Ecoxarxa - Juny 2010 by Ester Casanovas

primavera 2010 núm. 3 · 3 euros

revista d’actualitat ecològica

El conflicte nuclear d’Ascó Collserola, natura amb majúscules El debat dels toros, al Parlament Alfred Rodríguez Picó compromís amb el medi ambient

Mobilitat,

dret o necessitat?

Medi ambient Tenir cura del medi ambient és tenir cura del nostre futur

La natura és un patrimoni d’un valor incalculable. Perquè tothom pugui continuar gaudint del nostre entorn, a l’Obra Social ”la Caixa” impulsem diferents accions adreçades a la conservació d’ecosistemes i hàbitats fràgils. Aquesta tasca tan important la desenvolupen persones de col·lectius desafavorits socialment que, d’aquesta manera, tenen l’oportunitat d’accedir a una feina. La protecció dels nostres espais naturals és una tasca de tots.

Informa-te’n a: www.laCaixa.es/ObraSocial · 902 22 30 40

ecoxarxa 3

editorial

Per una mobilitat més sostenible Carles B. Gorbs Director cgorbs@azurmedi.net Darrerament la pacificació del trànsit ha estat, en moltes ciutats, un dels seus principals objectius. En els darrers anys, però, l’ús del vehicle privat per desplaçar-nos per anar a la feina, estudiar, fer les nostres compres i gestions o, simplement, per al lleure i el turisme, ha augmentat molt significativament. Aquest augment en la utilització del vehicle ens ha de fer reflexionar sobre el seu ús, ja que sempre s’ha entès com un model d’alliberació, independència, llibertat..., i això ha fet que sigui emprat, en moltes ocasions, fins i tot quan no és necessari. Com ja dèiem en un article d’un número anterior d’Ecoxarxa, els desplaçaments que fem en vehicle signifiquen la principal causa de contaminació atmosfèrica i acústica, a més d’incrementar la despesa energètica. En aquest sentit, si fem ús del vehicle privat d’una forma més racional contribuirem a reduir l’emissió de gasos d’efecte hivernacle que són una des les principals causes de l’escalfament del planeta i, per tant, de la incidència en el canvi climàtic. Les alternatives de mobilitat al vehicle privat són múltiples. Si en els nostres desplaçaments habituals fem servir el transport públic, anem a peu o amb bicicleta, obtindrem uns beneficis mediambientals, però també econòmics i de salut. Caminar o anar amb bicicleta, per exemple, a més de representar-nos, molt sovint, un estalvi de temps i de diners, suposa un exercici físic que ens ajuda a prevenir malalties. Però per tal de reduir l’ús del vehicle privat cal que ens sensibilitzem per anar canviant els nostres hàbits i, alhora, que les respectives administracions públiques prenguin les decisions adequades per facilitar una mobilitat més sostenible que suposi una alternativa de desplaçament al vehicle privat.

El que és segur és que caldrà el compromís i participació de tots a fi de tenir unes ciutats més humanes, harmòniques i, en definitiva, més sostenibles. Per altra part, en aquesta nova Ecoxarxa incloem informació sobre diversos esdeveniments que han estat d’actualitat recentment. Ens referim, principalment, al debat sobre les curses de braus, al cementiri nuclear d’Ascó, i a les conseqüències de les darreres nevades del dia 8 de març. En tots tres esdeveniments hi ha un fet central inqüestionable i diferent en cadascun d’ells. Pel que fa a les curses de braus, cal centrar-nos, sobretot, si el que volem és que del patiment, tortura i mort d’un ésser viu, d’un animal, se’n faci un espectacle públic. Del cementiri nuclear o del Almacén Temporal Centralizado (ATC), com es vulgui dir, cal saber si és el que el nostre país, i més concretament a les comarques tarragonines, molt malmeses i ja amb una alta quota de solidaritat, vol, un magatzem de residus nuclears altament radioactius procedents dels desmantellaments de les nuclears de tot l’Estat. I, finalment, pel que fa a les conseqüències de la nevada, cal preguntar-se el perquè de la precarietat d’unes línies de distribució d’electricitat que van ocasionar un impressionant desgavell, de diversos dies, a milers de famílies. I caldria preguntar-se per què en d’altres indrets, sense MAT, nevades molt superiors i més freqüents no causen els problemes que vàrem patir recentment a Catalunya. És evident que en totes tres qüestions hi ha diverses interpretacions i matisos, però, indiscutiblement, hi ha un motiu central que ha fet que milers de persones hagin mostrat la seva disconformitat i per tant no es pot ni tergiversar ni menystenir.

ecoxarxa 3

sumari

Ecoxarxa Número 3

Primavera 2010

• Notícies 6 • Opinió L’AMMAT: Una força que tenen i que no se la creuen 14 • Cartes al director 16 • Reportatge Mobilitat, dret o necessitat? 18 • Gastronomia L’agricultura més respectuosa 26 • Descobrir... El conflicte nuclear d’Ascó 34 • Consum Aparells electrònics verds? 38 • Animals El debat dels toros, al Parlament 42 • Art i cultura 47 • Entitats GEPEC, 25 anys de defensa de la natura 54 • Espais naturals Collserola, natura amb majúscules 58 • Entrevista Alfred Rodríguez Picó 69 • La Ruta Les Colomates (les Alberes) 73 • Coneguem la natura La natura a l’hivern, la natura sempreviva 78 • Consells pràctics El compostatge, una tècnica del passat adaptada als nostres temps 82 • Ecologia a la xarxa Horts urbans 85 • Legislació Els plans territorials a Catalunya 86 • Recomanem 89 • L’Aparador 90 • Agenda 92 • Director i Coordinador General Carles B. Gorbs cgorbs@azurmedi.net • Redacció Eduard Martí, Ernest Riera, Mar Romero, Sergi Travessa redaccio@ecoxarxa.net • Fotografia Dolors Gibert • Correcció Maragda C. Vallès • Disseny Azur / Zaranda & Jo • Maquetació JJ Comunicació / Martí Riu • Col·laboradors BTV; CANC; Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural; GEPEC; Joan Carrerres; Joan Martí; Libera; Lluís Comí; OCUC; Plataforma Prou!; Rosa Querol; Sergi Saladié.

• Subscripcions AZUR tel 934 949 704 / subscripcions@ecoxarxa.net www.ecoxarxa.net • Publicitat Ester Villarroel tel 934 949 704 /publicitat@ecoxarxa.net evillarroel@azurmedi.net • Distribució SGEL-Rueda • Impressió Punt Dinàmic, Arts Gràfiques • Edita Azur Agència de Comunicació Mediambiental c/ Berruguete, 46-48 baixos - 08035 Barcelona tel 934 949 704 fax 932 023 609 www.azurmedi.net • Director editorial Albert Trepat atrepat@azurmedi.net

• Fotografia portada Ciclista al pont de Ferro d’Eiffel de Girona / Dolors Gibert • Dipòsit legal B-35625-2001 • ISSN 1578-567x • Imprès en paper ecològic • Ecoxarxa no s’identifica necessàriament amb l’opinió publicada dels articles signats • Ecoxarxa destinarà el 0,7 per cent del preu de venda a accions per preservar el medi ambient

ECOXARXA www.ecoxarxa.net

ecoxarxa 3

notícies

L’any 2009 ha estat càlid i sec a gairebé totes les comarques catalanes Segons les dades del Servei Meteorològic de Catalunya, l’any passat va ser càlid a la major part del territori i les precipitacions, en general, van ser inferiors a la mitjana, sobretot als dos extrems del litoral i prelitoral. L’any 2009, a Catalunya, ha estat el tercer més càlid de la darrera dècada. La temperatura mitjana anual ha superat els 16ºC a la meitat sud del litoral, a l’àrea del cap de Creus i en punts baixos de la Ribera d’Ebre. En general, la temperatura ha estat entre 0,5 i 1,5ºC superior a la mitjana climàtica a gran part del país, tot i que les anomalies màximes s’han enregistrat al litoral central, punts de la serralada Prelitoral, gran part de la Catalunya Central i alguns punts de les comarques de Ponent. Per contra, al litoral i prelitoral nord i a gran part del Pirineu Occidental la temperatura s’ha situat en valors propers a la mitjana climàtica.

Pel que fa a les precipitacions, les quantitats acumulades arreu del país han estat molt variades, tal com correspon al nostre clima. Les més escasses, inferiors a la mitjana climàtica corresponent, s’han enregistrat a la vall de l’Ebre, a gran part del Pla de Lleida, al sud de les comarques d’Urgell i la Segarra i en alguns punts de la Costa Brava i del Camp de Tarragona.

A l’altre extrem hi trobem les zones altes del Pirineu i Prepirineu, amb màxims superiors als 1.300 mm. Així doncs, comparant els valors recollits el 2009 amb la mitjana climàtica, s’observa que el tram final de l’Ebre i punts de l’extrem nord-est és on s’ha recollit menys del 50% de la mitjana. La resta del país es troba en valors d’entre el 70 i el 110%.

ecoxarxa 3

notícies

La recollida selectiva de la fracció orgànica s’estén a tot Catalunya De mica en mica la recollida de la matèria orgànica va arribant a la majoria de llars. Actualment, tot i que la normativa ho exigeix, només el 59% dels municipis la realitzen. L’any 2010 serà l’any de l’extensió de la recollida selectiva de la fracció orgànica. Actualment, només al 59% dels municipis es recull separadament aquesta fracció, però en molts casos el servei no arriba a la totalitat del municipi. Tal com preveu la planificació feta, durant el 2010 la recollida selectiva de la matèria orgànica s’ha d’estendre fins a arribar a una implantació

total en els municipis de més de 5.000 habitants. Només algunes poblacions més petites de 5.000 habitants finalitzaran la implantació més enllà. L’extensió de la recollida selectiva de la fracció orgànica s’emmarca en la normativa catalana, que preveu que tots els municipis, independentment del seu nombre d’habitants, han d’oferir aquest servei a la ciutadania. La legislació també preveu que els municipis que no iniciïn la recollida selectiva de la matèria orgànica tal com preveu el seu Pla de desplegament aprovat, i que

disposin en el seu àmbit territorial d’una instal·lació de tractament, hauran de pagar un cànon addicional de 10 euros per tona en el destí final dels seus residus.

El Govern dóna llum verda al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter Ara la tramitació passa al Parlament de Catalunya. El nou parc natural protegirà 8.192 hectàrees, de les quals 2.037 seran marines. El Govern de Catalunya va aprovar, a principis d’any, elevar al Parlament de Catalunya el Projecte per a la Declaració del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Aquesta proposta de nou parc natural inclou dues reserves naturals parcials, una de marina de les illes Medes i una de terrestre al Baix Ter; una reserva natural integral a la zona emergida de les illes Medes pel seu alt valor; una zona perifèrica de la reserva natural parcial marina; i un àmbit de protecció d’espais agraris. Finalment, després del període d’informació pública, el Govern presenta un parc natural de 8.192,19 ha totals, de les quals 2.037 són marines.

Els municipis inclosos dins els límits del parc són l’Escala a l’Alt Empordà i Torroella de Montgrí, Pals, Bellcaire d’Empordà, Palau-sator, Ullà, Fontanilles i Gualta al Baix Empordà.

ecoxarxa 3

notícies

Les plagues forestals presenten modificacions a Catalunya a causa dels canvis de temperatura La processionària del pi s’ha situat als 1.800 metres i s’ha estès la caparreta de l’alzina. Les plagues d’insectes tenen molta importància, pels danys que ocasionen i per la seva condició de bioindicadors del canvi climàtic. El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha comprovat que alguns insectes que originen plagues forestals, com la processionària del pi o la caparreta de les alzines, estan modificant els seus comportaments a causa de l’augment de les temperatures. Les observacions constaten que, fins a l’any 1985, la processionària del pi normalment era present per sobre de 1.400 metres sobre el nivell del mar i, a causa del clima, no causava problemes o defoliacions als pins. A partir

d’aquesta data, s’observen sovint danys importants en altituds de fins a 1.800 metres. A més, s’han produït algunes defoliacions parcials sobre pinus uncinata, espècie d’alta muntanya on la processionària mai no havia estat un problema. Aquests fets han estat també constatats en altres comunitats autònomes. L’altre insecte que ha estat un indicador més clar del canvi climàtic és el Kermococcus vermilio (caparreta), que afecta els branquillons de les alzines, i que es trobava en equilibri a tot el territori de Catalunya. A partir de 1987, les seves poblacions van començar a incrementar-se de manera alarmant a la zona de Tarragona, Mont-roig i Cambrils, i també van augmentar al Vallès Occidental, l’Alt Empordà, el Baix Penedès, l’Alt Pene-

dès, el Garraf i fins a la comarca del Solsonès (800 metres d’alçada). La proliferació d’aquest insecte ha estat espectacular, ha afectat fins i tot boscos de 4–5 ha i ha produït sovint la mort d’alzines grosses.

Sequera, només a l’Alt Empordà A principis d’any, els embassaments han mantingut un percentatge de volum de la seva capacitat molt variable. Els embassaments de les comarques de Tarragona i de Lleida se situen entre el 80 i el 100%, en canvi els de les comarques de la Catalunya central i de Girona es troben per sota del 70, i és el de la Boadella el més baix amb un 33,48% de volum de la seva capacitat.

ecoxarxa 3

notícies

El debat eòlic torna amb força El passat dimecres 17 de febrer, el Departament d’Economia de la Generalitat de Catalunya va presentar la seva proposta de nou mapa eòlic, que ha de permetre la creació de 834 MW de potència amb l’objectiu d’assolir els 3.500 MW de potència instal·lada el 2015, tal com preveu el Pla de l’Energia de Catalunya. Segons el Decret 147/2009, pel qual es regulen els procediments administratius aplicables per a la implantació de nous parcs eòlics, les ZDPs seran les úniques àrees on es podran ubicar parcs eòlics a Catalunya. Els considerats miniparcs, instal·lacions de més de 5 aerogeneradors o més de 10 MW, queden fora d’aquesta regulació i es podran instal·lar en d’altres punts. La proposta que ha presentat la Generalitat preveu 8 zones de desenvolupament prioritari agrupades de la següent manera: l’Alt Empordà (200 MW), la Segarra i Conca de Barberà (186 MW), l’Alt Penedès (33 MW), el Baix Camp i Priorat (45 MW),

la Ribera d’Ebre i Baix Camp (120 MW), el Segrià i la Ribera d’Ebre (60 MW), la Terra Alta (90 MW) i l’Anoia i la Segarra (100 MW). Des del territori s’ha rebut la proposta de diferent manera segons el lloc, però és a l’Alt Empordà on hi ha hagut el major debat. Dos dies abans de la proposta de la Generalitat, el Consell Comarcal havia fet públic els resultats de l’estudi de planificació de la implantació eòlica a la comarca, i una setmana més tard el consell d’alcaldes va aprovar aquesta proposta que preveu la implantació de parcs eòlics al corredor d’infraestructures que formen

la N-II, l’AP-7 i el TGV. Des del territori hi ha hagut un rebuig frontal a la proposta de la Generalitat, que preveu els parcs eòlics a una part del massís de l’Albera. Ens comarcal, alcaldes i entitats ecologistes s’han pronunciat en contra d’aquesta proposta. Les entitats ecologistes del territori, a través d’un comunicat conjunt, donen suport a la proposta del Consell Comarcal, però amb una sèrie de condicionants, ja que pensen que “la proposta és un bon punt de partida per regular el tema, ara falta obrirla al debat comarcal per tal de consensuar-la entre tots”.

ecoxarxa 3

notícies

Greu atemptat a l’Estany de Boada El passat més de febrer l’Estany de Boada (Palau-sator) va ser ocupat, el seu camí destruït i els arbres arrabassats. Ramon Fortià, un dels propietaris i restaurador d’aquest antic estany, ja fa temps va denunciar el que entén que és objecte de mooving ambiental. “Segurament afavorit per la cada cop més imminent protecció dels aiguamolls del Baix Ter i d’una bona part de la plana agrícola”, afirma Fortià, que va presentar denúncia al Mossos d’Esqua-

Ramon Fortià

dra de la Bisbal per ocupació i destrucció de la propietat privada, com també delicte

de danys, a banda del greu atemptat al medi ambient i a l’estany.

DEPANA proposa que 23.000 hectàrees de zones humides de Catalunya obtinguin el reconeixement internacional S’ha proposat la inclusió de 17 espais a la Convenció Ramsar (Convenció sobre les zones humides d’importància internacional). A la vigília de la celebració del Dia Mundial de les Zones Humides (2 de febrer), DEPANA posa de manifest en un Informe (Proposta d’inclusió de noves zones humides catalanes a la Convenció Ramsar) la manca de reconeixement internacional de determinades zones humides de Catalunya. Actualment només gaudeixen d’aquest estatus el Parc Nacional Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, Estany de Banyoles i Delta de l’Ebre. Aquests quatre espais formen part de la Convenció Ramsar. En el seu informe, DEPANA proposa la inclusió de 17 zones humides catalanes que actualment compleixen amb els criteris de la convenció internacional. D’aquests 17 espais, l’entitat destaca la prioritat del Delta del Llobregat pel seu

valor estratègic a la conca mediterrània i en l’entorn metropolità on es localitza. L’Informe de DEPANA serà presentat al Govern de Catalunya per tal que iniciï els tràmits administratius i polítics per incorporar aquestes 23.000 hectàrees a la Convenció Ramsar.

ecoxarxa 3

notícies

La Plataforma en Defensa de l’Ebre celebra la 10a assemblea general Deu anys després de la seva creació, la Plataforma en Defensa de l’Ebre continua treballant per defensar les Terres de l’Ebre dels múltiples projectes que s’hi plantegen. El passat dissabte 20 de febrer la Plataforma en Defensa de l’Ebre va celebrar la desena assemblea general, de la qual en va sortir un manifest on exposen el seu orgull “per haver aturat un transvasament”, però alerten que “estem lluny d’haver guanyat la guerra, en aquests moments ens amenacen moltes petites batalles”. Es refereixen a múltiples infraestructures, tals com el cementiri de residus radioactius, el dipòsit submarí de gas natural davant la costa d’Alcanar i

Lluís Comí

Vinaròs, la massificació eòlica de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre, l’abocador de Tivissa i la mina de bauxita d’Horta de Sant Joan, entre d’altres. Des de la PDE insisteixen en què cal mantenir un cabal ambiental del riu perquè l’arribada de sediments mantingui el

Delta i tota la seva producció econòmica amb l’agricultura, la pesca, l’aqüicultura i el turisme, i exigeixen als representants polítics de la zona que tinguin visió de territori i de futur defensant el tipus de desenvolupament que es demana des del territori.

Tancament de la pedrera d’Ullà El jutjat contenciós administratiu de Girona ha estimat favorablement el recurs interposat pel Grup de Defensa del Montgrí i el Baix Ter contra l’Ajuntament d’Ullà i les empreses explotadores de la pedrera, pel qual s’ordena la clausura de les activitats d’extracció de recursos miners, fabricació de morter i formigó, i dipòsit controlat de residus que s’exerceixen en la cantera del Mas Blanc, del terme municipal d’Ullà (Baix Empordà).

La sentència també preveu la incoació d’un expedient sancionador per a l’exercici d’activitats sense llicència, i també la restauració del terreny a l’estat en el moment de l’inici d’aquestes activitats. Aquest recurs va ser presentat pel Grup de Defensa del Ter l’any 2004 a l’entendre que no es disposava de la preceptiva llicèn-

Ecoxarxa

cia ambiental i que aquesta activitat s’estava portant a terme en un terreny no urbanitzable i qualificat com a parc natural.

ecoxarxa 3

notícies

Localitzats 13 voltors negres al Pirineu S’han detectat 13 voltors al Prepirineu, que consoliden la zona com a corredor ecològic transpirinenc. La majoria són exemplars alliberats dintre del projecte de reintroducció d’aquesta espècie a Catalunya impulsat per Caixa Catalunya i el Departament de Medi Ambient i Habitatge. Pel que fa al nombre d’exemplars localitzats, ha augmentat significativament en aquests dos anys. El voltor negre és un rapinyaire que va patir una greu regressió des de mitjans del s. XIX –quan va desaparèixer de Catalunya com a nidificant– fins a finals del s. XX al

Marc Gálvez

llarg de la seva àrea de distribució europea. El voltor negre acompleix una importantíssima funció ecològica: l’eliminació dels cadàvers

localitzats durant les seves prospeccions diàries. Gràcies a la reintroducció de l’espècie als Pirineus, podran, a la fi, tornarse a comunicar genèticament els diferents nuclis de població.

Vaques contra el foc L’Agrupació de Defensa Forestal (ADF) de Quart ha impulsat una nova mesura per netejar el sotabosc i prevenir els incendis forestals. La vaca de l’Albera netejarà les zones boscoses de les Gavarres. Aquesta espècie autòctona del territori, que té en el bosc el seu hàbitat natural, és una varietat bovina que històricament habitava en llibertat a les Gavarres, i que actualment es troba en vies de regressió. L’Agrupació de Defensa Forestal i l’Ajuntament de Quart han propiciat la creació de l’Associació de Propietaris Forestals Ramaders i Agrícoles de Quart amb la finalitat d’ocupar-se de la gestió d’aquest bestiar en les seves finques i, al mateix temps, estudiar l’explotació ecològica de les parcel·les disponibles. En poques setmanes arribaran exemplars de vaques procedents de l’Associació Baussitges vaca de l’Albera, per començar l’experiència.

ecoxarxa 3

notícies

La nevada del passat mes de març provoca greus problemes a les comarques gironines La intensa nevada que va caure el passat 8 de març a bona part de Catalunya va causar molts problemes arreu, però sobretot a les comarques gironines, que en van ser les més afectades. Un cop més va quedar palesa la fragilitat del sistema elèctric actual. La nevada va deixar gruixos d’entre 15 i 30 cm a bona part del territori, tot i que hi va haver moltes zones amb acumulacions superiors als 40 cm. Com és habitual en aquestes nevades a cotes baixes del nostre país, al cap de pocs minuts de començar a acumular centímetres al terra, els problemes es van anar multiplicant. Primerament foren els de mobilitat, que van deixar col·lapsades vies importants com l’AP-7 o la N-II, i també les principals vies secundàries, carrers de moltes ciutats i les línies de ferrocarrils. El més greu de tot plegat, però, fou la caiguda de multitud de línies de llum que va interrompre el servei durant dies i dies a bona part de les comarques nord-orientals. Tot i que des del Govern de la Genera-

litat de seguida es va aprofitar la ocasió per anunciar que amb l’existència de la MAT els problemes haguessin estat molt menors, bona part dels alcaldes de municipis afectats per l’apagada ja van deixar clar, des de bon principi, que el principal problema és la deixadesa que han patit els darrers anys les línies de distribució, que són les que porten l’electricitat a les llars. Fins i tot en el “Manifest d’alcaldes pel temporal de neu”, que ja ha estat signat per la majoria de municipis de les comarques gironines, els càrrecs electes es pronuncien clarament en aquest sentit i demanen al Govern de Catalunya “que obligui les companyies elèctriques a fer una auditoria de l’estat de totes les línies de distribució, tant

Ecoxarxa

les afectades com no, a fi efecte d’invertir-hi els recursos necessaris”. Una altra afectació molt greu és la que van patir bona part dels boscos. La conjunció de la gran acumulació de neu humida juntament amb el fort vent que bufava, va provocar greus destrosses a les masses forestals. Els boscos de pins i alzines de la zona litoral i prelitoral són els més afectats, amb molts peus esqueixats a mig tronc o exemplars arrencats directament del terra. En aquest sentit, preocupa la gran massa de combustible que hi haurà als boscos a l’estiu, fet que pot agreujar els problemes dels incendis forestals si no es fa una neteja ràpida de les zones més vulnerables.

ecoxarxa 3

opinió

Joan Martí Portaveu de la Plataforma No a la Mat

L’AMMAT: Una força que tenen i que no se la creuen Arran de la possibilitat de construcció d’una nova línia de transport elèctric de molta alta tensió (MAT) per les comarques gironines i barcelonines, la societat civil es va organitzar, ja fa anys, de diferents maneres. Però, el que no havia passat mai és que un conjunt de municipis afectats –o no– pel traçat de la línia es constituïssin legalment en Plataforma: l’AMMAT. I tampoc que les dues plataformes de cada costat de la ratlla (ací AMMAT i Plataforma No a la MAT, i al Nord, Sydecco i T.H.T.) lluitessin plegades i es reunissin dos cops al municipi del Pertús per signar dos manifestos conjunts.

