La música i les cançons populars de Ponts
La música i les cançons populars de Ponts Pel que fa a la música i al cançoner popular autòctons, la vila de Ponts posseeix un patrimoni musical ric que s’ha anat forjant durant el decurs de la seva història i que aplega una bona colla de temes de diversa índole, que van des de les composicions al·legòriques de la vila, fins a les dedicades als sants venerats per la població, passant per les entranyables cançonetes anònimes que s’hi han anat cantant des de temps immemorials, i els balls populars tradicionals. La riquesa d’aquest patrimoni considerable li ve donada –quantitativament– pel gran nombre de peces pròpies i –qualitativament– per l’encomiable sensibilitat dels músics i lletristes que l’han fet possible, els quals han emprat diferents gèneres musicals, que van des dels ancestrals goigs a les tradicionals caramelles o a la nostra dansa més típica, la sardana. Malauradament, desconeixem els noms de molts dels autors que han dedicat part de la seva producció musical a Ponts. Entre els compositors coneguts, n’hem de ressaltar Domènec Cardenyes i Jaume Sordé, així com la darrera aportació en el tema de goigs de Mn. Bonifaci Fortuny. Com a lletristes: Francesc Tàpies, Antoni Fortuny, Josep Vidal i Manuel Gabriel, destacant en aquest aspecte el treball de Mn. Albert Vives, conegut sobretot perquè fou un excel·lent compositor. Com a harmonitzador, cal fer esment del treball desenvolupat per Josep Lluís Guzman, que va molt més enllà de l’harmonització tradicional, ja que ha estat l’autor d’una nova proposta de presentació de treballs, feta a partir de la tasca de recerca a Ponts de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, portada a terme per Joan Amades i Joan Tomàs, l’agost de l’any 1929.
Lletra 1.- Es desconeix l’autor d’aquesta peça, però tot fa pensar que fou escrita a mitjan segle XIX. Posteriorment, Josep Vidal i Forges en féu una altra lletra, que no ha estat possible recuperar.
2
En l’aspecte formatiu és remarcable la tasca feta per l’Escola Cantòrum a començament del segle XX i pels diversos organistes que tingué la parròquia, com és el cas dels sacerdots Enric Marfany, Salvador Ritort, Aleix Andreu, Antoni Tàpies, Jaume Jordana, Joan Ausàs i Jaume Torrades. També cal esmentar la tasca docent portada a terme per Jaume Sordé, Josep i Rosa Castellà, Càndida i Pilar Porta, Carme Bosch, Miquel Reig, Mercè Poch i tot l’equip docent de l’Escola Municipal de Música. En l’aspecte divulgatiu de la nostra música tradicional i popular s’ha d’esmentar la Coral del Círcol Catòlic d’Obrers, els cors parroquials, la coral Santa Cecília, les agrupacions de caramellaires, i molt especialment la Coral
Pontsicana, amb tot el grup de cantaires que l’han integrat, i que durant el decurs dels 25 anys d'existència ha estat dirigida per la batuta de Lluís Maig, Mn. Bonifaci Fortuny, Lluís Guzman i Sergi Valls. Per la tasca de recerca, cal recordar especialment la que efectuà l’OCPC, així com la que dugué a terme Francesc Xavier Montanyà i Santamaria – l’any 1910– reflectida en la seva Topografia mèdica de Ponts i sa comarca; la de Joan Bellmunt i Figueras en Fets, costums i llegendes-La Noguera, III (on, amb la col·laboració de Manuel Gabriel i Forn, dedica un capítol a Ponts); la que comprèn – en matèria de goigs– la publicació Recull, promoguda per l’Arxiprestat del Segre Mitjà l’any 1984, i, finalment, la publicació recent de la Universitat de Lleida, que en els “Quaderns Aula de Música” núm. 1 fa un estudi documentat sobre algunes de les nostres cançons populars. El treball que presento, fet amb la col·laboració de Josep L. Guzman, Esther Sordé i Manuel Gabriel, és una recopilació del nostre patrimoni musical i comprén la reedició de la considerable tasca ja publicada anteriorment, enriquida amb una bona colla de peces fins ara inèdites, fruit de la tasca de recerca que s'ha fet, que aprofundeix en la tradició oral. Està dividit en dues parts: La primera, és un compendi amb les lletres de 28 temes i, la segona, és un recull escollit de les partitures corresponents a 16 d'aquests temes, a les qual s’ ha afegit la de la sardana Records de Ponts, que no s'inclou dins el primer apartat, ja que no té lletra. Cal fer esment de l’existència d'altres lletres i partitures que s'han trobat durant la recerca, però que no s'han inclòs en aquests treballs, perquè s'ha volgut fer una selecció. LLETRES DE TEMA RELIGIÓS: 1.