historia_ponts_1

Page 1


Episodis de la historia de Ponts

El procés de desamortització dels béns eclesiastics i dels propis del municipi

El terme desamortització designa el procés de convertir en propietatprivadaelsbénseclesiastics i comunals afectats per tal mesura. Eren mans mortes, I'Església, la noblesa-quesolia tenir els seus bénsvinculats-, lescorporacionsmunicipals, les institucionsde beneficenciaid'ensenyament, els ordes militars i fins i tot la corona. Entre tots aquests organismes posseien un gran nombre de béns immobles que restaven fora de la lliure circulació. Aquest fenomen provocava una escassetat de terra (que era falsejada) la qual cosa repercutia en el preu del sol, fet que, juntament amb altres, constitula un notable destorb per al creixement economic de motes regions espanyoles.

.

I Aspecte actual de les finques urbanes construicies damunt el solar aue havia ocupai I'antio convent de Sant Francescde Pauta de Ponts

de les finques que ocupen el solar de I'antih convent de Sant Francesc de Paula de Ponts

Entre les diverses desamortitzacions la de Mendizábal, promulgada pel Reial Decret del 19 de febrer de 1836 , en plena revolució burgesa, fou la que va comportar una quantitatde vendes més elevada. Principalment, es posaren a la venda els béns del clergat regular, i la tendencia més generalitzada fou la d'adquirir les finques urbanes, mentre que motes finques rústiques varen quedat per vendre. En el cas de Ponts, les finques urbanes i rústiques desamortitzades en primer lloc van ser les que havien pertangut a la comunitat del convent defrares Mínims de Sant Francesc de Paula, establerta a Ponts des del segle XVII. Amb posterioritat, unaaltra llei de2 de setembre de 1841 va establir la de~arr-"'--:~

dels béns del clergat secular que, en el cas de Ponts, eren lesfinques rústiques que posseia la comunitat de canonges de Santa Maria i Sant Pere, els beneficis iles confraries religioseslocals. Sota aquestes premisses, en el període 18361844,esvaproduir la desamortitzacióeclesiastica de més envergadura, tot i que, I'accés al poder dels moderats,el 1844,vacomportar lasuspensió de les vendes del clergat secular, un dels punts de discussió tradicionals entre progressistes i moderats. Durant el decenni del 1844 al 1854 hi hagué una certa aturada en la marxa desamortitzadora, la qual s'inicia amb el decret de 26 de julio1 de 1845,amb la llei de 9 d'abril del mateixany, iamb el R.O. del 13de maig del 1851. Segons aquestes disposicions, cessaren transitbriament les vendes de les terres de I'Església i es mana que es retornessin les no venudes. En cap cas, pero, es retornarenles que ja havien estat alienades. Cal resaltar aquest fet perque 6s característic de tot procés de desamortitzacióeclesiastica: els governs liberals decretaven la desamortització i els governs moderats s'acontentaven amb aturar-la cense fer marxa enrere; després venien altra vegada els governs liberalsels quals laposavennovament en vigor, i a i i una i altra vegada fins arribar a consumar-la totalment. Finalment, en el concordat de 1851 es va obtenir el reconeixement, per part de la Santa Seu, de lesvendesefectuades fins Ilavors. Normalment, pero, la riquesa patrimonial de les institucions eclesiastiques, com era el cas de les que hi havia a Ponts i al seu terme fora, no radicava en la propietat de béns immobles sinó en la percepció de censos emfiteutics' de terres establerts amb anterioritat, sovint des de feia segles. En aquest cas, la desamortització va establir la redempció dels censos emfiteutics detinguts per I'Església des de I'epoca medieval.

L'1 de maig de 1855,quan era ministred'Hisenda Pascual Madoz, es va promulgar la Llei general de desamoriització, que posa en subhasta els béns de I'Estat, el clergat, els ordes militars, les confraries, les obres pies, la beneficencia, la instrucció primaria i els propis i comuns dels municipis, la qual cosa afecta també algunes finques o peces de terra de regadiu i de seca, situades al terme de Ponts. Les institucions pontsicanes afectades per aquesta Llei eren, en primer Iloc, el Sant Hospital de Pobres, una part


