Apunts pera la historia del cinema a Ponts
Apunts per a la historia del cinema a Ponts La cinematografia nasqué I'any 1895 amb els curtmetratges 'So~idadels obrers d'una fabrica" i "Arrivée du train a la Ciotat: dels germans August i Louis Lumiere. Es tractava d'uns brevissims reportatges docurnentals sobre aspectes de la vida quotidiana. L'experiment dels Lumiere tingué un gran resso per tot el món i poc després se%feren altres, com I'endegat per Thomas A. Edison als EUA. Als Paisos Catalans les primeres experiencies cine-matografiques daten de I'any 1897 i van ser portades a terme per Fructuós Gelabert i Santiago Biosca. Tot i les interessants experiencies entorn a les imatges en moviment a les acaballes del segle passat, la veritable forca i atractiu del cinema no comencafins el segon decenni del segle que ara finalitza, amb pel.lículesdotadesd'argument com "Biffh of a Nation" (1915) de D. W. Griffith, "Nosferatu" (1922) de F.W. Murnau, "Elcuirassat Potemkin" de S.M. Eisenstein i "The Gold Rush" de Charles Chaplin (ambdues són de 1925). El technicolor fou descobert el 1914, pero no s'adopta la seva tecnica fins I'any 1932, essent acceptat totalment I'any 1939, en la celebre pel4cula "Allo que el vent s'endugué'; de Victor Flemingque,al nostrepais, novarnpodervisionar fins I'any 1950. La primera peblícula autenticament sonora que es projecta a I'Estat espanyol, vaser Y a Canción de Parls", interpretada per Maurice Chevalier. S'estrena al cinema Coliseum de Barcelonael 19 de setembre de 1929. L'adveniment del cinema sonor va suposar una autentica revolució en I'estetica dels films i en I'organització de la producció cinematografica. El 1935 s'inventa el cinerama. A partir de 7952 la indústriacinematografica Ilenca novestecniques, l . lmafge duianf la proiecw6 üuna pei-iicula "muda",
amb pianista hcbsu.
com les pantalles gegants i la potenciació del color. El 1953 aparegué el cinemascop i un any després el sistema vistavisió. En aquests darrers anys la tecnologia del cinema ha millorat molt el so i s'ha experimentat en el camp de latridimensionalitatvisual,perosobretot els recintes d'exhibició cinematograficaha sofert una gran transformació pel que fa a I'aforament de les sales, que -en general- han reduit sensiblernent llur capacitat. ELS INlClS DEL CINEMA A PONTS A Ponts-com a moltes de les localitatscatalanes pioneres en les projeccions cinematografiquesa comencaments d'aquest segle-, el cinema comenca el seu periple amb pel4cules mudes en blanc i negre... Les primeres projeccions tingueren sempre un cert aire d'improvisació i d'experimentació i els recintes destinatsal'efecte -antigues sales de ball o cafes- no reunien les condicions de confortabilitat que ara tenen les sales modernes. Aquestes primeres sales de projeccions, normalment habilitades en pisos, van ser promogudes per propietaris de cafes (de Cal Moral, de Cal Tatet, de Cal Panxó) com a un atractiu més del negoci i tingueren una vida bastant efímera. Es té coneixement que una de les primeres sessions cinematografiques que es van fer a Ponts, tingué lloc en una aula de I'Escola dels Germans de la Doctrina Cristiana (als Hermanos, com se solia dir). Aquest esdeveniment tingué lloc cap a la fi de la decada dels anys deu del segle XX i es feu mitjancant un projector portatil de 16 mm, propietat de I'Orde. Es ben comprensible que s'introduís de la ma d'aquests educadors, ja que el seu país d'origen, Franca, va ser la patria dels inventors del cinema, els germans August i Louis Lumiere. També tenim noticia de les projeccions cinematografiques que es feien al segon pis del cafe de cal Moral -emplacat a la placa del Planellque també feia les funcions de sala de ball. Els pianistes que amenitzaven les sessions eren en Marianet de ca I'Aiguardenté i I'avi Moral (aixo succeia a principis dels anys vint). Com era preceptiu en aquest tipus d'espectacle mut, les diferents seqüencies de les pel~lículess'acompanyaven al piano amb peces musicals adients, i peraquest motiu atotes les sales de projeccions