Mai fins ara en cap lluita social no s’havien reunit les plataformes cíviques i les d’alcaldes, que apleguen més de 250 ajuntaments, amb els seus corresponents regidors (més de 2.200). Lògicament, aquesta estreta relació s’ha afermat amb el pas del temps per mitjà de xerrades, rodes de premsa, manifestacions, etc., com també amb l’ús de la nostra llengua a Catalunya Nord, fet no gaire ben vist a París ni a Madrid. L’AMMAT es va constituir seguint un model i projecte molt semblant al ja existent a Catalunya Nord, amb uns estatuts i uns principis que estableixen que cap ajuntament no pot negociar amb l’Administració de forma separada dels altres. L’únic interlocutor, doncs, és el Sydecco en el cas del Nord o, en el cas nostre, l’AMMAT. Amb això es volia evitar el “divideix i guanyaràs”, molt utilitzat pels dos Estats. A Catalunya Nord, amb un debat seriós previ, els elegits –independentment del seus respectius partits– es varen pronunciar i signar que la línia no passaria en aeri de cap de les maneres: no s’instal·laria cap torre. Aleshores és quan va sorgir la “solució Monti”, això és, soterrar-la i oferir compensacions al territori, i pagar-la, en part, amb fons europeus. En les nostres terres, el primer tram –Sentmenat-Bescanó– es va licitar fa molts anys,

ecoxarxa 3

opinió

quan encara l’AMMAT no estava constituïda. Les plataformes civils ja vàrem avisar que es fragmentava el projecte en tres trams i que això era il·legal. Ni la Generalitat ni el govern de Madrid ens varen fer cas, de manera que ho vàrem portar a la via judicial. Més tard l’AMMAT es va incorporar a aquest procés, i ara estem pendents de la sentència del Tribunal Suprem de Madrid. També hem dut la qüestió de la fragmentació i altres irregularitats flagrants al Síndic de Greuges –cal recordar els seus dos dossiers sencers– i a la CE. Hem estat presents en diverses fases de la tramitació del projecte, amb actes i manifestacions; recordem especialment la lamentable pantomima de la signatura dels propietaris en un famós camió, per unes compensacions ridícules, amb l’estricta protecció dels Mossos. Ara ja s’està treballant en aquest tram, però potser, si guanyem el plet hauran de desfer la feina feta... En el segon tram –Bescanó a Santa Llogaia i el brancal de Sant Hilari fins a la subestació de Riudarenes– el procés administratiu ja es va iniciar amb l’AMMAT constituïda. Per això ja molt abans del projecte es demanaven dades oficials, justificació del projecte i alternatives, és a dir, un debat seriós, públic, científic, com el que es va fer a Catalunya Nord. Però aquí no hi ha hagut debat, ni diàleg, ni transparència. Es va presentar un projecte del tram amb torres aèries, però les plataformes i la societat civil vàrem presentar més de 7.000 al·legacions. L’AMMAT en tot moment ha volgut dialogar; si ens la imposen –diuen ells– acceptem parlar per minimitzar els danys del projecte i tenir els mateixos drets uns pobles que els altres en el territori català. Així, proposen aprofitar el corredor d’infraestructures per fer el soterrament de la línia. A Catalunya Nord

això ho han aconseguit per a tot el recorregut al seu territori, i aquí, per què nosaltres no? Hi veiem diverses raons, però n’hi ha una per damunt de les altres. Al Nord, tots els ajuntaments van junts, independentment de les consignes dels seus respectius partits. Els alcaldes tenen el deure de defensar la seva gent i el seu territori, i en cap moment se sotmeten a decisions de més alt nivell. Els polítics “professionals” han d’estar al costat dels alcaldes del territori. Si ací l’AMMAT convoqués una manifestació per defensar el soterrament amb els mateixos drets que ho han fet a Catalunya Nord, m’agradaria veure quina posició agafaria cada partit. Seria la prova més visible de qui vol realment el soterrament, i la societat civil podria veure que per primera vegada els alcaldes que estan al costat del veïns, del seu poble. Tècnicament i econòmicament, el soterrament és possible. Ho avalen els debats i estudis encarregats per la mateixa AMMAT, el CILMA (Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les comarques gironines), la Facultat d´Econòmiques de la Universitat de Girona i el treball excel·lent del professor en Economia Dr. Josep Vergés. Tot aquest treball, però, ha estat menyspreat per les altes institucions. Als alcaldes elegits democràticament els han tractat amb tan poca consideració, que quan pugem a parlar amb els nostres germans del Nord s’estiren els cabells en veure aquests comportaments (allà ja no el Sydecco, sinó la T.H.T rep diners del mateix Estat per fer la seva feina). Els alcaldes tenen més força que no es creuen, però han de deixar de banda les decisions de “més amunt” dels partits. Són ells els únics que poden i han de defensar el territori. O ara o demà serà massa tard. Després solen venir els remordiments, o les justificacions per no haver actuat en el moment adequat.

ecoxarxa 3

opinió al director cartes

On són els agents forestals en plena temporada de caça? En plena temporada de caça, quan els caçadors surten al camp com una plaga, i la majoria incompleixen les normes de seguretat (Llei 1/1970 4 abril), disparant des de camins d’us públic, nuclis rurals i a tocar dels habitatges, els que volem gaudir de la natura, a peu, amb bicicleta o a cavall, ens sentim totalment desprotegits i tenim la sensació d’un alt nivell de risc quan aquests caçadors disparen a tot el que es mou.

Ens preguntem, doncs, si fer complir les normes de seguretat en el període de caça (article 13 de la llei 1/1970 4 d’abril) és responsabilitat dels agents forestals, i si és així, on són? Potser és que coincideix la temporada de caça amb el període de vacances dels agents forestals? • Maria Font Domeque Girona

Qui cuida els nostres camins? Fa unes setmanes, en una carta oberta, l’alcalde d’un municipi del Baix Empordà remarcava, en el Butlletí d’informació Municipal, que per atraure el turisme calia mantenir els valors patrimonials i tenir el poble “net i endreçat” perquè així,” tothom que hi vingui se n’emporti una bona impressió...” I jo em pregunto, és suficient tenir “net i endreçat” només el nucli dels pobles? I els camins que els envolten, és que no formen part del patrimoni natural d’aquests municipis? És que no són una gran font d’atracció per als excursionistes, ciclistes, cavallistes, passejants, hotels rurals o per a tots aquells que cada cop més sovint busquem el contacte amb la natura? És que els camins no han de gaudir de la cura i el manteniment dels ajuntaments? Sóc habitual ciclista que m’agrada pedalejar per aquests antics camins de terra i, malauradament, he constatat en els

Sentència exemplar en preservació del territori

meus passejos que la majoria no estan ni nets ni endreçats, sinó tot el contrari, estan plens de llaunes i plàstics que ningú no recull, que allà es queden fins que són enterrats per les fulles o fins que algú de bona fe, de tant en tant, com un servidor, els recull. Però aquesta no és la meva feina. He observat que el municipi està proveït d’un bon arsenal de maquinària automàtica per netejar, fins i tot, les fulles de les arbredes i parcs! Doncs que deixin estar les fulles i comencin per les llaunes. De ben segur que si els camins també estan “nets i endreçats”, les estadístiques municipals notaran com el turisme anirà creixent sense parar. • Max Enrich Jover Fontclara

Motos sí, soroll no!

Recentment, s’ha dictat una sentència que obliga a enderrocar una edificació il·legal, ubicada en un paratge natural de Sant Climent de Peralta. Aquestes resolucions pioneres són necessàries, per una banda per eradicar la “contaminació urbanística”, que degrada l’entorn natural, cultural i paisatgístic del nostre territori i, per altra, per animar la ciutadania a emprendre accions legals, que els suposen un esforç. Les petites accions sumen i la preservació de l’espai és una responsabilitat comuna que es veu compensada pel gaudi col·lectiu. Igualment, sembla ser que la involucració de la ciutadania sigui l’única via per evitar la inexcusable negligència de les administracions.

Tal com deia Quim Monzó en un article en La Vanguardia, “Llàstima que no serà veritat”, referint-se a l’aprovació recent del decret que estipula que els locals públics no podran tenir temperatures superiors a 21 graus a l’hivern ni inferiors a 26 a l’estiu i el seu dubtós compliment. En aquest sentit, molts ciutadans també ens preguntem, cada vegada que sortim al carrer, i de forma habitual, el per què ens ensordeix el soroll del motor d’una moto. Per què es dicten lleis si després ningú no s’encarrega de sancionar a qui no fa cas? Ja es poden anar dictant normes si després la gent les salta a la torera perquè sap que no li passarà res. Quantes vegades hem hagut descoltar els mitjans anunciant: “A partir d’avui les motos que facin soroll... bla, bla, bla....,”, i així van passant els dies, els mesos, els anys i els soferts ciutadans del carrer hem de suportar el soroll de les motos que amb insolència pul·lulen per ciutats i pobles sense que ningú no els faci complir la llei. I així anem.

• Laia Serra Perelló Barcelona

• Maria Soler Barcelona

ESTEM TAN INVOLUCRATS AMB EL MEDI AMBIENT QUE LES IDEES QUE BROTEN DE LES NOSTRES NEURONES SÓN VERDES PER NATURALESA. Res no es fa millor que quan ho fas perquè hi creus. Nosaltres a Azur fem comunicació mediambiental perquè creiem que es poden crear conceptes i idees innovadores que ajudin a transformar la societat, aconseguir un món més just i sostenible, i preservar el medi ambient. Ho creiem de veritat. I no fem altra cosa, en som especialistes. Treballem tant per a empreses que desitgin donar a conèixer els seus productes, com per a entitats públiques o privades que vulguin difondre un missatge de sensibilització. Per a ells creem estratègies integrals de comunicació des del coneixement, l’ètica i el sentiment. Quan realment et surt de dintre, fer comunicació mediambiental és la cosa més natural del món.

Truca’ns: 934949704 Visita’ns: azurmedi.net

ecoxarxa 3

reportatge

Mobilitat,

dret o necessitat? La mobilitat es refereix a la qualitat de mòbil, és a dir, que es pot moure o transportar, que no és fix. En la societat actual aquesta paraula ha anat evolucionat i ha pres una especial rellevància en la nostra vida quotidiana. Així, podem definir la mobilitat com els desplaçaments que fan les persones d’un determinat territori per motius laborals, formatius, culturals o d’oci.

ecoxarxa 3

reportatge

La mobilitat és un factor d’igualtat, de cohesió social i de coneixement, per tant, cal considerar la mobilitat com un dret per a tothom, tan important com el dret a la sanitat, a l’educació, a l’habitatge, o a la informació. Però, podem afirmar que el model de mobilitat imperant a casa nostra és un dret universal? Gaudim d’una mobilitat que s’ha basat històricament en la potenciació dels desplaçaments amb vehicle privat i en la construcció d’infraestructures al seu servei. Davant la congestió de la mobilitat s’ha optat primer pel ciment, i si de cas, després pel transport públic com a solució pels problemes generats. És a dir, s’han prioritzat les noves infraestructures enlloc de repensar una millor gestió de les ja existents.

Una dada que demostra aquest fet és que l’Estat espanyol es troba en el 3r lloc del rànquing europeu de quilòmetres d’autopista per milió d’habitants, i per contra, en el 25è de quilòmetres de ferrocarril per milió d’habitants. Les dades de l’evolució de la mobilitat obligada intermunicipal a Catalunya també ho reflecteixen, en passar de poc més del 40% d’ús del transport privat del 1981 a més del 60 % l’any 2001. I aquesta sembla ser l’aposta de futur, perquè l’actual Pla d’Infraestructures de Catalunya previst fins al 2026, destina un 73% de la partida pressupostaria a xarxa viària i TGV. Aquest model de mobilitat ha anat associat a greus problemàtiques com la congestió, la contaminació ambiental, la

L’Estat espanyol es troba en el 3r lloc del rànquing europeu de quilòmetres d’autopista per milió d’habitants sinistralitat o l’ocupació del territori. Cal recordar que el sector del transport és el responsable del 40% de les emissions de gasos contaminants a Catalunya i del 80% del soroll de les ciutats. A més, el transport consumeix un 37,7 de l’energia primària a Catalunya, que alhora depèn del petroli en un 85%. També es tracta d’un model socialment injust, que afecta especialment a la part de la població amb menys recursos, aquells amb menys capacitat per escollir el lloc de residència i amb menys possibilitats d’accedir al transport privat.

La contaminació atmosfèrica produïda per la utilització dels vehicles a motor és la meitat de la contaminació urbana.

ecoxarxa 3

reportatge

El caminar contribueix a no contaminar i, a més, a portar una vida més saludable.

Per a distàncies inferiors a 3 km, moure’s a peu és el mitjà de desplaçament més eficient i, naturalment, molt més saludable El vehicle privat no pot arribar a tothom perquè presenta un elevat cost econòmic i consumeix gran quantitat d’espai. Podem afirmar que, a dia d’avui, parlar de mobilitat és més aviat parlar d’un luxe que no pas d’un dret. No podem obviar que només el 55% de la població adulta catalana té carnet de conduir, i que un 12% dels catalans no té cap mena d’accés diari al cotxe privat. Per això, la mobilitat, com a dret social, serà sostenible o no ho serà.

La mobilitat sostenible La mobilitat sostenible és aquell model de mobilitat que garanteix la mobilitat universal en prioritzar els desplaçaments a peu, amb bicicleta i amb transport públic col· lectiu. Això evita que la mobili-

tat privada amb vehicle de motor ocupi i posseeixi el carrer, i facilita que l’espai es comparteixi equitativament entre els diferents modes de transport. La mobilitat sostenible també va estretament lligada a la mobilitat segura, en presentar un risc d’accidentalitat molt menor que el model amb vehicle privat. Un viatge en bus és 9 vegades més segur que amb cotxe, i els desplaçaments amb tren són 44 vegades més segurs. En temps de crisi econòmica parlar de mobilitat sostenible és parlar també d’estalvi econòmic. Aproximadament un 4% del PIB de l’Estat espanyol es destina als accidents de trànsit i un 1’5% a la congestió, i com s’ha esmentat, les millores en el transport públic permeten disminuir l’accidentalitat i la congestió. Alhora, apostar per la mobilitat sostenible representa reduir la factura energètica petroliera que a Catalunya arriba a uns 14 milions d’euros al dia, i suposa,

també, crear llocs de treball fixos en favor de la indústria catalana dedicada a la mobilitat sostenible (constructores ferroviàries i d’autobusos, empreses de manteniment, especialistes en electrificació i senyalització, la indústria de la bicicleta o les noves activitats de gestió de la mobilitat sostenible), i en contra de la volàtil indústria automobilística de capital estranger i del saturat sector de la construcció. Un informe de l’Institut d’Estudis de Seguretat de l’any 2006 quantificava que en igualtat de recorregut, el transport públic generava el doble de llocs de treball que la mobilitat privada. La universalitat de la mobilitat sostenible s’aconsegueix a partir de l’aplicació de tres mesures bàsiques: un urbanisme responsable que repensi la ciutat per als ciutadans i no per als cotxes, racionalitzar l’ús del vehicle privat, i potenciar l’ecomobilitat, és a dir, el moure’s a peu, amb bicicleta o transport públic.

ecoxarxa 3

reportatge

Mobilitat i model territorial La mobilitat sostenible ha d’incorporar als instruments urbanístics i territorials (Plans Parcials, POUMS, Plans Territorials, etc.) la planificació de la mobilitat amb l’objectiu de reduir la demanda i el nombre de desplaçaments en modes de transport no sostenibles. Resulta una evidència el vincular urbanisme i mobilitat, perquè les polítiques de transport van estretament lligades i supeditades a les polítiques urbanístiques i que els greus problemes de mobilitat existents a casa nostra són fruït també de la mala política urbanística i de gestió del sòl que s’ha arrossegat durant anys. És necessari que la classificació d’un determinat ús del sòl vagi condicionat a la seva accessibilitat (distància a una estació de ferrocarril, bus o metro) i als fluxos de transport que generin aquests nous usos. Aquest factor sovint és obviat a l’hora de decidir la ubicació d’un nou centre comercial, un polígon industrial o un centre educatiu. Un exemple de relació errònia entre urbanisme i mobilitat és la Regió Metropolitana de Barcelona, i per extensió el global del territori català, on la congestió de les ciutats i les dificultats d’accés a l’habitatge han contribuït a l’augment del flux migratori cap a les corresponents corones metropolitanes cada cop més allunyades. Aquestes han vist augmentar

A nivell europeu, l’Estat espanyol i Catalunya són deficitaris en transport ferroviari.

la població i, en els darrers 20 anys, han duplicat el sòl urbanitzat sovint associat a un model urbanístic extensiu. Conseqüentment, s’ha incrementat la mobilitat obligada per qüestions laborals i de serveis entre la ciutat i les rodalies. Evidentment les infraestructures existents s’han congestionat i això ha portat a la construcció de noves infraestructures que a causa de la política de mobilitat imperant, fonamentada en el vehicle privat i la poca inversió en ecomobilitat i transport públic, s’ha traduït en més carreteres i, per tant, més cotxes. La xarxa ferroviària bàsica ha seguit pels mateixos camins del llunyà segle XIX, i el bus interurbà es troba escanyat per obsoletes concessions administratives i una pèssima cobertura territorial. Les dades no fan més que corroborar aquesta anàlisi en

mostrar-nos un retrocés en l’ús del transport públic, que ha passat del 31% del repartiment de mobilitat a la RMB l’any 1996, al 20% de l’any 2006. I la planificació no aposta per canviar les coses, amb un Pla Director d’Infraestructures de l’ATM (2001-2010) que ha centrat el 70% de les seves inversions en la primera corona metropolitana, just on el transport col·lectiu gaudia de millor estat de salut. La diagnosi sembla clara, els principals problemes es troben en l’accés a les ciutats i principalment a Barcelona des de la resta de corones, on el transport privat representa un 80% sobre el total. La prioritat haurien de ser els trens de rodalies, la integració tarifària i els intercanviadors que facilitin la intermodalitat, i la millora del sistema de transport per al conjunt del territori.

ecoxarxa 3

reportatge

El tramvia a Barcelona sâ&#x20AC;&#x2122;ha recuperat seguint criteris de sostenibilitat.

ecoxarxa 3

reportatge

Alhora, i com proposa el catedràtic d’Història i Institucions Econòmiques de la Universitat de Barcelona, Enric Tello, “cal construir una xarxa de ciutats i viles denses, plurifuncionals i integradores, basada en la retícula urbana tradicional que el territori català ha heretat del passat, unides amb un sistema eficient de transport ferroviari i col·lectiu”.

Petits passos cap a una mobilitat més sostenible La mobilitat sostenible no significa únicament utilitzar el transport públic com a mitjà per desplaçar-nos. Davant d’una oferta insuficient de transport públic, la utilització del vehicle privat d’una manera racional i ordenada també pot contribuir a fomentar una mobilitat més sostenible. Dos exemples, encara poc coneguts a casa nostra, són el carsharing i el carpooling. El carsharing és un sistema de mobilitat sostenible consistent a compartir les despeses fixes d’una flota de vehicles de transport i pagar només per l’ús que se’n fa, és a dir, pagar per hores d’ús i quilòmetres recorreguts. Per donar-se d’alta del servei només cal pagar una quota anual de 30 euros. A Catalunya el primer operador de carsharing és Avancar, que va néixer el 2005 amb el nom de Catalunya Carsharing, gràcies al capital aportat per la Fundació Mobilitat Sostenible i Segura. Progressivament s’hi

Els números del carsharing Per a un ús esporàdic: Contracte Start · Des de 3,75 €/hora o 40,60 €/dia, i 0,24 €/km · Quota anual de 30 € · Fiança de 100 € Per a un ús regular: Contracte Active · Des de 3,15 €/hora o 34,60 €/dia, i 0,24 €/km · Quota anual de 80 € · Fiança de 100 €* Per a professionals i empreses: Contracte Business

· Des de 2,40 €/hora o 27,20 €/dia, i 0,20 €/km (de dilluns a divendres) · Quota anual 204 € Font: www.avancar.es han anat incorporant nous accionistes com administracions públiques, institucions, i empreses públiques i privades. El carsharing potencia el transport públic en reemplaçar d’entre 5 i 8 vehicles privats per cada cotxe del servei; disminueix el consum i les emissions per quilòmetre en utilitzar cotxes eficients i optimitzar-ne l’ús; i contribueix a l’estalvi econòmic en no haver de pagar ni vehicle, ni assegurances, ni manteniment, ni impostos. Actualment, uns 3.000 catalans ja utilitzen el carsharing, amb més de 100 vehicles i 38 aparcaments repartits per les

El carsharing i el carpooling contribueixen a la utilització del vehicle privat d’una manera racional i ordenada ciutats de Barcelona, Sabadell, Granollers i Sant Cugat. Una altre sistema per racionalitzar l’ús del vehicle privat és el carpooling, basat en l’ús compartit del vehicle privat en persones que han de fer un mateix trajecte. Per promocionar aquest sistema hi ha el projecte Compartir Cotxe, que ofereix la possibilitat que qualsevol persona que

Durant l’any 2004, el servei de carpooling va permetre: · deixar de consumir 970.225 litres de combustible. · un estalvi de 905.000 €. · disminuir les emissions de CO2 en 879 tones. Font: Mobilitat Sostenible i Segura. Informatiu de la PTP. Núm. 34.

ecoxarxa 3

reportatge

vulgui compartir les places del seu cotxe per fer un trajecte es pugui posar en contacte amb altres persones interessades en el mateix desplaçament. El carpooling té com a objectius potenciar un ús més racional del cotxe, disminuir la contaminació atmosfèrica i acústica, millorar l’ús de l’espai públic i fomentar l’estalvi econòmic. Per utilitzar el servei només cal donar-se d’alta a la web www.compartir.org i penjar l’anunci de cerca de plaça de cotxe o d’oferiment de plaça per a un trajecte determinat. Des del servei web es fan les cerques automàtiques d’altres usuaris interessats en un tra-

La bicicleta és un dels mitjans més adequats per a trajectes urbans de menys de 8 km

El transport col·lectiu i públic ajuda a disminuir la contaminació.

jecte semblant, les quals es poden posar en contacte a través del correu electrònic. Actualment Compartir.org disposa de 50.426 usuaris registrats a l’Estat espanyol, i ja han incorporat el servei a la seva pàgina web més de 40

municipis catalans, els consells comarcals del Bages, la Selva i Maresme, la UAB, i el Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona. • Text: Sergi Travessa i Danés Fotografia: Dolors Gibert Fonts:

UITP - Desplaçar-se millor a la ciutat, Federació Europea Transport i Medi Ambient (AISBL) PTP a partir de l’Enquesta de Mobilitat Quotidiana del 2006 (EMQ) i 2008 Article Vint-i-cinc idees i algunes propostes per a una nova cultura del territori. Enric Tello. EUROSTAT, IDESCAT Observatori de la Mobilitat. PTOP DMAH. Generalitat de Catalunya Per a més informació:

L’ús d’un servei públic de bicicletes s’està imposant en diverses localitats de Catalunya.

Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP): www.transportpublic.org Autoritat del Transport Metropolità (ATM): www.atm.cat Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT): www.idescat.cat L’Observatori Català de la Mobilitat – DPTOP: www.gencat.cat Federació Europea del Transport i Medi Ambient (AISBL): www.transportenvironment.org Associació Internacional del Transport Públic (UITP): www.uitp.org

ecoxarxa 3

reportatge

sostenible.cat

Revista electrònica de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat Més notícies, més conceptes i pensament, més recursos, més accessible, més interactiva, més propera. Tot en un sol clic: www.sostenible.cat www.diba.cat/mediambient

Àrea de Medi Ambient

ecoxarxa 3

gastronomia

Per als qui la practiquen, l’agricultura ecològica no és només una manera de conrear la terra evitant la utilització de productes químics, es tracta de tota una forma de vida que intenta ser el màxim de respectuosa amb el seu entorn i molt arrelada al territori on es produeix. De fet, es dóna molta importància a la recuperació de tècniques i pràctiques tradicionals, a la conservació i recuperació de varietats i espècies locals i a la racionalització de l’ús dels recursos naturals, sobretot pel A part dels citats anteriorment, siguin més resistents, proporque fa al consum d’aigua per tal de dur a terme una pro- cionar als cultius i als ramats i energia i l’aprofitament ducció agrària ecològica, calen condicions vitals i productives dels residus orgànics com altres esforços, com assegurar al més natural possible i increnivell de fertilitat elevat mentar els nivells de biodivera adob. D’altra banda, un dels sòls perquè les plantes sitat de la finca. des del punt de vista social i econòmic, també Agricultura ecològica vs agricultura convencional s’actua amb racionalitat, es comparen aquestes en alguns casos, són prou ima partir de la col·laboració Sovint dues modalitats agrícoles i portants, tot i que no s’ha de i la cooperació, amb normalment s’arriba a la con- generalitzar, ja que també hi proximitat i confiança clusió general que l’agricultu- ha explotacions del tipus conentre productors i ra ecològica és de major quali- vencional que prenen mesures però és força més cara que per ser el més eficients i resconsumidors i amb un tat, la convencional. Segurament, pectuoses possibles. A més, afany de transmissió de si ens mirem el preu final que cal reconèixer que aquestes valors, tant d’aquesta n’ha de pagar el consumidor, explotacions són les que han forma de producció com aquesta afirmació seria certa. modelat i mantingut el paiproblema és que al preu de satge rural del nostre país els del patrimoni local que El l’agricultura convencional no últims temps. Així doncs, comdóna un valor afegit s’hi graven els impactes que parant aspectes concrets, es al producte final. produeix als ecosistemes que, pot afirmar que l’agricultura

L’agricultura més respectuosa

ecoxarxa 3

gastronomia

ecològica és més eficient que la convencional en la utilització dels recursos naturals, en canvi, la productivitat és més elevada en finques gestionades a través de l’agricultura convencional. S’estima que la producció ecològica disminueix, aproximadament, un 20% el rendiment bàsicament per la menor quantitat de matèria orgànica disponible i la gestió fitosanitària menys agressiva. Per contra, l’agricultura ecològica té menys despeses en fertilitzants i productes fitosanitaris. Pel que fa a la gestió de plagues i malalties, l’agricultura ecològica ha de dedicar una especial atenció a la prevenció, ja que els tractaments permesos no sempre asseguren un bon resultat. La utilització de varietats ben adaptades al lloc on es conreen i la rotació de conreus són tècniques que ajuden a la prevenció. I si comparem els productes finals, els provinents de l’agricultura ecològica tenen una qualitat millor i, sobretot, són lliures de la presència de productes químics. En contrapartida presenta més riscos a l’hora de produir-la i una major despesa en mà d’obra. Per tal de regular, controlar i difondre la producció ecològica, ja fa una colla d’anys es va crear el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) que, tutelat pel Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, és l’organisme públic encarregat del control, la certificació

ecoxarxa 3

gastronomia

i la promoció dels productes agraris i alimentaris ecològics a Catalunya. La certificació ecològica garanteix que els productes han estat produïts o elaborats seguint les normes de l’agricultura ecològica, que estan desenvolupades a l’anomenat “Quadern de normes tècniques”. També té l’objectiu de vetllar pel control en tot el procés d’envasat i comercialització. Per tant, si volem comprar productes fets a Catalunya a través de l’agricultura ecològica, ens hem d’assegurar que estiguin certificats pel CCPAE.

Quina és l’extensió de l’agricultura ecològica? Durant les dues darreres dècades, aquest sector de producció s’ha estès considerablement. Així, tenint en compte les dades de l’any 2008, que són les últimes que s’han fet públiques, observem que, segons el Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino, i el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica, fa un any hi havia al País Valencià 1.202 productors ecològics, 909 a Catalunya i 428 a les Illes Balears. La superfície agrària ecològica, en canvi, era major a Catalunya, amb 62.331 ha, per les 36.116 del País Valencià i les 23.008 de les Balears. Aquests valors, sumats, representen poc més del 9% del total de superfície agrària destinada a aquesta modalitat al territori de l’Estat espanyol, on Andalu-

sia destaca amb prop del 60% del total. Pel que fa al tipus de cultius, dominen clarament les pastures, prats i farratges, la recol·lecció silvestre, la vinya, l’olivera i els cereals. A les Illes Balears destaca la producció de fruits secs, amb menor presència de la vinya i l’olivera, metre que al País Valencià, a part dels fruits secs, també hi abunden els cítrics i fruiters. Pel que fa a les explotacions ramaderes, deixant de banda Andalusia, Catalunya i les Illes Balears, es troben al capdavant amb unes 700 explotacions, en les quals dominen el vacum a Catalunya i l’oví a les Illes. Si ens centrem al Principat de Catalunya, Lleida és la demarcació amb major super-

fície dedicada a la producció ecològica, amb unes 42.000 ha a principis del 2009, seguida per Girona amb prop de 9.000 i Barcelona amb unes 7.500. A Tarragona n’hi havia prop de 4.000 ha. La producció agrària ecològica és un mercat emergent que té una clara tendència a l’alça. Es preveu que els pròxims anys vagi augmentant tant en número absolut d’hectàrees conreades sota aquesta modalitat com en diversificació de productes. • Text: Eduard Martí Fotografia: Dolors Gibert Per a més informació:

RuralCat: www.ruralcat.net Consell Català de la Producció Agrària Ecològica: www.ccpae.org

ecoxarxa 3

gastronomia

entrevista Rosa Cubel

Directora general d’Agricultura i Ramaderia del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural Què és Pla d’Acció per a l’alimentació i l’agricultura ecològiques? És un instrument pensat per estendre el conreu ecològic a Catalunya i augmentar el consum dels seus productes entre la població. Donem així resposta a les inqui-

etuds que va expressar el sector en el 1r Congrés Català de la Producció Agroalimentària Ecològica de 2005 i a les recomanacions del Llibre Blanc de la Producció Agroalimentària Ecològica de Catalunya de 2006. El Govern va acordar la seva elaboració l’any 2007, aprovant-lo el 2008.

El Pla d’Acció consta de 105 actuacions que s’han de desplegar en el període 2008-2012, a càrrec de set departaments del Govern català, sota la coordinació del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. El pressupost total és de 37 milions d’euros.

ecoxarxa 3

gastronomia

I d’aquestes 105 actuacions, dins d’aquest Pla d’Acció, quines accions destacaríeu per a aquest any 2010? En matèria d’ajuts al sector productor, hi ha diferents línies establertes, dins del marc del Programa de Desenvolupament Rural (PDR) vinculats a l’agricultura, la ramaderia i la participació en programes de qualitat, i també en línies per modernitzar les explotacions o rebre assessorament. Altres ajuts aniran destinats a fomentar la distribució d’aquests productes a través de programes

de consum social o local, i una línia d’ajuts per a organitzacions sense ànim de lucre i entitats locals per difondre aquests productes. La comercialització també rebrà ajuts? De cara a la comercialització, també hi ha ajuts destinats a botigues, modernitzant establiments comercials dedicats a aquesta gamma de productes. A més, es vol incrementar la presència dels productes ecològics als mercats municipals. Pel que fa la presència del sector a la xarxa, hi haurà un espai pro-

pi a la web de la Gastroteca i major potenciació de l’espai actual a la web oficial del Departament. Per últim, cal també destacar la creació d’un observatori específic per a la producció i alimentació ecològica. Pensant en el futur, hi ha alguna acció destinada a les escoles? De cara a les escoles, es vol promoure el consum dels aliments ecològics als menjadors escolars, i editar un manual per afavorir el consum d’aquests productes entre els escolars.

ecoxarxa 3

gastronomia

I com es concreta l’acció en l’actuació de foment del consum d’aliments ecològics en els menjadors escolars? Aquesta actuació encara s’està definint, tot i que puc avançar que la previsió és d’establir una línia d’ajut destinada a les administracions locals que presentin projectes d’introducció dels aliments ecològics en escoles de la seva demarcació. La maleta pedagògica De l’hort a casa complementa la informació i formació al alumnat sobre la producció agrària ecològica. És una manera de seguir l’acció portada a terme sobre el consum d’aliments ecològics en els menjadors escolars? El Pla d’Acció disposa de tot un seguit d’actuacions destinades a l’entorn escolar. Els nens i nenes d’avui són els consumidors de demà, per això estem convençuts de la necessitat de treballar en aquest àmbit. La maleta pedagògica que recentment hem presentat és una peça més dins d’aquesta estratègia, juntament amb l’exposició itinerant escolar Què són els aliments ecològics?, que des de l’any passat està voltant per les escoles catalanes, l’àlbum escolar il·lustrat Què és l’agricultura ecològica?, que el vam enviar a totes les escoles de primària catalanes, i el llibre A taula! Manual per a la introducció d’aliments ecològics a les escoles, que properament publicarem. Tots aquests recursos s’han vist complementats

amb jornades informatives i de formació. Què és la certificació National Organic Program (NOP)? Hi ha diferents programes de certificació dels aliments ecològics a nivell internacional. A Europa tenim una normativa que defineix què s’entén per producció ecològica i estableix les normes de control i certificació (establerta pel Reglament (CE) 834/2007, sobre producció i etiquetatge dels productes ecològics). En el cas d’Amèrica del Nord, també tenen establert un programa propi que regula les condicions d’obtenció i certificació dels aliments ecològics, identificat per les sigles NOP. Tant el programa europeu com nord-americà, com la resta de programes existents, defineixen de forma semblant el concepte de producció ecològica, tot i que els detalls no són exactament iguals, el que implica la necessitat de recertificació entre programes i suposa un encariment de les transaccions internacionals implicades. Ja fa anys que la comissió del Codex Alimentarius, creada per la FAO i la OMS, està treballant en l’establiment d’unes normes internacionals que puguin unificar el concepte de la producció ecològica a nivell mundial. Quins són els principals sectors exportadors de productes ecològics catalans? Els principals sectors exportadors són el dels vins i caves i el dels olis d’oliva, seguit pel dels fruits secs.

La producció agrària ecològica és un mercat emergent que té una clara tendència a l’alça. Es preveu que els pròxims anys vagi augmentant tant en número absolut d’hectàrees conreades sota aquesta modalitat com en diversificació de productes? Efectivament, només durant 2009 la superfície certificada en producció ecològica es va incrementar gairebé en un 15%, igual que el nombre d’empreses dedicades a la producció i elaboració d’aquests productes. Des de l’any 1994, moment de la creació del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica per part del Govern català, el sector ecològic ha crescut de forma continuada i sostinguda: El creixement del públic consumidor català, junt amb el creixement del consum arreu d’Europa, a més dels efectes de l’aplicació del Pla d’Acció per a l’alimentació i l’agricultura ecològiques 2008-2012, fan pensar que aquest creixement continuarà els propers anys. Voleu afegir algun aspecte més que no s’hagi preguntat i que considereu important? Tan sols reproduir les paraules del president José Montilla en la presentació del Pla d’Acció, “El Govern de Catalunya creu en l’impuls a l’agricultura ecològica, tant per l’excel·lència dels productes que se n’obtenen com pels beneficis socials i ambientals que aporta.” • Carles B. Gorbs

ecoxarxa 3

descobrir...

ecoxarxa 3

descobrir...

El conflicte nuclear d’Ascó

ecoxarxa 3

descobrir...

Ben cert és que, a les nostres comarques, hi ha un bon grapat de conflictes territorials per resoldre. Normalment es produeixen per la intenció d’ubicar-hi grans infraestructures, que solen portar impactes ambientals greus, a canvi d’un bon feix de bitllets per a l’administració local. El cas d’Ascó és el més problemàtic de tots, ja que l’energia nuclear és la que més recels crea entre la població. El fet és que, seguint també una característica molt habitual en aquest tipus de conflictes, ara s’ha esbombat a l’opinió pública pels avanços en la seva tramitació, però ja fa molt de temps que hi ha gent treballant-hi. El 24 d’agost de 2006 va tenir lloc a la Masia de Castelló de Vandellòs una trobada d’entitats ciutadanes, grups ecologistes, organitzacions polítiques i persones contràries a la possible instal· lació del Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) de Residus

Radioactius d’Alta Activitat, i es va constituir la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC). Des de llavors, la CANC ha treballat incansablement per tal d’anar conscienciant la població i els polítics dels perjudicis que pot comportar una instal·lació d’aquest tipus. Aquest seguit d’accions informatives, institucionals, i mobilitzadores, han donat com a principal resultat l’adhesió al manifest contra el cementiri nuclear de més de 60 entitats, partits polítics, associacions, sindicats, etc., i més de 500 persones a títol individual. També s’ha aconseguit l’aprovació de mocions en contra d’aquesta instal·lació en 86 ajuntaments del Camp i de l’Ebre que representen el 43% dels municipis i el 75% de la població d’aquests territoris, com també en els 4 consells comarcals de les Terres de l’Ebre (Terra Alta, Ribera d’Ebre, Baix

Una de les manifestacions contràries al cementiri nuclear.

El cementiri nuclear hauria de guardar 6.700 tones de residus d’alta activitat en un total de 20 hectàrees i durant un període d’almenys 60 anys Ebre i Montsià), en 3 del Camp de Tarragona (Baix Camp, Priorat i Alt Camp), i en dos de la Plana de Lleia (Segrià i la Noguera). Des de la CANC també es va impulsar la tramitació al Parlament de Catalunya d’una proposta de resolució contrària a la instal·lació del cementiri a qualsevol comarca catalana (seguint la línia del que ja han fet altres parlaments autonòmics com les Corts Valencianes, les Corts d’Aragó o la Xunta de Galícia, entre altres). L’11 de març de 2008 el Parlament de Catalunya va aprovar la resolució 150/VIII; BOP núm. 229 de 1703-2008, per la qual es rebutja la instal·lació d’un cementiri de residus radioactius al nostre país.

ecoxarxa 3

descobrir...

Després de moltes mobilitzacions els dies previs i posteriors a la votació de l’Ajuntament d’Ascó, la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya ja ha anunciat més mobilitzacions durant els propers mesos. Precisament, el passat 25 de febrer van celebrar una assemblea informativa a Móra d’Ebre, en la qual es va convocar una manifestació, per tal d’aglutinar esforços i mostrar clarament el rebuig del territori a una instal·lació que uns pocs han decidit que pot anar a Ascó.

Per a què un cementiri nuclear?

Una pancarta contrària a la possible instal·lació a l’Almacén Temporal Centralitzado (ATC) de Residus Radioactius d’Alta Activitat.

Tot i aquesta feina i el clar rebuig de la població local, del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i del Parlament, el passat 26 de gener, el Ple de l’Ajuntament d’Ascó va aprovar presentar la candidatura per acollir el magatzem de residus nuclears, gràcies als vots dels quatre regidors de CiU, el del PSC i dos d’independents. Els altres dos regidors independents s’hi han oposat. Rafael Vidal, l’alcalde, justificava la decisió “per responsabilitat, no per diners” i hi afegia “el que ens cal i la missió que tenim encomanada pel poble és garantir que aquest municipi podrà seguir existint més

enllà de la vida de les centrals nuclears”. Per l’altra banda, a part de tots els arguments tècnics i socials sobre els quals es basen els opositors, la manca de transparència i democràcia en una decisió tan important com la que es debatia és un dels fets que destaquen amb més insistència, ho constaten les declaracions del portaveu del CANC Sergi Saladié a Vilaweb TV: “és un frau democràtic en tota regla, els regidors que han votat a favor mai no podran al·legar que ho han fet en nom del poble. No han fet cap mena de procés informatiu ni consulta popular”.

La urgència que tenen les empreses que gestionen les centrals nuclears de l’Estat espanyol davant el col·lapse de les piscines on ara guarden els residus d’alta activitat (ara estan al 65% de la seva capacitat; Ascó I al 71’52% ho farà al 2013, Ascó II al 69’94% ho farà al 2015, i Vandellòs II al 54’28% col·lapsarà el 2020), ha fet que el lobby empresarial nuclear hagi iniciat una forta pressió al govern de l’Estat perquè els solucioni aquest problema. Cal recordar que segons el Decret 1522/84, és l’empresa pública ENRESA (Empresa Nacional de Residuos Radiactivos, S.A.) la responsable de la gestió de tots els residus radioactius produïts a l’Estat espanyol, i que aquesta es finança mitjançant la factura elèctrica dels consumidors, i a partir de 31 de març de 2005 també per l’aportació que fan les empreses gestores de les centrals nuclears.

ecoxarxa 3

descobrir...

L’11 de març de 2008 el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució per la qual es rebutja la instal·lació d’un cementiri de residus radioactius a Catalunya

A Ascó, part de la població ha demostrat el seu rebuig al cementiri nuclear.

Però el fet de buscar un emplaçament per a la ubicació d’un cementiri nuclear no és nou, i ENRESA ha fracassat cada vegada que ha intentat trobar un lloc per a la instal·lació. Davant aquest fracàs i davant la pressió que les empreses efectuen sobre el govern de l’Estat, aquest va acordar l’any 2005 iniciar el procediment per a la construcció del que tècnicament anomenen Almacén Temporal Centralizado (ATC), el que els grups opositors anomenen Cementiri Nuclear, que guardaria

tots els residus radioactius d’alta activitat de totes les centrals nuclears de l’Estat espanyol. Com a primera mesura es va crear la Comisión Interministerial para la selección del emplazamiento del ATC que ha de detallar i dur a terme el procés de selecció dels candidats. Les regles bàsiques que ha marcat l’Estat són: que aquesta instal·lació pot anar al 95% del territori de l’Estat (ja que segons la Comissió Interministerial tindrà unes característiques similars a una instal·lació

industrial convencional), que prevaldrà el principi de voluntarietat municipal (sense precisar la fórmula que caldrà emprar per presentar-se com a candidat), com també el principi d’ampli consens territorial (sense precisar tampoc l’abast d’aquest consens). El cementiri nuclear seria construït i gestionat per ENRESA, i hauria de guardar 6.700 tones de residus d’alta activitat (bàsicament urani i plutoni), i tots els altres residus radioactius procedents dels desmantellaments de les nuclears, en un total de 20 hectàrees i durant un període d’almenys 60 anys segons la Comissió Interministerial, i de 80 a 100 anys segons ENRESA. • Text: Eduard Martí Fotografia: Lluís Comí

ecoxarxa 3

consum

En els últims anys els aparells electrònics s’han instaurat en la nostra vida diària. Són pocs els que no disposen d’un ordinador personal, un iPod, un mòbil, una videoconsola, o veuen la televisió en una pantalla plana d’última generació. Aquests aparells tenen un preu assequible i ofereixen al consumidor una nova forma de comunicació, d’entreteniment i obre noves vies com a eina de treball. Però, quin és el preu que ha de pagar el medi ambient per tot això?

Aparells electrònics verds?

Els ordinadors portàtils consumeixen 10 vegades menys energia que els de sobretaula, però tenen l’inconvenient d’utilitzar bateries que contenen liti i plom. | Foto Dolors Gibert

El mercat d’aparells electrònics i de noves tecnologies s’ha convertit en un mercat de masses i de gran importància a nivell global. La gran demanda d’aquests aparells i els avenços en aquest camp en els últims anys ha permès que el seu preu sigui molt assequible per al consumidor. Els avantatges en matèria de comunicació i entreteniment han obert un nou món on les possibilitats són màximes i els

beneficis que comporten són innumerables. Però la seva proliferació també comporta aspectes menys amables. L’energia necessària per al funcionament de tots aquests aparells és enorme, i en la seva fabricació s’utilitzen substàncies tòxiques i components perillosos. A més, si no es reciclen correctament, el malbaratament de materials i l’impacte ambiental de la vida de l’aparell es multiplica.

L’electrònica de consum representa en l’actualitat el 15% de la demanda energètica global de les famílies i està previst que es tripliqui en els propers anys. L’Organisme Internacional de l’Energia preveu aquest augment en tan sols unes dècades. Es calcula que per satisfer la demanda dels aparells dels Estats Units seria necessari construir 230 centrals nuclears. Ens trobem davant d’un greu problema que radica en

ecoxarxa 3

consum

l’absència de regulació en la fabricació d’aquests aparells. En el cas dels electrodomèstics ja hi ha regulacions d’aquest tipus i a Europa s’ha implementat un etiquetatge energètic de caràcter obligatori. El consumidor troba en les botigues d’electrodomèstics una classificació segons la seva eficiència energètica. Es classifiquen com de classe A els més eficients, i així fins a la lletra G per als més malbaratadors. Però en l’electrònica de consum les empreses fabricants de televisions i videoconsoles s’hi neguen per l’augment de costos que comportarien regulacions d’aquest tipus. Rebutgen millores en eficiència i pressionen els governs per evitar majors exigències. Així, podem arribar a trobar-

Font: www.greenpeace.org

nos la paradoxa que el nostre televisor de pantalla plana pot arribar a consumir més que el nostre frigorífic. Ara per ara el consumidor d’aparells electrònics no té gaires possibilitats de triar un aparell de baix

consum o amb altres bondats mediambientals. De moment, per exemple, podem consultar estudis comparatius com el Ranquing verde de electrónicos elaborat de l’ONG conservacionista Greenpeace.

ecoxarxa 3

consum

El consum dels aparells en Stand by suposa el 4% del consum total d’energia de l’habitatge En aquest rànquing es puntuen les empreses electròniques més importants del mercat en funció d’uns criteris establerts. Nokia obté la màxima puntuació amb un 7,5 punts i Nintendo la mínima amb tan sols 1,4 punts. Els criteris es basen en el consum elèctric, en l’ús de substàncies químiques perilloses i en aspectes relacionats amb el reciclatge de materials i components. Aquestes empreses presumeixen de modernitat, però és avantguardista que un 85% de l’electricitat que consumeix un ordinador es malbarati?

L’eficiència energètica podria encarir el preu dels aparells, però el consumidor no pagaria tant en la factura elèctrica. Cal implementar normes obligatòries d’eficiència energètica que limitin la quantitat d’energia que poden utilitzar aquests aparells com ja succeeix en el mercat dels electrodomèstics. A l’hora de comprar, en el cas dels ordinadors, es recomana comprar portàtils que consumeixen 10 vegades menys energia que els de sobretaula, però tenen l’inconvenient d’utilitzar bateries que contenen liti i plom, tot i que poden rebre bons tractaments en el reciclatge. En els televisors es recomanen les pantalles LCD per sobre de les

UN ESPAI DIFERENT DE JARDINERIA

“Botànica neix amb la vocació d’aportar poesia als teus espais exteriors sense oblidar la funcionalitat, omplint de màgia el teu jardí, terrassa o petit balcó.” -Disseny de jardins i terrasses. -Productes 100% ecològics. -Complements per el jardí. -Plantes diferents per crear espais diferents. Carretera de Sarrià a Vallvidrera, 265, 08017 - Barcelona Tel: 679 95 47 58 botanicabcn@gmail.com

de plasma i les de tub catòdic, tot i que aquestes ja pràcticament no es venen. També cal tenir en compte que contra més gran sigui la pantalla també consumeix més. Si s’han de veure de prop potser no cal que siguin tan grans.

