historia_ponts_3 by Agusti Cucurulls

Episdis de la histdria de Ponts

Episodis de la historia de Ponts

A sang I foc LES CONSEQUENCIES Episodi 2

L'ASSALT.

El cost humh i social Talvegadacopsaríemmillor I'impactedelaguerra civil dels set anys sobre la població de Ponts a través dels censos i dels recomptes de persones i de béns, si no fos perque la qualitat de les fonts municipalsdeI'epocadeixamoltadesitjar. Defet, les deficiencies actuals d'aquestes fonts documental~ impossibilitenuna avaluació precisadel cost humad'aquestaguerra, nosolamentpel que fa a lavila de Ponts, sinó a Catalunya en general. Homtéel primerimpulsdesubsanarlamancanca a cbpia de pacients sumes de dades extretes de lesfontsimpresesgovernamentals, tot hi que hem de recordar que els comunicats de guerra de I'epoca, mentiren gairebé des de I'inici de la contesa. S'ha de partir, doncs, de calculs demografics i econbmics generals, extrets de diferentsprocedenciesdocwnentalsicontrastarlos. En qualsevolcas, se cap que el total deveins dePonts mortscomaconseqüenciadeI'assaltva ser, coma mínim, de 6: Cinc homes i una noia de la fonda del Sala, tot i que també hi va haver un nombre no especificat deferits i de contusos (1). D'altra banda, segons es desprbn de la crbnica publicada al Diari de Barcelona el 2 d'abril de 1839, les bakes entre els militars de la columna liberaldel coronelVillalonga,queentraen combat per auxiliar els defensors de la vila, va ser de 3 oficials ferits i 2 de contusos; entre la classe de tropa, hi hagué 6 morts, 45ferits i 30 contusos. Al mateixtemps-segonsel comunicatanteriorment al4udit- les baixes entre les tropes carlines assaltants van ser forqa més considerables: 40 morts, entre els quals 1 cap i2 oficials, i250ferits, entre els quals 2 caps i nombrosos oficials. Aquest balancde perdues humanes,tot iserforca dramatic, no deixa de ser el que es donava usualment durant els combats de curta durada, amb els mitjans bel.lics de que disposaven els exercits del segle XIX. Al mateix temps, la presa i destrucció de Ponts tambéva provocar, des del punt de vista social, el desplacament i la migració forcosa de nombroses famílies, algunes de les quals ja no retornaren a la vila. Precariament allotjats i alimentats en una caserna de la Barceloneta -conjuntament amb els damnificats per la destrucció de RipolC aquests refugiats es van trobar ben aviat cense mitjans devida ni recursos

economics eficients. Per aquest motiu, a mesura que anaven passant els mesos, alguns pares i mares amb criatures al seu carrec es van veure abocats a la miseria o a la indigencia. Aquesta precariasituaciófariaque moltesfamílies pontsicanesqueencaradisposavend'algun bépatrimonial al municipi, anessin retornant de forma paulatina a la vila un cop finalitzada la contesa, I'any 1840. També ignorem lasort quevan córrer lesfamíliespontsicanesquesimpatitzavenamb la causa carlina, bé que sabem de la continuitat de residencia a Ponts d'algunes de les més significades. Entre els hostatges que els carlins s'endugueren de Ponts, destaca mossen Pere Jou i Cirera, sacerdot beneficiat de I'església parroquia1 de Santa Maria, el qual, pel fet de romandre en una població dominada pels liberals i per posseir una certa fortuna personal -de la que els militars carlins confiaven apoderar-se per mitja del pagamentd'un rescat-fou confinatenunapresó habilitadaen unacasasituadapropdecasserres (Bergueda), coneguda com Cal Quel, i denominadasarcasticament pel comted'Espanyacoma 'Torre del Hambre" o "LaAlhambra", perque els presoners s'hi morien practicament de fam. El sadismedel comtedlEspanyaesposademanifest quan aquestsacerdot, queteniavuitantaanys,va ser obligat a conviure amb cinc dones dins d'una estreta celda fins que, greument emmalaltit a causa de les privacions, expirasobre el munt de palla que li s e ~ i de a jac. El cost material Si ja resulta prou difícil el fet d'establir un balan$ de les perdues humanes i del desplacament de famílies lluny de lesseves Ilars, es podriasuposar que és del tot impossiblefer-neunde les perdues materials. Per tal d'avaluar el cost material del desastre a que es veié enfrontada la població de Ponts disposem, pero, de I'extraordinaria font d'informació aportada pel detallat expedient de danys realitzat a partir de ladeclaraciódels veins afectats, I'any 1843 (vegi's infra), en el qual hi apareixen inventariats gairebé la totalitat dels béns mobles i immobles destruitso desapareguts a laviladurantles nefastesdates del 16 idel 17de marc de 1839. Segons I'expedient a que ens referim, dintre del clos edificat de Ponts, I'indret urba mésafectatpel focvasersensdubteelcarrerCós, onvan quedar practicament destruides les vint cases que hi havia, dotze de les quals resultaren totalment cremades. Carrer Major avall, també hi havia

