La recuperaci贸
de les nostres cancons populars a
La recuperació de les nostres carqons populars
La recuperació de les nostres canqDns populars Practicament a les acaballes del segle )<X, i graciesal treball de recercaendegat pel mestre Josep Lluís Guzmán i a les adaptacions i harmonitzacions musicals que n'ha fet, algunes poblacions d'aquestes contrades -com Ponts, Gualter iTiurana-estanrecuperant un aspecte cabdal de la seva cultura musical, les cancons populars dels nostres avantpassats Aixb ha estat possible gracies a un treball anterior, /'Obra del Canconer Popular de Catalunya (I'OCPC), endegat a comenFaments dels anys vint gracies al mecenatge de Rafael Patxot que perdura fins I'any 1936. Cal no oblidar que les nostres tradicions constitueixen els fonaments culturals més importants per a bastir la nostra identitat com a poble.
...
L'any 1921, Rafael Patxot i Jubert-representant de la Fundació Concepció Rabell- proposa a I'Orfe6 Catala la creació de I'OCPC. L'objectiu -ambiciós i complex- erafer un Corpus musicaldetotes les canqons popularscatalanes. Aixb incloia les queja havien estat publicades, les que ja hi havia recollides, perb que encara romanien medites i sobretot, les que mancava per coneixer. Es tractava de fer la recopilació de I'obra musical de tot un poble -canqons, danses i rondalles-, una empresa formidable perque tots els Ilocs i llogarets de Catalunya tenen el seu taranna particular Iperque la gent d'aquest país, dotadadegransensibilitat, s'havingutexpressant musicalment, des dels albors de la historia.
Monograma editorial de la Fundacid C o w e ~ c i 6Rabell Foro d'amu
UuiS Millef dirigini el Can1 de la Senyera. interprefat pw una munió de canfaires, a I'estadi da Mon1ju.k En aquells dies. M e 6 mabilihava milefs de persones. que el seguien fervorasament. Foic d'miu
Per tal d'assolir aquest objectiu es comptava amb el suport de I'esmentada fundació, pero calia que una entitat de les característiques de I'Orfe6 Catala, llavors sota la direcció de Lluís Millet i que en aquells moments era una de les associacions més significatives de Catalunya, esfes carrec de la direcció ique alhora impliqués tots els músics catalans. També es demana la col~laboraciódel Centre Excursionista de Catalunya ja que podia aportar el saber folkloric del gran nombre d' associats que tenia. Es crea una oficina de I'OCPC, que era dirigida pel mestre Francesc Pujol i I'anima del qual era mossen Joan Puntí i Collell -secretar¡ de I'encomiableempresadesdelseucomenqament. El músic Baltasar Samper i el filbleg Josep M. Casas foren uns excepcionals col.laboradors d'aquesta oficina, des de la que sortien les expedicions dels anomenats "missioners" de I'OCPC. Aquests eren enviats de dos en dos per tots els indrets de Catalunya. El grup es composava d'un músic i d'un segon membre encarregat de transcriure les lletres de les canqons. Anaven pels pobles cercant persones que poguessin interpretar unes tonades o descriure les evolucions de les danses prbpies de cada contrada.
En comenqar la confrontació civil espanyola ja s'havien recollit més de quaranta mil documents i publicattresgruixuts volums que donavenfe de I'enorme tasca que s'havia empres i estava gairebé enllestit el Diccionaride la dansa, escrit per Francesc Pujol i Joan Amades. Els tres volums esmentats foren escrits per Joan Llongueres, mossen Higini Angles, Baltasar Samper iJoanTomas i en ellsesrecullencanqons populars i danses, fruit del treball de 66 missions per bona part de la geografia catalana. La guerra no només paralitza el projecte durant els anys que dura, sinó que, degut a I'exili sofert
La recuperació de les nostres cancons populars pel Rafael Patxot, aquest ja no continua subvencionant-la, negant-se a fer-ho mentre la dictadura franquista es mantingués al nostre país.
Actualment, aquest fons microfilmat es pot consultar al Centre de Promoció de la Cultura Popular iTradicional CatalanadelaGeneralitat de Catalunya l a la Biblioteca de Catalunya. La part corresponent a la missió que portaren a terme, I'any 1929, Joan Amades i Joan Tomas per les nostres terres, era a Suissa. La gran quantitat de materialque conté esta perfectament classificat en carpetes, que contenen les fitxes de cadascuna de les cancons recuperades.(tant la partitura com la Iletra), a més de la membria i d'un interessantíssimarxiu grafic. Sobreambdós aspectes, Publicacions de I'Abadia de Montserrat se'n reserva el dret de Mur edició, que esperem ben aviat vegi la llum pel bé de la cultura popular catalana en general i de tots aquells que desitgem coneixer I'aportació dels nostres convilatans en aquesta obra.
J 111 aicyi ia iiiort del mestre Francesc A tur Pujol, ocasionant que els materials de I'arxiu de I'Obradel Canconer es dispersessin. Una partva fer cap a Suissa i I'altra romangué a Barcelona, pero no es pogueren consultar fins que foren cedits al monestir de MontserratI'any 1991 i sera a través de Publicacions de I'Abadia de Montserrat, que dirigeix el pare Josep Massot (OSB), que el contingut d'aquest impressionant arxiu anira sortint a la llum editorial, en forma de Materials (darrerament s'ha publicat el sete volum) ja que existeix un conveni amb la Generalitat per tal que aquesta subvencioni anualment un o dos volums de I'OCPC.
