Parlem de Sarrià 120

sumari

AJUNTAMENT Com s’invertiran els recursos municipals el 2025?

Nadal il lumina Sarrià de Te

El dret a respirar aire net

ENTITTAT S AV Sarrià de Baix: Associació veïnal de Sarrià de Baix

AV Sarrià de Dalt: Halloween Cantaires de Sarrià: Música, música i campanades?

Maria Melgarejo Flamerich. Cantaire

Ona Sarrià: Ràdio Sarrià, vocació de servei públic Associació Comerciants: Mercat de Nadal

CULTURA. Biblioteca Emília Xargay. “Maria Rosa” d’Àngel Guimerà Club de lectura de filosofia en veu alta

Mosàic Literari Passeig Perspectiva

Novetat literària. “Textos literaris catalans comentats” Josep Brugada

Sala Dolors Xabé “Alenteix” de Rosa Dachs Ar ticle La sardana, anys quaranta

La volta catalana

QUADERN D'APUNT S

ESPAI 2 0 Aïllar la X, la X d’Elon Musk

DOSSIER D’HISTÒRIA Joaquim Canals Cadarset (1905-1939)

El Valle de Cuelgamuros

L'ENTREVISTA . En Fernández, brigadista

REPORTATGE Edgar Massegú

L’ULL DEL PONT Turisme d’escombraries

OPINIÓ. ERC. Pressupost sense idees i amb manca de gestió...

JxS Opinions amb lliber tat

ESPAI ESCOL AR Confetti L’arribada del tió a l’escola bressol Escola Montserrat Festival Nadal 2024 Buscant l’estrella de Nadal La Concellera d’Educació visita l’Escola Montserrat Institut Ti[k]eris Cançons de llibertat i repressió

NATURA Fa cinquanta anys ESPORT S. UES

FC Sarrià THE SARRIÀ NEWS

parlemDESARRIÀ

Consell de Redacció: Josep Brugada, Roger Casero, Àngel Garcia, Quim Llunell, Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M Sansalvador, Isabel Vidal i Jordi Duch

Correcció lingüista: Toni Ruscalleda

Agraïments: Ajuntament de Sarrià de Ter

Hi col laboren: Hi col laboren: Isaac Ramió, Joaquim Rodríguez, Marta Ministral, Cantaires Sarrià de Ter, AV Sarrià de Baix, AV Sarrià de Dalt-els Socs, Associació Comerciants, Anna Sala, Presen Serrano, Jordi Dalmau, Josep Xargay, Rene Pacheco, Josep Ma Viladomat Narcís Farroni, Cristina Garcia, Helena Agulló, Monica Codina, Escola Montserrat, INS Ti[k]eris, Josep Cros, UES, FC Sarrià

Portada: Festival de nadal de l escola Montserrat Foto: escola Montserrat

Disseny i maquetació: Mercè Soler

Impressió: Impremta Pagès

Subscripció anual: 10 euros

Tiratge: 1 400 exemplars

e-mail: parlemdesarria@gmail com

Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732

La revista l’edita el grup G E R D S de TER (Grup editor de la revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter

El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsabilitza necessàriament de les opinions signades

LA RevISTA jA éS A InTeRneT: www parlemdesarria org

Facebook: ParlemdeSarrià GERDS DE TER

Per llegir les revistes sense descarregar: www issuu com/parlemdesarriadeter

EDGAR MASSEGÚ

Des que va deixar el seu museu a Sarrià de Ter, l’Edgar ha desplegat una vitalitat hiperbòlica arreu del món. Assedegat de noves coneixences per tal de fer valorar el seu talent, l’Edgar acumula experiències, treballs en llocs i països dispars, a Islàndia, a Itàlia, a Nova York, al Japó, a la frontera entre Egipte i el Sudan, a la Índia, a Costa Rica, a Austràlia. La cirereta ha estat un premi recent als Emirats Àrabs, a l’Heritage de Ras Al Khaimah, dins del festival d’art Rak Art, per la seva obra Nucleotide, en la secció d’escultura

Sap greu veure com s’ha perdut l’oportunitat de tenir un artista tan prolífic a prop, però com artista l’Edgar mai deixarà de ser sarrianenc, ni d’explorar nous materials i expressions artístiques Tot i no poder comptar amb la seva proximitat física, des de les pàgines de Parlem de Sarrià i del nostre consell de redacció, el seguim en el seu periple mundial i en la seva recerca artística El reportatge de Jordi Duch ens dona una idea de com l’Edgar ha crescut tant en creació com en curiositat

MERCAT DE NADAL

La segona edició del mercat de Nadal al carrer Major de Sarrià de Ter, sembla que s’ha consolidat de la mà de l’Associació de Comerciants, els quals enguany varen convidar molts paradistes d’altres contrades bo i assolint un mercat divers i atractiu Cal recordar que anys enrere hi va haver una iniciativa al Passeig Capellades que no va reeixir L’elecció del carrer Major -creiemha estat més encertada perquè permet els botiguers del poble parar-hi i a més poder comptar amb la col·laboració de l’Associació de Veïns, que enguany varen oferir un vi calent, sempre escaient a les hores fosques i fredes del capvespre

JOAQUIM CANALS I EL VALLE DE CUELGAMUROS

La història del combatent Joaquim Canals, l’avi de l’Eduard Castellanos Canals, ferit en combat a la petita població de Noves del Segre, ser veix a l’arqueòleg René Pacheco per explicar què s’hi cou en el que abans coneixíem com el Valle de los Caídos i que ara es denomina Valle de Cuelgamuros A Joaquim Canals el varen traslladar a l’Hospital Móvil del Ejército del Norte a Lleida, sense poder-lo recuperar de les ferides de metralla. Enterrat en una fossa comuna al cementiri de Lleida, fou traslladat, sense el consentiment dels seus familiars, a la megatomba que el dictador Franco va fer construir, amb el concurs dels treballadors presoners republicans, a fi i efecte de donar una imatge de reconciliació La nul·la feina prèvia de recerca i datació i investigació, el lamentable deteriorament de les restes, l’amuntegament de les caixes quan es varen dipositar dins de les criptes, ha fet que, altra vegada parlem d’un enorme menysteniment vers els soldats republicans que varen lluitar contra el feixisme A vegades, una sola foto ho mostra tot n

COM S'INVERTIRAN ELS RECURSOS

MUNICIPALS EL 2025?

Isaac Ramió Lafuente. Alcalde de Sarrià de Ter

En el Ple del passat novembre, es va aprovar el pressupost municipal per l’exercici 2025. Aquest ascendeix a un total de 5.827.685,45€ i és un 9,85% inferior al de l’any 2024. Aquesta disminució del pressupost es deu principalment a dos factors: la reducció de la càrrega financera en concepte de devolució de deute pendent i la cessió de les competències del servei de recollida d’escombraries al Consell Comarcal del Gironès.

DISTRIBUCIÓ D’INGRESSOS I DESPESES DEL PRESSUPOST MUNICIPAL PER AQUEST 2025

INGRESSOS

INVERSIONS A SARRIÀ DE TER:

U N C O M P R O M Í S A M B E L FUTUR SOSTENIBLE I EFICIENT DEL NOSTRE MUNICIPI

Un dels projectes més destacats d’aquest 2025 és la instal lació de plaques solars al Pavelló Municipal Aquest projecte, que forma part del nostre compromís amb les energies renovables, té com a objectiu no només reduir el consum energè-

DESPESES

tic del municipi, sinó també crear una comunitat energètica local Això permetrà als ciutadans accedir a una energia més verda i econòmica, millorant la sostenibilitat del municipi i contribuint a la lluita contra el canvi climàtic

A més, estem treballant per millorar les infraestructures del nostre municipi amb dos inversions significatives en la renovació de les canonades, per un costat, dels carrers de Sarrià de Baix: carrer Firal, Carrilet, Lloses i un

tram del carrer Major I, per l’altre, dels carrers de Sarrià de Dalt: al carrer Paulí Torras, Mossèn Isidre Molar, passatge de la Font i un tram de la carretera de Sarrià de Dalt Aquestes actuacions permetran reduir les pèrdues d’aigua causades per les fuites, millorant l'eficiència del sistema d'abastament d'aigua potable i optimitzant recursos tan valuosos per al nostre municipi. Un altre projecte rellevant serà la instal·lació de dues pèr-

goles climàtiques a la plaça Genís i Bech i a la plaça Catalunya Aquestes pèrgoles seran un element de modernització del nostre espai públic que, a més d’aportar ombra i reduir la temperatura ambiental, milloraran el confort dels nostres ciutadans durant els mesos més calorosos

