Page 1

PARC RECERCA BIOMÈDICA BARCELONA CONNECTEM CIÈNCIA I DIVERSITAT EN UN ESPAI CREATIU ÚNIC

Editorial

CELEBRACIÓ DELS 10 ANYS DEL PRBB / CELEBRATION OF 10 YEARS OF PRBB

PRBB: per molts anys!

I was against it; I was a fool

Hi estava en contra; era ruc

H

e format part del PRBB pràcticament des del seu inici. No, millor dit, el PRBB ha estat part de mi tots aquests anys, i la gent del PRBB ha impregnat el meu bagatge ci­ entífic i gestor. Recentment, he assumit la gestió de les univer­ sitats i la recerca d’aquest país, i duc, indefectiblement, el PRBB a la motxilla. Aquesta petita “ciutat científica” em fa pensar en l’espe cial «Science and the City» que va publicar Nature el 2010. Les lliçons apreses dels grans pols de ciència mundials i recollides en aquest especial prenen forma i contingut al PRBB: «finança­ ment, llibertat i estil de vida» per atraure el millor talent d’arreu.   Com a científic, em sento obligat a revisar les meves opi­ nions i reconèixer els meus er­ rors. Quan de nou torni al PRBB, amb la meva motxilla un xic més plena, hauré après que tot allò que al seu moment em feia dubtar del PRBB —l’estructura massiva del parc i, fins i tot, la seva arquitectura— és indestria­ ble de l’èxit d’aquesta el·lipse oberta a l’oceà, construïda per a l’esplendor de la ciència. Gràcies per ajudar-me a corregir errors. Arcadi Navarro

© PRBB / Xavier Vila

I

’ve been part of the PRBB virtually since its inception. Actually, rather, the PRBB has been part of me all these years, and the people at the PRBB have impregnated my scientific and management background. Recently, I assumed the ma­ nagement of universities and research in this country and, inevitably, the PRBB is part of my baggage. The PRBB. This small scientific “town” makes me think of the article “Science and the City” that was published in Nature in 2010. The lessons lear­ ned from the large global science hubs and collected in that spe­cial article find shape and content at the PRBB: “funding, freedom and lifestyle” to attract the best talent from around the world.   As a scientist, I feel compel­ led to revise my opinions and acknowledge my mistakes. When I go back to the PRBB, with my baggage a little fuller, I will have learned that everything I doubted about the park at the beginning — its massive structure and even its architecture — are inseparable from the success of this ellipse open to the ocean, built for the glory of science. Thanks for hel­ ping me correct my mistakes Arcadi Navarro

Maig de 2016  NÚM. 94  www.prbb.org  GRATUÏT

Residents del PRBB celebrant els 10 anys amb la tassa commemorativa / PRBB residents celebrating 10 years with the commemorative mug

Elvira López

E

l 5 de maig el PRBB va ce­ lebrar el seu 10è aniver­ sari. En un emotiu acte amb la presència de nombroses personalitats de la política i la ciència, Ian Mattaj, director del Laboratori Europeu de Biologia Molecular (EMBL, per les seves sigles en anglès), va destacar que el PRBB s’ha situat al capdavant de la recerca biomèdica europea, captant talent internacional i faci­ litant la suma de coneixements i la transversalitat de la recerca. «El nou Francis Crick Institute, que s’ina­u­gurarà enguany a Londres, és la resposta britànica al PRBB», va bromejar el científic escocès.   Jordi Camí, director general del Parc, va realitzar una retros­

pectiva de la darrera dècada al PRBB, «el millor lloc per fer re­ cerca biomèdica de l’Estat i pos­ siblement del sud d’Europa». Arcadi Navarro, secretari d’Uni­ versitats i Recerca de la Gene­ ralitat de Catalunya, va destacar el paper de Camí en la creació d’aquest gran projecte. Jaume Casals, rector de la Universitat Pompeu Fabra, i el director de Salut de l’Ajuntament de Barce­ lona, Davide Malmusi, van clou­ re l’acte a l’auditori del PRBB da­ vant de 250 persones.   A continuació, va tenir lloc la festa d’aniversari a la plaça in­ terior del PRBB. L’orquestra i la coral del parc van amenitzar una jornada emotiva per a tots els im­ plicats, on no van faltar el pastís i el cava per celebrar aquests 10 anys d’èxits.

Happy birthday, PRBB!

O

n Thursday May 5, the PRBB celebrated its 10th anniversary. In a mo­ ving ceremony attended by nu­ merous figures from the political and scien­tific arenas, Ian Mattaj, director of the European Mole­ cular Biology Laboratory (EMBL), stressed that the PRBB has been at the forefront of biomedical re­ search in Europe, attracting inter­ national talent and increasing the sum of knowledge facilitated by interdisciplinary research. “The new Francis Crick Institute which will open this year in London is the British answer to the PRBB”, joked the Scottish scientist.   Jordi Camí, general director of the park looked back over the past decade at the PRBB

DESTACAT / HIGHLIGHT Viquimarató biomèdica En el marc del desè aniversari del PRBB, el 9 de juny tindrà lloc la Vi­ quimarató biomèdica PRBB 2016, organitzada pel PRBB i Amical Wikimedia. L’objectiu: actualitzar, ampliar i crear articles sobre la biomedicina a les viquipèdies en diferents idiomes. Es vol aprofitar la diversitat de nacionalitats pre­ sents al parc —més de 50—, així com l’ampli ventall d’expertesa científica dels seus investigadors, que fan recerca en aspectes que van des de l’àmbit molecular fins al poblacional.

  La Viquimarató és oberta als investigadors del parc i als d’al­ tres centres de recerca de Barce­ lona i rodalies, que poden ins­ criure’s a http://bit.ly/wikimara toPRBB. Tindrà lloc de 9 h a 15 h i s’hi serviran cafè i entrepans.

Biomedical Wikimarató As part of the PRBB’s tenth an­ niversary, on June 9 the PRBB 2016 Biomedical Wikimarathon (editathon) will take place, orga­ nised by Amical Wikimedia and the PRBB. The aim: to update, expand and create articles about

biomedicine in the Wikipedias in different languages, taking advantage of the diversity of nationalities present in the park (more than 50), as well as the wide ranging scientific expertise of the researchers at the centres, who work in areas from the mo­ lecular up to population levels.   This first wikimarathon is open to researchers at the PRBB centres and other centres around Barcelona and will take place from 9am to 3pm. Coffee and sandwiches will be served. To re­ gister and for more information: http://bit.ly/wikimaratoPRBB

“the best place for biomedical re­ search in Spain, and possi­ bly in southern Europe”. Arcadi Navarro, Secretary of Universi­ ties and Research from the Cata­ lan government, highlighted the role of Camí in the creation of this great project. Jaume Casals, di­ rector of the University Pompeu Fabra, and Davide Malmusi, Di­ rector of Health at Barcelona City Council, closed the event held in the PRBB Auditorium with 250 attendees.   Then it was time for the birth­ day party in the PRBB’s inner square. The park’s orchestra and choir entertained everyone in an emotional afternoon for all involved, topped off by cake and champagne to celebrate 10 years of successes


Ciència

www.prbb.org  |  maig de 2016       

2

PERFIL DE GRUP / GROUP PROFILE

LUCAS CAREY – SINGLE CELL BEHAVIOR LAB, CEXS-UPF

El mateix ADN, el mateix ambient i diferent comportament Maruxa Martínez-Campos

with the same genotype and in the same environment.

