Tráns-ito 22'

ACTIVITATS TRÁNS-ITO 2022

Activitat subvencionada pel Ministerio de Cultura y Deporte, Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona

Ens enfrontem en una època on l'activitat humana ha alterat greument els ecosistemes, accelerant l'escalfament global i provocant que les condicions de vida en tot el planeta sofreixin un augment constant de problemes ambientals.

La biodiversitat de la Mar Mediterràni és la més amenaçada del planeta i un de les mars on més es percebin els efectes del canvi climàtic; el nivell de les seves aigües creixerà, experimentarà inundacions, moltes de les platges podrien desaparèixer i l'augment de la temperatura de les seves aigües provocarà onades de calor marina, amb un impacte directe en l'extinció de les espècies que l'habiten.

A això se suma el poc coneixement que tenim d'aquest, sent que és un de les mars amb major diversitat marina del planeta, en les seves aigües alberga unes 17.000 espècies marines descrites fins avui Encara així, “el coneixement total sobre les espècies del Mediterrani i els seus patrons de distribució són incomplets, ja que queden moltes espècies per descobrir i el coneixement que tenim sobre les descrites és limitat (Consell Superior de Recerques Científiques - CSIC)

És de vital importància difondre l'enorme paper que compleixen les mars en el nostre planeta, és font de vida, ens proporciona aliment, oxigen, energia i actua com a regulador del clima, mantenint un equilibri vital per a la nostra existència

Aquesta publicació pretén ser un document en codi obert on a través de les activitats del projecte Tráns-ito pugui anar incrementant iniciatives per a així convertir-se en una cartografia viva d'agents i projectes que treballen per a difondre i enfocar els problemàtiques del Mediterrani i el mars de manera transdisciplinar i així incentivar un coneixement profund donis de diferents perspectives que impactin en l'educació formal i no formal, per a restablir el seu equilibri i restauració

PONENTS

TRANS-ITO 2022

AGUSTÍ MARTÍN MALLOFRÉ

Degà - Facultat de Nàutica de Barcelona – UPC

CARLOS TABERNERO

Biòleg, professor Institut d'Història de la Ciència, Universitat Autònoma de Barcelona

ANDREA GRANITZIO

Compositor, Direcció artística, Fondazione Sciola, Itàlia

JULIA CAPELLA

Artista, Alumna Escola Massana

EVA FIGUERAS I

MARTA AGUILAR

EVA RUIZ

Artista i investigadora de pràctiques artístiques

JOAN MAYORAL

Arqueòleg subaquàtic, Museu d'Arqueologia de Catalunya

Catedràtica, Facultat de Belles Arts, Universitat de Barcelona i Professora, Facultad de Bellas Artes, Universidad Complutense de Madrid

EDUARD DEGOLLADA I

BEATRIU TORT

Investigadors mamífers marins, EDMAKTUB

ELVIRA PUJOL I

JOAN VILAPUIG

Artistes i investigadors, Sitesize

FIONA VILA, BELÉN BUSCARONS, ERIC PAGÈS

Alumnes - Facultat de Nàutica de Barcelona

MIREIA MAYOLAS

Cap de l'Àrea d'educació i activitats Museu Marítim de Barcelona

JO MILNE

Professora i investigadora a EINA, Universitat de Barcelona

MARCEL·LÍ ANTÚNEZ

Artista visual

FRANCISCO JAVIER MARÍA

Coordinador del departament de Disseny Audiovisual Universitat BAU

PAULA BRUNA

Artista visual i ecologista

PAULA LÓPEZ SENDINO

Biòloga marina, Institut de Ciències del Mar - ICM-CSIC

PLATAFORMA VÉRTICES

ANNA RECASENS

Artista visual i investigadora

MARÍA PAZ MONTECINOS

Gestora cultural i activista mediambiental

SANTI MAESO

Filòsof i investigador

QUIM CASAS

Crític, Professor en la Universitat Pompeu Fabra

ACTIVITATS TRÁNS-ITO/22

Tráns-ito, és un projecte internacional de caràcter interdisciplinari, que es va realitzar en el marc de les activitats internacionals dels cinc-cents anys del final de la circumnavegació (1522), un esdeveniment clau perquè avui puguem parlar de globalització. Les conseqüències més immediates d’aquest viatge va ser la inauguració de rutes intercontinentals per a l’expansió comercial i econòmica d’Europa. Paradoxalment, aquest procés va generar l’homogeneïtzació del planeta, i la imposició cultural sota una mirada eurocentrista.