Episodis de la historia de Ponts dels béns del qual -un gran hortsituat ala partida de Camí del Segre i una vinya de més de nou jornals d'extensió, situada a les Planes- van ser subhastats a Lleida el dia 16 de juny de 18563El patrimoni del Sant Hospital era administrat per una Junta Local de Beneficencia, que en tenia curade ladotació. Lesduecfinquessubhastades provenien del llegat testamentarifet, I'any 1804, a dit hospital, per la senyora Josefa Palou i de Llena, vídua de Francisco Lozada, tinent coronel del Regiment de Lusitania. Al cap de deu a n y ~ , ~ se subhastaren els béns procedents de I'anomenada Instrucció Pública Inferior o patronat local d'ensenyament primari, que consictien en cinc pecesdeterrade regadiu de primeraclasse, situadesalespartidesdelesTreites, IesQuintanes i els Sots de I'horta de Ponts. Aquest patrimoni rústic provenia de lafundació benbfica instituida cap la fi del segle XVlll per la senyora Teresa Ferran, per tal que les seves rendes selvlssin per a mantenir una placa de mestre de minyons a la vila. Fins a I'aplicacióde la llei desamortitzadora, les rendes d'aquests horts havien estat administrades per la Comissió Municipal d'Ensenyament Públic. Pel que fa ais béns de procedencia eclesihtica, el mateix BOP de Lleida del 10 de setembre de 1866, anunciava la subhasta de quatre peces de terra de regadiu de primera classe que havien constituit part del patrimoni de la fabrica de I'església parroquia1 de Santa Maria de Ponts. Aquests horts eren situats a les partides de Sota del Molí, el Camí de la Barca i dels Escolanatges. Al mateix temps, també va sortir a subhasta un altre hort, situat a la partida de Camí de Segre, que havia pertangut a la confraria de la Minelva o del Sant Crist de Ponts. Així, doncs, comprovem queaquesta llei de I'any 1855, va quedar com a text fonamental de les desamortitzacions que es van fer posteriorment, si bé algunes noves normes la van completar, modificar o reinterpretar en part. Cadministració estatal dels béns desamortitzats (o nacionalltzats, segons la terminologia de I'epoca) posava a cada finca un preu normalitzat que el comprador havia de satisfer en forma de títols o credits del Deute Públic de I'Estat. En la practica, pero, quan es feia I'anomenat "remate" o taxació de la venda, el preu que se n'havia arribat a pagar era molt baix i, com succeia efectivament en quasi en totes les subhastes, les antigues possessions eclesiastiques anaven a parar a mans de persones acabalades que, a més, tenien una gran influencia dins de I'Administració de I'Estat. Aquests nous propietaris només havien de pagar al comptat I'import de la cinquena part dels béns o finques "rematades"; la resta del preu de lataxació la satisfarien durant els vuit anys següents. D'altra banda, els

habitatges i les finques rústiques que des de temps enrera ja estaven en mans de parcers emfitbutics, continuaren sotmeses a la mateixa situació de propietats lliures de carreguesfiscals i només pagaven un cens que percebia una Junta de Tributs. Finalment. ouan tot el orocés desamortitzador ja estava' lkuidat, el; nous propietaris de les finques van haver de pagar-ne I'impost de contribució rústica, tal com es fa actualment. Els beneficiaris de la desamortitzacit Ja hem assenyalat que elsprincipals beneficiaris de la desamortització van ser sempre aquells que disposavend'unagran capacitatadquisitiva, fonamentalment la burgesia mercantil i alguns professionals liberals com ara advocats, metges o notaris, els qualstenienrnillorscontactespolítics que no pas els petits propietaris rurals i només compraven la terra desvinculada per tal d'especular-hi No obstant aixb, alguns petits propietaris rurals, també aconseguiren I'oportunitat de comprar terres subhastades i situades dins del propi municipi, sobretot les que eren al costatde lesquejaposseien. Un gran comprador de béns desamortitzats de la zona de Ponts i de la Baronia de Rialb, va ser un advocat solsoní anomenat Joan Coma. Algunes partides de terra que hi adquirí per a especular-hi més tard, provenien del patrimoni de I'antic monestir de Santa Maria de Gualter, les quals havien estat administradesfins llavors pel capítol catedral de Solcona.'<També aconseguiria adjudicar-se en primera instancia, les que havien pertangut a la fabrica de I'esglésiaia lacomunitatde canonges de Santa Maria de Ponts, així com les de la comunitat de I'església de Peramola. El muntant ovaloraciÓdevintfinquesdelacontrada,posades

.