LA RECERCA PER AL CANCONER A LA NOSTRA COMARCA Eltandem format per Joan Amades iJoanTomas, durant el decurs d'onze anys -els compresos entre 1920 i 1931- realitza una tasca formidable de recuperacióde la músicatradicional catalana. Entre 1921 i 1926hofeien de manera espontania i sense un objectiu concret, pero a partir de 1927 portaren aterme la recercaambunametodologia envejable i altament professionalitzada. Durant el període entre els dies 17 de julio1 i primer de setembre de 1929, una missió de recerca encapcalada per aquests folkloristes
Joan Tomas I Jmn Amades en plena tawa de recoptlac16
La recuperació de les nostres cancons populars resseguí la val1 del Segre mitja, des de Coll de Nargó fins a Balaguer, fent incursions pel Solsones, I'Urgell i la Segarra. En el recorregut per la ribera del Segre s'aturaren a tots els pobles i poblets de la ruta: Oliana, Peramola, Ogern, Bassella, Castellnou, Tiurana, Miralpeix, Gualter, Ponts, etc... El dia 3 d'agost Joan Amades i Joan Tomas es trobavenjaaCastellnoude Bassella, i hi recolliren una bona colla de cancons, que foren interpretadesperJoan Caballoll i Bernaus, paleta octogenaride la localitatque havia estattreballant tota la vida en aquella població i en altres de properes. Fruit del caracter itinerant de la seva feina, tenia un ampli ivariat repertori de tonades, que donada la diversitat de llur procedencia el feia encara més atractiu per transmetre'l als components de la missió. Cal dir pero, segons el parer deis folkloristes, es tractava de peces d'un interes relatiu, jaque els gustos d'aquell mestre d'obres no eren gaire. En la memoria de la missió es diu concretament i referent a Joan Caballol, que "sempre cantava com un passerell...". Probablementes tractavad'un d'aquellsoperaris -dels que encara sortosament en resten molts per la comarca- que mitjan~antels seus cantics fan que la feina no sigui tan feixuga, per a ells i pels que els envolten.
A - El falklorista amb els fills del poeta Vilarnau. a Sta Maria de Merl6s (anys 20)
de I'esquerriq &raN una miss16 Fotos
Amu &a&s
Amades i Joan Ter& durant el pw'ode entre aerier de 19Z7 1 m i r
Fou en aquesta veina població de Castellnou, que Amades i Tomas féren recompte de les cancons que portaven recopilades en aquella missió (des del 17 de julio1 fins el 4 d'agost), les quals sobrepassaven ja les 500 tonades. En portaven una bonamitjana,jaqueel mig milerde peces recollides suposava cap al voltant de trenta cancons diaries.
DATA
1W7 generljuinl
4 un ldluLlo 12 agort i 25ngort o 12 setembre
1
LLOC
Vlanovo. Modblonc. Legues, Sonl Quintide Medmo, h n l Pwe de Riudebitlles
Aiguoiredo Tener lleidoloneide lo lranlo cotalona aiogoneu,
Les Gornguer Lo Segara
Com que a la localitat on eren no hi havia cap hostal que els pogués allotjar, cap al vespre van fer cap a Ponts, que llavors comptava amb una població d'uns 1.900 habitants i en aquells anys disposava d'una nodrida xarxa d'establiments d'hostaleria. En arribar, anaren a cercar d'immediat el mestre organista de I'església parroquia1de la vila, mossen Antoni Tapies i Riu, que era natural de la vila i en qui a ben segur havia delegat el rector de la població mossen Nicolau Auger i Ortodó' per tal d'atendre els il.lustres visitants. Mossen Tapies es posa a la seva disposició des del primer moment i els oferí posar-loseneontacteambtoteslesconeixences, i les de la seva mare, que poguessin aportar un testimoni directe i viu del folklore cantat (i dansat) a la vila de Ponts. El primer que els presenta fou el llavors sagristade I'església de Santa Maria de
La recuperació de les nostres cancons populars Ponts, Josep Nosas (conegut com el Bepo de cal Migeró), que havia estat un dels deixebles de I'Escola Cantorum Pontsicana, quan aquesta era dirigida per mossen Enric Marfany i Bons (a comencaments de segle) i que presumiblement n'era un alumne avantatjat que podriafer quedar bé a Mn. Tapies. Aquell mateix dia també anaren a cercar na Maria Comelles i Vidal (de cal "Navarro") mainadera pontsicana- que era una consumada cantadora. L'endema, mossen Tapies els posa en contacte amb Josep Vidal i Forges (de ca I'Escarda) -que era recader- i que tenia el cant com a una de les seves afeccions predilectes. Aquest, evidencia un gran entusiasme per la música popular catalana i no dubta en transmetre'ls els seus coneixements en aquest camp, que recalca li havien estat transmesos per laseva mare, Maria Forges Lladós -que era natural de Claret (Pallars Jussa)-, la seva esposa Teresa Audet i Sangra i altresfamiliars. Interpretadiversestonades, entre les que cal fer especial esment de "Roseret de roses blanques" i de "La dida de I'infant". El dia 5, la mare de mossen Tapies acompanya al tandem format pel músic i el folklorista per diverses cases de la localitat, on pensava que es podria recollir forqa material... El cas pero, fou que la majoria d'aquelles presumptes fonts per al "canconer" -sens dubte per un comprensible sentit del rubor- s'excusaren aklegant no enrecordar-se de cap tonada local. La mare del sacerdot insistia i tant Joan Amades com el seu company, no dubtaren en fer valdre els seus dots perssuasoris -adquirits per I'experiencia en la tasca- i així aconseguiren que més d'un d'aquells que. d'entrada, s'hi negava acceptés finalment de cantar. Malgrat tot, d'aquestes darreres visites no en sortí gran cosa aprofitable, ja que es tractava de peces d'un escas valor literari i d'un dubtós valor melodic, que per acabar-ho d'adobar eren interpretades com si fossin jotes aragoneses pronunciades amb un accent castella d'aquells que fan mal d'orella...