N

Variability and immunodepression

ascut a Nova York, Lucas Carey va arribar al PRBB l’octubre de 2013 per crear el seu primer grup independent al CEXS-UPF. Aquest biòleg reconvertit en expert en informàtica tracta d’entendre per què organismes que tenen el mateix ADN i comparteixen el mateix entorn poden comportar-se de manera diferent.   Quan fem servir antifúngics o antibiòtics a concentracions baixes no aconseguim matar tots els microbis; una petita fracció sempre sobreviu, i són genèticament idèntics als que han mort. Per què aquesta diferència? Una raó sembla que és la segregació i l’estat dels orgànuls de la cèl·lula. Quan una cèl·lula es divideix, el seu ADN es segrega entre les dues cèl·lules filles d’una manera ben controlada. Però amb orgànuls com ara els mitocondris, amb 10 o 20 d’ells surant pel citoplasma, la divisió entre les dues cèl·lules filles pot no ser igualitària. Les cèl·lules que reben menys mi­ tocondris tendeixen a créixer més lentament —els mitocondris són, al capdavall, els pro­ ductors d’energia de la cèl·lula. Però, de fet, això podria ser bo per a la cèl·lula. «Les cèl· lules de creixement lent tendeixen a ser resis­ tents als antibiòtics, ja que aquests afecten la divisió cel·lular; si les cèl·lules es divideixen menys, seran menys atacades», explica Ca­ rey. El grup està utilitzant microorganismes, sobretot el llevat, per als seus estudis. La raó: es poden obtenir 100 milions d’individus amb el mateix genotip i en el mateix entorn. Variabilitat i la immunodepressió En col·laboració amb Andreas Meyerhans, també de la UPF, Carey està estudiant la va­ riabilitat de les cèl·lules T en persones immu­ nodeprimides. Quan pacients VIH+, que te­ nen poques cèl·lules T primàries, són tractats amb teràpia antiviral, el nombre de cèl·lules T augmenta, però aquestes cèl·lules T són menys diverses que en un sistema immuno­ lògic «normal». «La població de cèl·lules T és molt variada, cadascuna respon a un antigen diferent. El fet que una “repoblació” de les cèl·lules T després de les teràpies immuno­ supressores sempre ve amb una diversitat menor podria significar que algunes de les cèl·lules T que han sobreviscut a la immu­ nosupressió proliferen molt més ràpid que d’altres», diu l’investigador. «Estem tractant

The members of the group: 1 Russian PhD student, 3 Catalan undergrad students, 1 technician from the Canary Islands and 2 other members (1 PhD and a technician) shared with other labs

d’entendre per què això és així, per intentar millorar la distribució de la proliferació de cèl·lules T en els pacients amb el VIH o en persones que han rebut un trasplantament».   Tornant al llevat, en col·laboració amb Ben Lehner del CRG, l’equip de Carey uti­ litza la microscòpia time-lapse (en viu) i la citometria de flux per mesurar el nombre de divisions que cada cèl·lula ha patit. «Hem demostrat que les cèl·lules amb menys mito­ condris tendeixen a créixer més lentament. Ara volem saber quin és l’efecte d’aquesta desacceleració en el llevat, en les cèl·lules T i en fongs patògens», explica l’investigador. Projectes paral·lels L’investigador nord-americà està col· laborant amb d’altres joves científics al PRBB, com Mar Albà de l’IMIM, amb la qual comparteix un estudiant de doctorat que investiga la formació «de novo» de gens en espècies de llevat. Altres projectes inclouen l’estudi de l’epístasi amb Fyodor Kondras­ hov, al CRG, o la col·laboració amb Gian Tar­ taglia (CRG) per estudiar les xarxes de retro­ alimentació de les proteïnes d’unió d’ARN. «Hem vist que la retroalimentació negativa (quan una proteïna reprimeix la seva prò­ pia expressió) disminueix la variabilitat en la població, mentre que la retroalimentació positiva l’augmenta. Amb una fórmula ma­ temàtica podem utilitzar la diversitat en la població per entendre la forma com funcio­ nen les xarxes de regulació», conclou Carey.

“Why organisms with the same DNA and in the same environment can exhibit different behaviours?”

B

orn in New York, Lucas Carey ar­ rived at the PRBB in Barcelona in October 2013 to create his first inde­ pendent group. This “biologist turned com­ puter scientist” is trying to understand why organisms with the same DNA and sharing the same environment behave differently.   When we use anti-fungals or antibiotics at low concentrations not all cells are killed; a fraction always survives, and these are ge­ netically identical to those that died. What causes this difference? One reason seems to be the segregation and state of the orga­ nelles in the cell. When a cell divides, the DNA is segregated into two daughter cells in a well-controlled manner. But with orga­ nelles such as mitochondria, with 10 or 20 of them floating around in the cytoplasm, the splitting between the two daughter cells may not be even. The cells that receive less mitochondria tend to grow more slowly — mitochondria are, after all, the cell’s energy producers. But that might actually be good for the cell. “Slow-growing cells tend to be resistant to antibiotics, because these drugs affect cell division; if cells divide less they will be attacked less”, says the head of the laboratory. The group uses microorga­ nisms, mostly yeast, for their studies. The reason: you can get 100 million individuals

In collaboration with Andreas Meyerhans, also at the UPF, Carey is looking at the va­ riability of T cells in immunosuppressed people. When HIV+ patients, who have few primary T cells, are treated with antiviral therapy, their number of T cells increases; but these are less diverse than in a “normal” immune system. The population of T cells is very varied, each responds to a different an­ tigen. The fact that a ‘repopulation’ of T cells after immunosuppressive therapies always comes with less diversity might mean that some of the T cells that had survived the im­ munosuppression proliferate much quicker than others. “We are trying to understand why that is the case, so we can improve the distribution of the T cell proliferation in HIVtreated patients, or people that have recei­ ved an organ transplant”, says Carey.   Going back to yeast, in collaboration with Ben Lehner at the CRG, Carey’s team uses time lapse microscopy and flow cytometry to track the number of divisions each cell has undergone. “We have shown that cells with fewer mitochondria tend to grow slower. Now we want to know what the effect of this slowing down is: in yeast, in T cells, and in pathogenic fungi”, explains the researcher. Side projects The US researcher is collaborating with other young scientists at the PRBB, like Mar Albà at the IMIM, with whom he co-supervises a PhD student studying the de novo formation of genes in yeast species. Other projects in­ clude looking at epistasis with Fyodor Kon­ drashov, at the CRG, creating libraries with lots of mutations in the same gene and then finding those that are incompatible within the same gene. And he collaborates with Gian Tartaglia (CRG) to study feedback re­ gulatory networks of RNA-binding proteins. “We developed a mathematical way to mea­ sure how often RNA binding proteins regu­ late themselves and how they do it. We know negative feedback (when a protein represses its own expression) decreases the variability in the population, while positive feedback increases it. We can use this populational diversity to understand the way regulatory networks work”, concludes Carey

NOTÍCIA CIENTÍFICA / SCIENTIFIC NEWS

Detectant resistència al tractament de càncer de còlon Rosa Manaut

O

ncòlegs de l’Hospital del Mar i de l’IMIM han ampliat i millorat el test genètic que permet detectar la presència de mutacions que provoquen resistència a un grup de fàrmacs freqüent­ ment usats en càncer colorectal, els fàr­ macs anti-EGFR. Aquest test, fruit d’una recerca publicada el 2012 pels doctors

Clara Montagut i Joan Albanell i incorpo­ rat a la pràctica clínica el 2014 mitjançant un acord amb l’empresa Biocartis, ara s’amplia a noves mutacions, la qual cosa permet una major personalització dels tractaments contra el càncer de còlon. Els investigadors estan treballant en la versió en biòpsia líquida d’aquest assaig, la qual permetrà determinar les mutacions en una anàlisis de sang i saber en temps real com s’està comportant el tumor.

New genetic test for detecting resistance to colon cancer treatments

O

ncologists from Hospital del Mar and the IMIM have expanded and improved a genetic test for detec­ ting the presence of mutations that cause re­ sistance to a drug group frequently used in colorectal cancer, the anti-EGFR drugs. This test was the result of research published in 2012 led by the doctors Clara Montagut and

Joan Albanell, and was incorporated into clinical practice in 2014, through an agre­ ement with the company Biocartis. The re­ searchers have now expanded it to include new mutations, enabling further personali­ sation of colon cancer treatments. They are working towards a liquid biopsy version of this trial, which will allow mutation deter­ mination through the analysis of a patient’s blood sample, and will give a real-time view of how the tumour is behaving


7 3

Ciència

     febrer   maigde de2011  2016 | | www.prbb.org www.prbb.org    

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

Carolina Pozo

E

n un estudi publicat a Nature el grup liderat per Núria López-Bigas, investigadora ICREA del CEXSUPF, ha trobat la causa per la qual les mutacions s’acumulen específicament a certes regions del genoma en les cèl·lules de melanoma i de càncer de pulmó, dos tipus de càncer molt prevalents en la po­ blació.   L’anàlisi dels genomes de 38 melano­ mes, seqüenciats pel consorci de l’Atlas del Genoma del Càncer en el qual par­ ticipa López-Bigas, mostra que la taxa de mutacions en les regions de l’ADN on s’uneixen els factors de transcripció —les proteïnes que s’encarreguen de re­ gular l’activitat dels diferents gens— és aproximadament cinc cops més elevada que a les regions veïnes del genoma. Els resultats de l’estudi indiquen que la unió d’aquestes proteïnes a l’ADN dificulta l’ac­

cés de la maquinària de reparació, la qual cosa provoca l’acumulació de les mutaci­ ons en aquestes zones.   El mecanisme de reparació de danys a les cèl·lules de la pell és el mateix que el de reparació dels danys causats pel fum del tabac que originen alguns tipus de càncer de pulmó, i per això van reprodu­ ir l’estudi en aquests tumors. Van trobar que a les zones d’unió dels factors de transcripció de les cèl·lules pulmonars també hi havia una taxa de mutacions molt més elevada respecte a la de les re­ gions veïnes del genoma.