- “Cobles del Sant Crist de la vila de Ponts” Patró nostre, i Crucifixi, A qui us crida socorreu: Puix estau posat en Creu per lo comú benefici. Sou d’esta Vila Advocat des del dia en què vingué i pel Segre amunt rompé l’antic retrat Sagrat; lo nou és un cert indici de que quedar-vos voleu. Puix... Per una suma desgràcia
La música i les cançons populars de Ponts Vostra imatge es va cremar, i en son lloc es col·locà la nova, per vostra gràcia; senyalant en aquest ofici l’amor gran que ens professeu. Puix... Al sentiment i dolor d’aquesta pèrdua tan sensible, lo consol fou increïble recobrant tan ric tresor; clamant tots amb bon judici protector sempre sereu. Puix... Vostra imatge consagrada pel bisbe de Barcelona, esta vila “s’amontona” en la Plaça col·locada; des d’allí amb sant exercici s’ha portat al temple seu. Puix... Remei cert troben en vós coixos, cecs i tullits, contrets, malalts i oprimits de tot mal contagiós; la salut sens artificis a vostres devots doneu. Puix... La pluja tenen segura los de Ponts i son veïnat vostre sant nom invocat els arriba el bé sens mesura i, en tot, Vós els sou propici com a Pare i Patró seu. Puix... Els devots molt agraïts han format nova capella fent-se com, per meravella, per consol dels afligits; de son cor lo sacrifici esperant, sempre rebreu. Puix... Cristians al Crucifixi, en los treballs prests correu. Puix estau posat en Creu per lo comú benefici. *** 2.- “Cobles de la passió de Crist” Cristo postrat en terra suà sang viva per llimpiar nostres culpes i dar-nos vida; Féu, Senyor, que plòria les culpes mies, ja que causaren elles tals agonies. Qui, quan Cristo assoten no té ternura, tindrà major duresa que la columna; Féu que Déu no’ns castigui, ho verge pura, amb l’assot que mereixen les nostres culpes. Les gotes de sang pura
de la corona, com estan entre espines pareixen roses; Féu que per tots, gran reina, eixa corona, si a Jesús fou de pena, sia de glòria. La Creu que Cristo porta, que tant lo cansa, és perquè nostres culpes la fan pesada. Féu que portem, Senyora, amb alegria, la que Déu vulgui dar-nos en esta vida. Morí en Creu clavat Cristo entre agonies, que tal mort li causaren les culpes mies. Alçau-vos, oh Mare; sia lograda la sang que en la Creu Cristo ha derramada. *** 3.- “Goigs de Sant Sebastià” Màrtir Sant molt singular, imploram vostra clemència; Vulgáu a Jesús pregar, que'ns guarde de pestilència. Vostres pares vos criaren en lo sant temor de Déu, i en l'infància os ensenyàren ja'l diví i sant amor seu; ab lo qual vàreu guardar pura i santa l'ignocència: Vulgáu ... Los vostres dots naturals i virtuts que os adornaban féreu que los bons y’ls mals tractarne amb Vos desitjaban; i a tots Vos sabéreu dar consells de santa prudència: Vulgáu ... Fins en lo Real palau del mateix Emperador, de vostres virtuts lograu ferne senti’l gran olor, aixís ho va disposar la divina providencia: Vulgáu ... Capità com sou nombrat de la guàrdia palatina, ab major facilitat de Jesús la lley divina poguéreu manifestar, mitjantsant vostra influència: Vulgáu ... Convertireu molts pagans ab caritat i gran zel, molts per Vos se feren Sants molts per Vos son avuy al cel, amb miracles va ajudar vostre zel l’Omnipotència: Vulgáu ...
Lletra 2.- Es desconeix l'autor d'aquest tema, que es canta a Ponts durant el ViaCrucis pel camí del Calvari des de temps immemorials.
