batalla_ponts by Agusti Cucurulls

L'OFENSIVA FRANQUISTA SOBRE C A T U N Y A 1 LA BATALLA DE PONTS 11938-391

L'ofensiva franquista sobre Catalunya i

la batalla de Ponts (1 938-39)

L'ofensiva franquista sobre Catalunya i la batalla de Ponts (1938-39) Gracies a les aportacions documentals facilitades pel senyor Antoni Gómez iDuró, de cal Borda de Ponts, procedents del fons de la seva extensa biblioteca, I'equip d'investigació de PORTAVEU ha pogut accedir a una interessantíssima font d'informació, practicament inedita fins a la present, referent a les acaballes de la Guerra Civil 1936-39, a Catalunya. Es tracta d'informes que provenen del bando1franquista que, afegitsals que hom publica en el seu dia en aquesta revista, enriqueixen amb noves dades histbriques els episodis bel.lics quetingueren lloc alsentorns de Ponts durant la tardor de I'any 1938 iel mes de gener de 1939, en la que en elS annals militars de I'epoca figura com la ''batalla de Ponts".

ELS PRECEDENTS BEL.LICS IMMEDIATAMENT ANTERIORS A L'OFENSIVA SOBRE CATALUNYA: ~

Després que el dia 24 de juny de 1938 I'exercit republica aconseguí travesar I'Ebre en un front de 60 quilometres, s'esdevingué una de les batalles més cruentes, llarga i sagnant de tota la confrontació civil que es decanta a favor dels rebels, quedant practicament anihilat el Grup d'Exercits de la Regió Oriental (GERO), integrat per I'Exercit de I'Ebre i el de I'Est. Si contem les baixes que es produiren en ambdós bandols, a I'Ebre hi hagué més de cent mil morts. A les files de I'Exercit Popular és on n'hi hagué rnés i les divisions republicanes foren castigades duríssimament, donant-se el cas que algunes sofriren baixes entre el 75 i el 80% dels seus efectius.

l . Biigades de eicamipeipas rrapa.

Abans d'aquesta gran batalla -decisiva pel desenvolupament de la confrontació civil-, a la zona de Ponts i rodalies no hi havia hagut practicament enfrontaments armats. L'activitat pero fou intensa durant la primavera perque es preveienesdeveniments ben properament. Prova d'aixoésqueel PresidentdelConsellde Ministres, Juan Negrin López, realitza una breu visita a aquest front (maig de 1938) juntament amb els comandaments de I'Exercit de I'Est-, al Lloc de Comandament avanqat de I'Estat Major Central, situat en una casella de peons caminers propera al lloc d'Algós, avui desapareguda, on revisa les forces del XVlll C.E., preparant I'ofensiva republicana iniciada el dia 22 que tenia com a

objectiuelcapdepontdeBalaguer.'Alacomarca hi havia una gran concentració de forces republicanes,avalat pelfet queel Quarter General de I'XI Divisió (Líster)eraen una masia al nord del Km. 18,600 entre Biosca i Tora i el de la46 Divisió (El Campesino) eraa Sanaüja.Aprofitant I'estada a la zona el Dr. Negrín visita els acantonaments de les forces de la l a Brigada Mixta de I'Xla divisió, acompanyatdelgeneral Rojo-Capd'Estat Major Central-, el tinent coronel Modesto -cap de I'Agrupació Autonoma de I'Ebre- i altres personalitats. Simultaniament a la darrerafase de la batalla de I'Ebre,I'ExercitdeI'Est,realitzaperlaseva banda, un atacdiversiu pervilanovade la Barca (des del al 17 d,agost) que no dona els fruits esperats, També participa en i'operació d'ofensiva contra Serós i Soses. Abans de I'ofensivafranquista sobre Catalunya, la moral de I'exercit republica ja era molt baixa degut a les desfetes -sagnants i reiteradessofertes durant el decurs de tot aquel1 darrer estiu. L'acció de desgast empresa per I'exercit franquista acaba en una ofensiva important, obligant I'Exercit Popular a fer marxa enrere, pero amb les unitats delmades i cense bona part del potencia! beldic del que disposava abans. Havent perdut als enfrontaments de I'Ebre, a Serós i a Sort, s'esvaí gairebé I'esperanqa de la victoria final i aixo ho aprofita I'exercitfranquista que decidí I'ofensivaen tot el front de Catalunya. LES FORCES CONTENDENTS: A aquelles alqades de la confrontació, I'exercit franquista estava compost per uns 330.000 homes, integrats -de sud a nord- en els Cossos d'Exercit Marroquí(c0mandatpel generalYagüe), Navarra (Solchaga), C.T.V. Corpo Truppe Voluntarie2 (Gambara), Maestrazgo (García

