Parlem de Sarrià 121

sumari

AJUNTAMENT. Com s’invertiran els recursos municipals el 2025?

Cada residu compta!

ENTITTATS. Ona Sarrià: Quan la ràdio surt de l’emissora Cantaires de Sarrià: Qui canta els seus mals espanta Sarriart: Sarriart. Escola, música i cultura AV Pla de l’Horta: 50 anys fent barri ANC: Catalunya: una causa viva i necessària Carnestoltes CULTURA. Biblioteca Emília Xargay. El 8 M: La Biblioteca amb nom de dona Revetlla de Sant Jordi a la Biblioteca Sant Jordi a Sarrià de Ter Sala Dolors Xabé. Damià Escuder Lladó. Sarrià de Ter rep una donació de l’artista “Terra Ignota” d’Evdokim Perevalsky Nits del Coro. Cultura, emoció i vida compartida Teatre. Tastets de teatre breu Mosàic Literari. El renoc El pastor de xais i la banya Sarrià Sardanista. Activitats de Sardanes Sarrià de Ter, lliçó d’història Presentació del número 120 de Parlem de Sarrià ESPAI 2.0. Els nous lladres entren per la pantalla QUADERN D'APUNTS DOSSIER D’HISTÒRIA. El Mas Tomàs de Sarrià L'ENTREVISTA. Roger Torrent Ramió L’ULL DEL PONT. Sota el Pont de l’Aigua OPINIÓ. ERC. Administració electrònica sí, però no així JxS. Agendes amb data límit?

ESPAI ESCOLAR. Confetti. Les famílies confetti ens expliquen contes!

Escola Montserrat. Les dones i el cinema Institut Ti[k]eris. La primera promoció de batxillerat a l’Institut Ticeris.

VIATGES. L’antiga ruta comercial de la Nakasendo (Japó) ESPORTS. FC Sarrià UES THE SARRIÀ NEWS

parlemDESARRIÀ

4 6 8 10 12 15 17 19 20 21 22 24 26 27 29 31 32 35 36 38 39 40 42 63 68 69 70 71 74 77 79 83 85 87

Consell de Redacció: Josep Brugada, Roger Casero, Àngel Garcia, Quim Llunell, Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M. Sansalvador, Isabel Vidal i Jordi Duch.

Correcció lingüista: Toni Ruscalleda Agraïments: Ajuntament de Sarrià de Ter Hi col·laboren: Isaac Ramió, Quim Rodríguez, Ernest Penalba, Pau Collell, AV Pla de l’Horta, Albert Pijoan, Anna Sala, Joan Puigmal, Presen Serrano, Raimonda Coll, Àngel Canyigueral , Jordi Dalmau, Mònica Aymerich, Josep Ma.Viladomat, Narcís Farroni, EB Confetti, Escola Montserrat, Albert Bayot, Bet Sau, FC Sarrià, UES Sarrià.

Portada: Inauguració dels Espais de Memòria a Sarrià de Ter. Foto: Miquel Serra Disseny i maquetació: Mercè Soler Impressió: Impremta Pagès Subscripció anual: 10 euros Tiratge: 1.400 exemplars. e-mail: parlemdesarria@gmail.com Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732 La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor de la revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsabilitza necessàriament de les opinions signades.

LA RevISTA jA éS A InTeRneT: www.issuu.com/parlemdesarria.

Facebook: ParlemdeSarrià. GERDS DE TER Per llegir les revistes sense descarregar: www.issuu.com/parlemdesarriadeter

AGRAïM LA COL·LABORACIÓ DE LES ENTITATS COMERCIALS

Per publicitat i cartes a la redacció podeu contactar amb: josep.brugada@gmail.com

E D I T O R I A L CAN TOMÀS, UNA ANTIGA NISSAGA SARRIANENCA Una de les fites que ens hem proposat com a Consell de Redacció és anar omplint els buits de la història del poble, tant des del punt de vista familiar, productiu, arquitectònic com de la memòria col·lectiva.

En aquest número, presentem un dossier dedicat a la nissaga dels Tomàs, una família que habitava el mas Tomàs i que, tal com s’ha pogut documentar, té els seus orígens a l’època medieval, al segle XIII. A Sarrià de Ter ja no hi queda cap descendent directe dels Tomàs, però sí el casal —actualment propietat de la família Vinyals— i els corresponents panteons familiars situats al petit cementiri de la parròquia de Sant Pau a Sarrià de Dalt.

Aquest dossier és fruit d’un any llarg de recerca del filòleg Josep Brugada, que ha buidat diversos arxius —com el notarial de l’Arxiu Històric de Girona, l’Arxiu de la Corona d’Aragó, Arxiu Municipal de Girona, Arxiu Diocesà i Capitular de Girona o l’Arxiu dels Pirineus Orientals, a França. Malauradament, no s’ha pogut contactar amb cap familiar viu descendent de la família Tomàs, i per tant, no es disposa ni de fotografies ni de gaire informació relativa al segle XX, període en què, arran d’un litigi econòmic, la família va perdre les seves propietats al poble.

ELS ESPAIS DE MEMÒRIA AL CARRER MAJOR En consonància amb la voluntat de construir un corpus històric local, l’Ajuntament de Sarrià de Ter, a proposta del Consell de Redacció de Parlem de Sarrià, ha impulsat la col·locació de diversos tòtems de la sèrie Espais de Memòria del Memorial Democràtic, dedicats al període de la Guerra Civil. Aquests elements, amb textos i fotografies, no només documenten fets històrics concrets, sinó que també evoquen espais de vida cultural i social del poble: els antics cafès-casino, la breu però significativa trajectòria de l’escola Francesc Macià a l’edifici del Coro, o els estralls provocats per l’accident del Carrilet i el bombardeig al bell mig del carrer.

L’escriptor Jordi Dalmau, en la crònica de l’acte d’inauguració posa de manifest la importància de preservar i compartir la memòria històrica en espais públics, a l’aire lliure i oberts a tothom.

Aquesta iniciativa ha estat possible gràcies a l’empresa CatPatrimoni i al fons documental de la revista Parlem de Sarrià. Cal destacar, també, la tasca feta anys enrere pels membres de la revista, que van recopilar fotografies antigues i van enregistrar el testimoni oral de moltes persones que van viure els fets. Aquest treball, iniciat l’any 1995, ha permès confeccionar uns tòtems ben documentats i il·lustrats els quals contribueixen, un cop més, a fer viu el passat del nostre poble.

EL FONS ARTÍSTIC DE DAMIÀ ESCUDER L’Ajuntament de Sarrià de Ter, ha rebut una donació de la Sra. Maria Capellas, vídua i hereva de l’artista Damià Escuder Lladó (Sarrià de Ter 1934 – Barcelona 2011) corresponent a 202 obres que amplien la donació inicial de 42 obres, algunes de les quals ja es varen exposar per la festa major de 2023. En l’exposició recent a la Cooperativa, s’ha pogut veure una selecció de les obres que conformen el fons artístic de l’Ajuntament de Sarrià de Ter. La historiadora de l’art, Raimonda Coll, ha recollit la biografia de Damià Escuder, artista, professor de química, filòsof, cristià, budista, un personatge polifacètic i, tot remarcant la generositat de Maria Capellas en fer aquesta donació, ha assenyalat la importància d’aquest fons pel nostre municipi, així com la necessitat de posar-lo en valor, reconeixent l’artista amb la seva inclusió en el nomenclàtor del poble. n

pds_3

ajuntament

COM S'INVERTIRAN ELS RECURSOS MUNICIPALS EL 2025?

Isaac Ramió Lafuente Alcalde de Sarrià de Ter

Sarrià de Ter afronta el 2025 amb un ambiciós pla d'inversions que inclou millores en seguretat viària, eficiència energètica, la xarxa d'aigua i les zones d’ombreig. Aquests projectes, els seus objectius i el calendari d'execució es van presentar detalladament al Consell de Poble, que va tenir RESUM INVERSIONS 2025 lloc al Centre d’Arts Escèniques i que va comptar amb una alta participació ciutadana i de les entitats locals (amb un 95% de representació).

Un dels aspectes més destacables d'aquest pla d'inversions és la seva estructura de finançament. D'un cost total previst de 1.243.000€, el 93% (1.156.000€) es cobreix amb subvencions, mentre que només el 7% (87.000€) provindrà de recursos propis.

MILLORA DE LA SEGURETAT VIÀRIA A L'AVINGUDA DE FRANÇA Un dels eixos principals d'aquest pla és la millora de la seguretat i la pacificació del trànsit a l'Avinguda de França, una via que el Pla Local de Seguretat de 2019 ja assenyalava com a problemàtica, destacant que la majoria d’accidents es deuen als vehicles que circulen a una velocitat superior a la permesa. Per abordar aquesta situació, durant el primer trimestre de l'any ja s'han implementat diverses mesures. Una d’elles és la instal·lació de 3 radars pedagògics que informen els conductors de la seva velocitat sense multar-los, alhora que s’ha augmentat la senyalització i il·luminació dels passos de vianants.

D’altra banda, també s’han instal·lat dues noves marquesines amb il·luminació LED per augmentar la seguretat, l'accessibilitat i la comoditat dels usuaris del transport públic. I s’han fet millores als semàfors, substituint els polsadors per models accessibles a persones invidents i dotar-los de tecnologia LED Una nova senyal lluminosa en un pas de vianants a per reduir-ne el consum energètic. l’Avinguda de França. Foto AVS Finalment, s’ha implementat un sistema de lectura de matrícules amb dues càmeres a les entrades del municipi per l'Avinguda de França. Estan connectades a un sistema d'alerta que avisa la policia local en cas de detectar un vehicle sospitós. Aquesta mesura té com a objectiu millorar la prevenció de delictes i la coordinació amb altres cossos policials.

4_pds

AJUNTAMENT

APOSTA PER L'EFICIÈNCIA ENERGÈTICA I LLUITA CONTRA LA POBRESA ENERGÈTICA La segona de les prioritats en matèria d’inversions per aquest 2025 se centra en augmentar l’eficiència energètica, lluitar contra la pobresa energètica i crear zones d’ombreig amb l’objectiu de reduir el consum energètic i ajudar els ciutadans a accedir a una energia més verda i econòmica, millorant la sostenibilitat del municipi i contribuint a la lluita contra el canvi climàtic.

En aquest sentit, destaca la instal·lació de plaques solars al Pavelló Municipal, un projecte que es desenvoluparà entre juny i setembre. Permetrà generar energia per a l'ús del pavelló i, a més, possibilitarà la creació d’una comunitat energètica per als veïns de Sarrià de Ter. La previsió és que aquest estiu ja es realitzin xerrades informatives per explicar els avantatges i el funcionament d'aquesta iniciativa, alhora que s’engegaran els tràmits per fer-ne la sol·licitud.

També el Centre Cívic de La Cooperativa comptarà amb noves plaques solars. Aquest projecte, també previst per a l'estiu, té com a objectiu generar energia verda i reduir la despesa municipal en energia.

Les places Genís i Bech i Catalunya es transformaran aquest estiu amb la instal·lació de noves pèrgoles climàtiques que milloraran el confort dels ciutadans durant els mesos de calor. Aquestes estructures proporcionaran ombra i reduiran la temperatura ambiental, creant espais públics més agradables que actuaran com a refugis climàtics i que permetran gaudir molt més de l’espai públic durant tot l’any.

PAVELLÓ MUNICIPAL

PLAQUES SOLARS

OBJECTIUS

MILLORA I MODERNITZACIÓ DE LA XARXA D'AIGUA El pla d’inversions d’aquest 2025 també dona una gran importància a la millora i modernització de la xarxa d’aigua del municipi, amb actuacions de renovació a les xarxes de canonades de Sarrià de Dalt i Sarrià de Baix.

La primera actuació es realitzarà a Sarrià de Dalt entre els mesos de maig i juliol i repercutirà als carrers Paulí Torras, Isidre Molar, Passatge de la Font i un tram de la carretera de Sarrià de Dalt. Les actuacions es realitzaran exclusivament en terrenys destinats a sistema viari i es renovaran un total d'1,048 km de canonades, substituint les canonades actuals per canonades de polietilè d'alta densitat i, en el cas del carrer de Paulí Torras, per una nova canonada de fosa dúctil.

Pel que fa a la renovació de canonades a Sarrià de Baix, aquest projecte té una major envergadura i es realitzarà durant el segon semestre de l'any. Enguany les actuacions se centraran en el carrer Firal i el Passatge de l'Església. Està previst que en els anys 2026-27 es realitzi la renovació dels carrers adjacents al carrer Firal.

Aquest pla d'inversions del 2025 suposa un pas endavant per a Sarrià de Ter, amb millores que repercutiran directament en el benestar dels seus habitants. Des de la seguretat viària fins a l'eficiència energètica, els projectes previstos busquen construir un municipi més modern, sostenible i adaptat a les necessitats del futur. n

pds_5

AJUNTAMENT

CADA RESIDU COMPTA! Quim Rodríguez Vidal

Regidor d’Educació i Medi Ambient

LA NOVA TAXA DE RESIDUS La importància de la implantació i l’establiment de la taxa local de residus sòlids urbans configurada com una taxa justa deriva del fet que la recollida i tractament de residus és una de les competències municipals més importants, juntament amb l’abastament i tractament d’aigua.

La Llei 7/2022 de Residus i sòls contaminats per a una economia circular preveu la implantació, aquest any 2025, d’una nova taxa per la recollida de residus, que reflecteixi el cost total dels serveis i permeti implantar sistemes de pagament en funció de la quantitats de residus generats i no dipositats de manera separada per a la seva reutilització o reciclatge.

Sarrià de Ter i la majoria de municipis del Gironès hem delegat aquesta competència al Consell Comarcal del Gironès, tant per poder gaudir d’una economia d’escala com per tenir una gestió més eficaç i solidària. La taxa no pot ser deficitària i ha de cobrir tots els costos del servei (recollida, transport i tractament, inclosa la vigilància d’aquestes operacions i el manteniment i vigilància posterior al tancament dels abocadors) La nova taxa comarcal de gestió de residus està basada en un pagament per generació, amb la qual qui millor recicla, menys paga.

HABITATGES La taxa de Residus pels habitatges està formada per la suma de tres parts diferents: la fixa comarcal, la fixa per municipi i la variable.

La part fixa comarcal cobreix els costos de recollida i tractament de

6_pds

Espai col·lectiu de recollida de cubells al Pla de l’Horta. Fotos Quim Rodríguez

residus, la part fixa per municipi cobreix els serveis addicionals com ara el servei de recollida de voluminosos i poda, l’ús de la deixalleria, entre d’altres, i la part variable, és en funció de la correcta participació en el porta a porta i l’ús de la deixalleria.

La suma de les tres parts, enguany, és: 188,27 euros per als habitatges amb porta a porta, i 141,27 euros per als habitatges amb àrea tancada (masies aïllades).

L’ús de la deixalleria una o més vegades l’any, no incrementa la taxa.

Si tens alguna de les teves lectures d’aportacions a l’app El Gironès Recicla, tot i que no coincideixen amb la realitat, aquest any no s’incrementarà la part variable.

Si tens un habitatge buit o fas autocompostatge, has de declarar-ho abans del 15 de febrer de cada any, per tal que la taxa es pugui adequar a la teva situació. També si els ingressos de la unitat familiar no superen l’import de l’IPREM (Indicador públic de renda d’efectes múltiples).

COMERÇOS La taxa comercial està formada per la suma de dues parts diferenciades: la fixa i la variable.

La part fixa es calcula en funció de la capacitat dels cubells o bujols de què disposa cada activitat comercial i la variable només se suma a les activitats que contracten recollides extres al Consell Comarcal del Gironès.

QUÈ DIU LA LLEI DE RESIDUS I SÒLS CONTAMINATS PER A UNA ECONOMIA CIRCULAR? La Llei de Residus (Llei 7/2022, de 8 d’abril) impulsa l’economia circular i baixa en carboni, dona resposta a la demanda creixent de la societat catalana i als canvis que s’estan produint en els hàbits de consum, redueix els efectes negatius de la generació i gestió dels residus en la salut humana i el medi ambient mitjançant la limitació o prohibició de l’ús dels plàstics i encamina Cata-

AJUNTAMENT

lunya cap a un nou concepte de consum responsable i de gestió de residus, en total consonància amb els objectius plantejats per la Comissió Europea de reduir els plàstics i altres fluxos de residus.

La llei dona un paper protagonista a les mesures de prevenció en la política de residus, mitjançat la inclusió d’objectius concrets i quantificables: reducció del pes de residus produïts d’un 13% el 2025, i d’un 15% el 2030, respecte als generats.

S’amplia la recollida separada als bioresidus domèstics i als residus tèxtils, olis de cuina utilitzats, residus domèstics perillosos i residus voluminosos, fins aconseguir el 65% en 2035.

La llei preveu polítiques de prevenció i de gestió de residus per erradicar la contaminació per plàstics (80% de les escombraries marines és contaminació plàstica, que s’ha multiplicat per 10 des de 1980). Introdueix limitacions a aquests productes com l’impost sobre el plàstic no reciclat en els envasos de plàstic no reutilitzables, prohibeix la introducció en el mercat de productes de plàstic amb palletes, bastonets, coberts, plats, qualsevol plàstic oxodegradable i redueix els productes d’un sol ús (gots per a begudes,

inclosos els taps i les tapes, i els recipients alimentaris destinats al consum immediat, la comercialització del qual ha de reduir-se un 50% en 2026 i un 70% per a 2030, respecte dels valors de 2022 i es prenen mesures fiscals.

CONVERTIR ELS PRODUCTES SOSTENIBLES EN LA NORMA La Comissió Europea ha presentat una proposta de revisió de la legislació de la Unió Europea sobre envasos perquè si no s’actua, es preveu un augment de més del 19% dels residus d’envasos l’any 2030, i per als residus d’envasos de plàstic fins i tot un augment del 46%. Les noves normes pretenen aturar aquesta tendència.

Per als consumidors es volen garantir opcions d’envasos reutilitzables, eliminar els envasos innecessaris, limitar el sobreembalatge i proporcionar etiquetes clares per donar suport al reciclatge correcte.

Per a la indústria es proposa crear noves oportunitats de negoci, especialment per les empreses més petites, disminuir la necessitat de matèries primeres verges i augmentar la capacitat de reciclatge d’Europa. n

pds_7

entitats

QUAN LA RÀDIO SURT DE L’EMISSORA

Roger Casero Gumbau President de l’Associació Cultural Ona Sarrià

Em sembla que estareu força d’acord amb mi que una de les grans virtuts de la ràdio és la seva capacitat d’acompanyarnos sense fer soroll, d’entrar a casa nostra (al cotxe, a la feina, a la botiga...) amb discreció i, d’aquesta manera, de crear vincles entre qui hi parla i qui l’escolta. És així com les veus de tantes locutores i locutors radiofònics, per sobre de qualsevol altre estímul, se’ns fan tan familiars.

8_pds

Q

ui no té la ràdio de fons mentre feineja, mentre condueix o mentre treballa, sense necessitat de prestar-hi atenció constantment, simplement sentint-la com a companyia? Aquesta discreció és, en part, la gràcia i, alhora, la màgia de la ràdio.

La ràdio és un compendi de veus familiars que entren a la nostra vida, veus a les quals no sempre posem rostre, veus que tenen cares que no veiem. És clar que això, aquests darrers anys, ha anat canviant: cada vegada més els mitjans, també les ràdios, són multicanal, i sovint podem veure, a través de fotos i vídeos de les emissores, com es fa la ràdio i qui la fa.

Hi ha ocasions, però, en què la ràdio surt del seu hàbitat natural, els estudis, i es fa des del carrer, compartint espai i vida amb la ciutadania, amb els i les oients. Quan això passa, semblaria que es podria trencar la màgia, però no és així: la màgia

de la ràdio, com l’energia, no es perd sinó que es transforma.

Ràdio Sarrià, en motiu d’ocasions especials, també surt al carrer. Ho vam fer el passat 8 de desembre de 2024, per la Fira de Nadal que es va celebrar al carrer Major, i també el 23 d’abril d’enguany, diada de Sant Jordi, a la plaça Catalunya, davant la Biblioteca Emília Xargay.

El 23 d’abril, a Ràdio Sarrià vam decidir, com ja havíem fet l’any anterior, treure els micros al carrer i fer un programa especial, en viu i en directe al llarg de la tarda, des del centre neuràlgic de la celebració de la diada de Sant Jordi a Sarrià de Ter. Vam muntar la taula de ràdio entre llibres i roses per fer, a peu de plaça, un programa farcit de música, llibres i entrevistes, i vam retransmetre en directe el lliurament dels Premis Sant Jordi organitzats per l’Ajuntament de Sarrià de Ter. Per a nosaltres, per a Ràdio Sarrià i per a Ona Sarrià, aquests moments tenen un valor enorme.

ENTITATS [Ona Sarrià

Fer ràdio a peu de carrer ens permet fer visible tot allò que sovint queda amagat als estudis de l’emissora, darrere les veus de les persones que parlen i darrere la traça de qui porta els controls a la peixera dels estudis. I fer ràdio a peu de carrer ens permet, sobretot, que pugueu veure com fem ràdio, que pugueu veure les nostres cares (i el cos sencer!) i, també, els nostres nervis i les nostres complicitats. És per això que, quan fem ràdio a peu de carrer, no es trenca la màgia; ans al contrari, la ràdio es fa més humana, més pròxima, més real.

Sortir al carrer és, per a nosaltres, també una expressió clara del nostre compromís com a servei públic. Ens devem al poble i, tot i que som conscients de les nostres limitacions i no sempre podem ser-hi, ens agrada ser allà on passen coses importants i formar-ne part.

Des d’Ona Sarrià seguirem apostant per aquesta manera de fer ràdio: una ràdio oberta, propera, accessible i visible. Una ràdio que, en ocasions especials, també vol sortir de la confortabilitat de l’estudi i plantar-se a peu de carrer, a peu de plaça, al vostre costat. Perquè només així, amb veu i presència, construïm comunitat, fem poble.

Ens escoltem a les ones, i tant de bo ens veiem, més sovint, al carrer. n

Programa especial de St. Jordi a la plaça Catalunya. Fotos Ona Sarrià

pds_9

ENTITATS [Cantaires de Sarrià

QUI CANTA ELS SEUS MALS ESPANTA Ernest Penalba Garcia

A Fornells, preparats per fer el cant comú

Com diu la dita, “Qui canta els seus mals espanta”, els seus i els mals de qui els envolten. Per la nostra part, la dels Cantaires de Sarrià, n’espantem molts de mals.

Després del periple nadalenc, comencem l’any amb una remesa de cançons per aprendre. El primer concert de l’any el fem per celebrar el dia de la dona, en el marc dels actes organitzats per l’associació “Dones més que mai”. Va ser un dia farcit d’activitats de tota mena, entre d’altres, la música.

10_pds

L

a primera setmana d’abril, concretament el dia 6, vàrem ser convidats a participar en un concert a Fornells de la Selva. A part de la nostra coral i els amfitrions, la coral Veus de Fornells, també ens hi va acompanyar la coral Rosor d’Osor. Les dues corals, velles conegudes nostres, ens van oferir un concert molt variat, des de cançó popular catalana a algun èxit de la música disco com “Als rius de Babilònia”, popularitzada per Boney M. I nosaltres tampoc ens vam quedar curts! El concert es va fer al centre cívic i cultural La Sitja, un espai remodelat on hi ha una sèrie d’equipaments del poble, tot enquibit en un espai impressionant.

També són uns vells amics de cantades la gent de la Coral la Vall del Terri, de Cornellà de Terri, que el dilluns de Pasqua ens van convidar al concert de Festa Major. Va ser a l’Església parroquial de Sant Pere, que estava plena a vessar. També ens hi van acompanyar les corals Veus de l’Estany de Banyoles i coral El Joliu, de Santa Pau. El moment culminant va ser el cant comú, on les quatre corals vàrem cantar, com ja

és tradició a Cornellà, el fragment de l’òpera Nabucco, on els esclaus jueus, davant el possible destí fatal que els espera, canten un salm a la seva terra natal. Pell de gallina.

El dia 25 d’abril, vàrem cantar a casa nostra, sí, sí, al lloc on assagem, a l’edifici del Coro de Sarrià, dins del programa “Les Nits del Coro”. Va ser un concert on el fil conductor, presentat magistralment per Jordi Duch, era un viatge musical per diversos països del món, vàrem recórrer els cinc continents interpretant les cançons amb un total de vuit llengües diferents: català, castellà, francès, anglès, shona, hebreu, japonès i maori.

Com tothom sap, la primavera és temps de comunions, i aquest any per partida doble. Va ser a Sant Julià on el diumenge 11 de maig una vintena de nens i nenes, molt il·lusionats tots ells, celebraven la primera comunió. Com que estem a la primavera, no va faltar el típic ruixat. Sort que va ser a última hora.

I comencem el nostre cap de setmana maratonià. El divendres 16 de maig, en el marc de Temps de Flors vàrem ser convidats per la Coral Ter,

ENTITATS [Cantaires de Sarrià

A la COPE el dia de la dona

de Taialà, a participar en un concert on també hi havia, a part dels amfitrions i nosaltres, la coral Veus del Cric de Riudellots de la Selva. El diumenge 18, sessió doble. Al matí a la festa de la vellesa de Medinyà i a la tarda ens vam desplaçar fins a Palamós, on vàrem celebrar el 13è aniversari de la coral Escàlem, que dirigeix Carles Casanovas.

També va participar en la celebració la soprano Indira Ferrer, una gran i reconeguda intèrpret internacional que ens va obsequiar amb un concert d’havaneres i boleros. Una tarda de primavera amb bona música i bona companyia, perfecte.

I ja per acabar, només voldria comentar que el concert que vàrem fer al Coro, el vàrem dedicar a la nostra companya de coral Maria Melgarejo, per molta gent de Sarrià coneguda com “Maria la francesa”, que ens va deixar unes setmanes abans. De ben segur que allà on siguis ens acompanyaràs amb els teus cants i la teva alegria.

Bon estiu i recordeu: canteu per espantar els mals. n

Al Centre Cívic de Taialà

Al Teatre La Gorga de Palamós Fotos Jordi Duch

pds_11

ENTITATS [Sarriart

SARRIART. ESCOLA, MÚSICA I CULTURA Pau Collell

L

L’espai Lecta, on te la seva activitat l’escola de música Sarriart. Fotos Sarriart

Sarriart és una associació cultural i artística que té com a objectiu promoure activitat cultural i artística a Sarrià de Ter. Centra la seva activitat principal en l’educació musical, amb un projecte educatiu propi anomenat Escola de Música Sarriart, que el curs 2024-2025 ha superat els 130 alumnes. A més, des de fa un parell d’anys s’ha convertit en un centre cultural amb una programació regular, l’han batejat com a Centre Cultural i Artístic Sarriart.

12_pds

a història del projecte educatiu comença el 2008 a l’edifici del Patronat, darrere de l’Ajuntament de Sarrià de Ter, posteriorment el projecte es va traslladar a l’edifici Masó del carrer Major i des de 2023 l'associació té la seva seu a les antigues oficines dels directius de la indústria paperera del poble, l’espai LECTA. L'Associació, en col·laboració amb els responsables municipals i altres associacions del poble, ha fet una remodelació completa d’una part de les antigues oficines per a convertirles en un espai cultural obert a tothom. Aquest espai disposa de 9 aules per a la pràctica musical i un auditori equipat que es converteix en un dels espais polivalents més grans del poble per a unes 70 persones d’aforament. Aquest espai polivalent no només acull l’activitat cultural de l’associació sinó que serveix perquè altres associacions i equipaments públics hi duguin a terme les seves activitats quan ho necessiten,

l’exemple més clar és l'ús regular que en fa l’institut de Sarrià de Ter. Res d’això seria possible sense la feina de l’associació, els usuaris i usuàries de l'escola, les veïnes i veïns de Sarrià de Ter i la bona predisposició dels responsables municipals. El canvi de seu i la llarga trajectòria pedagògica i cultural de l’associació fan que Sarriart estigui realitzant un paper dinamitzador molt important al municipi i està creant nous projectes culturals que són claus per a la transformació social i cultural del municipi i els seus voltants. Des de 2023 Sarriart és molt més que una escola, és una escola i un Centre Cultural amb una programació regular oberta a tothom.

La filosofia educativa de Sarriart es basa en una educació musical moderna, oberta a tots els estils i influències musicals, posant l’alumne al centre perquè visqui una experiència agradable i enriquidora a l'hora d'aprendre i sensibilitzar-se.

S’entén la música com un acte d’ex-

ENTITATS [Sarriart

Fotos Sarriàrt

pressió i comunicació que es pot ensenyar i aprendre com s’aprèn un idioma, escoltant i imitant. Es vol trencar amb l’ensenyament musical clàssic proposat pels conservatoris i s’incentiva l’alumnat a treballar i aprendre al voltant dels seus interessos personals. Per a dur a terme aquesta educació musical es promou la pràctica musical en grup amb assignatures col·lectives com el combo, la coral, la batucada o la big band. També es treballa el llenguatge musical i la teoria fent servir dinàmiques atractives i modernes basades en el joc i la creativitat. Els alumnes d’aquestes assignatures participen en els actes acadèmics que organitza Sarriart, com el concert de Nadal o el de final de curs i a més tenen l’oportunitat de participar en nombroses activitats extracurriculars que s'organitzen durant el curs i que serveixen per viure experiències musicals fora de l’escola, per exemple es participa en la cavalcada de Reis de Sarrià de Ter, a les festes

majors del poble i en diverses activitats organitzades per l’Ajuntament de Sarrià de Ter o associacions properes a l’escola. El projecte educatiu Sarriart ha comptat amb el reconeixement de la prestigiosa escola de música Taller de Músics de Barcelona per la seva proposta educativa.

L’Associació Sarriart està liderada per Fèlix Parrado i Pau Cullell, són codirectors de l’escola de música i fa cinc anys que en porten la gestió.

Han elaborat la proposta educativa, i n’han iniciat el projecte de centre cultural. Tots dos tenen una llarga experiència com a músics i com a docents. Fèlix Parrado té experiència dins de l'àmbit de la música clàssica com a clarinetista en orquestra simfònica i en l'àmbit de la música moderna com a guitarrista en diversos projectes, ha treballat en escoles de música d'Andalusia i Catalunya.