Lletra 3.- Se'n desconeix l'autor. Aquests goigs es canten durant el romiatge a l'ermita de Sant Sebastià, del lloc del Gos, amb motiu del vot que féu el poble de Ponts quan, l'últim terç del segle XIX, es lliurà d'una epidèmia de còlera. Font documental: Recull.
3
La música i les cançons populars de Ponts
Lletra 4.- (fragment) Autor: Antoni Fortuny. Música: Mn. Bonifaci Fortuny. Font documental: Fets, costums i llegendes-La Noguera.
Lletra 5.Recollida per l'OCPC (07.08.1929) del cantaire Josep Vidal i Forges de ca l'Escarda de Ponts. Harmonització: Josep L. Guzman Adaptació de la lletra: Manuel Gabriel.
Lletra 6.Recollida per l'OCPC (07.08.1929) del cantaire Josep Vidal i Forges. Harmonització: Josep Ll. Guzman. Font documental: Quaderns Aula de Música núm. 1. Enregistrada pel Cor de la Universitat de Lleida Lleida.
4
L’Emperador Dioclecià gran sorpresa ne tingué al saber que erau cristià i defensor de la fe; per qual motiu va firmar contra Vos de mort sentència: Vulgáu ... Sufrireu cruel suplici de fletxes ab alegria, tenintho com benefici que del cel Deu vos envia, pera fervos disfrutar de sa divina presència: Vulgáu ... Jesucrist doble corona volgué que tinguesseu Vos, i per só una santa dona, al recullir vostre cos, que’n sóu viu li fa avisar perquè os cuide ab diligència: Vulgáu ... Del César tornau devant, restablert quan sóu del tot, la fe de Crist defensant, per mes que ell se hi fassa’l sort, qui ple d’odi os feu matar de bastons a violència: Vulgáu ... A la glòria ahont esteu ara ab dos martiris pujáreu, i contemplau cara a cara a Déu a qui tan amàreu; vulgáunos sempre donar vostre amparo i assistència: Vulgáu ... Màrtir Sant molt singular, imploram vostra clemència; Vulgáu a Jesús pregar, que' ns guarde de pestilència. *** 4.- “Goigs de Sant Pere” Puig que a Roma sou l’aurora que anuncia al Redemptor Socorreu-nos a tot hora, Pere, apòstol del Senyor. Sou bressol de nostra història i casal dels cristians, sou l’estel de fe i de glòria per a tots els pontsicans; nostres llars, treballs i festes beneïu des del turó. Socorreu-nos... Quan la llum de Crist esclata i, Segre amunt, va avançant, brilla aquesta Col·legiata, cim de l'home savi i sant; com ciutat al mont posada i torxa de fe i amor. Socorreu-nos... Fou nit de xarxa deserta al llac de Genesaret, però, de pesca rublerta en nom del Senyor l'heu tret; deixat tot, seguiu el Mestre fent-vos d'homes pescador. Socorreu-nos... Fareu via dura i llarga
amb el vostre germà Andreu, i, en la sort feliç i amarga, amb Jaume i Joan sereu al costat del diví Mestre a l'Olivet i al Tabor. Socorreu-nos... Crist pregunta a Tiberias -I, de mi, la gent, què en diu? Vós el confesseu Messias: -Tu, ets el Crist, Fill de Déu viu -Tu tindràs les claus del regne, de la nau seràs pilot: Socorreu-nos... Tot el món us prega i canta, primer estel del firmament, de l'església, humana i santa sou la roca i fonament; que basteix al llarg dels segles fe i cultura en germanor. Socorreu-nos... La pedra deixem pulida els "Amics de l'Art", amb zel, d'una pàtria reflorida som pedres vivents al cel; tot el poble, avui, s'honora d'aquest temple amb esplendor. Socorreu-nos... Ja que Ponts de vós implora ajut i protecció: Socorreu-nos a tot hora, Pere, apòstol del Senyor. *** 5.- “Nadaleta” Bonica la del Mitgeró, hermosa la del menescal. Es lleven quan les altres vénen de Maitines, la nit de Nadal. Ressonen des del campanar les notes d’un bonic sonar. I ens porten del Nadal la joia que il·lumina, damunt el Portal. Les noies del carrer Major, li duen pa, mel i mató. I canten alegres tonades de nadales, al bell infantó. *** 6.- “Pastors i pastores” Pastors i pastores anem a Betlem, que acaba de néixer lo Rei d’Israel. Jo tinc una jupa tota de vellut no és ampla ni estreta i cabo tot just ai! pobre de mi se m’ha esparracat jo canto i m’alegro quan Jesús és nat. Pastors i pastores anem a Betlem, que acaba de néixer lo Rei d’Israel. De bon matí em llevo me’n vaig a la font em rento la cara i a fora la son el ric no pot fer-ho perquè no és llevat, jo canto i m’alegro quan Jesús és nat. ***