Lack of access to repair machinery causes excess mutations

I

n a study published in Nature, the team led by Núria López-Bigas, an ICREA researcher at the CEXS-UPF, has found the reason why mutations spe­ cifically accumulate in certain regions of the genome in the cells of melanoma and

lung cancer, two highly prevalent cancers in the population.   An analysis of the genomes of 38 mela­ nomas sequenced by The Cancer Geno­ me Atlas consortium, in which López-Bi­ gas participates, shows that the mutation rate in regions of the DNA to which trans­ cription factors — proteins that regula­ te the activity of different genes — are bound is approximately five times higher than in neighbouring regions of the ge­ nome. The results of the study indicate that by binding to the DNA these proteins hinder access of the DNA’s repair machi­ nery, causing the accumulation of gene­ tic mutations in these areas.   The mechanism responsible for repai­ ring skin cells is the same as that which fi­ xes the damage caused by tobacco smoke that leads to certain types of lung cancer. For this reason, the researchers reprodu­ ced the study in these kinds of tumours. They found that the areas where trans­ cription factors bind in lung cells also

© Image by Iris Joval

Excés de mutacions per manca d’accés de la maquinària de reparació

The exposure to UV light causes specific lesions in DNA

have a much higher mutation rate than neighbouring regions of the genome

El major estudi sobre la tendència mundial de la diabetis Rosa Manaut

U

n estudi publicat a The Lancet amb participació d’investiga­ dors de l’IMIM ha comparat els nivells de diabetis d’homes i dones entre els anys 1980 i 2014. Els prop de 500 investigadors que hi han participat han estudiat les dades de 4,4 milions d’adults i han creat mapes interactius que mostren les dades per a cada país.   Segons l’estudi, en els últims 35 anys la freqüència de diabetis s’ha doblat a nivell global entre els homes, i ha passat d’un 4,3% el 1980 al 9% el 2014. Pel que fa a les dones, d’un 5% s’ha passat a un 7,9%. Aquest increment, juntament amb l’en­

velliment de la població, es tradueix en 422 milions de persones a escala mundial amb diabetis l’any 2014, xifra que quasi quadruplica la de 1980. El treball ha cal­ culat també el cost anual d’aquesta ma­ laltia, uns 825 milions de dòlars per any, comptabilitzant el tractament, la gestió i les complicacions.   «La malaltia ha arribat a nivells inas­ sumibles pels sistemes de salut d’alguns països. Cal trobar maneres eficaces per fer front a l’epidèmia mundial d’obesitat que s’ha disparat en els últims anys i que és clau per lluitar contra aquesta malaltia», diuen els autors. Segons els investigadors, si les tendències actuals continuen, més de 700 milions d’adults a tot el món es veuran afectats amb diabetis el 2025.

The largest study on global diabetes trends

A

study published in The Lancet with the participation of IMIM researchers compares the evolu­ tion of diabetes levels in men and wo­ men between 1980 and 2014. About 500 researchers studied data from 4.4 milli­ on adults and created interactive maps showing the data for each country.   According to the study, over the past 35 years, across the globe the frequency of diabetes has doubled in men, rising from 4.3% in 1980 to 9% in 2014, while in women, it has risen from 5% to 7.9%. This increase, along with the ageing of the po­

pulation, means 422 million people had diabetes worldwide in 2014, nearly qua­ drupling the 1980 figure. The study also calculated the cost of this disease, which totals 825 million dollars annually when you take into account disease treat­ment, management and complications.   “The disease has reached unaccepta­ ble levels for the health systems of some countries. We need to find effective ways of addressing the global obesity epidemic that has spread rapidly in recent years and is key in the fight against this disease”, say the authors. According to researchers, if the current trends continue, more than 700 million adults worldwide will suffer diabetes by 2025

Primer estudi genòmic sobre el benestar subjectiu Raül Torán

U

n treball publicat a Nature Genetics en què ha participat el CREAL, centre aliat d’ISGlobal, ha identi­ ficat tres variants genètiques asso­ciades amb el benestar subjectiu, dues variants amb símptomes depressius i 11 amb la inestabilitat emocional o neuroticisme, incloent dues inversions genètiques.   Aquestes inversions han estat analitza­ des amb una eina bioinformàtica desen­ volupada per Alejandro Cáceres i Juan Ramón Gónzalez, del Grup de Recerca de Bioinformàtica del CREAL. «Les nostres anàlisis han determinat que dues inver­

sions polimòrfiques (regions del genoma amb la seqüència invertida) mostren una major associació al benestar subjectiu que les variants genètiques que normal­ ment s’analitzen en aquests estudis», ex­ plica González. Entre els loci identificats, n’hi ha diversos que regulen l’expressió gènica en el sistema nerviós central.   Aquest estudi és el més important fins a la data per a aquestes patologies. Per es­ tudiar l’associació genòmica amb el ben­ estar subjectiu es van utilitzar dades de 59 cohorts, que han inclòs unes 300.000 per­ sones. A més, es va analitzar una cohort de subjectes amb símptomes depressius (180.000 individus) i una altra de neuroti­ cisme (170.000 individus). Hi han partici­ pat més de 190 científics.

First genetic study on subjective well-being

A

study published in Nature Genetics with the participation of the CREAL, an ISGlobal allied centre, has identified three genetic variants asso­ ciated with Subjective Well-Being (SWB), two with depressive symptoms (DS), and eleven with emotional instability or neuroticism, including two inversion polymorphisms.   These inversions have been analysed using a bioinformatics tool developed by Alejandro Cáceres and Juan Ramon González, from the Bioinformatics re­ search group at the CREAL. “Our analysis

has allowed us to identify two inversion polymorphisms (genome regions whe­ re the sequence is inverted) that show a stronger association to Subjective WellBeing than the genetic variants normally analysed in these studies”, says González. Some of the loci identified regulate gene expression in the central nervous system.   This is the most important study to date for these pathologies. In order to look at the genetic variants associated with SWB, 59 cohorts were used, involving nearly 300,000 subjects. The researchers also analysed a cohort with depressive symp­ toms (180,000 subjects) and neuroticism (170,000 subjects). More than 190 resear­ chers participated in this study