Apunts pera la historia del cinema a Ponts a partir de la seva col.laboració amb Josep Moral. La programació d'aquest cinema era integrada, basicament, per pel4cules de genere comic nordamerica, com les series protagonitzades per Charles Chaplin, Buster Keaton i Harold Lloyd, que han esdevingut autentics classicsde la historiadelcinema. Lesseqüencies més animades de cada una d'aquestes produccions mudes, eren acompanyades molt encertadament al piano pel jovenet Domenec Cardenyes i Barios, (enMingo de calpanxó) que als deu anys ja mostrava una exceldent dotació per a la música, al sewei de la qual visqué com a professional la resta de la seva vida. EL CINEMA CATALUNYA
amb una mica decara i ulls-com erael cas de cal Moral- hi havia un piano o bé una pianola mecanica. Aquest darrer instrument era el que s'utilitzavaen ditasaladurant lessessionsde ball dels diumenges a la tarda. L'encarregat de fer rodar el rnanubri d'aquesta pianola era un personatge peculiar anomenat "lo Minguet de Cal Sirvant". A principis dels anys vint, també s'havien fet projeccions de cinema al primer pis de la fonda icafede calTatet,al preu de 1Ocentims, amb una escollida programació de pel4ícules d'aventures d'herois de I'Oest america, comTom Mix i Buffalo Bill. Capalafi deis anysvint, per iniciativade Francesc Gibert Sarries i amb el suport del propietari del cafe de cal Moral (cafe Royal), Josep Moral, es van fer projeccions de cinema a I'aire Iliure, durant les nits d'estiu, a la Placadel Planell, amb un Ilencol que sewia de pantalla. Pera assistir a aquest espectacle calia que els assistents es portessinlacadiradecasa, perodegutalsmigrats guanys que produia -1'entrada costava 10 centims- els promotors decidiren posar punt i final a aquesta experiencia pionerade cinema al carrer. Entorn de I'any 1930, a la sala-teatre del Centre Catblic d30brers-"lo Círcol", per a la gent de Pont* s'hi instalda una maquina projectora de 16 mm, preparada per incorporar-hi el so. En Miquel Garriga i Sanca, de cal Baseda, com a promotor d'activitats en dit centre, en porta la iniciativa, secundat per Francesc Gibert, que en fou I'operador i quejatenial'experienciaadquirida
A inicis dels anys trenta comencava una altra etapa en I'exhibició cinematografica a la vila, la qual tindria una durada de quinze anys: els que abasten el periode de la II República, la Guerra Civil i la primera postguerra (1930-1945). Es tractava del cinema Catalunya, unaveritablesala de cinema, amb les parets revestides de roba, una platea amb butaques numerades, galliner, seweis, cabina de projecció i la corresponent guixeta exterior. Aquesta sala estava situada als baixos del nou i espaiós edifici construit per Joan Aleu (de ca I'Apotecari) a la carretera de la Seu d'Urgell -actualment, Cal Fulleraca- i fou creada per I'empresari local Modest Oliva. El seu encarregat i home de confianca era en Josep Esteve i Bernaus (en "Pe", li deien). L'operador projeccionista va ser en Josep Tugues (en Pinyes paleta) i la taquillera fou sempre I'Hermenegilda (Gilda) Comelles.