Tráns-ito va fomentarla trobada i el compromís entorn de la mar i al litoral Barcelonès, va abordar reptes i problemàtiques actuals, afrontant la complexitat mediambiental que tenim com a ciutat, però que al mateix temps corresponen amb els reptes globals als quals ens enfrontem. Amb un esperit crític i buscant l'acostament de les recerques a la ciutadania, va propiciar activitats que van generar un coneixement interdisciplinari amb agents locals i internacionals, que va abastar les esferes de la ciència, la conservació dels ecosistemes, la política, l'economia blava, l'educació, l'art i l'activisme.

Les activitats van comptar amb la participació de ponents nacionals i internacionals d'universitats, centres de recerca i desenvolupament i de l'àmbit científic, artístic-cultural, de prestigi en els seus respectius camps.

Tràns-ito es va organitzar en diferents tipus de sessions teoricopràctiques:

CRONOLOGIA

Sessió1

Navegació pel litoral de Barcelona en el pailebot Santa Eulàlia del Museu Marítim de Barcelona

Sessió2

Jornada en la Facultat Nàutica de Barcelona

Sessió3

Ruta per al Port de Barcelona Visita al Museu Arqueològic de Catalunya i Museu Marítim de Barcelona

Sessió4

Grups de treball i de recerca

Sessió5

Presentació dels resultats de les activitats Tráns-ito 2022; tallers i diàleg

NAVEGACIONSPERLACOSTA

BARCELONINAABORDDEL PAILEBOTSANTAEULÀLIA:

Fotografia de l'arxiu del Museu Marítim de Barcelona

A manera de laboratori flotant i com una navegació a la manera de les antigues expedicions científiques, tractem de convertir la nostra nau en una aula transdisciplinar, on científics i creadors compartim coneixements i sabers generant dinàmiques de mediació exposant els tems centrals del projecte. Amb aquesta activitat es va invitar a l'observació del territori donis de la mar per comprendre la relació d'habitabilitat entre la mar i la ciutat a partir de l'experiència del viatge.

Una mica d'història

El pailebot Santa Eulàlia és un veler centenari que forma part de la flota del Museu Marítim de Barcelona. Va ser un dels darrers velers dedicats al transport de mercaderies a la Mediterrània Avui és un element del patrimoni fonamental per comprendre la història marítima del nostre país.

L’embarcació va ser construïda l’any 1918 a Torrevella (Alacant) per encàrrec de l’armador Pascual Flores, que el va batejar amb el nom de la seva filla: Carmen Flores. Es va dedicar a transportar mercaderies (cereals, fusta, sal, minerals…) a la Mediterrània i també a l’Atlàntic (Cuba) Per la seva rapidesa i el seu bon rendiment, es va guanyar el sobrenom d’El Chulo Al llarg de la seva vida aquest vaixell s’ha transformat diverses vegades per adaptar-se a diferents usos.

L’any 1997 el Museu Marítim de Barcelona el va adquirir en una subhasta pública, amb l’objectiu de preservar un dels darrers pailebots existents a la Mediterrània. Entre 1998 i 1999 el Museu va ferhi els treballs de restauració per retornar-li l’aparença original i incorporar-lo a la seva col·lecció. L’any 2000 el pailebot va tornar a l’aigua rebatejat amb el nom de Santa Eulàlia, en honor a la copatrona de la ciutat.