Pau Cullell té experiència dins de la música moderna, com a saxofonista i clarinetista i ha pogut participar en produccions al costat de figures

importants del Jazz nacional. També ha liderat grups musicals d'èxit a la província com el grup local Orquestra Maribel, com a docent ha treballat a les principals escoles de música de la província de Girona. Una altra figura clau per al projecte Sarriart és l’artista local Edgar Massegú, que va ser un dels fundadors de l'associació Sarriart, juntament amb el sarrianenc Ricard Humet.

Massegú ha museïtzat tot l’espai Sarriart i es pot gaudir del seu art per cada racó de l’espai. També s’encarrega de les exposicions que s’han programat i la seva gestió crea sinergies amb artistes i associacions de la zona. L'equip de l’escola el completen una desena de professors i professores que treballen regularment a l’espai i s’encarreguen de la formació musical i cultural dels alumnes i usuaris de Sarriart, són professionals joves amb estudis superiors de música i una visió compartida de la “filosofia Sarriart”. Tots són músics amb projectes actius i molt diversos.

pds_13

ENTITATS [Sarriart

Fotos Sarriàrt

Sarriart és un lloc on es desenvolupen artísticament i l’associació posa a disposició del professorat el material i les instal·lacions per assajar, treballar o inspirar-se. Tot això crea un clima de creació i de xup-xup cultural que enriqueix molt Sarrià de Ter i el seu entorn. Alguns dels projectes que acull Sarriart són: Funktory, la Wasa, Pulpopop, Ai Ai Graça, R4 Jazz Trio, Cosmic Expirience (Isaki Lacuesta), AP Quintet, Oriol Tonietti Group, Arianna Ramírez, Hatxe, entre d’altres.

Des del curs 2023 fins a l’actualitat Sarriart ha programat més de trenta activitats gratuïtes obertes a tothom i a un públic molt ampli, algunes de les activitats han sigut; tallers musicals per a primera infància, concerts, exposicions, Jam Sessions, excursions, vermuts musicals,

14_pds

jornades artístiques, festes… El plat fort de la programació cultural ha estat sens dubte les Jam Sessions regulars a l’auditori de l’espai, que s’organitzen el primer divendres de cada mes de 20 h a 22 h. Es tracta de sessions gratuïtes regulars on els músics i artistes de la zona poden interactuar, socialitzar i compartir la seva evolució artística. Aquestes sessions estan dinamitzades pels professors i les professores de l'escola de música i altres músics professionals convidats. Fins al dia d'avui n’han organitzat una quinzena i hi ha assistit gent d’arreu de la província amb nivells i estils musicals molt diversos. Fins i tot el curs passat vam fer un intercanvi amb estudiants del conservatori de Perpinyà.

Per al curs vinent estan preparant una programació que inclou una Jam

session i un concert o activitat mensual de setembre a maig inclosos. La naturalesa d’aquestes sessions encaixa perfectament amb la filosofia i la sensibilitat de Sarriart, són sessions inclusives i dinamitzades on es tenen en compte totes les sensibilitats i nivells musicals perquè tothom pugui créixer en l'àmbit personal i musical. Si voleu palpar l’ambient i la filosofia d’aquest col·lectiu podeu veure i sentir algunes de les propostes culturals que s’hi han programat a través del seu canal de YouTube, @SarriartEscoladeMúsic, podeu visitar també la seva pàgina d’Instagram per estar al corrent de les properes activitats, @sarriart.

El projecte Sarriart està molt viu i ben consolidat a Sarrià de Ter. La bona entesa de l’associació Sarriart amb el consorci municipal i la resta d’associacions del poble fa que la població de Sarrià tingui un centre cultural molt actiu i pugui gaudir d’una programació de qualitat. Un projecte únic que està creixent a un ritme frenètic, està participant activament en la vida cultural del poble i està ajudant a posar Sarrià de Ter al mapa cultural de la província. n

ENTITATS [AV Pla de l’Horta

50 ANYS FENT BARRI

MIG SEGLE D’HISTÒRIA, LLUITA I COMUNITAT AL PLA DE L’HORTA AV Pla de l’Horta

L’associació de Veïns del Pla de l’Horta celebra cinquanta anys de vida. Mig segle al servei del barri, donant veu als veïns, transformant l’entorn i mantenint viu un esperit que ha sabut adaptar-se al pas del temps sense perdre la seva essència: la força de la comunitat que la va veure néixer.

Q

Imatges de la preparació per la festa dels 50 anys al barri. Fotos: AV Pla de l’Horta

uan parlem del Pla de l’Horta, parlem d’un barri amb ànima. Un barri nascut de l’esforç de gent que va arribar d’altres indrets de l’estat. Era un territori en expansió, on les famílies s'hi instal·laven buscant estabilitat, feina i una llar.

L’abril de 1975, en un context marcat per la fi del règim franquista, naixia una de les primeres associacions de l’Estat espanyol: la del Pla de l’Horta. Aquell moment va marcar l’inici d’un moviment ciutadà decidit, actiu i valent. Reunir-se per defensar drets i somiar un barri millor no era senzill. Les trobades estaven controlades, sovint subjectes a restriccions, i calia permís del govern civil.

El barri, format majoritàriament per famílies treballadores vingudes d’arreu, era un espai en creixement. Hi regnava l’acollida, la solidaritat i el compromís col·lectiu. Els veïns i veïnes no es conformaven: lluitaven per un entorn digne, amb serveis bàsics

i espais públics per a tothom. Manifestar-se i organitzar-se era una forma de construir futur.

Des del primer moment, l’associació es va convertir en molt més que un òrgan de representació veïnal. Va esdevenir una eina de cohesió, un espai de trobada i debat, un lloc on compartir inquietuds, reptes i esperances.

Amb esforç i perseverança, aquells primers projectes veïnals van donar fruit: la primera escola, la llar d’infants, l'emissora local, el futbol, la biblioteca… que no només van transformar el Pla de l’Horta, sinó que van contribuir a definir la identitat de Sarrià de Ter. Avui, 50 anys després, l’associació continua viva. És un espai obert a les noves generacions que estimin el barri, que respectin els que van començar aquest camí i que vulguin

pds_15

ENTITATS [AV Pla de l’Horta

Diferents imatges d’activitats de l’associació al llarg dels anys.

Fotos AV Pla de l’Horta

aportar-hi noves idees. L’esperit no s’ha perdut: continua viu en cada festa, en cada reunió, en cada activitat comunitària.

La festa del barri d’enguany ha estat un homenatge a aquells homes i dones que, fa més de mig segle, van posar les primeres pedres d’un projecte que va néixer de la necessitat, però sobretot de la il·lusió. Vam agrair als antics presidents la seva implicació, homes emprenedors i dones empoderades, que van fer un barri, on tots formàvem part d’una gran família.

Els temps canvien, sí, però hi ha valors que perduren. Esperem que l’esperit de barri no mori mai. Que jugar al carrer continuï sent una prioritat, i que els infants d’avui es formin en valors de solidaritat, respecte i comunitat.

Fer barri vol dir conèixer els veïns pel nom. Vol dir tenir espais comuns, carrers segurs i plens de vida, activitats culturals, intercanvis entre generacions. Vol dir cuidar-nos mútuament. Fer barri és generar vincles. És construir comunitat. És tenir arrels i ales.

I el Pla de l’Horta ho sap millor que ningú. Perquè fa cinquanta anys que ho fa. I perquè estem convençuts que ho continuarà fent.n

16_pds

ENTITATS [ANC

CATALUNYA: UNA CAUSA VIVA I NECESSÀRIA Albert Pijoan Assemblea Nacional Catalana – Sarrià de Ter

Des de l’Assemblea Nacional Catalana de Sarrià de Ter volem compartir la nostra visió sobre la situació actual del país pel que fa al camí cap a la independència.

Vivim temps de canvi i fins i tot de desorientació per a molts dels que, amb il·lusió i compromís, van donar suport al referèndum de l’1 d’octubre de 2017. Però no és hora de rendir-se, sinó de recordar per què vam arribar fins aquí i per què cal continuar.

és, com a mínim, una veritat parcial.

Potser no vam aconseguir fer efectiva la República, però l’1 d’octubre vam demostrar que era possible guanyar un referèndum d’autodeterminació. I malgrat l’oposició frontal de l’Estat vam guanyar en termes democràtics i de legitimitat. I aquest precedent marca un abans i un després. Quan tornem a seure a negociar amb l’Estat no serà per reclamar un nou Estatut, sinó per exigir un referèndum reconegut internacionalment.

algrat que les enquestes indiquen una certa davallada en el suport a la independència, no hem d’oblidar que el moviment independentista segueix sent majoritari i resilient. El referèndum de 2017 va ser possible gràcies a la determinació de milers de persones que, en circumstàncies molt adverses, van defensar les urnes i van exercir un dret fonamental.

Aquest compromís no ha desaparegut. I sabem que, quan torni a ser necessari, aquesta mateixa gent tornarà a estar al peu del canó.

Després d’aquella fita històrica, l’estratègia de l’Estat espanyol ha estat clara: silenciar el conflicte, restar-li importància, i fer-lo invisible amb eslògans com ara “parlem del que interessa a la gent”, com si la qüestió nacional no tingués relació amb el benestar, l’economia o els serveis públics. Un bon exemple d’aquesta voluntat de despolitització ha estat la substitució del programa FAQS per COL·LAPSE a TV3.

També s’ha intentat imposar la narrativa que “vam perdre”, però això

Cada dia que passa, les decisions més rellevants que afecten la vida quotidiana dels catalans es prenen a Madrid, sovint amb criteris que no responen als interessos del nostre país. Un exemple flagrant és la política d’infraestructures: s’inverteixen milers de milions d’euros en la xarxa

M

PER QUÈ LA INDEPENDÈNCIA ÉS UNA NECESSITAT URGENT?

d’AVE mentre Rodalies acumula dècades de desinversió i el Corredor Mediterrani continua encallat.

Però aquesta manca de sobirania no és nova. A Sarrià de Ter en tenim un exemple històric: l’any 1791, quan els veïns van voler construir l’església de la Misericòrdia, van haver d’esperar nou anys per rebre el permís del Consejo de Castilla.

Avui, encara, les decisions claus sobre el nostre futur continuen en mans de l’Estat espanyol. La nostra autonomia actual és fràgil i regressiva. La retallada de l’Estatut del 2006 pel Tribunal Constitucional va ser només el començament. Avui, la Generalitat és cada cop més una gestoria amb competències limitades i amb poc marge de maniobra, tant polític com econòmic.

La independència ens permetria revertir aquesta situació: decidir per nosaltres mateixos, gestionar els nostres recursos, prioritzar les

pds_17

ENTITATS [ANC

necessitats del territori i representar-nos al món amb veu pròpia. En un món globalitzat, la integració a estructures com la Unió Europea és indispensable, però és molt millor ser-hi com a membres de ple dret que formant part d’un estat que no ens representa. Dit ras i curt: volem ser a Europa, però sense haver de passar per Madrid.

PER TOTHOM, NO NOMÉS PELS INDEPENDENTISTES Un dels missatges que més ens esforcem a transmetre és que la independència no és només per a aquells que se senten independentistes. És una eina per millorar la vida de tots els ciutadans de Catalunya. Tenim arguments de pes: l’espoli fiscal, la manca crònica d’inversió, la persecució del català, la politització de la justícia, la violència policial de l’1 d’octubre... La llista és llarga. En canvi, ningú no ha estat capaç de formular una llista d’avantatges de continuar dins d’Espanya.

18_pds

EL ‘PROCÉS’ S’HA ACABAT? Depèn del que entenguem per “procés”. Si parlem del cicle polític iniciat el 2010, molts s’han afanyat a donarlo per tancat amb l’arribada d’un govern autonòmic presidit per Salvador Illa. És cert que sense controlar les institucions és més difícil avançar, però això no significa que el moviment s’hagi esgotat. De fet, el desig de llibertat i d’autogovern ve de molt abans i no desapareixerà fins que assolim la independència. El procés real és molt més profund i llarg que un mandat o una legislatura.

QUÈ FA L’ASSEMBLEA? L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) és una entitat cívica i transversal, nascuda el 2012, que treballa per la independència de Catalunya per vies democràtiques i pacífiques. Amb una àmplia xarxa de membres i assemblees locals, actua com a motor de mobilització popular i eina de pressió política.

Entre les seves accions principals hi ha les grans mobilitzacions com les de l’11 de setembre, la denúncia de la repressió de l’Estat davant organismes internacionals, la internacionalització del conflicte català, i la promoció de la participació ciutadana. Tot i no presentar-se a eleccions, l’ANC pressiona els partits perquè mantinguin l’objectiu de la independència com a prioritat política.

I A SARRIÀ DE TER, QUÈ FEM? A l’Assemblea local de Sarrià de Ter, difonem les iniciatives nacionals, fomentem la participació en mobilitzacions, impulsem accions locals per mantenir viva la reivindicació i mantenim la simbologia independentista al poble. També col·laborem activament amb altres assemblees gironines en trobades i accions conjuntes. n

Per a qualsevol consulta o proposta: sarriater@assemblea.cat Pots sumar-t’hi a través de: assemblea.cat/fes-te-soci

s arnestolte C

Comparses de Carnestoltes a Sarrià de Ter. Fotos Mar Batlle

pds_19

cultura B I B I L I O T E C A E . X A R G AY Anna Sala

EL 8M: LA BIBLIOTECA EN NOM DE DONA

Foto Biblioteca Emília Xargay

Un any més la biblioteca Emília Xargay va voler sumar-se als actes del dia 8M i retre, des de la nostra humil posició, un homenatge a totes aquelles dones, anònimes totes elles, que amb el seu treball, el seu esforç, la seva força, la seva alegria i la seva pena ens han permès arribar fins on som ara. Les dones com a peça clau en la construcció de les societats, a tots els nivells, des de la llar, fins a la indústria, el comerç, la cultura, ...

20_pds

V

am demanar a les dones que participen als tallers i activitats organitzades per l’oficina d’atenció a la gent gran que ens definissin amb una paraula o grup de paraules què havia representat per a elles ser dona. I a partir d’això vam fer un muntatge amb totes i cada una de les seves aportacions. Un recorregut per l’experiència de ser dona a través d’aquests testimonis.

Cada testimoni de dona, cada paraula ens va aportar una lliçó de valentia i determinació, de la força de ser dona, de les històries i de les contribucions que les dones han fet a la nostra societat i això és el que

vam voler transmetre i reconèixer amb la nostra exposició. La visibilització de totes les dones, de la seva història, de les seves experiències, com un primer pas per poder avançar cap a un futur més just, equitatiu i solidari.

M’agradaria agrair a totes les persones que van bolcar-se i treballar per fer possible aquest muntatge, a l’equip de Jubilus i a l’equip de la biblioteca per a fer realitat aquest projecte i també a totes aquelles dones que van voler compartir amb nosaltres les seves històries i el seu testimoni.

Un any més: feliç 8 de març, feliç Dia Internacional de la Dona.n

CULTURA [Biblioteca Emília Xargay

REVETLLA DE SANT JORDI A LA BIBLIOTECA El dia 22 d’abril a la biblioteca E. Xargay era sinònim de Revetlla de St. Jordi. En els darrers anys, per tal de concentrar-nos en el dia 23, havíem deixat aparcada aquesta proposta tan engrescadora que des del Servei de Biblioteques s’havia fet a la biblioteques públiques i que la biblioteca Emília Xargay s’hi havia sumat des del primer moment.

Trobada literària dels membres dels clubs de lectura. Foto Biblioteca Emília Xargay

L

a proposta del Servei de Biblioteques era que les biblioteques públiques celebressin Sant Jordi abans de St. Jordi i quina millor manera de celebrar-ho que fent-ho amb una revetlla. Així va ser com la majoria de biblioteques del país van començar a organitzar activitats de tota mena, normalment entorn del llibre i la lectura per commemorar i celebrar aquesta vetllada.

Aquest any la biblioteca E. Xargay va voler tornar a recuperar l’esperit originari de la Revetlla de St. Jordi i així la tarda/vespre del 22 d’a-

bril a les 19.30 h vam organitzar una trobada literària dels membres dels diferents clubs de lectura que té la biblioteca. Aquesta vetllada literària consistia en recomanacions literàries per part dels diferents participants i el grup musical Quedem en Paus acompanyava cada recomanació amb una peça musical adequada per a cada cas.

Vam acabar la revetlla, com no podia ser d’altra manera, amb bunyols i moscatell per a tots els assistents per celebrar tots junts la diada de St. Jordi.

Va ser una jornada molt especial per a la biblioteca i per a tots els que hi van participar, perquè vam podem conèixer noves propostes de lectures especialment recomanades pels nostres lectors i participants als diferents clubs de lectura.

Us animo a que l’any vinent us animeu a participar en aquesta o en alguna altra de les activitats que organitzem el dia 22 d’abril per celebrar junts la Revetlla de St. Jordi a la biblioteca.

De moment us deixo algunes fotos perquè us pugueu fer una idea de com va anar l’acte d’aquest any. n

pds_21

CULTURA [Biblioteca Emília Xargay

SANT JORDI A SARRIÀ DE TER

Fotos: Biblioteca Emília Xargay

Un any més, i ja en van uns quants, el 23 d’abril a Sarrià de Ter també se celebra St. Jordi. I se celebra amb llibres, roses, parades i activitats per animar aquesta jornada tan especial pel nostre petit país. Quan ens vam proposar organitzar Sant Jordi a Sarrià de Ter l’objectiu era que tots els sarrianencs i sarrianenques visquessin aquesta diada tan nostra al propi municipi. Per fer-ho, però, necessitàvem necessàriament la col·laboració i la implicació dels diferents agents i entitats del municipi.

22_pds

E

l dia va començar al matí amb la muntada de parades de roses i altres productes de manualitats elaborats pels alumnes i les alumnes de la Fundació Els Joncs. Aquest any també l’alumnat de l’escola d’educació especial Mare de Déu del Carme van acompanyar-nos en aquesta aventura de vendre roses i altres productes el dia de St. Jordi.

Altres comerciants de roses i llibres van també muntar la seva parada per fer més atractiva i festiva la diada.

A migdia vam organitzar un vermut musical i literari. Les lec-

tures anaven a càrrec dels antics directors i directores de l’escola Montserrat i l’acompanyament musical era de par de l’EMG (Escola de Música del Gironès).

Quan va acabar, tots els participants i els assistents van poder gaudir de vermut i bunyols per celebrar aquest St. Jordi a Sarrià de Ter tan especial.

A partir del migdia les ones de Ràdio Sarrià es van posar en funcionament i ens van acompanyar tota la tarda amb un programa especial que incloïa entrevistes, programes en directe, retransmissions de les diferents activitats...

CULTURA [Biblioteca Emília Xargay

Perquè els de casa poguessin gaudir d’aquesta diada tan sarrianenca.

L’Oficina d’Atenció a la Gent Gran (Jubilus) també es va sumar a participar en les activitats d’aquest dia i així el seu taller de memòria per a la gent gran es va convertir en un Sant Jordi per recordar i es va fer des de la biblioteca. Vam acabar amb cafè i pastes per a tots els participants, gentilesa de la Cafeteria de El Coro.

Sarriart, l’escola de música del nostre municipi, també va participar en aquesta celebració amb un concert del seu grup de Combos, que ens va servir per amenitzar la tarda abans de l’entrega de premis del XV Concurs de Punts de Llibre que organitza la biblioteca amb la col·laboració i participació de l’escola Montserrat i del II Concurs de Literatura Infantil i Juvenil (CLER).

En una diada tan especial no ens podíem oblidar de la mainada i així, a mitja tarda, el grup Capgiralla contes van venir a explicar-nos el conte de Santa Jordina i el secret del drac a la zona enjardinada que hi ha darrera la biblioteca. I com no podia ser d’una altra manera, l’Associació de Veïns de la Rasa i la Mercè Astor al capdavant van fer les delícies de grans i petits amb la xocolatada que ens van preparar.

Vam posar punt i final a la diada de Sant Jordi 2025 a Sarrià de Ter amb una audició i ballada de sardanes amb la cobla Cervianenca i la participació dels membres del curs de sardanes de Sarrià de Ter encapçalat per Jordi Duch i Lourdes Casanovas.

I amb tot aquest grapat d’activitats, un any més vam tancar el dia de Sant Jordi 2025 a Sarrià de Ter. Una diada que valorem molt positivament i que esperem poder repetir l’any vinent amb les mateixes i/o noves propostes que ens ajudin a consolidar aquesta diada tan especial que és St. Jordi per a tots els catalans i catalanes.

Us esperem l’any vinent a tots i a totes a fer poble, a fer Sarrià de Ter, a fer cultura i a fer Sant Jordi.n

pds_23

CULTURA [Exposicions

SALA DOLORS XABÉ

DAMIÀ ESCUDER LLADÓ SARRIÀ DE TER REP UNA DONACIÓ DE PECES DE L’ARTISTA Raimonda Coll i Bonet Presidenta Amd’Art Gi

Els codis no són els mateixos al carrer que a la presó, ni tampoc els d’ací com els d’Europa, i això ho sabia molt bé en Damià, el problema és que ací no s’acceptava cap codi nou. Els que havien conegut diferents maneres de fer i de procedir i sobretot de viure, se’ls feia difícil acceptar la immobilitat i la no alternança d’altres costums més oberts, socials i generosos amb el món.

Mònica Aymerich, regidora de cultura, Presen Serrano, responsable Sala Dolors Xabé, Raimonda Coll, presidenta Amics MD’Art, i Maria Capellas, vídua de l’artista. Fotos AVS

Maria Capellas

L

a Maria ho va comprendre de seguida i va ajudar en Damià a tenir una altra visió i sobretot a donar una altra projecció social de la seva lluita i doctrina còsmica, podríem dir.

La Maria Capellas va néixer a la Comarca del Bages, els seus pares varen anar a viure a Girona i és en aquesta ciutat on va conèixer en

24_pds

Damià, a les reunions de drets humans a Girona. A l’organització internacional Pax Christi, que té com a objectiu promoure la pau, el respecte als drets humans i sobretot la justícia i la reconciliació. Aquesta organització apareix a França després de la Segona Guerra Mundial l’any 1945, per tant, ja tenim influències internacionals en el pensament de la parella.

Pax Christi a Catalunya, de la que també hi va formar part Lluís Ma. Xirinachs, va mostrar un gran compromís polític, va denunciar les tortures que es produïen al país i treballant per la visibilització dels objectors de consciència.

La Maria estudià psicologia a la UAB, després biologia, ella volia ser metgessa, somnis de joventut. A casa seva li aconsellen fer oposi-

cions i de primer va treballar al Ministeri d’Agricultura i, finalment, 35 anys a l’Institut Català de la Salut.

A Damià li costava tenir plaça als Instituts, donat que a l’haver passat per la presó, no li donaven el certificat de penals i no podia treballar. Era professor de Ciències Químiques i més tard de filosofia. Als anys 60 estava vinculat a Montserrat i a les congregacions marianes. En Damià havia participat en els fets de Palau, per aquest motiu va ser detingut i portat a la comissaria de la Via Laietana.

Però l’època que recorda amb més carinyo va ser quan van estar al Centre Excursionista de Catalunya i més tard al CAOC, Centre d’Agermanament Occitano-Català i Rosselló, on es promovia i divulgava la llengua i la cultura occitana arreu de Catalunya.

CULTURA [Sala Dolors Xabé

Anys convulsos entre l’acord de donació d’una la presó de la Model, Carapart de les obres d’aquest banchel i Sòria, 1962-1963. artista, Damià Escuder, Quan surt, assisteix a la nascut a Sarrià de Ter el 16 Facultat de Filosofia i Lled’octubre de 1934. tres de la Universitat de El 6 de novembre de 2023 Barcelona, per a comprenes fa una exposició al Coro dre més a fons la societat, de part d’aquesta donació. la història i l’ésser humà.

El 4 d’abril de 2025, de Es llicencià el 1972. S’intenou la Maria Capellas ressa pels vincles entre el amplia la donació. UN cristianisme i el marxisme.

TOTAL de 202 obres que Viatjarà a Londres i engrandeixen el fons d’art Obra de l’artista Damià Escuder. Foto Sala Dolors Xabé coneix el món de la contrade la Corporació de Sarrià Losal, el qual coneixen i tracten a de Ter. Avui podem gaudir de la visió cultura experimental i anglosaxona.

Passat uns anys d’activitat cultu- Barcelona i Escòcia, ja que ell és l’a- d’un 10% d’aquesta donació amb ral i artística frenètica, el 1976 coneix bat de Samye Ling a Holy Isle. aquesta exposició ací, a la Cope.

En aquests entorns espirituals Maria Capelles i alhora participa en Austeritat i sobrietat, sentit, la fundació de l’Assemblea Democrà- estudiarà la càbala i també s’inte- matèria, substància, realitat, naturatica d’Artistes de Girona, juntament ressarà pel sufisme. Va a missa cada lesa, apareix un espai, tot pot passar amb artistes gironins, Lluís Bosch dia a l’església del Pi i mor a la ciu- i succeeix. Tot està en el seu lloc, lloc tat comtal el 13 d’agost de 2011.

Martí i Enric Ensesa. de retorn de l’ésser estimat.

El 2016 el Museu d’Història de L’any 96, viatja a la Xina i a l’ÍnGràcies a la figura de persones dia, on s’interessarà encara més per Girona rep una donació d’obra seva i com ella que creuen en la magnitud les cultures orientals, la cal·ligrafia li dedica una exposició individual. dels fets, com la llum i els colors, que El mes de març de 2023, l’alcalde són inabastables però existents i que xinesa i de la mà de la Maria aprofundeix el seu interès pel budisme de Sarrià de Ter, Narcís Fajula i Aulet, ens il·luminen i que són actes reals i tibetà. L’any 2009 tradueix el llibre i la Sra. Maria Capellas Quintana, poderosos, Sarrià podrà tenir un llegat “Viure el Dharma” del lama Yeshe vídua i hereva de l’artista, van signar d’un esperit lliure i un geni artístic. n

El grup Ponterapia ens va oferir un recital de música sufí. Foto AVS

pds_25

CULTURA [Sala Dolors Xabé

D’Evdokim Perevalsky

”TERRA IGNOTA”

Presen Serrano Responsable de la Sala Dolors Xabé

L’artista Edvokin Perevalsky, Presen Serrano, responsable de la sala Dolors Xabé i Mònica Aymerich, regidora de cultura. Fotos AVS

Evdokim Perevalsky

La sala Dolors Xabé va acollir de gener al febrer del 2025 l’exposició “Terra Ignota” d’Evdokim Perevalsky (Kiev, 1970).

V

a arribar a Catalunya a l’any 1997 forjat d’una pedagogia acadèmica i amb una capacitat d’observació pausada. Aquesta capacitat el fa veure a través dels murs de les ciutats, fet que destaca com a pintor en paisatges urbans.

La mirada de Perevalsky és la d’un pintor d’icones que explica de manera sistemàtica allò concret i particular a la recerca de la atemporalitat que qualsevol cosa conté. És a dir, hi ha una distància entre allò real i la imatge fins al punt de la

26_pds

projecció de quelcom que succeeix rere d’elles. Per això, el realisme d’aquest artista és enganyós, perquè els seus frisos urbans ens parlen d’un desig de permanència que ben poca cosa té a veure amb els imperatius del temps físic.

En les seves obres destil·la els seus paisatges i els representa gràcies a la pràctica i el profund coneixement de mecanismes plàstics quelcom molt sofisticat i alhora inusual i interessant, on vol transmetre amb un treball acurat i exhaustiu seguint models de mapes antics, cartogrames i altres transformar-los en obres, en metàfores líquides per oferir un univers insondable on se separa l’eix real i el símbol.

L’artista fa un joc pictòric on les ciutats i el seu doble es confonen en un feliç casament de somnis. Així doncs, les seves pintures són la part visible d’un món icònic que desafia el pas del temps amb la desesperació de la pedra antiga i de la riquesa dels retaules.

Les obres ofereixen ciutats invisibles, ciutats amb perspectiva de distància entre allò real i la imatge final.

Són imatges d’un món icònic que desafia el pas del temps. n

CULTURA [Nits del Coro

LES NITS DEL CORO CULTURA, EMOCIÓ I VIDA COMPARTIDA Mònica Aymerich Regidora de Cultura

Les Nits del Coro, aquella proposta cultural que l’Associació Ona Sarrià va engegar fa més de quinze anys, s’han convertit en una cita ineludible per a molts veïns i veïnes del nostre poble. Un espai on la cultura es viu de manera intensa, propera, compartida. Aquest any, el cicle ha ofert una programació variada i carregada de talent, que ens ha fet riure, reflexionar i emocionar-nos.

L

a temporada s’iniciava el 31 de gener amb Separades i què?, una comèdia protagonitzada per Mayte Carreras i Cristina Solà, sota la direcció de Marià Font.

L’espectacle ens va arrencar riallades des del primer minut, parlant sense embuts —i amb molt d’humor— de l’amistat, els homes, les dietes, la menopausa, el sexe i tot allò que forma part del dia a dia de dues dones que, com tantes altres, han après a tirar endavant amb coratge i sornegueria. Una celebració de la vida en tota regla.

El 21 de febrer ens van visitar els Grana i Moscatell. Juan Cabrera (veu i kazoo) i Martí Tarrés (veu, i guitarra). Inicialment podria semblar que les postres de músic són cosa d’una altra època, però novament els veïns i veïnes de Sarrià de Ter, grans i joves, ens vam trobar cantant melodies i tonades que s’han transmès de forma oral al llarg del temps, i que ens remeten a temps en què

l’estreta línia que separa artista i públic és tan fina que esdevé gairebé invisible. La cançó de taverna com a reclam d’un espai compartit, d’una història conjunta.

El 21 de març, la companyia H6 Clown, amb Raúl Martínez, ens va sacsejar amb "Brossa", un espectacle d’humor gestual que retratava amb tendresa i ironia la vida d’un captaire. Martínez ens va fer riure, sí, però també ens va fer pensar: darrere de cada persona sense sostre hi ha una història que podria ser la de qualsevol de nosaltres. Amb dades colpidores i una interpretació plena de sensibilitat, l’espectacle va esdevenir un homenatge a la dignitat de qui viu als marges.

Pels volts de Sant Jordi, el divendres 25 d’abril, encara amb la ressaca de la diada, vam veure brillar els components de la coral Els Cantaires de Sarrià, que dediquen gran esforç i moltíssima dedicació al cant coral. En un concert ple d’energia,

emoció i una aposta per un repertori renovat —incloent-hi cançons en hebreu en record del conflicte entre Israel i Palestina—, la coral va saber tocar-nos l’ànima. El cant a la vida és molt present en aquesta formació, que va dedicar el concert a la Maria Margalejo, veïna molt estimada i membre de la coral traspassada feia poc. La segona, dedicada a la música catalana, va culminar un concert que esdevé una cita anual obligatòria. Un vespre per recordar.