A continuació van fer de nou a cal "Navarro". on recolliren cinc cancons cavalleresaues i una Porquerola forca inieressant. ~ u r a n el t decurs d'aquell profitós matítambé prengueren nota de la collita de Maria Goma de Cal Marques.
1
A la tarda, acompanyats per I'organista parroquial, els expedicionaris varen dirigir-se cap a Gualter i un cop hagueren travessat el Segre amb la barca que el creuava, aprofitaren lasevavisitaaaquesta població de la Baroniade Rialb per contemplar el seu magnífic monestir, que Ilavors estava habilitat com a r e c t ~ r i aJoan .~ Amades explica en la memoria que allí, un jove capella els acompanya a I'anomenat "cuarto de la por", una misteriosa cambra de les que se n'explicaven diverses facecies i quefeia honor a la denominació amb que es coneixia. Abans de tornar a passar el riu amb la barca3per tornar a Ponts, aprofitaren per donar-se a coneixer al barquer i la seva esposa, fent-los-hi saber el motiu de la missió. N'aconseguiren la promesa que en un propera visita els complaurien amb unes cancons. En arribar a Ponts, ja els esperaven dues dones, queassabentades de latascaque duien aterme, volien fer la seva aportació canconística: Maria Font de cal Rei (anomenada la Reina) -de 45 anys- i Dolors Monrava Closa -de 21 anys-, que
mb panvrhka de Ponts (anysvint) Foto' h u PORTAVEU
de Ponts (anys vint). Fao: ArXiu PORTAVEU
La recuperació de les nostres cancons populars era filla de la Lliboria i que segons confirma el mateix Amades, ho feia admirablement. A les sic del matí del dia 6, aprofitant que el transportista Josep Vidal feia un viatge amb el seu camió cap a la Seu d'urgell, en Tomas i I'Amades hi viatjarenfins aTiurana. El recorregut fins la poblacióveinafourelativamentcurt, ja que I'hereu de ca I'Escarda disposava d'un vehicle Rochet-Schneiderquefeiaelrecorreguten menys d'un quart d'hora. Per tant era molt d'hora quan hi arribaren i aixo els serví per a fer un tomb per la població i fer una visita pels carrers on admiraren la magnífica creu gotica que hi havia a la placade IaCreu. Aixofoufins que-esperant una hora que no fos tan intempestiva- es decidiren a anar al'encontre del seu batlle Josep Carabassa i Serra, a qui anaven recomanats de part de mossen Tapies. Calcalde ja havia fet avisartotsaquells possiblescantaires,peroentre aquests s'haviafet córrer laveu que la missió era patrocinada per gent acabalada i hom en volia treure profit. Es confabularen i acordaren que ningú no havia de cantar per menys de dues pessetes per can@...4 Aixi, quan anaren a veure la Carme Sala, dita "la Mosseta", que era de Coscó (municipi d901iola)i que els va rebre amb un to de gran desdeny i segons diu Amades "com si per parlar amb ella calgués paper segellat". Els deia que considerava miserable que només li paguessin un ral (25 centims) per cadascuna que els cantés i afegia que després ells en traurien molts duros quan les donessin a coneixer durant I'exposicióde Barcelona. Cal dir pero que finalment canta pel preu que segons sembla era I'estipulat en aquella missió (1 ral)... També anaren aveure Carme (o Maria) Canudes, de 80 anys, que tenia gran fama per la comarca i de la que ja n'havien sentit a parlar quan passaren per les localitats de Bassella i Castellnou. També pensava que els expedicionaris havien de pagar més perb accedí a cantar per un ral. Tot i que com a retret els digué que només en cantaria unes quantes de les moltes que en sabia. Per tant, aquesta cantaire, que anava precedida de gran fama, no feu honor a les expectatives...
El follílorista Joan Amades -6emPwsdavant la creu g6tica davant que hi ea1 carabasss,a ia aeu de Durana (06 08 29) ~~t~ hni Amades
reflectir-la damunt el paper amb aquella minúscula mhquina d'escriure. Camí de Ponts, passaren per Miralpeix, on desconeixem si feren alguna troballa musical. El cas és que des d'allí se n'hagueren d'anar a peu fins a lacapital del Mig Segre perque notrobaren cap vehicle que els portés. Després de la caminada trobaren una bona recompensa; ja que la filla de la Llibbria (la Fineta) els canta dues precioses canqons. El dia 7, a Ponts semblava que s'havia esgotat les possibilitatsde recerca canqonística. Llavors tornaren a Gualter, pero continuaren les dificultats, ja que en arribar al riu la barca no feia el servei de transbord. Hagueren de tryessar-lo per una passera i calgué fer una bona marrada per arribar a Gualter.
Seguidament s'adrecaren a Maria Bernaus (dita la Teta), que també feu la seva aportació al "Canconer".
A Gualter hi canta la Roseta Solans, dita la Titona, de 30 anys, que els interpreta una versió de la "Dama d'AragóVno exempta d'interes, a més d'algunes canqons, més propies de cabaret que de I'estil que es pretenia cercar.
