Viladecans Punt de Trobada, 162

Publicació independent d’informació i opinió

15 de febrer de 2022

L’Eulàlia i l’Àlex La presentació dels nous gegants de Viladecans ha estat tot un esdeveniment. D’entrada, perquè seran més fàcils de portar i oferiran més possibilitats per tenir-los presents a les nostres festes. Però, sobretot, per l’encert en la tria de les figures d’aquests nous gegants, que seran, sens dubte, un molt bon punt de referència de la nostra ciutat, per a nosaltres mateixos i per als llocs que a partir d’ara puguin visitar. De manera que, des del Viladecans Punt de Trobada, ens plau felicitar a la Colla de Diables i Geganters que han tirat endavant amb la renovació, i a l’Ajuntament que ho ha fet possible amb el seu suport. Moltes gràcies a tots per la vostra feina.

Els dos personatges que el gegant i la geganta evoquen, l’Àlex Solina i l’Eulàlia Amat Targa, representen dos moments i dues maneres de viure la nostra ciutat en els darrers cent anys, i totes dues ben valuoses. L’Eulàlia Amat Targa, una dona benestant que va saber oferir a la ciutat un important patrimoni cultural. L’Àlex Solina, un home jove i inquiet que va oferir a la ciutat la seva inquietud i el seu treball per la cultura popular. Molt bé! I molt bé haver-los vestit amb la indumentària de la tornaboda, un altre bon símbol col·lectiu.

Ara caldria fer un pas més, i trobar-los un emplaçament cèntric que permeti que siguin sempre visibles. Per exemple, ¿no es podria trobar la manera de tenir oberta la porta de la Torre Modolell que dona a l’escala monumental, posant-t’hi una segona porta de vidre suficientment protegit, i allà, en aquell espai, tenir-hi els Gegants, el Mamut i la Mamuteta?

I de passada, podríem contemplar l’escala mateixa, evidentment restaurada, que és també un monument ciutadà que val la pena tenir-lo a la vista, i no amagat com ara.

Sumari 1 2 3 4 5 7 10 11 12 13 14 15 16 17 18 20 21 22 23 24 25 26 27

L’Eulàlia i l’Àlex Salut mental. Natàlia Morant Els nadons estrella. Vanessa Rodríguez “Talent a les Aules” en los institutos de Viladecans. Noa Granados L’aposta de l’Ajuntament de Viladecans per l’educació. Agustí Martí Els nous gegants de Viladecans. Diables de Viladecans Un lleial aprenent de savi. Patricia Aliu A la plaça fan sardanes. Montse Pastor La Pineda del Remolar, natura i cultura. Encarni Garcia Torna la Cultura Popular. Miguel de la Rubia Les Distincions d’Honor de la Ciutat. Jaume Muns La reforma laboral. Encarni García Cap a un transport interurbà més sostenible. Jordi Mazón Com el Titànic. Mercè Solé La vaga de la Roca del 1976. Ateneu Llibertari de Viladecans El drama del transport públic. Myriam Moysset ¿Capacitats diferents? Josep Lligadas Cine club al Pablo Picasso. Montse Pastor L’ull i la ploma: You’ll never walk alone. José Luis Atienza i Jaume Muns Contra la crisi climàtica: Tot a punt per al pacte pel clima. Mercè Solé La mirada aguda: Ànec Cullerot. Eio Ramon La memòria en imatges: Cent de Guster. Jaume Muns Recerca històrica: El patrimoni de la parròquia de sant Joan de Viladecans a mitjan segle XIX. Manuel Luengo

Equip de redacció M. Carmen Castellano; Maria Comas; Josep Lligadas; Agustí Martí; Natàlia Morant; Jaume Muns; Montserrat Pastor; Vanessa Rodríguez; Miguel de la Rubia; Mercè Solé (els quals, tot sigui dit, no compartim necessàriament les opinions que en aquest butlletí es puguin expressar).

La distribució d’aquest butlletí es fa per correu electrònic. Si no desitgeu rebre’l només cal que ens ho comuniqueu. I si voleu que l’enviem a un amic o amiga vostres, feu-nos arribar la seva adreça. Gràcies.

Si voleu enviar articles per publicar, tingueu en compte que han d’anar signats i no sobrepassar les 40 ratlles o les 600 paraules. Els hauríem de tenir abans del dia 8 de cada mes (levat de l’agost, que fem vacances).

El nostre correu electrònic: puntviladecans@telefonica.net El nostre blog: http://puntviladecans.blogspot.com Segueix-nos al Facebook

http://puntviladecans.blogspot.com

Any 16

puntviladecans@telefonica.net

162 Punt de trobada Viladecans

S

Salut mental

om lliures de triar què sentim? Hi ha associacions com obertament.org, que fa anys que treballen per trencar estigmes en aquest sentit. I quan sentim els testimonis i les històries que ens expliquen en primera persona, a tots se’ns remou quelcom a dins. Que es tracti obertament ajuda els qui escolten els testimonis que potser s’hi veuen reflectits a buscar ajuda, però sobretot serveix per visibilitzar i començar a normalitzar el concepte de salut mental.

Quan es parla de salut mental, el terme engloba massa coses.

Hi ha una part molt important que són els sentiments. Perquè els sentiments, o la lluita contra els teus sentiments, sovint ens fan parar bojos. ¿Per què tenim tan

lliurement els nostres sentiments, és quan segur que patim una malaltia mental.

Fa poc temps una coneguda m’explicava que havia mort la seva mare i que se sentia molt malament perquè no podia plorar. ¿De veritat cal sumar a la pèrdua d’una mare el pes de no poder plorar-la? ¿Calen comentaris dels altres dient que estava molt sencera? ¿Cal que afegim més dolor a aquest moment? Jo no necessito veure-la plorar en un comiat per saber que està trencada de dolor. ¿Qui som els altres per dir-li com ha d’estar o com s’ha de mostrar a la gent?

No som conscients de com la societat influeix en la vida i els pensaments de moltes persones. Els comentaris banals poder fer molt

marcat com ens hem de sentir en cada moment?

Sembla que hi hagi un catàleg estipulat amb situacions de vida, on la teva reacció o sentiment en passar-hi hagi de ser l’estipulada. ¿En quin moment s’ha escrit aquest guió? ¿En quin moment vam deixar de sentir lliurement sense jutjar-nos a nosaltres mateixos o deixar-nos jutjar pels altres? ¿No és prou greu no ser feliç i a sobre veure’t atrapat en la idea que has de forçar uns sentiments que no surten de tu?

En el moment en què no ens sentim lliures de pensar i expressar

de mal als altres. I es fan sense intenció d’aportar mal, segur que no són malintencionats, però no calen.

Segur que tots podem recordar alguna ocasió en què et diuen: sé com et sents, entenc perfectament el que estàs passant, a mi m’ha passat el mateix. I és una frase banal que no porta enlloc i que sé que no és cert, perquè ningú pot posar-se en el teu lloc, ni en el teu cap, ni en el teu sentir. I que això automàticament comporta per a moltes persones, buscar en aquell catàleg de situacions, el sentiment correcte per a aquell moment con-

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 162 - Febrer 2022

cret. I si no és el mateix que tu estàs sentint, ja hi som, a afegir més pressió a sobre teu perquè segur que et passa alguna cosa si no estàs sentint el que toca.

Penso que la salut mental és una cosa seriosa, i prou complicada com perquè tothom, sense els coneixements necessaris, opini a la lleugera. Costa molt acceptar que cal ajuda. I costa acceptar-ho perquè socialment no s’accepta. I no s’accepta perquè la majoria social pensa que el que està escrit al catàleg de sentiments és la normalitat i que si surts de la norma, ja no ets normal, com si la normalitat a la qual tots se suposa que hem d’aspirar, fos el que estabilitza i ens fa sentir feliços de per vida. Per molt que t’esforcis hi ha moltes situacions que no podem controlar.

No podem posar límits al nostre sentir. No podem curar-nos només perquè pensem que podem.

O perquè altres et diuen que no et passa res, que ja passarà, i que ho tens tot per ser feliç.

Cal normalitzar que molts cops a la vida necessitem ajuda professional per a la nostra salut mental.

I no passa res, no ens fa millors o pitjors que altres persones. Senzillament, reconèixer que necessites ajuda i buscar-la, és intel·ligent, ens fa evolucionar i sanar.

Sentim-nos lliures de pensament, sentiment i prejudicis. Siguem valents i trenquem el manual de sentiments escrits que no van amb nosaltres. I sobretot, no jutgem ni ens intentem posar a la pell o a la ment dels altres, perquè això no és possible. Perquè la vida és massa curta per seguir un guió que ens posa límits i no gaudir-la plenament.

Natàlia Morant i Garrido

2

L

a meva filla Clara potser no hauria nascut si ho hagués fet ell. O potser sí, és un interrogant que mai resoldrem.

La primera vegada que em vaig quedar embarassada vaig patir un avortament espontani. Encara no sabíem si havia de ser un nen o una nena, però en el meu cap ja hi havia un nom i tot un projecte de vida. Que un embaràs desitjat no tiri endavant provoca un dolor enorme i una sensació de buidor esfereïdora de la qual no és fàcil recuperar-se. Com tota pèrdua necessita un dol, un procés i un acompanyament.

Fins fa pocs anys el dol gestacional era un dol socialment silenciat que mares i pares superaven sols i com podien. Parlar-ne amb altres resultava incòmode i sovint la conversa es resolia amb un “ja en vindran més, dona, ets molt jove”, un “la natura és sàvia i si l’has perdut és perquè no havia d’anar bé”, o un simple “són coses que passen”. Justament el que no s’ha de dir mai en aquestes circumstàncies. Perquè sí, malauradament són coses que passen, i sí, possiblement en vindrà un altre, però ja no serà aquest que portaves dins. Per no parlar de la por amb què viuràs, a partir d’ara, els futurs embarassos. Por de crear vincles amb el teu nadó… per si de cas.

Afortunadament les coses estan canviant. D’uns anys ençà i vinculat, potser, a l’apoderament de les dones i de les famílies, el dol gestacional i perinatal ha deixat de ser un tema tabú, si més no en l’àmbit públic.

Com sempre, les persones hem anat per davant de les institucions i des de fa uns anys són moltes les dones que han exposat públicament el seu dol i han denunciat la necessitat de poder-lo viure plenament, de forma visible i sanadora. Penso, per exemple, en la il·lustradora Paula Bonet, que a través d’una fotografia a Instagram va voler trencar el silenci social i compartir a les xarxes la tristesa per haver patit un avortament. La bona acollida d’aquesta publicació la va animar a editar el llibre Roedores. Cuerpo de embarazada sin embrión (Literatura Random House, 2018).

Penso en ella, però n’hi ha moltes altres. I penso, també, en quina necessitat hi havia, per part de tots plegats, de trencar aquest llarg i pesat silenci.

Perdre un fill o una filla durant l’embaràs és un fet trist tot i que molt comú. Es calcula que un de cada quatre embarassos no arriba a tirar endavant. Segons les últimes xifres de l’Idescat, de l’any 2020, la taxa de mort perinatal va ser del 4,74 (defuncions per 1.000 naixements). Aquesta és, per tant, una realitat que afecta moltes persones i ja fa temps que hi ha grups de suport que s’han organitzat per acompanyar als qui la pateixen. És el cas, per exemple, del Viladecans Punt de Trobada - Núm. 162 - Febrer 2022

Els nadons estrella

Grup de Suport a la maternitat en dol de l’associació Lacta Mater de Viladecans, o d’altres entitats conegudes com Anhel, els Petits amb llum, etc. També són molts els grups de dol vinculats a serveis assistencials, públics i privats.

Més enllà de les setmanes de gestació o de si la pèrdua ha estat espontània o fruit d’una dolorosa i difícil decisió, la mort d’un nadó no nascut ha de ser reconeguda com a tal, també per part de la ciutadania en general. Per aquest motiu, diversos ajuntaments catalans han començat a habilitar espais als cementiris municipals on les famílies puguin recordar els seus fills i filles no nascuts.

El Ple municipal de Viladecans d’octubre del 2021 va aprovar una declaració institucional per al reconeixement públic del dol perinatal, gestacional i neonatal, en què es comprometia a dotar el cementiri municipal d’un espai de suport i confort per a les famílies afectades, a defensar un canvi legislatiu en reconeixement del dret a baixa laboral, i a engegar campanyes de visibilització i sensibilització vers aquesta realitat.

M’alegra molt viure com els silencis que envolten les dones es van trencant. El silenci sobre els nostres cossos (els reals, no els idealitzats), el silenci sobre les nostres malalties, sobre les violències que patim i sobre les desigualtats. El silenci sobre les diferents maneres de viure la maternitat o de no voler-la viure. El silenci sobre com cadascuna de nosaltres viu l’embaràs, la por, la vida i la mort. La visibilitat del dol gestacional és un crit més contra els silencis. Els nostres nadons estrella bé mereixen ser anomenats.

Vanessa Rodríguez

3

Iniciativa “Talent a les Aules” en los institutos de Viladecans

D

urante las últimas semanas, igual que cada año, los encargados de Talent a les Aules han visitado a los estudiantes de Viladecans y Gavá en sus respectivos centros para brindarles la oportunidad de ganar varios premios y una nueva esperanza.