UNA APOSTA FERMA PER L’ACCESSIBILITAT I ACABAR AMB LES BARRERES ARQUITECTÒNIQUES DEL NOSTRE MUNICIPI

Actualment, s’està redactant el Pla d’Accessibilitat, que permetrà planificar les actuacions necessàries per millorar les voreres i l’espai públic Aquest projecte es realitzarà per fases, amb l’objectiu de dur a terme les millores a mesura que es disposi dels recursos econòmics necessaris, ja siguin del propi pressupost municipal o gràcies a possibles subvencions

Amb aquesta acció, el nostre municipi fa un pas més per aconseguir una ciutat més inclusiva i accessible per a tots els veïns i veïnes

Totes aquestes actuacions responen a un objectiu clar: fer de Sarrià de Ter un municipi més sostenible, eficient i responsable amb els recursos naturals Els nostres esforços continuaran orientats a crear un municipi que respongui a les necessitats del segle XXI, amb una clara aposta per la innovació i el respecte pel medi ambient n

Plaça Genís i Bech del Pla de l’Horta Fotos AVS

Plaça Catalunya

Pavelló Municipal Sarrià de Ter

NADAL IL·LUMINA SARRIÀ DE TER: UNA MIRADA AL CAMPAMENT REIAL I LA CAVALCADA DE REIS

Marta Ministral Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Sarrià de Ter

Un any més, la màgia de Nadal va omplir els carrers i places de Sarrià de Ter amb l a c e l e b r a c i ó d e l C a m p ament Reial i la Cavalcada de R e i s . A q u e s t s e s d e v e n iments, que van tenir lloc els dies 4 i 5 de gener, de ben s e g u r q u e d e i x a r a n u n a empremta inoblidable en la memòria de petits i grans.

EL CAMPAMENT REIAL: UN ESPAI DE MÀGIA I IL·LUSIÓ

El Campament Reial, instal lat al parc de la Cooperativa, va obrir les seves portes durant dos dies per esperar l’arribada de Ses Majestats els Reis d'Orient Sarrià de Ter és un dels pocs municipis que obre el Campament Reial durant dos dies, i ho fa amb l'objectiu que tots els nens i nenes del municipi puguin gaudir al màxim d'aquests moments tan especials Enguany, més de 2 000 persones van

tenir l'oportunitat de gaudir d'aquest espai màgic, on els més petits van poder lliurar les seves cartes al Mag Magí i participar en diversos tallers i activitats que van tenir un gran èxit Com a novetat, aquest any els infants van poder gaudir d’un espai de pintacares més ampli i amb menys cues, però també van poder participar a moltes altres activitats gratuïtes, com el taller de cistelles, el taller de manualitats o l’espai ponis, on podien tocar-los, pentinarlos i, fins i tot, muntar-los La impli-

cació de voluntaris i entitats veïnals va ser clau per a l'èxit del Campament Reial. Els voluntaris van donar vida als personatges del Campament, mentre que les entitats i els alumnes de l’institut van col laborar en el muntatge i desmuntatge del campament i van organitzar els tallers i activitats per a tots els públics Els joves de l’entitat Joves Actius Sarrià també van participar activament en aquesta activitat, ja que enguany van ser els encarregats de gestionar el servei de bar del campament

Foto Fina Puig

Campament Reial al parc de la Cooperativa Fotos David Fernández

D’entre totes les activitats del Campament Reial, cal destacar especialment la xocolatada organitzada per l’Associació de Veïns de Pla de Vinyers, que va tenir una gran acollida, amb més de 600 assistents i les existències de xocolata exhaurides Aquesta activitat, que ja s'ha convertit en una tradició del Campament Reial, va permetre a petits i grans gaudir d'una tarda dolça i acollidora, en un ambient festiu i familiar

UNA CAVALCADA DE REIS INOBLIDABLE

La Cavalcada de Reis va recórrer els carrers de Sarrià de Ter amb un altíssima participació i un ambient festiu i familiar Les carrosses, il·luminades i amb música, van captivar l'atenció de petits i grans, que van gaudir del pas de Ses Majestats i els seus patges tot esperant la nit més màgica de l’any

La participació de Sarriart va ser especialment destacada, ja que per primera vegada es va incorporar música en directe a la rua Aquesta iniciativa, que va enriquir l'ambient i va aportar un gran valor cultural a la Cavalcada, va ser possible gràcies a la col laboració dels alumnes i professors de l'escola de música La música en directe va acompanyar el recorregut de Ses Majestats, creant

una atmosfera màgica i inoblidable per a tots els assistents

Cal destacar que la Cavalcada va incloure un tram adaptat per a persones altament sensibles, una iniciativa que va ser molt ben rebuda per les famílies A més, el Rei Ros va tenir un detall especial amb els infants amb necessitats especials, apropant-se a ells de manera directa i empàtica

EL PAPER FONAMENTAL DE LES ENTITATS EN EL NADAL SARRIANENC

L'esperit nadalenc es va viure amb intensitat a Sarrià de Ter gràcies a la implicació de les entitats i associacions locals I és que Nadal a Sarrià de Ter no seria el mateix sense la seva dedicació i participació A més de la seva col laboració en el Campament Reial i la Cavalcada de Reis, les entitats van organitzar una gran varietat d'activitats que van omplir el municipi d'esperit nadalenc durant tot el mes de desembre

Des de fires i concerts fins a tallers i quines solidàries, les entitats van oferir propostes per a tots els gustos i edats La Fira de Nadal, organitzada per l'Associació de Comerciants amb la col laboració de diverses entitats veïnals, va omplir el carrer Major de parades i activi-

tats per a tota la família. Els amants de la música van poder gaudir del Concert de Nadal de Sarriart, amb l'escudellada popular i la quina solidària, i del concert nadalenc amb les corals Coral del Ter, Veus de Fornells i Cantaires de Sarrià. Els més petits van tenir l'oportunitat de participar en tallers de decoració nadalenca, tallers de fanalets i espectacles de titelles a la biblioteca Emília Xargay, i van gaudir d’allò més fent cagar el tió amb l’Associació de Veïns del Pla de l’Horta I per als més esportistes, Sarrià Solidari va organitzar la IX Cursa Sant Silvestre Sarrianenca

El Nadal de Sarrià de Ter va ser també un Nadal solidari gràcies al bingo per la Marató organitzat per l’Associació de Veïns de la Rasa, que va contribuir a recollir diners per a la investigació de les malalties respiratòries

Des de l'Ajuntament, volem expressar el nostre més sincer agraïment a totes les persones que van fer possible aquestes festes tan especials Gràcies a la seva dedicació i entusiasme, vam poder gaudir d'un Nadal inoblidable Esperem que l'esperit nadalenc i la solidaritat que vam compartir ens acompanyin durant tot l'any Fins al proper Nadal, guardeu els bons moments i la màgia d'aquestes festes. n

Fotos Rosa Bagudanch

EL

DRET A RESPIRAR AIRE NET

Quim Rodríguez Vidal

Regidor de Medi Ambient i Educació

Respirar aire net és un dret de tothom. La contaminació a t m o s f è r i c a c a u s a d a n y s greus a la salut i al medi ambient. La població més afectada és la infantil, les p e r s o n e s m a j o r s , l e s q u e pateixen malalties respiratòries i cardiovasculars i les dones gestants.

La qualitat de l’aire ve determinada per la concentració dels contaminants atmosfèrics presents a l’atmosfera en un moment determinat, i aquestes substàncies poden tenir efectes adversos si aquestes substàncies es troben per sobre de certs nivells.

