Issuu on Google+

■ Ressenya] ENTREMONS. UPF JOURNAL OF WORLD HISTORY Universitat Pompeu Fabra ‫ ﺍ‬Barcelona Número 2 (novembre 2011) www.upf.edu/entremons

John R. McNeill i William H.McNeill The Human Web: A Bird’s-eye View of World History Editorial: Norton (Nova York) Any: 2003 Pàgines: 327 Preu: 32 €

Núria SALLÉS I VILASECA Universitat Pompeu Fabra El tàndem format pels dos historiadors McNeill, pare i fill, es proposa amb aquesta obra dirigida a un públic no especialitzat oferir una panoràmica de la Història mundial, posant èmfasi en la centralitat de les xarxes formades per la interacció humana. Al llarg de nou capítols aproximadament cronològics, els autors resumeixen —travessant el globus de punta a punta— els esdeveniments que han donat forma al sistema món tal com el coneixem avui. Per això, es tracta d’un volum excel·lent per a introduir-se a la branca de la World History, si bé per raons que exposarem més endavant pot no satisfer les expectatives dels acadèmics i especialistes. El canadenc William Hardy McNeill és conegut i reconegut per la seva obra The Rise of the West: A History of the Human Community, publicada el 1963. Prenent els fenòmens de difusió cultural com a tema central, aquesta monografia fou una de les primeres a explicar la Història mundial en termes d’interrelació, i és fàcil veure-hi un precedent del títol que ens ocupa. Dues obres més, Plagues and People (New York, 1976) i The Human Condition: An Ecological and Historical View (Princeton, 1980) contribuïren a la consolidació de l’anomenada Història mediambiental, una branca en la qual ha aprofundit el seu fill, John Robert McNeill, amb títols com Something New Under The Sun: An Environmental History of the Twentieth-century World (2000); és també editor, entre d’altres, de Rethinking Environmental History: World System History and Global Environmental Change (AltaMira Press, 2007).

1


The Human Web explica un llarg procés de construcció (o de teixit, per ser més precisos) de xarxes de relacions humanes en nou capítols d’extensió molt variable. La breu introducció i un primer capítol sobre l’agricultura posen el marc teòric i adverteixen del biaix mediambiental dels autors; paradoxalment, aquest capítol sobre els inicis de l’agricultura es veu deslligat de la resta, on els problemes de la història mediambiental s’insereixen sense dificultat al fil narratiu. A continuació, tres capítols que cobreixen la immensa cronologia 3500 aC-1500 dC exposen el desenvolupament d’allò que els autors anomenen la xarxa del «vell món» (és a dir, euroasiàtica) i la resta de xarxes coetànies però aïllades o amb menor fluïdesa d’intercanvi. El capítol central, més llarg i dedicat als segles XV-XVIII, gira entorn de la substitució d’aquestes xarxes «antigues» per una gran xarxa nova d’abast mundial, nascuda de la fusió de les xarxes anteriors, però impulsada sobretot per l’expansió de la xarxa euroasiàtica. El setè capítol explora la consolidació de la nova xarxa per acció de la Revolució Industrial, mentre que el vuitè n’exposa les debilitats, tal com foren revelades al llarg del segle XX. El darrer capítol recull les conclusions, reflexions i perspectives de futur dels dos autors. La hipòtesi i premissa bàsica d’aquest volum —que les relacions d’intercanvi econòmic i cultural a nivell mundial es poden interpretar com a xarxes, i que aquestes xarxes tenen, almenys en principi, un impacte eminentment positiu sobre els individus de les societats que en formen part— és sens dubte estimulant i molt atraient per al lector contemporani. Els dos autors aconsegueixen reunir una quantitat extraordinària d’informació i presentar-la de forma senzilla en poc més de tres-centes pàgines, i això té un mèrit indiscutible. La interdisciplinarietat d’ambdós historiadors també els juga a favor: la narració inclou de manera fluïda —però no sense un grau de risc, per la seva tendència a posicionar-se a favor d’algunes hipòtesis no demostrades— qüestions i conceptes propis de l’antropologia, la biologia, la sociologia i la politologia. La influència de la branca de la història mediambiental és també visible en les traces de determinisme mediambiental i de funcionalisme antropològic que recorren el llibre i en simplifiquen algunes de les argumentacions —una característica que d’altra banda facilita la lectura per part del públic no especialista. Més molesta és la presència d’un biaix eurocentrista en l’explicació de la construcció de la nova xarxa mundial en l’Edat Moderna, perceptible en la presentació de xarxes secundàries passives i absorbides dins d’una xarxa mundial encapçalada per un únic participant amb un rol actiu (en canvi, l’anomenada xarxa del vell món, abans de 1500 dC, està tractada de forma més àmplia i equilibrada). El lector també pot sentir-se contrariat per la unidireccionalitat de l’argumentació dels autors, que tracten la integració global de les xarxes de relacions com l’única opció possible, i en alguns casos com si es tractés d’una espècie de contracte social lockià. Aquesta crítica no treu que, en conjunt, considerem que l’ambiciosa empresa dels McNeill està molt ben resolta, i que es tracta d’un intent brillant de fer intel·ligible el curs de la història mundial en poc espai. Per això, és molt apta com a introducció tant a la World History com a la Història Universal més clàssica o la recent Història de la globalització. Tanmateix, cal tenir present que el detall i el matís es perden en una versió tan resumida, i que no només les respectives especialitzacions han deixat enrere

2


la presentació d’alguns dels fets que tracten els dos historiadors, sinó que la World History mateixa s’encamina, avui dia, cap a aproximacions menys eurocentristes i més equilibrades, que retornin el focus merescut als processos interns d’altres parts del globus.

3


Human Web-R-maquetat