L’ Stand by Un altre factor que tenen aquests aparells per consumir tanta energia és que ho fan fins i tot quan estan apagats. Això es lo que es coneix com a Stand by i es refereix al mode en espera que tenen molts aparells per encendre’s ràpidament, normalment amb un comandament a distància. Les llumetes que queden enceses poden semblar que no suposen gaire malbaratament, però una part de l’aparell continua operativa. En aquest cas, en els últims anys s’estan aprovant algunes mesures per començar a controlar el consum dels aparells en Stand by, però la Unió Europea ha posat en marxa mesures únicament voluntàries com fixar el límit màxim d’1W per al 2010 i així obtenir una etiqueta que especifiqui el consum en mode d’espera. És decebedor, ja que no és efectiu trobar en el mercat tants distintius diferents i sobre molts aspectes. La regulació directa en aquest cas no es produeix i al consumidor responsable només li queda l’opció de fixar-se en aquests aspectes. Ara per ara el consum dels aparells en Stand by suposa el 4% del consum total

ecoxarxa 3

consum

d’energia de l’habitatge. Podem connectar tots els endolls en una regleta i apagar durant la nit el contacte, estalviant fàcilment uns 50 euros anuals. El consum energètic dels aparells és un dels principals problemes, però també ho és la utilització de substàncies perjudicials i d’alta toxicitat. Els components per donar forma a l’aparell solen ser el plàstic i l’acer, però és en els components interns on s’utilitzen diversos metalls tòxics com alumini, cadmi, plom, platí, mercuri i coure. Les bateries, per exemple, també contenen níquel o liti. La fabricació i l’abandonament dels aparells amb aquests components poden contaminar el medi i provocar danys a la salut. A més, un major ús de substàncies químiques nocives complica els processos de reciclatge. Per ajudar a aquests processos s’han de dipositar els aparells en punts nets o verds dels municipis o lliurar-los al comerç quan es compra un nou equivalent. A banda del rànquing de Greenpeace hi ha el programa Energy Star de l’Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units. El seu logotip és molt a casa nostra en aparèixer en l’arrencada de la majoria de plaques mare dels ordinadors personals i en les etiquetes de certificats. Avui dia ja és més difícil de trobar en augmentar

les exigències d’acreditació. Els requisits de consum elèctric són ara d’un 80% o més d’eficiència en el consum de corrent altern tant en els modes de repòs com en el d’espera.

www.energystar.gov Energy Star es pot trobar en qualsevol tipus d’aparell i està força estès en la majoria d’ells. Per exemple, gairebé la totalitat dels carregadors de bateries per a telèfons mòbils americans compleixen la normativa. Com a consumidors podem consultar els manuals per veure si apareix el logotip o consultar la pàgina web del programa per saber-ho abans de comprar. Els últims avenços tecnològics ofereixen noves solucions, però moltes vegades s’utilitzen com a publicitat de les marques respecte a la protecció medi ambient. Tot i així, algunes invencions realment fan dels aparells electrònics uns productes més sostenibles. Per exemple, una marca ha ideat un panell solar flexible per si necessitem mobilitat i autonomia per al nostre ordinador portàtil. Fabricants de televisions comencen a comercialitzar aparells amb tecnologia LED que prometen un consum menor, amb detectors que apaguen el televisor si no hi ha ningú davant o amb un Stand by que no consumeix energia. També es comença a comercialitzar una ràdio fabricada amb fusta sostenible o un telèfon

mòbil amb zero emissions de diòxid de carboni (CO2) fabricat amb ampolles de plàstic reciclades. La majoria d’aquest avenços són encara testimonials i cars, però ja comencen a haver-n’hi de més econòmics i de gran utilitat com és el cas d’un petit panell solar anomenat ClickCells amb un cost d’uns 35€ i que permet carregar petits aparells i mòbils.

El nostre televisor de pantalla plana pot arribar a consumir més que el nostre frigorífic

www.brunton.com

www.nousol.com • Sergi Viñals Ambientòleg i tècnic en consum de L’OCUC Per a més informació:

L’Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya (L’OCUC) Tel. 934 174 737 Fax: 932 120 843 Av. República Argentina 29, 1r pis. 08023 Barcelona www.ocuc.cat

ecoxarxa 3

animals

El debat dels toros, al Parlament El debat sobre la prohibició o no de les corrides de toros sempre ha estat viu a Catalunya. Des de fa uns mesos, aquest fet s’ha accentuat incentivat per la creació de la Plataforma Prou!, que va néixer el 2008 amb l’únic objectiu d’impulsar una Iniciativa Legislativa Popular per tal que el Parlament de Catalunya voti una llei que aboleixi les curses de braus al Principat. El fet és que la llei de protecció dels animals a Catalunya condemna qualsevol mena de maltractament animal, i prohibeix qualsevol espectacle en el qual es maltracti i mati un animal, amb l’excepció dels

espectacles taurins. La Llei Catalana de protecció dels animals entén que el brau i el cavall no són subjecte de dret i els exclou dels drets que sí tenen tots els altres animals. L’objectiu principal d’aques-

ta ILP, doncs, és acabar amb aquesta excepció i que els toros també gaudeixin de la protecció de la llei. Cal destacar també que la modificació de la llei que proposa la ILP no prohibiria els correbous, ja que

ecoxarxa 3

animals

s’hi manté l’excepció, sempre que no hi hagi danys als animals. Des de la plataforma Prou!, destaquen que la lluita abolicionista és transversal i cerca diversos objectius que acaben recalant en la prohibició de l’espectacle dels toros. La protecció dels animals i del medi ambient, l’educació, en aquest sentit, dels més petits, l’evolució social i del pensament i la dignitat humana, són els principis bàsics pels quals es regeixen. Després d’una llarga campanya de recerca de signatures, la Plataforma Prou va poder presentar unes 180.000 firmes que donaven suport a la ILP, un èxit que ni ells mateixos imaginaven al principi del procés. Arribats a aquest punt la pilota passava en mans dels polítics, ja que el passat 18 de desembre era el dia que s’havien de debatre i votar les esmenes a la totalitat que el PSC, el PP i Ciudadanos havien presentat per frenar la proposta. D’aquest dia cal des-

Registre de fedataris al Parlament. | Foto Prou

Recollida de signatures per la ILP. | Foto Prou

tacar-ne un fet que no és gaire habitual al Parlament de Catalunya, i és que, a petició del PSC, el vot fou secret. ERC i ICV ja van anunciar que votarien en contra de les esmenes, mentre que el PSC i CIU donaven llibertat de vot als seus parlamentaris. Per altra banda, PP i Ciudadanos van votar a favor de les esmenes.

La Plataforma Prou va presentar unes 180.000 firmes en suport a la ILP a favor de l’abolició de les curses de braus Finalment, la cambra catalana va tombar les esmenes amb 59 vots favorables, 67 contraris i 5 abstencions. Així doncs, la ILP ha estat acceptada a tràmit, fet que obre les portes a la prohibició de les “corrides” de toros a Catalunya. Aquesta lluita té els seus orígens molt enllà, però és a partir de la recuperació de la democràcia que agafa una importància destacable. Des de finals dels vuitanta i principis dels noranta, alguns ajuntaments ja van aprovar mocions per autodeclarar-se abolicionistes. A dia d’avui, només a Catalunya ja hi ha una setantena de municipis que han aprovat mocions similars. De fet, aquesta no és una lluita nova, les Illes Canà-

ecoxarxa 3

animals

ries, a través d’una llei aprovada al Parlament el ja llunyà 30 d’abril de 1991, va esdevenir el primer territori de l’Estat espanyol en la qual es van prohibir les curses de braus. Lorenzo Olarte, president nacionalista canari en aquells moments, sovint explica que el procés va ser fàcil per la poca afició als toros a les illes. Corrobora aquesta tesi el fet que, a les illes Canàries, no s’hi havia celebrat cap espectacle d’aquest tipus des del gener del 1984. Per contra, l’objectiu principal de la llei de protecció dels animals canària, no s’aconseguí, ja que, encara avui, s’hi

Una “corrida de toros”, a la Plaça Monumental de Barcelona. | Foto Libera

continuen duent a terme les tradicionals lluites de galls. Tot i que a Catalunya no hi ha gaires places de toros actives, s’hi continuen fent corrides de toros. Per exemple, l’any 2008, la Monumental de Barcelona va

La Monumental de Barcelona. | Foto Dolors Gibert

acollir 14 corrides. Els partidaris del toreig ja han declarat la seva preocupació per la tramitació d’aquesta modificació de la llei i han anunciat que emprendran accions per tal d’evitar que arribi a bon port.

ecoxarxa 3

animals

I amb tot això, què hi diu la llei? L’article 6 de la llei 22/2003, de 4 de juliol, de protecció dels animals, aprovada l’any 2003, en el punt 1 hi diu textualment: “Es prohibeix l’ús d’animals en baralles i en espectacles o altres activitats, si aquests els poden ocasionar sofriment o poden ésser objecte de burles o tractaments antinaturals, o bé si poden ferir la sensibilitat de les persones que els contemplen...”, però si es continua llegint, en el punt 2 del mateix article hi ha diverses excepcions entre les quals destaca la següent: “Resten excloses d’aquestes prohibicions: a) La festa dels braus en les localitats on, en la data d’entrada en vigor de la Llei 3/1988, del 4 de març, de protecció dels animals, hi haguessin places construïdes per a celebrar-la, a les quals s’ha de prohibir l’accés a les persones menors de catorze anys.” Per tant, amb els toros es fa una excepció i queden fora de la llei de protecció dels animals. Amb el nou redactat que es proposa, no es prohibirien els correbous, ja que s’hi manté l’excepció següent: “b) Les festes amb bous sense mort de l’animal (correbous) en les dates i les localitats on tradicionalment se celebren. En aquests casos, és prohibit inferir danys als animals.”

A Catalunya, ja hi ha una setantena de municipis que han aprovat mocions per autodeclarar-se abolicionistes

Cartell anunciador de la nova temporada a la Monumental. | Foto Dolors Gibert

• Eduard Martí

ecoxarxa 3

art i cultura

Contra el ciment (Pau Alabajos)

“Contra el ciment” és un dels temes inclosos en el CD “Teoria del Caos” del cantautor valencià, Pau Alabajos (Torrent - l’Horta). Les cançons de caire ecologista no sovintegen gaire i encara molt menys quan parlen de la destrucció del territori. “Contra el ciment”, doncs, és una cançó crítica d’aquesta destrucció que ens fa reflexionar sobre quin model de territori i país volem. Pau Alabajos durant un concert.

Careta del CD “Teoria del Caos”.

Pau Alabajos és un activista musical compromès amb el tema de la llengua, i també amb d’altres aspectes socials, culturals i mediambientals. Durant la seva curta carrera musical ha obtingut diversos premis i reconeixements com, per exemple, el premi Enderrock al millor artista de cançó d’autor, i també al millor disc de cançó d’autor per “Teoria del Caos”; el premi Ovidi al millor disc també de cançó d’autor per “Teoria del Caos”, entre d’altres. El seu repertori en directe inclou una versió d’Al vent precedida pel Cant dels ocells que s’ha convertit en una de les peces més indiscutibles. Una delícia.

ecoxarxa 3

art i cultura

Contra el ciment (Pau Alabajos)

Barris de segona que veuen passar el temps platges asfaltades, formigó per tot arreu grues i bastides, edificis, gratacels, que eclipsen el sol de migdia.

Platges i més platges, centenars de camps de golf, centres comercials enormes, hotels i urbanitzacions, paradís de la rajola, pàtria d’especuladors, pirates de traje i corbata.

Anem a la deriva sembla quehem perdut el Nord hem venut el territori com sempre al pitjor postor hem deixat que la cobdícia, ens sepulta les arrels sota muntanyes de runa.

L’horta és devastada, sense cap contemplació, mentre s’ompli les butxaques, un polític qualsevol, que no entén de ideologies, ni projectes de futur, que no té vergonya ni escrúpols.

Sobren les paraules, és moment d’entrar en joc de sumar les nostres forces i aturar la destrucció és l’hora d’eixir al carrer, d’alçar la veu, contra el ciment, que s’apodera del paisatge.

• Text: Carles B. Gorbs Fotografia: Dolors Gibert

ecoxarxa 3

art i cultura

Dolors Gibert Fotògrafa figuerenca i col·laboradora habitual d’ECOXARXA, té una llarga i reconeguda trajectòria professional que l’ha portat a col·laborar per diverses agències i editorials i exposar en diferents galeries i esdeveniments. L’any 2001 va obtenir un premi Lux. Una de les seves exposicions recents porta com a títol “Aigua”, on ens proposa l’aigua com a fil conductor. L’aigua de la pluja, l’aigua del mar, l’aigua dels estanys i dels rius, però també l’aigua com a emocions, jocs i font d’inspiració. “Aigua”

ecoxarxa 3

art i cultura

El Centre d’Art i Natura, una residència de treball a l’Alt Pirineu L’art a la natura

El Centre d’Art i Natura (CAN) de Farrera és una residència de treball per a creadors i investigadors d’arreu del món situada al bell poble de Farrera, un poble petit del Pallars Sobirà que gaudeix d’un paisatge d’alta muntanya majestuós i tranquil, ideal per a tots aquells processos de treball individuals o en grup, que requereixen concentració, reflexió i silenci. Com a residència de treball, les seves condicions el converteixen en un espai únic a Catalunya. Ho confirmen les opinions dels residents que, com l’artista americana Krista Peel, diu del CAN que és un espai de confort situat a la muntanya viva dels Pirineus, un espai isolat però mai

Curs il·lustració clàssica de natura. | Foto CAN

solitari, un espai de gran riquesa per als sentits: l’oïda (sons naturals), la vista (el paisatge), el tacte (el tracte humà, la calidesa de l’allotjament), el gust i l’olfacte (la cuina del centre i els elements de la terra). El CAN de Farrera és una iniciativa pública de desenvolupament local al servei de la creativitat i la recerca des de l’any 1996. De titularitat municipal, es gestiona a través de l’associació sense ànim de lucre Amics del Centre d’Art i Natura de Farrera. Per fer-

hi estades, només cal enviar una sol·licitud amb el CV del sol·licitant, una descripció del projecte que s’ha de desenvolupar i les dates preferides per a l’estada. Els preus són molt assequibles i la documentació es pot enviar per Internet (artinatura@farreracan.cat). Enguany el CAN també ofereix diverses beques a creadors i investigadors Els Amics del CAN, amb la voluntat de promoure un espai d’intercanvi, de pensament contemporani i de formació

ecoxarxa 3

art i cultura

específica, organitza cada any una programació cultural de qualitat a un públic molt ampli: beques i intercanvis (creadors i investigadors de totes les disciplines), cursos i seminaris, exposicions i gestió del fons d’art, presentacions artístiques i espectacles, i promoció de recerques al territori de muntanya. Actuant des de la localitat de Farrera, el CAN projecta internacionalment els seus serveis i els idearis que el distingeixen: creació, pensament i recerca. Dins la programació també s’organitzen cursos i seminaris relacionats amb l’art, la ciència i el pensament contemporani impartits per professors altament qualificats en les àrees de la il·lustració, l’estudi de les formes, la gastronomia, l’evolució del paisatge, la memòria històrica, la literatura o la veu, l’art i l’ecologia, entre d’altres. Amb l’objectiu de donar a conèixer els treballs realitzats al Centre d’Art i Natura tant per part dels residents com els sorgits arran de la pròpia programació, hi ha dues línies de difusió que són: les exposicions i la gestió del fons d’art contemporani de muntanya, que es genera a través de donacions voluntàries dels artistes residents, i que s’exhibeix periòdicament en centres culturals del país, i les publicacions com les que s’editen a través de la col·lecció Farrera, denominació d’origen que visualitzen el nostre entorn de muntanya, i les derivades de cursos i seminaris realitzats.

Els Amics del CAN impulsen i col·laboren en diferents recerques vinculades a l’entorn d’alta muntanya, ja siguin de caire mediambiental (evolució del paisatge) o cultural (cants religiosos i polifonies masculines), en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona. Per tal d’enriquir culturalment i artísticament la comarca, es programen activitats i espectacles per a tots el públics com són els concerts d’estiu, les presentacions de l’obra dels residents, els cicles de cinema, jornades de portes obertes, i d’altres que van sorgint al llarg de l’any.

La Bastida. | Foto CAN

Paisatge de Farrera. | Foto CAN

El CAN està adherit internacionalment a la xarxa de residències: Res Artis i Alliance for Artists Communities. A nivell català, és membre fundador de

la Xarxa d’Espais de producció d’Arts visuals de Catalunya.

www.farreracan.cat

ecoxarxa 3

art i cultura

L’art sostenible de Drap-Art Drap-Art és una associació sense ànim de lucre fundada el 1995, que promou el reciclatge creatiu amb l’organització de festivals, exposicions i tallers.

La intervenció a l’espai públic de Carles Gispert. | Foto oto Consuelo onsuelo Bautista autista

Drap-Art va començar com a festival el 1996 amb una marató de creació en viu, la qual en l’edició de 1997 va rebre uns 20.000 visitants. El mateix any va organitzar el Recykl Art Fest, un intercanvi entre artistes iugoslaus i barcelonins a la Biennal de Montenegro. Aquesta experiència va inspirar l’exposició itinerant Evil Empire i

dos tallers d’intercanvi Diguesme el que llences i et diré qui ets, que es van celebrar a Jerusalem el 1998, amb la participació d’artistes israelians i barcelonins, i a Barcelona el 1999, amb la participació d’artistes francesos, grecs, iugoslaus brasilers i barcelonins. A més a més, Drap-Art va col·laborar en l’exportació del seu concepte a

Andorra el 1997, Atenes el 1998 i Berlín el 2000. Actualment s’estan projectant Festivals Drap-Art a Girona i Mallorca a nivell dels països catalans i a l’antiga capital de Bulgària, Tel Aviv, Casablanca i Medellín, a nivell internacional. Des de l’any 2000 Drap-Art disposa del seu propi espai, La Carboneria (a Barcelona

ecoxarxa 3

art i cultura

ciutat), i el 2004 torna al format d’esdeveniment anual, amb el Festival Internacional de Reciclatge Artístic, que a l’edició de 2009 es va estendre de 3 dies a 3 setmanes i va rebre uns 18.000 visitants. Des de l’any 2004 Drap-Art porta a terme un projecte de tallers de reciclatge intercultural, amb el doble objectiu de donar a conèixer el bagatge creatiu dels artistes immigrants i, alhora, portar les noves tendències de creació a les comarques de Catalunya.

Objectius Drap-Art’10 és un aparador de les tendències en l’art que utilitzen objects trouvés i materials de rebuig com a recurs. És una plataforma del sector emergent de artistes, dissenyadors i artesans de tot el món que utilitzen deixalles com a matèries primeres; és un fòrum de debat de teories i utopies urbanes. Drap-Art’10, doncs, és lloc de trobada d’especialistes amb un públic a la recerca de vies alternatives en un món abocat a la autodestrucció. Els hàbits de “d’utilitzar i llençar”, adquirits durant el segle XX, s’han de reconduir cap a la consciència que res no desapareix, tot es transforma. En el decurs del segle XX, caracteritzat per la creixent urbanització d’un món cada cop més deshumanitzat i consumista, el material de rebuig es converteix en un element recurrent en alguns dels cor-

Un visitant observant el quadro de Felip Gaig, guanyador del premi Residu’Art 2009 en la categoria d’artista emergent. | Foto Consuelo Bautista

rents artístics més significatius. Tant els dadaistes i Duchamp, com Miró i Tàpies, incorporen en les seves obres objectes trobats. També el Pop-Art, l’Arte Povera, Fluxus i els Nouveaux Realistes, entre d’altres, fan servir objectes quotidians, aparentment sense valor –i deixalles–, per simbolitzar la creixent desvirtualització i “cosificació” de l’ésser humà. Ara que es perfila, cada vegada amb més claredat, un

panorama desolador provocat per un desenvolupament global insostenible, Drap-Art considera que és imperatiu animar les noves generacions a utilitzar el reciclatge, no només com un recurs de crítica, sinó com una eina, a l’abast de tothom, per a la transmutació de la protesta en propostes positives, que són les llavors d’un món més sostenible.

www.drapart.org

Drap-Art’10/’11 Festival Internacional de Reciclatge Artístic de Catalunya Del 17, 18 i 19 de desembre de 2010 Exposició col·lectiva Drap-Art’10 Del 17 de desembre al 9 de gener de 2011

Convocatòria d’Artistes Podeu presentar un projecte per a una o diverses convocatòries

Premi Residu’Art Dues obres d’art de l’exposició seran seleccionades per al Premi “Residu’Art”, atorgat per el grup HERA, a les categories “Artista Emergent” i “Artista Professional”, dotat amb 1.000 € i 2.000 €, respectivament. Els projectes s’han de presentar en forma de dossier. Termini d’entrega: Els projectes han d’enviar-se abans del 30 de maig de 2010 a: Drap-Art, Groc, 1, 08002 Barcelona Més informació:

Tel. +34 93 268 48 89 | A/e: info@drapart.org | Web: www.drapart.org

ecoxarxa 3

entitats

GEPEC,

25 anys de defensa de la natura El GEPEC-EdC, Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans-Ecologistes de Catalunya, és una organització de defensa i estudi de la natura sense afany de lucre que neix l’any 1985 amb el nom de Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp. L’any 1999 entra a formar part de la Federació Ecologistes de Catalunya i des de l’any 2005 és declarada entitat d’utilitat pública. Des del GEPEC-EdC es treballen tres vessants sota una mateixa finalitat, les activitats de coneixement de l’entorn, divulgació i sensibilització ambiental; les activitats de defensa ambiental; i les activitats de millora ambiental sobre el territori. En el primer vessant queda englobat tot allò que fa referència als estudis i a l’educació ambiental. El segon fa referència a les campanyes que es porten a terme per defensar el medi ambient i la salut de les persones o bé en la defensa d’algun espai. D’altra banda, també es pretén reivindicar una nova manera de veure el consum dels recursos naturals. Finalment, l’últim vessant fa referència a les activitats de restauracions, neteges, plantades, etc.

Campanya anticementiri nuclear de Catalunya, que s’oposa a la instal·lació del cementiri de residus radioactius al nostre territori.

