo (a dalt) i Benjamí Íñiquez (a baix)

recepció a les dues primeres doctores del campus de les Terres de l’Ebre Mar Lleixà i Cinta Espuny van ser les primeres persones a llegir una tesi doctoral al campus Terres de l’Ebre, i així hi van començat les activitats acadèmiques de postgrau. L’Ajuntament de Tortosa els va organitzar un homenatge el 4 de febrer per celebrar el creixement acadèmic del campus, en el procés iniciat d’ampliar i completar les activitats universitàries. L’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va obsequiar les dues doctores amb un exem30

plar del llibre Tortosa. El patrimoni, de Jacobo Vidal, Albert Curto i Enric

gent de casa / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

Querol, i un punt de llibre amb una cucafera de plata.


Treballarà dos anys a l’empresa

L’alumna Olga Sánchez rep el premi DOW 2009 O

lga Sánchez, alumna d’Enginyeria Química, va rebre el 3 de juny el 31è premi Dow 2009. El jurat va valorar l’alt nivell de la seva jove trajectòria, així com la dels finalistes, Robert Brunet i David Cornadó. El premi consisteix en 10.000 € per fer realitat el seu projecte de desenvolupament personal. El lliurament es va fer el 3 de juny passat al Rectorat i va reunir el president i director general de Dow Chemical Ibérica, Anton Valero; el rector de la Universitat, Francesc Xavier Grau; el president del Consell Social de la URV, Àngel Cunillera; el director de l’Escola Superior d’Enginyeria Química, Ricard García, així com familiars i alumnes i altres convidats a l’acte. Olga Sánchez va rebre el premi pel projecte de desenvolupament personal per participar en el “Young Talented Program” (YTP) a l’IESE. Els estudiants que entren en el procés de selecció per a l’YTP són presentats a una sèrie d’empreses col·laboradores i, si la persona és seleccionada per una d’aquestes companyies, l’IESE l’admet automàticament al programa YTP. Aleshores, l’estudiant assisteix a uns seminaris a l’IESE i treballa dos anys a l’empresa que l’ha contractat. Després d’haver guanyat experiència durant aquest temps, aquesta persona realitza un MBA a temps complet a l’IESE (Barcelona) i posteriorment retorna a

Magí Sunyer guanya el premi de novel·la Roc Boronat El professor de la URV Magí Sunyer va rebre el premi Roc Boronat per la novel·la Jim. El guardó es va lliurar l’1 d’abril a l’Auditori ONCE de Barcelona. L’obra continua la història del clàssic d’aventures L’illa del tresor, de Robert L. Stevenson. Aquesta era l’onzena edició dels premis Roc Boro-

l’empresa per aplicar els coneixements adquirits. El premi Dow 2009 va comptar amb dos finalistes, Robert Brunet i David Cornadó, que segons el jurat reunien també molts mèrits.

Nou conveni entre Dow i ETSEQ L’acte de lliurament del premi va acollir també la signatura d’un nou conveni de col·laboració entre Dow i ETSEQ, que van firmar Anton Valero i Francesc Xavier Grau. Per un període de dos anys, i prorrogable de manera anual, ambdues entitats es comprometen a intercanviar i compartir espais i coneixements. L’acord

nat, convocats per l’ONCE, que tenen tres categories: la general, dotada amb 6.000 euros (que ha guanyat Sunyer), i dues per a escriptors cecs i deficients visuals, un apartat de conte, dotat amb 900 euros, i un de poesia, dotat amb 600 euros. El relat de Magí Sunyer, que serà publicat per Edicions Proa, “és un drama sobre la complexitat de les

permetrà potenciar el nivell professional i acadèmic d’uns i altres, així com dels estudiants d’ETSEQ, als quals va destinat aquest acord de col·laboració. El conveni engloba, entre altres aspectes, la col·laboració en matèries de pràctiques a la empresa, la difusió entre els alumnes de l’ETSEQ de les beques i estades acadèmiques que Dow organitzi, el manteniment del premi Dow, la col·laboració en la formació dels estudiants i la inserció laboral per mitjà del fòrum d’empreses i la borsa de treball de la URV, o la disposició mútua d’instal·lacions i fons documentals.

motivacions humanes, una reflexió ètica sobre l’estranyesa de la realitat”, segons els responsables del premi. L’autor presenta un Jim Hawkins (protagonista de L’illa del tresor) que, bandejant la sort i protecció dels tutors, malgasta els diners en una vida obscura i turbulenta. El jove haurà de prendre una decisió important si vol redreçar la seva vida.