El 16 de maig vam explorar un terreny poc habitual però molt necessari: la poesia eròtica. De la mà de la col·lecció Idil·lis, d’Edicions Ela Geminada, vam viure una vetllada amb tast de vins on es va parlar de desig, de plaer, de cossos i d’amor amb naturalitat i delicadesa. La selecció de textos —clàssics, contemporanis, divertits, íntims— va provocar riures, complicitats i també alguna incomoditat saludable. Perquè la cultura també serveix per sac-

pds_27

CULTURA [Nits del Coro

Grana i Moscatell

sejar, per obrir finestres i per mirar el món des d’altres perspectives.

El 13 de juny és el darrer espectacle de les Nits del Coro, que, com ja és tradició, serà a peu de carrer.

Enguany, la companyia Cor de Teatre de Banyoles ens oferirà un concert d’òpera des dels balcons (possible-

Els Cantaires de Sarrià

ment l’únic a Catalunya) de la placeta. A Bon veïnatge veurem com una comunitat de veïns curiosa surt als balcons cantant i interpretant un repertori variat amb saxos, violoncel i veus en polifonia. Accions quotidianes que, mirades des del vessant artístic, potser ens farien prendre la

vida d’una altra manera. Un espectacle musical reivindicatiu, còmic i tendre. Grans artistes que fan del carrer el seu escenari. Emocionant.

Un tancament a l’alçada d’un cicle que, any rere any, ens recorda que la cultura és molt més que espectacle: és trobada, és emoció, és vida. n

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS MAGATZEM I OFICINA Avda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TER Tel. i Fax 972 17 15 57 28_pds

C U LT U R A [Teatre

TASTETS DE TEATRE BREU La Quarta Paret Radio Sarrià 87,6 FM

Actors i actrius de Sarrià de Ter varen trepitjar per última vegada l’escenari de la Sala Gran d’El Centre, Espai d’Arts Escèniques, la sala que de forma entranyable anomenem “Teatre del Centre”, en l’última representació dels Pastorets de Sarrià de Ter, el 7 de gener de 2023.

Difunt compartit

A

quell mateix any 2023, ja no es va fer la Mostra de Teatre que hauria estat la 31a. i finalment a la tardor d’aquell mateix any el Teatre del Centre quedava tancat a l’espera de fer les reformes d’adequació necessàries.

El Teatre del Centre de Sarrià de Ter havia obert les seves portes el novembre del 1973. Amb el seu tancament, vàrem quedar orfes de teatre. Orfes per anar a veure teatre amateur o professional i orfes per poder gaudir sobre l’escenari.

Mentre assumíem que la reobertura del Teatre del Centre no es produiria a curt termini, el mes de febrer del 2024, vàrem emetre el primer programa de La Quarta Paret, el programa mensual que parla de teatre a Ràdio Sarrià. Aquest programa és una petita aportació per mantenir d’alguna manera encesa una petita flama del teatre a Sarrià.

En el segon programa de La Quarta Paret vàrem afegir una nova secció “Lectura Dramatitzada de Textos Teatrals” que, sense saber-ho inicialment, va ser l’embrió dels Tastets de Teatre Breu.

Vàrem emetre un total de 6 lectures dramatitzades o peces de teatre radiofònic, totes dirigides per en Pere Vivolas, un director entusiasta que encomanà el seu entusiasme a tots els que vam participar en aquelles lectures. A excepció de la participació en una de les lectures d’una actriu gironina, sempre es va comptar amb actrius i actors sarrianencs, que havíem participat anteriorment en els Pastorets de Sarrià. Tots els actors participants i el director ens ho vam passar molt bé, i una cosa quedava clara: a Sarrià hi ha ganes de fer teatre.

I així fou com al gener d’aquest any, organitzat per Ona Sarrià i La Quarta Paret, vàrem posar fil a l’agulla per poder portar algunes d’aquestes peces de teatre breu a sobre l’escenari. Ara es tractava de representar-les, amb el text après, davant del

I l’Oscar és per ...

El següent, si us plau

Missatge al rei

pds_29

C U LT U R A [Teatre

Les 7 actrius de “Vinc... volant”

Salutació final

públic, modificant si s’esqueia el text radiofònic. I així fou com a finals de gener vam començar els assajos.

Amb el Teatre del Centre tancat, no teníem un local adient per fer les representacions i necessàriament l’attrezzo havia de ser senzill.

Però tal com diu en Vassi, el protagonista de la bonica obra de teatre El teatre ambulant Chopalovitch, a l’escena 4 d’aquesta obra, no es necessiten gaires trastos per fer teatre: ...

Vassi: Hauries d’estar contenta de tenir almenys aquest escenari.

Sophie: D’allò en dius escenari? Tres fustes sobre dues caixes?

Vassi: Et sembla poc?

Sophie: Tu amb un bocoi en faries prou!

Vassi: No saps prou el que hi pot cabre en un bocoi. S’hi pot representar tot “El somni d’una nit d’estiu” en una bota. No es necessiten gaires trastos per a fer teatre.

Sophie: Sinó talent i intel·ligència! Ho sé. ...

Creiem que en els Tastets de Teatre Breu les actrius, els actors i el director hi hem afegit, a més a més, molta il·lusió.

30_pds

I la cosa va funcionar: el diumenge 6 d’abril a la tarda, es va omplir de gom a gom la Sala Dolors Xabé al Centre Cívic La Cooperativa per gaudir dels Tastets de Teatre Breu.

El públic va gaudir de 4 peces de teatre breu representades per actors i actrius de Sarrià o vinculats a Sarrià i dirigides tal com hem indicat per en Pere Vivolas: DIFUNT COMPARTIT, de Xavier Botifoll. Una situació inversemblant a la sala de vetlla d’un tanatori. Interpretada per Dolors Bartrina, Tati López, Santi Palomeras i Josep Ma. Sansalvador.

I L’OSCAR ÉS PER ..., de Marc Egea. Un lliurament accidentat del guardó de l’Oscar. Interpretada per Mamen Boadas i Joan Puigmal.

EL SEGÜENT, SI US PLAU, de Guillem Serra. Una història celestial a la recepció del paradís. Interpretada per Maria Casals i Eloi Pérez.

MISSATGE AL REI, de Daniel Vergés. Un missatger reial rep l’ordre de l’oficial en càrrec d’enviar un missatge al monarca. Interpretada per Quim Llorens i Joan Puigmal.

I vàrem gaudir també d’una cinquena peça breu representada pel grup convidat, el grup de Teatre de l’Ateneu de la Dona de Vilablareix i dirigida per en David Estany: VINC... VOLANT, de Marc Camoletti, adaptada per David Estany. Un vodevil d’embolics en un apartament en el que van passat diverses hostesses de vol i altres personatges.

El públic va acollir bé aquest format de peces de teatre breu, o peces de microteatre.

Als components de la Quarta Paret ens ha quedat un bon gust de boca i ganes de continuar fent experiències com aquesta o semblants, i sobretot amb ganes de tornar, en un termini no massa llarg, a pujar a l’escenari del nostre estimat teatre: el Teatre del Centre.

Agraïm la feina i l’entusiasme dels actors i actrius que van participar en els Tastets de Teatre Breu, i naturalment al nostre director, en Pere Vivolas. A Ona Sarrià, organitzadora d’aquest esdeveniment. A tothom que va participar en el muntatge i desmuntatge de l’escenari i de l’equipament. A les actrius i al director del grup de Teatre de l’Ateneu de la Dona de Vilablareix. A la fotògrafa Rosa Bagudany, i a les entitats col·laboradores: Ajuntament de Sarrià de Ter, Ateneu de la Dona de Vilablareix, L’Olla dels Maiquiets de Vilablareix i l’Ajuntament de Vilablareix. n Fotos: Rosa Bagudanch @ma_rosa_bag

CULTURA MOSAIC LITERARI

Sota aquest títol volem il·lustrar un mateix fet o paraula a través de recursos literaris diferents.

Prosa: Jordi Duch | Poema: Joaquim Vilar | Dibuix: KunsepMJ “...i aquells qui ens semblen més insignificants arriba un dia que ens poden fer un gran favor.” Isop

EL RENOC

L

a relació entre les persones i els animals s’ha explicat a través de generacions formant part de la cultura i la tradició. Sovint el capteniment d’ambdós ha posat en evidència les semblances que compartim.

En aquesta ocasió ens ocuparem del porc, del godall més menut, el que mamava darrer: el renoc.

A les cases de pagès que es dedicaven a l’engreix de porcs per a la seva venda, a cada porcellada hi naixien de nou a dotze godins (avui a les granges poden arribar a divuit). Un d’aquests no creixia com els altres, era més petit i els germans no el deixaven menjar en la competència per una bona posició al voltant del mugró. El lletó només s’alimentava amb el sobrer i en conseqüència el seu desenvolupament era inferior. Quedava petit i era diferent dels altres.

Podríem dir que el renoc, dit també renyoc en alguns indrets, era un supervivent, fruit de la casualitat o de la sort, com us sembli; algunes vegades, quan per alguna necessitat se’l canviava de cort, els altres el mossegaven i li feien la vida impossible, només podia fer esgüells tot esperant que el traguessin, però a voltes també podia tenir una vida més plaent si anava a raure en alguna casa on l’engreixaven a base de biberó, alliberat de la competència dels seus germans i arribava a gran sense haver de lluitar per la subsistència. Algú explicava que podia esdevenir un bon animal de companyia, un garrí menut i intel·ligent.

El fet més habitual, però, era que aquest porcell més xic fos objecte de rebuig per part dels altres animals, apartaven el diferent i el discrimina-

ven per naturalesa o instint. Fins i tot el mot renoc es feia servir de manera pejorativa en alguns pobles de la Cerdanya i Garrotxa, tot referint-se a una persona, sobretot infant, de mal caràcter, ploraner o rondinaire.

De fet, no acceptar el que és diferent per molts i diversos motius ha estat una constant al llarg del temps i en la història dels pobles; era i és una de les pitjors causes d’enfrontaments al món. Massa sovint el feble esdevé el centre de les injustícies.

Tot i que la vida és així, el fort assetja, ataca, menysprea... el feble, les persones hem volgut presentar-ho al revés, el dèbil superant el fort, atorgant-li qualitats com ara l’enginy, la paciència, el raonament... amb una clara intenció moral de fer-hi esmena.

En la literatura aquesta intenció es manifesta de diferents formes, com és el cas de faules clàssiques com les d’Isop o de Jean de la Fontaine, on l’animal gran perdonava la vida del petit i al final era el menut qui salvava la vida del que se’l volia menjar. O la de la llebre quan menystenia la tortuga per la seva lentitud i en canvi es va veure superada per la seva constància.

També rondalles catalanes com la del “bolet i la gla”, quan aquest s’havia fet orgullós pel sol fet de veure’s més amunt que el bolet i no comptava que un cop caigut a terra, tota la seva grandesa acabaria a la menjadora.

La lluita del renoc per aconseguir una identitat no s’allunya tant de la confrontació de les persones per obtenir la seva pròpia vàlua. En definitiva, el més petit ens fa avinent que cada vida té la seva grandesa. n

ELOGI DEL RENOC

D

arrer de la ventrada sempre seré petit.

Tan punt s’ajau la mare m’esmunyo amb un xeric.

Si tinc sort, no m’aixafa.

Si tinc temps, ja faig tard.

Els germans, que no baden, ja tots s’han col·locat.

Els dos mugrons que em deixen no ragen per enlloc.

Per més que xucli i xucli sempre quedo renoc.

I em canso i no m’engreixo, estan tots contra mi.

Tinc feina a arribar al morro per dir, he queda tip.

De tip, mai no m’hi quedo però avui he tingut sort.

I l’ull de la mestressa m’ha dut un biberó.

Ara mamo a la falda i el mugró raja bé.

La llet baixa tebiona, se m’enrosa la pell.

Em deixen a la vora del llum que fa escalfor.

I satisfet, somio l’elogi del renoc.

pds_31

CULTURA

EL PASTOR DE XAIS I LA BANYA Àngel Canyigueral

PASTOR Un pastor de xais o xaier és la persona que cuida un ramat d'animals, de manera que els treu a pasturar i els retorna al refugi.

La feina del pastor de xais es remunta a temps immemorials.

Donades les restriccions de circulació d'animals, la pèrdua d'habitants al món rural i la progressiva mecanització i estabulació, és un ofici decreixent, tot i que sembla que encara té un petit futur. A la conca mediterrània són típics els ramats de cabres o ovelles per a l’aprofitament de la carn, la llet i la llana.

Des de temps passats hi ha el pastor sedentari, amb un petit ramat, que el porta a pasturar prop de la llar i que cada nit torna a tancar al corral, i l'altre és el pastor transhumant, que mena ramats molt nombrosos i que segueix amb el ramat plans i muntanyes durant uns mesos l'any (uns 100 dies) lluny de la família. A l'hivern pasturen prop de les cases de pagès, però a l'estiu, després de la cria de les ovelles, quan les herbes no són suficients, la solució que es va trobar a aquesta limitació era traslladar les ovelles allà on hi havia menjar: l'alta muntanya, on passen gairebé tot l'estiu.

En un ramat oví hi trobem; marrans (mascles adults), ovelles (femelles adultes), xais (mascles de primer any), borregues (ovelles de primer any), moltons (mascles castrats) i forres (ovelles estèrils).

SIMBOLOGIA DE LA BANYA La banya a la prehistòria s'associava amb la deessa primigènia o Mare Natura, d'aquí que es lliguin amb moltes divinitats de la fertilitat o diferents aspectes de la vida. Posteriorment van adquirir una connota-

32_pds

ció de força i poder, com poderosa és la natura, i per això apareixien en retrats de déus i monarques. La seva forma, a vegades fàl·lica, l'assimilaria a la virilitat, i de retruc a la fertilitat. En diverses cultures la banya està vinculada al Sol en quant a la seva reialesa i força, i al mateix temps és un dels símbols de la Lluna, per la forma dels seus quarts, i hereta una part dels atributs de l'astre nocturn. El poder de la banya és com en tots els símbols dual, al mateix temps es considera com a benèfic per certes tradicions o malèfic, tot i en la mateixa tradició.

Les banyes usades per beure van desembocar en la cornucòpia, on es recollien els atributs masculins i de fertilitat anteriors sumats a l'aspecte ritual de la beguda compartida. A més, la banya s'ha utilitzat com un símbol de protecció i bona sort, així com de la fortuna i l'abundància.

BANYA DE PASTOR En la vida del pastor la simbologia hi és ben present, tant en els atuells de fusta o de suro o de banya que talla en els seus moments d'oci, com en les seves creences, per exemple; • No portar restes o cordes d'espart al sarró.

• Fer un bastó de boix grèvol en arribar a la muntanya, ja que li atribuïen la propietat d'allunyar els llamps, les tempestes i tota mena de mals del ramat i que portaven sort al bestiar.

• Per preservar les barraques de mal donat i guardar el bestiar d'encisos, els pastors penjaven de la llinda un parell de banyes de marrà ben cargolades, i el mateix a la porta dels corrals amb la mateixa intenció.

• També hi penjaven una branca de matapoll (Daphne gnidium) per fer fugir les bruixes, i també per

esquivar les puces, ja que solien haver-n'hi a milers.

• Les creences en referència als llops també hi eren abundants, així com les creences amb lligams cristians, molt arrelades.

La banya, pel pastor, també té un significat màgic i de força, amb més o menys consciència d'això. A més hi podem veure la part pràctica d'utilitzar les banyes: fàcil de trobar en el seu entorn, bona estanquitat per a dur-hi líquids i la seva resistència al trencament. És remarcable la tendència subconscient entre pastors a no utilitzar pel seu utillatge elements animals del bestiar que guarden, sobretot l'os i la banya, amb creences diverses. Per a la seva confecció utilitzaven una banya de bou per ser aquesta més gruixuda que la de la vaca, i la del bestiar de llana o cabrum no dona per a ser utilitzada com a recipient.

En el ramat, els moltons portaven borrombes grosses i mitjanes, que feien sonar, cosa que ajudava a conduir el ramat, i els marrans duien les banyes d'oli de ginebre (també anomenat oli de càdec), fet aquest amb les seves branques i sobretot les arrels, i utilitzat pel pastor com a panacea universal per a guarir tots els mals del bestiar; el tenien sempre a mà en les seves estades a la muntanya. Els pastors procuraven tenir sempre oli de ginebre ja que curava la ronya, una malaltia de la pell de les ovelles, i també curava totes les malalties de pell dels ovins.

En realitat els usos de l'oli de ginebre són múltiples; en usos veterinaris s'utilitzava com a cicatritzant de les ferides que feien els tonedors o xolladors a la pell de les ovelles quan les esquilaven, també evitava que les mosques s'hi acostessin i infectessin aquestes o d'altres ferides, i reforçava també els peus i

CULTURA

unglots del bestiar. Quan les ovelles estaven enfelades, és a dir, quan tenien problemes hepàtics o de vesícula biliar, el pastor agafava una ploma, la xopava d'oli de ginebre i li feia llepar a l'ovella malalta. També la utilitzaven, aplicant-lo barrejat amb aigua o aliments, per prevenir o combatre alguns paràsits intestinals.

Banyes amb oli de càdec o de ginebre

Tot i esser l'oli de càdec o de ginebre el més utilitzat, els pastors també solien tenir a mà d'altres banyes d'ungüents: un d'ells era el de suc de tabac, que s'utilitzava, sol o en una barreja bullida de marxívol (Hellleborus foetidus), de lleteresa (Euphorbia sp) i de tabac, també bons per curar la ronya.

del pastor (amb el broc gran) o per amanir (amb el broc petit). Penjat a l’esquena, el pastor guardava al sarró de pell d’ovella una bota de vi, les viandes per dinar i unes banyes amb l’oli i la sal per a amanir-les.

Però també hi havia banyes grosses per a dur sal pels animals, que el pastor havia de donar a les ovelles de tant en tant per aportar-li els minerals que li mancaven. Hi ha herbes que demanen més sal que d'altres. Generalment, quan eren a la terra baixa, els donaven sal cada dos o tres dies, i a muntanya cada vuit, sempre segons els casos, ja que cada herba en porta el seu grau. Els pastors estenien la sal damunt les pedres planes anomenades saleres i després cridaven el ramat. També la utilitzaven per a fer seguir el ramat quan havien de canviar de pastura.

Banyes per dur ingredients del gaspatxo de pastor

També utilitzaven un tros de banya com a got, per a beure aigua, llet, vi... o com atuell d'oli o greix.

Got de pastor

Banya per salar el menjar del pastor, i dues banyes per amanir

Un altre ús de la banya és com a trompa de pastor, per a donar senyals, concentrar el ramat, anunciar una aproximació... permetent així comunicar-se, sobretot amb d'altres pastors, amb els gossos o amb el ramat.

Banya amb suc de tabac

Els pastors de les Alberes foren els que treballaren i musicaren* més diversitat de matèries, ja que feien banyes per guardar la sal, els alls i l'aniseta que utilitzaven com a panacea universal quan se sentien malalts, semblantment com feien amb l'oli de ginebre per a guarir el bestiar.

Hi havia banyes petites per a guardar la sal per a cuinar el menjar

Trompes de pastor, en banya

Banya de sal pel bestiar

En alguns llocs utilitzaven banyes per dur-hi els ingredients del gaspatxo de pastor, l'oli per una banda i el vinagre per l'altra; i a part els altres ingredients: all, sal, pa sec, ou i tomàquet.

També s'havien utilitzat recipients de banya, a tall d'ampolletes, entre la pagesia.

Per a tapar la banya, segons el que hi duien, utilitzaven un tros de roba lligada amb cordill, o un tap de fusta o de suro segellats, si calia, amb pega o quitrà.

pds_33

ALTRES USOS

Banya de bou, i dues banyes obertes amb ajuda de vapor i a punt per fer-ne pintes

Coders de dallaire per dur la pedra

Banyes per pólvora, una d'elles decorada amb llautó

Banyes per pólvora, la més petita anomenada flascó de pólvora

Banya per allisar tiges de romeguera, i petita pallussa

Objectes fets amb banya: pinta, tabaqueres, capsa per joia, canons per aguantar l'agulla de fer mitja, culleres i forquilles

Bóta de vi, i brocs fets amb banya

Eines amb mànecs de banya: ganivet d'empeltar, ganivet de cisteller itinerant, un de multiusos i un altre per tallar embotit

Mànecs de banya d'eines: tisores de podar, barrines, agulla de baster, botavant per ase, clau de Garangeot de dentista, i estri de veterinari per sagnar

Plana de cercler amb mànecs de banya

34_pds

Forca amb puntes reforçades amb banya

A part dels usos que en feia el pastor, la banya s'ha utilitzat per altres menesters, degut a la seva duresa, la comoditat de trobar aquest material en medis rurals o propers, la facilitat amb què es deixa treballar, la seva durabilitat i també per la seva bellesa com a material.

Veieu-ne alguns; • Coder de dallaire, on els segadors guarden la pedra d'esmolar la dalla.

• Contenidors de pólvora, corn de pólvora si era gran, o flascó de pólvora si era de mesures més reduïdes. S'utilitzaren per a armes de foc d'avant càrrega amb usos militars, o tir esportiu o cacera.

• Amb un forat o diversos forats, per a passar-hi tiges de romeguera per a eliminar-ne les espines i poder-les utilitzar per a fer pallusses. Les pallusses eren un tipus de cistelles, utilitzades sobretot als pirineus, fetes amb palla de sègol lligada amb tires d'escorça d'arbre o amb tiges de vegetals, el més utilitzat dels quals era la romeguera, per les seves qualitats insecticides que servien per foragitar puces i d'altres animalons del gra o d'altres materials conservats dins d'aquests contenidors.

• Pintes de pentinar-se; moltes de les que es fabricaven abans eren fetes amb aquest material. Avui encara se'n continuen fabricant, tant per la seva qualitat antiestàtica com per la bellesa d'aquest material.

• Brocs de bot o bota de pell, per dur-hi vi.

• Culleres o forquilles.

• Mànecs de ganivets o d'eines diverses.

• Martells per trencar nous.

• Puntes de reforç per a forques.

• Tabaqueres de polsar o de nas.

• Capsetes per posar les arracades o l'anell que, a tall de joier, la gent més humil utilitzava com a presents de joies de noces. n *Musicar és l’art popular de decorar objectes quotidians, sobretot en fusta, mitjançant la tècnica de gravar i tallar principalment figures geomètriques a la seva superfície.

Petita maça per trencar nous, i estri per trasbalsar líquid

CULTURA

Sarrià Sardanista ACTIVITATS DE SARDANES Jordi Duch

Al llarg d’aquests primers quatre mesos de l’any, s’han anat realitzant diverses activitats sardanistes al poble. Primer de tot cal fer esment de la continuació del curs per aprendre a ballar-ne, obert a tothom, que es porta a terme des del passat mes d’octubre, els divendres quinzenalment, de les 18.30 a les 20h al local del Coro a Sarrià de Baix.

T

ambé es continua emetent el programa “Fem colla” a Ràdio Sarrià, els divendres de 18h a 19h, on podem escoltar sardanes i també rebre informació de les activitats sardanistes a les comarques gironines.

La primera setmana del mes de març, a iniciativa de l’Institut Ti[k]eris de Sarrià, es va portar a terme un intercanvi cultural amb alumnes de diversos països europeus, de Polònia, Holanda i Hongria. Una de les activitats fou la de mostrar als alumnes en què consisteix i com es balla la sardana. Durant aquella setmana, un grup d’alumnes d’aquí i de fora varen prendre contacte amb la dansa, aprenent els primers passos de curts i de llargs, copsant l’esperit del ball en rotllana i la música de la cobla. L’experiència va ser molt interessant pel fet de donar a conèixer una de les tradicions del nostre país i per l’interès que hi van mostrar els alumnes.

També des de l’escola Montserrat van programar unes sessions perquè els alumnes de cicle superior entressin en contacte amb la dansa. Fou durant la setmana cultural que varen organitzar per Sant Jordi. Va consistir en una matinal on es va explicar el valor de la sardana com a dansa nacional de Catalunya, dansa en rotllana i els fonaments bàsics. Es va ensenyar la mecànica dels curts i dels llargs, tot seguint el seu ritme. Vam poder constatar que amb un ensenyament con-

Setmana cultural a l'escola Montserrat

tinuat podrien ser molt bons balladors.

A part d’aquestes activitats de formació, també s’han portat a terme dues audicions. Per la diada de Sant Jordi a la plaça Catalunya i en el marc de les activitats a la Festa del Roser biblioteca, vam poder ballar al so de la cobla Cervianenca de Cervià de Ter. Van tocar nou sardanes de set tirades. Cal remarcar que un dels músics, el trombonista, era en Joan Casals, veí del nostre poble.

La segona audició es va fer el 27 d’abril, a la segona edició de la recuIntercanvi amb alumnes de l'Institut al Centre Civic de Sant Julia perada festa del Roser i organitzada per l’associació de veïns de Sarrià de Dalt-Els Socs a la pista de la cooperativa. En aquesta ocasió fou la cobla Principal de Porqueres la que ens va oferir l’audició. Aquesta formació musical ja fa 26 anys que porta la sardana pels pobles, combinant l'experiència i la joventut, amb músics més novells, sorgits de les escoles de cobla del nostre país. El repertori que ens van oferir fou de 9 sardanes molt balladores i es va acabar amb un repicó de la Santa Espina, d’Enric Morera, que es va ballar de germanor. n Diada de Sant Jordi a la biblioteca

pds_35

CULTURA

SARRIÀ DE TER, LLIÇÓ D’HISTÒRIA Jordi Dalmau

Si la majúscula Història del país és un llibre que es va obrint i ens interpel·la, no seria vàlid arrancar-ne una pàgina, per negra que sigui. Aquest és un tribut al concepte de veritat: ”que il·lumini tots els qui són a casa”, segons aquell model de llantió que explica la Bíblia. Sarrià de Ter ha fet un acte d’autèntica ciutadania: fer públics uns detalls del poble; els carrers són aules obertes i és aquí on s’han instal.lat diversos tòtems que il·lustren fets que aquest poble ha aportat a la història de Catalunya. Són notícies amb molt de gruix.

En Josep Casas, tot explicant la història de la placeta a les noves generacions. Foto AVS

E

ls tòtems de Sarrià de Ter donen notícia dels fets molt sensibles d’una època dolorosa. El precís text d’Assumpció Vila va acompanyat d’unes fotografies que impressionen i es refereixen a un encadenat de fets amb pocs anys de diferència. La inauguració dels tòtems va ser un acte de ple municipal amb l’acompanyament de Jordi Font, director de Memorial Democràtic, institució catalana que vetlla pel mateniment del record col·lectiu a partir de 1931, època d’alta tensió per a Catalunya. Els temes dels tòtems són els següents: El 30 de juny de 1937, la guerra

36_pds

civil ocasiona un bombardeig a Sarrià de Ter i causa 5 morts. També són bombardejats Flaçà i Celrà.

L’any 1938 continuen els fets tràgics. El 7 de setembre el carrilet de Banyoles xoca contra un camió cisterna que transporta gasolina i una guspira fa incendiar ràpidament tota la zona, al pont de l’Aigua, cantonada amb carrer Major. Les víctimes són 12 i 31 ferits.

A principis del 1939 i amb la caiguda de Tarragona, s’organitza una fugida de vençuts, i també famílies, en direcció a França, que omple la carretera nacional al seu pas per Sarrià de Ter. Aquella gentada porta

molts dies d’assalts a les cases del poble per part dels fugitius. Tot un rastre de misèria inexplicable.

D’aquell mateix any 1939, el 4 de febrer, l’exèrcit perdedor fa volar el Pont de l’Aigua, que amb les seves 10 arcades era tot un testimoni de la construcció dels antics, llavors de l’Imperi de Roma. Rocs i vies del carrilet cauen sobre cases de Sarrià de Ter. El mateix dia també volen els ponts de can Salvatella i el de la riera d’en Xuncla. Acabada la guerra, els vencedors varen construir el pont nou, servint-se de batallons de presoners, com un esclavatge.

Molta mala maror, doncs; però

CULTURA

Inauguració dels tòtems i faristols dels Espais de memòria de Sarrià de Ter, el proppassat 22 de març de 2025. Fots Miquel Serra

encara se’ns fa posar atenció a un altre indret: el Centre Republicà de Sarrià de Ter, del 1906, Societat Coral, teatre i demés, fins que va tancar perquè al general Primo de Rivera, llavors de la seva Dictadura, no li agradaven les reunions civilitzades.

Però després d’aquelles negrors explicades, i ara com un llantió d’esperança, també s’ha plantat un altre tòtem a Sarrià de Ter que proclama que l’ànima del poble sempe reviu i recomença: és el Coro. Es tracta d’una obra que en el seu dia varen alçar Josep Ensesa i Rafael Masó, el primer tot fent obra de futur econòmic, i l’altre fent arquitectura selecta. Des del 1924 l’edifici del Coro proclama i acull tot allò que representa cultura i encontre; civisme, doncs. Aquesta és la notícia més blanca i constructiva de totes, al costat dels seus germans, els altres tòtems.

El Coro va tenir un naixement, ara fa més de cent anys, vinculat també amb el fruit de la vinya. Una història entranyable, ben explicada al text dedicat a aquest centre, a la mateixa placeta. Si ara hi trobéssim uns espumosos, aquest seria el moment d’escollir un gran reserva i fer un brindis per Sarrià de Ter. n

pds_37

CULTURA

PRESENTACIÓ DEL NÚMERO 120 DE PARLEM DE SARRIÀ Josep M.Sansalvador

No en tenim cap dubte: cada presentació d’un número de la revista és més que un èxit. És la manera de contactar directament amb els lectors i amb els protagonistes que poblen les pàgines en paper, degudament enquadernat, que teniu a les mans. És una edició “en viu i en directe” que permet transmetre contingut de primera mà.

Rosa Bagudanch

L

a presentació del número 120, que tingué lloc el dijous 27 de març, va servir per recordar la figura de Maria Melgarejo, cantaire traspassada pocs dies abans. Vam comptar també amb la presència de familiars de Joaquim Canals Cadarset, protagonista del dossier d’història, i d’una bona representació de la saga Fernández, que acompanyava el brigadista Josep M. Fernández, jubilat i entrevistat.

