historia_ponts_2 by Agusti Cucurulls

Episodis de la historia de Ponts

A sang i foc CRONICA DE L'ASSALT I CINCENDI DE LA VllA DE PONTS, L'ANY 1839.- Episodi 1: Els fets Introducció

La primera guerra carlina, o guerra dels Set Anys (1833-1840)va ser una contesa cruenta i llarga ques'iniciaa partird'una confusa h i t a dinastica, la qual enfrontavadiferents membresde lafamilia Borbó per la possessió del tron d'Espanya. Tanmateix, pero, elfons del problemano estroba en aquesta qüestió dinastica, sinó en I'existencia dedues concepcionsben diferents d'organitzar la societat espanyola d'aquell temps. Reduir-hotot a I'enfrontament entre I'oncleCarles Maria lsidre deBorbó (CarlesV)ilessevesrespectivescunyada (la reinaregent MariaCristina) inebodaqueanys

i . Maria Cristina, reina regent, mare d'lsabel II esquerra) i arles M. lsidre de Borbó. "El pretenden?'

méstardseriacoronadareinaambel nomd'lsabel IC suposaria bandejartotallo que la implantació d'unes certes mesures economiques liberalitzadores, va significar per a les zones rurals del país. Durant la tercera decada del segle XIX s'accelera la caiguda dels preus dels productes agrícoles, la qual, agreujada per un seguit de sequeres i de malescollites,nopermetiaefectuar el pagament regular d'uns impostos que els

(esquerra) i el general Carles dSEsr>aanac (dreta)

successius governs de I'epoca, obligaven als pagesos i comerciants a abonar en diners i no en especie. La mort del rei Ferran VI1 i subsegüent conflicte successori han estat assenyalats sovint pels historiadors com a principal pretext pera iniciar unaguerracivil previamentanunciadaique havia d'esclatar tard o d'hora; el cert 6s que aquesta h i t a per lasuccessiócontraposavadues conceecions diferents de model d'Estat. El primer carlisme aplegava I'integrisme religiós catblic, pero també el Ilegitimisme, 6s a dir, I'absolutisme iI'antiliberalisme. Es tractavad'una reacció contra la relativa modernitat sorgida de I'idearirevolucionarifrancesdelafidelsegleXVIII, i també contra I'intent renovador protagonitzat peralgunes personaltatsailladesde la Ildustració que protagonitzarien la temptativa democratica de la Constitució de Cadis de 1812 i, més tard, la que s'intentaria dur a terme durant el Trienni Liberal (182&1823), les quals pretenien trencar I'estancamentsocialquesuposava la petvivencia delesestructuresde I'AnticRegimaI'Espanyadel segleXIX. En resum,aquestconflictellargicomplex que fou la guerra carlina, partia d'un seguit de causessocials, economiquesireligiosesllargues d'enumerar. El cert 6s que va desfermar una guerra civil de veritat, on la gent moria de veritat ion, ambdós bandols,decfermarenunaespiralde violencia extraordinaria, amb episodis de gran crueltat, que es perllongaren per espai de set anys. A la Catalunya d'aquell temps, la majoria de les comarques eren netament agraries, pero es trobaven considerablement empobrides per la crisi econbmicaesdevingudadesprésde laguerra del Frances -com per exemple el Bergueda o el Solsones- les quals van ser majoritariament partidAriesdelacausacarlina;mentrequed'altres, com per exemple les de lafranja litoral catalana, van sostenir I'opció política del bando1 liberal. Amb tot, amb prou feines va existir mai una separació nítida entre les comarques o zones ocupades pels carlins o pels liberals. Com sigui que, tant les comarques com les ciutats i les viles només són de la gent que hi viu, el cert és que la vila de Ponts x o m la resta de les que eren situades a les valls dels rius Segre i Llobregós-, van esdevenir partidaries de bon principi dels liberals o cristins, com també se'ls anomenava. La situació propiament bbl4ca va pascar per dos períodes ben diferenciats. El primer compren des de I'any 1833fins a principis de 1838,període en

E~isodisde la historia de Ponts

5 . Aspecie parcial

de la Carrerada i de la finca on, una avancada de tro+ore el mur defensiu, en connivBncia amb el$ habitants de la casa. L8indret apareix assen alat amb una fl&a

de la fawa principal de la flnoa num. 3 de la p l q Portal Nou. aua postenor-arnbl'ea mentada del carrer Carrerada. a través @da de les tropes carlines va penetrar a ¡Interior del clos toftificat de ta viia de Ponis

I'interior del clos de la vila per tal d'iniciar-ne I'assalt i el saqueig, la matinada del dissabte dia 16 de marc de 1839.

El flnan-nt de la detensa de la dla de Po-, a la fl de Ir l a guerra oullna Cap alafi de laprimeraguerracarlina, IaDiputació de Lleida ja no disposava de mitjans econbmics i logístics suficients per fer front a les despeses genetades per la campanya militat continuada contra les diferentsforces carlines que operaven a les comarques Ileidatanes. Davant la crekent dificultat de fer arribar socors als municipis que eren addictes a la causa liberal, van haver de ser els mateixosajuntamentsquisuplirenla Diputació pel que fa al sosteniment de les despeses que originava la seva propia defensa davant els sovintejats atacs de les partides carlines. En aquest sentit, el dia 31 de gener de 1838, la

