Page 1


02

DIMECRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2013

ara

les claus del dia

vist altwitter

La web de l’‘As’ tracta Messi de tonto

Laia Ruich (@LaiaRuich) Responsable de comunicació de l’Unicef a Catalunya “El #20N és el Dia Mundial de l’Infant; el DIA de TOTS els nens (amb majúscula!). No us perdeu el @diariARA. És molt especial. @unicef_es”

D’acord que els diaris esportius prenen partit per un equip i es complauen llançant dards als rivals, i que això està més o menys acceptat. Però, de tant en tant, aquest partidisme declarat es converteix en una gracieta que cau en el mal gust. Fa unes quantes setmanes que s’ha presentat l’edició de l’any que ve del popular joc de consola FIFA 2014. La pàgina web de l’As en fa notícia i titula: “Un Messi intel·ligent”. En el subtítol desenvolupa aquest concepte: “L’aplicació de FIFA 2014 simula un Leo Messi interactiu i intel·ligent amb el motor Ignite”. Aprofito que avui els columnistes apareixem considerablement rejovenits per recuperar un rebota, rebota (i ja saben on explota) i preguntar: i Sergio Ramos... bé, no?

Plataforma d’Infància (@plataformadeinfancia) “Els drets dels nens, nenes i joves són irrenunciables. Dia Universal dels Drets de la Infància #ContraPobrezaInfantil” Toni Font (@FontToni) Vicesecretari general d’UDC “Per Aznar tot s’hi val, diu que ell aplicaria la llei de presó als convocants d’un referèndum il·legal. Però qui parla de consulta il·legal?”

La casa per la teulada El procés habitual és que hi ha un fet, el diari n’informa i, després, pren posició i ho comenta a l’editorial. El País ha fet aquesta setmana el procés invers. Dilluns publicava un editorial en què assegurava que com que el PSC havia girat l’esquena al moviment sobiranista, el moviment quedava “seriosament tocat”. Doncs bé, l’endemà, que era ahir, en el títol d’un sumari de portada s’hi afirmava: “El desmarcatge del PSC debilita el pla sobiranista d’Artur Mas”. Notícies corroborant editorials del dia anterior: poc estètic.

Cati Rodríguez (@CatiRodrguez) Tuitaire “No ho entenc. Si un referèndum és un acte democràtic, com pot ser il·legal si estem en democràcia?”

Al racó de pensar

Pere Macias (@peremaciasiarau) Diputat al Congrés (CiU) “Recordatori: Aznar va impulsar la inclusió del corredor central i l’exclusió del corredor mediterrani. Avui hem superat la malifeta!”

JOSEP FONTANA HISTORIADOR, ENTREVISTAT A PUBLICO.ES

“Les coses no s’aconsegueixen així [amb un referèndum i trencant amb Espanya]. Jo sostinc que la independència no s’aconsegueix si no és amb una guerra d’independència”

Cristian Agudo (@cristian_agudo) Militant d’ERC “Brussel·les dóna prioritat al corredor mediterrani. En algunes ocasions cal agrair el paper d’Europa, perquè si fos per la #MarcaEspaña...”

PARLEM-NE

DAVID MIRÓ SUBDIRECTOR

Tot això ho fem per vosaltres EL PRIMER RECORD relacionat amb la política que guarde és el d’una visita d’uns joves reis d’Espanya, Joan Carles i Sofia, a Borriana l’any 1976. Jo devia tenir tres anyets (a la foto no en dec tenir molts més), i em va quedar gravada a la memòria la gentada congregada davant de l’Ajuntament, la parella saludant des del balcó, i la sensació difusa que aquell era un moment històric, una celebració popular del retorn de la

ANY ESPRIU 2013

democràcia de la mà d’uns monarques que representaven el final del règim franquista. El meu pare em va pujar al seu muscle perquè fos testimoni privilegiat de l’espectacle, mentre ell renunciava a millors vistes en benefici del seu fill encara ignorant d’aquestes coses i del que vindria després. Amb el temps he comprovat que aquesta dèria dels pares per portar els fills a esdeveniments històrics és una constant, un impuls irrefrenable. Molts avis d’avui dia encara recorden la proclamació de la República o una visita de Macià al seu poble, de bracet dels seus pares. De la mateixa manera que tant a la gegantina manifestació de la Diada del 2012 com a la Via Catalana del 2013 els nens ocupaven un paper central, eren els autèntics protagonistes, els dipositaris de l’esperança, una manera de dir: tot això ho fem per vosaltres, i algun dia ho recordareu. Després d’aquella visita tinc altres records, com la dimissió de Suárez o el cop d’estat del 1981. Però res, res pot igualar l’emoció d’una multitud unida per una causa, agermanada per una promesa de futur.

323

Manel Nadal (@manelnadal63) Militant del PSC “El corredor del mediterrani és un projecte prioritari i una bona notícia. Ara cal que hi passin trens. Molta feina per als operadors” Elpidio José Silva (@Elpidiojosilva) Magistrat i professor de dret penal “#LeyAnti15M Els que reprimeixen protestes pacífiques, en realitat pretenen provocar inseguretat ciutadana interessada” Toni Hervás (@ToniHervas) Periodista “La nova llei de seguretat està pensada per a la seguretat d’institucions i de policia que, en teoria, han de vetllar per la del ciutadà. #LeyAnti15M #uff” Cristina Pardo (@cristina_pardo) Periodista “Amb la nova llei de seguretat ciutadana, pots protestar contra les decisions polítiques cridant al menjador de casa entre les 7 i les 8 de la tarda”

IAQUÍ

CARLES CAPDEVILA DIRECTOR

Perdre (una estona) un fill AVEGADESPERDS(unaestona)un fill.Noéscaptragèdia,ésunabatalletadomèsticaambfinalfeliçperòamb suspens i moments de terror. Dura minuts, semblen hores. Primer busques sense voler patir, dient-te a tu mateix que no el veus però segur que és allà, que apareixerà. Comences a córrer, i l’instint et porta cap als llocs perillosos, on no voldries que hagués anat. Tampoc. I a partir d’aquí et bellugues com un boig, dónes ordres disperses. Et vénen al cap pel·lícules inoportunes. T’obligues a creure que no, que és una bogeria, que d’aquí una estona ens en riurem, però recordes que a vegades a la pel·lícula hi diu “Basat en un cas real”, i aquella història també devia començar així, sense voler-ho creure. Vénen els remordiments, la culpa s’apodera de tu, i els nervis, i mires cares del teu voltant suplicant que una et digui: “Que heu perdut un nen?” Si hi ha megafonia, i et demanen que descriguis com és i com anavavestit,etdescompons.Perquèverbalitzes per primer cop en veu alta que l’has perdut. I llavors apareix allà, mig plorós. Sencer. I tu plores deltot,il’abracesmoltfort,nosapssi massa i tot, tens por d’escanyar-lo, el renyes i felicites alhora, el consoles perquè no vols que quedi traumatitzat, però li fotries una esbroncada. I et dius de tot i promets que no el deixaràsanarmaimésunmetrellunyde tu. I et sents privilegiat, rius exageradament. T’adones de la sort de poder conjugar el verb trobar tan a prop del verb perdre. I entens més que mai els que no ho poden fer i tornes a plorar, aquest cop per ells.

LA TRIA DEL DIRECTOR Avui fem un diari especial amb motiu del Dia Mundial de la Infància. Protagonistes per un dia, els més petits ens han ajudat a il·lustrar les notícies. També hem visitat una escola per saber com pensen. A més, els nostres articulistes ens mostren la cara que feien quan eren petits. director@ara.cat Twitter: @carlescapde

Maria del Mar Bonet interpreta com ningú Rosselló-Pòrcel, i arriba fins a la seva arrel més profunda, a la seva penetrant cremor, a la seva claror

LA FRASE DEL DIA

pareumàquines ÀLEX GUTIÉRREZ (@ALEXGUTIERREZM)


ara DIMECRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2013

03

les claus del dia

BONDIA

Declaració Universal dels Drets de l’Infant

EDITOR

Declaració dels Deures amb l’Infant Fa tres o quatre dècades, si un alumne tenia la mala idea de posar els peus sobre el pupitre en presència del mestre, la frase que se sentia era: “Nen, oi que això no t’ho deixen fer a casa? Doncs aquí tampoc” (i, probablement, s’escapava algun calbot). Ara la frase és: “Perdona, però que a casa puguis fer el que vulguis no vol dir que a l’escola també ho puguis fer” (i és probable que el nen engegui el mestre). Els drets de l’infant es comencen a conculcar a casa, perquè hem trencat la corretja de transmissió de les formes, de la consideració deguda de fills a pares i de pares a fills, quan maleduquem amb presses, crits, càstigs a deshora, capricis innecessaris, mala consciència i, admetem-ho, molt poques ganes d’aguantar el criteri patern o matern a l’hora que el cos només ens demana beure una cervesa, jugar a l’Angry Birds o posar-nos un capítol de La Riera. Com que a la columna del costat ja hi tenen els Drets de l’Infant, permetin-me que la compensi amb els deures en relació als infants, consistents a corregir-los sempre que calgui. A vegades no cal. S’ha de ser oportú, però tard o d’hora hi ha actituds que no es poden deixar passar. Fer-los saber que hi ha una dimensió social del seu comportament: que cal contestar als grans mirant-los als ulls. Descobrir-los que hi ha el pronom vostè. Que hi ha festes i actes familiars als quals no es pot anar amb samarreta de tirants. Que les paraulotes no els faran més grans sinó més bruts, que l’elegància és un valor, que la cultura (que, com deia Steiner, parla en veu baixa) els farà més grans. En suma, tenim l’obligació d’assumir els costos de la impopularitat de qui educa. I tot, salpebrat amb racions incondicionals de petons i abraçades.

Principi 1 L’infant gaudirà de tots els drets enunciats en aquesta Declaració. Aquests drets seran reconeguts a tots els infants sense excepció de cap mena o discriminació per motius de raça, de color, de sexe, de llengua, de religió, d’opinió política o altres opinions, d’origen nacional o social, de naixença o de qualsevol altra situació, ja sigui del mateix infant o de la seva família.

Principi 2 L’infant gaudirà d’una protecció especial i disposarà d’oportunitats i de serveis, dispensat tot això per la llei i altres mitjans, a fi que pugui desenvolupar-se físicament, mentalment, moralment, espiritualment i socialment d’una manera sana i normal, així com en condicions de llibertat i dignitat. En promulgar lleis amb aquesta finalitat, la consideració fonamental a què caldrà atenirse serà l’interès superior de l’infant.

Principi 3 L’infant té dret, des de la seva naixença, a un nom i a una nacionalitat.

Principi 4 L’infant ha de gaudir dels beneficis de la seguretat social. Tindrà dret a créixer i a desenvolupar-se en bona salut; i amb aquest fi caldrà proporcionar-li, tant a ell com a la mare, atencions especials, tant prenatals com postnatals. L’infant tindrà dret a disposar d’alimentació, habitatge, esbarjo i serveis mèdics adequats.

Principi 5 L’infant impedit físicament o mentalment, o que pateixi d’algun impediment social, ha de rebre el tractament, l’educació i les atencions necessàries que reclama la seva particular situació.

Principi 6 L’infant, per al desenvolupament ple i harmoniós de la seva personalitat, necessita amor i comprensió. Sempre que sigui possible, haurà de créixer a l’empara i sota la responsabilitat dels seus pares i, en qualsevol cas, en un ambient d’afecte i de seguretat moral i material; llevat de circumstàncies excepcionals, l’infant de tendra edat no serà separat de la seva mare. La soci-

[

etat i les autoritats públiques tindran una cura especial dels infants sense família o que estiguin mancats de mitjans adequats de subsistència. Per al manteniment dels fills de famílies nombroses, convé concedir subsidis estatals o d’altra mena.

Principi 7 L’infant té dret a rebre educació, que serà gratuïta i obligatòria almenys en la seva etapa elemental. Se li donarà una educació que afavoreixi la seva cultura general i li permeti, en condicions d’igualtat d’oportunitats, desenvolupar les seves aptituds i el seu judici individual, el seu sentit de responsabilitat moral i social, i esdevenir un membre útil de la societat. L’interès superior de l’infant serà el principi que guiarà aquells que tenen la responsabilitat de la seva educació i orientació; aquesta responsabilitat pertoca abans de tot als seus pares. L’infant gaudirà plenament de jocs i esbarjos, els quals hauran d’estar orientats a les finalitats perseguides per l’educació; la societat i les autoritats públiques s’esforçaran a promoure la satisfacció d’aquest dret.

Principi 8 L’infant ha de figurar entre els primers a rebre, en tota circumstància, protecció i socors.

Principi 9 L’infant ha de ser protegit contra totes les formes de negligència, crueltat i explotació. No serà objecte de cap mena de tràfic. No s’haurà de consentir que l’infant treballi abans d’una edat mínima adequada; en cap cas no se l’ocuparà ni se li permetrà que s’ocupi en qualsevol tasca o feina que perjudiqui la seva salut, o que en dificulti el seu desenvolupament físic, mental o moral.

Principi 10 L’infant ha de ser protegit contra les pràctiques que puguin fomentar la discriminació racial, religiosa o de qualsevol altra mena. Ha de ser educat en un esperit de comprensió, tolerància, amistat entre els pobles, pau i fraternitat universal, i amb plena consciència que ha de consagrar les seves aptituds i energies al servei dels seus semblants.

[

ANTONI BASSAS

L’editorial cedeix avui el seu espai als principis de la Declaració Universal dels Drets de l’Infant aprovada el 1959 a les Nacions Unides, que també compta amb un preàmbul en què s’afirma que “la humanitat ha d’atorgar a l’infant el millor d’ella mateixa”.

BARRON


04

DIMECRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2013

temadeldia

Infància Drets i reptes

La veu dels nens en el Dia Mundial de la Infància: les noves tecnologies transformen l’aprenentatge a casa i a l’escola, i acceleren l’entrada a l’adolescència AURI GARCIA MORERA LARA BONILLA / JOAN SERRA

Catalunya hi viuen 1.183.853 nens menors de 14 anys, que representen més del 15% del total de la població. Avui, en el Dia Mundial de la Infància, l’ARA vol donar veu als nens i fer un retrat de les seves condicions de vida. El context de dificultats ha coincidit amb la generalització de l’ús de noves tecnologies, que han transformat l’aprenentatge a casa i a les aules.

A

Polítiques públiques Les entitats volen que la infància sigui al centre de l’agenda política “El país ha de fer un esforç per desenvolupar polítiques de futur que posin la infància en el primer lloc de l’agenda política”. Jaume Clupés, president de la Federació d’Entitats d’Atenció i d’Educació a la Infància i l’Adolescència (Fedaia), subratlla la necessitat de convertir l’atenció als nens en una prioritat de les polítiques públiques, una petició feta coincidint amb la celebració del 20 de novembre. La plataforma, que agrupa 94 entitats que atenen més de 100.000 infants, reivindica que invertir en el benestar de la infància a curt i a llarg termini trenca el cercle de l’exclusió. “Invertir en infància és rendible”, afirma Clupés, que reclama fer visible aquest discurs. El president de la Fedaia recorda que, des dels inicis de l’etapa democràtica, el model d’atenció a la infància ha passat d’una vocació de beneficència a una estructura de garantia de drets, que encara s’ha de perfeccionar si ens fixem en l’actual escenari econòmic i social. “Hem de donar respostes als nens com un ciutadà més”, reflexiona. Guiomar Todó, coordinadora d’Unicef a Catalunya, també demana “que les polítiques públiques tinguin com a epicentre l’infant”. Todó recorda, a més, que calen mesures per potenciar la participació infantil: “Els nens i nenes tenen veu, i ha de ser escoltada”. El Pacte per la Infància de Catalunya, signat aquest juliol, va en aquesta línia. Aquest 13 de novembre, en la primera reunió de la comissió de seguiment, les en-

titats van tornar a reclamar “que tots els agents firmants del pacte defineixin, abans d’acabar l’any, quins compromisos assumeixen per definir accions objectivables”.

Vulnerabilitat i salut La taxa d’atur impacta sobre les condicions de vida dels més petits El 28,01% dels menors de 16 anys viuen en una llar amb una renda inferior al llindar de risc a la pobresa, segons l’Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya 2011 de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). El coordinador de la Creu Roja a Catalunya, Enric Morist, assegura que la situació dels infants més vulnerables “ha empitjorat de manera molt important i accelerada en els últims anys”. Morist recorda que els indicadors de vulnerabilitat van molt lligats a l’atur, però afegeix que, tot i que l’atur s’estigui estabilitzant, la situació continua empitjorant perquè els aturats es van quedant sense prestacions. “Ja hi ha 180.000 famílies sense cap tipus d’ingrés, i en la gran majoria hi viuen molts nens i nenes. L’any passat la Creu Roja va distribuir ajuda humanitària a més de 80.000 nens i aquest any ho superarem”. Morist es mostra preocupat per l’alimentació. “No només pel que fa als menjadors escolars sinó en general”, aclareix. Els pediatres alerten que el principal problema és l’obesitat infantil, l’epidèmia del segle XXI. Es calcula que gairebé un terç de la població infantil té excés de pes. Segons la Fundació Thao, un 28,3% dels alumnes d’entre 3 i 12 anys de l’Estat tenen sobrepès o obesitat. Els metges ho atribueixen als mals hàbits alimentaris (menjar precuinat, begudes ensucrades, brioixeria industrial i poca fruita i verdura) i al sedentarisme. Els nens que avui neixen a Catalunya tenen una esperança de vida de 79 anys, ells, i 85 anys, elles. La reducció de la mortalitat infantil, la millora en l’atenció a la prematuritat o el diagnòstic precoç són alguns dels avenços en salut infantil més destacats. “Els pediatres hem passat d’atendre el nen malalt a atendre el nen sa”, explica el pediatra Antoni Martínez-Roig.

Oci i família Inici precoç de la pubertat i canvis en les relacions socials Les noves tecnologies són el canal habitual de consum cultural dels nens. L’ordinador, la televisió i els videojocs són presents en la seva vida quotidiana. El 96,9% dels nens catalans de 6 a 14 anys veuen la televisió habitualment, el 68,9% usen l’ordinador i el 45,2% juguen amb videojocs, segons dades de l’Idescat. Mestres, pedagogs i psicòlegs han observat que “els nens accedeixen a edats més precoces a aparells tecnològics i deixen de jugar més aviat”. “S’estan retallant les etapes evolutives de la infància i accedeixen de manera precoç a la pubertat i això és preocupant”, assegura Gemma Cànovas, psicòloga especialitzada en maternitat i infància. Assegura que es pot traduir en una adolescència més complexa. Segons Cànovas, el repte més immediat és que els nens “recuperin la infància”. “I això no s’ha de confondre amb la sobreprotecció sinó a respectar les etapes de maduració”, afegeix. Els experts també posen l’accent en el canvi de model social i familiar. “La família s’ha aprimat –l’extensa desapareix– i els llaços familiars així com les relacions veïnals es van reduint i afeblint”, destaca Carme Borbonès, presidenta de Càritas Catalunya, que apunta que abans veïns i familiars feien de “mur de contenció en situacions adverses”. Borbonès també alerta que els nens són els principals perjudicats per aquest canvi de paradigma social, ja que s’ha reduït el seu àmbit de relacions socials. “Molts infants acaben els divendres l’escola i no tornen a tenir cap altre espai relacional ampli i ric fins que hi tornen dilluns. El seu espai de creixement personal i convivència es redueix a l’escola”, explica. I posa com a exemple que un de cada quatre nens no va a un esplai, entitat d’esport o associació. El pediatra Antoni Martínez-Roig també assenyala que els fills passen poc temps de qualitat amb els pares, per culpa dels horaris laborals i escolars. Borbonès hi està d’acord. “No és només tenir un plat a taula sinó fer els àpats en companyia i en un habitatge en condicions”.e

ara


ara DIMECRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2013

05

temadeldia

Les opinions

Quina diferència hi ha entre els nens d’avui i els nens d’abans? Àlex Garcia 8 ANYS

“Abans no hi havia tantes coses: ni ordinador, ni iPad, ni telèfon mòbil. I no tenien tanta feina a l’escola, tampoc”

L’Unicef celebra la reducció de la mortalitat infantil però recorda que la cooperació continua sent necessària

AURI GARCIA MORERA BARCELONA

Sibil·la Zapater 5 ANYS

“L’escola era més avorrida quan la mama era petita”

Ignasi Brossa 7 ANYS

“Tenim televisor i ordinador, i a l’escola hi ha pissarres digitals. Abans els nens jugaven més a baldufes i a cartes”

ls nens de tot el món estan en una situació més greu que els d’aquí, tot i que ha millorat en les últimes dècades, segons la coordinadora de l’Unicef a Catalunya, Guiomar Todó: “Cada dia moren 18.000 criatures menors de cinc anys per causes que podem evitar, però des del 1990 fins al 2012 hem reduït la mortalitat en un 47%. Tenim molts reptes pendents, però n’hem assolit molts d’altres”. Todó recorda, en l’aniversari de l’aprovació de la Convenció sobre els Drets de l’Infant, que aquest tractat “és el més ratificat de la història” i que els drets que s’hi recullen “són exigibles”, i afegeix que la mateixa Convenció és el millor instrument per aconseguir-ne el reconeixement. Todó assegura que “totes les vulneracions de drets dels infants són igual d’inacceptables” i reclama continuar treballant per millorar la situació dels nens catalans sense oblidar els nens d’altres països: “La

E

cooperació al desenvolupament ha salvat 90 milions de vides de nens i nenes des del 1990, i això s’ha fet gràcies, entre altres coses, a l’ajuda oficial al desenvolupament. Això, malgrat la crisi, no es pot aturar, perquè està aconseguint resultats”. La coordinadora de l’Unicef a Catalunya afegeix que la caiguda de recursos per a cooperació internacional de la Generalitat “no és un escenari desitjat”. Milions de nens afectats pel tifó

L’Unicef també considera prioritària la feina en emergències com el tifó de les Filipines, que ha afectat 4,6 milions de criatures, entre les quals n’hi ha 217.800 de desplaçades. “El tifó va malmetre l’accés a l’aigua potable i al sanejament, cosa que pot fer que es propaguin molt ràpidament malalties que poden arribar a ser mortals”, recorda Todó. L’Unicef treballa en aquest àmbit, en l’accés a l’alimentació, distribueix kits d’higiene i es fa càrrec de nens que han quedat separat de les famílies, entre altres actuacions. Ja hi ha destinat 1,3 milions de dòlars, però calcula que en necessitarà 34,3 milions. Todó afegeix que a Síria hi ha més d’un milió de nens desplaçats: “Tampoc els podem oblidar”.e

Pau del Alcazar 4 ANYS

“Quan la mama era petita no tenia ‘tablet’, i jo jugo amb la ‘tablet’ de l’àvia”

JANA, 5 ANYS

VINYET, 6 ANYS / CLARA, 6 ANYS


06

DIMECRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2013

ara

temadeldia

Infància Drets i reptes

L’escola Jacint Verdaguer fa servir la música per treballar amb la diversitat d’alumnat Reportatge

ELISABET ESCRICHE BARCELONA

stic llegint un llibre de Dalí”, explica la Belén mentre ensenya la portada. Estudia segon de primària a l’escola Mossèn Jacint Verdaguer, al barri de Poble-sec de Barcelona. La classe està formada per una vintena de nens, alguns dels quals han quedat absorbits pel llibre que els ha tocat a l’hora de lectura, que s’està a punt d’acabar. “On va néixer Dalí?”, pregunta la seva tutora, María Luisa de la Fuente, trencant el silenci. La Belén –que va arribar d’Hondures fa dos anys– dubta i diu en veu fluixa: “El Marroc?” Ràpidament la nena que seu al seu costat, entusiasmada perquè sap la resposta, replica: “Figueres!” La diversitat d’alumnat és una de les característiques d’aquesta escola d’infantil i primària, que, amb 450 estudiants i una trentena de mestres, té com a objectiu aconseguir que cada nen posi el seu granet de sorra per fer un món millor. “El que volem és que tots siguin persones de ple dret en la nostra societat”, explica la directora, Núria Lacasa. La meitat dels estudiants són fills de famílies nouvingudes però nascuts a Catalunya; un altre gruix important són famílies d’aquí que viuen al Poble-sec, i només una petita part –una mitjana de quatre nens per aula– arriben procedents d’altres països. Fa tres anys, el Consorci d’Educació de Barcelona va proposar al centre formar part del projecte Tàndem, conjuntament amb el Conservatori Municipal de Música de Barcelona. La iniciativa consisteix a convertir el llenguatge musical en el fil conductor del sistema d’aprenentatge de l’escola. “Som un centre amb diversitat de cultures i llenguatges. Amb la música aconseguim que els nens estiguin motivats perquè és un llenguatge universal”, afirma la

“E

directora. Per desenvolupar aquest projecte, s’insereix la música en les matèries que s’imparteixen a l’escola i en el projecte que treballa cada classe durant el curs, i es fan extraescolars d’instruments de corda i cant coral. “Cantant aprenen el llenguatge i la seva estructura”, matisa la directora. Un exemple: els alumnes de cinquè estan fent com a projecte de curs el musical del Rei Lleó. “A la classe de català estudien quin llenguatge s’utilitza en aquest espectacle i, així, aplicat a totes les matèries”, explica la màxima responsable de l’escola. El mètode d’aprenentatge ha calat entre els menuts. “La Carla, la mestra de música, és una de les meves preferides”, diu el Roc, que té vuit anys i estudia tercer. Ell és un dels que estan apuntats a l’extraescolar de coral. “Aprenem cançons. La Carla ens canta «do, re, mi, fa, sol...» Té una veu molt maca!”, diu somrient. Comparteixen l’opinió del Roc l’Erika, la Belén, l’Aitana, el Malek, el Chenyu Weng... “Ens ha ensenyat la cançó de la banana. La cantem?”, diu la Belén.

Model “La música aconsegueix que els nens estiguin motivats”, diu la directora Missatge “Farem un món millor”, escriu un dels alumnes de l’escola del Poble-sec Nouvinguts “Els alumnes tenen ganes d’integrar-se en un grup”, expliquen a l’escola

“L’alumnat s’ha de sentir acollit”

La Priyantia, la Daniela i la Beth –totes tres de tercer– expliquen, mentre pinten de blau cel les lletres de la capçalera de l’ARA, que el seu grup d’amigues té una cançó pròpia. De seguida s’animen a cantar-la. Dura uns trenta segons, la lletra està formada per monosíl·labs i l’acompanyen amb un ball que té com a protagonistes les mans. El Chenyu Weng, que s’asseu a la taula del costat, se les mira encuriosit mentre se li escapa mitja rialla. Té set anys i explica que una part de la seva família viu a la Xina. No deixa gaire clar si li agrada la música, però del que sí que sembla que és un gran seguidor és del futbol. “Jo vull la samarreta del Messi”, insisteix. Al seu costat hi ha l’Aitana, que tímidament demana si, a part de pintar les lletres, pot fer un dibuix. “M’agrada la plàstica i, sobretot, dibuixar”, diu mentre la Priyantia, la Daniela i la Beth s’aixequen altre cop de les cadires i demanen, mig vergonyoses, si poden cantar una altra cançó. Aquest cop és més llarga i la coreografia és força més complicada.

“L’hem après a classe de música”, diuen al final entre aplaudiments tímids dels seus companys. El professorat és la clau perquè funcioni aquest sistema d’aprenentatge. “Els mestres que no sabien música s’estan formant per veure quin elements poder utilitzar a les seves classes per construir el projecte educatiu. Tot el que desenvolupen està avalat pel Conservatori Municipal de Música de Barcelona”, explica la directora. L’altre aspecte

bàsic és que els nens se sentin acollits. “La majoria dels alumnes que arriben d’altres països es mostren molt entusiasmats, tenen ganes d’integrar-se en un grup”, explica la tutora. “Si la mestra els rep amb estimació, els seus companys també ho faran”. Per als alumnes menys receptius, la fórmula és donar-los temps i el seu espai. “En definitiva... són nens!”, exclama. A mesura que els menuts van acabant de pintar les lletres de


ara DIMECRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2013

07

temadeldia

Toc d’atenció de les entitats socials al Parlament per la pobresa infantil ARA

Ana Novella DOCTORA EN FILOSOFIA I CIÈNCIES DE L’EDUCACIÓ DE LA UB

“Hem d’aconseguir que els infants s’impliquin en la gestió pública” JOAN SERRA BARCELONA

Ana Novella és doctora en filosofia i ciències de l’educació de la Universitat de Barcelona (UB), on és membre del departament de teoria i història de l’educació de la Facultat de Pedagogia. Ha escrit el llibre Infants, participació i ciutat (Editorial Horsori), en el qual detalla la fórmula per convertir els Consells d’Infants creats en diversos municipis en un òrgan de participació vàlid.

Els alumnes de segon de primària de l’escola Jacint Verdaguer del barri barceloní del Poble-sec canvien els colors de la capçalera de l’ARA per al diari especial. XAVIER BERTRAL

l’ARA, es trenca el silenci que hi havia a la classe. Per atreure la seva atenció, la mestra –sense dir ni una paraula– pica un cop de mans, que la majoria de nens ignoren. Tot seguit pica dos cops i alguns dels alumnes li responen fent el mateix. En pocs segons tota la classe ja està imitant els moviments de mans de la professora i hi torna a haver silenci absolut. Els nens entreguen el seus dibuixos i en el primer es pot llegir: “Farem un món millor”.e

Fins a quin punt és important que incorporem la visió de la infància en la gestió pública? És rellevant perquè la mirada que poden tenir del que és la vida a la ciutat i de les necessitats del seu col·lectiu és diferent de la que podem definir com a adults. Francesco Tonucci, pedagog italià que és el pare de la criatura de la participació infantil en els municipis, diu que el nen té una altra perspectiva, perquè la seva manera de mirar la ciutat és molt neta i la seva anàlisi és espontània. Els infants tenen coses a dir, i així garantim el desenvolupament del seu exercici de ciutadà, també des d’un punt de vista polític. ¿La millor manera de vehicular la seva veu són els Consells d’Infants, creats en diversos municipis de Catalunya? Els Consells d’Infants són òrgans de participació regulats en el reglament de participació ciutadana. El que hem d’aconseguir és que els infants s’impliquin en

aquests projectes vinculats al govern de la ciutat i la gestió pública. També hem de vetllar perquè l’escola garanteixi el desenvolupament de l’exercici de la participació de l’infant i que en l’àmbit del lleure passi el mateix. Com ha de ser un Consell d’Infants vàlid per a la ciutat i el nen? Aquell en què els nens són dipositaris de la gestió i la seva activitat genera transformació a la ciutat. És important que la seva acció tingui sentit. Hem de desenvolupar la idea de l’infant com a ciutadà i activista cívic. El nen s’ha de reconèixer com a actiu de la seva pròpia ciutat. ¿Estem desplegant com tocaria aquests espais de participació? Els Consells d’Infants a Catalunya van néixer el 1998 de la mà de la Diputació de Barcelona, que amb el suport del catedràtic Jaume Trilla i del pedagog Francesco Tonucci va ser la primera administració que ho va desenvolupar. La idea era que cada territori s’apropiés d’aquesta eina de participació i hi donés forma. Tots els consells es caracteritzen per un espai d’assemblea, on els nens prenen la paraula, i per la planificació de la participació. El municipi també fa un encàrrec als infants sobre alguna qüestió relacionada amb la ciutat, amb partida pressupostària, que reclama la seva mirada. La idea és que el Consell d’Infants perduri. Les experiències fins ara han estat satisfactòries. La xarxa va començar amb vuit municipis i ara ja són més d’una trentena.e

BARCELONA. Les entitats socials van deixar ahir un missatge clar al Parlament: calen actuacions contundents de les diferents administracions per revertir els efectes de la crisi en els més petits i, si no és així, la pobresa, la malnutrició i la falta d’habitatge dels infants es poden agreujar. En una compareixença conjunta a la comissió d’infància del Parlament, el Banc dels Aliments, Càritas, la Societat Catalana de Pediatria i la Plataforma d’Infància de Catalunya van advertir ahir que Catalunya s’està allunyant dels estàndards europeus i s’està acostant perillosament a estadístiques més pròpies de països en desenvolupament. “A Espanya, la pobresa té cara de nen”, va sentenciar el vicepresident de la Societat Catalana de Pediatria, Xavier Pérez. L’entitat va deixar clar que en els casos de malnutrició fins fa poc el desequilibri de nutrients era bàsicament l’obesitat, però que cada cop més es noten alguns dèficits de proteïnes o de ferro.