Desde cuarto de ESO hasta segundo de bachillerato o ciclos formativos (a partir de segundo de BUP) y dando rienda suelta a su ingenio y creatividad para comenzar a emprender. Talent a les Aules se presenta como una iniciativa única e impulsada por el ayuntamiento tanto de Viladecans como de la ciudad vecina que pretende impulsar el talento de los jóvenes para contribuir en estos pueblos de la siguiente manera: Los jóvenes deben dividirse en parejas y pensar en una idea, preferentemente social e innovadora, que aporte alguna comodidad a nuestra sociedad, véase una web, aplicación o producto que se pueda promocionar más adelante. Es importante que los participantes del concurso tengan muy claro de dónde obtienen los ingresos, cómo se promocionan, qué necesidades cubren y, como resulta obvio, en qué consiste su propia idea para poder llevarla a cabo con posible ayuda de un empresa afiliada entre las cuales podemos encontrar Google, Fedefarma y demás empresas, siendo algunas de índole local y otras, internacionales. Una vez se presenta el proyecto, los organizadores de la iniciativa van a los centros y ayudan a nuestros estudiantes a moldear sus productos a su antojo, haciéndolos únicos e innovadores, ¡pero esto no queda aquí! Un jurado elige 24 proyectos, uno de cada centro y más tarde se encarga de hacer un ranking en el que queden un primer, segundo y tercer puesto, pues ellos se llevan los premios del concurso. La pareja ganadora, disfrutará de un viaje de cinco días a San Francisco, concretamente a Silicon Valley donde podrán visitar a los gigantes empresarios del lugar; aquellos

que obtengan el segundo puesto, se subirán también al avión e irán a Bruselas, la capital europea escogida este año, durante tres días y visitarán las sedes de emprendimiento más importantes de la ciudad; la pareja que consiga el tercer puesto no viaja pero también gana, un día lleno de visitas al ecosistema empresarial y emprendedor les espera en la ciudad condal: Barcelona.

Es fácil imaginar a qué se debe el entusiasmo de las parejas participantes como la de Júlia Fontquerni y Naiara Benítez, alumnas de cuarto de ESO en el colegio Sant Gabriel de Viladecans. “Me parece súper guay que se fomente así la creatividad de los adolescentes y que se nos tenga en cuenta. Es una gran oportunidad”, afirma Júlia como participante que se muestra optimista ante una posible victoria y, por tanto, un gran viaje con su amiga Naiara.

Talent a les Aules da voz a adolescentes y jóvenes adultos que pueden aportar más de lo que muchas personas adultas piensan, ¿crearán aquello que te va a solucionar la vida?

Noa Granados

Us presentem una nova col·laboradora del Punt de Trobada. És la Noa, que està estudiant quart d’ESO, i que ens ha triat com a entitat per col·laborar amb nosaltres durant unes setmanes. Ens ha fet molta il·lusió, francament. Molt contents de comptar amb tu, Noa: benvinguda!

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 162 - Febrer 2022

4

L’aposta de l’Ajuntament de Viladecans per l’educació*

D

es de fa vint anys l’Ajuntament de Viladecans ve desenvolupant programes de foment de l’educació entre els seus ciutadans.

Això potser no seria un tret diferenciador respecte a altres municipis si no tinguéssim indicadors de l’impacte que ha tingut, té i continuarà tenint entre els nostres infants i joves, les seves famílies i en la població en general. Indicadors d’èxit que esperonen a seguir endavant tot planificant els propers vint anys en matèria educativa.

Tot i que la competència educativa rau en la Generalitat de Catalunya això no ha impedit a l’Ajuntament de Viladecans de fer una forta aposta per l’equitat i inclusió formativa dels nens i nenes de la nostra ciutat.

Tots els departaments de l’Ajuntament estan alineats al servei de l’educació; per això s’ha creat el “Comitè director d’innovació educativa”. Amb referents de l’administració local, en aquests moments, s’està projectant el que s’hauria de fer en els propers vint anys. L’objectiu és garantir processos de futur amb indicadors que mesurin el que es va fent tot tenint present les tendències educatives de cada moment.

Un dels grans debats que hi ha damunt la taula és la reforma horària pel que fa a l’educació (horari educador dins i fora del centre educatiu, ritmes d’aprenentatge, temps qualitatius...). La ciutat té la competència i la necessitat de vetllar per la qualitat educativa més enllà de l’ensenyament reglat; ara bé, les famílies han de reconèixer el que pot ser educador i el que no per als seus fills i filles (un Viladecans Punt de Trobada - Núm. 162 - Febrer 2022

instrument que s’està implementant en el municipi és EDUNAUTA: un passaport educatiu que ens ajuda a anar més enllà de les tradicionals activitats postlectives). Cal una gamificació qualitativa del temps no escolar (Espais/ estratègia 360º): és molt important introduir canvis en els hàbits quotidians i reflexionar, a través de la formació de les entitats (AMPES, AFAS, Esportives...), sobre l’equitat i la inclusió en els diferents entorns d’aprenentatge.

Alguna persona es pot preguntar: I tot això, per què? Doncs és molt senzilla la resposta però alhora carregada de raons i de principis educatius: l’objectiu primordial és crear un entorn educador per poder col·laborar i reforçar allò que està passant dins dels centres educatius. Cal evitar que es produeixi un xoc entre el que passa dins de l’horari escolar i el que viu la resta del dia l’infant i el jove; per això és molt important traçar un discurs coherent entre l’educació reglada i el món de la ciutat.

L’Ajuntament de Viladecans ha estat clau en els processos de dotació d’eines als centres educatius de la ciutat (amb una clara aposta pels centres públics sense desatendre als centres de titularitat privada) amb l’objectiu d’incentivar l’ús de noves metodologies d’aprenentatge. Habitualment aquests recursos (tecnologia aplicada a l’aula...) han vingut acompanyats de formació pel professorat, de jornades per a compartir experiències educatives, etc.

A mesura que s’han anat generalitzant les pràctiques educatives innovadores ha anat sorgint, en els centres, la necessitat de crear noves xarxes de col·laboració professionals arribant a crear un Model educatiu de ciutat (s’ha iniciat un procés de taca d’oli que no té marxa enrere; és a dir, s’ha creat un ecosistema innovador a tota la ciutat). Us he de dir que s’ha aconseguit que el professorat s’il·lusioni per la innovació educativa tot fomentant l’equitat i la inclusió en els diferents processos d’ensenyament-aprenentatge.

Difícilment hi haurà aprenentatge si no hi ha emoció. Això també ho tenen molt clar els agents educadors de la nostra ciutat. En els darrers anys s’ha fet formació emocional en els centres escolars, a les famílies, a l’equip de la Policia local, a les entitats esportives, al personal de l’Ajuntament... sota la 5

direcció del professor Rafael Bisquerra. Una vegada més estem davant d’un projecte de ciutat liderat per l’Ajuntament de Viladecans i que continuarà fent camí amb noves accions per tal d’assolir una societat més saludable (resolució positiva dels conflictes, prevenció...) tot divertint-se i fent-se conscient de les seves emocions.

El nou Pla de xoc que està començant a desenvolupar l’Ajuntament als centres educatius té per objectiu canviar la fisonomia dels centres perquè s’adaptin els espais a les metodologies que s’estan duent a terme. A través del projecte Smart Classroom es pretén redissenyar els espais i entorns d’aprenentatge. Compta amb el suport d’un equip internacional de recerca de l’UOC (format per arquitectes, dissenyadors d’interiors, etc.). En aquests moments se n’estan desenvolupant en alguns centres pilot de la ciutat. Fa dos anys es va iniciar un procés participatiu per veure com es podia implementar el projecte tot tenint present els moments i ritmes de cada escola. Per tal d’atendre la diversitat de cada centre es farà un Pla de Millora individualitzat. L’objectiu, a llarg termini, es poder canviar les aules de tots els centres. És de justícia dir que la pandèmia ha dilatat la seva implementació.

Un altre projecte que ja està en dansa és la reformulació dels espais dels patis de les escoles. Han de ser espais inclusius, d’interacció, de creació, d’equitat, de diversificació d’interessos, verds, sostenibles,...

A través de la XIE (Xarxa d’Innovació Educativa) s’ha participat en diferents projectes europeus amb la intenció de desenvolupar activitats educatives Viladecans Punt de Trobada - Núm. 162 - Febrer 2022

innovadores i, més tard, poder-les transferir a diferents municipis europeus. En aquests moments s’està creant una executiva de la XIE per tal que sigui més autònoma, amb un major grau d’autogovernança. Les potes d’aquesta comissió són: alumnat, famílies, empreses, entitats i centres educatius.

A les escoles bressol municipals també han arribat les aules tecnològicament preparades per abordar les diferents tipologies d’alumnat. Juntament amb l’arribada dels recursos s’ha fet formació per al professorat.

El que he intentat explicar-vos fins aquí és només una part de l’aposta que ha fet l’Ajuntament de Viladecans per a crear entorns educatius de la màxima qualitat. L’educació és clau si volem que les persones siguem responsables, respectuoses i compromeses en construir un món més just, equitatiu i obert a la diversitat personal i cultural en un entorn emocionalment saludable. Deixeu-me acabar amb aquesta frase: “Per a educar a un infant o jove fa falta tota la tribu”. Doncs, no fugim de la nostra responsabilitat i comencem a caminar plegats. Molt bon camí !!!!

Agustí Martí

*Aquest article no hauria estat possible sense la col· laboració de Gisela Navarro (2a. Tinenta d’Alcalde d’Acció Comunitària i Polítiques d’Igualtat i Regidora delegada del Comitè de Direcció d’Innovació Educativa). Moltes gràcies.

6

L’Eulàlia i l’Àlex, els nous gegants de Viladecans

D

esprés de seixantacinc anys, s’acomiaden els Gegants de Viladecans, el Josep i la Paquita, per donar la benvinguda a l’Eulàlia i l’Àlex, dos nou gegants més lleugers, joves i moderns que han arribat a la ciutat vestits amb la indumentària tradicional de la Tornaboda i amb dos tatuatges molt especials: l’Àlex llueix el tatuatge de la colla de Diables i l’Eulàlia duu un símbol al coll que vol dir ‘Família’.

Els gegants s’han dut a terme a l’Estudi Toni Mujal de Cardona. L’artista i el seu equip han afegit tocs personals als gegants, com pírcings o un auricular sense fils a l’orella de l’Àlex, trets que volen representar el jovent de l’any 2022.

L’Àlex pesa 37 kg i té una mida de 3,60 metres, i l’Eulàlia fa 3,45 metres i té un pes de 30 kg. Això els fa més lleugers que els seus predecessors, un dels motius principals pel qual es canvien els gegants. Ara, la colla dels Diables, encarregada de fer ballar els gegants, comptaran amb més membres que puguis portar aquest pes sobre les espatlles.

L’Àlex i l’Eulàlia porten els noms de dues persones que van fer molt per a la cultura viladecanenca. L’Eulàlia va donar el seu patrimoni per fomentar la cultura de la ciutat i l’Àlex va ser un veí de la ciutat molt relacionat amb les activitats d’oci i cultura de Viladecans i un membre dels Diables de Viladecans, molt estimat, que va fer ballar el Josep i la Paquita durant molts anys.

Així doncs, veïns de la ciutat i gegants d’arreu del territori català s’han ajuntat per celebrar el comiat del Josep i la Paquita i donar la benvinguda als nous gegants en un acte molt emotiu al més pur estil geganter.

Diables de Viladecans Viladecans Punt de Trobada - Núm. 162 - Febrer 2022

7

Fotografies Jaume Muns

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 162 - Febrer 2022

8

Àlex Solina a la Tornaboda i amb els antics gegants de Viladecans

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 162 - Febrer 2022

9

i v a s e d t n e n e r p a l a i e l l n u Ell treballa, estudia, s’encarrega de les feines de la casa i ha començat a ser un manetes, quelcom que mai no havia intentat i que desconeixia perquè no li feia falta. Una raó molt poderosa l’empeny, ho sap.

Des que viu amb la dona de qui un dia es va enamorar, i només per

ajudar-la, és capaç de tot. Ella l’anima cada dia a ser millor. En això, i en tot.

Ell és investigador i, per la seva feina, sap de fórmules científiques que semblen xinès o tailandès o qualsevol idioma al qual no estem acostumats, en general, per la seva escriptura i la seva fonètica. Compagina el seu treball diari

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 162 - Febrer 2022

amb estudis d’especialització en la seva matèria, i les seves jornades són llargues i esgotadores. Però ell no renuncia a seguir els seus objectius.

A vegades no existeixen els caps de setmana, ni els festius, ni les festes de guardar. I, encara i així, no decep els seus amics, la seva mare, els seus avis, els seus tiets… Ningú! El que veus en ell és el que és, és el que hi ha. Sense

falsedats, sense enganys, ensenya el rostre que ha de mostrar.

No per anar de cara és maleducat, ans al contrari. És amable, atent i et fa sentir a casa. No ho dic jo, és una constatació davant els qui l’envolten.

Ell és màgic, despistat i generós, i no decideix res d’entrada si no li convenç. És un orgull conèixer-lo, és un plaer que sigui a la teva vida. Si un afalac surt de la seva boca i te’l dedica, sabràs que et diu tota la veritat.

Comptar amb ell és la fortuna que la vida pot regalar-te.

Però no traeeixis la seva confiança.

Ves al tanto. És un aprenent de savi, humil, que no suporta la falsia. Mai no t’aixafarà per aconseguir les seves metes i no et criticarà, sinó que t’animarà. Però, repeteixo, no se la juguis. Portaràs les de perdre. Qui avisa, no és deslleial.

Tens la sort de conèixer algú que te’l recordi?