Diputació lleidatana donava resposta a una requisitbriadelesautoritatsmunicipals de Ponts, per tal de socórrer i reforcar materialment la guarnició de milicians nacionals destacada a la vila (3). En aquest escrit s'advertiaa la Juntade Defensa local sobre la improcedencia d'utilitzar els diners en metal.lic i els joiells que hom havia trobat a I'interior d'un amagatall de I'església parroquia1 de Santa Maria de Ponts i que eren propietat de la Comunitat de canonges de dita església. Com que la Junta de Defensa de la vila pretenia invertir aquest capital confiscat en la comprad'armes, municions ialtresfornimentsper alaguarnició local, IaDiputacióI'instavaadesistir defer-ho, totadduint que I'actitud més procedent seria enviar aquest tresor a Lleida per tal de recomptar-lo, taxar-lo i administrar-lo mes adequadament. Les autoritats pontsicanes s'hi van negar en rodó, perque allegaven que la majoriadelscanonges i beneficiatsde la parroquia eren partidaris declarats de la causa carlina i, a més a més, ja feia molt de temps que aquests clergues havien abandonat la vila (4). Per altra banda, la Junta es veia obligada a pagar la retribució diaria als milicians que estaven de sewei, ja que aquests I'havien de menester per a la seva subsistencia i la de les sevesfamílies. En aquest sentit, les retribucions mitjanes dels milicians nacionals de les terres de Lleida en aquells anys podien arribar als 10 rals de billó diaris per als oficials i 4 rals i 112 per als soldats; a més, també tenien la ració diaria de pagratuita. Pertalde pagar-los, moltsajuntamentsdestinaren el 20 % del producte dels béns propis i d'altres fons municipals al pressupost de defensa, com erael cas deSolsona. Al mateixtemps,el potencial econbmic del consistori de Pontsesveiéacrescut per la possibilitat d'obtenir I'exacció d'altres recursos, com per exemple I'aplicaciód'un impost anual d'entre 5 a 50 rals de billó, amb que es gravavatots els caps de casa que no estiguessin énquadrats en la Milicia Nacional. Nopés per aquest concepte, I'herari municipal arriba a acumular més de 200 duros d'argent, dels quals la Diputació n'autoritza que se'nfes unadespesa pertald'adquirir una "caixadeguerra",consistent en unadotzenadefwellsnous iabundantmunició, que se~irienper a reforcar I'equipament de la milícia local. Aquest fet palesa I'afany de les autoritats pontsicanes peraadministrar isostenir I'autodefensa de la vila, davant la desatenció administrativa que els mostraven la Diputació i I'AdministraciÓ estatal.

Capltalltat accidental del dlsttlcte judldal de Solsona Després de lacaigudade la ciutat de Solsona en poder dels carlistes, el dia22 d'abril de 1837, les viles de Ponts i de Sanaüja van sol4icitar a la Diputació de Lleida la seva integrad al nou

E~isodisde la historia de Ponts districtejudiciald'Agramunt. Mentrestantqueaixo es decidia, Sanaüja esdevingué la capitalitat provisionald'un petit districtejudicialintegrat per les localitats de Tora, Biosca, Ribelles i d'altres agregats. Amb el temps, pero, la possibilitat que lavall del Llobregóscaiguésenmansde lesforces carlinec,quejadominavenalgunsdelsseuspassos estrategics, vaferdecidir la Diputació a traslladar la capital d'aquest districte judicial, així com el jutjat de primera instancia, a la vila de Ponts, segons I'acord pres el dia9 dedesembrede1838

(5).

6 Aspecte general de la Dan Dosierior de I'és idsia de Santa \aria d e Ponts amb el cam'panar reconstruit el 1885

Els objectius de I'atac carli contra Ponts En I'atac a les poblacions fortificades de la Catalunyainterior, lainiciativacorresponiagairebé sempre a les forces carlines. Després de sortir d'unsreductes muntanyencsrelativamentsegurs, solien atacar persorpresaaquesteslocalitats. Per espai d'unes hores o, fins i tot dies, es mantenien a I'interior de les viles amb lafinalitat de recaptar impostos entre els principalsterratinents, buidar les arques municipals, Ilencar proclames abrandades en pro de lacausaabsolutista, reclutar voluntaris entre els joves camperols i menestrals empobrits per la crisi agraria i cremar la secció dels arxius municipals referidaales quintes per a I'exercit, fet el qual era molt celebrat entre la jovenalla del sexe masculí. Pero, durant les campanyes beldiques de la primavera i I'estiu de I'any 1839, aquesta tonicas'estronca i les forces del comted'Espanyaesdedicaren, concretament, a saquejar i incendiar més de mitja dotzena de viles i a destruir-ne les sempre precaries fortificacions. Aquestesaccionsocasionaren una greu perdua de prestigi de la causa carlina entre els habitants de les comarques afectades. A primers de marq del 839, les divisions carlines l a i 2aestaven acampades aSu (Solsones). Pero a mitjan mes, d'acord amb els plans elaborats conjuntament amb el comte drEspanya, el brigadier (general de brigada) José Pérez Dávila -capde la l*divisió, anomenadad'Avantguarda, integradaper uns 5.000 homes-, es va presentar ales rodaliesde Ponts pertal d'organitzar un atac per sorpresa contra la vila. El seu company d'armes, el brigadierJoan Cavalleria, comandaria lesforcesde reserva. Lamatinadadeldissabtedia 16de mar$, comptantamb I'ajut d'un veide lavila -que era el nunci jurat, o pregoner municipaC i la complicitat de la seva esposa, un escamot de la forcacarlinavaperíorar el murdefensiu delsector de la Carrerada, a I'altura de la part posterior de la casa propietat d'aquest matrimoni (I'actual finca núm. 3 de la placa Portal Nou) i aconseguí penetrar rapidament dins del recinte urba. Apartir d'aquest moment, la guarnició local -integrada per una seixantena de voluntaris de la Milicia Nacional-tractadedefensar-se desesperadament per carrers I cases del nucli urbafins que, davant