era situada aban-

1

da i banda de I'actual carretera C-14


Episodis de la historia de Ponts a subhasta pública en data de 25 de novembre de 1844, ascendia la quantitat de 210.916 rals, dels quals I'esmentatJoan Comaes comprometia a pagar-ne la decima part a I'Administració de Béns Nacionals de la província de Lleida. Un altre comprador-venedor important de béns desamortitzatsa I'hortade Pontsvaser I'advocat IleidataAntoni Purroy, quevaadquirirdues peces de terra de regadiu de primera classe, una de 5 porques a la partida de les Quintanes i una altra de 4 pórques a la partida dels Sots. Ambdues provenien dels béns intewinguts a la comunitat de Pares Missionistes de Guissona. D'altra banda, resultava evident que la practica impossibilitat de comprarterresdesamortitzades en aquesta part de Catalunya durant la primera guerra carlina (1833-1840) -jaque a tot intent de compra haguéssucceit la represaliacarlinai, fins i tot, la mort del comprador- va ser un dels principals motius pels quals se'n postposa la seva adquisició fins a la decada següent. En general, pero, la desamortització dels béns immobles de I'Església no va ser bona per a I'agricultura del país perque, afegit a les Iluites cariines, el procés desamortitzador no va donar, a curttermini, el fruit desitjat en favor del progrés agrari. Alguns antecedents polítics i socials del procés de desamortització eclesiastica a la vila de Ponts: Larestauraciódel regimconstitucional I'any 1820, ja havia comportat algunes mesures secularitzadores perales propietatsdelsordesregulars, les quals es veieren estroncades tres anys més tard, amb el retorn de I'absolutisme borbonic encarnat en la flgura de Ferran VII. El conflicte dinastic establert a partir de la mort d'aquest monarca I'any 1833, derivaria en la sagnant confrontació civil entre carlins i liberals, coneguda com la guerra dels Set Anys (1833-1840). L'any 1834, la comunitat de canonges i beneficiats de Santa Maria i Sant Pere de Ponts -simpatitzants més que no pas adeptes estrictes a la causa carlina- decidí abandonar la ~ i l a L'església .~ parroquia1 i les dependencies canonicals, passaren a ser regentades aleshores pel pare AntoniVilalta,vicecorrectordelconventdeMínims de Sant Francesc de Paula de P o n t ~Als . ~ inicis

.

5 Panoramica de I'antiga heretat de la Borda deis Frares

de I'estiu de I'any 1835, després de la crema de convents a Barcelona i a d'altres ciutats importants, I'anticlericalisme es radicalitza cada vegada més per part dels governs Iiberals de Madrid. Un Reial DecTet de 29 de juliol de 1837, ordenava I'extinció dels monestirs, convents i comunitats eclesiastiques de menys de 12 religiosos; els seus bénsvan ser intewinguts per I'Estat. De fet, amb aquestes mesures, els diferents governs liberals comptaven en recaptar molts diners peral pressupost de I'Estat, el qual s'hauria d'invertir, en part, en la pagadels rectors deles parroquies, en el culte icom acompensació a I'Església espanyola pels béns que li havien estat desvinculats. En aquest sentit, un altre decret-lleide I'any 1838 autoritzava la dotació, a carrec de I'Estat, de pagues a eclesiastics -1'anomenada Llei de Culte i Clero-, al mateix temps que exceptuava del procés de desamortització -o més ben dit, de permutació a canvi de les pagues esmentades, els temples, les cases rectorals i les peces de terra que es consideressin un hort parroquial. Tornant al que passava a la vila de Ponts, cap al mes de juliol de I'any 1835, la comunitat de Mínims del convent de Sant Francesc, integrada per quatre o cinc religiosos, hagué d'abandonar definitivament el convent, la qual cosa es féu sense que hi hagués cap incident remarcable. Und'aquestsfranciscans, pero, el pare FraAntoni Cots, natural de Manresa, convertit llavors en un fervent liberal, decidí romandre a lavila i, sense renunciar a la seva condició sacerdotal, es va fer carrec de la regencia de la parroquia de Santa Maria que, com hem dit, restavaaleshoressense sacerdots titulars.' Pel que fa al convent de Sant Francesc, el1mateix n'encapqalaI'enderrocament de I'edifici, secundatperun grupdejovesexaltats. Més tard, les autoritats liberals de la vila, van fer que no hi quedés pedra sobre ~ e d r a . ~ En finalitzar el tragic enfrontament civil entre carlins i liberals, I'any 1840, les propietats que havien pertangut als ordes religiosos van ser les primeres que es posaren a lavenda. Per aquest motiu, entre els darrers mesos de I'any 1840 i els primers de 1842 van apareixer publicades al 'Boletín Oficial de la Província de Lérida" les subhastes de les finques dels ordes religiosos del bisbat d9Urgell.El solar que abans ocupava I'antic convent de Sant Francesc de Paula de Pontsvaseradquirital "remate"perJosep Fornell, aleshores alcalde constitucional de la vila, el qual, (semblaquepermitjans no gaireortodoxos), aconseguí presentar-se com a únic postor a la subhasta pública d'aquesta finca, efectuada a Lleida el 14 de gener de 1842.9 L'anunci de subhasta d'aquest solar, publicat al BOP de Lleidael22 de gener del mateix any especificava que el que es posava en vendaera: "Unsolarque