Activitats del GEPEC-EdC Són moltes les activitats que s’han realitzat en aquests 25 anys d’història recorreguts i es faria impossible resumirles en poques línies, per això

només se n’esmenten algunes de les que actualment tenen més interès, bé per ser més innovadores o bé perquè estan del tot consolidades en el si de l’entitat. “Anem d’excursió” és un programa d’activitats que

ecoxarxa 3

entitats

Activitat del projecte Natura per a tothom.

es realitza any rere any des de 1990 amb l’objectiu principal de donar a conèixer el patrimoni natural. Es fa durant tot l’any i inclou xerrades, cursos de diferents durades i també accions de voluntariat, amb temes diversos, tots relacionats amb l’estudi del medi ambient i la pràctica d’un estil de vida més sostenible. La constància en l’organització dóna estabilitat a aquesta oferta oberta a tota la ciutadania i és una bona plataforma per conèixer l’entitat i els seus objectius des d’un vessant alhora lúdic i educatiu. Es pot consultar la programació a l’Agenda del GEPEC-EdC accessible a la pàgina web. Fa una bona pila d’anys que el GEPEC-EdC té cura, estudia i divulga els aspectes més rellevants de l’Espai Natural dels Muntanyans-Gorg, una platja natural de la costa de Torredembarra, Creixell i Roda de Barà. Entre les activitats que realitza s’inclouen neteges,

seguiments naturalístics, activitats lúdiques o jornades de voluntariat. Els últims treballs s’han basat en quatre espècies existents a la zona com són el ratapatxet (ratpenat), la posidònia, la sargantana cua-roja i el corriol camanegre. També es compta amb voluntaris internacionals provinents del Servei de Voluntariat Europeu (SVE) que tenen per objectiu principal col·laborar en la conservació dels Muntanyans-Gorg fent el seguiment naturalístic de diferents espècies. “L’escola de naturalistes” consisteix en activitats matinals exclusivament de caire naturalístic adreçades a nens i nenes, però sempre acompanyats pels seus familiars, des d’aquest programa s’intenta que, mitjançant un rol actiu, aprenguin a observar, experimentar i a estimar la natura des de ben petits. “Natura per a tothom” és un projecte que té per objectiu

acostar la Natura a la màxima diversitat de persones de la forma més amable i accessible possible. No es tracta només de persones amb discapacitats legalment reconegudes sinó també, per exemple, de la gent gran amb problemes de visió o de mobilitat. S’han experimentat millores en l’accessibilitat d’itineraris de natura, en materials i en activitats. Des d’aquest projecte s’està aprenent i compartint i es necessita molta col· laboració perquè moltes persones puguin conèixer, estimar i defensar la natura més propera. El proper mes de juny es realitzarà un Fòrum per tal de posar en comú les diferents experiències dins d’aquest camp. Els Acords pel Territori (AxT) amb propietaris particulars tenen l’objectiu de millorar ambientalment les finques que són objecte de l’acord i permetre al GEPEC-EdC aplicar la seva capacitat d’implicació social en la conservació de la Natura. Se signa un acord de suport mutu entre l’entitat i la propietat amb una declaració de principis mútuament compartits. Actualment hi ha 6 finques amb AxT repartides per les Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona, la majoria de les finques són de tipologia agrícola i forestal. Les activitats que més s’han realitzat en aquestes finques són accions de voluntariat per tal de millorar-ne la biodiversitat i l’estat de conservació, consistents en plantades d’espècies autòctones, restauració de marges de pedra seca,...

ecoxarxa 3

entitats

Restauració de marges de pedra seca dins el projecte d’Acords pel Territori (AxT).

Actualment hi ha dos projectes en marxa en algunes d’aquestes finques: un que intenta establir un banc de pol·linització mitjançant abelles i un altre de potenciació de la població de ratpenats mitjançant la protecció de les colònies i els seus refugis. Finalment, l’àrea de Defensa Ambiental denuncia i atura impactes sobre el territori i la salut ambiental. S’hi realitza la tasca d’interposar-se a projectes d’impacte negatiu sobre el territori amb la força legal i social, al∙legacions, comunicats de premsa, accions directes i s’interposen denúncies tant a fiscalia com als tribunals o a les administracions competents. També es dóna suport a plataformes en defensa del territori i a la Federació d’Ecologistes de Catalunya tot mantenint la comunicació i participant en campanyes concretes.

En alguns casos, GEPEC-EdC porta denunciant, amb nombrosos èxits, conflictes com la implantació de grans centrals eòliques, abusos urbanístics, el malbaratament de recursos naturals, les agressions al medi natural, la contaminació i els accidents químics, entre molts altres temes. Les denúncies i al·legacions es fan en solitari o conjuntament amb d’altres entitats i plataformes afectades, amb les quals també s’ofereix assessoria tècnica per portar endavant l’oposició a conflictes ambientals. Entre d’altres organitzacions, el GEPEC-EdC forma part de la CANC, que és la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya, que s’oposa a la instal·lació del cementiri de residus radioactius al nostre territori, com també ha fet la majoria de la seva població.

Si hi vols col·laborar... Les formes de col·laborar amb el GEPEC-EdC són fer-se soci/a de l’entitat, participant en les activitats que promou, formant part del voluntariat per portar endavant alguna tasca concreta o col·laborar amb la pròpia gestió de l’entitat. • Text i fotografies: GEPEC EdC GEPEC-EdC C/ Prat de la riba, 18-2n 43201 Reus Tel. 977 331 142 A/e: secretaria@gepec.org Web: www.gepec.cat

ecoxarxa 3

espais naturals

Collserola, natura amb majĂşscules

PantĂ de Vallvidrera.

ecoxarxa 3

espais naturals

Menys de quinze minuts de viatge amb els Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) separen el frenesí del centre de Barcelona del Parc Natural de Collserola, un àrea muntanyenca molt propera a la metròpoli que alberga una esplèndida i sorprenent mostra de la biodiversitat del bosc mediterrani. Prop de 10 milions d’arbres, 1.000 espècies de plantes diferents i més de 165 d’animals vertebrats conviuen en aquest espai natural, semidesconegut per a molts dels 3 milions de persones residents en els 9 municipis que l’envolten. El massís de Collserola, amb 17 quilòmetres de longitud i 6 d’amplària, forma part de la Serralada Litoral i abraça una superfície de més de 8.000 hectàrees. La serra es va formar fa uns 300 milions d’anys quan va emergir sobre el nivell del mar. Molt de temps comparat amb

uns pocs milers d’anys de poblament humà que han estat suficients per convertir el massís en una illa verda assetjada per una de les àrees urbanes més denses de la ribera mediterrània. Limitada per les valls fluvials dels rius Besòs, al nord-est, i Llobregat al sud-oest, de relleus

suaus i escassa altura –el cim més alt és el Tibidabo, amb 512 m–, des dels onze miradors de Collserola es contemplen panoràmiques espectaculars de valls i boscos en la comarca del Vallès d’una banda, i de la gran urbs barcelonina i el mar Mediterrani, de l’altra.

Vil·la Joana, avui Museu – Casa Verdaguer, on el poeta va passar els últims dies de la seva vida.

ecoxarxa 3

espais naturals

Poblada des de temps prehistòrics, Collserola afegeix als seus tresors naturals un ric patrimoni arqueològic, arquitectònic i cultural.

Ermita de Sant Medir.

Poques ciutats del món poden gaudir alhora del mar i de la varietat i bellesa d’una zona muntanyenca com Collserola. Doncs bé, els habitants de la conurbació de Barcelona disposen d’aquest luxe gratuït a l’abast de la mà, encara que per a molts la serra continua sent poc menys que una bella desconeguda. No s’imaginen que en el pati del darrere de l’aglomeració urbana hi ha una magnifica extensió de naturalesa, amb diversos ecosistemes i microclimes, i molts territoris per explorar i descobrir, al costat de nombroses històries i curiositats. Quanta gent sap, per exemple, que cent anys enrere hi havia menys arbres a la serra, que les vinyes cobrien

part del territori, o que prop de la carretera de l’Arrabassada existí, a principis del segle XX, un luxós Gran Casino, avui convertit en ruïnes fantasmals mig amagades entre boscos i espessos matolls? Però Collserola és molt més que una zona boscosa ideal per a passejades i excursions. La serra és, sobretot, el principal pulmó verd de l’àrea metropolitana de Barcelona i els beneficis ecològics que s’obtenen de la seva proximitat incideixen directament sobre la salut de milions de persones. Així, mentre els “urbanites” viuen i treballen entre asfalt i ciment, els boscos del massís porten a terme la seva particular tasca: alliberar oxigen i fixar el diòxid de carboni, filtrar les partícules de pols i esmorteir el soroll, mentre que

els corrents d’aire més frescos ajuden a dissipar la calor i la contaminació produïda per les indústries, les calefaccions i els automòbils. S ense oblidar que la vegetació compleix una funció primordial en la protecció del sòl, en la regulació dels recursos hídrics i, fins i tot, del clima. A ningú no se li escapa que cal defensar aquest preuat espai natural de l’acció devastadora d’una part de l’activitat humana, especialment de l’assetjament urbanístic. Per a això, en 1987, es va crear el Consorci del Parc de Collserola, constituït per la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana i la Diputació de Barcelona, i al qual el 2009 s’hi incorporà la Generalitat. El Consorci té com a objectius prioritaris mantenir l’estabilitat dels sistemes natu-

Ruïnes del luxós Gran Casino, a la carretera de l’Arrabassada.

ecoxarxa 3

espais naturals

Antic “hostal” per allotjar als clients de l’antic Casino, posteriorment reconvertit en un dels edificis de la “Ciudad de los Muchachos”. En l’actualitat és una dependència municipal de serveis socials.

rals, preservar la diversitat biològica i el patrimoni cultural i paisatgístic, i oferir al ciutadà noves oportunitats per a l’oci i l’aprenentatge. Esperem que la conversió recent d’aquest espai en Parc Natural ajudi a protegir millor el territori. I és que a Collserola hi ha molt per protegir i conservar. L’existència de diversos microclimes a causa de factors com l’orientació, l’altitud, els vents i la presència d’un major o menor recobriment forestal, entre d’altres, han configurat diferents microambients que acullen una petita i sorprenent mostra de la biodiversitat animal i vegetal existent en la baixa muntanya mediterrània. Entre la fauna cal destacar el senglar, al costat de tot un se-

guit d’espècies d’ocells, amfibis, rèptils i petits mamífers com l’esquirol o el ratolí de bosc. Les moltes fonts que es troben dins dels límits del Parc com la Font Groga, la Budellera o la Font d’en Ribes, són altres de les múltiples riqueses que Collserola ofereix al visitant.

La petjada humana Poblada des de temps prehistòrics, Collserola afegeix als seus tresors naturals un ric patrimoni arqueològic, arquitectònic i cultural. Per als afeccionats a la història és imprescindible la visita al poblat iber de la Penya del Moro, del segle VI aC, construït sobre el cim d’un turó des del qual es contempla una vista esplèn-

El Tibidabo.

Els beneficis ecològics que s’obtenen de la proximitat de Collserola incideixen directament sobre la salut de milions de persones. dida de la vall de Sant Just. Durant l’Edat Mitjana, la serra s’omplí d’esglésies i ermites romàniques. Moltes, es troben en paratges idíl·lics que rejoveneixen l’esperit i conviden al descans després d’un agradable passeig. I és que passejant per Collserola, molt a prop de casa, podem trobar meravelles que sovint busquem en terres llunyanes. Ens referim a les emblemàtiques ermites de La Salut, Sant Medir i Sant Iscle de les Feixes, però també a les no tan conegudes de Sant Vicenç del Bosc, Sant Adjutori i

ecoxarxa 3

espais naturals

Santa Creu d’Olorda. No podien faltar els castells, com el del Papiol, castell roquer d’origen preromànic, i Castellciuró, fortalesa que va sofrir la incursió sarraïna d’Al-Mansur el 985. La història de la presència humana a la serra continua estant present a través d’unes cent cinquanta masies construïdes en diferents èpoques i repartides per tots els indrets del massís. Una de les més antigues és la Torre Abadal, en el

Els boscos del massís alliberen oxigen i fixen el diòxid de carboni, filtren les partícules de pols i esmorteixen el soroll, mentre que els corrents d’aire més frescos ajuden a dissipar la calor i la contaminació.

L’avinguda dels Plàtans, a prop del Baixador de FGC de Vallvidrera.

terme de Sant Feliu, que deu el seu nom a una antiga torre de defensa del segle X. Actualment, moltes d’elles s’han reconvertit en restaurants, amb força clientela, sobre tot en caps de setmana. El segle XIX i principis del XX va ser una època de gran activitat humana a Collserola. El 1864 es va inaugurar el pantà de Vallvidrera, construït per recollir l’aigua de la zona i proveir l’antiga vila de Sarrià. En aquells anys moltes famílies benestants de Barcelona van construir la seva residència estiuenca a la serra, lluny de la sufocant calor de la ciutat. El cim del Tibidabo es va omplir d’edificacions començant pel Temple

Expiatori del Sagrat Cor i el Parc d’Atraccions. L’Observatori Fabra s’hi troba molt a prop. Construït el 1904 consta de tres seccions: Astronomia, Sismologia i Meteorologia i al seu interior encara hi ha el gran telescopi giratori fabricat per R. Mailat a París el 1903. En el veí Pic de la Vilana s’alça la Torre de Collserola, un dels tòtems dels Jocs Olímpics de 1992. Amb els seus 288 metres d’altura, la torre ha passat a formar part del paisatge més típic de Barcelona i s’ha convertit en el mirador ideal per contemplar, d’una banda, l’espectacular extensió urbana de la ciutat fins al mar i, de l’altra, una gran taca que concentra tots els matisos del

ecoxarxa 3

espais naturals

verd, la serra de Collserola, un pulmó natural que intenta sobreviure envoltat per un cinturó asfixiant de ciment i asfalt. Actualment, el territori de Collserola s’assembla a un formatge gruyère foradat per carreteres, xarxa ferroviària, túnels, xarxa de línies elèctriques i pedreres, i amenaçat per un constant setge immobiliari. És d’esperar que la seva qualificació recent com a Parc Natural li garanteixi una millor protecció i eviti el seu aïllament mitjançant la creació de corredors verds cap a altres espais com el Parc Natural del Montseny, el del Garraf, Sant Llorenç del Munt i l’Obac. El futur de Collserola passa necessàriament per impedir la seva conversió en una mena de guetto mediambiental i per la connexió amb la resta de zones verdes de l’àrea metropolitana.

Descobrint Collserola A peu, amb bicicleta o a cavall, són tres maneres diferents d’explorar i gaudir de la naturalesa. A Collserola hi ha gran varietat d’itineraris de dificultat variable i que van des d’una senzilla i relaxant passejada de curta durada a excursions de diverses hores. Cal anar preparat i convenientment equipat per a l’activitat que es desitgi realitzar. La web del Parc de Collserola recomana itineraris per recórrer el parc a peu, a més d’una infinitat de passejades. Els diferents recorreguts es-

Les Planes, indret emblemàtic de les famílies barcelonines dels anys seixanta.

tan senyalitzats indicant el temps de durada de cadascun. El itinerari “pel Puig Madrona del Baix Llobregat al Vallès” i el de “per ponent de Sant Just Desvern a Molins de Rei” són dues de les propostes per als que estan més en forma, però també són molt recomanables les tranquil·les passejades que duren al voltant d’un quart d’hora i que ens porten a una ermita, al costat d’un broll d’ai-

gua o a la romàntica avinguda del Plàtans, prop de Vil·la Joana, on Verdaguer, el poeta autor de Canigó, va passar els últims dies de la seva vida. Per als que prefereixin recórrer Collserola amb bicicleta, un dels itineraris més emblemàtics és el que travessa la Carretera de les Aigües i que va des del Tibidabo fins a Sant Pere Màrtir tot passant pel mirador dels Xiprers. En total, 18

ecoxarxa 3

espais naturals

Castell de Papiol.

ecoxarxa 3

espais naturals

km entre anar i tornar, amb un desnivell aproximat de 50 m. I a cavall és una altra excel·lent manera de gaudir dels esplèndids paratges de la serra. A tots, vianants, genets o ciclistes, se’ls recorda les normes bàsiques que han de respectar per no trencar el precari equilibri de la natu-

Torre Baró.

ralesa. Per exemple: no s’ha de sortir dels camins indicats, no s’ha d’arrencar res del bosc, no es pot donar menjar als animals salvatges, no s’han de llançar les deixalles a qualsevol racó o no es pot portar la ràdio a un volum elevat, entre d’altres. Són normes bàsiques que cal respec-

El futur de Collserola passa necessàriament per impedir la seva conversió en una mena de gueto mediambiental i per la connexió amb la resta de zones verdes de l’àrea metropolitana. tar si volem gaudir i conservar el preuat tresor de la natura.

ecoxarxa 3

espais naturals

Però Collserola encara pot oferir més al visitant. Des de 1991, els voluntaris del Parc, un grup de persones que contribueixen a la millora d’aquest espai amb el seu esforç, el seu temps i la seva il·lusió, acompanyen els vianants en excursions matinals de diumenge. L’activitat és gratuïta i només cal inscripció prèvia i moltes ganes de caminar i gaudir de l’entorn. Per altra banda, els

Parc de la Budellera.

dissabtes s’organitzen passejades temàtiques d’una hora pels voltants del Centre d’Informació conduïdes pels guies del Parc i adreçades al públic en general. I qui vulgui iniciar-se en l’observació d’estels, constel·lacions i altres cossos celestes, també té una cita un parell de divendres al mes, de 22 a 24 h, a Can Coll o al Centre d’Informació, prèvia inscripció.

Hi ha més? Doncs sí. Collserola disposa d’un Centre d’Informació obert a tothom; del centre d’educació ambiental Can Coll, que facilita el contacte del Parc amb els nostres infants i adolescents; de l’estació biològica de Can Balasc, on s’atenen els animals ferits. El Consorci edita un butlletí trimestral, organitza estudis de recerca i gestió del medi natural, arranja millores dins del

ecoxarxa 3

espais naturals

Detall de la Font de la Budellera.

Parc i moltes coses més. Fins i tot, a setembre de 2009 es va afegir a la Bat Night (nit dels ratpenats), que se celebra cada estiu a tot Europa. I és que a la serra, encara que molts no ho sàpiguen, hi ha ratpenats. El passat mes de juny també és va obrir al Centre d’Informació una exposició molt interessant “Pensada per fer pensar” sobre Collserola i la seva problemàtica. I per pensar i captar tota l’energia positiva que desprèn l’entorn res millor que, després de visitar l’exposició, aprofitar l’oportunitat de conèixer de prop, tot respectant-ho, aquest valuós espai de natura amb majúscules que es troba tan a prop de casa nostra.

El Passeig de les Aigües.

• Text: Rosa Querol Fotografia: Dolors Gibert Fonts: Centre d’Informació del Parc de Collserola

ecoxarxa 3

espais naturals

Els secrets de la serra Si les pedres parlessin… quantes meravelloses històries ens podrien explicar! I Collserola n’està farcida de pedres, vestigis de l’empremta humana al llarg dels segles. Els seus camins, ermites, fonts i, sobretot, les ruïnes que hi ha disseminades per tot el territori conviden el visitant a descobrir els misteris que envolten aquest passat apassionant.. Sant Medir Això és particularment cert en el cas de les ermites, entre les quals destaca la de l’emblemàtic indret de Sant Medir. Diu la llegenda que molt abans que existís l’ermita romànica el bisbe Sever va passar per allà fugint dels romans. Quan arribaren els perseguidors van preguntar a un pagès de nom Medir si havia vist el fugitiu i aquest, com no sabia mentir, contestà la veritat: havia vist passar una persona amb molta pressa mentre ell plantava faves. Però, oh, miracle! Les faves creixeren molt en pocs segons i els romans en veure-les tan altes desistiren de la seva persecució. Potser en commemoració d’aquell succés extraordinari es va aixecar l’ermita al segle XI, però no va ser fins al 1830 quan es posà la llavor del que seria el més multitudinari i tradicional aplec de la vil·la de Gràcia. El responsable va ser un forner, Josep Vidal i Granés, molt devot de Sant Medir. En 1828, Josep va prometre al Sant que si superava una malaltia aniria cada 3 de març, passejant a cavall, fins a l’ermita. I així ho va fer. El 1830 començà aquest peculiar pelegrinatge i els anys següents se li van afegir familiars i amics. La festa va anar guanyant adeptes i, el 1853, el mateix Diari de Barcelona informà de la importància

de l’esdeveniment que havia aconseguit reunir més de 300 persones. I com les bones tradicions no es perden mai, al segle XXI es continua celebrant l’aplec de Sant Medir, cada 3 de març, i es reparteixen faves entre els visitants perquè la llegenda afirma que duen sort.

Castellciuró Durant l’Edat Mitjana es van construir nombroses fortaleses defensives al llarg de la vall baixa del Llobregat. Aquests castells mantenien els límits carolingis en la Marca Hispànica enfront dels sarraïns. Castellciuró va ser una d’aquestes fortaleses medievals que ara desperten la imaginació del caminant i el transporten fins a un món fascinant amb reis i senyors feudals, camperols i artesans, castells i ciutats emmurallades. El castell, o millor dit, les seves ruïnes, fa d’esplèndid mirador sobre Molins de Rei i bona part de la plana del Baix Llobregat. La seva història és fascinant. Se sap d’ell que és d’origen visigòtic i que el 985 va ser destruït pels sarraïns d’Almansor, el famós cabdill àrab que féu tremolar els regnes cristians. Reconstruït, l’any 1202 va passar a mans de l’Orde del Temple, una institució de caràcter religiós i militar, fundada a Jerusalem durant la primera croada i que tant poder va arribar a tenir a l’Europa medieval.

Can Ribas Però a Collserola també s’hi poden trobar restes de construccions més recents com, per exemple, de principis del segle XX. En aquell temps, Barcelona era una ciutat en plena expansió econòmica i Collserola havia estat descoberta i començava a ser urbanitzada per l’alta burgesia barcelonina. Lluís Ribas, un ric fabricant de Rubí, era un d’aquells burgesos i va decidir edificar al bell mig del bosc una font, un viaducte i una luxosa mansió. Desafortunadament per a ell, la casa no es va fer mai, car en Ribas va morir el 1911 quan només s’havien fet els fonaments i els seus hereters abandonaren el projecte. Però sí que va arribar a construir, el 1909, la font de caire modernista que porta el seu nom i el sòlid i

majestuós viaducte que havia d’anar fins a la porta de la seva residència però que ara... no porta enlloc. No obstant això, el viaducte de can Ribes és un pont impressionant d’uns 85 metres de llargada i una alçada de 19, des del qual es poden contemplar les misterioses i fantasmals ruïnes del Casino de l’Arrabassada.

El Casino de l’Arrabassada El poc que queda del, en el seu temps, majestuós Casino de l’Arrabassada, és un símbol de com d’efímer pot ser el luxe i la riquesa. Construït a tocar de la carretera de l’Arrabassada, com a ampliació i complement del Gran Hotel del mateix nom, aquesta obra faraònica va comptar amb un exorbitant pressupost per a l’època (2,5 milions de pessetes, és a dir, 15.000 euros d’avui dia) i les més prestigioses guies turístiques europees citaven el complex (hotel, restaurant amb amplis salons i xefs vinguts de París, parc d’atraccions, grandiosos jardins i casino) com a visita obligada en els itineraris als entorns de la Ciutat Comtal. El Casino es va inaugurar el 15 de juliol de 1911 i l’entrada al recinte costava 0,50 pessetes. Construït a l’època en què el joc estava perfectament tolerat a Barcelona, el Casino era, veritablement, molt luxós. No li faltava de res. A part de les dues sales de joc, tenia el seu propi restaurant, salons recreatius, jardins i un esplèndid mirador. Fins i tot es va crear un Cercle d’Estrangers per facilitar als socis estrangers una estada agradable. El Casino va aconseguir un gran renom com a centre de joc de la ruleta. Diu la llegenda que es van guanyar i perdre grans fortunes i que hi havia una petita sala reservada per als perdedors que preferissin suïcidar-se discretament abans de suportar la vergonya de veure’s enfonsats en la misèria. Però els escàndols i els suïcidis van anar massa lluny i el 1912 les autoritats el van clausurar. Va començar llavors la davallada del complex i en 1930 el restaurant tancà les seves portes i les luxoses edificacions van quedar sense cap ús. En la dècada dels 40 es van enderrocar els edificis i així acabà la història d’un dels centres d’oci més fastuosos i moderns del segle XX.

ecoxarxa 3

entrevista

El compromís amb el medi ambient de... Alfred Rodríguez Picó Alfred Rodríguez Picó (Barcelona, 1960) és, no cal dir-ho, un apassionat de la meteorologia. Amb tan sols cinc anys, els seus pares l’havien de tancar a casa amb clau, perquè cada cop que plovia o hi havia tempesta, s’escapava per viurela en directe. Als nou anys va tenir el seu primer observatori meteorològic, i als setze es va iniciar professionalment com a informador a Ràdio Barcelona. Ha fet les prediccions del temps per a La Vanguardia, El Periódico, El Correo Catalán, El Noticiero Universal, Avui, Mundo Diario o Catalunya Ràdio, i de 1984 i fins al 2002 va ser l’home del temps a TV3. Des del 2003 dirigeix i presenta “El temps del Picó”, un programa d’una hora setmanal a Barcelona Televisió, que es pot seguir a www.eltempsdelpico. cat. Aquest espai ha obtingut el Premi Zapping 2009, atorgat per Telespectadors Associats de Catalunya.

ecoxarxa 3

entrevista

Tinc la sensació que abans plovia força més que ara... Està canviant, el temps? És curiós, perquè la temperatura del Planeta ha augmentat, i això ha fet pujar la temperatura dels oceans. En conseqüència, hi ha hagut més evaporació d’aigua, més núvols i més precipitacions. Això no vol dir que estigui plovent més a tot arreu, sinó que l’atmosfera busca l’equilibri: si aquí plou molt, al costat hi haurà un lloc que ho farà molt poc; si aquí hi ha inundacions, al costat hi haurà sequera. Canvis com aquests, els hem provocat, sobretot, els humans? Sembla evident, per exemple, que ens hem començat a carregar la capa d’ozó, de la qual depèn la vida al Planeta... Sí, però hem de tenir en compte que hi ha un tipus de radiació del Sol que també es menja la capa d’ozó de forma natural. Ara, el que és evident és que nosaltres hem accelerat el procés.