Avís Càritas critica que no estan garantits drets bàsics dels infants com el menjar i la llar Per part de Càritas, Carme Borbonès i Agustí Adell van emfatitzar que, mentre que serveis públics bàsics com l’educació i la sanitat estan garantits, no ho estan altres drets dels infants, com l’alimentació i la llar. Remarquen que, a més a més, el coixí social que fa dècades suposaven la família extensa i els veïns s’ha “aprimat” actualment. Des de la Plataforma d’Infància de Catalunya van posar de manifest que les ajudes socials, com les beques menjador, no arriben a tothom, i que això fa que no es puguin garantir els drets dels infants. Com a representant del Banc dels Aliments, Antoni Sansalvadó va manifestar al Parlament que la voluntat de la seva entitat, que des del 2008 ha vist créixer el nombre de beneficiaris un 223%, és “perdre clients”. Els grups polítics van evidenciar la seva preocupació per aquesta problemàtica. ERC va demanar “més polítiques socials i més eficaces”. El PSC va denunciar la política de retallades del Govern i el PP va coincidir a criticar la política d’austeritat de la Generalitat. ICV va acusar l’executiu d’Artur Mas de no voler reconèixer el problema de l’empobriment i CiU, al seu torn, va defensar que Catalunya ja partia d’una situació de pobresa estructural i que, malgrat que les polítiques d’austeritat poden “no solucionar certes coses”, l’endeutament que es van trobar en accedir al Govern “fa molt més difícil la situació.e


08

DIMECRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2013

ara

política CANVI DE CICLE

Aznar vol enviar Mas a la presó El PP no comparteix la idea de tornar a tipificar com a delicte al Codi Penal les consultes “il·legals” Crònica

FERRAN CASAS BARCELONA

ra fa 10 anys. El novembre del 2003 el lehendakari Juan José Ibarretxe, màxim representant institucional d’un PNB –la nau del partit la comandava Xabier Arzalluz– que poc té a veure amb l’actual, va aprovar el seu pla sobiranista al Parlament basc. Ho havia fet amb els vots de l’esquerra abertzale, que el considerava poc ambiciós però volia “posar a prova” la democràcia espanyola. El PP, amb majoria absoluta, va anunciar que barraria el pas a Ibarretxe al Congrés. Ho acabaria fent amb suport del PSOE. Abans que el febrer del 2005 passés això, el lehendakari havia desafiat els partits espanyols a convocar pel seu compte una consulta. La resposta de José María Aznar no es va fer esperar. El president espanyol va modificar el Codi Penal i va incloure-hi un article, el 506 bis, de la “convocatòria il·legal d’eleccions o consultes populars per via de referèndum”. Castigava el nou delicte amb entre tres i cinc anys de presó i fins a deu d’inhabilitació per a càrrec públic. L’actual escenari català guarda paral·lelismes amb el que fa deu anys hi havia a Euskadi i, davant la imminència de l’acord sobre la data i la pregunta d’una consulta que l’Estat no preveu, Aznar va demanar, en declaracions a Onda Cero, recuperar aquell article del Codi Penal, que implicaria obrir un procés judicial contra Mas per empresonar-lo un cop el Govern materialitzés l’acord del Parlament. Aznar reivindicava la seva obra de govern i tornava a posar en entredit Mariano Rajoy, a qui ha acusat sovint de tenir un lideratge tou i de no afrontar amb severitat el “desafiament” sobiranista. La proposta d’Aznar va agafar a contrapeu els partits espanyols. El PSOE, que quan va arribar al govern el 2004 va derogar aquell article del Codi Pe-

A

MARCATGE SENSE TREVA A RAJOY

L’any 2003, després de negar-se a seguir més de vuit anys a la Moncloa, José María Aznar va triar Mariano Rajoy com el seu successor. El candidat del PP va trigar vuit anys a guanyar les eleccions. L’expresident ja se n’havia distanciat, però els dos anys de gestió encara els han enfrontat més. Aznar lidera l’ala més radical de la formació conservadora. EFE

Rebuig Mas titlla d’“antic, passat de moda i tronat” l’expresident espanyol Eines El PP i el PSOE consideren que amb el Codi Penal actual i el TC ja n’hi ha prou

FIRMA FOTO ABEL, 11 ANYS

nal perquè no tenia “prou entitat per merèixer el càstig penal”, ahir demanava “diàleg” –no una consulta pactada– per resoldre el problema català. Recordaven que les reformes d’Aznar no havien calgut per tombar Ibarretxe. Després de presumir d’una “política nacional forta i vigorosa”, Aznar va afirmar que cal “posar límits als que volen traspassar la legalitat i trencar el país”: “Es demostra que alguns teníem raó de defensar algunes posicions”. L’oficialitat del PP ho veu ara com el PSOE. Tant el seu portaveu al Congrés, Alfonso Alonso, com el portaveu adjunt al Parlament, Santi Rodríguez, van fer notar que ja hi ha prou eines a l’ordenament jurídic per frenar la consulta. Recordaven que el Tribunal Constitucional ja va tombar el pla Ibarretxe i la consulta que preveia amb l’argument que de sobirania nacional només n’hi havia una, l’espanyola. Per si no n’hi ha prou amb el TC, el Codi Penal vigent preveu a l’article 410 multes i inhabilitació de fins a tres anys per “desobediència” en exercici d’un càrrec públic. Aznar va explicar que va donar a triar a CiU entre implicar-se en la governabilitat d’Espanya o radicalitzar-se i que van optar per la segona opció. Mentre Josep A. Duran i Lleida, fins fa ben poc ferm partidari de la primera, demanava “ignorar” Aznar, Mas no es resistia a entrar en el joc i replicar el referent de l’ala més radical de la dreta espanyola. “Fa un discurs antic, passat de moda i tronat”, va indicar.e

El PP i el PSOE es reparteixen amb les minories el CGPJ Els partits es posen d’acord per renovar els vint vocals del Consell General del Poder Judicial, el màxim òrgan de govern dels jutges. CiU i el PSOE han portat a l’ens constitucional diputats del Congrés. F.C. BARCELONA. Aquest cop no hi hagut bloqueig i, encara dins el termini, els partits s’han posat d’acord per renovar els vint vocals del Consell General del Poder Judicial, que actualment presideix el president del Tribunal Suprem, Gonzalo Moliner. Aquest ens constitucional fa dictàmens legals i governa el poder judicial, i el seu plenari és el que escull els magistrats del Suprem i els presidents dels tribunals superiors autonòmics. De fet, el primer que hauran de fer els vocals designats pels partits –vuit pel Congrés i dotze triats entre els noms proposats per les associacions judicials– és escollir el president del CGPJ, que també ho és del Suprem. El PP i el PSOE van tancar ahir un acord amb CiU, el PNB i IU –que tornarà a situar un vocal al Consell després deperdre’lenla renovacióanterior–. Els populars triaran en total deudelsvintvocals,elssocialistesset i els altres tres partits un cadascun. El president del CGPJ serà Carlos

Lesmes o Juan Saavedra, segons diversesfonts.Tantl’uncoml’altresón ara jutges del Suprem. Tots dos són de la facció conservadora, més radical el primer i més moderat el segon. Els partits situaran juristes de la seva confiança al CGPJ, que pot tenir certa incidència en el procés català cap a l’estat propi i que no aconsegueix deixar enrere la politització. Entre els vocals proposats pel PSOE hi haurà Álvaro Cuesta, que és diputat des del 1982 i ha estat membre de l’executiva federal. I CiU rellevarà en la seva quota l’exdiputat al Parlament Ramon Camp per una diputada al Congrés, la també convergent Mercè Pigem. L’osonenca Carme Sayós, de CDC, ocuparà ara un escó a Madrid.e

Pigem, diputada de CiU des del 2000, serà vocal del CGPJ. EFE


ara DIMECRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2013

09 PUBLICITAT


10

DIMECRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2013

ara

política DRET A DECIDIR

La via escocesa cap a un referèndum pactat enlluerna el Parlament Dos diputats d’Edimburg no aconsellen però sí que justifiquen una consulta sense aval estatal Dos diputats escocesos van defensar ahir al Parlament la legitimitat del referèndum independentista del 2014. Troben preferible pactar-lo amb l’Estat, però el veuen també possible sense aquest aval. ROGER MATEOS

“Envegem el vostre exemple”. Els representants catalans a la comissió pel dret a decidir van anar transmetent un per un la seva admiració, després que dos diputats del Parlament d’Edimburg exposessin amb tota naturalitat com els governs escocès i britànic s’han posat d’acord per celebrar un referèndum independentista a Escòcia el 18 de setembre del 2014. Stewart Maxwell –del governant Partit Nacional Escocès (SNP)– i Patricia Ferguson –del Partit Laborista– van comparèixer ahir a la cambra catalana, convidats a aportar idees útils per al procés català. Tots dos van mirar d’evitar alliçonar obertament sobre quin camí ha de seguir Catalunya, però de les seves intervencions se’n desprenien uns principis democràtics que els diputats catalans van aplaudir. En les eleccions del 2011, l’SNP d’Alex Salmond –que concorria amb el compromís explícit de convocar un referèndum– va obtenir 69 dels 129 escons de la cambra escoce-

BARCELONA.

sa. El mandat majoritari de les urnes i la determinació de Salmond de dur a terme el promès plebiscit van doblegar les resistències a Londres. “El govern britànic no s’hi va voler oposar per evitar la vergonya que suposaria obstaculitzar la voluntat del poble”, va apuntar Maxwell. Si es negaven a parlar del referèndum, “temien que l’SNP guanyés encara més popularitat”, va afegir. Cameron no és Rajoy

Res a veure amb l’hostilitat que genera el debat sobiranista a Madrid. La flexibilitat dels conservadors britànics, amb el primer ministre, David Cameron, al capdavant, va ser elogiada per Ferguson. La diputada laborista escocesa, tot i ser una ferma partidària del no a la independència, se sent “encantada” que l’executiu britànic hagi accedit a pactar els termes de la consulta, en lloc de portar-la als tribunals. Malgrat discrepar sobre la papereta a triar, Maxwell i Ferguson van felicitar-se per la “maduresa” i “sentit comú” de les forces implicades en el procés escocès, que van aprovar per unanimitat la llei que regularà el referèndum de l’any que ve. Però què hauria passat si Londres hagués donat un cop de porta –com ja anuncia que farà el govern de Mariano Rajoy– al dret a decidir dels escocesos? La pregunta la va

ABEL, 11 ANYS / ÀLEX, 8 ANYS / ANIOL, 5 ANYS

Compromís “Hauríem fet el plebiscit de tota manera, però millor amb acord”, diu Maxwell Contrast Els diputats catalans contraposen l’aval de Londres amb el no de Rajoy

formular més d’un diputat català a la comissió. “Hauríem fet igualment el referèndum, però és molt millor fer-lo amb un acord”, va respondre Maxwell, que es conformaria amb la meitat més un dels vots favorables a la secessió. Més sorpresa va causar l’opinió de la seva col·lega laborista: “Segurament l’SNP l’hauria pogut tirar endavant sense el vistiplau britànic, perquè disposa de majoria al Parlament escocès”. La reflexió va descol·locar els dos representants del PSC a la sala de reunions. “Un govern intel·ligent s’asseuria a negociar”, va dir el socialista Ferran Pedret. Josep Rull (CiU), Jaume Bosch (ICV) i Quim Arrufat (CUP) van lloar les conviccions “democràtiques” dels britànics. “Votar o no votar, aquesta és la clau a Catalunya”, va reblar en to literari la republicana Marta Rovira.e

El PSC es manté a la comissió de la consulta La decisió del consell nacional del PSC de despenjar-se del procés sobiranista, adoptada diumenge, no impedirà que els socialistes segueixin acudint a les reunions de la comissió del dret a decidir al Parlament. Fonts del partit van explicar a l’ARA que “no hi ha cap ordre” de la direcció que insti el grup parlamentari a abandonar la feina de la comissió. Els socialistes argumenten que defensen una consulta acordada amb l’Estat i, per tant, té sentit participar en els treballs de la comissió al costat de CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP. Ahir van acudir-hi els diputats Ferran Pedret i Montserrat Capdevila.

Cayo Lara considera “trampós” preguntar per la independència El líder d’IU avisa que consultar només sobre la independència seria “trampós”. Desautoritza així el seu referent a Catalunya, EUiA, que vol preguntar: “Cal constituir una República Catalana?” MARC COLOMER

La pregunta que s’hauria de formular en una eventual consulta d’autodeterminació de Catalunya tensa el debat intern entre ICV, EUiA i IU. Si la discussió ja era complexa en el si de la coalició ecosocialista, ahir hi va afegir llenya el coordinador federal d’IU, Cayo Lara. En declaracions a Catalunya Ràdio, Lara va advertir que la pregunta ha de permetre que s’hi trobin còmodes no només independentistes i federalistes, com volen els seus socis catalans, sinó també fins i tot els autonomistes. Perquè a criteri seu, si la consulta catalana segueix l’exemple escocès i pregunta sobre la independència serà “tramposa”. “Aquells que siguin autonomistes, els que som federalistes

BARCELONA.

o els que siguin independentistes, tothom ha de tenir encaix en la pregunta. Si no, tindrà trampa, serà tramposa”, va asseverar Lara. Desautoritzava així Joan Josep Nuet, líder del partit referent d’IU a Catalunya, EUiA, que aposta per la següent pregunta: “Cal constituir una República Catalana?” Perquè pel coordinador federal d’IU, si aquesta fos la qüestió a consultar, que implicaria la fi de la monarquia, caldria formular-la en referèndum a tots els espanyols. A parer seu, un model d’estat federal ja convenceria els independentistes. A més, va opinar que el procés sobiranista és més un problema de classes que un sentiment d’identitat. Romeva marca perfil propi

La de Cayo Lara no va ser ahir l’única aportació pública al debat sobre quina hauria de ser la pregunta en el referèndum d’autodeterminació. En un escenari de calculada ambigüitat per defugir l’enfrontament intern, ahir es va alçar la veu de l’eurodiputat Raül Romeva, exponent

El coordinador federal d’IU, Cayo Lara, vol que la pregunta també inclogui l’autonomisme. KIKO HUESCA / EFE

de l’ànima més independentista d’Iniciativa. Per Romeva, la pregunta hauria de ser: “Creu que Catalunya hauria de ser un estat independent?” S’alineava així amb la tesi que defensen en bloc ERC, la CUP i part de CiU. La intervenció de l’eurodiputat Romeva a RAC1 va evidenciar la complexitat interna que haurà de gestionar els pròxims mesos la cúpula ecosocialista. Ahir el coordinador nacional d’ICV, Joan Herrera, va rebutjar entrar en un debat públic que creu que perjudica més que no pas ajuda en la negociació d’alt nivell per acordar pregunta i data: “No m’hi pronunciaré. Crec que és la millor manera d’arribar a bon port”. Amb el partit al límit de la ruptura, ahir el portaveu del PSC al Parlament, Maurici Lucena, va gosar burxar en les discrepàncies internes entre ICV, EUiA i IU sobre la consulta. Pels socialistes catalans, ICV ha de definir ja ara quina proposta d’articulació territorial defensa per a Catalunya i Espanya.e


ara DIMECRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2013

11 PUBLICITAT


12

DIMECRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2013

ara

política TRANSPARÈNCIA

El Govern publica els sous i les dietes dels alts càrrecs Serà obligatori presentar el patrimoni abans i després de tenir una responsabilitat El Govern ja té un codi de bones pràctiques que va acompanyat de la publicació dels sous i les dietes dels alts càrrecs catalans. Hauran de fer públic el seu patrimoni abans i després d’accedir al càrrec. ORIOL MARCH

En plena psicosi pel cas Bárcenas, Artur Mas va voler posar-se la bena abans que la ferida i es va reunir amb els sis òrgans de control democràtic al Palau de la Generalitat. D’allà en van sortir 51 mesures contra la corrupció que incloïen un codi ètic per als alts càrrecs de l’administració catalana que finalment es va presentar ahir. “Hi pot haver la sensació que tot és corrupte quan no és cert. Les coses funcionen i ho fan raonablement bé, i la majoria de gent té un comportament net i honest”, sostenia el document que Mas va presentar –a títol personal i a partir de les indicacions dels experts– el 22 de febrer a Palau. El codi de bones pràctiques el va anunciar ahir el conseller de la Presidència, Francesc Homs, “no pretén ser un apèndix de la legislació específica, sinó que formula una declaració de principis”, segons consta al preàmbul del document. El text té 29 mesures i es va presentar acompanyat de les retribucions –sou i dietes–, que ja estan disponibles a Transparencia.gencat.cat, el portal web que la Generalitat ha engegat fa pocs mesos. Aquests són els eixos principals del document.

BARCELONA.

Retribucions Les dietes complementen els sous dels alts càrrecs catalans Mas cobra 136.834 euros anuals, el càrrec polític més ben remunerat –almenys en termes de sou brut– de Presidència. El segueixen Homs –103.176 euros– i Jordi Vilajoana –secretari general de Presidència, 102.907 euros–, que cobra igual que Margarida Gil, directora del gabinet jurídic de la Generalitat, i que Jordi Baiget, secretari del Govern. Els documents fets públics pel Govern inclouen sous d’alts càrrecs que són més alts que el de Mas. Existeixen tres casos: Eugeni Sallent, director de TV3 (164.965 euros anuals); Joan Lluís Quer, director i conseller delegat d’Infraestructures de la Generalitat (150.549 euros anuals), i Joan Antoni Gallego, director general de la Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell (144.187 euros). La retribució anual dels alts càrrecs no són l’única manera que tenen d’ingressar el sou. Les dietes –diners que guanyen per assistir a

determinades reunions d’organismes i consells d’administració al llarg de l’any– exerceixen de complements de la retribució fixa. De dietes n’hi ha que amb prou feines superen els 37,86 euros que es reben com a membre del consell de cooperació local de Catalunya –es reuneix 3 cops l’any– i d’altres de 627 euros que es perceben per cadascuna de les 12 trobades que fa el Consell d’Infraestructures de la Generalitat. Una de les característiques que s’observen al llarg de les dades facilitades és que hi ha alts càrrecs del Govern que sovintegen gairebé una desena de consells d’administració públics i sumen una o més dietes al seu sou. En algun cas –pocs– l’interessat renuncia a la dieta.

Patrimoni Declaració pública abans i després d’ocupar un càrrec Els alts càrrecs han d’informar del seu patrimoni l’òrgan competent en matèria d’incompatibilitats i de nou en el moment del cessament. La idea de Mas és acreditar que cap membre del Govern o de la seva estructura s’ha enriquit després de passar per l’administració.

Imputats Cap esment a aquesta figura en tot el codi ètic del Govern La paraula imputat no apareix en cap pàgina de les deu que formen el codi de bones pràctiques de l’executiu. “No hi ha cap indicació. Les situacions d’imputació no són una altra cosa que el que són, però que sonen com sonen”, van ser les paraules textuals d’Homs per justificar aquesta decisió del Govern.

Vincles empresarials El codi de bones pràctiques recomana “honestedat” Tenint en compte que un alt càrrec ha d’establir convenis i signar contractes amb empreses privades, el Govern els recomana “honestedat i transparència” i tenir present els límits “pròpiament deontològics”. Els membres de l’executiu no poden acceptar regals, donacions ni tractes que puguin ser avantatjosos. “La desnaturalització de les relacions legítimes entre administracions desprestigia la política”, diu el text.

Preparació tècnica Adequada per dur a terme les funcions del nomenament El codi de bones pràctiques estipula que la preparació d’un alt càrrec ha de ser adequada a les seves funcions i que el seu currículum ha de ser “veraç i detallat”.e

El nombre de cotxes oficials de la Generalitat s’ha reduït durant els últims anys a causa de les mesures d’austeritat. CRISTINA CALDERER

Consulteu el portal del Govern

Llei de transparència i registre de lobis, pendents “En un moment en què es demanen sacrificis a la ciutadania, el que cal és donar exemple des de la política i des de les institucions”. La frase forma part del document de mesures presentades per Artur Mas al febrer i servia per introduir 51 mesures de transparència i de qualitat democràtica. El primer punt, que consisteix a elaborar la llei de transparència, encara està en marxa. La ponència que l’està redactant es va reunir per última vegada aquest divendres passat i els partits preveuen poder-la aprovar el 2014. Sí que s’ha posat en funcionament el portal de la transparència, que és precisament on ahir es van penjar les dades sobre sous i dietes dels alts càrrecs de la Generalitat. El registre de lobis, que era la dotzena mesura del llis-

tat de Mas, no s’ha dut a terme. Un dels punts centrals de la iniciativa del president, que és “acordar entre les formacions polítiques un protocol comú per al tractament de les persones imputades”, no ha vist encara la llum. Aquesta mesura també tenia intenció de “facilitar la restitució de les responsabilitats polítiques prèvies al període d’imputació”. La idea de Mas és que els imputats deixin el càrrec en el moment en què comença el judici oral. El president també preveu que un auditor permanent designat per la Sindicatura de Comptes s’encarregui de supervisar els comptes de tots els partits, amb l’obligació de presentar públicament un informe anual. El document preveu una metodologia comuna comptable per als partits.


ara DIMECRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2013

13

política CAS NÓOS

Hisenda enfonsa més Urdangarin i torna a oblidar la infanta Cristina El duc va cobrar 699.720 € en un any per donar consells i idees a empreses nòmica de la Policia Nacional. Cal recordar que la Casa del Rei espanyola havia criticat que la instrucció del cas Nóos durés tant de temps. L’últim informe d’Hisenda passa per alt la filla del rei, però no perdona el seu marit. Indica que entre el 2007 i el 2010 Urdangarin es va embutxacar 1.636.420 euros d’empreses a les quals feia d’assessor o conseller. De fet, l’informe puntualitza que no se sap exactament què feia, si és que realment hi treballava. L’apoderat de Mixta África, que només el 2007 va pagar 222.000 euros al duc de Palma, per exemple, tan sols va saber dir al jutge que Aizoon o Urdangarin no havien presentat mai cap document i que la seva tasca era buscar inversors, que havien pensat que “una imatge” com la del duc podia ser “un valor” per al projecte i que “aportava idees interessants”. El vicesecretari del consell d’administració d’Altadis va admetre al fiscal: “Ni tan sols sabem el motiu pel qual se’l va contractar, així de senzill”. Aquell 2007 Altadis va pagar 30.000 euros al duc.

L’últim informe d’Hisenda sobre el cas Nóos torna a atacar el duc de Palma però salva la infanta Cristina. La societat Aizoon, que va defraudar 281.109 euros, no va superar el llindar del delicte fiscal. ENRIC BORRÀS PALMA. L’any 2007 Iñaki Urdangarin va cobrar 699.720 euros de vuit empreses a través d’Aizoon, la societat que tenia a mitges amb la seva dona, Cristina de Borbó. Segons l’últim informe que l’Agència Tributària va fer arribar al jutge José Castro, ahir, cap dels representants d’aquestes empreses va ser capaç “d’oferir més que explicacions vaporoses” quan els van demanar què feia el duc de Palma per cobrar tant. L’informe –que torna a oblidar la infanta, tot i que era copropietària d’Aizoon, i gairebé ni tan sols l’anomena– fa més llenya de l’arbre caigut. Arriba a la conclusió que l’empresa dels ducs de Palma va defraudar 281.109 euros en concepte de l’impost de societats, però només en culpa Urdangarin. El frau a Hisenda no arriba a ser prou alt perquè es pugui acusar l’empresa i els seus propietaris de delicte fiscal. Caldria que superés els 120.000 euros en un sol any, però l’exercici en què Aizoon hauria deixat de pagar més diners en impost de societats, el 2007, es va quedar en 99.787 euros. L’informe, doncs, fa molt difícil que el jutge José Castro pugui acusar de delicte fiscal la filla del rei d’Espanya i el seu marit. Urdangarin ja té altres acusacions pendents, però la duquessa de Palma se’n torna a salvar. Hisenda gairebé tanca la porta a una imputació per delicte fiscal contra els propietaris d’Aizoon. El jutge Castro, que fa mesos que reco-

La Fiscalia nega cap pacte EMMA, 4 ANYS

Límit Comqueel fraunoarriba als120.000€ al’any,nohiha delictefiscal

pila dades per vestir una imputació, ho té ara força difícil. Una de les poques portes que li queden obertes és la del delicte de blanqueig de diners. Just ahir Castro va apressar el delegat especial de l’Agència Tributària a Catalunya a fer-li arribar la informació que li ha anat demanant i que encara no li ha lliurat, que és sobretot sobre els moviments bancaris de la infanta i el seu marit. “La seva tardança genera un gran retard en la instrucció”, va avisar el jutge, que també va dir que faria el mateix amb el Grup de Delinqüència Eco-

El fiscal general de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce, va negar ahir que la Fiscalia negociés un pacte amb Urdangarin a través del qual podria evitar la presó. “Ni la Fiscalia General de l’Estat ni la Fiscalia Anticorrupció han considerat ni consideren cap pacte amb cap de les parts en l’anomenat cas Nóos”, va assegurar Torres-Dulce. El Mundo havia publicat abansd’ahir que el duc de Palma negociava una condemna més baixa de dos anys que li permetria evitar la presó. El fiscal també va desmentir ahir que donessin cap mena de tracte de favor a la filla del rei.e

El secretari general de la UGT, Cándido Méndez. EFE

La UGT nega que s’hagi finançat amb fons per a formació ARA BARCELONA. La UGT es va defensar ahir de les acusacions de finançament irregular amb fons per a formació dels treballadors. En un comunicat, el sindicat va assegurar que no coneix el contingut de la denúncia presentada pel sindicat ultra Manos Limpias a l’Audiència Nacional. La UGT va respondre així al fet que el jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz hagi obert diligències prèvies per preguntar al fiscal si ha d’admetre a tràmit la denúncia de Manos Limpias contra l’Institut de Formació i Estudis Socials (IFES), de la UGT, per haver-se apropiat suposadament 48 milions per a formació el 2012. El sindicat va assegurar que en la interlocutòria, que es va conèixer ahir, “no es menciona la UGT ni cap entitat vinculada a la UGT” i que, a més, s’indica “que es desconeix la naturalesa dels fets denunciats i les persones que hi han pogut participar”. L’organització es va posar a disposició del jutjat “per aportar tota la informació i els aclariments que sol·liciti”. Tot i que va afirmar que confia en el funcionament de la justícia, va afegir que espera que s’arxivin les diligències aviat.e


14

DIMECRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2013

ara

internacional TENSIÓ AL PRÒXIM ORIENT

Atemptat contra Teheran al Líban Almenys 23 morts i 150 ferits en dues explosions suïcides davant l’ambaixada de l’Iran a Beirut Beirut va reviure ahir l’horror del terrorisme. Un doble atemptat suïcida contra l’ambaixada de l’Iran al Líban va acabar amb almenys 23 morts i 150 ferits. Un grup vinculat a Al-Qaida va reivindicar l’acció. ETHEL BONET BEIRUT

Eren prop de les nou del matí quan Nasser Ahmad Haida va sentir la primera explosió. Estava revisant una instal·lació elèctrica en un establiment al carrer Al Safara de Beirut, a prop de l’ambaixada de l’Iran, i va sentir uns trets seguits d’una forta explosió. “He sortit corrents al carrer a veure què passava. Hi havia fum i moltes destrosses. I quan anava a socórrer els ferits, hi ha hagut la segona explosió, molt més potent. He caigut enrere i he quedat ferit”, va explicar –encara amb la por al cos– aquest electricista. Un doble atemptat suïcida perpetrat per dos homes davant de l’ambaixada de l’Iran, al barri xiïta de Bir Hassan, va causar ahir la mort d’almenys 23 persones i en va deixar ferides 150. L’Agència Nacional de Notícies del Líban va confirmar que l’agregat cultural de la legació iraniana, Ibrahim Ansari, era una de les víctimes mortals. El veïnat es va omplir de policies, personal sanitari i voluntaris de Hezbol·lah que controlaven l’entrada de periodistes i curiosos. Les destrosses a les façanes dels edificis, els vidres trencats escampats a les voreres i els danys considerables que tenien els cotxes van evidenciar la magnitud de les explosions, que, segons fonts policials, va provocar el conductor suïcida d’un cotxe carregat amb cinquanta quilos d’explosius. Un veí que viu a 300 metres del lloc de l’atemptat va explicar a l’ARA que dos desconeguts que anaven en una motocicleta van ser aturats al primer punt de control de l’ambaixada iraniana. “Els motoristes es van posar a discutir amb els guàrdies i, després de negar-se a ser inspeccionats, els efectius de la policia van obrir foc i el segon dels sospitosos va fer esclatar els explosius que portava adherits al cos”, va detallar el testimoni. Minuts després, un totterreny blau de la marca Toyota, amb les finestres tintades, “va arribar a tota velocitat i el conductor va fer detonar la càrrega explosiva que portava”, va afegir el Hassan, nebot del coronel Nayib, cap de la Policia del districte de Jenah. “El vehicle anava tan de pressa que va xocar amb un altre cotxe quan girava”, va afegir. El Hassan anava conduint quan van explotar les bombes i va sentir l’onada expansiva dins del cotxe. “Sort que tenia les finestretes abaixades perquè si no haurien esclatat els vidres”, va continuar aquest libanès, tot mostrant un vídeo en què es veien les restes humanes d’un dels

SIBIL·LA, 5 ANYS

Explosions Dos suïcides es van immolar davant la delegació diplomàtica Autoria Un grup vinculat a Al-Qaida va reivindicar el doble atemptat

suïcides a 500 metres d’on van tenir lloc les explosions. “Si no fos perquè aquesta és una zona amb molta seguretat, la tragèdia hauria sigut molt més gran”, exclama l’Àsia, una altra veïna de Jenah. Els equips de rescat i les ambulàncies van arribar ràpidament al lloc de l’atemptat per socórrer les víctimes, cosa que va provocar llargues cues de cotxes i embussos infernals a Beirut. L’ombra d’Al-Qaida

“Han calgut unes quinze ambulàncies per evacuar els ferits i més vehicles per portar els morts al dipòsit de cadàvers”, va indicar un empleat d’urgències que no va voler detallar el nombre de morts o de ferits greus. Tot i que encara continuen

les investigacions del doble atemptat, fonts de seguretat libaneses van apuntar ahir a Al-Qaida. Segons el portal de notícies Naharnet, el grup Brigades d’Abdul·lah Azzam –vinculat a Al-Qaida– va reivindicar els atacs al compte de Twitter del xeic Sirajedine Zuraiqat, un clergue vinculat al grup. Els atemptats d’ahir posen en relleu que el Líban ha entrat de ple en la guerra siriana. Des que el líder de Hezbol·lah, Hassan Nasral·la, va confirmar que el seu grup donava suport militarment al règim sirià, en menys de quatre mesos un seguit d’explosions han sacsejat els barris xiïtes de Beirut. El mes passat l’exèrcit libanès va desactivar un cotxe carregat amb explosius al barri d’Al-Mamoura.e

EL BITLLET

El factor iranià amenaça de desestabilització i contagi de la guerra siriana al Líban fa mesos que ha començat a escriure un nou capítol. Amb la implicació directa de la milícia proiraniana de Hezbol·lah decantant les victòries militars en favor del règim d’Al-Assad, la frontera entre els dos països s’ha fet més porosa que mai també a la violència. Els enemics de Hezbol·lah són nombrosos i, des de l’estiu, l’estat d’alerta i els atacs als bastions de la milícia més poderosa del Líban i als barris xiïtes de Beirut s’han multiplicat. Les explosions d’ahir suposen, a més, un càstig directe a l’Iran, en la vigília de la represa de les negociacions internacionals sobre el seu programa nuclear, i a un enfortit Al-Assad que guanya posicions sobre el terreny a canvi d’una dependència cada cop més clara de Teheran.

L’

CARME COLOMINA CAP D’INTERNACIONAL

Nova allau de refugiats sirians al Líban per xocs a la frontera Més de 12.000 sirians han fugit a la ciutat libanesa d’Arsal des de divendres passat per una nova ofensiva del règim de Baixar al-Assad a les muntanyes de Qalamoun, frontereres amb el Líban. La majoria dels enfrontaments s’han registrat a la localitat de Qarah, a l’oest del país, controlada fins ara per forces rebels. La nova ofensiva ha provocat que uns 40.000 combatents de l’Exèrcit de l’Islam, jihadistes amb vincles amb Al-Qaida que lluiten a Síria, s’hagin replegat en aquesta regió muntanyosa per evitar que el règim recuperi la carretera que uneix Homs i Latakia, clau per al subministrament d’armes tant als rebels com al règim, segons informen mitjans libanesos. Analistes consultats per l’ARA veuen en el doble atemptat contra l’ambaixada de l’Iran a Beirut un missatge clar d’advertència a la milícia xiïta libanesa i a Teheran, aliat seu, per la seva participació en la guerra siriana de la mà de les tropes d’Al-Assad. Fa una setmana, amb motiu de la festivitat musulmana de l’Aixura, el líder de Hezbol·lah, Hassan Nasral·lah, va declarar que els combatents de la milícia xiïta libanesa continuaran a Síria el temps que faci falta “fins que acabin amb els terroristes”.


ara DIMECRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2013

15

internacional AIGUATS A ITÀLIA

Una borrasca molt severa, però no pas tropical Anàlisi

MIQUEL BERNIS METEORÒLEG

ardenya no va rebre ahir cap tifó ni cap huracà com es va arribar a dir en alguns mitjans, sinó la mateixa borrasca que es va formar al Mediterrani i que ens va afectar aquí durant tres dies. Que se n’hi hagi dit cicló pot generar confusió, ja que tot i que tècnicament qualsevol borrasca que ens visita ho és, en general aquest nom tendeix a utilitzar-se per referir-se a les pertorbacions tropicals que afecten l’hemisferi sud. Que la borrasca fos molt més violenta a Sardenya que aquí s’explica sobretot perquè ben a prop de l’illa la pertorbació es va trobar amb una bossa d’aire fred a les capes altes de l’atmosfera que va ampliar clarament la seva potència. Un altre dels factors que podria explicar la intensitat de l’episodi és el fet que l’octubre ha estat molt càlid per l’època al Mediterrani occidental: a principis de novembre la temperatura del mar superava en alguns indrets els 19 graus, un valor entre 1,5 i 2 graus superior al que hauria de ser normal per l’època. L’aigua més càlida del que és habitual també hauria estat una font d’energia.