Es va parlar d’Egdar Massegú, un altre destacat del número, de Ràdio Sarrià, de cultura i exposicions, de voltes catalanes i d’actualitat municipal per boca del seus responsables… I de moltes coses més.

Seguirem fent actes així: són la manera més social i eficient de seguir difonent la cultura i la informació local que us arriba puntualment cada quatre mesos.

Llegir Parlem de Sarrià i venir a les presentacions és fer poble! n

38_pds

espai2.0 ELS NOUS LLADRES ENTREN PER LA PANTALLA Roger Casero Gumbau, blocaire

Els lladres ja no entren a casa nostra per la finestra, sinó que entren a les nostres vides (que és molt més que entrin a casa nostra) a través de la pantalla. I el que volen no és només robar-nos un objecte concret, com una joia, el cotxe o diners en efectiu, ara l’objectiu és molt més subtil, valuós i intangible: les nostres dades.

J

a sabem que, d’un quant temps ençà, la nostra informació personal, les nostres contrasenyes, els nostres comptes bancaris o els nostres hàbits de consum han esdevingut moneda de canvi. Totes les nostres dades tenen un valor enorme al mercat negre digital, i la nova ciberdelinqüència fa servir tota mena d’estratègies per aconseguir-les, la major part de les vegades, sense que ni nosaltres mateixos en siguem conscients.

Aquest tipus d’enganys han cres-

cut molt els últims anys, i cada vegada són més difícils de detectar. Ho veiem cada vegada més sovint als mitjans de comunicació, i el ganxo pot ser una trucada aparentment normal, un missatge de text que simula ser d’una empresa o persona coneguda o una aplicació falsa que instal·lem sense adonar-nos.

Un dels senyals que hem d’activar quan sospitem que alguna comunicació pot ser falsa i delictiva, és la pressa amb què ens demanen que prenguem alguna decisió, quan ens alerten d’una suposada urgència, quan apel·len a la por, quan ens demanen que ens decidim en qüestió de segons; sota aquesta pressió els ciberdelinqüents molt sovint ens desarmen i podem acabar donant-los accés a part de la nostra vida digital i de les nostres dades sense voler-ho.

A més, ara els delinqüents, que sempre solen anar una passa per endavant que la policia, compten amb l’ajuda de la intel·ligència artificial, que permet perpetrar estafes molt més creïbles i versemblants.

Amb aquesta tecnologia poden

simular la veu d’un familiar, generar textos perfectament redactats i personalitzats, o fins i tot fer trucades automàtiques amb respostes convincents. El perill ja no és només caure en un parany per falta de coneixement, sinó deixar-se enganyar per una simulació que sembla real. És per tot això que és tan important estar atents, informar-nos i parlar-ne. Desconfiar de missatges que demanen dades, trucades estranyes o peticions urgents. Mai donar contrasenyes o codis per telèfon, i sempre revisar bé les adreces dels enllaços abans de clicar. I si alguna cosa ens fa dubtar, convé aturar-nos, respirar i comentar-ho amb algú (un familiar o la policia) i sobretot no prendre una decisió precipitada.

La millor protecció que tenim és el sentit comú (malgrat que sigui el menys comú de tots els sentits) i el fet de no sentir-nos sols davant d’aquesta realitat. I si quan entren per la porta tanquem amb clau, posem alarma o mirem per l'espiell, també ho hem de fer davant els nous lladres que entren per la pantalla. n

pds_39

Quadern d’apunts Josep M. Sansalvador | josepmsansalvador@gmail.com

Una estassada monumental

D

confirma un fet inqüestionable i no pas poc sabut: que Sarrià és el centre de l’univers.n

iu que els incendis forestals s’apaguen a l’hivern. Ben cert: les feines de desbrossar i treure bardisses fetes en temps de fred contribueixen a evitar

problemes en èpoques càlides.

A cavall de gener i febrer els usuaris del ‘circuit` de caminades que va de la Rasa al Pla de Vinyers, entre la via de l’AVE i l’AP7, han vist dur a cap una sèrie de treballs que han representat talment canviar el paisatge. Arbres morts, vegetació sobrera i malesa enfarfegada han estat retirats amb maquinària d’estassar. L’indret presentava una fesomia inèdita: fins i tot es recuperava la vista sobre les restes de l’antic Scalextric dels accessos.

Durarà el que duri, fins que les romegueres i esbarzers tornin a arribar al pont d’en Puigdemont.n

L

Noves troballes

a feinada de l’equip d’excavació de la vil·la romana no s’atura. Aquest mes de febrer saltava a la premsa l’anunci d’importants troballes a la zona productiva i a l’aqüeducte que proveïa d’aigua la propietat. Excava que excavaràs, cada vegada es té més clar que la petjada que els romans van deixar a Sarrià és de dimensions colossals. Si mai teniu ocasió de participar

40_pds

A

Nits del Coro

en alguna visita guiada de la mà d’Ana Costa, directora, no us ho perdeu. Es nota vivament la seva passió per la feina i el seu entusiasme pel que encara queda per fer i per descobrir.n

quest primer quadrimestre hem pogut gaudir d’una programació estable i variada d’aquesta proposta cultural. Obres de cafè-teatre, una cantada de cançons de taverna i garrotins, i l’actuació dels infal·libles Cantaires de Sarrià han vingut a aportar una certa animació als vespres de Sarrià de Baix.

Preus molt populars, una oferta gastronòmica planera i la possibilitat de fer vida

E

El Ter que ens uneix

l número d’hivern de la revista La Llera del Ter (que s’edita de manera exquisida i mancomunada entre diversos municipis de l’Empordà del Gironès) està dedicat als artistes plàstics.

D’entre els que hi apareixen, n’hi ha tres d’origen i presència sarrianenca: Pep Aymerich, Edgar Massegú i Joan Esparraguera. Duen a terme la seva activitat artística fora de les fronteres del nostre terme, però la coincidència de tots tres en un sol número

social i veïnal és una fórmula d’èxit: s’han registrat vetllades amb molt bona entrada de públic.

El cicle continua i els mesos de maig i juny també es presenten atractius. I que ningú s’espanti: malgrat el nom, són nits per sortir de manera molt moderadament noctàmbula…n

C

Música sufí

om a complement de la inauguració de l’exposició “L’amor és l’energia”, de noves obres d’en Damià Escuder cedides per la seva vídua, Maria Capellas (vegi’s número 116 d’aquesta publicació), vam gaudir d’una activitat musical inèdita a Sarrià. Els membres del grup Ponterapia (i la pròpia Maria

Per una estona, la sala Dolors Xabé de la Coope va aproximarse a Constantinoble.n

Festa del Roser

A Sarrià de Dalt, la Festa del Roser havia estat una data rellevant del calendari. Cada primavera se celebrava de manera lluïda i amb remarcable Capellas) ens van oferir un recital de música sufí, de ressons espirituals islàmics i de connexió oriental. Vam conèixer els instruments propis: rebab, ney i kopuz-ud. I vam apreciar també la dansa giratòria Sema, íntimament relacionada amb la meditació.

seguiment. Els actes religiosos, amb l’església de Sant Pau com a centre, seguien amb actes festius i una gran arrossada al Centre Parroquial. Aquest any, a les acaballes del mes d’abril, s’ha recuperat esplendor. Al matí, ofici amb cantada dels goigs de Nostra Senyora del Roser; a la tarda, sardanes a la pista de la Coope. La tornada dels goigs fa així: Puix mostrau vostre poder fent miracles cada dia, protegiu Verge Maria els Confrares del Roser.

Així sia anys! n

i

per

molts

5% dte.*

LLUM · AIGUA · AIRE CONDICIONAT · CALEFACCIÓ

en reparacions, instal·lacions elèctriques canvis de caldera, aire condicionat i muntatges d’energies renovables... * Presentant aquesta publicitat

Tel. 682 420 503 - jmdepalol@gmail.com - www.jmdepalol.com

pds_41

dossier d’història

EL MAS TOMÀS DE SARRIÀ Josep Brugada i Gutiérrez-Ravé

Foto del Mas Tomàs de Sarrià de Dalt de Valentí Fargnoli, 1911, INSPAI, Arxiu fotogràfic Diputació de Girona, Col·lecció Emili Massanes.

BAIXA EDAT MITJANA, SEGLES XIII I XIV

Les notícies més reculades del llinatge dels Tomàs al terme de Sarrià [avui Sarrià de Ter] daten stricto sensu del segle XIII, donat que en un document de la mitra [bisbat de Girona], de 22 d’abril de 1227, s’estableix que Pere Llobet de Freixenet i la seva muller Garsendis, amb consentiment de Ramon de Montroig, ardiaca de Girona i senyor dels dominis de Freixenet, atorguen una part del bosc dit de Montrodon al terme de Sant Medir, a Berenguer de Freixenet i a Tomàs, veí, propieta-

42_pds

ri agrícola del mas i parroquià de l’església de Sant Pau de Sarrià per tal que puguin plantar-hi vinya. Es tractava -com en molts terrenys de l’interior- de vinyes de dimensions mitjanes i petites que no superaven la meitat o el quart d’hectàrea, (una mujada o mitja mujada). Documentem conreu lògic de vinya per al consum propi del mas al terme de Sarrià en un document de febrer de l’any 1165, “...et supradicta vinea est in parrochia Sancti Pauli de Sarriano et Sancti Iuliani de Rama” i a la dita cellera de Montagut, al segle posterior, a 29 de juny de 1217.1 El mas Tomàs però, per aquestes

dates tenim la certesa que eren propietaris d’algunes peces de vinya i que -com en altres masoses devien de fer el vi. En un document de 18 de març de 1231 s’esmenten les diverses peces de terra que posseeixen els Tomàs i que confronten amb el camí que mena “apud Fontem Agellum” [Fontajau], “...a meridie in vinnea Thome de Sancto Paulo de Serriano, ab occiduo in strata, a circio in alia vinnea Thome de Sancto Paulo de Serriano”. Prop del terme de les masies de la parròquia de Sarrià es documenten molts indrets on s’hi havia conreat vinya.2

1 Vegeu respectivament Documents, 120 i 188 a MALLORQUÍ, Elvis. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants, Vol. I, Fundació Noguera, Barcelona, 2013.

2 ADG. Diplomatari de Sant Feliu, Doc. 75, pergamí original.

DOSSIER D’HISTÒRIA [El Mas Tomàs de Sarrià

Foto de la creu de terme del Mas Tomàs (Arxiu Diari de Girona, 1996)

Recordem per exemple que el topònim de la Cellera, cellarium es referia a la cellera d’Anglès, St. Marie de la Cellera d’Anglesio o al de la Cellera d’Amont al terme de Serinyà.

Els dos topònims fan referència a indrets on antigament es guardava i s’hi elaboraven quantitats importants de barralons de vi. La seva expansió es va fer mitjançant la contractació, coplantatio (vineas complantauerint o vineas ad conplantandum), segons la qual el propietari d’una terra lliurava a un pagès arrendatari una porció de terreny perquè hi plantés ceps i l’explotés durant uns anys, a canvi del gaudi de la producció d’altres espècies obtinguda de la mateixa terra. Un cop la vinya esdevenia productiva, la terra es dividia a parts iguals entre propietari i pagès. Per tant, aquest document ens porta a pensar que el llinatge dels Tomàs amb el mansus corresponent era important; ja existia al nostre terme i aquesta família ostentava el patrimoni de terres, amb les seves vinyes, el mas i el molí corresponents.

En document datat el 7 de desembre de 1261, ens consta un “Guilielmo Thome de Sarriano”, o sigui un Guillem Tomàs de Sarrià, el qual actua

com a testimoni en la venda d’una feixa situada al pla de Mollet de Sant Julià de Ramis que es té per la pabordia de Xuncla de Sant Feliu de Girona, la qual pertanyia a Bernat de Montagut, a Pere Ferrer de la mateixa parròquia.3 Del 30 de maig de l’any 1233 tenim notícia d’un capbreu que mana fer el senyor del castell de Montagut, Berenguer de Montagut, en el qual es recullen els censos, els usatges i els costums que aquest rep per l’honor de dit castell dels masos confrontants als seus dominis, entre

Vista de la façana de Can Vinyals en l’actualitat (antic Mas Tomàs) (foto Josep Brugada)

3 ADG. Diplomatari de Sant Feliu, Doc. 196, còpia del pergamí original.

4 Op. cit. MALLORQUÍ, Document, 225, pàgs. 293-301.

ells, el Mas Guilana, de Petrus de Aguilana; el mansus Raimundu Felicis; el mansus Iulian [Mas Julià]; el mansus Edigius de Trillia i el d’Arnallus Tomas de Sancto Paulo [de Serriano]; el mansus “que fuit de Berengarii Reg [el Mas Reig] de Cerrian”; el d’Arnallus Iordi [el Mas Jordi]; el mansus de Ierones Riambau [Mas Riembau]; el mansus Guillemus Textoris de Serriano, [Guillem Teixidor]; mansus Raimundus Ioanis [el Mas Joan]; mansus Raimundus de Fonte [el Mas Font], entre d’altres.4 El mas Tomàs, doncs, intuïm que deuria existir més enllà de les dates del segle XIII, i el trobem situat entre el camí o via de Sant Pau, el qual justament pren i prenia el ramal que menava cap als llogarrets de Sant Medir i Cartellà. Efectivament, el Mas Tomàs de Sarrià es documenta per aquestes dates i pertanyia a la Pabordia dita de Xuncla de l’església de Sant Feliu de Girona. Així doncs, Pere Costa, canonge d’aquesta església-basílica de Girona, intervé en el testament d’un Bernat Tomàs, cabiscol, mestre escola de la Seu. Bernat Tomàs havia mort i aleshores s’atorguen poders al clergue de Girona, Mateu Rapaç, per tal que s’executin les darreres voluntats del dit difunt Bernat Tomàs. Aquest, sens

pds_43

DOSSIER D’HISTÒRIA [El Mas Tomàs de Sarrià

dubte, seria un membre de la casa pairal sarrianenca, possiblement un eclesiàstic que hauria estat -com hem avançat- al servei de l’escola catedralícia. El Mas Tomàs en aquelles dates i posteriorment havia donat fills seus al servei de l’Església gironina. La dedicació d’un fill a l’Església va ser molt freqüent en el decurs de tota l’edat mitjana i ulteriorment.

ELS FADRISTERNS L’estructura de la casa pairal pagesa catalana establia que el fill major de la casa es fes càrrec del rem agrícola i ramader del mas i n’esdevingués ulteriorment l’hereu. El segon dels fills, anomenat fadristern [fadrí extern], generalment era destinat a la carrera eclesiàstica, per tant, aquest Bernat Tomàs que es cita en el document, hauria entrat a la seu catedralícia molt probablement com a canonge de la Domus Canonicarum. Hauria exercit com a cabiscol [caput scolarum] o mestre a l’escola catedralícia.5 Pel que es desprèn d’aquests pergamins medievals, el llinatge sarrianenc dels Tomàs, en el decurs de la història, haurien tingut moltes vinculacions amb l’Església gironina de manera que, de l’agost de 1335, ens trobem que un altre membre de la família, Bernat Tomàs, exerceix també de mestre de gramàtica en època del bisbe Arnau de Montrodon (c. 1285-1348).6 De mitjans d’aquest segle, 28 de febrer de 1257, actuant com a notari l’abat Bernat de Sant Pere de Galligants, tenim també una àpoca (document notarial que acredita que s’ha pagat un deute), fet per Bernat Tomàs i Berenguera, la seva esposa.

El text és redactat a favor de Bernat

Esteve de Sarrià, el qual acredita haver rebut 48 sous com a resultes de la venda d’un camp situat a Sarrià mateix. Aquest afronta: a orient, amb un camp del venedor; al sud, amb honor del comprador; a orient, amb el riu; al nord, amb honor del comprador.7 Aquest document ens demostra que el domini senyorial dels territoris de Sarrià al segle XIII pertanyien al monestir benedictí de Sant Pere de Galligants, amb la qual cosa acreditem el feudalisme monàstic que existia en els territoris del Pla de Girona. Al 1287, el monestir de Sant Pere tenia en el seu poder el castell de Montagut i al mateix senyor del castell Berenguer de MonPergamí del Fons Mas Geli-Tomàs, AHG. tagut, que era vassall del monestir.8 Foto J. Brugada L’abat de Sant Pere actuava com a senyor feudal i a més, com que en general els abats sabien escriure, sovint actuaven també com a notaris. La parròquia de Sant Pau de Sarrià estava vinculada al monestir de Sant Pere de Galligants des d’almenys l’any 1107, segons consta en el pergamí 8’/1 de la Catedral de Girona i pertanyia Pergamí del Fons Geli-Tomàs en el qual s’aprecia la sigtambé a l’administració natura del notari Joannes Guilana s. XIV. segons els mesos de l’anyde la dita Pabordia de Maig de la seu.9 La família Tomàs consta, doncs, establerta des de mitjans del segle XIII a la parròquia de Sant Pau de Sarrià. Un altre dels membres del llinatge del qual tenim notícia és Arnau Tomàs, que sabem que l’any 1258 va vendre’s un camp que tributava tasca (prestació agrària que els pagesos Detall de caplletra d’un dels pergamins del Fons GeliTomàs, s. XIV. Fotos J Brugada pagaven a més del delme i

5 MARQUÈS i PLANAGUMÀ, Josep M.ª, Pergamins de la Mitra (891-1687). Arxiu Diocesà de Girona, IEG. Girona, 1984.

6 MARQUÈS i PLANAGUMÀ, op. cit. Document 1004.

7 Pergamí I del fons Geli-Tomàs de Sarrià de Ter, pergamins que havien pertangut a Carme Tomàs Duch. Arxiu Històric de Girona, (d’ara endavant

utilitzem sigles AHG). També MALLORQUÍ, op. cit. Doc. 298, pàgs. 416-418.

8 CALZADA i OLIVERAS, Josep, Sant Pere de Galligants. La història i el monument. Pàg. 52, Diputació de Girona, 1983.

9 ACG. Arxiu de la catedral de Girona, 711, Pergamí 1461. Vegi’s a més, Fons Geli-Tomàs de Sarrià de Ter, 1258-1660, AHG, pergamins de Carme

44_pds

Tomàs Duch. També AHG, Gi-01, Doc. 1353.

DOSSIER D’HISTÒRIA [El Mas Tomàs de Sarrià

Antic Molí d’en Tomàs, estat actual. Foto J. Brugada

solia ser l’onzena part dels fruits) al susdit monestir gironí de Sant Pere, cenobi que mantenia la senyoria directa d’aquest mas i d’altres masos veïns del nucli parroquial del terme sarrianenc. L’any 1301, qui ostentava el càrrec de batlle de Sarrià era Berenguer de Torre.10 Al segle XIV, concretament el 9 d’octubre de l’any 1368, en un document llegim que Simó Oliva de Paret Rufí (Parietes Ruffini), en els dominis territorials del bisbe de Girona, o sigui a Domeny, aquest ven a un Guillem Tomàs un mas i unes terres al terme de Celrà. No es diu la procedència d’aquest Tomàs, però podríem aventurarnos a dir que era originari de l’important Mas Tomàs de Sarrià, que ja tenim documentat en aquesta època, per tal com està vinculat a terres confrontants del bisbe de Girona.11

tota la seva població havien de creuar el riu Ter. Ens consta que per anar a Girona des del Mas Tomàs a Fontajau, hi havia un camí que passava prop de Can Mates, passant vora la Riera de Xuncla, davallant en direcció sud, sempre a migdia pel Mas Rovira, per Ca l’Avençador, Can Carverol, vorejant per sota el Mas Moixal (al segle XX potser es tractava del Mas de Can Met de Fontajau) i l’elevació de Puigvoltorer12 fins arribar a Sant Ponç de Fontajau al pas de la Barca.13

Segons consta en un document d’un procés de Fèlix Roca i Sitjar, agricultor i home útil, contra els Jurats de la ciutat de Girona, de l’any 1659, literalment s’hi fa constar que el llinatge dels Roca de la batllia forana de Fontajau, gaudien d’un privilegi “immemorial” [pel cap baix de 1320], de l’època del rei Jaume II (1267-1327), en el qual ex professo s’hi fa notar que ells tenien el monopoli del pas de la barca de Fontajau almenys des del segle XIV, com detalla el document: “...posa que lo sereníssimo Rey en Jaume ab son Real Privilegi atorgat en la ciutat de Gerona als tres de las chalendas de Agost de Mil tres Cents Vint en seu favor de Pere Rocha de la Parroquia de Fontejau, Bisbat de Gerona y de Brunissendis sa muller confirma lo stabiliment que de temps immemorial noÿ havia memòria de hòmens en contra de poder tenir en lo riu de Ter, barcha per a poder passar la gent de la una part a l’altra, rebent per lo treball el salari, lo que li apareixia conde[s]cendent,

LA BARCA PER PASSAR EL TER De l’any 1351 tenim una referència interessant que ateny tots els masos del terme de Sarriano, per tal com en els seus desplaçaments per anar a la ciutat i sobretot per a desplaçar-se al mercat setmanal, els pagesos i

Detall de la barca per passar el Ter a Fontajau, extreta d’una postal de la impremta Franquet, juliol de l’any 1895, AHMGi, CRDI.

10 Vegeu, Catàleg de pergamins del fons de l’Ajuntament de Girona (1144-1862), Doc. 124, pàg. 112, AHMGi, Fundació Noguera-Ajuntament de Girona, 3 Vol., Girona, 2005.

11 MARQUÈS i PLANAGUMÀ, op. cit. Document 1336.

12 El topònim Puigvoltorer apareix en un document de 16 d’agost de 1251 en la venda d’una vinya, “in serra de Podio Voltorer”, ADG, Diplomatari

de Sant Feliu, Doc. 153. Segur que per la situació geogràfica de Girona no té res a veure amb voltor, ni Puig Voltor, tot i que a la muntanya de Montjuïc s’hi documenta el carrer de Puig d’Àligues; més aviat em decanto per creure que es tracta d’una etimologia popular referida a donar la volta pel Puig, “el puig voltaré”, entre el Pla d’en Xuncla fins al Puig d’en Roca al terme de Fontajau.

13 AHG, Codi 52989, Capbreu de l’any 1778, RH. Girona 022.

pds_45

DOSSIER D’HISTÒRIA [El Mas Tomàs de Sarrià

El mas que hi havia a la carretera que conduïa fins a Can Salvatella i cap a Xuncla direcció nord. Foto de l’any 1954 (autor desconegut). El mas s’anomenava al segle XX Cal Menut de Fontajau (o ca la Neus, segons alguns), va ser enderrocat quan es va construir el pàrquing de l’hospital Trueta. Antigament tal vegada es tractava del Mas Moixal.

ab privació que ningun[a] altra persona poguer tenir barcha en dit riu corresponent per rahó de dit stabiliment pagar los censos imposats si y conforme està en aquell contingut que fonch fet als Sinc de las chalendas de febrer de mil tres Cents y catorse incorporat en dit Real Privilegi signat de lletra A. (…) Posa que Feliu Roca i Sitjar y sos predecessors sempre han tingut la barcha en lo riu de Ter en cas més loc tenen guany exigint de los passatgers, ja un diner, ja dos diners, ja diners y malla conforme [correspodria] lo treball y gasto...”14 L’infant Joan I (1350-1396), fill primogènit de Pere el Cerimoniós (13191387), ulteriorment manava a petició dels Jurats de la ciutat de Girona que en Berenguer de Roca de Fontajau estableixi allò pactat pel que fa al transport d’homes i animals amb la barcassa del riu Ter, 1364: “Janer de

LXIIII que en Berenguer Roca de la Barca de Teer no prenga més salari que havia convengut ab la ciutat sorts certa pena…” i que no exigeixi pagaments més elevats. Ordena el rei Joan -per escrit- al batlle de la ciutat i a altres oficials que faci observar i que s’acompleixin els esmentats acords.15 Respecte als abusos pel pagament de la barca de Fontajau tenim registrats diversos processos que ens demostren polèmiques al respecte.16 No tothom pagava la necessària barcada. L’any 1605 s’eleven queixes sobre si el bisbe, els seus familiars o els seus domèstics havien de pagar el peatge per poder passar a les possessions que el senyor bisbe tenia a la Joeria de Domeny, i vint anys després, les queixes rebudes sobre el costum que els criats del bisbe passen la barca gratuïtament, encara perduren.17 El llinatge dels Roca de Fontajau que ostentaren un ric patrimoni, estan documentats ja al segle XII.

Van ser almenys propietaris de quatre masos, terres, molins i exerciren durant alguns segles el càrrec de batlle del sector de Fontajau als entorns de la ciutat, “batllia forana” de Girona. Van tenir també el monopoli de la barca per passar el Ter fins que es va construir el pont de ferro l’any 1902 [acabat entorn de 1905] amb la lògica oposició dels barquers.

Malgrat tot els Roca de Fontajau eren pagesos de remença18.

La gent de la part més occidental del terme no anaven pas a creuar el riu Ter pel Pont Major, el Pontis Maior, sinó que passaven el riu amb una barca que era una concessió de la Batllia General de Catalunya al Mas Roca de Fontajau, altrament conegut com Can Roca de la Barca.

La gent de Can Roca menaven una quantitat de vessanes de terra en aquesta zona, recordem que a tocar hi ha el Puig d’en Roca. Per tant, els pagesos dels masos de la muntanya del terme de Sarrià per anar a ciutat -com acabem de dir- havien de pagar necessàriament una quantitat als barquers del Mas Roca per tal de traspassar el riu amb els seus cistells o eventualment amb els seus bous, muls o altre bestiar que portessin a vendre al mercat de l’Areny de Girona. Això encara era així al segle XVII: “a effecte de passar de una part a altre, privative a qualsevol personas, bestias y qualsevol altre cosa general”. Al mateix temps, el Mas Roca de Fontajau, els seus senyors útils, pels guanys de les barcades, havien de redimir un cens al monestir de Sant Pere de Galligants perquè els masos de Sarrià, Fontajau i Sant Ponç -com s’ha dit- estaven vinculats en vassallatge al monestir.19

14 ACA, Real Patrimonio, Processos, BGC, 1659, 1.0 (33).

15 AHMGi, Llibre Vermell, Lletres Reials, f. 49r.

16 ACA. Procés del procurador fiscal i de Francesc Roca de la Barca de Sant Ponç de Fontajau, contra Joan Llunell, veí de Girona, per l’ús dels

camins. 1638. Procés contra Feliu Roca i Miquel Roca, agricultors, veïns de Sant Ponç de Fontajau, contra els jurats de la ciutat sobre la barca del riu Ter i les tarifes. 1659. Causa de Marianna Roca de la Barca, veïna de Sant Ponç sobre el dret a modificar uns camins. 1672.

17 ADG. Vegi’s respectivament: Girona, Domeny i Paret Rufí, 111, Calaix 13. C.13, n.100 // Processos moderns, 12552, Proc. Mod. 9526.

18 Vegi’s FRANCESCH ROHER, Clara, APARICIO LOZANO, “La família de Roca. El monopolio familiar sobre la bailía de Sant Ponç de Fontajau”, in Campo y ciudad. Mundos en tensión (siglos XII-XIV), pàgs. 233-246, Gobierno de Navarra, juliol, 2017.

19 GIFRE RIBAS, Pere, Els senyors útils i propietaris de mas. La formació històrica d’un grup social pagès (Vegueria de Girona, 1486-1730), pàgs. 302303, Fundació Noguera, Barcelona, 2012.

46_pds

DOSSIER D’HISTÒRIA [El Mas Tomàs de Sarrià

Barca de Sant Ponç de Fontajau, Foto Andreu Mauri, 1900. AHMGi, CRDI.

Expliquem això de la Barca de Fontajau perquè els pagesos i mossos del Mas Tomàs utilitzaren la barca de Can Roca per traspassar el riu; els de les cases del carrer [avui Major] de Sarrià, hi anaven pel Pont Major.

EL PAGAMENT DEL DELME: EL MONESTIR DE SANT PERE DE GALLIGANTS I L’HOSPITAL DELS CAPELLANS L’any 1408 un membre de la família Guillem Tomàs i la seva muller compren una peça de terra que pertanyia al susdit monestir de Sant Pere de Galligants. En aquesta època, ja a finals d’aquest segle XV, la família sufragava a més a més, amb la contribució d’algun delme, el sosteniment econòmic de l’Hospital de Santa Maria, conegut popularment com a Hospital dels Capellans. Per tant, podem afirmar que des dels seus orígens, el Mas Tomàs de Sarrià amb important rem de terres, vinya i ramaderia tenia vinculacions amb estaments eclesiàstics de la ciutat de Girona, sigui amb els benedictins de Sant Pere, amb els canonges de la catedral, amb l’Hospital dels Capellans o bé -com veurem més endavant- amb la Pabordia de Xuncla de

la col·legiata de Sant Feliu. Cal dir que els masos grans dels entorns de Girona tenien lligams amb l’Església gironina, sobretot perquè seguint una, ja ancestral tradició, alguns dels membres de la família -com veurem seguidament- ostentaren càrrecs eclesiàstics, sigui com a sagristans, pabordes, domers o en alguns casos fins i tot desenvoluparen el seu ministeri com a canonges.

Els masos de pagès que hom documenta en l’antic terme de Serriano, lo pla de Çarrià, a finals de l’edat mitjana, eren els que segueixen amb les seves terres i propietats: el Mas Benefici (o Can Tiranda), el

Mas Gimbernat (o Can Camós o Ca l’Aymerich), el Mas Rovira, el Mas Guilana (tocant al terme de Sant Julià de Ramis), el Mas Reig (o Can Jaqué), el Mas Jordi, el Mas Riembau, el Mas Xuncla, el Mas Font (Can Nadal)*, el Mas Tomaset (Can Riuró)*, Can Gelada (Can Mariano Gelada)*, Can Vinyes*, el Mas Martí *, el Mas Marcó (s. XVII, f. 44 r. LLM. I), el Mas Tomàs (Can Tomàs), que amb el seu important molí, el Molí d’en Tomàs, va esdevenir una de les hisendes agrícoles més importants del terme.20 Al segle XVIII hom esmenta també en el terme sarrianenc, ja quasi tocant al terme de Sant Martí de la Mota, el Mas Comas.