Entre les cantaires col4aboradores n'hi hagué una de ben curiosa. Teresa Cardona, que procedia d'Ogern, els explica que sabia una can@ que només ella coneixia pero per cantarlos-hi I'haurien de retribuir espléndidament. S'iniciaren llavors unes complicades negociacionsen les que es barallarendiversesformes de pagament (peltempsdedurada,etc.). Després de molta conversa i regateig, accedí a cantar-la per dos rals... La can@ era extensa i graciosa pero Amades-com experttranscriptordels milers que n'haviasentit- no triga més de deu minuts en
A la població veina trobaren una cantaire molt comedianta, Rosa Foses i Gibert, que erafilla de Ponts i que havia servit uns anys a Barcelona. Devia ser una mena d'artista frustrada perque a casa seva els munta un sainet per Ilogar-hi cadires. Els expedicionaris s'havien de tapar la mirada per tal que ella no els veiés riure. Segurament anava per cantant pero s'hagué de conformar en "cantadora". Se n'anava d'una can@ a un altra, gesticulava i se les donava de gran artista... Els missioners havien d'amagar la mirada darrere els papers perque no els veiés
La recuperaci贸 de les nostres cancons populars
El carrer Santa Maria de Ponts, qn els IolMonstes trabaren na Maria Font de cal Re,
La recuperació de les nostres cancons populars
vida1 i Forges i darrere d'eil. amb cotana. mossen Antani Tapies i Riu. Col.lecci6 Vidal
rnateixa excursid. A primer terme: mossbn Nicolau Auaer i or~odá(redor de Ponts des de 1900 lins
e& nomenat organmta de Ponts. vila en la qual nasqué k n y 7903) Fato d'anni
Josep Nosas. Bepo de cal Migeró Foto d'an«u
Josep Vidal ! Forges Falo d'miu
La recuperaci贸 de les nostres cancons populars
Assurnpla SanSr$ de ml Petons Falo
d'amu
MerOB Vidal Faroes de ca I'Escarda Falo d'mu
Dalors Monrav& de cal Ulbori Falo d m u
La recuperació de les nostres cancons populars
La Coral Pontstcana. enfltat capdavaniem 68 en la recu~era~ib les nosires canpns popular&' durant un conceri a Andorra FO~Od'amu
Josep Lluk Guzrnán dirigint la Coral Pontsicana a resglésta da Santa Marla de Ponts Falo
La recuperació de les nostres cancons populars riure. Atrets pel "show" que s'esdevenia a casa d'aquella dona que anomenaven "la Roger", hi acudí la mainada de la localitat i comencaren a ter-ne burla... Durant la representació-interpretació li feren creure que se li havia escapat el ruc... Tot un sainet! També anaren a veure na Dolors Pujol i Riva, anomenada "la Paleta", que els canta un extens repertori de més de 35 cancons. El dia 8 d'agost, novament a Ponts, els presentaren Carme Piulats "la cegueta de cal Pa i alls", que els canta cinc cancons. També ho feu Carme Prats de cal Petxes. A la tarda anaren a casa de la germana de Josep Vidal, Merce Vidal i Forges -d'una familia d'espardenyers-, que els interpreta la bellísima tonada de "La Talhra de les puces". Aquell mateix dia torna a cantar Marta Estany, la filla de "la Navarro" i Carme Montanya, dita "la Navío", que feia unes ganyotes molt xocants quan cantava. També trobaren I'aportació d'AssumptaSangradecal Petons, dita IaPetona, de 55 anys. El diagd'agost, acompanyatsde nou per mossen Tapies van fer cap a Cabanabona, on visitaren al seu rector Francesc Guardiola, que els facilita tres peces ben boniques, especialment un goig de lamare de Déu de Montmagastre. Ala mateixa població també els canta Maria Piqué. Posteriorment anaren cap a Vilalta, on varen conbixer la seva mestra Magdalena Ferré, que els canta unes tonades. Varen fer una bona caminada. Després continuaren fins I'Alzina, on Caterina Pla, que era natural de Vilamajor, els canta set cancons. L'itinerari d'aquell dia van haver-lo de fer a peu, lo que suposa una bona caminada que els degué fer arribar a Ponts ben baldats. Al mati del dia 10, Montserrat Sangra i Suau, esposa de Magí Audet -un dels herois dels "darrers de Filipines"- i que era lasograde Josep Vidal, eis canta tres precioses cancons. Tot seguit agafaren el cotxe de linia de I'AlsinaGraells que feia el trajecte Calaf-La Seu que els porta fins a Bassella, des d'on -en un altre autoenfilaren lavall que dibuixa la Ribera Saladafins arribar a Solsona. A la capital del Solsones hi anaren amb I'objectiu de contactarambunfamós flabiolaire anomenat "Perdigot", que tampoc complíambelsmínimsexigitsperlesexpectatives que d'ell s'esperava... Cap al capvespre tornaren a Ponts, on presenciaren les dots interpretatives de Felix Bernaus, que era peó caminer. El dia dotze anaren a casa del Nenet, on els missioners esmenten la pobresa amb la que vivien Jaume Tubau i Artigues i Maria Teresa Castella. Visitaren també la mare de Dolors Monrava, Raimunda Closa de Monrava.