Episodis de la historia de Ponts nombrosos habitatges cremats o enderrocats -fins a trenta-, disset dels quals van resultar totalment cremats. A la placa de la Constitució (I'actualplaca Planell), hitrobem consignatsdivuit habitatgesdestruits,catorzedelsqualsvan resultar totalment cremats; al carrer Vilanova, de trentaquatre cases afectades, n'hi havia 1Odetotalment cremades. Des d'aquest ÚItim carrer, el foc es va estendre a les cases que donaven al carrer de la Parra. Un aspectesemblant I'oferien lesvivendes de pagesos i menestralssituades per damunt del carrer Major, corn la placa del Blat i els carrers Santa Maria i Bonaire, amb moltes cases incendiades ienrunades. LaplacaPortal Nou i el carrer de Franca, que van ser els indrets on s'inicia I'assaltcarlí, no presentaven,en canvi, el panorama dedevastació de la restadel casc urba perque no van resultartan castigats per I'incendi massiu del clos edificat. També hi cap la possibilitat que aquestarelativa indemnitatfosdegudaaque eren els indrets urbans on residien majoritariament els partidarisdel bando1de Don Carlos, corn és el cas de I'agutzil, amb la complicitat del qual es va poder dur aterme ['entradade les tropes carlines a la vila. L'estat de devastació en que queda I'antic clos urba de la vila, apareix molt ben resumit al "Diccionario Geográfico"de PascualMadoz (1842), el qual, en I'entrada "Pons", esmenta que: "La población constaba de más de 300 casas, antes que fuese entregadaá lasllamasen mano de 1839 por los partidarios del pretendiente; pero en la actualidadestan aquellas reducidasá unas 150,y aunque no formando masa de población por los muchos huecos que han dejado las incendiadas, sin embargo, todas se hallan dentro de una débil muralla, reedificada sobre las ruinas de la que destruyeron los carlistas; haycasa consistorial, un hospitalcuyoedificio también está derruido, siendo sus rentasproporcionadasá sus atenciones" (2) Aquesta situació s'explica perque, si bé al cap de poques hores de laretiradade lacolumnacarlina, moltsveins que havienfugit precipitadament,van retornar a la vila per tal de sufocar les flames i salvar els efectes que els assaltants no s'havien pogut endur, la magnitud de I'incendi i la manca de mitjans adequats per a contrarestar-lo,van fer que molts dels esforcos encaminats a salvar els habitatges afectats, fossin endebades. Enmig de tantadesolació i, unavegadasufocat I'incendi, el comandament militar de la guarnició de Lleidava destacar a Ponts una companyia de sapadors militars,pertal queajudessinelsveinsaenderrocar els edificis més malmesos pel foc i a consolidarne les cases adjacents que encara es mantenien dempeus (3). Entornar a reconstruir molts dels habitatges de la part baixadel carrer Major i de IaplacaPlanell,van desapareixer, sovint, molts dels coberts o porxos

originals. Alguns pontsicansactuals potser recorden encarales plantesbaixesd'algunescasesdel carrer Major, amb les bigues ennegrides i socarrimades perlesflames. Latascade reconstrucció de molts habitatges es posa de manifest en algunes llindes de pedradels portals de les cases dels coberts de dalt del carrer Major, les quals apareixen esculpides amb una data posterior als fets que relatem. Alhora, als coberts de la placa Planell, algunes pedresclausdevolta de les cases que van ser reconstruidesamb posterioritat, ens recorden encara, I'incendi de 1839. Les perdues en els edificis propietat del Comú de la vila La perdua patrimonial més important de les que administravael Comú delavilavaser, sens dubte, el Sant Hospital de Pobres el qual, a banda del sewei assistencial que oferia al malalts pobres locals, també sewia d'hospital d'etapa de les columnes de tropes governamentals que transitaven per la val1 del Segre. Després de saquejar-lo a consciencia, els carlins hi van calar foc, a resultes del qual la part superior d'aquest gran edifici del segleXVll,vaquedarcompletament destruida. Sabem que va ser reconstruit I'any 1845, perque ho testimonia ladata esculpida a la llinda de la finestra central de la part superior de la facana principal. D'altra banda, també van resultar damnificades les finques urbanes reservades asewird'hostal de lavila, el qual eraubicat a I'extrem dels porxos del Planell (I'actual finca

1 . Portada del memorial titulat: "Testimonio debidamente autorizado que abraza las pérdidas ue sufrieron 70s vecinos y terratenientes de la villa de Pons durante el tiempo de la última guerra civi?. Testimonio de Don victo; P~IOU, Escribano - 1843

Episodis de la historia de Ponts núm. 11) i la botigade lacivada (situadaa ['actual fincanúrn. 12). Lesperdues ielsdanysen I'esglésiaparroquial de Santa Maria Corn a conseqüencia de I'incendi, la torrecarnpanar, lapartsuperior delafacanade ponent, lavolta de creueriade la nau i lacapelladedicada al SagratCor de Jesús, van quedar cornpletarnent destruides. D'altra banda, lacobertade lacapella del Sant Crist, sernbla que tarnbéva resultar rnolt danyada pel foc. Segons la tradició oral que ens ha pe~ingut,I'ensorrarnent del carnpanar per efecte de les flarnes, va fer que algunes de les carnpanes situades a la part alta, caiguessin rodolant fins a la sequia rnolinal, que discorre paraldela al talús sobre el que hi ha edificada I'església. A la facana de ponent, la rossassa gotica, i el coronarnent superior que -corn la torre-carnpanar- eren obres de rnitjan segle XV, van quedarcornpletarnentcalcinats i derruits. Un cop finalitzat el desescornbrarnent de les runes acurnulades a I'interior de I'església, els oficis litúrgicsesvan haver decelebrar dins lescapelles iaterals que no havien resultat tan danyades pel foc. Per sort, la capella de la confraria de la Mare de Déu del Roser, se salva fortu'itarnent de les flarnes i, al rnateix ternps, tarnbé es va preservar intacte el rnagnífic retaule barroc del segle XVII, gracies a la diligencia d'una colla de veins que havien retornat oportunarnent a la vila, els quals, através d'una porta lateral d'accés-actualrnent tapiada-, van aconseguir bastir un paredat de feixos de canern hurnit davant de I'arcada d'entrada, abans que les flarnes penetréssin dins d'aquesta capella. Pel que fa a I'art rnobiliari, a conseqüencia de I'incendidel seu carnbril, vadesapareixer la irnatge pintada en Ilenc del Sant Crist de Ponts, patró de la vila, del tresoret del qual nornés se'n salva una corona d'argent. Es va haver de lamentar, a rnés, la perdua del retaule dedicat al Sagrat Cor de Jesús, realitzat cap a la fi del segle XVll en talla policrornada, així corn una notable irnatge de talla de Sant Francesc de Paula, que procedia de I'església de I'antic convent de frares rnínirns. Es téconstanciaque,al rnateixternps,vadesapareixer un valuós orgue d'epoca barroca. Deu anys rnés tard, el 16 d'agost de 1849, un corresponsal de la Gaceta de Madrid destacat a Ponts per informar de les operacions rnilitars encarninades a posar fi al segon aixecarnent carlista, inforrnava que "Celebramos ayer la festividadde Nuestra Señora (es refereix a lade la Marede Déu d'agost) no como quisimos, nicomo correspondea esta Colegiata (de Santa Maria de Ponts)nicomose celebrabaantes dearruinaréste pueblo las vicisitudes de la guerra, sino delmodo quehemospodido, supliendolodemásconbuenas intenciones. oues la ialesiatiene derruidasu nave.

