festes_populars

-4

les

parpeuf a b

f P d P e . 0 e o=

S P

,

m

t u o p e l u e s a l u r t S U S

ponts, octubre 1972

Les festes populars de cultura Pompeu Fabra a Ponts

Reportatge intranscendent de Ferran SOLANS i COMELLES

Aquest treball inedit fins ara, que avui tenim el goig de publicar, obtingub el premi "Joventut" a les Festes Pompeu Fabra celebrades a Ponts i'any 1972. Malgrat el quart de segle que ha transcorregut des que fou escrit pel seu autor, moltes descripcions paisatgístiques i determinats aspectes tractats conünuen plenament vigents en I'actualitat, mentre que les recomanacions pel futur a les que ens convida, han esdevingut -sortosament- realitat

...

Mirant el mapa de la Divisió Territorial de CatalunyaqueformulaIaGeneralitatel 1936, ens sorpren, Centrada, confrontant-lo amb el convencional en ús al qual ens han habituat des de les beceroles, la diferencia quantitativa dels compartiments que el divideixen: trenta-set, si no m'erro, que perla irregularitat de Ilursformes se'm fa dificil comptar-los.

I ves per on, ara he sabut que podríem formar part d'una altra estructuració en la qual les comarques prenen preponderancia perfilant-ne les característiaues més acusades.

Ponts, el meu poble, pertany a la comarca de la Noguera. Ultra aquest jo me I'estimo molt i per aixb el poso al davant, la nostra comarca esta formada per quaranta municipis més la llista dels quals comenca amb ~ g eiracabaamb Vilanova de Meia. Ara potser afeixugaria posar-lasencera, la Ilista, pero potser escauria relacionar-la en acabar, a tal1 d'addició. Si algú la repassés podria encuriosir-lo, com m'ha passat a mi, i empenyer-lo a esbrinar els coms i els perques s'han deformat les coses.

Escriure ara de tots aquests quaranta-un municipis em fóra molt difícil i, d'altra banda, el reportatgeesfariaexcessiu.Entotcas,si I'interes no decau, podríem escalonar-ho en etapes, i aquesta primera se'm permetra dedicar-la al meu poble on anirem aviat.

Perb ho farem, d'anar-hi, des de Balaguer, ciutat declarada en aquesta Divisió, centre comarcal (Cervera i Tarrega, ciutats prou importants, ho són de les comarques de la Segarra i de I'Urgell, respectivament).

Les festes populars de cultura Pompeu Fabra a Ponts acabar aquest reportatge, que nosaltres, els pontsicans, també latenim, la nostra monografia local:'TopografiamedicadePonts isacomarca!', que el metge Francesc Montanya i Santamaria li dedicava I'any 1906. L'interes que posseeix i el fet que I'edició estigui ja exhaurida, recomanen llur reedició.

Aquesta digressió, pero, ens havia apartat d'Artesa de Segre, on enGara som.

més amunt Jaume Camps Poch ambelseu llibre que duu per titol el nom del poble al qual va néixer. N'exalta el Castell, el tresor artístic i el costumari antic i modern, ben acompanyat de grdfics i fotografies que ens el fa veure amb una bptica diferent.

Aquesta monografia de Cubells emfa pensar en la sort que tenen els pobles exalqats pels seus apologistes.

Ara mateix, Cervera s'ha vist afavorida per la historia, un volum fenomenal, que li ha dedicat Agusti Duran i Sanpere, el "Llibre de Cervera", a les pagines del qual hauran de recórrer els qui vulguin aprofundir en el passat de la nostra comarca.

Aquest tema m'ha fet pensar, i no podia &ser altrament, malgrat que pensava reservar-lo per

Artesa, com diern els de la comarca, té una altitud de 340 metres i és a 57 quilometres de Lleida. Molt ben comunicadatambé, per aquesta carretera per la qual viatgem i les de TArrega i Tremp i els camins que us duran a Vernet, a la riba dreta del Segre, i Baldoma i el santuari del Pla. Ací fan unes coques boníssimes. Per les féstes de Setmana Santa I Pasquaels artesanstenen el costum de comprar-ne i en fan una menjada, col.lectiva podríem dir, pels volts de la vella església de Salgar situat en un paratge meravellós.