Patricia Aliu

patri.aliu@gmail. com 10

A la plaça fan sardanes

D

iumenge 30 de gener. Aquest matí he anat a la Plaça de la Vila i, deixant a banda l’emoció i alegria que m’ha suposat sentir la cobla refilant quan pel carrer m’hi acostava, he tingut un sentiment de tristor en veure que la plaça estava mig buida, uns quants seguidors acèrrims, plogui o nevi, majoritàriament gent gran.

Potser sigui una percepció, però anem a menys, es fan tallers, cursos, aplecs, ballades... s’ha modernitzat, però tot i així a la plaça m’hi falta gent escoltant o ballant. No tinc clar què es podria fer, ben segur que ja es deu haver pensat tot per afegir-hi el jovent, per deformació professional potser “la sardana” amb tot el que significa podria oferir-se com una assignatura optativa als instituts. M’he passat? Doncs no ho sé, ja que tornaríem a posar més responsabilitat als centres i als docents, però potser podria venir molt bé per donar a conèixer la nostre dansa al jovent. Penso en condicional ja que mai sabem l’acollida que podria tenir. Malgrat tot, potser ens hi podríem arriscar.

Explicar que com a símbol d’unitat i d’orgull ens agafem les mans i les aixequem fent passos petits

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 162 - Febrer 2022

però ferms, capturem l’esperit català, ballem units amb persones diferents d’edat i de sexe, obrint els braços convidant tothom, els cercles que formem són inclusius, un espectacle meravellós d’observar.

Es pot ballar durant tot l’any en espais emblemàtics o a la plaça del poble qualsevol dia de l’any o per la Festa Major. De la sardana se´n poden escriure llibres, el seu nom té origen ancestral i discutit, però el creador de la sardana moderna va ser Pep Ventura, que es va implicar en la seva renovació. El 1906 ja era classificada com a dansa nacional i el 2010 la Generalitat de Catalunya va inscriure la sardana en el catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya. Referents històrics en tenim del segle XVI amb el “contrapàs”, dansa similar a la sardana.

La cobla que complementa la sardana està formada per instruments de vent amb contrabaix, dirigits pel flabiol i la pandereta que marca el ritme. Actualment hi ha 130 cobles actives a Catalunya i el Roselló, i la majoria son professionals. Fora d’aquí, a Amsterdam hi ha la Cobla Principal.

Pinzellades i reflexions d’un tema tan nostre que porto dins el cor.

Montse Pastor i Pujadó

11

E

l Remolar és l’espai natural més emblemàtic de Viladecans i un dels punts calents de la biodiversitat de Catalunya. És un espai petit però amb grans valors, un excel·lent exemple dels ecosistemes litorals mediterranis amb l’estany del Remolar i la maresma de les Filipines, la pineda litoral, els sistema dunar i la platja. Un veritable mosaic de paisatges que acull espècies de flora i fauna de gran interès a nivell europeu, i és per això que gaudeix de protecció internacional sota el paraigua de la Xarxa Natura 2000.

El Remolar ens permet tenir natura de qualitat a tocar de casa.

Poder gaudir d’aquests valuosos espais naturals ha estat una sort, sobretot, durant els mesos de pandèmia en què no es podia sortir del terme municipal i han estat privilegiats els viladecanencs i viladecanenques de tenir un pulmó verd de salut, de passeig i lleure a casa nostra. És fàcil entendre que el Remolar, per on es troba ubicat, al bell mig de l’Àrea metropolitana de Barcelona, i a tocar de l’Aeroport i del Port, pateix una pressió molt forta que fa necessari que s’aboquin grans esforços per garantir la seva conservació. És una feina que requereix una gestió constant i tossuda i una inversió molt més elevada de la que s’hi dedica actualment.

Tot i això, tenim uns espais naturals molt agraïts. Un exemple clar és la pineda del Remolar, a la qual a banda del carinyo, li hem dedicat diners i recursos humans perquè passi de ser un càmping amb una forta pressió i tones de

La Pineda del Remolar, natura i cultura runa al que és ara: un espai natural protegit i per aconseguir que on hi havia un abocador ara hi hagi un espai natural de rereduna, un dels ecosistemes més valuosos del delta del Llobregat.

A més, a la pineda del Remolar, es barreja natura i cultura fent una simbiosi extraordinària que ens permet visitar el conjunt arquitectònic i la casa modernista de Ca la Pilar de l’arquitecte Puig i Cadafalch sota l’ombra dels pins pinyers, on trobem els prats d’orquídies que omplen de petites flors el sotabosc de la pineda. Aquest espai de gran atractiu com a zona de biodiversitat, l’hem adaptat per a la visita d’escoles i de públic en general i per a fer un itinerari vivencial on descobrir els petits tresors de la pineda que es troben amagats al llarg del seu recorregut. Un camí ple de sentits on observar, tocar, olorar, i fer-se preguntes totes i tots junts. Un espai ple de vivències destinat a l’educació, a la sensibilització ambiental, a la descoberta del medi natural i també per generar la consciència

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 162 - Febrer 2022

que no podem cedir ni un pam més de natura, ni perdre una sola espècie al delta del Llobregat.

La pineda del Remolar i la platja són espais on s’estan desenvolupant programes de recerca per part de la Universitat de Barcelona amb la voluntat de crear un campus experimental dels sistemes litorals mediterranis on la investigació sigui aplicada a la gestió i a la millora del medi natural, per establir un diàleg viu i permanent entre el coneixement i l’acció, entre la ciència i la vida.

Aquests espais naturals de Viladecans són espais de gran valor tant a escala local i metropolitana com a escala nacional i europea.

Uns espais que ens aporten capital natural, valors ecosistèmics vinculats a la biodiversitat i que ens permeten contribuir a la investigació, a la formació d’infants i joves i a l’educació i sensibilització ambiental, a més de ser un gran pulmó verd de salut, de qualitat de vida i d’oci per el benestar físic i mental de la nostra gent.

Encarni Garcia

12

Torna la Cultura Popular

L

’any 2022 ha començat amb bones perspectives pel que es refereix a la pandèmia que hem patit durant uns dos anys, però també per a la Cultura Popular que reprèn el camí, i el retrobament amb els carrers ja és un fet.

Ja a començaments de gener el Mamut i la Mamuteta van tornar a recórrer els carrers encapçalant la Cavalcada dels Reis d’Orient.

Així i tot, ha estat com sempre la Festa Major d’Hivern un dels moments on llueixen millor les mostres de Cultura Popular.

Aquest any, el Fest’Hivern (Festa Major d’Entitats) començava una mica coix i havia de suspendre el joc “Coneixes Viladecans??” per motius de prevenció de contagis de covid. Això, no va impedir que les Entitats sortissin al carrer el dissabte 22 de gener.

I al matí d’aquest dia ens vam trobar a la plaça del Màrtirs del Setge de 1714 els Agrupaments Escoltes Garbí i Llumvi per fer jocs infantils i participar en un taller de pintura organitzat per l’Associació d’Arts i Oficis. Mentrestant, Cadefoc, gegantons, Mamut y Mamuteta feien parada per mostrar-se a la ciutadania.

Malauradament, aquest any ha estat impossible la participació dels Castellers de Viladecans, un dels grups amb què sempre gaudim aquest dia.

Des d’aquesta plaça, acompanyats per les melodies dels Grallers de Viladecans i una fantàstica Bandarra Street Orkestra van començar a desfilar figures i membres de les entitats. Van anar engrescant la

multitud pels carrers de la nostra Vila fins a trobar els nostres gegants el Josep i la Paquita que l’endemà havien de ser uns dels màxims protagonistes de la Festa Major d’Hivern d’aquest any.

Des de la plaça de les Palmeres va continuar la cercavila fins a la plaça Europa lloc on s’organitzà el Concert del Rudemon i les paradetes de les Associacions d’Arts i Oficis i Caviga.

Un dia perfecte per al retrobament d’entitats amb el veïnat i els carrers.

Aquest cap de setmana la Cultura Popular va continuar sent la protagonista i amb força el diumenge amb la passejada de Grallers i la jubilació dels nostres gegants Josep i Paquita i presentació dels nous gegants de Viladecans l’Eulàlia i l’Alex. Un gran acte per la gran participació de gent i colles geganteres però també molt emotiu per la gent que vivim dia a dia la Cultura Popular a Viladecans.

Aquest cap de setmana es va demostrar la vitalitat de les colles i entitats de Viladecans i la necessitat de continuar fent treball conjunt perque ho gaudeixin els nostres veïns i les nostres veïnes.

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 162 - Febrer 2022

Miguel de la Rubia

13

Les Distincions d’Honor de la Ciutat

E

l dia 20 de gener, dia de Sant Sebastià i Festa Major d’Hivern, es van atorgar les Distincions d’Honor de la Ciutat.

Aquest any es va voler destacar tot el treball realitzat per combatre la pandèmia, i així van rebre la Medalla d’Honor de la Ciutat de Viladecans l’exministre de Sanitat Salvador Illa, l’exconsellera de Salut Alba Vergés, i els Centres Sanitaris Públics de Viladecans.

També va rebre la Medalla d’Honor la UD Viladecans, amb motiu del seu centenari.

I, finalment, es va atorgar el títol de Fill Predilecte de la Ciutat al medallista paralímpic Sergio Garrote.

En aquesta pàgina i la següent podeu veure les fotos de l’acte, fetes per Jaume Muns.

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 162 - Febrer 2022

14

E

Els Comuns de Viladecans instem el Ple a posicionar-se a favor de la reforma laboral

l dijous 27 de gener es va a celebrar el primer ple municipal de l’any, en què el nostre grup municipal va a presentar una moció de suport a la nova reforma laboral i la recuperació de drets dels treballadors i treballadores.

Després de nou mesos de negociacions, poc abans de Nadal es va tancar l’acord per a la reforma laboral que ha derogat alguns aspectes centrals de la reforma del 2012 del Partit Popular, responsable de l’increment de la precarització, la devaluació dels drets laborals i,

sobretot, dels salaris tan baixos que hi ha al nostre país La vicepresidenta del Govern i ministra de Treball Yolanda Díaz ha liderat el nou acord laboral, elaborat conjuntament entre els sindicats CCOO i UGT i entre els comitès de la CEOE i CEPYME. L’objectiu és clar: garantir l’estabilitat de l’ocupació i transformar el mercat de treball, tot recuperant la negociació col·lectiva i els drets laborals perduts.

Per tot plegat, el nostre grup municipal va proposar que el Ple municipal instés els grups polítics del Congrés dels Diputats a donar suport a la nova

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 162 - Febrer 2022

llei. La moció va ser aprovada amb el suport del PSC i de Podem, l’abstenció de Ciutadans i el vot en contra d’ERC. Encarni García

15

Adeu a Mohn, benvinguda Avanza: cap a un transport interurbà més sostenible

E

l passat 26 de desembre l’empresa Avanza va fer efectiu el relleu a l’empresa Mohn en el servei de transport d’autobús a l’àrea metropolitana sud. Uns sis mesos abans, la companyia Avanza va quedar guanyadora del concurs per a prestar aquest servei de transport públic a la nostra zona metropolitana. La gestió d’aquest servei el presta l’Àrea Metropolitana de Barcelona, entitat que és la responsable de convocar el concurs, i de garantir el bon funcionament del servei un cop s’ha adjudicat.

La nova contracta aporta diverses millores tant en els combois com en el servei, amb un increment en la freqüència de les línies existents, i la creació de noves línies. Tot i un inici del traspàs del servei una mica mogut, amb algunes incidències ocorregudes durant les primeres setmanes del mes de gener, ja solucionades, al llarg dels propers mesos d’aquest 2022 s’aniran observant aquestes millores. S’incorporaran a la línia Metropolitana Sud 136 nous combois, dels quals 33 seran 100% elèctrics i la resta, híbrids amb motors molt més eficients, de baixes emissions. Aquesta nova flota de vehicles ajudaran a reduir encara més les emissions de gasos d’efecte hivernacle i contaminants, i contribuir a assolir els compromisos internacionals en reducció de CO2 i millora de la qualitat de l’aire. El 2023 i 2024 s’incorporaran 14 autobusos híbrids més (la meitat cada any), fins a pràcticament haver renovat tota la flota de busos.

A Viladecans, les millores en el servei es focalitzen en un augment de la freqüència en algunes línies, passant dels 30 a 20 minuts en hora punta. Els busos urbans, el Vilabus, passen també a 20 minuts de freqüència de pas en hores puntes, i a mig termini es replantejarà el seu recorregut per incorporar els nous espais de la ciutat, i la creació d’una nova línia de bus urbà regular.

El bus nocturn que passa per Viladecans també millorarà, canviant el recorregut de forma que serà més directe, amb un temps de viatge d’uns 20 minuts entre Barcelona i Viladecans. Ja no donarà aquella volta de més d’una hora fins arribar a Viladecans des de Barcelona, que ens dissuadia a molts a agafar el bus per tornar per la nit cap a Viladecans des de Barcelona.

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 162 - Febrer 2022

Es crea una nova línia, la E98, que unirà Viladecans amb la zona de Maria Cristina, a la Diagonal de la ciutat veïna de Barcelona, de forma directa.

D’aquesta forma es reforçarà la L97, una de les més usades pels usuaris del bus, i que quan passa per Viladecans sovint arriba plena de viatgers. La E98 tindrà el seu inici a Viladecans, i per tant serà utilitzada pràcticament de forma exclusiva pels veïns i veïnes de la ciutat. Tindrà una freqüència de pas de 15 minuts entre les 6 i les 10 del matí en sentit Barcelona, i de 13:30 a 19:30 en sentit Viladecans des de Barcelona.