La música i les cançons populars de Ponts LLETRES DE CANÇONS I DANSES: 7.- “Cançó de la dida” L’infantó no vol callar ni en bressol ni en cadira, sinó a la voreta‘l foc i á la falda de la dida, La dida n’arma un gran foc de llenya seca d’alzina. Ab l’ardoreta del foc la dida se n’ha adormida. Quant ella se‘n despertà troba l’infant cendra viva. La dida n’arma un gran crit: ¡Valga’m Déu, Verge Maria! que si no’m valen Ells Dos, del Rey seré perseguida. Lo criat major del Rey del carrer ja l’ha sentida. ¿Que teniau vos la dida que n’estau tan afligida? -Se m’ha cremat un bolqué lo millor que l’Rey tenía. -Dida; aquí teniu diners, comprareune a la botiga. -No se’n troba ni amb diners, ni tampoc a la botiga. Estant ab eixes rahons, lo Rey i la Reina arriban. -Dida; ¿ahont teniu l’infantó? que jo a veurel ne venia. -L’infant és al bres que dorm i ara le’n despertaríau. -Tant si dorm, com si no dorm, jo veure al infant voldria. La dida n’arma un gran crit: ¡Valga’m Déu, Verge Maria! que si no’m valen Ells Dos, per a mi no hi ha mes vida. La dida se’n va al bressol, troba a l’infant que dormia. -¡Qué alegria hi ha al meu cor qué alegria jo sentia! Un rosari resaré tots los dies de ma vida. *** 8.- “Montanyeta” Muntanya sobre muntanya la més alta n’hi un clavell, moriré sinó l’alcanço la del giponet vermell Mas d’en Torres filen borres. Mas d’en Pla, les fan filar. I á la Serra les esgranen per un bocinet de pa. ***
9.- “Ball pla” Ella ‘n punteja, ‘n punteja ella ‘n punteja ‘l ball pla, porta faldilles de seda i devantal de lilà. *** 10.- “Ballet de Déu” M’han robat Caterineta m’han robat Caterinó La mare me’n diu bandera jo dic bandera no’n so perquè sinó fos bandera... *** 11.- “El bon jorn” Los fadrins de Sant Boi se’n van a sentar plaça, lo més petit de tots gran fatxenda en gasta. Tral-la-ral, tral-laral-lara-lara, tral-la-rà. *** 12.- S/T (tonada satírica al·lusiva a la vila de Ponts) Mare de Déu de Refet, imploreu al Salvador, deu-nos aigua copiosa, a Oliola i a Seró, i als de Ponts, no. *** 13.- “De Tiurana en són les guapes” De Tiurana en són les guapes a Castellnou no ho són tant, a Oliana les porqueres i a la vileta de Ponts, la flor de les batxilleres. Les de Tiurana m’agraden, les de Miralpeix no tant, perquè porten les faldilles del color del davantal. *** 14.- “La Bolangera” La Bolangera ‘n té un colom qu’ ab la cúa escombra ‘l forn, i ab les ales la pastera, velhi aquí la bolangera. La bolangera ‘n té un tupí que sense foc lo fa bullir, sense llenya ni carbó, la bolangera té raó. La bolangera ‘n té un tupí que sense foc lo fá bullir, quan el tupí fá clic-cloc, la bolangera bufa ‘l foc. La bolangera té un davantal qu’ es de percala de França que se l’ha guanyat filant i ballant la contradança. ***
Lletra 7.Font documental: Topografia mèdica de Ponts i sa comarca.
Lletra 8.Font documental: Topografia mèdica de Ponts i sa comarca.
Lletra 9.Font documental: Topografia mèdica de Ponts i sa comarca.
Lletra 10.Font documental: Topografia mèdica de Ponts i sa comarca.
Lletra 11.Font documental: Fets, costums i llegendes-La Noguera, III.