Sarrià de Ter i el seu entorn és un ecosistema delicat, donat el conjunt de factors que incideixen en el que anomenem medi ambient Els ecosistemes estan subjectes a canvis i, si aquests tendeixen cap a més simplificació (més gasos i compostos,

menys biodiversitat), es degraden Són diversos els elements i els emissors que poden contaminar aquest àmbit: els gasos de tota mena, els sorolls, la llums que pot alterar la vida nocturna o les pudors o altres radiacions, que poden perjudicar la salut de les persones

NO PODEM POSAR BARRERES A L’AIRE

La prevenció d’aquesta mena de contaminació passa normalment pel control dels focus emissors, la majoria de vegades perfectament localitzables en l’àmbit local i amb la necessitat d’actuar-hi a nivell supramunicipal

Els valors límits i objectius de la qualitat de l’aire es defineixen amb la finalitat d’evitar, prevenir i reduir els efectes nocius de la contaminació atmosfèrica, reflectits en l’articulat del Reial decret 102/2011, de 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l’aire

En aquest sentit, si fem cas al darrer Informe d’avaluació de la qua-

litat de l‘aire a Sarrià de Ter (Pavelló municipal d’esports del 20 de febrer al 16 de març de 2024), podem afirmar que durant el període avaluat, els diferents paràmetres analitzats no han superat els valors de referència legislats

INFORME D’AVALUACIÓ DE LA

QUALITAT DE L’AIRE A SARRIÀ DE TER

Tal com ja es va fer en edicions anteriors, l’Ajuntament de Sarrià va demanar al Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, una unitat mòbil 5(UM5) per avaluar els contaminants atmosfèrics, i la conclusió va ser la següent:

“Els nivells de diòxid de sofre (SO2), sulfur d’hidrogen (H2S), diòxid de nitrogen (NO2), monòxid de carboni (CO), ozó troposfèric (O3), partícules de diàmetre inferior a 10 micres (PM10), benzè (C6H6), metalls pesants i hidrocarburs aromàtics policíclics (HAP) mesurats durant el període de la campanya no han superat els valors de referència legislats”

Els diferents mesuraments realitzats a Campdorà (2019), Sant Julià (2020) i Sarrià (2020, 2022 i 2024), en cap cas han superat els valors límits Una comparació dels nivells obtinguts en les campanyes efectuades en els municipis de l’àrea durant els darrers sis anys, mantenen nivells molts baixos en el SO2 (Diòxid de sofre), CO (Monòxid de carboni), O3 (Ozó troposfèric) i C6H6 (Benzè); es mostren variacions en tres supòsits:

1 S’han reduït les emissions d’algun dels contaminants, com el sulfur d’hidrogen (olors desagradables), des que s’ha controlat part del procés industrial amb les MTDs (millors tècniques disponibles) El sulfur d’hidrogen (H2S) és un gas incolor amb una olor desagradable que té un origen industrial (depuradores, producció de pasta de paper )

2. Ha disminuït la concentració de partícules en suspensió (PM10), quan s’han pres mesures de filtratge i aspiració El material particulat és una barreja complexa de partícules sòlides i líquides formades per un conjunt de molècules de la mateixa substància o diferents Reduir el volum dels efectes dels motors de combustió dels vehicles, d’una banda, i millorar els efectes industrials d’algunes activitats (pols en suspensió) mitjançant extractors i la seva gestió posterior, han de contribuir al descens de les emissions.

3. No s’ha reduït el diòxid de nitrogen (NO2) La principal font és la combustió, tant de tipus mòbil (trànsit terrestre per la crema de gasolina i altres derivats del petroli) com de tipus estacionari (industrial). Com que la quantitat de NO2 emesa depèn de les condicions de combustió i de la quantitat de combustible cremat, ens cal dirigir-nos a les eficiències del transport, electrificar busos i reduir la velocitat, entre d’altres

NO SUPERAR ELS VALORS LÍMITS D’EMISSIÓ DE LES ACTIVITATS, CONDICIÓ NECESSÀRIA PERÒ NO SUFICIENT

L’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’any 2021 ha revisat i publicat les seves noves Directrius mundials de qualitat de l’aire que, tot i no ser legalment vinculants, responen a l’evidència científica acumulada des de l’any 2005 Aquestes directrius actualitzades rebaixen de manera significativa els llindars màxims, com el diòxid de nitrogen, el material particulat o l’ozó troposfèric (aquest darrer, en la seva formació, hi contribueixen altres contaminants anomenats precursors que predominantment són els òxids de nitrogen i els compostos orgànics volàtils, a més de la radiació solar i el transport de masses d’aire)

La darrera Directiva europea (UE) 2024/1785 del Parlament Europeu i

del Consell sobre el Medi Ambient, amb l’objectiu d’assolir un nivell elevat de protecció de la salut humana i el medi ambient, demana a les administracions que adoptin les mesures de garantia per promoure, monitoritzar i fer complir les obligacions imposades per la legislació

PLA DE MILLORA DE LA QUALITAT DE L’AIRE

Els valors dels principals contaminants avaluats a Sarrià de Ter, fins ara, no superen els nivells límits, però considerem que cal treballar, d’una manera coordinada amb els municipis veïns i les administracions, per implementar mesures que redueixin les emissions Per portarho a terme, proposem plans integrats que abracin tots els contaminants en qüestió, i per a la seva elaboració cal comptar amb la col laboració dels titulars de les activitats industrials potencialment involucrades

1 Efectuar a Sarrià 4 campanyes de mesurament al municipi durant l’any 2025, mitjançant la Unitat Mòbil de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica, amb l’objectiu de donar cobertura a les diferents estacions de l’any i que els resultats obtinguts siguin més representatius (períodes aproximats de febrer, maig, agost i novembre) En finalitzar aquesta campanya, la Generalitat s’ha compromès a celebrar una reunió amb l’ajuntament, per analitzar els resultats amb l’objectiu d’avaluar i reduir les diferents formes de contaminació

2. Analitzar el sòl, a partir d’una mostra del terreny proper a l’escola bressol Confetti, en el cas de Sarrià i a diversos punts de Sant Julià, Girona i Celrà, segons allò acordat amb l’Agencia de Residus de Catalunya , i fer-ho abans de la posada en marxa de la nova planta de valorització de Campdorà (incineradora) i posteriorment, determinar

El trànsit rodat és una de les fonts principals d'emissió dels contaminants atmosfèrics i del soroll de l'entorn urbà Foto: Joaquim Rodríguez

la concentració de les dioxines i furans (són contaminants que es produeixen a partir de processos tèrmics Compostos químics persistents, estables i acumulables)

3. Prevenir, minimitzar, corregir i controlar la contaminació de les activitats industrials de l’àrea urbana, mitjançant els informes d’inspecció preceptiva i requeriments als incompliments mediambientals (Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats), de manera especial pel que fa a la contaminació odorífera, contaminació acústica, emissions a l’atmosfera, contaminació lumínica, residus, sòl i aigua.

4. Desenvolupar el Pla de mobilitat urbana sostenible supramunicipal de Girona. És un full de ruta municipal en matèria de mobilitat, que té per objectiu principal la implantació de formes de desplaçament més saludables (caminant, amb bicicleta o utilitzant el transport públic) Els tretze municipis de l’àrea urbana treballem plegats per garantir l’accessibilitat, la interconnexió i l’eficiència La propera licitació per a l’explotació de les línies L6 i L16 (2027) haurà de preveure, al nostre entendre, l’adquisició de busos elèctrics

La ciutat de Girona ha establert la Zona de Baixes Emissions (ZBE), en un àmbit delimitat (podeu consultar-ho a web girona cat/mobilitat i via pública), dins la qual s’apliquen restriccions d’accés, circulació i estacionament de vehicles per a millorar la qualitat de l’aire i mitigar les emissions de gasos d’efecte hivernacle) La millora dels nivells de NO2 i partícules a la ciutat és una bona notícia per a Sarrià i el seu entorn degut a la freqüència dels vents predominants sud/sud-oest, per tant, que provenen de Girona i ens arriben per efecte de la dispersió, fins ara prou elevats