Tot i que no està licitat ni en concurs, i no té res a veure amb la nova empresa de bus metropolità, un cop finalitzin les obres de transformació de la C245 s’iniciarà el projecte d’implantació d’una una nova línia de bus que uniran Castelldefels amb Cornellà pel carril bus que s’ha dissenyat, i que tindrà un impacte molt positiu en la mobilitat sostenible entre Viladecans i els municipis veïns. A aquest fet també ajudarà el carril bici, i la imminent implantació del bicing metropolità en aquesta regió metropolitana sud.

Jordi Mazón

16

Com el Titànic

E

l passat dia 2 de febrer Càritas Catalunya va presentar les conclusions de l’informe Foessa al nostre país. L’informe Foessa és un estudi sobre exclusió i desenvolupament social que es fa cada any i que permet mesurar tant l’impacte de les crisis econòmiques com de les mesures que es prenen (quan se’n prenen, és clar) per millorar les condicions de vida de la gent. Dades i conclusions d’aquesta presentació feien referència al territori de Catalunya i a l’any 2021. Aquí podeu consultar l’informe en l’àmbit català i aquí en l’àmbit espanyol.

La Covid ha estat com l’iceberg del Titànic, ens deia el sociòleg Raúl Flores: tots en el mateix vaixell (uns en primera, els altres en tercera); tots amb el convenciment d’una certa omnipotència tecnològica que feia el vaixell inenfonsable. En el moment de l’impacte amb l’iceberg Covid, va quedar clar que només els de primera tenien salvavides en forma de vacunes i de monopolis i de lleis que els afavorien, i per tant moltíssima altra gent hi ha perdut o bé la vida o bé la bossa i es veu abocada a una situació que costa molt de remuntar.

Una terç de la població a Catalunya viu en risc d’exclusió (és molt!) i, atenció, perquè són determinants el gènere, el lloc de naixement i l’edat. Dit d’una altra manera, reben dones, immigrants i joves, cosa que no és cap sorpresa, però que resulta preocupant perquè ja fa molt de temps que això és d’aquesta manera. L’exclusió a Catalunya supera la mitjana d’Espanya (23 %) i arriba al 29 %, la més alta de l’estat junt amb les Canàries. De fet a Catalunya, 1,2 milions de

persones (un 15,5 %) de la població estan en situació d’exclusió severa.

L’estudi assenyala com a causes l’increment de la precarietat laboral, la desigualtat de la renda, els problemes d’habitatge, l’impacte en la salut física i mental, l’increment de conflictes personals i la bretxa digital. 248.000 llars tenen totes els membres de la família a l’atur, i 396.000 es troben en una inestabilitat laboral greu.

915.000 persones viuen amb l’ai al cor sobre la seva permanència en l’habitatge i més d’un milió (1.301.200) viuen en un habitatge inadequat.

Càritas proposa diverses mesures que els partits farien bé de plantejar-se conjuntament deixant de costat, si és possible, aquest costum tan edificant de treure’s els ulls mútuament: • Reimpulsar el model d’estat de benestar partint de drets i no d’almoines.

• Augmentar la cobertura de la Renda Garantida de Ciutadania i disminuir-ne la burocràcia.

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 162 - Febrer 2022

• Fer una política decidida d’habitatge social.

• Desenvolupar plans d’ocupació per a aturats de llarga durada.

• Facilitar el trànsit de la irregularitat dels estrangers a l’obtenció de permisos de residència i de treball.

• Garantir un sistema públic de qualitat especialment per a les persones en situació de dependència.

• Eliminar les barreres digitals, fomentar l’autonomia digital i garantir la presencialitat.

• Tenir presents els nous reptes del segle XXI: l’envelliment de la població, l’increment de menors vulnerables, l’acollida i integració de la població immigrant...

Se’ns ha girat feina...

Mercè Solé

17

La vaga de la Roca del 1976

A

Viladecans estem d’aniversari. Al novembre de 2021 i fins al febrer de 2022 commemorem un dels fets més importants que hem viscut a la nostra població. La vaga de l’empresa Roca que va durar 95 dies i que va afectar més de 5.000 famílies.

Aquesta vaga, que avui en dia ha quedat una mica en l’oblit, va tenir una repercussió molt destacada.

No va ser la primera vaga que hi va haver, ja que, mesos abans, els treballadors van aturar la fàbrica durant uns 40 dies i, anys enrere, també van haver diferents aturades. Però aquesta vaga, la del 1976, va tenir una sèrie de factors que la van fer diferent. Com van arribar els treballadors a paralitzar la producció durant tants dies?

El 4 d’octubre del 76 es van iniciar les negociacions del nou conveni laboral. Es van redactar 24 punts per presentar als directius de Roca i aquests, el 5 de novembre, van sancionar a un delegat amb set dies de feina i sou. Com a resposta, l’assemblea de treballadors van fer una aturada de 24 hores, fet que va rebre la resposta de Roca amb l’acomiadament d’en Joaquín Sánchez, delegat i membre de la comissió negociadora. La resposta? El torn de la tarViladecans Punt de Trobada - Núm. 162 - Febrer 2022

da del 8 de novembre ja no es van presentar a treballar. Al dia següent, 9 de novembre, l’Assemblea, màxim òrgan de decisió dels treballadors, va pactar la vaga total i indefinida fins a la readmissió del company acomiadat.

A conseqüència d’això es va iniciar una sèrie de repressió per part de la Guàrdia Civil contra els obrers de Roca. Aquests, es van organitzar d’una manera mai vista, van crear una potent xarxa veïnal de solidaritat i suport mutu per tal d’ajudar-se els uns amb els altres. ¿Us imagineu 95 dies sense portar diners a casa, amb una àmplia majoria de famílies nombroses i on gairebé només es tenia el sou del treballador de la fàbrica? Van crear una Caixa de Resistència que van omplir amb alguns milions de pessetes. Cal destacar també el paper de mossèn Celestino, que va estar al costat dels veïns i veïnes obrint l’església del Poblado Roca per tal que es poguessin fer les assemblees, i el paper de les dones dels treballadors que van donar tot un exemple creant les seves pròpies assemblees, aconseguint diners i aportant les seves opinions. Van sembrar la llavor de moltes altres dones que després han volgut lluitar per les seves necessitats. La 18

Vaga va atreure l’atenció de diferents mitjans de comunicació estrangers com per exemple la BBC, que va donar cobertura a la Vaga, o el diari francès Libération. Arreu d’Europa, els treballadors i treballadores també es van solidaritzar amb els obrers de Roca, com ho demostren cartells de l’època. I, a casa nostra, diferents artistes i personatges del moment es van interessar per el que passava a Viladecans.

Com a mostra, el concert en suport de la Vaga que Lluís Llach va fer al desaparegut Poliesportiu del Centre de la nostra ciutat.

Per tal de preservar la memòria històrica d’aquest fet, nosaltres, l’Ateneu Llibertari (ens podeu trobar a Twitter com a @AteneuVdk) hem engegat un projecte molt ambiciós amb la productora audiovisual autogestionada ACATS (www.acats.cat): la posada en marxa d’un documental que deixi constància visual d’aquells dies i que comptarà amb la presència de moltes persones que van participar de la Vaga i la van viure en primera persona. Per tal d’assolir aquest objectiu, ja que les grans corporacions no ajuden en aquests casos, hem iniciat una campanya de finançament on totes les persones interessades en participar podeu fer una donació. La campanya finalitza el dilluns 7 de març i totes les aportacions que feu, que van des de els 5 € fins al que vulgueu, tenen una sèrie de recompenses per tal de fer més atractiva l’aportació i tenen una desgravació fiscal del 80%, fins a 150 €. L’enllaç a la campanya és www.goteo.org/project/documentalhuelga-roca-1976 i allà expliquem detalladament tots els punts a desenvolupar.

Entre tots i totes podem fer possible que la lluita més important del nostre municipi no s’oblidi mai. Ànims i gràcies.

Ateneu Llibertari de Viladecans

Premeu damunt la imatge per veure el video de la historiadora Marta Mulero Campoy

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 162 - Febrer 2022

19

El drama del transport públic

V

iladecans té un transport públic molt deficient tot i que això sembla importar ben poc al govern municipal a jutjar per l’escassa fermesa en les seves exigències amb les administracions implicades. El que sí que fa és fer-se fotos quan arriben autobusos nous, per exemple al 2019, o acompanyar a alguna patum del Govern espanyol quan ve a Catalunya a prometre’ns inversions milionàries que mai no arriben. El mateix color polític als diferents governs es demostra poc eficaç si ens cenyim als resultats.

Viladecans té un número d’habitants semblant a Castelldefels i El Prat de Llobregat, un 30% més que Gavà, paguem el mateix impost de transport que la resta de poblacions veïnes i tenim molt menys serveis de transport públic. És un fet perfectament constatable. Em pregunto fins a quin punt això és just, i segur que compartim la resposta.

Si parlem del tren, disposem d’un baixador –no d’una estació amb cara i ulls– amb quatre trens cada hora excepte a les hores puntes on per sort hi ha més oferta. Els caps de setmana el tren de Sant Vicenç de Calders s’atura per facilitar l’arribada de més clientela a l’outlet. Sí, només els caps de setmana! La tan reclamada ampliació de la freqüència de pas semblava que arribaria amb el desdoblament de vies a l’Hospitalet de l’Infant, però de moment –tot i que aquestes obres ja s’han materialitzat– els trens continuen passant de llarg. El Pla director d’infraestructures metropolità 2021-2030 tampoc preveu cap millora malgrat que des del grup d’ERC vàrem demanar formalment incloure el desdoblament de vies i la transformació del baixador en estació, per facilitar l’aturada de més combois a Viladecans.

Si parlem del bus podríem escriure un llibre. El 26 de desembre es va fer efectiu el traspàs de concessió del transport urbà per carretera al Baix Llobregat sud de l’empresa Mohn a Avanza. Aquest canvi havia de suposar una millora del servei però de moment només hi ha hagut innumerables queixes per part dels usuaris i dels treballadors subrogats.

Els autobusos que ha portat de Madrid Avanza per completar la flota –fins a la incorporació de vehicles nous– són vells, incòmodes, poc segurs. Hem vist

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 162 - Febrer 2022

cada dia un bus espatllat provocant caos circulatoris, per exemple a la pujada de la Campana a Barcelona o el carrer Marià Sanjuan Cuchí en hora de dur la mainada a l’escola. Hem vist circular autobusos sense intermitent, sense llum de fre, sense les rampes d’accés per a les persones amb mobilitat reduïda, sense les mampares homologades de protecció covid. Hem hagut de patir supressió de línies, alteració de freqüències, etc. Un desastre.

Els incompliments en la freqüència estipulada van començar el juny de 2021, amb un nul manteniment de la flota. S’intuïa que el traspàs entre les dues empreses seria com a mínim complicat, i així ha estat. La gestió del tancament del contracte anterior i de l’inici del nou ha estat deficient per part de l’AMB i el seguiment de l’Ajuntament ha estat senzillament inexistent. Molts problemes s’haurien d’haver previst i evitat. On és l’Ajuntament quan més se’l necessita? Tindrà a veure la seva “desaparició” amb el fet que l’àrea de mobilitat a l’AMB depengui del PSC? Estic convençuda que sí.

Els treballadors subrogats també ho estan patint en primera persona: la flota sense comunicació entre els vehicles i l’emissora a la central, si hi ha qualsevol incidència són els conductors els que han de trucar des del seu telèfon mòbil, sense aigua potable a la nova cotxera del carrer Llobatona, amb les obres d’adequació a mig fer, sense vestidors separats per dones i homes, sense un espai on poder menjar i descansar, sense uns lavabos en condicions. Un desastre. I una manca de previsió i planificació que fa feredat.

Mentrestant, el PSC tira un cop més del famós projecte del Metro del Delta, que ara ha tornat a desempolsegar del calaix amb el beneplàcit de la flamant ministra de Transports i exalcaldessa de Gavà. Però els que tenen memòria i fa anys que viuen a Viladecans recorden com el metro ja el prometien els mateixos fa més de 20 anys enrere. I així estem, encara l’estem esperant. Promeses que s’enduu el vent i cortines de fum per tapar la crua i dura realitat. Un panorama pel transport públic a Viladecans francament molt poc esperançador.

Myriam Moysset

20

¿Capacitats diferents?

C

ada any, per la Festa Major d’Hivern de Sant Sebastià, l’ajuntament concedeix les “Distincions d’Honor de la Ciutat”.

Aquest any, un dels guardonats va ser Sergio Garrote, medallista paralímpic en ciclisme adaptat. El Sergio treballava a la construcció i el 2001, per causa d’un accident laboral, va patir una lesió medul·lar que el va deixar tetraplègic. Es va posar a estudiar, va començar Medicina i Cirurgia, però el 2014 va descobrir l’esport, i el ciclisme en concret, com un mitjà de superació i d’enfortiment personal.

Està molt bé, concedir-li aquesta distinció. Però, arran d’aquest fet, m’he trobat amb un detall que voldria destacar. Un detall que em sembla rellevant sobre la manera de parlar i de presentar les discapacitats, tant físiques com intel·lectuals. En el fulletó que va publicar l’ajuntament amb les biografies dels guardonats, després d’explicar el seu accident laboral, es llegeix: “Lluny de ser un dramàtic final, Sergio va afrontar la seva capacitat diferent com una segona oportunitat”. ¿I què vol dir, això? ¿“Capacitat diferent”? No, no. No és això. Al Sergio, l’accident no li va proporcionar una capacitat diferent. El que va fer va ser deixar-lo sense una capacitat que fins llavors tenia, i no li va canviar aquesta capacitat per una altra d’equivalent. O sigui que el que va fer va ser deixar-lo amb una discapacitat. Però com que ara no és permès reconèixer que hi ha coses que van malament, i que no tothom té totes les possibilitats, doncs no ho podem dir. Ara, els discapacitats físics i els discapacitats intel·lectuals no es pot dir que no tenen unes determinades capacitats que la gent generalment tenim. S’ha de fer veure que tenen unes capacitats alternatives equivalents a aquestes capacitats que habitualment tothom té. I aleshores inventem això de les capacitats diferents, que és una mentida.