PRESERVAR EL PATRIMONI CULTURAL LOCAL AGUSTÍMARTÍNI MALLOFRÉ

FACULTATNÀUTICADEBARCELONA

Agustí Martín, és navegant de cinquena generació d'una família de mariners de Vilassar de Mar (Maresme) i degà de la Facultat Nàutica de Barcelona, actualment compagina la docència amb la seva passió de restaurar embarcacions per a fer que tornin a navegar

El seu profund coneixement i recerca que manté del sector marítim han convertit a aquest marí mercant i doctor en Marina Civil, en un expert, no sols de la història de la nàutica en la costa catalana, sinó dels mètodes tradicionals de construcció d'embarcacions Coneixements que posa a la disposició de qui ho requereixi, com a prova el fet de ser un dels fundadors de l'associació Bricbarca, el Centre d'Estudis Nàutics de Vilassar de Mar.

La pèrdua de biodiversitat i el canvi climàtic són les dues grans amenaces que estem vivint a escala global. Però tampoc hem d'oblidar que la destrucció d'hàbitats, la sobrepesca o les espècies invasores estan perjudicant aquesta biodiversitat A més, de la mar tenim menys coneixement, ja que és molt més inaccessible que els ecosistemes terrestres. Hem arribat abans a la Lluna que a conèixer el fons de la mar! Però això sembla no tenir fre. Paradoxalment, lluny de deixar d'explotar la mar, ara que s'estan començant a conèixer els fons marins, s'està plantejant fer mineria en les profunditats com a alternativa als recursos que ja no podem extreure en la superfície. És a dir, que la mar es veu com una font de recursos que no acaba i això no és cert.

Actualment, treball en un grup en l'Institut de Ciències de la Mar de Barcelona que estudiem la comunitat del coral·ligen, que està en la part més pròxima a la costa (entre zero i 50 metres), aquestes comunitats bentòniques alberguen moltíssima diversitat en el Mediterrani i estan greument amenaçades per l'acció humana i el canvi climàtic i urgeix la seva conservació

Les onades de calor que hi ha hagut en els últims anys i la sequera que hi ha hagut aquí i en molts països d'Europa està afectant greument la biodiversitat, a Barcelona estem experimentant, des del mes de maig de 2022, un augment de temperatura per sobre de la mitjana, seguim pràcticament a l'estiu i estem el mes de novembre, la qual cosa genera que enguany ha estat especialment dramàtic pel que fa a la supervivència d'aquests organismes, especialment en els corals i encara que no tinguem esculls de coral com pot haver-hi a Austràlia o en altres llocs del Pacífic, aquí tenim una gran diversitat

Estem fent censos i estudis en llocs com les Illes Medes, per a veure l'afectació que estaven tenint els corals vermells, per exemple, i una gran part de les seves poblacions les que estan per sobre dels 25 metres, que és on més s'escalfa l'aigua, estan sofrint una gran afectació i mortalitat.

Això és part dels efectes del canvi climàtic, està augmentant la temperatura, i el 90% de l'excés de calor és absorbit per l'oceà, així com absorbeix un 30% de diòxid de carboni atmosfèric. Això està tenint conseqüències, per exemple quant a augment de temperatura de l'aigua i acidesa (pH) A aquests fenòmens se suma la contaminació que es genera en el sòl, que també acaba en la mar. El 70% de la superfície del planeta és mar i té una connexió directa amb la terra, per tant, tots aquests fenòmens acaben impactant el mitjà i ecosistemes marins.

No podem anar d'esquena a l'oceà, el necessitem, és imprescindible per als humans, és on va sorgir la vida, on es va diversificar una part de les línies d'animals, és font de recursos, i és regulador del clima. Urgeix prendre accions i intentar frenar tots aquests impactes que s'estan donant en l'oceà sense arribar al punt que serà irreversible.

PROPOSTA ARTÍSTICA

ATLASDE HIPATIA JOMILNE

En el marc de les activitats de Trans-ito 2023, l'artista Jo Milne, va iniciar l'obra "Atles d'Hipatia", un atles per a rastrejar les navegacions d'aquelles que no han vist la llum, i cerca superar l'efecte Mathilde pel qual s'ha passat per alt el treball de tantes científiques. Un atles per a celebrar els camins de les dones científiques i marineres que han viatjat per les mars, així com les moltes altres criatures que jeuen sota les ones.