la pressióinsostenibleddsassaltants,elsmilicians esvan haver d'emparar-conjuntamentamb llurs famílies i elsveins que no havien pogut fugir fora vila- a I'interior de I'església parroquial i al campanar, que ja havien estat fortificats anteriorment. Amb el temple assetjat per tots costats, els carlins procediren mentrestant al saqueig i a I'incendi sistematic de moltes de les cases abandonades de manera precipitada pels veins. Aquesta acció prosseguí durant els dos dies de I'ocupació carlina. A primeres hores del mati del diumenge dia 17. acudí en socors dels defensors de la vila una columna liberal procedent d'Agramunt, comandada pel coronel Juan de Villalonga i integrada per unaforcad'uns 1.200 soldats, un batalló dels qualsaconseguíentmrdinsdelnucliurbaialliberar els defensors i els refugiats civils que encara romanien confinats al campanar i a I'interior de I'església; aleshores, lesforces de PérezDávilaes replegaren momentaniament a la Costa de les Forques i a la muntanya de Sant Pere de Ponts des d'on -després de destruir la torre mestra del castellde Ponts i I'església de Sant Pere, amb les sevesdependencies-iniciaren un contraatac per tal d'encalqar la columna liberal, que es retirava ordenadament cap a la seva base de Balaguer, i la perseguiren fins a les envistes de Seró. Acte seguit, els carlins van entrar novament a la vila i reprenguerenI'incendidelnucliurba,del'església parroquial i del seu campanar d'estil gotic. La victoria carlina en aquesta operació va ser indubtable, perquel'expedició de Pérez Dávilano tenia cap més objecte que la destrucció de les fortificacions de la vila (6) -inclosa I'església parroquial.quealeshorestambéestavafortificadai el castell de Ponts, i no pas I'ocupació més o menys permanent de la població. Es tractava solament d'un cop de ma i, per aquest motiu, el nucli urba va ser lliurat al saqueig i a I'incendi sistematics. La matinada del dia 18, la forca carlinainiciaelseureplegamentcapalcampament de Su.

E~isodisde la historia de Ponts En aquest assalt a la vila de Ponts, també hi participa la partida del famós capitost carlí Josep Borges (a) Borgetes,naturaldevernet, de laqual també en formava part com a lloctinent amb el graudecapita, I'anticespardenyer pontsichJaume Llaudet i Tugues. Conjuntament amb el seu cap, tambéparticipariaenl'incendiisaqueigdeManlleu on les tropes carlines no aconseguirien, pero, reduir laresistenciad'unsquants milicianslocals. Ja hem vist que, en el cas de Ponts, la guarnició localera integradaperunaseixantenademilicians nacionals. Es tractava de voluntaris paramilitars reclutats com a tropa auxiliar armada entre els veins de la mateixa població per defensar el nucli urba de possibles atacs carlins. Aquesta forqa estava dirigida per un comandant d'armes, amb grau d'oficial habilitat. Quan s'esdevingué I'atac, semblaque aquest chrrec el detentavaelteixidor pontsica Tomas Sala. (7). Inicialment, la llei de mobilització peral reclutament d'aquesta milícia afectava tots els homes entre els 18 i els 50 anys, llevatdels que treballavenal camp com ajornalers. Pel quefaalssistemes dedestrucció utilitzatspels assaltants, la manca de peces d'artilleria per part d'aquesta columna carlina va ser suplida per la col+xació i posterior detonacióde carregues de pólvora premsada, situades a tal1 de mina en I'interior dels murs. Els casosde lavoladura de la torre mestra del castell de Ponts o del cimbori vuitavat de I'església de Sant Pere de Ponts, són exemples prou clars de I'efectivitat devastadora d'aquest mitja de destrucció tan rudimentari. En aquesta epoca, també era usual la practica de calar foc als edificis per m@&del Ilanqament de feixinesdellenyapreviamentembreades, lesquals eren transportades a Iloms de muls. L'assalt i I'incendi de Ponts, segons la versió oficial publicada al "Diario de Barcelona" Les notes aclaratories entre parentesi són de I'autor d'aquest treball.

- "Diario de Barcelona de avisos y noticiasw.Martes 2 de Abril de 1839. Noticias de la guerra. Oficial. Ejércitode Cataluña, EstadoMayorGeneral. Sección segunda.

7 lmatge d'un assalt carli, durant la Primera Guerra Carlina

El Excmo. Sr. General 20 Cabo ha recibido del Excmo. Sr. Capitán General en Gefe de este ejército y Principado las comunicaciones siguientes?

- "Excmo. Sr.- EISr. CoronelD. Juan de Villalonga, Comandante General de la 3Wdivisión, me dice con fecha 17 del mismo (mes de marq), desde Agramunt, losiguiente; fimo. Sr. :El 16 (de mar$) alamanecerocupó elenemigo elpueblo de Pons, por infidencia de un vecino. La guarnición, encerrada en la iglesia parroquia/, falta de todos recursos, se defendiacondesesperación.Elpueblo fue encendido (incendiat)isacrificadosgranparte de sus habitantes, por la barbárie de los que se dicen defensores delAltary del Trono. Ayertenia 1.200 hombres, delos3.000quemando, a 16horas de Pons; hoy (17 de mar$) he salvado a sus defensorespor medio de las llamas ( enmig de lesflames) que hanconsumido elpueblo, y de 5.000 facciosos (carlins) que lo rodeaban, cuya acción, sihacostadolasangredealgunosvalientes, haprobadoalenemigoque nohay (nada) imposible para la división. Daré a V.E. en breve el parte detallado. Lo que traslado a V.E. para su conocimientoy el delpúblico. Dios guarde a V.E. muchosaños':

- "Cuartel General de Cervera, 25 de Marzo de 1839. Ramón de Meer, Excmo. Sr. General 20Cabo de este ejércitoy Principado". "Elparte detallado de esta acción (de Ponts), que se ofrece en el precedente, es el que sigue: Excmo. Sr.: El Comandante General de la 3" divi&n (JuandeVillalonga)mediceconfechadel actual (mes de mar$) lo siguiente": "Excmo. Sr.: Como verá V.E. por la adjunta copia del Comandante de armas (de la guarnició) de Pons, el enemigo se introdujo en aquella villa la madrugada del 16 (de mar$) por infidencia de un vecino y la guarnición tuvo que encerrarse en la iglesiaparroquial. Yo supe esta notícia el mismo dia 16 a las dos y media de la tarde, a tiempo que estaba en esta plaza (Balaguer) la brigada del (coronel)Ametller, que habíamoshechosalirdeAger; en media hora se puso en marcha la división, seguida deaquella brigada, que a pesar de haber hecho ya siete horas (de marxa) se me reunió en Agramunt a las once delanoche, marchando 12horasenestedia. A las cuatro de la mañana del 17salídeAgramunt y, adquiriendoacadapasonotíciasqueelenemigo se reforzaba, llegué a vista de Pons a las 9 de la mañana y tomé posición al pié de la sierra de La