Ciència PRBB-CRG CONFERENCES

Conference Programme financed by the CRG and the PRBB WILFRIED HAERTY, Friday May 20. Haerty, from the Genome Analysis Centre in Norwick, UK, aims to tackle the evolution of functional elements with a specific focus on those that are non-protein-coding. He focuses on identifying long non-coding RNAs (lncRNAs) and characterizing their potential biological relevance and function, and the impact of mutations within these loci. He is also interested in the comparative analysis of vertebrate genomes. He has been invited by Rory Johnson (CRG). MANUEL FRANCO TEJERO, Monday May 23. Franco, from the University of Alcalá, Spain, is interested in the epidemiology and prevention of cardiovascular diseases (CVD) and its major risk factors. He studies how different social characteristics relate to CVD and CVD risk factors such as dietary patterns, hypertension, diabetes and obesity. In particular, he is interested in food environment and the risk of CVD. His research also aims to study population characteristics and CVD mortality to highlight the relevance of population strategies to prevent CVD. He has been invited by Montse Fitó (IMIM). TIMOTHY MITCHISON, Thursday June 2. Tim Mitchison, from Harvard Medical School, is a world class leader in the molecular mechanism of cell organisation and microtubule dynamics. He is also a key player in development of pharmacological therapeutics that kill cancer cells through effects on microtubule associated molecular motors and activation of tumor-resident macrophages by mimicking viral infection to trigger an innate immune response. He has been invited by Vivek Malhotra (CRG). JANA WOLF, Friday June 3. Wolf, from the Max Delbrueck Center for Molecular Medicine in Berlin, Germany, develops and analyses mathematical models of signalling pathways and gene-regulatory networks in normal and disease states. She is interested in cell specific differences in signalling and gene-regulatory networks, since these are critically involved in the prediction of the efficiency and possible side-effects of drugs. She has been invited as part of the EU-life invited speakers series. She has been invited by Manuel Irimia (CRG). MITCHELL GUTTMAN, Friday June 16. Guttman, from the California Institute of Technology, US, aims to understand how large ncRNAs control gene expression programs and cell state decisions in the context of mouse embryonic stem cells. To achieve this goal he aims to define lincRNA-Protein interactions and sites of interactions, define regulatory targets of lincRNAs and their mechanisms of interaction and determine how lincRNAs, through these interactions, regulate gene expression. He has been invited by Thomas Graf (CRG). JULIAN SALE, Monday June 13. Sale, from the MRC-Laboratory of Molecular Biology in Cambridge, UK, is interested in the mechanisms that alleviate arrested DNA replication and the impact their loss has on mutagenesis and on the maintenance of epigenetic memory through the recycling of histones during replication. He has been invited by José Yélamos (IMIM).

www.prbb.org  |  maig de 2016 2011       

4

ENTREVISTA CIENTÍFICA / SCIENTIFIC INTERVIEW

LEROY HOOD – PRESIDENT I CO-FUNDADOR DE L’INSTITUTE FOR SYSTEMS BIOLOGY, USA

«El genoma no controla el teu destí, només el teu potencial» Maruxa Martínez-Campos Com ha canviat la biologia en els últims 50 anys? i ha hagut diversos canvis de para­ digma en els quals he participat. El primer va ser apropar l’enginyeria a la biologia per crear les tecnologies ne­ cessàries per explorar noves dimensions, com el seqüenciador automàtic d’ADN. El segon va ser el projecte del genoma hu­ mà, i el tercer, adonar-se de la importància de la interdisciplinarietat. Naturalment, a partir d’aquí va seguir la biologia de siste­ mes, i més recentment, la medicina de sis­ temes i la medicina P4.

H

Què és la medicina P4? És medicina predictiva, preventiva, perso­ nalitzada i participativa. És proactiva més que reactiva: pretén evitar la malaltia en lloc d’actuar després que aparegui. Se cen­ tra en el benestar, no només en la malaltia; i es basa en la biologia de l’individu, no en una «mitjana» de la població. I la persona és al centre de la seva pròpia salut; hi té un paper actiu en adoptar mesures per aug­ mentar el seu benestar. Explica’ns com el teu projecte «100K Wellness» encaixa en això. El 2012 vaig proposar un estudi longitudinal de dades de grans dimensions per monitorar els canvis a la salut de 100.000 individus sans i intentar veure les transicions de la salut a la malaltia per tal d’aprendre a predir-les. No vaig obtenir cap finançament del govern —massa arriscat!—, però mitjançant la fi­ lantropia vam aconseguir començar el 2014 amb 108 persones. Els vam seguir durant sis mesos: vam seqüenciar el seu genoma sen­ cer, vam analitzar-ne la sang, la saliva, l’orina i el microbioma intestinal cada tres mesos, i vam monitorar el seu estil de vida. Vam tro­ bar que alguns participants tenien malalties cròniques i no ho sabien! Vam buscar «possi­ bilitats viables» que podien fer per augmen­ tar el seu benestar, i un instructor mèdic els va explicar per què aquests canvis —com la substitució del sushi de tonyina que men­ javen per sushi de salmó, amb nivells de mercuri més baixos— eren una bona idea. Com van reaccionar els participants? Alguns d’ells eren escèptics des del principi, però tots es van sorprendre amb els resul­ tats. Alguns van trobar que eren prediabè­ tics sense saber-ho i introduint els canvis suggerits els seus nivells de sucre van tornar a la normalitat. Es van adonar que el teu ge­ noma no controla el teu destí —només el teu potencial— i que tens cert poder per canviar això, si disposes de la informació adequada. Sembla poc realista ampliar aquesta mesura a tota la població... Avui en dia costa al voltant de 6.000 dòlars per persona i any, però els costos baixaran. Si podem detectar una transició de la salut a la malaltia prou aviat i evitar la malaltia i el seu car tractament, estalviarem molts diners. A llarg termini, estic convençut que la me­ dicina P4 serà més eficient que la medicina tradicional.

PERFIL / PROFILE Més de 36 patents, 17 títols honorífics i més de 100 premis. Aquest és el bagatge de Lee Hood, una de les tan sols 15 persones elegides per les tres acadèmies nacionals dels Estats Units: de Ciència, Enginyeria i Medicina. Hood també ha fundat 15 empreses de biotecnologia, així com l’Institut de Biologia de Sistemes a Seattle. Aquest pioner en l’enfocament sistèmic a la biologia i la medicina va venir al PRBB a explicar la seva visió sobre el futur de la medicina. More than 36 patents, 17 honorary degrees and 100 plus awards. This is the weight behind Lee Hood, one of only 15 people elected to all three US National Academies—of Science, Engineering and Medicine. Hood has also founded 15 biotech companies, as well as the Institute for Systems Biology in Seattle. A pioneer in the systems approach to biology and medicine, he came to the PRBB to talk about his vision for the future of medicine.

“Your genome does not control your destiny, just your potential” How has biology changed in the last 50 years? here have been several paradigm changes in biology I have been involved in. The first was brin­ ging engineering to biology to create the technologies needed to explore new di­ mensions, such as the automated DNA sequencer. The second was the human genome project. The third, realising the importance of interdisciplinarity. Natu­ rally from that followed systems biology and, more recently, systems medicine and P4 medicine.

T

What is P4 medicine? It is predictive, preventive, personalised and participatory medicine. It is proac­ tive, rather than reactive: it aims to avoid the disease rather than act after it mani­ fests. It focuses on wellness and not just disease. It’s based on the individual’s own biology, and not on a populational “ave­ rage”. And the person is at the centre of his or her own health, they play a role by taking action to increase their wellness. Tell us how your 100K Wellness project fits into this. In 2012 I proposed a longitudinal, highdimensional data study of 100,000 healthy individuals, to monitor their health changes and try to see the transi­ tions from health to disease in order learn to predict them. I didn’t get any govern­

ment funding — too risky! But through philanthropy we managed to start in 2014 with 108 people. We followed them for 6 months: sequenced their whole genome, did blood, saliva, urine and gut micro­ bioma analyses every three months, and tracked their lifestyle. We found some participants had chronic diseases they didn’t know about! We looked for “actio­ nable possibilities” they could implement to increase their wellness, and a medi­ cal coach explained to them why these changes — like substituting the tuna su­ shi they ate for salmon sushi, with lower mercury levels — were a good idea. How did participants react? A few of them were sceptical from the beginning, but they all were surprised by the results. Some found they were prediabetic without knowing it, and by intro­ ducing the changes suggested their sugar levels became normal. They realised your genome does not control your destiny — just your potential, and you have some power to change this, if you have the in­ formation. It seems unrealistic to scale this up to the whole population… Today it costs about $6,000 per person and year, but cost will go down. If we can detect a transition from wellness to dis­ ease early enough and avoid that illness and its expensive treatment, we will save a lot of money. In the long term, I am con­ vinced P4 medicine will be more efficient than traditional medicine


7 5

Ciència

     febrer   maigde de2011  2016 | | www.prbb.org www.prbb.org    

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

Troben un mecanisme clau en l’origen dels animals Jordi Lanuza

U

n equip liderat per Iñaki RuizTrillo, investigador ICREA de l’IBE (CSIC-UPF), i amb participació del també ICREA Luciano Di Croce i d’Eduard Sabidó —ambdós del CRG— ha descobert els mecanismes genètics responsables del gran èxit evolutiu dels animals. Els resul­ tats, publicats a Cell, indiquen que aquests mecanismes es troben en tot el regne animal, però no en els nostres ancestres unicel·lulars.