Jo Milne és una artista visual amb un doctorat en Belles arts de la Universitat de Barcelona (2016) que es va centrar en les metodologies utilitzades per científics, artistes i visionaris per a visualitzar l'invisible. Membre dels grups de recerca IMARTE (Universitat de Barcelona), LLAURI (Art, Resiliència i Economia (Independent) i del Grup de Recerca Dones Visionàries liderat per la Dra. Pilar Bonet, actualment imparteix classes en EINA, Centri Universitari de Disseny i Art de Barcelona i l'Universitat de Barcelona. Ha rebut premis de l'Elizabeth Greenshields Foundation (el Canadà), l'RSA, Sorra Foundation, AENA i ha realitzat residències en el Museu d'art de Sabadell, el IRB Barcelona i el Irish Museum of Modern Art. Actualment és artista en residència en el PRBB, gràcies a una beca de la Universitat Pompeu Fabra i la Fundació Vila Casas.

LAMODERNIDAD,LA GLOBALIZACIÓNYSUS "FITOMONSTRUOS"

PAULABRUNA

La introducció d'espècies anomenades "invasores" és una de les principals amenaces a la biodiversitat. Les polítiques de gestió es basen en la criminalització i erradicació d'aquestes espècies desplaçades, però poc o res diuen sobre el veritable origen humà d'aquest conflicte, relacionat amb el colonialisme, el trànsit globalitzat i les nostres pretensions de sotmetiment i control de la resta de la naturalesa.

En la seva recerca artística, ha treballat amb dues plantes considerades invasores: la Planta cruel (Araujia sericifera) i Mare de milions (Kalanchoe x houghtonii). Els seus relats botànics parlen d'identitats binàries i de creacions monstruoses a l'estil dels moderns Dr Jekyll i Mr Hyde i Frankenstein Aquests “fitomonstruos de la modernitat” ens retornen la mirada de manera especular, posant en evidència les ficcions que impregnen i limiten el pensament occidental, com el supremacisme, el colonialisme, el sexisme, o el binarisme

PROPOSTA CIENTÍFICA

ELSGEGANTS DELACOSTA CATALANA EDMAKTUB

L'Associació EDMAKTUB és una organització sense ànim de lucre amb seu a Barcelona. Es dedica a l'estudi científic i a la divulgació del mitjà aquàtic, especialment a la recerca dels cetacis El nostre principal objectiu és aprofundir en el coneixement de la mar i la fauna marina per a preservar la seva riquesa i biodiversitat.

L'Associació EDMAKTUB disposa per a això d'una completa plataforma de recerca l'eix central de la qual és un catamarà equipat amb multicóptero teledirigit (dron), hidrófono i divers instrumental per a la recollida de mostres, sons i imatges.

Durant els mesos de febrer a juny es produeix en la costa catalana un fenomen extraordinari que, encara que reportat des de fa dècades pels pescadors de la zona, fins ara era poc conegut en l'àmbit de la recerca: la presència de rorcuales comunes alimentant-se.

De nom científic Balaenoptera physalus, el rorcual comú és una balena que pot aconseguir fins als 24 metres de longitud, sent per això l'espècie de major grandària que habita al Mediterrani i la segona del món.

És un animal del que es sap molt poc. Es tracta, a més, d’una espècie protegida i en perill d’extinció Amb el doble objectiu d’ampliar el coneixement sobre la presència d’aquesta balena a les nostres costes i fomentar la seva preservació, des del 2013 es desenvolupa el Projecte Rorqual.

El Projecte Rorqual cubreix la zona costera compresa entre Barcelona i Tarragona. L’àrea d’estudio és una franja marina de 1944 km2 situada entre les localitats de Castelldefels i Torredembarra, que s’extén fins a les 15-20 milles mar endins Les campanyes marines del project0 tenen com port base el de Vilanova y la Geltrú.