5. Implantar una comunitat energètica a Sarrià de Ter, mitjan-

çant la instal lació de mòduls fotovoltaics en règim d’autoconsum compartit amb la ciutadania en un edifici municipal Cal contribuir a la mitigació del canvi climàtic perquè les seves repercussions siguin menys greus mitjançant la prevenció o la reducció de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera, la participació d’actuacions per millorar l’eficiència energètica d’edificis públics, instal lacions i equipaments i impulsar comunitats energètiques i energies netes, mantenir les bonificacions fiscals per la instal lació d’energies renovables (sistemes fotovoltaics o eòlica o sistemes solars tèrmics o geotèrmics per calefacció i renovació de calderes per calderes de biomassa), facilitar punts de recàrrega elèctrica per la mobilitat i guanyar espais verds a la zona urbana

6. Contribuir a la millora del servei de recollida i tractament dels residus, mitjançant les mesures de reducció i valorització dels residus (Sarrià i la majoria de municipis del Gironès han implantat el servei amb el porta a porta), on es constata un canvi del comportament dels ciutadans (una reducció considerable dels residus i uns alts percentatges de participació domèstica (desembre 24, FORM 75%, ENVASOS 65%, PAPER I CARTRÓ 55%, VIDRE 35%, RESTA 30%) i on l’impacte de les emissions de CO2, associada al servei, s’ha reduït a la meitat

7. Garantir el dret a la informació ambiental. Vols saber què respires? Pots consultar la qualitat de l’aire actual amb un clic (mediambient gencat.cat/Àmbits/Atmosfera) mitjançant el mapa de localització dels diferents punts de mesura de la qualitat de l’aire. L’índex català de qualitat de l’aire es determina a partir de vuit contaminants clau Les dades de Girona i la seva àrea provenen de l’estació fixa a l’escola de música municipal de la ciutat Les darreres dades de l’estació mòbil a Sarrià (2024), també les trobareu a la web

municipal, a l’apartat de medi ambient

8 Incentivar una nova cultura sobre el medi ambient La perspectiva de futur exigeix un canvi profund en les maneres humanes de vida: s’ha de reciclar més i s’ha de malgastar menys; perquè disminueixi la contaminació, s’ha de gastar menys petroli i carbó, s’han de fer servir altres fonts d’energia més netes i s’ha d’estalviar i controlar la despesa La consciència cívica i la formació ciutadana en els valors de la sostenibilitat es fan imprescindibles per assolir la nova cultura sobre el medi ambient, tal com ho fan les Escoles Verdes (centres educatius, com l’escola Montserrat, amb Distintiu d’Escola Verda des de 2003, i l’institut Ticeris de Sarrià) que treballen per fomentar una educació ecosocial, i tots els centres educatius a través del currículum escolar El CEM (Consell d’Educació Municipal), en la seva planificació estratègica, estableix com a objectiu per a tota la ciutadania (2026/27), la cultura de sostenibilitat: redueix, reutilitza, recicla

Cal fomentar la responsabilitat ecològica, en el sentit dels drets de les generacions futures (i de l’actual)

Com explica el filòsof alemany Hans Jonas en el seu llibre El principi de responsabilitat, els humans som els únics éssers de la Terra responsables dels nostres actes i, per tant, de les conseqüències que se’n deriven A partir d’aquesta reflexió, anuncia el que anomena l’imperatiu ecològic: “Obra de tal manera que els efectes de la teva acció siguin compatibles amb la permanència d’una vida humana autèntica sobre la Terra” Hi som tots cridats: empreses sostenibles, com a motors econòmics i socials; les administracions, que han de transformar els objectius mediambientals en accions, i la ciutadania i la moral ecològica, que interpel la a reduir el consum excessiu i a reciclar allò que sigui reciclable n

ASSOCIACIÓ VEÏNAL SARRIÀ DE BAIX

No volíem acabar l´últim trimestre de l´any sense ser presents al barri!

El diumenge 20 d´octubre vam celebrar la Festa de la nostra AV amb moltes activitats: tallers infantils, vermut musical, DJ Ivan, un dinar de festa a base de bé i una sobretaula de luxe amb l espectacle “Tribut al Genio”

El mes de desembre vam col laborar amb l´Associació de Comerciants a la Fira de Nadal: el taller de tions va ser un èxit i la nostra olla de vi calent va resultar la novetat aromàtica de l´any

Tothom per Sarrià de Baix! n

Joaquim Mitja i Dolors Bartrina Foto Josep Ma Sansalvador

Arrossada al Passeig del Riu

Tribut al Genio, versionant al mític Eugenio Fotos Rosa Bagudanch

Olla de vi calent oferta per l’associació de veïns durant el mercat de Nadal

Fotos Associació Veïns

Sarrià de Dalt-Els Socs

MÚSICA, MÚSICA... I CAMPANADES?

Ernest Penalba Garcia

Ja tor nem a ser aquí! Sí, tornem a trobar-nos una altra vegada, tor nem a trobar-nos p e r c o m p a r t i r l e s n o s t re s experiències, com la del conc e r t d e f e s t a m a j o r d e Medinyà que vàrem fer a primers d’octubre, on, després de cantar missa, férem un petit concert.

Ola primera cantada de les festes de Nadal que vàrem fer al geriàtric de Sarrià, on el avis de la llar varen gaudir escoltant i cantant les nadales de tota la vida També van gaudir d’un concert de Nadal els visitants de la segona fira de Nadal que es va fer al carrer Major, on tot el dia van haver-hi activitats i parades de tota mena, tant per a grans com per als més menuts, i on les mestresses xocolateres van fer més de 100 litres de xocolata desfeta que estava per llepar-s'hi els dits També durant tot el dia van haver-hi actuacions de cantautors, organitzat pel

programa de ràdio Sarrià “Canta Un Tros” Continuant el periple nadalenc Si abans havíem estat a un geriàtric ara toca una llar d’infants, concretament la de Sant Julià, on es va fer l’encesa de llums Vàrem cantar unes nadales per compartir amb els més menuts de la casa i també, com ha de ser, amb els més grans La recompensa va ser un got de xocolata desfeta i un tall de coca, tot boníssim I arriba el nostre dia, el nostre concert de Nadal Com cada any els Cantaires de Sarrià celebrem el concert de Nadal Enguany, degut a les obres que es duen a terme tant al centre parroquial com a la fundació els Joncs, el concert es va celebrar al pavelló d’esports de Sarrià Va haverhi dues corals convidades, la coral “Veus de Fornells”, dirigida per Mercè Bentué i amb Josep Miquel al piano, i la “Coral de Ter” sota la direcció de Josep López i amb l’acompanyament al piano a càrrec d’Enric Borrell Va ser un concert molt variat, des de nadales populars, tant catalanes com dominicanes,

com també música Barroca de Johann Sebastian Bach També vàrem anar un any més, i ja en van tres, al centre penitenciari del Puig de les Basses Va ser un concert molt extens que va començar per nadales més aviat clàssiques i acabàrem amb una àmplia mostra de les nadales de tots els temps, les que tothom coneix i canta Un total de trenta interns van escoltar-nos i també acompanyar-nos en algunes nadales, inclús un intern es va atrevir a cantar el fragment més famós de l’ària Nessun dorma de l’òpera Turandot de Giacomo Puccini Quina veu!, es va quedar amb tots els assistents. Ens vam acomiadar amb la nadala Santa nit Com cada any va ser una gran experiència. Una altra cita ineludible de Nadal a Sarrià és la cantada de nadales a la biblioteca Els més petits de la casa es troben per confeccionar el seu propi fanalet, cosa que fa que sigui molt més apreciat que si fos comprat, i a més a més passen una estona distreta fent manualitats

Concert a la Biblioteca Emília Xargay. Foto Jordi Duch

Arribem a la proposta més original que hem rebut des de fa molt temps. Es tracta de la gravació de les campanades de Cap d'Any a càrrec del projecte Plus Spain Plus Spain és una plataforma de continguts que emet per YouTube, es funda el 2019 i el 2020 rep el premi a millor proposta de Creativation Challenge per fer el confinament el més normal possible L’equip està format per Gerard Pelayo, Aritz Pau,