Lletra 12.Recuperada per Manuel Gabriel. Lletra 13.Recuperada per Manuel Gabriel i cantada i enregistrada pel grup "Primera Nota" (1995). Reproduïda parcialment a: Fets, costums i llegendes-La Noguera,III.
Lletra 14.Font documental: Topografia mèdica de Ponts i sa comarca.
5
La música i les cançons populars de Ponts
Lletra 15.OCPC Recollida per l'OCPC (08.08.1929) de la cantaire Mercè Vidal i Forges.
Lletra 16.Recollida per l'OCPC (07.08.1929) del cantaire Bepo de cal Migeró.
Lletra 17.Recollida per l'OCPC (08.08.1929) del cantaire Josep Vidal i Forges.
Lletra 18.Recollida per l'OCPC (08.08.1929) del cantaire Josep Vidal i Forges.
Lletra 19.Font documental: Fets, costums i llegendes-La Noguera, III.
Lletra 20.Recollida per l'OCPC (04.08.1929) del cantaire Josep Vidal i Forges. Harmonització: Josep Ll. Guzman. Lletra adaptada: Manuel Gabriel. Font documental: Quaderns Aula de Música núm. 1.
Lletra 21.Autor de la lletra: Josep Vidal i Forges. Font documental: Recull de poesies de Josep Vidal i Forges, de Jordi Vidal.
6
15.- “La Tal·lura de les puces” La tal·lura de les puces n’ha comprat un violí per a fer ballar les dones al vespre i al dematí guin gui-lin d’aire no en son gaire no son gaire lluny d’aquí jo em pensava tornar al vespre i he tornat al dematí *** 16.- “Corrandes” A Claret tinc les alforges, a Maravella el cavall, a Sant Pol la retirada, l’amoreta a Mas d’en Vall. *** 17.- “Cançó de Carnestoltes” Lo carnestoltes tot ple de voltes, a la Quaresma l’enterrarem, vinga lo metge amb sang i fetge que al mig del poble el cremà Lo Carnestoltes tot ple de voltes, a la Quaresma l’enterrarem, vinguin botelles per enterrar-lo mai oblidar-lo, amic tan bo. *** 18.- “La-li, la-li” La-li, la-li, la-li, la-li, la-li, la-li, la-li, la-li, la-li, la-li, la-li, la-li, la-li, la-li, la-li, la-li, la-li, la-li. *** 19.- “La-li, la-li” Al carrer de dalt hi ha una finestreta passa un senyoret, hi tira una pedreta; torna a passar, la hi torna a tirar. Lali lali lali lali lali lali lali lali lali lali lali lali laliron xim pom. No en volem cap que no estigui borratxo no en volem cap que no estigui ben gat. A la fonda que anirem vinga cigarros, vinga cigarros a la fonda que anirem vinga cigarros i aiguardent. Lali lali lali... El nen petit sempre plora sempre plora el nen petit sempre plora que vol confits. El nen mitjà sempre plora sempre plora el nen mitjà sempre plora que vol pa. I el nen més gran
sempre plora sempre plora el nen més gran sempre plora que vol carn. Lali lali lali... Quan la mare tindrà un nen confitura, confitura quan la mare tindrà un nen confitura li darem. De carn no n’hi ha la costella, la costella de carn no n’hi ha la costella haurà de rosegar. Lali lali lali... No en volem cap que no estigui borratxo no en volem cap... Lali lali lali... *** 20.- “Roseret de roses blanques” Roseret de roses blanques qui t’ho hagués hagut de dir, tan amics que n’érem “antes” i ara hem hagut de renyir. Pel voltant de casa teva jo m’hi passejava molt, ara s’hi passeja un altre i és el meu gran desconsol. Amor de poca durada mai “t’haguessa” conegut, mirant-me en la teva cara m’hi he passat la joventut. *** 21.- “Dol” (cançoneta) La vila tota plora tot plora avui a Ponts; la donzella més maca aquest matí s’ha mort, la veu de les campanes arreu pregona el dol. La gent duu vestit negre i duu el rostre tristoi i totes ses paraules de dol tenen ressò, que si greu és la pena més gran és la dissort. La faç n’era de lliri més bella que un gai sol, tenia els rulls de seda més rossos que fets d’or, li esqueia en ses ulls amples una dolça blavor. El jove que l’aimava, el més galant de tots, des que l’ha perduda que no ha parat el plor; la seva immensa pena en res troba consol. A damunt de la caixa s’hi veu un pom de flors; seran d’algun cor orfe els somnis i il·lusions