S

Equips de rescat evacuant dues dones a la ciutat d’Òlbia, al nord-est de Sardenya, la regió més afectada pel temporal. EFE

Una tromba d’aigua deixa almenys 18 morts a Sardenya En 24 h va caure la pluja de 6 mesos i es va haver de declarar l’estat d’emergència Itàlia ha declarat l’estat d’emergència a Sardenya pels pitjors aiguats en dècades. Hi ha almenys 18 morts, quatre dels quals són nens, i 2.700 desallotjats. En 24 hores hi va caure la pluja que es registra en mig any. ARA

“Tenia tres cotxes al davant. Estava plovent moltíssim. De cop, va caure una brutal tromba d’aigua i em va desaparèixer el parabrisa. Vaig frenar de cop i, sense pensar-m’ho, vaig obrir la porta del cotxe i em vaig tirar a terra”. L’alcalde de la ciutat d’Òlbia, al nord-est de Sardenya, explicava així com el va enganxar a la carretera la borrasca Cleopatra, que ha deixat l’illa italiana desbordada, amb almenys 18 morts, quatre dels quals criatures, i 2.700 persones desallotjades. L’alcalde d’Òlbia, Gianni Giovannelli, va tenir molta més sort que tretze dels habitants de la província d’Òlbia-Tempio, la més afectada per la borrasca. Una mare i una nena que també estaven en una carretera

BARCELONA.

d’aquesta zona van morir perquè no van poder sortir a temps del seu cotxe quan els va caure una tromba d’aigua. D’una manera semblant, tres homes, una dona i la seva filla van morir quan va ensorrar-se un pont i el corrent va endur-se el seu cotxe. També una família de brasilers –el pare, la mare, i dos fills de 20 i 16 anys respectivament– que vivia en un soterrani va morir ofegada. La quantitat de pluja que es va acumular en poques hores va desbordar tot el sistema hidrogràfic de l’illa i molts camins es van inundar amb fins a tres metres d’aigua. En algunes zones es van registrar precipitacions de fins a 450 litres per metre quadrat en només 24 hores, gairebé la meitat de la pluja que es registra en sis mesos a Sardenya, 1.000 litres per metre quadrat. 25 milions en ajudes

El govern italià va decretar ahir al matí l’estat d’emergència a tota l’illa de Sardenya i va aprovar una ajuda de 20 milions d’euros per pal·liar els danys i atendre els evacuats, mentre

450

Litres per metre quadrat caiguts en només un dia a Sardenya

2.700

Persones desallotjades a l’illa, que han passat la nit en hotels i pavellons

que la Junta Sarda va desemborsar 5 milions. Les imatges aèries després del temporal mostraven un terreny totalment devastat: 500 km de carreteres tallades, ponts destrossats, cases i locals inundats, a més de cultius i explotacions ramaderes afectats per les esllavissades. El primer ministre italià, Enrico Letta, que ahir va viatjar a Sardenya, va descriure el pas del Cleopatra com una “tragèdia nacional” i va assenyalar com a prioritat immediata del govern “salvaguardar la vida humana i ajudar els que han perdut casa seva”. Antonello Frau, un geòleg local, explicava que situacions com les d’ahir posaven a prova “l’eficàcia en la gestió del territori”, però admetia que una “bomba d’aigua” d’aquest tipus no s’havia registrat mai. El temporal d’aigua i vent es va desplaçar ahir a la tarda cap a l’illa de Sicília i la regió de Calàbria, al sud de la península italiana. A Messina, un camioner va morir en perdre el control de vehicle a causa de les fortes ratxes de vent.e

El fantasma del canvi climàtic?

Ha estat un aiguat sobtat, molt intens i força general a l’illa, unes característiques que casen bé amb les de l’aiguat del 1962 a casa nostra, un referent que pot servir, salvant les distàncies. Com sempre que es produeix un fenomen violent d’aquestes característiques, el fantasma del canvi climàtic plana sobre l’ambient, però la veritat és que només amb estudis de més de deu anys es podrà saber si aquests fenòmens són cada vegada més freqüents, com apunten les prediccions sobre l’escalfament global.e


16

DIMECRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2013

ara

internacional DEBAT ALS ESTATS UNITS

políticaargentina

La presidenta argentina amb Simón, el gos que li ha regalat el germà d’Hugo Chávez. PRESIDENCIA (VIA AFP)

Cristina Fernández reforça el nucli dur del govern kirchnerista ARA ❊ BARCELONA

Retorn a l’activitat política Després de quaranta dies de convalescència per una neurocirurgia, la presidenta argentina, Cristina Fernández, va tornar ahir a l’activitat política amb una reforma del govern. La líder kirchnerista va aparèixer per primera vegada des de la intervenció del 8 d’octubre en un vídeo gravat per la seva filla Florencia a la seva residència oficial d’Olivos, al nord de Buenos Aires. La presidenta va assegurar que es prenia amb calma el retorn, però poques hores després el seu portaveu informava d’una sèrie de canvis en l’executiu que inclouen, entre d’altres, el relleu del cap de gabinet i del ministre d’Economia. El govern es nodreix així del nucli més dur del kirchnerisme –el nou titular d’Economia, Axel Kicillof, va ser el que va portar l’expropiació d’YPF– després de dues derrotes consecutives, les primàries de l’agost i les legislatives del 28 d’octubre.

Un gos “chavista” Però la notícia més destacada del seu retorn se l’ha emportat Simón, el gos que el germà de l’expresident veneçolà, Hugo Chávez, va regalar-li a la presidenta després de l’operació. En el vídeo difós ahir, Fernández apareix acariciant-lo i explica que és el gos nacional de Veneçuela des del 1964, perquè va acompanyar Simón Bolívar durant les seves batalles contra els espanyols. La convalescència ha permès a la presidenta de l’Argentina millorar fins a set punts la seva imatge en comparació amb fa dos mesos, quan tenia una 32,4% d’acceptació.

El nou ministre d’Economia argentí, Axel Kicillof, que va gestionar l’expropiació d’YPF. C. BRIGO / EFE

BERNAT, 7 ANYS

Obama, atrapat entre el record de Lincoln i Kennedy El president toca fons en la celebració de dos aniversaris històrics La popularitat del president Barack Obama toca fons quan els Estats Units recorden els 150 anys del discurs històric de Gettysburg d’Abraham Lincoln i els 50 anys de l’assassinat de John F. Kennedy. NÚRIA FERRAGUTCASAS WASHINGTON

Les comparacions entre Barack Obama i els presidents Abraham Lincoln i John F. Kennedy es van produir des del primer dia que va decidir presentar-se a les presidencials del 2008. Els mitjans es van fixar de seguida en el jove senador –com Kennedy– d’Illinois –com Lincoln– no sols perquè era el primer afroamericà amb possibilitats d’arribar a la Casa Blanca sinó també pel seu missatge de canvi i la seva capacitat de transmetre esperança. La campanya electoral d’Obama i ell mateix, lluny de defugir aquests paral·lelismes amb dos dels presidents més populars dels EUA, els van alimentar. Tot plegat va crear unes grans expectatives entorn de la seva presidència difícils de satisfer. La majoria dels americans desaproven avui la seva gestió i molts dels seus seguidors es mostren desencantats amb el seu lideratge. Aquests dies el país recorda dues importants efemèrides que el seu president esquiva, ja que està més preocupat per salvar el seu llegat després del fiasco de la posada en marxa de la reforma sanitària. Obama va decidir fa unes setmanes no assistir a la cerimònia d’ahir per celebrar els 150 anys del discurs de

Gettysburg d’Abraham Lincoln, considerat un dels més importants de la història dels Estats Units. Ni tampoc té previst cap acte aquest divendres en el 50è aniversari de la mort de JFK. Obama admira i ha invocat moltes vegades aquests dos venerats presidents, que van ser assassinats. Aquest cop, però, en un moment en què la seva popularitat ha tocat fons –només un 41% aprova la seva gestió, segons Gallup–, prefereix evitar qualsevol símil de la seva persona amb aquests dos grans mites. Els problemes de la reforma sanitària, el vaixell insígnia de la seva presidència; l’escàndol dels serveis d’espionatge, que han dilapidat la

Caroline Kennedy, ambaixadora al Japó La filla del mític president John F. Kennedy, Caroline, va entregar ahir les seves credencials com a nova ambaixadora dels Estats Units al Japó a l’emperador Akihito. L’advocada de 55 anys va arribar al Palau Imperial de Tòquio amb un carruatge de cavalls, seguint una tradició de la diplomàcia nipona. Tres dies abans de del 50è aniversari de l’assassinat del seu pare, i sota una gran expectació, Caroline Kennedy es va convertir en la primera dona que representa els EUA en aquest gegant asiàtic.

seva promesa de recuperar el prestigi dels EUA al món; la seva falta de lideratge en política exterior, en conflictes com la guerra civil de Síria o el programa nuclear de l’Iran; o la seva incapacitat d’obtenir una majoria al Congrés per una reforma migratòria posen en perill el llegat històric de la seva presidència. Quan el 10 de febrer del 2007 Obama va omplir el seu discurs per anunciar la seva candidatura amb referències a Lincoln, ho va fer amb l’objectiu de portar un canvi a Washington que posés fi a la forta polarització dels partits i l’estancament polític. “Obama veu la capacitat de Lincoln de fer grans coses en benefici dels grans ideals –diu el professor de la Howard University, Joseph Reidy–. I crec que el fet que prengui Lincoln com a model és digne d’aplaudiment”. Però el president no ha aconseguit el canvi que volia. A més, Obama es va deixar envoltar per l’aura de Kennedy per guanyar primer les primàries demòcrates i després la presidència. “Ted Kennedy va impulsar la candidatura d’Obama quan el va comparar amb el seu germà en un discurs per donar-li suport”, diu Philip Goduti, historiador de la Quinnipiac University. Obama va utilitzar la retòrica de l’idealisme nord-americà, hereva de Kennedy, per inspirar els ciutadans. Però les dificultats de governar han transformat aquell idealisme en un pragmatisme que ha desil·lusionat les bases demòcrates.e


ara DIMECRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2013

17

internacional ALARMA A FRANÇA

El sospitós dels atacs de París es fa fonedís Tot i l’ajut dels ciutadans, la policia encara no ha identificat l’assaltant d’una TV, un diari i un banc Sense rastre de l’atacant a les seus de BFMTV, Libération i Société Général a París. La col·laboració ciutadana es multiplica però ahir a la nit la policia encara no havia identificat l’agressor. ARA BARCELONA. Ahir a la nit la identi-

tat del sospitós dels tirotejos de París continuava sent un misteri. Ni les gairebé 700 trucades de ciutadans, unes 300 de les quals amb informació rellevant, no van permetre determinar qui és l’home que entre divendres i dilluns va irrompre amb un fusell a la seu de la televisió BFMTV, del diari Libération –on va ferir greument un jove fotògraf– i del banc Société Général a París. La investigació continuava ahir i les autoritats van difondre una nova imatge del sospitós amb el seu rostre molt més clar que en les captures de càmeres de seguretat fetes públiques dilluns. A més, la policia científica ha aconseguit l’ADN de l’atacant grà-

cies a les mostres recollides als diferents escenaris dels fets. L’anàlisi de balística també ha donat resultats, i ha certificat que el fusell utilitzat va ser el mateix en les dues accions en què es va arribar a disparar. Ahir es va saber que la policia ha interrogat diverses persones en relació al cas i fins i tot va arribar a detenir un sospitós que s’assemblava molt a l’home que manté els parisencs amb l’ai al cor. Poc després el va deixar anar, ja que tot plegat va ser una lamentable confusió, com van reconèixer fonts policials.

El ferit a ‘Libération’ surt del coma El jove assistent de fotògraf ferit greument dilluns a la seu del diari Libération va sortir ahir del coma induït i es va despertar. Segons els metges, el seu estat de salut era estable i s’espera que en les pròximes hores abandoni la unitat de reanimació. Es tracta d’un noi de 23 anys –de nom César– nascut a Toló, al departament del Var, que havia estudiat a l’Escola de Belles Arts d’aquesta ciutat i residia actualment a París. Ahir també es va saber que el conductor que havia estat forçat pel sospitós a portar-lo fins als Camps Elisis va trigar una estona a comunicar el fet a la policia per por a represàlies. Aquest jubilat va assegurar que l’agressor li havia dit que tenia “prou explosius per fer saltar el cotxe”. Pel que fa a l’home que es va creuar amb l’atacant en el moment en què va irrompre divendres a la seu de BFMTV va assegurar que no havia advertit res estrany i havia marxat de la seu de la televisió sense adonar-se del que estava passant.

Una recerca sense descans

El primer ministre francès, JeanMarc Ayrault, va assegurar ahir que les forces de seguretat han desplegat un important operatiu per identificar i localitzar l’atacant. “Treballen sense descans per trobar-lo i portar-lo davant la justícia i que sigui condemnat”, va assegurar Ayrault. Ahir es va saber que l’alerta per localitzar el sospitós s’havia estès de la regió de París a tot França.e BERNAT, 7 ANYS

JANA, 8 ANYS


18

DIMECRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2013

ara

economia MODA

Puig farà els perfums de Benetton L’empresa, que vol ser el cinquè perfumista del món, firma un nou acord amb un gegant de la moda Crònica

DANI SÁNCHEZ UGART BARCELONA

uig continua prement l’accelerador per complir el seu objectiu de convertir-se en el cinquè grup de perfumeria del món el 2014. Per aconseguir-ho, l’imperi familiar presidit per Marc Puig ha posat el focus en les aliances amb marques de moda de prestigi internacional. L’últim capítol d’aquesta estratègia va culminar ahir, amb l’aliança amb la firma de moda italiana Benetton. Segons aquest acord, Puig desenvoluparà les fragàncies United Colors of Benetton a partir de l’any que ve i amb un horitzó “a llarg termini”, segons va informar en un comunicat la companyia catalana, que no va detallar quant ha pagat per aconseguir el contracte. De moment, Puig farà un perfum per a dona que es vendrà no només a les botigues de Benetton (que té més de 6.500 punts de venda en 120 països) sinó també en centres comercials i perfumeries de tot el món. Més endavant es desenvoluparà tota una línia de perfums per a home i dona, de manera similar a com ha fet Puig per a Mango, de la qual també és llicenciatària exclusiva per als perfums. En paral·lel, la companyia manté la seva cartera de perfums de luxe, que aviat es podria veure ampliada. El 2011 Puig es va convertir en accionista majoritari de la firma de moda Jean Paul Gaultier, després de comprar un 45% de la firma al grup de luxe francès Hermès per 30 milions d’euros, i un 15% addicional –per una quantitat no revelada– al mateix dissenyador, Jean Paul Gaultier, que continua dirigint els aspectes creatius de la marca.

P

Més perfums el 2016

Tot i aquesta compra, Puig encara no fabrica els perfums de Gaultier, perquè Hermès havia cedit els drets a una empresa del grup japonès Shiseido fins al 2016. Un cop caduqui aquest contracte, però, el grup català té intenció d’assumir també la fabricació de les fragàncies, segons ha reconegut en diverses ocasions Marc Puig. Fins al moment, la marca d’alta costura segueix desenvolupant les seves col·leccions de moda, sota el paraigua del grup Puig. L’aposta per les marques internacionals li ha funcionat a Puig, que va augmentar les vendes el 2012 un 11%, fins als 1.488 milions d’euros, el 85% dels quals a l’estranger. Amb un 8,1% de quota de mercat, la companyia és el sisè perfumista mundial, per darrere de L’Oréal, Procter &

UN GEGANT EN DESCENS

El president de Benetton, Alessandro Benetton, considera que Puig és el “soci idoni” per a la nova línia de fragàncies. Benetton té més de 6.500 botigues en 120 països del món, tot i que a diferència de la majoria dels seus competidors –com Mango i Inditex–, l’empresa va facturar menys el 2011 (últim any amb dades) que l’any anterior. STEFAN WERMUTH / REUTERS

Calendari L’any que ve Puig farà una fragància per a dona i després tota la gamma Futur El 2016 incorporarà també els perfums de Jean Paul Gaultier

Gamble, Estée Lauder, Shiseido i Coty, però l’objectiu de Marc Puig, repetit en diverses ocasions, és assolir un 10% de quota i ser el cinquè jugador del mercat de les fragàncies a finals del 2014. Un objectiu que atenent als últims resultats és difícil d’assolir de manera orgànica, és a dir, sense fer adquisicions. Tot i l’elevat creixement de les vendes del 2012 (que també es va veure acompanyat d’un increment del 12% dels beneficis, fins als 173 milions), la companyia haurà d’accelerar si vol créixer tan ràpid. Però de moment aquesta acceleració no arriba. El 2013 preveuen un creixement més moderat per la “desacceleració del mercat europeu”, segons va explicar l’empresa quan va presentar els resultats del 2012, a l’abril. L’alternativa al creixement orgànic serien les compres, però el 2012 va fracassar l’adquisició de Valentino –ara en mans d’un fons d’inversió qatarià–, i això obligarà Puig

a mirar al mercat per créixer amb noves compres. Amb l’acord amb Benetton, l’empresa catalana amplia la seva cartera de perfums que ells denominen masstige (un joc de paraules entre masses i prestige). L’empresa és propietària tant de la branca de perfumeria com de la tèxtil de marques com Paco Rabanne, Nina Ricci i Carolina Herrera, i té la llicència per als perfums de Valentino i Prada, entre altres. La venda de productes de luxe per a masses no ha patit tant la crisi perquè no sempre disminueix amb la reducció de la renda dels consumidors. “El comprador d’aquests productes pot gastar-se 100 euros en un perfum de marca un o dos cops a l’any i anar en bicicleta en lloc de comprar-se una moto”, resumeix el professor d’Eada Xavier Bordanova, en referència al component aspiracional d’aquest tipus de productes.e

Una cartera de marques d’altura ● Paco Rabanne

És la primera gran marca que va comprar Puig, el 1968. N’acaben de rellançar la col·lecció de moda. ● Carolina Herrera i Nina Ricci Als 90 la firma també es va quedar tot el negoci de Carolina Herrera, i anys després el de Nina Ricci. ● Jean Paul Gaultier L’última adquisició, del 2011. ANIOL, 5 ANYS

● Valentino Puig va intentar sense èxit comprar la firma Valentino el 2012. Ara té la llicència dels perfums ● Comme des Garçons, Prada Puig també explota aquestes marques a través de llicències. ● ‘Celebrities’ A preu més baix, Puig ven les fragàncies de famosos com Shakira.

Tous compra Dayaday per crear la seva línia de baix cost L’empresa de joieria Tous va anunciar ahir que ha comprat la marca de bijuteria de Vigo Dayaday, que fins ara pertanyia al grup Pórtico, amb la finalitat de fer-se un forat en el segment de complements de baix cost. En un comunicat, Tous, que no va informar del preu de l’adquisició, va precisar que ha comprat tant la marca com les seves 31 botigues a Espanya. Dayaday va presentar concurs de creditors a l’estiu, i la seva matriu, el grup Pórtico, va fer fa uns mesos un expedient de regulació d’ocupació per acomiadar 200 treballadors. Amb la compra de Tous, Dayaday assegura el manteniment dels 100 llocs de treball que té la companyia gallega, que mantindrà la seu central a Vigo i tindrà una gestió independent de la de Tous. L’empresa controlada per Rosa Oriol i Salvador Tous va qualificar les raons que motivaven la compra d’“estratègiques”. La firma Tous, fundada el 1920, té la seva seu central a Manresa (Bages) i és present en més de 40 països amb més de 400 punts de venda en ciutats com Nova York, Mèxic i Tòquio. L’any passat va facturar 325 milions d’euros, un inapreciable 0,1% més que el 2011.


ara DIMECRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2013

19

economia ALIMENTACIÓ

Panrico amenaça amb el concurs si no hi ha acord Els sindicats demanen reduir més els acomiadaments La direcció i els sindicats de Panrico negocien contra rellotge un pacte per la viabilitat de l’empresa abans de demà. La direcció amenaça amb el concurs de creditors si no s’accepten les retallades. ELENA FREIXA

El rebuig dels treballadors de Panrico al pla de retallades salarials i d’acomiadaments (745 en total) que vol l’empresa va fer retrocedir ahir la negociació a la casella de sortida. Després d’un mes i mig de converses, els sindicats i la direcció tenen 48 hores per arribar a un acord abans que expiri demà el període de consultes que fixa la llei. El portaveu de CCOO a la fàbrica de Santa Perpètua de Mogoda, Félix Vera, va explicar a l’ARA que el conseller delegat, Carlos Gila, va plantejar només dos escenaris possibles: o es continua negociant sobre la base de la proposta de viabilitat que va rebutjar la plantilla o bé no quedarà altre remei que declarar el concurs de creditors (antiga suspensió de pagaments). Davant aquest escenari, tant CCOO com la UGT van apostar ahir pel diàleg, tot i mantenir encara posicions distants pel que fa a com s’ha d’abordar la solució del conflicte a Panrico. Mentre que CCOO a Catalunya defensa la vaga a Santa Perpètua (que ja fa cinc setmanes que dura) i ahir el seu secretari general, Joan Carles Gallego, clamava contra el “xantatge” que ha plantejat Panrico concentrant com a càstig els acomiadaments a la fàbrica catalana; la UGT, que no dóna suport a l’aturada, va insistir en el diàleg també entre tots dos sindicats. El secretari general de la UGT a Catalunya, Josep Maria Àlvarez, va instar a reconstruir ponts amb CCOO “per salvar de manera digna l’empresa i els llocs de treball”. La reunió maratoniana amb la direcciódePanricopermirardereconduir la situació va començar de bon matí i continuava ahir al tancament d’aquesta edició. L’empresa, segons va reconèixer ahir el portaveu de la

BARCELONA.

UGT al comitè intercentres de Panrico, Leonardo Rodríguez, es nega a baixar dels 745 acomiadaments a tot Espanya i a suavitzar el 18% de rebaixa salarial que vol aquest any i del 15% que preveu mantenir com a mínim fins al 2016. “Aquests números no ens els creiem perquè són incompatibles amb voler mantenir el rendiment actual de les fàbriques i la producció”, va dir Rodríguez, que confia que aquesta recta final de les converses serveixi per trobar un punt “de màxim equilibri” entre les pretensions de Panrico i les dels representants de la plantilla, que volen reduir l’afectació del pla. En el cas de Catalunya, si els números actuals no canvien, és difícil que la vaga es desconvoqui. Després que el no a la retallada guanyés amb el 99% dels vots a Santa Perpètua, les posicions estan més crispades que mai. Panrico ha anunciat 159 acomiadaments a la fàbrica entre una plantilla de 350 empleats, la qual cosa vol dir que un terç de la retallada a les sis fàbriques de tot l’Estat es concentra a Catalunya. Panrico opta pel silenci

La direcció del grup va preferir ahir mantenir el silenci i no fer cap valoració pública mentre segueixen les negociacions amb els sindicats. La representació de la plantilla, però, va explicar que el missatge transmès als empleats és que sense aquests ajustos no es podrà garantir la viabilitat econòmica del grup. A més, el pacte no pot retardar-se més perquè la tresoreria de Panrico està “greument afectada”, segons ha repetit la direcció els últims dies. Delresultatdelanegociacióambla plantilla directa també en dependrà comestanquielconflicteambels600 autònomsdequielfabricantdebrioixeria també vol prescindir per abaratir costos. “El resultat de la negociació, segons quin sigui, pot desembocar en conflicte i vaga entre el col·lectiu d’autònoms que depenen de Panrico”,vaavisarRodríguez.Aquest col·lectiu encara no ha cobrat el que corresponalmespassat,segonsvarecordar el portaveu de la UGT.e

Pressió Demàs’acaba elperíode denegociació establert perpactar elsacomiadats Sindicats CCOOrebutja el“xantatge” deladirecciói laUGTinsisteix ademanar diàleg

CARLA, 6 ANYS

Puig avisa que les rebaixes salarials han tocat fons

Els ajustos salarials per guanyar competitivitat són una solució que ha arribat al límit del que era possible, segons va assegurar ahir Felip Puig, conseller d’Empresa i Ocupació. Puig va animar les empreses a buscar altres vies per millorar la productivitat, com ara apostar per la innovació o per avançar en la internacionalització. Fins ara, el guany competitiu ha recaigut “massa intensament” en la rebaixa dels sous i això “té un límit” si es vol que l’economia cata-

lana jugui a la primera divisió europea, va argumentar el conseller després d’intervenir en un acte organitzat per Aigües de Barcelona. Per competir de tu a tu amb els països europeus a qui es vol assemblar Catalunya, va afegir, cal garantir “un nivell de retribució del capital social i humà que sigui capaç de mantenir l’aposta per l’excel·lència i la competència” i abandonar la devaluació permanent de la mà d’obra. La majoria de sectors industrials han fet els ajustos que tocaven en matèria de costos, igual que també s’han fet al sector públic català, cosa que no ha passat de manera homogènia a tot l’Estat, va recordar Puig. Quan d’aquí dos anys toqui revisar els convenis col·lectius, els ajustos en costos de producció ja no podran enfocar-se a retallar sous.


20

DIMECRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2013

ara

economia CRISI

Solbes vol rentar la seva imatge amb un ‘mea culpa’ L’exvicepresident es mostra crític amb la manera com Zapatero va gestionar la crisi Crònica M. EUGÈNIA QUETGLAS MADRID

n llibre per purgar els pecats del passat. A l’exvicepresident econòmic Pedro Solbes li pesavamassapassarala història com el ministre d’Economia que va portar Espanya a la crisi. Ara, a través del llibre Recuerdos, 40 años de servicio público,entona el mea culpaper, tot seguit, donar tota mena de detallsperquèellectoracabipensant que el màxim responsable de no haver reaccionat a temps al crac econòmic és Zapatero, a qui acusa subtilment d’extralimitar-se en les seves funcions presidencials agafant les regnes de l’economia i ignorant els consells de Solbes. Ahir, tot just començar la roda de premsadepresentaciódelllibre,Solbes va fer una confessió amb la qual potser buscava la comprensió de la societat: “Em penedeixo d’haver-me presentat a les eleccions i d’haver estat en el segon govern de Zapatero”. En aquell moment les relacions amb el president espanyol es van fer insostenibles, però els estira-i-arronsesveniendelluny.Lesprimerestensions van aparèixer pocs mesos després d’aterrar a la Moncloa. En l’últim consell de ministres del 2004 va ser la primera vegada que li va passar pel cap plegar, perquè es va decidir a augmentar un 4,5% el salari mínim sense el seu vistiplau. Els passatges de la seva convivència amb Zapatero són un relat periodístic del que passava aquells dies, ple de petites clatellades al dirigent de Lleó. La primera impressió que va tenir quan el va conèixer era la d’un home “amb il·lusió i bona voluntat, però amb enfocaments molts diferents sobre què calia fer i com calia fer-ho”. Aquella radiografia li va venir al cap molts cops al llarg dels anys. Solbes no entenia per què Zapatero, a diferència de Felipe González, no sabia aplicar la màxima de l’exprimerministresuecOlofPalme: “Un president sempre ha de donar la raó al ministre d’Economia, excepte en comptades ocasions, perquè es vegi que mana”. Solbestémésteoriesperjustificar els xocs amb Zapatero. Segons ell, tots els governs són de coalició perquè estan formats per dos blocs –un és el del ministre d’Economia i l’altre el de la resta– i Zapatero va fer massa vegades “d’àrbitre” per posar-se de part dels “ministres responsables de la política de despesa”, de manera

U

que complicava la seva tasca d’austeritat. Això, sumat a les interferències que rebia del director de l’Oficina Econòmica de la Moncloa, Miguel Sebastián, i a una crisi ja innegable, va provocar que Solbes es plantés i el 8 de gener del 2009 li presentés un document que incloïa una dura reforma laboral, retallades i la retirada de totes les polítiques de despeses que van caracteritzar la primera etapa de Zapatero. El president li va dir que ni parlar-ne perquè li costaria duesvaguesgenerals.Solbesvasaber llavors que havia arribat el seu final. Però, per què no va presentar la dimissió? Perquè, segons ell, era “una bomba atòmica” que s’hauria pogut malinterpretar als mercats. Solbes està convençut que si llavors s’haguessin seguit els seus consells s’hauria guanyat un any a la crisi que tant va costar reconèixer. “La nostra anàlisi era excessivament optimista? La realitat ens ha demostrat que sí”, admet al llibre, però l’explicació que dóna és que, fins que va caure Lehman Brothers i una mica després, els organismes internacionals l’avalaven. Però a Zapatero li guarda un regal: Solbes afirma que quan el 2008 va dir que el sistema financer espanyol era “el millor del món” el president tenia raó. Conflictes amb Catalunya

Un dels elements que van condicionar els dos governs socialistes va ser Catalunya. A Solbes no li tremola el pols en afirmar que, “amb aquest assumpte i amb d’altres, Zapatero era presoner dels seus compromisos”. L’exvicepresident econòmic relata unasèried’episodisenquèesposade manifest com el president boicoteja les negociacions amb les comunitats per apuntar-se un gol polític, però un dels capítols que li fan més mal és el de la negociació del sistema de finançament. Va ser el 2005, quan “s’havia avançat en la delimitació dels mecanismes de solidaritat per evitar que Catalunya perdés posicions en el rànquing de renda per càpita”. La seva sorpresa va ser que, en la reunió que Zapatero va tenir amb el llavors cap de l’oposició, Artur Mas, a la Moncloa per desbloquejar la negociació de l’Estatut, el president espanyol va acceptar “una fórmula més ambigua del que es denomina ordinalitat”, que li va portar problemes amb el PSC. Solbes mantenia ahir que “no té res contra Zapatero”, potser perquè en el fons pensa que amb Recuerdos hapassatcomptesambl’expresident i espera que la història, quan ho revisi, li torni la bona imatge que va perdre a la vicepresidència.e

UN ORTODOX FRUSTRAT

L’exvicepresident econòmic Pedro Solbes confessa a Recuerdos que una de les condicions que va posar per acceptar el càrrec és que li deixessin aplicar una política econòmica ortodoxa i que no ho va aconseguir. JUAN CARLOS HIDALGO/EFE

Afalac Els dards de Solbes a Zapatero Solbes sí que creu que Pedro Solbes EXVICEPRESIDENT ECONÒMIC el 2008 el sistema “Els meus companys havien financer era el “Em penedeixo d’haver-me presentat a les eleccions d’entendre que els millor del món i d’haver estat en el segon compromisos electorals no es govern de Zapatero” podien complir el primer any de govern. I alguns, “¿La nostra anàlisi era probablement mai” excessivament optimista? La realitat ens ha demostrat que “Massa vegades vaig tenir sí. Crèiem que disposàvem la impressió que Zapatero dels instruments i del temps estava amb els ministres necessaris per fer front als responsables de la política problemes” de despesa, no amb mi” “Zapatero era presoner dels seus compromisos”

“Aquest llibre és la vivència política d’un no polític”


ara DIMECRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2013

21

economia FINANÇAMENT PÚBLIC

enbreu

L’Estat emet deute a un any més barat que mai

LA BORSA Sessió de dimarts, 19 de novembre del 2013

El Tresor públic espanyol va emetre ahir lletres a un any al tipus d’interès més baix que ha pagat mai, el 0,71%. En total, a sis i dotze mesos, va col·locar ahir 4.549 milions, més del màxim previst.

Íbex-35

PUNTS

% VAR.

9.629,80

g-1,57%

Els que pugen més ENDESA DIA ARCELOR MITTAL

XAVIER ALEGRET

% VAR.

EUROS

0,43 0,43 0,32

22,035 6,519 12,460

% VAR.

