Page 1


sumari

AJUNTAMENT. El procés participatiu entra a la fase d’ejecució Edifici Rafael Masó #millorasarrià Estrenem els circuits de running per l’entorn natural del municipi Homenatge a la vellesa ENTITATS. Esplai PL Ràdio Sarrià AV Sarrià de Baix AV Pla de Vinyers Amics dels Gegants de Sarrià de Ter El Coro CULTURA. Biblioteca Emília Xargay. Cloenda del club de lectura Música. Emergent 2016 Liceu a la fresca Els Cantaires de Sarrià Maribel, Maribel... Maribel te quieroooo Crònica d’una gran meravella artística La creació del lèxic, en Ramon Llull La vil·la del Pla de l’Horta i la societat romana (I) ESPAI 2.0 Snapchat L'ENTREVISTA. Emili Torrent i Roger QUADERN D'APUNTS OPINIÓ. Transparència, codis Qr i accessibilitat És quan voto que hi veig clar... ESPAI ESCOLAR. Escola Montserrat. Festa de les idees VIATGES. Crestes del Gran Bachimala SALUT. La malaltia d’Alzheimer ESPORTS. Gran èxit de la Rogaine Sarrià de Ter UES. Projecte Escola Esportiva THE SARRIÀ NEWS

parlemDESARRIÀ

4 7 8 12 14 15 18 20 21 22 24 26 27 29 31 33 35 39 44 50 52 56 57 58 60 63 67 69 70 71

Consell de Redacció: Josep Brugada, Joaquim Carreras, Roger Casero, Àngel Garcia, Quim Llunell, Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M. Sansalvador, Isabel Vidal. Correcció lingüista: Toni Ruscalleda Agraïments: Ajuntament de Sarrià de Ter Han col·laborat en aquest número: Josep M.Santiago, Imma Oliveras, Esplai PL, Narcís Fajula, Rosa Soler, AV Sarria Baix, AV Pla Vinyers, Amics Gegants, Anna Güell, Jordi Estefanell, Anna Sala, Cristina Vicedo, Fina Espuña, Marta Galceran, Edgar Massegú, Mireia Masó, Lluís Palahí, Ana Costa, Alumnes 6è B, Carolina Rodíguez, Gerard Casas. Portada: Isaac Barro, el noi del port. Foto Sarriart Disseny i maquetació: Mercè Soler Impressió: Impremta Pagès Subscripció anual: 10 euros Tiratge: 1.500 exemplars. e-mail: parlemdesarria@gmail.com Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732

LA REVISTA JA éS A INTERNET: www.parlemdesarria.org AGRAïM LA COL·LABORACIÓ DE LES ENTITATS COMERCIALS

NOTA: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor de la revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsabilitza necessàriament de les opinions signades.

Facebook: ParlemdeSarrià. GERDS DE TER Per llegir les revistes sense descarregar: www.issuu.com/parlemdesarriadeter

E

EDITORIAL

Les coses han canviat

l procés participatiu ha sacsejat la nostra comunitat. Adormits per la crisi, al crit, “hi ha diners” s’han despertat les voluntats i la societat civil del poble ha començat a bellugar-se. Ha calgut escoltar els representants de les entitats, per veure com la manca de manteniment i d’inversió gairebé arrossega les mateixes entitats. Llegiu l’article SOS Gegants i veureu que quasi coincideix la decadència del local on guarden material, amb la manca de relleu del grup. Costa lluitar sols contra tanta adversitat, like a Rolling Stone. A corre cuita, l’Ajuntament ja ho ha arranjat, de moment salvem els mobles de la humitat però no el recanvi. Al mateix edifici Rafel Masó, on abans hi havia la classe dels nois, assaja la saba nova. També han patit per la balustrada modernista i pel teatre de Sarrià de Dalt, on han ofert els concerts. Els joves de Sarriart, procedents de la factoria ATV (Apaga la tele), impulsen una de les sorpreses musicals del poble: nois i noies canten, toquen, aprenen i han organitzat un concert musical solidari a favor del Banc dels Aliments, “una meravella artística” rere l’originalitat del Noi del Port. El teatre del Centre Parroquial de Sarrià de Dalt, és ara per ara l’únic espai cobert on fer un concert de petit format. Serà possible la reforma del teatre amb el que s’hi pot destinar?. Hi podrem veure els Pastorets d’enguany? El teatre, el grup teatral, també pateix la malastrugança de la manca de manteniment del local. Els anys de crisi ens ha adormit una mica a tots, però el jovent s’ha escapolit fent música i heus aquí, que l’orquestra Maribel ja es consolida com a banda de versions. En la seva tercera temporada, haurà passat tot l’estiu fent bolos, cap a l’infinit, amb un Never ending tour, portant el nom de Sarrià a totes les places possibles. També es mou el Coro, amb un projecte de l’entitat Ecosol, promoguda per Caritas. Han donat vida al local de dilluns a divendres i, al mateix temps, serveix per escola de persones en risc d’exclusió. Cal una empenta, o potser veure-ho des d’una altra perspectiva i habilitar també el local per als caps de setmana. Els avis de Sarrià de Baix ara no tenen on anar dissabtes i diumenges, foragitats del que havia estat el seu local emblemàtic, que a la vegada servia d’aixopluc quan les temperatures eren extremes. L’edifici del Coro, adequat per serveis a la gent gran, no hauria de tenir cap limitació.

Things have changed i cal adaptar-nos. I si a Bob Dylan li donen el premi Nobel de Literatura, deu ser perquè les lletres de les seves cançons interessen. It’s alright Ma. Doncs mantenim el que és important i alliberem el nou. Doncs mantenim el que és important del vell i alliberem el que és nou. n

pDS_3


AJUNTAMENT [el procés participatiu

eL Procés ParticiPatiu entra a La fase d’execuciÓ Josep M.Santiago Regidor d’esports, participació i transparència

Segons estableix el Marc de Referència del Procés Participatiu 2016, es va crear la Comissió d’Avaluació del mateix, formada per un membre de l’organització del Procés Participatiu, un representant de cadascun dels grups polítics amb representació al Ple de l’Ajuntament, un membre d’una de les AAVV escollit pel Consell Territorial (no polític), un membre d’una entitat escollit pel Consell Esportiu (no polític), un membre d’una entitat escollit pel Consell de Cultura (no polític), un membre de la Comissió de Festes (no polític) i un membre del Consell Escolar Municipal (no polític). Elaborarà un informe que es presentarà al Ple de l’Ajuntament. S’hi va afegir un membre del Consell de Comunicació (no polític), tot i que no estava previst prèviament al marc de referència.

E

n data 15 de juny de 2016, a les 20.00 hores, a la sala de plens de l’Ajuntament de Sarrià de Ter es reuní la comissió d’avaluació del Procés Participatiu 2016 formada per: Josep Maria Santiago, membre de la comissió organitzadora, regidor de Participació Ciutadana i tinent d’alcalde de Govern Obert. Desirée Arasa, regidora en representació del grup d’ERC. Roger Casero, regidor en representació del grup Candidatura de Progrés. Marta Prat, en representació del grup Convergents. Jaume Capell, en representació del Consell Territorial Municipal. Narcís Ferroni, en representació del Consell Esportiu. Jordi Pla, en representació del Consell de Cultura. Jordi Fornes, en representació del Consell Escolar. Assumpció Vila, en representació del Consell de Comunicació. D’allà en va sortir el següent informe que va ser aprovat en el Ple de l’Ajuntament del mes de juliol.

4_pds

INFORME El Procés Participatiu es valora en conjunt de forma positiva, tot i que tant per part de la pròpia comissió organitzadora com de la resta de representants en aquesta reunió, es troben detalls a millorar en el futur. Considerem que un 18 % de participació d’una banda és una molt bona dada per una primera vegada, com es pot comprovar simplement comparant-ho amb d’altres processos similars fets en el nostre entorn. D’altra banda és molt inferior als 6070% de participació que sol tenir el nostre municipi en d’altres processos electorals. Per això considerem que cal treballar molt en fer créixer aquesta xifra en el futur, i acostar-la el màxim possible a la xifra de participació habitual a votacions a Sarrià de Ter. Valorem molt positivament la votació telemàtica. El sistema ha funcionat molt bé i la majoria de vots ha arribat per aquesta via. S’ha garantit la privacitat i anonimat i no ha deixat peu a possibles manipulacions. Donat els problemes que hi va

haver a l’hora de votar a l’assemblea, demanem que s’estudiï la viabilitat d’utilitzar algun sistema similar per aquest moment del procés. Cal establir uns criteris clars i totalment objectius a l’hora de presentar els projectes, i cal deixar establert de forma clara qui seran els que donaran finalment el vistiplau. Si són els serveis jurídics i tècnics de l’ajuntament s’ha de fer públic qui els forma i quins són els criteris que utilitzaran i han de signar les seves decisions. Han de tenir temps suficient per a fer aquesta tasca i el procés no pot continuar endavant mentre ells no hagin decidit sobre totes les propostes presentades. El calendari no va funcionar en aquest sentit, ja que mentre ja es presentaven projectes als Tallers Urbans, encara n’hi va haver alguns pendents de validar i d’altres que es van modificar un cop presentats. Cal evitar-ho, va ser un dels defectes més importants d’aquest Procés. Es detecta que hi ha hagut un risc elevat de que sorgís com a proposta més votada algun projecte que no respongués a les necessitats reals de la majoria dels ciutadans del poble, i que fos fruit només del seguici veïnal. Cal mirar d’evitar aquestes situacions donant la màxima informació possible i establint uns criteris clars de validació, incloent-hi un punt que exigeixi la necessitat real d’inversió a nivell municipal global. El fet d’haver de presentar els projectes i pressupostos per part de les entitats s’ha fet feixuc i complicat, ja que han hagut d’invertir un


AJUNTAMENT [el procés participatiu

El procés participatiu determinà que la inversió de 200.000 € serveixi per rehabiltar el Centre Parroquial de Sarrià de Dalt, el qual presenta greus deficiències de seguretat i humitat. Fotos: A.Vila

munt d’hores en fer-ho i recórrer a especialistes i professionals per tal d’elaborar pressupostos. Es planteja com a alternativa que es faci una pluja d’idees com a propostes, i que després sigui l’Ajuntament qui elabori els projectes i pressupostos només d’aquelles que siguin validades. Tot i haver diversitat d’opinions, finalment es considera oportú mantenir els Tallers Urbans a cada barri per tal d’acostar el procés al màxim de gent possible. Es creu, però, que seria ideal que no fossin les entitats les encarregades de presentar els projectes, sinó una mateixa persona tots per tal de mantenir la igualtat. En tot cas, aquestes entitats podrien intervenir en el torn obert de preguntes. Si el nombre de projectes és elevat i ja s’han presentat als Tallers Urbans, per tal d’agilitzar l’assemblea no caldria tornar-los a exposar. Directament s’hauria de començar el possible debat i torn de preguntes, i fer la votació. Vist l’èxit de convoca-

tòria i els problemes d’accés i a l’hora de votar, s’hauria de garantir l’accés controlat al recinte i que només votessin els que hi han estat presents. En aquest sentit, prèviament caldria fer arribar una informació clara i precisa de l’organització de l’assemblea, ja que en aquesta ocasió es va fer palès que molta gent present –que a més va donar peu a conflictes- no sabia ni on anava, ni què anava a fer exactament. Es valora la possibilitat de fer l’assemblea en dissabte al matí per facilitar l’assistència.

Seria molt interessant poder tenir dades demogràfiques de la gent que va votar i/o participar a l’assemblea i a la votació final, per tal de poder reflexionar posteriorment i treure conclusions de cara a la millora o a la presa de decisions. Donat que eren unes votacions exclusives en què els veïns de 16 a 18 anys podien participar -fet que normalment no es produeix- es detecta que es van fer pocs esforços per tal de mobilitzar aquest grup d’edat. Caldria pensar en accions destinades directament a ells per tal de fer-

pds_5


AJUNTAMENT [el procés participatiu

los més partícips i d’aprofitar per anar-los conscienciant de la importància de prendre decisions comunes i animant-los a participar en aquests processos. Es va detectar també que hi havia alguns projectes de clara urgència i de manteniment d’edificis municipals d’ús habitual. Aquests tipus d’inversió no hauria d’estar subjecte a cap procés, i s’hauria de buscar la manera que l’Ajuntament els anés resolent com més aviat millor. A més, es donava la sensació de deixadesa en el seu manteniment per part del consistori, ja que totes les entitats extremaven la situació en les presentacions amb la intenció de fer evident que la seva demanda era la més urgent, i la sensació que quedava per la resta de la població és que no hi havia res en condicions de ser utilitzat. Tothom coincideix en que les dues inversions que més haurien de centrar aquests esforços

són la Llar d’Infants i la finalització del Pavelló Municipal. Sobretot en l’assemblea, però també en la votació final, seria bo crear una petita comissió de recompte de vots que organitzés mínimament aquesta fase del procés. No hi ha queixes ni dubtes de com es va fer, però coincidim en el fet que cal donar-li més seriositat. Es considera també que seria molt positiu que tan bon punt es tinguin fets els projectes definitius de les dues propostes guanyadores, es faci una presentació pública per tal de donar-los a conèixer i de traslladar a la població i a les entitats vinculades el màxim d’informació possible. Per últim, s’aprofita novament per deixar constància que en l’èxit d’aquest procés ha estat clau la implicació de les entitats, a les quals es vol agrair el seu esforç i dedicació. Un cop el Ple Municipal aprovi aquest informe i doni per tancada la

comissió d’avaluació, els mateixos membres passaran a formar part de la comissió de seguiment tal com estableix el Marc de Referència del Procés. S’encarregarà de fer el seguiment de les decisions preses i comprovar la seva implantació. Elaborarà un informe un cop es finalitzin (o no) les dues inversions escollides al Procés Participatiu, que es presentarà novament al Ple de l’Ajuntament per tal de tancar el Procés. Paral·lelament a aquest procés d’avaluació es va entrar de ple en l’execució dels dos projectes guanyadors. L’Opció B és una realitat des del mes de setembre, en què ja han entrat en funcionament els diferents parcs infantils compromesos. L’Opció A, molt més complicada tècnicament i a nivell burocràtic, va fent passos previs i complint tots els terminis marcats, camí a començar les obres abans de tancar l’any. n

AUTOESCOLA GIRONÈS

GIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14 FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57 SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52 e-mail: info@autoescolaapsa.com www.autoescolaapsa.com

6_pds


AJUNTAMENT [edifici rafael masó

edifici rafaeL MasÓ Narcís Fajula i Aulet Primer Tinent d'Alcalde

D

En els últims anys, a causa de la falta de tresoreria, a l'edifici Masó no s’hi han pogut fer obres de millora. onada la importància d'aquest espai, hem destinat una partida extraordinària de 20.000€. La majoria d'aquest import servirà per refer completament la coberta plana situada a la façana del carrer Major. Aquesta coberta, pel pas del temps, ha tingut filtracions que han condicionat l'estat de conservació de l'interior de l'estructura. S'ha impermeabilitzat la coberta i s'ha fet un nou baixant d'aigües pluvials. La coberta inclinada també tenia diverses teules trencades i s'han substituït. La fusteria de diverses portes i finestres exteriors han estat reconstruïdes. La ceràmica original de la barana de la façana ha estat consolidada ja que podia desprendre's. Paral•lelament s'ha sanejat la pintura de les habitacions del primer pis perquè al ser plàstica no deixaven respirar la parets. En la mesura que es pugui destinar partida pressupostària en anys posteriors per obres de millora anirem consolidant aquest emblemàtic edifici per donar-li l'ús que es mereix. n

NETEJA XEMENEIES GIRONA ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Tel. 972 17 17 33 Sant Jordi, 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès

pds_7


AJUNTAMENT [#millorasarriĂ

8_pds


AJUNTAMENT [#millorasarriĂ

pds_9


AJUNTAMENT [#millorasarriĂ

10_pds


AJUNTAMENT [#millorasarriĂ

pds_11


AJUNTAMENT [estrenem circuits de running

estreneM eLs circuits de running Per L’entorn naturaL deL MuniciPi Josep M.Santiago Regidor d’esports, participació i transparència

Al punt número 41 del programa de govern hi figurava la proposta de crear una xarxa d’itineraris pels entorns del municipi, i fèiem esment a la idoneïtat que tinguessin suport digital per evitar el vandalisme, com malauradament havia passat en d’altres camins marcats prèviament. Un cop ja hem tingut funcionant la nova web d’esports (http://esports.sarriadeter.cat), la nova pàgina de facebook d’esports (@esportsarriadeter), el nou twitter (@esports_sdt) i la nova app (http://www.sarriadeterapp.cat), només calia buscar el millor format per tal de publicar-la arreu i fer-la accessible des de qualsevol dispositiu amb internet i gps. I mitjançant la plataforma GPSies hem trobat la millor manera.

D

es de finals d’agost es poden consultar i descarregar a la pàgina web de la regidoria d’esports de Sarrià de Ter els 8 circuits (que s’aniran ampliant gradualment) per a la pràctica del running per l’entorn natural del municipi. Tots els circuits entre 5 i 21 km són circulars amb sortida i arribada al Centre Cívic la Cooperativa. Són recorreguts pensats per tal de poder realitzar-los corrent per terreny de mitja muntanya, amb uns desnivells acumulats entre els 90 i els 550 metres. També es poden fer passejant o en btt, tenint en compte que no estan pensades exclusivament per això i en algun cas poden resultar massa llargues per fer a peu, o massa tècniques per fer en btt. Caldrà tenir en compte les característiques físiques i habilitats de cadascú i el circuit escollit en cada cas.

12_pds

El motiu de triar el Centre Cívic la Cooperativa com a punt de sortida i arribada és per les comoditats que ofereix - punt d'aigua, lavabos i bar/restaurant i aparcament- i per la seva proximitat als primers corriols i boscos. A més, s'hi pot arribar amb bus amb la Linia 6 de Girona, o seguint el carril bici que connecta Girona i Sarrià de Ter des de l'Hospital Josep Trueta (a partir de l'octubre 2016). Als diferents enllaços de cada ruta podreu consultar les característiques tècniques, distàncies, desnivells i descarregar-vos els corresponents tracks en format .gpx per a utilitzar-los des de qualsevol dispositiu GPS o smartphone. També s’ha instal•lat un plafó informatiu al mateix Centre Cívic de la Cooperativa, on mitjançant un codi QR es podrà accedir directament a la informació i descàrrega dels diferents circuits. L’app de

Sarrià de Ter té un lector d’aquest tipus de codi que permet un accés ràpid i simple a la informació. La intenció és anar ampliant els recorreguts per tal de donar a conèixer l’entorn més natural del municipi. La pràctica del running és, a més, una manera senzilla i econòmica de mantenir-se en forma i gaudir d’una vida saludable. Ruta 1 8’39 Km – 222 metres de desnivell Ruta principalment de corriols, amb molt poc asfalt i que puja i baixa contínuament amb un desnivell total acumulat de 241 metres. Poc més de 8 km. Ruta 2 12’01 Km – 307 metres de desnivell Ruta de 12 km que puja i baixa totes les cotes de l'entorn més proper al nucli urbà. Parteix i acaba al Centre Cívic la Cooperativa i fa petites


