El procés de recuperació de Sant Pere de Ponts
El procés de recuperació de Sant Pere de Ponts CRONOLÒGICA DELS FETS HISTÒRICS MÉS DESTACATS, RELACIONATS AMB L’ESGLÉSIA CANONICAL DE SANT PERE DE PONTS Coneguda des del començament del segle XI, l’església de St Pere de Ponts, de sempre vinculada al bisbat d’Urgell, va tenir funcions parroquials i canonicals des d’aquest segle, funcions que va perdre durant el segle XIV en traslladar-se la comunitat de canonges agustinians a l’església de Santa Maria, situada a l’extrem septentrional de la vila de Ponts. Vegem-ne, a continuació, les fites històriques més significatives d’aquest temple romànic:
Portada. - "Vidal Computers", amb fotos d'Albert Bastardes, Arxiu Mas, Joan Viladot, Lluís Vidal, Manuel Gabriel i Jordi Vidal.
1 . Dibuix idealitzat de la construcció de l'església de Sant Pere, obra de Jordi Vidal i Sordé.
1 bis. Dibuix idealitzat del conjunt de la canònica, obra de Marc Antoine Sala Fenés.
1024.- L’església de Sant Pere, anterior a l’actual edifici, apareix documentada per primera vegada quan Durand, abat de Santa Cecília d’Elins, restitueix l’església de Cortiuda i altres béns a Ermengol, bisbe d’Urgell, en un judici celebrat a l’interior del temple, en presència dels comtes Ermengol II d’Urgell, Berenguer Ramon I de Barcelona i la seva mare Ermessenda, acompanyats de llurs magnats. 1037.- El comte Ermengol II d’Urgell, conjuntament amb Salomó, jutge, presideix un judici sobre la possessió de l’església de Santa Maria d’Artesa per part de Lanfranc, abat d’Àger. 1091.- Els comtes Ermengol IV i Adelaida d’Urgell concedeixen a l’església de Sant Pere els drets a la millor mesquita de la ciutat de Balaguer, exceptuada la mesquita major, i l’església de la Ràpita, que calia bastir en dit lloc, amb totes les seves pertinences. 1098.- En un diploma de renúncia a la possessió simoníaca que un tal Pere – fill d’Arnau i senyor de Ponts – tenia sobre el temple, s’hi esmenten per pri-
mera vegada el prior –Albert– i els canonges de l’església. 1143.- El comte Ermengol VI d’Urgell dota l’església de Sant Pere amb tres masos radicats als termes dels castells de Ponts, Agramunt i Alòs de Balaguer. 1169.- Pere de Puigvert, senyor de Ponts, renuncia definitivament a la possessió de l’església de Sant Pere i de les seves sufragànies a favor de l’església d’Urgell. 1314.- El comte Ermengol X, en el seu testament, fa diverses donacions a l’església de Sant Pere. Durant la primera meitat del segle XIV la comunitat canonical és integrada per set canonges i un o dos beneficiats que actuen sota l’autoritat d’un rector o plebà, el qual té la facultat de presentarlos. En una data que desconeixem, però que s’ha de situar a la segona meitat del segle XIV, la comunitat de canonges es trasllada a l’església dedicada a Santa Maria, emplaçada fora del clos de la vila de Ponts. L’església de Sant Pere segueixen, tanmateix, oberta al culte i s’hi continuen celebrant les cerimònies de presentació i d’investidura dels plebans i dels canonges els quals, cap a la fi del segle esmentat, sumen un nombre de dotze sacerdots. 1362.- Arnau Pintor –artista resident a la Seu d’Urgell– manifesta en una àpoca datada el 25 de juny, haver rebut dels canonges de Sant Pere de Ponts 15 lliures barceloneses de les 35 que havien estipulat de pagar-li per a la confecció d’un retaule destinat a aquella església. A mitjan segle XVIII, l’església de Sant Pere, ara esdevinguda sufragània, encara disposa d’alguns beneficis, com el de Sant Miquel, el qual és mantingut per una confraria de laics presidida per dos majorals. La custòdia i cura de l’edifici és a càrrec d’un ermità nomenat per l’autoritat diocesana, el qual viu a les dependències annexes. 1839.- Les tropes absolutistes del comte d’Espanya expugnen el castell i incendien l’església de Sant Pere de Ponts. El cimbori vuitabat del creuer i la coberta de la volta de canó dels peus de la nau són destruïts. Les dependències i el claustre adjacents també queden anorreats, de manera que resulta molt difícil la seva immediata reconstrucció.