A veure quan trigarem a anomenar als cecs “persones amb capacitats visuals diferents” i als sords “persones amb capacitats auditives diferents”, perquè no es considera adequat dir que hi ha persones que no tenen capacitat de veure-hi i també persones que no tenen capacitat de sentir-hi. Sí, és cert, una discapacitat, sobretot les discapacitats físiques, pot ser estímul per adquirir noves capacitats en altres àmbits. Però aquestes noves capacitats mai no seran equivalents ni substitutòries de la capacitat perduda.

I ara vaig a una altra història. El passat 3 de desembre de 2021 hi va haver, a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, una manifestació organitzada pel Dincat (Discapacitats Intel·lectuals de Catalunya) per rei-

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 162 - Febrer 2022

vindicar la necessitat de crear més equipaments on puguin anar-hi a viure les persones amb discapacitat intel·lectual. Una reivindicació imprescindible davant la infinita deixadesa de les administracions en aquest camp. Tot el meu suport, doncs, tant a la reivindicació com a la manifestació, i més quan a casa patim aquesta situació: el meu germà Jordi, en efecte, necessita urgentment una residència així, però les llistes d’espera són inacabables.

Però hi va haver una cosa que em va semblar lamentable: sota el lema de “Stop llistes d’espera” hi havia un eslògan que deia: “Les persones amb discapacitat intel·lectual tenim dret a triar on, com i amb qui viure”. I no, no és així. Les persones amb discapacitat intel·lectual tenen dret a tenir a la seva disposició, si ho necessiten, pisos tutelats o residències adequades. Però, ni ells ni ningú altre, siguem discapacitats o no, podem reivindicar el dret a triar on, com i amb qui viure. Dependrà de les possibilitats a tots nivells, de les disponibilitats, de les circumstàncies de cada moment, d’una pila de coses. I dir als discapacitats intel·lectuals --que precisament per la seva discapacitat poden creure’s fàcilment qualsevol cosa que se’ls digui-- que tenen dret a fer tot el que vulguin i a tenir tot el que desitgin és abocar-los a la frustració i augmentar-los, i molt, la seva incomoditat vital.

Un dia va sortir a la tele el cas d’un esplai per a discapacitats intel·lectuals on se’ls va demanar als usuaris que expresessin els seus desigs de futur. I els responsables explicaven amb orgull que els esmentats usuaris havien escrit coses com ara “Jo vull ser monitor”, o “Jo vull casar-me i viure independent”, cosa que demostrava, segons aquests responsables, que eren persones empoderades i amb molta empenta. I no, això tampoc no és veritat. Perquè per ser monitor o per casar-se i viure independent calen unes certes 21

condicions, que la majoria de discapacitats i discapacitades no tenen. I alimentar-los aquestes il·lusions sense fer-los tocar de peus a terra no em sembla la millor manera d’ajudar-los a caminar per la vida.

Ja sé que el “catecisme progre” actual no va gens per aquí. Però em sembla que al catecisme progre actual li falta molta saviesa. Per exemple, la saviesa d’acceptar, sense subterfugis, que tenim límits i que no

tot és possible. Una saviesa que caldria transmetre també als discapacitats, i sobretot als discapacitats intel·lectuals, perquè els faria molt de bé.

Josep Lligadas Vendrell

Cine club al Pablo Picasso

V

oldria fer un comentari sobre la pel·lícula que aquest mes s’ha passat en cine club a l’auditori: Kiki, el amor se hace. Donar les gràcies a l’organització per la proposta, una pel·lícula que encara que ja té sis anys és actual i adient per comentar diferents aspectes de la vida, de l’amor i de les dones. Les cinc històries en clau d’humor tracten de l’amor amb deu personatges peculiars descobrint diferents formes de plaer i com integrar-les a la seva vida per gaudir-ne. És una comèdia eròtica, festiva, amb sentiments i pors.

Trenquen tabús endinsant-se en una nova etapa emocionant i lliure, arribant a ser parella sense data de caducitat.

Molt interessant per tenir un bon col·loqui.

Montse Pastor Pujadó

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 162 - Febrer 2022

22

L’ull i la ploma

Fotografia: Jaume Muns; text: José Luis Atienza

You’ll never walk alone

É

s una foto de pel·lícula de ciència ficció. Venen ganes de deixar-se lliscar per aquest terra, que la perspectiva converteix gairebé en tobogan.

Sense ànims d’entrar en política, des dels nostres ulls el costat de la dreta és fi com el culet d’un nadó, mentre que el costat de l’esquerra sembla mal allisat.

S’adverteixen a l’esquerra unes marques paral·leles, com de roba acabada de treure de la maleta. Aquestes línies d’avui poden tenir futur: fer-se grans i ser les esquerdes del dia de demà.

Els paral·lelepípedes de Vilamarina s’apropien de l’horitzó. Alts i enormes com a naus alienígenes dominen la planura baixeta del delta. Els triangles d’acer pintat, ¿o serà ciment pintat?, feliç invent d’enginyers de ponts i camins, ho deixen veure gairebé tot. El pont s’enlaira pels aires amb la barana de color ocre, potser groc, com el submarí dels Beatles. Als seixanta, quan sonava She loves you al tocadiscos Dual, a l’ocre de la foto li deien color whisky. Així, en llengua estrangera, en americà, com al cinema. La vida era tan en blanc i negre que prenia prestats colors de l’alcohol dels cubates. A baix, la via del tren s’intueix entre tiges de canyes seques. A dalt, el cel es desplega amb núvols que semblen de cotó de la farmaciola de casa.

La bicicleta es demanava als Reis de l’Orient, que davant del vici de demanar acostumaven a practicar la virtut de no donar, encara que deixessis un plat d’aigua Viladecans Punt de Trobada - Núm. 162 - Febrer 2022

als camells. A la tendra edat, quan encara balbucejaves en parlar i en caminar, era més senzill: et regalaven una bicicleta a la qual li sobrava una roda. En deien bicicleta, però era una tricicleta, amb la qual traçaves corbes tancades a les potes de la taula del menjador, amb la qual esprintaves pel curt passadís, com si fos el Parc dels Prínceps de París. Després, quan la bici de dues rodes, t’aguantaven pel sillín, i només dir-te sol, que vas sol, queies a terra. Recordes encara el moment en què et deixaven anar i seguies tu, sol, sol. Eres un ocell, senties la ingravidesa del primer vol.

Les bicicletes són per a l’estiu, escrivia Fernando Fernán Gómez. Això era abans, ara les bicicletes són per a qualsevol dia de la setmana, qualsevol mes, qualsevol estació de l’any. Ens acompanyen als vianants com les carrabines acompanyaven les parelles per evitar que poguessin passejar soles. Els cotxes ens van disputar i arrabassar els carrers, les bicis ens disputen camins urbans i voreres. El peix gran atropella el petit. A les carreteres les bicis són atropellades, a les voreres atropellen.

Hauríem de fer nostre l’himne del Liverpool. You’ll never walk alone. Mai més no caminarem sols els vianants pels camins. En companyia de bicicletes, pel davant i pel darrere.

José Luis Atienza

23

VILADECANS CONTRA LA CRISI CLIMÀTICA Tot a punt per al pacte pel clima

E

l pacte pel clima de Viladecans és ben a punt de presentar-se al ple municipal per a la seva aprovació. És un pacte amb voluntat d’aplegar tots els esforços possibles perquè persones, entitats i institucions treballem per revertir el canvi climàtic i per pal·liar les seves conseqüències, bo i essent conscients que el nostre esforç sol no garanteix l’èxit mundial, però que sense aquest esforç res no és possible.

El contingut del pacte i la formulació dels seus sis eixos ha estat elaborat per un grup de tècnics, de polítics, d’entitats i de ciutadans, aplegats en dues taules. Una de persones adultes (suposadament, he, he) i una altra d’una trentena de nois i noies entre 12 i 18 anys, reclutats a través dels seus instituts, que han sabut aportar-hi una frescor en el llenguatge que estic segura que repercutirà molt positivament en la difusió i acceptació del pacte. De fet el Punt de Trobada hi hem participat i d’aquesta participació arrenca per exemple aquesta secció que esteu llegint ara.

Algú mostrava, en l’inici de la feina, un gran escepticisme, que jo no comparteixo, i més un cop transcorreguts alguns mesos. La tasca feta a la taula (i en d’altres grups com ara Justícia & Pau, on també he tingut ocasió de treballar-hi) m’han fet adonar que ara ja és una qüestió de vida o mort per a moltes persones, especialment per a les que viuen en situació de pobresa. L’allau de sequeres, inundacions i incendis afecta molt especialment la gent que viu en precari arreu d’aquest món que compartim. I a la llarga, és clar, serà qüestió de vida o mort per a tots nosaltres. Per no parlar de circumstàncies com aquesta pandèmia que sembla que no hagi de marxar mai. Per tant és imprescindible treballar-hi, per difícil que sigui de revertir, com sempre ha passat. És una qüestió de supervivència i ningú diu que hagi de ser fàcil. No ho ha estat tampoc aconseguir millors condicions laborals per a la classe obrera o desenvolupar l’estat del benestar a la Gran Bretanya els anys 40 (us recomano la visió de la pel·lícula L’esperit del 45, de Ken Loach) o desprendre’s del colonialisme. Sempre és una lluita que sol tenir a veure amb el nostre estil de vida i, actualment, amb la dificultat per saltar de l’individualisme ferotge a un sentit comunitari, de reconèixer que és possible

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 162 - Febrer 2022

i necessari treballar per al bé comú i que es pot conviure perfectament en la diferència.

També m’he fet més conscient que la injustícia que hi ha al darrere de la gran desigualtat social en el món sencer té les mateixes arrels que la devastació del planeta: una ambició sense límits que només beneficia una minoria. I mentrestant la banalitat del mal, per dir-ho en termes de l’Hanna Arendt, ens envolta: fem mal ús dels recursos sense adonar-nos de les conseqüències, convivim amb el dolor dels altres (aturats, desnonats, immigrats, joves, dones...) amb indiferència, ens costa -als polítics i a tothom- arribar a consensuar o senzillament a establir acords, i canvis senzills en els nostres hàbits semblen impossibles: alimentació, transport, energia, comunicació... Es fa difícil navegar en un oceà de dades i conceptes i l’evidència de vegades queda ofegada pels propis prejudicis i per les fake-news.

Si voleu riure –o esgarrifar-vos, a parts iguals– podeu mirar, si teniu Netflix, No mires arriba, paràbola ben actual de la situació amb el canvi climàtic.

Doncs res. Us animo a treballar en el tema. Ens hi juguem el nostre futur i el dels qui ens venen al darrere.

Mercè Solé

24

la mirada aguda secció a càrrec d’Eio Ramon

Ànec cullerot (Anas clypeata) Espai Natural Remolar-Filipines, 17 de gener de 2015 Migrador i hivernant comú, especialment a les zones humides litorals. Estat de conservació a Catalunya: proper al perill. Inconfusible per la forma aplanada del seu llarg i especialitzat bec.

El cap i el curt coll són de color verd brillant que destaca sobre el pit blanc.

El ventre és de color castany. Les femelles són de color marró clar clapejat.

El bec està perfectament dissenyat per a la filtració en aigües someres de tot tipus de matèria vegetal i petits animalons (insectes i les seves larves, crustacis, mol·luscs…). La sobreexplotació d’alguns aqüífers, la contaminació de les aigües o el desenvolupament de plans urbanístics són les principals amenaces per a l’espècie.

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 162 - Febrer 2022

25

la memòria en imatges

secció a càrrec de Jaume Muns

Cent de Fuster Enguany farà 100 anys que Joan Fuster va néixer a Sueca, al País Valencià. El seu estil irònic i provocador com a escriptor va sacsejar els Països Catalans. A la casa museu de Sueca, aprofitant el centenari del seu naixement, hi ha una exposició del seu recorregut en el mon cultural d’escriptor, assagista i col·laborador en infinitat de diaris i revistes. La seva obra “Nosaltres, els valencians” publicada ara fa 60 anys, és una obra de referència.

A les fotografies el podem veure al Palau de Congressos de Montjuïc el 8 de desembre de 1976 com a vicepresident del Congrés de Cultura Catalana en representació del País Valencià.

