| www.15M.cc | http://papers.15M.cc | papers@15M.cc |
ABSTRACT El treball analitza la perspectiva clàssica de les actituds (paradigma tridimensional i teoria de la comunicació persuasiva) així com la perspectiva discursiva dels discursos que s’articulen al voltant del moviment 15M.
Título del trabajo «Naturalesa i organització de les actituds» Autor Josu Cabrera Viñas Datos de contacto josu_kaputxa@hotmail.com @Josu_Ta_Gar Fecha de publicación Noviembre/diciembre de 2012 Asignatura Psicología social Grado Educació Social de la UOC Licencia CC BY
PAC3: Josu Cabrera Viñas.
Naturalesa i organització de les actituds
Com hem pogut estudiar al mòdul d’aquesta PAC3 hi ha autors en el mon de la Psicologia Social que han conceptualitzat les actituds a través d’un model anomenat model tridimensional. Aquest parteix de la base de que les actituds estan formades per tres components:el cognitiu o coneixements sobre l’objecte, l’avaluatiu o sentiments sobre l’objecte i el conductal o predisposició a actuar de determinada manera envers l’objecte. És a través d’aquest model que volem analitzar quines actituds ha provocat la mobilització del 15M també coneguda com a Spanish Revolution. Començarem amb actituds contràries al moviment. Hem escollit un article de La Vanguardia titulat “Vet aquí la Spanish Revolution” de Quim Monzó (http://www. lavanguardia. com/opinion/articulos/20110519/54156805721/vet-aquila-spanish-revolution. html) com a primer exemple d’actitud contrària al 15-M. Aquest autor opina que “la Spanish Revolution no va enlloc”, ”no és una revolució sinó una acampada”. Durant l’article titlla despectivament els acampats com a cosmopolites, i al moviment com a destructiu ja que no proposa alternatives. Inclús quan nomena certes alternatives què el moviment proposa les refusa i s’aferra al sistema electoral com a garant de la democràcia. Analitzant tot plegat, el missatge, el mitjà des de on s’emet i la persona que l’escriu podríem entendre que el coneixement del sistema electoral i de tot el funcionament del sistema en general ha provocat uns sentiments positius cap a aquest sistema i l’ha empès a tenir una conducta de refús cap el moviment 15-M. Una conducta que es reflexa en la redacció de l’article. Cercant articles i opinions per la xarxa ens trobem amb dos personatges que també tenen una visió negativa de l’Spanish Revolution. Son el periodistes de Libertad Digital Federico Jimenez Losantos (http://www. libertaddigital. com/nacional/2011-05-20/losantos-critica-eltrato-de-los-medios-al-numerito-chabolista-de-sol-1276423956/) i Pablo Molina (http://www. libertaddigital. com/opinion/pablo-molina/las-rastas-de-rubalcaba-59791/). Les crítiques que fan sobre el moviment, destacant la imatge dels participants, titllant-los de chabolistes i demagogs i lligant-los a un determinat partit (PSOE) i a un determinat líder (Rubalcaba) ens fa analitzar aquestes conductes d’una manera diferent a l’anterior. En aquest cas, i sota el meu punt de vista particular, el component principal d’aquestes conductes seria l’avaluatiu. Els sentiments previs d’aquestes persones cap a les polítiques d’esquerres son determinants a l’hora d’opinar sobre el 15-M. La seva orientació cap a l’extrema dreta serà l’encarregada de formar els coneixements interessats que puguin reforçar aquests