El procés de recuperació de Sant Pere de Ponts PERÍODE D’ENRUNAMENT PROGRESSIU (1839-1968) El greu estat en què queda el conjunt monumental de Sant Pere, és l’impediment principal per emprendre la seva restauració i per tant tot feia pensar que continuaria –irremeiablement– el seu procés de degradació. Això fou fins que gairebé un segle després de la seva destrucció i després d’haver sofert les inclemències del temps i un injustificable oblit, el dia 3 de juny de 1931, la canònica de St. Pere és declarada Monument Nacional de Catalunya per la Generalitat, recentment reconstituïda. Lamentablement, el poc espai de temps que governà la nostra màxima institució autonòmica no fou suficient per a endegar la recuperació del monument, que s'anava degradant de forma progressiva. 2
3
2 . Aspecte del lateral de migdia. Any 1905. FOTO: Àngel Toldrà Viazo.
4
5
6
3 . Aspecte del lateral de tramuntana. Any 1925. FOTO: Ribera (Àlbum Meravella).
4 . Aspecte de la part del cimbori que restava en peu. Any 1970. FOTO: Joan Viladot.
7
8
9
5 - 6 . Aspectes de l'interior de la nau, amb el sector de la capçalera al fons (5) i del cor superior(6). FOTO: Joan Viladot.
7 . Imatge de l'antic camí de Sant Pere, amb la creu del Via Crucis en primer terme i l'església de Sant Pere al fons. Primer terç del segle XX. FOTO: J.B.
8 . Panoràmica de Sant Pere a començaments dels anys setanta. FOTO: Joan Viladot.
9 . Aspecte general de la capçalera a principis dels anys setanta. FOTO: Joan Viladot.
El procés de recuperació de Sant Pere de Ponts CRONOLOGIA DE LA RECUPERACIÓ DE ST. PERE DE PONTS 1968.- L’1 de maig, coincidint amb la festa del Treball, es fa el primer aplec a St. Pere de Ponts, promogut per Mn. Jaume Torrades, Antoni Roca, Francesc Vendrell, Llorenç Tugues, Miquel Vilella, Marià Sala i Ramon Guim, veïns de Ponts. S’organitza per tal de motivar la salvaguarda del monument degut a un intent d’espoli del sarcòfag dels Mur (emplaçat al lateral de tramuntana de l’església), que s’havia produït poc temps abans. Des de la celebració d’aquesta diada s’inicia el procés de conscienciació popular vers la salvaguarda del monument. 1974.- Amb motiu d’una iniciativa, duta a terme per Bankunión,encaminada a la Recuperació dels Monuments Nacionals de Catalunya, aquesta institució ofereix al consistori local la possibilitat de destinar a Sant Pere de Ponts la quantitat de 100.000 PTA., sempre i quan l’Ajuntament faci una aportació del mateix import amb
10 . Instantània dels treballs de neteja a l'exterior del temple (lateral de tramuntana). Any 1975. FOTO: M. Lurdes Vidal.
11 . L'interior de la nau, durant la fase de neteja. Any 1975. FOTO: M. Lurdes Vidal.
12 . Reproducció de l'article de Jorge Mª Ribero a "La Vanguardia" del dia 13.04.75.
13 . Imatge del monòlit dedicat a Domènec Cardenyes i Barios. FOTO: Manuel Gabriel.
aquest objectiu. Per tot això, el 31 de juliol l’Ajuntament de Ponts, acusa rebut d’un telegrama de Bankunión, notificant la concessió de 100.000 PTA. destinades a la realització d’obres de restauració a l’església. El consistori local acorda aportar-ne 100.000 més, amb la mateixa finalitat. 1975.- El dia 13 d’abril, al dominical de “La Vanguardia” hi apareix un extens reportatge sobre St. Pere de Ponts, signat per Jorge M. Rivero San José, un arquitecte –vinculat a Bankunión– que havia donat molts passos intentant la recuperació del monument. Aquest article esdevé el detonant perquè la conscienciació popular arribi molt més enllà de l’àmbit local. Aquell any es crea l’Associació dels Amics de Sant Pere de Ponts (AASPP), agrupament de ciutadans units per l’ideal de recobrar la joia arquitectònica més important del patrimoni artístic de la vila. En els seus inicis, amb els estatuts encara per aprovar, l’associació, que llavors anomenàvem patronat, és presidida per Miquel Llaudet, llavors alcalde de Ponts. Durant aquell any s’inicia la fase de desenrunament i neteja de l’interior, així com la classificació dels materials aprofitables. Sota la direcció de l’investigador Jorge Mª Rivero i amb l’entusiasta col·laboració de molts pontsicans es porten a terme aquests treballs de neteja d’interiors i exteriors, així com també la classificació de materials. Cal dir també que durant aquesta primera fase també hi col·labora l’equip de treball d’"Art en Perill". 1976.- El dia 1 de maig, a l’interior de l’església, el músic i compositor local Domènec Cardenyes i Barios fa donació perpètua a l’Ajuntament de la vila, dels terrenys que fins aleshores eren de la seva propietat, en els quals es troba la canònica de Sant Pere. Per tal de commemorar l’esdeveniment, a les immediacions del temple, s’emplaça un monòlit que conté una placa de bronze realitzada per l’escultor pontsicà Ramon Massana i Monistirol, dedicada al mestre Cardenyes.