EUROS

7,87 3,71 3,42

3,514 15,300 4,439

BARCELONA. El Tresor espanyol ha

tret petroli de l’última rebaixa dels tipus d’interès a l’eurozona, que ha arrossegat a la baixa els interessos del deute públic dels països de l’euro. Gràcies a això, i a la tendència a la baixa dels interessos del deute espanyol dels últims mesos, l’Estat va col·locar ahir lletres a un any al preu més baix des que hi ha dades (el 1987). El Tresor també va poder rebaixar els interessos per col·locar lletres a sis mesos, i en total –a sis i dotze mesos– va captar del mercat 4.549,23 milions d’euros, per sobre del màxim previst de 4.500 milions. L’Estat va vendre lletres a dotze mesos per valor de 3.700 milions d’euros a un interès mitjà del 0,71%, força inferior al 0,98% que va pagar en l’última subhasta d’aquest tipus de lletres. La demanda gairebé va duplicar la quantitat adjudicada. En el deute amb venciment a sis mesos, el Tresor en va adjudicar per valor de 840,18 milions, menys d’una cinquena part del que els inversors van demanar.

Els que baixen més SACYR VALLEHERMOSO FCC BANKINTER BERNAT, 7 ANYS

L’interès va ser del 0,50%, inferior al 0,68% pagat en la subhasta de lletres a sis mesos de l’octubre. Aquest any el govern espanyol ha aprofitat la bonança dels mercats amb Espanya per finançar-se gairebé sempre per sobre del màxim previst. Per això el Tresor ja ha cobert el 96,5% del finançament previst en el seu programa d’emissions de deute a mitjà i llarg termini per al 2013. Concretament, des del gener ha captat 117.100 milions a mitjà i llarg termini, d’un total de 121.300 milions previstos fins al desembre. El cost mitjà de les emissions s’ha situat, entre el gener i l’octubre, en el 2,57%, per sota del 3,01% del 2012.

Demà el Tresor torna a fer una emissió de deute, amb venciment el 2017, i espera captar entre 2.500 i 3.500 milions. Atur alt per anys, segons l’OCDE

La bonança del mercat del deute no es trasllada a l’economia real, ni s’hi traslladarà a mitjà termini, segons les previsions de l’OCDE. Segons aquest organisme, que ahir va revisar les previsions per a Espanya, la taxa d’atur tancarà l’any al 26,4% a l’Estat, i l’any que ve pràcticament no baixarà i se situarà en el 26,3%. El 2015 encara afectarà més d’un quart de la població activa i se situarà en el 25,6%.e

■ Service Point busca inversors que hi posin 20 milions imminentment L’empresa catalana de reprografia Service Point vol inversors que estiguin en disposició d’aportar entre 15 i 20 milions d’euros a la companyia en un termini màxim de sis setmanes. La companyia no ha aconseguit que la banca li refinanci el deute.

■ Bayer controlarà des de Barcelona el 25% de les vendes mundials Bayer va anunciar ahir que amplia les competències del centre de serveis compartits de Sant Joan Despí, que controlarà el 25% de les vendes mundials del grup. El centre –300 treballadors– tindrà responsabilitat sobre més de 50 filials.


22

DIMECRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2013

ara

societat ‘GUIA MICHELIN’

Catalunya espera més estrelles per a la seva gastronomia Els noms dels catalans Jordi Cruz i Ramon Freixa sonen amb força com a candidats a la tercera estrella La gastronomia catalana espera rebre algun reconeixement més, per sumar als molts que ja té, en l’entrega de les estrelles de la Guia Michelin. Barcelona aspira a tenir un restaurant amb tres estrelles. TRINITAT GILBERT THAÏS GUTIÉRREZ BARCELONA. Aquesta nit se celebra,

a Bilbao, la gala de presentació de la Guia Michelin per a Espanya i Portugal, on es donaran a conèixer els restaurants que guanyen estrella i els que la perden. Les travesses han estat bullint aquests últims dies i, tot i que l’organització de l’acte és hermètica i no hi ha filtracions, hi ha alguns noms que es repeteixen amb insistència. Un és el del xef català Jordi Cruz, al capdavant del restaurant Àbac, a Barcelona, que ja té dues estrelles i avui podria aconseguir la tercera. Tant ell com el copropietari del restaurant, Josep Maria González, reconeixen que hi ha nervis per comprovar si el que es rumoreja entre el sector s’acaba complint. Tots dos són conscients que els inspectors de la guia han dinat i sopat uns quants cops aquest any a l’Àbac, però asseguren que no saben res més. L’altre nom que sona amb força és el d’un català instal·lat a Madrid, Ramon Freixa, que està al capdavant del local que porta el seu nom i que el 2010 va rebre la segona es-

trella. Algunes veus apunten que la possibilitat que el guardó recaigui en algun d’aquests dos restaurants és alta perquè Barcelona i Madrid, tot i ser grans ciutats, no tenen cap restaurant amb tres estrelles. L’altre etern candidat a aconseguir la tercera i que sona cada any a les travesses és Andoni Luis Aduriz, del restaurant basc Mugaritz. Aspirants a dues estrelles

Però els pronòstics també fan referència als que poden guanyar dues estrelles. Entre els restaurants catalans s’apunta la possibilitat que el Caelis, amb el xef Romain Fornell al capdavant, i el restaurant Dos Cielos, dels germans Torres, rebin la segona estrella, com ja semblava que havia d’haver estat l’any passat. Sona també amb força el nom del xef Nandu Jubany com a candidat a rebre la segona estrella per al seu restaurant Can Jubany, a Calldetenes, a tocar de Vic. L’establiment va rebre la seva primera estrella el 1998 i quinze anys després, i amb el local reformat, podria sumar-se a la llista de restaurants catalans amb dues estrelles, sobretot tenint en compte que la llista s’ha escurçat enguany, després del tancament del Racó de Can Fabes, a Sant Celoni. Tot i això, Jubany assegura que aquest any no ha vist cap inspector de la guia al seu restaurant. “A Catalunya, la Guia Michelin és poc generosa, perquè jo he recorre-

Esperança L’Àbac, de Jordi Cruz, aspira a ser el primer triestrellat de Barcelona Defectes Jubany critica que la ‘Guia Michelin’ és poc generosa amb Catalunya

01

gut els restaurants amb estrelles de la ciutat de Nova York i no he entès gens els criteris”, apunta Nandu Jubany. “Si apliquessin els mateixos conceptes a tot arreu, Catalunya hauria de tenir molts restaurants premiats amb estrelles i, en canvi, no se sap per què, no és així”, diu. Finalment, també està per veure si la Guia Michelin prestigia més res-

Jordi Cruz

gal, resultat de treballar, de posarhi hores i de molta trinxera. Aquest és el secret. El premi ja no és l’estrella o que la professió t’aplaudeixi. El premi és continuar cuinant amb un equip i una casa que t’agradi.

XEF DE L’ÀBAC

“Tres estrelles per a Barcelona? Seria de traca i mocador!” LARA BONILLA BARCELONA

Aquesta pot ser una nit molt especial peralxefdel’Àbac,JordiCruz.Elsseus companys de Masterchef recolliran l’Ondas al millor programa d’entreteniment mentre ell és a Bilbao a la presentació de la Guia Michelin. Té opcions d’endur-se la tercera estrella. El teu nom sona com un dels favorits. Això és com un conclave i només ho saben els que ho han de saber. Et fas il·lusions perquè tothom t’ho diu però fins que no estigui al sac i ben

perquè s’hi fa una gastronomia de qualitat. Seria de traca i mocador!

¿La Guia Michelin ha estat prou generosa amb Catalunya? Crec que laGuia Michelin jutja el que hi ha al plat i el que l’envolta, i la ubicació del restaurant és el menys important. I vull pensar que demà no tindran en compte això. Però també crec que Espanya mereix més estrelles. Que unpaís que és referent i font de motivació per a la resta de països i cuines del món no tingui més estrelles és difícil d’entendre.

Què significaria per a tu? La primera estrella Michelin ja va suposar complir totes les aspiracions en aquesta feina. Tot el que ha passat des de llavors ha estat un re-

Què creus que valorarà la guia? Que som una casa i un projecte molt sòlid en què tradició i modernitat es troben. Fem el millor producte amb el màxim de respecte.e

lligat... Em sabria greu que avui tothom em truqués per donar-me el condol. Si cau la tercera, serem els més feliços del món i, si no, tornarem a treballar amb la mateixa força. Si no és aquest any, ens la donaran l’altre o d’aquí deu. No aixecarem el peu de l’accelerador. Un Ondas i potser una estrella... L’Ondas em desperta un somriure però la tercera estrella potser em fa saltar una llàgrima. ElprimertresestrellesdeBarcelona. També em fa il·lusió per la ciutat

taurants de km 0. Catalunya en té gairebé 50 que treballen amb aquesta filosofia que potencia el producte de proximitat, però per ara només cinc –Casamar, Caprixt, Cinc Sentits, Fogony i Lluerna–, tenen estrella. La Guia Michelin, malgrat el pas del temps, malgrat la llista mediàtica dels 50 millors restaurants del món –que elabora la revista an-

Jordi Cruz fa l’últim servei a l’Àbac abans d’anar a Bilbao a la presentació de la Guia Michelin. PERE TORDERA


ara DIMECRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2013

23

societat EDUCACIÓ

El mapa gastronòmic

Qui s’afegirà a les estrelles dels Roca i de Ruscalleda? ● Tres estrelles

RUTH, 7 ANYS

A Catalunya són només dos els restaurants que tenen el màxim d’estrelles Michelin. Es tracta d’El Celler de Can Roca, a Girona, dirigit pels germans Roca i que a part d’aquest reconeixement en té un altre d’important. Segons la llista que elabora anualment la revista Restaurant, és el millor restaurant del món. També té la màxima distinció el Restaurant Sant Pau, de Carme Ruscalleda, a Sant Pol de Mar, que va aconseguir-la el 2005. El País Basc és la comunitat més estrellada: amb quatre restaurants a la màxima categoria. ● Dues estrelles Són més els restaurants que a Catalunya tenen aquesta distinció. Hi ha l’Àbac, de Jordi Cruz, que encapçala les travesses per aconseguir una tercera estrella; el Miramar de Paco Pérez, a Girona, i l’Enoteca, del mateix xef però a Barcelona. També tenen dues estrelles el Lasarte, de Martín Berasategui, a Barcelona; Les Cols, de Fina Puigdevall, a Olot; i el Moments, del fill de Carme Ruscalleda, Raül Balam. També tenia dues estrelles Michelin el restaurant Can Fabes però va haver de tancar les portes el mes d’agost passat, ja que després de la mort del xef Santi Santamaria la família no va poder mantenir el negoci.

02

01. Nandu Jubany aspira a la segona estrella. P. TORDERA 02. Albert Adrià, germà de Ferran Adrià, podria guanyar la seva primera estrella. F. FORNÉ

glesa Restaurant–, malgrat els dubtes sobre els seus criteris (El Celler de Can Roca va trigar anys a aconseguir la tercera estrella Michelin), continua sent referència entre el sector. Ara bé, la pregunta és què passarà el dia que ja no hi sigui. El prestigi que es van inventar un dia quedarà reduït a fum.e

Brussel·les demana a Wert que no retalli les ajudes als Erasmus L’Eurocambra aprova un augment del pressupost del programa La polèmica entre Madrid i Brussel·les per les beques Erasmus continua viva. La Comissió Europea va demanar ahir al govern espanyol que no retalli el seu pressupost per al programa d’intercanvi. LAIA FORÈS BRUSSEL·LES

Brussel·les no veu amb bons ulls que el govern espanyol vulgui canviar les normes per accedir al programa Erasmus o les retalli, perquè creu que la modificació es traduirà en una disminució del nombre d’estudiants que es beneficien de la beca per estudiar en una altra universitat europea. Després de la polèmica de la setmana passada, la comissària d’Educació, Androulla Vassiliou, va demanar ahir al govern espanyol que “no retalli” les ajudes al programa Erasmus que aporta l’Estat. Els estudiants Erasmus espanyols reben una part de la beca de la UE i una altra part l’aporten les comunitats autònomes i el govern central. Encara que la UE augmenti el pressupost general, a la pràctica pot ser que els estudiants acabin rebent menys diners si Madrid i les autonomies retallen les ajudes. Per Brussel·les, el més important és que es beneficiïn de la beca el màxim nombre d’alumnes, però deixa en mans dels estats membres fixar els criteris d’accés. Si el curs que ve hi ha menys estudiants espanyols d’Erasmus, “no seria culpa de la UE, seria per la retallada dels diners extres que dóna el govern espanyol”, va assegurar Vassiliou. Tot i que el ministre d’Educació, José Ignacio Wert, havia anunciat una retallada de les ajudes per part de la UE –anunci desmentit posteriorment pel ministre, tot i que la idea va quedar recollida en una no-

El ministre d’Educació, José Ignacio Wert, durant la sessió de control al govern espanyol ahir al Senat. FERNANDO ALVARADO / EFE

ta de premsa del ministeri–, el Parlament Europeu va aprovar ahir l’augment de les ajudes del programa Erasmus per als set anys vinents. En total s’hi destinaran gairebé 5.000 milions d’euros entre el 2014 i el 2020, una xifra que suposa un augment del 58% respecte a l’actual marc financer. El paquet d’ajudes Erasmus inclou també una altra partida per a nous programes d’intercanvi de formació, voluntariat i esports. El nou pressupost va acompanyat d’una nova normativa que estableix ajudes mínimes per als estudiants. En el cas d’Espanya, les ajudes mínimes se situen entre els 150 i els 250 euros mensuals depenent del nivell de vida del país de destí de l’estudiant. Espanya rebrà

53,4 milions d’euros el 2014 per la mobilitat dels estudiants, un 4,3% més que aquest any. El ministre insisteix

Coincidint amb l’aprovació del nou pressupost, Wert es va ratificar en la seva crítica a la UE pel nou sistema de repartiment de les ajudes, que segons el ministre “perjudica” Espanya. Després d’haver negat haver dit que Europa retallaria el pressupost per a l’Estat, ahir va tornar a dir que, tot i que la UE augmenta el pressupost general, Espanya se’n beneficiarà menys que altres socis. “O si es vol que sigui més precís amb l’expressió, hem sortit menys afavorits que altres països”, com França o Alemanya, va assegurar.e


Mirades L’ARA vist pels més petits Fotografia: Xavier Bertral

Els alumnes de segon i tercer de primària de l’escola Jacint Verdaguer, al barri del Poble-sec de Barcelona, van acceptar el repte proposat per l’ARA i van dibuixar la seva pròpia capçalera del diari. Un d’aquests dibuixos és el que il·lustra la portada d’avui, dedicada al Dia Internacional de la Infància.

ara.cat 20-11-2013 El millor fotoperiodisme al teu iPad. Descarrega’t l’aplicació gratuïta de l‘aramirades


26

DIMECRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2013

ara

societat INFRAESTRUCTURES

seguretatciutadana

La UE aprova el corredor mediterrani i descarta el central El Govern celebra l’aval europeu i la “derrota de l’aznarisme” El corredor mediterrani és un dels nou eixos ferroviaris prioritaris per a la UE. En queda fora la proposta del govern espanyol del corredor central. La Generalitat celebra la “derrota de l’aznarisme”. ALBERT SOLÉ

La nova llei de seguretat ciutadana prohibirà les manifestacions davant institucions de l’Estat. PERE TORDERA

L’Estat imposarà multes de fins a 30.000 euros per insultar un policia ARA ❊ BARCELONA

També se sancionarà gravar els agents Insultar, vexar, amenaçar o coaccionar els membres de les forces i cossos de seguretat de l’Estat durant una manifestació serà considerat una infracció administrativa “greu”, sancionada amb multes d’entre 1.001 i 30.000 euros. Aquesta és una de les principals novetats de l’avantprojecte de llei orgànica de seguretat ciutadana que el ministeri d’Interior preveu portar divendres al consell de ministres i que té com a pilar fonamental la protecció dels policies davant els atacs. En el redactat també es preveu com a infracció “molt greu” –sancionada amb multes d’entre 30.001 i 600.000 euros–, l’ús i la distribució d’imatges dels policies, així com dades personals dels agents amb finalitats que puguin suposar un atemptat contra la seva intimitat, la seva família o que puguin posar en risc una operació.

BARCELONA. El Parlament Europeu va donar ahir llum verda definitiva al projecte del corredor mediterrani ferroviari i també al corredor atlàntic –tots dos amb branques que es desvien fins a Madrid– dins dels nou projectes prioritaris de transport de la UE. D’aquesta manera Europa descarta la proposta del govern espanyol d’un corredor central que hauria implicat haver de foradar els Pirineus, encara que aporta alguns fons per fer-ne un estudi previ. “Aquesta votació d’Estrasburg suposa la derrota definitiva de l’aznarisme i la seva idea de model radial d’infraestructures per a l’estat espanyol”, va afirmar ahir el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Santi Vila, en la inauguració dels salons Smart City i BCN Rail. Ramon Tremosa, eurodiputat de Convergència (CDC), també va aportar la seva reflexió: “Cal celebrar una vic-

tòria europea de Catalunya i que la regulació aprovada no és una directiva, sinó un reglament d’obligat compliment”. El 2030 els nou corredors europeus haurien d’estar acabats. La votació al Parlament Europeu va ser clara (546 vots a favor, 104 en contra i 41 abstencions), encara que fa només 10 anys el corredor mediterrani estava exclòs de les prioritats de la UE. Joan Amorós, secretari general de Ferrmed –un lobi que va començar a lluitar per aquest eix ferroviari precisament el 2003–, feia aquesta valoració ahir en una taula rodona al BCN Rail: “Són inversions que arriben amb 20 anys de retard, i que Espanya ha dedicat als TGV de baixa rendibilitat”. Un 20% de finançament europeu

Les obres que s’hauran de fer per tenir els nou corredors acabats el 2030 s’hauran de finançar només amb un 20% de fons europeus, i la resta l’hauran d’aportar els estats membres i inversors privats. Per al període 2014-2020 la UE compta amb un pressupost de 29.300 milions d’euros per als projectes. Els

fons privats podran arribar a través del bons-projecte del BEI (Banc Europeu d’Inversions) –els mateixos amb els quals s’ha finançat el magatzem de gas submarí Castor de Vinaròs– i per aquest motiu és important que els corredors escollits hagin estat triats després d’una anàlisi de cost-benefici. El projecte aprovat ahir inclou els 94 ports marítims de referència –entre els quals hi ha el de Barcelona, Tarragona, Palma i València– i els 38 aeroports principals, com Barcelona, Palma, València i Alacant. Implicació de les empreses

Des del punt de vista d’una empresa puntera que necessita el corredor mediterrani per a les seves mercaderies, el director de logística de Seat, Manuel Medina, admetia ahir que el ferrocarril ha deixat de ser un sistema de transport competitiu, i en va culpar l’Estat: “Les empreses i els polítics parlem idiomes diferents, uns parlen del 2030 i nosaltres del 2014; potser quan arribi el 2030 ja no hi serem”.e

Poc marge per a la Generalitat A més, es prohibeixen les concentracions davant les institucions de l’Estat, com el Congrés de Diputats, quan no hagin estat degudament comunicades i amb independència que les Corts estiguin o no reunides en aquell moment. Això estarà sancionat amb multes de fins a 600.000 euros, que es podran imposar, a més dels participants, als que les convoquin, les dirigeixin o les presideixin. La nova llei preveu un total de 21 infraccions considerades “molt greus” i la majoria estan destinades apreservarl’ordrepúblic.Aquestalleiorgànicadeixapoc marge a la Generalitat –que té transferides les competències– i que prepara una nova llei sobre l’ús de l’espai públic. La conselleria d’Interior va descartar ahir fer-ne valoracions fins que rebi l’avantprojecte.

FELIU, 11 ANYS

TRIBUNALS

Condemnen el CatSalut per deixar tetraplègic un nadó a Tarragona ARA BARCELONA. Un jutjat de Barcelona ha condemnat el Servei Català de la Salut (CatSalut) a pagar 1,3 milions d’euros a Rocío Rivas, la mare d’un nen que fa deu anys va patir una lesió durant el part que el va deixar tetraplègic. Els metges de l’Hospital de Santa Tecla de Tarragona van estirar el nen pels peus en lloc de practicar una cesària –estava mal col·locat– i van trencar-li la medul·la espinal. A més, van trigar quatre mesos a fer-li una ressonància per confirmar el diagnòstic. El 20 d’octubre del 2003, a les cinc de la matinada, Rivas, que fins aleshores havia tingut un embaràs

normal, va notar que estava de part. Al CAP del Vendrell van avisar l’ambulància, que va trigar una hora a traslladar la mare a l’Hospital de Santa Tecla. Allà, ingressada a la sala de parts, va trencar aigües i de seguida van veure sortir els peus del seu fill. L’advocat de Rivas va explicar ahir que el més indicat era una cesària perquè el nadó estava mal col·locat per sortir, però el van estirar dels peus. Durant quatre mesos i mig l’infant va quedar ingressat a l’Hospital Joan XXIII. Els metges explicaven la seva falta de mobilitat atribuintli una malaltia genètica. De fet, van assegurar a Rivas que “no podia tenir més fills” i que els seus famili-

ars s’haurien de sotmetre a proves abans de tenir-los. La ressonància que van practicar-li finalment va evidenciar perquè el nen no podia moure ni els peus ni les cames: tenia una lesió medul·lar a l’altura de la tercera vèrtebra provocada en el part per haver-lo estirat pels peus. Petició d’inhabilitació

Tant l’associació El Defensor del Pacient com la mare del nen no es van mostrar ahir satisfets amb la sentència, ja que demanen que els responsables siguin inhabilitats. “No són conscients del mal que han fet”, van lamentar. La indemnització anirà destinada a pagar les hores d’especialistes que requereix el nen, que ara ja té deu anys, una cadira elèctrica nova o un ordinador que li permeti seguir les classes.e


ara DIMECRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2013

27 PUBLICITAT


28

DIMECRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2013

ara

debat DIRECTOR

Prohibim totalment les bombes de dispersió

CARLES CAPDEVILA

DIRECTOR ADJUNT IGNASI ARAGAY SUBDIRECTORS DAVID MIRÓ, CATALINA SERRA, JORDI CORTADA DIRECTORA D’ART CRISTINA CÓRDOBA EDICIÓ PAPER ROSA RODON EDICIÓ DIGITAL SÍLVIA BARROSO POLÍTICA FERRAN CASAS INTERNACIONAL MARC VIDAL, CARME COLOMINA ECONOMIA IGNASI PUJOL SOCIETAT JOAN SERRA CULTURA LAURA SERRA COMUNICACIÓ ÀLEX GUTIÉRREZ ESPORTS TONI PADILLA EMPRENEM ÀLEX FONT DELEGACIÓ A MADRID MARIA EUGÈNIA QUETGLAS DELEGACIÓ A BRUSSEL·LES LAIA FORÈS LLENGUA ALBERT PLA FOTOGRAFIA FRANCESC MELCION, XAVIER BERTRAL EDICIÓ DE PREMSA PERIÒDICA ARA, SL PRESIDENT FERRAN RODÉS CONSELLER DELEGAT SALVADOR GARCIA RUIZ EDITOR ANTONI BASSAS DIRECTORA GENERAL MARTA MARRON DIRECTORS DE NEGOCI ORIOL CANALS (SUBSCRIPCIONS, DISTRIBUCIÓ I PROMOCIONS) MARC ERRA (MÀRQUETING I E-COMMERCE) DIRECTORA FINANCERA FOIX VALDÉ DIRECTOR COMERCIAL SERGI GERMÁN DIRECTOR SISTEMES I PRODUCCIÓ SERGI RUIZ DIRECTOR DE TECNOLOGIA MARC CAMPRODON C/ DIPUTACIÓ, 119 08015 BARCELONA. TELÈFON: 93 202 95 95. ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR: 902 281 110 CORREU ELECTRÒNIC: info@ara.cat

TEXT LEGAL Edicions de premsa periòdica ARA es reserva tots els drets sobre el contingut del diari ARA, els suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que es puguin reproduir ni transmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita. Difusió controlada per l’OJD

questa setmana es decideix al Congrés de Diputats com s’aplica el conveni internacional per la prohibició de les bombes de dispersió a Espanya. La proposta del consell de ministres incorpora el que és bàsic i imprescindible del conveni,talcomcaliaesperar.Al’Estat ja s’aplica des de poc després que el govern central es comprometés a signar-loenlaconferènciadeDublíndel maigdel2008,onesvaacordareltext definitiu. En principi, l’execució del compromís internacional per prohibir la fabricació i venda de municions en dispersió ha sigut correcta. S’han eliminatlesbombesantipistaquefabricava Expal (del grup Maxam) i la restademunicionsd’aquesttipusquehi havia en mans de l’exèrcit espanyol. Només queden en estoc oficial el mínimnecessariperaprocessosformatius de desactivació. Però no tot s’ha fet com calia. L’altra empresa fabricantdebombesdedispersió,Instalaza,s’hamostratmoltreticentaacceptarlalegislaciód’obligatcompliment. PrimervacontinuarpublicitantlasevabombadedispersióMAT-120,que hem de recordar que va ser venuda a Gaddafi el 2008, mesos abans que es prohibís, quan l’actual ministre de Defensa, Pedro Morenés, era assessor del seu consell d’administració. Aquesta reticència ha arribat fins al punt que a hores d’ara l’empresa no ha eliminat les 3.600 unitats que mantenen en estoc. Instalaza va enviarunrequerimentalgovernenquè demanava una compensació de 40 milions d’euros per dany emergent i lucre cessant, degut a l’aplicació de la legislacióinternacional,queimpedia queaconsegueixinunretornalaseva inversió en el desenvolupament i fabricació d’aquestes bombes. De momentnoconeixemlarespostadelministre Morenés, ni la seva decisió final,nitampocsiInstalazahaaconseguit més o menys contractes del

A

JORDI CALVO RUFANGES CENTRE DELÀS D’ESTUDIS PER LA PAU

responen a cap caprici de les entitats que treballen per la pau, sinó que es basen en una aplicació coherent i sense fissures del conveni internacional.SiaEspanyaestemencontrade l’existència de bombes de dispersió, hem de fer el possible –i això sí que ho diu el tractat internacional– per evitar la seva proliferació. Per tant, és evident que haurem de prendre totes les mesures que estiguin al nostre abast per eliminar aquesta arma de la faç de la terra, i això inclou prohibir als bancs espanyols que ajudin financerament les empreses que les fabriquen i venen, encara que ho facin a Rússia, la Xina o els Estats Units, que són països no signataris del tractat. Per descomptat, no podem permetre que l’exèrcit espanyol sigui còmplice d’altres exèrcits –per molt que siguin aliats– i participin en operacions militars on es fa servir una arma que principalment afecta la població civil. Ara és el moment que aquesta llei es voti al Parlament espanyol. SegonselscontactesquedesdelCentre

Delàs hem tingut amb la majoria de partits de l’oposició, és molt probable que el PP es quedi sol defensant una aplicació insuficient i incoherent en la legislació espanyola del conveni internacional per prohibir les bombes de dispersió. Pot ser, però, que decideixin el que seria més just: prohibir en tots els seus aspectes les bombes de dispersió i fer així un pas més cap al desarmament, en un camí que tot i ser llarg ha de ser també imparable per aconseguir un món millor. Per raons humanitàries, evidentment, però també per raons de desenvolupament econòmic. Són pocs els recursos que hi ha per repartir en diferents partides pressupostàries, i les armes suposen una molt elevadapartdeladespesadecadapaís (a Espanya seran prop de 30.000 milions d’euros els pròxims anys). Sense necessitat que les armes s’utilitzin, ja suposen un desviament de recursos de les partides socials cap a les militars, però si a sobre es fan servir poden destruir béns materials i infraestructures civils i, sobretot, vides humanes. El desarmament és un camí que no hem de deixar mai, perquèsabemquecommenysarmes hi hagi, menys violència, morts i mutilacions hi haurà al món.

És molt probable que el PP es quedi sol defensant una aplicació insuficient del conveni internacional a la legislació espanyola

LA CITA

Els infants tenen les seves pròpies maneres de veure, pensar i sentir; res més insensat que pretendre substituir-les per les nostres Jean J. Rousseau

EL DIARI D’AHIR Fe d’errades: L’ARA agraeix als lectors que ens facin arribar els errors que detectin en el contingut dels articles. Un cop confirmat l’error, l’ARA publica la fe d’errades en aquesta mateixa columna. Podeu fer-nos arribar les vostres esmenes a opinio@ara.cat.

Cal prohibir als bancs espanyols que ajudin les empreses que fabriquen i venen bombes de dispersió, ho facin on ho facin ministerideDefensadesd’aleshores. Però aquesta proposta de modificació legislativa presentada pel govern no incorpora dues de les reivindicacions més importants de la societat civil, representada en aquesta qüestió a través de la campanya internacional Stop Inversions Explosives.Unaéslaincorporacióalcoslegislatiu de la prohibició directa i indirecta que qualsevol entitat financera que operi a l’Estat financi qualsevol empresa que fabriqui bombes de dispersió. L’altra és deixar explícit a la llei la impossibilitat de dur a terme operacions militars conjuntes en les quals s’utilitzin aquestesmunicions.Lesraonsquehi ha darrere d’aquestes demandes no

BERTA, 6 ANYS


ara DIMECRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2013

29

debat

L’Estatut, ara sí? ot just 10 anys després de la creació del primer tripartit, no s’ha de perdre de vista el gran psicodrama col·lectiu que va portar a l’Estatut impulsat per Maragall, avalat a les urnes el 18 de juny del 2006. En la mesura que tot allò va desembocar, indirectament, en la gran manifestació del juliol del 2010, convé que aquella història accidentada no esdevingui ara una anècdota. Començaré per una paradoxa ben interessant: si poguessin fer marxa enrere, ni Alfonso Guerra hauria dit res sobre el seu ribot de petit demagog d’una altra època, ni el PP hauria portat el text al Tribunal Constitucional, recollit signatures, etc. Vull dir, ras i curt, que entre aquella actitud de menyspreu cap a la voluntat democràtica dels catalans i la situació actual hi ha una més que evident relació causal. Abans del sainet estatutari l’independentisme existia, evidentment, però el seu –diguem-ne– estil quedava ben lluny de les aspiracions majoritàries de la classe mitjana catalana. Les coses han canviat molt des de la fi del tripartit: de fet, en molts aspectes s’han capgirat i tot. El fracàs d’un projecte ideològicament contradictori, impossible, com avui podem constatar amb cruesa observant la naturalesa del PSC, va permetre que afloressin les inquietuds nacionals reals d’un segment de la població més aviat perplex. El retrat fundacional –en el sentit literal del terme– del tripartit mostra Zapatero, Maragall i Carod somrient des del balcó de la Generalitat. Hi ha encara un retrat immediatament anterior, ja groguenc,

T

fet al Majestic: en compi el després de tot aquest tes de Zapatero hi podríprocés no s’esborrarà fàem posar Aznar, i en cilment. Com li agradacomptes de Maragall o ria ara a Guerra no haCarod, Pujol. Heus aquí ver-se deixat portar per una altra ben raonable la incontinència verbal! causa de perplexitat, un I quantes vegades es dealtre intent absolutauen haver mossegat els ment inútil de lligar l’oli punys la majoria de diriFERRAN SÁEZ MATEU amb l’aigua, de quadrar gents del PP, que van un cercle. creure que la docilitat FILÒSOF Més que d’una condels catalans era il·limiducta reactiva de la gent, tada! Per això no és gens hauríem de parlar, però, d’una senimprobable –més ben dit: en les acsació compartida d’exhauriment tuals circumstàncies sembla quasi CONSULTEU d’un model sense recorregut, assosegur– que els mateixos que van desARTICLES A ciada a la il·lusió de deixar-lo enre- MÉS naturalitzar l’Estatut acabin conwww.ara.cat re i millorar, de passada, moltes alvertint-se’n en banderers entusiastres coses. Per descomptat, la crisi tes. Què s’hi juguen? econòmica va acabar d’arrodonir la L’Estatut del 2006 va ser l’últim cosa, i la catalanofòbia explícita de intent d’encaixar la identitat catalamolts mitjans espanyols, i d’una bona en el si d’una Espanya que no l’adna part dels seus consumidors, ho va metia –ni l’admet, ni l’admetrà mai– acabar de deixar tot ben clar. Tan i com a tal. Es tractava d’un projecte tan clar que passi el que passi d’aquí plurinacional, en aparença acceptauns mesos, la línia que marca l’abans ble per a les dues parts, que tenia un

Més que una conducta reactiva de la gent, el sobiranisme neix d’una sensació compartida d’exhauriment d’un model

avantatge innegable: no suposava cap sotrac important ni portava associat cap risc. Ni Catalunya havia de patir per una possible sortida de la UE ni Espanya havia de preocuparse per perdre de cop i volta un 20% del seu PIB. En aquell precís context –l’any2006representaundelsgrans punts d’inflexió del cicle de bonança econòmica– votar aquell Estatut noeracapinsensatesa.Emrefereixo, òbviament, a l’Estatut consensuat amplíssimament al Parlament i votat per la majoria dels catalans, no a la desferra que va perpetrar després el Tribunal Constitucional. Finalment, però, les pulsions més arrelades del nacionalisme espanyol van acabar desestimant aquest projecte, que era generós en tots els sentits. ¿Resulta honest, en aquest sentit, proposar ara falses “terceres vies” que no són res més que una acceptació in extremis de l’esperit de l’Estatut no retallat? Jo crec que no només són deshonestes, sinó que mostren una debilitat que ningú no s’esperava. Un país fort no necessita portar la seva acció diplomàtica a l’extrem de la “coacció preventiva”; ni el seu govern recorre per sistema a una mena de silenci administratiu perpetu quan no sap com encarar els problemes; ni amaga a la tele les imatges de les manifestacions que van contra els seus interessos; ni rectifica oportunistament i de qualsevol manera, com fan els nens petits quan els han enxampat amb una mentida. En fi, no descartin una gegantina manifestació a Madrid, amb autocars arribats de tot Espanya, i una gran pancarta on hi digui: “¡Ahora queremos el Estatut!”