sentiments i la conducta d’escriure contra el moviment serà el component que tanqui el cercle que explica les seves actituds. A la banda de les actituds positives ens trobem amb opinions i arguments com els d’Enrique Dans (http://www. enriquedans. com/2011/05/entendiendo-la-spanishrevolution. html) i Antonio Albarrán (http://blogs. hoy. es/en-el-pais-de-los-ajos/2011/05/19/spanish-revolutionahora-o-nunca/) que en sengles blogs expliquen de manera constructiva les claus del moviment a l’hora que es defensen d’intromissions i denuncien manipulacions des de la 1
dreta. Analitzant aquestes actituds des de la perspectiva tridimensional entendríem que el component cognitiu és l’origen d’aquestes actituds ja que s’expressen amb un discurs ordenat i entenedor, sabent el què es diu, i ajustat al tema què es tracta. Això ha produït un sentiment d’afecte cap el moviment que acaba amb un escrit favorable als seus blogs (conducta). Ressaltarem també el comentari d’en Felipe López Lozano a l’article de Jessica Romero i Lydia Molina “La protesta del 15-M acampa en las plazas” del diari digital Periodismohumano (http://periodismohumano. com/destacado/aqui-esta-ocurriendo-algogrande. html) 1. felipe Yo lo que estoy es jarto de politicos corruptos de politicos que se enriquecen y se rien en nuestra cara de nosotros,harto de paro y de crisis una crisis que empazaron ellos para llevarnos de nuevo a la esclavitud,para hacernos perder lo que a nuestros padres tanto sudor y sangre les costo ganar que fue el derecho al trabajo digno y aun sueldo digno.estos “politicos” solo hacen que enriquecerce con sus sueldos astronomicos,mentirnos y llevarnos a la pobredumbre al astio. yo esto harto de estos politicos de izquierdas o de derecha que solo saben engordar sus cuentas bancarias. por eso grito ¡BASTA YA! FELIPE LOPEZ LOZANO (HARTO DE MENTIRAS Y CORRUPCION)
Aquí podem observar una forta influència de l’aspecte avaluatiu com a origen de l’actitud. El fet d’experimentar la precarietat laboral el fa adonar-se de l’enriquiment dels polítics, el que li provoca crear uns coneixements contraris al sistema i afins al moviment, que el fan actuar participant del mateix. Ara bé, arribats a aquest punt, ens preguntem si incidint sobre aquest tres conceptes del model tridimensional seria possible un canvi d’actitud en una persona o grup. Un del elements que contribuirà a això serà la comunicació persuasiva, objectiu de la qual serà convèncer i per tant fer canviar d’actitud el/s receptor/s. La comunicació persuasiva està formada per diferents mecanismes que son necessaris per a que sigui efectiva. En qualsevol comunicació ha d’existir una sèrie d’elements que la facin possible. Per a desenvolupar aquest punt posarem com a exemple la intenció d’una empresa automobilística de vendre un determinat model de cotxe. Per tal de vendre el major nombre d’unitats tindrà que persuadir al major número de persones publicitant el seu article. Per això haurà d’escollir una font que emeti el missatge de comprar cert cotxe. Aquesta font ha de complir diversos requisits: a) Credibilitat:No és el mateix que el missatge l’emeti un actor desconegut o una veu en off que un reconegut campió de F1 o rally. b) Atractiu: S’escolliria abans un personatge que caigués bé al receptor que un personatge amb mala fama.