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / GENT DE CASA

31


El guardó l’atorga l’observatori de la Igualtat

La periodista Berta Ramos rep la Distinció M. Antònia Ferrer L a Distinció M. Antònia Ferrer, per la defensa dels drets de les dones, es va concedir enguany a Berta Ramos, periodista al Gabinet de Comunicació i Relacions Externes de la URV, pel compromís amb els drets de les dones en la seva trajectòria personal i professional. Aquest guardó, que atorga anualment l’Observatori de la Igualtat, es va lliurar l’11 de març a l’Aula Magna del campus Catalunya, com a cloenda de la II Setmana de la Igualtat. A l’acte hi van ser presents M. Antònia Ferrer, professora d’Història de la URV que

Albert Mas, membre de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició El professor de la URV Albert Mas forma part del Comitè Científic de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició, per un període de dos anys renovable. El Comitè el constitueixen 20 experts de nou àrees vinculades amb la seguretat dels aliments i s’encarreguen de coordinar els grups d’experts que avaluen els riscos alimentaris i fan els dictàmens de l’Agència. Albert Mas és des del 2002 catedràtic de Nutrició i Bromatologia, amb docència a la Facultat d’Enologia. Doctor en Biologia per la UB, és membre del grup de recerca en Biotecnologia Enològica de la URV i està especialitzat en els processos de fermentació dels vins, la bioquímica i la microbiologia, i les tecnologies aplicables.

Tamar González, millor expedient acadèmic d’ET Telecomunicacions en Telemàtica 2007-08 L’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria va lliurar el 16 de març a la sala de graus el Premi al millor expedient acadèmic d’Enginyeria Tècnica de Telecomunicacions en Telemàtica 2007-08, que va recaure en l’alumne Tamar González. Es tracta de la segona edició del premi. La del curs 2007-08 és la tercera promo32

dóna nom a la distinció; Marta Selva, presidenta de l’Institut Català de les Dones; Montserrat Duch, vicerectora de Relacions Internacionals i presidenta del jurat d’enguany, i Inma Pastor, directora de l’Observatori de la Igualtat i secretària del jurat.

ció de l’ensenyament, formada per 19 joves titulats. El jove Tamar González va rebre un premi en metàl·lic de 300€, un diploma i un trofeu recordatori en reconeixement del seu esforç i dedicació. L’acte estava patrocinat pel Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics de Telecomunicacions de Catalunya.

pròpies de la Facultat d’Enologia i, alhora, reconèixer la figura de Jaume Ciurana, un dels grans enòlegs del país i primer director de l’INCAVI.

Teresa Soler, estudiant guanyadora del IX Premi Jaume Ciurana d’Enologia

La professora de la Facultat de Química i directora científica del Centre Tecnològic de la Química de Catalunya, Carmen Claver, ha obtingut una càtedra de recerca Pierre-de-Fermat a l’Escola Nacional Superior d’Enginyers en Arts Químiques i Tecnològiques de la capital universitària francesa.