Nahia Alday, Elsa Arcega, Alex Sais, Abel Toledo i Ares Teixidor, i amb col laboracions d’Aina Reyner, Biel Enrique i Maria Rodríguez Com veieu, una colla d’amics entusiastes i amb moltes idees i molta empenta. La nostra col laboració va consistir en la gravació d’un clip musical de la cançó “Un año mas” del grup Mecano Primer vàrem gravar les veus, després la coreo i finalment el Making-of, va ser prou divertit. Podeu

trobar aquest i més continguts a l’adreça baecons ai/studiosplus

Com cada any, tanquem el periple nadalenc cantant la missa i fent un petit concert a la festa petita de Sant Julià de Ramis. Només dir-vos que si a algú li agrada cantar, li pica el cuquet i vol provar-ho, els Cantaires ens trobem cada dimecres a l’edifici del Coro de dos quarts de vuit a dos quarts de deu Salut i música. n

Tel. i Fax 972 17 15 57 DE PAPER, FERRALL A I METALL

MAGATZEM I OFICINA

Avda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TER

Concert al centre penitenciari Puig de les Basses Foto: Mossèn Pere Lluis Aymerich

MARIA MELGAREJO FLAMERICH CANTAIRE

La Maria, aquesta temporada, ha estat la cantaire més veterana de totes les corals que configuren l’Agrupació C o r a l d e l e s C o m a rq u e s Gironines. Ha estat a Cantaires de Sarrià des dels seus inicis amb entusiasme i moltes ganes de cantar, gaudint dels assajos i de les moltes sortides que la coral fa al llarg de l’any.

També ha mantingut sempre una bona relació amb tots els cantaires, i és una persona molt apreciada per tots els membres de la coral I encara que aquest any s’ho prengui amb més calma, sempre és i serà una cantaire benvinguda, tant per assajar com per participar dels concerts, bé sigui cantant o formant part de l’auditori

La Maria va néixer a Barcelona, al barri de Sants, l’any 1931. El seu pare era vidriaire artesà; ella encara conserva a casa seva molts objectes fets per les seves mans. Va passar tota la seva infantesa i joventut vivint al mateix barri, al carrer Comtes de Bell-lloc, on va treballar en una carnisseria, fins que es va casar amb l’Artur Mutos Aviat van marxar a viure i treballar a França Van tenir dues filles i un fill i van venir a viure a Sarrià pels volts de l’any 1975 La seva filla, la Carme, també és una cantaire de la coral

Quan vas començar a cantar?

A mi sempre m’ha agradat molt cantar Vaig començar quan tenia set anys cantant a l’Orfeó de Sants La

meva mare també hi cantava i ens hi va apuntar amb el meu germà Jo hi vaig estar fins als vint anys Ens dirigia l’Antoni Pérez Moya, que va ser un gran músic i director de l’Orfeó durant molts anys Recordo que anàvem a fer moltes cantades per Barcelona i rodalies, sobretot per les Festes Majors Vestíem de blanc i fins i tot vàrem cantar en temps de la guerra Cantàvem moltes cançons, principalment en català i alguna també en castellà Durant aquell temps també vaig ballar amb l’esbart de l’Orfeó. Encara recordo el ball de gitanes, que m’agradava molt

Quins records tens dels començaments de Cantaires?

Guardo molts bons records, sobretot dels primers assajos que fèiem amb la primera directora, l’Esther Castelló, a l’aire lliure, a la plaça de Can Nadal, quan acabaven els grallers d’assajar I de tants de canvis que vam haver de fer, anant a assajar d’un lloc a l’altre, per diferents motius Vam estar al centre parroquial i després al local de la Caixa Durant un temps vam assajar en el del Patronat, on ara hi ha els arxius de l’ajuntament i més tard a la Cope, a Sarrià de Dalt I finalment vam acabar al Coro, on assagem actualment

Tens alguna anècdota per explicar?

Al llarg de tots aquests anys ens han passat moltes coses divertides, com una vegada que estàvem cantant al centre Isaac el Cec, de Girona, i una cantaire enmig de la cançó es va

equivocar i ens va entrar un atac de riure, havent de dissimular enmig del concert

En quina corda cantes?

Sempre he fet de contralt, i tot i no saber llenguatge musical, amb les partitures reconec quan puja o baixa el to, els silencis, si cal cantar fluix o fort

Al principi, quan cantava a Barcelona, no ens donaven partitures, el director volia que aprenguéssim a cantar, no ens calia llegir solfa

Aquesta serà l’última temporada?

Sí, cada vegada hi ha més dificultats, es canta en diferents idiomes (anglès, hebreu, japonès ) i peces força complicades que em costa seguir a la mateixa velocitat que abans

Hauran estat uns vint-i-cinc anys amb els Cantaires de Sarrià, comptant els anteriors a la constitució de la coral com entitat i els posteriors

Tots els directors que he tingut m‘han agradat molt. He après amb tots, però sobretot, de qui tinc un molt bon record és de la Núria

Els cantaires esperem que no es perdi aquesta relació mantinguda durant tants anys. n

RÀDIO SARRIÀ, VOCACIÓ DE

SERVEI PÚBLIC

Roger Casero Gumbau. President de l’Associació Cultural Ona Sarrià

Per al bon funcionament d’una emissora municipal com Ràdio Sarrià, no només necessitem la infraestructura tècnica adequada i un equip humà, també és imprescindible, i obligatori en tant que emissora pública, disposar d’un reglament que estableixi els principis bàsics i els criteris d’actuació de la ràdio, així com els elements de control de la seva gestió i, naturalment, els mecanismes que vetllin pels drets i deures que són inherents a la ràdio en tant que servei públic, com l ’ a c c é s a l a i n f o r m a c i ó , t a l com estableix la Llei 22/2005, d e 2 9 d e d e s e m b re , d e l a c o m u n i c a c i ó a u d i o v i s u a l d e Catalunya.

Sense una regulació definida, sense un reglament, la ràdio municipal podria estar subjecta a decisions arbitràries que podrien posar en risc la seva independència i pluralitat, de la mateixa manera que la manca de recursos tècnics i econòmics podrien posar en risc la qualitat del servei De fet, la dotació d’un reglament permet a Ràdio Sarrià no només garantir l’ordenament del seu funcionament, també garanteix i vetlla perquè l’emissora municipal disposi dels mitjans tècnics i humans necessaris per desenvolupar la seva tasca, per complir la seva funció i missió amb el màxim rigor i eficiència.

L’Ajuntament de Sarrià de Ter ha dotat, recentment, Ràdio Sarrià d’un reglament, establint així un marc normatiu que assegura el bon funcionament de l'emissora i garanteix, alhora, els drets dels veïns i veïnes a una comunicació plural, veraç i participativa, reforçant la seva funció de servei públic

El reglament de Ràdio Sarrià, doncs, estableix com a principal

objectiu que l’emissora municipal ha d’operar com un mitjà de comunicació local, promovent la participació ciutadana, la transparència informativa i el respecte als valors democràtics

D’altra banda, entre els seus objectius específics, definits com a principis i criteris d’actuació, el reglament inclou, entre d’altres, garantir una informació veraç i objectiva, el respecte a la diversitat i al pluralisme polític, promoure la cohesió social, la participació ciutadana i la inclusió i impulsar la llengua i cultura catalanes

Per assegurar el compliment de la seva missió, el reglament estableix diverses garanties fonamentals, com la garantia de la participació del Ple de l’Ajuntament en l’elecció dels màxims responsables de la gestió, establint alhora els mecanismes per evitar possibles ingerències polítiques, i assegurar-ne així el funcionament independent; la garantia de la participació dels grups polítics amb representació municipal; la garantia de participació ciutadana i d’accés universal; o la garantia de transparència en la seva gestió

Pel que fa a la gestió de l’emissora municipal, el reglament estableix i defineix tres òrgans de govern, el Consell Assessor, la Direcció de Ràdio Sarrià i la Regidoria delegada del servei El Consell Assessor és un òrgan consultiu, format per representants de l’Ajuntament, professionals del sector i entitats del municipi, que assessora periòdicament sobre la programació, els continguis i el funcionament de l’emissora; la Direcció de Ràdio Sarrià és la responsable tècnica de la gestió del servei; finalment, la Regidoria delegada del servei actua com a intermediària entre l’Ajuntament i la Direcció de la ràdio, facilitant la comunicació i vetllant pel compliment dels objectius

El reglament desplega i detalla

molt més totes responsabilitats dels òrgans de govern, així com el seu funcionament, interacció i vinculació amb el mateix Ajuntament i la ciutadania, és a dir, veïns i veïnes i entitats