El procés de recuperació de Sant Pere de Ponts Aquest any s’endega la fase de restauració de la porta d’accés dels peus de la nau, al costat de ponent.
1977.- Es continua amb el procés de restauració de la zona d’accés dels peus de la nau.
14 . Els primers voluntaris dels "Amics de Sant Pere" davant de la façana de ponent. FOTO: Arxiu Viladot.
El dia 3 de juny, s’aproven els estatuts de l’AASPP, com a entitat cultural sense ànim de lucre. 1978.- S’inicia la fase de cobertura de la volta de canó situada sobre el peu de la nau. Així mateix, es procedeix a la instal·lació de la conducció d'aigua corrent i de fluit elèctric que, des dels dipòsits municipals i a través de la Costa de les Forques, salven un desnivell de més de 60 m. Alhora, també es construeix un dipòsit, amb una capacitat de 10.000 l, que permet dotar d'aigua potable el parc "Domènec Cardenyes". 1979.- Es continua amb la instal·lació de la conducció d'aigua corrent i fluit elèctric i comencen les obres de condicionament a l’interior de l'església amb la reconstrucció de la volta interna del cimbori del creuer. Es descobreix el sarcòfag de Gilabertus en una excavació realitzada al sòl de la nau de l’església. És una ossera decorada, realitzada, probablement durant la segona meitat del segle XII. 1980.- En el decurs dels primers mesos de l’any encara es treballa en la part del cimbori, una de les fases més importants del procés de reconstrucció del monument. Amb motiu del coronament d’aquesta part del temple, l’AASPP elabora una acta que reflecteix i dóna constància de les obres realitzades, l’original de la qual és dipositada a l’interior del basament d’aquesta part del temple, i que transcrivim: “El dia 3 de
15 . Aspecte general de la canònica, tot just iniciats els treballs de classificació.
16 . Instantània durant la reconstrucció de la portalada d'accés al temple del lateral de tramuntana. Any 1976. FOTO: Joan Viladot.
17 - 18 . Aspectes de l'interior de la nau, amb el sector del cor al fons, durant l'inici dels treballs de la cobertura de la volta de canó. Any 1978. FOTO: Joan Viladot.
19 - 20 . Perspectives de l'interior de la nau, amb el sector de la capçalera al fons, durant els treballs (19) i després de la conclussió. Any 1978. FOTO: Joan Viladot.
El procés de recuperació de Sant Pere de Ponts maig de 1980, es clou la volta del cimbori d’aquesta canònica, seguint el procés de restauració que porta a terme amb sacrifici, amor i il·lusió l’AASPP. Representa, per als interiors, la salvaguarda del presbiteri i creuer i el punt de partida perquè d’aquest basament solidificat es pugui reemprendre un dia la reconstrucció del seu colossal campanar amb tota la fidelitat de la prístina puresa artística.
21 . Aspectes dels treballs d'adreçament dels murs i de la coberta de la nau. Any 1978. FOTO: Arxiu Manuel Gabriel.
22 . Aspecte general de la canònica des del costat de tramuntana. Any 1978. FOTO: Joan Viladot.
23 - 24 . Perspectives de la volta de canó reconstruïda (23) i de la bastida muntada a la capçalera per tal de procedir a la reconstrucció de la volta interna del cimbori del creuer (24). Anys 1978 i 1979, respectivament. FOTO: Joan Viladot.
26 . Detall de la bastida instal·lada a l'interior del cimbori. Any 1979. FOTO: Joan Viladot.
26 . Imatge general de les obres a la capçalera, durant la 1a fase de reconstrucció del cimbori, des de la banda de migdia. Any 1979. FOTO: Joan Viladot
La supervisió de l’obra ha estat a càrrec del Dr. Guillem Sáez Aragonés, arquitecte del Patrimoni Artístic. La labor d’especialista sobre el terreny i de la seva realització l’ha portada a terme el mestre d’obres Ermengol Vidal i Torné i el seu equip. S’hi ha invertit la quantitat aproximada de 800.000 pessetes: 300.000, procedents d’aportacions de l’AASPP i 500.000, de la primera i única consignació que, fins al present, hi ha fet la Direcció Gral. del Patrimoni Artístic Nacional de Catalunya. Mereix capítol a part l’ajuda que hi han fet els membres de l’AASPP amb les seves prestacions personals: mentre dura l’obra, un nombrós grup dels mateixos, sota la direcció del mestre d’obres, hi han dedicat esforços: primer, en el muntatge de bastides, i sempre, fent-hi el transport de materials, recollida i classificació de pedres i la seva col·locació a peu d’obra. Agraïm a Déu que ni hi hagi hagut ni el més mínim accident, que és cosa que, a la vegada també hi ha ajudat el mestre amb les mesures de seguretat que ha imposat en tot moment, demés dels materials qualificats que hi ha esmerçat per a assegurar-les. De tot això, en deixem constància en aquest document que, en urna de vidre, dipositem dins el pis d’aquesta volta, a 1 m. del finestral de sol ponent. Signem els presents a l’acte”. Cal afegir que durant el mateix mes de març, amb motiu d’una visita a St. Pere dels Amics de l’Art Romànic de Catalunya, s’estrena una pel·lícula retrospectiva dels treballs de restauració duts a terme a l’església de St. Pere, realitzada per Josep Vidal i Audet, amb guió de Manuel Gabriel. El Director General del Patrimoni Artístic de la Generalitat, Sr. Jordi Bonet i Armengol, arquitecte, dóna el vist i plau a l'obra iniciada i n'autoritza l'elaboració de la planimetria de la torre-cimbori i de la resta del temple, basada en els indicis arquitectònics originals. La formalització del projecte es fa a instàncies de l'AASPP i de Mn. Daniel Fortuny i Pons, ecònom de la parròquia de Ponts. 1981.- Com a reconeixement a la feina feta i per tal de poder dur a terme les obres de restauració del monument, l’AASPP rep una subvenció de la Generalitat de quatre milions i mig de pessetes.