Episodis de la historia de Ponts fué convento de los espresados PP. (Minims de Ponts) sito a estramuros de dicha villa, de un jornal (semblaque hidiu 1)ySpasossuperf~ciales, tasado en 1.720 reales y rematado en id.". Es tractava de I'ampli espai urbanitzat que actualment va del restaurant Vaildans fins al carrer Jacint Verdaguer Al BOP de 26 de gener de 1841, ja havia sortit a subhasta la finca anomenada la Sort o Tros deis Frares -situada en I'actual zona urbanitzada existent entre I'avinguda Catalunya i el carrer Rosselló, de Ponts- la qual fou "rematada" per 10.839 rals (unes 2.700 pessetes), el dia 20 de marq de 1841. l o Les característiques i i'extensió de les finques desvinculades: La terra subhastada a Ponts i al seu antic terme es pot classificar en dos tipus: qualitatiu i quantitatiu. El primer tipus compren: - Terra campa de seca - Terra campa de regadiu - Horta de regadiu - Vinya - Bosc - Erm El segon tipus compren:

- Propietats de O a 6 jornals (Tipus A=Molt petita)

- Propietats de 6,01 a 9jornals (Tipus B=Petita) -Propietatsde9,01 al5jornals (TipusC=Mitjana)

- Propietatsde 15,Ol a75 jornals (Tipus D=Gran) Pera efectuar les medicions d'aquestes finques es féu servir el jornal antic dlAgramunt, que era la mateixa mesura superficial agraria que s'utilitzavaa Ponts ial seu termeen aquel1temps, la qual equivaliaa 12 pórques (5.229,65 m2).Una pórca antiga de Ponts, equivalia a 435,80 m2. Un pas, era la mida superficial corresponent a la llargada normal d'un pas, mesurada des del taló d'un peu al taló de I'altre. D'altra banda, les medicions efectuades durant la segona desamortització ja apareixen traslladades a les seves equivalencies amb el sistema rnetric decimal de pesos i mesures, adoptat a Espanya a partir de I'any 1853. En el decurs de la primera desamortització, el total de finques rústiques desvinculades del domini eclesiastica Ponts i el seu termevaser de 31, les quals foren subhastades entre 1842 i 1849. En el decurs de lasegonadesamortització, el nombre de finques rústiques desvinculades i subhastades va ser de 5, a les que se n'hi afegirien5 més, provinentsdel patrimoni destinat a la Instrucció pública inferior (ensenyament elemental) de la vila, les quals van ser subhastades I'any 1866.

Entre les finques que havien pertangut a la comunitat de Mínims del convent de Sant Francesc de Paula, I'heretat de la Borda dels Frares era la més ben quaiificada, amb uns 27 jornals d'extensió de terra campa deseca, uns 10 iornals dedicats al conreu de la vinva i 42 jornals de bosc i erm. Taxada en 146.915ials, va ser subhastada a Lleida el 28 de julio1 de 1841 per 402.000 rals -unes 100.500 pessetes actualsafavor de D. Manuel Tubau. Aquest comprador no es quedaria pas definitivament amb la finca, ja que el BOP de 27 de novembre de 1848, la treia novament a subhasta. La partida de Gratallops, també era una finca gran, 27 jornals d'extensió de terra campa de seca i uns 60 jornals de bosc i erm, la qual erataxada en 8.000 rals i sortí a subhasta el 6 de mar$ de 1845. La finca de Famides, tenia 3 jornals d'extensió dedicats al conreu de la vinya i va ser taxada i subhastada per 1.O00 rals el mateix6 de marq de 1845. Les vint finques rústiques subhastades al terme de Ponts I'any 1843,formaven part del patrimoni de la fabrica de I'església parroquial, de I'antiga comunitat de canonges i dels beneficis eclesiastics del Sol Serrat, de la Mare de Déu dels Dolors, de Sant Miquel, i de I'església de Sant Pere de Ponts. També n'hi havia una altra que pertanyia a la confraria de Santa Anna. Es tractava de peces de terra de regadiu i de seca relativament petites ja que, fins i tot les de seca, amb prou feines superaven un jornal d'extensió. Les nou finques de regadiu que van sortir a subhasta eren situades a les partides dels Sots del camí de la Barca, el camí del Segre, I'hort del Molí, els Sots i els Mallols. Les sis finques dedicades al conreu de la vinya eren situades a la partida dels Plans, prop del camí del Calvari, a lacordera, a lasolana de Sant Pere, als Solans, a les Planes i a la partida de Famides. Perla seva banda, les quatre finques de terra campa de seca eren situades al costat del camí de la Barca i a I'anomenada Sort del camí de la Barca, a Valldans, prop de I'antiga torre de defensa i, als Solans. L'única finca completament erma es trobavaala partidaanomenadael Castell, situada on actualment hi ha el parc municipal Domenec Cardenyes, als peus de I'església de Sant Pere de Ponts. La taxació de totes aquestes finques, subhastades el 16 de maig de 1843, ascendia la