El més antic dels masos de Sarrià és el Mas Xuncla, per tal com sabem que el 31 de març de 1141, Raimundus de Exunculo “clericus et canonicus Sancti Felicis” i Petrus de Exunculo [fratris eius] amb el seu germà, signen un document en què reconeixen un camp que pertany als dominis del bisbe de Girona i Pere, era home propi del mas i per aquest susdit camp en pagava 20 sous [XX. solidos denariorum Gerundensis monete et est manifestum]. Ramon de Xuncla fa signar el document al seu germà perquè Pere és pagès i no sap de lletra i és el seu germà canonge qui el

Vista actual de l’Era de Can Vinyals, (antic Mas dels Tomàs). Foto J.Brugada

20 Aquests masos (*) juntament amb altres cases de la colònia industrial dels Torràs, van ser enderrocats per deixar pas a l’autopista, aleshores dita

A-7 l’any 1970, que amb el seu pas van destrossar el nucli rural més antic del terme de Sarrià de Ter, així com les cases antigues del poble tocant al Pont de l’Aigua, només perquè a la sortida del poble podien aprofitar el pont via Celrà-Palamós cosa que amb els anys s’ha demostrat que aital decisió, des del punt de vista econòmic i urbanístic va ser un autèntic fracàs i despropòsit per als interessos de Sarrià.

pds_47

DOSSIER D’HISTÒRIA [El Mas Tomàs de Sarrià

Pedra de gres de la mola del molí d’en Tomàs, actualment en desús però que fa la funció de bella i resistent taula de jardí. Foto J. Brugada

commina a signar per fer aquest reconeixement.21 El llinatge dels Xuncla tenien també destacades possessions de conreu i de vinya al terme de Sarriano, a més del monar o Molí dit de Xuncla. Aquest molí es troba al tram final de la riera Rimau i és en aquest acabament que popularment pren el nom de Molí d’en Xuncla, donat que de la susdita riera sorgeix el broll de la font encara popular avui, dita d’en Xuncla.22 Per la documentació que ha quedat dels seus propietaris, Petrus de Exunculo documentat al segle XII i dels seus descendents, aquests per la seva riquesa esdevingueren pabordes (gent que contribuïen a l’administració i eren persones preferents) de la basílica de Sant Feliu de Girona, d’aquí que en segles posteriors es constituís l’anomenada Pabordia de Xuncla de la basílica.

EL SEGLE XV De l’entrada en aquest segle de finals de l’edat mitjana disposem almenys- de set documents que ens acrediten la puixança del Mas Tomàs

per tal com la compra- venda de terrenys esdevé rellevant. De l’1 de maig de l’any 1431, Pere Lunell i Margarida, la seva esposa, estadants de la vila de Celrà, deuen a Pere Tomàs i a la seva esposa Francesca 26 lliures barcelonines per un deute que tenen contret amb ells -que ja quedava del pare d’aquell- per una finca que s’anomenava, “lo sobra de la via Monera”, “Petrus Thomas p[e]rrorchie de Sarriano et Francisca uxor gratis ex certa pre[minença] p[er] nós et vos[tros] heredes…”23 En un altre document d’onze anys després, cosa que ens indica que encara Pere Tomàs propietari i senyor del mas sarrianenc era viu, cerca notaris eclesiàstics també per deixar constància de la donació que fa de la legítima del testament de la seva muller Francesca, que devia haver mort i ell en aquell moment era vidu, en benefici de les seves filles. En aquest cas Pere Tomàs recorre als franciscans del convent de Girona perquè li redactin el document de donació, perquè ell ben segur no sabia escriure.24 Trenta-vuit anys després d’aquest document

sabem que Pere Tomàs encara era viu. S’havia casat en segones núpcies perquè amb document notarial fa escriure la donació de 60 lliures que fa al seu fill Antoni Tomàs.25 A l’edat mitjana, i a finals d’aquesta, era molt freqüent que en els masos de pagès, els llinatges heretaven moltes vegades el mateix nom del pare amb els fills de manera que pare i algun dels fills de la família es deien igual. Aquest és el cas del matrimoni entre Pere Tomàs i la seva muller Francesca, els quals, un dels seus fills (segurament l’hereu) portava el mateix nom que el pare, Pere. Aquest hereta els béns del seu pare després de la mort dels seus progenitors. En la mateixa parròquia, Pere Tomàs, fill -casat amb Na Margarida- hereta, doncs, totes les terres, honors i possessions, així com tots els béns mobles i immobles que tenia el matrimoni, els quals li pertanyen amb l’única reserva per al sosteniment dels altres fills del matrimoni. A més a més s’estableix que ha de sufragar un debitori.26 Deu anys més tard aquest Pere Tomàs per un rebut (o àpoca), sabem que la seva muller Margarida emmalaltí, per la qual cosa ha de comprar tres gallines per fer front a la menja i el brou necessaris perquè ella es pugui guarir. Ha de comprar-li també una gonella (de roba de saial?), un parell de sabates i pagar les despeses de l’estada de la dona “a casa de Na Serra de Girona”, segurament algú que exercia la medicina o feia cures.

No obstant això, Na Margarida va morir i temps després Pere va haver de fer front també i malauradament a la malaltia de la seva filla, amb la qual ha de desprendre moneda per la compra “d’una cortarola de vi”.27 Pere Tomàs té a més dels fills mas-

21 MARQUÈS i PLANAGUMÀ, Josep M, El Cartoral de Carlemany, Doc. 274, p. 423, Fundació Noguera, Barcelona, 1993.

22 Vegeu VILA, Assumpció, “Els molins fariners de la Riera Rimau”, dins del llibre, Sarrià de Ter, el paper de la història, p. 215-223. Edicions Curbet, Girona, 2006.

23 Document 7, del Fons Geli-Tomàs, AHG, Berenguer Vidal, notari públic per autoritat reial, substitut de Bernat de Campllong.

24 AHG. Fons Geli-Tomàs, Pergamí 8.

25 AHG. Fons Geli-Tomàs, Pergamí 9. Antoni Arnau, notari públic per autoritat reial, substitut de l’hereu del difunt Jaume de Campllog.

26 AHG. Fons -Geli, Pergamí 11. Joan Oliu, notari públic, substitut de l’hereu difunt Jaume de Campllong.

27 AHG. Fons -Geli, Pergamí 13.

48_pds

DOSSIER D’HISTÒRIA [El Mas Tomàs de Sarrià

cles, Sebastià, Joan, Miquel i Narcís Tomàs, una altra filla que es diu Bartomeua, casada amb Andreu Arnau, senyor útil i propietari del Mas Arnau de Crespià, la qual reclama els drets que li corresponen, de manera que reconeix en un document que, a la mort dels seus pares, Pere i Margarida, ha rebut dels seus pares 40 lliures, robes, algunes joies i una caixa de fusta en concepte de dot per haver-se casat amb Andreu Arnau.28 El fill de Pere Tomàs, Sebastià, hereta uns béns de la seva mare i Narcís Tomàs, Narcisso Thomas domini utili manso Thomas p[er]rochia de Sarriano baylie… senyor útil de la parròquia de Sarrià, concorda uns pactes amb la seva germana Bartomeua per la qüestió del testament dels seus pares. Aquest li satisfà 20 sous com a part de les 40 lliures que li devia i així es fa constar en el document.29 Passats uns anys, Narcís Tomàs, casat amb una dona anomenada Antònia, té almenys dos fills: l’hereu, que es diu Antoni, i una filla que es diu Violant. Antoni és declarat hereu universal de tots els béns del seu pare i es reserva el dret de viure al Mas Tomàs de Sarrià i de poder tenir el suficient per viure. Estableix a més les mesures pertinents en cas que les discòrdies en la convivència aconsellessin la seva marxa. També es reserva 70 lliures per disposar-ne a la seva voluntat.30 Un dels fills de Pere Tomàs i Margalida, que hem citat abans, Joan Tomàs, exerceix de mestre de cases i és molt probable que participés juntament amb Berenguer Cervià, mestre major de la Seu, i amb Pere Cervià, en la continuació de les obres del monestir de Sant Daniel, “són los pus famosos [mestres de cases] de Gerona” es diu en un document de 5 de maig de 1447.31 Hem de remarcar que a l’edat mitjana els matrimonis,

Perspectiva actual de la sala del Mas Vinyals de Sarrià. Foto J. Brugada

quan es podia, tenien molts fills naturals, alguns legítims i altres il·legítims (bastards), que es criaven igual al mas i acabaven per ser fills (encoberts), els quals se’ls feia exercir de mossos o jornalers de la terra.

No era pas inhabitual. La família propietària, els senyors del mas, en moltes ocasions, comptaven per a la força del treball de la terra amb persones alienes a la casa, així com mossos o jornalers, els quals exercien treballs estacionals per a les tasques del segar o el batre, “arrencar i batra las favas” també, o esdevenien útils per altres feines ramaderes (pastors, boers, porcaters) o de les estrictament agrícoles com: bracers, cavadors, llauradors, podadors, segadors, lligadores o batedors. Tant els jornalers anomenats mesaders o hiverners, cobraven pels seus treballs contractats el que se’n deia: la soldada. Es podien contractar eventualment també criades i

dides.32 Els masos no sempre eren autosuficients. En el decurs de la història del Mas Tomàs es comptà en diverses èpoques amb treballadors aliens, perquè a més de les feines que es derivaven del mas, disposaren de jornalers que s’ocupaven també del seu molí, que -com hem avançat- estava situat a la Riera de Xuncla a prop del salt d’aigua conegut com “el Timbarro”, el qual mena-

Estat actual de la bassa de l’antic Molí d’En Tomàs 28 AHG. Fons -Geli, Pergamí, 18.

29 AHG. Fons -Geli, Pergamí, 19 i 23.

30 AHG. Fons -Geli, Pergamí, 31.

31 VÍCTOR, Sandrine, La construcció i els seus oficis a la Girona del segle XV. Col. Història de Girona, Vol.34, Ajuntament de Girona, 2004.

32 Vegi’s SAGUER, Enric, GARRABOU, Ramon, PLANAS, Jordi, Un capitalisme impossible? La gestió de la gran propietat agrària a la Catalunya

Contemporània, pàgs. 182-189, EUMO Editorial, Universitat de Vic, 2000, Vic.

pds_49

DOSSIER D’HISTÒRIA [El Mas Tomàs de Sarrià

va l’aigua des d’una alçada d’uns set metres. El Molí de Can Tomàs, que com els altres de Sarrià, el d’en Xuncla, el d’en Pérez (aquest més modest), a la Riera Rimau, eren actius des d’èpoques medievals. Al llarg de la història, aquests molins, han tingut diversos masovers, els quals han estat, en èpoques recents, els darrers en fer vida al molí.33 A finals d’aquest segle el Mas Tomàs figura com dels més importants del terme de Sarrià, sinó era el més important per tal com ostentava, a més, el molí i una hisenda de terres, vinyes i boscos, com hem avançat. El mas figura en el fogatge de 1497 on se citen també els altres contribuents en ordre d’importància per la contribució que aportaven a l’impost reial de cada llar o foc: “Lo capellà, lo batlle, en Font, en Reig, en Terré, en Malrocha, en Marcó, en Teixidor, en Scadi, en Riembau, en Thomàs, en Guilana, Eugeni Bernat, en Rovira, en Esculau, Miquel Thomàs.” Alguns d’aquests noms corresponen a la nomenclatura que tenien popularment els antics masos de Sarrià, alguns d’ells ja malauradament desapareguts.

ELS TOMÀS AL SINDICAT REMENÇA DE 1448 A mitjans del segle XV, quan encara persistien les lluites dels camperols de la muntanya per tal d’aconseguir l’abolició de les odiades i maleïdes servituds de remença, el rei Alfons el Magnànim (1396-1458), juntament amb la reina Maria de Castella (14011458), van autoritzar la creació del Sindicat Remença segons el decret reial de l’1 de juliol de 1448. S’autoritzava per primera vegada als pagesos de remença la possibilitat de realitzar reunions pacífiques entre ells i nomenar els seus síndics (o representants legals) a fi i efecte de

Detall d’un dels “putti” o angelets pintats en un dels racons de la sala de Can Vinyals (Mas Tomàs). Foto J.Brugada

poder elevar els seus greuges al mateix rei. En document del dilluns 21 d’octubre de 1448 davant l’església de Sant Pau de Sarrià -com en altres parròquies del país- són convocats davant d’aquesta església de la diòcesi de Girona, amb repicamentum cimbalorum, repic de campanes, els homes d’aquella parròquia, amb llicència i manament del notable Joan Comelles, batlle de Girona.

També hi és present Bernat Batlle, sotsveguer de la ciutat. Entre els convocats i congregats dels representants dels masos de Sarrià, hi consta Petrus Thomas del mas que duia el seu cognom: ..convocati et congregati homines infrascripti parrochie ecclesie de Sarrià.

Bernardus Font, Petrus Reig minorum dierum, [Bernardus] Marchoni, senior, Ioannis Textoris, maior viginti quatuor annorum, Iacobus Rohira, Petrus Rohira, Nicholas Jordi, maior viginti duobus annis, Petrus Thomas, Petrus Stephani, maior viginti annorum, Guillelmus Xuncla.34 Al fogatjament de finals del segle XV, al 1494, s’esmenta efectivament

l’existència del Mas Thomàs juntament amb l’esment d’altres masos importants existents i confrontants al terme de Sarrià, als quals acabem de fer referència. Quant al Mas Tomàs, que aquí ens interessa, uns testaments ens donen notícia que Tomàs Guillem és marit de Francesca o Francina Tomàs, el qual deixa escrit el seu testament el 23 d’abril i aquesta signa també el seu corresponent testament el 29 d’abril d’aquest mateix any 1494.

EL SEGLE XVI De 1553 tenim un procés o contenciós de Caterina del Mas Xuncla contra Joan Pujol, àlies Tomàs, sobre l’ús de les aigües del molí de Xuncla.35 Arribats ja a l’any 1555, sabem que els senyors útils de tan important mas sarrianenc eren els susdits Narcís, Joan i Miquel Tomàs, els quals han de reconèixer els béns del pare i acceptar que d’aquests, n’han de passar també a la seva mare Antònia, hereva de primer grau. No obstant, els germans es reserven algunes partides, entre elles una per al proper casament de la seva germana Violant o Iolanda.36

33 Vegi’s GIFRE, op. cit. pàgs. 397-433. També VILA, Assumpció, op. cit. pàg. 219-223.

34 HOMS BRUGAROLAS, Ma. Mercè, El sindicat remença de l’any 1448, pàgs. 150-151, Edita Ajuntament de Girona, 2005.

35 ACA. Reial Patrimoni, Processos, 1553, nº1, K 36 AHG. Fons -Geli, Pergamí, 35.

50_pds

DOSSIER D’HISTÒRIA [El Mas Tomàs de Sarrià

En el llibre de matrimonis de Sarrià (ADGi), d’obligat redactat pel rector de la parròquia per imperatiu dels decrets derivats del Concili de Trento (1463), s’anoten els noms i els cognoms de les persones que contrauen matrimoni i quins són els personatges que actuen de testimonis de tan important sacrament de la Santa Mare Església Catòlica. El llibre de la parròquia de Sant Pau de Sarrià es comença a redactar l’any 1575 i així un Johan Tomàs, el qual suposem nadiu o vinculat a l’important Mas Tomàs, actua de testimoni entre l’enllaç matrimonial de Miquel Tura i Carolina Guilana, de Sarrià, sagrament impartit per Pere Garau, rector de la parròquia de Sant Pau, el qual tingué lloc el primer diumenge d’abril de 1575. Aquest Pere Garau, rector de Sarrià, és soterrat al mateix subsòl de l’església de Sant Pau amb una làpida que el recorda de l’any 1625.37 El 26 de juny de 1578 hi consta registrat el casament de Joan Tomàs amb Miquela Marcó. [f.r. 3. p.3]. Un altre membre del llinatge, Jaume Tomàs, va actuar també de testimoni en l’enllaç matrimonial, el primer diumenge del mes de maig de 1590, entre Àngel Costa de Madremanya i Miquela Rovira. El dia 14 d’octubre de l’any 1591 van celebrar-se les esposalles “fetes les monicions que mana el Sagrat Concili de Trento”, entre Francesc [que era oriünd de la vila de Borgonyà] i d’una dona “dita Càndia de Sarrià”, cerimònia concelebrada pel Rector de Sant Pau de Sarrià i el de la parròquia de Camós. Van ser beneïts els contraents per Pere Guerau, rector de Sarrià, i en presència també de Mossèn Carreras, beneficiat de la Seu gironina, amb la presència dels “veïns Johan Tomàs y de molts altres”, la qual cosa vol dir que aquesta cerimònia de casament degué de ser de rang, d’importància, perquè no era freqüent en aquest període ni en llocs rurals aquests actes concelebrats per dos capellans i un canonge de la Seu. O bé hi

monicions que mana lo Concili y per mandado de mon[senyor] reverendíssim, en presència de Johan Tomàs y Baldiri Vilar, tots de Sarrià y de molts altres. LLM.I, f.10, r.

El rector parroquial en aquestes dates és ja Miquel Vila-roja, prevere rector de Sant Pau de Sarrià, de la batllia forana de Girona.

hagué una relació de parentiu entre el canonge de la Seu o tot plegat ens indica, no obstant, que els contraents i els testimonis corresponents eren persones importants de masos rics, com -creiem- que ho devia ser el susdit Mas Tomàs de Sarrià a finals del segle XVI.

EL LLIBRE DE MATRIMONIS Pel que fa a les característiques del primer llibre de matrimonis de Sarrià custodiat a l’Arxiu de la Diòcesi de Girona, ADG, començat “lo any 1575”, hem de dir que s’inicia el seu redactat segons “lo que mana lo Concili” [“servada la forma del Sagrat Concili de Trento”], es repeteix moltes vegades, S.C.T. de manera que s’aprecia que el rector de la parròquia amb prou feines sabia escriure i ho redacta tot en català, entre altres raons perquè de llatí en devia saber ben poc. Pel que fa a la família Tomàs, en els primers folis d’aquest llibre, almenys des de 1575 fins a 1633, ens trobem que diversos membres de la família apareixen com a testimonis en diversos casaments. I això per què? No perquè fossin parents dels qui es casaven, sinó perquè, com sigui que el Mas Tomàs era a tocar de l’església parroquial de Sant Pau de Sarrià, el rector cridava algun membre d’aquest mas sarrianenc perquè actuessin com a testimonis en la celebració eclesiàstica, amb la qual cosa els Tomàs, per expressar el seu testimoniatge, degueren de rebre algunes prebendes. Així trobem que Johan, Francesc, Jeroni, Jaume i Salvi Tomàs actuen moltes vegades de testimonis en diverses cerimònies.

A continuació transcrivim dos exemples de com els Tomàs consten en diverses cerimònies de casament: A 24 de juliol de 1594, foren sposats per mi Pere Garau y donada benedicció Miquel Frou d’Olivars y Anna Casadellà de la parròchia de Sarrià y són fetas las tres

A 9 del mes de fe[bre] de 1590 se feren les monicions que mana la S[an]ta Mare Iglésia. Foren p[er]sonats y donada benedicció Miquel Tura y Caterina Guilana, dit Miquel, natural de Montfullà y Caterina Guilana de Sarrià y asò en faç de San[ta] mare Iglésia y en prasència de Joan Tomàs y d’en Carré y de molts altres de Sarrià, font ministrat dit sagrament per mi Pere Guerau, Rector de Sarrià, die et anno de supra.

LLM.I, f.8, r.

Detall d’un pergamí del Fons Geli-Tomàs AHG, s. XIV.

En aquests documents del redactat dels matrimonis celebrats a Sarrià i quant a altres testimonis que també hi consten, cal destacar els cognoms de propietaris dels antics masos de Sarrià coneguts, com el Mas Teixidor (Pere Taxidor), Mas Gimbernat (Johan Gimbernat), Mas Joan (Pere Mas Johan), en Jhosep Falgueres, (del Mas Marcó).

37 Vegeu ANTON PELAYO, Javier, Sarrià de Ter, Quaderns de la Revista de Girona, p.22, Girona, 2007.

pds_51

DOSSIER D’HISTÒRIA [El Mas Tomàs de Sarrià

segon de la Seu, el qual signa Al segle XVI ens tornem a el document a favor de Pere trobar en un document, que un Rovira, negociant de Girona, membre de la família Tomàs reconeixent que ha rebut exerceix de canonge de la catecerta quantitat per la senyoria dral, és també sagristà segon de directa que hi tenia i per la la seu i obté l’important càrrec venda que havia fet a Maria de síndic dels canonges capituBaurt, senyora vídua d’una lars: venerabilem et dilectum terra prop del monestir del nostrum Petrum Tomas, canoniCarme fora de la muralla de cum, sacristani secundum et Girona en un indret anomenat sindicum capituli canonicarum el Bech Eixut.42 sedis gerundensis.38 Per document d’1 de juny de Del mes de febrer de l’any 1502, tenim notícia que Pere 1607, per àpoca o document Tomàs, que encara era viu, va notarial de Pere Canals de vendre una peça de terra erma Girona, ens consta una donaanomenada “Les fexes roges”, ció que fa el canonge Joan situades al Pla de Xuncla, peça Jeroni, canonge de l’església de “dues vessanes” que pertancol·legiata de Sant Feliu de yia a Narcisa, vídua de Pere Girona, a la seva neboda ElioRoquer, per un preu de 4 lliures nor Jeroni, filla del difunt Detall de la sala de Can Vinyals (Mas Tomàs). Foto J. Brugada i 15 sous: “Venda de una fexa de Rafael Jeroni, pagès del veïnat terra en lo Pla de Xuncla nomede Tomet de Medinyà, que era nada fexa roiga en poder de germà seu per part de pare, i Al Llibre de comptes de l’Obra de Pere Escuder, notari de Gerona a la Seu “començat lo primer de juny d’Elionor, muller del darrer, de 300 mars de 1502.” El venedor de Sarrià i de l’any 1579”, hi consta -entre molts lliures barceloneses, de dues caixes la compradora signen davant el altres- com a administrador, el [de fusta] d’arbre blanc i totes les notari el document. sagristà mitjà Pere Tomàs, el qual seves robes i joies, en consideració A finals d’aquest segle i com hem degué d’exercir el seu càrrec entre del matrimoni que contraurà amb avançat anteriorment, podem com- els anys de 1593 i 1595.40 De 1599, ens Francesc Tomàs de Sarrià, pagès i provar com el Mas Tomàs tenia vincle consta també vinculat a la seu cate- senyor útil i propietari del Mas amb l’Hospital dels Capellans Pobres dralícia el canonge i administrador Tomàs de Sarrià, i en pagament de la de Girona per tal com Jaume Llaura- de capellanies, Salvador Tomàs, cosa seva herència paterna i materna. En dor reconeix uns drets a Joan Tomàs que demostra -com hem apreciat el cas que Elionor Jeroni mori sense per unes peces de terra que aquest abans- que al llarg de la història el descendència legítima que arribi a tenia als dominis de Sarrià, la prime- mas sarrianenc estava molt vinculat l’edat de testar, els béns donats ra d’elles anomenada “la Borgonyo- a l’Església gironina. Al canonge retornaran al donant o al seu hereu, na”, d’una vessana de terra. Aquest Tomàs el seguim trobant en el càrrec excepte 150 lliures, de les quals la document ens sembla especialment en el tombar del segle.41 donatària en podrà disposar lliuresignificatiu per tal com les terres d’ament. Per aquesta donació, la darrequest Joan Tomàs confronten amb EL SEGLE XVII ra queda obligada a definir la seva propietats del Mas Riembau, del herència a la seva mare i al seu Torrent d’en Font, d’una peça de terra Del principi d’aquest segle tenim germà Narcís Jeroni, pagès de situada al Pla de Sarrià, indret ano- documentades diverses àpoques o Medinyà. En són testimonis Sebastià menat “La Carabassa” i abans Hospi- documents de pagament, l’una data- Güell, també canonge de l’església tal, amb terres confrontants amb el da el 20 d’abril de 1600, en la qual de Sant Feliu, i Lluís Tomàs, pagès de Mas Joan i el Mas Guilana.39 Pere Tomàs és canonge i sagristà Sarrià oncle de Francesc Tomàs.

38 Llibre Vermell de la ciutat de Girona (1188-1624), a cura de Griselda Juliol i Albertí, p. 582, Ajuntament de Girona-Fundació Noguera, Lleida, 2001. També es documenten al ACG, diversos rebuts o àpoques atorgats per Pere Tomàs, canonge i sagristà segon de la Seu a favor de Grau Rovira, 20 d’abril de 1600. Una altra àpoca atorgada pel mateix de 1601, una altra de 22 d’octubre de 1602 i els beneficis d’un capbreu de juny de 1594.

39 AHG. Fons Geli-Tomàs, Pergamí, 44.

40 ADG. Llibre de comptes de l’Obra de la Seu, 1579-1613, (12181- Obra Seu, Comptes, 84, f.467).

41 ADG. Processos Moderns, 9610, 2741, 9610.

42 ACG, Títols, escriptures i documents, Sagristia Mitjana, 125.2.11.4.5.7, Àpoca.

52_pds

DOSSIER D’HISTÒRIA [El Mas Tomàs de Sarrià

Església de Sords i la resclosa de la Riera de Terri on els Tomàs de Sarrià eren amos d’un molí al segle XVII. Foto J.Brugada

L’any 1609, de 30 de maig, Salvador Tomàs canonge i administrador de les capellanies de la Seu exigeix amb un plet al senyor bisbe, en llengua llatina, d’uns delmes que pertanyen a l’Església gironina.43 Seguidament consta també una altra àpoca o rebut notarial, firmat pel propi Francesc Tomàs, el qual consta com a pagès propietari del Mas Tomàs de Sarrià, el qual paga 300 lliures barceloneses en concepte del dot nupcial que satisfà al reverent Joan Jeroni, canonge de la col·legiata de Sant Feliu de Girona. El pagament es fa a través de la Taula de Canvi de Girona i segons consten en els capítols matrimonials pel susdit casament de la noia Leonor amb Francesc Tomàs. Leonor és filla de Rafael Jeroni (ja difunt) i de la senyora Elionor (vídua de l’anterior), pagesos tots dos de Medinyà. Actuen de testimonis Miquel Casanovas, capellà de Sant Feliu de Girona, i Bartomeu Jeroni, escrivà de Girona, el qual podem suposar que era el pare de la núvia o un nebot.44 De l’any 1645 posseïm una important informació per tal com ens consta que el patrimoni dels Tomàs va unir-se al llinatge dels Geli, els quals procedien del llogarret de Sords, tocant al municipi de Cornellà del Terri, perquè els pares de Na Margalida Tomàs i Geli, s’havien unit

en matrimoni i d’aquest enllaç hi va haver diversos fills, un d’ells l’hereu, Francesc Tomàs. En un moment determinat -que no hem pogut datar- aquest va morir sense descendència, de manera que esdevingué hereva del patrimoni la susdita Margalida Tomàs i Geli, germana seva, i per tant, tots els documents de la família es degueren de conservar i unificar en el mas de Sarrià. És gràcies a aquest enllaç que avui encara podem llegir els valuosos pergamins que s’han conservat del llinatge Tomàs-Geli gràcies a la donació a l’Arxiu Històric de Girona que en va fer la descendent, Carme Tomàs Duch.

Francesc Tomàs institueix, erigeix, funda, vol i mana celebrar a l’església de Sords una missa mensual per l’ànima de Joan Geli, el seu cunyat, per un temps de trenta anys que comencen a córrer des del 18 de maig de 1644 i no per més temps: “Ítem, deix y celebrar vull y man per ànima mia, per spay de trenta anys y no més, en la dita iglésia de Sords una missa de staca vulgarment dita, celebradora cada mes tal die com me esdevindré morir, sinó serà impedit, y si serà impedit, lo següent die no impedit. Per la celebració de la qual missa se staca vull sien

donats tres sous de charitat y que lo rector qui ara és o per temps serà de la dita iglésia haje de publicar dita missa a corn de altar lo diumenge antes que·s celebri, y si lo dit rector dexara de publicar dita missa a corn de altar com està dit, vull que dits mos marmessors la puguen fer celebrar a hont los aparexerà.”

El prevere rector de l’església parroquial de Sords, Sebastià Vidal, ho accepta. [Pere Garriga, notari públic de Girona per autoritat reial, substitut de l’hereu del difunt notari Joan Sarriera i de Gurb.]

De 28 de març de 1648 tenim una nota certificatòria del notari Francesc Vinyoles per la qual es concedeix a Francesc Tomàs, pagès de Sarrià, la llicència i facultat per poder circular per la vora de dos camps que són de la propietat de Joan Marc, botiguer de teles de Girona, que aquest té en el terme d’aquesta parròquia de Sarrià; camps anomenats “Lo Camp de la Closa” i “De deig la Closa”, “ab carreta o sens ella tant quant estaran sense sembrar-hi blat. Y si la anyada va

43 ADG. Catedral i capítol, Calaix 8, C.8, n.º 108.

44 Documents cedits per la família Vinyals de Sarrià, agraeixo a Núria Valls i Pérez i a la seva filla Gemma Vinyals la seva amabilitat per ensenyar-me

algunes de les dependències de la casa en el seu estat actual.

pds_53

DOSSIER D’HISTÒRIA [El Mas Tomàs de Sarrià

contrafeta, ço és, que·ls tornassen a sembrar de retorn, que en tal cas pugau y vos sie lícit de passar-hi sens contradicció alguna”. A canvi d’aquestes concessions, el susdit Joan Marc rebrà de Francesc Tomàs la quantitat de 10 lliures barceloneses. [Francesc Vinyoles, notari públic de Girona per autoritat reial, substitut de l’hereu del difunt notari Joan Sarriera i de Gurb, notari públic de la ciutat, batllia i vegueria de Girona.]

A 12 de juny de 1649, el rector de la parròquia sarrianenca, “com a administrador d’aniversaris i ànimes”, és Joan Guerau.45 De 10 de febrer de 1660, el pagès de Sant Medir, propietari dels masos Roquer i Costa de la parròquia de Sant Medir, ven per valor d’11 lliures, a raó de “deu reals de plata la lliura”, a favor de Francesc Tomàs, pagès de Sarrià, una peça de terra de més d’una vessana, que pertanyia al Mas Costa, situada al Pla de Xuncla de Sarrià i que afrontava amb patrimoni d’en Rovira i a sud amb terres del Mas Font. [Agustí Savarès, notari].