AJUNTAMENT [estrenem circuits de running

entrades als termes municipals veïns de Sant Julià de Ramis i Sant Gregori. La gran majoria de metres són sobre corriols i petits camins, tot i que també hi ha alguna petita zona de pista forestal. La zona final pels carrers i algun petit tram d'enllaç entre corriols (uns 50 metres) són per carretera asfaltada. Ideal per fer corrent. Per fer en BTT cal tenir cert domini tècnic, ja que hi ha corriols en pujada i baixada que ho requereixen. Per fer a peu caldrà portar aigua i calcular que caldran unes 3 hores. Ruta 3 4’89 Km -91 metres de desnivell Ruta curta amb sortida i arribada al Centre Cívic la Cooperativa, amb poc desnivell i uns 5 km. Ideal per sortir a córrer una breu estona o per fer un passeig relaxat. Es puja fins a Sarrià de Dalt (Escola Montserrat), d'allà es baixa fins a la riera d'en Xuncla i es torna seguint els camins i corriols propers a la seva riba dreta. Zona asfaltada la primera pujada i la part final. La resta camins i corriols. Baixa dificultat per fer en BTT. Ruta 4 11’26Km- 344 metres de desnivell Traçat de la cursa llarga del Critèrium Esportiu de Sarrià de Ter del

setembre de 2016. Si es fa a bon ritme té força dificultat pels continuats desnivells i perquè transcorre per diferents corriols i camins estrets en la seva major part. Si es fa amb BTT cal tenir en compte la dificultat del terreny i els desnivells. Si es fa a peu, portar aigua i tenir en compte que voltarà les 3 hores. Ruta 5 13’23Km – 279 metres de desnivell La segona ruta més llarga i que arriba més al nord dins el terme municipal de Sant Julià de Ramis i acostant-se a Palol de Revardit. A la zona intermedia té uns centenars de metres sobre asfalt i sobre una pista forestal ampla. Però la gran majoria del recorregut són agradables camins i corriols de muntanya que creuen boscos i rieres. Molt divertida. Per fer en BTT cal tenir en compte que hi ha corriols estrets amb desnivells tant de pujada com de baixada. Per fer a peu, no hi ha punts d'aigua i s'acosta a les 4 hores. Ruta 6 5’21Km – 126 metres de desnivell Aquesta ruta s'acosta als boscos i arbredes de la zona oest, entrant al terme municipal de Sant Gregori. Pos-

teriorment creua la riera Xuncla i puja i baixa al nucli antic de Sarrià de Dalt. Ruta 7 5’47Km – 97 metres de desnivell Ruta un pel més llarga que l’anterior però amb menys desnivell acumulat total. Traçat bàsic i senzill, amb un desnivell no gaire gran (uns 100 metres) i una distància curta (5Km). Ideal per a fer un petit tomb corrent o per fer una passejada en família o en solitari. Sense dificultat tècnica i passant per una varietat de terrenys, però no gaire complicats. En bicicleta només té la dificultat d'una trialera inicial que es fa en pujada. Ruta 8 Mitja Marató de Muntanya 21’30 Km- 550 metres de desnivell Mitja marató de muntanya apta només per a esportistes habituals al running o al trailrunning i amb bon entrenament. Amb prop de 550 m de desnivell positiu, té contínues pujades i baixades fins al darrer moment. Al voltant d'1km d'asfalt repartit en diferents punts i incloent els carrers de sortida i arribada al nucli urbà. Per fer en BTT cal dominar la tècnica per superar desnivells tant positius com negatius per corriols estrets i amb ferm irregular. n

C/. Major, 100 - 17840 Sarrià de Ter Tel. 972 17 04 48

pds_13


AJUNTAMENT [homenatge a la vellesa

hoMenatge a La veLLesa

Imma Oliveras Regidora Serveis Socials, Salut i Gent Gran

Anna Verdaguer Dorca 104 anys

Carmen Vilalta Martí 102 anys

E

Abelardo Peñ̃a Vales 92 anys

Ja fa 44 anys que Sarrià fa l’Homenatge a la Vellesa. És un reconeixement a tota la gent gran del poble que al llarg de la seva vida han lluitat per uns valors, pel treball i una dedicació a totes les generacions que els han precedit. ls homenatjats més grans d’aquest any van ser la Sra. Anna Verdaguer Dorca, amb 104 anys, i el Sr. Abelardo Peña Vales, amb 92 anys. També es va fer un reconeixement a la Sra. Carmen Vilalta Martí, que aquest any ha complert els 102 anys. Les imatges del cartell de l’Homenatge a la Vellesa van ser cedides pel col·lectiu d’artistes de Dones + que Mai. Un any més volem agrair la col·laboració de les Dones del Coro, Dones + que Mai, l’Esplai de Gent Gran, al CCP Domingo Casanellas, als Cantaires de Sarrià de Ter, als Amics dels Gegants, l’equip de Serveis Socials i Jubilus. Aquí s’ha ofert una petita mostra de fotos i la resta estan penjades a la pàgina web de l’Ajuntament de Sarrià, www.sarriadeter.cat n

14_pds


ENTITATS [esplai PL

coLÒnies d’estiu 2016 Monitors Esplai Pl

A

Un any més, sense encara haver-nos acostumat a la calor del mes de juliol, monitors, monitores, nenes i nens de l’Esplai Pl hem repoblat la casa de Granollers de Rocacorba per gaudir dels que, per molts de nosaltres, són els 9 dies més esperats de l’any: els dies de colònies d’estiu! l’arribar, de seguida vam conèixer una persona molt especial amb qui compartiríem la casa i moltes altres experiències al llarg dels 9 dies: la Rita, una senyora d’uns 80 anys que ja feia uns anys que hi vivia d’ocupa, i com que no sabíem massa què volia dir això d’ocupa, ens ho va explicar. De seguida ens vam adonar que era un personatge pintoresc. Aquell mateix dia, a la nit, la Rita ens va començar a explicar un conte, però a mitges, va marxar, deixantnos amb un pam de nas. L’endemà, ens van despertar una tribu de troglodites, amb qui, a partir d’unes

pintures rupestres, vam aprendre a fer foc. Aquella mateixa nit, la Rita ens va tornar a aparèixer, i a mig conte, va tornar a marxar. El dia següent, però, ens vam despertar a Grècia, on vam celebrar les Olimpíades remullades, i vam ajudar a un jove dramaturg a completar la seva obra. Al tercer dia, la dinàmica es va repetir, i ens vam despertar al Japó feudal. Allà vam ajudar en Xinxon, un samurai jove i valent, a derrotar un horrible senyor feudal i fer tornar la pau al poble. Llavors, tot va canviar. El matí següent ens vam trobar un home molt intimidant, que amb un mapa ens va citar en un lloc concret, en

una hora concreta. Seguint al mapa, vam arribar al costat d’un rierol, on hi havia, camuflat, un campament. Allà ens vam trobar la Tribu del temps, uns éssers que vigilen que tot passi quan ha de passar per no aturar el pas del temps. Ells ens van explicar que la Rita era un exmembre de la tribu, que es dedicava a fer unes magdalenes que permetien als membres no envellir. Però la Rita es va enamorar d’un samurai, va deixar de fer les magdalenes, va ser expulsada de la tribu i va començar a perdre la memòria. Quan vam saber tot això, ho vam entendre tot, la Rita ens enviava a llocs de la seva memòria per poder recuperar els seus records i vam decidir que la seguiríem ajudant d’ara endavant. Seguint els records

pds_15


ENTITATS [esplai PL

de la Rita, doncs, vam viatjar a la Lluna, on vam haver de vèncer els extraterrestres per poder arribar, vam viure en primera persona com dos bàndols es barallaven per culpa del blat de moro i també vam anar al futur dominat per les màquines, on vam ajudar els habitants a desenganxar-s’hi. L’últim dia, però, ens

16_pds

vam despertar i la Rita havia marxat, però havia enviat un whatsapp als monitors. Allà ens donava les gràcies per haver-la ajudat a recuperar els seus records i ensenyar-li que els records ens ajuden a millorar com a persones, però que el realment important és continuar endavant per anar sumant noves experiències.

L’equip de monitors de colònies estem molt contents per haver viscut aquests 9 dies amb tots els nens i nenes, i voldríem agrair a tots els pares i mares que any rere any confieu en nosaltres. Ens veiem l’any que ve i/o durant les activitats que des de l’Esplai PL organitzem a l’hivern! n


ENTITATS [esplai PL

H

casaL d’estiu 2016

Monitors Esplai Pl

Arriba l’estiu i, un cop més, estem molt contents d’organitzar i portar a terme el Casal municipal de Sarrià. an estat onze setmanes, des de finals de juny fins a principis de setembre, durant les quals hem pogut veure molts nens i nenes. Hem dividit els participants en quatre grups diferents segons l’edat que tenien, d’aquesta manera hem pogut treballar d’una manera específica i encarada a les necessitats de cada grup.

Una de les novetats d’aquest any ha estat l’habilitació d’una sala per als més petits amb diferents racons, com ara titelles, construccions de fusta i contes, entre d’altres. Pensem que és molt important que cada infant trobi el seu espai i per això els hem facilitat el material perquè ho puguin fer. Aquest any hem recuperat el grup de grans i amb ells la progra-

mació a partir de projectes. Ens agrada molt treballar d’aquesta manera, ja que els nens i nenes agafen responsabilitats i fan realitat allò que tenen ganes de fer. Com cada any, volem agrair a totes les famílies que confien en nosaltres i porten els seus fills al nostre Casal. Per nosaltres és una empenta per seguir organitzant-lo amb la mateixa il·lusió que el primer dia. n

pds_17


ENTITATS [33è aniversari ràdio sarrià

Sopar de la ràdio al carrer Petit. Fotos: Ràdio Sarrià

33è aniversari rÀdio sarriÀ Rosa Soler

Com ja és tradicional, el passat dissabte 9 de juliol es va celebrar la Festa de la Ràdio. Una festa que molts sarrianencs i sarrianenques ja tenim marcada al calendari com una cita obligada. Alguns de nosaltres, perquè en som col·laboradors, altres per la proximitat al lloc de celebració, i altres perquè la festa és més que un sopar i ball. La festa de la ràdio és quelcom més, perquè com molts de vosaltres ja sabeu, també és una cita per premiar alguna persona o entitat del poble que hagi destacat en la seva feina envers el poble. Són 33 anys. Són molts anys, i molts els premiats.

A

quest any vam canviar d’escenari: de la plaça Emília Xargay on sempre s’havia celebrat, al carrer Petit; una mica més protegits del sol, pels que vam treballar durant tot el dia preparant la festa, i també dels mosquits, pels que vàreu venir després a gaudir del sopar i el ball. No em cansaré de repetir any rere any que el sopar, la festa, es fa gràcies als col•laboradors de la ràdio: som l’ànima de la festa. També hem de dir que ens anem fent grans, que ja no tenim l’empenta ni les energies d’anys

18_pds

enrere: aquelles festes que s’allargaven fins cap a les quatre o les cinc de la matinada han quedat enrere... els anys no perdonen, i durant aquest trajecte de 33 anys, alguns companys i companyes ens han deixat. Però també, a la vegada, som optimistes, i els joves i nouvinguts que s’incorporen a la ràdio són el futur de la festa. Sobretot que no es perdi. No ens ho perdonaríem: la ràdio és de tots els sarrianencs i sarrianenques, dels que ens escolten per la ràdio com dels que ens segueixen via internet. Sí, heu llegit bé: la nostra ràdio s’escolta per

aquesta via, i són moltíssims els que ens segueixen per aquesta via. Tornant a la festa d’enguany, i tal com vam fer l’any passat, a part del típic sopar, vam poder gaudir de la Cia. Ascènica, que ens va presentar un espectacle de màgia i clown a càrrec de Tinu Màgic Show a les acaballes del sopar, i tot seguit vam tenir un ball de fi de festa amb el grup Bell Temps. I parlava a l’inici de l’article que si la festa es destaca de les altres festes del poble és pel Premi al mèrit cultural i social que s’entrega a una personalitat o entitat del poble, un premi que els mateixos col·laboradors escollim buscant aquella trajectòria, ja sigui personal o grupal, que s’hagi fet pel bé del poble, en qualsevol camp. Un premi que, un cop tenim el guanyador triat, fem partícip als familiars i amics per poder preparar el discurs i entrega del trofeu amb el màxim secret.


ENTITATS [33è aniversari ràdio sarrià

Espectacle de Tinu Màgic Show

I enguany, aquest guardó ha estat per l´Àngel Ponsatí i Climent, nascut el 1945 a les Serres, veïnat de Sant Martí de Llémena, que viu al Pla de Vinyers des del 1972. Casat amb la Carme Bonadona, amb qui té dos fills, l´Adam i en David, i amb quatre néts. Una persona afable, inquieta, treballadora, una d’aquelles persones que es fan estimar, que sempre està disposada a donar un cop de mà a tothom, i a implicar-se amb el que sigui pel poble; una persona que no té mai un no per resposta. Conegut al poble i fora per la seva intensa vida social, ja que des que va arribar al poble, va començar a col•laborar amb diferents associacions i entitats, com el Patronat de pares de família a l´AMPA de l’escola Montserrat. També va ajudar en la reconstrucció de la casa de colònies de Granollers de Rocacorba, i va ser delegat dels campionats de piscina descoberta juntament amb en Salvador Tixis. Amb en Ramon Font, va entrar a la Comissió de festes de Sarrià de Baix, i des de llavors que organitza el concurs de pesca de la Festa Major, primer amb l´Associació La Canya i ara amb el GEiEG. Des que es va crear l’Associació de Veïns del Pla de Vinyers, que n’era el president fins fa ben poc.

Amb els Amics de les Serres, organitza l’Aplec de Santa Cecília, i també organitza excursions pels veïns: i Déu n’hi do quines Premi al Mèrit Cultural i Social a l’activista Àngel Ponsatí. excursions: vaig tenir l’oportunitat fa molts anys d’anar a una que va organitzar per anar a Galícia, i el que més recordo és que vam menjar molt bé! I per si no ho sabíeu, la seva gran afició és tocar la bateria: segur que més d’una vegada l’heu pogut veure en plena execució a la Festa del Pla de Vinyers! I aquest any, i per quart any conxit de l’any passat amb en Miquel secutiu, també hem fet un concert Abras, aquest any el convidat va ser Chill-Out a la Piscina Municipal: Tom Hagan, que malgrat el canvi de enguany, però, no es va poder cele- data va omplir el recinte de la piscina brar el dijous 14 de juliol com estava amb tots aquells disposats a gaudir previst per causa de la pluja que va d’un concert i un bany nocturn. Especaure la mateixa tarda del concert rem que tant la Festa de la Ràdio com previst, i aquest es va haver de tras- el concert Chill-Out es puguin celelladar al 28 de juliol. Després de l’è- brar per molts anys més.n

pds_19


ENTITATS

av sarriÀ de Baix Berenar a La PLaceta de La font

arriBada de La fLaMa deL canigÓ PER LA REVETLLA DE SANT JOAN

soPar de L’associaciÓ aL carrer joseP PaLLach

20_pds

Fotos. A.V. Sarrià de Baix


ENTITATS

av PLa de vinYers Botifarrada PoPuLar

cineMa a La fresca

Fotos: A.V.Pla dels Vinyers

pds_21


ENTITATS [amics dels gegants de sarrià de ter

s.o.s gegants

s.o.s gegants s.o.s. gegants

Amics dels Gegants de Sarrià de Ter

L

Els Gegants col•laboren en l’organització de l’Homentage a la Vellesa del mes de juny.

Al número 93 de Parlem de Sarrià ens acomiadàvem emplaçant per a la temporada actual un seguit de reptes. El més urgent era el de la validació d’una nova junta que garantís la continuïtat de l’activitat i el bon funcionament de l’associació.

’assemblea general de socis va tenir lloc a finals de gener, va celebrar-se enmig d’un bon ambient extraordinari, però no vam poder donar un relleu formal a una nova directiva engrescada a aportar aire i idees noves als Amics dels Gegants. Amb aquesta situació, es va acordar seguir un any més, una temporada sencera, per mantenir viva la presència dels gegants i seguir constant com a colla en funcionament. Es van fer crides a la renovació i a la presentació de candidatures, però a hores d’ara no hi ha cap proposta formal damunt

22_pds

la taula, la temporada arriba a la fi i el fil segueix embastat… L’assemblea pròxima ha de ser crucial per desenredar aquest punt on ens trobem i no deixarem de llançar missatges de socors als socis i a tota persona sensible a la pèrdua que representaria la hivernació d’una entitat com la nostra. Doneu-nos un cop de mà presentant-vos a una futura junta! Us demanem que col•laboreu i aporteu energia i nous projectes. Els gegants de Sarrià us necessitem! Pel que fa a l’activitat festiva, tot i ser un any de transició i de motor al ralentí, hem estat presents a mol-

tes trobades geganteres, festes major i fires de tota classe. Vam iniciar la temporada col•laborant en la cavalcada de Reis i participant en la diada de la residència sanitària Mutuam. Vam participar com cada any a la rua de Carnestoltes. La temporada es va estrenar a Fornells de la Selva i vam ser convidats a la festa de Sant Jordi Desvalls, i a la trobada gegantera de Celrà, on vam tornar amb motiu de la trobada intercomarcal GIROESTANY, que lamentablement i a causa de la pluja no va lluir el que hauria convingut. El primer cap de setmana de juny vam participar a la Festa de la Vellesa de Sarrià, tant acompanyant els invitats com servint l’àpat al pavelló municipal. A l’hora de celebrar la revetlla de


ENTITATS [amics dels gegants de sarrià de ter

Sant Joan també vam ser-hi presents a tocs de gralla i timbal. Ja en ple estiu, hem participat a les festes majors de Salt i Vilaür el mes de juliol. Durant l’agost hem estat a Palau de Santa Eulàlia (àlies Santulària) i hem anat a parar a les festes de Sarrià (pregó, matinades, trobada gegantera amb sopar suculent i ben animat a la pista de la Rasa). Durant el mateix mes de setembre hem estat a la trobada provincial de l’Estartit, on hem pogut participar en el ball monumental amb dotzenes de colles de les comarques. Hem retornat un any més al renaixentista enclau de Sant Mori. El curs geganter encara no s’ha acabat i tenim agenda per estona: la fira de Tardor de Vilablareix, la nostra fira del Paper i del Cartró, les fires i festes de Sant Narcís a Girona… Tot i ser una temporada de circumstància, veureu que hem fet feina i molts quilòmetres i els gegants han ballat i ballat. Ha estat també una temporada

d’anècdotes: a la sortida de Palau de Santa Eulàlia no vam poder treure el remolc del magatzem. El cotxe de la policia municipal impedia la sortida i va ser del tot impossible localitzar-ne les claus. La solució va ser salomònica: es va haver de treure una sola figura, com es va poder, i encabir-la a trossos entre cotxes particulars. Hi vam arribar i la vam fer ballar, tard, però ens en vam sortir. Per altra part, el local a l’edifici Masó del carrer Major els últims mesos ha viscut una decadència fatal. Literalment queia a trossos. La humitat i les males condicions de conservació han arribat a l’extrem de fer-hi impossible l’habitabilitat i l’ús: es florien les cadires, els instruments es rovellaven i els capgrossos venien tous. Com a entitat cultural sarrianenca vam ser presents al procés participatiu demanant la reforma de l’edifici, però el projecte no va tenir l’acollida desitjada. El seny i el bon criteri municipal, però, s’han imposat i a l’hora d’ultimar aquest escrit s’hi veu moviment i sembla que s’està fent un primer esforç per atacar la rehabilitació definitiva d’aquell espai. Benvingut sigui: tant de bo aquesta empenta serveixi per afiançar tant l’edifici com el moviment geganter a casa nostra. n

El lamentable estat en que quedà el local de l’edifici Rafel Masó, afectat per degoters. L’ajuntament ja ha solventat l’origen de les humitats.

pds_23


ENTITATS [el coro

EL CORO oPortunitat, econoMia sociaL i soLidaritat Anna Güell

I

Des del passat mes d’abril, parlar de El Coro no és només parlar d’un local social, d’una cafeteria o d’un punt de trobada. Avui, parlar de El Coro és també parlar d’OPORTUNITAT, d’ECONOMIA SOCIAL i de SOLIDARITAT.

és que, de la mà d’ Ecosol, l’empresa d’inserció de Càritas Diocesana de Girona, El Coro obre cada dia les seves portes a veïns, simpatitzants o visitants del nostre poble amb el principal objectiu de crear llocs de treball a persones que actualment es troben en una situació o risc d’exclusió social. Persones a qui la vida els ha convertit en els més vulnerables, però que empreses i iniciatives socials com la nostra es disposen a brindar-los una nova OPORTUNITAT. L’oportunitat de tornar a començar amb un contracte de treball que els permeti no només tenir uns ingressos mensuals, sinó de formar-se i millorar professionalment per tal de, a curt o mig termini, poder-se inserir en el món laboral ordinari. Sota aquest principal objectiu, El Coro és un exemple d’ECONOMIA SOCIAL. Perquè a través d’una empresa sense ànim de lucre, sos-

24_pds

tenible i econòmicament rendible, tots els beneficis que es generen es reinverteixen a la pròpia empresa per continuar generant llocs de treball destinats a persones que fa temps que no treballen. Amb tot plegat, i potser sense ser-ne conscients, tots aquells i aquelles que ens visiten diàriament o esporàdicament realitzen un acte de SOLIDARITAT. Perquè no només contribueixen a la creació de nous llocs de treball, sinó que hi poden adquirir i comprar productes provinents d’entitats i empreses socials, el principal objectiu de les quals és, com el nostre, generar llocs de treball per a les persones més vulnerables i fer-ho d’una manera eficient, amb productes de qualitat i contribuint així a un món més just i sostenible, on hi predomini la igualtat d’oportunitats. Us animem, doncs, a seguir col·laborant amb nosaltres a tots

Foto de grup dels col·laboradors d’Ecosol.

aquells i aquelles que ja ho feu i a visitar-nos a tots aquells i aquelles que encara no ens coneixeu. Ens trobareu de dilluns a divendres de 9 a 21h a la plaça de la Font, 9, de Sarrià de Ter. I QUÈ ÉS ECOSOL? Com ja hem dit, avui, darrere de la gestió de la cafeteria de El Coro, hi trobem ECOSOL (diminutiu d’ECONOMIA SOLIDARIA), l’empresa d’inserció de Càritas Diocesana de Girona. Creada l’any 2005 i posada en funcionament el 2006, la nostra orientació social i la condició d’empresa d’inserció reconeguda fan que tinguem reservats més d’un 50% de llocs de treball per persones en risc o en situació d’exclusió social, els quals treballen amb nosaltres entre sis mesos i tres anys per preparar-se per a la incorporació a l’empresa ordinària.