En la seva "Geografia General de Catalunya", de Francesc Carreras i Candi, en un dels seus sis grossos volums, hi dedica una pagina sencera on es veuen dues fotografies, una de les quals, malgrat les deficiencies tkcniques propies de I'epoca, mostra la bellesa impressionant del paratge de Salgar. Potser perque aquest ens agrada tant, no podem estar-nos de reproduir allo que en diu Carreras: "En el terme de Montsonís i a lavora esquerradel Segre, enmig de I'engorjat que hi forma el seu corrent, es troba el que havia estat convent de Nostra Senyora del Carme de Salgar, protegiten part per la mateixa penya i voltat de grans estimballs; lloc apropiat per a ferhi vida retirada, com ho havia practicat el Senyor de Salgar, segons assegura la tradició. que deixa aquestes terres als PP Carmelitescalqats. Esdiu igualment que aquesta orde aprofita aquest lloc que resultava ésser un veritable desert per als religiosos que mereixien algun castig per faltes comeses; i no fóra estrany que aixofos cert, car la comunitat eraformada, atot estirar, per quatre persones.

"S'lgnora 1'8poca de la seva erecció, pero es creu, amb fonament, que el lliurament a I'orde se'n va cap al'any 1404. Enmig de I'església idel convent hi ha un pati que els separa. Aquella és senzilla, amb porta adovellada i espadanya per a les campanes. Des del convent, fícat en part dins la bauma, un mal viarany queva resseguint la penya, porta a una cova i d'aquesta es puja a una altra de més alta en la qual es venera una imatge molt antiga. La Verge de Salgar cohpta

Les festes populars de cultura Pornpeu Fabra a Ponts amb molta devoció per la rodalia i és costum visitar-la en romiatge els pobles de Montsonís, Foradada, Montclar, Cubells i Oliola. (Noentenem que pogués descuidar-se de posar-hiArtesa de Segre, perque, com hem dit, hi tenen tirada i no n'és massa Iluny).

"Hi ha en aquest indret, infinitat de baumes i cavernes, essent la Cova delBandoler, dalt de la muntanya, la més important, bé que no ofereix gran interes si hom la compara amb les que es coneixen en altres punts de la mateixa ribera del Segre".

En comencar parlant dlArtesa de Segre deiem que es troba a 57 quilbmetres de Lleida, perb no hem dit que només en manquen 15 fins a Ponts i 31 fins a Tarrega i 48 a Tremp.

Ara, si no ens empenyés la pressa, abans de sortir dlArtesa, baixant per la carretera que mena a Tremp, podríem fer una excursió molt bonica pujant a Vilanova de Meia, situada en un dels contraforts del Montsec i Santa Maria de Meia, gairebé tocant, on jo conec algú que li plauria molt passar-hi els estius o fer-hi vida sempre.

Continuem amunt, doncs, per la nostraVCarretera de la Seu", i molt aviat d'haver sortit dlArtesa de Segre, a I'esquerra, et sobta tot d'una I'aparició de I'aigua del Canal dlUrgell, que surt de I'acabamentdel túnel que comenca sota la serra de la Forca, no gaire lluny de la "PresadelCanal", com hem de dir si ho fem amb la terminologiade la nostra gent.

I per aquesta banda, deixant endins, cap a la dreta, el poble d'oliola, després d'haver passat, en ordre invers, les masies de Cal Mallol i Cal Barrina, on, com deia aquell vell, "s'hi podia beure la millor mistela del món", i I'ermita de Refet que: -Te'n recordes?: "Mare de Déu de Refet ajudeu els de Tora que tenen el ruc per la cua i se'ls acaba d'escapar" -A¡, abans, quina romeria s'hi feia a Sant Sebastia, el dia de la prometencal El fred de gener ni el sentíem! Les parades curulles de torronsdlAgramuntielRossa,escridassant,rifantne tauletes. I la ballaruga davant I'era. Tant se val! No hi són ara aquelles coses.

Després del revolt dlAlgós, ara, molt abans d'arribar a lagrisor calcinosa de lacosta Blanca, alla dalt, com si volgués palesar el "encara hi sóc", ja es veu la mica de la resta del que fou Castell de Ponts, i una mica més avall, en el planell de la dreta, gairebé al costat de la carena, les runes de I'església de Sant Pere, les pedres

de la qual formen part d'un munt d'historia que, com I'ossam que emergeix, si vols, del cementiri adossat, no sé si costaria exhumar.

"Cesglésia de Sant Pere escriu -Carreras Candi, referint s'hi- mia enderrocada dalt I?) , , el turó on hi havia el castell, és un notable exemplar de I'art romanic que ELS BONS FlLLS DE PONTS (el subratllat és nostre) HAURIEN DE PROCURAR CONSERVAR, puix constituek una fita importantíssima en la reconquesta catalana".

