ecoxarxa 3
20
reportatge
El caminar contribueix a no contaminar i, a més, a portar una vida més saludable.
Per a distàncies inferiors a 3 km, moure’s a peu és el mitjà de desplaçament més eficient i, naturalment, molt més saludable El vehicle privat no pot arribar a tothom perquè presenta un elevat cost econòmic i consumeix gran quantitat d’espai. Podem afirmar que, a dia d’avui, parlar de mobilitat és més aviat parlar d’un luxe que no pas d’un dret. No podem obviar que només el 55% de la població adulta catalana té carnet de conduir, i que un 12% dels catalans no té cap mena d’accés diari al cotxe privat. Per això, la mobilitat, com a dret social, serà sostenible o no ho serà.
La mobilitat sostenible La mobilitat sostenible és aquell model de mobilitat que garanteix la mobilitat universal en prioritzar els desplaçaments a peu, amb bicicleta i amb transport públic col· lectiu. Això evita que la mobili-
tat privada amb vehicle de motor ocupi i posseeixi el carrer, i facilita que l’espai es comparteixi equitativament entre els diferents modes de transport. La mobilitat sostenible també va estretament lligada a la mobilitat segura, en presentar un risc d’accidentalitat molt menor que el model amb vehicle privat. Un viatge en bus és 9 vegades més segur que amb cotxe, i els desplaçaments amb tren són 44 vegades més segurs. En temps de crisi econòmica parlar de mobilitat sostenible és parlar també d’estalvi econòmic. Aproximadament un 4% del PIB de l’Estat espanyol es destina als accidents de trànsit i un 1’5% a la congestió, i com s’ha esmentat, les millores en el transport públic permeten disminuir l’accidentalitat i la congestió. Alhora, apostar per la mobilitat sostenible representa reduir la factura energètica petroliera que a Catalunya arriba a uns 14 milions d’euros al dia, i suposa,
també, crear llocs de treball fixos en favor de la indústria catalana dedicada a la mobilitat sostenible (constructores ferroviàries i d’autobusos, empreses de manteniment, especialistes en electrificació i senyalització, la indústria de la bicicleta o les noves activitats de gestió de la mobilitat sostenible), i en contra de la volàtil indústria automobilística de capital estranger i del saturat sector de la construcció. Un informe de l’Institut d’Estudis de Seguretat de l’any 2006 quantificava que en igualtat de recorregut, el transport públic generava el doble de llocs de treball que la mobilitat privada. La universalitat de la mobilitat sostenible s’aconsegueix a partir de l’aplicació de tres mesures bàsiques: un urbanisme responsable que repensi la ciutat per als ciutadans i no per als cotxes, racionalitzar l’ús del vehicle privat, i potenciar l’ecomobilitat, és a dir, el moure’s a peu, amb bicicleta o transport públic.