p


PRINCIPALS PARTIDES DE TE DE REGADIU DE CHORTA DE PONTS daotaci贸 del mai3a to~oaraficde Ponts de I'IC

REITES 3*7,*





Eoisodis de la historia de Ponts Cofradia de Santa Ana: "Una pieza de tierra viña y yerma llamada Sant Pere, sita en el término de Pons, de estensión 1 jornal y 11 porcas, con 2.516 cepas y 10 olivos: linda a oriente y norte con José Comelles, a mediodíay poniente con el camino. Capitalizada en 1.133 reales y 11 maravedies y tasada en 1.240, por cuya cantidad se saca a subasta. Se halla arrendada en 215 reales, y vence en 31 de Octubre de 1845". Comunidad de presbíteros de Pons: "Una pieza de tierra campay regadio llamada Camino de Segre, sita en el término de Pons, de estensión 1 porca y 300 pasos: linda a oriente con Castelli, a mediodía con el camino del Segre, a poniente y norte con Juan Coma. Capitalizada en 400 reales y tasada en 420, por cuya cantidad sesacaasubasta. Se halla arrendada en 215 reales, y vence en 31 de Octubrede 1845". Beneficio de San Miguel de Pons: "Una pieza de tierraviña llamada Famldes, slta en el término de Pons, de estensión 1 jornal y 400 pasos, con 1.009 cepas: linda a oriente con José Bernaus, a mediodía con el camino, a poniente con N. Bergadá y a norte con Miguel Santesmases. Tasada en 1.130 reales y capitalizada en 1.500, por cuya cantidad se saca a subasta. Otra id. de id. llamada (les) Planes, sita en id., de estensión 2 porcas, con 3.064 cepas secas: linda a oriente con Vicente Gibert, a mediodía con Ramon CastellA, a poniente con Francisco Sala y a norte con (la) viuda Esteve. Tasada en 280 reales y uapitalizada en 600, por cuya cantidad se saca a subasta. s e hallan arrendadas en 100 reales y vence en 31 de Octubre de 1845". BOP de Lérida - NQ 28, Jueves 6 de Mano de 1845,

pag. 2. Comunldad de Mínimos de Pons: -"Una heredad llamada Gratallops, con una casa y redil antiguo, sita en el término foráneo de Pons, procedente de los mencionados PP, tiene la casa de estensión 1.936 palmos superficiales con dos techos; está bastante deteriorada; el redil tiene de estensión 1.400 palmos superfrciales. las paredes están en mal estado y (tlene) un cubierto der~ido.Elcampo llamado de lacasa, queestácontiguoaella,tienedeestensión, con la parte de bosque unido a aquel, 60 jornales, 6 que han estado cultivados en que hay 8 tiras decepas perdidas y los 54 jornales restantes (son de) bosque con algunosmatorrales,la mayor parte rocal. Lindala casa, redil y campo unido, a oriente y mediodía con Miguel Santesmases del término foráneo (del mas de Les Mollerigues), a poniente con los herederos de la

casa del Pla de Gratallops y a norte con el término de la Torra (La Forqa) y parte con José Santesmases de Gratallops y calle Única del pueblo. El otro campo, llamado de S. (Sant) Sebastiá (es de tierra) campa, viña y bosque. De estensión todo el de 24 jornales, 5 de ellos que han estado cultivados, con 10 tiras de cepas perdidas, y los restantes 19 jornales (son) de monte rodal, con algunas encinas pequeñas y matorrales. Linda por oriente con José Santesmases de Gratallops y Francisco Pujol del Gos, a medrodia con José Ros del Gos, a poniente con Ros y parte con un barranco, y a norte con la capilla de S. (Sant) Sebastiá y parte con Francisco Pujol. Otro campo llamado las Mollerigues, (de) 3 jornales (de) tierra campa de inferior calidad y bastante destruida por la venida de aguas del torrente (de Famides). Linda a oriente con el término de lavilla de Pons, a mediodía con José (Bonet, a,) Petons, de Pons, a poniente con N. Cadolla de Oliola, y a norte con el torrente de Famides. Capitalizada en 6.000 reales y tasada toda ella en 8.000, por cuya cantidad se saca a subasta. Arrendada en 200 reales a Juan Mas hasta 31 de Octubre de 1845". -"Una pieza de tierra sita en el término de Pons, (de) viña procedente de los mencionados frailes, de 3 jornales, 2 porcas con 20 tiras de cepas, 1 nogal grande y 2 pequeños. Linda a oriente con N. Artigues, a mediodía con la pieza de tierra llamada Cua de Vaca, de la que cuida Miguel Carabasa de Tiurana, a poniente con el término foráneo de Pons, y a norte con el torrente de Famides. Capitalizadaen 900 reales y tasada en 1.000, por cuya cantidad se saca a SUIJW.