El procés de recuperació de Sant Pere de Ponts Des d’aquell moment, comença a treballar com a supervisor de l’obra l’arquitecte del Departament de Cultura, Carles Solsona.
1982.- El President de la Generalitat, Jordi Pujol, visita la canònica durant el Ranxo. Es comença la fase de reconstrucció total de la torre vuitavada del cimbori, que porta a terme l’empresa d'Ermengol Vidal. Cal dir que aquesta és la única fase de l’obra de la recuperació del monument que no es afrontada –directament– per l’AASPP. El 10 de gener, el cantant Lluís Llach fa un recital a Ponts, organitzat per l’AASPP. 1983.- Durant les festes del Ranxo d’aquest any, Miquel Coll i Alentorn –que fou president del Parlament català– visita la canònica de St. Pere. El 21 d’agost l’AASPP fa un acte commemoratiu de la finalització de la torre-campanar, que consisteix en la introducció de l’acta de coronament de la torre-campanar al sostre de l’obra recentment finalitzada, la qual diu així: “El dia 21 d’agost de 1983, es clou la coberta de la torre-campanar vuitavat d’aquesta canònica, seguint el procés de restauració que porta a terme amb sacrifici, amor i il·lusió, l’AASPP. L’obra que ara acabem, representa la culminació de la fase més ambiciosa i complexa de les obres de restauració iniciades fa prop de deu anys. Per acabar-la només resta completar el llosat de la coberta principal i la recuperació de les arcuacions a nivell de cornisa així com el repàs de les façanes i petites obres a l’interior de la nau, a més de la col·locació de les portes per tancar l’església. La supervisió de l’obra ha estat a càrrec de l’arquitecte Carles Solsona i Piña, Cap de Restauració del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya i de l’aparellador Eugeni Cases i Solé. La labor d’especialista sobre el terreny i de la seva realització l’ha portada a terme el mestre d’obres, Ermengol Vidal i Torné i el seu equip. Les obres d’aquesta fase s’iniciaren el febrer de 1982 i s’hi han invertit quasi 5.000.000 de pessetes, de les quals 4.850.000 corresponen als pressupostos per restauració del Departament de Cultura i 150.000 pta. procedeixen de les aportacions de l’AASPP. Mereix especial menció l’ajut considerable que hi han brindat els membres
27 . Alguns dels Amics de Sant Pere de Ponts amb el molt honorable Jordi Pujol, President de la GeneraIitat, durant la visita que féu al temple, el dia 8 de febrer de 1983. FOTO: Miquel Poves
28 - 29 . Aspectes de les obres de la capçalera, durant la 1a i 2a fase de reconstrucció del cimbori. Any 1979. FOTOS: M. Lurdes Vidal i Joan Viladot
30 . Imatge general de les obres de la capçalera, durant la 2a fase de reconstrucció del cimbori. Any 1979. FOTO: M. Lurdes Vidal
31 . Aspecte dels treballs d'enllosat de les cobertes dels absis. FOTO: Joan Viladot
32 . Visió panoràmica del conjunt de Sant Pere, amb un dels vuit costats de la torrecampanar ja restaurat. Any 1982. FOTO: Joan Viladot.
El procés de recuperació de Sant Pere de Ponts de l’AASPP, els quals i amb l’esforç personal han estat presents tots els diumenges al matí per col·laborar a traginar materials, muntar les bastimentades, apropar materials a l’obra i tot això sempre sota la direcció de l’esmentat mestre d’obres. Agraïm a Déu que ni hi hagi hagut ni el més mínim accident, a la qual cosa hi ha contribuït les mesures de seguretat que ha imposat en tot moment el mestre d’obres. De tot això en deixem constància en aquest document, que en una urna de vidre dipositem al sostre de la torre romànica de l’església de St. Pere de Ponts”. 1984.- S’inicia la fase de restauració de la part externa de l’absis del costat de migdia i es desenruna la part de l’antic edifici residencial, annex a l'església.