L’acte de lliurament del premi Jaume Ciurana, que concedeixen la Facultat d’Enologia i la consultoria vitivinícola Rius i Rius, va tenir lloc a l’Aula Magna del centre el 16 d’abril. La guanyadora va ser Teresa Soler, que va rebre un premi en metàl·lic de 3.000 €. El jurat va valorar l’expedient acadèmic ponderat de l’estudiant, el currículum i un informe de la Comissió Acadèmica del centre. El premi d’Enologia Jaume Ciurana pretén fomentar l’estudi, aprofundiment, recerca i coneixement de les disciplines

gent de casa / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

Carmen Claver obté una càtedra de recerca Pierrede-Fermat de l’Enciaset de Tolosa

Claver treballarà a França amb un equip de recerca dedicat a desenvolupar nous processos químics respectuosos amb el medi ambient. Les càtedres Pierre-deFermat estan finançades per la regió del Migdia-Pirineus amb l’objectiu d’acollir investigadors estrangers d’alt nivell als instituts de recerca superior de la regió. Les càtedres estan presidides pel professor honorari de la Universitat de Ginebra Stuart Edelstein. Com a directora científica del CTQ de Catalunya, ubicat al Parc Científic i Tecnològic de Tarragona del campus Sescelades, la investigadora fa de pont entre els grups de recerca de la URV i el conjunt del Centre Tecnològic.


Catedràtic de Psicologia de la URV

Estanis Pastor rep el V Premi Ramon Bayés i Sopena E l catedràtic de Psicologia de la URV, Estanis Pastor, que actualment és professor emèrit de la URV, ha estat guardonat amb el V Premi Ramon Bayés i Sopena. Es tracta d’un reconeixement a la seva trajectòria professional i es va concedir en el marc del Congrés de la Societat Catalanobalear de Psicologia, que es va fer els dies 24 i 25 d’abril a l’Auditori Felip Pedrell de Tortosa.

Josep Deví, president de la Societat Catalanobalear de Psicologia, va entregar el premi a Pastor, catedràtic de Psicologia Evolutiva i de l’Educació des del 1988 (UB). L’any 1971 va iniciar la docència universitària a Tarragona, a l’Escola Universitària de Formació del Professorat. Llicenciat en Pedagogia per la UB i en Psicologia a la Universitat de València, és doctor per la UB (1976). En recerca s’ha dedicat a la psicologia del desenvolupament i a la psicologia de l’educació. Actualment és coordinador del

Premi a una comunicació oral de la Unitat de Cirurgia de la URV L’equip dirigit per Daniel del Castillo ha obtingut un premi a la millor comunicació oral al XI Congrés de Cirurgia de l’Obesitat, que va tenir lloc a Màlaga de l’1 al 3 d’abril. L’any passat la Unitat de Cirurgia va ser també premiada. L’equip va exposar el seu treball “Estandarización experimental de la técnica de exclusión duodenal en animales obesos y su aplicabilidad en el campo de regulación de la ingesta”. Es tracta d’una comunicació científica per estandarditzar l’experimentació amb animals d’una de les noves tècniques de cirurgia de l’obesitat, l’exclusió duodenal, amb la finalitat de

grup de recerca INTEREVA i ha estat investigador principal o ha participar en deu projectes competitius i en un projecte internacional amb el CNRS i la Universitat René Descartes (París V). És autor de nou llibres i 43 articles en revistes especialitzades.

En gestió ha ocupat nombrosos càrrecs a la Universitat. Abans de la creació de la URV, va ser vicedirector de la Delegació a la ciutat de la UB (1978) i va tenir diferents responsabilitats en les tasques de consolidació de la Psicologia als centres univer-

determinar els efectes metabòlics i hormonals de l’operació. La comunicació exposava el model experimental en rates amb la tècnica d’exclusió duodenal per barrera física, per poder fer estudis comparatius amb altres tècniques. El treball pertany a la Unitat de Cirurgia de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de Reus, dirigida pel Daniel del Castillo. El autors són: Fàtima Sabench, Mercè Hernández, Arantxa Cabrera, Santiago Blanco, Antonio Sánchez Marín, Alejandro Rossini, Margarita Vives i el mateix director. L’any passat també van rebre el premi a la millor comunicació científica en el Congrés de Cirurgia de l’Obesitat que es va fer a l’abril a Barcelona.

sitaris de Tarragona. Ha estat secretari general de la URV en diferents etapes i vicerector de Projecció Exterior.