Des de l’Associació Cultural Ona Sarrià entenem Ràdio Sarrià com un servei públic de radiodifusió que, a més de ser un canal informatiu que promou i difon la informació local, també és una eina essencial per a la dinamització social i cultural del poble, i per a la promoció de la cohesió social i la participació ciutadana

La informació local i la participació ciutadana són dos pilars que defineixen el nostre model de ràdio i són el principal estímul pels quals més d’una vintena de persones voluntàries fem ràdio a Ràdio Sarrià

El reglament de l’emissora municipal garanteix que Ràdio Sarrià continuï essent un mitjà de comunicació plural, transparent i compromès amb els valors democràtics, i alhora un espai de trobada per als veïns i veïnes, entitats i equipaments de Sarrià de Ter, oferint-los un altaveu per a les seves inquietuds i iniciatives

El reglament de Ràdio Sarrià, en definitiva, ordena, vetlla i garanteix el model de ràdio que volem per a Sarrià de Ter És per això que el necessitem tant com la infraestructura tècnica i l’equip humà n

MERCAT DE NADAL

Fotos: Josep Brugada, Rosa Bagudanch, AV Sarrià de Baix

cultura

B I B I L I O T E C A E X A R G A Y

Anna Sala

“

MARIA ROSA” , D’ÀNGEL GUIMERÀ

El 12 de desembre de 2010, ara fa 14 anys, es va inaugurar la biblioteca Emília Xargay a la seva ubicació actual.

P e r c e l e b r a r- h o , c a d a a n y organitzem una vetllada literària que té com a protagonistes els llibres i la lectura.

Aquest any, coincidint amb el centenari de la mort d’Àngel

G u i m e r à , v a m v o l e r re t re homenatge a una de les figures més rellevants de la literatura i el teatre català.

La companyia Amelie Produccions, especialitzada en la creació d’espectacles de petit format, ja sigui de creació pròpia o adaptacions de textos d’altres autors, va crear per al Museu Àngel Guimerà del Vendrell una acció teatralitzada basada en una de les peces teatrals més representatives d’Àngel Guimerà, Maria Rosa, i va ser aquesta obra la que van venir a representar a la nostra biblioteca

El text narra una història real que succeí a mitjan segle XIX durant la construcció d’una carretera A través de la història de la jove protagonista, Guimerà aborda qüestions fonamentals com la llibertat, el deure i la moralitat, temes que segueixen sent rellevants en l’actualitat

La representació d’aquesta obra ens va permetre entendre la sensibilitat d’Àngel Guimerà com a dramaturg i la seva capacitat per crear personatges que ressonen a través del temps

Aquesta activitat va ser molt ben acollida pels sarrianencs i sarrianenques, sobretot entre el públic més jove del nostre municipi que, havent treballat l’obra a l’institut, es van voler apropar fins a la biblioteca per descobrir la seva posada en escena Va ser un goig veure la sala de la biblioteca Emília Xargay tan plena de gent emocionada i gaudint en primera persona d’aquest drama social i amorós d’Àngel Guimerà Us deixo algunes fotografies de l’acte perquè us animeu a acompanyar-nos en el proper aniversari de la nostra biblioteca Una data molt especial per nosaltres, que ens agrada compartir amb tots els habitants de Sarrià de Ter, siguin o no usuaris de la biblioteca Apunteu-vos-ho al calendari i reserveu-vos la data per al proper any n

Fotos Miquel Serra

CLUB DE LECTURA DE FILOSOFIA EN VEU ALTA: “PROTÀGORAS”, DE PLATÓ

A l'Antiga Grècia, la lectura era una activitat que es feia sovint en grup i sempre en veu alta. Per tal de retre homenatge a aquest a t r a d i c i ó , t o t s e l s dimarts de novembre de 18 a 19.30 h a la biblioteca Emília Xargay es va celebrar un club de lectura de filosofia en veu alta. El text escollit per llegir i comentar va ser Protàgoras, de Plató.

L’associació Filosofia, ara que té com a un dels seus objectius principals difondre i divulgar la filosofia, especialment entre els joves, però també a tots els sectors de la societat, va organitzar aquest club de lectura en veu alta entorn d’aquesta coneguda obra platònica i el seu diàleg posterior. Els professors Albert Martínez i

Foto: Biblioteca Emília Xargay

Àlex Agustí-Polis van ser els encarregats de dinamitzar aquestes lectures i moderar-ne el seu debat i reflexió Una iniciativa molt ben acollida que va omplir la biblioteca E Xargay de joves i no només joves interessats i amb ganes de conèixer i saber més de la filosofia en general i de Plató en particular Esperem podem continuar col laborant tant amb l’Albert

com amb l’Àlex i amb l’associació Filosofia, ara per, des de les biblioteques, apropar, acostar i posar la filosofia a l’abast de tothom Us deixo una foto d’aquesta activitat per tal que us animeu a participar en aquesta o en qualsevol de les altres activitats que organitzem per al públic adult a la biblioteca Emília Xargay. n

M O S A I C L I T E R A R I

Sota aquest títol volem il lustrar un mateix fet o paraula a través de recursos literaris diferents

Prosa: Jordi Duch

Poema: Joaquim Vilar

Dibuix: KunsepMJ

Instruccions per viure una vida:

Para atenció

Meravella’t.

Digues-ho

Mary Oliver

El psiquiatre Francesc Tosquelles afirmava que el primer dret de l’home era el dret al vagabundatge.

Amb aquest pensament surto a passejar prop de casa, a fer un tomb que acabi en el mateix lloc on l’he començat. Vaig per lloc conegut sense cap propòsit, amb la mirada curta amatent als canvis que tinc al davant i que els sentits em deparen.

PASSEIG

Prenc direcció nord, observo uns horts que descansen mentre la terra respira, fruiters buits, absents de color, llevat del caquier que, despullat, ofereix un vermell llaminer i arbres, molts arbres que han cobert el passeig del riu de fulles que en silenci es van fonent a terra tot esperant el verd

Les plantes prop de la riba creixen amb força, els matolls també; els canyers, coronats de plomalls oberts i oscil lants per un ventet que bufa atrevit, m’apropen a la resclosa que anivella el curs de l’aigua

M’aturo perquè el pensament s’accelera, cerco calma però les sensacions em fan percebre alguna cosa que probablement passarà: la representació d’una escena de vida senzilla dins un somni reparador El text s’està escrivint a la frontissa del riu

Torno a caminar i m’adono que vagarejar està bé, copso quelcom nou a cada instant Les cases amuntegades que miren al riu amb els seus patis, horts i terra erma que fa tants anys que són testimonis de la progressiva lentitud de les aigües i ara m’acompanyen la marxa

El ritme s’alenteix i albiro uns quants tudons que s’alimenten de petits brots verds prop de la figuera, puputs que picotegen i escodrinyen sota terra; les tórtores es peixen de llavors sota d’un cirerer adormit, unes cueretes corredisses s’obren pas a l’hort acabat de llaurar i una garsa està a l’aguait de la seva pròxima presa

Vaig poc a poc, les passes són lentes, curtes, gairebé erràtiques, no vull distreure el fluir dels esdeveniments, vaiverejo perquè m’envolta la casualitat dintre la normalitat, soc com pelegrí en terra estranya en cerca d’aventura, vaig d’un espai a l’altre i no m’aturo, l’ànima es connecta amb la terra.

Fa estona que camino i penso que potser m’agradaria anar més lluny, per llocs i camps estranys, de poble en poble, amb afany de descobrir i contemplar allò que desconec, com a la cançó la Marxa dels Rodamons: “Rodamons som i serem, mai no ens aturem / el camí és ample i lliure / cada jorn és una fita vers el paradís...” Però ara mateix, el que se’m mostra aquí al davant és avinent, just per sentir el pas de la vida

Voltejant he arribat fins a un corriol que s’enfila per un turonet que em serveix de miranda d’allò que no he percebut, dels instants d’aquest món que passen i no es repeteixen La casualitat forma part de la senzillesa que ens envolta, a vista de xoriguer

Arribo al punt que he començat, un passeig amable que escriu un text de paraula plana, d’idea simple i d’expressió amesurada perquè en el camí, com en la vida, el més important és el recorregut Pelegrinatge de passos curts n

PERSPECTIVA

A la memòria de Francesc Tosquelles i Anna Pérez Pagès

Sembla que sí que estem fets per anar d’un lloc a l’altre, pelegrins amunt i avall, rodant món per retrobar-nos

Però si ni podem tornar al gest que el cor ens robava, ni a l’acte d’amor viscut un sol cop, que ràpid passa

Potser ens convindrà l’assaig d’un canvi de perspectiva: dir un sí tranquil a la vida

Un sí que tot sol ja valgui per ell mateix i res més

Oh, dia sense fer res!