Més agressions de l’home: la temperatura puja per culpa de la indústria, les incineradores, els avions... Últimament, però, arran de les cancel·lacions de tots els vols als EUA després de l’11-S durant tres dies, s’ha dit que la temperatura en aquell país va... baixar!? Cert, aquí ens trobem amb una altra contradicció: quants més avions, més contaminació i, per tant, més escalfament planetari. Però quants més avions hi hagi, es fan, precisament, més estats de condensació, que provoquen un descens de temperatura perquè el Sol arriba més esmorteït al Planeta. Si seguim per aquí, diuen que la temperatura a Londres d’aquí a pocs decennis serà com la de Catalunya... O no! Perquè també hi ha l’altra teoria: com a conseqüència del desglaç de l’Àrtic ja s’està abocant una enorme quantitat d’aigua freda a l’Atlàntic Nord. En baixar-hi la temperatura, es frenarien els corrents que es generen al Golf de Mèxic, i això provocaria una baixada dràstica i rapidíssima de les temperatures a Europa. Per tant, l’escalfament del Planeta comportaria, a la llarga, un refredament. Sí, com a la pel·lícula “El día de mañana”, basada en aquesta teoria. Ara, tot això són teories contradictòries...

La prohibició a molts països dels aerosols pot ajudar a aturar-ho? Sí, des de l’aplicació d’aquesta mesura fa uns anys, sembla que la capa s’està regenerant i tancant-se; hi ha anys que sí, altres anys que no... però almenys, la tendència no és la que teníem fa deu anys.

D’acord, tot són teories... També hi ha qui, fins i tot, desmenteix el canvi climàtic. Però ara hi ha molta gent preocupada, veus catastrofistes, sobretot amb el tema de l’escalfament global. Què pot passar? Rebutjo completament previsions a llarg termini –què passarà d’aquí a 20, 30 o 50 anys–, perquè es fan sobre la base de dades actuals. Poden sortir noves dades –que ara es desconeixen!– que tirin per terra aquestes previsions. Augmentarà la temperatura del Planeta dos graus, quatre graus...? Això no es pot saber. No us veig catastrofista... Sempre que s’actuï, no. El medi ambient té capacitat de regenerar-se; ara bé, si no s’actua,

ecoxarxa 3

entrevista

amb les meves dades i la meva intuïció, ho veig personalment una mica negre... llavors sí que podrien passar coses, i molt grosses! Però si s’actua, podem ser relativament optimistes. Per a l’actuació, és necessària una bona educació ambiental, no? Això ho tinc molt clar: l’educació és fonamental per a una actitud d’estima i respecte cap a la natura... Jo, demà (que tinc festa), agafo el Catalunya Exprés (perquè em vaig vendre el cotxe per no contaminar) i me’n vaig a un terreny de Maçanet de la Selva a segar tot un camp i a estar en contacte amb la natura: observar els animalets, les plantes, els boscos, el cel... I seria fantàstic que, això, els nens ho poguessin apreciar des del principi. Per tant, l’escola és bàsica. I qui diu l’escola, els mitjans de comunicació. Així com la premsa, per exemple, ha fet un bon exercici de denúncia, d’uns anys ençà, contra la violència de gènere, no creieu que també haurien de començar a denunciar, enèrgicament, qualsevol agressió contra els nostres boscos, rius, aire...? Crec que sí. Els mitjans tenen un poder molt gran, i seria interessantíssim que l’educació s’impartís, no només a través de les escoles, sinó també de programes especials de mitjans de comunicació. Nosaltres intentem fer-ho, modestament, des de BTV... ...i és un programa fantàstic, felicitats! L’escola, els mitjans... i la política, un altre gran poder. No penseu que hi hauria d’haver molta més inspecció i sancions mediambientals sobre tot allò que no fos sostenible? Tant de bo! Però hi ha tantes pressions i interessos econòmics poderosos... Mira el cas de la Vall Fosca, de les pistes d’esquí i dels apartaments i cases que hi han fet. Allò és un poble fantasma! Ho van construir i llavors es va aturar perquè no hi havia diners. Les inspeccions haurien de ser extraordinàriament rigoroses. Amb això jo sí que seria bastant radical, tot i que em posaria molta gent en contra, perquè el respecte a la natura, que és la que ens dóna els aliments i l’aire per respirar, hauria d’estar per sobre de tot.

Per exemple, creieu que s’hauria de penalitzar més, fiscalment, l’ús de cotxe, avions... Sí, sobretot dels que més contaminen. S’han de canviar hàbits, i això no agrada a tothom, però el que no es pot és anar amb tot terreny per Barcelona! Si cal, fem com a Londres: fem pagar una taxa quan entres a Barcelona... però, buuum, se’ns menjarien vius! I sobre les plaques solars, no creieu que un país mediterrani com el nostre no n’hauria de tenir a cada terrat? O fins i tot, dipòsits per guardar l’aigua de pluja, per fer-la servir per a aigües grises (per a dutxes, vàters, per rentar...) A la casa que tinc a Maçanet de la Selva, per exemple, vaig construir un dipòsit d’uns 17.000 litres de capacitat que recull l’aigua de pluja. Llavors, per beure fem servir aigua embotellada, però per a tota la resta –per cuinar, per dutxar-se, per vàters, per regar... – només fem servir aigua de pluja. A vegades, però, algunes fonts d’energia netes, com els molins de vent, generen contradiccions. Com veieu, aquesta solució? A mi em diuen de posar un parc eòlic allà on tinc la finca i –t’ho dic de tot cor– no m’hi negaria, perquè crec que és un benefici. Estèticament té un impacte molt gran, com també per les migracions d’aus... però els molins, a diferència d’una carretera (que pot durar segles), no són per sempre. El dia que es trobin energies netes que no tinguin aquest impacte visual, potser d’aquí a deu o vint anys, allò es pot desmuntar i quedarà tot igual, cosa que no passa amb una carretera.

ecoxarxa 3

entrevista

Tot això, és incompatible, amb el capitalisme? No forçosament. Hi ha països com Nova Zelanda o, en alguns aspectes, Alemanya, on pots trobar polítiques mediambientals relativament acceptables, tot i que, evidentment, es poden millorar. I llavors, trobes països capitalistes que mediambientalment són horribles. Fer un programa de televisió de tota una hora per divulgar la meteorologia i el medi ambient, no és tot un luxe? I tant, és un privilegi! La setmana, menys alguna estona que surto amb el meu marit per esbargir-me, me la passo tancat a casa gaudint, tot preparant el programa. Tot l’equip el fem molt a gust i estem molt contents... Per aquesta via, sembla que ens acostem a les tesis ‘decreixementistes’, de què “menys és més”. És a dir, que si rebaixem el nostre consum, tot adequant la nostra activitat a les necessitats, som una mica més humans... ...i més feliços! Perquè llavors saps valorar més les coses. Això ho tinc molt clar: jo, per exemple, m’he desprès de coses. Com quines? No tinc cotxe, no ens agrada ostentar, no anem a l’última moda de roba. No t’aburgeses tant: per exemple, en comptes d’avisar una brigada perquè segui el camp, com que tinc temps, ho faig jo. No tinc rentavaixelles ni en vull tenir (m’agrada fregar els plats). Són conceptes de valorar la feina... I llavors, la satisfacció que et dóna, haver-ho fet! Tot això significa adoptar uns hàbits... ...de no malgastar, de no comprar coses que després no et serveixen, o que queden arraconades. Quan anem a comprar, hauríem de pensar: jo realment necessito això? Ho faré servir, contínuament?

Ja que, a més de meteoròleg, toqueu el clavicèmbal, quina música hi posaríeu, en un paisatge mediterrani? Una música amb rauxa. Per exemple, qualsevol obertura d’una òpera de Verdi, que són explosives, com és el clima mediterrani: sequeres, inundacions... I per a un paisatge alemany, per exemple? Les suites angleses per a clavicèmbal, de Bach. Finalment, ens podeu explicar l’última anècdota? Coneixem aquella del llamp que us va fer sortir disparat el paraigües, o que vàreu haver de sortir a quatre potes per tal de suportar el vent de més de 200 km per hora al Cap de Creus... L’última va ser una tempesta de pedra. Era tan grossa que el meu marit i jo vam haver de parar el cotxe i posar les mans al vidre perquè no es trenqués. Vam aguantar la tempesta, però el cotxe va quedar abonyegat! • Text: Guillem Saló Fotografia: Dolors Gibert

ecoxarxa 3

la ruta

Ruta de les Colomates (les Alberes)

Aquesta ruta que us proposem discorre per terres de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord. Concretament, farem una sortida pel vessant nord de les Alberes, la serra que separa les planes de l’Empordà per un costat i del Rosselló per l’altre.

Entre el coll de l’Estaca i el coll dels Tres Faigs.

ecoxarxa 3

la ruta

Descripció de l’aproximació en vehicle (preferiblement en 4x4) Ens dirigirem amb cotxe fins a la població fronterera del Portús i la creuarem de sud a nord. Just a la sortida del poble, a tocar d’un ampli aparcament, agafarem a mà dreta la sinuosa carretera que indica “L’Albère”. Al cap d’uns 6 quilòmetres, deixem a la dreta el petit nucli de Sant Martí de l’Albera, amb boniques vistes cap al massís de les Salines i el majestuós Canigó. Després de Sant Martí de l’Albera, en una cruïlla, hem de seguir cap a la dreta, direcció al “Col de l’Ouillat”. El coll de l’Ullat es troba a 12 quilòmetres del Portús. És un lloc plàcid i tranquil, amb bones vistes cap al Vallespir i el Canigó. Hi ha un refugi-restaurant i taules de pícnic. Seguirem la carretera asfaltada durant uns 2 quilòmetres més, entre esvelts i imponents Vista des dels voltants de Sant Martí de l’Albera.

exemplars de pins i coníferes. Poc després d’haver deixat endarrere el coll de l’Ullat, a mà esquerra i a tocar la carretera, hi ha la “Reina de les Fonts”. És una de les fonts que va arranjar i esculpir l’Emmanuel Costa (més conegut com el pastor Manel), nascut l’any 1821 al veí poble de Sant Martí de l’Albera i que va pasturar, trepitjar i estimar tots aquests racons durant els 90 anys de la seva llarga i admirable vida. En una marcada corba a la dreta que fa la carretera, prenent clara direcció sud (sol haver-hi una barrera que prohibeix el pas de vehicles motoritzats), hem d’agafar una pista de terra planera que es desprèn a l’esquerra de la carretera, seguint direcció est. La carretera asfaltada que hem deixat ens duria fins al cim del Puigneulós (cim culminant de les Alberes, amb els seus 1.256 m). Nosaltres, doncs, seguirem la pista de terra fins al seu acabament (uns 9’5 quilòmetres, aproximadament),

ecoxarxa 3

la ruta

de Sureda i a l’estiu s’hi celebra l’”Esquellada”, trobada de vaquers de les dues bandes de les Alberes per reunir i sanejar el bestiar; a més, és un punt d’accés a peu al proper puig de Pradets en uns 20 minuts i al puig dels Quatre Termes en uns 10 minuts més) i, finalment, arribarem al coll dels Tres Faigs.

Descripció de l’itinerari a peu

Anant cap a la font de la Tanyareda, a l’hivern.

fins al coll dels Tres Faigs, entre meravelloses fagedes i havent passat per alguna bonica miranda cap al Rosselló, les Corberes i la Mediterrània. En aquest trajecte de pista que anem fent val la pena esmentar que passarem per la font de la Tanyareda (des d’on es pot accedir, en uns 30 minuts a peu, al cim del Puigneulós), deixarem el refugi de la Tanyareda a la dreta (una mica enlairat, enmig de la fageda), per la font de l’Orri (aquí és important tenir en compte que deixem una pista forestal a l’esquerra –baixa cap als pobles de la Roca de l’Albera i Sureda–, hem de seguir recte), pel coll de l’Estaca (a la temporada de primavera i estiu hi podrem trobar algun escamot de vaques del poble rossellonès

El coll dels Tres Faigs és una cruïlla important de camins i corriols que recorren i travessen aquests indrets de les Alberes, amb bons punts de vista cap a la Plana del Rosselló i les Corberes per un costat i cap al sector de la reserva natural de la Maçana i el mar per l’altre, tot enmig de faigs de mida i bellesa ben destacables. Agafarem un corriol que s’endinsa a la fageda, en direcció sud-est. És un corriol que va planejant i faldejant a mitja alçada la carena força enlairada (queda a la dreta, uns 150 metres de desnivell per sobre nostre) del puig dels Quatre Termes. Anem passejant entremig de l’esponerosa fageda, travessant algun petit torrent i prenent una clara direcció est, tot impregnant-nos de la magnificència i quietud del bosc (canviant segons l’hora i la llum del dia i de l’època de l’any, però sempre igual d’esplèndid i meravellós). Mica en mica, els arbres s’aniran esclarissant i apareixeran els primers prats de pastura, amb alguns notables exemplars de grèvols modelats per l’efecte de la tramuntana. Podrem gaudir de bona panoràmica cap a la Plana i la costa del Rosselló, la torre de la Maçana, el pic de Sallfort, el mar,..., observant-se la influència que tenen el paisatge dos climes tan diferents com el mediterrani i l’atlàntic però que aquí es troben ben agermanats. Emprendrem un lleuger descens en la mateixa direcció est que portàvem, amb alguns roures, i arribem a les Colomates, un veritable tresor. És un lloc recòndit i aïllat, protegit per les muntanyes que l’envolten per tots costats, a la Reserva Natural de la Maçana. La Reserva Natural de la Maçana (declarada com a tal l’any 1973 per ordre ministerial de l’Estat francès) coincideix

ecoxarxa 3

la ruta

Les barraques de les Colomates.

El cim del puig dels Quatre Termes.

amb el bosc comunal d’Argelers de la Marenda, amb una superfície de 336 hectàrees (entre els 600 i els 1.156 metres d’altitud). Té un gran interès ecològic i és constituïda, en major part, de faigs que tenen un valor de relíquia preglacial. Arran de la fundació del Laboratori Aragó, a la veïna població de Banyuls de la Marenda (l’any 1882), nombrosos científics s’hi van interessar, ja que, per la seva situació geogràfica, pel seu aïllament respecte de la resta de la carena pirinenca, per la diversitat dels seus biòtops i pel fet que la fageda va deixar de ser explotada fa més de 110 anys, la seva biodiversitat és molt important. Les matèries en descomposició i els arbres morts hi abunden, i això permet que milers d’insectes s’hi desenvolupin. Alguns d’ells són endèmics, és a dir, que només es trobem a la Maçana i llocs d’influència. A les Colomates hi trobarem un conjunt de barraques de pastors en un llom herbat, una de les quals està condicionada com a refugi lliure (amb taula, lliteres, llar de foc i capacitat per a unes 4 persones). Ben a prop, hi ha la font de les Colomates i la riera de la Maçana. A la primavera i a l’estiu (d’abril a setembre, normalment), hi podrem trobar vaques pasturant calmosament, tranquil·les i sense pressa, que ens regalen el so de les esquelles. En aquest rodal hi acudeixen les vaques del Rimbau (veïnat del municipi de Cotlliure) i també algunes de la banda de l’Empordà (d’Espolla, sobretot). Qui té cura del bestiar és en Gerard Oms, pastre (vaquer, pastor) nascut al Rimbau fa 64 anys i que ha passat tota la seva vida resseguint aquests camins, amb un caràcter i tarannà bonhomiós i ple de generositat, observant, conservant i estimant aquest petit i gran racó de món (com ho feia un segle endarrere el pastor Manel, com hem esmentat abans). Bé, és hora de seguir el nostre camí... Sortirem de les Colomates en direcció sud, passant pel tancat de l’Esquella (on fins fa pocs anys també s’hi celebrava l’Esquellada), i arribarem a la font de les Colomates, a tocar la riera de la Maçana. Un cop a la riera, la creuarem (serem al costat dret hidrogràfic) i l’anirem remuntant resseguint la seva vora, enmig d’una fageda

ecoxarxa 3

la ruta

neta i esclarissada), fins al seu naixement a la font de la Maçana, en pujada suau.. Deixem endarrere la fageda i el paisatge canvia completament, convertint-se en un prat alpí, net d’arbres i amb extenses vistes panoràmiques. Amb ben poca estona, decantant-nos una mica cap a la dreta (direcció sud-oest), arribem al coll de la Maçana, punt fronterer. A partir d’aquí, resseguim la carena direcció oest i arribem al cim del puig dels QuatreTermes (1.156 m d’altitud), amb magnífica vista panoràmica cap a totes direccions, sobretot en dies de tramuntana o després de pluges. Quan hàgim emplenat els Tardor al coll dels Tres Faigs, amb el sector de la Maça. nostres sentits amb la contemplació i admiració del paisatge, emprendrem, en Horari aproximat direcció nord, i enmig de la fageda novament, la baixada fins al coll dels Tres Faigs, punt d’inici Del coll dels Tres Faigs a Colomates (uns 40 del nostre recorregut, tot esperant que hagi estat minuts) / de Colomates al puig dels Quatres ben plaent per a tots vosaltres i que tingueu ga- Termes (1 hora) / del puig dels Quatre Termes nes de tornar-hi. al coll dels Tres Faigs (uns 20 minuts), unes 2 hores en total. Observacions Per a qui vulgui fer l’itinerari llarg: del coll de l’Ullat a la font de la Tanyareda (1 h) / de Per als més caminaires, hi ha l’opció d’ampliar la font de la Tanyareda a la font de l’Orri (1 h) el recorregut deixant el cotxe al coll de l’Ullat, / de la font de l’Orri al coll de l’Estaca (30’) / fer l’anada per l’itinerari descrit en l’apartat del coll de l’Estaca al coll dels Tres Faigs (30’) de l’aproximació cotxe i en l’itinerari a peu i, / del coll dels Tres Faigs a Colomates (40’) / de després, situats al puig dels Quatre Termes, Colomates al puig dels Quatre Termes (1 h) / fer la tornada tot resseguint la carena (amb del puig dels Quatre Termes al coll de l’Estaca les marques blanques i vermelles del GR-10) (30’) / del coll de l’Estaca a la collada de l’Orri tot passant per la collada de l’Orri, el refugi de (30’) / de la collada de l’Orri al refugi de la la Tanyareda, el Puigneulós, el roc dels Tres Tanyareda (1 h) del refugi de la Tanyareda al Termes i arribada al coll de l’Ullat. Puigneulós (35’) / del Puigneulós al Roc dels També hi ha la possibilitat de fer la sortida Tres Termes (35’) / del Roc dels Tres Termes pernoctant als refugis del coll de l’Ullat, al de la al coll de l’Ullat (35’), unes 8 hores i 25 minuts Tanyareda o al de Colomates. Com veieu, es pot en total. organitzar i muntar la sortida de moltes maneres, depenent dels gustos i de les possibilitats de cadascú. • Text i Fotografia: Joan Carreres

ecoxarxa 3

coneguem la natura

La natura a l’hivern, la natura sempreviva

En aquestes dates, quan sortim d’un hivern que s’està fent més llarg i dur del que estem acostumats els darrers anys, no és estrany sentir expressions com “un paisatge de postal” o “una escena de pel·lícula” en els mitjans de comunicació. Precisament són aquestes imatges les que prenen un especial valor, a voltes per una lleugera capa de neu que empolsina un indret o a voltes per un cel molt especial que acomiada el dia. Sembla que la natura deixi de tenir valor pel que és, i només en tingui pel que sembla. En definitiva, durant els mesos hivernals sembla que els humans ens oblidem que la vida continua i que si ens hi fixem podrem continuar observant detalls magnífics del curs de la vida. Hem de tenir molt en compte que la natura real no sempre és verda i que a l’hivern precisament no és de colors vius.

ecoxarxa 3

coneguem la natura

És curiós com sempre tenim en ment un concepte molt frondós de la natura, però aquest és un vell estereotip amb el qual hem de trencar profundament. La natura segueix sempre el curs que li pertoca. Quan li pertoca ser frondosa i exuberant ho és, i quan li convé ser discreta i amagada també ho és. Així doncs, podem començar a pensar que per donar valor i estimar la natura cal conèixer bé quines són les seves dinàmiques, quina raó de ser tenen i, en definitiva, veure que si la natura pot ser el que ha de ser a cada moment és un verdader valor naturalístic a tenir en compte. Per què ens sembla que la natura segueix més el seu curs en una selva que en un desert? O per què veiem més vida en una solana que en una obaga? El mateix sembla que passa quan fem representacions, o més aviat interpretacions, de la natura hivernal. Tendim a construir imatges tristes, mancades de vida i fins i tot moribundes d’aquesta estació de l’any. És cert que la natura canvia els seus ritmes durant els mesos de menor insolació, però no hauríem d’associar això a conceptes relacionats amb la mort, sinó continuar donanthi connotacions de vida, ja que aquesta continua i el que fa simplement és canviar de ritmes. Igual com fem quan arriba la tardor i donem un especial valor als canvis de color dels vegetals, també podem exaltar l’hivern per mostrar-nos la natura tal com és; dura i cruel,

nua i real o pobra en recursos i estricta d’una altra banda. Però això sí, també sempre selectiva i intel·ligent, aspectes clau per entendre’n la diversitat de formes. D’aquesta mateixa forma i pensant en la diversitat, hem de tenir en compte que si en els nostres ecosistemes hi podem distingir quatre estacions meteorològiques diferenciades, això donarà lloc a multituds de combinacions per adaptars’hi i ens permetrà observar al llarg de l’any una gran varietat d’espècies amb estratègies de supervivència molt distintes, fet que per exemple no podríem observar en zones climàtiques més estables com són les regions equatorials on la varietat meteorològica anual és més petita.

Estratègies hivernals La natura és una gran estratega, sempre segueix la millor opció (el menor desgast, la major efectivitat, el menor consum...) i de llarg la millor estratègia per passar l’hivern és la pròpia hibernació. Cal entendre aquest concepte des del punt de vista que ja hem comentat de l’adaptació a la estacionalitat del medi. A casa nostra es donen casos molt diversos d’hibernacions. Des dels magnífics casos dels grans mamífers que poden romandre mesos endormiscats en un cau on la seva despesa energètica es minimitza a l’espera que l’entorn li torni a propiciar els recursos suficients

per a la supervivència, com és el cas de l’ós bru (Ursus arctos) fins a les hibernacions condicionades que fan alguns rosegadors, que acumulen menjar i desperten durant l’hivern per anar-los consumint. És per això que durant aquests mesos no serà fàcil veure aquest tipus d’animals a la natura a l’aire lliure. Ara bé, si ens acostem a coves, caus, o fins i tot ruïnes i zones més humanitzades en podrem observar alguns, per exemple els ratpenats, sempre sense despertar-los del seu son hivernal.

ecoxarxa 3

coneguem la natura

Espècies hivernants No hem de confondre aquest concepte amb l’anterior, ja que aquest fa referència a espècies que passen els mesos freds a les nostres comarques i no redueixen pas

la seva activitat com les que hivernen. En són un bon exemple les espècies d’ocells que migren des del centre i nord d’Europa on les condicions es tornen massa extremes i s’acosten al Mediterrani per passar uns hiverns més suaus.