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 162 - Febrer 2022

26

Recerca històrica

El patrimoni de la parròquia de Sant Joan de Viladecans a mitjan segle XIX

A

mb aquest escrit engegaren, al llarg d’aquest any, tota una bateria d’articles a l’entorn del vuit-cents a Viladecans. Volem relacionar aquestes col·laboracions amb la propera inauguració de l’edifici de Ca n’Amat, com a seu principal del Museu de Viladecans i on s’explicarà, a partir de la museografia de la planta primera de l’edifici antic, com era el Viladecans del segle XIX, l’anterior a la gran transformació que es donarà a la ciutat al llarg del segle XX. Els articles que redactarem aquest any volen contribuir a la difusió del coneixement que tenim sobre el segle XIX a la nostra població. Una prèvia. La recerca sobre el segle XIX, en la qual –en part– basarem les nostres col·laboracions, es va fer fa força anys, cap a principis de la dècada dels anys 1980, quan qui subscriu era un jovenet que estudiava la llicenciatura de Història. Juntament amb José Luis Salas i Nativitat Guerra –aleshores mestres de l’Escola Àngela Roca i estudiants en la facultat d’Història de la UB– David Massana i Ramon Eloi Borrego, vam formar la Comissió d’Història de Viladecans que, juntament, amb la Comissió de l’Arxiu Gràfic –en la qual hi participaven Salvador Obiols i Antoni Pastor, entre d’altres–, a instàncies de l’Ajuntament de Viladecans, volíem impulsar el coneixement de la història i el patrimoni local, mitjançant, d’una banda, la recerca històrica i, d’una altra, la recuperació de la memòria gràfica a partir de la

recopilació de fotografies antigues de la ciutat. D’aquí va sorgir el llibre La lucha cotidiana por la vida. Viladecans, 1800-1843, dels quals són autors José Luis Salas, la Nati Guerra i jo mateix, editat per l’Ajuntament de Viladecans, el setembre de 1984, i les primeres edicions de les exposicions fotogràfiques, Viladecans Antic.

A banda dels articles del mestre Josep Eixarch, publicats en diversos programes de Festa Major i butlletins de les dècades dels anys 1960-1970, La lucha cotidiana por la vida fou el primer llibre que es publicava sobre la història de la nostra ciutat.1 La intenció de la Comissió d’Història, pel que fa al segle XIX, era dividir el seu estudi en tres etapes: la publicada, una altra que abastava des de 1843 fins a 1874 (regnat de Isabel II i Sexenni Democràtic) i finalment, l’època de la restauració dels Borbons. Després d’uns anys, les trajectòries vitals de cadascú de nosaltres van fer que fos mes difícil continuar la investigació històrica, malgrat que d’aquesta segona fase es va avançar força en la recerca documental, bàsicament a l’Arxiu Municipal de la nostra població. Per tant és de justícia 1 Sobre la historiografia local vegeu l’article de Xavier Calderé i Bel i Manuel Luengo Carrasco (2012), “Més de 50 anys d’historiografia local a Viladecans”, dins Patrimoni, història local i didàctica. Homenatge a Jaume Codina. Actes de les VI Jornades del Patrimoni del Baix Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Consell Comarcal del Baix Llobregat i Edicions del Llobregat, 2012. Pàg. 216-233.

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 162 - Febrer 2022

agrair aquell treball de base, de la segona fase de la recerca sobre el XIX viladecanenc, que juntament amb mi, van fer els amics José Luis Salas, Nativitat Guerra, David Massana i un altre company, de cognom Fàbregas, i així ho vull expressar.

L’església parroquial de sant Joan de Viladecans a finals de segle XIXprimera dècada del segle XX. Fotografia de J Boixadera. Fons Josep Eixarch Frasno (AMVA)

Tanmateix, el setembre passat es van inaugurar les obres de restauració de l’ermita de Sales així com de les pintures gòtiques i renaixentistes que aixopluga el seu interior. Una restauració complexa, laboriosa i allargada en el temps de la qual ja pot fruir tota la ciutadania. La inauguració de les obres de Sales també em donaven l’excusa per a parlar sobre la situació de l’ermita i per extensió de la parròquia a mitjan segle XIX i donar continuïtat a l’article del mes passat, que sota el paraigua de les excursions científiques, ens apropaven al patrimoni arquitectònic del Viladecans del darrer terç del segle XIX.

27

Ara si, després d’aquest llarg preàmbul, anem de cara a barraca amb l’article.

El gener de 1845 trobem l’esborrany de les respostes a l’interrogatori que la Comissió Central de Monuments Històrics i Artístics d’Espanya adreça als ajuntaments, mitjançant el Gefe Superior Político de Barcelona, perquè aquests relacionin els monuments que tenen en el seu terme municipal.2 Per al cas de la nostra població les respostes són les següents: • sobre monuments romans, “ nada hay que manifestar”;3 • monuments de l’edat mitjana: només hi ha una església parroquial i una “hermita denominada de Nuestra Señora de Sales”; • “no hay ni ha habido ningún castillo”; • “hay una torre muy antigua cuadrada, sin que tenga adorno alguno particular”;4 2 Arxiu Municipal de Viladecans (AMVA), Sèrie de Correspondència Municipal, any 1845, document tramés al Cap Superior Polític de Barcelona el 13 de gener de 1845. Esborrany de respostes, per tant document sense signar, però com tots els documents municipals de l’època, amb tota probabilitat, redactat pel secretari municipal, Joaquim Xartó.

3 Encara trigaríem mes d’un segle a conèixer les primers restes d’època romana a l’entorn de l’ermita de Sales. Si bé el jaciment fou descobert cap a mitjans de la dècada de 1970 no seria fins l’any 1981 quan s’iniciarien les primeres intervencions arqueològiques dirigides, principalment, per Josep Maria Solias.

Vegeu Pere Izquierdo Tugas, Francesc Xavier Menéndez Pablo i Josep Maria Solias Arís. Els antecedents ibèrics i romans. Història de Viladecans (I), Arxiu Municipal de Viladecans, setembre de 1998.

4 Les respostes obvien l’edifici medieval de la Torre Roja; la torre de guaita de Can Modolell –aquesta construïda a mitjan segle XVI– i l’antiga capella de Sant Joan, d’origen medieval –que ocupava un espai a la plaça de la Vila i que a finals del segle XVIII, molt possiblement, ja estava ensorrada–. La Torre del Baró no és considerada com a castell sinó com a torre. Per a més informació sobre els orígens medievals de la Torre del Baró, la Torre Roja o la capella de Sant

• “no hay la menor noticia de que existan cuadros, tapiceria o mueblaje antiguo que haya pertenecido a los extinguidos regulares, como ni tampoco manuscritos, codices ni otros documentos importantes”;5 - “no se conservan armaduras, armas blancas ni de fuego, ni otra cosa que pueda ilustrar la historia por su antiguedad”.

A banda d’aquestes respostes que ens il·lustren sobre el patrimoni històric que teníem a la població o sobre el concepte de patrimoni que existia aleshores, el més important és la descripció Joan vegeu els treballs de Josep Eixarch Frasno a Les arrels històriques de Viladecans. Segles XII-XVIII, Arxiu Municipal de Viladecans, 1989. Sobre el espais de culte a Viladecans durant l’Edat Mitjana vegeu el treball de la Mireia Comas del mateix títol a Capelles, ermites i esglésies.

IX Trobada de Centres d’Estudis i d’Estudiosos d’Eramprunyà, Associació d’Amics del Museu de Gavà i Centre d’Estudis de Gavà, juny de 2017, pàg. 75-80.

5 Evidentment no es tenia en compte entre els documents importants la documentació del segle XVIII, conservada a l’arxiu de la, relativament, nova parròquia de sant Joan de Viladecans: 1717, parròquia sufragània de Sant Climent i 1746, parròquia independent. Així com tampoc evidencia l’existència de documentació en la Torre del Baró o la Torre Roja, seu de les dues quadres en que durant l’edat mitjana estava dividit el territori de Viladecans. Molt possiblement l’arxiu d’aquests dos senyorius restarien a les mans dels propietaris que residien a Barcelona. Tampoc es parla de la documentació municipal perquè tal i com es diu en el Interrogatorio Estadístico Administrativo del poble de Viladecans, de l’any 1854, a la pregunta de si l’Arxiu Municipal està endreçat es respon que “(...) el archivo municipal no esta arreglado (...) se esta arreglando” així com “(...) se esta formando” l’inventari de “(...) todos sus documentos y papeles”.

Document conservat a l’AMVA, Sèrie de Correspondència Municipal, any 1854.

El primer inventari de la documentació de l’Arxiu Municipal de Viladecans va ser publicat per Manuel Luengo Carrasco. “Arxiu Municipal de Viladecans”, dins de Guia dels Arxius Històrics de Catalunya, Col·lecció Guies, Inventaris i Catàlegs, núm. 4, Servei d’Arxius de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1990, pàg. 221-255.

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 162 - Febrer 2022

Església parroquial, rectoria i campanar de Sant Joan de Viladecans cap a la dècada de 1920. Fixeu-vos que, actualment, la rectoria i el campanar estan a l’inrevés de com es veu a la fotografia. Fotografia de L Roisin.

Fons Josep Eixarch Frasno (AMVA).

que es fa de l’edifici de la parròquia de sant Joan –construït feia poc mes d’un segle– així com de l’ermita de Sales, aquesta als afores del nucli habitat.

L’interrogatori descriu així l’església parroquial: està situada a l’extrem del poble “en la parte del noreste”, construïda l’any 1729, la porta d’entrada al sud, d’amplada 67 ½ pams i 133 de llargada, “hecha a la moderna, es cuadrada”, el coro está a los pies de la iglesia (...) es abierto”, l’església està construïda de pedra, amb la volta de maó, no té columnes ni pilars; només te una nau, amb sostre de volta, “cuya [ar]madura es de madera”, no hi ha guarniments, no hi ha estàtues de cap material, disposa de diverses finestres quadrades a excepció de la del cor que és rodona, les finestres són mes altes que no pas amples, només la finestra del cor té vidres, de colors vermells i blaus “sense que representin cosa alguna”, “no hay muros pintados”, la volta està arquejada i pintada de blau, només hi ha una nau, no hi ha cadirat i la trona és de fusta llisa, en el paviment no hi cap planxa de coure ni llosa amb gravats, a l’interior tampoc no hi ha sepultures ni tombes ni estàtues, la porta d’entrada es quadrada, de dues fulles sens cap representació, “tiene un patio rejado delante de la puerta principal y un portico interior”, “el techo de la 28

Imatge de Crist crucificat, molt possiblement, a la interior de l’església parroquial de Sant Joan de Viladecans, 1924. Fotografia de Francesc Blasi i Vallespinosa. Fons Francesc Blasi i Vallespinosa. Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya. Repositori: Memòria Digital de Catalunya.

iglesia es agudo y cubierto de tejas sin ninguna balaustrada”, “los muros estan sostenidos por machones exteriores los cuales estan adheridos a los mismos nichos”, “una sola torre hay a la parte del sur, de forma cuadrada, tiene una escalera y està cubierta de alguna bobeda”, “en la lapida que està en el umbral de la iglesia se encuentra que esta fue construida en el año 1729”. El mateix document incorpora una nota amb les possibles mides de l’església: “llarch de dintre sensa els gruixos de les parets la Iglesia 133 pams llarch, ampla entra los buits dels altars y tot 67 pams i mitg sensa als gruixos de les parets mirat per la part de dintre, de pilastra a pilastra 40 pams llum y los restants fins a 67 pams son dels buits de altar”.6 6 Tenint en compte que un pam són uns 19,43 cm, aproximadament, i amb la informació del document semblaria que l’església parroquial de Sant Joan de Viladecans tindria les següents mides: 13,11 metres d’amplada per 25,84 metres, de llargada. Respecte a la data

I en relació a la “Yglesia de Sales” detalla el següent: “Està situada a un cuarto de hora de la población en un turon i la parte del Este, de latitud 24 palmos, y longitud 65, cuadrada, su cabeza semicircular, no hay coro, construida de piedra, la bobeda es de ladrillo, en el pavimento nada hay, no hay tumbas, las puertas son quadradas y en dos hojas, no hay ninguna estatua, en la lapida del umbral de la puerta hay una inscripción que denota fue construida en el año 1694, tiene un portico exterior, el techo es agudo cubierto de tejas”.7 de construcció podria tractar-se d’un error. Eixarch en el llibre esmentat parla de l’any 1728, per la primera pedra, i 1738, per la benedicció, totes dues al 7 i 8 de setembre, respectivament.

7 La data de 1694 correspon a les obres de remodelació de la porta d’entrada: 9 de febrer de 1694, que encara es pot veure en la llinda de l’esmentada porta.

Per a més informació vegeu els articles que sobre l’ermita de Sales van escriure Immaculada Lorés, Raquel Lacuesta, Xavier Fierro, Àlvar Caixal i Frederic-Pau

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 162 - Febrer 2022

Seguint amb aquesta valoració del patrimoni arquitectònic ens trobem amb l’Interrogatorio Estadistico-Administrativo, de l’any 1854, del qual ja hem parlat en relació als documents de l’Arxiu Municipal. En aquesta altra enquesta hi ha tres preguntes i respostes que tenen vinculació amb la parròquia, els seus edificis i festivitats religioses: • a la pregunta de “90. Si ha edificios públicos, antigüedades ó conventos que sean notables por su merito artístico y deban conservarse para recuerdos históricos de utilidad pública” es constesta que “solo hay una Yglesia construida a expensas del pueblo de ningun merito”; • a la pregunta “91. Número de parroquias, nombre de sus curas y espresión de las demás iglesias que haya”, es contesta que només hi ha una parròquia, que el rector es Pere Martir Borrell, i una “hermita llamada la Virgen de Salas”; • i, finalment en relació a les festivitats religioses o civils, qui les paga i quan costa: “93.

Que festividades periódicas hay, civiles o religiosas, cuales y con que cantidad se costean de los fondos públicos, en que dia y de que modo se celebran”, es contesta que “hay dos, la una en la fiesta mayor del pueblo, parte religiosa y parte civil, y la otra la de la Virgen de Sales, se costean con fondos públicos, la 1a es el dia de la Virgen de Setiembre, se celebra con funciones de Yglesia y bayles públicos, la cantidad asignada es de cien reales para las funciones de Yglesia, y la segunda, es el segundo dia de pascua de re-

Verrié en el llibre de Dolors Sanhuja. Viladecans, terra de pagesos i senyors. Història de Viladecans (II), Arxiu Municipal de Viladecans, setembre de 2002.