Cofensiva franquista sobre Catalunya i la batalla de Ponts (1938-39) Valiño) i Urgel (Muñoz Grandes). El "Cuerpo de Ejército Urgel" estava compost de les 61, 62, 63 i 150 Divisions,comandades pels generals García Navarro, Sagardía, Tella i el coronel Siro Alonso. El centre de teatre d'operacions corresponia al "Cuerpo de Ejército de Aragón" (Moscardó). Disposaven a més de 137 avions de caca, 93 avions de cooperació i 179 bombarders (Messerschmitt-109, Junkers i Heinkels) pertanyentsala Legió Cbndoralemanya-comandadapelgeneral Wolfram von Richthofen- i a I'aviació legionaria italiana (ambels Fiat iCaproni).Tambécomptava amb 565 peces d'artilleria. Mentre tant, els republicans disposaven només de les delrnadesforces del G.E.R.O. (Hernández Sarabia), articulat en dos exercits i la Reserva General. El de I'Estteniaalcoronel PereaCapulino com a cap; el que restava de I'Ebre, dirigit pel coronel Modesto, i el M I V Cos d'Exercit, a les ordres del tinent coronel de Carrabiners Mariano Buxó. El sector compr6s entre el pre-Pirineu, la val1 del Segre i el cap de Pont de Balaguer I'ocupaven els X, XI i XVlll Cossos d3Exercit.Els efectius de I'Exercit Popular eren formats per 200.000 homes, uns quants tan= d'origen rus i un potencial aeri practicament inexistent. La foriificació del territori era I'únic avantatge sobre les forces invasores, jaque des de la primavera s'haviaportataterme un plade defensaimportant encaminat a impedir la progressió de I'enemic d'Oest a Est i alhora, protegir les comunicacions de lazona republicanaamb lafrontera pirinenca, consistenten laconstruccióde6Iíniesfortificades. Dues d'aquestes: la que partia de Tarragona i arribavaalaSeud'Urgell -passantper Montblanc, Ciutadilla, Tarrega, Cervera, Ponts, Bassella i Coll de Nargó- i la que tenia com a objectiu la defensa de Falset, La Pobla de Granadella, I'EsplugaCalva,ArtesadeSegreielCanal d3Urgell estaven periectament preparades per a resistir I'ofensiva franquista, pero les 4 restants no s'havien pogut cloure per manca de temps i mitjans. També s'havia construit 1.700 nius de metralladora, 300 refugis, 115 Km de filferrada i gran nombre de trinxeres actives.

2. lnlanleria naclonalisfa perianyent al C.E. d ' h g 6 . després @haver ocupa1 Vilanova de Me¡#.

Un altre condicionant important per a les tropes republicanes fou que amb prou feines podien ser rellevades. La mancanca d'efectius ocasiona la crida afiles -la lleva del "bibero- que incloia els que complien 18 anys en el decurs de 1939, la qual cosa motiva que, en alguns casos, més d'un pare de 40 anys es trobés incorporat afiles conjuntament amb el seu fill de 17. L'OFENSIVA FRANQUISTA: Poc després d'haver derogat I'Estatut Catala, Franco es disposa a conquerir el territori catala i des del quarter general emplaqat des de la vigília de Nadal prop de Lleida (Raimat), el "Generalísimo" ordena a les seves forces la invasió de Catalunya, tot i la petició del Papa demanant una treva amb motiu de les celebracions nadalenques.Amb la consigna dN'Aqui empieza el verdadero objetivo de nuestra cruzada", lesforcesfeixistesveientcadadia més propera la victbria final, es Ilancaren a la conquesta de Catalunya... L'exercit nacionalista inicia I'ofensiva que havia de decidir la sort de Catalunya i I'objectiu inicial era trencar el front per dos sectors. Els caps de pont de Baronia i el de Tremp i el cap de pont de Serós.

Pew anilaena aiemanya anomenada 'la duran1 els prepamllus p w lofenwa de catakmya 3

4 lmatge dun bombardwg des de ravio

L'ofensiva franquista sobre Catalunya i la batalla de Ponts (1938-39) transversal que mena Tarrega a Montblanc. Conquerida aquesta posició, desenvoluparen dues maniobres convergents: en primer Iloc, pressionar cap al sud per tal de dominar aquesta ruta i amenacar amb una gran bossa a I'entorn de Tarrega. En direcció est, endinsar-se per la carretera 1313 en direcció Puigcerda, per tal de protegir el seufranc i aillar lesforces republicanes al Pirineu. El dia 5 les forces italianes del C N entraren a les Borges Blanques, que fou arrasada. Tudela de Segre, Santa Fe i Seró caigueren durant els dies 5 i 6 de gener respectivament, aixícom lazona de laserradel Senyor. Immediatament, hoferen les poblacions de Montclar, la Donzell i Agramunt. Aquell dia de Reis d'infaust record la vila de Ponts torna a ser bombardejada per I'aviació franquista i se n'hagué d'evacuar la població. Els primers dies de gener ja hi havia en aquesta nova línia establerta pels franquistes fins a vuit batallons i la resta va afegir-s'hi poc després. El dia 12 queia Collfred, obrint un altra via pera I'encerclament de Ponts. Les tres divisions franquistes abans esrnentades que rnarxaren combatent fins passar Artesa de Segre, arribaren a assolir el Cos d3Exercitd'Urgell el dia 14 de gener lalíniaque, partintde Montmagastrei alcades a I'est de Seró, passa pel Grialó al seu extrem oest, sense arribar al vertex del mateix nom. Mentre aixo s'esdevenia, la 62 divisió de I'exercit de Franco emplacada a Sort va rebre I'ordre de relleu i es dirigí cap a Tremp, col4ocant-se a I'altipla de Conques i dominant la carretera que va cap a Artesa de Segre. Aixo fou fins que el dia 14 d'aquell mateix mes, la 62 divisió (Sagardía) rebé I'ordre de marxar cap a Seró, on hauria de rellevar la 61 Divisió comandada pel coronel García Navarro- que allí es trobava des del 23 de desembre. El trasllat es feu amb relativa rapidesa tot i que s'hague de salvar la dificultat del pas per un pont militar que hi havia a Artesa de Segre, que substituia al que havia estat volat. LA BATALLA DE PONTS