Seguidament aconseguiren fer cantar Teresa Mitjana (dita la Casacona) i Rosa Cirera, que era de cal Lliberato. Tornaren a Gualter, on els va rebre mossbn Joan Solanes i Font, que era natural de Ponts. Aconseguirien finalment veure la Barquera que els canta un extens repertori, ampliat per la seva nora, Dolors Bernaus. El dia 13 d'agost varen fer cap a Vilanova de I'Aguda, on primeramentanaren avisitar el rector d'aquella població Agustí Fori i Solé. A la localitat estaven en vigílies de Festa Major i hi havia molts operaris de Ponts treballant-hi amb I'objectiu de fer mes Iluida la jornada, els quals havien fet córrer que hi havia uns senyors de Barcelona que compraven cancons Els canta na Maria Boneta, natural de la Baronia de Rialb, que interpreta els goigs de Santa Perpetua. També ho feren Rosa Vilaró, Maria Vilella, Josepa Vilaró, Rosa Esteve, Angeleta Cinca, Teresa Marquilles i la Maria de cal Tató. El dia 14 d'agostvan deixar lavila de Ponts, cami de IadeGuissona,desprésdelaqual se n'anaren aAgramunti posteriormentvanfercapaBalaguer. Durant els onze dies que dura I'estada de Joan Amades i Joan Tomas a la nostra vila, on pernoctaren diariament iels sewícom a base per a les expedicions efectuades a les poblacions veines, obtingueren un veritable tresor musical... Només entre Ponts i Tiurana hi recolliren una setantena llarga de tonades i cancons populars, interpretadesper laseva gent. Cal ressenyar que
La recuoeració de les nostres cancons oooulars
Guissona (14.08)
I'abast, I'amplitud iel valor etnograficdel material recopilat en aquelles dates es deu també a la col.laboració incondicional i entusiasta de mossbnAntoniTapies, I'organistatitulardePonts, i de Josep Vidal, un dels integrants de la Masca Coral Pontsicana.
Com a conseqübncia d'aquesta estada al Mig Segre d'aquests prohoms de la cultura catalana, es recuperaren 58 cancons pertanyents a Ponts i 18 a Tiurana i moltes més provinents d'altres localitats. Des de fa uns quants anys, bona part d'aquest material ha estat la base pel treball del
Mapa de Vitinerari seguit per la misa6 duran1 restiu de 1929 h t w Vida1 Compulers
FiWa de la lletra de "Rnserelde rases blanques' recopilada par Joan Amades
Fitxa de la tonada de RoSerel de toses blawues' recopilada per Joan Tornas
Pattaura del "Roseret de roses blanques" hsmmrtrada per Jwep Lluls Gurman
músic Josep Lluís Guzmán, que ja ha portat a terme diverses harmonitzacions d'aquelles tonades, enriquint-lesconsiderablementidotantles d'un notable atractiu... Cal dir també que ha comptat amb la col4aboració de la seva esposa Mariona Bonet, que posseeix excel4ents dots interpretatives en cant coral i un sentit musical encomiable, que segurament ja li ve de família
La recuperació de les nostres cancons populars (és néta de Conxita Badia i Millas - reconeguda soprano i professora de música-, que fou una animadora excepcional de la vida musical catalana durant els anys 20 i30 del nostresegle). També cal assenyalar la participació entusiasta de tots els components de la Coral Pontsicana en aquest projecte, especialment la del seu president, Manuel Gabriel i Forn, el qual ha posat a disposició del mestreelseu coneixementsobre el nostre patrimoni canqonístic, demostrat anteriorment en algunes peces enregistrades pel conjunt "Primera Nota". Finalment, cal esmentar I'aportació no menys important de I'Escola Municipal de Música de Ponts. 1.- De les diferents visites dels "rnissioners" per diverses localitats se'n dedueix que gairebé sempre -en arribarhi- s'adrewven al rector de la població, que -en rnolts casos-ja havia estat previamemt informat per I'oficlnade I'OCPC de la presencia a localitat dels expedicionaris. Només quan a m e n a Tiurana s'adrecaren a Valcalde, perb aquest fet constitueix una excepció. 2.- En aquella epoca, part de les dependencies del monestir de Gualter s'havien habilitat com a rectoria i tarnbé com a vivenda per a tres famílies que hi havia instal.lades. 3.- El pont que es comenca a construir I'any 1928 per tal de creuar el Segre, encara no estava acabat i per tant per tal de travesar el Segre s'havia d'ernprar la barca de sirga que hi havia destinada a tal finalitat. 4.- Moltesde les col.laboracions perafacilitar lestonadec de cancons populars a I'OCPC foren realitzades sense anirn lucratiu, altres perb, s'aconseguiren gracies als 25 céntirns que es pagava per cadascuna. Una possible explicació d'aquell interes desmesurat que rnostraren els tiuranesos és que probablement coneixien que Joan 4rnadeseraelsecretari del Comite FolklbricdeExposició Universal de Barcelona, que tingué lloc entre els mesos de maig i desembre de 1929, coincidint arnb aquelles dates. 5.- Cal dir que a Vilanova de VAguda havia corregut la brama que la rnissió disposava d'un important capital que havia deixat la seva patrocinadora na Concepció Rabell pera fer realitat I'OCPC. Aquest interes per una cornpensació en metal-licera usual en moltes contrades de la Catalunya interior.
ESBÓS BIOGRAFIC DELS PRINCIPALS PERSONATGES ART~FEXSDE LA RECUPERACI~: JOAN AMADES i GELATS Barcelona 1890 - 1959. Nasqué en el si d'una modesta família barcelonina, que es mantenia del treball de camalic del pare i la feina de calcetera de la mare. Als nou anys es posa a treballar de drapaire i per tant, ana poc temps a I'escola. El principal do que possda era la seva memoria prodigiosa i I'afany ildimitatd'aprendre. Eraun assidu de les parades dellibresanticsdel Mercat deSantAntoni, gracies alsqualsentraen contacteamb laculturacatalana de tots els temps: temes histories, literaris, etc. En llegí a centenars...