33, 34, 35 i 36 . Aspectes durant la darrera fase de les obres a la torrecampanar. Any 1983. FOTOS: Joan Viladot.
37 . Imatge presa durant la jornada del 21.08.83, en què s'introduí l'acta de coronament de la torre-campanar. FOTO: Joan Viladot.
38 . Instantània presa des del costat de tramuntana, de la diada del 21 d'agost de 1983, en la qual es pogueren visitar les obres interiors del campanar. FOTO: Joan Viladot.
39 . Imatge presa durant els treballs efectuats a la part externa del temple al costat de migdia. Any 1984. FOTO: Joan Viladot.
40 . Reproducció de la capçalera de l'"Auca de Sant Pere de Ponts".
Així mateix es fa l’adequació de l’entorn de l’edifici per tal de crear-hi el “Parc Municipal Domènec Cardenyes i Barios”. El 21 d’agost l’AASPP fa un acte commemoratiu de la finalització de la torre-campanar. L’assistència a l’acte és molt nombrosa i als visitants se’ls ha habilitat una passarel·la perquè puguin tenir accés al seu interior, on es pot contemplar els noms gravats a les pedres de la part superior de cadascuna de les vuit finestres, assenyalant els punts cardinals i indrets geogràfics de les rodalies de l’església. 1985.- Es publica l’auca Sant Pere de Ponts de Jordi Vidal i Sordé, editada per “la Caixa”.
El procés de recuperació de Sant Pere de Ponts 1986.- Es porta a terme la reconstrucció del mur de contenció de la banda de Ponent de l’esplanada principal, respectant la situació i disposició dels roures existents en aquell indret. També s'estrenen les dues portes de fusta d'accés al temple, sufragades per la Diputació de Lleida. Mitjançant una subvenció de l’Ajuntament de Ponts es procedeix a l’eixamplament del vial d’accés que duu del camí dels Palous a Sant Pere. Apareix el llibre Sant Pere de Ponts, de Manuel Gabriel i Forn, editat per l’AASPP.
41 . Reproducció de la portada del llibre de Manuel Gabriel i Forn: "Sant Pere de Ponts". FOTO: Lluís Vidal
42 . Reproducció de la portada de "Reeixir".
43 . Aspecte de l'interior de la torre. FOTO: Joan Viladot.
1987.- Durant el mes de febrer apareix el primer i únic número de “Reeixir”, butlletí informatiu de l’AASPP. Es reconstrueix l’enllosat de la coberta externa de la nau, es corona la part superior de la façana de ponent i es restaura lla façana de migdia. La supervisió de l’obra és a càrrec de l’arquitecte Melitó Camprubí, de la Diputació de Lleida, institució que ha subvencionat aquesta part de la recuperació del monument (amb més de quatre milions de pessetes). Cal ressaltar la intervenció decisiva de l’alcalde de Ponts, Salvador Balagué, per tal que arribin a bon terme les gestions de l’AASPP davant el President de la Diputació de Lleida, Ramon Vilalta. El dia 14 de setembre, durant la Festa Major, es procedeix a la benedicció d’una creu de fusta ornamentada i treballada en marqueteria, que s’emplaça damunt l’altar de l’església, donada per l’artista Joan Ordóñez, de Barcelona.
44 . Instantània presa des del costat de migdia, de la diada del 21 d'agost de 1983, en la qual es pogueren visitar les obres interiors del campanar. FOTOS: Joan Viladot.
45 - 46 . Aspectes de la torre, totalment acabada. FOTOS: Joan Viladot.
47 . Panoràmica de la canònica. Any 1984. FOTO: Joan Viladot.
48 . Aspecte general de la façana de ponent i del lateral de migdia, amb les restes de les dependències canonicals. Any 1987. FOTO: Joan Viladot.
El procés de recuperació de Sant Pere de Ponts 1988.- El 27 de novembre es celebra la cloenda de les obres exteriors dins el procés de restauració del monument. 1989.- El dia 8 de febrer l’AASPP compra uns terrenys adjacents a la canònica, coneguts amb el nom de la vinya del Xera, propietat de Silvestre Balagué i Rubió. El document de compra és signat a Barcelona, i validat pel notari Josep M. Puig i Salellas, President del Col·legi de Notaris de Catalunya.
49 . Els Amics de Sant Pere davant el lateral de migdia de l'església. FOTO: Arxiu Joan Viladot.