La xarxa de contactes establida amb els pescadors i navegants de la zona, permet registrar albiraments de cetacis desde Palamós fins a l’Ametlla de Mar

PRESERVAREL PATRIMONI CULTURAL

JOANMAYORAL

MUSEUD’ARQUEOLOGIADE CATALUNYA

Els fons marins són un gran desconegut, tant la seva riquesa natural com el patrimoni cultural que han deixat diferents cultures, avui dia estan greument afectats per l'activitat humana. A través de Joan Mayoral, arqueòleg subaquàtic del Museu d’Arqueologia de Catalunya, vam conèixer els tresors del fons marí del litoral català i l'intens treball dels arqueòlegs per recuperar i preservar la memòria històrica que encara està submergida sota l'aigua.

Al fons dels oceans, dels mars, dels rius i dels llacs del nostre país, del nostre planeta, s’hi amaga una memòria fascinant, una història submergida, que mereix ser coneguda, conservada i transmesa a les generacions futures.

El Museu d’Arqueologia de Catalunya, vol donar a conèixer la riquesa i diversitat del patrimoni arqueològic subaquàtic català, i, alhora, la important tasca d’estudi, salvaguarda i protecció del mateix que, des del 1992, realitza el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC),

A més ens endinsarem en la fantàstica exposició 'Naufragis. Història submergida', del Museu d’Arqueologia de Catalunya. a l’ocasió del 30è aniversari de la seva creació. La mostra pretén a més ampliar el coneixement públic que es té de l’arqueologia subaquàtica, i retre un homenatge als homes i dones que l’han impulsat i l’impulsen, tan a Catalunya com arreu del món.

LESDONESI ELMAR

On són les dones que s'han fet a la mar? Marineres, activistes, biòlogues, pescadores, armadores... Cada dia milers de dones lluiten en silenci per ser part de l'univers aquàtic i, fins ara, no els hem donat veu.

És per això que neix Dona'm la mar, un projecte sobre la invisibilització de la dona a la Mediterrània. Una recerca que pretén donar veu a les dones que viuen el mar per reorientar la narrativa del Museu Marítim de Barcelona i incorporar-hi la perspectiva de gènere.

El projecte no cerca sirenes, mites o llegendes, sinó dones amb veu. No cerca noms i cognoms; cerca un discurs coral que sumi veus de dones que s'han fet a la mar i ens ajudin a entendre com podem mirar i narrar la mar d'una manera més igualitària

Es treballa diferent sent dona en l'àmbit de la mar? Quines dificultats enfronten les professionals de l'univers aquàtic? Què aprenen unes de les altres? I, malgrat tot, ha canviat molt el seu rol, o encara és considerat socialment un espai masculí?

Dona'm la mar pretén posar sobre la taula conceptes tan transversals com els estereotips, la bretxa salarial, la violència masclista o la desigualtat de gènere.

No es pot començar una reflexió sobre el relat que proposa Dona'm la mar, sense parlar de la mirada i, sobretot, de com mirem quan generem relats que tenen com a objectiu fer públic un relat des del marge, però que pretén dotar de sentit, significat i legitimitat el nostre dia a dia, la nostra identitat, l'experiència comuna i, fins i tot, la realitat cultural.

Per tant partim de la mirada, de proposar altres maneres de veure amb la intenció de generar significats complexes, heterogenis i, fins i tot, contradictoris de l'alteritat

Com mira el museu? Entenent el museu com un centre de poder, com una institució amb poder simbòlic, cultural que té com a capacitat generar narratives hegemòniques per tal de fer, ara sí, un procés de reflexió de tercer ordre i generar relats que ens ajudin a mirar el món de manera complexa, més igualitària i més justa.

Com s'assumeix aquesta acció política que podem anomenar com un canvi narratiu radical (entenent com a radical anar a l'arrel de les coses) per generar altres narrativitats des dels museus, i que aquests siguin espais de mediació.

La mirada és inherent a la construcció de la realitat narrada.

No és veure: és pensar, és sentir i és focalitzar

La mirada construeix i és construïda.

És entendre les regles i els posicionaments d'un camp determinat per aflorar-les i després desconstruir-les.