2 Carfell de la pel fcula 'El canfant de lm'.un dels pnmers film8 amb so
e k arf~ilesdes deis
seus iniiis
Apunts p e r a la historia del cinema a Ponts Les pel~lículesque s'hi exhibien venien via Manresa, des d'on, quan calia, s'hi desplacava un tecnic de I'empresa distribuidora que s'encarregava de la de la custodia dels valuosos rotllos ("bombos") durant el seu transport amb I'Alsina Graells, del seu muntatge i del manteniment de la maquina projectora de 35 mm, anomenada familiarment "Lo Camello". La introducció, en aquesta nova sala, de certs elements de seguretat, com ho eren els extintors d'incendis, s'entén per la perillositat de les cintes de cel.luloide, que en aquell temps eren molt inflamables. Les maquines projectores d'aquella epoca ja eren uns artefactes forca complexos que adoptaven formes ben curioses, sobretot si es recobrien amb fundes protectores de roba. La maquina del cinema Catalunya, amb els dos porta-rotlles situats a la part superior, que semblaven talment els dos geps d'un camell, tingué ben aviat aquest apel4atiu popular. La primera pel4cula veritablement sonoritzada ques'hivaprojectarvaserel musical "LaCanción de París", protagonitzada pel cantant parisenc Maurice Chevalier i estrenada a Barcelona el 1929. Una altra pel-lícula sonora de moltíssim d'exit en aquell temps va ser "El desfile del amor", un altre musical protagonitzat també per Maurice Chevalier. 1, un darrere I'altre, els films més aplaudits del moment, protagonitzats pels principals representants de I'"star system" nordamerica: Greta Garbo, Jean Harlow, Mae West, Carole Lombard, Mirna Loy o Joan Crawford, entre les actrius i Ronald Colman, Clark Gable, Charles Boyero Gary Cooper, entre els galants, sense oblidar la memorable parella formada per Fred Astaire i Ginger Rogers. De fet, entre 1931 i 1946, la historia del cinema va ser, també, la historia d'aquella fabrica de somnis instal4ada a Hollywood. En esclatar la confrontació incivil de 1936-1939 les projeccions cinematografiques al Catalunya van continuar normalment, pero val a dir que se'n reduí sensiblement la tria de pel4cules, ja que pel fet que hi va haver molt poc intercanvi comercial amb I'exterior, només es projectaven els films que havien quedat al territori republica en comencar la guerra. Aixo dona peu a la repetició continuada dels estocs que hi havia, donant-se el cas que una mateixa pel4cula s'hagué de projectar en més de cinc ocasions al llarg d'aquest període d'anormalitat. Aquesta circumstancia es mantingué fins I'entradaformal de la URSS en el conflicte, I'any 1937, a partir de la qual es comenqaren a visionar films d'origen sovietic, generalment de caire propagandístic de la Revolució Russa, com les del director Sergei Einsenstein, autentiques obres d'artfílmic que els pontsicans d'aquella epoca van poder visionar com, per exemple "EL cuirassat Potemkin", o bé "Octubre", defortaintencionalitat revolucionaria. Donades les dramatiques i
precaries circumstancies que vivia el país, els documentals propagandístics sobre Rússia i sobre ['Espanya republicana i el desenvolupament de la guerra, foren el tema obligat de moltes de les exhibicions cinematografiques d'aquell temps al cinema Catalunya. De manera paral.lela, també ens consta que I'any 1938 es van fer projeccions cinematografiques de caire propagandístic a la sala de ball del Centre d'Esquerres, per als soldats republicans destacats al sector de Ponts. Un cop desencadenada I'ofensiva franquista sobre Catalunya, els darrers mesos de la conflagració, el cinema Catalunya suspengué temporalment les seves activitats, pero al cap de poc temps d'haverfinit la maltempsada, aquesta petita empresa cinematograficacontinua amb la seva trajectoria, malgrat que Ilavors les projeccions canviaren totalment de signe, i es visionaren pel4cules i documentals de procedencia germanica d e la productora UFA, al servei de la ideologia nazi- pero també la celebrada serie de films musicals protagonitzats per I'actriu i cantant alemanya Marika Rock. Tambés'hi exhibien algunes pel.lícules musicals nord-americanesi lesd'ob1igattaranna"patriotic" o folkloric -"espanyolades", en deiem-, produides perla miseriosaindústriacinematografica espanyola dels anys quaranta. Encaraara, molts del queassictien a les sessions al Catalunya recorden la melodia que sonava repetidament en aquell cinema "La serenata de las mulas", tant a I'entrar com a la mitja part. L'any 1945, amb la mort de I'empresari Modest Oliva, el cinema Catalunya tanca portes definitivament, i s'inicia una altra etapa cinematografica amb ....