Episodis de la historia de Ponts Forra (LaForqao,mésconcretament,lamuntanya d'Argela), a orillas del arroyo (sic) Llobregós. Desde allídispuse que la vanguardia, compuesta de las dos compañías de tiradores del (regiment) l o ligero, de los (del batalló) de Albuera y las (Milícies)Nacionales de Tortosa i de Pons (?), al mando del teniente coronel D. Francisco Javier Vega, envolviesen y atacasen al enemigo por la izquierda. (Al mateix temps ordena)queelcoronel D. Antonio de Oro, con el primer batallón de su Regimiento l o ligero, marchase de frente y se posicionara de Pons, y que el capitán de la 2" (companyia) de tiradores de Albuera, D. José Milans del Bosch, ocupando una altura a nuestra izquierda (el turó de Sant Julih)asegurase aquel flanco, dejando en la resewa al Coronel D. Juan Ametller, con la 2" brigada de la cuarta división y el resto de la tercera. El enemigo, que habia incendiado el pueblo de Pons, abandonó las posiciones que lo defendían. Por nuestra parte, el primer ímpetu de aquellas valientes tropas (liberals),hizo que el enemigo se reuniese (esreplegués)en la altura de San Pedro, que dominaa Pons casiperpendicularmentey que es elprimerescal6n dela línea deposicionesque se extiendeporla gran cordillera (sic)que encaja la orillaizquierdadelSegre. Desdeestaescarpada altura (laCosta de les Forques i la solana de Sant Pere de Ponts) el enemigo rompió un vivísirno fuego sobre el batallón del Regimiento l o ligero que, despreciándolo, se dirigió al pueblo en columna cerrada, porlo que hice subir la sección de artilleria de montaña a la posición que acabábamos de tomar y logré, por los certeros disparos que dirigia el teniente comandante de la sección, D. Pelegdn Campos, que el enemigo alejase elgrueso de sus fuerzas, incomodándonos sÓlolos tiradores (desde lacosta de les Forques), pero aún éstos fueron llevados repetidas veces hasta la mas lejana cúspide (del castell de Ponts) por las compañías de tiradores, carabineros y sexta delprimerbatallóndel RegMento leligero, mandados porelcapitán D. Domingo del Pozo, los tenientes D. Alejo Asensio y D. Manuel Ordinolay porelsubtenienteD. Justo Las, que elcoroneldel Reg»niento l o ligero destinó al efecto, en cuyos repetidosataquesbrilló elvalorde ésta compañía y el acertado y oportuno fuego de artilleria, que siempre contuvo las masas enemigas que la cargaban. Al mismo tiempo, el gefe del Estado Mayor de la división, D. Juan Antonio Martínez, reconoció el estado del pueblo y de la iglesia parroquia1 por orden mia y trajo a mipresencia al comandantede armas de Pons y al beneméritopresbítero Mosen Antonio Cots.y tantoporlo que éstosme expusieron como por mi propio convencimiento, juzgué que no eraprudente volveradejarlaguarnición, ya que no existiendo la villa (per trobar-se parcialment incendiada i totalment saquejada) no podia

permanecer en la iglesia sin los artículos (provdments i municions) de los que no podría disponerenalgunosdías.Enestesupuesto,dispuse salvarla guarnicióny a los desgraciados habitantes quesehabianrefugiado enla iglesia, yconducirlos a Agramunt; lo que ejecuté haciendo evacuar aquella villay ordenando retirar el primer batallón del Regimiento l o ligero y las compañfas de vanguardia, bajo la protección del escuadrón del 79 Regimiento de caballeria ligera, de la arülería de montañay de las compañías2~de carabineros, delRegimiento loligeroy delbatallónde Cazadores de Toledo, que puse a las órdenes del teniente coronel gefe de Estado Mayor, D. juan Antonio Martínez, cuyas fuerzas contubieron al enemigo hasta quenuestrastropasrepasaronelrio Uobregós y retomaron posición en la Sierra de la Forsa (Argela), siendo de notar la bizarra carga a la bayoneta que el teniente de Cazadoresde Toledo, D.Baltasar Gómez, dió con la mitad de la fuerza a su mando, haciendo retroceder a los enemigos cuando sólo esta fuerza quedaba en la orilla derecha delLlobregós. Puestosen marcha, con la debidaanticipación,los heridos y los habitantes de Ponts, y agofadas con provecho las municiones de la artillería.siendoya las 4 de la tarde, dispuse la marcha en escalones, confiando la extrema retaguardia a la firmeza de las seis compañías del batallón de albuera, mandadasporsuexperimentadoy valienteteniente coronelD.Fmcisco CeyeweloCamino,destinando a protegerlas al escuadrón del 70 Regimiento de caballeria ligera, que manda el capitán D. Diego Olsina,cuyas tropasacreditaronsuvalorydisciplina maniobrando con perfección bajo el fuego de las fuerzas enemigas, en número de 5.000 hombres. Dicha fuerza tuvo que seguir respetuosamente nuestra marcha sin que el batallón de Albuera le permitieseadelantarunpasosinmiconsentimiento, ni coger el más pequeño trofeo, concluyendo el fuego en el pueblo de Seró, unas horas después deanochecido. Toda la división a mi mando es digna de elogios; soldados tan valientes y disciplinados tiene el ejhrcito español, pero más, ninguno. Son dignos, sin embargo, de especialmención, el Coroneldel Regimiento de lnfanteria lQligero, D. Antonio de Oro y su primer batallón, que marcharon sobre la villa de Pons en columna cerradaysin dispararun tiro, bajo una nube de proyectiles del fuego enemigo. El ímpetu del tenientecoronel D. Javier ti. Panorhica general de la solana del tur6 del Casteli de Ponts i de I'esglbsia de Sant Pere, escenari del contraatac de les forces iiberals, durant el rnati del d k 17 de mar$ de 1839