Quantes vegades es deuen haver mossegat els punys els dirigents del PP, que van creure que la docilitat dels catalans era il·limitada! MARTINA, 9 ANYS

Una democràcia demoscòpica ✒Percentatges a cabassos. Comen- dades exactament concem cada dia amb un percentatge, sempre a favor o en contra d’alguna cosa, i aquesta cosa acostuma a ser (i això que no forma part dels temes que interessen a la gent) el procés sobiranista de Catalunya. El percentatge d’ahir el publicava el diari El Mundo, i deia que un 48% de la ciutadania espanyola suspendria l’autonomia catalana si es dugués a terme un referèndum sobre l’autodeterminació catalana sense el permís de Madrid. El mateix sondeig indicaria que un 72% dels enquestats opinen que la consulta només seria vàlida si hi participessin els ciutadans de tot l’Estat, i el 72% dels votants es pronunciarien en contra de la separació de Catalunya respecte de l’Estat.

✒ Com deia, aquests són percen-

tatges d’ahir. En els últims mesos també n’hem rebut que indicaven

els percentatges varien tan sensiblement que conviden a sospitar d’allò que se’n diu la cuina de les dades, tant en un cas com en l’altre. ¿Realment hi ha tanta gent en contra de l’emancipació nacional SEBASTIÀ ALZAMORA de Catalunya? ¿Realment hi ha tanta gent ESCRIPTOR que s’hi pronunciï en contra? Com podem saber-ho? Com podem contrastar les dades que ens ofereixen els L’única múltiples sondejos i les diferents Tant se val, sigui quina sigui la ✒ manera prospectives amb la realitat crua credibilitat de la font, i sigui quina d’acabar i pelada? Com podem saber cap on sigui la seva possible tendència es dirigeix el moviment encapçapolítica, el cas és que, dia sí dia amb lat per la Via Catalana i la respostambé, ens despertem amb la mal’allau de ta liderada pel mateix govern esteixa mena de titulars: qui està a favor i qui està en contra de la in- percentatges panyol? Qui té més motius per imaginar la victòria? Qui té un ardependència de Catalunya? Com és un en els recomptes de les xifres d’as- referèndum gumentari més fort a favor de les seves posicions? sistents en alguna manifestació, tràries a les que acabem d’esmentar, procedents de fonts francament poc suspectes de segons quines vel·leïtats sobiranistes, com puguin ser diaris com El Periódico o La Vanguardia, o institucions políticament neutres, com algunes universitats o el Centre d’Estudis d’Opinió.

✒La resposta és tan òbvia que fa

una mica de vergonya: l’única manera de resoldre aquestes preguntes, i d’acabar amb l’allau de percentatges que ens cauen cada dia damunt del cap, és convocant un referèndum. És a dir, donant la paraula als ciutadans. Ara bé, quins ciutadans han de votar en una consulta d’aquesta importància? ¿Els censats a Catalunya o els censats a tot Espanya, com si es tractés d’unes eleccions generals? La pregunta és tan vàcua que fa venir una mica de vergonya, però aquest és el debat que procuren impulsar els mitjans unionistes. I ho fan a còpia de percentatges i més percentatges. S’obliden de consignar que, al Regne Unit, ni tan sols a Cameron se li ha passat pel cap que tots els anglesos s’hagin de pronunciar sobre el futur nacional d’Escòcia. Deu ser que les democràcies madures no depenen tant de la demoscòpia.


30

DIMECRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2013

ara

debat

L’endemà del procés i un metge s’equivoca en el diagnòstic, segurament s’equivocarà també en els remeis, en la teràpia. Si algú diagnostica que el procés català cap a l’exercici del dret a l’autodeterminació és una dèria, un caprici o una tàctica de distracció d’un dirigent o d’un grup de dirigents, creurà que desacreditant, desmoralitzant i substituint aquests dirigents tot quedarà resolt. Si algú creu que el catalanisme és el producte d’una intoxicació artificiosa feta des de TV3 i des de l’escola damunt de les ànimes càndides dels catalans, fetes de plastilina acrítica, creurà que desactivant TV3 i creant un motlle espanyolitzant a l’ensenyament el catalanisme desapareixerà. Si algú creu que això és un xoc entre catalans d’origen i descendents dels qui hi van arribar fa unes dècades, pensarà que atiant l’enfrontament entre hipotètiques comunitats ho té tot guanyat. Si algú creu que el clima polític actual a Catalunya és el producte d’una pujada sobtada de la temperatura emocional dels ciutadans, creurà que amb la injecció d’una dosi de moderació imposada o impostada ja ho podem donar tot plegat per acabat. Si algú creu que aquest malestar que avui expressa el suport al dret a decidir és la resposta catalana a la crisi econòmica, creurà que resistint fins que passi la crisi es desfarà com un bolado. En canvi, si diagnostiquem que el procés català és l’expressió d’un malestar profund i arrelat a la societat catalana, la sensació creixent de molts ciutadans d’ideologies diverses que l’estat espanyol ni els representa ni els defensa ni

S

respon als seus interesfebre, però no que en sos, llavors l’aplicació desapareguin les caud’aquests remeis i ses. Si considerem l’acd’aquestes teràpies tual clima polític català –que corresponen a com l’expressió d’una l’altre diagnòstic– no voluntat de ser que ve resoldrà el problema ni de lluny i no ha desapaper als uns ni per als alregut ni després de la tres. Com a molt, ho gran desfeta de la guerVICENÇ VILLATORO ajornarà, i probablera ni dels grans canvis ment ho agreujarà. Si demogràfics de la postESCRIPTOR creiem que l’actual guerra, i que els diriefervescència neix de la gents que ara lideren el decepció sobre la voluntat real de procés no ho fan per una dèria l’estat espanyol de canviar una vepersonal, sinó per una lectura sòEl final lla mentalitat uniformitzadora, de del procés lida i encertada del clima social, la seva incapacitat per ser l’estat els podem dir que les solucions de no és el de nacions diverses, de ser l’estat conjuntura per aturar el procés final de que protegeix la identitat i els innomés els serviran com a molt per teressos dels catalans, l’aplicació guanyar temps. Que no és poca cola partida de totes aquestes fórmules podrà sa, però que no és cap final ni cap aconseguir que baixi una estona la solució.

El procés que estem vivint pot acabar bé o malament. I no és indiferent, esclar. Però ni en un cas ni en un altre això significa el final de la partida. Pot acabar bé, i hi ha en aquest sentit alguns indicis favorables. Però també pot acabar en un culde-sac on no sàpigues quins moviments pots fer. Pot anar malament perquè l’Estat jugui molt bé les seves peces. O perquè Espanya prefereixi perdre la democràcia que arriscar-se a perdre Catalunya. O perquè des de Catalunya es facin les coses malament i el partidisme, la frivolitat o la inconsciència trenquin una majoria imprescindible i ja més aviat precària. Però en qualsevol cas, acabi bé o acabi malament el procés actual, la partida no s’haurà acabat. Si acaba bé, tot estarà per fer i hi haurà molta feina, sense miracles l’endemà. I si acaba malament i el diagnòstic encertat és, com em penso, que no estem davant d’un foc d’encenalls sinó davant de l’expressió d’un moviment profund i de llarg abast, d’una voluntat de ser persistent i d’un malestar respecte a l’Estat també persistent, el problema de fons encara hi serà i es tornarà a expressar més aviat que no pas tard. Si els problemes es tapen i no se solucionen, tornen a sortir. Estic convençut que això no és un “órdago independentista” ni un escalfament conjuntural. Per tant, els remeis pensats a la mida d’un diagnòstic equivocat podrien arribar a avortar la forma actual del procés, però no a solucionar el mal de fons. No tan sols per a nosaltres, també per a ells. Perquè no són remeis, són pedaços.

ANIOL, 5 ANYS

CARTES I MISSATGES

Violència al futbol infantil Sóc mare d’un nen de set anys que juga per primer any federat en la categoria prebenjamí de la Fundació Esportiva l’Hospitalet Atlètic. Juga a futbol perquè li agrada, i perquè a casa creiem que la pràctica esportiva és positiva per a tothom. O això pensàvem. No pretenc ensenyar grans valors al meu fill, però sí alguns de bàsics: el respecte als altres és un dels fonamentals. El que em trobo els dissabtes a les grades dels camps acostuma a ser massa sovint un espectacle lamentable, amb pares que no tenen cap pudor (ni cap respecte) a queixar-se de l’àrbitre o insultar els nens. I començo a estar-ne cansada. Massa sovint em plantejo si aquesta pràctica esportiva (el futbol i tot el que l’envolta) realment és positiva per als nostres fills. Suposo que al final acabarem marxant, però em sap realment greu que un altre món esportiu no sigui possible. Com a mínim en aquests nivells de nens de set anys que disfruten jugant a futbol... Aquest dissabte plovia, feia fred, però tot i així els nens van jugar i s’hi van es-

forçar. Però quan es va acabar el partit, el meu fill plorava perquè en les dues últimes parts els pares de l’altre equip (la seva porteria tocava a la grada) l’havien estat insultant tota l’estona. El meu fill té set anys, i li costa entendre per què els pares d’altres nens l’insulten. Ell només juga a futbol i és porter. BEGOÑA AGUILERA CABALLERO L’HOSPITALET DE LLOBREGAT

Si l’Estat proposés la consulta Faig una pregunta a tothom i als partits polítics que tenen dubtes sobre la consulta o bé s’hi oposen. Si des de l’Estat ens proposessin de fer la consulta, què dirien tots aquests indecisos o opositors? Es negarien a votar? ¿O preferirien poder votar i dir que no? Personalment, penso que la gran majoria prefeririren votar per poder dir el que pensen. Així doncs, principalment els opositors i en concret els partits polítics indecisos que fan trontollar el procés, es posen en evidència. L’evidència és que la

indecisió i l’oposició és fruit del càlcul electoral. L’evidència, doncs, és que aquests partits polítics no estan entenent el canvi que demana la societat catalana. La indecisió i confusió de postures ha perjudicat alguns partits que perden intenció de vot o bé s’estanquen. A aquests partits opositors o bé indecisos els animo a ser valents, i els dic que no temin més del que ja han passat, perquè un dels canvis que han tingut lloc en la societat catalana és que ja no es volen les dicotomies de grans partits que han caracteritzat la política espanyola des de la Transició fins avui. A tots aquests els dic que siguin valents, perquè pel sol fet de votar –i surti el que surti– no es quedaran sense la seva pàtria, i podran conviure com fins ara, amb tranquil·litat, a Catalunya, que també és el seu país. BENET BADIA FIGUERES

Diners tacats de cinisme El govern espanyol no en té prou amb la sentència gratuïta de la catàstrofe del Prestige, en què els acusats han

Podeu expressar-vos al diari a través de la web www.ara.cat, i per les següents vies: @diariARA

facebook.com/diariARA @ cartes@ara.cat

Carrer Diputació,119, 08015, Barcelona

Fe d’errades: opinio@ara.cat

quedat impunes. Lluny de conformars’hi, el govern ara reclama els diners invertits en la recuperació de les costes gallegues. La poca vergonya de l’Estat és més desmesurada del que em podia pensar. ¿Com pot ser que un partit polític tingui la gosadia de demanar unes despeses perdudes per un desastre en què va determinar accions fatals? ¿Recorda els petits fils com de plastilina que va assegurar que abocava el vaixell, senyor Rajoy? ¿I quan va ordenar allunyar-lo de la costa malgrat les recomanacions de portar-lo fins al port, senyor Álvarez-Cascos? La sentència del Prestige no tan sols ha servit per saber que contaminar surt gratis, sinó també per constatar el cinisme del govern. ANTONIO VÁZQUEZ CAMPOS BARCELONA

Les cartes enviades pels lectors han de tenir un màxim de 1.000 caràcters. El diari es reserva el dret de resumir-les. Els seus autors hi han de fer constar nom i cognoms, adreça postal i electrònica, número de carnet d’identitat i un telèfon de contacte. Les cartes no es respondran.


ara DIMECRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2013

31

l’entrevista

JOSÉ MANUEL

Emprenedor. Desprèn un dinamisme contemporani, a to amb la seva activitat professional. Exerceix des d’un dels despatxos de consultoria més joves i actius de les Illes. S’ha especialitzat en emprenedoria, un concepte que, per experiència familiar, sap que sempre ha existit

RAYA Advocat laboralista

“La millor inversió d’una empresa són els seus treballadors”

CRISTINA ROS

una música BLUES

un color

BLAU

un número

8 L’advocat José Manuel Raya té clar que ens hem de reiventar cada dia, ja no n’hi ha prou fent-ho cada any. ISAAC BUJ

Va començar a treballar a DMS Consulting el 1996 i, només tres anys després, ja n’era soci i era cap de l’àrea juridicolaboral i de seguretat social del despatx. José Manuel Raya Sánchez va néixer a Palma el 1972 perquè els seus pares se’n van anar de Sevilla a buscar-se la vida. En un mercat de la Ciutat de Mallorca, van obrir un comerç de pollastres. Ell sempre posa la família com a exemple d’emprenedoria. Ara tothom en parla, d’emprenedoria. Sembla que s’ha inventat una nova màquina de creació de treball. Els meus pares van arribar a Mallorca perquè no tenien feina a Andalusia. Van obrir al mercat un comerç de pollastres, i en aquells moments no en sabien res, ni de pollastres ni del negoci. S’hi van dedicar tota la vida i els va anar molt bé, gràcies a apostar per l’excel·lència del producte i per donar la millor atenció als seus clients. Ho van fer fins que es van jubilar i la meva germana va agafar el negoci, deixant la feina fixa en un hospital. Als meus pares, avui, els qualificaríem d’emprenedors. És clar que ho van ser, només que en aquell temps el concepte no existia. Ho van ser ells i moltíssima altra gent. De fet, emprenedor ho és tota persona que no té feina i emprèn alguna activitat per poder viure. ¿Vostè, com a advocat, ha estat emprenedor? Quan vaig acabar els meus estudis, a la vegada que anava a ajudar els meus pares a vendre pollastres vaig rebre una oferta per començar a treballar com a cap de personal en una cadena hotelera mallorquina. No em veia tota la vida fent el mateix, ni fent feina per a altres. Així que vaig mirar a llarg termini i vaig apostar pel despatx, on en principi guanyava la meitat i feia molta més feina. Tots hem de perdre la por d’equivocar-nos. Jo he passat de llarg els 45 anys. Què m’aconsellaria si no tingués feina? Ho tindria malament, no? No,perquè?Emprenedorstambého han de ser els que tenen cinquanta anys.Unapersonad’aquestaedatque estàal’aturpotarriscar-sesensegens de temor, no hi té res a perdre. L’emprenedoria no és res més que una qüestió de supervivència. Miri, s’ha creatunaassociaciód’aturatsdellarga durada que ja són majors, i és determinant que s’estimulin en aquest sentit. No només no tenen res a perdre si emprenen alguna activitat, sinó que tenen l’avantatge de poder aprofitar la seva experiència per reinventar-se.Avuijanoenshemdereinventarcadaany,sinócadadia.Sino és així, no hi tens res a fer. Reinventar-se pot veure’s com l’emprenedoria, dos vocables de moda destinats a cremar-se.

En podem dir com vulguem, però si l’emprenedoria ha existit sempre, reinventar-se no és res més que la capacitat d’adaptar-se. I la capacitat d’adaptació de cadascú és ara la clau del seu èxit. Vivim en una societat d’un dinamisme brutal, en canvi continu, i si hi volem ser, per força ens hem d’adaptar. A les Balears sempre s’ha tingut una gran capacitat d’adaptació, històricament. És bàsic tenir capacitat d’iniciativa i d’adaptació a una realitat canviant. També l’administració l’hauria de tenir, aquesta capacitat, i de moment es demostra ineficaç, perquè és insosteniblement lenta. S’ha fet una llei per als emprenedors. Li sembla que n’hi ha prou? És molt significatiu que, mentre que han estat dos anys per treure la llei d’emprenedors, que era molt urgent, en pocs mesos el govern espanyol va ser capaç de fer una reforma laboral. El millor que pot fer l’administració per als emprenedors és no posar-los traves. Per què no es facilita que aquí una empresa es pugui muntar en un dia, com per exemple a la Gran Bretanya? Jo no som partidari de grans subvencions, sinó de facilitar els tràmits i fomentar la tecnologia. La base econòmica d’Espanya són les pimes i els autònoms, però es legisla pensant en les grans empreses, que estan bé, però no representen la majoria... Ja que ha citat la reforma laboral, digui’ns què en pensa. Des que es va posar en marxa la reforma laboral, s’ha acomiadat molta més gent que no abans. A la pràctica, les empreses pensen molt més en l’extinció que no en una reestructuració que resulti beneficiosa. L’acomiadament ara es fa servir com a via de negociació, i això és molt greu. L’empresari no es farà ric acomiadant gent. La millor inversió d’una empresa són els seus treballadors. Ara bé, avui un equip de treball ja no pot ser mediocre, i s’ha acabat la història per a la gent que s’acomoda a un lloc de feina. Les empreses joves i els universitaris ho tenen clar: això ja ho duen a la seva genètica. Què aconsella que hem de fer? Hem de treballar més? No hem de treballar més, hem de treballar millor. Hem de dedicar més temps a pensar com es poden fer millor les coses. Menys temps de treball, però més eficàcia, du a un menor cost i a més competitivitat. Cadascú ha d’intentar ser el millor i diferenciar-se dels altres. A més, ja no es pot pensar només en el consum intern. Qui no tingui present la internacionalització no hi serà. Aquí és on s’ha de posar el talent i s’ha de crear el producte, però els negocis avui es fan a escala mundial.e


32

DIMECRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2013

ara

Embarguen part del taller del dissenyador Hannibal Laguna El taller que té Hannibal Laguna a Alacant s’està quedant sense material. Després que un jutjat ordenés l’embargament de 30 vestits de les seves últimes col·leccions per assumir els deutes salarials, aquesta setmana una comissió judicial ha retirat del seu local les màqui-

ESTILS

nes de cosir, valorades en 4.000 euros, segons informa l’edició digital del diari El Mundo. Malgrat haver-se declarat insolvent, són set les sentències judicials que obliguen el dissenyador a pagar indemnitzacions que van dels 12.000 als 28.000 euros a les seves modistes.

Els horts urbans: De la terrassa al plat Aquesta pràctica s’ha convertit en una afició molt comuna i ha acabat creant un nou segment de negoci BARCELONA

euen haver anat a collir les verdures a l’hort”. Ho hem sentit o ho hem dit, amb to irònic, quan en un restaurant en plena ciutat tarden una mica massa a portar-nos el plat que hem demanat. L’expressió ha tingut sentit fins ara perquè de sempre els horts han estat al camp, als afores de la ciutat, a tot estirar. Però la cosa ha canviat i ara es pot tenir un hort fins i tot al balcó de casa. Des d’enciams i tomàquets fins a carbassons i albergínies, passant per tot tipus de plantes aromàtiques, omplen molts balcons i terrasses de les diferents ciutats de Catalunya. Són els horts urbans. Cuidar-ne s’ha convertit en una afició ben comuna i fins i tot ha acabat creant un nou segment de negoci.

“D

01

“Alprincipilagentensmiravaamb cara d’incredulitat en veure un hort tan petit, i se’n reien. No es podien creure que aquelles verdures haguessin crescut en un recipient –explicaJosepMariaVallès,enginyer agrònom i especialista en horts urbans–, era molt nou i va costar molt que la gent ho entengués”.Fa10anysJosepMariaVallès iunscol·leguesvancrearl’empresa Tarpuna Iniciatives Sostenibles, amb la qual volien promoure la pràctica dels horts urbans. “Vam vèncereldesconeixementinicial ivamaconseguirqueaquestaactivitat es deixés de veure com una cosa estranya”. El creixement dels horts urbanshacoinciditambl’augedels productes ecològics i de proximitat. “La producció sol ser ecològica,sensel’úsd’adobsquímics niinsecticides,ieltempsquepassa de la collita al plat és mínim. Jo dic que és agricultura de cm 0, i no FELIU, 11 ANYS

BERTA VILANOVA

de km 0”, explica Vallès. Aquest sistemadecultiu,amés,promoul’estalvi d’energia i això fa que la producció local d’aliments siguiunaactivitatdesostenibilitat. El resultat són verdures de molt bona qualitat. “Aquesta és la clau de l’èxit –diu Vallès–, són tan bones i tan dolces...” Un hort al balcó

L’Ester Casanovas cuida un hort urbàdesdefa9anysiactualment col·labora al programa de ràdio Pagesos de ciutat, un espai sobre horticultura urbana que s’emet cada dissabte al matí a Ràdio Santa Perpètua i posteriorment a altres emissores de La Xarxa. “Et fa obrir els ulls i plantejar-te la teva alimentació. Mai el que compres és tan fresc com el que tu cultives, i això es nota molt”, diu l’Ester. Quan va començar, a diferència d’ara, explica que hi havia molt poca informació a internet i no hi havia llibres. Per això va decidir crear un blog (www.picaronablog.com),queencaraconserva, explicant la seva experiència i les dificultats amb què s’ha anat trobant per donar un cop de mà a les persones que comencen. “Tenir un hort urbà és un hobby molt relaxant i, a més, en treus profit, ja que després et menges el que cultives”, explica l’Ester. El temps que se li ha de dedicar depèn de la mesura de l’hort. “Jo m’hi estic uns 10 minuts al dia i en dies puntuals hi dedico un matí sencer”, diu Casanovas. “L’hort fa que tinguis més paciència –afegeix–. Agafes més consciència de quina hortalissa hi ha a cada temporada i aprens que no pots plantar el que tu vols quan tu vols. Et preguntes d’on vénen els tomàquets que comprem”.

Proximitat “Més que km 0 es tracta de centímetre 0”, diu un expert del sector

Altres formes d’horts urbans

Les terrasses i els balcons dels habitatges no són els únics espais on es

cultiven horts: molts racons de les ciutats han resultat un bon terreny per fer-ho. A Barcelona hi ha prop de mig miler d’horts plantats, 13 dels quals els gestiona directament l’Ajuntament de Barcelona a través de Parcs i Jardins; més de 200 funcionen a través d’escoles, amb el programa Agenda 21 Escolar, i vuit són gestionats per entitats socials dins del Pla Buits. També hi ha desenes de terrenys okupats que s’han convertit en horts col·lectius i autogestionats. La crisi de la construcció i l’aturada de les inversions públiques ha deixat molts solars buits a les ciutats i això ha fet créixer aquest fenomen. Finestra oberta a la natura

FELIU, 11 ANYS

La contaminació és una de les preocupacions dels que cultiven un hort urbà. “És cert que pot afectar les plantes, però els conta-


ara DIMECRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2013

33

estils Mario Testino exposa al Queen Sofia Institute

Nines vestides de luxe per una causa benèfica

Un conjunt de vistoses imatges del fotògraf Mario Testino en les quals es mostra la realitat etnogràfica i els vestits tradicionals de Cusco, al Perú, integren la nova exposició que omple les parets del Queen Sofia Institute de Nova York. La reina Sofia i el dissenyador Óscar de la Renta van inaugurar l’exposició.

El projecte solidari de l’Unicef Frimousses de Créateurs reuneix els millors dissenyadors i artistes per vestir amb les seves millors gales una col·lecció de nines que se subhastaran a París el 2 de desembre. Tots els beneficis que s’hi obtinguin aniran destinats a proporcionar vacunes per als infants de Darfur.

02

03

EINES, ESPAI, FRUIT

01. Rasclet i aixada de mida normal, imprescindibles si no és un hort de balcó. FRANCESC MELCION 02. Un hort urbà al barri barceloní de la Sagrada Família, al carrer Padilla. PERE VIRGILI 03. Collita de pebrots ecològics del Parc Agrari del Baix Llobregat. XAVIER BERTRAL

4 U, PA

minants atmosfèrics són més dolents per als pulmons que per a l’estómac –explica Josep Maria Vallès–. Si abans de menjar-te-les les rentes amb aigua, ja està bé”. L’altre gran condicionant són les plagues. “Tenir un hort a casa és obrir la porta a la natura, i això vol dir que apareixen éssers vius. De vegades costa gestionar això i de seguida es dispara l’alarma. A més, si es fa de manera ecològica, no hi ha solucions simples i ràpides, i fins i tot de vegades va bé que hi hagi alguns insectes”, explica Vallès. “Es necessita un canvi de mentalitat”. La llum del sol, el substrat de cultiu que substitueix la terra i l’aigua són les tres coses més importants per mantenir l’hort en funcionament. “S’ha

Extensió Almargedels hortsdebalcó, repartitsper Barcelonan’hi hamésde300

YS AN

de buscar un bon lloc per a les verdures, estar pendent del reg i no utilitzar productes de qualitat dubtosa per al substrat –recomana Vallès– i sobretot, esclar, tenir constància”. Aquests secrets i d’altres estan recopilats al llibre que ell mateix va publicar l’any 2007, L’hort urbà. És possible cultivar molts tipus d’hortalisses, fins i tot carabasses, síndries i melons. Però per començar va bé ferho amb verdures més petites i més fàcils de cultivar, com ara l’enciam, la ceba, l’escarola, les bledes i els espinacs. També són les més adients per als impacients, però el fet és que el resultat pot ser una gustosa amanida, ben bona, sana i ecològica.e

Què necessites per muntar un hort urbà? ● Llum del sol

Cal triar una bona ubicació per a l’hort, on sobretot toqui la llum del sol. Com més llum tingui el nostre balcó o terrat, més energia podran utilitzar les plantes per créixer i més possibilitats tindrà l’hort de produir molta collita. ● Aigua Regar l’hort és la feina que ocupa més temps. El més adient és poder disposar d’una aixeta al balcó o al terrat mateix que ens permeti instal·lar-hi un sistema de reg automàtic, però aquesta tasca també es pot fer manualment o a partir de petits dipòsits. També podem preveure la

possibilitat de recuperar aigües pluvials per poder-les reutilitzar en el nostre hort. ● Terra L’elecció del substrat, el substitut de la terra, és la decisió més important. Ha de ser un substrat especial a base de compost que garanteixi una bona collita sense necessitat d’afegir adobs químics durant mesos. ● Un bon recipient Un cop hem decidit el lloc, ja podem muntar el contenidor per a l’hort. Podem utilitzar des de recipients construïts amb materials reciclats fins a taules de cultiu, passant fins i tot per tota mena de jardineres.


34

DIMECRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2013

ara

cultura Els Monty Python tornaran a pujar a un escenari Després de la mort de Graham Chapman el 1989, els Monthy Python van obrir un llarg parèntesi en la seva trajectòria, que no serà tancat fins ara. Dijous, els cinc membres supervivents –John Cleese, Terry Gilliam, Eric Idle, Terry Jones i Michael Palin– anunciaran en roda de prem-

CULTURA

sa el seu retorn amb un nou espectacle teatral. Molt populars gràcies a la sèrie Monty Python’s Flying Circus i a pel·lícules com La vida de Brian, dos dels seus integrants ja han confirmat el rumor. El més gràfic ha estat Terry Jones: “Espero que faci molts diners i em permeti pagar el meu funeral”.

L’auge inesperat dels cinemes de gestió popular La mobilització ciutadana reflota sales com Cine Ciutat o CineBaix Reportatge XAVI SERRA BARCELONA

entre la crisi del sector del cinema s’agreuja i grans exhibidors com Cinesa i Yelmo s’alien per oferir promocions sense precedents –entrades a 3,5 euros des de dilluns fins avui a tots els locals dels grups–, els cinemes CineBaix, de Sant Feliu de Llobregat, han vist com el públic de les seves sis sales va créixer un 22% el 2011 i un 27% el 2012. CineBaix no pertany a cap grup empresarial: és un cinema autogestionat per veïns de Sant Feliu que es van mobilitzar el 2003 quan la inèrcia del mercat va obligar a tancar les portes del Cinema Guinart, incapaç de competir amb un multicine pròxim del grup Yelmo. Deu anys després, el multicine ha tancat i CineBaix prospera alimentat per l’entusiasme i la tossuderia d’un grup de voluntaris i pel crèdit d’una banca ètica que ha permès digitalitzar les sales. “Els cinemes funcionen i el negoci està sanejat”, afirma Xavier Bachs, president de l’Associació CineBaix. “Vam fer una aposta i el públic va respondre. És un gran goig”. Bachs és un dels participants del debat Resistència de les sales independents, que tindrà lloc aquesta tarda al CCCB en el marc del festival L’Alternativa. Abans del debat es projectarà el documental Cine Roma, de Teresa Marín i Enrique Salom, sobre un cinema familiar que des del 1979 programa cinema d’autor en versió original a la localitat alacantina de l’Alfàs del Pi. “És increïble que en un lloc així existeixi

M

un cinema d’aquesta mena”, diu Marín. Cine Roma sobreviu gràcies a la passió i el romanticisme dels propietaris, els germans Miquel i Pep Iborra, i gràcies a uns preus imbatibles de 4 euros per entrada –3 euros el dia de l’espectador–, i també pel valor afegit que suposa la versió original per al nombrós públic estranger de la zona. Gestió municipal o ciutadana

Però Cine Roma és l’excepció d’un panorama negre per als cinemes de poble. A Catalunya, segons dades del Gremi d’Empresaris del Cinema, 90 dels 170 cinemes registrats declaren menys de 20.000 espectadors a l’any. La majoria d’aquests cinemes tenen una o dues pantalles i no obren durant tota la setmana. Camilo Tarrazón, president del Gremi, reclama que l’administració “cuidi” aquests cinemes repartits pel territori. “A França tenen ajudes per digitalitzar-se i per projectar cinema francès –comenta–. Però aquí el go-

Èxit El públic de CineBaix va augmentar un 27% l’any passat

vern no es preocupa de la cadena del cinema, només de la producció”. Alguns d’aquests cinemes, deficitaris, han passat a gestió municipal, però, com apunta Teresa Marín, això té els seus contres. “Els cinemes que es queda l’ajuntament passen a gestionar-se com a centres culturals i rarament gaudeixen d’una programació regular”, comenta. Tanmateix, l’exemple de CineBaix s’ha escampat. A Palma, un grup de ciutadans es van revoltar davant el tancament dels Cinemes

Balaña obrirà 12 sales en V.O. a Sant Gervasi

ANIOL, 5 ANYS / ABEL, 11 ANYS

El 30 de maig el Grup Balaña tancava les portes d’un dels cinemes més mítics de Barcelona, el Cine Urgell, la sala amb més capacitat de Catalunya. Però ara l’empresa enllesteix l’obertura d’un complex de dotze sales en versió original a l’antic edifici de l’Auditori Manén, a la cruïlla dels carrers Balmes i Castanyer, un projecte inacabat dels anys 50 que feia mig segle que no tenia utilitat. Fonts de Balaña asseguren que el multicines podria obrir les portes en els pròxims mesos, però encara no hi ha data per a la inauguració.

