ADRIÁN MARTÍNEZ 108/
Eivissa, 1984 | http://www.adrianmartinez.es
«A través de la pols de grafit, fil i agulla o tintes, miro de jugar amb el sentit de la tècnica del dibuix, altres maneres de fer i també de crear històries. L’esbós i alhora la seua immediatesa, tots dos relacionats amb el temps, ara s’alenteixen. En un món ple d’imatges on a força de veure-hi tant ja gairebé no s’hi veu, la pausa s’incrementa gràcies a la invisibilitat de la imatge, vols veure alguna cosa allà on no s’hi veu res. I així, aquestes imatges tènues d’escenes més o menys idíl·liques ens recorden la fragilitat dels paradisos i dels imaginaris del desig. Una massa de fil blanc esdevé pantalla i atura l’ull (i el cos), el fa treballar d’una manera més pausada. M’interessa jugar amb la doble intenció de trair la percepció de l’espectador, qüestionar la veracitat de la imatge avui dia, apropar-se a les obres i les històries creades a partir de les imatges per mirar-les amb deteniment.»
Codi QR: entrevista amb Adrián Martínez - http://youtu.be/BXFME2Or0Vc
56 muertos 2013-2014 56 dibuixos. Grafit sobre paper, 20 x 30 cm cadascun La pols de grafit converteix l’oceà en un mar negre, sobre el qual la llum en fa emergir una sèrie de cossos flotants. Són personatges que suren, desorientats i perduts, i ens deixen dubtant si són víctimes d’un naufragi o banyistes relaxats, si el seu nombre fa referència a una realitat o una ficció, si són vius o morts.