ENTITATS [el coro

Entrega de diplomes el Bisbe de Girona i l’alcalde de Sarrià de Ter.

Mons. Francesc Pardo i Artigas, Bisbe de Girona.

Anna Güell, Gerent d’Economia Solidària Empresa d’Inserció SLU. Roger Torrent, alcalde de Sarrià de Ter.

La nostra missió, doncs, és facilitar la inserció laboral de persones que es troben en una situació de vulnerabilitat social i laboral, des d’una empresa econòmicament rendible, i en la qual es mantenen criteris de qualitat en la prestació de serveis i la gestió, contribuint així al desenvolupament sostenible, econòmic i social. En l’actualitat, ECOSOL ofereix 50 llocs de treball en inserció, ocupats per més de 120 persones al llarg de l’any, de les quals un 45% troben feina a l’empresa ordinària, un cop finalitzen l’itinerari formatiu d’inser-

ció sociolaboral amb nosaltres. Fem, a part de la gestió de la Cafeteria del Coro, altres activitats econòmiques

Gestió de magatzem: llocs de treball d'encarregat de caixa i mosso de magatzem en els 9 Centres de Distribució d'Aliments.

Bicicletes: servei de manteniment, reparació, recuperació, venda, lloguer i muntatge industrial en cadena de bicicletes.

Gestió de residus: Informació i sensibilització ambiental. Es realitzen feines de recollida de roba en conveni amb Roba Amiga i accions d'informació i tallers de sensibilització medi ambiental a Girona.

Serveis de manteniment integral d'edificis: prestació de serveis de manteniment integral i neteja industrial, domèstica i especialitzats, com poden ser serveis de neteja de grafitis i d'alçada.

Missatgeria sostenible: repartiment sostenible amb tricicle elèctric al centre de la ciutat de Girona

Per a més informació ens trobareu al telèfon 972204980 o a www.caritasgirona.cat

pds_25


cultura Jordi Estefanell, Anna Sala, Cristina Vicedo, Presen Serrano

BIBLIOTECA EMÍLIA XARGAY

MAIG–JUNY: CLOENDA DELS CLUBS DE LECTURA A finals de maig primers de juny la biblioteca va fer la cloenda dels diferents clubs de lectura que hi ha hagut al llarg de tot l’hivern a la biblioteca. Els nostres clubs de lectura són tan variats com diversos i abracen un públic molt ampli i és que n’hi ha per a totes les edats i per a totes les necessitats.

E

l primer club de lectura que va tenir la biblioteca Emília Xargay i que avui encara continua ben actiu és el club de lectura de narrativa d’adults. Aquest club de lectura es reuneix mensualment l’últim dimecres de mes a les 19h i és conduït i coordinat per la Rosa Dachs. Al llarg dels seus ja 5 anys d’història s’han llegit molts llibres i tots ells de temes molt diversos, s’han organitzat activitats culturals paral·leles que van des de visites guiades a exposicions i biblioteques, sortides al teatre, excursions a visitar la Catedral de Girona, la Casa Masó,... així com la visita d’escriptors al nostre club de lectura amb alguns de tan coneguts com Rafel Nadal, Albert Villaró, Blanca Busquets, Núria Esponellà, ... i tants i tants altres que sempre que els hem convidat han acceptat gratament venir a compartir una estoneta amb nosaltres. Amb el club de lectura d’adults ens vam iniciar en el món dels clubs de lectura però ben aviat vam

26_pds

ampliar i vam començar oferir-ne per a tots els gustos. Així, doncs, el book club d’anglès també va començar a formar part de la nostra oferta formativa i mica en mica ha anat creixent. També vam voler fer una aposta oberta i valenta pels nens i des d’aquell inicial exploradors de contes hem passat al llarg dels anys a oferir clubs de lectura fàcil setmanals per a tots els nens i nenes que s’inicien en la lectura i/o que tenen dificultats per la lectura i la comprensió lectora. I també en els darrers anys hem ofert clubs de lectura en anglès per a totes les edats i per a tots els públics. Clubs de lectura que tenen com a objectiu treballar l’anglès a través del joc i la lectura. En tot aquest projecte tampoc hem volgut oblidar els joves i a ells també ens hem dirigit per proposarlos el projecte de converses d’idio-

mes per a joves. Es tracta de treballar setmanalment l’anglès oralment i fer-ho en un ambient acollidor com pot ser el de la nostra biblioteca. Així, doncs, els mesos de maigjuny són per a nosaltres la cloenda de tots aquests clubs de lectura que han estat actius durant l’any escolar i que en aquests mesos primaverals arriben a la seva fi. És per això que sovint organitzem una mena de berenar-refrigeri a mode de cloenda per celebrar-ne l’èxit i per donar les gràcies a tots els qui n’han volgut formar part, perquè sense ells això no seria possible. Aquest any 2016-2017 continua igual d’actiu en clubs de lectura i amb moltes ganes d’oferir-ne més i millors; això, però, comptant sempre amb la vostra ajuda i la vostra participació. n


CULTURA

MÚSICA

EMERGENT 2016 FESTIVAL D’ARTS ESCÈNIQUES DEL GIRONÈS Jordi Estefanell i Medina Regidor de Cultura

El grup d’en Xebi SF .

El dia 30 de juny es va celebrar a Sarrià de Ter una nova edició del Festival Emergent al costat de La Cooperativa, el seu emplaçament habitual els darrers anys.

L’

arribada d’aquest esdeveniment cultural s’ha convertit ja en una tradició que ens anuncia l’estiu, i res millor que encetar l’estació estival amb la diversitat d’espectacles que ofereix aquesta bona proposta cultural a l’aire lliure. El festival neix amb la idea de fer arribar als pobles del Gironès artistes i espectacles que d’altra manera costaria molt de portar individualment a cada municipi. Sarrià de Ter, Quart, Cervià de Ter, Vilablareix, Fornells i Madremanya ens vàrem aple-

gar per continuar oferint el Festival Emergent i amb ell oferir també als seus veïns la possibilitat de gaudir de sis espectacles de qualitat, representants de diverses disciplines artístiques. Per començar la nit, en Toni Gutiérrez va oferir una bona actuació amb la corda llisa; les seves acrobàcies provocaren més d’un esglai entre el públic, cosa que feia preveure emocions fortes en aquesta edició. A continuació va aparèixer la sorpresa i la curiositat que sempre provoca la màgia: el Mag Isaac pre-

pds_27


CULTURA

sentà un xou participatiu i divertit que en moltes ocasions va deixar els assistents amb la boca oberta i, com sempre, amb ganes de descobrir on és el truc. La primera actuació musical de la vetllada va anar a càrrec d’en Xebi SF. Aquest artista emergent es feia acompanyar d’una magnífica banda de sis músics per presentar-nos el seu disc «Tibidabo» acabat d’estrenar i que ha recollit molt bones crítiques aquest estiu. Lletres amb mis-

Joan Miquel Oliver

satge social embolcallades amb una bella musicalitat perfectament interpretada. Un bon representant del que s’anomena música independent. Després d’aquesta actuació, arribà el moment de girar les nostres cadires cap a l’esquerra i aixecar la vista cap amunt, cap al trapezi que sostenia les evolucions acrobaticopoètiques de la parella que forma la prestigiosa companyia La Fem Fatal. Dos cossos penjats d’una corda, coordinats en les acrobàcies, talment fent dansa i explicant una història d’humanitat sense dir ni una sola paraula. El duet Mali Vanili recollí el testimoni per oferir-nos les seves cançons plenes d’humor i de crítica política i social. Les seves versions provoquen sempre una gran hilaritat; temes com «Espanya, carinyo, lo nostre no funcio-

28_

na», «Puigdemont vs Arrimadas, els raps històrics de Catalunya» o «Pujol Oddity» van posar el contrapunt simpàtic i gamberro a la nit. Per finalitzar, un dels grans de la música catalana actual, Joan Miquel Oliver, ens oferí uns quants temes de l’etapa que enceta en solitari. L’artista conserva l’esperit oníric, gairebé surrealista, dels Antònia Font, i també el punt poètic que fa tan atractives i entranyables les seves composicions. En definitiva, una altra de les grans nits que ens regala anualment el Festival Emergent que acaba, com ja és tradició, amb el foto sketch d’en David Julià. Amb ell et pots trobar retratat mentre capta les sensacions que t’ha produït l’espectacle. Així queda reflectida la relació que s’ha establert entre els artistes i el públic. Llarga vida a l’Emergent! Gaudim-lo com cal perquè és una gran oportunitat de tenir entre nosaltres a Sarrià artistes de nivell. n


CULTURA MÚSICA

«LICEU A LA FRESCA» ÒPERA A SARRIÀ DE TER Cristina Vicedo Àrea de Cultura Ajuntament de Sarrià de Ter

La Bohème, del Liceu a la gespa de Sarrià de Ter.

Ha estat un divendres calorós a Sarrià, però en aquella hora, les 10 de la nit i tot just ha enfosquit, comença a refrescar agradablement. Unes garlandes de llumetes indiquen el lloc i la gent comença a arribar al prat. Puntuals, s’asseuen a les cadires. N’hi ha que, mirant d’estar més confortables, s’hi ha portat hamaques o una bona manta que estenen sobre l’herba. Una nevera, copes, un bon vi blanc... A la gran pantalla comença la projecció. Estem a punt d’assistir a l’òpera. Això és el «LICEU A LA FRESCA».

H

a participat en una interessant campanya promoguda pel Gran Teatre del Liceu amb la col•laboració de TV3. L’Ajuntament de Sarrià de Ter, mitjançant la seva Àrea de Cultura, es va adherir a aquesta iniciativa que sota el títol de «LICEU A LA FRESCA» va permetre el passat dia 8 de juliol, a les 10 del vespre, retransmetre a Sarrià de Ter l’òpera «La Bohème» des del Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Efectivament, aquell dia es va instal·lar al prat situat prop de la rotonda de l’escultura de

Domènec Fita una pantalla gegant que a les 10 en punt del vespre es va connectar amb TV3 juntament amb 120 municipis més i a través del seu Canal 33 vam poder passar una bona vetllada d’estiu a la fresqueta, en bona companyia i gaudint de molt bona música. Aquesta és la manera en què el Liceu es pot acostar a la majoria de la població. Tal com manifesta a través de la campanya « el Liceu va al territori amb l’objectiu d’ajudar el públic a desprendre’s de concepcions preconcebudes sobre l’òpera, i els anima a gaudir de la màgia

pds_29


CULTURA MÚSICA

de l’òpera a través de títols accessibles. Liceu al Territori també treballa perquè un gran nombre de ciutadans assisteixin, com a mínim una vegada, al Gran Teatre, per seguir construint el Liceu de Tots.» «Liceu a la fresca» és una iniciativa que combina la celebració d’un acte popular ciutadà a l’aire lliure amb la promoció d’una cultura de qualitat, com ho són les produccions del Gran Teatre del Liceu. Després de l’èxit aconseguit per «La Traviata» en la temporada passada, enguany el públic va poder gaudir d’una captivadora «Bohème» ambientada al París de 1800, pels carrers i els locals de Montmartre freqüentats per poetes i artistes que lluiten per guanyar-se la vida amb les seves obres. Els protagonistes, Mimí i Rodolfo, s’enamoren tot just conèixer-se en

es troben de nou un breu moment abans que ella mori. «Liceu a la fresca», una atractiva proposta cultural que desitgem poder gaudir de nou l’any que ve, mentre esperem saber, encuriosits, quina serà l’òpera triada aquest cop. n Intèrprets principals: Mimí: Eleonora Buratto, soprano Musetta: Olga Kulchynska, soprano Rodolfo: Saimir Pirgu, tenor Marcello: Gabriel Bermúdez, baríton

unes golfes. Malgrat ser feliços junts, Rodolfo trenca la relació amb l’excusa que ella està molt malalta i se sent culpable que la seva vida austera l’ha fet empitjorar. Al final,

Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu Cor Vivaldi-Petits Cantors de Catalunya Direcció musical: Marc Piollet Direcció d’escena i coreografia: Jonathan Miller Producció: English National Opera, Cincinnati Opera

5% dte.*

LLUM · AIGUA · AIRE CONDICIONAT · CALEFACCIÓ

en reparacions, instal·lacions elèctriques canvis de caldera, aire condicionat i muntatges d’energies renovables... * Presentant aquesta publicitat

Tel. 682 420 503 - jmdepalol@gmail.com - www.jmdepalol.com 30_pds


CULTURA

El grup Sol Ixent de Fornells, al Concert del pati del Patronat. Foto: Cantaires

ELS CANTAIRES DE SARRIÀ ANY RERE ANY

Fina Espuña i Marta Galceran

Ens va complaure molt participar, un any més, el dia 10 de gener, a Sant Julià de Ramis, en la celebració de la festa dels Sants Patrons: Sant Julià i Santa Basilissa, fent el nostre primer concert de l’any.

U

na representació de la Coral, el 18 de gener, va cantar en l' ofici de l’enterrament del senyor Joan Sais. De la seva companyia havíem pogut gaudir, anys enrere, en la Coral. A Sant Joan de Mollet, el 23 de gener, va ser molt gratificant poder alegrar cantant els goigs del Sant

Patró, junt amb altres cançons, en la festa de Sant Sebastià. El diumenge 3 d’abril érem a la Sisena Mostra de Cant Coral a Sils, juntament amb Retorn Planenc de les Planes d’Hostoles i Silene de Sils. Aparentment sembla que Silene provingui del nom de la població, però és el nom d’una flor que podem trobar quan anem a visitar els estanys de Sils, una activitat que podem posar en l’agenda de l’any vinent. Poder estar a l'assaig, el 30 d’abril, juntament amb unes 20 altres corals de les comarques Gironines, d'un acte titulat “Al Nostre Aire”, que es farà a Bescanó el mes d’octubre, organitzat per l’agrupació coral, fou molt impactant, perquè

nosaltres som al voltant de 30 cantaires i quan ens reunim amb tants cantaires, de l’emoció de sentir tantes veus cantant alhora ens vénen, fins i tot, esgarrifances. El mes de maig cantàrem al pati d’Isaac el Cec de Girona en Temps de Flors. Ens hi va acompanyar la pluja, que va ajudar a mantenir amb tant de goig les flors i la gent que estoicament visitava Temps de Flors tot i ploure. El 15 de maig vam tenir el plaer d’amenitzar la missa i concert dedicada a homenatjar la vellesa a Medinyà El primer diumenge de juny, dia 5, tinguérem el goig d’acompanyar la missa i fer un petit concert en la diada d’homenatge a la vellesa a

pds_31


CULTURA

Els Cantaires de Sarrià de Ter, sota la dirección d’Ester Castelló.

Sarrià de Ter. Després de la missa, a uns quants membres de la coral ens va agradar molt poder compartir el dinar amb la gent gran del poble en el pavelló . Al Pati del Patronat, el 12 de juny a les 11h, participàrem en la Jornada Artística de Sarrià, organitzada per l’ajuntament. Seguidament anàvem cap a Sant Julià de Ramis, a l’església, ja que era el dia de la vellesa i volíem cantar per a ells, tant en la seva missa com després en el concert. El 15 de juny cantàrem per a la gent gran al Coro de Sarrià de Ter. Va ser un acte molt entranyable, perquè cantàvem en el lloc on assagem cada dimecres, només que aquest dia teníem un públic molt agraït. Amb motiu del dia de la música,

el 21 de juny, vam tenir la satisfacció de cantar a la plaça dels Mercaders al Barri Vell de Girona. Acabem el curs el dia 2 de juliol en el ja habitual concert, en el Pati del Patronat. On ens acompanyen dos altres corals: Les Veus del Cric de Riudellots i Sol Ixent de Fornells. Vam gaudir de la fresca, d’un lloc molt agradable i un públic molt entregat. Durant aquests mesos hem après moltes cançons noves, però voldríem remarcar-ne una titulada Arrisquem, del Musical Fang i Setge de Barcelona, amb lletra de Josep Pedrals i música de Salvador Brotons, que vam poder cantar gràcies a la dedicació i paciència de la nostra directora Ester Castelló.

La Coral aquest any compleix el seu quinzè aniversari. Durant aquests anys ha passat molta gent per la coral. En aquests moments, tenim entre nosaltres, des de cantaires que hi són des dels seus inicis passant per d’altres que fa molt temps que hi canten, fins a gent que fa poc que hi són. Cantar és beneficiós per la ment i l’esperit. Tots estem molt agraïts de poder cantar en totes i cadascuna de les actuacions que fem. La nostra intenció és que la gent gaudeixi mentre ens escolta, per això intentem fer-ho cada dia millor. Cantar és un dels grans plaers d’aquesta vida. Us convidem que us animeu a venir a cantar a la coral, és totalment oberta a tothom. Us hi esperem! n

EMPRESA CONSTRUCTORA Av. de França, 43 - 17481 Sant Julià de Ramis - Tel. 972 17 01 41 - Fax 972 17 25 15 - Mòbil 608 130 207 batcor@corominas.info - www.corominas.info

32_pds


CULTURA MÚSICA

MARIBEL, MARIBEL... MARIBEL, TE QUIEROOOOO...

Josep M. Sansalvador josepmsansalvador@gmail.com

Nanà, nanà, nanana nanà, nanà, nanà, nanana nanà... Són altes hores de la nit i els altaveus comencen a escopir a tot volum l’himne electoral del Partit Popular. Sorpresa: en comptes d’aparèixer personatges com ara na Soraya o el ministre Fernández Díaz, irrompen a l’escenari sis paios amb calça curta guarnits amb un polo rosa. Al pit els llueix un logo que em recorda vagament el de la carnisseria Nadal del Pla de l’Horta. L’un es posa als teclats, l’altre arreplega les baquetes de la bateria, dos ataquen sengles guitarres, un cinquè es penja el baix i el que fa sis treu brillo d’un saxo... Per fi hi puja el setè, un de llargarut que vesteix una samarreta sense mànigues encara més llampant. Aquest és el que porta la veu cantant.

L

a plaça és plena d’adolescents barbamecs, de noietes que ensenyen les cuixes, de grups d’amics que acaben de fer un bon sopar, de colles de jovent que han vingut de gresca des de molt lluny carregats de neveres, motxilles i paper de fumar. De parelles de quaranta anys per amunt que repassen el públic de reüll, dels torrats habituals de les festes majors i de matrimonis jubilats que han quedat fotuts. Allò d’Orquestra Maribel que deia el cartell de la festa no té res a veure amb la Maravella o la Selvatana que comptaven sentir. Però tots per unanimitat acabaran flipant. Els esperen dues hores i mitja de ball, decibels i marxa ininterrompuda a tot taco. DE L’ATV A L’INFINIT L’Orquestra Maribel és sarrianenca per quatre costats. Neix en aquell local de Sarrià de Dalt que mereixeria un reportatge a part: l’ATV – Apaga la Tele. Després de dotzenes de concerts, assajos, Butirrocks i bandes de punk més o menys estables, uns minyons de Sarrià de Dalt, de Baix, del Pla de

pds_33


CULTURA

l’Horta i de Germans Sàbat van decidir (aquesta ha estat la tercera temporada, la de consolidació definitiva) crear una banda de versions per anar a tocar a les festes majors. Sembla que el nom –hi ha un cert misteri- té l’origen en alguna trifulca amorosa estival en un càmping de la costa, però no es descarta qualsevol altra hipòtesi. Un espectador sagaç, pare d’un dels components de l’orquestra, durant la festa major de Sarrià del 2015 ho va veure clar i va interioritzar: “Això va en sèrio!”. L’ADN sarrianenc es fa present a tots els bolos: en fan bandera. El nom del poble o dels barris que el componen és esmentat un promig de vuit vegades per concert. És notori i conegut que la Maribel és d’aquí i, de fet, hi ha una volada de seguidor@s que no se’n perden ni una. A tot arreu on van, sarrianencs al canto. El punt de partida de cada expedició és la Coope: s’entaulen, ultimen la jugada, pugen a la furgoneta i carretera i manta. Aquesta temporada han tocat a mar, a muntanya i a la plana. A poblets, a xiringuitos de platja i a les festes de Gràcia. Les places, els

34_pds

D’ALASKA AL VIROLAI

mitja a tota màquina donen per a molt i el llargarut del micro no para de saltar, d’anar amunt i avall i d’encomanar sarau al personal. Sobre les llambordes de la plaça, sobre el pòrtland de la pista o damunt la sorra d’una cala, ballen les joves, alcen mans i braços els de mitja edat i els jubilats pensen que –tot i no ser la Principal de la Bisbal- aquests nanos estan llampats però ho fan prou bé.

