ensenyament

Page 1


Breu historia de I'ensenyament a Ponts

Breu historia de I'ensenyament a Ponts Antecedents: A partir de la fi del segle Wll I'educació dels infantss'anaestenent lentament des de les ciutats a les petites localitats de I'interior de Catalunya i el nivel1d'educació popularvacontinuar creixent durant tot el segle següent. Cap al final del setcents ja era prou considerable el percentatge d'adults alfabetitzats de sexe masculi, segons que es desprendels instruments notarials i d'altra índole que han arribat a les nostres mans i on s'hi especifica si sabien llegir i escriure basicament. D'altra banda, les disposicions del Concili de Trento havien portat a les zones rurals lavisitade missions apostbliques que activaren I'aprenentatge del catecisme, sota la supelvisió dels rectors de les parroquies. Des de I'epoca moderna si més no, sembla que latascad'ensenyarallegiri aescriureals minyons (només els nois) de lavilade Ponts haviaestat en mans d'eclesiAstics, tot i que no es tractava pas d'escoles parroquials sinó d'activitats regulars d'aprenentatgeauspiciadespel Comú municipal, amb I'anuencia i supelvisió de les jerarquies diocesanes. La primera evidencia documental de tal fet ens haarribatde mitjan segleWII1, quan en el procés d'unavisita pastoral efectuada I'any 1758, el visitador apostolic Antoni Galceran escriu en I'apartat "Maestros" (1): "Ay en dicha villa un maestro que es eclesiastico. Los libros que enseña son los que se estilan para enseñar a leer y gramática. Enseña asimismo la Doctrina Christiana y se le ha prevenido lo execute todos los dias. Un año ha que enseña (1757). La renta que percibe son ochenta libras, que paga el Común de la Villa. Se provee dicho Magisteriosin oposición alguna, a la Única nominación del Ayuntamiento. No tiene garantias testimoniales ni aprovación del Ordinario. El maestro Ilámase Rndo. Pedro Juan Cabaler, es hombre de buena fama y costumbres. Su aplicación, a más de la enseñanza, es coadyuvar al Párroco en lo que puede. " Com es pot endeduir, les funcions d'educador les exercia un sacerdot coadjutor de I'església parroquial,que actuavacoma mestrede primeres Iletres, en alguna dependencia de I'antiga Casa de la Vila, a la placa del Portal Nou núm. 1 (actualment Escola Municipal de Música).

Quasibé contemporaniament, en un inventari de béns, Ilibres, pergamins i papers conselvats a I'esmentada Casa del Comú de la vila de Ponts de I'any 1764, s'hi esmenta I'existencia d'una "taula de fusta de pi, llarga i molt usada, que seweix als minyons de I'estudi per a escriure". Comprovem, per tant que I'escola de minyons era situada en una de les dependencies de la casa de la vila.

LES ESCOLES PÚBLIQUES D'ENSENYAMENT PRIMAR1 DURANT EL SEGLE XIX: Visi6 de conjunt: Durant I'atribulatsegleXIX, arreu d'Espanya i de Catalunya en particular, I'Estat no disposava de recursos, ni humans ni materials ni economics, pera donar un sewei educatiu mínim, motiu pel qual I'ensenyament oficial es trobava del tot desates. Si comencemfentreferenciaalasituació de I'ensenyamentelemental, les entitats privades (moltes de religioses) suplien les deficiencies de I'ensenyament públic no-obligatori. De fet, I'alfabetització de les masses i I'educació pública tutelada per I'Estat no es planteja fins a la instauració del regim liberal-burgues.D'aquesta manera, I'any 1857 s'aprova la Ley de Instrucción Pública, auspiciada pel ministre Claudio Moyano, quecontemplavaI'establiment d'escoles primaries en tots els pobles de I'Estat espanyol. Elfinancamentde I'ensenyancadurant tota aquesta centúria, corria exclusivament a carrec de les famílies dels alumnes. Els Ajuntaments -com és ara el de Ponts- administradors del comú, comptaven amb uns ingressos molt migrats i s'esforcaven sempre en reduir despeses. La situació de I'ensenyament primari es va anar corregint a mesura que s'atansava el final de segle, quan, malgrat I'elevat índex d'analfabeticme, practicament a totes les famílies catalanes hi havia alguna persona que sabia Ilegir, la qual cosa implicava que, amb la difusió de la premsa escrita, tothom s'assabentés del que succeia al país. La diferencia, pero, era enorme pel que feia als coneixements que mostraven nois i noies. Malgrat que, entreamplies capes de la població, es considerava fins i tot