Des que s'ocupa Artesa de Segre, només a 14 quilometres de Ponts, s'havia trigat dues setmanes a arribar a les rodalies d'aquesta darrerapoblació. Laclimatologiaenfou lacausa, perque la boira cobria tota la zona del Segre i el fred era intens? Ponts era un estatge dels serveis logístics de les forces republicanesdelsector-elXI Cos d'Exercit,

comandat pel tinent coronel Francisco Galán-, i un recer pera un gran nombre de refugiats. El dia 15 les forces franquistes entraren a Torreblanca i a tarda del dia 17, festivitat de Sant Antoni Abat, a Gualter, un grup de sapadors féu volar el pont i la basílica romanica del monestir de Santa Maria -que fins llavors havia estat emprada com a polvorí per les forces republicanes- fou convertida en runes a causa d.'una explosió interna. Aquell mateix grup de sapadors tarnbé procedía lavoladora parcial de la resclosa i de les comportes del Canal d'Urgell (Tossal), que inutilitza el sistema de comportes. Es prepara un altre franquista pel dia 16 i a la 62 divisió s'afegiren quatre banderes de la Legió, que havien de cornbatre sota les ordres del Cos d'Exercit d3Urgell contra dues divisions republicanes: la 31 (dirigida per Manuel Trueba) i la 32, i batallons solts de la 32 i 26, que disposaven d'algunes peces d'artilleria i alguns tancs. Havent caigut Artesa de Segre, Ponts, constituia un punt estrategic de la resistencia republicana, ja que era un important nus de comunicacions, que en cas de perdre'l suposaria una dificultat afegida a I'eventual retirada cap al Pirineu. Per aixo fou defensat a consciencia, valent-se de les trinxeres que hi havia preparades i les carreteres que hi conflueixen a reraguarda ja que els permetien moure -amb comoditat- les seves reserves i I'artilleria. Els seus centres de resistencia els constituien el rnassís de la costa de Gualter, al nord; el cordel1 del Grialó, a I'est, amb el seu vertex. Al sud, la Iínia s'estenia per les alcades de I'ermita del Sagrat Cor d'Oliola i la Garriga -cota 465-, vertex Mas d'en Puig-ClaretMarabella, i després es dirigia cap a I'oest. A la 62 divisió se li encomana envoltar el baluard de Grialó, ben fortificat, ja que era forca difícil atacar-lo directament donades les acusades pendents que té. El front que ocupava aquesta divisió era de 3 quilometres i mig; el costat esquerre estava recolzat en els contraforts del Grialó, seguia les cotes 505-514 fins la cota 488 fins al sud de Claret, quedant com a objectius principals de la divisió les alcades de Sagrat Cor i la Garriga, -posicions fortes-, arnb els seus flancs ben protegits, principalment el de I'extrem nord. Alsfranquistes, pertal de poder continuar I'avanc els era necessari desbordar aquestes posicions. El costat esquerre era el més debil -donat que era on hi havia el terreny menys abrupte i on hi havia menys efectius perque no s'havia produit

L'ofensiva franquista sobre Catalunya i la batalla de Ponts (1938-39) cap atacen aquestadirecció, a més i corroborantho, havien observat que I'artilleria republicana estava entre Ponts i la Garriga i no es veien moviments de tropes al sector. L'exercit republica oferia una dura resistencia a Mas d'en Puig. La 62 divisió franquista, comandada pel general Antonio Sagardía ataca Claret per sorpresa, a més de la cota 465, envoltant el vertex Sagrat Cor per la dreta. al mateix temps que I'Agrupació amenaGava pel nord -cota 505-, a I'est de Mas de la Clariana. Aquestatacesglaonat, ambsuccessiód'esfor~os en diferents direccions, els permeté disposar de I'artilleria en cada moment de la batalla, pertal d e dirigir el seu foc en el lloc necessitat de la seva protecció. Amb aixo aconseguiren desorientar a les forces republicanes respecte a la direcció de I'atac principal, alhora que es previngueren d'ésser atacats pel sud. El dia 16 de gener comenca I'operació endegada per I'exercit franquista, detallada en I'ordre d'operacions següent:

6. ORGANIZACI~NDE FUERZA DE INFANTER~A AGRUPACI~NALVAREZ.Jefe: Teniente coronel D. César Alvarez Alvarez

-Fuerzas: Banderas números 14, 16 y 18 AGRUPACI~N FELIU.-Jefe: Teniente coronel D. Alfonso Feliu Sintes.

-Fuerzas: Batallones 5 W e América y 80 de San Marcial y 7Wandera de F. E. T. de Burgos. AGRUPACI~NLA PUENTE.-Jefe: Teniente coronel D. Luis de la Puente y López de Heredia. -Fuerzas: 5Wandera de F. E. T., Batallón " C de Melilla número 3, 90 Batallón de San Marcial. AGRUPACIÓN DEL FLANCO DERECHO.-Jefe: Comandante don Germán Clemente Cenitagoya. "Fuerzas: Tercio de Santa Gadea y 6Wandera de F. E. T. La 17%Bandera de la Legión permanecerá en sus actuales posiciones, dependiendo directamente del general de la División. 7 . EJECUCI~N DEL MOVIMIENTQ.