Va viure intensament la cultura ateneista obrera, on hi estudia Ilengües (angles,frances, alemany i esperanto). Llavors els ateneus tenien coma un dels objectius principals la promoció i formació de la classe obrera. Esdevingué un dels grans defensors i coneixedors de I'esperantisme i un practicant entusiasta de I'excursionisme. Aixo li serví forqa ja que cal recordarquelapracticade larecopilació i I'estudi del folklore a Catalunya ha anat paral4ela a I'excursionisme.El coneixementdelterritoricatala va agafat de la ma del coneixement de les seves gents i la seva forma de vida. Amades esta considerat un dels folkloristes més importants del país. De formació autodidacta, dedica la major part de la seva vida a la recerca de material folklbric catala. Cap a la fi dels anys vint, col.labora activament en I'OCPC, recorreguent gran partde lageografia catalana cercant tonades i canqons populars. També és remarcable que la UNESCO li encarrega la preparació del Corpus bibliografic del folklore catala. Treballa al Museu Arqueolbgic de Barcelona com a conservador de la secció d'etnografia. Durant la guerra combina laseva tasca al museu arnbladel PobleEspanyol, onfou elconservador del Museu Municipal d'lndústries i Arts Populars, on s'encarrega de seleccionar les peces que hi arribaven decomissades pel govern de la República. "Monsenyor Arnades" -així és com li agradava que I'anomenessin-, és I'autor de Les diades populars catalanes, Castells Ilegendaris de la Catalunya Vella, Les cent millors canqons
$EaZd ,'"" Amades
La recuperació de les nostres cancons populars populars, Les cent millors rondalles populars 1 Folklore de Catalunya. Un dels seus treballs més lloat és el Costumari Catala, escrit entre 1950 1 1956.
Des de I'any 1980 treballa en I'harmonització de cancons i danses de I'OCPC, que descobrí en I'epoca d'estudiant al consewatori, de la ma del llibre Singularitats de la can@ popular catalana, de Bernat Rovenstrunck.
JOSEP-LLU~SGUZMÁN i ANTICH Sabadell, 1954.
La seva tasca de recerca en aquest sentit ja fa temps que ha comencat a donar fruits... Cal fer especialesment de La can$idellaurar, estrenada ja I'any 1982 i I'edició d'un compacte de cancons populars de la Segarra, que el1 harmonitza i que foren interpretades per la Coral Ginesta de Cervera, sense oblidar els que potser n'han estat els seus mhims beneficiats, els alumnes de I'Escola de Música de Ponts.
Cursa estudis d'harmonia, flauta travessera, contrapunt i fuga al Consenmtori Superior de Música de Barcelona del carrer Bruc. Continua el seu aprenentatge musical, de grau superior de composició iinstrumentació,amb el mestreJosep Soler, al Consewatori de Badalona. L'any 1986 els amplia al XVIIe Curs Manuel de Falla, amb el compositor Franco Donatoni. Les seves composicions destaquen per la seva gran sensibilitat i delicadesa, i les seves harmonitzacions per laseva extrernadafidelitata I'esperit de les tonades. Entre les seves obres més significatives cal destacar la partitura Cancó de Ilaurar, basada en el folklore popular; el fragment de Cantics dels Cdntics per a meuosoprano i orquestra; Els camins del sol, poema simfonic per a gran orquestra; els "Dos poemes d'Emily Dickinson per a mezo i conjunt de cambra; Confidencies a Antonio Machado, sobre un poema de Pere Quart; El cant dels ocells per viola i piano, Cancó de menar carro per violoncel i piano; Interiors, pera piano i Set peces breus per vioií i piano. Entre els conjunts musicals que han estrenat obres seves, cal fer especial menció de I'Orquestra Ciutat de Barcelona, El Trio de Corda de París, I'Orquestra Simfdnica del Valles, I'Orquestra de Cervera i el grup Koan i Montserrat Comadira. En el capítol de la docencia musical, cal dir que ha estat professor dels Conservatoris de Sabadell, Manresa, Santa Coloma de Gramanet i Cervera, a més de I'Escola Municipal de Música de Ponts (des de 1988). Entre els diversos reconeixements que ha obtingut pel seu treball, cal esmentar un premi ex aequo per la seva obra Desee, a Reus (19951996), amésdel "premi Catalunyadecomposició coral" per I'obra Quatre cancons tradicionals catalanes (1996).
Josep Uuis Guzrnan. dUiQiWla C M Pontsimna. en el ConceR de Cant Esteve de I'any passat, en el quees donaren a mnbixer
un& Nadales
Actualment, compagina la seva tasca de composicióamb la de I'ensenyarnentmusical i4a direcció de la Coral Pontsicana, que inclou dins el seu repertori una acurada selecció de les peces recuperades per Joan Amades i Joan Tomas. JOSEP MASSOT i MUNTANER Palma de Mallorca, 1941. Pertany alacomunitat benedictinadeMontserrat, llicenciat en filologia romanica. Ha estat director de les revistes Studia Monastica iSena d'Oc Des de 1977al 1979dirigí la publicació del Diccionari de la literatura catalana i actualment és secretari de I'Associaci6 Internacional de la Llengua i Literatura Catalanes i des de 1971 dirigeix les Publicacions de I'Abadia de Montserrat. Hapublicat gran nombre d'articles sobre historia de la Ilengua, poesia, teatre i literatura.També ha estat autor de El desembarcament de Bayo a Mallorca, Aproximació a la historia religiosa de la Catalunya contemporania, La guerra civil a Mallorca, etc. L'any 1997varebreelPremi Nacionaldecultura Popular 4nstaurat per la Generalitat de Catalunya-, per la seva contribució, I'estudi i la difusió de la documentació de I'OCPC, ja que fou I'artífex de la represa de la publicació interrompuda I'any 1936.