La URV sorteja diversos iPods entre els alumnes Laia Blanch, estudiant d’ET Agrícola en Indústries Agràries i Alimentàries; Elena Roca, de Biotecnologia; Misericòrdia González, de Psicologia; Maria Teresa Cortijos, d’Infermeria, i Adrián Pastor, d’ETI especialitat en Química Industrial, han estat els alumnes guanyadors de l’iPod sortejat per la Universitat. Laia Blanch va participar en una enquesta de satisfacció per a estudiants de primer curs que s’incorporen a la Universitat; Misericòrdia González i Maria Teresa Cortijos van respondre a un qüestionari lingüístic i Adrián Pastor va participar en el qüestionari sobre docència per a alumnes de segon a cinquè curs.

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / GENT DE CASA

33


el personatge Entrevista a l’alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez

“La universitat ha de ser el far que ens digui on va el món” “La universitat ens ha d’explicar amb tots els ets i uts la realitat de totes les coses. La recerca de la veritat és la missió del coneixement. Aquesta missió de buscar l’objectivitat encara que sigui més dolorosa, més freda, només la pot fer la universitat”. Així de categòric es mostra l’alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, a l’hora d’expressar-se sobre el paper que ha de tenir la Universitat Rovira i Virgili (URV) al territori. Entén que la institució pot contribuir a fer front als reptes econòmics i socials. Quins records conserva del seu pas per la Universitat? És una experiència que voldria fer exten· siva a tots els ciutadans. El fet de viure la universitat és tan important com el de tenir un títol universitari. Sobretot en els moments en què jo vaig estudiar, d’efer· vescència de la transició política, amb acti· vitats plenament universitàries però que qüestionaven l’ordre establert. Aules mas· sificades i, almenys per part meva, que vaig començar els estudis tard, una gran il·lusió per aprendre. I els professors: el senyor Cabestany, d’Història Medieval, o el professor Altisent, monjo de Poblet, una persona magnífica. Era curiós veure un profund coneixedor de la historio· grafia marxista amb hàbit. Són aquestes coses que trobes a la Universitat. Idees lliu· res que circulen sense condicionaments. El professor Ventosa, el Juanjo Pujadas, que em va fer estimar l’Antropologia; el Pere Anguera, el meu director de tesi, la Mercè Jordà... I tot just fa pocs dies vaig rebre un correu electrònic d’un company d’estudis que també era gran, que em deia que llegia la tesi doctoral i li agradaria que hi anés. Malauradament no ho vaig poder fer per feina. Fixa’t, al llarg dels anys encara queda aquell record de persones que vam compartir els mateixos estudis. Ha pogut mantenir relació personal amb la Universitat? Com té la tesi doctoral? La tesi està en procés. No ens enga· nyem, la feina d’alcalde és gairebé sacer· dotal, 24 hores al dia, 365 dies l’any. En l’etapa de diputat vaig poder fer els cursos. M’ho vaig passar molt bé. Una cosa tinc clara, i és que jo no deixo mai res per aca· bar. Per tant, ja la llegiré. Sempre dic que 34

Pierre Vilar va estar 21 anys per fer la seva tesi. D’altra banda, he anat mantenint rela· ció amb diversos professors, Pere Anguera, Montserrat Duch, Mercè Jordà, Joan Prat, Juanjo Pujadas, Dolors Comas. Per això em va fer moltíssima il·lusió que el rector m’en· comanés un treball d’assessorament sobre com es poden lligar els interessos de la soci· etat amb la formulació dels nous currícu· lums acadèmics en l’àmbit de les disciplines humanístiques. Creu que hi ha una gran diferència entre la seva experiència universitària i la percepció actual que en té la gent? Hi ha persones que, malgrat tot, no entra· ran mai a la universitat i això té una certa lògica. La URV és molt diferent de la que vaig trobar jo, a banda que aleshores era una de delegació de la Universitat de Barcelona (UB). El cos docent era molt limi· tat. Penso que ara ens trobem amb una URV, la nostra, amb una gran projecció. Les darreres estadístiques de qualitat ho