Apunts pera la historia del cinema a Ponts
EL CINEMA FANTASIO L'any 1945, en el decurs de la Festa Major, s'inaugura un nou local cinematografic a lavila, el Cinema Fantasio,que ha estat el de més llarga trajectoria ( 55 anys fins al present ) al sewei de la gran pantalla. El primer programa que s'hi projecta eraformat per les pel4ícules "Una entre un millón" i "Suez'. Aquest cinema, situat a la carretera de la Seu, era i és encara formidable, pel fet que res no va escatimar-se en la seva construcció, en I'equipament i en la decoració, d'acord amb els darrers avencos tecnics, la qual cosa suposa una gran inversió per al seu propietari, Ignasi Garriga i Gassó. L'obra dura forqa temps i la seva finalització fou sonada, ja que en Garriga obsequiatots els operaris que hi inte~inguerenamb un convit a cal Ventureta. Les condicions immillorablesd'aquella gran sala de projeccions no admetien comparanca amb les del vetust cinema Catalunya, perque el Fantasio ja disposava de parets insonoritzades i d'un sistema de calefacció i de ventilació moderns. Els empleats d'aquesta nova empresa cinematografica local, ja tenien unes atribucions perfectament definides i estructurades per al bon funcionament del negoci: I'acomodador del pati de butaques era en Llorenc Balagué (de cal Tapies); la "taquillera" fou primerament Merce Balasch (" la Merce I'Estany"), que exercí amb gran mestratgela distribució de les entrades que restaven a la venda, una vegada assignades les dels espectadorsassidus, iméstard IaConcepciÓ (Ció) Cirera; durant molts anys el porter va ser Antoni Martí i Tapies i, com a operadors de projecció, n'exercirenmoltsanyseltandemformat per Josep Castella i Cardenyes (Pepe del Mane1 del Panda), Manuel Feliu (de calRei) i Francesc (Paco) Lloret. Més tard, n'ha exercit Ramon Bernaus (de cal Piquero). El local disposava també de s e ~ ede i bar -que en aquells anys eraal carrec de IafamíliaSolansl Cetó-, d'una moderna maquina de projeccions d'arc electric marca "Ossa", de 35 mm, i de nombroses i espaioses Ilotges o "palcos" amb
cadires, que envoltaven el pati de butaques. Per un breu període de temps, aquest local combina I'activitat d'exhibició cinematograficaamb les de sala de ball, en finalitzar les sessions de cinema, pero pel fet que el pendent de la zona del pati de butaquesera un condicionantadversper a poder ballar amb comoditat, el propietari decidí de suspendre aquest divertiment complementari. Malgrat les condicions de la sala (calia enretirar les butaques cap als costats quan s'hi feia ball), hi van arribar a actuar -a més de I'orquestrina local "FantasioU- algunes de les formacions musicals de més renom en aquells anys, com I'orquestra de Ramon Evaristo. També hi sovintejaren els espectacles de varietats, com el que s'oferi durant la Festa Major de I'any 1952 i que duia per títol "De corazón a corazón". Durant les testes nadalenques també hi van fer alguna actuació els "Pastorets de Calaf", i en forqa ocasions el seu escenari ha estat al s e ~ edel i teatre i de les varietats. Cal també remarcar que I'any 1972 s'hi celebra les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra. En aquells primers anys de funcionament, el cinemadecalfideué s'ompliadegom agom. Es tractava d'una autentica deriafilmica, i en diades assenyalades com la de Sant Antoni Abat o bé durant la tradicional Fira de Cap d'Any, les aglomeracions dins del local eren normals i fins i tot calia situar cadires plegables enmig dels passadissos. Una de les pel.lícules que més 5 Wait Dlsney empd elprocediment dels dlbu,xo6 arnmafs en les sevespei lfcules a partir de 1923
A~untsDer a la historia del cinema a Ponts
Des de principis de segle, ja disposava d'una petita sala de teatre i d'un caf&bar que només obria els dissabtes ieis diumenges, I'encarregat del qual va ser, durant molts anys, I'Honorat Gabriel i Oliva (Norat). Com ja hem esmentat anteriorment, des de principis dels anys trenta, tambés'hivanfer projeccionscinematografiques els diumenges a la tarda, estroncades a causa de la guerra c ~ i l .