Algunes hi seran només de pas i altres es quedaran durant mesos. Estem, doncs, davant d’una bona oportunitat per poder observar aquestes espècies, ja que quan les condicions millorin tornaran a partir vers el nord. En són un bon exemple les fredelugues (Vanellus vanellus), que ens visiten amb els primers freds forts i restaran tots els mesos freds a casa nostra. És ben conegut a pagès que quan es veuen els primers vols de fredelugues el fred rigorós no tarda gaire a arribar. Es tracta d’unes aus ben fàcils de reconèixer; el contrast de colors (fosc el dors i blanc el ventre) del plomatge i el plomall que duen per barret us ajudaran. Tot i això, si hi ha quelcom que les caracteritza realment és el seu vol ondulant, caòtic i desordenat. Si a més l’acompanyen amb el seu cant les reconeixereu definitivament, ja que veureu que és una barreja entre cant d’ocell i efecte digital estrany. És una espècie limícola, així que la veurem més freqüentment prop de les zones humides de Catalunya, però també en grans vols cercant aliment en camps de conreu.

Florir i desfullar-se a l’hivern Que les flors són l’esperit de la primavera és innegable, però això no és una exclusivitat, moltes plantes també allarguen

ecoxarxa 3

coneguem la natura

la seva floració fins a l’estiu i algunes més ho fan a la tardor. Però les que ho fan a l’hivern són poques i aquest fet els pot suposar, tot i que limitat, un avantatge competitiu respecte la resta. Si floreixen quan no hi ha altres flors a l’entorn els serà més fàcil atreure altres espècies per a la pol·linització, en el cas de les espècies que necessitin l’ajuda de la fauna per dur a terme aquest procés. Un dels exemples més espectaculars és el lliri d’hivern (Galanthus nivalis), que floreix fent petites catifes d’espectaculars flors en forma de campaneta blanca. A voltes ho fa encara entre la neu caiguda, i ho fa en boscos humits de la muntanya mitjana, fagedes i boscos de ribera. Un altre exemple és la viola o pensament silvestre (Viola tricolor), que junt amb el color del seu propi nom tenyeix a petits ramets també grocs i blancs alguns sotaboscs i vorades de camins forestals, igual que les seves parentes de floristeria i jardineria. Altres espècies no floriran tant al pic de la fred, però ja ho faran als darrers mesos d’hivern amb l’objectiu d’avançarse a les grans florides primaverals i així captar més l’atenció d’alguns animals. Això sí, aquestes espècies ho faran corrent el risc de patir les últimes glaçades, i perdran així gran part de les florides o els nous rebrots de l’any. Algunes espècies que segueixen aquesta estratègia són els arbres fruiters del gènere prunus, tant els silvestres com altres més

de jardí. Els ametllers (Prunus dulcis) en són l’exemple forestal més clar. Pel que fa al món vegetal, no podem deixar de comentar les variacions que presenten la majoria de plantes pel que fa al seu fullatge. Algunes segueixen l’estratègia de perdre la fulla durant els mesos de l’any en què no els són prou útils. Recordem que les fulles serveixen a les plantes per captar l’energia dels rajos de Sol i transformar-la en energia química (a grans trets). Així que, per què mantenir estructures que durant els mesos d’hivern no produiran prou? Millor desempallegar-se’n i tornar-ne a fabricar quan sigui energèticament rendible. Però els vegetals no ho fan així. Alguns mantindran les fulles durant tots els mesos, popularment els coneixem com a plantes perennes, però científicament tenen un nom amb cert caire poètic que ens remet a la idea principal d’aquest article. De les plantes que mantenen la verdor (i per tant les fulles) durant l’hivern se’n diuen semprevives, ja que semblen vives durant tot l’any. En alguns casos fins i tot aquest fet queda plasmat en el nom d’algunes especies com a característica important. Els xiprers plantats (Cupressus sempervivens) o els boixos silvestres (Buxus sempervivens) en són exemples. Altres espècies que mantindran la seva activitat durant l’hivern, tot i que el nom no ho expressi, tenen molta importància, per exemple les que

La natura és una gran estratega, sempre segueix la millor opció. llurs fruits acabaran de madurar durant aquests mesos. Aquests fruits per poc energètics i digeribles que siguin suposaran la diferència entre la supervivència o no per a moltes espècies animals frugívores. Per exemple, podem posar els nadalencs grèvols (Ilex aquifolium) o la seva alternativa més mediterrània, els gallerans (Ruscus aculeatus) que mostraran els seus fruits vermells en ple hivern. En general podrem observar que les plantes que segueixen aquesta estratègia són plantes amb fulles bastant endurides. Sense entrar en detalls científics podem dir que aquestes estructures els permeten, d’una banda a l’estiu no perdre tanta aigua per evaporació, i de l’altra a l’hivern resistir millor les baixes temperatures. Una altra estratègia semblant, seguida encara per menys espècies, són les de fulles marcescents, que vol dir que les seves fulles es marceixen però no arriben a caure del tot, almenys fins que torna a sortir el nou fullam. Aquest és el cas per exemple del roure martinenc (Quercus humilis), que si us hi fixeu mantindrà les fulles de color marró i seques durant tot l’hivern, encara enganxades a les branques, fins al mateix moment de la nova brotada. • Text: Ernest Riera Fotografies: Dolors Gibert

ecoxarxa 3

consells pràctics

EL COMPOSTATGE,

una tècnica del passat adaptada als nostres temps El reciclatge dels residus orgànics i el compostatge en el context humà és una tècnica tan antiga com la pràctica de l’agricultura tradicional. Actualment s’ha recuperat el compostatge i s’ha adaptat a la nostra societat. Ecoxarxa

Els residus són un dels problemes ambientals més importants i greus d’avui dia. Potser se’n parla poc al costat del canvi climàtic o de la desaparició d’ecosistemes naturals, però, curiosament, és un problema quotidià en el qual tots hi podem fer quelcom per resoldre’l. Es tracta de reduir els residus que generem, i d’altra banda, separar selectivament les deixalles, el que solem anomenar reciclatge. Entre els residus domèstics destaca la fracció orgànica, que representa entre el 40 i el 50% de les deixalles que es generen en una llar, i que es poden gestionar mitjançant el compostatge.

El compostatge El compostatge és un procés natural controlat de transformació biològica de la matèria orgànica en compost, un adob natural de qualitat, molt semblant a la terra vegetal, útil per a l’agricultura i la jardineria. El compostatge de la matèria orgànica pot tenir lloc en plantes de compostatge, on es duen els residus orgànics de pobles i ciutats, però també es pot realitzar al mateix lloc on es generen les deixalles orgàniques, aleshores rep el nom d’autocompostatge, i pot ser casolà, comunitari o escolar. El compostatge casolà es pot realitzar

en qualsevol casa amb jardí, mitjançant un compostador. L’autocompostatge és una forma senzilla de reciclar la matèria orgànica que es genera a les llars, retornar els nutrients al sòl en forma de compost, i tancar el cicle de la matèria orgànica. Alhora es contribueix a la reducció de les deixalles que es porten a l’abocador o la incineradora.

Què podem compostar? Totes les restes orgàniques generades a la cuina, al jardí o a l’hort són compostables, però és convenient excloure’n algunes per motius diversos.

ecoxarxa 3

consells pràctics

No hi abocarem les restes de carn i peix, per evitar males olors, i cal abocar amb moderació les pells de cítrics, perquè creen acidesa. Els ossos, pinyols i closques de fruits secs triguen més a descomposar-se, si s’aboquen, un cop es reculli el compost madur, s’han de reincorporar a la mescla fins que es descomponguin; afegirem amb moderació pinassa i cendres, ja que alenteixen molt el procés; tampoc no s’hi pot abocar excrements d’animals domèstics perquè poden portar gèrmens. És molt important que no hi hagi impropis (qualsevol residu inorgànic i no biodegradable) en la barreja de materials, ja que afectarien al procés de compostatge i reduirien la qualitat del compost madur.

El procés de compostatge El primer pas és la correcta ubicació del compostador, cal que estigui en contacte directe amb la terra i en un lloc ombrívol. Per a un bon funcionament del procés cal incorporar matèria humida (restes de fruita i vegetals frescs, marro del cafè, herbes d’infusions...) i matèria seca (fullaraca, branques triturades, closques d’ou, closques de fruits secs...) a parts iguals i remenar periòdicament. En el procés de compostatge tenen lloc dues fases ben diferenciades: la fase de descomposició i la fase de maduració. Durant la fase de descomposició desapareixen les molècules

Ecoxarxa

més fàcilment degradables, s’allibera energia i augmenta la temperatura, cal voltejar la pila i controlar els paràmetres condicionants. Durant la fase de maduració el materi-

al aportat ja no es distingeix, s’allibera menys energia i la temperatura disminueix, la matèria orgànica s’estabilitza, no cal voltejar la pila, però cal controlar els paràmetres.

Paràmetres condicionants Temperatura: l’activitat biològica genera calor i, per tant, un augment de la temperatura. Durant les diferents fases del compostatge la temperatura varia entre 35 i 55ºC.

Humitat: nivells òptims d’humitat són del 40% al 60%. Quan la humitat és massa alta, la mescla té poc aire, apareixen males olors i es generen lixiviats; si la humitat és baixa l’activitat dels microorganismes disminueix i el procés s’alenteix.

Ventilació: és important voltejar la mescla per assegurar el subministrament d’oxigen, regular l’excés d’humitat, homogeneïtzar la barreja, també per mantenir la temperatura adequada i uniforme a tota la pila.

Relació de nutrients: l’equilibri de nutrients és important per a la nutrició dels microorganismes, els nutrients especialment importants són el carboni, per obtenir energia i el nitrogen, per a la síntesi cel·lular. La matèria vegetal vella i llenyosa té una alta proporció de carboni, mentre que la matèria vegetal verda i fresca és rica en aigua i nitrogen.

Microorganismes: intervenen bacteris, fongs i actinomicets, també hi actua microfauna i macrofauna.

ecoxarxa 3

consells pràctics

PROBLEMES I SOLUCIONS

Material necessari

Efecte observat

Causa probable

Solució

La temperatura del material no puja

L’escalfor es perd perquè hi ha poc material

Poseu-hi més material, fins i tot compost acabat.

El material necessari per realitzar compostatge casolà és:

El material està fred i xop

Massa humitat a la pila. Possiblement s’ha mullat per la pluja

Voltegeu-lo, afegiu-hi serradures i branquillons

El material està fred i sec

Els microorganismes no es desenvolupen per manca d’humitat

Regueu la pila

La pila fa pudor

Hi manca oxigen. Hi ha un excés d’humitat

Voltegeu el material

Hi ha moltes mosques

Hi ha un excés d’humitat. En períodes calents les restes de fruita i verdura atrauen petites mosques

Barregeu més bé la mescla, tot aportant material estructurant. La mosca de la fruita es queda a la pila i contribueix a la descomposició

S’observen floridures o tels blancs sobre el material

Es tracta de fongs

És un bon senyal que indica que hi ha activitat microbiana

Hi ha una gran quantitat d’insectes

Les condicions ambientals de temperatura i humitat en permeten la proliferació

No us heu de preocupar. També són descomponedors

Hi ha molts cucs

Normalment es tracta de larves de mosca que proliferen quan hi ha molta humitat

Reduïu la humitat com s’ha descrit abans

La pila de compost fa pudor d’amoníac

Hi heu aportat massa materials amb nitrogen (frescos). Possiblement, s’associa amb una elevada humitat i condicions anaeròbiques

Aporteu i barregeu-hi d’altres components més secs i amb menys proporció de nitrogen (restes de poda, fulles seques...)

Obtenir compost en 10 passos 1. Buscar un lloc ombrívol, arrecerat i de fàcil accés. 2. Remoure lleugerament la terra de sota. 3. Fer una capa llenyosa a sota, per airejar i drenar. 4. Incorporar la barreja de matèria verda i llenyosa a parts iguals. 5. Aconseguir el volum mínim per iniciar el procés (mig compostador). 6. Controlar el procés 1 vegada a la setmana. 7. Retirar part del primer compost i l’aboquem de nou a la pila. 8. Als 4-6 mesos fem la collita i garbellat del compost. 9. Triturem les restes no compostades i les retornem al compostador. 10. Apliquem i fem ús del compost a l’hort i al jardí de casa.

• Un compostador • Una eina per barrejar la pila (airejador o forca) • Tisores de podar per trossejar les restes vegetals • Una regadora • Una pala i una garbell • Matèria orgànica • Material estructurant

El compost Per obtenir compost cal esperar entre cinc i sis mesos; es pot saber que el compost està llest si presenta un aspecte homogeni i de color fosc i fa olor a terra de bosc. El compost obtingut és un adob natural de qualitat per a l’agricultura i la jardineria, que fa que els sòls siguin més fèrtils i, per tant, permet reduir el consum d’adobs químics. L’ús del compost comporta molts avantatges, no sols aporta nutrients i matèria orgànica al sòl, també millora l’estructura i les propietats del sòl, millora la capacitat de retenció d’aigua, el drenatge, la ventilació, la disponibilitat de reserves de nutrients i redueix l’erosió del sòl. D’altra banda, afavoreix la presència de microorganismes i microfauna del sòl, que realitzen importants tasques de reciclatge i manteniment de la terra agrícola. • Mar Romero

ecoxarxa 3

ecologia a la xarxa

Horts urbans Ens trobem en unes dates en què sembla que la natura allarga el seu son hivernal per acabar d’esperar abans de desvetllar-se de nou a la primavera. Aquesta època és, doncs, aprofitada sempre per la gent que treballa de molt a prop a la natura per fer, entre d’altres, feines de manteniment, ja que no hi ha gaires més feines per fer. Així doncs, podes, llaurats, sembres, reparacions d’estris i de

material, omplen les estones. Els horts, per la seva banda, mantenen l’aspecte frondós només pels vegetals de fulla verda (enciams, escaroles, cols, bròquils, bledes, espinacs…), que tot i donar un bon rendiment hivernal no donen gaire feina. És per això que des de la secció internauta d’aquest número us animem perquè comenceu a menar un hort. Precisament ho proposem ara perquè no us

portarà massa feina, excepte pels muntatges inicials, la gran part del manteniment que ja arribarà amb tota plenitud als mesos més calorosos. Per fer hort no calen grans espais ni terrenys, es poden fer des dels horts urbans en balcons i terrasses a horts a peu pla, en regues o en bancals, tant li fa, el fet és posar-s’hi. Us proposem un parell de llocs web que us hi poden ajudar.

L’era, espai de recursos agroecològics

Picarona i el seu hortet

http://www.associaciolera.org/

En segon lloc us presentem una proposta més amateur però igualment de molta qualitat. En aquest cas es tracta d’un bloc on hi trobareu posts de temes molt variats: cultius, consells, plantes, reg, bibliografia, enllaços i, sobretot, vivències pròpies. Sempre, però, temes relacionats amb el consum responsable i el cultiu urbà. Si també us definiu com aquesta sabadellenca com a urbanites i teniu poc espai però moltes ganes de cultivar, aquest és el vostre punt de referència al web. No deixeu de visitar la secció Picabook, un extens i detallat recull d’articles relacionats amb el cultiu urbà, des dels inicis, pas a pas, fins a l’obtenció de collites i la seva millora.

En aquest cas es tracta d’una entitat sense ànim de lucre però que des de la Catalunya Central treballen per proporcionar recursos al món agronòmic des d’un punt de vista completament sostenible i respectuós amb la diversitat biològica del nostre país i també des del respecte cap a les tradicions agrícoles catalanes. Així, concreten la seva tasca a donar suport a iniciatives relacionades amb l’agricultura ecològica. Destaquen pel seu propi pes algunes iniciatives sorgides de la mateixa associació que ben valdrien un comentari a part en una altra ocasió. N’és un bon exemple el centre Esporus (www.esporus.org), un verdader banc de llavors de cultiu catalanes. Una altra iniciativa en què han participat, i que és molt interessant si teniu ganes de cultivar varietats hortícoles de tot tipus, és el Tresor de Llavors, un esplèndid recull de sements d’espècies locals catalanes on hi podreu trobar mongetes i albergínies de metro o pebrots i tomates de totes formes i mides.

http://picaronabloc.blogspot.com/

• Ernest Riera

ecoxarxa 3

legislació

Els plans territorials a Catalunya

Si observem el territori des del punt de vista paisatgístic, ens adonem que els principals impactes que hi podem localitzar a primer cop d’ull són provocats, o bé per infraestructures o bé per construccions. Així doncs, ens trobem davant un dels temes més difícils de gestionar, perquè es vulgui o no, la majoria d’actuacions al territori provoquen un impacte, que pot ser de diferents nivells. És evident que la planificació territorial és molt important per poder gestionar el territori amb la màxima cura possible i des d’una visió global per tal de minimitzar al màxim els impactes i aconseguir una màxima eficiència en les actuacions. La problemàtica que hi ha en aquest tema és que massa

cops es desenvolupa una planificació basada en paràmetres econòmics i des de la desconeixença del territori, quan el que hauria de prevaldre són criteris ambientals i de serveis als ciutadans. A Catalunya trobem diversos plans territorials a diferents escales. Podríem dir que

el pare de tots és el Pla Territorial General de Catalunya, que és l’instrument que defineix els objectius d’equilibri territorial d’interès general per a Catalunya i, a la vegada, fa de marc orientador de les accions que emprenen els poders públics per crear les condicions adequades per atreure

ecoxarxa 3

legislació

l’activitat econòmica als espais idonis i per aconseguir que els ciutadans de Catalunya tinguin uns nivells de qualitat de vida semblants, independentment de l’àmbit territorial on visquin. Aquest Pla va ser aprovat per la Llei 1/1995, de 16 de març, i defineix sis àmbits d’aplicació on s’han de desenvolupar els plans territorials parcials: Comarques Gironines, Alt Pirineu i Aran, Comarques Centrals, Ponent, Àmbit Metropolità, Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre. D’aquests plans, tots estan aprovats definitivament, tret dels de les Comarques Gironines i Àmbit Metropolità que encara estan en tramitació.

Per sota dels plans parcials hi ha els plans directors territorials que són els que concreten les directrius generals del planejament que contenen el Pla Territorial General de Catalunya o els plans territorials parcials per als aspectes o en les àrees sobre les quals incideixen. De plans directors territorials n’hi ha tres d’aprovats: el Pla Director Territorial de l’Empordà (aprovat definitivament l’octubre de 2006), el Pla Director Territorial de l’Alt Penedès (aprovat definitivament el setembre de 2008) i el Pla Director Territorial de la Garrotxa (aprovat definitivament el setembre de 2008).

La planificació territorial és indispensable per poder gestionar el territori, minimitzar al màxim els impactes i aconseguir una màxima eficiència en les actuacions. Al següent pas hi ha els plans directors urbanístics que ja són d’una concreció major i normalment el seu àmbit d’aplicació són àrees urbanes. A través d’aquests plans es porta a terme la planificació urbanística del territori en coherència amb el planejament territorial. Els correspon establir les directrius per coordinar l’ordenació urbanística d’un territori d’abast supramunicipal, el desenvolupament urbanístic sostenible, la mobilitat

ecoxarxa 3

legislació

de persones i mercaderies i el transport públic, les mesures de protecció del sòl no urbanitzable i els criteris per a la seva estructuració orgànica, la concreció de les grans infraestructures i la programació de polítiques supramunicipals de sòl i habitatge. Finalment, tenim els Plans d’Ordenació Urbanística Mu-

nicipal, més coneguts com a POUM. Aquests plans ja són d’àmbit municipal i defineixen el creixement urbanístic del municipi durant els propers anys que, a la vegada, s’haurà de desenvolupar a partir de plans urbanístics derivats (pla parcial, pla parcial de delimitació, pla de millora urbana, pla especial urbanístic).

També hi ha, però, els plans comarcals de muntanya, que són el principal instrument que la Llei d’Alta Muntanya preveu per al seu desenvolupament. Aquests documents de planificació es configuren com un pla integral de desenvolupament socioeconòmic on es coordinen les actuacions i les inversions dels diversos agents de l’Administració de la Generalitat i de l’Estat a cadascuna de les comarques de muntanya. El passat 10 de novembre es va aprovar definitivament el Pla comarcal de muntanya 20092012. Per altra banda, i paral· lelament, tenim els plans territorials sectorials, l’àmbit d’aplicació dels quals és tot el territori de Catalunya i que són elaborats pels diversos departaments i tracten sobre temàtiques concretes (mobilitat, energia, residus, infraestructures, ports...). Tenen un sentit més transversal i estableixen les prioritats d’actuació i la distribució territorial del sector en concret que tracten. Així doncs, per resumir, podem diferenciar tres grans nivells de gestió: la planificació territorial, la planificació sectorial i el planejament urbà. • Text: Eduard Martí Fotografia: Dolors Gibert Informació extreta de la web del DPTOP. La documentació íntegra de tots els plans es pot descarregar de la web del Departament de Política Territorial i Obres Públiques: http://www10.gencat.cat/ptop/AppJava/ cat/plans/index.jsp

ecoxarxa 3

recomanem

Aire de Barcelona Banys àrabs En ple centre de la ciutat antiga de Barcelona, al barri del Born, on s’elevava la muralla defensiva de la Ciutadella, s’ha restaurat fidedignament un antic bany, on us submergireu en antics pous que van formar part del sistema de reserva d’aigua de la ciutat antiga. És un legat de l’antiga tradició de les termes romanes i perfeccionada per la cultura àrab fins al punt de crear un sistema de bany, tan refinat i luxós, que ha estat lloat i admirat durant generacions. El vostre cos surarà en introduirse en el bany de sal i, a més, podreu gaudir del costum del bany àrab amb un recorregut que us submergirà en aigua temperada, calenta i, finalment, freda. Els beneficis que obtindreu a la vostra pell i en la vostra salut s’han provat

durant milers d’anys, però el plaer que sentireu només el podran mesurar els vostres sentits. Pensat per retrobar-se amb una tradició ancestral, no s’ha volgut descuidar dos detalls fonamentals: el silenci, perquè la vostra relaxació no sigui només física, sinó també mental, i l’aroma a través de la més exquisida de les fragàncies naturals. Envoltat de nombroses

espelmes, Aire de Barcelona ha recuperat un sistema de bany públic tot oferint el descans del cos i la pau de la ment, amb un clima tranquil, romàntic i acollidor. Més informació:

Aire de Barcelona Passeig Picasso núm. 22 08003 Barcelona Tel. 902 555 789 Web: www.airedebarcelona.com

ECOMERCATS’10 MERCATS DE PRODUCTES LOCALS I ECOLÒGICS

Els Mercats Món Empordà són uns mercats setmanals en els quals el consumidor pot comprar directament al productor productes locals, ecològics i de qualitat.

Els mercats també pretenen ser un espai per gaudir de música, art, titelles..., tot recuperant els valors de la nostra terra i el respecte pel medi ambient.

EL MEDI AMBIENT Programa televisiu de TV3 Aquest programa ha rebut més d’una dotzena de premis i distincions des de l’any 1994.

S’emet cada dia, de dilluns a divendres, per TV3, a les 14:20 hores.

ecoxarxa 3

l’aparador recomanem

Gotto Vi negre natural, elaborat amb raïms procedents de cultiu ecològic amb certificació CCPAE. Varietat Cabernet Sauvignon, 14 %vol., ampolla de 75 cc, tap en cristall “Va venir-lok”, producció limitada i numerada. Nota de cata: color vermell picota, capa intensa, glicèric, aromes de maduresa, especiades i amb records de licor de cireres. Sabor rodó i boca opulenta, intens. Excel·lent aliment amb propietats antioxidants pel seu elevat contingut en polifenols Degustació tranquil·la i pausada, cal deixar-lo respirar una mica abans de servir.

