conèixer viladecans secció a càrrec del Grup Tres Torres
Dues dones de Viladecans: Na Godaia i Democràcia Berga
A
ra que acabem de celebrar el 8 de març, el Dia Internacional de la Dona, bo serà dedicar aquesta secció a parlar de dues dones de Viladecans, no gens conegudes, però que resulten significatives i interessants. No per cap gesta gloriosa que vagin fer, sinó perquè no van seguir els camins habituals que en el seu moment es donava per suposat que havien de seguir les dones. L’una és molt antiga, de principis del segle XIV; l’altra, més propera, de principis del segle XX.
Na Godaia Na Godaia, anomenada Na Godaia de Sant Boi perquè devia ser originària de la nostra població veïna, vivia a Viladecans i era “donata” o “deodata” de la capella de Sant Joan que hi havia a l’actual Plaça de la Vila, just davant de l’Ajuntament, en el queixal que fa l’edifici que abans era de Cal Coix i on darrerament hi havia la Caixa Laietana. D’ella en tenim notícies gràcies a l’esment que en fa Josep Campmany en el seu llibre Història del culte a la Mare de Déu de Bruguers, publicat l’any 2009 pel Centre d’Estudis de Gavà i l’Associació d’Amics del Museu de Gava. I les notícies vénen del llibre de Josep M. Martí Bonet Las visitas pastorales y los “comunes” el primer año del pontificado del obispo de Barcelona Ponç de Gualba (1303), publicat per l’Arxiu Diocesà de Barcelona el 1983.
Aquí hi havia l’antiga capella de Sant Joan, de la qual era donata Na Godaia
Les donates o deodates eren dones que vivien habitualment en comunitat, sense fer vots com les monges, però amb una organització més o menys estructurada. Acostumaven a ser dones d’una certa bona posició social, que desitjaven dur una vida més austera i religiosa, o bé que que preferien una opció així abans que haverse de casar amb qui decidissin els seus pares; també podien ser dones de posició social més baixa, però que aconseguien ser rebudes en una comunitat, o acceptades per fer un servei en alguna església. A Viladecans hi havia una comunitat estructurada de deodates a l’ermita de la Mare de Déu de Sales, però es veu que, a la capella de Sant Joan, també n’hi havia, almenys una. Pel que sembla, no formava part de cap comunitat, sinó que devia estar allà dedica-
Viladecans, punt de trobada - Núm. 42 - Març 2011
da a determinats serveis. Potser vivia a la capella mateix. El cas és que sabem de la seva existència perquè hi va haver un bisbe, Ponç de Gualba, que era un home molt preocupat perquè en el seu bisbat tothom actués correctament, i es dedicava a recórrer totes les parròquies del territori preguntant i investigant les coses que no anaven com calia. I el dissabte 3 d’agost de 1303 va visitar la parròquia de Sant Climent, on rep la denúncia que allà hi ha cinc homes que viuen amb dones sense estar casats, i n’hi ha un altre que és adúlter. I a més, afegeix la relació, “item dixerunt quod na Godaya de Sto. Baudilio donata Sancti Iohannis de Viladecanibus utitur coniurationisbus”. Que traduït significa: “També li van dir que Na Godaia de Sant Boi, donata de Sant Joan de Viladecans, utilitza conjurs”. Des17