quedando sololas capillaslateralesparaelservicio delculto; entrecanónigos, racionerosy capellanes, etc., componen un personalde cinco indivíduos; las albas, ternos y otros ornamentos sacerdotales máspreciososestanhechosjirones, yasílo demás. Laprocesión, aunquepobre, estuvomuyconcurrida por todos los vecinos de ésta, que con la mayor compostura y recogimiento, como es costumbre en este religiosoy morigeradopueblo, asistieron a tansolemneacto". (4) Benaviat, pero,s'irnposalanecessitatdeconstruir una nova església annexa al temple rnajor, que faria les funcions de parroquial en tant que les obres de reconstruccióde I'església destruida no estiguessin enllestides. Per aquest rnotiu, durant la decada de 1840-1850 es constituí una junta d'obres parroquial; es tractava d'una corporació mixta, els rnernbres de la qual van ser designats pel bisbed'urgell i pel governador civil de Lleida. En primer Iloc, hi figurava el rector-curat Mn. Rarnon Giró, I'alcalde de la vila i un grup de prohorns pontsicans. Aquesta nova església -coneguda tarnbé arnb el norn de Santa Maria de I'Espluga i, rnés tard corn a capella de la Mare de Déu dels Dolors- va ser consagrada I'any 1855 pel Dr. JosepCaixal i Estradé, bisbed3Urgell, i va fer les funcions de temple parroquial fins la decada de 1870-1880, en que finalitzaren les obres de I'església rnajor. En virtut del concordat signat entre el govern espanyol i la Santa Seu, I'any 1851, i corn a indernnització de les propietats desarnortitzades de I'antiga coldegiata de Santa Maria i Sant Pere de Ponts, corresponiaala parroquiaun capital de 946.800ralsde billó (quealcanviactuaicorrespondrien a unes 236.700 pessetes o 1.422 euros) els qualsvan serabonats en títols de Deute Públic de I'Estat, arnb un interes del 3% anual. Aquesta quantitat va ser expedida afavor de la parroquia, el 10 de desernbre de 1855. Pero, el pagarnent dels interessos dels títols al4udits rnai no va ser satisfetaarnb regularitatper I'Estat i practicarnent, es deixa d'abonar en la rnajoria dels casos. Aquest fetva dificultar i endarrerir, sens dubte, el financarnent de les obres de construcció del nou carnpanar i de la facana de ponent de I'església, les quals no conclouran fins la decada de 18801890. Pel que fa a la casa rectoral, I'edifici no va ser rebastit del tot fins I'any 1881. El notari Víctor Palou i Esteve Aquest personatge havia nascut a Ponts, probablernent afinalsdelsegleXVIII. Sabern que era net del notari pontsica Francesc Palou i Far (1763-1804) i parent deis notaris locals Francesc Palou i Almirante (1806-1823) i Joan Baptista PalouiMarques (1824).Abans deser nornenatper a ocupar la placa de Ponts, Víctor Palou i Esteve va ser notari de Carnprodon (Ripolles) els anys 1827-1828, i deGranollers (Vallesoriental)durant

Episodis de la historia de Ponts els anys 1829-1831.Des de 1833 a 1875 va ser notari per autoritat reial de la nostravila (5). Tenia el domicili iel despatxde I'escrivaniaen unacasa amb I'entrada situada al bell mig del carrer Major (i que ara es correspon amb el corredor que hi ha entre les actualsfinquesnúms 30 i32). Estractava d'una gran mansió que, posteriorment, va ser adquiridapelseusuccessor,el notariLluísCasellas i Solsona, el qual la convertiria, també, en la seva residenciaidespatxprofessional. Cevidenciaque aquestacasavaresultarcompletamentsaquejada i cremadaacausadel'assalt,esposade manifest I'any 1869 quan, amb motiu de la creació de I'Arxiu General de Protocols del districte notarial de Solsona, el seu responsable va reclamar a Víctor Palou I'arxiu de protocols antics dipositat a la seva notaria, malgrat que dos anys abans ]a havia comunicat al delegat notarial de Solsona que, I'any 1839,lavila havia resultat devastada i, per aquest motiu, havien desaparegut molts documents de la seva notaria i de les dels seus antecessorsfamiliars. Víctor Paloual.legavatextualmentque "ala entmda de los facciosos (carlins) en esta villa, que fué en el año 1839, en cuya epoca se hallaba el que suscribeenlos calabozosde Berga, fué saqueada y quemada la población y lo fueron todos los efectos y muchos papeles de la escr~bania"(6). Aquestanotíciaésinteressantperquedesvetllael fet queelnostrepersonatgehaviaestaternpresonat pels carlinsa la presó general de Berga, en dates anteriors a I'entrada de les tropes del comte d'Espanya a Ponts.