Episodis de la historia de Ponts Vegay de la columna de vanguardia,que tomaron a la carrera las posiciones de la derecha. Las citadas compañ;as del Regimiento IQIigero, que hicieron retirar al enemigo hasta la cima de la montaña de San Pedroyse mantuvierontodo eldia bajo sus fuegos. El ardimiento del auxlliar de Estado Mayor, D. Carlos Monfredi,que quedando en resenfacon su brigada, marchó voluntario con la columnade vanguardia.Elbuencelodelcapellán del Regimiento lQ ligero, D. Gregorio Fernández, queresultócontuso. hactividaddelos facuItativos y de la sección de Sanidad militar y por fin, la firmeza del batallón de Albuera, mandado por su teniente coronel Ceyeruelo,que cubrió la marcha. Creo de justicia añadir, que estoy igualmente satisfechodelmodo con queelgefey los oficiales de Estado Mayor, llevaronlosvastos deberes desu instituto, y de mi ayudante de Órdenes, el capitán D. Benigno Ochoa. Nuestmspérdidasconsisten enelcapitánD. Matías Pérez, los subtenientes D. Miguel Miralles y D. Agustfn Fortuny, heridos, el primero de mucha gravedad. Elayudantede órdenes de la Zabrigada de la 4Bdivisión,D. Joaquín Garcíay elaposentador dela demimando, D. José Bota, contusos,y este ÚItimotuvoademássucaballomuerto.Laspérdidas entre la tropa han consistido en 6 muertos, 45 heridos y 30 contusos, los que recomiendo especialmente a V.E. Las pérdidas del enemigo consisten en más de 40 muertos y 250 heridos, pues, ademásde estarinformadosporlospaisanos que enterrarona los primeros, se pordeclaración dedosprisionerosyporlosespíasquehemandado a Oliana, que sus pérdidas no bajan de las referidas; que entre los muertos se hallan un segundo comandante, dos capitanesy unayudante con grado de capitán, y que tienen heridos un coronel, un teniente coronely muchos oficiales.

Lo que tengo el honor de comunicar a V. E., 9. Faqanadel'antic Hospital de Pobres de la vila de Ponts, que resulta practicameni destuit durant I'assalt i incendi de la vila, I'any 1839

habiéndoloincluido en el duplicadodelestado de perdidas y la relación circunstancial de los que se han distinguido, por si tiene a bién elevarlos a Su Magestad. Lo que traslado a V.E. para su notfcia y la del público. Dios guarde a V.E. muchos años. Cuartel General de Balaguer, 29 de Marzo de 1839. Ramón de Meer. Excmo. Sr. General 2" Cabo de este Principado. Lo que se hace saber al público para su conocimiento.- Barcelona, lQ de Abril de 1839. El Gefe de la Sección permanente del Estado Mayor General, D. GregorioBrochero". L'assalt 1 i'incendi de Ponts, segons la versió filocarlina del Dr. Francesc X. Montanya Aprincipis del segleXX,el metae titular de Ponts, doctor ~rancescgavier~ o n t a n i aSantamariava i escriure la primera topografia medica en catala (8).Es tracta d'una obra literaria de divulgació higienista que descriu les condicions mediambientals i socials de la nostra vila i de les localitats de la seva rodalia, i la seva incidencia sobre la salut pública. Aquest estudi té com a prdmbul un "ResumhistoricdePons"denotable valor documental, sempre que no el vulguem estirar més del compte. Coneixent les simpaties del Dr. Montanyhvers lacausacarlina,cal prendre les precaucions necessaries per tal d'obtenir-ne unaaproxirnaciófiabledelsfetsque relatem i que aquest metge local va transcriure a partir de la tradició transmesa oralment pels vehs que ho havien viscut directament. Heus-ne ací la seva versió : "El fet més memorable de la guerra dels set anys, (relativament a n'aquesta vila) fou I'entrada dels carlins a Pons. Estava la vila amurallada; estava ben fortificada ademés, i contava amb una forta guarnició de tropes regulars i voluntaris. En mi& dáquexescircunstancies,I'assaltde,apitdescuber, era molt difíciil, i havia d' ocasionar rno1t;sirnes baxes. Per aquex motiu apelaren els carlins a I'astúcia, i's valgueren d'una dona, que vivia en una de les cases de la plassa del Portal Nou, enfront de la costa de les Forques, la qual facilitá I'entrada. Al efecte convinguerenen que, mentres els carlins foredaríen la murallapelcantó del Portal Nou, la referida dona's posaria a cantar i a passar farina (9),amb gran soroll; axis pogueren aquells obrir un ample furat en les muralles, sens ésser vistos y sens la més lleu sospita. Una volta entrades a la vila nombroses forces carlines, disputaren el terreny pam a pam a les tropes Iliberals, sostenintse un'empenyada lluita per places y carrers. Les forces lliberals anaren reculantcapa I'esglesia (la que tenien fortificada), fins a tancar-se en ella, quedant setiades per los partidaris de D. Cárles. En aquests críticsmoments