  La gran innovació dels animals és la regula­ ció distal, és a dir, la capacitat que té l’ADN de regular gens distants entre si i determinar amb exactitud el moment de fer-ho. Els investiga­ dors han comparat els sistemes de regulació gènica i epigenètica de l’ameba Capsaspora owczarzaki amb els dels animals. «Mentre C. owczarzaki fa servir els mecanismes de re­ gulació genètica per controlar la transició en­ tre les fases del seu cicle vital, els animals els utilitzem per poder especialitzar les nostres cèl·lules, per exemple, per obtenir neurones o cèl·lules musculars, augmentant radicalment la nostra complexitat», especifica Ruiz-Trillo.

Distal gene regulation, key to the emergence of animals

A

team led by Iñaki Ruiz-Trillo, ICREA Research Professor at the IBE (CSIC-UPF), in collaboration with CRG scientists Eduard Sabidó and Lu­ ciano Di Croce, another ICREA researcher, has deciphered the genetic me­chanisms responsible for the evolutionary success of animals. The results, published in Cell, highlight that these mechanisms are found in the entire animal kingdom, but not our

unicellular ancestors. The greatest inno­ vation in animals was distal gene regula­ tion: DNA’s ability to regulate genes that are physically separate from one ano­ther and determine the exact moment to do so. Researchers have compared the genetic and epigenetic regulatory mechanisms of the amoeba Capsaspora owczarzaki with those of animals. “While C. owczarzaki applies gene regulatory mechanisms to control the transition between the diffe­ rent cell stages in its life cycle, animals use them to specialise their cells , increasing their complexity”, says Ruiz-Trillo

Els gens del cordó umbilical en prematurs infectats Carolina Pozo

R

obert Castelo, investigador de la UPF, i Daniel Costa, metge de l’Hospital de Figueres, han desco­ bert que gairebé 4.000 gens canvien co­ ordinadament la seva activitat en el cor­ dó umbilical quan el fetus desencadena una resposta inflamatòria a una infecció intraamniòtica. L’estudi, publicat a la re­ vista Pediatric Research, ha utilitzat dades d’una cohort de nounats prematurs ex­

trems recollides en 14 hospitals dels Estats Units.   Els científics han trobat que els gens més expressats estan involucrats principalment en l’activació del sistema immune innat i adaptatiu i constitueixen una valuosa font de candidats potencials a biomarcadors de resposta inflamatòria fetal. Aquest és el catàleg més ampli i complet fins avui dels canvis produïts en l’activitat gènica desencadenada per la resposta inflama­ tòria fetal en nounats prematurs extrems, i ajudarà a avançar en la comprensió de les malalties associades a la prematuritat.

An infection of preterm newborns changes gene expression at the umbilical cord

R

obert Castelo, researcher at the UPF, and Daniel Costa, a doc­ tor at Hospital de Figueres, have found that almost 4,000 genes change their activity in a coordinated way in the umbilical cord when the foetus triggers an inflammatory response to an intraamniotic infection. The study, published in Pediatric Research, used data from a cohort of extremely preterm newborns

collected from 14 hospitals in the United States.   The researchers saw that the most highly-expressed genes are principally in­ volved in the activation of the innate and adaptive immune system and constitute a valuable source of potential candidate bio­ markers of foetal inflammatory response. This is the largest and most complete cata­ logue of changes in gene activity triggered by foetal inflammatory response in extre­ mely preterm newborns, and will help ad­ vance our understanding of diseases asso­ ciated with prematurity

Més de 640 milions d’obesos Raül Torán

I

nvestigadors del CREAL, centre aliat d’ISGlobal, han participat en el major estudi sobre l’obesitat en el món fins a la data. L’estudi, publicat a The Lancet, ha esti­ mat en més de 640 milions de persones el to­ tal de la població mundial que pateix obesi­ tat, la xifra més alta registrada en la història.   Els investigadors han recollit les mesu­ res de pes i alçada de gairebé 20 milions d’adults de 186 països. Després de calcular i comparar l’IMC d’adults entre el 1975 i el

2014, els investigadors han trobat que en quatre dècades l’obesitat global entre els homes s’ha triplicat i ha passat del 3,2% el 1975 al 10,8% el 2014. D’altra banda, l’obe­ sitat en les dones s’ha més que duplicat i ha passat del 6,4% el 1975 al 14,9% el 2014.   Els països amb major nombre de per­ sones obeses són la Xina i els Estats Units. Quant a Espanya, un de cada quatre adults —prop de 10 milions de persones— és obès. Si continuen aquestes tendències globals, el 18% dels homes de tot el món i el 21% de les dones seran obesos l’any 2025, segons pre­ diuen els autors.

World’s obese population hits 640 million

R

esearchers from the CREAL, an ISGlobal allied centre, have par­ ticipated in the largest ever study of obesity. Published in The Lancet, the results show that more than 640 million people worldwide suffer from obesity, the highest figure recorded in history.   The researchers collected height and weight measurements from nearly 20 million adults in 186 countries. After cal­ culating and comparing the BMI of adult

men and women from 1975 to 2014, re­ searchers found that in these four deca­ des global obesity among men tripled, from 3.2% in 1975 to 10.8% in 2014. Obe­ sity among women in the same period more than doubled, from 6.4 % in 1975 to 14.9% in 2014.   China and the USA have the largest number of obese people. In Spain, one in every four adults — nearly 10 million people — is currently obese. The team predicts that if these global trends con­ tinue, by 2025 18% of the world’s men and 21% of women will be obese

Laia Cendrós

U

n estudi publicat a Nature Cell Biology identifica els actors clau per evitar que les cèl·lules se sepa­ rin quan la divisió de l’ADN és defectuosa.   A vegades, a causa de problemes du­ rant la duplicació de l’ADN, es generen connexions entre els brins d’ADN. En mi­ grar els cromosomes cap als pols durant la divisió cel·lular, aquestes connexions els mantenen units i donen lloc als «ponts d’ADN» entre les dues meitats de la cèl· lula. Aquests ponts, que es troben amb freqüència en càncer, són una font d’ines­ tabilitat genètica, perquè durant la divisió poden trencar-se i danyar la informació genètica de les cèl·lules filles.

  El treball, liderat per Manuel Mendoza al CRG, demostra que en el llevat, quan hi ha problemes de replicació de l’ADN, els ponts de cromatina envien un senyal d’alarma —a través de la via de senyalit­ zació NoCut— que atura temporalment el procés de divisió cel·lular. Això dóna temps perquè l’ADN acabi la seva separa­ ció abans que la cèl·lula es divideixi.

New mechanism to avoid a faulty cell division

A

study published in Nature Cell Biology identifies the key players that prevent cells from being physica­ lly separated when DNA division is faulty.   Occasionally, due to problems during DNA duplication, connections can be

created between the strands of DNA. As the chromosomes migrate toward the poles, these connections hold them to­ gether, leading to “DNA bridges” between the two halves of the cell. These DNA brid­ ges, which are frequently found in cancer cells, are a source of potential genetic ins­ tability because during division they can break and damage the genetic informa­ tion passed on to the daughter cells.   The work led by Manuel Mendoza at the CRG shows that, in yeast cells, when there are problems with DNA replication, the resultant chromatin bridges send an alarm signal through the NoCut sig­ nalling pathway that temporarily stops the cell division process. This gives time for the DNA to finish its separation before the cell is split in two

© Imatge de Nuno Amaral i Charlotta Funaya

Nou mecanisme per aturar la divisió defectuosa

Pont de cromatina en llevat, amb microtúbuls (verd) i embolcall del nucli (taronja) Chromatin bridge in yeast; microtubules (green) and nucleus (orange)


Ciència

www.prbb.org  |  maig de 2016 2011       

4 6

CIÈNCIA AL DESCOBERT / SCIENCE UNCOVERED

EL PLAT PREFERIT DE... / THE FAVOURITE DISH OF...