Dia complet i total absolutament meu, satisfactori i normal

Un dia senzill per viure la vida senzillament

Perquè és senzilla, la vida, i no és pas tan transcendent

Des de 1896

“TEXTOS

LITERARTIS CATALANS COMENTATS DELS ORÍGENS A L’ACTUALITAT” de Josep Brugada

Nou llibre del professor Josep Brugada, Textos literaris catalans comentats, dels orígens a l'actualitat, editat per Designer & Pro, octubre 2024, 689 pàgines El volum conté poesies i proses de totes les èpoques, des de l'Edat Mitjana al segle XXI Els lectors hi trobaran els textos extensament comentats i analitzats Hi trobaran també un ampli glossari de termes retòrics i literaris, així com una bibliografia de complement Es tracta d'un volum que ben segur esdevindrà útil a mestres, professors de secundaria, estudiants i opositors en la feina i coneixement dels principals autors i autores de la literatura catalana n

Av de França, 21 - Sarrià de Ter Botiga: 972 173 412 Oficines: 972 594 283 info@calflequer.com

Presen Serrano

Responsable de la Sala Dolors Xabé

La sala d’exposicions

Dolors Xabé va acollir els mesos de novembre i desembre l’exposició “Alenteix” de Rosa Dachs.

Rosa Dachs sempre havia estat interessada a pintar i dibuixar, però a vegades es prioritzen altres temes o podríem dir que es prioritzen altres persones

Es va inscriure a l’escola de pintura “Germans Palau” de Banyoles Va aprendre diferents tècniques, però va escollir la tècnica del llapis de colors d’aquarel la

”ALENTEIX”

Rosa Dachs

Tot seguit, va fer un curs per observar, atès que considera que s’ha d’observar per poder reflectir les formes, els colors Per aquest motiu, el nom de l’exposició és “Alenteix”, que vol dir calma, tranquil litat per fer una obra

Les obres de la Rosa, els seus dibuixos de colors plens de llum han fet que la sala d’exposicions brillés i exposés tranquil litat i moments de pausa per observar obres que sembla quasi impossible que siguin pintades En els ulls dels visitants es llegeix una sorpresa

Una sorpresa que manifesten que gaudeixen de l’exposició, gaudeixen de l’energia que transmeten les obres amb els seus colors vius Les obres t’obren la curiositat d’entrar-hi a dintre per comprovar el món que hi ha dibuixat Un món ple d’il lusions, d’alegria, d’optimisme i que ens tornen a

la infància més feliç

Tanmateix, cal tenir present que la Rosa també escriu. A banda de les obres pintades, vam poder gaudir de textos escrits per ella Lectures que acompanyades amb els colors de les obres et feien seure i gaudir de moments de reflexió, de tranquil litat, d’observació de tot allò que ens envolta

L’exposició ha estat visitada per

adults, infants d’escola, joves, gent gran, i tots coincideixen que les obres aguditzaven tots els sentits Semblava que les imatges prenien vida, i podies veure una història a cada quadre

Una de les persones que estava visitant l’exposició ens va fer el següent comentari: els quadres conviden a somriure, a ser positius i impregnen les parets d’un món vibrant”

Ens va agradar molt que compartís amb nosaltres la seva opinió, perquè en aquell moment ens vam veure envoltats d’una sala d’exposicions que estava viva, que expulsava il lusions i que convidava els visitants a seure i contemplar com es podien llegir les històries que hi havia exposades a cadascuna de les obres n

“Així de senzill és... quan t’atures calmosament i d’una sola mirada, al món que entreveus res és veritat, però tampoc mentida “

Presen Serrano, responsable de la sala Dolors Xabé, Rosa Dachs, artista i Mònica Aymerich, regidora de cultura de l’Ajuntament de Sarrià de Ter. Fotos: AVS

LA SARDANA, ANYS QUARANTA

Acabada la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) es va viure una època molt difícil. A partir del febrer del 1939 a les comarques gironines vàrem començar un període que ningú podia endevinar quan havia de durar. Parlar d’aquella post-guerra significa explicar la tarja de racionament dels aliments (tarja que va durar fins al 1952) , el salconduit per viatjar al poble del costat teu i un altre per acostar-te a la zona de frontera, la “Fiscalia de taxes”, denúncies, repressions, estraperlo, i tots els seus derivats. Era ben escaient allò de “Girona grisa i negra. ”

Però diuen que no hi ha túnel sense llum Aquella època es va veure animada per les audicions de sardanes, incomptables, que varen desvetllar una excel lent consciència de sardanistes, mobilització de joventut, formació de colles de concurs de sardanes Tot un entusiasme

Jo era un nen d’uns dotze anys, del carrer de l’Argenteria, de Girona, i mai havia vist el Tarlà de la festa del meu carrer; amb la guerra pel mig i la meva primera infància ja llunyana, no en sabia res; la seva imatge, el seu significat, piruetes i ballarugues, tot, només era tema de narracions familiars. L’any 1942 es va tornar a penjar el Tarlà en el marc de la festa del carrer de l’Argenteria i amb els anys ara transcorreguts, més de 80, podem valorar aquelles recuperacions com un signe molt positiu de bona ciutadania, de desig

de progrés, de passar pàgina i anar per començar una nova vida El Tarlà de la tradició era un bon home que en temps d’una pesta molt antiga sortia al carrer a fer piruetes i ballarugues per alegrar els veïns del seu carrer Just, aquest model era el símbol convenient Veníem d’una guerra, encetàvem una postguerra Hi havia un desig de supervivència

Dintre de l’obligada austeritat d’aquella època, el programa de la festa de l’Argenteria de l’any 1943 proclama que es varen tocar 20 sardanes, entre audicions, sardanes-vermut i de concert Per la festa de l’any 1947 se’n varen tocar 38, i entre elles hi ha haver una estrena, la sardana titulada El Tarlà de l’Argenteria, obra de Ricard Viladesau.

La festa del carrer de l’Argenteria va ser una capdavantera als anys quaranta El gravat del Tarlà és obra de Joaquim Pla Dalmau

A Girona les festes de carrer o barri mobilitzaven els botiguers, principalment, que quan tancaven les botigues es reunien per detallar l’organització i confeccionar, per exemple, les banderetes de festa que penjarien de balcó a balcó M’agrada recordar aquí, de l’Argenteria, els “clavaris” que així es deien els organitzadors visibles de les festes: Farró, Ridaura, Canadell, Puig, Pérez, Gamell i altres

Per la ciutat es varen anar estenent les festes de carrer Podem recordar els llocs: Ballesteries, Correu Vell, Força, Bern, Cort Reial, plaça de l’Oli, Calderers, Barca, Sant Pere, Carme, plaça Sant Agustí, Santa Clara, Marquès de Camps o Havana Petita, i Pedret, festa que per escaure’s el 12 d’octubre, tancava la temporada, i les Fires de Sant

Narcís ja eren a tocar Després de Fires, ja sense festes de carrer, Girona entrava en un temps molt ensopit

Durant la temporada de festes de carrer a Girona les cobles no descansaven La Selvatana, Florida, Gran Gala, Principal de la Bisbal, Caravana, Girona i moltes més eren estimades en la seva feina, treball artístic i treball cívic de transmetre alegria, molt convenient El món de la sardana va viure jornades històriques Només fixem-nos en un programa de l’Argenteria, dia 31 d’agost de 1947: es va celebrar un homenatge al compositor Vicenç Bou, amb la seva presència, i es varen tocar nou sardanes seves; una concurrència enorme va donar per resultat que aquell dia fos impossible intentar ballar les sardanes, l’Argenteria,