Breu historia de I'ensenyament a Ponts oportuna I'assistenciaa I'escola dels primers, les noies, tot i que tinguessin I'opció d'anar-hi ho feien quasi ben bé per aprendre a cosir o a brodar i "una mica de /letran, la qual cosa resta reflectidaa I'índexd'analfabetisme, moltsuperior el de noies que el de nois. Per tot aquest seguit de raons, la taxa d'analfabetisme a I'Estat eradel 75% I'any 1857 i el 1900 aquest índex encara era del 64%. D'altra banda, I'escolaritzacióafectava només el 25% del cens escolar de Catalunya. Amb tot, segons una estadística realitzada I'any 1860, a la vila de Ponts hi constaven gairebé un 40% d'homes majors de vint anys, que sabien llegir i escriure. L'ensenyamenta Pontsdurant la segona meitat del segle XIX: Durant l'epoca que estem descrivint I'ensenyament a nivel1 local depenia de la gestió d'unaJuntao Comissió municipal.Desdel bienni 1846-48, sabem de l'existencia documentada de la Comissió Municipal dlEnsenyament Públic de Ponts (2), la qual era formada, entre altres, pel Rnd. Ramon Giró, canonge curat i rector de la parroquia de Ponts, Antoni de Puig, cavaller i alcalde de la vila i per Lluc Tebé i Viladas, comerciant i ex alcalde de Ponts. Aquesta comissió tenia cura de la creació i mantenimentd'una placade mestrede minyons (només nois) en la persona d'Honorat Sala, al qual s'havia atorgat poders, conjuntament amb Josep Riera, teixidor de Ili i veí de la vila, per tal queaconseguissincobrarI'importdelsinteressos generats pels béns d'una fundació testamentaria instituida a la fi del segle XVIII, per la senyora Teresa Ferran i Balcells, esposa del que fou batlle de Ponts (1776) i ric botiguer de robes, Jaume Ferran. Les rendes que generés I'esmentada dotació haurien de sewir per a sufragar, en part, la despesa que suposaria el salari d'aquest mestre de minyons, en tant que dita quantitat no sobrepassés els 1.000 ducats. L'Ajuntament, per la seva partes comprometia a cedir una estanca, habilitada com a aula, al segon pis de la Casa de la Vila. Anys més tard hom hi crea, també, una secció o aula per a nenes, i s'hi instituí una placa de mestra. L'ensenyament basic comprenia els rudiments de la lectura, I'escriptura, les I'egleS fonamentalsdecalcul-lesquatre regles-i quatre nocions culturals apreses pel procediment memorístic. Es tractavad'unaescola unitaria on els alumnes dels diferents nivells educatius convisquien en unasolaaula-generalmentforca massificada- i on el calendari escolar coincidia molt sovint amb el calendari religiós i amb els treballs del cicle agrari, en els que també hi solia cooperar la mainada. Al mateix temps, tampoc

no era gratuita, ja que les famílies dels alumnes havien d'aportar una quota periodicaen diners o béen especie, peralsostenimentdelseducadors. Amb el pas dels anys, pero, el capital acumulat per lafundaciódeTeresa Ferrans'anadepreciant fins al punt que ja no donava per a pagar els honoraris del mestre i de la mestra locals. A més arnés, en virtut de la "Ley de InstrucciónPúbl~ca" de I'any 1857,s'instituiaquelesescoles públiques havien d'ésser sostingudes pels eraris municipal~.En aquestescircumstancies, el curs 18661 67 i, davant la greu crisi economicaa que es veié abocat el municipi a causa de les desastroses collites de cereals d'aquells anys, I'Ajuntament opta per no renovar el contracte de la mestra titular, la senyora Carme Pardell, i les alumnes que tenia al seu carrec van ser transferides al Col4egi de les Germanes Carmelites de la Caritat, amb les que el consistori tenia un contracte que preveia la gratuitat de I'ensenyament per a les alumnes de les famílies pobres de la localitat. Així mateix, el 28 de novembre de 1868 i, possiblement com a consequencia dels canvis polítics que desencadena la revolució de 1868, conegudatambécom la "Revolució deSetembre" o la "Gloriosa", I'Ajuntamentdecidídesuspendre temporalment de funcions i de sou al mestre de minyons Honorat Sala, alhora que li reclamava la devolució de 600 escuts (unes 1500 pessetes) dels 640 que ja li havien estat concedits en concepte de salari i de materials per al curs 1868169. (3) ELS COL.LEGIS PRIVATS REGENTATS PER INSTITUCIONS RELIGIOSES: El Col-legi de les Germanes Carmelites de la Caritat (o de Sant Josep) (18561936): A banda de I'escola pública organitzada sota patronatge municipal, apartirdelasegona meitat del segleXIX, esvaconcretar alavilala presencia d'escoles religioses o confessionals d'ensenyanga primaria, sobretot per a nenes, inicialmentdedicades a I'educació de les classes benestants, pero que de seguida s'orientaren cap a les classes populars. El primer col4egi religiós institu'ita Ponts va ser el de les Germanes Carmelites de la Caritat (o de Sant Josep), congregacióreligiosafemenina destinada a la beneficencia i a I'educació de noies, fundada per la religiosa barcelonina Joaquima de Vedruna i Vidal I'any 1826. L'Ajuntament cedí a la Mare Teresa Prat de la Concepció -comissionada de la Mare Superiora General, Paula Delpuig de San Luis- I'antic


Breu histbria de I'ensenyament a Ponts "bons sentiments", la religió i el sentit de la familia.

ediiici del Sant Hospital de Pobres de lavila, de propietat municipal, conegut popularment de llavors enqa com 9 0 s Monges". Segons que es despren d'un dels apartats del contracte establert entre aquesta congregació i I'Ajuntament de Ponts, el dia 15 d'abril de 1856, (4) un nombre no inferior a quatre germanes carmelites tindrien cura de I'ensenyament de les nenes de la localitat. Més que en un programa d'estudis de carhcter general, I'ensenyanp de les alumnes mnsistiria en la realització de les seguents acüvitats: Ya enseñanza de las niñas conslstira en Doctrina Cristiana, leer y escribir, hacer calcefa itechado, coser y bordar as1 en sedas como en oro. Los ejercicios religiosos, horas de ensefianza, libros para /a lectura y dem& correspondientespara el orden interior y administración de dicho establecimiento, ser& objeto de un reglamento que e3ctenderán las Hermanas y aprobará e/ Ayuntamienío". Cal aclarir, tanmateix, que a i'escola religiosa tradicional, les classes masculines ifemenines eren totalment separades i que les materies sovint es diferenciaven per sexes, ja que les nenes, par exemple, aprenien costura i labors i altres nocions considerades típicament "femenines". D'altra banda, els llibres de text per a nenes eren impregnatsd'un sentimentalisme carrincló que apel4ava continuadameht als