Amb l'adquisició d'aquesta finca rústica, s'amplia considerablement l'extensió del Parc Municipal "Domènec Cardenyes", la qual cosa permetrà realitzar-hi, posteriorment, diferents obres de condicionament paisatgístic. Es porta a terme l’eliminació del cor superior, situat als peus de la nau (segle XVII) i la reconstrucció de l’enllosat del sòl del presbiteri, de la nau i dels sòcols –bancs laterals–. El dia de l’aplec anual a St. Pere, es fa la benedicció de la imatge de pedra de St. Pere, esculpida i donada per Francesc Sala i Sala, que presideix un dels laterals del temple. El dia 25 de juny, l’Escolania de Montserrat fa un concert al cinema Fantasio, organitzat per l’AASPP. L’endemà, els components d’aquesta reconeguda institució coral, canten el Virolai i la Salve a l’interior de l’església. El dia 5 de novembre es fa l’acte de col·locació de la campana Maria al campanar de l’església, donada pels Amics del Romànic de Barcelona, amb motiu del qual s’elabora aquesta acta: El dia 27 de novembre de 1988, es procedí a la inauguració de la última fase de les obres de la part externa de l’església de St. Pere de Ponts, seguint el procés de restauració que porta a terme amb sacrifici, il·lusió i amor l’AASPP. En el decurs d’aquesta fase s’ha realitzat l’enllosat de la coberta de la volta de la nau i el coronament i acabat de la façana de ponent. L’obra que ara s’ha conclòs representa la culminació de l’etapa més ambiciosa i complexa de les obres de restauració iniciades ja fa quinze anys.
La supervisió d’aquesta última fase de les obres ha estat a càrrec de l’arquitecte Dr. Melitó Campruví, cap del servei de restauració de l’Exma. Diputació de Lleida, entitat pública la qual ha vingut subvencionant generosament aquesta etapa de reconstrucció. La labor d’especialista sobre el terreny i la realització l’ha portada a terme el mestre d’obres Ermengol Vidal i Torné, de Ponts, i el seu equip d’operaris. Mereix especial menció l’ajut considerable que hi han brindat les persones que integren l’AASPP, les quals, d’una manera totalment desinteressada i amb considerable esforç personal, han estat presents els matins de cada diumenge per tal de cooperar en el tragí de materials, el muntatge de bastimentades i l’apropament dels materials a l’obra, sota la direcció de l’esmentat mestre d’obres. Agraïm a Déu que no hi hagi hagut el més mínim accident personal, a la qual cosa hi han contribuït les mesures de seguretat adoptades. D’altra banda, en el dia d’avui, s’ha procedit a la benedicció de la campana “Maria" pel Reverendíssim senyor Bisbe d’Urgell, monsenyor Joan Martí i Alanis, el qual ha oficiat el sacrifici de la missa a l’interior de l’església. Han actuat com a padrins de la sobredita campana, la senyora Maria Carné de Viladot i el senyor Joan Antoni Espinàs i Xivillé, en representació de l’entitat “Amics del Romànic”, de Barcelona, associació la qual ha costejat generosament aquesta magnífica peça de bronze, que amb el seu so escamparà, d’ara en endavant, la joia d’haver recuperat aquest monument romànic. Per altra part, també s’ha procedit al descobriment d’una làpida commemorativa d’ambdues celebracions, en un acte presidit per l’honorable senyor Joan Guitart i Agell, Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya i que ha comptat amb la presència de monsenyor Joan Martí i Alanis; del molt il·lustre senyor Ramon Companys i Sanfeliu, President de l’Excel·lentíssima Diputació de Lleida; de l’il·lustre senyor Salvador Balagué i Esteve, Alcalde de la vila de Ponts; de mossèn Daniel Fortuny i Pons, prevere i ecònom de la parroquial de Santa Maria de Ponts; de Joan Viladot i Fontanet, President de l’AASPP i també de diferents representants d’entitats polítiques i culturals comarcanes i locals. De tot això en deixem constància en aquest document, el qual hem dipositat al basament d’aquest temple. Manuel Gabriel i Forn, secretari, ha sigut pregat a escriure aquesta acta en el dia, any i lloc sobre dits. Signem els presents a l’acte: 1991.- S’endega la campanya de condicionament del parc “Domènec Cardenyes i Barios”, així com les obres secundàries a l’interior i a l’exterior del monument i es refà l’enllosat de l’església, sufragat per la Diputació de Lleida.
El procés de recuperació de Sant Pere de Ponts El manyà de la localitat, Agustí Carné, fa donació a l’església d’un faristol de ferro, artísticament decorat. 1992.- Durant la celebració de l’aplec de l’1 de maig s’estrenen els Goigs de St. Pere de Ponts, amb lletra d’Antoni Fortuny i música de Mn. Bonifaci Fortuny.
50 . Imatge panoràmica amb el monòlit commemoratiu en primer terme, l'església en segon i el castell al fons. Any 2000. FOTO: Jordi Vidal.