Fincas del Estado de la provincia de Lbrtda: Remate para eldia 7de Enerode 1849a lasonce de /a mariana. por orden del sefior Intendente. Mínimos de la villa de Pons: -"Una heredad titulada Borda de los Frares, sita en el términoaunahorade lavillade Pons. Constadelas nueve fincas siguientes: l a - Una pieza de tierra dicha Clot de Carreu, de 8 jornales y 5 porcas de cultivo, y 19jornales y 3 porcas de yermo para pastos, con 2 nogales. Linda por oriente siguiendo la división de aguas, wri tierras del término de Villanueva de la Aguda y mediante brazal, con viñay yermo de N. Casetade IaGarrigay conviña de N. Mascó de Pons y yermo de N. Castellá, y a mediodía con yermo y viña de N. Castellá y viRa del Borda de Pons.

2 S . Otra pieza de tierra de estensión 2 jornales, 6 porcas y 282 pasos de cultivo, y 1 jornal y y 32 pasos de yermo para pastos, con sus moreras y 1 álamo. Linda por oriente con viña de N. Granollers de Villanueva de la Aguda y con tierras del Borda de Pons, por mediodía con el rio Bregós o Llobregat (sic) (Llobregós), por ponientecontierrasde N. Castellade la Sierra, y por norte con dicho Granollers. 3 9 -Otra Id. de id., de estensión 15jornales, 7 porcas y 87 pasos de cultivo, y 3 jornales, 3 porcas y 480 pasos.de yermo para pastos, con 4álamos, 3nogales, 1 morera y 1 cervera. Linda por oriente con tierras de N. Mas de Ambardani (Albardaner) y a norte con yermo deN. Queló devillanuevade la Aguday con N. Castellá.


Episodis de la historia de Ponts 4 B . Otra id., de estensión 1 jornal y 6 porcas de cultivo, y 1 jornal, 6 porcas y 80 pasos de yermo, con 1 nogal y 1 olmo. Linda a oriente con (la) viña de Mingó (o Minyó) y N. Figuerola, a mediodía por la división de las aguas, con (el) término de Villanueva de la Aguda, a poniente con yermo de N. Castellá, y a norte con Mas de Ambardani (Albardaner). 5 S - Otra id., denominada la Dehesa, de estensión 30 jornales, 3 porcas y 176 pasos, con 17 encinas pequeñas,35olivosy algunos matorrales,toda yerma. Linda a oriente con yermos de N. Castellh, a norte por la división de aguas, con el mismo, a poniente con olivos y viña de N. Mas de Ambardani, y a mediodía con dicho Ambardani (Albardaner). 6 S - Otra id., de estensión 2 jornales y 3 porcas, con 2.059 cepas, 3 robles, 1 nogal, 1 peral, 1 almendro y un membrillo. Linda por oriente con (el) camino, por mediodía con yermo y viña de Carbó de Pons, a poniente con yermo y viñade N. Castellá, y anorte por la divisions de las aguas, con yermos de N. Mas de Ambardani. 7 S . Otra id. de estensión 11 jornales y 5 porcas de yermo, que linda por oriente con yermo y balsa de N. Castellá, a mediodía con el mismo, a poniente por la división de las aguas con id. de id., y con N. Mas de Ambardani, y al norte con viña y yermo de N. Mas de Ambardani. Estapiezaesatravesadaporporelcamino de Pons a Manresa. - 8 3 - Otra id., de cabida 6 porcas de cultivo con 7

álamos, que linda por oriente, poniente y norte con tierras de N. Castellá, y a mediodía con el rio Bregós o Llobregat (sic) (Llobregós).