Pel que fa al Sant Hospital de la vila de Ponts, es tracta d'una edificació construida a principis del segle XVll a axtramurs i a I'extrem septentrional del casc urba. Es recolza sobre el talús rocósde la banda de ponent de la Costa de les Forques, de manera que apareix situat a un nivel1superior de I'esglésh parroquial adjacent. Se sap que des del segle XVll al XIX, les dependencies d'aquest casalici havien s e ~ i t d'hospital d'etapa de les columnes militars que transitaven per la val1 del Segre i tambe com a hospital de pobres de la vila. La seva estructura superior resulta greument danyada per I'incendi esdevingut durant I'assalt oarlí de 1839, per la qual cosa hagué de ser restaurada durant la d6cada següent (1845). Amb la partensa de la comunitat de Germanes Carmelites, el mes de juny de 1936, I'ediñci va ser habilitat com a escola elemental mixta de la Generalitat fins el 1938, pero de llavors enqa les seves instal4acions van quedar moB malmeses. El Col4ogl del Sagraí Cor de JesQs: La segona institució educafiva de caracter confessional, creada a Ponts a principi del segle XX, va ser el "Col.legi dd Sagrat Gor de Jesús", escola parroquialmasculinafundadapelclergue pontsicA -í avantpassat de qui escriu- Rnd. Manuel Gabriel i Oliva, mestre i coadjutor de I'església parroquial de Santa Maria de Ponts, i per Jaume Esteve, un altre educador local. Sabem de lasevaexistenciaifuncionarnent I'any 1904, pero vatenir una molt curta durada com a institució educativa, ja que, I'any 1905 la Universitat de Barcelona autoritzava I'obertura dbnaaltra escola privada per a nens, que hauria de regentar el mestre lgnasi Jové i Jordana.

n COI-I~~Id a s a g a ~

ode r JMQS, ~ O I S aennans de les Escoles Crlstlanes (19081S3431

Des de I'any 1906, s'establí a la vila un aitre coldegi religiósgraduat masculí, anomenattambé del "Sagrat Cor de Jesús", dels Germansde les Escoles Cristlanes (els "Hermanos", com se'ls anomenava popularment). Aquest establiment educatiueraregit perquatreGermansensenyants procedentsde Franca, d'onaquestacongregació religiosa (fundada a Reims (1682) com a "Institutum FratumScholarumChristianarum",per Jean-Baptiste de La Salle) havia estat expulsada a causa de I'anomenada Slei de Combes" (promeguda I'any 1904pelprimef ministreJustin~ouis-ÉmileCombes), la qual prohibia I'exercici de I'ensenyament a totes les congregacions


Breu historia de I'ensenyament a Ponts religioses establertes en territori frances. Auspiciada pel bisbat d'Urgell i per la parroquia de Santa Maria de Ponts, la primera classe s'impartí el dia 12 de novembre de 1906. Acte seguit i per iniciativa de monsenyor Jaan Josep Laguarda i Fenollera, bisbe d'Urgell (19021909), es construí un nou edifici de plantatocant a la sequia molinal, dotat de tres aules i de pati, que va ser inaugurat el dia 6 d'octubre de 1907. La casa-residencia dels Germans era situada a I'immoble núm. 43 de la carretera de la Seu, adjacent al col4egi pel costat de Ilevant. Fou un centredocentde prestigi. Durant els prop de vint anys de tasca educativa (1906-1934), els "Hermanos", van fer una tasca molt positiva que contribuíamillorar el nivel1cultural de la població, en un temps en que I'accés als béns de I'escolaritzacióestavamolt limitat. Posteriorment, alguns dels seus antics alumnes van arribar a desenvolupar, amb exit, tasques de responsabilitat en I'Administració, la banca i el comerq, fora de la localitat. De bon principi, aquest coldegi es constituí en escola graduada de nois, amb les tres aules anteriorment esmentades, amb un germa professor al front de cadascuna. Com que les instal.lacions habilitades no permetien la possibilitat de crear-hi un internat. només s'admetien alumnes externs. Per ser admes s'havia de tenir entre 6 i 18 anys, presentar la partida de baptisme, acreditar bona conducta, estar bé de salut i haver estat vacunat. Les assignatures es dividien per cursos i per graus d'ensenyament. Alhora, la disciplina de centre era rigorosa i I'aprenentatge de les diferents materies seguia un ordre matematic i continuat al llarg de la jornada escolar. De conformitatamb unaprogramació preestablerta,des de la primera classe del matí s'anaven assenyalant els canvis d'activitat al so d'una campaneta que sonava a intervals de mitja hora. L'ensenyament es realitzava primerament només en llengua castellana, tot i que, amb I'adveniment de la Segona República espanyola ide IaGeneralitat de Catalunya, també s'hi impartiren classes de catala. Com aactivitats extrascolarsdestacaven, entre altres, les practiques d'agrimensura i d'apicultura, dirigides amb singular eficiencia pelsGermans professors. Fins i totvan ser pioners en la introducció de lacinematografia a la nostra vila, gracies aalgunes projeccions esporadiques que organitzaren per als alumnes. Els examens de fi de curs solien estar presidits pel Sr. Rector de la parroquia i per I'alcalde de la vila de Ponts. El 25 de maig de cada any el coldegi celebrava lafesta de sant Joan-Baptista de La Salle. S'oficiava una missa i es feien

cantics i representacions teatrals al.lusives a la vida del sant i a temes morals. Per aquests esdeveniments se solia utilitzar la sala-teatre del Sindicat Catolic d'Obrers (CírcolCatolic),situat a la carretera de la Seu.

