■ Ressenya] ENTREMONS. UPF JOURNAL OF WORLD HISTORY Universitat Pompeu Fabra ﺍBarcelona Número 2 (novembre 2011) www.upf.edu/entremons
Philipp Blom Años de vértigo, cultura y cambio en Occidente, 1900-1914 Editorial: Anagrama (Barcelona) Any: 2010 Pàgines: 677 Preu: 29.50 € Traducció de Daniel Najmías
Sebastià BENNASAR «De ahí que nadie debería mirar los años anteriores a 1914 esperando encontrar una conciencia profética de los horrores y preocupaciones del futuro». L’autor d’aquesta frase és Philipp Blom i la podem trobar gairebé a les acaballes (del cos principal de 588 pàgines) de les 677 planes que té Años de vértigo, cultura y cambio en Occidente, 19001914, l’estudi que aquest historiador alemany (Hamburg, 1970) ha realitzat sobre quinze anys del tot decisius en la història anterior a la I Guerra Mundial. L’estudi està imbuït d’aquest esperit, el de mostrar alguns esdeveniments cabdals des de la perspectiva en la qual s’estaven produint i remarcant la importància que tenien en aquell moment i per a la gent d’aquell moment. Blom no enganya ningú. Des de bon començament el llibre emmarca els interessos de l’autor: cultura entesa en un sentit ampli —en el qual té una gran importància els avenços científics— i Occident com a espai geogràfic, un Occident que gairebé podríem limitar a Anglaterra, Alemanya, França, l’Imperi Austro-Hongarès i puntuals aparicions de Rússia, Estats Units i algun cop Itàlia. És un llibre que tracta de forma sensacional aquests esdeveniments sobretot a la Mitteleuropa (Blom va estudiar a Viena i aquesta podria ser una de les causes que expliqués aquesta vocació europea continental) i que circumscriu molt bé i amb molt encert tant en l’àmbit temporal com en el geogràfic perquè això permet un ús més efectiu de la comparació. Aquesta honestedat intel·lectual mostrada de bon començament és quelcom que el lector agraeix profundament. Aquí no hi ha trampes ni cartró —o n’hi ha poques. L’estructura de l’obra en quinze capítols, un per a cada un dels anys que tracta i la subdivisió en apartats (no detallats, erròniament, en l’índex final) és la base sobre la
1
qual Bloom fa desenvolupar els seus arguments. Cada un d’aquests capítols té títols ben suggerents i enriquidors que ens mostren com van canviant les mentalitats en aquest temps. Així les coses, Bloom comença el seu relat a l’exposició universal de París del 1900 i el debat sobre la pèrdua de la fertilitat dels homes francesos; transita de cap a la decadència de les aristocràcies a partir de la mort de la reina Victòria d’Anglaterra; s’endinsa en la Viena de la nova moralitat sorgida de Freud i dels artistes de la capital dels Habsburgs; ens mostra de forma meravellosa la vida de Madame Curie i les revolucionàries aportacions de la ciència de principis de segle; viatja fins a les tenebres del Congo del rei Leopold per parlar dels canvis en els mitjans de comunicació de masses i del paper del colonialisme en les relacions entre aquests estats europeus (i els EUA); parla sobre la revolució i la situació social a la Rússia de 1905; assistim a la carrera armamentística de les marines i sobretot l’evolució de la britànica a partir de la construcció del Dreadnought; analitza el pacifisme i altres moviments utòpics i que alteraven la concepció social del moment; estudia el moviment sufragista i el nou paper de la dona; elogia el culte a la velocitat i els nous invents tècnics que contribuïren a fer del món un espai cada vegada més petit; dibuixa els canvis artístics principals de l’època i la seva acceptació o rebuig al voltant de l’any 1910 apuntat per Virginia Woolf com l’any que va canviar el món; ensenya la importància del cinema per desenvolupar una autèntica cultura popular de masses; subratlla la difusió de l’eugenèsia, el racisme i l’antisemitisme; remarca el desenvolupament de la criminologia, la neurastènia i la por a la ciutat i per acabar redacta un capítol final que recapitula els temes tractats. Una de les tesis principals de Blom és que bona part dels canvis polítics i socials (sobretot aquests últims) que es produeixen en aquest moment té un fidel reflex en l’art del mateix període. Novel·les, literatura popular, música, pintura, arquitectura es lliguen així de forma directa amb els canvis de mentalitat, i sovint provoquen rebuig perquè van una passa més enllà. A banda dels continguts del llibre —impecables— convé aturar-se un moment en l’estil de Blom i en la magnífica tasca que ha fet el seu traductor, Daniel Najmías. Philipp Blom escriu com hauria de fer-ho tot historiador: amb mestria. La seva prosa transita entre l’explicació de l’anècdota que serveix per il·lustrar allò que vol exposar i la descripció rigorosa de processos científics, obres d’art i estats d’ànim. Els paràgrafs flueixen de tal manera que el lector queda atrapat abruptament per l’escriptura de l’historiador que no estalvia mai l’adjectiu precís, la contextualització perfecta, la descripció acurada quan cal. En aquest sentit, l’escriptura de Blom és modèlica, un exemple que hauria de proliferar, perquè sense perdre en cap moment l’euridició —el llibre n’és un exemple magnífic— ha aconseguit trenar un fil narratiu que fa que el lector devori aquesta obra ansiós per saber quina nova dada aportarà a la següent pàgina, quina perspectiva sobre el món o nova reflexió farà. No és fàcil escriure sobre aquesta època perquè per ventura el lector ja està sobreinformat. Doncs Blom fa un gir, un canvi de perspectiva i una investigació en els recursos narratius aplicats a la història —una tendència a l’alça des dels anys 90— que converteixen el llibre en una delícia. Posats a trobar-hi entrebancs, cal dir que a la secció de la bibliografia no s’esmenten alguns dels títols als quals fa referència l’autor constantment (per exemple el de Max Weber, L’ètica protestant i l’esperit del capitalisme) i que la qualitat de les fotografies
2
inserides en el relat i impreses en blanc i negre molt sovint són de baixa qualitat i estan tan mal impreses que amb prou feines et pots fer una idea d’allò que volen representar (sobretot les de la primera meitat de l’obra), cosa que sorprèn en uns editors tan acurats com solen ser habitualment els d’Anagrama. Són petits detalls que no alteren gens el contingut de Blom però que podrien ajudar a fer d’aquesta petita joia quelcom encara més polit i perfecte.
3