La Maribel és esperit festiu en estat pur. Res de repertori propi: una bona selecció de temes ballables i engrescadors, versionats i escurçats convenientment. Les còpies superen els originals, com una mena de Miquel del Roig multiplicat per set o per setanta. De Radio Futura a Ricky Martin, de Nino Bravo als Ramones, de Dinarama a Raphael, de Tequila a Lluís Llach, de Sopa de Cabra a Ortega Monasterio, de Mystic a l’Escolania de Montserrat. En una actuació de Maribel, tot això i molt més hi té cabuda. També hi ha estona pels càntics, per coreografies més o menys elaborades i pel ball country d’espontanis dalt l’escenari. Dues hores i

L’Orquestra Maribel són en Pep Aymerich i l’Eloi Aira a les guitarres, en Pau Cullell al baix, en Jaume Casals a la bateria, en Pau Puyol als teclats, en Ricard Humet al saxo i altres instruments; i en Jordi Txals Nadal, que hi posa la veu. A més, compten amb tècnics de llum i so i mànagers que malden per fer-los llaurar del dret. Aquest estiu han compartit escenaris amb grups com ara La Raíz, Germà Negre, Soziedad Alkohólica, Diversiones, Strombers i tantes altres primeres espases. La gira A prendre pel Tour 2016 està essent un èxit formidable que no acabarà fins ben entrat l’hivern. En sentirem a parlar, d’aquesta colla! n

envelats i els auditoris sempre s’han omplert de gom a gom. Han corregut molts i molts quilòmetres per oferir actuacions concentrades en llargs caps de setmana i vigílies de festes de guardar. Si aquesta temporada ha representat l’arrencada irreversible, la pròxima serà la bomba. Cap a l’infinit i més enllà.


CULTURA MÚSICA

CRÒNICA D’UNA GRAN MERAVELLA ARTÍSTICA Edgar Massegú, Sarriart.

Retrunyí el teatre. Aquí fa olor de gent jove. Els gergmans Gonzalez i el combo dels dimarts brodant el clàssic de Nirvana.

F

órem vinguts d’un tràfec llunyà, llunyà i dens, dens però no feixuc, no feixuc per il·lusionant, veníem d’una setmana anterior als fets que seran descrits amb passió a continuació, veníem de fer créixer l’audició petita, de veure com els alumnes més menuts, amb el seu talent, ompliren el pati del Patronat, veníem de reivindicar que una balustrada modernista no es precipités damunt del cap de cap passejant, venim de celebrar que la balustrada ha estat curada, veníem d’una audició emmarcada dins les 1eres jornades culturals, n’anomenarem audició, esdevingué concert, i fóra un espectacle en majúscules, que clogué amb la cançó Alive -viu en català-, amb la mateixa ‘Viu’ començaria el gran concert de final de curs al Teatre de Sarrià de Dalt, (o de Ter pels que es puguin sentir el Ter seu, que pocs deuen ser, ja que Ter poc n’hi ha i aquesta per l’ATLL va) però abans caldria llevar-se ben d’hora, el

Ressonà el teatre. Acher, Arianna, Gemma, Paula i Jaume ressuscitant el ‘Zombie’ de The Cramberries.

muntatge seria llarg i dens, dens però no feixuc, de nou no feixuc per il·lusionant, sentiríem a dir que no ens preocupéssim, que vindrien els serveis de neteja, que el teatre, brut per dins i per fora, quedaria net com una patena, i esperaríem i no arribarien, i ens posaríem a netejar-lo cuita-corrents minuts abans de

començar (setmanes després del concert, ens ompliria d’una felicitat més que absoluta saber que el teatre, deixat massa temps de la mà de Déu, recobrarà en un futur ‘imminent’ la VIDA), i la clau del hall del teatre arribaria mil·lèsimes de segon abans de començar, però tot imprevist quedaria saldat com a virtut,

pds_35


CULTURA [Sarriart

Emmudí el teatre. Concentració: Isaac Barro interpretant Mariage d’amour.

obriríem a temps i els voluntaris del Banc dels Aliments, en José Luis i l’Àngela Alonso, muntarien la parada, els 150 assistents no pagarien entrada, tanmateix, per entrar donarien una llauna de peix, tothom es bolcaria a la campanya El Noi del Port banc de peix pel Banc dels Aliments, serien 217 conserves de peix les que aquesta campanya (impulsada per un professor de l’escola i feta visible per un alumne) hauria recollit, i la llauna del concert l’obririen la Paula Trabuquelli al piano (vestida de Michael Jackson per a la ocasió) i la Carla Gil, a duet interpretarien Alive, així començaria, viu, espurnejant, amb 300 braços plens de calfreds, els 150 assistents quedarien despentinats pels potents transfronterers aguts de la Carla, el públic aplaudiria, i a continuació en Pau Pere al clarinet, com vingut d’una marxa NewOrleana, swingaria l’Autumn Leaves, i acte contigu la Malba Vila pujaria a l’escenari per oferir una descàrrega llatina digne de Tropicana, una Malba que recentment, amb filosofia i inspiració propera a Sarriart, ha inaugurat El Local Espai Musical a Celrà, la música la gaudiran d’una manera més harmònica amb l’univers els que vindran... ja estan venint! aquesta nova generació d’alumnes que ja són dalt l’escenari exhibint dots d’embrions artístics, i tot seguit la Laia Font al

36_pds

piano i la Irene Sirvent a la flauta travessera, tocarien All for love amb uns instruments que al llarg del curs han fet multiplicar les parets basàltiques de la Vall del Llémena, la gent aplaudiria, la Irene convidarà a la seva cosina Aura a tocar el piano, juntes amb Greensleves ens transportarien a l’edat mitjana d’Anglaterra, l’aplaudiment seria unànim, la Paola presentaria, amb un toc d’humor, a la Sandra Simón com a ‘la niña superdotada’ i és que la Sandra estudia els fonaments de la música alhora que aprèn a tocar la guitarra i el piano, com tants altres alumnes de l’escola, multi-instrumentistes, la

Sandra puntejaria La bella Lola i Cielito Lindo, quan semblaria que s’encalla en Ricard Humet li diria: — Exclama puc fer-ho! I ella exclamaria —puc fer-ho! i no només ho faria, sinó que ho faria millor que mai, i la Sandra convidaria en Noah a la darbukka i a en Julià a la bateria, junts edificarien una versió ancestral del Hijo de la luna, i apareixeria l’Andrea Solís, tocada per l’estrella, per cantar When i was your man, les fiblades a la pell s’anirien multiplicant al pati de butaques, i per si no en tindríem prou, l’Andrea convidaria la seva germana Elsa, juntes cantarien Hello de l’Adele, hola a la màgia, hola al sentiment, oda, aplaudiments, aleshores ‘l’Exèrcit del Ritme’ ocuparia l’escenari (amb prèvies paraules: si tots els exèrcits fossin del ritme no hi hauria guerres), tot i trobar a faltar el seu company Raül Solà, el qual no assistí per causes inconegudes, l’EdR coordinaria a la perfecció una percussió corporal, durant el transcurs de la piconadora rítmica, al zenit, en Julià Vizcaíno Jr. exhibiria un intens ‘zapateao’ damunt d’una taula, d’enmig de la platea, Julián Vizcaíno pare etzibaria un ‘—Toma ya! i no seria per menys,

Vibrà el teatre. La Crazydoll de La Loca Histeria guiant cors del tròpic.


CULTURA [Sarriart

llavors, llums tènues posarien càlidament melangiosa l’escena, a piano sol l’Isaac Barro interpretaria, amb fermesa destra i sensibilitat: Mariage d’amor, a l’Isaac, conegut pel seu talent i també per ser la cara visible d’una campanya que ja ha recol·lectat 2.153 conserves de peix pel Banc dels Aliments, se li afegirien La Paula, en Quim Font i en Xevi Palomé per tocar un medley de Bad˃I’ll be there˃Billie Jean fent bategar un groove imperiós, i a continuació un clàssic del rock com és I Love rock’n’ roll, interpretat per l’Aniol García, en Raül Sánchez, en Noah Gimbernat, l’Acher Begué i cantada amb desimboltura escènica per l’Ariadnna R, faria les delícies dels més rockers, el concert pujaria d’intensitat, i el trio roquer format pels germans González i en Julià faria caminar Are you gona be my girl, i al trio se’ls hi afegiria en Quim i l’Isaac, i el teatre emularia les entranyes d’un garatge obscur d’Aberdeen, aleshores faria presència el combo de les noies de Celrà, format per la Gemma Grau al baix i la Paula Ramis a la guitarra, sí, la Paula, la mateixa que podeu veure sovint dansant en espectacles increïbles i innovadors voltant el món amb la companyia dels seus pares: Mal Pelo, al dit “duo de les de Celrà”, s’hi sumarien l’Ascher i l’Ariadnna, i mostrarien l’èpica Zombie, i al dit dúo de les de Celrà se’ls hi sumarien ara l’Andrea Solís i en Víctor Lavoz (vocalista d’Erio i Mute, bandes de reconegut prestigi en l’àmbit del metall), i després caldria sumar-hi la ‘Pimen’, en ‘Gumà’, en Jaume Casals, i en Ricard avisaria, el rock dur també és música, això ho sap prou bé Sarrià de Ter, poble de llarga tradició punk, i caldria que fossin més els pobles d’esperit punk en aquest petit país, i al primer redoblament poderós d’en Jaume ja tindríem brillant l’All Star del rock sarrianenc, i hauríem de contenir la llagrimeta, i en Josep Aymerich al control de so apujaria dissimuladament el màster general de la taula, tremolaria tot el teatre, s’esquerdarien les parets, les goteres emmudirien de cop i les rates tocarien el dos com en una nova versió del flautista d’Amelie, i quan la flor de pell ja esdevingué quasi carnívora, els del ‘combo dels dimarts’ s’haurien deixat créixer les rastes requerint l’esperit d’un cor gòspel, amb ritmes skatalítico-jamaicans, junts emocionarien tot present, i el concert acabaria amb el single soul-funk de moda, tota l’escola corejaria Uptown funk you up, públic dempeus, serien tres o quatre o cinc els dies continuats d’aplaudiments, i a la sortida l’amic i agitador cultural de Girona, Josep Campmajó, ens diria –Mare meva el que s’està coent a Sarrià! i les seves paraules convidarien a la reflexió: és bonic escriure sobre una fàbrica de patinets abandonada o sobre l’omnipresent paper del paper

217 llaunes de peix recaptades pel ‘El noi del Port, banc de peix pel Banc dels Aliments’.

pds_37


CULTURA [Sarriart

Imatge del Noi del Port del banc de peix pel Banc dels Aliments.

del paper de les papereres, però cal donar veu a aquest present inspirador ara que n’és tant efervescent un broll que serà futur, dediquem-li una revista com es mereixen als músics, un especial amb portada, fem-ho com ho han fet La Revista del Baix Empordà (presentada per un professor de Sarriart) fem-ho com ho va fer al seu dia La Revista de Girona, amb

38_pds

impecable dossier conduït pel periodista Xavi Castillón, si ho feu/fem, ens hi trobareu, i feta la reflexió els professors s’abraçarien i soparien junts en una casa de la colònia Paulí, i en Pau Cullell i l’Edgar encara tindrien energia per anar a tocar en una jam-session en un pati particular del barri vell de Salt, convidats per la banda de versions Pelukass, i allí hi trobarien en Jordi Tonietti i mitja Orquestra Maribel, i tocarien jazz, blues, rock, i fins i tot cantarien per Raphael, i la nit s’allargassaria,

semblaria aturar-se, i tornaria a ser ben d’hora i els clàxons dels carrer atapeïts de sutges farien sonar, per a la ocasió, una dolça melodia, i de clàxon en clàxon la melodia s’estendria autopista avall fins entrar al parlament, i allí des de l’hemicicle, primer un representant de Sarrià i llavors un representant de Sant Julià (i no seria un somni, seria real, (passarà)) des del seu privilegiat altaveu, ens farien saber a tots que l’arma més poderosa per fer un país nou és la cultura: LA CULTURA. n


CULTURA [la creació del lèxic en Ramon Llull

LA CREACIÓ DEL LÈXIC EN RAMON LLULL Mireia Masó Cerdà Professora de llengua catalana i literatura

Ciència i amància són els secrets de la vida. (coneixement i amor)

INTRODUCCIÓ: QUI VA SER RAMON LLULL?

S

et-cents anys després de la mort de Ramon Llull (1232-1316), també anomenat el Beat, Foll de Déu, homenatgem un dels pensadors i escriptors més importants de l’època medieval i longeus (visqué vuitantaquatre anys), i reconeixem aquest personatge com el mestre i creador d’un català clàssic, pare de la literatura catalana, el creador de la prosa literària en català. I alguns es preguntaran: i això què vol dir exactament? La resposta és que Ramon Llull fou qui va convertir la jove llengua catalana del segle XIII en una llengua de cultura, apta per a tots els usos literaris i matèries de cultura, com ara les matemàtiques, la filosofia, la medicina, la religió, la novel·la, l’astronomia, la pedagogia, novel·la, poesies, etc. Fins aleshores, totes aquestes disciplines, tant les de caire filosòfic, pedagògic com les científiques s’escrivien en la llengua de la cultura, el llatí. Llull va tenir la gosadia d’adoptar la llengua vulgar per a escriure obres literàries i filosòfiques en un moment en què tothom les escrivia en llatí, la llengua oficial dels lletrats, i d’expressar conceptes abstractes, artístics i científics en una llengua que es parlava arreu, pel carrer, dins les cases,

Figura de Ramon Llull, Ms. de Kalsruhe

en el món del comerç, en l’àmbit popular. És a dir, que el català ja existia com a llengua de comunicació, però no com a llengua de cultura. A part d’adoptar la llengua vulgar o popular, també la va dignificar perquè la llengua sorgida de la seva ploma va esdevenir un art literari. Aquest català de finals de segle XIII no és la llengua catalana útil, necessària, amb una finalitat pràctica com la dels sermons de les Homilies d’Organyà (finals segle XII) ni la del Llibre Jutge (principis del segle XIII), el codi de lleis visigòtiques, ni la de Els Usatges de Barcelona, conjunt de lleis godes també del segle XIII, ni la de Els Costums de Tortosa (1149), el primer text redactat originàriament en català i introdueixen el dret romà, ni la de Els Furs de València (1261). La llengua de Ramon Llull té una finalitat estètica, artística, ascètica i mística, una llengua que com més s’embelleix, més s’acosta a Déu. Hem d’entendre les llengües com si fossin sers vius amb un cicle vital en constant evolució que neixen,

creixen, es desenvolupen i moren. La llengua la fa i la canvia qui l’usa, i s’adapta constantment perquè és una eina bàsica de comunicació. Per això, quan es fan diccionaris, cal integrar-hi noves paraules, tant neologismes (paraules noves del món de les noves tecnologies majoritàriament provinents de l’anglès com xat, drone, selfi) com paraules de registre col·loquial com caldo (brou), o vulgarismes com cabró, follar i puta, ja que, ens agradi o no, són paraules vives que bateguen pels carrers, pels bars i per les cases, arreu. Per descomptat que Pompeu Fabra mai no les hauria inclòs (les darreres) en la primera edició del seu diccionari l’any 1931 amb el significat actual. LA VIDA EXCEPCIONAL D’UN SER EXCEPCIONAL Ramon Llull i Erill va néixer a Mallorca l’any 1232, fill de nobles barcelonins arribats amb el rei Jaume I quan conquerí l’illa de mans àrabs. Es casà amb Blanca Picany i van tenir un nen i una nena. La seva vida transcorria plàcidament, com la de qualsevol noble: sense treballar gaire, gaudint de la vida i de les dones, amb luxes i comoditats, escrivint poemes trobadorescos. quan ja tenia 29 anys, quan se li aparegué cinc vegades Crist crucificat. Aquestes aparicions les interpretà com un

pds_39


CULTURA [la creació del lèxic en Ramon Llull

missatge diví, i a partir d’aquell moment canvià radicalment de vida. El Savi va entendre que havia passat la vida amb “la mirada girada” a l’Única Realitat (Jesucrist). Aleshores va reinterpretar el concepte d’Amor Humà i el convertí en Amor Diví. Deixà ben posicionats econòmicament esposa i fills i es retirà nou anys, amb la companyia i mestratge d’un esclau àrab culte que havia comprat, a aprendre llatí, àrab, religió, ciència, filosofia. Es formà molt bé per poder arribar a tothom, i per això també escrigué més de 300 llibres. A partir de les aparicions divines, el seu leit-motiv es traduí en la consecució de tres objectius vitals, els dos darrers conseqüència del primer. 1) convertir infidels a l’única religió autèntica: la cristiana 2) escriure llibres per demostrar els errors de la religió àrab 3) fundar escoles de missioners per difondre el missatge cristià pels països no cristians i convertir-los a l’única religió veritable. Gràcies a Jaume II, es va fundar l’escola de Miramar, on els monjos aprenien l’àrab i la seva Art per difondre-la entre els musulmans Llull sentí que no es tractava de vèncer l’altre i imposar per força cap convicció, sinó de convèncer els altres sobre l’única Religió Vertadera1 L’ART DE RAMON LLULL Per aconseguir tot això, l’any 1274 va tenir una revelació mentre estava al puig de Randa, a Mallorca, a través de la qual Déu li transmeté un mètode nou de pensar i arribar a conclusions, per tal de convèncer. L’anomenà l’Art Lul·liana. Era una gramàtica universal amb una lògica binària combinatòria, basada en un alfabet

de nou lletres, de la B a la K, i en quatre figures. Funcionava amb combinacions de paraules, diagrames, figures geomètriques, colors; era un sistema de pensament filosòfic de base cristiana i neoplatònica que pretenia demostrar l’existència de Déu de manera lògica i irrefutable. Per acostar-se a ELL, calia amor, contemplació, oració i plor. Aquest conjunt de procediments lògics per arribar a establir conclusions verita-

els nou elements lul·lians formen 84 tripletes, que Llull transforma en quartets en afegir la T com un artifici mnemotècnic (les lletres que la precedeixen són principis de la primera figura, mentre que les que li van al darrera són principis relatius de la segona). Així per exemple, BCTC correspondria a Bonitas, Magnitudo (de la primera figura) i Concordantia (de la segona). De manera que Llull es veu amb cor de demostrar totes les respostes de la seva fe: Hom demana si el món és etern. Vés a la columna BCD i pren la negativa. I a la cambra BCTB trobaràs que si el món és etern, hi ha moltes eternitats diferents en llur espècie, les quals són concordants per la cambra BCTC, contra la cambra BCTD, ço que és impossible. D'on se segueix que, en aquesta qüestió, cal tenir la negativa. I la regla B ho prova.

Figures geomètriques per explicar conceptes

bles infal·libles era un sistema de càlcul lògic, de matemàtica combinatòria, i automatitzat, per aquest motiu s’ha arribat a plantejar la teoria que Ramon Llull va ser precursor de la informàtica2. Llull mateix ens ho explica així: en aquesta Art, hi posem un alfabet per tal que per aquest puguem fer figures, i conèixer i mesclar principis i regles a la recerca de la veritat, car per mitjà d'una lletra que tingui molts significats, la intel·ligència és més general per a rebre molts significats, i també per a crear la ciència. I certament cal conèixer de cor el susdit alfabet, altrament l'estudiant d'aquesta Art no podrà emprar-la bé3. Potser la figura més coneguda de l'art lul·liana és la quarta, que consta d'un mecanisme mòbil que permet relacionar les nou lletres dels tres cercles concèntrics, com en una ruleta de la fortuna. La qüestió és que

L’ESTÈTICA BASADA EN ELS SIGNIFICATS DELS MOTS DE LLULL. TEORIA DE LA VEU SIGNIFICATIVA Ramon Llull, el Beat, sentia molta preocupació per la depuració gramatical i lexical. Al capítol 359 del Llibre de Contemplació exposa que qui vol dir “bells dictats e belles paraules” ha de triar els mots que tenen un significat més noble i despertar impressions plaents. Per exemple, la paraula més noble per a ell és Jesucrist, i les paraules vils els pecats capitals o els noms dels dimonis, que no esmenta. La Teoria de la veu significativa és el rebuig a l’ornamentació (el trobar ric dels trobadors). La bellesa, per a Llull, no resideix en les rimes difícils sinó en allò que es diu i la bondat amb què es diu. La repetició és la base d’aquesta teoria: com més es repeteix un mot bell, més n’augmenta el seu valor estètic i més ens acosta a Déu.

1 Vega, Amador: “Amar y conocer es la enseñanza de Llull”, la contra de la Vanguardia. 2 Colomer, Eusebi: Ramon Llull, precursor de la informàtica?, L’Avenç 1983, dins Modest Prats, Ramon Llull, Creador del català literari, Avenç 49, pàg. 27-30.