16 DE ENERO ORDEN DE OPERACIONES DEL D ~ A DEI 939, DADAEN CERÓALAS DIECINUEVE HORAS 1. NOTICIAS DEL ENEMIGO

Para compensar la pérdida de efectivos intenta reorganizar sus unidades. Las fuerzas que se oponen a la marchadel Cuerpo de Ejército pertenecen casi en sutotalidadalasDivisiones30y31, existiendotambién algunos batallones de la 32 y 26. 2. MISIÓN ENCOMENDADA AL CUERPO DE EJERCITO

Batir al enemigo en la zona Ponts-Oliola,avanzando al notte del Segre sobre el valle de Rialb y por su derecha alcanzar la linea Pical-Vilanovade la AgudaRibelles.

3. IDEADE MANIOBRADELCUERPODEEJÉRCITO Envolver el nudo de comunicaciones de Ponts, por el norte en la dirección de Montmagastre-Gualtery por el sur en la dirección de Grialó-Castell-Ponts. 4. ZONA DE ACCIÓN DE LA DIVISIÓN

La limitada por el norte por la carretera de Artesa a Ponts y por el sur por la linea Masbell-vértice Mas d'en Puig. Este flanco, mientras la 51 División del Cuerpo de Ejército de Aragón no se coloque a nuestra altura, ha de ser escrupulosamente atendido:

5. ION DE LA DIVISI~N Envolvimiento del nudo de comunicaciones de Ponts por elsur, progresandoen ladirección delosobjetivos, alturas de Sagrat Cor, vértice Garriga, alturas de Serra Castella

Primem fase.- Dará comienzo con la ocupación de la cota cerrada que domina el puerto de Claret con la 6% Banderade F. E. T., pidiendoapoyoaltenientecoronel Alvarez si así lo necesitara, quedando el Tercio de Santa Gadea en sus actuales posiciones, como protección de flanco y enlace con la División 51. Ocupada la altura de Claret, la Agrupación Alvarez emprenderá el avance hacia la cota465, que ocupará y en la que esperará órdenes. Una vez ocupada por la Agrupación Alvarez la cota 465; la Agrupación Feliu comenzará el avance en dirección Sagrat Cor, ocupando la cota 495. Simultáneamenteaeste movimientodela Agrupación Feliu. la Agrupación La Puente ocupará la curva cerrada situada al sur de Clariana y pegada por el sur a la palabra camino, continuando a la cota 462 e inmediatamente a la cota 478. Alcanzada por estas dos Agrupaciones Feliu y La Puente continuarán su avance simultáneo hasta ocupar Feliu las cotas 502, 515 y 503 y La Puente la 498. Segunda fase.- Alcanzada la linea cotas 465-500-.496 y a mi orden, la Agrujación Alvarez extenderá su flan&&quierdo hacia la cota 484, desde donde establecerá enlace con la Agrupación F e h . La Agrupación Feliu se lanzará al asalto de La Garriga, profundizandohastaelextremo nordestedelEspolón, cortando la carretera de Ponts. La Agrupación La Puente avanzará en dirección de la cota 424. que ocupará, sin desatender en ningún momentosuflanco izquierdo.

L'ofensiva franquista sobre Catalunya i la batalla de Ponts (1938-39) 5. TROPAS AFECTAS. La compañía de Morteros quedará afecta a la Agrupación Feliu, que en principio ayudará con sus fuegos el avance de la Agrupación Alvarez. Una batería de 7 quedará a las Órdenes directas del teniente coronel Alvarez hasta que esta Agrupación haya tomado la cota 465; una vez llenado el objetivo, pasará a depender del teniente coronel Feliu. Una bateríade6,5 estaráalasórdenes directasdelteniente coronel Feliu, que en principio atenderá las peticiones del teniente coronel Aivarez. Una batería del 7 quedará a las órdenes directas del teniente coronel La Puente.

g. ARTILLER~A. ORGANI-

para el ataque. El asalto será preparado por una concentración de dos a cinco minutos, en cadencia rápida. En los ataques simultáneos de lasAgrupaciones Feliu y La Puente la acción artiliera quedará en principio distribuida en la siguiente forma:

Agrupación Goicorrotea: Grupo C. de E. 149112 atenderá a la Agrupación La Puente.

Agrupación de la 61 División y G. 100/17. atenderá a la Agrupación Feliu.

Las compañías quedarán situadas en la base de la cota 462 y en su parte sur, en espera de órdenes.

Acompañamiento.- Una batería de7, afecta al teniente coronel Alvarez.

12. BASE DE PARTIDA

Una batería del 6,5, afecta al teniente coronel Feliu.

La determinada por la línea de las cotas 525533-514 i 505.

Una batería de7, afecta al teniente coronel La Puente. Labatería afectaalteniente coronelAlvarez, terminada la ocupación de la cota 463, pasa a depender del teniente coronel Feliu.

Las ocho (8 horas). 34. PUESTO DE MANDO DE LA DIVISI~N.

Apoyo directo.- Agrupación comandante Goicorrotea: Batería 93 del 30 de 75/28.

Cota 464.

Grupo capitán Gutiérrez Soto: 2 baterías de 1051111.

Puesto de mando de la Agrupación Alvarez: En principio, cota 533.