Episodis de la histDria de Ponts anivá unaforta columna d'Agramunt, abandonan? els carlins la població. Les forces lliberals se retiraren luego, iabandonaren la vila de Pons, diriginf-secapAgramunf. Ansd'abandonarl'iglesia, cremarenle preciosaiveneranda imatge delSant Crist, que siglesavans els ponsicans trovarena la vora del Seg~e,entraren triomfalment d la vila, i aclamarenperPatd de la matexa. La soldadesca reduí a cendres imatges, quadros i diferents objectes de cuite, ademés de valiosos documents iantigues escriptures que's trovaven en I'Aixiu parroquial. Lliure Pons de les forces lliberals, entrarenels carlinsa /'iglesia, ila destruiren, a fide que no pogués ser utlllsada novament per les tropes lliberalscoma Iloc de refugiidefensa. Fins que fou reedificada, se celebrá la santa Missa i demés actes de culte en I'església de Sant Pere, avuicasi enrunada". Aquestrelat, perb,és ben intencionatperbinexacte. Caldria afegir-hi, en primer Iloc, que no esta prou demoshatdocumentalmentque laguarnició local estigués formada també per tropes de I'e&rcit regular,jaquenoméssabemdeI'exist&ciaefectiva d'unaseixantena de milicians nacional, reclutats entre el vehat. Pel que fa a I'esboranc que I'avancada carlina va obrir al peu del mur de tancament posteriord'unade les cases del Portal Nou que donaven a la Carrerada (I'actual finca núm. 3), cal dir que es va poder dur a terme sobretot, gracies a la complicitat del marit de la donaesmentadaen el relat, el qual teniael carrec de nunci jurat o pregoner municipal, i que seria afusellat per aquest fet, I'any 1840. (10) Amb les dades quedisposernactualment, sembla més aue Drovat aue I'incendi de I'esalésiava ser obrade lestrop&carIinesassaltant&~ihaguéu primer intent durant el setge del dia 16, per tal de foragitar-ne els defensors i la resta d'habitants que s'hi havien refugiat, pera se'n culmina ladestruccióen el decurs de la segona entrada del dia 17, després de la

10 Moltes de les

cases que integren

el6 coberts de dait del carrer Maior. resultaren ~r&'oti: oament desiruides a aausade I'incendi del 18 i 17 de maq de 1839

sortida precipitada dels qui hieren confinats. En aquestaocasió,tambévanesbotzarel campanar del segle XV, el qual, en estar fortificat, havia esdevingut el principal nucli de resistencia de la guamiciódemilicianslocalsques'hihaviaemparat (11). Tampoc no podem atribuir-ne I'incendi als soldats delacolumna liberal aueelsvinaueren a rescatar, segons que es desp& del memorandumtitulat. 'Testimonio de la'klla de Pons", redactat ivalidai el 1843 pel notari local Víctor Palou i Esteve. (12) La referhcia sobre la celebració de misses i altres actes IitÚrgicsaI'esglésiadeSantPerede

11 Estat en que quedBl'esglésiade Sant Pem, des r6s de ~exsrpu~nacia de 1839

. Eoisodis de la historia de Ponts Ponts, amb posterioritat a I'atac carlí, tampoc no és exacta, ja que aquest temple resulta practicamentdestruit com a conseqü6nciade la voladura de la seva torre i de part de la coberta, abans que els carlins es retiressin del cim de la muntanya de Sant Pere, segons una anotació consewadaaI'arxiu particulardeMasd'en Cendrós (vegi's infra). Durant els anys immediatament posteriors a I'incendi i destrucció de I'església parroquial, els actes de culte se celebraren a ['interior de les capelles laterals que no havien resultattandamnificadespelfoc (13).L'any 1855, es construíuntemple provisional-l'actual capella dels Dolors-que suplí I'església major en tant no fou completament reedificada. La destrucció de la vila ide les dues esglésies de la parroquia segons un testimoni escrit, consewat a I'amiu particular de Mas d'en Cendrós.

12 Detall de la fapna de la casa del carrer de Vila~~. nova. on hi havia el portal dentrada al casc urbade lavila, que tamb6 resulta destruit ~

Es tracta de la versió comentada d'una anotació excepcional escrita al seu dietari particular per Jaume Balagué i Viladrich, propietari de Mas d'en Cendrós, una antiga masia del municipi d'oliola, situada a les envistes de Ponts i, com a tal, unvaluóstestimonicontemporani delstragics esdeveniments dels dies 16 i 17 de marc: "En nom de Déu ide la humil Verge Maria. Nota de I'any 1840: El dia 22 de gener (de 1840), mossenJosep, regentdelavila de Ponts, disposa la resetva del Santíssima la capella de mas d'en Cendrósieldia23porta la comunió a una minyona (noia) delBonavida de Ponts: La reservadelSantíssima mas d'en Cendróshiera per motiu de no poder-latenir a Ponts, ja que les duesesglésies havien estatdestruides: lade lavila (la parroquialde Santa Maria) fou cremada, ilade Sant Pere de Ponts "la van tirar aterra i(almateix temps) vanvolarla torre". UnaimatgedeSantPere vaser portadaal capdamunt del cementiri, al peu d'una riba, per tal de protegir-lade I'incendi i de la destrucció de dit temple. Aquell incendi havia comenpt "lasetmana de Passióde I'any 1839 (16 de marc ) amb motiu de I'atac ide I'entrada dels voluntarisde Carlos quint (carlistes)".