-9

Otra id, denominada la Borda, de 8 jornales, 5 porcas y 225 pasos de cultivo, con 7767 cepas y 68 árboles de varias clases, y dos jornales y siete porcas de yermo. Linda por oriente con yermos del Mas de Ambardani, a mediodíacon el mismo, a poniente con N. Castellá y a norte con el mismo. En esta pieza de tierra hay una casa con dos pisos, bodega, trujal, horno de cocer pan, cuadra, corrales para ganado y un granero pequeño, un pozo de aguas claras con brocal de piedra, y una era y tres balsas. Cuyas 9 fincas han sido capitalizadasen conjunto en 18.800 reales y tasadas en 68.946 reales y 8 maravedíes, por cuya cantidad se sacan a subasta. La referidaheredadse halla arrendadaa Miguel Pinós de Pons por 540 reales anuales, hasta 31 de Octubre de 1852. No consta (que) tengan cargas (censals). El pago del remate de las fincas que anteceden se satisfará en créditos de la deuda públlca, segun el Real Decreto de 19 de febrero de 1936 y sus aclaraciones de 9 de Diciembre de 1840 y 4 de Mayo siguiente, entregándose la quinta parte al contado, y el resto en los ocho años sucesivos".

Segona desamortització (de Pascual Madoz): Gaceta de Madrid, Martes 20 de Mayo de 1856 "Por providencia del Sr.Gobernador de la Provincia Ide Leridal, ven virlud de la lev de 1Qde Mavo de 1855 , e instrucción del 31 del mismo, se sacan a pública subhasta en el día y hora que se dirá, las fincas siguientes:

Remateparael día 16deJunio de 1856, dedoceauna de la tarde, ante el Sr. Juez de primera instáncia del distrito de la Audiencia y escribano D. Felipe José de Ibabe, que tendrá efecto en las casa consistoriales de dicha corte.

-

Beneficencia. Bienes procedentes del Santo Hospital de la villa de Pons: NQ46del inventario: Una piezadetierrahuertaregadío, sita en el término de lavilla de Pons, partida de Camí del Segre, que perteneció al Santo Hospital de la misma, lindante a 0. con el camino de la Huerta, B M. con el camino del Segre, a P. con Ramón Escaler y a N. con José Seriñá, de cabida 1 jornal y 6 porcas, equivalentes a 65 áreas, 37 centiáreas, 6 decímetros y 72 centimetros cuadrados. Contiene 2 árboles de sombray 2 frutales. Tasadaen 18.822 reales en venta y 800 reales en renta. Capitalizada en 14.400 reales, se subasta por la tasación NQ62 del inventario: Otra id. campaviña y secano en el mismo término, partida de (les) Planes y de la misma pertenencia, lindante a 0. con el camino de la Biota, Jaime Castells y Pedro Morera, a M. con el rio Llobregós, a P. con la viuda Pejoan, y a N. con Lluc Jou y Jaime Castellá, de cabida 9 jornales, 6 porcas y 2 cuartos. equivalentes a 4 hectáreas, 15 áreas, 83 centiáreas, 1 decímetro y 8 centimetros. Contiene 6.000 cepas, 30 árboles frutales y 1 de sombra. Tasada en 11.873 reales en venta y 430 reales en renta. Capitalizada en 7.740 reales, se subasta por la tasación. No se admitirán posturas que no cubran el tipo de aquellas. El precio en que sean rematadas estas fincas se pagará en forma y plazos que previene el artículo 6 de la Ley de Desamorüzación". BOP de Lérida, No 217, de 10 de septiembre de 1866. Procedentes de la fábrica de la iglesia de la villa de Pons: "Núm. 2999 del inventario antiguo y 122 del de permutación: bajo esta numeración consta en inventario una heredad que la componen las quatro siguientes fincas: lQ - Una pieza de tierra campa de primera clase regadío, sita en el término de Pons, partida de Sota del Molí, lindante a O. y N. con Francisco Golet, a M. con una acéquia de riego, y a P. con herederos de Jaime Castella de cabida 1 y 114 porca, equivalentes a 4 áreas y 53 centiáreas. Tasada en 150 escudos en venta y 4 escudos y 500 milésimas en renta. Capitalizada en 101 escudos 250 milésimas. Sale a subasta por la tasación. 2%-Otraid. de tierracampa de prirneraciase regadío, en el mismo término, partida del Camino de la Barca,

-

Ponts


Episodis de la historia de Ponts

12 . Panoramica de Valldans, arnb les finoues aue envoltenlesrestes de la torre, situada al centre de la irnatge Fotos: Manuel Gabriel