Obrint la ciència

Luca Cozzuto (CRG) recomana: Pizza casolana

Imatge de Mari Carmen Cebrián

S

Toni Hermoso

H

a passat gairebé una dècada des que el terme «ciència oberta» va aparèixer per primera vegada a la Viquipèdia. La pàgina va ser creada per Aaron Swartz i inicialment redirigia a «open access»(accés obert). Uns anys més tard, aquest jove activista es va suïcidar com a conseqüència de la pressió dels càr­ recs contra ell després d’haver pujat molts articles amb llicència privada a Internet.   Open access (OA) es refereix a l’accessibi­ litat d’articles científics per a tothom a través d’Internet i de forma gratuïta —al contrari del que passa en la publicació científica tra­ dicional, on, un cop publicat un article en una revista, cal pagar per llegir-lo. Moltes agències governamentals ja demanen als científics que financen que publiquin en una revista d’accés obert (l’anomenat «gold OA»), o bé que pugin l’article publicat en una altra revista a un repositori obert (el «green OA»), quan ha passat un temps pruden­cial. Els preprints, articles publicats a Internet abans de la revisió per parells i de la publi­ cació en una revista, també comencen a guanyar terreny en les ciències biològiques.   Però la ciència oberta és més que el sim­ ple accés obert. Open data i Open methodology són altres dos pilars indispensables per fer la ciència moderna reproduïble. Im­ pliquen fer accessibles no solament els re­ sultats finals, sinó també les dades originals i la metodologia utilitzada per analitzar-les. La recent inundació de dades ha donat lloc al naixement de repositoris públics oberts, com el Sequence Read Archive o el Euro­ pean Variant Archive, perquè investigadors puguin reanalitzar el material existent. Un requisit comú d’aquests dipòsits és que les dades estiguin en un format obert (open format), de manera que altres investigadors les puguin processar amb eines diferents de les utilitzades originàriament. A més de les dades, un nombre creixent de revistes tam­ bé requereixen als autors que proporcionin el seu codi (open source) perquè els revisors puguin avaluar plenament els resultats.   Avui dia hi ha un creixent esforç a formar científics en tecnologies que permeten la col·laboració d’una manera oberta i traçable, com els sistemes de control de versions com GitHub, les wikis o els quaderns de laboratori digitals. Potser en el futur ja no caldrà distin­ gir «ciència oberta» de simplement ciència.

Opening science

I

t’s been almost a decade since the term “Open Science” first appeared in Wikipedia, although it was initially redirected to “Open Access”. The page was created by Aaron Swartz, a young activist who some years later committed suicide due to pressure from the charges brought against him after he uploaded many pri­ vative licensed articles to the internet.   Open Access (OA) means making scien­ tific articles freely available to everyone through the internet, contrary to what hap­ pens traditionally in scientific publishing where, once an article is published in a journal, anyone wanting to read it must pay a fee. Many government agencies are alre­ ady asking the scientists they fund to either publish in an open-access journal (the “gol­ den road” to OA) or upload the published article into an open repository (the “green road”). Preprints, articles posted on the in­ ternet prior to peer review and publication in a journal, are also starting to spread in the biological sciences.   But there is more to Open Science than Open Access. Open Data and Open Metho­ dology are two other indispensable keysto­ nes to making modern science reprodu­ cible. They mean not only making final results available, but also the original raw data (straight from the machines) and the me­thods used to analyse them. The recent flood of data has led to the birth of public open repositories, such as the Sequence Read Archive and the European Variant Archive, so researchers can freely reuse existing material.   A common requirement of these reposi­ tories is that data be delivered in an Open Format, so other researchers may process it with different tools to the ones originally used. As well as the data itself, an increasing number of journals also require authors to provide their program code (Open Source) so reviewers may assess the results more fully.   Moreover, nowadays there is a growing effort to train scientists in technologies that enable collaboration in an open and trace­ able way, such as version control systems like GitHub, wikis, and digital lab note­ books. In the future we might not even need to distinguish Open Science from simple “Science” anymore

ens dubte, el que més troba a faltar un immigrant napolità és una bona pizza. Aquí teniu la recepta per a fer-ne qua­ tre casolanes. Ingredients: 800 g de farina de força, 450 ml d’aigua, 20 g de sal, 4 g de llevat.   Dissoleu el llevat en aigua tèbia. Incor­ poreu-hi la meitat de la farina i comenceu a pastar. Afegiu-hi la sal i la resta de la fari­ na. Pasteu fins que la massa quedi rodona. Deixeu-la reposar 10 minuts i pasteu de nou durant uns minuts més, fins que quedi su­ au, homogènia i elàstica (enfonseu el dit a la massa; en treure’l, la pasta ha de reprendre la seva forma original). Deixeu que la massa pugi durant dues hores en un recipient co­ bert amb un embolcall de plàstic. A conti­ nuació, dividiu la massa en quatre trossos, poseu-los en un motlle per coure, lleugera­ ment untat amb una mica d’oli i cobert amb un embolcall de plàstic. Deixeu que la mas­ sa pugi durant quatre o sis hores més.   A continuació, esteneu la pizza en una safata untada amb una mica d’oli d’oliva o amb paper de forn. Cal estendre-la amb un moviment circular de manera que s’aconse­ gueixi una forma rodona. Afegiu-hi la salsa de tomàquet i qualssevol altres ingredients i poseu la pizza al forn preescalfat a tempera­

tura màxima i amb ventilació. La mozzarella s’hi afegeix només uns minuts abans del fi­ nal de la cocció, per evitar que es ressequi.   Podeu veure més receptes d’en Luca a http://bioinfornatico.blogspot.com.es/

Luca Cozzuto (CRG) recommends: homemade pizza

U

ndoubtedly, the thing a Neapolitan most misses from home is a good pizza. For the best homemade pizza you need 800 g strong flour; 450 ml water; 20 g salt; 4 g yeast (for 4 pizzas).   Dissolve the yeast in warm water. Add half the flour and begin to knead. Add the salt and the rest of the flour. Work until the dough becomes rounded. Let it rest for 10 mins and knead it again: at this point the dough will be much smoother, homoge­ neous and elastic (stick your finger into it; when you remove it, the dough should re­ gain its original form). Leave the dough to rise for 2 hours in a bowl covered with cling film. Then divide into quarters, put them on a baking pan, lightly greased with oil and covered with cling film. Leave these to rise for 4-6 hours. After rising, roll out the pizza in a pan greased with a little olive oil, or on baking paper. It has to be spread using a cir­ cular motion so that it becomes round. Next add the tomato sauce and any other ingre­ dients and put the pizza in a ventilated pre­ heated oven at maximum temperature. Add any mozzarella only a few minutes before the end of the cooking to avoid over drying.   Check out more of Luca’s recipes at http:// bioinfornatico.blogspot.com.es/

FOTO CIENTÍFICA / SCIENTIFIC PHOTO

Dins el cap d’un embrió de ratolí

A

questa foto, feta per Jim Swoger del laboratori de sistemes multicel· lulars de James Sharpe (CRG), mostra el cap d’un embrió de ratolí de 12 dies. Els marcadors fluorescents per­ meten visualitzar els precursors del teixit nerviós (vermell i blau a la imatge supe­ rior, verd a la inferior) i el muscular (verd a la imatge superior, de color vermell a la inferior). La imatge va ser obtinguda fent un scan del cap amb la tècnica microscò­ pica Selective Plane Illumination Micros­ copy. Les imatges superior i inferior són representacions alternatives de les dades obtingudes amb aquesta tomografia.

Inside an embryonic mouse head

T

his image, taken by Jim Swoger from James Sharpe’s Multicellular Systems Biology lab (CRG), shows the head of a 12-day-old mouse embryo. The fluorescent labels allow us to see the

precursors of neural tissue (red and blue in the top image, green in the bottom one) and muscle (green in the top image, red in the bottom one). The image was obtained from a Selective Plane Illumina­ tion Microscopy scan of the head. The top and bottom images are alternative repre­ sentations of the data


7 7 

Diversitat

    febrer maig de de 2011  2016 | | www.prbb.org www.prbb.org     

DEBAT ACTUAL / CURRENT-AFFAIRS DEBATE

RETRAT / PORTRAIT

Biojúnior: Ciència de primera mà El 15 d’abril va tenir lloc al PRBB la segona edició de BioJunior, on prop de 300 alumnes de quart d’ESO i primer de batxillerat van apropar-se a la recerca de primera mà. Els assistents van participar en una taula rodona sobre «La carrera científica» amb joves investigadors i van assistir a la xerrada d’estudiants d’enginyeria biomèdica de la UPF que estan participant al concurs internacional de biologia sintètica iGEM. Després d’una visita guiada a un laboratori, van descobrir les professions del futur guiats per Barcelona Activa i van participar en una activitat dirigida per investigadors de l’IBE i «La ciència al teu món». La jornada va coincidir amb el lliurament de guardons de l’XI Premi PRBB al millor treball de recerca, organitzat per la UPF i el PRBB. El·lipse ha demanat a voluntaris i estudiants com valoren la seva participació a la jornada.