3 Aiurnnesi germans al paO del col legi Sagral Cor dels gerrnans de les Escotes Cnsl!anesflslOJ

El claustre de professors era integrat, com ja hem dit, per quatre Germans, entre els quals hom recorda els noms de I"'hermano" Benito, un dels primers directors del col.legi, de I'"hermano" Cirilo i de I'"hermano" Jeroni, 1"'hermano" Andrés, o un altre que era conegut, de renom, com IU'hermanoCoio", el qual era un home d'edat avanqada que tenia cura de I'educació dels alumnes més petits; els parlava sempre en frances i s'hi feia entendre perfectament; alguns ex alumnes recorden encara les barretes de regalessia amb que solia premiar els menuts. Entre els darrers directors del coHegi, cal fer menció del ja esmentat germa Cirilo, de molt bon record entre I'alumnat, o del germa Lambett-Carles, natural d'Agramunt i assassinat a Barcelona el mes de desembre de 1936, com a consequencia de la persecució religiosa dels primers temps de la guerra incivil. Durant la maltempsada, també van desapareixer dos Germans professors que havien sewit al coldegi de Ponts; es tractava dels germans LlOrenp Gabriel i Lleó-Justi. El mes de maig de 1933, el govern republica presidit per Manuel Azaña aprova I'anomenada "Ley de Órdenes y Congregaciones Religiosas", semblant a la que ja s'havia aplicat a Franca trenta anys enrere (Llei de Combes), la qual sotmetia les congregacions religioses a un regim de dret comú bastant dur i, sobretot, els hi vedava I'exercici de I'ensenyanca. Tot i que els respectius governs del bienni ~ ~ n ~ e ~o a d ~ r , "negre" (1933-1936) van abolir en gran part aquestes drastiques mesures, I'lnstitut dels Germans de les Escoles Cristianes decidí clausurar, entre altres, el col4egi de Ponts I'any 1934. Després de I'exode dels Germans, I'edifici passa a ser administrat pel bisbat d'urgell, el qual n'autoritza les Germanes Carmelites de Ponts per tal que hi instal.lessin un grup d'educació primaria pera nenes, que hi va romandre fins el 1936.


Breu historia de I'ensenyament a Ponts

El Col.legl de Irlnstltutde rellgloses de la Sagrada FamllladVUrgell(1945-1970): Fundat el 1860 per Anna Maria Janer 1 Anglarill, I'lnstitut de religioses de la Sagrada Família d'Urgell s'ha dedicat des de Ilavors a I'ensenyament i a la cura dels malalts. A les seves "Memories", (5) publicades recentment, el Dr. Gregori Creus, que fou econom i rector de la Parroquia de Ponts entre els anys 1943 i 1947, relata les gestions que realitza per a la instal.lació a Ponts d'aquesta comunitat religiosa dedicada a I'ensenyament, a partir de I'any 1945: "Les Germanes Carmelites de Sant Josep havien perseverat en la casa col.legi fins a la guerra, pero no tenien personal pera retornar (a I'edifici de I'antic Sant Hospital de Ponts), segons em digué la mare provincial, davant la qual vaig fer unes gestions". "Les rneves gestions després van adreqar-se a I'lnstitut de religioses de la Sagrada Família, procedents del nostre bisbat. Aviat van acceptarho. Tocant a la part del darrere de I'església h i havia la casa hospital de la vila, amb un pati iun hort La parroquia els va comprar a I'Ajuntarnent, per un preu modic, idesprés d'haver-hi fet les obres de condicionament, van venirvuitreligioses, iel col.legi -amb una guarderia per als petits- es va obric fousemprernoltconcorregutiesdevingué un bon puntalper a la parroquia. " Podernconsiderar, per tant, aquest coldegi, com una continuitat de I'anterior, regit per les Germanes Carmelites. Aquest establiment educatiu va iniciar les activitats durant el curs 1945146. Amb el ternps, les Germanes de la Sagrada Família, tarnbé hi crearen un internat femeni i uns grups d'educació primaria per a nens i nenes. A partir de I'any 1954, I'Ajuntament inicia el procés de cessió definitiva de I'edifici i dels dos patis adjacents al bisbat d'urgell.

La auarderla Laboral%agrada Famíllan, de la uPía Hermandadde J e d s Maestron En una altra etapa d'utilització posterior, que inclou els anys 1974-1995, aquest col.legi-

residencia serví de llar d'infants -la Guarderia Laboral "SagradaFamíliaciarribaatenirquatre grups de pre-escolar. Lavingudaala nostravila d'aquesta institució educativa dedicada als infants i servida per tres religioses de la "Pia Hermandad de Jesús Maestro" (fundada pel sacerdot Ángel Ximénez de Embrún) de procedencia aragonesa, va ser un dels encerts de la gestió de Mn. Daniel Fortuny com a responsable dels afers de la Parroquia de Ponts. A la Guarderia hi havia, a més, dues educadores contractades i disposava de servei de menjador escolar. Actualment, tot i haver-se vist obligades a abandonar la prestació d'aquest servei a les famílies pontsicanes des defasis anys, aquestes religioses segueixen treballant en tasques educatives i habitant I'esrnentat edifici, que els pertany. Actualment, el servei de llar d'infants és rnunicipalitzat. Es tracta de la Llar d'lnfants Municipal "Balú", situadaal primer pisde I'antiga casa Forneil, al carrer Cós núm. 3 , avui propietat de I'Ajuntament. LES ESCOLES P~BLIQUES DE PONTS DURANT EL PRIMER TERC DEL SEGLEXX Tal com hem esmentat anteriorment, des de lafi del segle XIX hi havia establertes a la vila, dues escoles públiques d'ensenyament primari de caire municipal, una pera nens i una altra per a nenes, pero la qualitat de I'ensenyanqa estava practicament desatesa per les instancies oficials de caire estatal. Davant d'aquesta situació, un Reial Decret, datat I'any 1901, preveia que els docents de I'escola pública, aleshores mestres "nacionals", cobressin la seva paga únicament de I'Estat i deixessin, per tant, de percebre retribucions en diners o en especie per part dels municipis o de les famílies dels alumnes. La implantació de la paga estatal va suposar, a la practica, una disminució considerable dels ingressosd'aquestsensenyants, quejacobraven menys que un peó industrial. D'aquí en prové, segurament, ladita popular de 'passarmés gana que un mestre d'escola". D'aquesta escola pública finisecular ens n'ha pervingut el norn d'alguns dels seus docents, com els mestres Pau Martí i Tresens o Valentín Vallejo Conde, els quals detentaven placa a Ponts I'any 1890.