UN LLARG PROCÉS JURÍDIC PELS GREUGES D’UNS MOLINS, RECS I RESCLOSES Del 1673 consta el reinici d’un llarg procés judicial -que es venia arrossegant com a mínim ja de principis del segle XVII- iniciat pels procuradors d’Àngela Salvany i Barril, vídua de Llorenç Alzina, Laurentis Salvany y Alzina, senyora i majora “per dot i altres drets” de Cornellà del Terri, contra Francesc i Pere Tomàs illius filium, pagesos del mas de Sarrià, cives honoratus baylie in pago de Serrià. Diem senyora i majora perquè al segle passat, any 1503, Joan Marí ja era conegut com “àlies en Salvany”, el qual pertanyia a un mas o

Signatura d’Àngela Salvany

un molí de la parròquia de Sant Esteve de Sords.46 El procés s’incoa per l’arrendament d’uns molins, els quals estaven ubicats al poble i a la riera de Terri de la parròquia de Sant Esteve de Sords a la Vall del Terri, perquè l’any 1682 els litigis encara persistien.47 Efectivament, en l’arxiu ACA, hi consta el llarguíssim procés de defensa que inicia el procurador Pere Garriga en substitució i hereu del jurista Joan Sarriera i de Gurb, el qual devia ser un important jurispèrit de la ciutat de Girona per a causes civils i criminals. Aquest ja va entrar, el dia 7 de setembre de l’any 1669, a la defensa escrita de Francesc Tomàs, “civitem honoratum de Barch[inona] in Par[rochi]a de Çarrià Bailia forana de Gerunda domiciliatum” i del seu fill Petrus Thomàs, tots dos ciutadans honrats de Barcelona48, domiciliats al Mas Tomàs de Sarrià, per la causa o “procés primitiu” (originari vol dir, que portava cua de feia ja temps), contra la vídua Àngela Salvany del poble de Sor[d]s per un assumpte relacionat amb la resclosa del riu Terri. A la vídua se li reconeix que és “senyora del dit molí d’en Salvany”, un molí fariner i que les aigües del rec que vessa el dit molí li pertanyen, així com les de la resclosa dita “d’en Geli”, que “la ha tinguda sempre”, (des de 8 d’agost 1669). Se citen al procés jurídic iniciat per Àngela Salvany a causa del litigi pels molins, rec i resclosa de Sords, com a propietari “magnifico” (es refereix que ostentava un títol cavalleresc) a Francesc Thomàs i el

seu fill Pere Thomàs, ciutadans honrats de Barcelona, que resideixen al Mas Tomàs de Çarrià, “sian citats per la causa y ab letra citatòria” [...] “civibus et honorabilis in parrocchia de Sarrià et vicarie baylie forana de Gerona…” Àngela Salvany sembla que ostenta la propietat de dos molins al riu Terri; diem ostenta perquè al final del procés incoat, la susdita vídua no posseeix o ha extraviat el títol de propietat del molí d’en Geli, dicti molendini nuncupati d’en Geli, [el susdit molí anomenat d’en Geli]; de manera que davant dels procuradors no pot demostrar-ne la vera propietat. Els dos molins respectius tenen per nom i són coneguts a la zona: un dit el “d’en Salvany” anomenat “del Terri” i l’altre el “d’en Geli” a la part de “sol ponent” del riu. El molí d’en Salvany va ser el que fou construït primer i el d’en Geli en segon terme. Tot amb tot, les aigües del riu “es deuen ajustar al dit rech” i han d’arribar als dits molins.

Andreu Vilardell molineriu farine molendini de Sords, tenia arrendat el molí d’en Geli al “magnífic” Francesc Thomàs, el qual Vilardell actua d’usufructuari del dit molí i per tant, en percep els beneficis, “lo que és públich y notori...”. Àngela Salvany es querella contra els Tomàs pare i fill de Sarrià perquè han permès que “sia aixecada la resclosa” del molí d’en Geli per “quatre palms” -com reconeixen els testimonis- de manera que això causa un “gran prejudici” al molí d’en Salvany perquè: “las aigüas de la dita riera no pot fer ni fa lo curs ni tot lo corrent que antes de alsar dita resclosa del molí d’en Geli tenia [...] donat que las ditas aigüas estan engolfadas”, de manera, doncs, que les esmentades aigües

45 AHG. Fons -Geli, Pergamí, 68. Pel que fa a la notícia del rector, vegi’s: Catàleg de pergamins… op. cit., Doc. 2242, pàg. 1716, 3 vols. Girona, 2005.

46 ADG, Processos moderns, 25. El Mas Salvany i els Camps d’en Salvany existeixen encara avui al terme de Santa Llogaia de Terri vers llevant.

47 ACA, Reial patrimoni, BGC, Processos, nº1, Bd. ACA, REAL PATRIMONIO, BGC, Procesos, 1682, nº 1, HES.08019. ACA, REAL PATRI-

MONIO, BGC, Procesos,1682,nº 1, H. 48 S’anomenaven ciutadans honrats de Barcelona perquè es tractava de ciutadans destacats, propietaris d’un mas, que en els documents també se’ls

anomena “agrícoles”, que alhora, si se’ls requeria, podien servir la causa del rei en qualitat de cavallers armats. En aquest cas al servei del rei Carles II d’Espanya de la casa dels Àustria.

54_pds

DOSSIER D’HISTÒRIA [El Mas Tomàs de Sarrià

de la riera no circulen cap al molí i la resclosa d’en Salvany. Per tant, es conclou que, tant l’arrendatari del molí d’en Geli, com els seus propietaris legítims Francesc i Pere Tomàs, causen un important greuge a Àngela Salvany. Altrament el molí propietat dels Tomàs impedeix -al de la vídua“lo no poder moldre” perquè moltes vegades l’aigua de la bassa del primer no corre, a més que els mossos fan aturar el bestiar a abeurar-se a la bassa perquè l’aigua no corre, “sens córrer la aygüa de ésta” que “està engolfada”. Malgrat tot al molí dels Tomàs, l’aigua, pel rec corresponent va al seu molí, “i fa recular l’altra” i no passa cabal cap al de la Salvany.

L’aigua passa per “lo canal de las molas que fou molí ab greu ímpetu fa apartar la aÿgua que stà engolfada y per axò no deixa de moldre.”

Comptat i debatut, vistos els greuges que planaven sobre els interessos de la vídua Àngela Salvany i atès que,

“...los terminis probatoris no són passats mirant lo temps que la part altra ha articulat y que ésta part ha demandat comunicació del procés ÿ may se li és atastada ex[e]qutada y altrament demanada. Per ço que sia manat a l’escrivà que la causa despendesca, compulsories y procés. […]

Los terminis probatoris són més que passats y axí contradiu a la expedició de las lletras compulsorias demandadas per la adversa y procés”.

A 26 de setembre de 1678.

Això sia notificat a Francisco Thomàs et Pere Tomàs fill.49 El problema està, en tot el llarg procés de querella entre uns i altres pel que sembla i com ja hem anunciat- que la Salvany no disposa finalment de títol de propietat, “títol legítim” es diu en els documents. En canvi els de Sarrià sí que el tenen, “mostren los títol que posseeixen”, “legítim

Detall de les voltes de Can Vinyals (Mas Tomàs)

títol de temps antiquíssim”. Tot el procés va ser portat pel fiscal a la Real Audiència al 1692, que era l’òrgan competent a Catalunya per impartir màxima justícia en època de l’austriacista espanyol Carles II (1661-1700).

Sembla que al final del contenciós, d’escriure’s moltes pàgines del contenciós en llengua catalana i en llatí -bo i seguint els costums jurídics de l’època- van arribar a un laude o acord: “se acontenta esta part per evitar altercats de que sia concedida a la part altre la citació la dilació statuida per constitucions, beneficis o restitucions, jutjements o demandes la qual conega des del dia que en avant passada sia avalada a aportar a lo procés i denunciat és estada demandada i personada”, any 1679.

Els documents, que es repeteixen en llatí, compten amb el vistiplau del: Illustrem dominum Josephus de Rocabertí Bajulum [Batlle] Generalem Cathalonie, 8 de juny 1678.

EL SEGLE XVIII L’any 1713 consta, d’un document del AHG, un parroquià de Sarrià anomenat Francisco Thomàs, com a ciutadà honrat de Barcelona i al qui se l’anomena “senyor”, el qual és ja propietari del

49 ACA, Real Patrimonio, Processos, 1682 50 AHG. Codi: 30191, Document d’una venda, RH Girona, 012 51 ANTON PELAYO, op. cit. pàg. 22.

Mas Thomàs de Sarrià, “baylía forana de Girona.” Les seves propietats confronten amb les del Mas Riembau, el Mas Jordi, el Mas Rovira, el Mas Guilana, [la coromina del qual posseeix per aquesta època una dimensió de tretze vessanes més o menys]50, el Molí de Xuncla i redimeix -encara- al monestir de Sant Pere de Galligants un cens o mitgera de “blat forment” i de “blat forment bo i net” o sigui blat que els monjos convertirien en farina per a pastar el seu pa blanc.

Al 1774, i vinculat al mateix mas, s’esmenten Ignasi Thomàs i Adroher, el qual deuria ser aleshores el propietari [senyor] del corresponent Mas Thomàs juntament amb el seu germà, Pere Thomàs i Adroher (aquest està enterrat al cementiri de Sarrià de Dalt, ciutadà honrat de Barcelona, †1862) i Ignasi, juntament amb altres membres de la família, eiusque prolis, estan soterrats a l’interior de l’església de Sant Pau (1772).51 Aquest Thomàs Adroher, els documents d’aquesta època ens refereixen que era ciutadà honrat de Barcelona, és a dir, que per la seva categoria d’hisendat era súbdit del rei d’Espanya, el borbó Carles III (1716-1788) i va actuar l’any 1775 com a militar “cabo cuarto del regimien-

pds_55

DOSSIER D’HISTÒRIA [El Mas Tomàs de Sarrià

Imatge de la Riera de Xuncla i Riudelleques, Salt del Timbarro tocant el molí d’en Tomàs. Foto J.Brugada

to de caballeria” -es diu en un document del AHG- defensor de la ciutat de Barcelona.52 Els propietaris del Mas Thomàs, en aquests temps encara, redimien un cens anual de la collita a l’abat del Real Monasterio de Sant Pere de Galligants, “de un cortan de trigo forment de los quatro hazen Quartera en auditorio de los censos”. Escrivim redimien encara al segle XVIII un cens al monestir, perquè hi havia una dependència vassallàtica dels masos de Sarrià, els quals pagaven o redimien censos, delmes i collites primeres o primícies al monestir gironí d’ençà del segle XII i alhora també a la susdita Pabordia de Xuncla de la col·legiata de Sant Feliu de Girona i a la catedral.

L’any 1775, s’esmenta un Narcís Tomàs com a mestre de cases, el qual podria ser també un descendent de la casa d’aquells que no van quedar-se a la hisenda agrícola i van dedicar-se tal vegada a un ofici més favorable des del punt de vista crematístic. Com a mestre de cases, val a dir -com ja hem vist- que ja hi havia hagut també algun altre antecedent dels fills del llinatge sarrianenc que es dedicà a la construcció. Aquest

Narcís Tomàs figura a la llista de la confraria de “Los mestres de casas de la Confreria dels Sants Cotre Martirs de la Ciutat de Gerona”.53

LES PROPIETATS DEL “MAS TOMÀS” AL SEGLE XIX

caure el cabal al rodet a fi i efecte d’aconseguir més força motriu. Al molí, en temps antic hi havia hagut també un ariet que pujava aigua a la masia. La casa-molí constava de baixos i dos pisos amb una bassa i una sèquia que aconduïa l’aigua. Dit molí, “molino harinero (…) con su balsa y acéquia para conducir las aguas”, ocupava una superfície de “dotze canes i quart quadrades”.

Confrontava a [orient] o sigui a nordoest amb terres que pertanyien al Manso Marcó i una part de terres amb les del Mas Roig, altres amb les terres dels hereus de Bartomeu Mateu i Masó i part amb terres de Pere Farró, part amb les terres de Francesc Gabañach i part amb les del Manso Joan; a migdia amb terres de Manel Brugué, amb les de Jaume Galí i altres amb els Masos Guilana i Xuncla. A ponent part amb les terres dels masos de Xuncla i Guilana i part amb el mas Montrodó, en l’endemig amb la Riera de Rimau i algunes terres confronten amb el Mas Reig.

Al nord amb el Mas Guilana de Montagut. L’heretat del Mas Tomàs a

L’heretat rústica del Mas Tomàs constava a principis del segle XX d’una extensió de terrenys de cultiu, bosc i vinya d’unes cent cinquanta vessanes i mitja, un equivalent a 34 hectàrees i mitja54, dintre de les quals s’hi incloïa una casa de masovers composta de baixos i dos pisos proveïda d’una era per al batre i un porxo de “dues-centes vint-itres quadrades” canes, a més a més de la casa de l’amo annexada a la dels masovers. També confrontant amb la casa hi havia hagut el molí fariner anomenat Molí d’en Tomàs, que prenia aigua d’una resclosa situada a la mateixa Riera de Xuncla, la qual a través d’un rec, aquest aconduïa l’aigua a la casa cap a una bassa o pou i aquest quan sobreeixia deixava Panteons de la família Tomàs al cementiri de Sant Pau de Sarrià de Dalt

52 AHG, Carta de pagament, Codi. 49777, RH, Girona, 021.

53 Vegeu DOMÈNEC, Gemma, Els oficis de la construcció a Girona, 1419-1833… pàg. 391, AHG. IV.1 Gremis. Lligall-8, full solt, 12 d’agost

56_pds

de 1775, Institut d’Estudis Gironins, Girona, 2001.

54 Una vessana equival a 2.187,4 metres quadrats de terra o el que és el mateix en 900 canes quadrades. L’historiador empordanès Josep Pella i Forgas apuntava que la vessana seria la quantitat de terra que dos bous amb jou podien llaurar durant mig dia. Una hectàrea = 10.000 m².

DOSSIER D’HISTÒRIA [El Mas Tomàs de Sarrià

Primera generació de la família Vinyals a principi del segle XX, entorn de 1930. Fixem-nos que alguns membres porten sotana de manera que, com hem avançat, algun dels membres de la família estava vinculada amb l’Església gironina, o bé eren pabordes de Sant Feliu, de Sant Pere de Galligants o fins i tot sagristans, mestres de gramàtica o fins i tot canonges de la Seu. En aquest cas el fill capellà era Josep Vinyals i Vilà, que està enmig de la seva mare Maria Vilà i Ametller i del seu pare Jaume Vinyals i Reixach.

més de disposar de terres per al cultiu posseïa un garrigal anomenat Rastella del Collet de set vessanes, que equivalen a una hectàrea i cinquanta en el terme municipal de Sarrià. L’heretat llindava també a orient amb terres dels hereus d’Andreu Pons i a migdia, ponent i nord amb les possessions dels hereus de Susanna Guilana. A més, l’heretat Tomàs era propietària d’una altra peça de terra amb bosc i arbrat, anomenada Montrodon, de cinc vessanes que feien una hectàrea de terrenys que confrontaven a orient amb terres del Mas Guilana i en l’endemig de la Riera Rimau; a migdia confrontava amb terres de Rosa Xuncla i a ponent i al nord amb terres de Pere Teixidor. En els dominis del Mas Tomàs es comptava també amb una altra part de bosc i terrenys erms anomenada Calbella de vint-i-dues vessanes, equivalents a quatre hectàrees, les quals confrontaven amb terres de Florentina Malagelada en l’endemig amb la Riera Rimau i a migdia confrontaven amb terres i l’horta de Rosa Xuncla i en l’endemig el Torrent d’en Perpinyà i propietats de Sebastià Julià. La finca de Can

Tomàs l’any 1909 redimia encara un cens anual d’un quartà de civada (una quarta part de la quartera equivalent a 18,08 litres), per valor de dos-cents cinquanta rals, al beneficiat de la parròquia de Santa Eulàlia de Pujals dels Pagesos del Pla de l’Estany.

De l’any 1838 disposem d’un document dels obrers de la parròquia de Sarrià, contra Joan Tomàs, veí del lloc, sobre el lliurament de joiells a la mateixa parròquia.55

EL SEGLE XX PERE TOMÀS I ESCOFET, EMPRESARI I SOCI CAPITALISTA Segons una escriptura notarial en poder del notari gironí Bonaventura Roqueta i Riera, Pere Tomàs i Escofet (1878- ? ), major de 25 anys al 28 de juliol de 1904, juntament amb Joan Duch i Casademunt (1853- ?), veí de Sarrià, van formar una Societat Mercantil en Comandita, (el nom de la societat no consta), “con el objeto de la sociedad que se constituye para la adquisición y explotación de bosques situada en territorio de Francia, cuyos socios aportan un capital de

6000 pesetas, que aportan los socios, 4000 Pedro Tomás Escofet, Juan Duch, José Duch Murlà (beneficiario), Antonio Puigoriol, Baltasar Roca, Lorenzo Bosch, Baltasar Auguet (soltero), socio gerente Pedro Tomás.”56 La duració de la societat pels socis capitalistes que aportaven cadascú el seu tant per cent i llavors en consonància amb els beneficis que generés la societat, era per a 12 anys i si s’esqueia el “fallecimiento de algún miembro, seria la continuidad por los herederos del difunto.”

La Societat encapçalada pel soci que aportà més a l’empresa va ser Pere Tomàs i Escofet. Feien treballar bosquetans i jornalers i treien fusta de pi dels boscos d’Albanyà (Sant Feliu de Carbonils), Queixàs, Vilademires, Llorona, Lledó, Cabanes i Peralada, a més feien treballar una serradora de fusta al poble de Flaçà que era propietat de Josep Vinyals. Per tirar endavant la Societat, Pere Tomàs, en alguna ocasió ha de demanar capital prestat amb interessos, però malgrat tot, els avals són les seves propietats que té al terme de Sarrià, “finca de Can Tomás, bajo y dos pisos, era para trillar y porche, superfície de

55 ADG. 12552. Proc. Mod. 9094.

56 AHG. Protocols notarials de Bonaventura Roqueta i Riera, 1904, Tom.I, 384, 453 (préstamo), pàgs. 1135, 1400.

pds_57

DOSSIER D’HISTÒRIA [El Mas Tomàs de Sarrià

Ampar Canals i Brugué i Miquel Vinyals i Vilà, segona generació de la família Vinyals. Arxiu familiar Vinyals

223 canas cuadradas”, més el molí, “el molino harinero llamado Molí d’en Tomás que consta de bajo y dos pisos con su balsa y acéquia para conducir las aguas cuyo molino ocupa una superfície de doce canas cuadradas”57, a Sant Julià de Ramis (té 27 vessanes de terra), Palau Sacosta, Torre Rafela i els terrenys, camps, molins i rescloses que tenen al terme de Sords (Cornellà del Terri) i que hem vist anteriorment. L’any 1905, Pere Tomàs i Joan Duch resideixen a Prades, però abans en Tomàs ha fet una venda d’uns terrenys a Paladio Casadevall y Gifra de Sarrià, una altra al seu fill Juan Tomàs Matas, “albañil, casado, vecino del pueblo de Sarrià (…) una pieza de tierra cultivada en el término de Sarriá nombrada Campench de cabida una vessana y un cuarto… por valor de 1000 pesetas.”58 En totes aquestes transaccions que fa durant la seva vida Pere Tomàs i Escofet es detallen en les escriptures les finques que posseïa, les que va adquirir i les que va haver de vendre posteriorment. En tot aquest ingent paperam es detalla cada finca o peça de terreny amb

quina altra confrontava, de manera que, llegit tot, obtenim una sèrie de topònims vinculats al terme de Sarrià: Camp Gran dels Vinyers, Camp de l’Horta, Riera d’en Talleda de Sarrià de Dalt (?), Camp dels Magraners, Feixa dels Horts, Camp de la Barca, terres que foren de l’Hospici, Rastella del Collet, Campench de Codiola, Camp Gran de Rosselló .

VENDA FINAL DE LA FINCA DE CAN TOMÀS La finca de Can Tomàs va ser adquirida a través del seu apoderat Vicenç Carreres entorn del mes de juny de 1909 per Pere Tomàs i Escofet, del sector del comerç i propietari, casat amb Anna Duch i Murlà, major de vint-i-cinc anys i veí de Prada de Conflent. Havia adquirit la susdita finca en la seva totalitat com a hereu únic ab intestatio (sense testament) del seu pare Joan Tomàs i Massot el 20 d’octubre de 1899, donat que aquest havia mort el 23 de març de 1898, (enterrat al cementiri de Sarrià de Dalt).

Sigui com sigui, però, a aquest Pere Tomàs, abans de procedir a fer

l’esmentada compra d’aquesta finca va tenir una sèrie de litigis judicials, el primer, apareix esmentat en el Boletín Oficial de la Província de Gerona de 16 de gener de 1908 perquè reclamava i demandava a Joan Duch i Casademont, “vecino que fue de Sarrià y hoy en paradero desconocido”, un deute de 30.000 pessetes de capital en concepte del dot que li devia com a cunyat pel seu casament amb Anna Duch i Murlà (que per l’època era tot un capitalàs).

Tant Anna Duch com Pere Tomàs consten en el padró d’habitants de Prada de Conflent de 1906; Anna Duch consta nascuda el 1880 a Sarrià, i Pere Tomàs consta nascut el 1876 a “Geronne, chef, industriel, patron”. S’havien casat amb una dispensa matrimonial (dispensa de proclama que es deia) el 23 de juny de 1898, segurament perquè el sogre Joan Duch i Casademont no deuria autoritzar el casament (per alguna causa que desconeixem) i perquè a més el contraent, uns deu anys després, li reclama al sogre uns bens que li corresponien que estaven hipotecats i Joan Duch es trobava il·localitzable de feia temps. No sabien on parava. Els contraents Anna Duch i Pere Tomàs s’havien traslladat a viure en territori francès.

Per què? Doncs perquè Pere Tomàs estava de feia uns anys cridat a les files militars i per tal de no pagar el

Signatura de Pedro Tomàs i Escofet

57 S’esmenten com a propietats de Pere Tomàs i Escofet terres i camps a Sarrià, “pieza de tierra nombrada Camp del Pont… tierras de la Obra de la Igle-

sia de Sarriá de Baix (…) a poniente con la pared de la Huerta de Florentina Malagelada. Otra pieza de tierra nombrada Camp de les Vinyes, colindante con tierras de Isidro Listosella y tierras de Ramon Teixidor (…) pieza de tierra cultivada nombrada Camp de la Paret y otra al Camp de la Barca (…) pieza de tierra plantada de viña, olivar y parte garrigal nombrada Rastella del Collet, Campench de Codiola, Camp Gran de Rosselló, 1905.

58 AHG. Protocols notarials de Bonaventura Roqueta i Riera, Tom. II, 1905, pàg. 1125.

58_pds

DOSSIER D’HISTÒRIA [El Mas Tomàs de Sarrià

rescat de la milícia (que podia tractar-se d’uns emoluments molt elevats), ni per voluntat de prestar el servei militar van decidir de marxar a viure a França, a Prades59. Consta que vivien en una casa a la Rue d’Espagne 3-4. Viuen també en aquesta casa, Carme Tomàs, una de les filles (la pubilla) nascuda l’any 1900 a Girona, juntament amb els fills que van venir després, és a dir: Joan Tomàs, nascut al 1902, Maria Tomàs al 1903 nats a Girona i Denise Tomàs de l’any 1905 nascuda a Prades mateix. Conviuen tots ells amb Maria Duch, que és la sogra o belle-mère nascuda a Sarrià l’any 1858.60 Ulteriorment a Pere Tomàs se li reclamaren unes lletres de canvi que havia de satisfer a Carles Elps i Vila i aquest Pere Tomàs es trobava desaparegut, per la qual cosa el seu nom apareix en un edicte judicial publicat al mateix butlletí de Girona, el 24 d’abril de l’any 1908, “por ignorar-se su paradero”. És a dir, com hem dit, s’havia mudat amb la dona i els fills a França. S’havia traslladat en territori jurisdiccional francès, a la vila de Prada de Conflent, on segurament degué morir, en data que de moment no sabem.

No obstant això, seguidament la finca al·ludida va ser venuda “al mejor postor” en subhasta pública, lliure de càrregues i gravàmens segons usos i costums del país- que tingué lloc en la mateixa finca, la qual va ser atorgada a Jaume Vinyals i Reixach prèvia cancel·lació de les hipoteques que gravaven sobre la finca.61 Aquest era propietari, casat amb Maria Anna Riera Esteva (originària de Setcases) i major de vint-icinc anys, tots dos veïns del poblet de Falgons, “distrito municipal de San Miguel de Campmajor”, (Pla de l’Estany), pel preu de 27.525 pessetes,

Jaume Vinyals i Reixach originari del poblet de Falgons (Pla de l’Estany) i Maria Vilà i Ametller, aquests passaren a ser propietaris del Mas Tomàs quan es va produir el canvi de llinatge que regentaria la hisenda.

de les quals, 2.750 es van pagar en el moment de la dita subhasta i la resta a través d’un préstec de 8.000 pessetes amb els corresponents interessos. Tot plegat es va pagar en presència del notari i dels testimonis. Es van satisfer també els corresponents drets reials a la hisenda de la província, 1.124 pessetes i vint-iset cèntims a l’Estat Espanyol. En virtut d’aquesta subhasta i compravenda, Jaume Vinyals i Reixach va inscriure la finca davant del notari públic de Girona, Emili Saguer i Olivet. Tots els tràmits d’escriptura van consignar-se davant del susdit notari de Girona el 15 de setembre de 1910.62 Successivament, a mesura que han anat passant els anys, la finca del Mas Tomàs - que acabem de descriure- l’any 1923 va passar per herència al fill de Jaume Vinyals I Reixach, és dir a Miquel Vinyals i Vilà (1899- †1989), que es casaria amb Ampar Canals i Brugué (1901- †1995), així com al mateix temps, aquests atorgaren en testament, donació i herència en parts proporcionals als seus fills respectius. L’hereu de la

Signatura de Jaume Vinyals

tercera generació dels Vinyals fou Jaume Vinyals i Canals (1935- †2018), casat amb Núria Valls i Pérez.

L’estructura de la casa, a través dels anys ha estat molt modificada per diversos mestres de cases, entre ells un anomenat En Jaques, sempre intentant de protegir els elements tradicionals.

Pel que fa a la creu de terme que hi ha a l’interior de la finca, val a dir que va ser destruïda pel comitè antifeixista de la població l’any 1936.

Durant la postguerra, l’any 1951, la creu es va tornar a restaurar gràcies a l’obra del sarrianenc Tomàs Paricio, que només en va poder aprofitar la columna i es va esculpir una altra capçalera de creu amb característiques diferents a la primitiva. n

59 Consta en la lleva de l’any 1895, amb el número 1158, Zona Militar de Gerona, 24, BOP, Núm. 123, 14 d’octubre de 1895.

60 APO. Arxiu dels Pirineus Orientals, “Recensement de la population, liste nominative” Vila de Prades, 1906.

61 AHG. Volums notarials d’Emili Saguer i Olivet, “Carta de pago y cancelación de un préstamo hipotecario a Juan Bonet y Canet, albañil y vecino de Sarriá, domiciliado en la Calle de Abajo, número 44”, 16 de juny de 1910.

62 En els protocols del notari Emili Saguer no consta nova escriptura de propietat a favor de Jaume Vinyals, només la carta de pagament amb la descripció de la finca i les seves propietats ja descrites.

pds_59

DOSSIER D’HISTÒRIA [El Mas Tomàs de Sarrià

Vista de la façana del MasTomàs en l’actualitat Creu de terme situada davant de l’antic Mas Tomàs, avui Can Vinyals. (foto J. Brugada)

Núria Valls i Pérez i Jaume Vinyals i Canals, s. XX. Arxiu particular Vinyals

Segona generació de la família Vinyals al segle XX. (Arxiu particular Vinyals)

Tercera generació de la família Vinyals s. XX. (Arxiu particular Vinyals)

60_pds

Agraeixo a Núria Valls i Gemma Vinyals que em mostressin les dependències de l’actual Mas Tomàs de Sarrià de Dalt i em deixessin alguns documents referents a la propietat. (AbrilNovembre, 2024). Foto J.Brugada

DOSSIER D’HISTÒRIA [El Mas Tomàs de Sarrià

RELACIÓ DE PROPIETARIS I FAMILIARS DEL MAS TOMÀS DE SARRIÀ SEGLE XV Bernat Tomàs ⚭

Berenguera

Pere Tomàs ⚭

Francesca ↓ Antoni Tomàs

Bernat Tomàs, cabiscol de la catedral Guillem Tomàs 1261 testibus, actua com a testimoni en document Arnau Tomàs (...1257...)

Petrus Tomàs

SEGLE XIV 9 d’octubre l’any 1368

Simó Oliva de Paret Rufí (Parietes Ruffini) ven a Guillem Tomàs una finca.

SEGLE XV TOMÀS GUILLEM ⚭ Tomàs Guillem Deixa testament 23 d’abril 1441 AHG Gi4- f.385 a f.202

Sebastià

FRANCESCA TOMÀS Francesca Tomàs En morir ha deixat testament 29 d’abril 1441 AHG Gi4- 205 f. 66

PERE TOMÀS ⚭ ↓ Joan

Miquel

Tomàs Guillem JOAN TOMÀS ⚭

Francina Tomàs MIQUELA MARCÓ

NA MARGALIDA Narcís ⚭ ↓ Antoni

Antònia Violant

SEGLE XVI Johan Tomàs = ( ? - † 1898) 1578

Miquela Marcó

Jaume Tomàs Petrus Thomàs, canonicus (canonge de la catedral) Joan Adroher Tomàs Lluís Tomàs

Francesc Tomàs ⚭↓

Elionor Jeroni

Joan Geli ⚭

Na Margalida Tomàs Francesc Tomàs

SEGLE XVII Pere Tomàs ⚭ casats a Sarrià 1 de febrerde 1673. f.34r

Pere Tomàs, canonge i sagristà segon de la Seu.

Margarida Adroher Tomàs

↓

Salvador Tomàs, canonge i administrador de capellanies de la Seu.

Francesc Tomàs Ciutadà honrat de Barcelona

↓

Ignasi Tomàs

↓

SEGLE XVIII

Ignasi Tomàs ↓ Francisca Francisco Tomàs Senyor del Mas Tomàs Ciutadà de Bacelona

Salvador Pagès ⚭ (Vidu) casats 20 novembre 1790 LLM I, f.168r

Tomàs Adroher

Pere Tomàs ⚭ ↓ Rita Tomàs Genover († 1791) 30 novembre

Paula Tomàs Genover (†1791) 12 de maig (els Tomàs ja tenen panteó al cementiri de Sarrià de Dalt) f.8.r. LLO

SEGLE XIX Ignasi Tomàs Adroher (†1806) ⚭ 11 abril LLO, f.48v.