1993.- L’1 de maig es celebra el 25è aniversari de l’Aplec de St. Pere. El Secretari Gral. d’ERC, Àngel Colom, que s’hi desplaça en helicòpter, n’és el convidat estrella de la jornada. Durant la diada, s’inaugura una monumental llàntia de ferro forjat emplaçada sobre l’altar de l’església, obra de Miquel Olivart, segons model de l’època medieval basat en un estudi de Manuel Gabriel. 1994.- Per iniciativa de l'Ajuntament de Ponts, els joves del club d'Esplai "Jovent", del barri de S'Indioteria, de Ciutat de Mallorca, restauren el traçat de l'antic camí medieval que duu a Sant Pere de Ponts, com a activitat inclosa en els camps de treball que té lloc durant el mes d'agost. Les feines preparatòries ja les havien portat a terme anteriorment els joves d'un altre camp de treball provinent de les terres de Lleida. 1997.- Té lloc la consagració de l’ara de l’altar, esculpida i donada per Ermengol Vidal i Torné, coincidint amb la celebració del XXVè aniversari de l’AASPP. Durant la diada s’apleguen un bon nombre de personalitats a l’entorn de la canònica: El Bisbe d’Urgell, Joan Martí i Alanis; el Conseller de Presidència de la Generalitat, Xavier Trias; el President de la Diputació de Lleida, Josep Grau; el Delegat Territorial de la Generalitat, Josep A. Giné; el President del Consell Comarcal de la Noguera, Josep Borràs; el Coordinador Territorial del Servei de Cultura, Francesc Vidal, així com els dos anteriors presidents de la diputació lleidatana, Ramon Vilalta i Ramon Companys. 1998.- Es fa el trasllat de les làpides funeràries de la necròpoli medieval adjacent a l'església, les quals s'instal·len a les immediacions de la porta del costat de ponent. 1999.- El 1r de maig s’inaugura una altra fase de condicionament del parc D. Cardenyes. Durant bona part d'aquesta campanya, gràcies al suport de la Diputació de Lleida, s’està treballant en les obres d’enllumenat del parc i de l’interior de l’església, gràcies a la instal·lació d'una nova línia de conducció elèctrica. 2000.- L’1 de maig s’inaugura un monòlit construït per l’AASPP a les immediacions de la canònica, basat en la silueta del cimbori quan estava en ruïnes, del qual cal ressaltar-ne el treball d’Ermengol Vidal (en pedra) i Lluís Castellana (la placa de bronze).
Durant el mes de juliol es dóna a conèixer que el govern de la Generalitat de Catalunya, atorga enguany la placa de la Creu Sant Jordi a l’AASPP, entre altres entitats. En el moment de la concessió del guardó la junta de dita associació està integrada per: Francesc Bernaus; Paquita Bernaus; Vda. d’Antoni Closa, Joan Cervós, Miquel Codina, Antoni Fité, Mn. Bonifaci Fortuny, Manuel Gabriel, Josep García, Ramon Guim, Josep Jounou, Josep Llaudet, Mercè Muntó, Josep Nosàs, Miquel Olivart, Ramon Pujol, Enric Torné, Enric, Salvador Tugues, Francesc Vendrell, Ermengol Vidal, Josep Vidal, Mercè Vidal, M. Lurdes Vidal i Joan Viladot (president). Cal dir també que en l’actualitat, l’arquitecte encarregat de la supervisió dels treballs de recuperació del monument, n’és Ramon Boleda, del Servei del Patrimoni Artístic de la Diputació de Lleida. En l'actualitat, l'associació també la integren les més de tres-centes famílies, entitats i particulars que formen el teixit social dels Amics de Sant Pere de Ponts. Gràcies a la seva generositat, l'obra de Sant Pere de Ponts ha anat creixent cada any, fins a convertir-se en l'esplendorosa realitat present. Volem regraciar aquí la seva col·laboració material, però sobretot, el seu suport moral en totes les iniciatives que la Junta de l'Associació ha pres al llarg de tots aquests anys. Totes les fites aconseguides fins ara, cal dedicarles, per tant, als vells amics, als amics novells i als habitants de Ponts, amb tots els quals ens sentim lligats per una mateixa vivència entorn del nostre monument més estimat i emblemàtic.
BIBLIOGRAFIA SELECCIONADA -Obres generals: - “Sant Pere de Ponts”/Manuel Gabriel i Forn/Editat per l’AASPP. - “Una Catalunya que hemos de salvar”/Jorge Mª Rivero San José/Ediciones de Cámara. - “Catalunya 1000 anys enrera”/Pierre Bonnaisse/Ed. 62. - “Els castells catalans-vol. VI”/ P. Català/Ed. Dalmau. - “L’art romànic a Catalunya-Segle XI”/W. M. Whitehill/ Ed. 62/pàgs. 52 i 53.
El procés de recuperació de Sant Pere de Ponts
51 . Perspectiva aèria de la canònica, des del costat de migdia, amb l'església reconstruïda i les restes del claustre i del refectori. FOTO: M. Catalan.