2
c) El grau d’intencionalitat hauria de ser desinteressat ja que el contrari podria provocar el contrari. d) Autoritat i grau de convenciment de la font del missatge. Altres elements de la comunicació persuasiva son les característiques i el to emocional del missatge. La organització i construcció del missatge i les emocions que pot provocar serien claus per a una bona recepció. No seria el mateix l’anunci del cotxe amb un to de veu lineal que amb una música emocionant o un entorn visual idíl·lic. En quant al canal de comunicació tindríem clar que el cara a cara seria el mitjà més efectiu. L’abast de la propaganda seria diferent depenent el canal escollit (Premsa, tv, radio, premsa local, revistes especialitzades...). Per últim apuntaríem com a importants les característiques del receptor o objecte de la persuasió, ja que no seria el mateix dirigir-se a un públic infant, jove, adult o gran. Tot això és aplicable al tema de canvi d’actituds envers el moviment15-M. Els missatges que rebem de tot plegat poden ser totalment contraris depenent, sobre tot, de la font que l’emet;diferències entre mitjans de comunicació d’esquerres, dretes i alternatius que tracten el tema segons paràmetres molt diferents com poden ser la salubritat dels llocs d’acampada, d’una banda o la unitat sorgida del poble contra un sistema injust per altre. I depenent, també, de les característiques del receptor del missatge, les diferències entre classes socials farà que les més acomodades i solvents optin per acceptar un discurs més conservador que les classes treballadores. La inconsistència entre cognicions o dissonància cognitiva és també útil a l’hora d’avaluar situacions de canvi d’actituds. Un desequilibri entre el què pensem i el què fem ens porta la necessitat de reequilibrar el nostre interior mitjançant un canvi d’actitud. Aquesta teoria la podríem exemplificar amb el cas d’un/a jove, participant del 15-M en assemblees i manifestacions però que degut a la prohibició dels seus pares no pot passar les nits a les acampades. Ell/a voldria quedar-se acampant perquè creu en el moviment i veu necessari que hi hagi el màxim nombre de gent fent pressió, però els seus pares no el/la deixen. Per tal d’equilibrar aquesta dissonància (acord induït) el/la jove podria actuar de dues maneres. O bé canviar l’actitud autoconvencent-se de que al final res no canviarà i per tant no és necessari invertir temps i esforç en acampar, o bé justificar-la seva conducta pensant que és millor no desobeir els pares per tal de poder continuar participant del moviment en assemblees i manifestacions que és on es prenen les decisions i on veritablement es treballa. Hi ha diversos discursos entorn a l’Spanish Revolution que ens han cridat l’atenció i que mostren el moviment com a quelcom molt heterogeni. A partir dels lemes que han sorgit d’aquest moviment hem identificat tres tipus de discurs com a exemple: El primer estaria relacionat amb el sistema electoral. La funció d’aquest discurs seria la de construir una actitud contrària, per diferents motius, cap el mateix sistema electoral, amb un repertori interpretatiu de frases tipus “cada 4 anys escollim a qui finançar. No els votis”, “els nostres somnis son més grans que les seves urnes”, “votar perjudica seriosament la salut”. Un altre exemple de discurs en relació al 15-M estaria lligat a la condició de víctimes del sistema de tots els implicats en el moviment. Els lemes que ens han cridat l’atenció son “ens pixen a sobre i diuen que plou”, “això és un casino, la banca sempre guanya”, “quan fareu 3
quelcom pel poble?” I com a tercer exemple de discurs sorgit del moviment ens hem fixat en el tarannà pacifista del mateix. Podem trobar lemes què ens transmeten aquesta actitud com per exemple: “Despeses militars per a reparar problemes socials”, “som com la lluna que mou les marees, canviarem el món amb les nostres idees”, “volem una dictadura de l’amor, no dels diners” Podem observar com la interacció dins el grup o interacció interpersonal és la font per crear el discurs que originarà el context necessari per adquirir un tipus d’actitud comuna entre les persones del mateix grup. Tots aquests diferents discursos què hem analitzat no han sorgit per si mateixos. Son elements de discursos més amplis provinents de els organitzacions i col·lectius que formen part d’aquest moviment popular, però que actuen d’eixos per crear un context comú que pugui acollir totes les ideologies implicades. Així podrem trobar a l’entramat que acull el moviment 15-M ideologies de caire comunista, anarquista, independentista així com col·lectius d’ideologia ecologista, anticapitalista, pacifista, sindicats, que aportarien elements dels seus discursos particulars al discurs de l’Spanish Revolution. Una interacció no només interpersonal sinó intergrupal. La versió del món que aquests grups construeixen amb el seu discurs es podria resumir amb les paraules llibertat, igualtat i fraternitat. Els mitjans per arribar-hi, però, seran diferents. Les implicacions de cada grup en la tasca d’arribar a construir aquesta versió del món poden passar per la participació en el sistema electoral, la militància de partits i sindicats, la creació d’assemblees ciutadanes, de joves, de barri, d’espais autogestionats etc. Ens adonem, un cop més, i com a conclusió, de la relació entre interacció i discurs, amb el llenguatge com a pilar principal de la construcció bidireccional de les actituds de les persones i grups.
Josu Cabrera Viñas.
4