4 Alurnnesdelcollegi Sagrada Famfija (aoys quaranta)

Caldra esperar als darrers anys de la primera decada del segle XX perque el facultatiu local, doctor FrancescXavierMontanya iSantamaria deixés constancia escrita (6) de les preciries condicionsd'habitabilitatdelesescoles públiques de la vila: "L'escola oficialde nois esta instal4ada


Breu historia de I'ensenyament a Ponts alsegonpis de casa la vila (a la placa Portal Nou núm. l), ila de noies esta actualment en la sala de cal Malanit. Ni un n i altre locals reuneixen condicions gaire excel~lents,pero actualment, aquellessales són les millorsde quepotdisposarse en aqueta vila. Tant el mestre com la mestra interina s'esmeren en instruir ieducar a l . nens i nenes que a llurs escoles concorren, amb exit i encert". L'escola de cal Malanit, era situada en un edifici, avui desaparegut, que ara ocupa la finca núm. 4 del carrer del Molí (cal Pau dels bous). Durant el primerterc del segleXX es comencaren a manifestar a Catalunya les influencies dels nous corrents pedagogics europeus. L'Associació Protectora de I'Ensenyanca Catalana promogué I'ensenyament en catala i I'edició de texts escolars, alhora que hom creava diverses escoles experimentals. Als nuclis rurals de I'interior de Catalunya, pero, la immensa rnajoria dels escolars continuaren assistint a escoies tradicionals i en castella.

senyament, s'intenta posar, per tant, en funcionament a Ponts i atotes les poblacions de Catalunya, aquesta nova experiencia educativa que afectava especialment a I'ensenyament primari.

L'ensenyament a la vlla de Pon* En referenciaals localsons'allotjaren les escoles podem dir, certament, que gairebé mai no disposaren d'edificacions propies, ni tan sols pensades de cara a la seva missió, corn era el cas del pis de la casa que I'apotecari Joan Aleu posse'ia a la carretera de la Seu, on s'hi instalda I'Escola Unitaria Mixta de Parvuls, amb I'educadoraDolors Roig al capdavant.Elscursos pera les nenes i noies més grans, s'impartien a les aules de I'antic col4egi dels "Hermanos", arnb la senyoreta Carme Bosch. Els dels nens i nois rnés grans, s'impartien a I'antic coHegi de les Carmelites i estaven a carrec dels mestres Antoni Pasques i Laurea Gili.

ELS COL.LEGIS PRIVATS CONCERTATS L'ENSENYAMENT DURANT EL PER~ODE DE LA GENERALITAT REPUBLICANA (1931- 1938) Visió de conjunt: Amb lainstauracióde IaGeneralitat republicana, la renovació pedagbgica rebra un decidit impuls des del govern d3Esquerra Republicana, que realitza una política educativa basada en la democracia, el laicisme i la catalanitat, no rnancada de contradiccions ideologiques i fortament limitada pel galdós rnarc educatiu que crearen la Constitució Republicana i I'Estatut d'Autonornia del 1932. També la manca de recursos i el breu període de govern efectiu en pau foren importants límits a la política educativa de la Generalitat republicana. L'inici de la Guerra Civil, el juliol del 1936, enceta un període revolucionari on I'educació esdevingué una peca clau en la transformació social desitjada. Es crea, aquel1mateix juliol, el Consell de I'Escola Nova Unificada (CENU) adrecat a crear una educació basada en la solidaritat universal, la supressió de tota mena de privilegis i inspiradaenels principis racionalistesdeltreball. Malgrat que I'experiencia dura dos cursos escassament -els de 1936137 i 1937138s'aconseguí la total catalanització del sistema educatiu, I'establiment de la coeducació (aules mixtes integrades per nens i nenes) i la practica escolarització total, a partir de la gratuitat absoluta. Amb la supressió efectiva de tots els ordes religiosos que es dedicaven a I'en-

El Patmnat Benhflc Escolar -Sant JordP (1934-1936) Aquest patronat escolarfou creat per un grup de pares d'alumnes de Ponts, entre els que cal esmentar com a promotors, el ferrer Miquel Artigues, el fuster Jaume Clotet i el paleta Ferran Vidal, sota la tutela de la Parroquia -regida encara per Mn. Nicolau Auger- per tal de suplir el buit deixat pel tancament del col4egi del 'Sagrat Cor de Jesús", dels Gerrnans de la Doctrina Cristiana. Es tractava, per tant d'una escola masculina, de confessionalitat catblica icatalanista, que rnanteniaenel seu plad'estudis I'assignatura de religió, aleshores deixada de banda per I'escola pública. La direcció fou encarregada al rnestre i rnúsic tarragoní Jaume Sordé i Vidal (1898-1954) que vingué a residir a lavila, conjuntament amb lasevafamília. El nou centre educatiu cornenca a funcionar provisionalrnent a I'antic coldegi dels "Hermanos", en tant que es comencaren a construir unes noves instaHacions de planta baixa, dotades de dues aules, en un pati situat darrere el Círcol Catblic i cedit per la Parroquia (actualment, carrer Verge de Montserrat núm. 20). Aquesta nova escola s'inaugura el dia 23 d'abril de 1934, diada de Sant Jordi i, tot i no disposar d'una dotació idonia de material didactic, arriba ben aviat a tenir una matrícula considerable. A la tasca docent d'aquesta escola s'hi incorporaren, més tard, els educadors Enric Ramon i Canut i Juan Aguilar Almendro. Aquest últirn, conegut pel nom de senyor Juan, fou un excepcional


Breu historia de I'ensenyament a Ponts

El mes de setembre de 1935, fou creada, per ordre governativa, IaComissióBenefica Escolar de Ponts, de la qual en forrnaven part Jaume Gabriel, Lluis Civit, Joan Aleu, Joan Audet i Josep M. Montanya, per part de I'Ajuntarnent, Antoni Pasques, Isabel Aleu i Jaume Sordé, corn a representants dels docents i de Miquel Artigues, Joan Solsona, Pere Prat i Rossend Fornell, corn a representants dels pares i veins de la vila. La gestió d'aquesta Comissió tingué una durada molt curta i va ser dissolta, conjuntament amb el PatronatSantJordi, afinals del mes de julio1 de 1936.