Rosa Tomàs Vehí (†1804) 6 novembre LLO, f.47 v. ↓ Pere Tomàs Vehí ( ?- †1826) 23 de març LLO, f. 84 v.

Pere Tomàs Adroher (†1862)

pds_61

DOSSIER D’HISTÒRIA [El Mas Tomàs de Sarrià

VOCABULARI ESPECÍFIC

...RELACIÓ DE PROPIETARIS I FAMILIARS DEL MAS TOMÀS DE SARRIÀ SEGLE XIX Joan Tomàs i Massot ( ? - †1898)

JOAN TOMÀS ⚭

ROSA FALGARONA

Joan Tomàs ⚭

Rosa Falgarona

Josep Tomàs Falgarona ( ? - †1820) 6 maig LLO, f.72 r.

Anton Tomàs Falgarona ( ? - †1823) 1 juliol LLO, f.78 r.

FÈLIX TOMÀS ⚭ (1834)

FELICIA DOMINGO

Jeroni Tomàs Domingo (1841-?)

Es casen el 6 de novembre de 1879 LLM III, f.80 v.

Dolors Gelada March (1848-?) ↓ Marcelí Tomàs Gelada (1887 - † 1887) infant mort el 18 agost a l’edat de 3 mesos) LLO III, f175 r.

JOSEP TOMÀS ⚭

PAULA MATAS

Dolors Tomàs Matas (1881-† 1884) 12 de maig Era filla també de Josep i de Paula de Pont Major LLO.III, f.161 r.

Joan Tomàs Matas (1867- † 1927) ⚭ Enrica Gou Sala 7 de juliol LLB, IV, f. 162 r.

Pere Tomàs Escofet

Maria Duch

↓

Pere Tomàs Falgarona ( c.1812 - †1879) casats 17 juliol 1849 (mort apoplèxia) LLO, f.38 v.

LLO,III, f.140 r.

Rita Vicenç (no tenen descendència i el difunt havia fet testament)

Fèlix Tomàs ⚭ Felicia Domingo (viuen a Pont Major) LLB, II, f.107 v. ↓ Narcís Tomàs Domingo (1839-?) 3 de març LLB, II, f. 107 v.

↓ Josep Tomàs Matas (1879 - † 1879) 25 de setembre Era un infant de 9 mesos fill d’un altre Josep i de Paula de Pont Major LLO.III, f.141 v.

↓

⚭

Joan Cabanes Tomàs (1827-†1830) infant era fill d’Onofre Cabanes i Francesca Tomàs 5 setembre LLO, III, f. 93 v.

↓

↓

↓

Girona, 1878- (?)

Anna Duch i Murlà → (Sarrià, 1880- (?)

VINYALS

RIERA

Narcisa Tecla Magdalena Tomàs Matas

→ Carme (1900) → Joan (1902) → Maria (1903) → Denise (1905)

Joan Duch Casademont

Jaume Vidal i Reixach ⚭ Maria Vilà Ametller (1874- † 1932) ↓

SEGLE XX Miquel Vinyals Riera (1873- † 1910) ⚭

Maria Brugué i Casademont († 1939)

VINYALS

⚭ CANALS

Francisca Miquel / Lola / Josep Lluís / Paquita

Miquel Vinyals Vilà ⚭ Ampar Canals Brugué (1899- †1989)↓ (1901- †1995) ↓ Josep ⚭ Carlota Tomàs Gou

Lluís

Francesca

Dolors (†1961)

Francesc

SEGREGACIÓDE LA FINCA A PARTIR DE 1942...

SIGLES EMPRADES ADG Arxiu de la Diòcesi de Girona LLB Llibre de baptismes LLM Llibre de matrimonis LLO Llibre d’Òbits ACG Arxiu de la Catedral de Girona AHG Arxiu Històric de Girona AHMGi Arxiu Històric Municipal de Girona ACA Arxiu de la Corona d’Aragó APO Arxiu dels Pirineus Orientals

62_pds

admonicions Comprovació quan es convenia un matrimoni davant de l’Església Catòlica que els contraents no tinguessin faltes. àpoca Document que acredita haver-se cobrat un deute. apoderat Qui té poder o autorització legal d'altri per obrar en son nom. ardiaca Eclesiàstic que tenia poder delegat del bisbe per exercir en nom d'aquest la jurisdicció dins la diòcesi. Era la primera autoritat del capítol catedralici cabiscol Dignitat eclesiàstica. canonge Membre del capítol d’una catedral o col·legiata. capítols matrimonials Els pactes que es fan en escriptura pública en tractar-se de fer un casament. cens Padró o document on es compten o classifiquen persones o coses. Dret real que es paga al senyor de béns immobles, damunt el fruit d'aquests, a canvi del domini llur o d'un cabal en diners. condomini Dret de domini compartit amb altres. coromina Camp de secà, a vegades en guaret, eventualment no cultivat. corn d’altar Cadascun dels dos caps o costats d'un altar. debitori Document on consta l'existència d'un deute delme La desena part de la collita o d'altres productes de la terra, que es pagava com a tribut a l'Església o al rei i altres senyors. donatària Persona a qui es fa una donació (per oposició a donador). domer Clergue que exerceix un càrrec per setmanes, especialment els beneficiats eclesiàstics que s’alternaven setmanalment en les celebracions dels oficis divins o en el cor o en l’administració dels sagraments. fadristern Fill o filla que no és l'hereu, i que no té dret a quedar-se a la casa pairal en ésser mort el pare o en casar-se. garrigal Terreny de garrigues, no adaptat per al conreu, màxim per a pasturar-hi cabres. mansus Casa de camp on habiten els conradors d'una finca rústica, mas. mujada Tros de terra que podien llaurar més o menys un parell de bous en un dia. lliures barceloneses Moneda antiga que a Catalunya i Mallorca tenia vint sous. quarterola Mesura antiga d'oli i de vi . Actualment la quarterola equival a una mica més de dos decalitres o a tres quartons. paborde Membre d'una comunitat religiosa (de monestir o d'església catedral), que estava revestit d'autoritat inferior a la de l'abat o del degà, però molt important sobretot en el que es referia a l'administració dels béns temporals de la comunitat. pabordia Drets o emoluments corresponents a l'ofici de paborde. primícia Fruits primerencs; oferta de fruits primerencs o de bestiar que es feia a l'Església o als temples. senyor útil Pagesos que eren propietaris d’un mas. taula de canvi Taula o despatx on es feien i es firmaven les transaccions comercials. veguer Magistrat la jurisdicció del qual derivava directament del rei i que administrava justícia civil i criminal en un districte o comarca, el que en castellà era el corregidor. vinnea Vinya vessana Mesura superficial agrària que té nou-centes canes quadrades, o sia, 21'87 àrees, i es divideix en quatre quartes o quartons. remença Acció de redimir-se el pagès de la servitud del senyor feudal quan aquell volia deixar el predi que tenia per ell i anar-se'n a residir a un altre lloc; aquesta redempció solia fer-se mitjançant el pagament d'una determinada quantitat de diners. Pagès o home de remença: el pagès sotmès a la servitud d'estar lligat a la terra del senyor feudal i impossibilitat de deixar-la sense redimir-se pecuniàriament o d'alguna altra manera.

l’entrevista Roger Torrent Ramió Roger Torrent durant l'entrevista

“Fer política és Roger és una persona contribuir a deixar En molt coneguda, sobretot per la seva trajectòria un país, un poble, política. És un home intel·ligent, de tracte millor del que te sempre amable i que l’has trobat“ estima el poble. És un Jordi Duch

convilatà il·lustre, ja que ha arribat als màxims nivells de representació política al nostre país.

pds_63

J

ENTREVISTA [Roger Torrent Ramió

a fa més d’un any, des de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, que ha deixat la política activa, la seva vida ha canviat de rumb per dedicar-se a d’altres activitats de caire professional. Ha mantingut un silenci volgut en els mitjans de comunicació fins a dia d’avui i per això li agraïm molt que hagi mantingut una conversa amb la nostra revista, amb “Parlem de Sarrià”.

Va néixer el 19 de juliol de 1979, llicenciat en Ciències Polítiques i Tècnic Urbanista, està casat amb la Blanca i tenen dues filles, l’Ada i l’Elna.

Va entrar com a regidor de l’Ajuntament de Sarrià l’any 1999 i en fou alcalde de 2007 a 2018. Des de l’any 2012 va simultaniejar l’alcaldia amb ser diputat al Parlament de Catalunya. L’any 2018 fou elegit president del Parlament, càrrec que mantingué fins al 2021. I en la darrera legislatura fou nomenat conseller pel Departament d’Empresa i Treball fins a l’any 2024, a les passades eleccions.

Ha escrit diversos articles a diaris i ha fet conferències arreu per raó del seus càrrecs i també darrerament com a expert en diversos temes. És autor de dos llibres, “Del vapor al núvol, un relat per a la reindustrialització de Catalunya” i “Pegasus: l’estat que ens espia”.

Què et va moure a entrar en política?

D’on venia l’interès?

A casa meva, els meus pares no han militat mai en cap formació, però vivíem en un ambient polititzat i, per tant, les converses familiars moltes vegades giraven entorn d’afers d’interès públic: del país, de la nostra societat, del poble. Aquestes influències, que a vegades són imperceptibles, les vaig adquirir a mesura que anava creixent, sense ser-ne molt conscient, fins decantar-me per estudiar Ciències Polítiques. A més, abans de fer els 18 anys, em van proposar començar a fer política a l’entorn de les Joventuts d’Esquerra Republicana d’aquell moment i me’n

64_pds

vaig fer militant. Amb una colla del poble, gent de la meva generació però també d’altres de més grans, vam decidir que valia la pena fer una candidatura a nivell local i em vaig presentar de cap de llista a les eleccions municipals de l’any 1999, després de ser proposat per aquest grup.

Has arribat molt amunt en política.

Entrava dins de les teves perspectives?

Ni molt menys! Per ser honestos, quan entres en política saps com i quan hi entres però no saps mai com evolucionarà la cosa ni quan en sortiràs. De fet és una mica una inèrcia, ets regidor, alcalde, la teva organització política pensa que pots anar més lluny del que és estrictament el teu municipi i és quan et proposen, com en el meu cas, entrar a la Diputació primer i al Parlament després.

La veritat, jo no m´he proposat mai un paper concret en la política, sinó que tot ha anat venint. Evidentment, si no ho hagués volgut no hauria fet aquesta carrera, però no hi ha hagut una predeterminació per arribar a un determinat lloc. Jo ho comparo a vegades amb la carrera d’un esportista, va passant de benjamí a aleví, saltant d’una categoria a una altra, i a mesura que més o menys destaca, va canviant de nivell. En política passa una mica el mateix.

Estar en política vol dir pagar molts peatges personals, professionals. Ha valgut la pena?

Sí, ha valgut la pena, per tot el que suposa de contribució a la millora de la teva societat i per tot l’enriquiment personal.

Però és cert que a nivell personal has de pagar un preu molt alt. Si ho hagués pogut valorar fredament abans de dedicar-m’hi, no sé quina decisió hauria pres en aquell moment, però està clar que té molts contrapesos a nivell personal, profes-

sional i sobretot a nivell familiar. Si no fos per les ganes de contribuir al servei públic, de participar dels afers col·lectius, probablement hi hauria molt poca gent sensata, diguem-ho així, que es dedicaria a la política.

Què és per a tu fer política?

Per mi, fer política és contribuir a deixar un país, un poble, una societat, una comunitat de persones, millor del que te l’has trobat. Per tant, participar generacionalment a establir les bases perquè els que venen darrera puguin viure millor del que ho has fet tu. És addictiva la política?

No sabria dir si és addictiva, però en tot cas, el que és evident és que s’hi dedica gent que la porta a la sang, que la viu intensament, que la pateix, però que també la gaudeix.

En definitiva, la política t’ha d’agradar. Si no t’agrada és molt difícil que t’hi dediquis, per tots aquests sacrificis i tots aquests contrapesos que deia abans. De fet, la majoria de la gent que fem política, com a mínim en el nostre entorn immediat (Catalunya o al poble), som gent que tenim un interès cívic previ a la polí-

Alcalde de Sarria de Ter

ENTREVISTA [Roger Torrent Ramió

tica i, moltes vegades, dedicar-te a exercir un càrrec públic és la conseqüència lògica d’aquest compromís amb el teu entorn.

Vivim uns moments de desprestigi de la política. Hi ha un allunyament del ciutadà? És cert que hi ha un allunyament, però jo diria que aquest allunyament gairebé és crònic. Jo recordo molt una època en què el president Montilla parlava de la desafecció (abans del 2010), per tant, han passat moltes coses des de llavors i encara parlem d’això.

Més que el desprestigi partidista, el que em preocupa és la simplificació i banalització de la conversa pública, del debat polític. De fet, hi han ajudat molt els codis inherents a les xarxes socials, ja que s’ha de fer política a cop de twit, a cop de vídeo de Tik Tok. I per això cal condensar i resumir amb molt pocs segons i de manera molt gràfica els missatges polítics. Aquest fet, personalment, penso que ha empobrit els arguments, la conversa. Com si la complexitat social es pogués simplificar.

En política, les solucions fàcils a problemes complexos no existeixen.

Ha desaparegut el debat de les idees, pel que m’estàs dient?

Jo crec que en el fons no. En el fons hi ha diferències ideològiques.

Per tant, hi ha ideologia, hi ha programes, hi ha agendes polítiques i hi ha visions del món contraposades d’una manera saludable i desitjable des d’un punt de vista democràtic.

Ara bé, la cosa és que aquesta necessària confrontació de mirades ha quedat sepultada per tones i tones de superficialitat, frivolitat i fins i tot insult.

Per tant hi ha hagut una davallada intel·lectual en la política?

No ho sé. Jo crec que és veritat que tendim a idealitzar èpoques passades, ens passa a tots i en política també. Amb això no vull dir que no

President del Parlament de Catalunya

s’hagi empobrit el debat, el que vull dir és que tots plegats som fills de la nostra època, que ens hem d’adaptar a les noves situacions, als nous codis i a les noves maneres de comunicar-nos. Però potser perquè ens estem adaptant a aquestes transformacions tecnològiques, potser perquè estem fent la transició, encara no hem trobat el to que, en aquest moments, és molt banal. I s’acaben imposant idees simples i simplificadores de la realitat, que és molt complexa.

Per què creus que els joves que s’interessen per la política es decanten per les ideologies extremes?

A mi el que em preocupa en aquest sentit és com l’extrema dreta ha arribat a aquest públic, a aquest segment de la població. Ha trobat la manera de fer arribar els missatges, pels canals de comunicació que el jovent segueix, i ha transmès aquesta simplificació perillosa de què parlàvem, ha senyalat enemics. És a dir, tot el que políticament i democràtica hem combatut durant tants anys.

S’ha aprofitat de l’efecte bombolla del qual parla Eli Parisier, un intel·lectual nord-americà. Els algoritmes fan que les teves interaccions en les xarxes socials et mostrin

només una part del món, la que pensa com tu, la que representa el mateix que tu. Això t’impedeix conèixer alternatives diferents a la teva, de posar-te en la pell dels altres i d’entendre els seus arguments i idees. Jo crec que una mica és el que ha passat amb l’extrema dreta, que han anat segmentant les opinions i manipulant la informació a través de notícies falses traslladant-ho a un públic jove tancat en comunitats digitals, fins al punt que en aquest moment banalitza el que ha suposat l’extrema dreta històricament.

Quin valor li dones a l’experiència política?

Molt de valor, en bona part jo soc qui soc perquè he passat per la política i he fet política. És un aprenentatge constant. Evidentment que hi ha molts prejudicis sobre la política, però el que s’hauria de tenir en compte és que és un camp en què estàs obligat -i això és una molt bona notícia- a aprendre permanentment, a mirar d’entendre les coses, d’anar a l’essència i la rel d’aquestes coses. Això et predisposa en altres camps de la teva vida per aplicar les mateixes receptes, els mateixos mètodes i suposa un enriquiment personal.

pds_65

ENTREVISTA [Roger Torrent Ramió

Atenent els Mitjans de Comunicacio

De totes les experiències polítiques que has tingut fins ara, trobes a faltar el treball polític del dia a dia?

El paquet complet, diguem-ho així, no, gens. Trobo a faltar certes coses, i la que més, la política municipal. La feina d’alcalde segurament és la que políticament omple més. La gent que avui entra a les alcaldies o que es vol presentar per ser alcalde, a mi em desperta una certa admiració nostàlgica, perquè sé que és molt exigent. Les vint-i-quatre hores al dia, set dies a la setmana, especialment en municipis mitjans-petits com el nostre, com Sarrià. Però malgrat això, omple molt, perquè és la política de trinxera, toques les coses, hi veus tots els processos de decisió i com això impacta a la realitat quotidiana. És la política més tangible, malgrat que té moltes servituds. Per tant, quan he estat President del Parlament, o quan he estat Conseller, o hagi fet el que hagi fet, sempre una part de mi ha trobat a faltar la política municipal.

Quins són, a criteri teu, els majors desafiaments amb què t’has enfrontat aquests anys en política?

Has de pensar que he hagut de passar pels tribunals, he sigut víctima

66_pds

d’espionatge, he estat al capdavant d’una institució quan en el nostre país la resta d’institucions estaven segrestades pel 155. He gestionat moments de molta tensió política.

En fi, podria parlar de moltes coses i només remuntant-me al últims anys.

Si anés més enrere, també com alcalde he tingut moments molt complexos. Però la política té un avantatge, que és un repte permanent, és una situació darrere l’altra i per tant no tens massa temps per parar-te, per lamentar-te, per recrearte en els esdeveniments, ja que l’agenda és infernal per més que programis, per més que estudiïs o planifiquis. Sempre he sigut molt cartesià, he planificat molt l’agenda política de la institució que em tocava dirigir (crec que el deure d’un bon polític és pensar com vol deixar la institució al final de la legislatura), però el dia a dia és com una onada que ho supera tot i que a més a més no controles; has d’estar preparat per a gestionar totes les situacions.

T’haig de dir, no obstant, que no m’ha generat mai cap problema, més aviat soc d’un tarannà que en l’emergència m’hi moc bé i, per tant, mai m’hi he sentit incòmode.

Parlem ara del poble. Quins canvis vas haver d’afrontar quan vas arribar a l’alcaldia?

Deixa-m’ho explicar de la següent manera. Jo vaig ser alcalde agafant el relleu d’un projecte de molts anys d’alcaldia, de l’època de Josep Turbau i Nicolás Pichardo, amb tots dos hi tinc una relació excel·lent. Havien estat dues dècades de governs anteriors que havien protagonitzat la transició, la configuració del municipi, posat les primeres pedres dels serveis bàsics del poble i a mi em va tocar, un cop superat aquest període, encarar el que havia de ser el Sarrià del segle XXI. A la meva època (primer en coalició amb en Lluís Aymerich i després fent el relleu amb en Narcís Fajula), ens va tocar una cosa gens fàcil: pilotar el canvi d’era. Sempre vaig tenir una idea molt clara del que havia de ser el poble, que primer havia de continuar tenint un esperit de poble, que vol dir convivència, unes relacions interpersonals i culturals estretes, cohesió social, integració. Però al mateix temps, que Sarrià fes el salt per garantir un servei i unes oportunitats iguals que les que pot tenir qualsevol municipi o ciutat. Tot això en moments de crisi econòmica dura i el pas de les infraestructures pel nostre territori. No va ser senzill.

A més a més, hi havia una circumstància pròpia de Sarrià que em va tocar de gestionar, que és la cohesió entre els barris: com lligàvem Sarrià de Baix amb Sarrià de Dalt, la Rasa, el Pla de l’Horta, el Pla dels Vinyers, era gairebé una obsessió.

Per tant, els nostres propòsits passaven pel desenvolupament econòmic i de tot el potencial de creixement de Sarrià, conservar l’ànima de poble i agrupar millor tots els barris i totes les sensibilitats del poble.

Això s’ha aconseguit en bona part.

Sí, es va aconseguir, tot i que en política les tasques, en realitat, no s’acaben mai. I evidentment que segur

ENTREVISTA [Roger Torrent Ramió

que podríem haver continuat amb molts projectes, però jo em sento molt satisfet i orgullós de la feina que vàrem fer en aquell moment.

Com a veí de Sarrià i des de la perspectiva de no estar en la política, com veus el poble?

Sarrià és un poble que té una riquesa veïnal i cívica que hem de mirar que no es perdi i no es converteixi en un poble dormitori. S’han de recosir les iniciatives, els petits motors que són els que fan bategar aquesta vida comunitària. En cada canvi generacional es corre el risc de perdre’s, i més ara, per allò que dèiem, la banalització del debat públic que comporta també certa mirada superficial respecte al bé comú. Això, moltes vegades és el millor predictor d’una davallada d’aquesta activitat social, cultural i comunitària que finalment ens fa ser poble.

La veus aquesta davallada a Sarrià?

Sí, hi veig un risc i per tant això ha de ser una prioritat. Caldria definir exactament què volem que sigui Sarrià en els propers anys, és a dir, tenir un horitzó que ens permeti treballar més enllà de qui governi a cada moment, més enllà de qui hi hagi al capdavant de la institució en cada període. Un relat compartit: què som i què volem ser. Hi ha d’haver aquest fil de continuïtat que ens permet visualitzar com volem que visquin en el mateix espai on hem viscut nosaltres, els nostres fills. La política és això, una herència.

La competència entre partits per governar és un fre per a la continuïtat?

S’hauria de tenir una mirada més enllà. Es pot pensar que no ve al cas dir això ara que ja no m’hi dedico, però el cert és que sempre he procurat tenir molt clar i assumir el fet que la majoria de projectes que un inicia quan està al càrrec, no els inaugurarà. Així ha de ser, perquè l’alternativa és mirar només l’avui, el que passarà en les properes hores, la

En un acte de l'Agencia per la Competivitat de l'Empresa.

Participant en un acte politic

propera setmana, o pitjor, les properes eleccions. Això impedeix tenir projectes ambiciosos, als que els hi cal constància, treballar de mica en mica, anar picant pedra. Són projectes dels quals moltes vegades un no es podrà penjar la medalla; la política és injusta en aquest sentit, però és imprescindible prendre consciència d’això i actuar en conseqüència.

A mi m’ha passat arreu. Arreu on he estat hi ha hagut projectes, iniciatives que hem ideat i encetat en la meva etapa i que s’han acabat en un altre moment. I entenc que en el primer instant això pot remoure una mica l’estómac, perquè pot semblar injust, però és absolutament necessari. Un cop passada aquesta prime-

ra emprenyada, un ha de veure que al final això és bo pel país i per la continuïtat institucional.

Has finalitzat una etapa política. Quins plans de futur tens ara?

Els meus plans de futur passen ara pel sector privat. He fet un pas cap a l’empresa privada desenvolupant diferents projectes, alguns dels quals estic muntant jo mateix amb altra gent amb qui col·laboro i ara el meu futur immediat passa per fer créixer això, per potenciar-ho, per apuntalar aquests projectes que són molt engrescadors. Projectes vinculats, finalment, a la meva experiència i coneixements i a un propòsit final: la competitivitat empresarial. n

pds_67

l’ull del pont

SOTA EL PONT DE L’AIGUA Roger Casero Gumbau. Veí del Pont Major.

Cercavila de la colla gegantona del Pont, passant per sota del Pont de l’Aigua. Foto Colla Gegantona del Pont.

A diferència de l’aigua trista que el poeta Josep Maria de Sagarra descrivia al poema Girona a la tardor (“Sota del pont camina l’aigua trista, és l’aigua de la pluja de Tots Sants”), sota el Pont de l’Aigua, d’un temps ençà, hi circula una energia molt diferent. El pas dels anys i, sobretot, la intervenció urbanística han transformat aquest espai en un veritable corredor de vida, més enllà del curs del riu, amb la consolidació de la via verda que passa per sota d’una de les seves voltes. Allà on, temps enrere, pràcticament només hi desfilava el riu, la majoria de vegades en silenci, alguns dies fent brogit, ara hi conflueixen persones, bicicletes i una nova manera de recórrer el territori.

L

es obres de rehabilitació que s’hi han dut a terme recentment han consolidat l’estructura del pont, corregint afectacions produïdes pel temps i millorantne la resistència. Són obres de manteniment totalment necessàries, gairebé imperceptibles per a qui circula per sobre del pont, però vitals per prorrogar i assegurar-ne la vida útil, també per sota.

I és que sota el Pont de l’Aigua hi transcorre la via verda que enllaça el barri del Pont Major, i també el poble de Sarrià de Ter, amb el barri i el pla de Campdo-

68_pds

rà, amb la mirada posada en la futura i desitjada connexió fins a Celrà. Aquesta via, pensada per a la mobilitat sostenible, permet desplaçar-se a peu o en bicicleta envoltats de natura, seguint el curs del Ter, tal com també es pot fer des de l’altra banda de la riba, des dels barris de Fontajau i Sant Ponç de Girona fins a Sarrià de Ter, en una ruta que ja connecta, a més, amb Sant Gregori i la vall del Llémena.

Després del temporal Glòria, el projecte de la via verda al barri del Pont Major s’ha consolidat, i s’hi han habilitat punts de descans i incorporat elements de

protecció que integren el traçat dins el paisatge de ribera. La recuperació d’aquest entorn fins i tot ha permès que formi part del recorregut d’alguna de les cercaviles de la Colla de la Gegantona del Pont.

L’ull del pont, aquest espai inferior sovint ignorat o considerat residual, ha esdevingut una zona transitable. Per sota del Pont de l’Aigua, no només hi passa el riu, sinó també una nova manera d’habitar l’entorn, de fer territori, generant un espai que connecta barris i municipis i, sobretot, persones. On abans hi havia un límit, una barrera, ara hi ha una connexió, un vincle.

El Pont de l’Aigua, doncs, no només uneix per sobre Sarrià de Ter i el Pont Major, sinó que, per sota, dona vida a una altra manera de gaudir del nostre entorn d’una manera més pausada i tranquil·la que ens permet redescobrir els marges del riu des de la vora, i que aposta per un present més verd i sostenible.

Sota el pont, l’aigua, si aquesta ho havia estat mai, ja no és trista, ni camina sola. n

[ERC

opinió

ADMINISTRACIÓ ELECTRÒNICA SÍ, PERÒ NO AIXÍ. CRÒNICA D’UN CANVI MAL GESTIONAT A SARRIÀ DE TER

Josep M. Viladomat Regidor grup municipal d’ERC

Dedicar-se a l'administració és avui un negoci en si mateix. I no ens referim a treballar per a una administració pública, sinó a exercir com a gestor administratiu, assessor fiscal o advocat. Amb la digitalització accelerada de l’Administració, s’ha creat una nova necessitat: la d’entendre i gestionar un sistema cada cop més complex, burocratitzat i electrònic.

F

a anys que les empreses estan obligades a relacionar-se amb l’Administració per mitjans electrònics.

Però aleshores això comportava situacions absurdes: calia estar registrat i operatiu a cadascun dels múltiples portals de les diferents administracions amb què podies tenir relació. És a dir, si desenvolupaves una activitat a Girona Comarca, havies de ser operatiu davant l’ajuntament corresponent, el consell comarcal, la diputació, la Generalitat, l’Agència Tributària, la Tresoreria General de la Seguretat Social, el SEPE... i un llarg etcètera. Una autèntica selva administrativa.

Això va obligar moltes petites empreses a contractar serveis professionals específics, no pas per falta de voluntat, sinó per la complexitat i la manca d’un sistema únic, coherent i centralitzat. La tecnologia s’ha imposat, primer com a eina, després com a condició i, finalment, com a requisit previ per a qualsevol gestió, eclipsant tota capacitat de diàleg, proximitat i sentit comú.

LA DIGITALITZACIÓ FORÇADA A SARRIÀ DE TER I arribem a l’actualitat. Amb la nova etapa de govern a Sarrià de Ter, liderada per la CUP i el PSOE, hem viscut una implantació accelerada de l’administració electrònica. La seva aposta és clara: tot ha de ser digital, tot per instància, tot per correu electrònic, tot amb certificat digital.

LA PREGUNTA ÉS: ERA AQUESTA LA MILLOR MANERA? Nosaltres creiem que no. Perquè la manera com es fa un canvi importa tant com el canvi mateix.

El nou govern ha optat per la via ràpida: implantar la digitalització administrativa de forma massiva, immediata i sense acompanyament, ignorant la realitat del teixit associatiu, de les entitats i, sobretot, de les persones que gestionen el poble amb voluntat i temps voluntari.

En pobles petits com Sarrià de Ter, la proximitat ha estat sempre un valor afegit. Una trucada, una conversa, una trobada informal han resolt més problemes que cent instàncies. Aquesta nova forma de governança substitueix la relació directa amb el ciutadà per una màquina d’instàncies i procediments

impersonals, que exigeix coneixements tècnics i eines digitals que no tothom té ni vol tenir.

Aquesta manera d'actuar força entitats i particulars a contractar professionals per poder fer una gestió que abans es podia resoldre amb una visita presencial. És una forma de privatitzar l'accés a l'administració pública, imposant una barrera tecnològica que penalitza els qui més necessiten suport.

QUIN POBLE VOLEM? Volem un poble on la gent gran pugui seguir fent gestions sense haver de tenir un certificat digital?

Volem un poble on les entitats locals, sense ànim de lucre, hagin de contractar assessors per poder relacionar-se amb el seu ajuntament?

Volem un poble on l’únic que valgui siguin els documents registrats i protocol·litzats, i no les paraules, les relacions i el tracte humà?

Nosaltres creiem que el canvi digital és necessari, però ha de ser progressiu, acompanyat i flexible.

Calia —i encara cal— una aposta per la formació, l'acompanyament i el suport real des de l’ajuntament. Calia entendre que un ajuntament no és una entitat qualsevol: és la cara més propera de l’Estat per al ciutadà, i no pot actuar com si fos una plataforma de gestió empresarial.

Per això, denunciem la manera com s’ha imposat aquesta digitalització a Sarrià de Ter. No perquè no calgui digitalitzar, sinó perquè no s’ha fet amb sentit comú ni respecte pels ritmes, les capacitats i les realitats del municipi. n

pds_69

opinió [

JxS

AGENDES AMB DATA LÍMIT? Narcís Farroni Regidor Junts x Sarrià

Pels voltants del 2021- 2022. es creà l’Agenda 2030, camí post COVID, fons Next Generation, projectes participatius de diferents àmbits, diferents sectors, en diferents pobles i / o ciutats.