L'expedient de reclamació d'indemnitzacions L'any 1842, durant la regencia del general Baldomero Espartero, es promulga una llei que contemplava la dotació de crbdits i de pensions als damnificats per I'última guerra civil, previa tramesadel corresponentexpedientdereclamació d'indemnitzacions Peraquestmotiu, el consistori de Ponts encomana al notari Víctor Palou la redacció ivalidaciód'un protocolnotarialmanuscrit (de 62 folis de paper segellat, de 30x21 cm, relligatenpell), titulat "Testimoniodebidamente autorizado que abraza las pérdidas que sufrieron los vecinos y terratenientes de la villa de Pons durante el tiempo de la última guerra civil (1839). Testimonio de don Víctor Palou, escribano, 1843", (7) el qual, a més d'esdevenir un inventariexhaustiu de les perdues materials,ensaportaunavisiófefaentdeI'estat de devastació i demiseriaaquevan haver deferfront els habitantsdePonts, en les dates immediatament posteriorsa la tragedia. L' inventaride perdues al qual alhdim consta dels següents apartats:

1- Preambul de certificació notarial. 2 - Relació individual de les perdues: A - Béns immobles propietat del Comú de

lavila, dels veins enquadrats a la Milícia Nacional local (anomenats nacionals), delsveins addictes a la causa liberal (anomenats patriotes) i dels propietaris particulars. B Relació de perdues de lacabana pecuaria. C- Relaciódels béns mobles desapareguts. (segueix el mateix ordre de la relació de béns immobles). D - Classificació de les institucions i dels veinsque han resultatdamnificats:Primeraclasse.El Comú de lavilai la parroquiade SantaMariade Ponts; Segona classe.- Els milicians nacionals i les persones addictes i compromeses amb la causa liberal¡Tercera classe.- La restadelsveins. E - Prova testimonial aportada per alguns caps de casa residents al Terme fora de Ponts, a IaBaroniade Rialb, alaForqa (elTossal) ialterme d'oliola, sobre el saqueig i I'incendisubsegüent. F Dictamen de les autoritats locals i provincials sobre els fets. G - Relaciódels perits professionalsforans que han valorat les perdues que han tingut els paletes,fusters, serrallers, espardenyers, calderers, sastres, argenters, confiters,apotecarisi escribans locals. H - Relació general que suma els totals de les valoracions de I'expedient.

ApartirdeI'estudidetallatdelseuextractetrobem, en primer Iloc, unarelaciógeneraldels propietaris locals damnificatsen lessevesfinquesrústiques i urbanes, acausade I'incendi, saqueig idestrucció de la vila de Ponts, entre els quals hi figuren: El Comú de la vila de Ponts: 1 Milicians nacionals de la guarnició local: 37 Addictes a la causa liberal (o "patriotes"): 4 Particulars: 90

De la qual cosase'n dedue~xque el nombretotal de propietaris locals damnificats va ser de 132.

*** Acte seguit, hi apareix una relació detallada de I'estat en que van quedar els béns immobles urbans i de les finques rústiques propietat de I'Església i del Comú de la vila de Ponts, com a conseqüencia de I'assalt, la qual dóna fe dels béns immobles situats a extramurs o fora del recinte emmurallat de la població, entre els quals hi figura I'antiga església canbnica de Sant Pere de Ponts (destruida per voladura de la seva estructura). Entre els immobles de propietat eclesiastica o comunal situats dins del clos urba de lavila quevan resultar malmesos, destaquen: -L'esglésiaparroquialicampanardesanta Maria de Ponts. (Destruits per incendi) El Sant Hospital de Pobres de Ponts. c/ Santa Maria. (Destruit per incendi) - La casa parroquia1 de Ponts (o casa dels canonges). c l Cós. (Destrulda per incendi)

E~isodisde la historia de Ponts

- La casa- hostal de la vila de Ponts. pl/ de la Constitució (Planell) - (Destru'ida per incendi) - Una casa de la pl/ de la Constitució (Planell) (Destruidaper incendi) De la qual cosase'n despren que el nombretotal de béns immobles situats a extramurs o dins del clos urbaquevanresultardamnificatsvaserde6. Entrelesfinques rústiques depropietateclesiastica o pública s'hi ressenyen: -Unapallissaa IapartidadeSantJuliA.(Destruida per incendi) - La cleda del bestiar de la dula. (Destruida per incendi) - Els murs d'un hort clos. (Enderrocats) Pertant, el total definques rústiques de propietat eclesiastica o pública afectades fou de 3. Així, doncs, el nombre total de béns immobles i definques rústiques pertanyents a I'Església i al Comú de lavilaqueresultarendamnificadesvaser de 9. Tot seguit, hi trobem ressenyada una relació d'edificacions urbanes i extramurs, propietat del duc de Montellano i marques de Ponts, damnificadesper I'incendi, les quals comprenen: - La torre mestra del casiel de Ponts (destruida pervoladura) - L'edifici del Pallol o pbsit de grans de la vila de Ponts,alapl/delaConst¡tució (Planell) (parcialment destruit per incendi) - El molí de farina principal del camí del Molí. (parcialmentdestruit per incendi=teulat) -El molí d'oli (destruit per incendi) - Una casa al c l Major (destruida per incendi)

2-3. Detall de la

De la qual cosase'n despren que el nombre total d'edificacions de propietat senyorial que resultaren afectades va ser de 5.

edra clau de Pdearc del cobert cal Manel

Per I'inventari detallat del nombre d'immobles urbans que resultaren danyats, sabem que: 96 immobles pertanyien a particulars; 43 eren de voluntarislocals,integrantsdelaMilícia Nacional; 5 eren de famílies addictes a la causa liberal (o "patriotes", segons consta en I'informe), i 5 pertanyien al Comú de la vila. Per I'inventari detallat del nombre de finques rústiques que resultaren danyades, sabem que: 28finques pertanyien a particulars; 14 eren dels integrants de la Milícia Nacional; 4 eren de families addictesa lacausa liberal (o "patriotes'), i 3 pertanyien al Comú de la vila.