Agrupación de la 61 División: 3 baterías de 75/27, la legionaria (comandante Bonet); 2 baterías de 6,5 (Grupo capitán Garrido). Acción de conjunto (C. de E).- Agrupación teniente coronel Torres: baterías de 149 (Grupo comandante Cañades); 3 baterías de 100117 (Grupo comandante Salas). l

13. HORA DE COMENZAR EL ATAQUE.

Sección antitanque.- Una pieza de 37, cota 505. Una pieza de 37, vbrtice Masbell. 10. PLAN DE FUEGOS DE ARTILLER~

Batería9adel3Q:Blancoseventuales,que pueden ser reforzados por otras baterías a petición del mando, actuando también en concentraciones. Baterías de apoyo directo y acción de conjunto Concentraciones de todas ellas sobre objetivos que el mando designe. Las concentraciones darán principio con tiro lento hasta que, a mi orden, dé comienzo la preparación

Puesto de mando de la Agrupación Feliu: Cota 514. Puesto de mando de la Agrupación La Puente: Cota 505. Todas las unidades estarán dispuestas a emplear los paineles, no olvidando que la cruz se empleará cuando, dispuestos para el asalto, tengamos la aviación de cooperación o cadena en disposición de actuar. SERVICIOS Municionarniento.- Depósito avanzado para la infanteríaenCasa Barrina, kilómetro 54 de la carretera de Lleida a Puigcerda. La compaña de montaña de Intendencia quedará situada en las inmediaciones de este depósito de municiones, a las órdenes del municionamiento. Depósitos para artillería: Alentorn y Artesa de Segre. Sanidad.-Puesto de socorro en la base de la cota 462 y al oeste de la misma. La ompañía de Sanidad distribuirá sus secciones entre as Agrupaciones Feliu y La Puente. Evacuación: Sobre Artesa. Intendencia.-Depósito divisionario en Alentorn.

SO. de S. E. El Jefe de E. M., MANUEL GARC~AANDINO.

6 El general GarCia Valirio. cap del Cos dExbc11del Maeslrat

L'ofensiva franquista sobre Catalunya i la batalla de Ponts (1938-39) n e ~ i o sdel sistema; Iíneas que, con ser tantas, van a acabar en una, que durante el combate estará unida a mí. Por ella recibiré a cada momento todas las impresiones: buenas, malas, de calma, de angustia, peticiones de más hombres, de más artillería, de municiones; optimismo, desánimo, dudas; en una palabra, todas las sensaciones que experimentanaquellos que están en las zonas de muerte y tienen la responsabilidad del mando de unidad. Todas estas sensaciones tendré que juzgarlas para discernir lo que haya de objetivoy subjetivo en ellas; por eso importa tanto el conocimiento del carácter de los jefes subordinados.

Algunes peces de I'artilleria franquista estaven emplacades al nord de la cota 562, altres eren al sudoest de la mateixa cota i els grups de 149 i 100/17 eren ben a la vora de Seró. El dia assenyalat per la batalla havia arribat i com es despren del "Diario" del general Sagardía Ramos, els preparatius es feien a consciencia: 'XI amanecer, cuando todavía es noche, marcho a caballo al campamento de las banderas de la Legrón. Ya los hombres están en pie. Unos toman el desayuno, otros se ajustan el correaje, llenan sus cartucheras de municiones y bombas de mano y van reuniéndose en grupos. De la tienda de oficiales salen ordenanzas a llevar órdenes y encargos de última hora. Hablo con su jefe, el teniente coronel Alvarez, le pongo en contacto con el capitán de la batería de acompañamiento, doy las últimas aclaraciones a la orden de ataque y marcho. Por todas partes se ven los rancheros alrededor de las cocinas, cocinas que quedan reducidas a una pequefía hoguera y encima una sartén onde hay toda clase de cosas: una lata de ardinas, trozos de algo negro que dicen que es arne; los asistentes se acercan por el desayuno de sus oficiales. "Toma-va diciendo el cocinero-,para el tenrente, para elalférez: y lo cogen con la mano y luego lo ponen encima de una lata vacía, de un plato o de cualquier recipiente. 6 Forces republicanes avancao, amb a,

baofleb alada en acn6 de combat

Ya el día comienza a clarear. El campo, cruzado por ribazos y acequias de riego, está lleno de hombres;soldadosdelntendencia,consusmulos transportanmuniciones y víveresalos batallones; las Planas Mayores de la artillería van a sus obSe~at0ri0S;Sanidad va instalando los puestos de socorro: camillas, artolas, pasan hacia las primeras Iíneas; los Ingenieros de Transmisiones van terminandoeltendrdodelas Iíneastelefónicas,

En una operación, recuerdo, el jefe de la unidad que estaba atacando me deci'a que su fuerza había tomado una posición, y yo, que estaba unos cientos de metros más a retaguardia, veía que no era así: que habían tomado un extremo, pero el opuesto era del enemigo, y de ahípartían los contraataques violentos. Tuve que reconcentrarme unos minutos, pesar todas las probabilidades para, por fin, tomar una decisión, que fué dar orden a la artillería de efectuar una concentración de todas las baterías sobre ese punto donde el jefe me decía que estaban los suyos, y donde yo creía que no estaban. Si me equivoco, hubiésemos perdido todo, y no era una sencilla posición; era una posición cuya pérdida suponía tal vez, perder una gran batalla, que el Alto Mando tenía empeñada; afortunadamente, yo era el que, sustrayéndome a la sugestión del teléfono, tuve razon y salvé la situación. Pronto la artillería enemiga comenzará a disparar y precisámente sobre este terreno en el que sabe que se está preparando la batalla. Ya suenan las primeras descargas y empiezan las explosiones, que rompen algunos hilos de teléfono. Van rastrillandoel terreno, buscando nuestra artillería. Una compañía de Sanidad que espera resguardada en una loma es alcanzada. Treinta y dos bajas en un instante. En esta batalla que está comenzando las primeras bajas son estas de Sanidad, lo que parece una paradoja.