pedagogica i a les realitzacions practiques aconseguides fins aquel1 moment. També significa el retorn a I'educació autoritaria de I'escola tradicional i I'aniquilació del movirnent de renovació pedagogica. S'introduí I'ensenyament obligatori de la religió. la separació de sexes i I'educació diferenciada entre ells, I'ús exclusiu i obligatori de la llengua castellana, i, a més, I'escola fou convertida en aparell de propaganda ideolbgica. La depuració del professorat, des de la universitat fins a I'escola primaria, i la seva substitució per persones addictesal nou regirn asseguravaaquestobjectiu. La raó era que la preocupació escolar del regim era quasi exclusivament ideologica i política. Per aquest sistema educatiu de la post-guerra, mancat com era de les estructures economiques que podien haver conduit cap a una educació més complexa i adequada a la producció, la funció més rellevant que s'assignava a I'escola era la de contribuir a la dominació i a la reproducció social i política mitjanqant I'adoctrinament en els valors propis del bloc de forces vencedores en la guerra civil, que van convertir el nacional-catolicisme en la "religió" de I'Estat. Els seus instrurnents van ser, corn ja hem assenyalat anteriorment, I'ensenyament confessional, de religió militant i ultracatolica; I'ensenyarnent "patriotic", feixistoide i maniqueu, amb vanes ensonyacions imperials; i I'ensenyarnent civic, sentimentaloide i ultraconsewador.

%a Academia San Jorgem-(1941.1 945)

Les ukcuelas Naclonalesn a Pon-

Una vegada clos el període de guerra civil i per iniciativad'aiguns dels veins i pares de familiade la vila queja havien auspiciat el Patronat Benefic Escolar "Sant Jordi", s'encomana als antics professors d'aquesta institució, Enric Ramon i Juan Aguilar, la reorganització de les classes en I'edifici que dit Patronat ja posseia al carrer Escolars (actualment,Verge de Montserrat núm. 20).

Durant gairebé tot el periode franquista (1939 1972) I'escola primaria "nacional" de nens s'aixopluga dins I'edifici dels "Hermanos", en les aules del qual s'hi crearen tres grups d'educació primaria. L'escola primaria per a nenes era instaldada al segon pis de la Casa de la Vila del Portal Nou, arnb tres aules rnés. Des de mitjans

5 . Alumnes del

Palrooat Sant Jordi amb el se" direclor Jaume Sordé iVidal (1935).

pedagog d'origen rnalagueny, queja haviaexercit a Tiurana i al Tossal i també impartia classes particularsdel curs preparatori de Batxillerat en una sala cedida per la familia Fornell, al seu domicili del carrer C6s núm. 3.

Durant el curs 1944145, s'impartí el curs preparatori d'ingrés al Batxillerat Superior amb forqa exit, pero, la no acceptació per part d'alguns pares d'alumnes d'un augrnent de 10 pessetes en la quota mensual va provocar la rnarxa d'aquests dos magnifics ensenyants cap a Martorell, on hi crearen unaacademia privada.

LES "ESCUELAS NACIONALES DURANT EL PRIMER FRANQUISME (1939-1960). 6 .Malerial didktic emprat a les "Escueias Nacionales".

Visi6 de conjunt: La irnplantació del rhgim franquista representa una total marxa enrere pel que fa a I'orientació


Breu histbria de I'ensenyament a Ponts dels anys 60 ifíns el 1973,també hi funciona una aula de pawuls, habilitada als baixos d'aquest antic casal municipal. Bonapaltdelspontsicansipontsicanesnascudes durant les decades dels 40 i50 van passar per les seves aules. Entre els records agredolcos d'aquella epoca, caldria rememorar els sovintejats repartiments de llet en pols i de formatge, provinents de I'ajut nord-america al regim de Franco i, també, el pa untat amb la me1 dels ruscos instal4ats a les golfes de I'escola dels nens, o les visites als arbres de ribera plantats al marge del riu Segre -situats en I'anomenat "coto"-i que constituien el capitalde IaMutualitat Escolar "La Ponsicana". Entre els directors d'aquests anys, cal esmentar als mestres Pau Gasset iAlinsi I1aragonesManuelMarco Bueno. Durant aquest temps, la responsable de la direcció de I'escola de nenes va ser Saturnina V i e s Ouillomia, esposa de I'esmentat Manuel Marco.

Corresponent a la mateixa epoca ens pewé la referencia de I'Academia Poch, situada al carrer Major núm. 14, 2n pis (abans núm. lo), regida pel senyor Miquel Poch i Roca, antic mestre funcionari de la Generalitat republicana. Entre els anys 1968 i 1970,sabem de I'existdncia de I'Academia Isanda, situada a I'Avinguda del Passeig, núm. 18, 2n pis (damunt del que fou taller de maquinaria agrícola de Jaume Poch) dirigida per la senyora Maria Teresa lsanda i Sans, que també havia exercit com a mestra rural al Tossal i, mes tard, a Ponts. L'ESCOLA PÚBLICA DURANT LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XX:

Durant el tardofranquisme, els seus pedagogs organics no assoliren la construcció d'una alternativaavingudaambels noustemps i distinta d'aquellafundó que el primer franquisme atribuí al sistema educatíu i a I'escola primaria en particular. Les nwes necessitats formatives d'una societat sotmesa a importants transformacions, com a fruit del desenvolupament econbmic i social que experimentava el nostre país, va fer que hom cerqués respostes vers un altre model educatiu. Davant d'aquest fet, s'intentara una sortida cap endavant amb plantejaments tecnolbgics i la incorporació de noves metodologies, buidantles, perb, del contingut ideolbgic que les

8 flumnes de les "~Wudas Nawales' m b les prolessores N Gasef.S Wiñas r E Vidal (anyssmxanfa).