L L U MILLET ~ i PAGES El Masnou, 1867 - Barcelona, 1947 Millet es forma com a músic al Consewatori, completant Ilurs estudis amb el mestre Pedrell i el pianistavidiella.Composa un bon nombre de cancons i n'harmonitza un volum considerable. El 1981 presidí els Jocs Florals i el 1930 fou nomenat director de I'Escola Municipal de Música. També era president de la Germanor d'orfeons de Catalunya i fou director del cor La Lira. Juntament amb Amadeu Vives, funda I'Orfe6 Catala I'any 1891, al que dedica la seva vida convertint-laenunasocietatcoralde gran qualitat,
La recuperació de les nostres cancons populars que va difondre la cancó catalana popular I impulsa la vida musical catalana, considerada també una veritable escola de ciutadania i catalanitat. Com a director de I'orfeó, tingué un paper clau pera la planificació i comencamentsde I'OCPC. Més tard pero, les divergenciessorgides entre el1 i Patxot malmeteren I'estreta col4aboració que hi havia entre ambdós. Féu un gran nombre d'harmonitzacions i entre altres obres, és autor de Catalanesques, per a piano iorquestra ide ElCantde la Senyera, sobre un poema de Joan Maragall. RAFAEL PATXOT i JUBERT Sant Feliu de Guíxols, 1872 - Ginebra, 1964. Nasqué en el si d'una acabalada família d'industrials tapers empordanesos. Estudia peritatge mercantil a Barcelona i amplia coneixement a París, Londres i Cambridge. El 1893esfeu carrec dels negocisfamiliars, als que feu incrementar amb una embranzida considerable. El 1923 fou nomenat president del Centre Excursionista de Catalunya, tot i que només accepta ser-ho per molt poc temps. Vinculat d'unamanerasingularaI'excursionisme científicialsmónsdeI'astrologiailameteorologia, és conegut fonamentalment per la seva faceta de mecenes en diversos camps de la cultura catalana.
subvenciona les publicacions de I'Associaci6 Protectora de I'Ensenyanqa Catalana, la Societat dlEstudis Occitans, etc. Publica diversostreballs a laIl~lustmcióCatalana, ajuda a la publicació del Diccionari Etimolbgic i de I'ünornasticon de Joan Coromines, subvenciona totalment la biblioteca de I'lnstitut de Cultura de la Dona, concedí innombrables beques ipremis i patrocinanombrosos concursos musicals. El 1936,amenacat de mort, va poder fugir de Catalunya gracies a la protecció de Ventura Gassol. També des de fora i fins la seva mort a Suissa continua amb la seva tasca, continuada i discreta, d'ajut a la cultura i la ciencia del nostre país. JOAN TOMAS i PARÉS Barcelona, 1896 - 1967. De ben jovenet es va sentirfortament atret per la música i I'any 1907 comenca els estudis a I'Escola Municipal de Música, on Lluís Millet i Morera foren uns dels seus mestres. Als dotze anys ingressa a la secció de nois de I'Orfeo Catalh i és a aquesta entitat i als seus ideals que va consagrar la seva vida artística. Així, I'any 1919,el mestre Lluís Millet el nomena director de la secció de nois. Anteriorment ja havia dirigit el Cor Infantil Mosshn Cinto, i simultanieja, més tard, la direcció de diversos orfeons i grups corals: I'Orfeó del Centre Social de Betlem, la Capella de Música de Terrassa, I'Orfeó I'Avenq d'Esplugues de Llobregat, I'Escola Coral, I'Orfe6 Lluís Millet, I'Orfeó Castellarenc de Castellar del Valles i la Schola Cantorum del Seminari de Barcelona. L'any 1946fou nomenat sots-director de I'Orfeó Catalh, carrec en el qual posa tota la seva capacitat i entusiasme. Segons el seu biograf Josep Crivillé i Bargalló: "Era indubtable la seva vocació i el seu lliurament fou total en tots i cadascun dels aspectes que la vinculació a la institució i a la seva gent li varen demanar".
Des de la Fundació Concepció Rabell, de la que n'eramarmessor, patrocinaI'OCPC i I'Estudi de la Masia Catalana. Quan la Mancomunitat d e Catalunya fou extingida i I'lnstitut d'Estudis Catalans queda cense cap mena d'ajut economic, crea la Institució Patxot per tal de financar-lo. Des de I'institut promogué I'Atles internacional dels núvols idels estats del cel, codi que havia de regir les obse~acionsde tot el món, el qual aparegué en frances, angles, alemany i catala. Crea diversos premis sobre treballs de folklore amb ['Obra del Llegendari Popular, convoca un concurs sobre dret jurídic internacional,
El mestre Lluís M. Millet s'expressaaixí en I'escrit commemoratiu del primer aniversari de la seva mort: "Jo vaig trobar-hi un col.laborador incondicional, inteHigentíssim, amb qui vaig compartir (junt amb el mestre J.J. Llongueres) totes les dificultats (que sempre estroben en tots els camins) i totes les joies, i a qui més d'una vegada vaig demanar consell, fruit sempre de la seva experiencia i veterania". De manera paraldela a aquells primers fets, i mogut per la gran estima que demostra sempre vers la música tradicional, el trobem com a personatge pioner en les tasques recopilatbries de I'OCPC.,~romoauda Der la Institució Patxot. El mes de julio1 de lsiny 1922, pocs mesos després d'haver-se constituitformalmentI'OCPC
.