Marcho rápidamente a mi puesto de mando y desde él veo todo el campo de combate. El sol sale; a los días de lluvia sucede el buen tiempo, que, a pesar de estar en enero, no es frío. En el campo enemigo no se ve n i un hombre. Su artilleríasigue disparandoy de cuando en cuando se oye una ráfaga de ametralladora. Es que nuestra infantería comienza a moverse hacia sus bases de partida; pero nosotros vamos preparando nuestro ataque sin mido, para no descubrir todavía nuestras intenciones. Mas hay momentos en que no se oye nada. Todo el mundo está con los sentidos tensos, para percibir la menor señal de vida. Parece que en todo cuanto abarca la vista no hay nadie y se duda de siallíhaymiles dehombresacechándose mútuamente. para matarse". L'operació comen& a I'hora marcada. La 6a. Bandera de F. E. T. havia ocupat durant la nit la base de partida, situada a400 metres de Claret. El terreny era propici per I'atac per sorpresa que pretenien les forces franquistes, ja que estava format per bancals de cultiu que anaven pujant fins el poble, amagant els grups de combat que anaven donant salts des de les ribes als arbres i des d'aquests a les roques, mentre les forces republicanes ni se n'havien adonat. Quan els rebels arribaren al lloc assenyalat es deturaren esperant I'atac de I'artilleria, feren una concentració a cadencia rapida, suspengueren el foc al cap de poca estona, comencaren a apareixer elgruixde lesforcesrebels,camuflades fins aquel1 moment, que sortien des de darrere matolls i diversos punts on s'amagaven. Sortiren a la carrera i ho feien amb el braq dret estes amb unagranadadema preparadaper allenqar iamb la ma esquerra prement el fusell contra el pit. Comenqaren els trets i les explosions fins aconseguir entrar en tromba al poble, d'on s'hagueren de retirar rapidament la resta de les forces republicanes que havien quedat amb vida d'aquell atac fulminant. Cal dir que es feren 123 presoners. La importancia de la posició feu que les forces republicanes organitzessin un contraatac -des de Marabella-, per tal de reconquerir-la, pero malgrat haver-ho intentat en cinc ocasions, els reforqos que s'afegiren i la inte~encióde tancs, aquella posició queda definitivament a mans de la 6a Bandera. L'Agrupacióde banderesde la Legión continuava avanqant i lesforces republicanes només podien aspirar a anar-se defenent com podien i traslladant forces en direcció a Mas d'en Puig.

Lacota465, objectiu de I'Agrupació, tenia davant una petitavall descoberta; que constituia un pas difícil, ja que estava batut amb metralladores i carros blindats. Les banderes de la Legión es quedaren a 300 metres de la cota, per tal de recolzar les banderes. El general Sagardia, aferrissat en fer un atac a fons, havia de moure forces en ple dia, amb una artilleria activa, que li hagués produit baixes considerables. Sagardia continuava considerant I'atac a les posicions de I'ermita del Sagrat Cor i la Garriga com a primordial ialhora que I'exercit republica havia traslladat a Mas d'en Puig el centre de gravetat de la seva resistencia, acumulant batallons i material, més facil considerava llur conquesta, i amb ella seria molt més facil que caigués Ponts, ja que ambdues posicions eren la clau del camp de batalla. A les 3 de la tarda del dia les forces franquistes suspengueren I'atac per tal de preparar-ne un altre -més a fons- pel dia següent. L'atac al vertex del Sagrat Cor estava coordinat en I'espai i en el temps amb I'atac a la cota 465, pero en fallar aquest, s'havia de canviar la direcció. L'exercit republicahaviareforcat elflancesquerre, creient que després de la presa de Claret els franquistesseguirienatacanten aquestadirecció, havien concentrat I'artilleriai elstancsalsvoltants de Mas d'en Puig. Era el moment propici per I'atac a la posició de I'ermita del Sagrat Cor d'oliola, (inclinant cap a I'oest la direcció de I'atac, que primerament es dirigia a Sagrat Cor i després a la cota 493, separant-se tot el quefos possiblede la cota465.

L'ofensiva fransuista sobre Catalunva i la batalla 5. UNIDADES AFECTAS

Dos baterías, una de 7 y otra de 6,5,quedarán a las órdenes del teniente coronel Feliu. Una batería de7, a las óidenes del teniente coronel La Puente. La compañía de Morteros, afecta al teniente coronel Feliu, cuatroantitanques de37 en Claret alasórdenes del comandante Clemente. . Dos antitanques de 45 en la cota 505, a las órdenes del teniente coronel La Puente. 6. RESERVAS

Aquest atac fou encomanat a I'Agrupació Feliu, en coordinació arnb I'Agrupaci6 La Puente.

El Batallón 59 de Bailén y una de las banderas de la Legión constituirán la reserva divisionaria.

"ORDEN DEOPERACIONESNUMERO2, PARA EL17 DE ENERO DE 1939, DADA EN CERO A LAS VEINTITRÉS(23) HORAS DEL D ~ A16

Toda la artillería excepto dos baterías de 75, que se destinarán para blancos eventuales, efectuarán una preparación de treinta minutos de duración sobre las vértices de Sagrat Cor, cotas 493 y 478; preparación que pueda ampliarse hasta sesenta minutos si las circunstancias lo exigieran.