Biojúnior: First-hand science On April 15, the second edition of BioJúnior was held at the PRBB, where nearly 300 high school students got up close and personal with research. They participated in a roundtable on “The scientific career” with young researchers and attended a talk by biomedical engineering students at the UPF who are taking part in IGEM, an international synthetic biology contest. After visiting a laboratory, they discovered the professions of the future thanks to Barcelona Activa and they participated in an activity conducted by researchers from the IBE and “La Ciència al teu Món”. The event coincided with the prize-giving ceremony for the XI PRBB Award for the best research project organised by the UPF and PRBB.   El·lipse asked volunteers and students about their experiences.

Isabel Farrés, professora de l’IES Lluís Vives «Vaig venir amb alum­ nes de primer i segon de batxillerat, tots ells estudiants de biologia. Va ser molt interessant el diàleg amb els investigadors; que expliquessin la im­ portància dels coneixements en altres matèries científiques va ser bo perquè els nostres alumnes han de triar molt aviat quines matèries són del seu inte­ rès i ho han de fer sense conèixer-ne el contingut. Així, van poder veure que la investigació requereix un coneixement global i necessita científics de totes les àrees. Tots els estudiants van sortir con­ tents. Als de primer de batxillerat els van agradar molt els tallers, perquè eren molt visuals, sobretot el de genètica; hauria estat bé que n’hi hagués hagut més! Els de segon ara són a final de curs i han de decidir quina carrera triar. Això pot ser difícil i veure que pots fer ciència des de qualsevol àrea i que no cal que estigui compartimentada va ser una bona lliçó.» “I came with my high school students, all of them studying biology. The dialogue with researchers was very interesting; their explanation about the importance of knowledge in other scientific subjects was good because our students will very soon have to choose what subjects they are interested in and they will have to do this without knowing much about the different fields. Here they could see that research requires information from many subjects and that researchers are needed in all areas. All the students left happy. The first course students liked the work­ shops because they were very visual, es­ pecially the one about genetics; it would have been nice to see more! The more se­ nior students are now at the end of their year and they must decide which degree to choose. This may be difficult, and reali­ sing you can do science in any field and it does not necessarily need to be compart­ mentalised was a good lesson.”

Crec que el format d’aquesta taula rodo­ na va ser un encert per l’ambient relaxat i col·loquial que tenia, i també perquè estava formada per investigadors en di­ ferents etapes de la seva vida professio­ nal i amb trajectòries molt diverses.» “I hope that our experiences will be useful to the students, they will see that some of their concerns are normal, and that we suffered too! Which career to choose? What do I want to do? Will I find a job after my degree? I hope that the roundtable served to show them the motivation that led us to choose our careers, what our experience has been like, and give them a taste of the daily life of a researcher. I think the format of the roundtable was a success due to the re­ laxed and informal atmosphere, and also because there were researchers at diffe­ rent stages of their professional careers and who had followed different paths.”

Helena Izquierdo, guanyadora del Premi PRBB «Guanyar el Premi PRBB m’ha aportat motivació i m’ha fet adonar que amb es­ forç i dedicació pots fer el que et propo­ sis. Des de sempre he considerat el PRBB una institució important i reconeguda en el món de la ciència. Per això, que reconeguin una feina que he realitzat amb molta il·lusió i esforç, m’ha inspirat confiança en mi mateixa i m’ha aportat esperit i valor per continuar treballant i cercar un futur dins l’àmbit de la recerca biomèdica o de les ciències en general.» “Winning the PRBB award has motivated me and made me realise that with effort and dedication you can do whatever you want. I have always seen the PRBB as an important and well-recognised institute within the scientific world. Therefore, the fact that they appreciate a project that I did with a lot of effort and enthusiasm has increased my self-confidence and given me the courage to continue working and looking for a future in the field of biomedical research or science in general.”

Sergi Aranda (CRG), investigador participant a la taula rodona «Espero que la nostra experiència serveixi als estudiants per veu­ re que alguns dels neguits que tenen són normals i que molts de nosaltres també els vam patir al seu moment! Quina car­ rera escollir? A què em vull dedicar? Hi haurà sortides professionals després de la meva carrera? Confio que la trobada hagi servit per mostrar la motivació que ens va portar a escollir la nostra carrera professional i quina ha estat la nostra tra­ jectòria, així com per donar-los un tast de com és el dia a dia d’un investigador.

Núria Armengol, Laura Ros, Maria Montano i Arianne Bercowsky, estudiants d’enginyeria biomèdica a la UPF i participants a iGEM «Vam tenir l’oportunitat de difondre el nostre coneixement a estudiants de bat­ xillerat i d’explicar-los la nostra experi­ ència en el projecte de biologia sintè­ tica que estem duent a terme de forma amena i senzilla. Així doncs, vam sentir com n’era d’important la nostra trajec­ tòria per servir de guia i incentiu a fu­ turs estudiants universitaris. Realment, es van sentir atrets i motivats davant allò que els explicàvem, potser perquè, com que nosaltres també som joves, s’hi van sentir molt reflectits. Les seves pregun­ tes i aportacions durant la conferència també van servir-nos com a grup, ja que vam descobrir nous punts de vista, opi­ nions i aspectes a millorar en un futur. Tot, fruit de l’intercanvi d’experiències i coneixement entre joves amb anhels de fer evolucionar el món de la ciència!» “We had the opportunity to spread our knowledge to high school students and tell them about our experience in the synthetic biology project that we are carrying out. We realised how important our own path is as a guide and incentive to future students. They found what we said really interesting and motivating, maybe because we are also young and they identified with us. Their questions and contributions during the confe­rence were also useful for us, because we dis­ covered new points of view, opinions and areas for improvement in the future. Everything resulted from this exchange of experiences and knowledge among young people with aspirations to improve the scientific world!”

Pablo Baeza Rio de Janeiro, Brasil (1989) Estudiant de doctorat al CRG Què vas estudiar? Primer, lingüística i traducció, i més endavant, bioquímica. Com va acabar un traductor fent recerca biomèdica? Per accident! En traduir alguns articles científics i fer d’intèrpret a conferències de biologia em va picar la curiositat i vaig decidir estudiar alguna cosa relacionada a temps parcial, mentre treballava a Madrid. Després vaig tenir l’oportunitat de marxar a una bona universitat a l’estranger. A poc a poc em va anar enganxant la recerca i ara no puc imaginar-me fent una altra cosa. Què és el que t’agrada més de la teva feina? Bàsicament, em paguen per aprendre! En aquest sentit, crec que no hi ha millor feina al món. D’altra banda, el component de creativitat que té la recerca no és fàcil de trobar en altres àmbits. Quin és el lloc més estrany on has estat mai? Més que un lloc, és una situació. Viatjant per Japó, em vaig apuntar a una excursió sense saber que anava dirigida a persones grans. Vaig passar un dia envoltat d’avis japonesos parlant-me, rient i fent-se fotos amb mi —l’únic jove del grup, i estranger— sense entendre res! Va ser molt estrany, però molt divertit. Què et faria totalment feliç? Un val d’un milió d’euros per gastar a Amazon. What did you study? First linguistics and translation, and later on biochemistry. How did a translator end up in biomedical research? By accident! Translating scientific articles and acting as an interpreter in biology conferences aroused my curiosity about the subject and I decided to study something related, while working part-time in Madrid. Then I had the opportunity to go to a good university abroad. Gradually research hooked me and now I can’t imagine myself doing anything else. What do you like most about your work? Basically, I get paid to learn! :) In this sense I think there is no better job in the world. Moreover, the creative component of research is not easy to find in other fields. What is the strangest place you have ever been? More than a place, it’s a situation. Travelling in Japan, I joined a tour without knowing that it was aimed at the elderly. I spent an entire day surrounded by elderly Japanese people speaking to me, laughing and taking pictures with me — the only young person in the group, and a foreigner! I didn’t understand anything! It was very strange but fun. What would make you completely happy? A one million euro voucher to spend on Amazon


Edifici

www.prbb.org  |  maig de 2016       

NOTÍCIA GENERAL / GENERAL NEWS

NOTÍCIES BREUS / BRIEF NEWS

La recerca de l’IBE al CosmoCaixa

Sebastian Maurer guardonat amb una Young Investigator Grant del Programa Human Frontier Science (HFSP). El cap de grup Júnior del CRG ha guanyat una de les beques HFSP concedides cada any als millors projectes col·laboratius interna­ cionals i multidisciplinars en recerca bà­ sica, desenvolupats per investigadors que es troben als primers cinc anys després d’haver obtingut un laboratori indepen­ dent. El projecte seleccionat té com a ob­ jectiu investigar la disposició espacial de molècules dins de les cèl·lules que afecta el pla corporal dels animals durant el seu desenvolupament.

col·leccions de l’IBE i una secció participa­ tiva on els visitants poden donar la seva vi­ sió personal de la ciència posen el toc final a l’exposició.