9 f l u m m de les

"EnmiasNamm l e r amb el r>mfessorJ Nonso (bUR w7Ql


Breu historia de I'ensenyament a Ponts sustenten. Aquest procés culminara amb la Llei General dlEducaciÓ de 1970, impulsada pel ministre Villar Palasí. L'educació i I'escola es convertiran en una de les esquerdes més significativesdel regim, després deduesdecades d'utilitzar-les com a aparell de propaganda política.

El Col-legl Públlc de Ponts (1972-) L'Escola Pública d'Educació General Basica (EGB) és un centre d'ensenyament obligatori, inaugurat I'any 1972 per tal d'atendre les necessitats educatives d'una població escolar de 240 alumnes, provinents de Ponts i de I'agrupament de les escoles rurals dels municipis de La Baronia de Rialb, Cabanabona, Oliola i Vilanova de I'Aguda, extingides des de Ilavors. A tal efecte, se'l dota d'unes modernes instal.lacionsde menjadorescolarid'un gimnas. Ambelstraspassosdecompetencies entreISEstat espanyol i la Generalitat de Catalunya, I'any 1981, s'incrementa el nombre de professors i d'aules: -Mentre que el curs 1980181, la matrícula d'alumnes fou de 359, distribuits en 9 aules, i atesos per 11 professors, durant el curs 19861 87, la matrícula continuava sent de 358 alumnes, pero distribuits en 12 aules i atesos per 16 professors. El curs 1990191, hi haviauna matrícula de 318 alumnes i un claustre compost per 20 professors. El manteniment d'una matrícula escolar relativamentaltaobliga afer-hiobres d'ampliació d'aules, I'any 1987, alhora que també s'hi construia un polisportiu escolar sobre un talús adjacent. El primer educador que tingué responsabilitats de direcció en aquest coldegi públic va ser Francesc Lumbierres Naya, pero també ho han estat els mestres Jesús Alonso Valiente, Adriana Caño Díaz, Antoni Alonso Fornieles i Jaume Darbra i Solanes.

L'lnstltut Munlclpal Homologat de BUP "Sant Pere de Pontsn (1981-1989): En I'espai limitat del qual disposem no volem deixar de mencionar la importancia del Coldegi Municipal Homologat (CMH) "Sant Pere de Ponts", amb la creació del qual s'instaurava I'ensenyament secundari no obligatori a la nostra població. La iniciativa partí del primer ajuntamentdemocratic, elegitdesprésdel'etapa franquista, i d'un grup de pares i de mares d'alumnes que desitjaven que els seus fills cursessin els estudis secundaris a la localitat. Comenqa el curs 198111982, amb un grup de Primer Curs de Batxillerat Unificat Polivalent

(BUP), un grup de Formació Professional de Primer Grau que impartia les branques Administrativa i Agraria, situat als baixos de I'edifici, amb 3 o 4 professors. El primer director del coklegi fou el professor Ramon Montanya i Maluquer. Anys més tard el substituiria Pau Gomís i Fernández i en I'últim curs de funcionament, aquesta responsabilitat recaigué en Pere Pinós Vilalta, que en I'actualitat, també és director de I'IES-Ponts. Els grups de FP integraven una Secció depenent de I'lnstitut de FP "Els Planells", d'Artesa de Segre. A efectes administratius, el grup de BUP, depenia de I'lnstitut de BUP "Ribera de Sió", d'Agramunt. El curs 1984 185 es comenqa a impartir també el Curs d'orientació Universitaria (COU). En el període inicial, el 80% del professorat era contractat per I'Ajuntament i per I'Associació de Pares d'Alumnes, el primer president de la qual fou Dombnec Artigues i Cercós. Des del curs 1986187, pero, trobem que el Departament d'Ensenyament de la Generalitatjafinanqava el 45% del total de la plantilla de docents, que procedien del Cos de Funcionaris.

La Seccló de Fonnacló Proíerslonal "U SBqukin (1982-1 989) El curs 1982183, la Secció de Formació Professional Administrativa i Agraria passa a ocupar les dependencies de I'antic coldegi dels "Hermanos", prop de la Sequiai hi romanguéfins al curs 1989190. La responsabilitat de direcció d'aquesta Secció durant aquests anys la tingué la professora Montserrat Vicens i San Agustín, i, més tard, el Ileidata Josep Monné. En aquest centre, depenent del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya s'hi continuaren impartint els dos cursos de Primer Grau de les branques d3Administrativai Agraria queja s'havien iniciat a les aules del CMH "Sant Pere de Ponts", amb quatre o cinc professors. La titulacióques'expediaals alumnes al'acabament dels estudis, equivalia a la de Tbcnic Auxiliar. El curs 1985186, s3anu14ala branca d'Agraria; la branca Administrativa s'integra a I'actual IESPonts a I'inici del curs 1990191.

L'Escola Munlclpal de Mlslca de Ponts

(1-m L'Escola Municipal de Música de Ponts va ser creada, per iniciativa de I'Ajuntament, com a centre públic concertat la tardor de I'any 1986, per tal de fomentar I'aprenentatgede la música a la nostra vila. Fins al 1990, tingué I'estatge als baixos de la finca núm. 6 del Passatge de la


Breu histbria de I'ensenyament a Ponts Sardana, ceditsgentilment perhfamíliaGabrieC Balaguero. Des de 1990 té la seu a la placa Portal Nou núm. 1 iocupa les instal.lacions del que fou el CMH "Sant Pere de Ponts".

.