Enaquestatac hirnorirencinchomesiunaminyona (noia) de calsala dePonts"; els carlinssaquejaren la població i expoliaren els seus habitants, entre els quals n'hi havia" molts de trucats (contusos o ferits), idues terceresparts de les cases de la vila restaren destruldes, ja que hi calaren foc dues vegades (el dia 16 iel 17)". Quasi immediatament es dona I'ordre d'aterrar moltes cases de lavila, per lainseguretatqueoferiendesprésdeI'incendi; n hihavia una, anomenada calNarcís, que hagué de ser completamentenderrocada". "

Com'qlie eramoltgranla miseria que patialavila, "com mainos'havia vista nisentida", ipelfet de no tenir encara habilitada per al culte I'església parroquial, el dia de Sant Centís (sant Tlrs, 28 de gener), va ser batejada a la capella de mas d'en Cendrós una filla del "Nenet del Grasset", de Ponts. El29degenerde1840, I'autordel manuscrit baka a Ponts i comprova que els sapadors de I'exhrcit liberal encara estaven enderrocant moltes de les cases que havien restat dempeus després de I'incendi, de manera "que feia gran terrorlo mirarho ilo sentir-ho". Semblanca del francisch Antoni Cots, anima de la defensa de Ponts Cap al mes de julio1 de 1835, durant el periodede I'exclaustració ordenada pel govern liberal de Madrid, la comunitat de Mínims del convent de Sant Francesc de Paula de Ponts, integrada per quatre o cinc religiosos, hagué d'abandonar definitivamentaquestconvent, laqualcosaesféu

E~isodisde la historia de Ponts senseque hi haguéscap incident remarcable.Un d'aquestsfranciscans, el PareAntoni Cots, natural de Manresa, convertit aleshores en un fervent liberal, va decidir romandre a la vila i, sense renunciara lasevacondiciódesacerdot,esvafer carrec de la regencia de la parroquia de Santa Maria de Ponts durant els anys de la guerra ifins a principisde 1846.Tambévaserun dels capsde la Milicia Nacional de la població i prengué part activa en la política local i en la defensa de la vila durant I'atac carlí. Pel que fa al convent de Sant Francesc, el1mateix n'encapqala I'enderrocament de I'edifici,secundat perungrupdejovesexaltats. Més tard, les autoritats liberals de la vila, van fer que no hi quedés pedra sobre pedra (14). Quan s'esdevinguéI'entradadelscarlins,fraAntoniCots es convertí, com hem dit, en I'animade ladefensa a ultranqa de la vila. Segons un testirnoni recollit per I'historiador eclesiasticd'inspiració integrista Gaieta Barraquer, en I'obra citada infraescriu: "Persona muy grave me ha contado el siguiente hecho de un fraile, guardia nacional de Pons, después retirado a Manresa, el cualjuzgo, por la identidadde circunstancias, que nosera otro que (Antoni) Cots: el Conde de España (en realitat, el seu subordinat, el coronel Pérez Dávila), alfrente de una fuerza carlista, puso cerco á Pons, y la entró. Los nacionales (voldir els milicians locals) entoncesse guarecieronen eltemplo, pero como el Conde le pusiera fuego, se refugiaron en el campanario. Aún allí e l Conde continuó apretándolos, de talmodo que ya alguno de ellos habló de rendic~ón.Elfraile cogió alnacional, y por una ventana del campanario lo tiró a la calle. El hechoprodujo talefectoenlos nacionales, queya ningunomentÓlapalabrarendici6n,yasíla columna de su bando pudo llegar a tiempo para sacarles del apuro. El fraile después fué el terror de los antiliberalesde la redonda". Comes potveure, Barraquer eraun escriptor molt avesat afer servir informacionsorals. El propi Barraquer afegeix tot seguit: "iYandaba con elfusil, y hacia fuego contra los enemigos de su partido, y tiraba hombres por la ventana del campanario, y derribaba elconvento, y a todo esto, quizáregentabalaparroquia! iVirgenSanta!, iqué tiempos y qué hombres! Y ante este hecho se callan los que acusabany perseguíana los frailes por suponerles carlistas, y predicaban que los religiosos deben ser varones de paz y de orden. Finalment, segons I'historiador alhdit, fra Antoni Cots: "Retiróse a Manresa y volvió en sí; acudió a Roma, se reconcilió, vivió ejemplarmente, y hasta con escrúpulo, y así murió"...."Del profundo arrepentimiento de Fray Cots nos certifican las palabrasde unsuamigo: "Habiéndole llamadosu Obispo, antes de hacerleéste ningúncargo, Cots se postró a los piés del Prelado, y le dijo estas textuales palabras: Si V.E. quiere castigarme por

los crímenes que en lo pasado he cometido, no encuentropenascorrespondientesa e1los;pero si mira al presente y a mi sincero arrepentimiento, confio en sumisericordia". (15)

La destinació dels refugiats procedents de Ponts Després de la retirada de la columna carlina, els responsablesdeIaDiputaciódeUeidavancelebrar amb entusiasme la recuperació de la placa de Ponts i, ata1efecte, el dia22 de marqva enviar als defensors que hi quedaven i a les tropes que operaven al sector, un abundant provehent de queviures consistent en arrbs, patates i bacalla (16). Pel quefaa lasortquevancórrer lesfamíliesdels miliciansidels addictes alacausa liberal quevan resultar damnificades com a conseqüencia de I'assalt i incendi de Ponts, una notícia datada a Lleida el 19 de marq i publicada a la Gaceta de Madrid el dia 25 informava que: División "Eldia 19de marzoentr6 enBalaguerlalll* ila II*Brigada de la IV* División, con muchas famílias de los Patriotas de Pons. Dicha fuerza ha marchado desde Ager escoltando un convoy de víveresy municiones': El4d'abrilde1839,el mateixmitj~decomunicació oficial informava que, segons una notícia datada a Lleida el 30 de marq: ' l a mayor parte de las fuerzas rebeldes del Principadose hallan, según últimasnotíciasenPonsy ensus inmediaciones. El coronel Villalonga condujo ayer a esta capital (Lleida) la mayor parte de los soldados de la División de su mando que fueron heridos en la acción de Pons". Al cap d'unes setmanes i, davant de la impossibilitatdetornar a habilitar o reconstruirde forma immediata els habitatges afectats pels incendis provocats per I'atac de les tropes del comte d'Espanya, les autoritatsdecidiren allotjar els refugiats de les localitats de Ponts, Moia, Manlleu i Ripollalacasernamilitarsituadaalbarri de la Barceloneta, de la ciutat de Barcelona., on hi romanguerenfins el mes d'agost de 1840 (17).