-
,,,,,,,, , , dgmu
La recuperació de les nostres cancons populars el mestre Tomas juntament amb el mestre Joan Llongueres varen iniciar una missió de recerca de cancons i de músiques per contrades gironines. Divuit varen ser els treballs de camp que va realitzar pera I'OCPC en companyia de diversosfolkloristes. Entretots, en Joan Amades és el que més va acompanyar i, ben segur, que era el mestreTomas qui millor coneixia la historia i la procedencia de gairebé totes les tonades i cancons que J. Arnadesvafersewir en les seves edicions. El rnestre Tomas es convertí en la retina del folklorista, ja que aquest hi veia ben poc... Forma part de la missió que porta a teme I'OCPC per les nostres terres entre els mesos de julio1 i agost de 1929. Cal reconeixer que el mestre Joan Tomas va ser qui més materials de música tradicional va recollir en aquelles dates i el seu amor per la can@ del poble és un fet inqüestionable. Les possibilitats de continuar les tasques en aquest camp d'estudis després de la guerra civil li va venir donada per I'oferiment de succeir el mestre F. Pujol coma cap de la secció de folklore musical de I'lnstitut Espanyol de Musicologia del CSIC que liféu mossen Higini Angles, el seu director. El rnestre J. Tomás hi va estar vinculat durant gairebé vint anys. En el trienni 1945-1947 va dur a terme diverses missions de recerca per les terres de I'interior de la península: Conca, Lleó i Soria, i en aquella institució va publicar dos canconers, diversos articles i hi va pronunciar conferencies. Amb projecció internacional va editar un treball sobre les "Publicaciones de música popular en Cataluna", a /'Acta Mus/cológica, XXXII, Kassel, 1960, que era el portaveu de la Societat Internacional de Musicologia. Una altra vessant que va ocupar enormement la professionalitat del rnestre Tomas va ser la pedagogia i ensenyament musical. Ultra la vocació didactica demostrada per exercir com a mestre de cors, especialment de cors infantils, s'ocupacom aprofessoraI'Academiade Música de Barcelona, a I'Escola Blanquerna, a les Escolesdel Patronat Ribes, al CoMegi deSant lgnasi i a I'Escola Pere Vila, havent guanyat brillantment les oposicions pera aquest carrec I'any 1932. Tampoc era estrany trobar-lo acompanyant a I'orgue o dirigint cants litúrgics a la capella de música de Sant Pacia, al Centre Sant Lluís Goncaga o a Sant Felip Neri. Cal afegir encara a totes aquestes activitats la seva intensa creativitat personal, reflectida en la dedicació que tingué a la composició musical: Cancons pera cant i piano, harmonitzacions de cancons tradicionals per a veu i piano o per a cors a veus iguals o mixtes, cancons infantils, dos poemes corals; Can@ de les noies maques i Migdia etern, sobre textos de J. Llongueres i Mn. Joan Puntí, respectivarnent, i Pastoral, amb text de Dornenec Puga i El colmenero divino, ambtextdeTirso de Molina, ambdues peracors,
solistes i orquestra, que són prova i exponent d'un llenguatge afable i entenedor. Josep Crivillé, I'autor d'una documentada biografiasobre el mestreTomas, ressalta en ella "la gran valua personal i I'altruismeque en el seu taranna trobarem sempre tots els qui d'una manera o altra el varem tractar. Una llarga Ilista devirtuts, un dens inventariexponent de capacitat de tolerancia i un prolongat registre d'ocasions, en que la hurnilitat i la modestia fossin la característica principal d'una actitud, no serien prou per definir la seva qualitat humana. Cal agrair el fet que el1 hagués estat així, regraciant enormement el fet d'haver-lo tractat i conegut i que en tants aspectes hagués estat per a molts de nosaltres un gran mestre". Jordi Vida1 i Sordé, amb I'assessorament historic de Manuel Gabriel i Forn BIBLIOGRAFIA: -L'OBRADELCANCONERPOPULAR DECATALUNYN
lescarpetes 116,117,1201 121 (rnicrofilrnades)idiversos volurns de I'obra]a publicada - ENCICLOPEDIA CATALANA1diversos volurns "ti ~ I I ~ L ~ L U E..hlONDEJWAAMADFS C~i.iieci~Dw Hecerca ae a C- tLra Iraa cona I'ofl.. ar Genera. tal de Catalunya - LA CULTURA CONTEMPORANIA A CATALUNYPJ Edrnon Valles - MUSICALIN~Ú~. 143i"EI rnestre Joan Tomas. en el centenari del seu naixernent"1Josep Crivillé i Bargalló - SERRAD'ORldiversos exernplars - MUNTANYNnúrn. 815lfebrer 1998 -AVUlld~versosnúmeros - LA MANANAI13 06 98 R E L A C I ~DE CANTAIRES i COL.LABORADORS DEL
"CANCONER" A LA COMARCA: PONTS:
Mn. Anloni Taeies i Riu. JOSep ~ o s a s . ' ~ e p deo Cal Mlgeró Maria Comeiles Vidal, de cal Navarro Josep Vidai Farges. de ca L'Escarda Maria Goma de cal Marques Mana Font de cal Rei Dolorc Monravh Cioca (filla de la Llibbria. Fineta de cal Llibori!
Rosa Foses i Gibert Dolors Puial i Rba TIURANA:
Josep Carabassa i Serra Carme Saia (la Mosseta) Carme o Maria Canudes Maria Bernaus (la Teta) T e m a Cardona CABANABONA: Mn. Francesc Guardiola Maria Piqué "
Carrne Prals de cal Petxec M e r d Vidai Foiges MartaEslariy (filiadecal Navarro) Carrne Montanya (dila la Navío) Assurnpta Sangra. de cal
.
~ u.u.," atnnc
Montseriat Sangra Suau Fblix Bernaus Jaurne Tuba" i Artigues Maria Teresa Cactell& Raimunda Closa de Monrava TeresaMitjana(dila1aCasacona) Rosa Cirera de cal Lliberato GUALTER: Mn. Joan Solanes i Font Roseta Solanc
L'AUINA: Caterina Pla
DE L'AGuDA: Mn. Agucli Forl i Colé Maria Boneta de Rialb Rosa Viiaió Josepa Vilaró Maria Vilella Rosa Esteve *"Seieta Teresa Marquilles Maria de cal Taló