1. NOTICIAS DEL ENEMIGO Fuertemente batido en el día de hoy, intenta hacer resistencia en el sector de la División, con el objeto de ganar tiempo para organizar sus unidades. 2. SITUACIÓN PROPIA La División 150 ha logrado colocarse en las alturas aue dominan el vértice Gualter. vértice desde el cual ha de quedar cortada la carretera de Ponts a Seo de Urgel

8. HORA DE COMENZAR EL ATAQUE Las ocho (8) horas treinta (30) minutos. 9. BASE DE PARTIDA PARA LAS AGRUPACIONES LA

PUENTE Y FELlU Las posiciones conquistadas en el día de hoy 10. INGENIEROS

La consignada en la orden número 1

Una compañia a Claret; una compañía a disposición del mando.

4 EJECUCIÓN DEL MOVIMIENTO

De O. de S. E.

Agrupación de flanco.-Continuará en las posiciones conquistadas.

El Jefe de E. )M., MANUEL GARC~AANDINO

Agrupación Alvarez.-Continuará en las posiciones conquistadas, extendiendo su fianco izquierdo hasta la loma existente al este de la cota 514 y enlazando por su derecha con la Agrupación de flanco. Agrupación Fehu.-Con los tres batallones, y situada su vanguardia en las posiciones conquistadas en el día de hoy, atacará en la dirección Sagrat Cor-cota 493, continuando, una vez ocupados los objetivos dichos, en la dirección marcada en la orden número

1. Agrupación La Puente.-Atacará en la dirección señalada en la orden número 1, con movimiento escalonado respecto a la Agrupación Feliu, es decir, retrasado. La bandera de la Legión situada en la falda del Grialó continuará en sus posiciones

Cornencael combatal'horaprevista i la infanteria franquista comenea a rnoure's arnb facilitat, fins arribar al primer objectiu, que era una petita edificació o n hi havia ernplacats uns quants soldats republicans que els disparaven a discreció. Un batalló franquista els rodeja i es llenearen sobre ells, fins prendre la posició. L'Agrupació La Puente ocupa primer la corba tancada d e La Clariana i després la cota 482. L' Agrupació Feliu continuavaavancant capasagrat Cor. L'artilleria franquista anava fent concentracions successives, a les ordres d'Antonio Sagardía, protegint I'avanc de l a infanteria, fins que caigueren I'ermita del Sagrat Cor i les cotes 478, 502, 515,505, 493 i 498.

L'ofensiva franquista sobre Catalunva i la batalla de Ponts (1938-39) L'aviació franquista tarnbé coopera amb metrallaments successius en I'assalt de Sagrat Cor. Una vegada presa aquesta posició, les forces republicanes integrades per les restes de les Divisions31 i 32 i per exernple soldats d'altres unitats desfetes, cornencaren la retirada de la posició del Grialó -La Forca-, marxant en grups esparsos cap a la vila de Ponts. L'assalt al vertex del Sagrat Cor hauria ocasionat rnés de doscents morts d'ambdós bandols i s'hi reteren nombrosos soldats republicans. El dia 17 de gener van ser pesos els pobles d'0liola i de Bellfort (a la Baronia de Rialb) i tarnbé el Mas de la Garriga. La infanteriafranquista-queportavatrentarnesos combatent sense descans- es rnogué cornodarnent tot i que I'artilleria republicana actua intensamenti el terreny -benfortificat-es prestava a la defensa. Els soldats republicans acabaren cedint a aquel1 allau ben organitzat, que malgrat aquest avanc, encara no en tingueren prou i demanaren el recolzament de I'aviació i feren avancar les bateries de 6,5,75 i 105, i després de dos hores avancaren els batallons sobre la Garriga. A les tres de la tarda assaltaren la Garriga i caigueren les cotes 424, 413 i 402. Ambdues Agrupacions havien avancat recolzantse rnútuarnent i els republicans,des de lacaiguda de la posició de Sagrat Cor, cornencaren a retirar I'artilleria i els tancs que hi tenien, abandonant Ponts, que fou ocupat per la 150 Divisió la rnatinada del dia 18 de gener. La vesprada del dia 17 de gener, el capita Castrillo i dos soldats del Cos d'Enginyers, entraren a la vila de Ponts per la Baixada de la Sequia. Com a conseqüencia de la boira que hi

LA R E I I W D A DE LES FORCES REPUBLICANES

havia, es dona lacircumstanciaque els escassos veinsde Pontsamb proufeinespoguerenapreciar cap diferenciaentre la indumentaria dels soldats que entraven amb els que s'havien retirat. Els capots, els passarnuntanyes, els jerseis superposats que portaven enfundats sernblaven els rnateixos... El carnp de batalla

interminables. Desp que encara quedav i Ribelles. L'artilleriaer de Folquer, puntse la primera Iínia franquis escopint foc const