40_pds


CULTURA [la creació del lèxic en Ramon Llull

LES OBRES DE RAMON LLULL

Llibre del gentil (pròleg)

Com ja he dit anteriorment, Llull escriu en català, àrab i llatí obres de tota mena al llarg del segle XIII i principis del XIV(mor el 1316), que podríem classificar en cinc grans grups (en citaré només alguns exemples):

Cada disciplina científica ha de tenir les seves paraules pròpies i específiques per demostrar científicament una teoria. La ciència necessita mots adients, complexos i difícils (escursobscurs), que els homes que no són savis (llecs) no usen habitualment. Per això escric aquest llibre per als homes del carrer, amb mots planers, perquè coneguin també la ciència en la seva llengua (vol dir català, però no l’esmenta així). I confiant en la gràcia de Déu, tinc l’esperança que d’aquesta manera engruixim aquest llibre amb els mots més adequats per als homes que estimen la ciència especulativa. Seria un injúria a la ciència i a aquest llibre si no es pogués demostrar la ciència amb les paraules que aquesta requereix. Veiem que l’objectiu és el mateix que en l’anterior text: proveir el català dels mots científics exactes i escaients que dignifiquin les teories de la ciència.

1) Prosa filosòfica: Art Abreujada, Llibre del gentil, L’Arbre de la ciència, Liber de ascensu et descensu. 2) Obra didàctica i religiosa: Llibre de l’orde de cavalleria, Doctrina pueril, Llibre de Sancta Maria. 3) Obra narrativa: Blanquerna, Fèlix o el llibre de les meravelles. 4) Obra mística: Llibre de la contemplació en Déu, Llibre d’Amic e Amat, L’arbre de la filosofia d’Amor. 5) Obra poètica: Lo cant de Ramon, Lo Desconhort, Plant a la Verge, Los cent noms de Déu, Les hores de nostra dona Santa Maria, Medicina de pecat, lo concili.

Cosmos

Elements

aquella època) i, alhora, ens donen una idea de la grandesa i dificultat de la seva tasca. He adaptat, amb certa llibertat, els fragments al català actual perquè siguin més fàcils d’entendre per al lector.

LA CREACIÓ DEL LÈXIC DE LLULL

Art Amativa De tota la grandesa d’aquest Savi, la part que més m’agrada, com a lingüista, és el fascinant mecanisme de creació de paraules de Llull. Se’n va haver d’inventar algunes per necessitat (tot partint del llatí) i d’altres foren creades mitjançant la derivació gramatical, amb prefixos i sufixos, que encara avui utilitzem amb total normalitat sense conèixer-ne l’origen. I potser ens preguntarem: per què va inventar-se paraules noves? Quina va ser la raó que l’impulsà a augmentar el cabal lèxic del català del segle XIII? La resposta ens la dóna el mateix Ramon Llull en aquests dos fragments tan significatius de dues de les seves obres, en els quals es justifica pel fet d’escriure obres cultes en català i no en llatí (el que es feia en

4 Paraula inventada per Llull.

La intenció amb què escric aquesta amància4 (l’art d’estimar) en llengua vulgar (català) és per tal que els homes que no saben llatí puguin aprendre art i doctrina i estimar amb el bon amor(dret amor),i també perquè tinguin coneixements de ciència i coneguin la Veritat. Els homes que saben llatí ja tenen els coneixements i la manera de traduir les paraules bellament (amb precisió, exactitud) a la seva llengua, la que parla la gent arreu. Però la majoria dels qui coneixen la ciència en llatí no saben traduir els mots a la seva llengua per manca de les paraules adequades. En aquesta Art les trobaran. L’objectiu d’aquesta obra és, doncs, augmentar el cabal lèxic científic de la llengua catalana.

LES PARAULES UTILITZADES PER RAMON LLULL Dels milers de mots diferents emprats en les obres de Ramon Llull, més del 50 % el constitueixen paraules populars transmeses oralment de generació en generació des del llatí vulgar, i d’aquest grup importantíssim de material lèxic, la majoria són mots que perduren fins avui amb plena vitalitat, cosa que no vol dir, però, que la lectura d’aquests textos sigui fàcil a causa de certs grups de paraules: Hi trobem arcaismes (mots fora d’ús) com crou (creu), vou (veu), colpa (culpa), cors (curs), espaa (espasa) peira i pera (pedra), veer (veure), cell (aquell), cor (perquè, puix que), flum (riu); neologismes,

pds_41


CULTURA [la creació del lèxic en Ramon Llull

L’extensa obra de Ramon Llull, segons les seves paraules, abasta tot tipus de lèxic:

Ramon Llull i l'esclau sarrai. Ms. de Kalsruhe

noves paraules introduïdes per Llull per expressar conceptes propis del seu sistema de pensament filosòfic sense traducció al català, com veurem a l’apartat b). El llenguatge lul·lià, grosso modo, abasta dos grans grups de paraules: els popularismes i els cultismes. No hi trobarem ni vulgarismes ni onomatopeies, ni col·loquialismes en general. Perquè Llull, a diferència dels sermons del valencià sant Vicent Ferrer, que volia impressionar un públic analfabet, vol captivar a través de la paraula escrita el cor i la ment d’un públic escollit, culte, capaç de llegir els raonaments de l’escriptor. Per tant, Llull empra un lèxic entenedor i planer però en cap cas vulgar ni humorístic. Trobarem pocs hel·lenismes (del grec), un centenar, que aprengué a través de les versions en aràbic dels comentaristes musulmans com Algazzali. Són les que fan referència al llenguatge de l’església, l’escolàstica, i dels tractadistes científics de medicina, astrologia, etc. Els principals són: blastomar (blasfemar), colastrar (colpejar), feica (medicina), fisicià (metge de física), gramatge (gramàtic), yle (matèria primera), melodia, metàfora, geometria, aritmètica, pròleg, simfonia. I molts pocs arabismes, a pesar de dominar la llengua àrab: àlgebra, algorisme, quitrà, zenit, etc.5

a) Vocables qui són en vulgar: element popular present en les seves obres narratives com Blanquerna, Fèlix de les Meravelles, Gentil, i ascètiques: Llibre de Contemplació. Exemples: • Substantius: abella, agulla, aigua, ala, alè, ametlla, amic, anell, anís, arbre, arma, armari, ase, aucell, avellana, avi, balança, ball, ballesta, banc, bany, banya, baralla, barba, bassa, batalla, batlle, bec, bena, biaix, blat, boc, budell, bondat, bosc, bossa, bou, bresca, bressol... • Adjectius: agre, alegre, alt, ample, antic, aspre, baix, bell, blanc, bo, bord, bru, buit... • Verbs: abeurar, acostar, afegir, ajudar, amagar, anar, apagar, aprendre, armar, aturar, badallar, ballar, bastar, bastir, batre, besar, beure, bramar, brotar, bufar, buidar... • Pronoms i partícules: ací, així, això, algú, altre, allò, amunt, aqueix, aquell, aquest, aquí, ara, avall, bé...

Escala de l’intel·lecte.

b) Vocables qui no són en vulgar e quin són en llatí: d’element culte, els de caràcter més definidament filosòfic o científic: accídia (peresa), amaror (amargor), bonitat (bondat), cognició (coneixença), curial (cortès), denudar (despullar), ignir (inflamarse), letícia (alegria), odible (odiós), soror (germana), tristícia (tristor), vér (estiu), gustus, visus, tactus, auditus. c) paraules derivades a partir de sufixos dins el català ja constituït Formació de verbs • verbs derivats per sufixos: -ar (fortunar, eternar, afliccionar) • verbs derivats per prefix –a i sufixos –ir, -eir (apobrir, endureir) • verbs derivats per sufixos –ejar (bonejar, famejar, vertadejar) • verbs derivats per sufixos –ficar (malificar, majorificar, hominificar) Formació de substantius • Formats per –ància, -ència, ença, -ència: albirança, contemplança, acabança, cuidança, dubtança, valença, absència, abundància, perseverança, semblança. • Formats per –er: codonyer, datiler, pomer, presseguer, argenter, bataller, cabaler, hostaler. • Formats amb –ia: agricolia, falsia, lladronia, mestria, metgia. • Formats amb –ada: avallada, bocada, collada, errada, escopinada, secada. • Formats amb el sufix –atge: avantatge, captivatge, damnatge, ermitatge, estatge, habitatge, llenguatge, maridatge, paisatge. • Formats amb el sufix –ia: alegria, agricolia, missatgeria, cortesia, covardia. • Formats amb –itat, -etat, -edat,dat: ceguetat, circularitat, umbrositat, autoritat, bestialitat. • Formats amb –esa -ea: amplesa, certesa, follesa, larguesa,

5 Moll, Francesc de Borja, Textos i estudis medievals, fundació congrés de cultura catalana, Abadia de Montserrat, Barcelona, 1982.

42_pds


CULTURA [la creació del lèxic en Ramon Llull

poquesa, saviesa, bellesa, bonesa, infantesa, riquesa. • Formats amb –or: lletjor, verdor, vermellor, blancor, dolçor. • Formats amb –ció, -çó, - ó: albiració, desvariació. • Formats amb –ment: és el sufix preferit pel Beat: acusament, ajudament, corrompiment, contràriament, desobeïment, ignorament, oblidament, perdiment, produïment, deshonrament, trobament, ensenyament, compliment, enteniment. Formació d’adjectius • Formats amb sufixos –able – ible: començable, ajudable, creïble, dubtable, immudable, negable, agradable, delitable, habitable, ordenable, aprendible, comprendible, movible, temible, audible, possible, impossible (possíbol, impossíbol)• Formats amb sufix –a: soterrà, certà, derrerà. • Formats amb sufix –al: imaginal, angelical, diabolical, logical, practical, teological. • Formats amb sufix –ant i –ent: creent, amant, coneixent, flamejant. • Formats amb sufix –iu -iva: atractiu, dispersiu, comfortatiu, diferenciatiu, gustatiu. • Formats amb sufix –ós -osa: accidiós, coratjós, oblidós, fecundós, prodigiós, profitós, oblidós, fangós. • Formats amb sufix –or: beneïdor, mentidor, turmentador, amador, ajudador, posseïdor. Formació d’adverbis • Amb el sufix –ment: molt usat per Llull: abastament, apertament, assembladament, assiduosament, desvergonyadament, individualment, volenterosament, novellament.

Manuscrit de Kalsruhe, Ramon Llull entrega uns llibres a Blanca de Navarra.

d) Paraules estranyes Les paraules estranyes de Llull que no es troben ni en vulgar ni en llatí segurament són paraules derivades de mots llatins però “inventades” per ell. Eren conceptes derivats de la seva teoria lul•liana, divuit sèries de vocables tècnics corresponents als divuit principis, absoluts i relatius. • Principis absoluts: bondat, grandesa, duració, poder, saviesa, voluntat, virtut, veritat i glòria. • Principis relatius: bondat, bonificar, bonificant, bonificat, bonificació, bonificabilitat, bonificança, bonificablement; magnificar, magnificat, magnificança...; gloriaondós, gloriós, gloriejar, gloriejant, gloriejat, gloriejable; amabundós, amorós, amant, amar, amat, amable... Francesc de Borja Moll, que ha estudiat el vocabulari lul•lià, arriba a la conclusió que consta aproximadament de 7.000 mots “diccionariables”, que poden distribuir-se en aquests percentatges: Mots populars hereditaris del català.................................................................. 52% Mots derivats dins el català........ 20% Llatinismes............................................ 18% Mots usats només per Ramon Llull............................................................... 7% Provençalismes....................................... 1% Onomàstica (noms bíblics i de lloc)............................................................... 2%

Arbre de la filosofia lul·liana.

Tot reflexionant sobre la llarga vida de Llull, que morí amb 84 anys, i sobre l’extensa obra que ens ha transmès, és inevitable pensar el següent: 1) Que Déu li concedí tanta longevitat perquè acomplís la seva missió divina. 2) Que Ramon Llull va aprofitar molt bé el temps, si més no a partir dels 39 anys fins als 84. 3) Que sense ell, la nostra llengua catalana actual no tindria ni el rang, ni la dignitat, ni la grandesa ni la importància que té avui perquè possiblement no existiria. 4) Que jo no hauria escrit aquest article perquè no seria filòloga. Ramon Llull no va lluitar com Jaume I el Conqueridor, ni va conquerir territoris; no és un heroic guerrer històric però sí un heroi cultural que lluità per engrandir i fer sobreviure un nadó prematur, una jove llengua catalana, fins a convertir-la en el més gran orgull dels catalans, en paraules del cronista del segle XIV Ramon Muntaner, en “lo pus bell catalanesc del món”, la llengua catalana més bella del món. n

pds_43


CULTURA [la vil·la del pla de l’horta i la societat romana (I)

LA VIL•LA DEL PLA DE L’HORTA I LA SOCIETAT ROMANA (I)

ELS ESPAIS DE RECEPCIÓ Lluís Palahí i Ana Costa1

És una casa o un petit poble? ¿De debò que les parets de morter i rajols són d’època romana? Què és un hipocaust? Aquestes i moltes altres són algunes de les preguntes que la gent ens ha plantejat al llarg dels anys quan ha anat a visitar el jaciment de la vil•la romana del Pla de l’Horta.

I

Planta general de la vil·la.

algunes ens varen sorprendre no perquè fossin mal plantejades, ans al contrari, sinó perquè ens varen fer adonar que tot sovint els arqueòlegs donem per conegudes dades que la gent no té perquè saber. I també ens vàrem adonar que el Pla de l’Horta resulta un jaciment ideal per apropar la gent a alguns dels aspectes de la societat romana. L’estat de conservació de les seves estructures i la seva llarga història de més de sis segles, permeten no sola-

ment plantejar alguns temes vinculats a la forma de viure i relacionar-se dels romans, sinó també la seva evolució al llarg del temps. Voldríem per tant intentar utilitzar la vil·la del Pla de l’Horta per aprofundir en el coneixement d’alguns dels aspectes de la vida, la societat, l’economia i, fins i tot, la religió en època romana en un viatge que esperem resulti més amè que la simple enumeració de parets i elements trobats durant una excavació arqueològica2.

1 Laboratori d’Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Girona 2 Aquest estudi forma part del projecte finançat per Ministeri d’Economia i Competitivitat “Del oppidum a la ciui-

tas (III). La transformación de la ciuitas y la transición hacia Nuevos modelos de estructuración territorial (HAR2013-40778-P) i del Projecte de recerca Quadriennal de la Generalitat de Catalunya “Transformacions en les pautes d’hàbitat i explotació territorial a l’ager de Gerunda i Emporiae (segles III-VIII dC).”

44_pds


CULTURA [la vil·la del pla de l’horta i la societat romana (I)

Esquema d’una casa d’atri.

VIL·LA, UN ÚNIC TERME PER MÚLTIPLES REALITATS Per simplificar, els arqueòlegs anomenem habitualment amb el terme vil·la a tots aquells establiments agrícoles situats fora de la ciutat, però en realitat hi ha vil·les de molts tipus. Una vil·la podia ser un establiment eminentment agrícola, que disposés d’un petit i modest espai residencial, però també podia ser tot el contrari, un complex residencial, amb abundància d’elements de luxe, quasi com palaus extraurbans, amb espais productius modestos o quasi inexistents. Finalment també hi havia el que anomenem vil·les suburbanes. Es tracta de complexos residencials i productius situats fora de la ciutat, però construïts en indrets propers, de tal manera que els propietaris es podien traslladar en poc temps de la vil·la a la ciutat, on desenvolupaven bona part de la seva vida social, política i econòmica. Generalment són les residències d’alguns dels membres de les principals famílies que dominaven la vida política i social de la ciutat. Tot sovint aquestes famílies cercaven espais fora del nucli urbà per disposar de més lloc per construir les seves residències i poder gaudir d’una major tranquil·litat i d’un entorn més agradable. Aquestes vil·les suburbanes

podien ser al mateix temps que un habitatge, el centre d’una explotació, com succeeix amb el Pla de l’Horta. A diferència d’altres vil·les residencials situades en espais més allunyats de les ciutats, les vil·les suburbanes solien servir com a primera residència. Això volia dir que s’hi havien de dur a terme les activitats que habitualment es realitzarien a les cases urbanes. El problema és que en època romana les cases, sobretot les dels poderosos, eren molt diferents a les actuals, concebudes com un espai privat i familiar. En les cases de les elits romanes s’hi desenvolupaven tot un seguit d’activitats molt vinculades a la vida social, econòmica i fins i tot política del seu propietari, i l’arquitectura s’havia d’adequar en tot moment a aquestes necessitats. L’explicació més clara d’aquesta funció social de la domus la trobem en la descripció que en fa Vitruvi, que al segle I aC va escriure un manual d’arquitectura que encara avui dia serveix de base per estudiar els edificis d’època romana. Diu l’autor “qui posseeixi un escàs patrimoni no precisa de vestíbuls sumptuosos, ni de rebedors, ni d’atris magnífics, ja que són ells els que es veuen obligats a visitar a d’altres persones i ningú els visita a ells (...) i per contra els ciutadans nobles i aquells que ostenten la responsabilitat d’a-

tendre als ciutadans per exercir càrrecs polítics o magistratures han de disposar de vestíbuls regis, alts i distingits peristils amb gran capacitat, jardins i passejos adequadament amplis, a més de biblioteques i basíliques que guardin una digna correlació amb la magnificència dels edificis públics, atès que en els seus propis domicilis es celebren decisions de caire públic, judicis i proves de caràcter privat, amb certa freqüència” (De arq,VI,3). Una prova d’aquestes obligacions públiques que tenia l’elit la trobem en la mateixa distribució dels edificis. En ells tot sovint es distingien dos sectors, la pars publica, que era aquella on es rebien visites i es realitzaven els negocis, i la parts privata, que solia estar al fons de l’edifici, reservada a la família i a la qual solament tenien accés les amistats més íntimes. L’íntima vinculació del Pla de l’Horta amb la ciutat de Gerunda s’aprecia des del mateix moment de la seva construcció. La vil·la fou construïda a mitjans del s. I aC, poc després de la fundació de la mateixa ciutat en el marc del procés de distribució de terres que la construcció de tota nova ciutat (ciuitas) comportava. A partir d’aquell moment la història de la vil·la anirà íntimament relacionada amb la de la pròpia ciutat.

pds_45


CULTURA [la vil·la del pla de l’horta i la societat romana (I)

LES SALES D’APARAT

Restitució de la vil·la en època augustal amb el fals atri al centre.

ESPAIS DE REPRESENTACIÓ: L’ATRI Per entendre algunes de les activitats que es desenvolupaven a les domus urbanes i, per extensió, a la majoria de vil·les suburbanes cal saber quines eren les obligacions d’aquests prohoms i com aquestes es reflectien als seus habitatges. Una de les activitats que tradicionalment es desenvolupava a la casa era la salutatio, un acte pel qual totes aquelles persones lliures (clientes) que tenien una relació de dependència amb el propietari (patronus) es presentaven cada matí a la seva casa per oferir-li els seus serveis i rebien d’aquest un petit donatiu (sportula). Tradicionalment aquest acte es realitzava en un espai molt concret de la domus: l’atrium. Es tracta d’un pati cobert, amb una obertura central que li donava llum, que constituïa el nucli central de la casa, on s’exhibien les imatges dels avantpassats i que disposava d’una bassa central (impluvium) que cobria una cisterna on s’acumulava l’aigua de pluja recollida pels sostres de la casa. Aquesta estructura és tan habitual a les cases romanes d’època

46_pds

republicana i de les primeres dècades del s. I que ha donat nom a una tipologia de casa urbana -la domus d’atri-, però és molt poc habitual en les vil·les per innecessària, ja que lluny de la ciutat no hi podien anar cada dia els clientes a realitzar la salutatio. En canvi sí que existeix un atri a la vil·la del Pla de l’Horta, demostrant que tot i situar-se fora de la ciutat, era concebuda com una casa urbana i assumia les seves funcions. En aquest cas el seu valor simbòlic resulta encara més clar, ja que no complia amb la funció més utilitària que seria la de conservar una reserva d’aigua recollint la que queia dels sostres durant les pluges, perquè no disposava de cisterna (la vil·la rebia l’aigua per altres mitjans). Aquest espai va existir en l’edifici original, construït a mitjans del s. I aC i es va mantenir en la primera gran reforma en època augustal, a principis del s. I dC, constituint de fet l’element central a partir del qual es distribuïen la resta d’espais de l’edifici. Per contra, cinquanta anys després, quan aquest costum començava a estar en desús i es realitzava en altres espais, l’atri va ser destruït per la construcció d’una nova cambra.