Notes al text 1 - En aquest sentit, I'historiador del carlisme Román Oyarzun escriu: "Los Nicendm de Pon& Manlleu, Moiá, Rrpoli, Oivan y Gkonelia causaron gran consternación en aquellas comarcas, hasta el extremo que hubo pequeñas plazas fuertes que mandaron precpitadamente emisarios al Conde de España, oirecióndole su entrega siempre que les prometiese respetar sus respectivas poblaciones". Román Oyairun: sHlstorla del Carlismo".- 28 edición.. Editora Nacional. Madrid. 1944.- p. 212.

Episodis de la historia de Ponts 2 - Sebastián de Mlñano: "üiccionario Geográfico y Estadístico de España y Portugal". Madrid, 1826:Tomo VI], pág. 70. Entrada: Pons.

.~~

3 de Dioutació de Lleida: 1838 1839. -~ ~~-la ~~. Llibres d'Actec ~~

C,tat per Andrés Ymbernon Vila a: "Aportación a la nis1or;a de la ouerra carlrsfa en la oro~inciade Lerida 11838 - 1839)". - ~ n u i r"Ilerda", i no XIV'- I.E.I., Lleida, 1950, pp. 99-100. 4 - "En 1835, tildados de carlistas el cura párroco y los sacerdotes del Capitulo de Pons, y, por lo mismo, habiendo tenido que huir, el Padre Antonio Vilalta, vlcecorrector del convento de San Francisco de Paula de Pons, se encargó de la parróquia y la regentó un tiempo..." Gaieth Barraquer i Roviralta: "Las Casas de Religiosos de Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX- Barcelona,

- Posteriorment i, amb data del 26 de gener de 1837. la Di~utacióde Lleida envia una carta als alcaldes de les pob ac ons ada ctes a regim beral, en ia q4a sol. cirava el Ilistal ae les personesfacciosesoexp~lsadesdeloistr cte dc cadascuna de dites ~oblacions,i que encara no tinguessin segrestats els seus béns. En l'inforine de I'alcalde de Ponts c'afirma que el nombre de facciosos (carlins) que havien marxat de iavila era de 54, pero calia afegir-hi cinc canonges del capítol de Santa Maria de Ponts, que també havien abandonat la pobiació I'any 1835. Quatre dones havien estat expulsadespersospitoses ialtres persones es trobaven confinades a la presó per manament judicial. Josep M. Llobet i Poriella: 'Xlgunes dades socials sobre els carlins de la Segarm i comarques properes dumnt els prlmers anys de la Prlmera Guerra Carlina (1833-1837); dins de "El carllsme i la seva base social': Ed. Llibres de l'índex, Barcelona. 1992, p. 119.

5 Josep Lladonosa i Pujol: "~istoriade la Dipufació Provincial de Lleida": Lleida, 1974. 6 - Josep M. Mundet i Gifre: 'La prmera guerra carlina a Catalunya' -Coi B D orecaAoat0liba.ni.m.78 -Pim r m o n s de I Abadla dc Moritserrat. Barceona, 1990.. p. 308 7 - E o a 26 dejLny ae 1838. com a ConseqJencia d'Jna escaramussa colitra Lna parl.da car .na. hav a rcsJta1 mon llanterior comandant d'armes de lavila, el tinent de la Milicia Nacional Marti Mas, veí de Ponts.

(vegi's: Francesc X. Montanyh i Santamaria: "Topografia médica de Pons isa comarca': p. 64) 8 - "Topografia rnbdica de Pons isa comarca".- lmpremia Sol y Benet, Lleida, 1910.- pp. 64 i 65.

9 - Antigament, i'operació de 'Bassar farina'; consistia en cendrer-la o netejar-la de segó i de porgueres mitjanqant un sed& o un garbell. 10 - Antonio Pirala: "Historia de la guerra civil y de los Tomo V, 1838-1839. Editora partidos liberal y carlista': Nacional, Madrid. - p. 248.

11 - Vegi's infra, el fragment de la caria enviada per Mn. Josep Auger, rector de Ponts, a Gaieta Barraquer, i'any 1895. 12 - Victor Palou i Esteve "Tesfimonio deb!damenle auronzado que abraza las pérd~dasque suheron los vecinos v terratenientes de la villa de Pons durante el tiempo de la h m a guerra civil": "A testimonio de Don ~ i c t o rPalou, escribano, 1843". Manuscrit de 62 folis: Arxiu particular de Manuel Gabriel i Forn. 13 - Segons una noticia publicada I'any 1849 a la "Gaceta de Madrid", referent a una valoració de les despeses de reconstruccióde I'esalésiaDarrosuial. realitzada a instancia del Patronat de ¡'obra de ~'abricadeSanta Maria de Ponts. 14 - "No mucho tiempo antes de la exclaustración fué destinado al convento de Pons, donde ésta le encontró, y donde él se quedó. Fué el principal autor del derribo de su convento. efectuado en 1835 ó 36. Acompañado de una turba de muchachos, hechó a la plaza la campana de él, y después los liberales de la villa continuaron el destrazo. Tomó gran parte en la polífica liberal de aquella tierra, pues continuamente andaba con la canana y el fusil de guardia nacional. La vozpública le atribuye haber muerto en Gualter á un mddico, al cual llevaban preso los carlistas y al que creyó un jefe de ellos...." Gaiete Barraquer i Roviralta: op. cit., p. 183. 15 - Aquesta frase és extreta de la carta enviada per Mn. Josep Auger a Gaieta Barraquer (vegi's supra). 16 - Josep Lladonosa i Pujol: "La primera guerra carlina a les terres de Llelda". - Col. Episodis de la Historia, núm. 73.- R. Daimau editor, Barcelona 1965. p.60. 17 - Ferran Shnchez iAgusti: "Carllns amb armes en temps de pau". - Pages editors, Lleida 1996. p. 87.

Manuel Gabriel i Forn

Prbxim episodi :Les conseqüenciesmaterials de I'assalt i incendi de Ponts.