*** Quantificaciódetalladadelesfinques urbanes afectades per I'incendi, amb menciódelscarrers i places de la vlla on eren situades: El significat de les sigles TC=Tofalment cremada, TE=Totalment enderrocada, PC=Parcialmentcremada i PE=Parcialment enderrocada, setveix per avaluar la magnitud dels estralls en els diferents sectors del casc urba de Ponts: TC

Places: Dei Blat

5 De la ConsWicib (Planell) 14

Del Portal Nou CamKs: üonaire

Cabanotes (Marina)

12 9 1

Franca Guardiola Majw La Parra Del Sac Sta Maria StPere

17 3 3 1

Vilanova

TOTALS

Baster [cal

Relació de les edificaclons situades a la part d'extramurs de la vila isituació de les finques rústiques del municipi, damnificades com a conseqÜ&nciade I'assalt:

p l a ~ aPlanell, datada Ilany 1842.Correspon a la reconstruccib de I'edifici despr6s de I'iniendi del 1839. Detall de la oedra wbert de cal Xerric (I'actual Casal de la Gent Gran). a la olaca del fianell. datada I'any 1845. Correspon a la reconstruccib de I'edifici. despr6s de I'incendi de 1839.

- Latorrei elcastell de Ponts: volat ambexplosius (mines de pólvora premsada).

- L'antiga església canbnica de Sant Pere de Pel quefaal resum general definques rústiques i urbanes situades extramurs o fora muralla de la vila, cal dir que el nombre total d'edificacions i altresfinques, situadesaextramurs,queresultaren afectades va ser de 4; el nombre total de finques rústiques afectades, 49, i el nombre total d'immobles urbans damnificats era de 149.

***

Ponts: volada amb explosius i incendiada. -El molífariner principal: parcialmentdestruit per incendi del teulat. - El molí d'oli: totalment cremat i enderrocat.

***

Relació detallada dels noms de partides de terra i dels tipus de finques rústiques destruides:

Episodis de la historia de Ponts LesCabanotes: 2 corralsenderrocatsi2 pallisses cremades i enderrocades. El Camí del Molí: els murs de 2 horts closos i una caseta, enderrocats. El Camí de Segre: els murs de 2 horts closos i una caseta, enderrocats. La Cordera: 1 pallissa cremada i enderrocada Les Eres: 5 pallisses cremades i enderrocades. Sant Julia: 3 pallisses cremades i enderrocades. Les Planes: 2 pallisses cremades ienderrocades I 1 de parcialment enderrocada. Les Portelles: 1 pallissa cremada i enderrocada. La Sort: els murs de 2 horts closos enderrocats. Valldans: 1 pallissa cremada i enderrocada.

Vda. de Josep Sala, pl/ Constitució Pau Sala, c/ Major Francesc Sala, c/ Cós Josep Santesmases, c/Vilanova Josep Serra. c/ Vilanova Joan Solans, c/ Guardiola Joan Sorribes, c/ Cós

Sense especiflcar-ne el nom de la partida de terra: 5 pallisses enderrocades, els murs de 9 horts i de 6 vinyes closes enderrocats (una amb 800 ceps tallats) i els de la cleda del bestiar de la dula o corral del Comú de la vila.

***

Suma de totals: 1 castell, 1 església, 2 molins, 2 corrals, 15 horts closos amb dues casetes per a la manipulació de cera d'abelles, 21 pallisses, 1 sínia coberta, 6 vinyes closes. Per tant, el nombre total de finques situades a extramurs o fora muralla que resultaren damnificades va ser de 49. Relació.nominal i domiciliació dels propietaris de finques urbanes i rústiques del municipi de Ponts, damnificats pel saqueig i incendi dels dies 16 i 17 de marG de 1839: Milicians nacionals: Miquel Cases, c/ Bonaire Joan Cisquella, c/ Bonaire Salvador Codina, c/ la Parra Francesc Comelles i Massana c/ Major Joan Comelles, c/ Vilanova Josep Comelles, pl/ del Blat Miquel Companys, c/ Guardiola Josep Brufau, pl/ Portal Nou Joan Farré, c/ Cabanotes Francesc Fornell, c/ Cós Bonaventura Fontanet, c/ Major Genís Garriga, c/ Vilanova Miquel Gibal, c/ Vilanova Tomas Gibert, c/ Vilanova Ramon Golet, c/ Major Francesc Goma, c l Vilanova Joan Grau, pl/ del Blat Josep Jové, c/ Vilanova Joan Lloret, c/ Bonaire Filla de Martí Mas, c/ Vilanova Jaume Massanés, c/ Major Víctor Palou i Esteve, c/ Major Pau Pinós, c/ Cós Pere Riera, c/ Cós Fill d'Antoni Rius, c/ Major Tomas Sala, c/ Major Josep Sala, c l Major

cases dcla olaca del Blat i gairebh

la totahitat de les cases del carrer

destruides per I'efecte del foc del dia 17 de rnaq de 1 l p

Episodis de la historia de Ponts Lluc Tebé i Sala, c l Vilanova T o m h Torres, pll de la Constitució Fills de Magí Vidal