Però la salutatio no era l’única activitat social i de representació que es desenvolupava a la casa. S’hi realitzaven altres activitats que varen crear la “necessitat” de diferents cambres i espais destinats a la representació i a la recepció de convidats. En aquest cas s’uneixen dos aspectes ben diferents però que es barrejaven i combinaven: l’otium i l’autorepresentació. Simplificant molt podríem dir que els romans tenien un ego molt pujat i aspiraven al reconeixement i admiració dels seus compatriotes, entre altres raons perquè era necessari per poder desenvolupar una carrera política -el cursus honorum-, que constituïa el màxim exponent del que significava ser romà. Aquest reconeixement s’obtenia sobretot gràcies a l’exercici de l’evergetisme, és a dir, de les donacions que els poderosos feien cap a llurs ciutats a través del pagament d’obres públiques (temples, banys) o espectacles (gladiadors, curses de circ, banquets públics). Però també tenia el seu reflex a les domus i molt especialment a les vil·les. L’opulència i riquesa expressada a través de l’arquitectura i la decoració es va convertir per les elits en una altra forma de mostrar el seu poder. I aquesta opulència no s’expressava solament a través de la residència, els grans espais industrials associats eren també una mostra de poder econòmic. Això era el que coneixem com a autorepresentació (i que vulgarment denominaríem avui dia l’autobombo). A aquest concepte se n’hi va unir ben aviat un segon, l’otium. La traducció més literal seria la d’oci, el descans. Inicialment la romana era una societat dedicada al servei de l’estat, però les conquestes, sobretot a Grècia i Orient, varen posar els grans generals romans en contacte amb altres civilitzacions i altres for-


CULTURA [la vil·la del pla de l’horta i la societat romana (I)

mes de concebre la vida, amb un paper molt destacat de l’individualisme i el gaudi del temps lliure i del luxe (luxúria asiàtica). Aquesta nova forma de viure, que valorava la vida com quelcom més que un servei públic i que sovint relacionava vida privada amb el gaudi del luxe, va ser inicialment molt criticada a Roma pels sectors més tradicionals (segles. II-I aC). Per aquesta raó els rics varen començar a posar en pràctica aquests nous usos a les seves vil·les, on, allunyats de les ciutats i de les crítiques, podien experimentar amb noves formes arquitectòniques, moltes d’elles extretes de l’arquitectura dels palaus orientals. Un exemple d’aquestes crítiques el coneixem gràcies a l’escriptor Plutarc quan descriu la vil·la de Mari, un dels grans generals romans i que havia estat cònsol diverses vegades. Plutarc ens diu que aquesta era “una sumptuosa casa, amb delícies i gustos més aviat efeminats per un home que havia pres part activa en tantes guerres i campanyes” (Mar, 34,3). Ben aviat, però, l’otium no solament va deixar de ser criticat, sinó que fins i tot va ser molt ben valorat pels filòsofs i intel·lectuals. Això sí, es tractava segons ells d’un descans intel·lectual, s’allunyaven de les ciutats per pensar, filosofar i convertirse en instruments més útils a l’estat. Tot i això, la majoria de romans rics varen acabar dedicant bona part del seu temps lliure a una altra mena de descans, un otium hedonista dedicat als plaers més mundans, com els banquets, la cacera, els espectacles i altres activitats poc intel·lectuals. Les dues concepcions, la recerca de luxes i descans vinculada a l’otium i l’exhibició de luxe i poder lligats a l’autorepresentació, tenen el seu reflex en l’arquitectura de les vil·les. El punt de partida s’aprecia ja en la tria de l’indret on es construeixen les vil·les residencials. Se cerquen espais integrats en el paisatge,

Restes de l’impluvium destruït per l’absis construït a mitjans del s.I dC.

des dels quals es gaudeixi de vistes privilegiades, però al mateix temps que resultin clarament visibles des de la llunyania. En el cas del Pla de l’Horta es varen triar els primers pendents d’una petita elevació. Això feia el complex ben visible per qui passava per la Via Augusta, camí de Girona, i travessava el gual del riu Ter per l’actual pont de l’aigua. Un dels principals espais de la casa era el triclinium. Aquesta sala era un menjador i el seu nom ve del fet que s’hi col·locaven tres llits (en grec klinai, d’aquí el nom triclini, o lecti en llatí). Cada llitera permetia estirar-se a tres persones i això “limitava” els àpats amb convidats a nou persones. Quan hi havia més convidats es multiplicaven els triclinis, usant cambres més grans o s’emprava més d’una sala, i els convidats quedaven disposats seguint una estricta jerarquia segons la seva importància. A l’interior de les grans residències es multipliquen els espais destinats a l’oci i la representació, de tal manera que, per exemple, podem trobar diferents menjadors (triclinia),

que servien per rebre una major quantitat de convidats, o que s’empraven en èpoques determinades de l’any o del dia (per aprofitar la temperatura, les vistes o la posició del sol). El problema tot sovint és identificar la funcionalitat d’una sala solament per les restes que en queden. A vegades hi ha sort i la mateixa decoració ens aporta indicis. Així per exemple, en alguns triclinis el propietari solament es gastava els diners en la decoració de la part del paviment que resultava visible, però no en aquella que quedava tapada pel mobiliari. Així a vegades el paviment tenia una decoració en forma de U, que marcava l’espai on anirien els tres triclinis. En el cas del Pla de l’Horta, el triclini principal va tenir al llarg dels segles I i II dC una decoració mixta. Així, a la part visible es va col·locar un paviment de petites plaques fetes amb marbres provinents de diferents llocs de l’imperi (opus sectile) i, per tant, molt cars. En canvi, la part que quedava coberta pels triclinis era un senzill paviment de morter (opus signinum) sense decoració.

pds_47


CULTURA [la vil·la del pla de l’horta i la societat romana (I)

oeci eren grans sales de recepció que constituïen el centre de la casa, generalment obertes a un pati o jardí. Les seves grans dimensions feia que a vegades fossin decorades internament amb columnes que ajudaven a sostenir el sostre i al mateix temps l’embellien i la dotaven de rellevància i luxe. Per les seves dimensions també la del Pla de l’Horta hauria pogut tenir aquesta mena de decoració interna. Desgraciadament és una de les cambres més afectades per les remodelacions que es varen fer a l’edifici als segles IV i V i no coneixem res de la seva decoració. En canvi, Sector del pati sud. En blanc es marquen les habitacions de mitjans del s.I dC i el nimfeu. L’estructurasí que sabem que en aquells ció que es conserva actualment correspon a una reforma de finals del s.II. moments totes les sales de l’entorn es varen pavimentar El Pla de l’Horta és també un bon com a menjador a l’estiu. Al mateix amb sòls de mosaic (opus tessellaexemple d’aquesta multiplicació pati un segon menjador s’obria cap a tum) amb decoracions geomètriques dels espais de banquet. Inicialment, llevant, aprofitant el sol matinal. policromes molt variades. Les parets Al segle II la concepció de l’edifial costat del menjador que acabem també estaven decorades, i gràcies a de descriure n’hi havia un altre que ci es va modificar de forma imporla col·locació de les cobertes s’han podríem considerar secundari o com- tant. Els indicis de què disposem pogut començar a netejar i restaurar. plementari. Els dos ocupaven l’ex- actualment semblen demostrar que Concretament a les dues sales on trem sud de la casa, oberts cap a un es va construir un gran pati porticat s’ha treballat s’han posat a la llum pati que ben aviat es va decorar amb (peristil) a l’est de la casa, que s’esuna decoració que imita un reixat, un gran nimfeu. L’usual en aquests tendria per sota del carrer Rafael imitant una tanca de jardí, de color menjadors era que els convidats se Casanovas i podria arribar fins a la vermell sobre fons blanc, i un sòcol situessin estirats en uns llits (lecti) plaça de la vil·la romana. El vell pati on es dibuixen espais quadrangulars per banquetejar, i mentre xerraven i amb el nimfeu, que fins llavors haublancs sobre fons blau. menjaven podien gaudir de les vistes ria estat el principal nucli de recepAl costat nord de la gran sala de dels jocs d’aigua del nimfeu i, a més, ció de la vil·la, es va convertir llavors recepció es varen construir dos contot sovint la vetllada s’amenitzava probablement en la part més privajunts bessons, cada un constituït per amb algun entreteniment, des de la da, un petit apartament, al qual s’acuna doble cambra que disposava lectura de poemes fins a la partici- cedia per un passadís des del perisd’un passadís d’accés, que donava pació de ballarines o grups d’acròba- til, destinat a la família i amics pas a una sala ricament pintada i tes, que actuaven al pati, amb la íntims. Les grans sales de recepció i amb paviment de mosaic, que quefont com a teló de fons. Ben aviat, menjador es varen traslladar a la dava, però, aïllada del pati principal, però, es va afegir al menjador una façana oriental de la casa, obertes a fet que li proporcionava certa intimicapçalera en forma d’absis que es va través d’un gran porticat al gran tat. Aquestes sales es poden interdotar d’un sistema de calefacció. peristil. pretar com a cubicula. Moltes vegaAl centre de la façana oriental de Això va permetre que el triclinium es des aquests espais s’han considerat pogués utilitzar també a l’hivern, la casa es va construir una gran sala dormitoris, però cal prendre’ls en un moment en el qual els convidats se d’aparat, que ocupa més del doble sentit ampli. Eren espais de descans situarien a l’absis calefactat i els de la superfície de les sales veïnes, i que tot sovint se situaven flanqueespectacles i entreteniments es des- que devia constituir la principal sala jant les grans sales de banquet. En envoluparien a la sala que s’usava de recepció de la casa (oecus). Els

48_pds


CULTURA [la vil·la del pla de l’horta i la societat romana (I)

festes que podien durar unes quantes hores, aquestes cambres servien als convidats per poder-s’hi retirar durant un cert temps per descansar o, simplement, gaudir d’altres “entreteniments” amb algun esclau o esclava. De dia, aquests mateixos espais podien servir a algun membre de la família o a algun visitant per gaudir de repòs i tranquil·litat. Al sud de l’oecus se situava una altra cambra que també sembla que anava decorada amb mosaic i que podria haver-se emprat en banquets amb un menor nombre de convidats i que requerien de menys espai o en els quals se cercava una major intimitat. La part residencial de la vil·la, per tant, era un espai que anava molt més enllà d’una simple residència i en la qual els espais destinats a la representació, a la recepció de visites, era molt important. Però ni la representació ni l’oci s’acabaven amb els banquets. Molts altres espais tenien funcions en què aquests dos aspectes es barrejaven, com els banys. A més, les modes i costums varen anar evolucionant amb el temps. La recepció va adquirir en època baiximperial unes connotacions molt diferents, en les quals les relacions establertes als banquets on el propietari es relacionava d’igual a igual amb els convidats, va ser substituïda per autèntiques audiències en les quals el primer assumia el paper dominador (dominus) i el visitant era pràcticament relegat al paper de suplicant. En el cas del Pla de l’Horta i pel que sabem fins ara, no s’aprecien transformacions en aquest sentit, però creiem que això es deu a les transformacions en el mateix edifici. Ja hem comentat que pensem que a partir del s. II es va afegir un pati a llevant de l’edifici original. Això va implicar un gran creixement de l’edifici en direcció est (fora de la zona que estem estudiant) i l’addició de nous espais, de tal manera que l’es-

Planta de la vil·la del s.II dC. A l’esquerra (est) s’aprecien les cambres amb mosaic i la gran cambra quadrangular (oecus) en posició central.

pai que originalment constituïa el nucli de la vil•la, en època baiximperial era probablement la part de darrera del mateix i moltes de les sales de recepció es devien traslladar als nous espais construïts, que avui per avui no coneixem.

De fet, la gran sala de recepció (oecus) i els dos cubicula laterals es varen convertir en espais industrials, i el triclini situat al sud es va reconvertir en una cuina. Tot això, però, és una història que guardarem pel proper escrit. n

Detall d’un dels cubicula situat al nord de la gran sala, on es conserven les restes del paviment de mosaic i de les pintures parietals.

pds_49


espai 2.0

CULTURA [700 anys de la mort de Ramon Llull

Snapchat, a imatge i semblança dels infants i joves Per Roger Casero Gumbau Blocaire i conductor de l'espai “Sarrià de Ter en Xarxa” de Ràdio Sarrià www.sarriadeterenxarxa.cat

Anys enrere els infants i joves mentien pietosament amb la seva edat per a registrar-se a Facebook, alguns amb la connivència dels seus pares, presents i actius també en aquesta xarxa social que no permet el registre d'usuaris menors de catorze anys. Per a molts infants i joves ser a Facebook era sinònim d'estar connectat amb els seus amics, amb el grup d'iguals!

A

vui els infants i joves passen de Facebook, ja que han trobat altres llocs i maneres de relacionar-se, d'estar connectats amb les seves amistats, naturalment a través dels dispositius mòbils, en espais més impermeables als adults, i per tant als pares, que encara segueixen en la seva majoria a Facebook, però que es perden en noves eines socials com Snapchat!

Snapchat és, avui per avui, una de les primeres aplicacions que qualsevol infant i jove es descarregarà en el seu primer dispositiu mòbil, o bé demanarà als seus pares que es descarreguin per tal de fer-la servir! Però, què és Snapchat i per què té tant èxit entre els infants i joves? Snapchat és una aplicació mòbil que, com bé podem intuir del seu nom, funciona com un xat; després de l'època daurada de les xarxes socials ara som a l'època daurada dels serveis de missatgeria instantània, amb WhatsApp com a aplicació estrella, objecte de desig també pels infants i joves; però Snapchat els hi ofereix molt més que només un xat! Com a WhatsApp els usuaris poden contactar amb els seus contactes i compartir-hi missatges de text, vídeos i fotografies, però una de les característiques que té Snapchat és que a banda de la immediatesa, el que es comparteix és efímer! Quan un usuari comparteix un vídeo o una foto amb un altre aquests

cal flequer

FLECA-PASTISSERIA 50_pds

Des de 1896

s'autodestrueixen, s'eliminen una vegada s'han visualitzat, en qüestió de segons. D'aquesta manera, al contrari que a WhatsApp, els arxius d'imatge i vídeo no s'emmagatzemen al dispositiu mòbil, estalviant-los les molèsties d'espai i d'acumulació d'arxius que aquest fet suposa. Snapchat, doncs, és l'eina social per excel•lència d'allò immediat i, alhora, efímer, i sembla que aquests dos conceptes agraden molt als infants i joves d'avui! Però no és només això el que tant els atrau, sinó el tipus d'imatges i vídeos que se solen compartir! Ja sabem que els dispositius mòbils (telèfons intel•ligents i tauletes) ja no disposen només d'una càmera de fotos, sinó de dues, essent la frontal ja imprescindible en tot dispositiu! Avui els objectius de les càmeres s'han tornat del tot subjectius, i som nosaltres els qui ens hem situat al centre de totes les mirades amb les autofotos, els “selfies”, dels que ja vaig parlar al

• TORTELLS • BUNYOLS • COQUES

Obert cada dia Av. de França, 21 - Sarrià de Ter Botiga: 972 173 412 Oficines: 972 594 283 info@calflequer.com


ESPAI 2.0

número 89 d'aquesta revista. Si observeu un infant o un jove amb un dispositiu mòbil a les mans veureu que no són poques les vegades que es fa fotos o es grava en vídeo amb la càmera frontal, fins i tot fent postures que, fora de context, podem trobar entre grotesques i, segons les edats, inapropiades. El caramel que Snapchat té pels infants i joves són els efectes de realitat augmentada que ofereix, convertint els usuaris en divertits (?) conillets, o transformant-los la cara com aquells miralls còncaus i convexos que hi havia als parcs d'atraccions d'antuvi... Aquests efectes i filtres de realitat augmentada són l'autèntica joguina amb la qual juguen els nostres infants i joves, enviantse imatges i vídeos efímers que, com a molt, romandran durant vint-i-quatre hores a les “històries” que l'aplicació va activar, una mena d'armari temporal on desar durant un dia els arxius de fotos i vídeos, funcionalitat que recentment ha activat també Instagram.

Immediat, efímer i banal, amb filtres i efectes de realitat augmentada i, sobretot, amb els infants i joves com a autèntics protagonistes, essent el principal objectiu dels objectius de les càmeres frontals dels telèfons mòbils: així és Snapchat, una aplicació feta a imatge i semblança dels infants i joves! Però Snapchat és quelcom més que una eina social per xatejar, també és un lloc on els usuaris poden trobar-hi altres continguts, el que es coneix com a contingut editorial. En l'apartat “descobrir” marques i mitjans de comunicació (MTV, CNN, Marie Claire, National Geographic, Cosmopolitan...) ofereixen continguts als usuaris, fent que aquests en facin un major ús, ja que no necessitin marxar-ne per accedir a d'altres continguts que els pot resultar interessant. Snapchat, a més, actualment està en plena transformació i ja és quelcom més que només una aplicació per a xatejar: d'entrada ha canviat el nom de l'empresa, essent ara Snap

Inc., i pròximament traurà al mercat un nou producte, les “Spectacles”, unes vistoses ulleres que incorporen unes càmeres a la muntura de pasta que podran gravar microvídeos que després podrem publicar a Snapchat gràcies a la connectivitat entre les ulleres i el dispositiu mòbil. Més enllà del debat que puguin generar a nivell de privacitat (com el van generar al seu dia les avui oblidades “Google Glass”), les “Spectacles” com a mínim aportaran un punt de vista diferent, el subjectiu de qui les duu... Snapchat és encara avui un misteri per a molts pares i mares, que no acaben d'entendre el seu funcionament ni, en moltes ocasions, en comprenen la utilitat; aquest és un motiu més pels quals els infants i joves s'hi aboquen tant, ja que és sobretot un espai lliure de pares i mares, no com Facebook! La meva recomanació pels pares i mares: atrevir-se a descobrir Snapchat, fins i tot amb el risc que com més descobreixin menys els hi agradi...n

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

MAGATZEM I OFICINA Avda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TER Tel. i Fax 972 17 15 57

pds_51


L’ENTREVISTA [Emili Torrent i Roger

eMiLi torrent i roger

Assumpció Vila

A punt de jubilar-se i dedicar-se als seus hobbies, hem volgut parlar amb l’Emili Torrent, botiguer i fill de botiguers del “Centro” de Sarrià de Ter. Parlar de la República, a casa del pare de l’alcalde, hauria de ser d’allò més normal, però el que segurament pocs coneixen és que la sabateria Roger havia estat abans la seu del Centre Republicà de Sarrià de Ter, d’aquí el sobrenom de l’Emili del Centro. L’Emili Torrent al bar del carrer Major

Quan varen arribar es teus pares a Sarrià de Ter? Els meus pares, Joan Torrent Padrosa, de Ginestar, i la meva mare, M. Rosa Roger Esteve, de Sant Gregori, varen llogar l’antic local republicà l’any 1947 poc després de casar-se. No el varen obrir com a bar, sinó com a botiga de queviures ja que havia estat el Centre Republicà. Aleshores, a la casa veïna de can Pere de l’Emília hi havia un bar. Jo vaig néixer el setembre de 1950, he estat l’únic fill. Anys més tard, cap a 1957, en Pere de l’Emília, can Puig, canvià el bar per una botiga a l’engròs i els pares varen obrir el conegut Bar Rosita.

52_pds

Aquest primer bar tenia una barra de marbre que provenia del cafè Gran Via de Girona. La següent reforma, ja cap a 1964, va dividir el local en bar i en espardenyeria, que regentava tota sola la meva mare, la Rosita, ja que el meu pare era treballador de Correus. D’aquell bar en recordo la gran nevera que s’havia d’anar omplint de barres de gel.

On vares estudiar? A les escoles velles de Sarrià de Ter, amb el mestre Andrés Rodríguez. Vaig estudiar comerç i delineant i vaig estar treballant uns anys a l’Ajuntament i a l’Hotel Nord Gironí,

amb el que havia de ser el meu cunyat Francesc Ramió, abans d’incorporar-me al negoci familiar, encara que tant el pare com jo, de sempre, vàrem ajudar al bar.

De jove vares formar part del grup Carrilet Va ser un grup de joves dels anys 70, com ho són ara els de l’Esplai. Tots vàrem ser monitors de la casa de colònies de Granollers de Rocacorba, però les circumstàncies polítiques de l’època varen fer que també fos un grup polític, amb l’edició d’un butlletí, transgressor per aquells temps. Primer ens varen cedir un


L’ENTREVISTA [Emili Torrent i Roger

De quan és l’aspecte actual de la botiga? L’última reforma és de 1985. Vàrem canviar totalment el sentit del negoci. Es va fer la sabateria gran i el bar petit. El primer pis és magatzem, el segon és per nosaltres i el tercer pels meus pares.

Quim Corominas immortalitzà el Bar Rosita, “El Centro”, en aquest quadre de 1968. És un guaix sobre cartró dibuixat des del balcó de l’Ajuntament, des del pis on es feia la revista Carrilet.