La mirada té a veure en com concebem el món per després narrar-lo i convertir-lo en narrativitat

Com introduir una narrativa de gènere a la mar?

Coneix l'informe del projecte

SERPSD’AIGUA SITESIZE

Amb el projecte Serps d'aigua el col·lectiu d'artistes i investigadors Sitesize compost per Elvira Pujol i Joan, vol rellegir la ciutat de Barcelona sota un nou règim de relacions. Un règim en el qual les condicions naturals lligades a la circulació de l'aigua esdevenen activadores de nivells de significació, de construcció cultural i social del que es produeix en una superfície aparentment neutra i homogènia.

Al Pla de Barcelona, entre el Llobregat i el Besòs, la presència de torrents i rieres ha conformat un paisatge molt ric, el de les grans conques, com la de la riera Blanca, al sud, o la d'Horta, al nord. També una superposició de vies d'aigua més autònomes s'han estès per la plana condicionant l'evolució urbana En el seu creixement urbanístic, totes les ciutats han incorporat, i posteriorment anul·lat, les aigües que circulaven lliurement per la seva superfície. Les del pla de Barcelona foren canalitzades, conduïdes i sovint anul·lades. Eren unes aigües de flux permanent o d'escorriment ocasional, que han estat redirigides per mitjà de conduccions soterrades Però, en la superfície urbana que ara suposem al marge i lliure de qualsevol influència, queden evidències de la repercussió que provoca l'aigua que circula encara pel subsol.

El projecte Serps d'Aigua està vinculat a tres estadis de la circulació de l'aigua; "Aigua Primera", en referència als recorreguts per les capçaleres de les rieres, on el curs de l'aigua és encara lliure i l'energia de la natura esclata en tota la seva potència fins a trobar-se en el límit-frontissa del territori urbanitzat de la ciutat. El segon, dedicat a l'exploració de la part intermèdia de la plana de Barcelona, és "Aigua Mitja", un espai profundament urbà i fortament culturalitzat on la presència de les rieres queda soterrada sota signes i accidents, i cal trobar-les convocant absències. Finalment, "Aigua Baixa", en la cota més propera al mar. És l'aigua de desguàs que ha recorregut tota la ciutat acumulant una gran densitat d'energia que es manifesta en llocs i esdeveniments d'alta intensitat. Podríem dir que la circulació esmentada discorre de l'energia subtil present en la natura a l'energia més densa encarnada en el factor humà. S'acumula al llarg del trajecte l'influx de l'acció humana sedimentada en el transcurs de molts segles que, en una renovació constant, va a morir al mar per tornar a precipitar en forma de pluja sobre les capçaleres. En aquest sentit, el projecte Serps d'aigua es presenta com una circulació creativa que, sense interrupció, avança paral·lela al flux En un recorregut sempre inconclús, percebem i experimentem les vies d'aigua, interpretant els signes tot buscant com s'ha de dipositar i decantar per mantenir oberta la sensibilització cap al que el flux de l'aigua comunica.

PIONERAEN LA INVESTIGACIÓN CIENTÍFICA ENLAANTÁRTIDA

JOSEFINACASTELVÍ

Josefina Castelvi, va néixer en 1935 a Barcelona. En 1960 va començar a treballar en l'Institut de Recerques Pesqueres de Barcelona més tard l'Institut de Ciències de la Mar on va fer la seva tesi doctoral i es va convertir en una experta en l'estudi dels bacteris i microalgues de l'oceà. Els seus primers anys no van ser fàcils, un dels seus caps va arribar a dir-li «hijita, t'has equivocat, això no és per a dones». Tanmateix, ella va seguir endavant, «fent-se la despistada», com ella compta La primera vegada que va voler participar en un mostreig no la van deixar Va haver d'insistir molt: «deixi'm sortir una vegada, només una, no li ho tornaré a demanar». El seu cap li va donar permís i ella no li ho va tornar a demanar… les següents vegades va ser, sense més

Per sort, no tots els seus companys pensaven igual. El seu amic Antoni Ballester li va transmetre la seva passió per l'Antàrtida i, gràcies al seu suport, en 1984 es va embarcar en la seva primera campanya al continent gelat Durant diversos anys, anaven convidats per l'Argentina i Polònia, ja que Espanya no comptava amb instal lacions pròpies.