La música i les cançons populars de Ponts que junt amb les despulles es marciran al clot. A la bella pubilla l’amaven de debò per ço se’n duu a la tomba tot un ramat de cors i deix la vila plena d’angoixa i de tristor. Prou era la més maca del poble i dels contorns per ço enamorada l’ha volguda la mort; per ço ses esposalles s’han fet plenes de dol. Ploreu la nina bella, ploreu-la bé els de Ponts, que de tan eixerida no n’haureu cap més no de tan bella mirada i els rulls com a fils d’or. La veu de les campanes arreu pregona dol; la pubilla més maca aquest matí s’ha mort, ploreu-la donzelletes, ploreu-la bé els de Ponts, que de tan eixerida no n’haureu cap més no. ***
22.- “La Vanitosa” Guaiteu-se la vanitosa que per pobra m’ha deixat. Que cabaler amb set-cents duros a Ponts no en trobareu cap. Quan passa per Sanaüja fa el jovent que alegre està: -Aquí passa la nafrada! Als gossos la van donar. *** LLETRES D’HIMNES I MARXES: 23.- “Lloança pontsicana” Som fills d’una vila de blasó lleial feinera i tranquil·la vessant d’ideal del cor de sa història en brollen cançons cantem l’alta glòria del poble de Ponts. Com la flor enamorada que entre marges vol florir nostra vila ben amada, prop del Segre va expandir i als perfums de l’horta ufana i entre ombres i clarors s’esponcella i engalana com un pom de riques flors Les remors del Segre entonen com un himne de cristall,
i els hortaires li responen amb sos càntics del treball; també canten les donzelles feinejant dins de la llar, i els ocells canten amb elles tot fonent-se en l’aire clar. *** 24.- “Himne al Patronat St. Jordi” Som els petits estudiants del Patronat, nostre protector. Som un estol de pontsicans fills de Sant Jordi, nostre excels patró. Som el planter dels homes de pervindre, som els soldats del dia de demà, i amb nostres armes guanyarem el crèdit virtut i ciència ens farà triomfar. Hip! hip! hurra!! De les tenebres que a tots ens envolten, tenint cultura sabrem defugir-ne. Visca l’escola que els qui l’escolten pel bon camí, els portarà, fent homes dignes. Els nostres pares, que es sacrifiquen, veuran amb goig el nostre esforç compensador i la collita serà abundosa i riallers esperarem l’esdevenidor. Som els petits estudiants, etc. *** 25.- “Himne a Ponts” Som un estol de pontsicans enamorats de les tradicions, que a tots volem donar les mans entrellaçant-les amb nostres cançons. Som del treball fidels partidaris, pau i progrés és el nostre estendard; ells són tan sols el nostre ideari: amants de la ciència, cultura i de l’art. Salut a tots, petits i grans, dient-vos: Som germans! Vora del Segre s’alça la vila més eixerida de la ribera; clima benigne, vida tranquil·la, patriarcal, la vida es viu sense quimera. Vetustes pedres cenyeix sa testa que en altres temps, intrèpids reis van hostatjar, i amb maragdes escriu la gesta l’horta sublim, a cada estiu, al verdejar. Unim-nos pontsicans, unim-nos sense recances, estrenyem-nos les mans tot cantant-li lloances. Que el nostre esperit s’imposi i el seu enaltiment. Que fent-la gran es gosi i es senti hom valent. ***
Lletra 22.Recuperada per Manuel Gabriel i harmonitzada i enregistrada pel grup Primera nota.
Lletra 23.Autor: Francesc Tàpies. Música: Mn. Albert Vives.
Lletra 24.Fou l'himne del Patronat Benèfic Escolar Sant Jordi de Ponts (1934-1936). Autor de la lletra i la música: Jaume Sordé i Vidal. Font documental: Centenari de Jaume Sordé i Vidal (18981998), de Joan Sordé i Jordi Vidal.
Lletra 25.Autor de la lletra i la música: Jaume Sordé i Vidal. Font documental: Centenari de Jaume Sordé i Vidal (18981998), de Joan Sordé i Jordi Vidal.