Diuen que el comerciant és esclau del seu negoci. T’has sentit així? El bar és un negoci de 12 hores, obrim de 9 del matí a 9 del vespre. Ara tanquem dissabte tarda i diumenge. Sempre ens ho hem combinat amb la família, primer els pares i jo, ara la Mia i algun fill. La Mia va tenir primer una perfumeria a Girona, després botiga de roba i des de 2004 treballa a casa, a la sabateria o al bar.

local dalt de l’església, i després un dalt de l’Ajuntament, el que ara és la sala de plens. Érem en Josep Rodríguez, en Miquel Font, en Quim Corominas, en Xavi Besalú, en Josep M. Rodríguez, en Pere Pórtulas, en Xavi Masdemont, en Joan Vila, l’Àngel Rodríguez, en Xavi Sánchez i uns quants més, tot el jovent d’aquella època. El grup es va començar a formar l’any 1965 quan vàrem anar a acampar a cala Tavallera, amb mossèn Gabriel Roura, on vàrem passar uns quants dies a dieta de peix i espàrrecs.

Et vares casar i heu tingut tres fills Amb la Mia Ramió ens vàrem casar el gener de 1974 i vàrem anar a viure al pis del carrer del Carme, ara carrer Carrilet. La Mia va obrir una perfumeria a Girona, i cada dia des del 1974 fins al 2004 va anar a Girona a treballar, amb el bus o a peu. Tenim tres fills, en Roger, de l’any 1979, és llicenciat en ciències polítiques, l’Èlia va néixer el 1982, és tècnic superior en Riscos Laborals, i la Idoia, nascuda l’any 1990 és arquitecte tècnic. Ja tenim quatre néts. Miquel Vinyals, Met Garriga (la dida seca de l’Emili) i d’altres al bar, mentre la Rosita feineja a la barra.

pds_53


L’ENTREVISTA [Emili Torrent i Roger

Després de la segona reforma, cap a 1964, es dividí el local en sabateria i bar. Fotos cedides per la família Torrent Ramió.

Amb la darrera reforma vàrem donar més importància a la sabateria, la qual cosa ens ha permès tenir un negoci de més qualitat i servei. Treballem amb fabricants nacionals, sabates de pell que duren. Amb la crisi han quedat pocs fabricants, però fa anys que tenim les marques Munich i Pitillos, que s’han modernitzat i tenen un bon mostrari. Tenim un bon assortiment de sabates d’home, de dona i una mica de mainada, però aquest és un producte que costa molt de vendre, ja que les sèries són molt curtes. La sabates per a joves no les toquem, només les esportives. Al bar fem bàsicament cafès i esmorzars. El cafè prové de Sarrià, de Cafès Prades, de tota la vida, un cafè de molta qualitat i proximitat. Ja no es prenen copes als bars, com a molt cer-

54_pds

Emili, Mia Rosuta i Joan


L’ENTREVISTA [Emili Torrent i Roger

Del Centro què en quedarà? En principi traspassem la sabateria, suposo que es canviarà el nom. El bar serà el magatzem de la botiga i la loteria ja ho decidirà l’Estat. Ja tens pensat a què et dedicaràs els propers anys... Amb la Mia volem fer vacances, les tenim pendents totes juntes des de fa molt temps, però hem de tenir cura de l’àvia Rosita i també volem cuidar els néts. Vull fer de paleta, portar l’hort, dedicar-me a les manualitats. De tantes coses que hi ha per fer, veurem cap on tirem.

La família Torrent Roger deixa el negoci familiar després de 70 anys. Anys de tertúlia al bar Centro, anys de veure la Rosita, en Joan, l’Emili i la Mia darrera el taulell, sempre servicials, sempre atents, família de comerciants a qui els agrada el tracte amb la gent. n

La imatge actual de la sabateria Roger és de 1985. L’Emili i la Mia, tota una vida dedicada al comerç.

veses i clares, almenys al nostre. Tenim una màquina de “millón”, però ja no venem tabac. Tenim la llicència de la loteria nacional, la quiniela, bonoloto, primitiva, el Gordo, Hípica primitiva. El món de la loteria és inabastable, no enganxa com les màquines, però hi ha gent que hi juga diàriament o setmanalment. Tot és electrònic, nosaltres no emetem bitllets, sinó un paper, tan vàlid com la tradicional.

D’on prové la clientela? La sabateria és especial, tenim clients dels pobles del voltant. No en trobes cap altra fins a Banyoles, Figueres i Girona i, a vegades, a la gent li és més fàcil venir a Sarrià que entrar a la ciutat. La gent sol ser molt fidel, hi ha un tipus de sabata que es repeteix, amb independència de les modes. El públic és familiar, pares, avis i nens. Els joves, no, aquest és un segment molt difícil i els agrada anar a passejar a l’Espai Gironès.

Rosita Roger, dins la sabateria del nou local.

pds_55


Quadern d’apunts

OPINIÓ [transparència, codis qr i accessibilitat

Josep M. Sansalvador | josepmsansalvador@gmail.com

Escola de sirenes

Durant molts i molts anys, ben bé entre els seixanta i els primers noranta, en el mur exterior d’un edifici de l’autovia s’hi podia llegir la inscripció PISCINA SWIMMING POOL –lletres negres sobre fons blancque convidava a fer uns pocs metres de marrada i anar-se a refrescar a la piscina de Sarrià de Dalt. Diuen les cròniques que en aquella època no eren pocs els turistes i passavolants estrangers que es desviaven una estona de la carretera general i paraven per regalar-se una remullada. Expliquen les cròniques que s’hi havien vist senyoretes holandeses de metro vuitanta amb maillot de bany a l’estil Esther Williams, cosa formidable per l’època. Tal vegada era el primer bany pocs quilòmetres després de passar la frontera o bé l’últim de les vacances en terra peninsular, abans de tornar a pujar a l’auto i encarar-se a les cues del retorn a casa. Aquell espai acollidor, de benvinguda o d’amable comiat, aquest estiu s’ha enrarit. S’ha posat de manifest un malestar notable per part de ciutadans de localitats veïnes que s’han vist privats d’un accés a la piscina que els havia estat franquejat els últims anys. S’han viscut situacions tan absurdes com ara santjulianencs empadronats de circumstància a Sarrià amb l’objectiu de poder anar a nedar i a parar el sol. Un escenari així, digne de la millor pel•lícula neorealista italiana, només el recordo a la inversa, en aquell temps en què els sarrianencs pagàvem el menjador escolar i els santjulianencs dinaven de franc.

56_pds

Què els diré? A un servidor, particularment, la proclama consistorial tan ramificada i extensa que s’ha publicat no el convenç. Opino que aquesta decisió és un despropòsit. Ni la xifra d’ocupació real ni la preservació de la bona convivència la justifiquen. Dono fe de gent de fora que també paga impostos aquí que s’han molestat de manera comprensible. M’agradaria instar al bon criteri que permeti recuperar la piscina municipal com a equipament d’estiu obert, disponible i amb vocació de bon veïnatge. Si vénen els de Sant Julià, benvinguts. Si tornen les holandeses, també.

El gran joc de l’estiu

Pels enamorats dels telèfons intel•ligents, els nous dispositius i els jocs electrònics, no hi ha cap dubte que aquest ha estat l’estiu del Pokémon Go. Resulta un èxit planetari, a cinc continents i és clar que a Sarrià també ha irromput amb força. Em sembla que es tracta d’anar caçant uns ninotets llançant-los una bola per durlos al gimnàs i entrenarlos. La gràcia del joc és que s’hi barreja la virtualitat dels ninots amb imatges reals i en directe del territori capturades a través de la càmera de l’aparell, amb la col•laboració del Google Maps. És molt fàcil veure jugadors moure’s de manera erràtica per carrers i places amb la vista fixada en la pantalleta tàctil: al Pla de l’Horta, a la Rasa, al carrer Major o a la plaça Emília Xargay. El localitzador automàtic de pokémons del joc guia i orienta, però seria definitiu que la mateixa aplicació indiqués

que els més valuosos, els que donen més punts, es troben davant de can Pa Salat, de can Toribio Avellanaire o a l’alçada de cal Borni. Seria una via òptima d’agermanar la tecnologia amb el repte d’aconseguir que els vells motius de les cases no caiguessin definitivament en l’oblit. Tot un incentiu per a les noves generacions: -Que guai, en Pikachu! On l’has caçat? -Dues portes més amunt de can Mateu Coniller!

Envàs on vas?

Per qüestió d’un petit pedaç domèstic, aquest agost m’ha calgut fer ús de la deixalleria comarcal. Es troba al sector industrial del Pla d’en Xuncla i és un espai poc freqüentat per la població. Els contenidors de proximitat a les zones residencials posen la mar de fàcil la recollida selectiva i el reciclatge bàsic. Allà, però, cal acudir-hi quan no és senzill desfer-se del que hem de llençar: runa, metalls, aparells vells, fustes…. M’ha sorprès l’ordre i el control que hi ha: cua i torn d’accés, barrera d’entrada i sortida, identificació d’usuaris i de vehicles, “traçabilitat” de les deixalles i verificació del correcte dipòsit, registre administratiu…És l’esforç que cal fer per tenir el país net i endreçat. Ens hem d’anar acostumant a fer-hi viatges quan convingui, però costa. Un veí amb qui hi vam coincidir un migdia m’explicava: “He vingut a portar una tele vella. Entre la cua, entrar i sortir i deixar-ho on toca i els tràmits hi he estat mitja hora. Sort que sóc jubilat!”.n


OPINIÓ [transparència, codis qr i accessibilitat

transParència codis Qr i accessiBiLitat Per Roger Casero Gumbau | Regidor de la Candidatura de Progrés a l'Ajuntament de Sarrià de Ter | www.rogercasero.cat

E

Els més observadors us haureu fixat que d'un temps ençà en els equipaments municipals hi ha uns vinils (una mena d'adhesius) enganxats amb un codi bidimensional, anomenat també codi QR. Sí, una imatge de forma quadrada amb una mena de taques negres, petits quadrats. ls codis bidimensionals, o codis QR, permeten, com els tradicionals codis de barres dels productes de consum, emmagatzemar informació, però en el cas d'aquests curiosos codis, a diferència dels de barres, permeten emmagatzemar molta més informació. El seu ús és múltiple i variat en sectors com el turisme, el màrqueting i publicitat, l'educació, l'oci, la cultura...Sobre aquests codis podeu recuperar l'article “Codis QR. Què són i quines utilitats tenen?” del número 78 d'aquesta mateixa revista. El cas és que, com deia, d'un temps ençà el govern municipal ha enganxat aquests codis als equipaments municipals com a mesura de transparència, ja que la informació que “amaguen” els codis és la partida pressupostària d'enguany comparada amb la de l'any anterior. Cada vegada que veig un d'aquests codis enganxats en un equipament municipal em pregunto: l'haurà descodificat algú? Més enllà de la bona voluntat i la lloable intenció del govern municipal trobo que aquest és un sistema poc efectiu, i sobretot poc accessible de ser transparent, i si la voluntat és seguir-lo utilitzant és, sobretot, un sistema avui infrautilitzat! M'EXPLICO És poc efectiu perquè no sembla produir l'efecte que hom n'espera: que la gent els descodifiqui. Penso que més aviat els veïns i veïnes de Sarrià de Ter, excepte comptades ocasions, més aviat ignorem aquests codis, sobretot perquè diria

que, en general, no en comprenem ni la seva presència ni el seu ús. Com a reclam és poc afectiu, però com explicaré més endavant, es pot millorar la seva efectivitat. És poc accessible perquè per accedir a la informació que amaguen cal: 1. Disposar d'un telèfon mòbil intel·ligent (d'acord, quasi tothom en té) 2. Descarregar-se una aplicació que permeti descodificar aquests codis bidimensionals; aquí ja compliquem la cosa... 3. Saber-la utilitzar (qüestió de destresa, tot i que solen ser molt intuïtives) 4. Accedir a la informació! La transparència, si és poc accessible, és poc transparent! És un sistema infrautilitzat perquè, si més no en el meu cas, quan vaig veure la informació que contenia la decepció va ser gran: un full amb un requadre amb els conceptes del pressupost d'aquell equipament amb els imports del pressupost d'aquest any i el de l'any passat. Per exemple, en el cas del Camp d'Esports de la Rasa puc veure que el pressupost total d'aquesta partida és de 34.100 € i que la de l'any passat va ser de 48.700 €, però, per exemple, no em diu què representen aquestes xifres en relació al pressupost total, o quin percentatge representa la despesa del subministrament elèctric, o de la neteja, respecte a la despesa total d'aquests conceptes. O encara pitjor, puc veure l'import d'una partida, de 6.400 €, que es diu literalment “Rcm Camp de futbol i vestidors”; sabeu què vol dir “Rcm”? Se us

acut a quin concepte van destinats aquests 6.400 €? En resum: la transparència, via codis QR, més aviat sembla una gimcana el premi de la qual és, més aviat, decebedor. En un ple municipal vaig proposar millorar l'accessibilitat i la informació d'aquests codis bidimensionals, ja que trobo molt positiva que la informació del cost de cada equipament sigui accessible i, sobretot, comprensible pels veïns i veïnes. D'entrada penso que la informació bàsica s'ha de mostrar tal qual, no encriptada rere un codi que la majoria de veïns i veïnes no entenen, i que més que copiar i enganxar literalment del document del pressupost, potser caldria tractar un xic millor les dades amb gràfics i infografies. I sí, per ampliar la informació, disparar al codi QR, ensenyant també de quina manera es pot descarregar l'aplicació i descodificar el codi. No podem pretendre ser transparents enganxant un codi QR als equipaments i amagant-hi un parell de requadres extrets d'un document i després pensar que els veïns i veïnes ja faran la resta; hem de vetllar per tal que la informació sigui accessible i comprensible, especialment pels qui no estan avesats, com podem estar-ho la majoria de regidors i regidores, al format de les partides del pressupost i a l'ús dels dispositius mòbils. Amb la transparència, com amb la participació, no s'hi val, per més bona intenció i voluntat que es tingui, la llei del mínim esforç... n

pds_57


OPINIÓ [és quan voto que hi veig clar...

és Quan voto Que hi veig cLar... Josep Brugada i Gutiérrez-Ravé

Q

Bo i parafrasejant la veu del poeta Josep Vicenç Foix, voldria referir-me al tarannà que -en llibertat- ha caracteritzat el poble català

uan ens han demanat d’acudir a les urnes ho hem fet; l’exercici democràtic de votar no ens fa mandra perquè a més les catalanes i els catalans som capaços de fer-ho amb alegria. L’acte cívic d’acudir a les urnes o a una manifestació som capaços també de convertir-ho en una festa. Després de tants anys d’haver estat proscrits per un règim dictatorial, pels temps que corren (com tots els demòcrates!), ens sentim orgullosos de votar i de poder expressar en tot moment el nostre parer.

Catalunya s’ha manifestat de moltes maneres a les urnes i al carrer. Ho hem vist i ho ha vist qui ho ha volgut veure. Pel que sembla, però, encara ens falta camí per desvetllar. ¿Què volem que sigui la nostra nació? Hi tenim dret. Perquè a Catalunya hi ha una majoria que creu en la llibertat; un tant per cent de catalanes i catalans pensem que ens podem autodeterminar a partir del que ja tenim amb les nostres institucions, el govern de la Generalitat i el Parlament. A dia d’avui -tal i com s’està duent a terme- som una majoria de ciutadans que pensem que la nostra relació i la nostra dependència amb l’Estat espanyol ha periclitat. Ja ha estat analitzat; no estem bé formant

58_pds

Visita del President Francesc Macia a Girona, 1931. CRDI, Ajuntament de Girona

part de l’Estat espanyol. I com que som un poble que ens tenim per lliures, és amb la llibertat que ens volem segregar democràticament d’Espanya. El mateix passa o pot passar amb les persones. Quan dues persones acorden acabar la seva convivència -per les causes que sigui- aquesta separació ha de ser possible. Per tant, el símil pot ser vàlid. Quan existeix un anhel de segregació per unes causes històriques justes i raonables, l’autodeterminació ha de ser possible i res ha de venir forçat. Si Catalunya va ser pionera -per la dinàmica de la nostra història- de la reivindicació autonòmica i la resta de nacionalitats i particularismes de l’Estat espanyol es van beneficiar a remolc d’aquesta descentralització de l’Estat i malgrat tot ulteriorment va derivar en el “café para todos”, avui el poble català, les institucions catalanes, cansades de vilipendis, d’expolis fiscals (estudiats per activa i per passiva), tenim dret a autogestionar-nos. Això no respon, però, a cap caprici; respon

en tot cas a nombroses causes (negatives) que han aconduït el nostre país a una situació límit, entre d’altres perquè les estructures de l’Estat espanyol avui són decadents, desfasades i corruptes i valgui a subratllar de passada també que la monarquia espanyola ha perdut credibilitat, aquí i al mateix Estat espanyol. N’hi ha molts exemples. L’Estat espanyol s’entesta a mantenir festes que són herència del franquisme. Així, doncs, ens cal actuar per tal d’aconseguir un referèndum, acordat o no amb l’Estat espanyol. El president de la Generalitat ja ho ha


OPINIÓ [és quan voto que hi veig clar...

anunciat: “O Referèndum o Referèndum”, la qual cosa significa que la nostra legitimitat passa, ha de passar sempre pel Parlament de Catalunya, si no, què representa i per què serveix la institució? ¿Tenim un parlament de fireta? Malgrat tot, però, en la nostra opinió una nova votació, un escrutini amb alta participació i amb un resultat cent per cent afirmatiu no està garantit. Aquest és el risc, la veu de la democràcia. No obstant això volem i desitgem l’acompliment de la constitució de la República Catalana. Ho volem perquè el país esdevingui normal, per tal que puguem gestionar de més a prop i amb millors recursos la nostra economia, la nostra cultura i les coses que ens són pròpies.

Ho hem repetit moltes vegades, la Generalitat de Catalunya és l’estat als nostres territoris i estem disposats que la institució esdevingui més estat. Que es gestioni amb el que ens correspon de justícia. Per moltes raons volem que Catalunya esdevingui una república dintre de la Unió Europea i perquè també millorin les relacions culturals i econòmiques, relacions de veïnatge amb l’Estat espanyol. Volem autogestionar-nos no per ànim de fer la guitza, ho volem per viure i conviure millor tots plegats, catalans i espanyols. Comptat i debatut perquè Catalunya faci sentir la seva veu amb total plenitud en el concurs d’Europa i del món. Sabem caminar sols, sabem governar-nos i sabem ferho bé. En tenim molts exemples. ¿Qui ha dit que els catalans no sabem dur a terme la nostra educació, la nostra cultura, la nostra sanitat, la nostra economia, la nostra seguretat, la nostra televisió i mitjans audiovisuals o els nostres ferrocarrils amb eficàcia? Sabem fer-ho i si ens deixen i no ens posen

traves encara podem fer-ho millor. Per tant, arribats a un cert punt de les reivindicacions, de parar el platet dels nostres legítims desitjos, de les nostres opinions, d’aproximar posicions, necessitem per la nostra governabilitat que ens deixin votar, o sigui, manifestar-nos a risc que pugui sortir malament, com s’ha esdevingut a Escòcia. Però tothom sap que Catalunya és una altra realitat. Per tant, que ens deixin votar i si ulteriorment hem de ser resolutius, ho serem perquè sabrem fer-ho. Sempre he tingut clar que no es pot anar en contra de la voluntat del poble català. Si convé trencarem cadenes i ho farem per autogovernar-nos bé i amb justícia, de la mateixa manera que necessiten i els cal autogovernar-se als espanyols, perquè avui la realitat política espanyola és un autèntic niu de personalismes i de disbauxes.

Tant per a Espanya com per a Catalunya desitjo uns governs forts i dialogants. Les ciutadanes i ciutadans d’un i altre país no podem progressar enmig del desconcert, enmig de la manca d’entesa, de la manca de pactes...Renovar-se o com havia dit el basc Xavier Arzalluz, “nos vamos todos al garete”1. Si convé tornarem a votar i ho farem amb alegria sempre que faci falta, però el que ens convé ben aviat és un govern que governi i que es noti. Ho desitjo també per als pobles i nacionalitats de l’Estat espanyol. n Tren a l’Estació de Girona, 1936. Fons Salvador Crecenti, CRDI, Ajuntament de Girona

1 Expressió marinera que prové del francès “être egaré”; s’adapta en llengua castellana per referir-se quan una nau perd el rumb o té problemes en la seva estructura, “irse al garete”.

pds_59


ESPAI ESCOLAR [Escola Montserrat

La festa de Les idees Alumnes de 6è B

A l’Escola Montserrat el 20 de juny d’aquest any es va celebrar la 3a edició de la Festa de les Idees. Per arribar a aquesta festa, a les aules primer es va treballar durant un cert temps el projecte “Tivo Creativo”, que serveix per millorar la capacitat creativa per generar idees i pel descobriment del propi talent, indispensable avui dia en un món de canvis constants.