29

Ermita de Santa Maria de Sales. Autoria desconeguda. Fons Ajuntament de Viladecans (AMVA) Ermita de Santa Maria de Sales. Fotografia de Manuel Genovart i Boixet. Imatge data el 8 de març de 1925. Fons Manuel Genovart i Boixet. Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya. Repositori: Memòria Digital de Catalunya.

surrección, se hace procesión y ofici con música”.8 8 Com podeu veure la resposta fa referència a la Festa Major d’Estiu per la Mare de Déu de Sales, al setembre, i l’altra es vincula a l’aplec que es feia a l’ermita de Sales el dilluns de Pasqua.

Fixeu-vos que no parla de la festa de Sant Sebastià, tradicionalment considerada per la parròquia com a segona festa major. Tanmateix, en les respostes de Viladecans al qüestionari de Francisco de Zamora, del 1789, es parla de que per “voto se abstienen sus vezinos de trabaxar en el día de sant Sebastián por haverlos librado de la peste”. Es possible que aquesta absència sigui deguda al canvi de secretari municipal i per tant a la falta de coneixement del nou. Joaquim Xarto va fer de secretari municipal de Viladecans entre 1843 i 1852 –i abans ho havia estat de Gavà– i a la data de l’Interrogatorio de 1854 ho era, des del 21 de març de 1852, Ramon Tarrán. Per a les nostres festes majors vegeu el que publica el mestre Eixarch en el llibre esmentat. Pel qüestionari de 1789, vegeu Jaume Codina, Josep Moran i Mercè Renom (curadors), El Baix Llobregat el 1789. Respostes al qüestionari de Francisco de Zamora, Curial Edicions Catalanes – Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1992, les respostes de Sant Climent –per la seva vinculació amb la Torre Roja– i Viladecans les

Finalment, i en relació al patrimoni moble i immoble de la parròquia de sant Joan de Viladecans, a mitjan segle XIX, dins de la sèrie documental de la Correspondència Municipal, conservada a l’Arxiu Municipal de Viladecans (AMVA), hem trobat diversos inventaris –de 11 de juny de 1836, de 8 de novembre de 1850 i de 1859– on es relacionen la documentació que es conserva a l’arxiu parroquial així com la descripció i inventari de la roba litúrgica, objectes, talles i escultures religioses. Curiosament en aquests inventaris no es descriu la talla de la Mare de Déu de Sales, si per contra el Nen Jesús que l’acompanya, a l’igual que entre els béns immobles es relaciona la capella de Sales però no l’edifici de la parròquia de Sant Joan. Crec que la transcripció

d’aquests inventaris són d’interès per tal de veure la documentació que es conservava a l’arxiu parroquial, la varietat de la roba litúrgica que es menciona, així com la descripció de l’orfebreria religiosa i joies donades a l’església i conservades fins a aquest moment, a banda dels béns de la parròquia .

podeu trobar en les pàgines següents: 230-239 i 310-317, respectivament. Pels secretaris municipals el llibre de La lucha cotidiana por la vida i el mateix document de l’Interrogatorio de 1854.

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 162 - Febrer 2022

30

Transcripció de documents Document núm. 1.- Inventari de béns de la parròquia de sant Joan de Viladecans, 11 de juny de 1836 9

“Inventari que realitza el vicari nutual de l’esglèsia de sant Joan de Viladecans, escollit pel capítol de la

Catedral de Barcelona, per renúncia feta pel rector de la parròquia Jaume Bertran, “al acte de entregarse de la espresada Ygla, sacristia y casa de dita vicaria, confeso haber rebut, per inventari, del relatat” Bertran el següent: Primo en lo archiu del interior de la vicaria 10 Llibres parroquials de de batismes en fol. ................................................................3.Id de desposorios en 4t. ........................................................................................................................2.Id de confirmacions en id ..................................................................................................................1.I de obits en fol ...................................................................................................................................................3.Id de Administracions .............................................................................................................................12.- ) estos 18 llibres de Id de Confrarias ................................................................................................................................................2.- ) varios tamanys Id de Visitas...............................................................................................................................................................1.- ) Id de Fundacions .............................................................................................................................................1.-) Id de Memorias....................................................................................................................................................1.- ) Id de Consueta......................................................................................................................................................1.- ) Id de celebracions en fol .......................................................................................................................1.Id de llevador de las rendas de celebracins en 8 .............................................1.Id un ritual y un ofici de Ntra Sra vells Id Plechs de testaments y un cuadern de id. ab tots...................................8.Id llibre de testaments y altrs escrits en 4t ................................................................1.Id llegats pios un cuadern Id Actes de fundacions, hipotecas, separació de la Parra. de St Climent y oblig. general del Curat .......................................................................................15.Ide Plechs de circulars, llicencia de matrimonis Llibretas de comunion, y diferents altres cosas ................................................12.Id un plech de Bolletins impresos Id un sello de fusta de S Climent y S Viicens Id las reliquias de dits sans, ab sa autentica [?]

Id un breu pontifici que pertany a las Yglas de Ntra Sra de Salas y Viladecans Id una caixeta ab la crismera dels sans olis Id una bosa ab un ritualet, estola, roquet y crismera per astremunciar.

9 Document copiat l’any 1850 de l’inventari redactat l’11 de juny de 1836, pel qual el rector Jaume Bertran lliura tots els objectes relacionats al nou rector, Tomàs Frederich. Es troba en la sèrie documental de la Correspondència Municipal de l’any 1850 (AMVA), perquè és quan es torna a fer un nou inventari de béns de la parròquia a conseqüència de la mort del rector Frederich, el 5 de novembre de 1850.

10 Molt possiblement sigui el primer inventari de la documentació que conservava l’Arxiu Parroquial de Sant Joan de Viladecans, un segle després de la construcció de l’església i, pràcticament, un segle abans –juliol de 1936– que fos incendiada i que part del seu arxiu parroquial fos destruït, si bé no tot, tal i com s’afirmava erròniament en la ponència, coordinada per Josep Maria Martí i Bonet, sobre els arxius històrics parroquials del Baix Llobregat, publicada en la XXV Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos.

El Prat, 25-26 d’octubre de 1980, Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i Amics d’El Prat, 1985, pàg. 9-151. Qui subscriu el present article va tenir ocasió, com a arxiver municipal, d’endreçar l’Arxiu Parroquial de Sant Joan de Viladecans, a principi de la dècada dels anys 1990, i per tant deixar al descobert l’afirmació que Viladecans no disposava d’arxiu parroquial històric. Els treballs fets des de la capital no sempre són fiables i s’ha d’anar a les fonts inicials, en aquest cas, només calia que Martí i Bonet hagués visitat Viladecans per adonar-se que gran part de l’arxiu parroquial era a la parròquia. L’inventari dels documents de l’Arxiu Parroquial de Sant Joan de Viladecans el podeu veure a la comunicació del mateix nom presentada per Antonia Altamirano, Xavier Calderé, Àngels González i Manuel Luengo dins del llibre d’actes Capelles, ermites i esglésies. IX Trobada de Centres d’Estudis i d’Estudiosos d’Eramprunyà, Associació d’Amics del Museu de Gavà i Centre d’Estudis de Gavà, juny de 2017, pàg. 169-176. Sobre la destrucció de l’església parroquial de Sant Joan de Viladecans i altres símbols religiosos, al juliol de 1936, podeu veure el meu pòster del mateix títol a les actes de la IX Trobada d’Eramprunyà, ja citada, pàg. 179-182.

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 162 - Febrer 2022

31

En la sacristia Primo una calaixera ab cuatro calaixos dins los cuals se troba lo següent: en lo primer calaix roba de us diari; una alba; un amit; un singul; tres casulles ab tot lo corresponent a acepció de que en una de las bosas no hi ha corporals; una capa negra; un cuadern de cor; dos bonets; un roquet; dos estolas; una carpeta per portar lo viatich.

En lo segon calaix Robas dels dias festius y solemnes; dos capas ab dos toballolas de seda, vuit casullas ab tot los corresponent, pero sols corporals a tres bosas; cuatre dalmaticas; vuit garnachas; vuit amits; dos estoballes; cinc singuls; una carpeta de portar lo viatich; En lo tercer calaix Tres albas; un amit; un roquet; dos garnachas; dos estoballas; un bonete; altras dos estoballas que tapan tot lo referit.

En lo cuart calaix Cuatra toballolas; cinch estoballas; una capsa de cartró y dins de ella lo ramatge de la custodia; tres panys absas claus; unas cortinas de altar; sis ciris de lliura; y una acha de bateixar ab altres frioleras de draps y pedazos.

Armari ab calaixets de sobre la calaixera Un calser de plata; un niño vestit de llauna de plata ab corona y crehueta del mateix; una capsa de posar ostias; tres misals; unas crimeras y cullera de batejar, tot de plata dintre d’una capsa de fusta; una imatge petita de nostres Sra del Roser; catorce purificadors; sis idem inservibles; una bosa per portar lo viatich ab son glovo [?] petit de plata; tres crismetes; un salpasé de fusta.

Armari ab de sota la finestra Sis candeleros grosos platejats; un san Crhisto de bronce ab creu de fusta platejada.

Imatge atribuïda a la Mare de Déu de Sales. Fotografia de Manuel Genovart i Boixet, gener 1926. Fons Manuel Genovart i Boixet. Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya. Repositori: Memòria Digital de Catalunya. Publicada en el llibre que Jordi Fort i Gaudí dedica a la Mare de Déu de Sales, de Viladecans, Arxiu Marià, Sant Climent de Llobregat, 1978, en un plec entre les pàgines 48-49. També reproduïda en el llibre ja esmentat de Josep Lligadas sobre l’ermita de Sales, pàg.126.

Altre armari sobre la caixa del obra Tres sacras de fusta platejades ab son vidre.

En la mateixa sacristia Un talem; una creu grossa de llauna; tres palits; un triangul o maria; una tauleta; dos candeleros molt usats; un faristol; una reixa de confesar; una cadira de brasos; tres cantis de posa oli; un cuadro de Snt Antoni; un S Ysidre; un S Christo petit; una gerra per rentar les mans; una baina de llautó; dos llenternas, la una inservible; la casoleta ab son gancho dels incensers.

Una caixa molt usada al costat del arxiu Dintre de ella lo seguent: un cobre llit de morts; dos gan faions [?] de pasió; dos tarimetes per posar la custodia i doser; una romana; dos

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 162 - Febrer 2022

trosos de estatuas de barro de St Climent y S Vicens; una bosa per portar lo S Christo a la profesó del divendres sant y altres frioleras.

En lo arxiu de la sacristia La vera creu ab son peu tot de plata; incensers y barquilla de plata; un calser de bronce daurat; un doser; un faristol; vint floreras; una capsa dins la cual hi ha la urna del monument y la capeta de tapar lo calser; dos capsas, en la una los raig de plata de la custodia; y la altra vacia; una peana del S Christo; vint y cuatro gerros de pisa nous; vint y cuatre idem de idem velles; dos reixas de confesar.

En lo altar major Lo sagrari ab son glovo y cajeta de llauna de plata; dos estoballas; un palet; vuit candeleros; las sacras; un S Christo; una campaneta; una basina; y una caldereta de llautó.

32

Totas las cuals cosas continuadas en lo present inventari existeixen, y me ha entregat efectivament lo expresat Reverent Jaume Bertran, y me dono yo per rebuda, de que lin firmo lo corresponent inventari, y perque sempre consti fas lo present en Viladecans a 11 del mes de juny del any 1836. Thomas Frederich Economo; Joan Dellares Regidor; Bonet Canals Pro; Jaume Vidal testimoni; Pau Marieges, testimoni.

Es copia del original”.

Document núm. 2.- Inventari de béns de la parròquia de sant Joan de Viladecans, inclosa l’ermita de Sales, 7 i 8 de novembre de 1850 11

“En el pueblo de Viladecans a los

siete de nobiembre de mil ochocientos cincuenta; habiendo fallecido el Rdo Cura de esta parroquia don Tomas Frederich, a cuyo cadaver se ha dado sepultura en este dia; con el fin de salvar las responsabilidades en que podian incurrir tanto el ayunto. de este pueblo como el Rdo don Jayme Plana Prebistero encargado interinamente de dicha parroquia; y para que en todo tiempo conste la existencia de efecte que puedan pertenecer al comun de la población, se ha constituido el magco ayunto en la Yglesia parroquial y casa parroquial en presencia de dicho Rdo Don Jayme Plana y de don Antonio Domenech otro de los albaceas nombrados por el difunto en su ultimo testamento para formalizar el inventario de lo perteneciente a la obra y población, siendo del modo que sigue: Una comoda de nogal con cuatro cajones muy bieja y dentro de ella en el primer cajon Una casulla de seda blanca con galones de oro falso

11 Sèrie documental de la Correspondència Municipal de l’any 1850 (AMVA).

Otra casulla de seda carmesi y otros colores con fleco de seda Otra casulla de damasco negro con galones de oro estrecho falso Una capilla de Beatico de seda blanca con flores y fleco de seda en esta incerbible Dos bandas de hombro de tafetan, una de blanca y otra de encarnada con flecos de oro y plata falso Una capilla para Beatico blanca con flores bordadas de oro con fleco de seda y oro mezclado muy usada En el segundo cajon Una casulla de seda morada con flores y galones de lata de oro Una casulla de hilo y estambre colores blanco, azul y encarnado con fleco de seda Otra casulla de seda blanca con flores verdes y encarnadas y galon de oro falso, falta de este y cubre caliz Otra casulla de seda tapiceria colores blanco, azul, amarillo, morado y verde con galones de oro falso, esta en buen uso Otra casulla de seda, colores morado y azul con algunas bordaduras en el centro de la misma con galones de oro falso; falta la estola y manipulo y cubre caliz Otra casulla de seda carmesi con galones de oro falso en muy buen uso Otra casulla de damasco carmesi con galones de oro estrecho, debe advertirse que el cubre caliz y bolsa de corporales no es igual al corte de la casulla y en peor uso Dos dalmaticas de seda muy viejas, faltando el manipulo a una de ellas; tampoco hay la casulla correspondiente al juego Una casulla de pelfa negra con galon de oro falso en mal uso Dos dalmaticas de damasco negro con galones y fleco de

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 162 - Febrer 2022

seda amarilla; tampoco hay casulla correspondiente al juego Una capa de damasco negro con galon de oro, en regular uso Una capa de estambre blanco con galon de oro falso Otra capa de seda de varios colores con galon de plata falsa en mal uso En el tercer cajon Tres albas de tela, una com punta de medio palmo y las dos restantes con punta de un cuarto Otra alba desecha que es la que se ha puesto al difunto Seis amitos de buen uso Cuatro cingulos, tres de blancos de hilo y uno de seda verde Cuatro corporales Una toalla con punta de un cuarto para el altar Cuatro toallas para el Alta sin guarnicion Dos toallas lava manos de hilo Una pequeña toalla con punta muy usada que sirva para los p[?]