I 1 lindante a 0. con camino, a M.y P. con Eduardo de Llanza, y a N. con herederos de José Torres; de cabida 3 214 porcas, equivalentes a 12 áreas y 71 centiáreas. Tasada en 315 escudos en venta y 9 escudos y 450 milésimas en renta. Capitalizada en 212 escudos y 625 milésimas. Sale a subasta por la tasación. 3 3-Otra id. de tierracampa de primeraclaseregadio, en el mismo término, partida (dels) Escolanatges, lindantea0. con unaacéquiade riego, aM. con dicha acéquia, y a P. y N. con José Cirera; de cabida 2 porcas, equivalentesa 7 áreas y 26 centiáreas.Tasada en 220 escudos en venta y 6 escudos y 600 milésimas en renta. Capitalizadaen 148escudosy 500 milésimas. Sale a subasta por la tasación. 4 a - Ota id. de tierra campa de primera clase regadio, en el mismotérmino, partida (del) Camino de la Barca, lindante a 0. con camino de la partida, a M. con Ramón Sala, a P. con la acéquia molinal, y a N. con Tomás Gibert; de cabida 1 114 porca, equivalente a 4 áreas y 53 centiáreas. Tasada en 112 escudos en venta y 3 escudos y 360 milésimas en renta. Capitalizada en 75 escudos y 600 milésimas. Sale a subasta por la tasación". Procedentes de la cofradía del Santo Cristo de Pons: Núm. 3453 del inventario antiguo y 1132 de permutación. Otra tierra campa de primera clase regadío, con 2 árboles frutales, en el mismo término, partida (del) Camino de Segre, lindante a 0.con Antonio Canut, a M. con Jaime Castella, a P. con Jaime Masanés, y a N. con Vicente Artigues; de cabida 3 y 114 porcas, equivalentes a 11 áreas y 80 centiáreas. Tasada en 360 escudos en venta y 10 escudos y 800 milésimas en renta. Capitalizada en 243 escudos. Sale a subasta por la tasación. Procedentes de la Instrucción Pública inferior de la villa de Pons: Núm. 12 del inventario. Una pieza de tierra campa de primera clase regadio, sita en el término de Pons, partida de (les) Treites, lindante a 0. con la acéquia molinal, a M. con los herederos de Juan Golet, a P. con los herederos del Dr. José Estany, y a N. con los herederos de Jame Castella de cabida 6 porcas, equivalentes a 21 áreas y 79 centiáreas. Tasada en 324 escudos en venta y 9 escudos y 720 milésimas en renta. Capitalizada en 219 escudos y 700 milésimas. Sale a subasta por la tasación. Núm. 13 del inventario. Otra id. de tierra campa de primera clase regadío, con 7 árboles frutales y parte

de bosque arbolado de segunda clase, situada en el mismo término, partida de (les) Treites, lindante a O. con una acéquia de riego, a M. con José Pujol, a P. con Bergós, y a N con la reguera o acéquia de riego; de cabida 1 jornal, 10 porcas y 214, equivalentes a 81 áreas y 71 centiáreas. Tasada en 195 escudos y 710 milésimas en renta. Capitalizada en 915 escudos y 975 milésimas. Sale a subasta por la tasación. Núm. 34 del inventario. Otra id. de tierra campa de primera clase regadío, en el mismo término, partida de (las) Quintanas, lindante a 0. con Ramón Escaler, a M. con Jaime Masanés, a P. con una acéquia de riego; de cabida 6 y 114 porcas, equivalentes a 22 áreas y 69 centiáreas. Tasada en 750 escudos en venta y 22 escudos y 50 milésimas en renta. Capitalizada en 506 escudos y 250 milésimas. Sale a subasta por la tasación. Núm. 35 del inventario. Otra id. de tierra campa de primera clse regadio, en el término, partida (dels) Sots, lindante a 0. con una acéquia de regadío, a M. con los herederos del Dr. Estany, a P. con Juan Codina, y a N. con Pedro Riu; de cabida 4 y 314 porcas, equivalentes a 17 áreas y 25 centiáreas. Tasada en 665 escudos en venta y 19 escudos y 95 milésimas en renta. Capitalizada en 448 escudos y 875 milésimas, Sale a subasta por la tasación. Núm 36 del inventario. Otra id. de tierra campa de primera clase regadío, con 2 árboles frutales, situada en el mismo término, partida (dels) Sots, lindante a O. con una acéquia de riego, a M. w n Domingo Golet, a P. con Ramón Farré, y a N. con los herederos del Dr. Estany; de cabida 7 porcas, equivalentes a 25 áreas y 42 centiáreas. Tasada en 798 escudos en venta y 23 escudos y 940 milésimas en renta. Capitalizada en 538 escudos y 650 milésimas. Sale a subasta por la tasación.

Manuel Gabriel i Forn


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.