Renoir –els únics en versió original de les Balears– i es van organitzar per assumir-ne la gestió. En un temps rècord de dos mesos van aconseguir un miler de socis i van reobrir les portes del cinema el juliol del 2012 amb el nom de Cine Ciutat. Altres cines tancats del grup Renoir, com els de Saragossa o Majadahonda, també estan en procés de reobrir gràcies a iniciatives semblants. I l’exemple es podria generalitzar encara més si no fos pel gran obstacle imminent que enfronta el sector: l’apagada analògica, que obligarà els cinemes a fer fortes inversions per digitalitzar les sales. Digitalització i valor afegit

“La digitalització és el nostre gran repte”, afirma el gerent de Cine Ciutat, Javier Pachón. Sense ajudes públiques ni voluntat d’endeutar-se, Cine Ciutat ha engegat una campanya per aconseguir els 40.000 euros necessaris per adaptar una de les quatre pantalles dels cinemes al format exigit per les majors. “Som una associació sense ànim de lucre –recorda Pachón–. Perquè Cine Ciutat funcioni és necessària la participació ciutadana”. En plena crisi del sector, els cinemes autogestionats han sigut els més conscients de la necessitat de reinventar l’experiència cinemato-


ara DIMECRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2013

35

cultura Albert Vidal presenta un espectacle de 5 hores a Vic

El Museu Etnològic reobre les portes el 2014

L’inclassificable creador Albert Vidal presenta a Vic, el 28 i 30 de novembre, La via sagrada de l’actor, una conferència-performance que mostra el resultat de quatre dècades d’evolució artística. Vidal ha especificat que el projecte de l’Institut del Teatre osonenc durarà 5 hores i repassarà vint obres diferents.

El Museu Etnològic reobrirà al públic a final del 2014 per mostrar el patrimoni etnogràfic de Catalunya, segons el regidor de Cultura de Barcelona, Jaume Ciurana. Ubicat a Montjuïc, mostrarà col·leccions de cultura popular i tradicional. La seva obertura coincidirà amb la del nou Museu de les Cultures del Món.

Manfredi i la passió per Ulisses L’autor italià es posa en la pell de l’heroi grec amb un llibre d’aventures èpic L’escriptor Valerio Massimo Manfredi es posa en la pell d’Ulisses per mostrar-ne el vessant més humà. A l’última novel·la combina la mitologia i la tragèdia per plasmar les aventures de l’heroi grec. NÚRIA JUANICO L’ESCALA. L’eco de la Grècia clàssi-

CINE CIUTAT, MÉS QUE UN CINE

Una associació sense ànim de lucre gestiona l’únic cinema de V.O. de Palma. JOAN LLADÓ

gràfica per atreure el públic. L’associació CineBaix organitza la Mostra de Cinema Àrab, matinals de cinema infantil en català, projeccions d’òpera en directe per satèl·lit... “Un cinema com el nostre ha de tenir un plus de servei públic”, afirma Bachs. Pachón hi està d’acord: “Cine Ciutat ha obert les portes a qualsevol activitat que trobin a faltar els usuaris: sessions infantils amb monitor perquè els pares puguin deixar els nens i veure una altra pel·lícula, tallers de cinema per als menuts, premières de curtmetratges, una mostra d’animació experimental... Més que un cinema, volem ser un punt de trobada del sector creatiu i audiovisual”. Aquest valor afegit és el que vol potenciar la plataforma Screenly, que també serà present en el debat de L’Alternativa: la seva innovadora proposta és facilitar que qualsevol persona pugui organitzar la projecció d’un títol del catàleg de Screenly en un cinema. El funcionament és similar al de Verkami: un usuari fa la proposta (Grease, per exemple) i, un cop la gent compra l’entrada i l’esdeveniment assoleix un llindar mínim d’aforament, la projecció és una realitat. Si no, es tornen els diners. És l’autogestió definitiva: permet que els espectadors s’emancipin dels amos dels cinemes i triïn la seva pròpia programació.e

ca encara ressona avui. L’escriptor Valerio Massimo Manfredi (Mòdena, 1943) està convençut que la història d’Ulisses no ha perdut vigència i segueix sent capaç d’emocionar qualsevol lector. Per això l’autor es posa en la pell de l’heroi a Odiseo. El juramento (Grijalbo) i en reviu l’aventura des del seu naixement fins al final de la Guerra de Troia. Es tracta d’una novel·la molt vinculada als versos de la Ilíada i l’Odissea, a partir dels quals Manfredi ha reconstruït la vida del rei d’Ítaca i la seva manera de concebre el món. Escrita en primera persona, l’obra s’allunya de la concepció idealitzada d’Ulisses per retratar-ne el vessant més humà. La por, la solitud, el dolor i el patiment es palpen en bona part del text, que mostra la cruesa d’una època en què els homes es veien obligats a deixar enrere les seves famílies per anar a conquerir noves terres. “Eren joves amb una única opció: abandonar la pàtria per buscar fortuna”, va subratllar ahir Manfredi en una visita al jaciment arqueològic d’Empúries. L’autor, que ha estat èxit de vendes a Espanya i Itàlia amb la trilogia Aléxandros (Grijalbo, 1999), se sent fascinat per la força de voluntat dels colons grecs. “Es llançaven a l’aventura conscients que no podrien tornar a casa si no havien aconseguit ocupar un nou territori”, va explicar amb admiració Manfredi mentre recorria les ruïnes del que va ser, precisament, una antiga colònia grega. De fet, el contrast que experimentaven els colons entre l’eufòria de la victòria després d’una batalla i la tristesa derivada del desarrelament i l’enyorança també deixa empremta al protagonista d’Odiseo. L’èpica dels espectaculars combats grecs configura part del llibre, però l’Ulisses de Manfredi és un personatge a l’ombra, que no sobresurt per la força física sinó per la tàctica i la premeditació a l’hora d’atacar. “Era un home modern, que no volia fer la guerra a Troia”, va assegurar l’autor, que també va afegir que “com que el combat era inevitable, va idear una estratègia intel·li-

gent per guanyar”. Malgrat les evidents vinculacions amb els esdeveniments històrics, l’obra de Manfredi es nodreix, en una gran part, de la ficció. “La imatge contemporània d’Ulisses és una construcció completament artificial”, va admetre ahir l’escriptor sense donar-hi gaire importància. Al cap i a la fi, “és poc rellevant que existís un rei anomenat Ulisses”. Segons Manfredi, “el que importa és que Homer va idear un gegant de la literatura universal que encara és capaç de fer emocionar generacions”. El color i el gust de l’època

L’autor italià s’aferra a l’estil narratiu del creador d’Ulisses amb l’objectiu de transmetre la intensitat de la història al lector i transportar-lo segles enrere. Construir l’atmosfera adequada és essencial per a Manfredi, que considera que “per emocionar cal saber recrear el color i el gust de cada època”. L’escriptor procura ser el màxim de realista i pròxim al relat d’Homer, que li ha suposat “una descoberta fantàstica” cada vegada que el rellegia. Tot i això, la mitologia també té un espai entre les pàgines d’Odiseo amb l’aparició de monstres terribles i criatures misterioses que habiten les illes més inhòspites. La no-

Ficció “És poc rellevant que existís un rei anomenat Ulisses”, diu l’autor Referent “Homer va idear un gegant de la literatura universal”, reconeix

vel·la beu dels mites dels Argonautes i de les històries d’Hèrcules en un relat molt marcat per les divinitats gregues i les profecies de l’oracle de Delfos. Per Manfredi, un bon relat no té fronteres generacionals ni data de caducitat, perquè és capaç d’arribar a l’ànima de tot tipus de lectors. En aquest sentit, l’autor està convençut que les històries que atrapen juguen un paper fonamental en les novel·les. “Recordem el que ens emociona i oblidem els esdeveniments que ens resulten indiferents”, assenyala l’autor, que concep les emocions com una necessitat. Una vida sense emocions és fatal. Així, la literatura resulta essencial “per poder tenir vides paral·leles i experimentar tot el que mai podrem viure de veritat”. Odiseo. El juramento és la primera part de la història de l’heroi grec, que culmina amb un segon llibre sobre el periple del seu retorn a Ítaca i la lluita per recuperar la seva dona, Helena, i el tron, que s’han apropiat els aristòcrates de l’illa. La pròxima novel·la, que es publicarà l’octubre de l’any que ve, tanca la història amb l’últim viatge que va fer Ulisses abans de morir.e

Manfredi passejant ahir per les restes de l’antiga colònia grega d’Empúries amb el seu nou llibre, Odiseo, a les mans. JOAN CASTRO


36

DIMECRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2013

ara

cultura OPINIÓ

El curiós renaixement de les sales de festes

PREMI PEN CATALÀ

Easterine Kire Iralu ESCRIPTORA NAGA EXILIADA I IV PREMI INTERNACIONAL VEU LLIURE - PEN CATALÀ

Naga “Els britànics ens van dividir entre l’Índia i Birmània. La nostra lluita per la independència es remunta al 1929” Canvis “Les noves generacions estan cansades de tenir por”

El traspunt

SANTI FONDEVILA

Ves per on, las sales de festes tornen a la cartellera quan pensàvem que eren cosa d’altres temps. Qui va començar va ser The Hole, una proposta que ha convertit el preciós Teatre Coliseum en un club i, més específicament, en la casa de la Terremoto de Alcorcón, amfitriona d’una vetllada en què els espectadors, asseguts a les taules, poden prendre cava, cervesa, vi i picar una mica. ● El vell Astoria. Fa anys que l’Astoria va tancar com a cinema. Des d’aleshores ha estat un club privat per anar a sopar i escoltar música, bàsicament enregistrada. L’Astoria, un local amb història i caixet, que en el seu moment va acollir concerts de Stéphane Grappelli, Django Reinhardt o Bill Coleman, anuncia ara un gran espectacle: Circus cabaret, “un sopar-espectacle sense precedents a la ciutat”, diu la nota de premsa, un xou musical en viu amb una posada en escena que inclou cabaret, burlesc, acrobàcies… Les actrius Queralt Albinyana i Anna Casas n’encapçalen el repartiment. ● ‘Lío’ al Principal.A la porta del més antic teatre de Barcelona, el Principal, hi posa: “Theater, restaurant, club”. D’acord. L’espai va obrir amb un xou de Joan Gràcia importat d’Eivissa. Abans de l’estrena, el local va acollir un concert i una sessió de discoteca amb un DJ de renom. Alguns pensen que l’aventura no és tan escènica com pinten, perquè els quartos es faran amb les copes, perquè els promotors estan vinculats al món de la nit, i no al teatre (fins ara). Per això es fa estrany sentir el director artístic del lloc, Toni Albà, lloant Carlos Caballero com a prohom escènic quan els seus antecedents immediats pertanyen a un altre ram. Veurem què passa. ● El Molino. Aquesta mena d’espectacle, les varietats amb restaurant inclòs, és el que va obrir el nou Molino. Però els números de taquilla no els acaben de sortir, potser pel reduït aforament. ● Àries a Casa Alfonso. Jaquehisom,

citem també la iniciativa del Restaurant Casa Alfonso, un altre lloc venerable.Aquínos’anuncialafunció,però el cert és que un dia de la setmana i entre els comensals del sopar hi ha cantants d’òpera que tot d’un plegat surten amb el brindis de La TraviataounaversiódelBarcelona.Tres o quatre intervencions breus per amenitzar la vetllada. I sense sobrecost per al comensal.e

“Intento novel·lar la història que no ens han permès escriure” PERE ANTONI PONS

Easterine Kire Iralu, una escriptora naga, viu exiliada a Noruega des del 2005. La seva obra, traduïda a diverses llengües, inclou novel·les, contes, poemes i llibres infantils. Ha guanyat el IV Premi Internacional Veu Lliure - Pen Català, que s’entrega demà a Lloseta (Mallorca). L’entitat també ha donat un segon premi a l’Assemblea de Docents de les Illes. Quina és la història de la Terra dels Nagues? Entre el 1830 i el 1947 vam estar ocupats pels britànics. I des d’aleshores ho estem per l’Índia i Birmània, perquè els britànics ens van dividir la terra per la meitat i en van donar una part a cada un. Tenim molts recursos minerals i petroli: per això no ens deixen anar. Abans de la colonització britànica estàvem organitzats en tribus i érem lliures, però no érem oficialment un país. Per això ara ningú ens reconeix la legitimitat. També érem una cultura molt guerrera. La nostra lluita per la independència es remunta al 1929. Els nagues volen la independència? És complicat. La lluita per la independència va ser pacífica des del 1929 fins als anys 50, quan l’Índia –independent des del 1947– va ocuparmilitarmentelnostrepaís.Hihavia un soldat indi per cada cinc nagues, i van ser uns anys terribles: es torturava la gent, les dones eren violades, els pobles i els camps eren cremats... Va ser un intent de neteja ètnica, amb 200.000 morts. Aleshores els nagues vam prendre les armes. Avui la lluita continua. El problema és que entre els mateixos nagues hi ha hagut molts conflictes interns, instigats sovint des de l’Índia. Ara som vuit faccions, cada una lluita pel poder, i ja són molts els morts causats per nosaltres mateixos.

Easterine Kire Iralu ha guanyat el IV Premi Internacional del Pen Català. ENRIQUE CALVO

Idioma “L’anglès és la llengua oficial, i tenim més de trenta llengües tribals”

Refugiada “La diferència més gran és la pau. A Noruega Per quina raó va haver d’anar-se’n escric i faig de del seu país? bibliotecària” El pare dels meus fills estava molt involucrat en la facció original de la lluita per la independència, i rebia moltes amenaces. A més, el meu fill va ser segrestat. I quan jo intentava escriure sobre el que estava passant, també rebia amenaces. La violència continua? Sí, encara hi ha morts per les lluites entre les diferents faccions. I a més encara hi ha vigent una llei del 1958 que permet que els soldats indis dis-

parin als ciutadans nagues “només perquè es comporten de manera sospitosa”. Estem millor que durant els 50 i 60, però encara hi ha por. El 1995 un comboi de soldats indis anava per un nucli urbà i un pneumàtic se’ls va rebentar. Es van pensar que algú els havia disparat i van obrir foc. Van morir molts civils. Aquestes atrocitats han passat durant més de 50 anys. I la comunitat internacional mai no hi ha intervingut. Fan discursos políticament correctes, però només amaguen la realitat. Teniu mitjans de comunicació? Sí, però la televisió i la ràdio estan sota control de l’estat. Fins als 90 si escrivies sobre la història dels nagues el govern indi et censurava... Som tractats com a ciutadans de segona. Quina és la situació lingüística del país? L’anglès és la llengua oficial: a les escoles, a les administracions… I tenim més de trenta llengües tribals. N’hi ha setze amb alguns centenars de milers de parlants, i les altres són més minoritàries. La seva llengua materna és el tenyidie, però escriu en anglès. ¿Sou majoria els que escriviu en anglès? No. Som minoria, n’hi ha més que escriuen en tenyidie o en altres llengües tribals. Jo vaig anar a una esco-

la en anglès, perquè aleshores les nostres llengües estaven molt marginades, per això la meva llengua literària és l’anglès. Ara intentem promoure la nostra llengua. La meva filla ja ha estudiat en tenyidie. De què van les seves novel·les? Per mi és important ordenar la història cronològicament. La primera novel·la era sobre la guerra entre els nagues i els britànics (1830-1879). La segona passa durant la II Guerra Mundial, quan els japonesos van envair l’Índia i nosaltres vam combatre al costat dels britànics. També he escrit sobre la guerra entre els nagues i l’Índia. I sobre la situació de les dones al meu país, que és patriarcal. Intento novel·lar la història que no ens han permès escriure. De la Terra dels Nagues fins a Noruega. Quin canvi! Sí. La diferència més gran és la pau. A Noruega hi faig de bibliotecària, escric llibres i tinc una banda de jazz i poesia. Des del 2009 vaig sovint al meu país. Les coses milloren. Fa poc va haverhi una manifestació contra les extorsions que algunes faccions armades exerceixen contra els ciutadans. Les joves generacions estan cansades de tenir por.e


ara DIMECRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2013

37

cultura LITERATURA

guardócultural

Elena Poniatowska, un premi Cervantes amb pedigrí reial L’escriptora i periodista mexicana és la quarta dona que el guanya Autora de més quaranta llibres, Elena Poniatowska va rebre ahir el 38è premi Cervantes. Filla de l’hereu de la Corona polonesa, la seva trajectòria literària recorre les últimes sis dècades.

Benet Casablancas és compositor en residència de l’Orquestra Nacional de Catalunya (OBC). MAY ZIRCUS

JORDI NOPCA

El compositor Benet Casablancas, Premio Nacional de música

BARCELONA. Elena Poniatowska va

néixer a París el 1932, filla de l’hereu de la Corona polonesa, Jean Joseph Poniatowski (descendent directe del rei Estanislau II de Polònia) i de la mexicana María de los Dolores Amor. La seva biografia, però, s’ha allunyat sistemàticament de la premsa rosa gràcies a la doble dedicació que ha desenvolupat des de Mèxic, on s’instal·laria poc abans de fer 20 anys: es va iniciar en el periodisme i en la literatura l’any 1954, des de les pàgines del diari Excélsior i a partir del recull de contes Lilus Kikus. Aquest va ser el punt de partida d’una trajectòria que ha passat per una quarantena de títols –novel·les, contes, assajos, volums d’articles– i que ahir era recompensada amb els 125.000 euros del 38è premi Cervantes, que la converteix en la quarta dona que el rep en les gairebé quatre dècades d’història. La primera va ser María Zambrano. La segona, Dulce María Loynaz. Ana María Matute el va rebre l’any 2010. “Gabriel García Márquez va dir que escrivia perquè l’estimessin –recordava ahir l’autora–. Jo escric perquè és la meva manera d’estar sobre la terra, de justificar la meva presència”. El jurat del Cervantes, presidit pel director de la Real Academia de la Lengua, José Manuel Blecua, va destacar la “brillant trajectòria literària” de l’escriptora i “el ferm compromís amb la història contemporània”. En una de les seves novel·les més conegudes,

SÍLVIA MARIMON ❊ BARCELONA

Mestria i àmplia difusió internacional

Elena Poniatowska (París, 1932) ha publicat novel·les, reculls de contes i d’assajos. També s’ha dedicat al periodisme. RONALDO SCHEMIDT / AFP

Hasta no verte, Jesús mío (1969), explica la vida d’una jove òrfena que treballa d’obrera, de bugadera i de criada mentre el seu marit la maltracta. A La piel del cielo (2001) –premi Alfaguara– s’interessa pel desenvolupament de l’astronomia a Mèxic a partir d’un personatge basat en el marit de l’autora, Guillermo Haro, mort l’any 1988. Preocupada pels joves

Gran part de l’obra de Poniatowska està ambientada a Mèxic. A més de les novel·les ja esmentades, passen en terres mexicanes La noche de Tlatelolco (1971), Tinísima (1991) –sobre la fotògrafa revolucionària Tina Modotti– i El tren pasa primero (2006). “Sempre he sigut una do-

na insegura i escriure ha sigut una manera de participar en els assumptes públics del meu país”, reconeixia l’escriptora ahir. Ara per ara hi ha un tema del present que la preocupa molt: la manca d’oportunitats dels sectors més joves de població. “Que les noves generacions no puguin trobar feina em sembla horrible –va assegurar–. A Mèxic hem d’enfocar tots els esforços cap a l’educació i les escoles”. Poniatowska acumula un gran nombre de distincions, entre les quals hi ha el recent premi Biblioteca Breve per la novel·la Leonora (2011). És doctora honoris causa per nou universitats de tot el món. Des de l’any passat, una parada de metro del DF porta el seu cognom.e

El compositor i musicòleg Benet Casablancas (Sabadell, 1956) defensava que en el seu ofici fa falta una actitud oberta i receptiva. Ara el ministeri de Cultura ha reconegut la seva llarga i prolífica carrera amb el Premio Nacional de música. El jurat ha valorat la seva trajectòria internacional, “la seva maduresa i mestria aconseguides en la música, reconeixibles en la seva aportacióalsdiferentsgèneresqueintegrenelseucatàleg”.Casablancasésinfatigable.AdmiradordeBach, ha col·laborat amb orquestres d’arreu del món. Actualment és director del Conservatori de Música del Liceu i treballa amb l’Arditti Quartet, el Grup Modus Novus i el Cor de Cambra del Palau. Compositor en residència de l’Orquestra Simfònica i Nacional de Catalunya, està component una òpera per al Liceu.

La “calidesa” de Luz Casal D’altra banda, el ministeri va atorgar ahir el Premio Nacional de músiques actuals a Luz Casal. El jurat va valorar la “calidesa” d’una veu que es “grava a la memòria” i la trajectòria de la cantant: “Ha recorregut un camí fèrtil que va començar amb el rock i va abraçar gèneres com les balades i els boleros”. L’altre guardonat va ser el madrileny Trío Arbós, per la seva “excel·lència” com a formació de cambra: “La constant dedicació a l’estrena, difusió i també recuperació de la creació musical espanyola contemporània”.


38

DIMECRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2013

ara

esports Collet: “No em fa por parlar de la UEFA, perquè ens la mereixem” Joan Collet, el president de l’Espanyol, va fer ahir balanç del seu primer any de mandat. Pel que fa al vessant esportiu, va assegurar que no es faran fitxatges al mercat d’hivern i que és possible assolir les places europees. “No em fa por parlar de la UEFA, perquè crec que ens la mereixem. El

ESPORTS

nostre primer objectiu és la salvació però cal lluitar fins al final, i per tradició, per història i pel que som hem de lluitar per aconseguir-ho”, va dir. I pel que fa a la situació econòmica del club, va assegurar que està treballant en la recerca de nous ingressos i noves vies de negoci.

ÀLEX, 8 ANYS

Cristiano deixa fora del Mundial Ibrahimovic El jugador del Madrid marca els tres gols del triomf portuguès a Suècia i França remunta la seva eliminatòria classificant-se per a la fase final Crònica

TONI PADILLA BARCELONA

omés falten dues seleccions per completar el quatre sencer de classificació per al Mundial de l’estiu que ve. Però tothom sap que seran Mèxic i l’Uruguai, ja que van guanyar els partits d’anada dels play-off amb facilitat. L’Uruguai, de fet, ha preparat una festa per al partit d’aquesta matinada contra Jordània com si fos una festa, després de guanyar l’anada per 0-5. I durant el partit, al minut 90, celebrant un gol marcat ara fa més de mig segle. En el minut 79 va ser quan Gigghi va marcar el 1950 el gol que va donar a l’Uruguai el títol de campions del món en l’últim mundial jugat al Brasil. Gigghia serà present a l’estadi Centenari per veure com l’Uruguai es converteix en l’última selecció classificada per jugar el segon mundial brasiler de la història. Un Mundial que tindrà les seves baixes. Des del punt de vista individual la més destacada serà la de Zlatan Ibrahimovic. El davanter escandinau ho va intentar de totes les maneres, però Cristiano Ronaldo li va guanyar clarament el duel en què es va convertir l’eliminatòria entre Suècia i Portugal. Després de quedar segons dels seus grups de classificació, per darrere dels alemanys i els russos, el destí havia volgut que suecs i portuguesos quedessin aparellats en un duel amb dos noms propis, els de Cristiano i Ibrahimovic. Un dels dos no tindria lloc al Brasil. I el derrotat va ser Ibrahimovic. Cristiano Ronaldo, en un estat de forma espectacular, va liderar el triomf d’una Portugal ferma en defensa, competitiva al mig del camp i encomanada en atac a la seva gran estrella. Portugal va guanyar per 2-3 el

N

partit de Solna, i va fer vàlid el triomf de l’anada a Lisboa. El resum d’aquesta eliminatòria és senzill: Cristiano Ronaldo, quatre gols. Zlatan Ibrahimovic, dos. Els altres jugadors van acompanyar, van fer d’actors secundaris. Dotats d’un físic increïble, de talent i d’un ego immens, els dos jugadors es van quedar tota la glòria per a ells dos. I d’entre ells dos, va ser el de l’illa de Maderia qui es va sortir amb la seva. Després d’un primer temps en què els escandinaus no van crear perill contra un rival molt ordenat, el segon temps va esclatar. Cristiano va marcar el primer gol del matx després d’una escapada que va trencar la defensa sueca. El seu gol, als 50 minuts, deixava l’eliminatòria molt complicada per als homes d’Erik Hamren, que ja havien perdut a Lisboa per 1-0. Suècia necessitava marcar tres gols. Però Ibrahimovic, tot caràcter, va empatar amb un gran cop de cap als 68 minuts i quatre minuts més tard va marcar de falta amb un xut fort que Rui Patricio es va empassar. El 2-1 deixava els suecs a un gol del miracle.

Però després del torn de paraula d’Ibrahimovic, li va tocar respondre a Cristiano, que amb espais va fer dos gols en cinc minuts. Seran Suècia i la seva gran estrella, aquest noi de Malmö que feia broma 24 hores abans afirmant que era Déu, els que no seran al Brasil. Cristiano Ronaldo, en canvi, jugarà per tercer cop un Mundial. El 2006 va ser semifinalista. El 2010, no va passar dels vuitens de final. França s’espolsa les pors

La jornada de play-off de classificació per ser al Mundial tenia el risc d’acabar amb un altre dels noms de moda del futbol mundial fora de la cita brasilera: Franck Ribéry. França havia perdut el partit d’anada contra Ucraïna per 2-0 oferint una imatge deplorable, però els bleus es van espolsar les pors amb una actuació que els va comportar la redempció. La golejada per 3-0, dominant en tot moment el partit, va calmar els ànims d’una selecció que fa anys que viu envoltada de polèmiques sobre el compromís dels seus jugadors.

Amb Benzema de titular i Giroud sacrificat, França va saber superar en tot moment els ucraïnesos, que patien dues baixes clau en defensa. Sakho va fer el primer gol als 22 minuts i abans del descans va arribar el segon, obra de Benzema en fora de joc. Jugada protestada pels visitants. A la segona part les coses es van complicar per als visitants, ja que Khacheridi va ser expulsat. Malgrat tot, amb 2-0 el partit encara estava destinat a la pròrroga, però el setge francès es va acabar transformant en el tercer gol francès, després d’un rebuig que va tornar a aprofitar Sakho amb la col·laboració de Gusev. Amb un Ribéry fantàstic, el físic de Pogba i Matuidi, i Valbuena entremaliat entre línies, França es va convertir en l’última selecció europea que aconseguia la classificació per al Mundial de l’estiu que ve al Brasil.

MARTÍ, 11 ANYS / EDUARD, 11 ANYS

JAN, 9 ANYS


ara DIMECRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2013

39

esports Els finalistes a la Pilota d’Or es coneixeran el dia 9

Zubizarreta firma la seva renovació amb el Barça

La FIFA va anunciar ahir que el dilluns 9 de desembre comunicarà els noms dels tres candidats a guanyar la Pilota d’Or i el premi de Jugador de l’Any 2013, així com els trios de finalistes per obtenir els premis Puskás (gol més espectacular de l’any), Joc Net i Entrenador de l’Any.

Andoni Zubizarreta va firmar ahir l’ampliació del seu contracte amb el Barça fins al 30 de juny del 2016. Sandro Rosell i el vicepresident Josep Maria Bartomeu van ser presents a l’acte. Zubizarreta va dir que estava content “per la sensació de continuïtat, però sabent que és un repte que cal aguantar cada dia”.

Els 32 equips

CAFÈ BAVIERA

EUROPA Alemanya

XAVIER BOSCH

Anglaterra

PERIODISTA

Bèlgica Bòsnia i Hercegovina Croàcia Espanya França Grècia

Albert Montagut canvia de bàndol

Holanda Itàlia Portugal

Quan el partit es va acabar a París, dues seleccions ja havien fet la feina. Grècia, per exemple, tornarà a jugar el Mundial després d’empatar 1-1 a Bucarest contra els romanesos. Els grecs ja havien guanyat el partit d’anada per 3-1 i durant els primers minuts van aguantar en defensa la pressió dels homes de Victor Piturca. El gol de Mitroglou, autor ja de dos gols al partit d’anada, va ser un cop massa fort per als romanesos, massa concentrats a atacar, i va deixar sol el màxim golejador de la lliga grega ara mateix. Grècia, que ja va ser als Mundials del 1994 i el 2010, serà de nou en una fase final amb encara alguns dels veterans que van ser campions d’Europa el 2004, com Katsouranis o Karagounis.

Rússia Suïssa

AMÈRICA DEL SUD Argentina Brasil Colòmbia Equador Uruguai (pendent) Xile

CONCACAF Costa Rica Estats Units Hondures Mèxic (pendent)

ÀFRICA Algèria Camerun Costa d’Ivori Ghana Nigèria

Favorits Els croats, malgrat la vermella a Mandzukic, van superar els islandesos a Zagreb

ÀSIA Austràlia Corea del Sud Iran Japó

Croàcia tampoc va fallar i va superar Islàndia per 2-0 en un estadi Maksimir de Zagreb ple de gom a gom. Després de l’empat sense gols de l’anada, els balcànics van guanyar gràcies al gol de Mandzukic a la primera part, que va rematar llest al segon pal. A la segona part Srna va fer el segon d’un equip que va aguantar 40 minuts amb un home menys per la vermella que va veure Mandzukicperunaentradamoltdura. Amb la sorprenent Islàndia fora de combat, Bòsnia queda com a única selecció que debutarà a la fase final d’un Mundial al Brasil. Els altres 31 equips ja han gaudit abans de l’honor de jugar el torneig de futbol que més audiència té al planeta. Un Mundial que no podran jugar alguns dels jugadors més rics, famosos i en forma del moment, com el suec Ibrahimovic, el polonès Robert Lewandowski o el gal·lès Gareth Bale, que són els tres únics finalistes del premi de la Pilota d’Or que no han aconseguit obrir-se pas fins a la fase final del Mundial.e

“No visc obsessionat amb la Pilota d’Or” Després de marcar els tres gols del triomf portuguès a Solna, Cristiano Ronaldo va demanar la pilota del partit per poder tenir un rècord. El jugador del Reial Madrid va parlar amb els mitjans de comunicació portuguesos i els va dir que no viu “obsessionat” amb la Pilota d’Or. “Cada any he demostrat qui sóc. He fet 40 o 50 gols per temporada i això no està a l’abast de tots. No visc obsessionat per això [preguntat sobre la Pilota d’Or]”, va comentar de forma contundent. El jugador del Reial Madrid també va afirmat que no respon a “ningú”, en una al·lusió a Joseph Blatter, president de la FIFA. Blatter va fer broma fa unes setmanes sobre la manera de ser de Cristiano quan va afirmar que gasta molts diners en xampú. Aquests comentaris no van agradar als futbolistes del Madrid.

aspirant Sandro Rosell, durant la campanya que el va dur a ser el president més votat de la història del Barça, va veure com els seus contrincants li van penjar una etiqueta –que seria un president intervencionista– i els mitjans n’hi van encolomar una altra –que no sabia comunicar–. Passats tres anys, sabem que aquelles llufes eren justificades. D’una banda, el paper del president Rosell ha estat decisiu a l’hora de triar Tito i Tata com a relleus a la banqueta, i tothom sap, a hores d’ara, que Neymar és al Barça per la seva gestió directa i un estratagema executat, amb murrieria, dos anys abans de poder fer efectiu el seu fitxatge. La comunicació –la seva i la del club– ha estat el seu taló d’Aquil·les des que va agafar les regnes del Barça. Ell, charmant, indiscret i seductor en les distàncies curtes en la campanya del 2003 i en la precampanya del 2010, ha vist com amb els micròfons al davant i amb la responsabilitat de la presidència s’embolicava més sovint del que hauríem desitjat molts socis. En la comunicació del club, fins ara no ha encertat la persona. Amb la destitució, ahir, de Xavi Martín, Rosell ja ha tingut més directors de comunicació que entrenadors. El primer a saltar va ser Pere Jansà. Aleshores, per trobar una persona que s’adigués al càrrec, Rosell va fer dos moviments sibil·ins: va pensar

L’

en Ketty Catalayud, de La Vanguardia, i va muntar un sopar amb una dotzena de periodistes esportius importants a Barcelona, de diferents mitjans, per preguntar-los què els semblaria aquell nomenament. Les patums del nostre periodisme, segons expliquen alguns dels presents, li van donar el vistiplau. Al cap de dos mesos, els companys que havien apostat per ella ja en demanaven el cap públicament. Rosell va aprendre la lliçó i va continuar fent la seva. L’aposta de Xavi Martín, però, no ha estat gens reeixida i ara, per redreçar la política comunicativa del Barça, arriba el torn d’Albert Montagut. El conec d’un sopar a la Cerdanya (en un àpat amb Màrius Carol i Albert Arbós, d’Interprofit), d’haver-lo convidat a l’Àgora a un debat sobre periodisme i d’haver-lo admirat després de llegir els seus dos últims llibres (Fe de errores i NewPaper), on fa reflexions molt encertades sobre els mitjans de comunicació i la nostra feina. Rosell, ves per on, torna a pescar de La Vanguardia, on, des de fa mesos, Montagut escrivia una columna imprescindible sobre periodisme digital. Serà curiós veure com un perdiguer de raça, un periodista de pedra picada com ell, que tota la vida ha maldat per furgar i explicar les coses que passen al carrer, a la política o a Washington, es posa ara a l’altra banda, a fer comunicació d’empresa i a pintar-ho tot de color de rosa. En aquest cas, de blaugrana.