EL PERSONATGE / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

demostren. La tercera universitat de l’Estat. Això és molt important. D’una delegació de la Universitat de Barcelona a una univer· sitat pròpia… És molt diferent. Ara tenim una universitat capdavantera, i és una gran evolució. La URV és imprescindible. És un element més de la societat, una referèn· cia. Per redactar Pla Estratègic del Camp de Tarragona es va confiar en la Universi· tat, i s’ha aconseguit un document excel· lent. Vejam si els polítics som capaços de tirar endavant el que s’hi proposa. Per això l’Ajuntament de Reus va encarregar el seu primer Pla Estratègic 1999 a la Universitat i fa poc li hem encarregat un de nou. La URV s’ha fet imprescindible en el seu rol social.

Creu que el territori és conscient del que es pot fer amb la URV? No prou, no ens enganyem. Vejam, l’acre· ditació de la Universitat està molt per damunt de la dels sectors econòmics. A banda de molt comptades excepcions, no hi ha consciència territorial. I això que ano· menem el Camp de Tarragona, una part


significativa de la zona d’abast de la URV, és una realitat de la qual s’ha pres consci· ència fa pocs anys. El que falla és el pilar de la mateixa societat, no el de la Universitat. La Universitat s’interroga més sobre la soci· etat que no pas el conjunt socioeconòmic que està mancat d’una certa cohesió d’ob· jectius, propostes i directrius. I després hi ha la política. Penso que a poc a poc va qua· llant la consciència, però també ens queda molt per fer i reconèixer que s’ha perdut molt de temps.

Quina és la seva recepta per reduir aquesta distància? És molt difícil. Si la tingués…! Penso que hi ha d’haver espais de diàleg i de treball. L’ex· periència de la Mesa Socioeconòmica n’és un bon exemple. Va permetre la redacció del Pla Estratègic del Camp de Tarragona. La societat també ha d’exigir als polítics que es posin d’acord en les coses rellevants, estructurals, les que han de decidir el futur. La Universitat també ha de fer la seva refle· xió per ser més oberta. Per a mi no és una bola de vidre… No ha de veure la socie· tat amb un esperit reduccionista, endogen, sinó obert.

Quin paper pot tenir la Universitat davant els reptes econòmic i social? Que ens orienti, que ens expliqui models, que ens els compari amb d’altres models en d’altres fases de cicle econòmic equi· valents. Que ens acosti a les estratègies de caràcter econòmic per remuntar un cicle advers. Ajudar a sortir dels tòpics. Tenim una societat amb una gran informació, que és el més semblant a una desinfor· mació total. La universitat ens ha d’expli· car amb tots els ets i uts la realitat de les coses. La recerca de la veritat és la missió del coneixement. Aquesta missió de bus· car l’objectivitat encara que sigui més dolo· rosa, més freda, només la pot fer la univer· sitat. Pel que fa a l’opinió de tots els altres sectors sobre com sortir de la crisi, són inte· ressats. Cadascú estira el llençol cap a casa seva. I el lloc neutral, el que té compilat tot el coneixement, és la Universitat. La societat té allotjat en la Universitat aquest rol.

I respecte als altres reptes socials? Aquí hi ha molta feina a fer. Jo diria que és més problemàtic aquest factor que no pas superar la crisi econòmica. Qui cremaven a les fogueres? Cremaven aquelles persones que amb la seva llibertat de criteri deien allò que la societat del moment no volia sentir. Jo crec que estem en una situació

similar. La gent no vol escoltar, per exem· ple, que el mestissatge, la presència de persones d’altres cultures amb diferents estrats d’evolució cultural, és un valor. I la interculturalitat dóna una societat millor que s’assembla més a un ideal univer· sal. La universitat pot dir això. Els polítics no ho podem dir perquè segons el que diem podem perdre vots. La Universitat ha de contribuir a aquest nou paradigma social que és que aquí hi ha persones que vénen d’altres indrets, que vénen atretes per un futur millor que els podem donar. I això ja ens ha d’omplir d’orgull, en un país més aviat caracteritzat per l’emigra· ció. Ens aporten unes llengües noves, que ens poden obrir, si volem, nous mercats. La Xina no és un mercat de mil milions per a les nostres empreses que ens aporta la seva cultura? No és important conservar la nostra identitat sense tancar-nos a d’al· tres cultures? O és que la Universitat no ha de dir res quan alguns acusen el cos· mopolitisme com un drac que ha de ser mort pel Sant Jordi de torn? Una universi· tat que no sigui cosmopolita no compleix la seva funció. Que ha de gratar en els orí· gens, és clar. No podem ser oberts al món sense saber ben bé qui som. La universitat ha de ser el far que ens digui, pel damunt dels posicionaments particulars legítims, on va el món.