Addictes a la causa liberal: Andreu C e ~ ó spll , de la Constitució Josep Fornell, c l del Cós. Benet Masriera, c l Guardiola Lluc Tebé i Viladas, c/-Major Particulars: Jaume Agusil, c l Cós Josep Anton Albs, c l Major ManuelaArtigues, c l Cós Vda. de Francesc Artigues, c l Cós FrancescAvellana, clvilanova Hereus de Francesc Balagué, c l Major Jaume Baseda, c l Vilanova Ramon Bernaus, c1Vilanova Josepa Bernaus, c l Bonaire Hereus de Joan Boix, c l Cabanotes Miquel Bonet, c l Major Francesc Carabassa, pl/ de la Constitució Hereus de Jordi Caramull, c l Franca Hereus de Josep Carné, c l Major Andreu Castella, pll de la Constitució Antoni Castelli iSantmiquel, c l Major Jaume Castella, c l Vilanova Mariano Castella, pll del Blat Francesc Castelli, c l Vilanova Mateu Codina, c l Vilanova Jaume Codina, c l Sant Pere Pau Codina, pll del Blat Domenec Codina i Alsina. c l Cós Joan Coma, c l Major Francesca Costa, c l Cabanotes Hereus de Josep Cucurull, clvilanova Francesc Darbra i Farré, clvilanova Joan Darbra, c l Vilanova Hereus de Miquel Estany, clvilanova

7 - 9 Bona pati de les cases del carrer de Franca, carrer Major i de la placa del Planell tarnb6 es veieren afectades pel foc.

Episodis de la historia de Ponts

Vda. de Domenec Esteve, pll Constitució Josep Farrés, c l Bonaire Maria Fenés, c/ CÓs Antoni Font, c l Franca Francesc Fortuny i Riatós, c/ Major Joan Forn i Vernaus, c l Vilanova Manuela Gibert, c l Vilanova Joan Giribet, c l Vilanova Francesca Giró, c l Santa Maria Josep Golet, c l Cós Francesc Goma, c l Santa Maria Hereus de J. Gómez, c/ Cós Hereus de Domenec Joli, c l Cabanotes Hereus de Miquel Josa, c l Guardiola Josep Jou, c l Franca Cosme Jou, clvilanova Hereus de Miquel Llaudet, c l Cós Hereus de Jaume Llaudet, c1Vilanova Hereus de Josep Llaudet, c/ Franca Joan Maig, pll de la Constitució Tomas Martí, clVilanova Joan Mascó, c l Franca Joan Monraba, c l Franca El duc de Montellano, c l Major Pere Morera, c l Cabanotes Josep Nadal, c l Bonaire Tornas Nadal, c l del Sac Joan Nosas, c l Sant Pere Vda. de Josep Oriol, c l Cós Pau Palau, c l Major Hereus de Jacint Palau, c l Major Joan Palou i Solé, c l Cós Lluc Palou i Marques, c l Major Uuc Palou i Tebé, c l Major Teresa París, clvilanova Hereus de Miquel Pascuet, c l Santa Maria Hereus de N. Pejoan, c l la Parra Domenec Pejoan, c l Franca Josep Pejoan, c l Major Antoni de Puig, pll de la Constitució Francesc Randua, pll del Blat Vda. de Tomas Ribó, c l Major Josep Ricart, c/ Major Pere Rubió, c l Franca Jaume Sala, pll de la Constitució Jaume Sala, c/ C6s Hereus de Joaquim Sala, c l Major Hereus del Rvnd. Rafael Salses, c l Major Mariano Samarra, clVilanova Josep Sangra, c/ Vilanova Miquel Sangra, c l Major Hereus de Francesc Sangra, c l Cós Domenec Solans, c l Franca Antoni Solsona, pl/ de la Constitució Pere Solsona, c/ Vilanova Ramon Tarragona, pll de la Constitució AgustíTorné, c l Franca lsidre Tugues, c l Vilanova Hereus de Josep Tugues, c l la Parra Maria Antbnia Via, c l Cós Hereus d'Antoni Vila, pll de la Constitució

-El nombretotalde miliciansnacionals, damnificats pel saqueig i la crema dels seus béns mobles va ser de 44. -El nombre total d'addictes a la causa liberal, damnificats pel saqueig i crema dels seus béns mobles va ser de 13. -El nombre total de propietaris particulars, damnificats pel saqueig ilacremadelsseus béns mobles va ser de 88. -El nombretotal deveins i caps de casade Ponts que resultaren damnificats, va ser de 145. Relaclb valorada de caps de bestlar, gros 1 petit, sotstrets o rnorts durant I'assalt: RALS DE BILLÓ 640 - 5 muis 7.500 - 22 bous i 2 vaques 15.360 -164caps bestiar oví (50depetits) 11.152 -33sssC 13.200 - 1 somera i 1 pollí 440 - 1 v w a i 10ganiw 1.040 TOTAL 49.332 ANIMALS 2 cavalls

Els49.332 rals de bi11Óal canvi actual equivaldrien a unes 12.333 ptes., o bé a 74.12 euros, pero queen aquellsanyseraunaquantiitconsiderable. Relacib de les pbrdues de bens rnobles en dependbncies de I'Església i del Cornú de la vila de Ponts: - Tota la imatgeria -exceptuat el retaule del Roser- i el mobiliari Iitúrgic de les esglésies de Santa Maria i de Sant Pere de Ponts, aleshores administrades pel Comú de la vila. -50 Ilits parats, 100 Ilencols, el paramentdecuina i tres dotzenes d'embenatges, del Sant Hospital de pobres, administrat pel Cornú de la vila. Les perdues personals de Fra Antoni Cots, responsable habilitat de la parroquia de Ponts equivalien a: - 20 arrobes de canern en feix, provinents del canemar que la parroquia posseya a l'horta. 3 quarteres de blat, que es guardaven a la casa parroquia1o antiga casa dels canonges. - Una petxina de plata que s e ~ i per a a batejar, provinentdelconventdesant FrancescdePaula, i que aleshoresera propietatdel Comú de lavila. - 8 Ilencols,7 camises, 5 tovallons, 3 estovalles, 1 vanova encoixinada, 2 matalassos iuna marfega, que eren dipositades a la casa rectoral.