El nou cap de comunicació del Barça, Albert Montagut, té una llarga trajectòria als mitjans de comunicació. ANDREU DALMAU / EFE


40

DIMECRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2013

ara

esports BARÇA

enbreu

Cesc: “El meu somni és retirar-me al Barça”

■ El Barça Alusport lluitarà per ser a la ‘final four’ a la República Txeca La plantilla del Barça de futbol sala va arribar ahir a la República Txeca, on disputarà la fase de classificació per a la final four de la UEFA Futsal Cup. El Barça debuta avui a les 15.30 h contra el Lokomotiv ucraïnès i després juga dijous a les 17.30 h amb el Targu Mures romanès. L’últim partit és dissabte a les 17 h amb el Chrudim txec.

■ Capdevila: “Falta molt per arribar a dir que l’Espanyol està en crisi” El jugador de l’Espanyol Joan Capdevila va dir ahir que l’Espanyol no està en crisi. “La paraula crisi és molt forta per definir la nostra situació. Hem perdut sis dels últims vuit partits, però no cal dramatitzar. Encara falta molt perquè arribem a dir que estem en crisi”.

■ La tenista Nuria Llagostera, acusada de dopatge, es retira La tenista mallorquina Nuria Llagostera es retira després de la sanció de dos anys que li ha imposat la Federació Internacional per un cas de dopatge: “Han tirat per terra el meu somni de jugar els Jocs Olímpics de Rio”, va dir ahir. Llagostera, de 33 anys, afirma que no sap com “va entrar aquesta substància”, en al·lusió a la d-metamfetamina.

■ El Barça d’handbol es passeja contra el Cuatro Rayas Valladolid (42 a 26) El Barça segueix amb la seva immaculada trajectòria a la Lliga Asobal i va desfer-se per 42 a 26 del Cuatro Rayas Valladolid. Raúl Entrerríos i Siarhei Rutenka van liderar el triomf amb 6 gols. Els de Xavi Pascual han guanyat els 11 partits.

■ El Moritz Vendrell cau a Igualada i el Barça obre forat a l’OK Lliga El Monbus Igualada va golejar 5 a 1 el Moritz Vendrell, un resultat que permet que el Barça de Ricard Muñoz obri forat al capdavant de l’OK Lliga. Els blaugranes van superar 2 a 6 el Lloret, en una visita complicada, prèvia al duel a Europa d’aquest cap de setmana contra el Porto.

i més a l’ ✔ MESSI El davanter del Barça rebrà aquest migdia (12.30) a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm la tercera Bota d’Or. Sandro Rosell, president del Barça, assistirà a l’acte. ✔ BARÇA El conjunt blaugrana s’exercita aquesta tarda (18 hores). El tècnic, Gerardo Martino, espera disposar ja del gruix de jugadors internacionals. ✔ WATERPOLO L’Atlètic Barceloneta debuta en l’edició d’aquest any de la Champions contra el Primorje Erste Bank de Rijeka croat (19.15 hores, Teledeporte).

Víctor Valdés va ser el gran perjudicat de l’amistós a Johannesburg. El porter podria estar de baixa entre un mes i un mes i mig. ALEXANDER JOE / AFP

Valdés, Xavi i Tello es lesionen el mateix dia Les primeres proves apunten que el porter té un trencament al bessó de la cama dreta

Cesc Fàbregas va respondre ahir a les preguntes que a través de la xarxa social Facebook van fer diferents aficionats en un acte en què va deixar clar que el seu somni és acabar la seva trajectòria esportiva al Barça, tot i que va admetre: “Hauré de treballar molt perquè així sigui”. En preguntarli per Alexis Sánchez, Cesc va dir que el xilè “ho té tot per ser una gran estrella al Barça i en el món del futbol”. Sobre quin ha estat el seu millor moment professional, va dir: “Probablement quan vam guanyar el Mundial i tots els trofeus que he aconseguit guanyar amb el Barça. El millor gol va ser contra el Milan, a San Siro, amb l’Arsenal”.

un esquinç al lligament lateral extern del turmell dret. El de Terrassa –després d’estalviar-se els dos partits de la selecció espanyola i els 16.000 quilòmetres que van fer en una setmana els de Vicente del Bosque– va acusar la càrrega de minuts d’aquesta temporada, en la qual és el tercer jugador que més utilitza el tècnic argentí a la Lliga. Moltes baixes contra el Granada

Valdés, Xavi i Tello s’han sumat a la llista de lesionats del Barça. El conjunt de Gerardo Martino rebrà dissabte el Granada amb molts lesionats i el cansament acumulat pels partits internacionals. A.L./À.G.

Tres lesionats el mateix dia. L’aturada per seleccions li ha sortit cara al Barça. El gran damnificat va ser Víctor Valdés, que va abandonar coixejant el Soccer City de Johannesburg, i les primeres proves mèdiques apunten que podria patir un trencament al bessó intern de la cama dreta. Un cop arribi a Barcelona, els serveis mèdics del Barça li faran més proves per confirmar l’abast de la lesió i fixar el temps que haurà d’estar de baixa

BARCELONA.

Valdés. Aquesta situació donarà una nova oportunitat a José Manuel Pinto. Si l’ecografia a què serà sotmès el blaugrana confirma el trencament que detallaven els metges de la selecció espanyola, Valdés podria estar entre un mes i un mes i mig de baixa, en funció del grau de la lesió, que es va fer a la segona meitat del partit que el combinat de Vicente del Bosque va perdre 1 a 0 contra Sud-àfrica. La de Víctor Valdés va ser l’última de les tres males notícies que va rebre ahir Gerardo Martino. Les dues primeres, en presència del mateix tècnic a la Ciutat Esportiva Joan Gamper. Xavi Hernández va abandonar l’entrenament amb una sobrecàrrega als isquiotibials de la cama esquerra, mentre que Cristian Tello se n’anava a la dutxa amb

D’aquesta manera, el Barça va sumar en un sol dia tres jugadors més a la llista de dubtes i baixes per al partit de dissabte contra el Granada al Camp Nou. Més enllà de la notable absència de Leo Messi, que no tornarà a vestir-se de curt fins al 2014, la línia defensiva és la més masegada. Jordi Alba, el lesionat de més llarga durada, i Gerard Piqué encara arrosseguen molèsties de les seves respectives lesions. Tots dos ja fan treball de camp des de fa dies, però completament en solitari i al marge del grup. El lateral esquerre segueix recuperant-se del trencament fibril·lar que l’ha deixat fora dels terrenys de joc durant dos mesos, mentre que el central també treballa per fer desaparèixer els problemes que pateix al pubis.e

El Barça nomena el quart director de comunicació A.L. BARCELONA. La política comunica-

tiva del Barça s’ha cobrat una nova víctima. El club blaugrana va anunciar ahir la destitució de Xavi Martín com a director de comunicació i el nomenament en el seu lloc d’Albert Montagut, el quart responsable d’aquesta àrea d’ençà que Sandro Rosell va aterrar al poder l’estiu del 2010. Quatre directors de comunicació en tres anys i mig. Albert Montagut, de 56 anys, s’incorpora al Barça avui mateix, després d’haver estat vinculat durant molts anys a la premsa escrita, com a corresponsal del diari El País a Washington, director d’El Mundo a Catalunya i director adjunt d’informació a El Periódico, a part

Montagut durà des d’avui la comunicació del club. TONI GARRIGA / EFE

d’haver dirigit el diari gratuït ADN, del grup Planeta de José Manuel Lara Bosch. Actualment era tertulià en diferents mitjans. L’anterior responsable de la políticacomunicativadelclub,XaviMartín,deixaràelBarçadesprésdegairebé dos anys al capdavant d’aquesta àrea. Martín va estrenar càrrec el gener del 2012, en substitució de Ketty Calatayud, que va durar menys d’un any com a directora de comunicació. Calatayud, per la seva banda, va fitxar pel Barça per suplir Pere Jansà, l’home triat abans de les eleccions per Sandro Rosell per marcar l’estratègia comunicativa del Barça un cop arribat al poder. Jansà segueix al club com a director de l’àrea social, mentre que Calatayud és directora editorial.e


ara DIMECRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2013

41

esports MOTOR

Isidre Esteve, l’autosuperació com a estil de vida El pilot aixeca el seu primer títol després de l’accident Reportatge NURIA GARCÍA BARCELONA

a sis anys, a Isidre Esteve li canviava la vida. Competint sobre la seva moto, vapatiruna greulesiómedul·lar que el va deixar sense sensibilitat a les cames. Però, tot i que molta gent s’enfonsa, el d’Oliana va decidir mirar endavant. Així, aquest diumenge va aconseguir aixecar el seu primer títol després de l’accident,eldecampiód’Espanyade ral·lis totterreny en la categoria de buguis. “Ser campions és la suma dels resultats de tot l’any. Des del 2007haviafetalgunacursa,peròfins ara mai havíem fet una temporada sencera”, diu el pilot, que reconeix que “l’experiència ha sigut molt maca”. “El fet que vagi en cadira o que pateixi aquesta paraplegia no significa que no pugui tornar a competir, abans ho feia en moto i ara ho faig en cotxe.Hihaajudestecnològiquesper suplir les mancances que tinc provocades per la lesió”, explica Isidre Esteve, que diumenge, quan va arribar

F

a la meta de la Baja Almeria va ser ovacionat pels integrants del seu equip, però també pels seus rivals. Però ara, amb el títol al sac, Isidre Estevejapensaaferunpasmés,aautosuperar-sedenou.Desprésdel’experiència negativa del Dakar l’any 2009 –se li van fer llagues i li va costarmoltrecuperar-se–,ara,ambmés experiència que fa quatre anys, ja pensa a tornar a les dunes. “Vull continuar competint! Com més curses fas, més ràpid ets. M’agradaria poder competir d’una manera més professional,comfeiaabans.Itincganesde tornaralDakar.M’il·lusiona.Perferho, cal ser competitiu a Espanya i en altres proves internacionals i tenir una bona estructura. Això arribarà, no sé quan, però arribarà! No tinc pressa”, assegura.

Títol El pilot és campió d’Espanya de ral·lis totterreny en buguis

JAN, 9 ANYS

Agraït amb el seu entorn

Ell i el seu copilot, Chema Villalobos, han aconseguit fer un tàndem perfecte. “El Chema és un copilot molt aplicat! És qui cada vegada que hi ha un problema baixa del cotxe i el soluciona. Ell sap que té molta més feina amb mi de company, però per a mi és important que la persona que està al meu costat sigui de confiança”, des-

BRUNO, 7 ANYS

TEO, 4 ANYS

taca. Però, sobretot, Isidre Esteve no s’oblida de la seva companya, Lidia Guerrero. “Si no estiguéssim junts, faria la meitat de les coses que faig. A l’hora de tornar a competir, el seu suport ha sigut molt important”. Ella és també qui l’ajuda en la seva preparació física dia a dia. “Per competirhed’estarenunestatòptim,però la veritat és que em vaig preparar igual que em preparava per córrer en moto. El tema físic, en cotxe, no és tan important com quan anava en moto, no és tan exigent”, explica Isidre Esteve, que recorda que gràcies al coixí intel·ligent desenvolupat per la fundació que porta el seu nom pot competir en millors condicions.e

Isidre Esteve PILOT

“Que vagi en cadira o que pateixi aquesta paraplegia no vol dir que no pugui competir” “Ser campions és la suma dels resultats de tot l’any” “Tinc ganes de tornar al Dakar. M’il·lusiona i sé que l’oportunitat arribarà. No sé quan, però no tinc pressa”


42

DIMECRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2013

ara

mèdia

elradar

elprogramarecomanat TV3 22.30

■ Francesc Orella serà el general Prim en un telefilm que preparen TVE i TVC El general Prim i més concretament el seu misteriós assassinat seran protagonistes d’un nou telefilm que Televisió Espanyola –en coproducció amb Shine Ibérica i amb la col·laboració de Televisió de Catalunya– ha començat a rodar aquesta setmana i que, segons informa la cadena, s’estrenarà l’any vinent, coincidint amb el segon centenari del naixement de qui va ser un dels polítics més influents de l’Espanya del segle XIX. Prim, el asesinato de la calle del Turco s’aproximarà a les circumstàncies que, el 27 de desembre del 1870, van envoltar l’atemptat que tres dies més tard –segons la versió oficial– provocaria la mort del reusenc Joan Prim i Prats, que aleshores era president del consell de ministres i ocupava a més la cartera de la Guerra. El magnicidi, del qual mai no s’ha arribat a conèixer del cert l’autoria, va deixar Espanya en una situació de caos poques hores abans que el nou rei escollit pel Parlament, Amadeu I, arribés al territori espanyol.

‘El foraster’

L’actor català Francesc Orella (segon per la dreta a la foto) es posarà en la pell del general Prim en aquesta TV movie que dirigeix Miguel Bardem i que és obra del mateix equip creatiu del telefilm El asesinato de Carrero Blanco, estrenat per TVE l’any passat. Enrique Villén, Francesc Lucchetti i Manolo Solo (d’esquerra a dreta a la foto) formen part del repartiment juntament amb Javier Godino, Daniel Grao, Víctor Clavijo o Simón Andreu, entre altres. El rodatge tindrà lloc entre Madrid, Aranjuez i Alcalá de Henares.

Després de dues setmanes apartat de la graella, Quim Masferrer tornarà a ser avui el foraster. En aquest cas, visitarà la Vall Fosca, una zona situada a l’extrem nord del Pallars Jussà on hi ha 19 pobles escampats per la muntanya, alguns amb menys de deu habitants. Durant la seva visita de dos dies a la vall, Masferrer parlarà amb ramaders que es preparen per a la Fira del Bestiar, veïns que li ensenyaran alguns dels principals atractius de la zona i joves que li explicaran com és la seva vida, i de tot plegat en farà un monòleg.

TV3

06.00 Notícies 3/24. 08.00 Els matins (Magazín).

14.00 14.20

■ Els treballadors de TV3 fan un seguiment “massiu” de les aturades parcials

■ ‘Efectivament’ celebra 500 edicions amb una entrevista a Gerard Piqué

La vaga que els treballadors de TV3 van celebrar ahir, repartida en tres franges horàries, va ser “massiva”, segons el comitè d’empresa. Els representants dels treballadors situen el seguiment de la protesta en “prop del 90% de la plantilla en el conjunt de la jornada”, tal com van confirmar a l’ARA. Protestaven contra la privatització del servei comercial de la televisió proposada per la CCMA.

La tertúlia futbolística del canal Esport3 Efectivament arriba avui a les 500 edicions i ho celebrarà amb un programa especial que tindrà com a plat fort una entrevista al central del Barça Gerard Piqué. A més, l’espai rebrà la visita de tots els col·laboradors, i la cantant Sara Pi i l’humorista Pep Plaza hi actuaran en directe. Efectivament, presentat per Lluís Canut, s’emet de dilluns a dijous a les 23.00.

15.50

16.35

lesaudiències Buenafuente torna amb força a La Sexta L’estrena d’En el aire, el nou programa d’Andreu Buenafuente per al late night de La Sexta, va reunir dilluns 250.000 persones i va aconseguir un 21,2% de quota de pantalla. Són unes xifres molt satisfactòries, que li van permetre disputar a La Voz el domini de la franja, tot i que finalment el programa de Telecinco va sortir-ne vencedor. El concurs de talents –que havia ocupat també el prime time de la cadena– va tenir 398.000 espectadors i un 17,9% de share, la qual cosa li va permetre retallar notablement la diferència amb El tiempo entre costuras. La sèrie d’Antena 3 va fer mínim de la temporada amb 455.000 seguidors i una quota del 16,2%. Tot i tenir una mitjana d’espectadors més elevada que La Voz, va quedar per darrere durant la major part del temps que van coincidir. En qualsevol cas, el domini de la nit va ser per a TV3, malgrat que tant Crackòvia –que va tenir 591.000 espectadors– com El convidat –amb 535.000– van fer el tercer resultat més baix de la temporada. En canvi, La Riera va batre el seu rècord del curs, amb 566.000 seguidors.

14.30 15.40

Convidat: Guillem López-Casasnovas, catedràtic d’Economía de la Universitat Pompeu Fabra. Telenotícies comarques. El medi ambient (Medi ambient). El paisatge de les Terres de l’Ebre és el resultat de milers d’anys d’activitat humana. Un paisatge agrari ben conservat pot donar productes de qualitat, de manera que la recent catalogació de les Terres de l’Ebre com a Reserva de la Biosfera pot ajudar a reanimar aquest sector. Telenotícies migdia. Cuines (Gastronòmic). Arròs de pagès amb calamars de llauna. La Riera (Telenovel·la). L’Ona no té ganes de viure. El Claudi i la Judit es bolquen per intentar ajudar-la, i això provoca un acostament entre ells. El Guillem, empès pel Tito, pren una decisió que sorprèn la Carme. Divendres (Magazín). Es visita el castell del Papiol, la peça patrimonial més important de la història mil·lenària de la població, on havia viscut el baró Valentí Almirall. A més, es

mostren les possibilitats i novetats del món funerari i què és el més demandat ara mateix. També s’expliquen tots els detalls de la minisèrie 1714, el preu de la llibertat. 18.50 Murdoch mysteries (Sèrie). La guerra contra el terrorisme: Mentre investiga una explosió, el detectiu Murdoch s’infiltra en un grup anarquista liderat per una organitzadora laboral americana, Emma Goldman. 19.40 Espai Terra (Divulgatiu) Avui el doctor Martí Boada parla de les característiques de les plantes i els arbres nadalencs, que durant alguns mesos omplen cases i carrers.

20.20 El gran dictat

(concurs). 21.00 Telenotícies vespre.

Presentadors: Ramon Pellicer, Raquel Sans. Col·laborador: Artur Peguera. 21.50 Alguna pregunta més? (Humor). Lolita Flores explica en aquesta edició com

veu la televisió. A més, el Peyu descobreix un gual molt estrany al barri de la Sagrera de Barcelona.

22.30 El Foraster (Humor).

La Vall Fosca Avui el Foraster s’endinsa a la Vall Fosca, al nord de la comarca del Pallars Jussà. Per primera vegada, Quim Masferrer no coneix una sola població sinó tota una vall. Està format per 19 pobles repartits per les muntanyes, alguns dels quals tenen menys de 10 habitants. 23.30 Valor afegit (Economia). S’explica el fenomen de Big Data, una nova revolució a Internet que permet analitzar l’enorme volum de dades i d’informació que circula gratuïtament per la xarxa i que utilitzen les empreses i grans organitzacions per a la seva gestió. 00.05 La bèstia (Sèrie). Emissió de dos episodis: Armes de pau (T1) i Impetuós (T1). 01.30 Divendres (Magazín).

SUPER 3/ 33

06.00 Mic. 06.24 L’abella Maia. 07.14 Sweesters, virtual

Programes més vistos dilluns a Catalunya ESPECTADORS

‘SHARE’

743.000

23,7%

727.000

31,5%

591.000

17,0%

566.000

27,1%

535.000

17,1%

01 Telenotícies vespre TV3 20.59

02 Telenotícies migdia TV3 14.29

03 Crackòvia TV3 21.58

04 La Riera TV3 15.55

05 El convidat TV3 22.37

room. 07.20 Els Dalton. 07.46 Doraemon. 09.00 Mic. 10.42 EspieZ! Nova generació. 11.05 Futbol galàctic. 12.00 La Supermots. 12.25 Bugs Bunny i els seus amics. 13.45 Shin Chan. 14.35 Un drama total d’illa. 15.22 Bola de drac Z. 16.10 One piece. 17.00 Ja arriba en Noddy! 17.54 Una mà de contes. 18.04 Minty, la fada. 18.14 Geronimo Stilton. 18.41 Rekkit, el conill màgic. 19.45 Espies de veritat.

20.14 Tom i Jerry. 21.20 La Riera. L’Ona no

té ganes de viure. El Claudi i la Judit es bolquen per intentar ajudar-la, i això provoca un acostament entre ells. 22.05 Quarts de nou. Quin any! 22.30 (S)avis. Teresa Juvé: La protagonista d’avui és Teresa Juvé, escriptora i pedagoga. Vídua de Josep Pallach, acumula més de 90 anys de coratge i lluita, ja que va compartir la passió del seu marit per l’educació i la política. En aquesta entrevista, una de les poques que ha concedit, explica a

23.27

00.20 01.15 02.09

Josep Puigbó com va sobreviure a l’horror de la guerra i de l’exili durant el qual va exercir d’agent d’enllaç de la Resistència francesa. 60 minuts. 30 anys en la foscor: Treball que explica la història de Manuel Cortés, el talp de Mijas. Quan va acabar la Guerra Civil Espanyola i es van tancar les fronteres, centenars de persones es van veure obligades a amagar-se per escapar de la repressió franquista. Gent que canvia el món. Els Estats Units. Cultures vives. Waterloo Road. (T2).


ara DIMECRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2013

43

mèdia

lespel·lículesrecomanades TELECINCO 22.30

PARAMOUNT CHANNEL 22.00

LA 2 22.00

‘La memoria del asesino’

‘La casa de la alegría’

‘Agua para elefantes’ ✰✰✰

Dir.: Francis Lawrence Actors: Reese Witherspoon, Christoph Waltz, Robert Pattinson

EUA, 2011. Durant els anys 30, un estudiant de veterinària es veu obligat a abandonar els estudis arran de la mort dels seus pares i comença a guanyar-se la vida com a veterinari d’un circ. Allà s’enamora de la dona de l’amo de la companyia.

✰✰✰

✰✰✰

Director: Erik Van Looy Actors: Jan Decleir, Koen De Bouw, Werner De Smedt, Jo De Meyere

Director: Terence Davies Actors: Gillian Anderson, Dan Aykroyd, Anthony LaPaglia, Laura Linney

Bèlgica, 2003. La policia d’Anvers encarrega als seus dos millors agents la investigació de l’assassinat d’un alt càrrec públic. La recerca els porta fins a un sicari amb un principi d’Alzheimer que s’adona que, per la seva malaltia, està sent utilitzat.

Regne Unit, 2000. Per la seva bellesa, la Lily és molt coneguda entre l’alta societat, però això també la fa objecte d’enveges i interessos. Quan decideix casar-se amb qui toca i no amb qui voldria es converteix en víctima d’una falsa acusació.

✰✰✰✰✰ Excel·lent ✰✰✰✰ Molt bona ✰✰✰ Bona ✰✰ Regular ✰ Dolenta

INFORMACIÓ SERVIDA PER ONEDATA

ESPORT3

06.00 ZZ. 06.10 Km 0. 06.30 Tot l’esport. 06.55 Efectivament. 08.00 Crackòvia. 08.30 Els cocodrils monstru-

osos del mesozoic. 09.20 Astúries: la mirada del

vent. 09.45 Les costes franceses

des de l’aire. Brest. 09.52 El Mediterrani amb el

James Martin. Minori. 10.14 Forquilla i motxilla.

Destinació: SaintTropez (II). 10.40 Boscos. Boscos d’Alzina (Collserola). 11.05 Futbol internacional. Brasil-Xile. 12.45 Bota d’Or a Messi. Comentaristes: Bernat Soler i Jordi Grau. En directe des de Barcelona. 14.30 Ciutats portuàries del món. Houston. 15.16 Astúries: la mirada del vent. Gijón. 15.40 Parcs salvatges. El parc nacional de les Glaceres. 16.31 La Nova Europa de Michael Palin: El final del viatge. 17.26 La selva: el secret de la vida. 18.20 Futbol internacional. Brasil-Xile. 20.00 Esport club. 21.00 Futbol internacional. Brasil-Xile. 22.15 Bota d’Or a Messi. 23.00 Efectivament. 00.30 Tot l’esport.

TVE-1

06.00 Noticias 24 horas. 06.30 Telediario matinal. 08.30 Los desayunos de

10.05 14.00 14.30 15.00 16.00 18.45 20.30 21.00 22.15 22.30

23.30

00.25

03.10

TVE. Convidat: Ángel Gurría, secretari general de l’OCDE. La mañana. L’informatiu. Corazón. Telediario 1. L’informatiu. España directo. Corazón. Telediario 2. El tiempo. Comando actualidad. Filipinas, zona cero: Programa especial sobre el tifó a Filipines. Ha estat un dels ciclons més destructius de la història. Tu oportunidad. En el quart programa, tornen a tenir lloc dues inversions. En total s’inverteix la xifra de 600.000 euros, que suposa la segona quantitat de diners més important, després dels 825.000 euros que es van oferir en el primer programa. El debat de La 1. L’espai analitza l’actualitat amb sis politòlegs i periodistes: Nacho Corredor, Guillem Carol, Laura Fàbregas, Mercè Maresma, Eduard Güell i Fernando de Páramo. A més, rep la visita de Jaume Collboni, portaveu del PSC. TVE es música.

ANTENA 3

CUATRO

TELE 5

07.00 El zapping de

06.30 Informativos

L’expresident d’Endesa i Ibercaja, Manuel Pizarro, visita el plató per analitzar la situació econòmica i financera d’Espanya en el context de la UE. 12.15 Karlos Arguiñano en tu cocina. 12.50 La ruleta de la suerte. Edició especial a favor de la campanya Una escuela, una vida de la Fundación Atresmedia. 14.00 Los Simpson (Sèrie). Emissió de dos episodis. 15.00 Antena 3 Noticias 1. 15.45 Deportes. 16.00 El tiempo. 16.30 Amar es para siempre. 17.30 El secreto de Puente Viejo. 18.45 Ahora caigo. 20.00 Atrapa un millón. 21.00 Antena 3 Noticias 2. 21.30 Deportes. 21.40 La previsión de las 9. 21.45 El hormiguero 3.0. Convidats: Carlos Sobera, Paula Vázquez i Jorge Fernández, presentadors. 22.40 Top Chef. Alberto Chicote i la seva mare es retroben al programa. 00.30 El almacén de Top Chef. 02.15 Una escuela, una vida.

surferos. 08.30 Encuentros peligrosos. 09.30 Alerta Cobra. 10.30 El último poli duro. Todos los caminos conducen a ti. 11.30 Alerta Cobra. El cártel (T14). 12.20 Las mañanas de Cuatro. Convidada: Esperanza Aguirre, expresidenta de la Comunidad de Madrid i actual presidenta del PP madrileny. 14.00 Noticias Cuatro. Inclou El tiempo. 14.50 Deportes Cuatro. 15.55 Castle. Emissió de tres episodis: Retroceso (T5), Hombre muerto, mujer muerta (T3) i Te mato y remato (T2). 18.30 Hawai 5.0. Emissió de dos episodis: Pu’olo (El paquete) (T2) i Mai Ka Wa Kahiko (Retorno al pasado) (T2). 20.00 Noticias Cuatro. Inclou El tiempo. 20.30 Deportes Cuatro noche. 21.30 Lo sabe, no lo sabe. 22.30 Homeland. Gerontion (T3). 23.15 The Americans. Piloto (T1) (Nou en emissió.) 00.30 Premios Ondas 2013. 03.00 La línea de la vida. 04.00 Shopping. 05.15 Puro Cuatro.

Telecinco. Inclou El tiempo. 08.55 El programa de Ana Rosa. 12.45 Mujeres y hombres y viceversa. 14.30 De buena ley. 15.00 Informativos Telecinco. 16.00 Sálvame. 20.15 Pasapalabra. 21.05 Informativos Telecinco. Inclou El tiempo. 22.00 Se enciende la noche. 22.30 Pel·lícula: Agua para elefantes. EUA, 2011. Dir.: Francis Lawrence. Int.: Reese Witherspoon, Robert Pattinson, Christoph Waltz. En l’època de la Gran Depressió, un jove estudiant de Veterinària es veu obligat a deixar els estudis després de la mort dels pares. Llavors comença a treballar al circ dels germans Benzini com a veterinari. El jove s’enamora de la Marlena, una amazona que està casada amb l’August, l’amo del circ, un home carismàtic i retorçat. 00.45 Se enciende la noche. 02.30 Premier casino. 05.00 Fusión sonora. 06.25 Zumba GH Edition.

06.00 Minutos musicales. 06.15 Las noticias de la

mañana. 08.55 Espejo público.

LA SEXTA

06.00 La Sexta en concierto. 07.45 Al rojo vivo. 09.30 Crímenes imper-

fectos. Informe criminal. Historias criminales. Al rojo vivo. La Sexta noticias 1ª edición. 14.55 Jugones. 15.35 La Sexta meteo. 15.45 Zapeando. 17.30 Más vale tarde. 20.00 La Sexta noticias 2ª edición. 20.50 La Sexta meteo. 21.00 La Sexta deportes. 21.30 El intermedio. 22.30 Vigilados: Person of interest (Sèrie). Emissió de dos episodis. Plan de contingencia (T2): El Finch continua segrestat per la Root, i el Reese treballa amb els detectius Carter i Fusco per trobar-lo. Código basura (T2): La màquina dóna un número al John d’un cas sense resoldre. Aviat sospita que pot estar relacionat amb la dona que té el Finch. Per això ell i la Carter van a Texas, on volen investigar la desaparició d’una nena de 14 anys una dècada enrere. Paral·lelament, el Finch deixa una pista d’on és reclòs. 00.00 En el aire. 01.30 Impacto total. 10.30 11.30 12.25 14.00

CANAL+

LA 2

BTV

8 TV

IB3

BARÇA TV

06.45 Tentaciones. 07.40 Weeds. 08.05 Weeds. Emissió d’11 episodis. 13.40 True Blood (sangre fresca). 14.45 NBA Live. 15.00 Pel·lícula:

06.00 TVE es música. 06.35 That’s english. 07.05 Timbavati. (R.) 08.00 TVE English. 08.25

07.00 Trànsit en directe. 08.00 BTV Notícies matí. 09.05 L’entrevista. 10.00 La Rambla. (R.) 11.00 La porteria. (R.) 12.00 Avanç BTV Notícies. 12.05 Info barris. 12.15 El pla B. 12.35 Àrtic. 13.15 Connexió Barcelona (Edició matí). 14.00 BTV Notícies migdia. 14.50 Info barris. (R.) 15.00 Terrícoles. (R.) 15.30 Primera sessió:

07.40 8 de 8. 08.40 Vaughan en vivo. 09.05 Televenda. 11.05 Vaughan en vivo. 11.30 Jet lag. 12.00 Migdia. 14.00 Arucitys. 16.55 El jardí de Carles Herrera. 17.35 Jet lag. 18.45 8 al dia. 22.30 Gran ci-

07.00 IB3 Ràdio. 08.00 Maria Bimbolles. 08.05 L’hora del conte! 08.10 Little Bear. 08.35 L’hora del conte! 08.55 Herbes màgiques. 09.45 La mirada. 11.20 Baleartnostrum. 11.55 La mirada. 12.20 Mossèn Capellà. 13.25 La mirada. 14.00 IB3 Notícies migdia. 15.20 El temps migdia. 15.30 Mira per on! 15.50 Cinema de

07.15 El 9. 07.45 Som-hi palau! 08.15 Temps de joc. 10.00 600’’. 10.15 Promeses. 11.00 600’’. 11.15 Especial. 11.30 Som-hi palau! 12.00 600’’. 12.15 Especial: Els 60 gols de Messi 2012/13. 13.00 Especial: Lliurament Bota d’Or a Messi. 13.30 Porta 104. 13.45 600’’. 14.00 Barça Notícies Migdia. 14.30 El partit handbol. (R.) 16.00 Barça Notícies Migdia. (R.) 16.30 El 9. 17.00 El Partit de Futbol Femení. (R.) 18.45 Especial: Lliurament Bota d’Or a Messi. 19.30 ADN Barça. 20.30 Estació Camp Nou. 21.00 Més club. 21.15 Especial. 22.00 Especial: Els 60 gols de Messi 2012/13. 22.45 Porta 104. 23.00 Estació Camp Nou. 23.30 Més club. 23.45 ADN Barça. (R.) 00.45 Som-hi palau!

Warrior. EUA, 2011. Dir.: Gavin O’Connor. Int.: Nick Nolte, Tom Hardy, Joel Edgerton. 17.20 Canal+ en Hollywood. 17.40 Pel·lícula: The Master. EUA, 2012. Dir.: Paul Thomas Anderson. Int.: Joaquin Phoenix, Philip Seymour Hoffman, Amy Adams, Laura Dern. 20.00 Estrella invitada. 20.15 Iñaki. 21.20 Banshee. 22.30 Dok. 23.40 España en serie. 00.40 Pel·lícula: El capital. França, 2012. Dir.: Constantin Costa-Gavras. Int.: Gad Elmaleh, Gabriel Byrne, Liya Kebede, Jordana DePaula. 02.30 Cuadernos de rodaje.