P

er arribar a l’exposició final del dia de la festa, els alumnes de 3r fins a 6è van estar treballant a les aules els seus pro-

jectes. Els alumnes de 3r van fer grups i van pensar iogurts de diferents gustos. Alguns alumnes van sortir a explicar com era el seu iogurt. Tots els iogurts que van mostrar tenien formes molt extravagants, com un iogurt amb forma de coet i els gustos que es van inventar van ser molt diversos i divertits. Els alumnes de 4t es van inventar jocs nous, com per exemple:una ruleta per aprendre anglès i matemàtiques. Molt divertit i engrescador!

60_pds


Nosaltres, que el curs passat estàvem a 5è, vam inventar aplicacions per innovar els telèfons mòbils. La primera aplicació que vam presentar va ser la fletxa de l’amor, servia per disparar a un altre dispositiu una fletxa amorosa a una persona que t’agradava i tenies possibilitats que s’enamorés de tu. Una altra aplicació que vam inventar va ser la bateria infinita. Era un “app” que funcionava molt fàcilment, només s’havia de resseguir amb el dit una línia que es movia i s’hi ho feies bé es carregava un 20% la bateria i això ho podies repetir tantes vegades com fes falta. Els alumnes de 6è del curs passat van crear invents del futur, com per exemple una bicicleta amb GPS inclòs, ales i nevera, un imant molt potent d’alta generació, també van fer un monopatí amb un turbo d’alta velocitat que podia arribar als 250 km per hora. Un altre invent que ens van presentar va ser un llapis intel•ligent que servia per fer els deures, tu li havies de donar unes ordres i el llapis t’ho feia a l’instant, però no es donava per acabat si abans no es llegia tot i es contestaven unes preguntes sobre les tasques a fer. Gràcies al suport de l’Ajuntament de Sarrià de Ter podem gaudir d’aquests tallers que es fan a l’aula i d’aquesta festa tan creativa. La nostra intenció és continuar celebrant aquesta festa per poder desenvolupar al màxim la creativitat que tots i cadascun de nosaltres tenim dins nostre. n


ESPAI ESCOLAR [Escola Montserrat

62_pds


VIATGES [Crestas del Gran Bachimala

Descans merescut. Foto Carolina Rodriguez

Crestes del Gran BaChimala Carolina Rodríguez

Com fer les crestes del Bachimala i no quedar en l'intent... doncs anant amb la gent del Grup de Muntanya de Sarrià.

F

a molt poc temps, potser uns mesos, que conec al GMS. Totes les sortides que he fet amb ells són especials, divertides i esgotadores i com no, aquesta no podria ser d'una altra manera.

Vam anar 5 membres del GMS la Sílvia, la Gemma, en Quim, en Paco i jo. Vam iniciar el recorregut al Refugi de Tabernès a la vall de Chistain a Huesca. Iniciarem l'ascensió seguint el riu Cinqueta, per arribar dues hores més tard al Puerto de la Pez. Aquesta era la primera fita de moltes al llarg del dia. En aquest punt estem a plena frontera amb França, una vall verda que s'estén als nostres peus. Des d’aquí seguirem l'ascensió, per arribar una hora més tard al la segona fita del dia, els cims de Pico del Puerto (3019m) i Pico de la Pez (3019m).

pds_63


VIATGES [Crestas del Gran Bachimala

Pujant al Pico de la Pez. Foto Quim Llunell

El que impressiona des d’aquí, és veure tota la cresta del Bachimala per endavant, amb El Gran Bachimala al fons. Gairebé sembla mentida que es pugui fer tota la cresta en una sol dia. I encara avui ho dubto. Al nostre davant hi ha tot una succesió de muntanyes que pugen i baixen i sembla que no s'acabin mai. Penso de retirar-me en aquest punt, tornant amb un grup que coneixem al cim. Jo no ho faig, tinc ganes de fer la cresta. La Silvia se'n va amb

64_pds

ells cap al refugi. Avui no es troba amb totes les forces i el millor és una retirada a temps. Començem a crestejar seguint la frontera. En una hora arribem a la tercera fita del dia, el Pic de l'Abeille (3030m), seguit del Pic Marcos Feliu (3054m) del Petit Bachimala (3052m). No sé com descriure com és crestejar. Si no ho has fet mai és difícil d’imaginar. Era la primera vegada que ho feina. He fet muntanya però no es el mateix. Al crestejar passes per lloc

bastant exposats, molt aeris, molt vertiginosos. Vam passar moltes hores pujant i baixant pedres, roques, grimpant i destrepant, tenint uns desnivells bastant considerables per tots cantons. El lloc era molt bonic. Impressionant. Totes les muntanyes als nostres peus. Però ho reconec, hi van haver vegades que no volia mirar avall per por de tenir vertigen. D'altres no em podia estar i admirava les vistes des de de dalt.


VIATGES [Crestas del Gran Bachimala

Crestellant de cim en cim. Foto Quim Llunell

Quan crestejes, és molt important portar alguna corda pels passos més difícils i exposats. Com jo era la més novata, vaig demanar en un lloc que m'asseguressin amb ella. Tot i que podria haver-ho fet sense, és millor no jugar-se-la per guanyar uns minuts. L’experiència d'en Paco, en Quim i la Gemma en fer crestes, em tranquil·litzava molt i sabia que amb els seus consells podria fer qualsevol pas, per molt exposat que fos. Vam estar hores, i hores i hores crestejant, passant Punta de l'Ibon

(3097m), Punta Ledormeur (3120m). Semblava que no s'acabava mai... i era cert... no s'acabava. Per fi, després de més de 12 h de saltar de roca en roca, vam arribar als peus del Gran Bachimala, amb les forces molt acabades i el primer que fas en arribar en aquest punt és mirar amunt, i pensar... Com es deu pujar això? És una paret! Des de la nostra perspectiva, no es veu cap camí, ni pas, ni cap lloc on es pugui grimpar. Per sort, l’experiència ens diu que no hem de mirar amunt sinó al

que tenim més a prop i poc a poc trobem els passos que ens dóna la muntanya, per arribar mitja hora més tard a la nosta última fita del dia, El Gran Bachimala (3176m). Ho hem aconseguit!! Repte superat. L'alegria ens envolta, el cansament s'esvaeix. Admirem el nostre voltant tot fent un refrigeri. Ara ja només queda una cosa... Baixar!!! De mica en mica, m'adono del que ens queda. L'alegria del moment, no m'havia fet pensar que queda més de dues hores de baixada

pds_65


VIATGES [Crestas del Gran Bachimala

Impressionants vistes als nostres peus. Foto Quim Llunell

Si ho penso, em sembla que no ho podré fer. Així que ara toca no pensar i fer passes. El primer que cal fer és seguir crestejant cap al cim Punta de Sable (3134m) l'últim tresmil amb el que no hi comptava i que gracies a en Quim ho vam incorporar a la llista de tres-mil del dia (sempre ho recordaré).... I continuant baixant

per la cresta cap el coll Senal de Viadós i seguint baixant i baixant i baixant i.... fins que ja no queden forces i …seguir baixant. Crec que no havia estat mai tan cansada. I per rematar-ho fem drecera camp a través per arribar a veure el refugi de Tabernés però no arriba mai.

Després d’un dia dur de 15 h caminant, vam arribar al lloc de dormir. Mai no m'havia alegrat tant d'arribar a un refugi, i de banyar-me al riu gelat. Alegria per haver arribat i per haver-ho fet. Sens dubte una gran ruta per recordar. n

PÀRQUING.NET NETEJA DE PÀRQUINGS Josep Chacón Sánchez c/ Llosas, 54 - 17840 Sarrià de Ter - Tel. 972 17 20 47 mòbil 696 99 21 30

www.parquingnet.cat 66_pds


SALUT [la malaltia d’Alzheimer

Gerard Casas Rossell Resident de Medicina familiar i Comunitària Tutor: Dr. Emili Marco

Les demències afecten a poc més del 10% de la població major de 65 anys, i aproximadament la meitat d’aquestes es tracta d’una demència tipus Alzheimer. L’envelliment és un procés natural inevitable i diferent per a cada persona, en el qual es produeixen una sèrie de canvis que afecten el rendiment físic, mental i social de la persona. Quan apareix una demència tipus Alzheimer es produeix una disminució marcada de les funcions intel•lectuals amb dificultat per a l’aprenentatge de nous conceptes i una important dependència per a la realització de les activitat bàsiques de la vida diària.

la malaltia d’alZheimer

L’

Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa (afecta les neurones, cèl·lules del cervell), progressiva i irreversible que afecta principalment la memòria, el pensament i el comportament de qui la pateix. Però no només canvia la vida de qui la pateix, sinó que repercuteix directament a tot el seu entorn familiar i social. FACTORS DE RISC

Actualment la malaltia d’Alzheimer és de causa desconeguda i segueix en procés d’investigació. S’hi han relacionat una sèrie de factors de risc, que conjuntament podrien afavorir l’aparició de la malaltia. Entre ells hi ha: Edat: a major edat, més risc de patir la malaltia. Sexe: afecta per igual homes i dones, tot i que s’observen més

dones probablement pel fet que l’esperança de vida de les dones és més alta. Antecedents familiars: s’ha vist que només un 2% dels casos estan relacionats genèticament. Factors de risc cardiovascular: fumar, beure alcohol, tenir hipertensió, colesterol alt i diabetis es podrien associar d’alguna manera al seu desenvolupament. Estrès: en l’actualitat l’estrès ocupa un important factor en múltiples patologies, entre elles les demències. QUÈ PASSA QUAN TENS ALZHEIMER? La malaltia d’Alzheimer apareix de forma insidiosa i avança lentament fins a una fase avançada o terminal. Inicialment acostumen a ser els familiars els que refereixen petits oblits que es van freqüentant i canvis en el compor-

pds_67


SALUT [la malaltia d’Alzheimer

tament com irritabilitat o cert grau de depressió. És important no confondreho amb els signes naturals de l’envelliment que pateix tota persona. Progressivament, aquests dèficits de memòria es van fent més importants i s’hi afegeixen d’altres alteracions cognitives com és la desorientació en temps i espai i apareix certa dificultat per a realitzar les tasques habituals diàries com ara la capacitat d’organització de la medicació, la higiene personal, la capacitat de càlcul i fins i tot apareixen problemes per seguir el fil d’una conversa. A una fase més avançada s’altera la capacitat de lectura, escriptura, dibuix i comprensió, sempre en un context de canvi en el caràcter cap a la depressió, trastorns del son o l’agitació psicomotriu. La durada de la malaltia d’Alzheimer és diferent en cada persona i depèn principalment de l’edat en què apareix i la gravetat en el moment del diagnòstic. Pot variar d’entre 3 a 10 anys aproximadament.

PREVENCIÓ. CANVIS EN L’ESTIL DE VIDA PER A MANTENIR-NOS ACTIUS 1. Activitat física: es tracta de mantenir actiu el cos per a evitar perdre força, coordinació i mobilitat, per així seguir sent el màxim independent per a cuidar-se un mateix. 2. Dieta mediterrània: una dieta equilibrada com la que tenim al nostre petit gran país és la millor forma per a reunir tots aquells nutrients i vitamines necessaris per un bon estat de salut. 3. Estimulació mental: una de les parts més importants. El cervell és com un múscul que també necessita entrenament diari per no atrofiar-se i seguir... 4. Activitats socials: ens aporta estímuls constants, ens ajuda a mantenir-nos actius i permet conservar un estat d’ànim òptim per evitar aquest declivi que pot desencadenar el procés de la demència. TRACTAMENT Actualment no té cura, però si que hi ha una sèrie de medicaments que alenteixen el procés. Quan noteu que hi hagi algun canvi o pèrdua de capacitats del vostre familiar és important consultar el metge i infermera del vostre ambulatori per a realitzar una sèrie de tests i proves per arribar al diagnòstic de la malaltia i poder prescriure la medicació necessària. Tanmateix, també seria important contactar amb els serveis socials de l’Ajuntament o del CAP per poder iniciar els trà-

68_pds

mits necessaris per demanar la llei de dependència i/o poder accedir als tallers d’estimulació cognitiva i recolzament psicològic als familiars amb la finalitat d’evitar la sobrecàrrega del cuidador. UN COP APAREIX L’ALZHEIMER, ALGUNS CONSELLS PER AL CUIDADOR En primer lloc és important exercitar la paciència i no tenir mai pressa, ja que són persones amb les seves capacitats alentides, i donar el temps necessari pot ser beneficiós com a estímul ajudant a no posar-lo nerviós. És important, sempre que es pugui, respectar gustos i costums de la persona per no alterar la seva rutina, que és on més confortable s’hi trobarà. També cal evitar enfrontaments, mantenir la calma i no donar importància a errors ni repeticions, que es freqüentaran a mesura que avanci la malaltia. Seria d’ajuda protegir la llar: treure catifes, tenir una lluminositat adequada o posar baranes per evitar caigudes i així facilitar la mobilitat de la persona. Com també seria interessant l’estimulació del reconeixement de la família i l’entorn mitjançant fotos i exercicis de memòria i comprensió. En fases més avançades, per a més control, hi ha la possibilitat de posar-li una polsera identificadora i fer difusió a veïns i amics perquè tinguin constància de la situació en cas de necessitat. El canvi de comportament de la persona durant la malaltia, a vegades, permet que s’expressin emocions que han estat reprimides o amagades durant la seva vida i això t’ofereix la possibilitat d’aprofitar aquesta proximitat i tendresa que mai havies tingut l’ocasió de conviure. I recorda sempre: NO OBLIDAR-SE DE TENIR CURA D’UN MATEIX! n


esport GRAN ÈXIT DE LA ROGAINE SARRIÀ DE TER ORIENTA’T PER L’ESCLEROSI MÚLTIPLE

U

Josep M. Santiago

n total de 41 equips d’arreu de Catalunya van participar el diumenge 22 de Maig a la Rogaine Sarrià de Ter que va organitzar l’Ajuntament de Sarrià de Ter en benefici de la Fundació Esclerosi Múltiple. La prova es va fer per què el dimecres 25 de Maig es el Dia Internacional de l’Esclerosi Múltiple i va convertir-se en una activitat més de les que es van dur a terme a Sarrià de Dalt-Pla dels Socs per la Festa de Primavera. Es van poder donar més de 500 € a l’entitat. La cursa va sortir i arribar del

Passeig Capellades i els corredors es van dispersar per la zona urbana més propera i per tot l’entorn natural de l’oest del municipi, visitant diferents punts d’interès com el Pou del Glaç, el Pi de la Bateria, el Molí d’en Tomàs, la zona d’en Xuncla... La majoria dels participants van tornar gratament sorpresos, doncs no esperaven trobar-se aquests llocs o els desconeixien. En total van ser 3 hores intentant passar pel màxim possible de punts de control. A la part més competitiva els guanyadors majoritàriament van ser del club Aligots de Girona, que a més

era col•laborador en la prova. Els primers a les diferents categories van ser All i Oli Team (135 punts) a Homes Absolut, Anna Team (66 punts) a Dones Absolut, Teenager Team (79 punts) a Júnior, Demomentjo (64 punts) a Veterans, i Gen-Eticament (114 punts) amb equips mixtes. La màxima puntuació la va obtenir l’equip Farra-O (fora de competició per ser un corredor sol) amb 169 punts. El millor equip sarrianenc, que també va ser premiat, va ser Sisters&Cia amb 71 punts a la categoria mixta. n

pds_69


esport L

PROJECTE ESCOLA ESPORTIVA UE SARRIÀ 2016-2017 Xevi Rodríguez

a UES des de sempre ha estat un club esportiu molt important a Sarrià de Ter, compromès amb el poble i amb totes les persones vinculades al club. Jugadors, tècnics i afició sempre s’han caracteritzat per la passió que han transmès a la pista o a la grada. Aquests darrers anys, la Unió Esportiva Sarrià ha acumulat grans èxits esportius, sobretot a les categories cadets i juvenils. Aquests èxits esportius es poden relacionar amb molts aspectes que s’hagin pogut donar, tot i així des del club sabem que l’èxit esportiu s’ha aconseguit gràcies al treball i a la dedicació de tots els nens i els seus entrenadors. Conscients de la importància que té l’organització de la base, hem decidit crear una estructura sòlida, tot i que també flexible, clara i transparent. Consolidar i dissenyar una Escola Esportiva que ajudi a estructurar els objectius d’aprenentatge i els continguts de treball per a cada etapa dels jugadors o les jugadores. Una Escola Esportiva amb principis solidaris i amb vocació educativa, que afavoreixi les relacions, la convivència i la inclusió social de tots els qui hi participen, que assoleixi formar els millors jugadors i les millors persones. Per últim, és important destacar que la relació de l’Escola Esportiva amb tot l’entorn que és molt important. Les famílies, el club, el poble, les escoles, els entrenadors... marcaran les condicions del camí que els nostres nens i nenes han de tenir durant la seva etapa evolutiva dins del club. Les persones que intervindran en aquest procés, s’han compromès a complir uns drets i deures, per tal de poder assolir uns passos que creiem necessaris per aconseguir els objectius proposats. n

70_pds


The Sarrià NewS LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENT EN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE LA FRASE DEL DIA: Els problemes són com el paper higiènic: n’estires un i te'n surten deu.

Editorial

Ha! Ha! (Això, per si no ho heu entès, és un riure sarcàstic) Ho dèiem en el nº anterior, que estaria bé que els resultats de les eleccions fossin els mateixos i si fa no fa van ser els mateixos: ningú amb prou cintura per formar un govern. I a sobre ens amenacen de fer-nos votar el dia de Nadal. Home, ja m’agradaria, però és que per Nadal jo tinc un interessant debat amb la tieta sorda, el cunyat pesat i el cosí que només veig un cop l’any, que em sembla que ja us ho havia explicat. Ja posats, ens podrien convocar pel 28 de desembre. Això sí que seria una bona innocentada! Sisplau, no ens demaneu a nosaltres l’esforç de tornar a votar i feu vosaltres l’esforç d’entendre-us. Sam Enfot,TSN, Redactor en cap.

Dos punt zero

Quan als polítics els ha entrat la dèria del twitter, la política s’ha convertit en un a veure qui la diu més grossa o a veure qui és més enginyós amb menys paraules. Com si d’una infantil competició es tractés, en el fons no és gaire diferent d’allò de veure qui la té més llarga, la gràcia, o qui la té més petita, la frase. Jack Dorsey,TSN, Co·laborador.

Muralles

Al segle XIX moltes ciutats enderroquen les seves muralles, cosa que s’interpreta com una victòria contra la repressió i un

avenç de les llibertats. Avui es tornen a aixecar muralles en diferents llocs d’Europa. Com ho hem d’interpretar? Estem tornant dos segles enrere? No seria més sensat estendre ponts enlloc d’aixecar muralles? Ens estem tornant bojos? Jaume Calatrava, TSN, Arquitecte.

Jocs i joguines

De cara a la propera campanya de Nadal i Reis ha sortit un nou joc que, en la millor tradició dels jocs didàctics, reuneix emoció i entreteniment. Es tracta del GarroTrib. Cal posarse una toga de jutge i si el contrincant treu una urna de cartró al carrer, garrotada! Si un altre contrincant proposa un referèndum, garrotada!. Si uns quants contrincants aproven una llei que no t’agrada, garrotada! També es pot recórrer a lleis antigues com la prohibició dels toros i garrotada! És un joc senzill i alhora educatiu que farà les delícies de grans i petits. No deixeu de comprar-lo. Lluís Geiper, TSN, Joguinaire.

Woody Allen

La proposta de fer sant Pedro Màrtir s’ha desestimat perquè Sant Pere Màrtir ja existeix. La Comissió estudia nous patronatges vinculats a Sant Mas i Santa Forcadell. Àngel Gabriel, TSN, Setè Cel.

Un conte

Quan el votant es va despertar, el dinosaure Rajoy encara estava allà. August Monterrosso, TSN, Novel·lista.

La Reivindicació

Vàrem sentir al pregó de Festa Major algunes de les mancances de Sarrià, però no vàrem sentir reivindicar algunes de les “sobrances”. I és que l’aguilot feixista del pont ens sobra. Continuem reivindicant: La gallina a la cassola!!

Afers celestials

La Comissió responsable davant les Altes Instàncies de fixar el santoral ha decidit que Sant Narcís sigui el patró dels selfies. De moment s’ha descartat que Santa Susanna sigui la patrona dels enderrocs, que Sant Felipe sigui el dels bocamolls i que Sant Mariano ho sigui del dolce far niente.

pDS_71


Parlem de Sarrià 95  

Número 95 de la revista de cultura i informació local Parlem de Sarrià, corresponent als mesos de maig, juny, juliol i agost de 2016. Edita:...

Advertisement