En el cuarto cajon Un draps mortuori de bayeta negra con galon de seda amarilla y fleco de lo mismo Diferentes frioleras de ningun valor Un pequeño armario de alba y dentro de el un caliz de latonn con su patena de plata dorada Un bonete Una virgen del Rosario Una cajita pequeña y dentro de ella los santos oleos para el bautismo cuyo arreos al parecer son de plata.

Un ritual grande y dos de pequeños Dos misales usados Otro ritual pequeño y dos cuadernos de Requim uno en pasta y otro en pergamino.

Un copon grande de plata con su bolsa correspondiente.

Un san Ysidro

33

En el labamanos Una toalla Un palio de tapiceria [paraula ?] con flores y seis baras doradas Seis roquets de algodon Siete estolas de diferentes colores En un armario dentro de la pared Una urna de madera dorada y dentro de ella un cubre caliz de llauna de plata bordado de oro al parecer fino Un juego de floreras de oja de lata Un pequeño dosel de madera barnizada y dorada con el fondo de damasco carmesi Una vera cruz con su pie todo de plata cuyo pie sirve al mismo tiempo para la custodia Un incessorio con su barquillo y cuchara todo de plata Una cajita de madera y dentro de ella dos coronas de plata la una perteneciente a la Virgen de Sales y la otra pequeñita rota correspondiente al niño de dicha Virgen Una cruz de oja de lata Una cardensa de seis candeleros de madera grande plateada Una cruz de madera barnizada y plateada con su Cristo al parecer de bronce Un juego de sacras grandes de madera plateadas Tres vacinas de laton en mediano uso En el Altar mayor Un faristol con dos misales, uno muy antiguo y el otro en buen uso En el archivo de la casa Rectoria Un niño de altura unos dos y medio palmos con una corona pequeña de plata y con una cruz en la bola de plata, y con un vestido de llauna de plata con una bordadur de oro fino al extremo, muy usado

Un caliz de plata con su patena muy usado Una cajita de carton dentro de la cual hay una custodia de plata de altura palmo y medio dorada por la parte de afuera, sin pie el cual es el que tiene actualmente la vera cruz y varias presentallas de plata muy delgadas.

Una cajita de madera con su basitos de los santos oleos de plomo.

Una funda de algodon [paraula ?]; y dentro de ella lo necesario para la estrema santa uncion con su basito y cruz de plata.

Una cajita, dentro la cual hay una corona de plata de la virgen de Na Sra de Sales un cetro del mismo metal y otra corona tambien de plata para el niño.

Por la mañana del dia siguiente ocho nobiembre, con las mismas formalidades y para el mismo objeto; se ha pasado al Santuario de Na Sra de Sales y se ha encontrado lo siguiente:12 Una casulla de damasco blanco con zanefa de carmesí con galones de seda rosada Otra casulla de estambre blanco y colorado inserbible con dos estolas muy usadas Una alba con punta de tres dedos, tambien muy usada con su amito de tela y cingulo de hilo Unas sacras de oja de lata usadas Un misal en buen uso Una mesa con un cajon donde existen todos los efectos referidos y encima de ella un sacrario con un Cristo muy antiguo 12 Josep Lligadas Vendrell en el llibre Viladecans i l’ermita de la Mare de Déu de Sales, Grup Tres Torres, Viladecans, setembre de 2017, publica un inventari de l’ermita de l’any 1730, pàg. 180-182.

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 162 - Febrer 2022

Dos faristoles para decir misa y un atril para cantar Misa Seis candeleros, cuatro de madera y dos de metall Una vacina de laton [?]

En la Yglesia muchas presentallas En el altar de la Virgen dos toallas Un escaño dentro del cual hay dos toallas de (?) dos cajas de carton dentro la una contiene un vestido negro de tafetan de la virgen con un cordon de oro falso.

En otra caja de carton hay un vestido de agró con rayas moradas y blancas color de viola con zanefa de lata de plata falsa y unas cortinas de la misma ropa Tres ramos de flores artificiales, uno de ellos tres muy viejo Dos lazos y un cinturon de la virgen bordados blanco y otro cinturon de seda de colores amarillo, morado y colorado Un cordon de oro falso y otro del niño Jesus de lo mismo Un anillo de oro con piedra morada y alrededor de ella algunos diamantes ignorandose si son buenos o falsos Nueve bestidos de la virgen de los cuales hay varios colores. Cada vestido tiene su cortinaje del color que le corresponde menos dos el verde y el [paraula ?]

Cuatro libras de cera poco mas o menos de devocion Otro [espai] dentro del cual hay cuatro floreras Dos sillas de brazos usadas Tres lamparas de [espai en blanc] Un santo Cristo Una virgen del Rosario que lleva unos Rosarios; cuyo medallon es de plata y una presentalla a la mano del Niño de plata Encima el cortinaje del Altar hay unas once presentallas de plata muy delgadas

34

Varias palmatorias de oja de lata y de laton al altar de la Virgen Y finalmente un recivo de fecha cuatro de octubre de mil ocho cientos firmado por Benito Canals que dice asi Lo habaix firmant confesa haber rebut del curat de esta parroquia de Viladecans Dn Thomas Frederich un anell de or que habia donat a Na Sra de Sales per lo seu adorno y con las circunstancias del temps no lo permeten, al tinch ab lo meu poder de que dono fe en Viladecans a cuatro de octubre de mil vuit cents trenta y sis.

Benet Canals Concuerda con el original que se halla en secretaria de mi cargo dentro el pliego de las ordenes de la Gobernaduria del año actual. Viladecans doce nobiembre de mil ocho cientos cincuenta.

Joaquin Xarto [abreviatura de Secretari i signatura]”.

Document núm. 3.- Relació de censos, censals i béns propis de la parróquia de sant Joan de Viladecans, 1859 13

“Relacion

de los bienes de propios pertenecientes a los sensos, sensales, sentuarios y demas foros segun los documentos que obran en este archivo de la Rectoria de S. Juan de Viladecans de la Provincia y Obispado de Barcelona Primo. El pueblo hace una pensión de diez y siete libras ocho sueldos a conseqüència de una obligación firmada a fabor del propio Parroco.

Item. El pueblo hace una pensión anual de seis libras catorce sueldos y cinco dineros, cuya pensión està sugeta a celebraciones Item. Cinco cuartas de tierra poco mas o menos situada en este termino municipal, cuyo arriendo produce doce libras anuales destinadas la meitat por celebraciones y la otra mitad por el Culto de la Yglesia Parroquial Item. Una Capilla Publica llamada de Na Sra de Salas

13 Sèrie documental de la Correspondència Municipal de l’any 1859 (AMVA). Document sense data ni autoria, trobat a la carpeta de l’any 1859.

propiedad de la población, cuya Capilla no se debe adjudicar como Hermita o santuario privado sino como Yglesia publica por tener el Parroco de funcionar algunos dias al año en dicha Capilla, especialmente en el segundo dia de Pascua de Resurrección, que unido con el pueblo ba procesionalmente y con toda la formalidad debida a celebra a dicha Capilla.

Atendiendo a que segun algunos antecedentes en tiempo muy antiguo habia sido la Matiz [?] de la población, de lo que resulta, que no solamente es util a la población dicha Capilla por la devoción que el la profesa si que tambien por razon de distar un cuarto de hora de la misma; puede habilitarse el terreno perteneciente a la espresada Capilla para construir el sementerio con el nodo y forma que previene el Gobierno. Hay a mas contigua a la misma Capilla una casita en muy mal estado por ser muy viejo donde habita el Custodio de dicha Capilla.

Libras Sueldos Dineros Item. Antonio Alsina de Puliña 12 Item. Franco de Asis Bartomeu de Viladecans 8 Item. Angel Bofill de Gavà 6 Item. Herederos de Franco de Asis Bonet de Viladecans 7 6 14 Item. Herederos de Maria Casanovas de Viladecans 6 Item. Casa Consul de Viladecans 7 Item. Id 6 Item. Casa Consul de Viladecans 7 6 Item. Casa Costa de Viladecans 6 Item. Pablo Campamà de Viladecans 16 14

Es possible que sigui Marià.

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 162 - Febrer 2022

35

Libras Sueldos Dineros Item. Colomer (a) dels Escarbats de Sn Clemente 6 Item. Jaime Dinares de Viladecans 12 Item. Id 12 Item. Hered de Miguel Deu 12 Item. Id 2 8 Item. Juan Pau Guell de Torrellas 13 10 Item. Casa Guardiola de Viladecans 16 Item. Id 16 Item. Id 16 Item. Miró de Viladecans 6 Item. Jaime Mas Fuste de S. Clemente 16 Item. Jaime Vidal de Viladecans 1 18 Item. Baldiri Marieges de S Clemente 3 Item. José Monnes del Prat 12 Item. Hered de Salvador Mateu de Viladecans 1 Item. José Miernau Espardañer de Viladecans 14 Item. Juan Molins de Viladecans 7 6 Item. Id 1 12 Item. Mumany de Viladecas es Mañosas 16 Item. Mumany es Rosell de Viladecans 6 Item. Jaime Nanot de Sarrià 1 4 Item. Doctor Miret de Viladecans 16 Item. Casa Pere Pau de Viladecans 7 6 Item. Antonio Parellada de Viladecans 11 1 7 Item. Roca del Prat 6 Item. Jose Sala de Viladecans 2 14 Item. Herederos de Juan Sangés de Viladecans 1 Item. Hered de Juan Sala de Viladecans 9 15 Item. Pedro Sardá de Viladecans 1 10 Item. Ramon Vilá de Viladecans 4 19 Item. Herederos de Clemente Violá 6 Item. Ramon Vilá de Viladecans 6 Item. Pedro Vidal de Viladecans 7 6 Item. Hered de Jose Vantosa de Viladecans 8 Item. José Mas (a) Xibillé de Viladecans 1 14 “

Rectors de la parròquia de sant Joan de Viladecans 15 Josep Domenga Rector de la parròquia de sant Joan de Viladecans (1796-1798)

Josep de la Nativitat Rector de la parròquia de sant Joan de Viladecans (1809-1813)

Jaume Llaguna Rector de la parròquia de sant Joan de Viladecans (1798-1808)

Francesc Miralles Rector de la parròquia de sant Joan de Viladecans (1813-1814)

15 Llistat elaborat a partir de diversa documentació de la sèrie de la Correspondència Municipal de l’Ajuntament de Viladecans conservada a l’AMVA i la publicada en el llibre ja mencionat de La lucha cotidiana por la vida. Viladecans, 1800-1843, pàg. 208.

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 162 - Febrer 2022

Joan Gili Rector de la parròquia de sant Joan de Viladecans (1815-1828)

36

Jaume Bertran Rector de la parròquia de sant Joan de Viladecans (1828-1836) Renuncia al càrrec segons inventari de bens de la parròquia, d’11 de juny de 1836 Tomàs Frederic († Viladecans, 5 de novembre de 1850) Fou ordenat sacerdot el 21 de desembre de 1805 Rector de la parròquia de sant Joan de Viladecans (1836-1850) Accedeix al càrrec de rector de la parròquia segon inventari de béns de la mateixa, d’11 de juny de 1836. Fou enterrat a Viladecans el 7 de novembre de 1850.

Jaume Plana Rector interí de la parròquia de sant Joan de Viladecans (1850) Pere Màrtir Borrell Rector de la parròquia de sant Joan de Viladecans (1851-1855)

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 162 - Febrer 2022

Gabriel Àngel Rector de la parròquia de sant Joan de Viladecans (1863-1864) Lluís Grau Ecònom de la parròquia de sant Joan de Viladecans (1865) Rector de la parròquia de sant Joan de Viladecans (1867) Josep Cortés Ecònom de la parròquia de sant Joan de Viladecans (1872) Rector de la parròquia de sant Joan de Viladecans (1874) ******* Malgrat l’indult atorgat als presos polítics cal seguir vindicant la solidaritat amb les persones encausades i el retorn dels exiliats.

Manuel Luengo Carrasco

37