Fábrica de ideas de TVE. (R.) 08.55 Biodiario. 09.00 España en comunidad. (R.) 09.30 Aquí hay trabajo. 10.00 La aventura del saber. 11.00 Mississippí salvaje. (R.) 11.50 Para todos La 2. 13.40 Don Matteo. (R.) 14.35 Docufilia. (R.) 15.30 Saber y ganar. 16.05 Grandes documentales. 18.00 Docufilia. 18.55 Con-ciencia. 19.00 Vespre a La 2. 20.00 Don Matteo. 21.00 Docufilia. 22.00 El cine de La 2: La casa de la alegría. 00.15 La 2 noticias. 00.45 Somos cortos. 01.15 Pel·lícula: Remando al viento. 02.45 Conciertos de Radio 3. 03.15 La noche temática. (R.) 04.10 TVE es música.

Dulce hogar...¡a veces! EUA, 1989. Dir.: Ron Howard. Int.: Steve Martin. 17.30 Connexió Barcelona. 19.25 Info barris. (R.) 19.40 El pla B. (R.) 20.00 BTV Notícies vespre. 20.30 Àrtic. 21.30 Terrícoles. 22.00 Les notícies de les 10. 22.40 El temps. 22.50 La Rambla. 23.55 La porteria. 00.55 Terrícoles. (R.) 01.20 Les notícies de les 10. (R.) 02.00 La Rambla. (R.)

nema: Ghost Ship: Vaixell fantasma. Austràlia-EUA, 2002. Dir.: Steve Beck. Int.: Julianna Margulies, Gabriel Byrne, Ron Eldard, Isaiah Washington. El transatlàntic Antonia Graza, un vaixell italià de luxe, desapareix misteriosament amb tots els passatgers a bord. Quaranta anys després, el grup de salvament encapçalat pel capità Sean Murphy el localitza. 00.05 Los 4.400. 01.35 Clips.

l’Oest: Juntos ante el peligro. 17.30 Hamburgo 112. 18.20 La mirada. 20.00 Una micona més. 20.30 IB3 Notícies vespre. 21.30 El temps vespre. 21.35 Mira per on! 22.00

Pel·lícula: La huérfana. EUA, 2009. Dir.: Jaume Collet-Serra. Int.: Isabelle Fuhrman, Peter Sarsgaard, Vera Farmiga. 00.10 La mort d’Ana Niculai. 00.40 Chuck. 02.10 Baleartnostrum.


44

DIMECRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2013

ara

mèdia Cuatro estrena l’exitosa sèrie d’espies ‘The americans’ Cuatro estrena aquesta nit, després de Homeland (23.15), The americans, una sèrie protagonitzada per una parella d’espies soviètics que viuen a Washington durant els anys 80, en plena Guerra Freda, mentre oculten la seva veritable identitat a tothom, inclosos els seus dos fills i l’agent de

MÈDIA

l’FBI que s’acaba d’instal·lar al mateix barri. Estrenat als Estats Units al gener, aquest thriller protagonitzat per Keri Russell i Matthew Rhys va suposar el millor debut de ficció de la història del canal de cable FX, i ja ha estat renovat per a una segona temporada.

Els directors de diaris defensen el periodisme de pagament ARA BARCELONA. El periodisme només

ÀLEX, 8 ANYS / IGNASI, 7 ANYS

Acord de Google i Microsoft contra la pornografia infantil Bloquejaran la recerca de 100.000 paraules que porten a imatges d’abusos Dos gegants d’internet s’han posat d’acord per difcultar als pedòfils la tasca de trobar material il·legal a la xarxa. L’acord els estalvia l’amenaça del Regne Unit de crear lleis que els obliguin a censurar recerques. J.C. BARCELONA. No és habitual que la competènciaesposid’acord,imenys sota la llum dels focus i davant de la premsa. Tot i això, per intentar evitar més problemes, Google i Microsoft han arribat a la conclusió que calia signar un acord per dificultar l’accés a la pornografia infantil a través de la xarxa. Les dues empreses, que són les propietàries dels dos principals motors de cerca d’internet –Google i Bing–, s’han decidit a eliminar de les possibilitats de recerca més de 100.000 paraules que poden portar directament a material pornogràfic en què s’abusa d’infants. És adir,aquests100.000termesnoconduiran a cap resultat quan se’ls escrigui al cercador. D’aquesta manera, Google i Microsoft impediran que als pedòfils els resulti fàcil trobar material de menors a internet. Aquesta mostra de col·laboració amb l’autoritat ha de servir perquè el govern del Reg-

ne Unit no faci efectiva la seva amenaça de crear una legislació restrictiva que reguli el seu sector –un escenari que sempre els provoca aversió– i els obligui per llei a fer-ho. Segons publica The Daily Mail, les dues empreses primer s’havien negat a prestar aquesta col·laboració contra la pedofília a la xarxa, cosa que haurien corregit quan van rebre l’avís contundent de l’executiu britànic de legislar en aquest àmbit. Després que les empreses anunciessin que es prestaran a protegir la infància, David Cameron, primer ministre del Regne Unit, ja ha qualificat l’entesa d’“avanç significatiu” i ha recordat que si finalment “no compleixen els seus compromisos” –i no censuren els seus continguts– aprovarà lleis que detallin tot el que han de fer. Aplicació expeditiva

En una primera fase, aquestes restriccions a les recerques s’aplicaran únicament als països de parla anglesa. Tot i això, les empreses tenen previst que en un termini de sis mesos la mesura s’estengui a la resta del món i se censurin els resultats en 158 idiomes més a banda de l’anglès.

Pressió Cameron amenaça les companyies d’obligar-les a complir per la via legal Calendari D’aquí sis mesos, aquesta mesura ja arribarà a 158 idiomes

L’anunci es produeix just abans de la cimera sobre seguretat a internet, una trobada que tindrà lloc dilluns a Downing Street i que estarà encapçalada pel premier britànic. Del món empresarial hi seran representades Google i Microsoft, així com altres companyies d’internet. El debat sobre els continguts il·legals accessibles a la xarxa ve de lluny. Tot i això, mai com ara s’havien complicat tant les coses als consumidors d’aquestes imatges prohibides. El president de Google, Eric Schmidt, diu que tot i que “no hi ha dubte que la societat no aconseguirà mai eliminar aquesta depravació, hem de fer tot el que estigui al nostre abast per protegir els nens de la maldat”. Respecte a aquest acord amb Microsoft, Google assegura que ja ha posat més de 200 empleats a treballar-hi. L’empresa de Bill Gates explica que sempre ha tingut una actitud de tolerància zero amb els continguts de pornografia infantil i que des de l’estiu dedica molts esforços a lluitar-hi. Actualment, les xarxes peer to peer són el mitjà habitual per a aquest material il·legal.e

subsistirà si és de pagament. Aquest va ser el principal punt d’acord entre els directors de l’ARA, Carles Capdevila; d’El Punt Avui, Xevi Xirgo, i d’El Periódico, Enric Hernàndez, en el debat que van mantenir ahir durant la presentació del llibre Entrevistes amb el Quart Poder, en què cadascun d’ells –a més de José Antich, el director de La Vanguardia, que no va assistir a l’acte– parla sobre el present i el futur del periodisme amb Joan Solé. Capdevila va argumentar que el pagament pels continguts és imprescindible per “salvar” el periodisme –que està en un moment de transformació “històric”–, però també una “garantia” de la seva “independència”. Per la seva banda, Hernàndez va equiparar el “periodisme de qualitat” amb el “periodisme de pagament”, i va defensar aquesta via com una manera de convèncer els lectors que “el diari és seu” i d’assegurar-se també que “seran més exigents amb el producte”. Per Xirgo, els diaris “van cometre un greu error” quan van començar a “regalar” els seus continguts a través de la xarxa, i per això ara busquen “maneres de fer-se enrere”. Sobre la dualitat entre els diaris impresos i els digitals, el director de l’ARA va assenyalar que actualment vivim en un moment “d’interregne” en què el paper manté la “influència” però veu com el seu model ha entrat en crisi i la web guanya adeptes però té dificultats per fer pagar als lectors. En qualsevol cas, opina que és “evident” que cal canviar el model de negoci dels diaris, encara que alguns mitjans mostrin “certa resistència” a acceptar-ho.e

L’escriptor Joan Solé amb Carles Capdevila. ACN


ara DIMECRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2013

45

mèdia La dona de Rajoy, desapareguda per una lesió Tal com publicava ahir Vanitatis, la primera dama espanyola havia donat peu a alguns comentaris per les seves absències en actes socials importants. Per exemple, al casament del fill de l’alcalde de Sevilla o el del fill de José Manuel Lara. Dos esdeveniments als quals Rajoy va acudir sol.

GENT

L’actor Álex González i Pierre Sarkozy, homes ‘GQ’

El mitjà digital explica que Elvira Fernández –Viri, com la coneixen els més pròxims– es va fer mal al peu per una ensopegada i espera l’alta per tornar a acompanyar el seu marit a actes públics. Diu el mitjà que Fernández lamenta no poder-se posar talons, cosa que la “fascina”.

Jennifer Lawrence, amb bodi i de ‘première’ J.C.

JOAN CALLARISSA BARCELONA

illuns a la nit la revista GQ donava els seus premis als homes de l’any, que es basen en els vots de les persones que es llegeixenlapublicació.Entreelspremiats hi va haver una llarga llista de noms propis d’homes que han destacat al llarg del 2013. Però, com sempre passa, no van destacar sobre la catifa vermella, ja que amb els clàssics blanc i negre en van tenir prou per solucionar la posada en escena. Per sobre de la resta, entre senzill i elegant, va quedar l’actor Álex González (02) –protagonista de la sèrie Tierra de lobos i exnòvio de Chenoa–, que va aparèixer amb els cabells molt curts i sense la clenxa

D

engominada que havia lluït en anteriors ocasions. Potser és una conseqüència de les exigències de la sèrie que aviat s’estrenarà, en què fa de policia. Va guanyar el premi al millor actor de l’any. L’altre nom de la nit va ser el de Pierre Sarkozy (01), que té poc a veure amb el seu pare, almenys des del punt de vista estètic i físic. El jove, de 28 anys, es va haver d’esforçar per explicar a la premsa espanyola que cobria el lliurament dels premis que ell no era fill ni de Cecilia ni de Carla. Pierre va néixer del primer matrimoni de l’expresident de la República Francesa, amb Marie Dominique Culioli. El premi que li van donar

és el d’artista revelació, ja que el ros Sarkozy –conegut com DJ Mose– és un gran animador de les nits parisenques que s’està convertint en un referent internacional a poc a poc. No va opinar de res que afecti la seva família, ni sanguínia ni política. Les dones van salvar la nit amb vestits bastant atrevits. A excepció del de Verónica Echegui (04), vaporós de cintura cap avall, la resta van optar per escots i transparències. Les més exagerades: la model Sheila Márquez (03) i l’actriu 01 Juana Acosta (05), provocatives de cara i d’esquena. La model Mónica de Tomás (06) va preferir ensenyar només l’esquena vestida de nude.e

02 03

04

05

06

GETTY

Una inauguració de tres milions de dòlars món, que van fer molts quilòmetres per ser-hi. Entre els convidats hi va haver les espanyoles Isabel Preysler i Naty Abascal. Però la llista no acaba aquí. Celebrities reals com Salma Hayek, Paulina Rubio i la milionària kazakh Lady Goga –a la imatge– també van ser-hi. A més dels invitats, la festa va comptar amb mil ampolles de Möet Chandon.e

J.C.

l lloc on l’actriu Eva Longoria va presentar el seu nou nòvio no era una festa qualsevol. Era la festa de l’any, segons han anunciat molts mitjans en saber-ne les xifres. La inauguració del Museu Jumex de Mèxic, perpetrada pel multimilionari mexicà Eugenio López, va tenir un pressupost de tres milions de dòlars. Una xifra que va seduir cares famoses d’arreu del

E

JANA, 8 ANYS

actriu nord-americana Jennifer Lawrence va presentar, dilluns a la nit a Los Angeles, una nova entrega de la pel·lícula que protagonitza amb Liam Hemsworth: Els jocs de la fam, ja estrenada en ciutat europees com Roma, París i Madrid. La intèrpret, que sembla que no s’ha penedit del tall pixie que es va fer a la seva característica melena, va decidir-se per trepitjar la catifa vermella amb un vestit de Dior que deixava poc joc a la imaginació. El vestit, que pertany a la col·lecció de Christian Dior Fall 2013 Couture, era de color gris perla i tenia una faldilla completament transparent que deixava veure a la perfecció les cames de Lawrence, que a sota només portava un bodi. Completaven el conjunt unes plataformes de Brian Atwood i un bolso clutch –en negre i a conjunt amb les sabates i el cinturó– de Roger Vivier. L’actriu, que interpreta Katniss Everdeen al film que s’estrenava, va acaparar més flaixos dels previstos per causa de la roba que va triar, una elecció molt diferent de la que va fer el protagonista masculí. Hemsworth va decantar-se per un clàssic vestit fosc amb camisa blanca –combinat amb corbata estreta–, que si bé li va servir per endurse molts menys flaixos, va captivar les adolescents presents en l’acte. La première nord-americana va envoltar aquestes dues joves figures de la interpretació –tenen només 23 anys– de tots els seus companys de repartiment i de moltes altres celebrities cinematogràfiques i televisives del país. De la nova entrega de la trilogia també hi eren Josh Hutcherson, Willow Shields i Sam Claflin, entre altres. Entre els famosos invitats hi havia cares ben joves i alguns veterans. Jaden Smith i la seva germana Willow –fills de Will Smith–, Lenny Kravitz i la seva filla Zoe, Ashlee Simpson i el jove músic Joe Jonas –tots dos emparellats–, també hi van ser.e

L’

ANIOL, 5 ANYS


46

DIMECRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2013

ara

passi-hobé

lallambregada

ABANSD’ARA

IU FORN - PERIODISTA

[

Nens feliços creen adults feliços

[...]Enelpaís,alamevainfantesa,tothomerapatufista, addicte al setmanari En Patufet. Ho eren no solament els menuts, sinó també grans, gent madura, persones xarugues,homesidonescasats,avis...ClassificarEnPatufet com un periòdic infantil és anar lluny d’osques. Fou un setmanari per a tothom, un autèntic fenomen de la premsa catalana. Ni abans ni després, un periòdic escrit en el nostre idioma ha gaudit de tanta i tan variada audiència. Josep Maria Folch i Torres, que en fou l’ànima –i en aixòesticd’acordambelseubiògraf,JosepMiracle–no ha estat un escriptor, sinó, i més primordialment, un factor social de primera categoria. En Patufet arribava al punt més aïllat de la nostra geografia. A les masies on no entrava cap altre paper imprès, els menuts reien amb Les desventures d’en Picapinyes i les àvies devoraven Pàgines viscudes. La família sencera trobava en aquellperiòdicelseualimentespiritual.Finselspastors d’alta muntanya no analfabets llegien En Patufet. [...] AEnPatufets’hioposarend’altressetmanarisquevo-

lien ser cultes i distingits –La Mainada, Jordi, etc.– i que no passaren de flors d’un dia. En Patufet era indestronable.I,acavallseu,FolchiTorresbastíunimperi:novel·les, espectacles teatrals per infants, Pomells de Joventut... I dels Pomells de Joventut vull parlar també, car semblen oblidats quan en determinat moment i com a encarnació de la doctrina nacionalista provocaren la irritada reacció de les autoritats d’aquellaèpoca.ACatalunyaesfundarenmésPomellsdeJoventutque nopenyestéaraelBarça.Cent,cinccents, mil... i cada xifra d’aquestes era festejada amb aplecs, misses, sardanes, cançons, etc. [...] I consti que jo, essent encara com aquell qui diu un vailet, vaig deixarcórrerlalecturad’EnPatufetperasumar-mealsseus detractors. Àdhuc vaig inscriure’m a un moviment anomenat Grups Atlants, creat per combatre els Pomells... Però la moda actual consisteix a penedir-se, a demanar perdó. I en certa manera, ho faig amb aquesta crònica.

Andreu Avel·lí Artís, ‘Sempronio’ 1998

PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚS PERIODISTA, ASSAGISTA I CATEDRÀTIC A LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA

Gaudeix ‘online’ dels mots encreuats de l’ARA a http://passatemps.ara.cat

PASSATEMPS motsencreuats

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

elaborat per Senyor Ventura

14

Horitzontals 1. Aquesta no treballa molta estona se-

1

guida. Anar sense un rumb concret i acabar arribant al Pirineu. 2. Es prodiga poc. Temps enrere, no disposava d’un bon control de plagues. Necessites que algú hi posi mà per tenir un bon argument. 3. Obre la porta. Encomani. Fred sense atenuants. 4. Examino a fons. Escurarà el plat amb un tros de pa. 5. Talli per les puntes. Un home que va per feina. Un àpat entre amics. 6. Xumen. Amenaça fantasma. 7. Casa de camp. Aconsegueixi estalviar a còpia de retallar el que pertoca als altres. Inicia el pròleg. 8. Ho llegeixen tot del revés. Vessar la meitat. Iaia a qui li cau la bava amb el seu nét. 9. Xiquet, criatura. És una loteria impredictible que et caigui del cel. 10. Està de tornada. Et mires el rosó des del darrere. L’idioma dels captaires. Principi de Peter. 11. Quan és X, ensenya parts del cos no visibles a simple vista. Fa tot el que pot perquè el visitant se senti incòmode. Tendeix a ocupar tots els espais buits. 12. Surt a raig. Promesa. Les bruixes d’aquest poble són tot un poema. 13. Ruta marcada. N’esculli un d’entre molts. 14. Se n’expliquen fets inexplicables. Féssim un riu.

2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

Verticals 1. Cobert per totes bandes. Uns infants que mamen molt. 2. Es passegen pel mig del bulevard. Serveix per marcar el territori. La seva posició és al centre de l’atac. 3. Fa malbé la cara bonica. Fer servir. Surtin per Castelló. 4. Ascendeixo. Fent remor. 5. Ocupa l’últim lloc a la classificació. Obliguen a tornar els favors. El vencedor sempre les duu al cor. 6. Fa un homenatge. Un ser que, segons com es miri, és del tot insignificant. Acoloreixo. 7. És proverbial que són de mala raça. Provocar una fuita de gas. 8. Ens obliga a repassar-ho tot dues vegades. Taparan les consonants. És rica però desordenada. 9. Un país revolucionat. Sentint-se seduïda, la rateta ha perdut l’oremus. Es repeteixen en la indeterminació. 10. Les seves làmines són de les peces més famoses del Guggenheim de Bilbao. Molta xerrameca i la casa del revés. Comença a agafar embranzida. 11. Al centre del decàedre. Ajunti perquè vagin plegats. Sol naixent. 12. De la flor i no de la nata. Aquest va de crani. El camell n’està proveït. 13. Arribi a agafar. Dividí entre dos. 14. Crea una bola que no para de créixer. Ni hi guanyéssim ni hi perdéssim.

sudoku fàcil

2 7

9

4

7

5

6 7

8 4

5 9

1 4

7 6

9 4

A D U S T

C A V A R E Q U U I C T A A R R E A G S I

6 5

8

7

6 3

1 4

6 9

2

7

2

6

1 4 4 3

9

5 4

solucionsd’ahir

difícil

1 8

]

Perdó per haver estat antipatufet

complexa) i que qualsevol mínima reprovació pública d’un defecteelllaconverteixenuna croadapersonalpersuperar-lo i demostrar públicament que el supera (digui’n la manca de domini d’un idioma, que el fa passarhoresihoresestudiantlo fins que apareix parlant-lo, digui’n una forma física millorable,quedónapasa3.000abdominals diàries). ¿Com creu que pot governar una persona així? Amb quin tarannà? I, encara pitjor, ¿amb quin rancor pot actuar quan ja no governa i decideix incidir en la política atravésdelesideesquelifabrica una fundació que només l’any 2012 va rebre 1.188.071 € de subvenció pública? Vaja, que un nen ressentit, d’adult pot acabar demanant presó peraquivolexercirundrettan democràtic com votar. ¿I oi que en una societat sana no hi volem éssers així?

Potserquearribataaquestraconet del diari vostè encara no sàpiga que avui és el Dia MundialdelaInfància.Doncssí,ho és. Bona oportunitat per reivindicar una protecció especialperalsinfants(ilesinfantes) i una vigilància amatent del seu desenvolupament personal. El que la societat ofereix als infants és una inversió de futurqueensbeneficiaatots(i a totes). Una educació deficient o una manca de suport individual i col·lectiu crea adults ambproblemesd’autoestimai amb complexos d’inferioritat, que acabem pagant tots. ¿Un exemple? I tant! Imagini una persona que arriba a president d’un país. Imagini que traumes infantils fand’ellunindividuquenosuporta cap crítica, que es creu amb la veritat absoluta i que l’aplica amb un posat sobrat (fruit d’aquesta personalitat

De l’article de Sempronio (Barcelona, 1908 - Sitges, 2006) a l’Avui (31-XII-1998). El setmanari En Patufet va assolir els índexs de lectura més alts de tota la història de la premsa en català.

7 8

1 8

fàcil

5

9 5

3 1

7 5

A B A S G S E B O R O L X I S A D E R E M M O C V A D E B E N L U T A S

2 1

V E M E M E C R P L A L E A R A N T E I X R N A O T A C A D O E R O L S L O A L T I N A A C R E

L E N A C V I E S I N I A R R A A P E L F A T

T O R N

A M A S S R A O N I D A A I L A L E N S A

L S T F I I N S U C A R

difícil

2 3 1 9 8 4 7 6 5 5 9 4 6 1 7 3 2 8 6 7 8 3 5 2 4 1 9

9 3 4 7 2 8 1 6 5 5 2 1 4 6 3 7 9 8 8 7 6 5 1 9 4 2 3

8 1 9 5 4 6 2 7 3 7 6 3 2 9 1 8 5 4 4 5 2 8 7 3 1 9 6

4 1 3 2 9 5 8 7 6 7 6 5 8 4 1 2 3 9 2 9 8 6 3 7 5 4 1

3 4 7 1 6 9 5 8 2 1 8 6 4 2 5 9 3 7 9 2 5 7 3 8 6 4 1

1 4 7 3 5 6 9 8 2 6 8 9 1 7 2 3 5 4 3 5 2 9 8 4 6 1 7


ara DIMECRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2013

47

passi-hobé

críticatv

DICCIONARA

MÒNICA PLANAS - PERIODISTA

Coordina: Fran Domènech

Fràgil Buenafuente

FAESbook Xarxa social de José María Aznar i els seus amics. @frandomenech

Embolicar la Troica Intent del govern espanyol d’enganyar els homes de negre. @jsolec

CritiSisme Sectors crítics al si del PSC que poden acabar per provocar-hi un terratrèmol de magnitud insospitada. @Marceli1967

Torronto Versió canadenca d’un personatge còmic de pel·lícula. @jrmoleroyll

Resqatar Salvar treballadors immigrants de Qatar de l’explotació laboral. @poketuke Envieu la vostra paraula al Twitter @diccionara (hashtag #diccionara), a facebook.com/diccionara o per e-mail a diccionara@ara.cat

B

uenafuente ha tornat, en directe i a La Sexta. Però tal com el seu nom indica, En el aire és inconsistent, eteri i dispers. Després del primer programa no hi va haver cap contingut digne de fer petar la xerrada. Res ens va fer riure molt, res ens va sorprendre, res ens va impactar. Molta facècia, molt acudit, però res que valgués la pena ser recordat ni tan sols durant unes hores. Al primer minut de programa l’Andreu ja tenia a la boca el “relaxing cup” i a sobre vam tenir la sensació que la vaga d’escombriaires de Madrid se’ls va acabar abans d’hora. Els temes que van tractar eren els més gastats dels altres programes pretesament humorístics de la tele: que si Sandro Rey, que si la Pantoja, que si el trending topic i les dificultats per pronunciar-lo... Entrevista de promoció i la publicitat de Bananity, la seva pròpia inversió a la xarxa. Tot semblava just de mides. Idees i estructura fràgils. Encara és hora que entenguem la finalitat del botó vermell sobre la taula per aturar el programa. I la trucada al fan de l’Argentina en concepte del suport rebut va sonar a agraïment d’un condol. El reconeixement públic a l’espectador incondicional que facis el que facis t’aplaudeix i t’escriu cartes. Va ser

‘En el aire’ A més bagatge professional i més vivència personal, menys enginy televisiu demostra Buenafuente

l’apunt de tristor, de diva amable, a un programa que maldava per fer-nos riure i no se’n sortia. Semblava que ningú no acabava de fer el que li venia de gust ni trobava el to: Buenafuente, més conformat que content. Tirava d’inèrcia. L’espectacle era lent, frenat. La magnífica urna de vidre de Bob Pop (el millor del plató) només servia per ensenyar fotos de Twitter. I Berto va fer un monòleg rondinant com un nen petit. L’Andreu li va preguntar per la crisi dels quaranta i en canvi a estones parlava com si en tingués dotze. Berto és millor quan es fa el llest que quan es fa el tonto. És sorprenent com Andreu Buenafuente, a més experiència, bagatge professional i vivència personal menys enginy televisiu demostra, més tòpics l’acompanyen i menys coses té a dir. Ell insisteix a ser el mateix però l’espectador evoluciona, perquè acumula hores de tele i criteri. Desitgem que En el aire alliberi gasos inútils i es carregui de bons arguments. L’Andreu va dir fa temps que ell no se sentia amb la necessitat de reinventar-se perquè li agradava el que feia. Potser té raó, però no s’ha de perdre l’exigència. A Buenafuente li passa com al Barça: te l’estimes igual però el record és millor que el present.

ELTEMPS MIQUEL BERNIS

Dimecres amb grans clarianes que no evitaran que la sensació sigui clarament la d’un dia d’hivern. Aquest vespre començarà una nova nevada que demà es podria estendre a bona part del Pirineu de Lleida amb gruixos de més de 20 centímetres.

Dimecres, 20

AVUI

Dijous, 21

DEMÀ

15 h

21 h

08 h

15 h

Barcelona

12º

10º

10º

15º

Lleida

10º

Girona

10º

Tarragona

10º

10º

12º

València

15º

12º

10º

16º

Palma

13º

12º

14º

15º

Fraga

Figueres

10º

10º

Cervera

Banyoles

El consell Demà el vent serà fort en moltes comarques. Retireu dels balcons els objectes que siguin susceptibles de caure amb una ventada. Que no us sorprengui A partir de dijous les temperatures encara baixaran més. Divendres alguns ruixats podrien ser de neu a cotes molt baixes.

Europa MAX. MÀX.

MIN. MÍN.

Madrid

-1º

Londres

pluja

París

pluja al vespre

fred d’hivern

Berlín

pluja

Roma

16º

11º

insegur

Brussel·les

pluja

Estocolm

tapat

Amsterdam

pluja

Praga

insegur

Lisboa

15º

sol

La setmana divendres

dissabte

diumenge

dilluns

EL REFRANY

DEL TEMPS

“Dimecres 20 i que corri la Moritz que estan servint” PARTICIPA EN EL CONCURS A TRAVÉS DE #tweetsifasol


APUNTS AL NATURAL 20.11.2013

TOVALLONS NEGRES

Josep Ramoneda Vocacions petites, il·lusions efímeres DEMÀ

Un anunci

Bibiana Ballbè

ÀLEX, 8 ANYS

1

. EMPETITIR-SE. Deia fa un temps un exalcalde socialista de les terres de Girona que ell encara militava al PSC però que ja no n’era simpatitzant. Suposo que aquest és un dels socialistes que sobren, segons l’expressió que el seu dirigent Antonio Balmón ja va utilitzar fa temps i ha repetit aquests dies. Certament, la voluntat de Balmón es compleix perquè el PSC s’està empetitint dia a dia. Després de tempsdetombsiconfusió,semblaqueper fi la direcció ha decidit abandonar el bloc del referèndum, en el qual sempre hi va ser a contracor. Navarro diu que abans de sol·licitarformalmentlaconsultas’hande pactar amb Rajoy els termes per fer-la. Atès el que ha repetit per activa i per passiva el president del govern espanyol, atès que Navarro, que ha estat incapaç de convèncer al seu col·lega Rubalcaba, difícilment convencerà el president del govern, l’argument del PSC equival a renunciar del tot a aquesta opció. Pot tenir raó Navarroquandiuqueelreferèndumnoesfarà. Certament, és probable que el vot sobre la independència no es faci per referèndum sinó per unes eleccions, que no depenen del permís del govern espanyol. Però el que és segur és que si no s’intenta no hi ha cap possibilitat que es faci. I el PSC ha decidit legitimar el no al referèndum alineant-se amb el PP i el PSOE al Parlament espanyol. El cas és que el PSC segueix fent-se petit. La direcció esgrimeix el 85 a 13 de la votació del consell nacional com un gran èxit: derrotar els dissidents sempre satisfà les baixes passions dels aparells. La incapacitat del sector catalanista per tenir força dintre de l’organització del partit és proverbial. Sempre els ha fet mandra arremangar-se en les sòrdides batalles de la vida orgànica. I ara probablement ja no els queda altra opció que marxar. Però tota baixa, per petita que sigui, és greu en un partit que en cada bugada que fa perd uns quants llençols. Tots hem vist la fuga massiva de votants socialistes d’una elecció a l’altra. Els dirigents socialistes no deuen llegir les enquestes, perquè és el votant que identificava el PSC com a catalanista el que s’escapa majoritàriament, sense que els arribi cap vot d’altres

IGNASI, 7 ANYS

Esgarrifa la llista dels càrrecs i militants que han abandonat el PSC darrerament procedències. Però, sobretot, ens quedaríem esgarrifats si es publiqués la llista dels càrrecs i militants que han abandonat el partit darrerament. A la Catalunya interior hi ha llocs en què el PSC ha deixat d’existir, i a la província de Girona falta poc perquè passi. Malament rai quan en un partit hi ha satisfacció pels que se’n van. Vol dir que és més a prop del grupuscle que d’un partit de masses. És probable que el PSC calculi que el procés sobiranista fracassarà i es faci la fantasia que llavors serà el moment del seu retorn. Si fos així, quan passi, podria ser que el PSC ja ni tan sols existeixi. Dit això, les deficiències en la direcció política

del procés sobiranista són grans i llasten la seva capacitat d’integració, però és tema per a un altre article.

2 . MIRATGE. Mig segle després, l’assassinatdeKennedypermetevocaruninstant molt peculiar de la història recent. A principisdelsanysseixanta,laconfluència en l’escena mundial de Nikita Khrusxov, com a líder d’un procés de desestalinització de la Unió Soviètica; dels joves revolucionaris cubans, que el 59 havien arribat al’HavanaiacabatambladictaduradeBatista; del papa Joan XXIII i el seu impuls renovador de l’Església; del catòlic liberal KennedyalapresidènciadelEstatsUnits; de les mobilitzacions pels drets civils dels negres americans; i dels lideratges de la descolonització al Tercer Món, va crear per uns moments el miratge que el happy end era possible. Com tots els miratges, va durar uns instants. I el principi de realitat es va imposar de seguida. Però va existir. I va marcar tota una generació.

les imatges de l’anunci, en blancinegre,unhomeclenxinat, de certa edat, es mira l’horitzó. És un actor que s’assembla molt a José María Aznar, l’expresident del govern del Regned’Espanyaiespòsdel’alcaldessa de Madrid, Ana Botella. Fa cara d’eternitat. I mostra, aparentment sense voler,musculaturapectoraltreballada.Es notaquevaalgimnàs,peròtambéesnotaquenohihaanattotalavida.Nosembla un esportista de cap manera. Sembla un d’aquests homes que, coincidint ambeldivorci,handeciditconsagrar-se afermaratons.Aralacàmera(subjectiva) ens ensenya el mar. S’endevina que es tracta de la costa gallega, per quatre topònims als cartells que es veuen al fons. Lluny s’hi veu un vaixell mig enfonsat. L’actor que s’assembla a José María Aznar se’l mira i somriu. La càmera ens en mostra els peus descalços, mig ensorrats a la sorra. Una nècora se li acosta al dit gros. Puja la música. Sentim el soroll del vent. Tot seguit, els ulls de l’home s’alcen cap al cel. Endevinem què pensa, perquè la pantalla s’omple amb la cara d’un altre actor. Aquest s’assembla a Artur Mas. Està entre reixes i hi ha una actriu, que s’assembla molt a Helena Rakosnik, que li duu un entrepà amb llima. L’actor que s’assembla a Artur Mas fa ulls tristos, com penedits. Es nota que acaba de declarar la independència de Catalunya i li han caigut cinc anys a l’ombra. L’actor que interpreta José María Aznar, en canvi, riu pèrfidament i aixafa la nècora amb el peu descalç. Aleshores, una veu molt però que molt sexi xiuxiueja aquest missatge: “Declarar la independència de Catalunya, cinc anys de presó. Ensorrar un vaixell petrolier a la costa gallega i carregar-se totes les nècores que hi havia, no té preu. Hi ha coses que els diners no poden comprar. Per a tota la resta, MasterAznar”.

A

ABEL, 11 ANYS

EMPAR MOLINER

Ara 1384902002  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you