Lignum Negre El raïm d’aquest vi procedeix de les terres altes de la regió i de la tria de vinyes molt velles de Garnatxa, Carinyena i Cabernet Sauvignon, sempre per sobre de 350 m d’altitud en sòls pinyolencs i secaners que han estat conreats ecològicament. Aquest vi es pot degustar de seguida, tot i que ben segur evolucionarà positivament els propers anys conservat entre 10° i 15° C. Temperatura de consum 17°C.

Ecolupulus La Companyia Cervesera del Montseny posa al mercat una nova cervesa artesana per al sector més ecològic: l’ECOLUPULUS. Amb la finalitat d’oferir al mercat una cervesa que s’adapti a les noves tendències de la societat de consumir productes ecològics i sostenibles, la Companyia Cervesera del Montseny posa al mercat a partir del mes d’abril l’ECOLUPULUS, una cervesa artesana d’agricultura ecològica, sense filtrar ni pasteuritzar. L’ECOLUPULUS és una cervesa d’estil Íbel Ale, artesana, rossa i d’alta fermentació adaptada a l’estil del nostre país. Té tota la intensitat del llúpol en combinació amb la malta pilsen, per fer passar la set. La cervesa disposa del certificat de la CCPAE (Consell Català de la Protecció Agrària Ecològica) i alhora el certificat de la Unió Europea d’Agricultura Ecològica. L’ECOLUPULUS va destinada a un públic conscienciat amb l’ecologia i que vol gaudir d’una cervesa completament artesana, natural i ecològica. Els ingredients de l’ECOLUPULUS són: aigua, llevat, malta i llúpol procedents d’agricultura ecològica i, alhora, conté sediments naturals per la presència del llevat.

Viaje a las fuentes del Sol Aixecant lleument la pell d’Àsia A través de camins orientals que discorren per Birmània, Índia, Xina, Tibet, Nepal, Mustang i Bhutan, l’autor es troba amb monuments històrics, religiosos i convencionalment sorprenents. Antonio Picazo realitza un llarg viatge, farcit d’anècdotes, amb molts viatges dintre. És un trajecte amb tren amb presos birmans, sacerdots hindús corruptes, una lluita cos a cos amb la ciutat de Calcuta. És un relat vital, un viatge a la recerca de fonts llunyanes i difícils d’arribar que és possible que no ragin en part alguna de la Terra. És un relat de viatges amb humor i amb un cert sentit irònic i, alhora, crític. Autor: Antonio Picazo Editorial: Sirpus Pàgines: 268 Preu: 19.00 €

ecoxarxa 3

l’aparador recomanem

Hamburguesa elaborada amb KAMUT NATURSOY Aquesta hamburguesa té la característica d’estar elaborada amb cereals i verdures, pel que no duu en els seus ingredients soia, per tant és apta per a les persones amb intolerància a aquest llegum. El blat Kamut pot ser que sigui el blat més antic que es coneix. Té com a propietat un efecte antioxidant gràcies al seu aportament de seleni i de vitamina I (30 % més que en el blat comú). És molt important en cas de problemes cardiovasculars, ja que ajuden a evitar l’oxidació del colesterol. Produeix menys al·lèrgies que el blat comú perquè no és un híbrid. Els tipus de blat actual han sofert moltíssims creuaments a fi d’adaptar-los a les necessitats de cada moment (climatologia, modes, teixidures...). El seu sabor és més saborós que el del blat convencional, té menys proporció d’aigua i és més ric en minerals. Hi ha molt bon aprofitament de les seves proteïnes a causa de la seva riquesa en l’aminoàcid lisina que sol ser escàs en els cereals. Igual que el blat, la seva riquesa en hidrats de carboni ens aporta un bon nivell d’energia contínua.

Aliment precuinat. S’ha d’escalfar sense oli en la paella o en el forn. 100% vegetal. Sense conservants, sense colorants. Sense manipulació genètica. Presentació: 150 grams (envàs de 2 unitats, 2X75 grams) Aval: CCPAE

Taula MAXI Sempre inclouen un servei d’assessorament on-line perquè els usuaris puguin trobar resposta quan tinguin un dubte, una plaga o qualsevol problema.

La taula Maxi és un nou model de taula de cultiu. Dins dels models de taula Horturbà presentem una nova taula Maxi, de gran capacitat (240 litres). Les taules són d’acer galvanitzat i pintades.

el semàfor Verd

Vermell

Grup de Defensa del Montgrí i Baix Ter per haver guanyat, després de 6 anys, la sentència sobre la pedrera del Montgrí a Ullà (Baix Empordà).

FECSA-ENDESA i Red Eléctrica Española (REE) per la precarietat i falta de manteniment en les seves infraestructures de distribució elèctrica.

ecoxarxa 3

agenda

FIRES Fira per la Terra 24 i 25 d’abril de 2010

BioCultura, Fira de Productes Ecològics i Consum Responsable és un encontre, de caràcter internacional, que se situa en el segon d’aquestes característiques que se celebra a Europa. La fira més important de l’Estat espanyol espera en aquesta ocasió, en la seva 17a edició, la participació de més de 700 expositors i uns 80.000 visitants i més de 16.000 referències de productes d’alimentació ecològica.

JORNADES CURSOS CONFERÈNCIES SEMINARIS

Lloc:

La Fira per la Terra és una activitat organitzada a la ciutat de Barcelona per l’Associació Dia de la Terra - Catalunya. La Fira per la Terra no és una fira qualsevol, ni vol fer la competència a cap fira concreta. La Fira per la Terra és una trobada d’entitats de tota mena per cridar l’atenció de les agressions que la societat moderna fa als sistemes naturals i socials i per proposar formes de comportament respectuosos, cooperatius i solidaris. Lloc:

Parc de la Ciutadella i Pg. Lluís Companys Barcelona Organitza:

Associació Dia de la Terra Informació:

Palau Sant Jordi Passeig Olímpic, 5-7 08038 Barcelona Organitza:

Associació Vida Sana Informació:

Associació Vida Sana Carrer Clot, 39, 3r, 2n 08018 Barcelona Tel: 935 800 818 Fax: 935 801 120 A/e: biocultura@vidasana.org A/e premsa: redaccion@vidasana.org Web: www.biocultura.org

Salón Internacional del Automóvil Ecológico y de la Movilidad Sostenible

Associació Dia de la Terra Carrer Camprodon, 3 baixos 08012 Barcelona Apartat de Correus 10145 08080 Barcelona Tel: 902 883 519 / 934 585 145 A/e: info@diadelaterra.org Web: www.diadelaterra.org

Del 20 al 23 de maig de 2010

BIOCULTURA

Pretén donar a conèixer els esforços en investigació i desenvolupament, i també la cerca de solucions energètiques alternatives que ajudin a la mobilitat sostenible. Document de referència a: www.ifema. es/web/ferias/automovil/default.html

Del 29 d’abril al 2 de maig de 2010

Lloc:

Madrid Organitza:

Feria de Madrid (IFEMA) Informació / inscripcions:

Feria de Madrid (IFEMA) Tel. 902 221 515 A/e: automovilecologico@ifema.es

Curs de Postgrau: Medi Ambient i Urbanisme Del 6 d’abril al 25 de novembre de 2010 Aquest curs pretén donar les capacitats professionals necessàries per poder exercir en els camps jurídics relacionats amb l’urbanisme i el medi ambient. Lloc:

Barcelona Organitza:

Universitat de Barcelona – Centre per la Investigació i Desenvolupament del Dret Registral Immobiliari i Mercantil (CIDDRIM) Informació / inscripcions:

CIDDRIM Carrer Consell de Cent, 413-415, 4t 08009 BARCELONA Tel. 932 456 512 A/e: info@ciddrim.com

Reconeixement i observació de cetacis a la Costa Brava amb bateig de vela A convenir entre el 8 d’abril i el 30 de juliol de 2010

Proposem una sortida d’un dia amb un veler per conèixer la costa del Baix Empordà i fer un bateig de vela. Ens endinsarem unes milles per poder observar cetacis i ocells marins. Al mateix temps, s’explicaran les tècniques bàsiques per reconèixer els mamífers marins més comuns de la Mediterrània i com es mena un vaixell.

ecoxarxa 13

Lloc:

Sortida del port de Palamós Preu:

80 €

3a edició del curs sobre la Unió Europea per a ambientòlegs Del 13 al 22 d’abril de 2010

Informació / inscripcions:

El Raspinell Passeig de la Draga 13, 1r esq. Banyoles Tel: 972 571 760 / 616 191 705 A/e: info@elraspinell.com Web: www.elraspinell.com Les places són limitades, amb un mínim de 6 i un màxim de 8 persones

Curs d’etologia, ecologia i biologia dels animals perillosos 10 i 11 d’abril de 2010

Programa a:

Preu:

http://www.coamb.cat/index.php?con tingut=36&id=31&amplia=31

Organitza:

Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya (COAMB) Informació / inscripcions:

Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya (COAMB) Av. Portal de l’Àngel 7, 4t despatx S/U 08002 Barcelona Tel. 933 042 109 A/e: coamb@coamb.cat

3r Congrés Català de la Bicicleta Del 14 al 18 d’abril de 2010

Lloc:

10 d’abril: teoria i pràctica a l’Escola de Natura de Can Lleonart (de 10:00 a 15:00 h) 11 d’abril: sortida al Parc del Garraf (de 13:00 a 23:00 h)

El Raspinell Informació / inscripcions:

El Raspinell Passeig de la Draga 13, 1r esq. Banyoles Tel: 972 571 760 / 616 191 705 A/e: info@elraspinell.com Web: www.elraspinell.com

Dijous 15 i divendres 16 de 19:00 a 21:30, i dissabte 17 de 08:00 a 18:00 h. Local del GEPEC a Reus i Muntanyes de Prades (Baix Camp) 35 euros socis del GEPEC 67 euros no socis Organitza:

GEPEC Informació / inscripcions:

GEPEC – EdC Prat de la Riba, 18 – 2n Reus (dimecres i divendres de 09:00 a 13:00 h i dimarts i dijous de 16:30 a 20:00 h) Tel: 977 331 142 A/e: secretaria@gepec.org Web: www.gepec.cat

Taller de cosmètica natural Dissabte 24 d’abril de 2010 Es coneixeran les bases de la cosmètica natural i s’aprendrà a fer una crema per la cara, una pasta de les dents i un tònic. Hora i lloc:

De 10:00 a 14:00 h, al local del GEPEC de Reus C/ Prat de la Riba, 18 - 2n Preu:

Preu:

Organitza:

A l’hora de fotografiar la natura, quantes vegades hem tingut dubtes o no hem estat del tot satisfets amb els resultats que hem obtingut? Aquest taller es planteja per donar resposta a inquietuds bàsiques en relació amb la fotografia de natura. Hora i lloc:

Barcelona

80 € (inclou servei de guia, material i assegurança d’accidents i de responsabilitat civil)

Del 15 al 17 d’abril de 2010

Proporcionar una informació i formació bàsica sobre la Unió Europea, especialment en aquells temes d’interès per l’àmbit dels estudiants i professionals del medi ambient.

Lloc :

El curs té per finalitat la identificació de les principals espècies d’animals verinosos de Catalunya. Les espècies que s’explicaran amb més detall són els escorpins, serps i aranyes. Es realitzarà una sortida per veure animals in situ.

Curs d’iniciació a la fotografia de natura

26 euros socis / 50 euros no socis La bicicleta, la seva implantació i els seus usuaris. Document de referència a: http://www.congresbicicat.org/

Organitza:

Lloc:

GEPEC – EdC Prat de la Riba, 18 – 2n Reus (dimecres i divendres de 09:00 a 13:00 h i dimarts i dijous de 16:30 a 20:00 h) Tel: 977 331 142 A/e: secretaria@gepec.org Web: www.gepec.cat

Lleida Organitza:

Fundació Eca Global Informació / inscripcions:

Fundació Eca Global A/e: info@congresbicicat.org

GEPEC Informació / inscripcions:

ecoxarxa 3

agenda

Aula d’ecologia, Cicle de conferències 2010

Lloc:

27 abril de 2010

Organitza:

Diagnosi de l’evolució del creixement urbanístic a la costa mediterrània, a càrrec de Josep Roca Cladera

Informació / inscripcions:

Aquest cicle vol ser una contribució al comprimís vers la sostenibilitat de l’Agenda 21 de Barcelona, que expressa la necessitat de progressar en la cultura de la sostenibilitat mitjançant l’educació i la comunicació ambiental. Hora i lloc:

A les 19:30 hores La Casa Elizalde - Sala d’Actes C/ València, 302 08009 Barcelona Tel.: 934 880 590

Badalona Ajuntament de Badalona – Àrea de Medi Ambient i Mobilitat Ajuntament de Badalona Àrea de Medi Ambient i Mobilitat Escola del Mar, Centre d’Estudis Marins Rambla, 37 08911 – Badalona Tel 933 843 674

Iniciació a la falconeria Dates a convenir

Preu:

L’entrada és lliure i gratuïta. L’aforament és limitat. No hi ha inscripció prèvia. Organitza:

Ajuntament de Barcelona CREAF - UAB Informació / inscripcions:

Secretaria del CREAF Facultat de Ciències Universitat Autònoma de Barcelona Tel.: 935 811 312

Cicle de conferències: Retalls de Mar 29 d’abril i 27 de maig de 2010

En el transcurs d’un o dos dies s’ensenyaran els elements bàsics de la falconeria tot alternant teòrica amb pràctica Lloc i hora:

Escola de falconeria Mas Ullastre – St. Climent Sescebes. Les dates són a escollir, entre setmana o cap de setmana, en un sol dia horari intensiu (de 08:00 a 21:00 h) o en dos dies (de 08:00 a 16:00 h). Preu:

190 € (inclou material, assegurança d’accidents i de responsabilitat civil) Organitza:

El Raspinell Informació / inscripcions:

29 d’abril Les meduses: causes, efectes i possibles solucions 27 de maig Converses de taverna: medicina tradicional i pescadors

El Raspinell Passeig de la Draga 13, 1r esq. Banyoles Tel: 972 571 760 / 616 191 705 A/e: info@elraspinell.com Web: www.elraspinell.com

L’objectiu fonamental del programa de formació consisteix a estudiar i conèixer la conducta dels primats no humans, des d’una perspectiva teòrica i pràctica mitjançant la metodologia pròpia de l’Etologia. Aquest programa està adreçat a totes les persones interessades en la conducta dels primats, preferentment llicenciats i estudiants de psicologia, biologia, prehistòria, veterinària o antropologia que vulguin aprofundir en els mètodes i les tècniques d’estudi de l’Etoprimatologia. Igualment, també està obert al públic en general. Estructura del programa: El programa consta de tres cursos independents (nivell bàsic, mitjà i avançat) amb una duració de 15 hores cadascun (distribuïts en dos dies de formació per nivell: un divendres i un dissabte), amb un horari de 10:30 a 19:00 hores. Per als interessats en un tipus de formació especialitzada, Fundació Mona ofereix un Curs d’Assistent de Camp en Etologia de Primats de 6 mesos de durada. Organitza:

Fundació Mona Informació / inscripcions:

Fundació Mona Centre de Recuperació de Primats Carretera de Cassà, Km 1 17457 - Riudellots de la Selva Tel: 972 477 618 A/e: recerca@fundacionmona.org Web: www.fundacionmona.org / etologiaprimates.blogspot.com

Taller de Natura: El món dels amfibis i rèptils Tot l’any. Cal concertar visita

Programa de Formació d’Etologia de Primats Tot l’any, segons els nivells

Programa a:

http://www.badalona.cat/aj-badalona/medi-ambient/ca/escola-mar/sensibilitzacio/retalls-mar.html

la gènesi de la conducta humana, com també per a la conservació d’aquestes espècies en llibertat i la seva cura en captivitat en unes òptimes condicions de benestar.

L’estudi del comportament dels primats és una de las ciències fonamentals per a la comprensió de l’evolució i

ecoxarxa 3

agenda

Les tasques educatives van dirigides al públic en general, però molt especialment als escolars. En el taller de natura del CRARC els alumnes coneixeran de prop tortugues, dragons i tritons, entre altres amfibis i rèptils. Aprendran a respectar-los tot observant, tocant i raonant. Ells mateixos investigaran com a científics i trauran les seves pròpies conclusions.

Hora i lloc:

Lloc:

Informació / inscripcions:

Masquefa Organitza:

CRARC Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya Informació / inscripcions:

CRARC Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya Carrer Santa Clara, s/n 08783 Masquefa Tel: 937 726 396 Fax: 937 725 311 A/e: crarc@amasquefa.com Web: www.crarc-comam.net

A les 9 del matí a la Plaça del Sol de Figueres Preu:

Organitza:

Enviant un correu a correu@adenc.cat o trucant al 937 171 887

IAEDEN Enviant un correu a iaeden@iaeden.cat o trucant al 972 670 531ç

Diumenge, 11 d’abril de 2010

Informació / inscripcions:

Nit d’astronomia i amfíbia Dissabte, 24 d’abril de 2010

A escollir del 15 d’abril al 31 de juliol de 2010 Per a les sortides a pulmó lliure, es farà seawatching específic per a identificació de peixos, conèixer la comunitat de la Posidònia, exploració de la vida de les roques marines i la vida nocturna.

El Raspinell

Aprofitant les bones nits de primavera us proposem una nit màgica a l’Albera. Als estanys de Canadal realitzarem una doble nit, d’observació d’estrelles mitjançant telescopis i escoltant històries mitològiques de les constel·lacions i per l’altra banda guiatges nocturns als estanys del voltant per observar els amfibis de la zona.

Informació / inscripcions:

Hora i lloc:

Preu:

35 euros per sortida Organitza:

El Raspinell Passeig de la Draga 13, 1r esq. Banyoles Tel: 972 571 760 / 616 191 705 A/e: info@elraspinell.com Web: www.elraspinell.com Les places són limitades, amb un mínim de 2 persones i un màxim de 6

Aus dels Monegros 17 i 18 d’abril de 2010

Aquest diumenge de primavera l’autora del llibre “Usos i cultura popular de les plantes a les Gavarres”, Sandra Saura, i la Dolors Freixas, ens guiaran en una sortida pel Massís de les Gavarres, en la qual, a part de descobrir el massís, aprendrem a identificar plantes i a conèixer els seus usos tradicionals.

ADENC

Cicle de sortides a pulmó lliure per al reconeixement d’espècies marines

L’Escala

Sortida de plantes medicinals a les Gavarres

27,50 € socis / 47,50 € no socis Allotjament + sopar 1r dia + dinar 2n dia = 46 €

Gratuïta per als socis de la IAEDEN i Amics de Salvem l’Empordà i 5 € per als no socis

Lloc:

EXCURSIONS I SORTIDES

Preu:

A càrrec de Paco Martínez, naturalista. Excursió de cap de setmana a una de les àrees estepàries més ben conservades d’aquesta comarca aragonesa, però amenaçada pel foment de regadius, infraestructures i el projecte de construcció d’una ciutat de casinos i centres de joc. Sortida de cap de setmana. Lloc:

Els Monegros

A les 9 del vespre a la Plaça del Sol de Figueres Preu:

Gratuït Organitza:

IAEDEN Informació / inscripcions:

Enviant un correu a iaeden@iaeden.cat o trucant al 972 670 531 Cal portar roba d’abric, llanterna i botes d’aigua

Sortida per veure balenes Dissabte, 8 de maig de 2010 Sortida marítima amb catamarà de tot un dia per intentar visualitzar balenes i altres cetacis. Anirem acompanyats amb gent experta que treballen i fan el seguiment del pas migratori de cetacis a la zona del Cap de Creus.

ecoxarxa 3

agenda

Hora i lloc:

Lloc:

Preu:

A les 8 del matí al port esportiu de Roses. Es tornarà entre les 19 h i les 20 h

L’Ametlla de Mar

Gratuïta per als socis i per als menors d’edat, 3 euros per als no socis

Preu:

5,50 euros socis / 9 euros no socis

70 euros. Places limitades a 10 persones. Activitat a partir de 8 anys

Organitza:

IAEDEN i Projecte Ninam Informació / inscripcions:

Enviant un correu a iaeden@iaeden.cat o trucant al 972 670 531

Sortida per veure aus marines 8 de maig de 2010

Preu:

ADENC Informació / inscripcions:

Enviant un correu a correu@adenc.cat o trucant al 937 171 887

Sortida ornitològica als secans de Lleida Diumenge, 16 de maig Es realitzarà una sortida ornitològica a càrrec de Joan Ventura. Anirem als secans de Lleida per veure espècies d’ocells relacionats amb aquest ambient tan particular. La sortida durarà tot el dia i s’ha de portar dinar. Es recomana portar binocles. Hora i lloc:

A les 7 del matí a la Plaça del Sol de Figueres, es tornarà al vespre A càrrec d’Albert Cama. Sortida en barca des del port de Tarragona fins al cap de Salou. Observarem aus marines que viuen mar endins i són difícils d’observar des de la costa. Podrem observar també la castigada costa fins al cap de Salou. La sortida durarà tot el dia.

Preu:

Gratuïta. Places limitades Organitza:

IAEDEN Informació / inscripcions:

Enviant un correu a iaeden@iaeden.cat o trucant al 972 670 531

Organitza:

IAEDEN Informació / inscripcions:

Enviant un correu a iaeden@iaeden.cat o trucant al 972 670 531 Cal dur bon calçat, aigua i esmorzar. Recomanable barret, prismàtics i càmera

Sortida ornitològica a la Vall d’Horta 5 de juny de 2010 A càrrec de Paco Martínez, naturalista. Excursió a una de les joies del parc natural de Sant Llorenç del Munt, que va patir els efectes dels incendis del 2003, però que conserva una gran diversitat d’aus, tant de la plana com de les serres. Sortida matinal. Lloc:

Sant Llorenç del Munt Preu:

4 € socis / 7 € no socis Organitza:

ADENC Informació / inscripcions:

Enviant un correu a correu@adenc.cat o trucant al 937 171 887

Lloc:

Tarragona i Salou Preu:

5,50 euros socis / 9 euros no socis Organitza:

ADENC

Sortida naturalista familiar a la Vall d’Hortmoier (Alta Garrotxa) Diumenge, 23 de maig de 2010

Informació / inscripcions:

Enviant un correu a correu@adenc.cat o trucant al 937 171 887

Sortida de botànica a la Plana de Sant Jordi 15 de maig de 2010

A càrrec de Llorenç Sáez, unitat de Botànica de la Facultat de Biociències de la UAB. Es visitarà la plana de Sant Jordi i el litoral proper a l’Ametlla de Mar. Es veuran formacions arbustives termòfiles, i també vegetació halòfila i alguns endemismes. La sortida durarà tot el dia.

Sortida de botànica a la Vall de Núria 3 de juliol de 2010 A càrrec de Josep M. Panareda, catedràtic de Geografia física de la Universitat de Barcelona. Els diferents ambients que es visitaran permetran apreciar vegetació diversa d’alta muntanya: pinedes de pi negre, prats alpins, vegetació rupícola, molleres, etc. La sortida durarà tot el dia.

Sortida matinal per una de les valls més boniques de l’Alta Garrotxa, tot resseguint la riera d’Oix primer, i la riera de Beget després, fins arribar a l’ermita de Sant Miquel d’Hortmoier. És un camí suau i agradable encaixonat per algunes cingleres en algun tram. La sortida anirà a càrrec del naturalista Ignasi Batet.

Lloc:

Hora i lloc:

Enviant un correu a correu@adenc.cat o trucant al 937 171 887

A les 8 hores a la plaça del Sol de Figueres

La Vall de Núria Preu:

5,50 euros socis / 9 euros no socis Organitza:

ADENC Informació / inscripcions:

Guia de serveis

12€

93 202 36 09

93 494 97 04 Azur Comunicació Berruguete, 46-48 08035 Barcelona

Azur Comunicació Berruguete, 46-48 08035

Azur Comunicació

subscripcions@ecoxarxa.net