S

arrià de Ter en va ser i n’és un d’ells, amb una subvenció important i un projecte que es va començar a treballar i a participar entre els veïns i veïnes. En breu encararem el 2026, al 2027 i 2028 eleccions en tots els àmbits de baix a dalt, hi haurà punt d’inici?, veurem que es comenci a executar alguns dels projectes?.

Ara mateix, projectes parats, pendents de redifinir, repensar i reestudiar, on abans hi havia la pacificació de les infraestructures, crec que ara hi ha i tenim la pacificació aturada del projecte.

Que passarà si hi ha un canvi de colors a dalt de tot?, seguirà aturat o repensant-se?

Crec sovint i desitjo que el temps no em doni la raó, que totes aquestes agendes son per anar mirant cap a un altre costat, per entretenir,

mentre al que utilitzem el dia a dia, no hi veiem millores sinó faltes de manteniment alarmant.

A Sarrià de Ter i la seva antiga NII, ara avinguda de França i per alguns encara l’autovia, és responsabilitat en el seu traçat principal de l’estat, del Ministerio de Fomento, del departament de carreteres i en definitiva de la subdelegació del govern, que al final gestiona i encapçala aquests departaments, territorial o provincials o locals, cadascú ho defineix amb la seva perspectiva.

El fet es que els sarrianencs i sarrianenques la vivim, la creuem, la utilitzem i la patim cada dia, sumant tot el trànsit d’entrada i sortida de Girona, tant de bo que s’acabi consensuant un projecte , en aquesta famosa agenda 2030 i que es comenci a executar, però el dia a dia es el que hem d’anar solucionant i preparant, hem d’apretar, plantar-nos i exigir millores imminents i no en cartells lluminosos, sinó en neteja de les mitgeres i laterals per començar, ja que això ens dona visibilitat i evita possibles accidents, millora en la ubicació i la

cal flequer

FLECA-PASTISSERIA 70_pds

Des de 1896

seguretat de les parades de bus. Primer és la seguretat i comoditat, per davant de la rapidesa i la puntualitat, per què si és segur i còmode, no patim que darrera vindrà la puntualitat del servei.

Agraïm a les administracions superiors, titulars de la carretera, que ens diguin com ens agradaria la infraestructura, perfecte, però després no ens facin pagar el cost des dels pressupostos municipals, perquè la titularitat es seva i la responsabilitat també, no per que ho diguem nosaltres, sinó perquè ho marca la llei actual, es seva. Hem d’anar millorant i executant el dia a dia i més enllà de rètols i llums leds, en la seguretat, comoditat i accessibilitat de la nostra travessada avinguda de França.

No ens hem de conformar amb les famoses dites, és el que hi ha, és el que tenim, sempre ha estat així, hem de seguir demanant, exigint i treballant amb tots els passos burocràtic i legals, (que en són molts), per aconseguir aquests manteniments i aquestes millores.

Que no ens marquin tant l’agenda, nosaltres també hem de tenir la nostra. n

• TORTELLS • BUNYOLS • COQUES

Obert cada dia Av. de França, 21 - Sarrià de Ter Botiga: 972 173 412 Oficines: 972 594 283 info@calflequer.com

Nuri Senen, Mónica García i Laura Aguilar Educadores Infantil 2

Durant el mes d’abril, hem tingut el plaer de rebre les famílies a l’escola bressol per compartir una estona amb nosaltres. Amb motiu de la diada de Sant Jordi, diverses mares, pares i àvies han vingut a explicarnos contes, portant la màgia, imaginació i molta il·lusió a les aules.

C

ada visita ha estat única: alguns han portat contes tradicionals, d’altres històries reals i fins i tot hem pogut gaudir de titelles! Ha estat una experiència molt enriquidora, que ha permès als infants escoltar noves veus i vivències, i sentir-se encara més acompanyats en el seu procés de descobriment del món dels llibres.

A més a més aquest mes d’abril, les aules de I2 s’han omplert de contes, il·lusió i complicitat familiar. Cada infant ha portat un conte de casa seva per explicar-lo a l’escola i compartir-lo amb la resta de companys i companyes.

Els contes, escollits amb estima i molta il·lusió, han estat dei-

espai escolar

LES FAMÍLIES CONFETTI ENS EXPLIQUEN CONTES!

xats a l’escola durant tot un mes, de manera que tots els infants han pogut gaudir-ne. Aquesta iniciativa ha permès que cada llibre es convertís en una finestra oberta a mons diversos, plens d’aventures, valors i emocions.

Aquestes experiències han estat una oportunitat fantàstica per reforçar el vincle família-escola, fomentar el gust per la lectura i crear records compartits que de ben segur quedaran a la memòria tant dels més petits com dels grans.

Volem agrair de tot cor a totes les famílies la seva implicació i per ajudar-nos a fer créixer l’amor pels contes. Ha estat una iniciativa molt bonica que esperem poder repetir!. n

pds_71

ESPAI ESCOL AR [Confetti

72_pds

ESPAI ESCOL AR [Confetti

pds_73

ESPAI ESCOL AR [Escola Montserrat

LES DONES I EL CINEMA

M

Des de l’escola Montserrat hem inaugurat a la Cooperativa una exposició dedicada a les dones en el cinema. Aquesta mostra vol destacar el paper fonamental que han tingut en la història del setè art, tant davant com darrere de les càmeres.

74_pds

arta Bussó, regidora d'Igualtat i Feminisme de Sarrià de Ter, va obrir l’acte d’inauguració. El va presentar Montserrat Asencio, directora de l'escola Montserrat, i tres mestres van llegir un manifest a favor de la igualtat. Per acabar, tres representants de l’alumnat, un de cada cicle, van explicar la importància d’aquesta exposició, que a través dels murals exposats ens permet conèixer la vida i l’obra de grans cineastes, actrius i guionistes que han deixat empremta en el món del cinema, no només per la seva creativitat, sinó també pel seu activisme. Moltes d’elles han utilitzat el cinema com una eina per lluitar pels drets humans i la igualtat.

L’objectiu principal de la mostra és donar visibilitat a aquestes figures femenines i comprendre com han influït en el cinema i en la societat. Per això, a través dels murals exposats, podem descobrir: • Qui són aquestes dones i quines aportacions han fet al cinema.

• Com han lluitat per la igualtat i pels drets humans a través de la seva obra.

• Dades curioses, anècdotes i informació sobre les seves pel·lícules.

Els murals han estat elaborats per tot l’alumnat, des dels més petits fins als més grans, acompanyats pel professorat.

Aquesta exposició és una mostra artística i una inspiració perquè totes i tots continuem descobrint i valorant el paper de les dones en el cinema. n

ESPAI ESCOL AR [Escola Montserrat

pds_75

ESPAI ESCOL AR [Escola Montserrat

76_pds

ESPAI ESCOL AR

LA PRIMERA PROMOCIÓ DE BATXILLERAT A L’INSTITUT TICERIS Albert Bayot i Fuertes Director de l’Institut TICERIS

L’Institut Ticeris que, fins al desembre de 2024, s’anomenava, genèricament, Institut de Sarrià de Ter, ha complert, enguany, sis anys de funcionament. Va iniciar les seves classes amb 107 alumnes de 1r d’ESO i ha anat ampliantse, amb l’oferta de tots els cursos d’ESO i els de Batxillerat de les especialitats de Ciències- Tecnologia i Humanitats-Ciències Socials, fins arribar a tenir 642 alumnes i 64 docents.

A

quest curs que hem acabat (2024-25), el repte més important que assumíem era la finalització de la primera promoció d’alumnat de Batxillerat. Han graduat 46 alumnes, 44 dels quals s’han presentat a les proves d’accés a la universitat (PAU) amb un resultat del 100% d’aprovats.

Aquest grup de nois i noies d’entre disset i divuit anys, celebraven l’acabament de l’etapa el dia 13 de juny, amb una acte solemne de graduació que va fer-se en el bonic entorn del Monestir de Cervià de Ter.

Sense dubte, el Batxillerat és una etapa intensa. Es tracta d’una opció voluntària (postobligatòria) que pren aquell alumnat que escull seguir estudiant un mínim de quatre anys (si després fa un Cicle Formatiu de Grau Superior) o de sis (si opta per fer un Grau a la Universitat). És, per tant, una opció que implica un compromís important amb els estudis i que consisteix en dos cursos acadèmics que se centren en dos grans objectius: ampliar la cultura general de l’alumne (fent-lo competent en les dues llengües oficials i una llengua

pds_77

ESPAI ESCOL AR [INS Ti[k]eris

estrangera, donant-li eines del saber històric i del pensament per poder analitzar la realitat i, també, donant-li estratègies per a la cura i el manteniment del propi cos) i aprofundir en els coneixements especialitzats que necessitarà per continuar estudiant allò que hagi escollit en l’etapa de Formació Professional o d’Universitat.

Els estudis de Batxillerat són exigents. El currículum està molt especificat per la regulació oficial i, a més, els resultats que s’aconse-

78_pds

gueixin (en forma de puntuacions) determinen completament la possibilitat o no que l’alumne pugui continuar estudiant allò que desitja. Aquest aspecte, sumat a la intensitat que suposa el nombre de matèries que cal cursar cada any fa que el noi o la noia que l’estudiï hagi d’assumir uns hàbits d’atenció, concentració i estudi elevats per als quals no sempre l’ESO ha pogut preparar. L’adolescent passa d’una etapa comprensiva, en què les possibilitats d’adaptació a les

seves circumstàncies és molt gran, a una etapa selectiva en què els seus resultats són determinants i en la qual el professorat ha d’impartir un programa tancat en cada matèria.

Des de l’Institut Ticeris s’ha treballat intensament per assegurar una formació rigorosa en aquesta etapa i estem molt satisfets dels resultats obtinguts per aquesta primera promoció. Ara el nostre objectiu ha de ser mantenir aquest nivell i, si pot ser, anar-lo millorant encara. n

UN PLAER SENSE CAP DIFICULTAT

viatges

L’ANTIgA RUTA COMERCIAL DE LA NAkASENDO (JAPÓ) BET SAU

La casa de te Tateba chaya

Fer un primer viatge al Japó suposa com a més habitual conèixer i caminar per les grans ciutats metropolitanes que semblen no tenir fi i que han crescut a la costa sud de l’illa d’Honshu, la més gran de l’arxipèlag japonès. En aquesta illa, a més de concentrar-s’hi la major part de la població japonesa, de la indústria i de l’entramat de comunicacions, s’hi ha desenvolupat una extensa àrea urbana que va des de Tòquio cap a Kyoto, Osaka, Kobe i Hiroshima, és a dir, d’est a oest i pel sud d’Honshu.

T

okio (prop de 12 milions de persones) o Osaka (sobre 3 milions) concentren bona part de la població japonesa, sobretot si hi comptem les persones japoneses que viuen a les seves àrees metropolitanes (prop de 40 milions al Gran Tokio i uns 12 a l’àrea urbana d’Osaka). Ambdues són ciutats turístiques de primer ordre que, juntament amb Kioto, que sembla petita al costat de les megalòpolis tokiota o osakenya, però que reté l’aura de capital imperial, o Hiroshima, símbol de ciutat màrtir amb l’esclat de la primera bomba atòmica sobre la societat civil, conformen la llista del que cal visitar en un primer viatge al país nipó.

Tanmateix, el Japó és un país essencialment muntanyós (un 84% de la superfície) i en aquesta illa central d’Honshu hi convergeixen 3 serralades amb cims d’entre 1.500 i 3.000

pds_79

VIATGES [Nakasendo

gues d’artesans, així com llocs per menjar o pernoctar.

La preservació del patrimoni arquitectònic i altres elements urbans ha estat tan exitosa que l’any 1976 Tsumago va ser elegit com a Districte de preservació important pel seu grup d’edificis tradicionals.

LA NAKASENDO, UNA RUTA ENTRE EDO I KIOTO PELS ALPS JAPONESOS Aquesta ruta (en vermell al mapa de les Gokaido) anava pel centre muntanyós de l’illa i unia la capital imperial del Japó, Kioto, seu de l’emperador i la seva família, amb la capital administrativa de l’illa Edo (Tòquio), seu dels shogun. Era una ruta al llarg de la qual es podien trobar 69 Les cinc rutes d’Edo (gokaido). En vermell la Nakasendo. Font: Wikipedia. estacions de posta separades uns 10 quilòmetres entre elles. Aquestes estacions m d’altitud i que són el conjunt de Hida, Kiso i Akaishi, s’han d’entendre com a punts que facilitaven l’intercanque formen els anomenats Alps japonesos amb cims tan vi de correus i missatgeria; de descans per als viatgers emblemàtics com el volcà Fuji (3.776 m).

I és justament a la vall del Kiso, als Alps centrals, on amb cases de te, temples per a orar o amb abeuradors encara hi perviuen trams de l’antiga ruta comercial per als cavalls i alhora actuaven també com a llocs de control dels moviments de persones i mercaderies.

Nakasendo.

UNA XARXA DE CAMINS DELS SHOGUN Cap a l’any 1600, un dels shogun (comandant de l’exèrcit i mandatari suprem) més important de la història del Japó, Tokugawa Ieyasu, va dissenyar un seguit de rutes per facilitar la comunicació entre el que llavors era la capital administrativa del país, Edo (actual Tòquio) amb la resta de territoris on es trobaven els nuclis importants de població. Per aconseguir-ho es van dissenyar 5 rutes (Gokaido) que sortien del que es considera encara ara el quilòmetre zero de les carreteres japoneses, el pont de Nihonbashi, al centre històric de Tòquio.

Aquestes rutes comercials i de viatgers van perdre el seu ús amb la industrialització i modernització del Japó a l’època Meiji (1868-1912), quan es va començar a estendre l’ús del tren o el cotxe. Aquest canvi en els modes de comunicació va suposar el declivi de les estacions o punts de posta de totes les rutes comercials que fins llavors havien estat actives.

Per evitar la desaparició dels petits pobles que s’havien anat formant al voltant dels llocs de posta, les autoritats locals van pensar en reviscolar trams de camins per a ús turístic alhora que es contribuïa a la preservació d’un llegat històric. Aquesta aposta per mantenir preservat el patrimoni històric dels pobles davant el desenvolupament urbà del Japó es va decidir cap als anys 70 i des de llavors els consells locals han procurat mantenirlo, obrir petits museus, facilitar la instal·lació de boti-

80_pds

La cascada de Medaki

VIATGES [Nakasendo

El carrer principal de Magome

La Nakasendo s’obria pas per les muntanyes centrals del Japó i per això el seu nom es tradueix literalment com a “camí a través de les muntanyes”. El total del recorregut era de 532 quilòmetres i es tardava uns 15 dies per fer-lo. A la seva “edat d’or” (pels vols de 1694) estava considerat un camí segur. A l’estiu no creuava grans rius i en conseqüència el trajecte quedava protegit de les crescudes imprevistes que tenien lloc a l’època de les pluges estiuenques i que entorpien el creuament entre les vores dels corrents fluvials.

A més, el traçat per muntanyes la feia més fresca . La Tokaido (en blau en el mapa) unia les mateixes ciutats en un recorregut més curt per la costa, però aquesta via patia més crescudes i a l’estiu estava sotmesa a les altes temperatures i la humitat a l’anar vora la costa japonesa. Ara, a l’hivern, esdevenia la ruta més transitada perquè el trajecte per la Nakasendo quedava interromput per la neu i el fred.

L’ÈXIT DEL TRAM ENTRE MAGOME I TSUMAGO Bona part del camí entre les dues capitals històriques ja ha desaparegut amb la construcció de les noves carreteres. Amb tot, la part que

segueix la vall del Kiso entre les antigues etapes o estacions 29 i 55 és la més ben mantinguda i el tram que va des del poblet de Magome fins al de Tsumago és un dels casos d’èxit.

Actualment el camí entre dues de les antigues estacions de posta (shukuba), Magome i Tsumago, ha esdevingut una destinació senderista molt popular entre els turistes que es troben per la zona de la vall del Kiso, als Alps japonesos. El trajecte entre ambdues estacions és curt, 8 km, cosa que permet fer el recorregut en un sentit en un dia. A més, no té cap dificultat tècnica perquè discorre per camins ben fressats o empedrats i des del punt de vista de desnivell, només cal salvar el petit port de Magome-toge (800 m).

Des de Magome a Magome-toge només hi ha uns 3 km de pujada que transcorren pel carrer principal i empedrat del poble, flanquejat de cases de fusta que segueixen l’estil de l’arquitectura tradicional japonesa. Si es fa en sentit contrari, la pujada fins al coll de Magome toge és més pronunciada.

Un cop passat el port de Magome ja s’entra en una zona més boscosa i es comença a baixar suaument cap a Tsumago, del qual ens separen 5 quilòmetres. Es en aquest tram on

es troben alguns relictes significatius com l’antiga casa de te Tatebachaya, construïda fa 300 anys i a 10 minuts del port de Magome. Aquesta casa de te era una antiga estació d’inspecció de la ruta que va estar en funcionament com a tal entre el 1749 i el 1869 alhora que casa de descans. Actualment serveix per fer una aturada a la baixada, aprofitar per a fer un pícnic sota teulada, prendre un te o utilitzar els serveis en cas de necessitat.

Després de la casa de te, i ja cap al final del recorregut, et trobes les cascades d’Odaki i Medaki o cascades de l’home i la dona.

Als dos poblets que estan al cap del recorregut, a banda de restaurants o botigues d’artesans, també s’hi poden trobar sakeries de proximitat, cases on s’elabora el sake de manera artesana i que s’identifiquen amb una gran bola de fulles verdes de cedre sobre l’entrada. Les antigues cases residencials es disposen al llarg dels carrers de llambordes, amb les seves finestres de gelosia de fusta per preservar la intimitat.

També crida l’atenció la presència del tanuki, tot un símbol mític de la cultura japonesa, que és una espècie de gos-mapaxe, amb un caràcter sobrenatural que enganya

pds_81

VIATGES [Nakasendo

L’excepció, rètols en japonès, vestigis d’un molí al fons

els protagonistes de la història a on apareix . És un animal amb una panxa molt gran i uns enormes testicles, amb un barret de palla que el protegeix de la mala sort, amb un llibre en una pota i una ampolla de sake a l’altra, ambdós símbols de prosperitat en els negocis i és per això que una estàtua de tanuki es troba a l’entrada de molts edificis, ja siguin comerços o particulars com a protecció per a tenir sort i fortuna.

Tot i que el recorregut sembla perfectament segur, com a mosta del zel de seguretat dels japonesos, cada pocs metres et pots trobar un senyal amb la silueta d’un ós i una campana palplantada al costat per a ferla dringar i, si és el cas, allunyar-lo del teu camí. I a més, molts caminaires japonesos afegeixen com a mesura de seguretat petits cascavells que pengen a les motxilles o bosses el soroll dels quals els acompanya a mode de banda sonora mentre caminen. De fet, en l’afany de vetllar per la seguretat del senderista, a les oficines d’informació pots llogar o comprar una campaneta per allunyar l’ós.

El trajecte, tractant-se del Japó, un país curós amb tot el que és públic i en vetllar per la seguretat dels seus ciutadans, està perfectament senyalitzat amb rètols en japonès i anglès i amb mapes en diferents punts del recorregut. I si trobes un indicador en japonès, com és el cas de la foto 4, només cal seguir els caminaires japonesos que fan la ruta entre els dos pobles.

Els japonesos són molt amants dels certificats i en conseqüència també n’estenen un de finalització, si el demanes, conforme has realitzat aquest tram.

La imatge del tram de Magome va ser feta per Eisen i es veu una perspectiva des del coll de Magome sobre el poblet, amb la silueta de la muntanya Ena al fons. En el camí es veuen dos portadors, un d’ells sense càrrega a la cistella i un altre cordant-se la sandàlia. A l’esquerra es veu un pastor que està al llom del seu animal i que passa davant la cascada Otaki, o cascada dels homes, en una juxtaposició una mica forçada perquè aquesta cascada es troba prop de Tsumago, bastant més avall del coll però simbòlicament és important per als japonesos, ja que és un element central d’alguna de les seves llegendes. n

De Magome a Tsumago, Eisen. Font: The Woodblock Prints of Utagawa Hiroshige

MAGOME I TSUMAGO, DOS POBLES DE POSTAL El camí Nakasendo va atreure l’atenció de dos importants pintors japonesos, Keizai Eisen (1790-1848) i Ando Hiroshige (1797-1858). Entre tots dos van pintar 71 estampes en xilografia (ukiyo-e) de les 69 etapes del camí.

82_pds

Estació de Tsumago, Hiroshige. Font: The Woodblock Prints of Utagawa Hiroshige

FC Sarrià de Ter

Moratalla

A

A

rribem al final d’una altra temporada i ja estem, de nou, preparant la 25-26 amb mes il·lusió encara per millorar.

El F.C. Sarrià finalment no ha pogut aconseguir l’èxit de l´ascens a Segona Catalana.

En una part final de la temporada molt disputada amb altres 4 equips, hem lluitat fins al penúltim partit per l´ascens directe, i l’última jornada teníem opcions de jugar el Play-off, però una derrota i un empat en les últimes jornades contra rivals directes, ens ha deixat fora de les places d´honor.

Els de Kevin Mesa han fet una gran temporada, hem consolidat l´equip a la categoria, i hem donat un pas endavant, estant tota la temporada a la part alta de la classificació. Ara toca valorar com hem de reforçar-nos per la 25-26, per tornar mes forts la propera temporada, de la mà del nostre director esportiu, Jose Luis Cano.

Volem agrair a la afició el suport que ha donat a l´equip tota la temporada, amb una assistència tremenda a l’Antonio Moratalla. GRÀCIES!

esports

FINAL DE TEMPORADA

[FC Sarrià

l futbol 11 tancarem la temporada amb el descens del Juvenil A, la permanència del Cadet A a Primera Divisió, per 3a temporada consecutiva, i la gran temporada de l´infantil A S14, amb una sisena posició a 1a Divisió.

Cadet A

pds_83

[FC Sarrià

Benjamí S9 al torneig del Collell

A

futbol 7 tots els equips han complert els seus objectius formatius, i com cada temporada hem tancat l´any amb els tornejos del Collell, on els nostres equips participen i gaudeixen d´uns dies de competició i convivència. Destaquem el debut del nostre aleví femení en competició, que han fet una gran temporada.

A

L´1 de juny celebrem la V edició del Torneig Solidari en benefici d´AACIC, però joves i infants amb cardiopatia congènita, aquest any per Cadets Femenins i Alevins S12.

I com cada any, al juliol farem el casal d´estiu de cada temporada, on tots els nois i noies del poble poden inscriure´s per passar aquests dies de vacances en un entorn esportiu.

Per tancar l´article, volem recordar que tenim obertes preinscripcions per la propera temporada, per si voleu contactar amb nosaltres al fcsarriadeter@gmail.com

84_pds

Aleví Femení. Fotos FC Sarrià

LA UNIÓ ESPORTIVA SARRIÀ ORGANITZA DE NOU EL CAMPUS D’ESTIU D’HANDBOL

[UES

QUÈ S’AMAGA DARRERA EL CAMPUS DE LA UES? El Campus de la UES no és una guarderia, no és un aparcanens, no està pensat perquè la mainada no estigui a casa i faci “alguna cosa” a l’estiu.

L’objectiu d’aquest campus és educar en el moviment i a través del moviment. El mitjà, l’handbol i altres activitats. Els encarregats de dur-ho a terme seran entrenadors i entrenadores amb passió, vocació i dedicació, sota les directrius del secretari tècnic i entrenador del primer equip, Josep Espar. El Campus de la UES està organitzat conjuntament amb l’Uni Girona i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

SE SEGUEIX FENT HANDBOL A L’ESTIU I MILLORANT EL NIVELL AMB CONVIDATS DE LUXE La Unió Esportiva Sarrià segueix fent handbol durant l’estiu. Però es farà de manera diferent… per començar, s’aprofita que no hi ha competicions per a portar entrenadors i tècnics de

nivell nacional i internacional al Campus per poder aprendre coses de la mà de tècnics no accessibles durant la temporada.

Al Campus de la UES es comptarà amb la visita d’esportistes professionals sortits de la UES per a parlar amb els infants sobre valors tan importants com l’amistat, la companyonia, l’esforç, la constància i el compromís.

També hi haurà àrbitres de nivell mundial que faran percebre als nens i nenes la cara humana d’aquesta figura, la seva importància en aquest esport i que podran aclarir dubtes de les regles de joc, a la vegada que ensenyaran a jugar amb millor coneixement del reglament.

EN EL CAMPUS, L’HANDBOL I L’ESPORT ESTAN AL SERVEI DE L’EDUCACIÓ EN EL MOVIMENT Saber controlar el propi cos, coordinar-se amb altres companyes i companys, dominar entorns diferents on, de vegades, podem trobar situacions amb incertesa… són alguns dels al·licients d’aquest Campus.

Durant la temporada es fa mitjançant l’handbol, però en paraules del director, Josep Espar: “queden moltes coses a fer… i per això tenim un vincle molt important entre la temporada que acaba i la que comença. També té un gran protagonisme el fet de seguir practicant l’handbol, tot afegint-hi

pds_85

[UES altres esports no tan habituals en la nostra mainada perquè augmentin la riquesa de moviment que realitzen durant l’any escolar”.

Aquest estiu, a més, el Campus UES introduirà nous esports i activitats, tant col·lectius com individuals (atletisme, futbol, bàsquet, rugbi, voleibol, ultimate, bicicleta, excursions, sortides a l’entorn, gimcanes, zumba, acrosport…). A més, s’anirà a la piscina municipal per refrescar les caloroses jornades d’estiu i per millorar les habilitats aquàtiques (llençar-se a l’aigua, flotar, respirar en el medi aquàtic, fer cabrioles, dominar el cos dins de l’aigua, propulsar-se…).

Els professionals de l’Esport que duran a terme aquest Campus tenen molt clar que cal vetllar per la salut física, emocial i social dels participants, tenint en compte que cal aprofitar els beneficis del moviment (salut cardiovascular, calcificació dels ossos, desenvolupament muscular equilibrat, coordinació…), però sabent que cal valorar que en èpoques de creixement no ens podem passar de rosca…

EDUCACIÓ A TRAVÉS DEL MOVIMENT Al Campus de la UES, l’handbol, a banda de ser una finalitat per si mateixa, també és un mitjà que permet tenir cura de l’educació emocional i social dels participants. En aquest punt, la supervisió del psicòleg del club és un pilar. Hi haurà també activitats i tallers dedicats a l’educació emocional i sòcioafectiva.

L’autoconeixement esportiu i personal, la millora de les habilitats socials: la comunicació, l’empatia, l’assertivitat… seran tractades a través de jocs, dinàmiques grupals, activitats creatives… Així com també l’educació ciutadana.

...I MOLT MÉS El Campus de la UES també té relacions amb altres entitats. Es farà una sortida per a fer una trobada amb tots els Campus d’Handbol del Gironès, es farà un intercanvi amb el Club Handbol Joventut Mataró i una jornada mixta de futbol i handbol que es realitza amb el FC Sarrià de Ter. Ben segur que la mainada que participi en aquest campus gaudirà d’un estiu fantàstic tot practicant esport i fent noves amistats! n

86_pds

The Sarrià News

LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENT, EN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE LA FRASE DEL DIA:

“Cau es sol de s’horabaixa vermell i calent”

VA D’ARANZELS

esmorzar una torrada amb alvocat. Està indignat perquè només sent a parlar anglès entre els ciclistes que van pel carril bici contra-direcció, pedalant suats cap a Girona.

-Aquí no hi ha àtics de superluxe, només ens ofereixen esmorzars de forquilla i la gent parla en català. No hi ha manera d’entendre’ns! It’s fucking que les cartes del restaurant no siguin en good english.

Amb el nostre anglès macarrònic l’hem adreçat a la capital veïna, al barri vell.

Que miri a veure i que no ens emprenyin. n

Una delegació municipal serà enviada d’urgència a Washington amb la finalitat de negociar l’aplicació d’aranzels en el comerç recíproc entre Sarrià de Ter i els EUA. Seran rebuts al despatx oval pel mateix president Trump o per algun saltimbanqui de la seva colla.

Entre els temes més peluts del portafoli caldrà parlar de les nostres exportacions de cartró (els d’Amazon en gasten molt) i de ratafia, si és que algun dia ens decidim a embotellar-ne i vendre’n a l’altra banda de l’Atlàntic. La nostra missió diplomàticacomercial-fronterera està encapçalada per l’alcalde i la regidora de finances, que són més de números. I no es descarta que els acompanyi alguna representant de les Dones més que mai, per allò de la ratafia. n

Miquel Burot TSN-Especial informatiu

EXPATS Hem entrevistat en ple carrer Major un senyor de Carolina del Nord que s’exclamava.

Vol venir a viure a Sarrià i comportar-se com un autèntic “expat”, però no troba pisos de 500.000€ per comprar, ni un local per fer un “brunch”, ni un simple establiment on li serveixin per

Angelina Jolí TSN-Unitat mòbil

NATALITAT D’ençà de la recent obertura d’un consultori de llevadores a Sarrià de Baix, s’ha detectat un notable increment de l’interès per la maternitat i per la natalitat, especialment en aquell sector. De la mateixa manera que el comerç de bicicletes –posem per casatreu el públic interessat en les dues rodes, un establiment d’aquesta professió desperta l’interès de les famílies per la procreació. És d’esperar que més aviat que tard entre la placeta de la Font i la rotonda de ca l’Esparraguera s’hagi de regular el trànsit de cotxets. n

(Antònia Font)

LA GRAN APAGADA Setmanes després de la gran apagada que va deixar tota la península a les fosques a final del mes d’abril, el nostre departament d’investigació està en condicions de desvelar una primícia.

Després de nombrosos estudis tècnics, de consultes als millors professionals del sector, de desmentir les més entriquellades i surrealistes teories conspiranoiques, hem arribat a la conclusió que l’origen del desastre el tenim més a prop del que ens podríem imaginar.

Vostès, estimats lectors, es recorden del transformador de l’avinguda de França, l’eliminació del qual tantes i tantes vegades fou reivindicada pel nostre redactor en cap, el senyor Sam Enfot (que segueix en busca i captura, dit sigui de passada)?

Doncs ni més ni menys: l’origen de l’apagada més sonada del segle és una avaria en aquella maleïda baluerna i al seu estat lamentable. Quanta raó tenia el nostre visionari excap, i que poca atenció que la Història li ha prestat! n

Maria de la Llum Ampère TSN-Central de comptadors

Concepció Jove TSN-Parc infantil

pds_87