7
La música i les cançons populars de Ponts LLETRES DE SARDANES: 26.- “La Font de Valldans” Anem a Valldans a beure a la font que ens espera l’aigua fresca i l’infant Amor amb ses ales d’or gronxarà lleu nostre front. Ens ofereix pel camí concerts de cigales, els ocells amb les ales l’oreig fan tremir; tota cosa floreix un somriu, l’ocellet, refilant, guarda el niu i l’oreig floreix les galtes de roses l’estiu. Sota els roures plens d’aglans i entre els joncs i l’herba ufana plegaré l’aigua amb les mans com a joies i brillants. I diré jo: -Oh, dolç estimat! beu d’eixa aigua feta de cristall és filla del blat i els raïms que es brecen en la vall. -Beu-ne tu primer que, amb la mel dels llavis [flamejants feliç jo beuré l’aigua fresca de Valldans. I de retorn cap a la vila, el sol s’amaga allà al Montsec, i enmig la quietud un rossinyol refila, un cant que lliga els cors en un mateix batec; i tot fruint l’hora quieta l’amor no els cap dintre el pit, s’agafen de la mà i es donen una estreta i alçant els ulls brillants es miren fit a fit. Lletra 26.Autor de la lletra: Josep Vidal i Forges. Realització: 1931. Música: Adaptació de la tonada de Sureda fosca de J. Bonaterra. Font documental: Recull de poesies de Josep Vidal i Forges, de Jordi Vidal.
Lletra 27.Autor de la lletra: Mn. Albert Vives. Música: Adaptació de la tonada d' Aromes de Queralt, de Nicanor Pérez Ferrándiz.
Lletra 28.Autor de la lletra i la música: Jaume Sordé i Vidal. Font documental: Centenari de Jaume Sordé i Vidal (18981998) de Joan Sordé i Jordi Vidal.
8
*** 27.- “Aires del Segre” Somiosa prop del riu, nostra vila canta alegre respirant l’aire joliu amb que l’amanyaga el Segre. És activa i floreixent com un arbre ple de vida perquè Déu l’ha beneïda amorosament. Rodejada de conreu, tota verda i tota ufana rep l’alè del Pirineu que la fa més sobirana, l’horta rica a plenes mans li ofereix fruits abundosos que recullen afanyosos tots els pontsicans. Ara tots amb cor feliç i amb l’impuls que ens agermana, cantarem una sardana flamejant d’encís. Una joia esplendorosa vibra dins de cada cor, és la gràcia lluminosa de la pau gloriosa
del treball i amor. És l’anhel que el cor espera i és l’encís del goig present, és promesa riallera d’una primavera tota floreixent. Dot sagrat dels nostres avis que val més que cap tresor, si el proclamen nostres llavis, més l’estima el nostre cor. Amb la fe pura i sagrada que esvaeix tot pensar trist, nostra vila viu confiada, sota la mirada del Gloriós Sant Crist. Doncs, enlaire nostres cants amb l’impuls que ens agermana i al compàs d’una sardana enllacem les mans. *** LLETRA DE CARAMELLA: 28.- “Saludem el bon temps” Saludem, pontsicans, el bon temps desitjat, que la Pasqua ha arribat amb esclats d’amor i alegria. Admirem sa poesia i amb un llenguatge festiu, retem-li tots pleitesia al preuat missatger de l’estiu. Sols per vosaltres donzelles, el jovent avui surt a cantar les alegres caramelles si és que les voleu escoltar, i que hem teixit amb les poncelles de les més flairoses que hem pogut trobar. Els camps donen gust, tot és verdejar! i per les muntanyes, la neu, quin regalimar! Corren saltant els rierols fent dringar els seus picarols. Al niu, el pinsà trena presurós mentre una tonada refila amb to melangiós. És que natura reviu per donar esplendor a l’estiu. Les papallonetes, com flors voladisses, s’empaiten, gracioses, d’ací per allà; mentre que el pagès, fent beguda, s’encisa veient com el blat, prompte, segarà. Empleneu les cistelletes amb les colometes, anyells o cabrits i capons que el dilluns de Pasqua arriba i el jovent l’ovira, replet d’il·lusions. ***
La música i les cançons populars de Ponts PARTITURES DE TEMA RELIGIÓS:
Cobles del Sant Crist
Partitura corresponent a la lletra núm. 1.- Les Cobles del Sant Crist de la Vila de Ponts. És una de les peces musicals més antigues que conservem. Es creu que foren escrites cap a mitjan segle XIX, en honor del patró de la vila.