Per sort, no tots els seus companys pensaven igual. El seu amic Antoni Ballester li va transmetre la seva passió per l'Antàrtida i, gràcies al seu suport, en 1984 es va embarcar en la seva primera campanya al continent gelat Durant diversos anys, anaven convidats per l'Argentina i Polònia, ja que Espanya no comptava amb instal·lacions pròpies.

Des de llavors van centrar els seus esforços a convèncer a les autoritats de la importància d'una base espanyola a l'Antàrtida Van arribar fins i tot a acampar a manera de protesta a l'illa Livingston i, per fi, les seves reivindicacions es van fer realitat i en l'estiu austral de 1987-88 es va instal·lar la base Joan Carles I. Antoni va sofrir un ictus i el seu projecte antàrtic va quedar en l'aire Llavor va prendre les regnes i es va convertir en la primera dona en el món a dirigir una base antàrtica.

Es va convertir en una gestora científica de primer nivell. A més de dirigir la base durant cinc anys, va ser directora del ICM i va ser responsable del programa nacional de recerca antàrtica. Va deixar de costat la seva aportació a la ciència per a obrir portes al fet que altres investigadors poguessin treballar. Llavor deia que en els gels antàrtics estan escrites les vivències del planeta i va treballar perquè centenars de científics ens revelessin alguns d'aquests secrets

L'any 2000 es va jubilar, però no es va retirar. Va centrar tots els seus esforços a divulgar el seu treball i a fer arribar al gran públic la importància de l'Antàrtida En 2013, amb 77 anys, va tornar una última vegada per a rodar un documental.

Avui, gràcies al treball de gestió que va iniciar Llavor, Espanya compta amb dues modernes bases a l'Antàrtida I gràcies a la seva obstinació en la divulgació, el mòdul de l'antiga base que ella va dirigir pot visitar-se en el Museu Cosmocaixa a Barcelona.

CARTOGRAFIA LITORAL

Cartografía Litoral, es un proyecto compuesto por actividades teóricolúdico-prácticas, que generan conocimiento compartido y trabajan para restablecer el equilibrio y restauración de los ecosistemas marinos del litoral, generando una cartografía colaborativa con la participación ciudadana El proyecto visibiliza la riqueza natural del litoral, que para muchos es un gran desconocido. Conoceremos las especies que lo habitan, dentro y fuera del agua y los agentes contaminantes que las afectan La mejor manera de preservar el litoral, es conocerlo y disfrutarlo, es por eso que promovemos actividades, para todos los públicos, sin límite de edad.

Al fons dels oceans, dels mars, dels rius i dels llacs del nostre país, del nostre planeta, s’hi amaga una memòria fascinant, una història submergida, que mereix ser coneguda, conservada i transmesa a les generacions futures

PLATAFORMA VÉRTICES

ART-CIÈNCIAI MEDIAMBIENT

Vértices, és una exploració del nostre entorn Està conformada per un ecosistema d'artistes, científics i docents universitaris, que aborden el territori com a laboratori d'experimentació interdisciplinària desenvolupant recerques que trenquen amb la jerarquia de sabers, aprenent col·lectivament.

Així doncs, entenem el nostre espai com un laboratori mòbil de recerca marítima, terrestre i astronòmica

Els nostres projectes reflexionen i assenyalen interaccions polítiques, socials o ambientals i pensen el patrimoni cultural o la sostenibilitat amb relació a la nostra contemporaneïtat.

Mitjançant seminaris, xerrades, residències per a artistes, publicacions o exposicions, generem interaccions amb entitats i institucions de caràcter públic i privat, treballant des del territori simbòlic i transformant-nos com a subjectes polítics

Exposicions, conferències, residències per a artistes, performance en viu, qüestionen les relacions entre art, ciència, medi ambient, educació i recerca.