. 13 de la carretera b les bateries

El dia 18 de gener, la 150 divisió marroquídel cos d'exercit "Urgel", es possessiona definitivament de Ponts. El rnateix dia els batallons de la Divisió es col.locaren sobre la carretera de Cervera, esperant I'ocupació de la Serra el Castella per la 150 divisió. Només les condicions climatologiques -pluja intensa- dificultarenI'imparable avenc de la 150, que es concreta el dia 20. El mateix dia el Cos d'Exercit d'Aragó reprengué el seu avanc, permetent les unitats del general Sagardía ocupessin la cota 465, Mas d'en Puig, Plandogau i I'Alzina. La resta de les unitats que composaven la divisió ocuparen la Iínia Vilanova de I'Aguda-cotes 432 i 441. A darrera hora del dia 20 la Divisió rebé I'ordre de dirigir-se cap al nord, abandonant la Serra del Castellai el dia21 avancade nou pertal d'ocupar el vertex Figuera i Ribelles. El terreny que hi ha davant aquestes posicions es una val1 desembarassada que acaba per I'est en rapides pendents fins aquestes posicions, arnb arbres i espais naturals que faciliten la defensa. Aixo feu que els franquistes desestimessin I'atac frontal, havent rebutjat previament I'atac pel sud, ja que els republicans estaven situats prop de I'Alzina, la qual cosa feia que els tinguessin a reraguarda. Pel nord, laserralada des de Vilanova de I'Aguda fins el nord-est -fortament defensada pels republicans-, tarnbé era un seriós obstacle. Malgrattot, Sagardíaordena-ales5 h. del dia21, que dos batallons emprenguessin la marxa des de Vilanova cap al nord-est, per tal de Ilancar-se per sorpresa sobre els republicans, situats a la cota 627, i una vegada assolida, baixar en companyia fins les cotes 581 i 583, rnentre les forces restants es Ilancaren des de la cota 627

L'ofensiva franquista sobre Catalunya i la batalla de Ponts (1938-39) sobre la cota 524. Simultaniament amb aquest darrer moviment, I'AgrupaciÓ situada a les immediacions de Vilanova de I'Aguda atacaria La Figuera, partint de la Torre d'en Quico. A I'hora assenyalada a I'ordre del dia comen@ el moviment deis batallons que havien d'efectuar I'atac. A lafoscor de la nit s'uní la boira, i malgrat les guies que portaven els batallons, aquests es perderen i equivocaren la direcció. La boira triga en aixecar-se i fins a migdia no s'aconseguí localiar els batallons. Al que era més a prop de I'objectiu se li dona I'ordre de continuar el moviment i no arribaren a la posició republicana fins a la llum del crepuscle, seguint I'avanc ja de nit i assaltant-la amb granades de ma. Els franquistes varen fer 20 presoners i la resta dels efectius republicans, aconseguiren escapar gracies a la foscor. Aconseguida la cota 627, al clarejar el dia foren ocupades les demés, fugint les tropes republicanes de la Figuera i Ribelles, que es prengueren sense resistencia.

es fes carrec d'aquell sector. Els vuit batallons restants i I'artilleria marxaren cap a Bassella, passant per Ponts. La oap a Solsona I,única dificultat d8anarcreuant el riu per on podia, jaque els estat tallats des de fins la SeU d,Urgell,

Després de la batalla de Ponts -com així I'anomenava el general sagadía-, comen@ un triomfal passeig que hauria de portar les tropes franquistes fins a Barcelona. La campanya de Catalunya havia tingut quatre punts claus: a més de la destrucció de les tropes del tinent coronel republica Juan Modesto -les de més qualitat de I'Exercit Popular-, la caiguda de les poblacions de Les Borges Blanques, Artesa de Segre i Ponts... NOTES: i.-Segons unoticidel cornissaride I'AgNpacib Autonomade I'Ebre

al del V Cos @Exhit,datat el 06.05.38. 2.- Segons el corresponsal del Daily Telegraph. al fmnt del Segre hi

ARibelless'hi quedaren quatre batallonsesperant I'arribada del Cos d'Exercit d'Aragó per tal que

iitaians. 3.-El fred era intens i les reserves Ue oonyac s'havlsn exhaurit en ambdós bhndals.

BIBLIOGRAFIA:

"ALGUNES CONSIDERACIONS SOBRE LA CAMPANYA DE CATALUNYAn-Edmo Val&s/Serrad'Or-núm. 233-234/ 1979.

DIARIS DE L ' ~ P O C A "4 DE GENER DE 1939: LES TROPES FRANQUISTES ENTREN A ARTESA DE SEGRE?Sicorisl"La Palanca"

"LA MARCHA SOBRE BdRCELONAYTorre, Encfso, Muro, ZegrilEd~foraNaciona1/1939. "DEL ALTO EBRO A LAS FUENTES DEL LLOBREGATI32 meses d e guerra de la 62 dlvlslón%eneral Antonio Sagardía RamoslEdrtora Nacfonalll940. "LA BATALLA DEL SEGRE"-Luís W Mezqurda y GenBIEd. Dfputació Provfnc~alde Tarragonall972. "LA CAMPANA DE CATALUNA*JOS~ Manuel Martinez BandelEd. San Marfin11979 ~/OS Plaza & "LA GUERRA EN C A T A L U ~ ~ A " - C ~ RojaslEd. Janésl1979

"LA CAlGUDA DEL SECTOR DEL MIG SEGRE DURANTLA CAMPANYA DE CATALUNYA~ManuelGabrfell Fornlrevista "Portaveu" (núms. 24 f 25)/1980 "LA BATALiA DE CATALUfiAs-LUISRomerolfascicle núm. 20 de 'Tafaluña en la guerra cfvfl española' (suplement de "La Vanguardfa" de1 30 10.1986 )

"LA GUERRA CIVIL A 0LIOLA"lsabel Puigarnau i altresl revfsta "Rocapala" (núms. 4 1 511988.

"EL PAPER GEOESTRATEGIC DE LA ZONA DEL MIG SEGRE DURANTL'OFENSIVA DE CATALUNYA (1938-39)"Manuel Gabriel i FornlEd. U.N.E.D.11987. "DIAW DE LA CAIGUDA DE CATALUNYA"Josep Pernaul Edic~onesB del Grupo 2/1989. IPONTS ANYS ENRERA"-Porfaveull997