S Fagana mual del cinama F m s i o
forrolla van fer al final dels cinquantes va ser la celeberrima "El último cuplé" (1957) amb Sara Montiel com a protagonista, que fou visíonada per espectadors procedents de totes les comarques del voltant de Ponts. Els dies 19 i 20 d'abril de 1958 es projectaren quatre sessions d'aquest film. Cany 1980, la família Garriga decidí portar a ferme una seríe d'importants obres de reforma a I'interior de lasalad'exhibició i a les altres dependencies del cinema. S'enderrocaren les llotges ("palcos*) laterals i s'amplia I'aforament del pati de butaquesfinsa500 localitats.Tambése'l dota de seients m6s confortables i de nous sistemes de calefacció, refrigeracíb iso. De llavots en&, el local ha passat a denominar-se Cinema Fantasio-2. EL CINEMA DEL CENTRE COMARCAL D'AX. DE PONTS. Cany 1958, esconstruí una novasaladecinemateatre, situada a la carretera de la Seu, en el recinte del que fou "Círcol CatOlic d'obrers", d'inspiració cristiana i sota la supervisió de la parroquia de Ponts.
Cap a la fi dele anys quaranta, la junta local d'AcciÓ Catdlica decidi reintentar les exhibicions de cinema per ato& els públics, amb una antiga mhquina de 16 mm que s'accionava manualment Un dels seus operadors va ser en Josep Nos& i Guardia. Algun temps després d'haver tancat portes el cinema Catalunya, la maquina projectora ("lo camello") les butaques de fusta de dit local van fer cap a la sala del "Circol", perquelajuntad'Acci6 Catblicaleshaviawmprat pel preu d'l 1.O00 pessetec. Fins itot el lot inclo'ia la música -o millor dit, un Únic disc- per tal d'amenitzar els enheactes i per aquest motiu, al "Circo/", sonaven els wmpassos de I'arxiconeguda "Serenatade las mulas",que els afeccionats al cinema ja havien escoltat -repetidament- al Catalunya. Les males condicions del recinte-a la platea hom encara s'asseia en cadires de boga- i un sistema de calefacció molt precari, a base de dueg enormes estufes de ferro colat (que molt sovint
Apunts pera la histbna del cinema a Ponts USOS, COSTUMS l... CENSURA
omplien de fum el local durant les sessions) no aconseguiren eclipsar I'exit d'afluencia d'espectadors que experimentava el recent inaugurat cinema Fantasio. Finalment, el 25 de maig de 1958, i sota el patrocini de la parroquia de Ponts, s'inaugura el nou teatre-cinema del Centre Comarcal d'Acció Catolica, amb capacitat per a més de quatrecents espectadors. Durant gairebé dotze anys, per tant, a Ponts hi coexistiren dues sales de cinema en franca i sana competencia, perque al llarg dels anys seixanta I'interes general pel se@ art en gran pantalla estava encara en la seva epoca d'esplendor i ambdues sales arribaven a omplir-se molt assíduament. A més, la sala del "Círcol: alternava els passis cinematografics amb memorables vetllades de teatre amateur, com les dels "Pastorets" durant les festes de Nadal i altres funcions teatrals en algunes festivitats. El cinema del Centre Comarcal d'A.C. tenia una junta directiva on, a més del senyor rector, Mn. Jaume Jordana, hi figuraven els germans Vicenc i Josep Closa (de ca I'Oliaire), en Joan Baró (sabater de Tiurana) i en Lluis Civit i Montanya, queenvaserelprogramadordurantunesquantes temporada; durant els dos primers anys de funcionament el projeccionista va ser en Josep Sánchez Portillo (1958-59), pero en anyssuccessius i fins al tancament definitiu, a principis dels 70, el projeccionista va ser AtauM (Taulfo) Gibert i Carné i el muntador, I'Antoni (Ton) Gabriel i Golet; en Jacint (Cinto) Bonet i Sangrava ser un temps el responsable de la guixeta i del bar; en Pere Batlle, exercia les funcions d'acomodador i en Xavier Baró ("Javier del sabater") les de calefactor. Amb la posada en funcionament de la nova sala, hom adquirí un nou projector de cinema d'arc electric, de 35 mm, de la marcaPhilips que, ja de bon principi, va ser un cau d'avaries i de problemes de funcionament, mai no del tot esmenats. La primera pel4ícula que hom hi projecta va ser "El libro de la selva': d'Alexander Korda.