Relaclb deis artesans i professionals de Ponts, que perderen els seus establirnents durant I'assalt: -Adroguersiconfiters:Josep Jové, JosepGabriel i Mingot (pl. de la Constitució), Francesc Gené i Agnes Goma. - Argenter: Benet Masriera. - Botiguer de roba: Francesc Fornell.

Episodis de la historia de Ponts iniciat pel minictre Mendizábal, aquests títols de Deute Públic haviende retretambé un interesdel 3% anual. Davant la nova possibilitat de fer efectiva la percepció de les indemnitzacions, el 25 de maig de 1852, setanta-cinc propietaris i caps de casa de lavila, delegaren poders a I'advocat madrileny Luís deAguilar-Amaty Berge, pertalque reclamés alesoficinesdelministerid'Hisendade Madrid, la liquidació de les esmentades indemnitzacions (9). Durantelsmesossubsegüents,tambévan ser enviades a Madrid vhries reclamacions de damnificats peroriandato perdefunciódefamiliars (10). Al mateix temps, el dia 14 de juny de 1852, el consistori de Ponts, encapcalat per I'alcalde Josep Fornell, manifestava d'aquesta manera la seva adhesió a la Reial Ordre del 31 de maig anterior, la qual ratificava, una vegada més, el pagament de les indemnitzacions: "La villa de Pons, víctima de su acrisolada lealtad al Trono constitucionaldela másbondadosade las Reinas -es refereix a Isabel II-, ha tenido ocasión de obsenmryaplaudirlajustaprotecci6ndispensada por VE -es refereix a Juan Bravo Murilb-á los acreedores originarios del Estado en virtud de la Ley de 9 de abril de 1842." (11). Malgrat el to d'aquestes manifestacions, nototsels 145veinsi caps de casa de Ponts que van perdre les seves vivendesi béns patrimonialscomaconseqüencia del'incendi, van arribaraser indemnitzats. Defet, només els addictesalacausa liberali els milicians nacionals-o els seus hereu-van aconseguir cobrar les indemnitzacions en títols de Deute Públic, segons es despren de la resolució publicadaa IaGacetade Madrid, el dia4 de desembre de 1852, en laqual hifiguraunarelaciórestringida de75veins icaps de casa, als qualsjase'ls havien liquidatels credii reconeguts(12) Semblatractarse dels que havienabonat quelcom en concepte de despeses de gestió al procurador de Madrid. En els mesos subsegüents, la Gaceta de Madrid, va publicar un degoteig de reconeixements d'indemnitzacions, motivades per les ulteriors reclamacions d'alguns veins, tot i que mai no les van arribar aamortitzar realment,jaque, després de ladepressióeconbmicadels anys 1857-1859, aquests capitals van quedar completament devaluats, motiu pel qual la majoria dels indemnitzats no en van poder treure cap profit. El

balan^

social i econbmic a llarg termini

El sector economic més perjudicat pel desastre de 1839va ser, se'ns dubte, el comer$ local, que es veié redult a ben poca cosa. Segons relata el Dr. Montanyaenlaseva "TopografiaMedica"(13), I'any 1850 subsistien prechriament a la vila una botiga de queviures, un adroguer-confiter, un cerer, una botiga de roba, un forner de pa, una fonda, dues tavernes, unafabricaomolídepaper i un molifariner. En referenciaalstallersartesans,

s'hi comptavenseto vuit espardenyers i teixidors de canem i de Ili. Les mercaderies a I'engrós i els productes colonials, calia anar-los a adquirir als establimentsespecialitzatsdeCe~era, Guissona o Agramunt itransportar-lesa Ponts per mitjhde corrues de bast. Durant les fires o els mercats setmanals, venien a la vila dos o tres botiguers ambulants provinentsd'Agramunti de Guissona, els qualssituaven al Planell les seves parades de queviures com ara I'arrbs, el bacalla o les arengades. Un dels impulsorsde la represadelcomer$ pontsich a partir de la decada de 1850, va ser I'anticfabricant de paper Joan Moral i Casserres el qual, conjuntament amb son germa Josep, funda, un acreditatestablimentdedicatalavenda de queviures i de productes colonials, el qual era situatalPlanellen lafincaqueactualmentocupen les oficines de la Caixa de Pensions. De Ilavors en@, els traginers provinents de I'Alt Urgell i del Pallars, van poder efectuar moltes de les seves compres de productes ultramarins a Ponts.

Pel que fa a I'evolució demografica, malgrat la reduccióde poblacióexperimentadas lacomarca de la Noguera després de la guerra-de 21.762 habitants havia passata16.584 (14)-, ide lagreu

11 - 1 2 . Alaunes oases del Carrer Vilanova. sobretot les que donaven al carrer de la Parra, tamb6 van sofrir I'efecte de lbs flarnes.