En què ha singularitzat la ciutat la presència de la Universitat? I quina és l’aposta de futur? La ciutat s’ha singularitzat per un delit de ser ciutat universitària. Penso que per interessos polítics de molt baix nivell avui no disposem d’un gran campus universi· tari. Ara imaginem-nos que allà on havia d’anar la Universitat, a la sortida de l’au· topista, a un quilòmetre del tren d’alta velocitat, al costat de l’aeroport, cap allà on creix la ciutat de Reus, allà tingués· sim un gran campus universitari. Va ser un error garrafal. Però bé, ara el que hem de fer és que a cada indret on està ubi· cada la Universitat hi hagi les millors condicions. I la nostra aposta és endre· çar al màxim el campus de Bellissens, cosa que ja estem fent amb la Universi· tat. En aquesta zona hi haurà una esta· ció de tren, el famós baixador de Bellis· sens. La veritat és que estic enormement satisfet d’haver conduït aquest canvi de paradigma econòmic amb l’aposta per la nutrició humana i la salut a través del Tecnoparc i gràcies a l’acompanyament de la URV. I això ha sortir genuïnament del maridatge entre la ciutat i la Universi·

tat, que ja ha generat estructures com el Centre de Tecnològic de Nurtició la Salut o empreses de recerca biomèdica amb una participació molt activa i exigent de la Universitat. També estem molt satis· fets de les experiències en formació per· manent de la FURV al Mas Miarnau i del Centre d’Estudis d’Aviació (CESDA).

CURRÍCULUM Lluís Miquel Pérez i Segura, alcalde de Reus Nascut a Reus l’any 1956, casat i amb un fill i una filla. Professionalment és directiu d’un grup bancari (en excedència). Llicenciat en Filosofia i Lletres (especialitat en Història Contemporània). Actualment prepara la tesi doctoral sobre regionalisme econòmic i nacionalisme polític a Catalunya a finals del segle XIX. A més, ha realitzat estudis complementaris de tècnica bancària, sistema financer i comerç exterior. Ha estat delegat sindical d’UGT i, com a tal, va presidir el Comitè Provincial de la seva empresa. També ha tingut diverses responsabilitats directives en entitats de caràcter cultural de la ciutat de Reus (Centre de Lectura, entre d’altres) i social (patró fundador de la Fundació d’Estudis Socials i Nacionals Josep Recasens i Mercadé i patró fundador de la Fundació Teatre Fortuny). Pel que fa a l’àmbit polític municipal, ha estat regidor de Participació i Relacions Ciutadanes (1987-1991) i primer tinent d’alcalde de Serveis Culturals i Relacions Ciutadanes de l’Ajuntament (1991-1995). Des de juliol de 1999 ocupa l’alcaldia de la capital del Baix Camp. Actualment és conseller nacional i membre de la Comissió Executiva Nacional del Partit dels Socialistes de Catalunya, on s’encarrega de la Secretaria Adjunta de Política Institucional. Abans havia estat secretari d’Acció Política i Parlamentària de la Federació de les Comarques Tarragonines del PSC i, entre 1985 i 2000, havia ocupat successivament la Primera Secretaria i la Presidència de l’Agrupació Socialista de Reus. Fou diputat a les Corts per la circumscripció de Tarragona en les legislatures de 1993-1996 i 19962000. En la legislatura 2003-2006 va ser diputat pel PSC al Parlament de Catalunya.

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / EL PERSONATGE

35


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.