-

Més avall, com una corona més petita, damunt les teulades enraimades del pobre vell, per la part del Portal Nou i carrer de Franca, ja es veu la Pedra Negra. Negra com sempre.

Si no fos pels revolts, sovintejats i sobtats, I'indicador dels quilbmetres atenyeria els cent-itants impel4i per I'emmelament de I'arrlbada.

AquestaBaixadadelacosta Blanca, pero, obliga a mantenir la frenada fins ben prop del Pont del Riu que travessa el Llobregós, I'aigua del qual "no val res: és crua", com us dira tothom.

D'aigua, el Llobregós, sempre en duu molt poca, pero, com m'ha dit aquell: -No te'n fiis del Riuet, xicot. Pots veure'l pansit molt de temps, pero ve una pluja i t'ho fot tot.

A I'esquerra, quasi enganxat a I'extrem del Pont del Riu -la gent de Ponts no el designa d'altra manera, car per nosaltres, per antonomasia, "el riu" és aquest, el Llobregós, el nom del qual ben poca gent coneix-, que el camí que, paral4el a aquest riu fins que mor en aiguabarrejar-seamb el Segre no gaire Iluny, ens duria "al Canal", com també, senzillament, denominem I'emplaqament i les instal4acionsde l a presa del Canal dlUrgell, on hom us adrecara en primer terme de la Ilista d'excursions recomanades.

Passat, doncs, el Pont del Riu, practicamentjasom a Ponts, que nosaltres, seguint el Nomenclator, escrivim així, bé que oficialment es descuiden laT. Pero "Des dels més antics documents -llegireu, si us plau, en I'obra darrerament esmentada-, el seu nom va llatinitzat amb la forma PONTIBUS, qo és, PONTS i mai PONCIUS, que seria Pons, segons oficialment I'escriuen ara".

I ja que hi som i ho tenim al davant, per no caure en pecat d'exageració, molt disculpable quan la inflada laprovocal'afecte, al'autor citat li prendré uns mots més: "Entre les poblacions de segon ordre, Ponts -el1 hi posa laT, bé que I'obra és dels volts del 191& és una de les més importants de la "província", puix la situació estrategica que ocupa i les vies de comunicació de que disposa, han afavorit en gran manera el seu camí florescent..."

Les festes ~ o ~ u l ade r s cultura Pompeu Fabra a Ponts

-El poble de les cireresl -exclama. cense adjectivació. Perb el to .i I'allargament de I'exclamació diu, amb una eloqüencia inreportable, el gust que ha trobat menjantne.

mament la nostra arribada. Aquests nou quilbmetres podrien addicionar-se tants zeros com la nostra perplexitat insatisfeta podria permetre's.

Si les "entrades" a la vila les hem convingudes per dues de les tres practicables per carretera, no Mra de justicia silenciar, deixant-la com una germanastra menystinguda, la que hom pot fer baixant de la Seu dUrgell.

Bonic, bell, joliu, agraciat, vistós, grandiós,.. No en calen pas fants, de mots. M& clar i senzill: és meravellós!

Pel cantó de dalt, "baixanf de muntwiya", en trobar-nos a la nostra comarca de la Noguera, amb el Segre sempre a la dreta, ens quedaran pocs pobles, tres ben comptats, abans d'arribar a Ponts: Tiurana, Miralpeix i Gualter.

Tiurana -en fer-ne menció, i no ara sin6 en qualsevolmomentqueelnom emvealamernbna, sento el repiqueiginferior, com si fos vivaencara, de lavellatonadaqueamb melodiadel "Ballet de Déu", se m'enganxa, encomanadissa: "Les de Tiurana m'agraden, les de Miralpek no tant perque porten les faldilles del color del davantal."

Tirana-deiem-, a 9 quilbmetresalnordde Ponts, pracücament 6s a tocar de Miralpeix poblet molt conegut pels aimants de la pesca i més dels especialisles de truita, de truita de riu s'entén, que és, com el I l u ~de , poca espina.

Aturant-nos en la contemplació paisatgística d'aquests paratges, ens farien retardar extre-

Iuna meravellacompletapera I'esguard que s'hi sap trobar, fins acabar, fent el viatge a peu. amb la moQilla a I'esquena.

Així, és tan curt el trajecte, que no tens temps ni de comenpar-lo. Et trobes a la Pekera, amb el matek cigarret a la boca. Toquem e! Pont de Gualter (ja pujaríem a la Serra!) i la Central, passada. IalaPlacetadelLle6,arribat.s. ifrenada!

-Aquest viatge, no trobes?, I'hem fet massa, massa de pressa

...

(1972)