E~isodisde la histbria de Ponts incidencia de I'epidemia de colera de I'any 1854, I'expansió de I'agricultura catalana, a recer d'un augment de preus dels productes agraris que creixia més queel de les manufactures,vapropiciar la revifada de I'economia local. Pero, aquesta nova etapa de prosperitat també s'aconseguí a travésdefactorsexogens,com hovaserl'obertura de lacarreterade LleidaaPonts, inauguradal'any 1866, o les obres de la presa del canal d'Urgell i del túnel de la Llenguadera, comencades I'any 1858 i concloses el 1862, les quals ocuparen molta ma d'obra de la vila. Perb aixo ja és I'argumentd'unaaltra historia. Sigui com sigui, el cert és que I'any 1865 la vila ja havia aconseguit arribar als 1.749 habitants i posseia 277 edificis habitats constantment, dels quals210tenien més de tres plantes i n'hi havia 59 de tres plantes, 15 de dues i 12 d'una planta. (15).

com el "MoQde la Barca", valorats en 150 Iliures (17). Anys més tard, totes aquestes propietatsvan ser comprades, conjuntament amb tres finques rústiques de regadiu, pels advocats balaguerins Josep Rubies i Baltasar Clua, perla quantitat de 360.000 rals de billó (que al canvi actual equivaldrien a unes 90.000 pessetes o bé 541 euros), segons un instrument notarial de venda, validat pel notari barceloníConstantíGibert,datat el dia 2 de desembre de 1857. Els esmentats Rubiesi Clua, revengueren posteriormentel "Molí Vell" de Ponts, amb la resclosa, la sequia i el saltantd'aigua, alsempresarisSoler iBiosca, que els posseiren fins a principis del segle XX.

D'altra banda, davant la possibilitat de posteriors incursions carlines, la reconstrucció de les fortificacions del clos urba de Ponts, es va reemprendre gairebé immediatament després I'assalt, per ordre del capita general Ramon de Meer, tot i que -com informa Madoz- presentaven una precarietat molt acusada. L'any 1847, durant lasegonaguerracarlinao dels "Matiners", unapetició delesautoritats militarsdelaprovíncia sol4icitava a la Comandancia d3Enginyers de Catalunya, laforiificaciódelsolarquehaviaocupat I'antic convent de Sant Francesc de Paula, així com la reconstrucció i reforcamentdels trams de muralla que havien quedat destruits com a conseqüenciade I'assaltde 1839 i lareparaciódel fortí ubicat en el recinte del molí de la Barca, anomenat "molí de transit", perque protegia I'embarcador de la riba esquerra i el pas sobre el riu Segre, prop de Ponts (16).

1 - Vegi's la nota manuscrita del dietari de Jaume Balagué i Viladrich, amo del mas d'en Cendrós i contemporani dels fets que es relaten, publicada en la primera pari d'aquest treball. 2 -Diccionario Geográfico - Estadístico - Histórico de Espafia, Tomo XII. Madrid 1849.- pag. 231. 3 - Jaume Balagué i Viladrich, nota cit. 4 - Gaceta de Madrid, 16 d'agost de 1849. 5 - Planes i Albets, Ramon: "Cataleg de protocols notarials dels arxius de Solsona".- Serie Inventaris,7.Ed. Fundació Noguera, Barcelona, 1985.- pp. 18, 19. 6-Arxiu HistoricdeSolsona-Fons Notarial: Protocols, lligall de correspondencia l. 7 - Arxiu particular de Manuel Gabriei i Forn. 8 - Arxiu Historic de Solsona - Fons Notarial: Manual de protocols del notari Víctor Palou i Esteve (1841 1844), foli 117. 9 - Idem: Manual de protocois deVíctor Palou i Esteve (1852 - 53),foli 139 i següents. 10 - Idem: Manual citat, folis 172 j 243. 11 - Gaceta de Madrid, 6 de juny de 1852. 12. Idem, 4 de desembre de 1852 : Junta de Deuda Pública: 13 - Francesc X. Montanya i Santamaria: "Topografia médica de Pons isa comarca". pp.74 i 75. 14 - J.lglésies Fort: "Indagaciones sobre la población de Catalu17a en la prhnera mitad del siglo XIX." Barcelona, 1967. 15 -Nomenclator General de Esparia, Tomo III: Provincia de Lérida - Partido de Solsona: Madrid 1865. 16 - Arxiu de la Corona d'Aragó.- Fons de la Comandancia d'Enginyers de Catalunya.- Secció d'obreria. 17 - Segons apareix consignat en el "Libro de Apeo de la villa de Pons" de I'any 1845.- pag. 72.

La liquidació dels béns senyorials de Ponts Tot iqueelssenyoriusjahavienestatdefinitivament abolits I'any 1837, cap a 1845 el senyor Felipe Ossorio de la Cueva, duc de Montellano i pare de M V e l Pilar Ossorio y Gutiérrez de los Rios, vuitena marquesa de Ponts, encara tenia plens dretssobreelsbénsimmoblesilesfinquesrÚstiques que posseia, per herencia, dins del terme de Ponts. Com sigui que, després de I'incendi de 1839, totes lesedificacions que lafamiiiad'aquest noble posseia dins i fora del clos de lavila havien resultat molt malmeses,decidí posar-lesenvenda. Es tractava, en primer Iloc, del recinte que encerclava castell, conegut com "Lo Clos del Castell", destruit com a conseqüencia de I'atac carlí; d'una casa situada al carrer Major (I'actual finca urbananúm. 48), valoradaen 300 Iliures.;de I'edificiq u e s e ~ i a d pbsitdegrans, e conegutcom "EIPallol", situat a la placa Planell i valorat en 200 Iliures; de I'edifici i les moles del molí fariner anomenat el "Molí Vell': valorats en 300 Iliures i I'edifici i les moles d'un altre molífariner conegut

Manuel Gabriel i Forn Notes al text