El model educatiu d'aquesta escola és basat en les noves teories sobre I'aprenentatge musical, avalades inicialment per I'experiencia i la direcció tbcnica de I'Eswla Municipal de Música de Cervera, adscrita al Conservatori del Liceu, de Barcelona. Per a la posada en funcionament, I'Escola de Cwera facilita una professora tiilada per a la direcció tecnica i I'orientació metodolagica del professorat local que va voler incorporar-s'hi. Durant els dos primers anys, la coordinació amb I'Ajuntament i els pares dels alumnes estigué a c&rec de qui escriu. Cactual direcció recau en la persona de Benjamí Audet i Millat. Inicialment,s'hi impartiren els cursos preliminars i d'ingrés desolfeig, piano iguitarra classica, així com una iniciació al cant coral, adrepda als infants iadolescentsmatr¡culats iqueesdevingué I'antecedent de les coral$ infantils que I'Escola de Música haanat promocionantde Ilavors en@. Al mateix temps, també s'hi impartiren classes especials de solfeig pera adults. La matricula d'alumnes ha anat safisfent les

previsions inicials. la qual cosa palesael creixent interh de les famílies pontsicanes vers aquest fet meravellós que representa I'aprenentatge de i la practica quotidiana de la música com a activitat formativa d'infants i adolescents.

d'Ensenyament de la Generalitatde Catalunya i, com a lnstitut dlEnsenyament Seeundari. Entra en sewei durant el curs 1990191 amb una matrículainicial de 106 alumnes iun claustre de 19 professors. La matricula es veura considerablement ampliada en anys posteriors amb laincorporaciód'alumnesprovinentsdelocalitats de les comarques adjacents, com Oliana, Solsona, Tod, Biosca, Sanaüja, Guissona, Artesa de Segre, etc. que enriquiran la vida de I'institut Va ser un dels lnstituts pioners a les terres de Lleida en I'aplicació de la LOGSE, durantelcurs1994/95.Lamatrículaactual, oscil.la al voltant dels 200 alumnes i té un claustre de 23 professors. Des de la seva creació, la responsabilitat de la direcció ha recaigut en el professor pontsi& Pere Fin& Vilalta. El 1996 li fou concedit el Premi "Baldiri Reixac" de la Fundad6 Jaume 1, dedicat als centres educatius.

L'escola d'idiomes Anglo-Francesa, amb seu a Tarrega inicia les classes d'anglhs durant el curs 1985186.

. 1

No podem tancar aquest capítol sense esmentar I'Eswla Municipal d'Estudis Cornplementaris, creada per iniciativa municipal, I'any 1991, dins la seu de I'actual Escola Municipal de Música, i on s'hi han arribat a impartir cursos d'idiomes i inform&ticapera joves iadults. Pel que fa als Cursos de Catalh per a Adults, organitzats per I'Ajuntament d'acord amb el DepartamentdlEnsenyament, sen'impartiren uns quants de segon nivel10, durant el període 19831985. Les classes eren a &rec de la professora de catala Maria Solans i Badia.

El podem considerar com una continuitat de I'antetior CMH "Sant Pere de Ponts", perb ara reconvertitenun centredocent públic, latitularitat del qual depen exclusivament del Departament

Cacademia "The Studio School of English: d'aprenentatge de la llengua anglesa, situada als baixos de la finca núm. 24 de la carretera de Lleida. L'academia MecalPrest, de mecanografia i repassos, situada a I'Avinguda del Passeig, núm. 40, o els cursets d'iniciació a la informatica impartits a I'establiment "CIick-lnform~tica", situat a la carretera de la Seu núm. 7.

La situacio actual: A tal1 de balanc podem afirmar que el salt en

extensió iqualitatde I'educacióa lavila de Ponts, tantanivell escolar com anivellsocial, hapermh en aquests darrers anys del segle saldar positivamentelprocés llarg i deficitari de la major part del segle XX. I que I'educació ha estat un delsiadors en que s'ha basat la modetn'QaciÓ i el desenvolupament actual de la societat pontsicana.


Breu historia de I'ensenyament a Ponts

Actuahneht, a la nostra poblad6 s'hi troben les següents Institucions educatives Dfcl &&

reectructuracióa oausade l'apticaci6 pre-esmlar i d'wiucació especial.

En primer Iloc, I'lnstitwt d'Educaoi4 Cswndhrta (IES-PONTS), que aplica la Refarma Educatíva (LOGSE) bes del curs 1%341951on es pot cursar PEnsenyammt Secundarl Oblfgatorí (ESO) i els dos cursos de Bab<tUemt, en les opcions de CiBnciesI Ustreg i Humanitats.

L4Eseola MmlEipal de MitsIca, que inicia lee sw~acti~iZatselmesd'ocfubrede~S86. Cornpta amb secdons de piano, flautw, vioIí, vidoncel de la ReformqEducativa i Ompta amb a u l a de guttarracl8ssica, a partlm desolteigicant coral.

Exist&tambBI'Es~~olaPÍUillcaoCElPdePon*, inaugurada I'any 7972, que ha estat objecte de

La Llar d'fnfants MunisCpai %?al&*,que presta servei de guarderia i pre-estolar a lee farnri que ho sol.liciten, durant I'horarL laboral.

1 - AnSu Capitular ddU~@ell.-Proeess~sde Visites Pastorabs del seQeXVIfI. 2 - An<iu Comrcal de Solsona.- Fonsnotarial.- Uibre de protmols del n W Vimr Palou i Wwe. 3 - Arxiu Muniaipril de la vik de Ponts. 4 - Amiu Municipal de la vüa de Ponts. 5 - Crews, Gregori: "Membries#un W w i Gmer;ilde kt Seu NWrpII, W e p f p~~fixmmt per S A~dorra0 Col~le~:ió Abat Oliba, nr%n. 206. Pubtl~acionsde I'Abadia de MontSerrat, 1SW.- pp. 176-137. 6 Montanya 1 Santamaria, Francesa Xavier: TopogiafkM$clicbl de Ponsisacomaroe".lmpremta S01 Y @%MU~ida,191D.-MpiZg l81.

-


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.