Fins a la decada dels 70 i, en tant que no es generalitzala instal4aciÓ d'aparells de televisió a les cases de lavila, anaral cinemaels diumenges a la tarda era una de les activitats de lleure més freqüentades pels pontsicans. La majoria esperavem amb candeletes la sessió cinematografica dominical, ja que la dels dissabtes a la nit no es consolida fins que aparegueren per la població aquelles brigades de treballadors de I'empresa de muntatges electrics "Cobra S.A. ". Abans pero, durant la setmana, les dues empreses cinematografiques de la vila feien imprimir uns programes de ma anunciant les pel4ícules d'imminent projecció i, cap al divendres, ja ens havíem acostat fins la facana del "Círcol" i del "Fideué" per tal de veure e k "quadros", que era com una mena d'exposició delsfotogrames més impactantsde les pel4cules que es projectarien a les sessions del dissabte i del diumenge, acompanyades-és clar-d'aquell inefable No-Do, a través del qual el regim del "generalísimo" Franco s'autoglorificava i s'autojustificava davant els resignats espectadors. Les pel4ícules, com bé es pot imaginar, havien de passar previament per censura política abans de ser projectades. Aquesta censura, a més d'estar inspirada per la ideologia nacionalcatblica de I'anomenat “Movimiento", també seguia els criteris de la moral cristiana més integrista i tronada. L'any 1950, la jerarquia eclesiastica espanyola va crear la Oficina Nacional Clasificadora de Especfáculos, que instaura uns criteris censors més severs que els de la censura política, jaque a la classificació 3 (no apta pera menors de 18 anys) hi afegia les puntuacions 3R (pera majors, amb "reparos") i 4 (greumentperillosa). Amb aquestaclassificació, I'Església imposava als catblics practicants una segona i més estricta censura moral. A les zones rurals, com és el cas de Ponts, i en els ambients clericalitzats, la classificació religiosa atribura popularment la tonalitat blanca, pera les peldícules aptes per atots els públics, (classificació 1 i2); rosa pera les de la classificació 3 i grana per a les classificades 3R i 4. En els ambients clericalitzats de la vila, la classificació religiosa influí en les mentalitats del jovent d'aquell temps més del que aparentment es podria creure, perque duiaimplícitaperalstransgressors, laconsciencia d'haver pecat. Per a la majoria dels espectadors adults, pero, aquest sistema classificatori esdevenia gaireb6 una guia per a esbrinar quines eren les pel4icules que caliavisionar, pero en un sentit contrari al que propugnava I'Església. A Ponts encara hi ha qui recorda la polemica i I'expectació que envoltaren les exhibicions de pel4culesclassificades com a *granes" ("gravemente peligrosaso) com, per exemple "Siega Verde" (en catala "Verd Madur"), filmada en part als estanys de Capdella, o bé "La gata sobre el tejado de zinc" (1959). protagonitzada per
R q
,
m&,
,PA~~UI/
/a
g y;grE;6 C O ~ I ~ A- C . ,,,,,,
Apunts pera la historia del cinema a Ponts
Apunts per a la historia del cinema a Ponts
V d . da locolid.d.~ y
ciniro ~ M a r c ade i A. C. P O N S -:Enero de 1960
.:. .:.
Dia l b
.L..<
pain
L do..
Centro Comarcal de A. C.
-:-
Nache a les 9'30 Dia 17, fardo:
"0%
ysinbrar <,u. hicioren ioco;dui - 8
mundo a un
hambre ii>breriealc i d prriiri-
Apunts pera la historia del cinema a Ponts
.... .. ..... ..
CENTN COMARCAL !'A. C. - PONTS
:....i:..;.
diii
.i::.. 1:: .,: . .... ... ...: ... . ...
rril
I::. .. : .::
26, t~il10
Dia 27, Iiiiila 5'30 - iiii n I
Tota 10 l o r c ~drarniiirn de la famosa ohxs teaun film qui ir>irh.l.u:& I'csp~rilnmb esrcner de violrnrn ernoriu 1 Siluiis
lnliia dc J O I L P M . ' U[ S f i E d l A f l
iinilmnnralor
caignc
arniirsiii sobre el5 rrus E",$ le urde la tragedia nrrque i.obcrrin CI caiiii d d prrdO i do ramo*.... yue
LA P E N D A LLUMINOSA Mail. cap prl-lieula no iba a iommouie tan ,i.ol,,ndamcnt i rmurioiiar amb tsnt* rnlentin <.m ho f a r i a u u w film crriix;onnl 1 Adrmer
LAS PERLAS NEGRAS Un erreleni filin del cinema yugodov.