52 . Aspecte general de la capçalera després de l'estrena de la il·luminació interior, amb el cimbori reconstruït, del qual penjen la llàntia de ferro forjat de Miquel Olivart i la creu de fusta treballada en marqueteria de Joan Ordóñez, damunt l'ara de l'artar esculpida per Ermengol Vidal. Any 1999. FOTO: Lluís Vidal.
53 . Aspecte general del lateral de tramuntana. Any 2000. FOTO: Jordi Vidal.
- "Catàleg de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya"/Ed. Generalitat C. (1990)/pàg. 259.“Catalunya romànica-vol. XVII-la Noguera”/Ed. Enciclopèdia Catalana (1994)/p.p. 409 a 419. - “El archivo de Ager i Caresmar”/Eduardo Corredera/ Ed. Graf. Romeu. - “Dels visigots als catalans-vol. II”/Ramon d’Abadal i de V./Ed. 62. - "Els rius de Lleida"/Josep Vallverdú-Ton Sirera/Ed. Destino (1976)/pàgs. 97 i següents. - “Els primers comtes catalans”/Ramon d’Abadal i de V./Ed. Vicens Vives. - “Urgellia-Anuari d’estudis històrics-vol. I, II i III” /Ed. Societat Cultural Urgel·litana. - “Els Grans Comtes de Barcelona-Biografies catalanes núm. 2”/Santiago Sobrequés/Ed. Vicens-Vives. - “Els Barons de Catalunya-Biografies catalanes núm. 3”/Santiago Sobrequés/Ed. Vicens-Vives. - “Memorias cronológicas de los Condes de Urgel”/ Jaime Villanueva/Ed. Gràfiques Romeu. - ”Inventari d’Esglésies-la Noguera”/J. M. Gavín. - “Catalunya romànica-Segle XI”/Eduard Junyent/Ed. Abadia de Montserrat. - “Història del monestir de St. Sadurní de Tavérnoles”/ Josep Nogués i Estany/Ed. J. Nogués. - “L’arquitectura romànica a Catalunya-vol. II”/ Josep Puig i Cadafalch/pàgs. 289 i 290. - ”Descobrim Ponts...”/J. Arjona Sales. - “Album Meravella-vol. II”/Ed. Llib. Catalònia. - “Topografia mèdica de Pons i sa comarca”/Francesc X. Montanyà i Santamaria. - ”Ponts anys enrere”/J. Vidal i Sordé-M. L. Vidal i Audet/Editat per ”Portaveu”. - "Sobre el terreny"/Mn. Daniel Fortuny i Pons/Ed. Parròquia de Llimiana (2000)/p.p. 145 a 148. - “Història dels Països Catalans-vol. I”/pàgs. 84, 241 i 399. - “Recull”/Ed. Arxipestrat Urgell Mitjà. - “Geografia Comarcal de Catalunya”/pàg. 392. - ”Rutes del Romànic”/Ed. Generalitat C. - “Això és Catalunya”/Antoni Pladevall-Montserrat Pagès/Ed. Plaza&Janés (1987)/p.p. 300 a 303. - CD ROM "Monuments de Catalunya"/Ed. Generalitat Catalunya-Enciclopèdia Catalana. -Diaris i revistes: - ”Portaveu”/diversos números/articles signats per Mn P. Balagué i Bajona (núm. 5); M. Gabriel (núms. 17, 61, 62 i 63); M. Vila (núm. 64); G. Sáez (núm. 17); J. Vidal (núms. 23, 41, 52, 68-69 i 85-86); M. R. Puig i Ochoa (núms. 80-81); R. Montanyà i Maluquer (núms. 80-81); M. L. Vidal (núms. 124-125); Valeri (núms. 146-148) i F. de P. Cardoner i Blanch (núm. 30). - “La Mañana”/09.02.75/F. Pubill. - “La Vanguardia”/13.04.75 i 03.01.89/J. Mª Rivero. - “La Boira”/núm. 1 de 31.05.79/M. Gabriel. -”Valls d’Andorra”/agost-set. 79/J. Babià i Serra. -”Valls d’Andorra”/juliol-agost 81/J. Vidal. - “Catalunya Cristiana”/17.01.82/A. Mirabet. - “Segre”/09.09.83, 20.03.88 i 27.09.97. - “La Veu de Lleida”/març 1987/J. Bertran. - “Diari de Barcelona”/supl. núm. 45 de ”Catalunya ara i abans”/17.01.88 - “A. de l’Art Romànic del Bages”/juliol-agost 87. - "A. de l'Art Romànic de Sabadell"/22.04.1990. - “Església d’Urgell”/núm. 121/A. Marquès. - "Avui" (col. "Descobrir Catalunya poble a poble")/ 1994/pàg. 145. - "Catalunya Comtal"/any 2 núm.3 (1979).