IBE research highlighted at CosmoCaixa

A

Jordi Lanuza

D

urant un any, l’IBE (CSIC-UPF) tindrà una exposició a Top Cièn­ cia, un espai dins el museu de la ciència a Barcelona, CosmoCaixa, desti­ nat a promoure les vocacions científiques i mostrar la recerca espanyola d’avant­ guarda. L’exposició de l’IBE es compon de diferents materials audiovisuals i interactius per aconseguir una millor comprensió de la biologia evolutiva, així com de la recer­ ca que es fa al centre. Comença amb un vídeo a mida real, on el director de l’IBE, Xavier Bellés, explica breument els dife­ rents programes de recerca del centre, seguit d’Elena Bosch i Salvador Carran­ za, que parlen sobre els seus laboratoris. L’exhibició inclou dos jocs sobre arbres fi­ logenètics i sobre el càlcul de la similitud entre espècies, realitzats amb l’ajut de l’in­ vestigador ICREA Iñaki Ruiz-Trillo i d’Alicia Sánchez. Un cronograma interactiu de les fites en la biologia evolutiva, una vitrina amb papallones, escarabats i rèptils de les

Direcció: Jordi Camí, Reimund Fickert i Elvira López Assessor: Manuel Lamas Editora: Maruxa Martínez-Campos Ajudant de redacció i edició: Mari Carmen Cebrián Comitè editorial: Rosa Manaut (IMIM) Carolina Pozo (UPF) Glòria Lligadas (CRG) Mireia Nel·lo (CMRB) Raül Torán (CREAL) Jordi Lanuza (IBE) María Escrivá (FPM) Mònica Rodríguez (PRBB) Centres: Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (CEXS-UPF) Centre de Regulació Genòmica (CRG) Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB) Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF) Fundació Pasqual Maragall (FPM) Adreça: Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) c/ Dr. Aiguader, 88 • E-08003 Barcelona E-mail: comunicacio@prbb.org Web: www.prbb.org Maquetació i impressió: www.cegeglobal.com Imprès en paper reciclat Dipòsit legal: B. 23.796-2009

new exhibition about the IBE (CSIC-UPF) has been released at CosmoCaixa, the science muse­ um of Barcelona. During one year, the IBE will be at Top Ciència, a space within the museum aimed at promoting scientific ca­ reers and showing off Spain’s cutting-edge research. The exhibition comprises audio­ visual and interactive materials where you can get a better understanding of evolutio­ nary biology as well as learning about the research at IBE. It begins with a life size video of Xavier Bellés, the centre’s direc­ tor, explaining the research programmes, followed by videos where Elena Bosch and Salvador Carranza talk about their labs. There are also two games — about phylo­ genetic trees and the similarity between species — which have been developed with the guidance of ICREA researcher Iñaki Ruiz-Trillo and Alicia Sánchez. The exhibition also includes an interactive chronogram on the milestones in evolu­ tionary biology and a display cabinet with butterflies, beetles and reptiles from the IBE collections, as well as a participati­ ve section where visitors are asked about their personal views related to science

AGENDA Reptes ètics de la recerca clínica en Alzheimer

1 de juny. Abstracts submission deadline for the International Conference on Systems Biology, which will take place in September 2016. Organised by CRG and UPF researchers http:// www.icsb2016barcelona.org 1 de juny. Registration deadline for the “EMBO Practical Course: Targeted Proteomics. Experimental design and data analysis” which will take place 1318 November at the PRBB. More info: http://events.embo.org/16-targetedproteomics/ 3 de juny. “The Microbiome in Respiratory Medicine”, a symposium at the PRBB Auditorium. More info and registration: http://brn.cat/microbiome2016/ 9 de juny. Wikimarató, comparteix el teu coneixement científic a la wikipedia, de 9 a 15 h a la sala Charles Darwin. Més informació i inscripcions a http://bit.ly/wikimaratoPRBB 13 de juny. «Biobancos: presente y futuro», jornada científica en motiu del 5è aniversari del MARBioban. A l’Auditori del PRBB de 9 a 16.30 h. Entrada gratuïta, però cal confirmar l’assistència a marbiobanc@imim.es

Sebastian Maurer awarded a Young Investigator Grant from the Human Frontier Science Programme (HFSP). The Junior group leader at the CRG has received one of the HFSP fellowships granted each year to the best internatio­ nal and multidisciplinary collaborative projects in basic research, developed by researchers who have had their own in­ dependent laboratory for five years or less. The project funded is aimed at in­ vestigating the spatial arrangement of molecules inside cells that impact the animal body plan during its development. Tomàs Marquès-Bonet ha estat nomenat sotsdirector de l’IBE. L’investigador ICREA lidera el Grup de Genòmica Comparativa i està a l’Institut des de la seva fundació, el 2008. Substitueix David Comas, que recent­ ment va ser nomenat director del Departa­ ment CEXS-UPF. «Agraïm sincerament a David Comas la seva lleialtat i els seus es­ forços continus per millorar l’IBE, i a Tomàs Marquès-Bonet el fet d’haver acceptat el repte», diu Xavier Bellés, director de l’IBE.

8

Tomàs Marquès-Bonet appointed as ViceDirector of IBE: The ICREA professor leads the “Comparative Genomics Group” and has been in the institute since its founda­ tion in 2008. He takes over from David Co­ mas, who was recently appointed Director of the UPF CEXS Department. “We since­ rely thank David Comas for his loyalty and continuous efforts to improve the IBE, and Tomàs Marques for accepting the challen­ ge”, says Xavier Bellés, Director of the IBE. Dos estudiants de doctorat al PRBB, guanyadors de la competició Rin4’. Carlos Toscano, del grup de Jordi GarcíaOjalvo a la UPF ha rebut 900 euros pel 1r premi i 200 euros pel premi especial. Álva­ ro Castells, del grup de Pia Cosma al CRG, ha rebut 600 euros pel 2n premi. El tercer guanyador ha obtingut 300 euros. El Rin4’, un concurs on investigadors de doctorat han d’explicar el seu projecte en 4 minuts, és una iniciativa de l’Escola de Doctorat de la UPF i el seu propòsit és posar en relleu la importància de les habilitats de comu­ nicació en la difusió de la ciència. Aquesta edició ha comptat amb 57 participants. Two PhD students at the PRBB win the Rin4’ competition. Carlos Toscano, from Jordi Garcia-Ojalvo’s lab at the UPF has received both the €900 1st prize and €200 special prize. Álvaro Castells, from Pia Cosma’s lab at the CRG, got €600 for the 2nd prize, and there was a third prize of €300. Rin4’ is a competition in which PhD students must explain their research in four minutes. It is an initiative of the UPF’s PhD School and its purpose is to underline the importance of communi­ cation skills in the dissemination of scien­ ce. This edition had 57 participants

LA FOTO DEL MES / PHOTO OF THE MONTH Envieu les vostres fotos relacionades amb el PRBB a / Send your pictures related to the PRBB to: comunicacio@prbb.org

Per a més informació, aneu a www.prbb.org For more information please go to www.prbb.org

Foto de Jorge Palomino, guanyadora del repte #EllipseViatgera de maig. Times Square, Nova York, US. Més informació: http://bit.ly/EllipseViatgera

Si voleu rebre una versió digital d’aquest diari, registreu-vos a www.prbb.org/ca/divulgacio. If you would like to receive a digital copy of this newspaper, please register at www.prbb.org/divulgacio

El lipse 94: "Happy birthday PRBB!"  

This month's cover of the El·lipse, the Barcelona Biomedical Research Park (PRBB) magazine, is dedicated to the 10th anniversary of the park...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you