Goigs de Sant Pere
música de Mn. Bonifaci Fortuny
Partitura corresponent a la lletra núm. 4.- Els Goigs de Sant Pere foren escrits en commemoració de la reconstrucció de la canònica de Sant Pere de Ponts.
Nadaleta
Partitura corresponent a la lletra núm. 5.Forma part del llegat recuperat per l'OCPC i harmonitzat per Josep Ll. Guzman.
9
La música i les cançons populars de Ponts PARTITURES DE DANSES POPULARS AUTÒCTONES:
El ball dels cascabells
Cal dir que d'aquesta peça se n'han trobat variants melòdiques en diversos indrets de la vall del Segre.
Ballet de Déu Partitura corresponent a la lletra núm. 10.- Del Ballet de Déu n'hi ha d'altres versions recollides per l'OCPC a Coll de Nargó i Artesa de Segre.
El bon jorn Partitura corresponent a la lletra núm. 11.- És la variant local d'Els fadrins de Sant Boi.
La bolangera Partitura corresponent a la lletra núm. 14.- Aquesta peça es canta arreu de Catalunya i Balears, però la versió popularitzada a Ponts té variants melòdiques pròpies.
La tal·lura de les puces
Partitura corresponent a la lletra núm. 15.- S’ha de dir que es tracta d'una peça popular catalana, però com l'anterior, la versió pontsicana també té connotacions pròpies.
10
La música i les cançons populars de Ponts
Partitura manuscrita de J. Lluís Guzman i Antich, autor de l'harmonització i glosa d'aquesta versió del nostre ballet popular més típic, basat en la lletra núm. 10 i en la partitura original del Ballet de Déu de la pàgina anterior.
11
La música i les cançons populars de Ponts PARTITURES DE CANÇONS POPULARS:
Partitura manuscrita de Josep Lluís Guzman i Antich, corresponent a la lletra núm. 16.- Fou realitzada sobre la fitxa musical de Joan Amades i presentada per a duet de violins. És destinat a l'aprenentatge musical.
Partitura manuscrita de J. Lluís Guzman i Antich, corresponent a la lletra núm. 17.- Fou realitzada sobre la fitxa musical de Joan Amades en versió destinada al cor mixt de la Coral Pontsicana.
Partitura manuscrita de J. Lluís Guzman, corresponent a la lletra núm. 18.- Fou realitzada sobre la fitxa musical de Joan Amades .
Partitura manuscrita de J. Lluís Guzman, corresponent a la lletra núm. 20.- Fou realitzada sobre la fitxa musical de Joan Amades, amb lletra afegida en la 2a i 3a estrofa, obra de Manuel Gabriel.
12
La música i les cançons populars de Ponts PARTITURA D'HIMNE:
Partitura manuscrita de Jaume Sordé i Vidal, corresponent a la lletra núm. 25.- La peça és de l'any 1933.
13
La música i les cançons populars de Ponts
Partitura manuscrita de Jaume Sordé i Vidal, corresponent a la lletra núm. 25.- La peça és de l'any 1933.
14
La música i les cançons populars de Ponts
Partitura manuscrita de Jaume Sordé i Vidal, corresponent a la lletra núm. 25.- La peça és de l'any 1933.
15
La música i les cançons populars de Ponts PARTITURES DE SARDANES:
Adaptació informàtica de Jordi Vidal sobre la partitura original de La sureda fosca, en la qual es basa La font de Valldans, escrita l'any 1931. Correspon a la lletra núm. 26.
16
La música i les cançons populars de Ponts
Adaptació informàtica de Jordi Vidal sobre la partitura original de La sureda fosca, en la qual es basa La font de Valldans, escrita l'any 1931. Correspon a la lletra núm. 26.
17
La música i les cançons populars de Ponts
Adaptació informàtica de Jordi Vidal sobre la partitura original d'Aromes de Queralt, en la qual es basa Aires del Segre. Correspon a la lletra núm. 27.
18
La música i les cançons populars de Ponts
Adaptació informàtica de Jordi Vidal sobre la partitura original d'Aromes de Queralt, en la qual es basa Aires del Segre. Correspon a la lletra núm. 27.
19
La música i les cançons populars de Ponts
Partitura manuscrita de Domènec Cardenyes Barios, basada en diverses tonades de diferents cançons populars pontsicanes, com el Ballet de Déu, La tal·lura de les puces i La-li la-li.
20