Jordi Dalmau

amb les seves dimensions, no donava per més; ja no cal dir que l’ultima sardana va ser “Girona aimada” Un dia inoblidable

Les sardanes, a Girona, no varen ser prohibides mai per cap autoritat Una altra cosa és el que va succeir amb una sardana concreta, “La santa espina”, que sempre s’ha considerat com un quasi himne de Catalunya; va passar que quan les festes de carrer normalitzaven plenament el tocar i ballar sardanes, des de Ràdio Girona EAJ38 es va intentar un pas més: era director Emili Banda Mora i va fer la valentia d’incloure “La santa espina” a la llista del “Disco dedicado”; aquell diumenge les dedicatòries que va rebre la sardana varen ser molt i molt nombroses, un signe clar del catalanisme que volia aflorar; però des del despatx del Gobierno Civil també es va entendre així: i l’endemà d’aquell “disco dedicado” va arribar a Ràdio Girona un comunicat pel qual “La santa espina” quedava prohibida “hasta nuevo aviso ”

Va succeir també que quan el progrés del país va posar el cotxe Seat 600 a l’abast de la classe mitjana, allò va ser en detriment de les concurrències a les festes de carrer Era llavors que l’humorista Joan Capri va fer aquell monòleg genial, “La guerra del 600” I gairebé es podria marcar a Girona un punt geogràfic que va viure el canvi sociològic: la plaça Marquès de Camps, lloc de celebració de la festa, molt lluïda, coneguda com L’Havana Petita; era també lloc de pas de la carretera N-II i es varen fer incompatibles la celebració de la festa i el pas dels “sis-cents” i dels “dos cavalls” i companyia, que ja corrien desbocats cap a les carreteres de “fora burots” Bé es podria dir que el cotxe utilitari va atropellar les festes de carrer

Anys quaranta i festes de carrer Un temps de ciutadania sòlida. Tota una memòria entranyable que es mereixeria un treball complet, rigorós, per part dels historiadors gironins Resultaria exemplar, edificant n

LA VOLTA CATALANA

Josep Xargay Llaona

L'origen de la volta catalana es remunta a l'època romana i va ser un gran encert, ja que amb una tècnica ràpida es cobrien els espais. Durant molts anys es va fer servir en masies i construccions urbanes i més endavant, a principi del segle XIX, es va aplicar a fàbriques, naus industrials i a cases senyorials.

Jo, en un interès per les voltes, vaig pensar en realitzar en el meu pis situat al carrer Major, número 50, de Sarrià de Ter, la volta de 4 punts, la volta de canó de mig punt rebaixat i amb un 30% de pendent, per poder aprofitar l'espai de sota coberta Aquest tipus de voltes no les havia construït mai (excepte les voltes d'escala típiques, que les havia construït moltes vegades) Em va cridar

Josep Xargay dins la casa del carrer Major que ha reformat amb la tècnica tradicional de la volta catalana, innovant amb una volta de mocador i un pendent del 30% Fotos AVS

molt l'atenció poder realitzar un volta de quatre punts (de mocador ) amb un 30% de pendent i amb la dificultat que això suposa Les vaig fer a la part superior del meu habitatge (forjat coberta) La volta que vaig fer del primer pis a l’altell és decorativa i acompanyada d'una volta de mig punt de canó petita, gràcies a la qual es pot aprofitar l'espai

A la part superior vaig realitzar una volta catalana molt empetxinada i suportada per la paret per tal d'evitar els tirants i així poder donar-li més lleugeresa i aprofitar més l'espai, donant una sensació d’amplitud a l'estança A la part del darrera vaig fer una volta de canó de mig punt rebaixat amb un 30% de pendent molt laboriosa de fer i també així poder aprofitar el sota coberta (tabiquets conillers) donant molta més amplitud

He vist moltes voltes de quatre punts i mai m'he trobat una volta de quatre punts amb un 30% de pendent, cosa que m'ha suposat un repte personal per a realitzar les voltes de casa meva És diferent de totes les voltes que fins ara he vist

A part de les voltes sempre m'han interessat les escales de cargol En aquesta mateixa finca vaig realitzar

una escala de cargol amb rajoles molt petites. Fou un treball molt laboriós i de difícil execució El fet de realitzar les voltes i l'escala de cargol ha suposat per mi moltes hores de treball, d'esforç i dedicació per aconseguir la satisfacció personal d’haver-ho realitzat amb èxit i haver obtingut un plaer personal n

Quadern d’apunts

Josep M Sansalvador | josepmsansalvador@gmail com

Art a la façana

No és la primera vegada que ho dic: els pobles que no comptem amb un p a t r i m o n i a r q u i t e c t ò n i c enlluernador ens hem de refiar dels petits detalls per anar fent la viu-viu i, almenys, divulgar història menuda. Un veí de la placeta em fa veure l’esgrafiat que llueix a la façana del Coro: va ser restaurat en el moment de la rehabilitació de l’edifici.

M’adreça a una plaça al cor del Barri Vell gironí (la plaça de Bell-lloc) i m’indica que em fixi en certa fatxada Hi ha el mateix esgrafiat! I ben conservat, també. Obra dels mateixos artesans, dels quals és impossible resseguir la pista, es mantenen ennoblint casals centenaris. Per molts anys.n

Pedrera d’il·lustradors

Fa trenta anys que els Amics de la UNESCO de Girona organitzen el seu concurs artístic i literari Més que un concurs, són moltes modalitats: narrativa, dibuix, postal, fotografia, auca, ex-libris, video, articulística… Entre la tardor de 2024 i la primavera de 2025 es convoca i s’adreça a participants de tota edat i condició, agrupats per nivells però amb gran ressò entre els escolars del país.

Aquest 2025 la temàtica versa sobre posar fi a la fam, assolir la seguretat alimentària i la millora de la nutrició, i promoure l’agricultura sostenible.

S’escau que la il·lustració que orna el full de bases és obra de Clara Montoya Montesinos, alumna de l’Institut de Sarrià de Ter, ara rebatejat amb el llatinitzant nom de Ticeris. L’enhorabona a la jove dissenyadora.n

Tothom amb València

Hores d’ara els efectes de la catàstrofe patida a l’Horta Sud de València just el dia de Sant Narcís encara no s’han superat. Costarà Déu i ajuda tornar a la normalitat i aquell daltabaix no s’oblidarà fàcilment.

A Sarrià, després d’aquelles notícies fatídiques, es va desplegar un mecanisme de solidaritat i de voluntariat. Les instal·lacions i magatzems municipals a l’espai Lecta van servir de formidable dipòsit per recollir aportac i o n s s a r r i a n e n q u e s i d e poblacions del voltant En

qüestió d’hores es va muntar un sistema de recollida i de repartiment que va permetre fer arribar als damnificats furgonetes carregades d’allò més essencial, el més urgent, el més esperat, en termini brevíssim espai de temps. A curtíssim termini és molt més eficient l’actuació popular decidida que la lenta, feixuga i insuportable intervenció política i institucional.n Rosegadors

Coincidint amb el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones (25 de novembre), a la Biblioteca Emília Xargay hi hagué un gran pànic. Un rosegador de considerables dimensions s’havia instal·lat al cancell d’entrada, entre la porta exterior i la d’accés a la instal·lació Rondava entre una jardinera i sota les faldilles de la geganta, fins que va ser neutralitzada pels serveis antiplagues. És significatiu que fos una rata. De sempre, el concepte rata de biblioteca ha tingut un significat molt diferent n Brutal!

Una de les emissions del p o p u l a r p r o g r a m a d e televisió “Joc de Cartes” més comentades aquest hivern ha estat una que buscava el millor plat de cuina tradicional entre una sèrie de restaurants d’aquests rodals. Hi van participar establiments de Girona, de Vilavenut,

de Llorà i de Sant Julià de Ramis. Eren sorprenents unes imatges de passejades pel carrer Major, pel Pont de l’Aigua i el lliurament de guardons just davant de la parròquia de la Misericòrdia de Sarrià de Baix. Joc de Cartes a Sarrià, però sense cases de menjar de Sarrià. Qui ho entén?

A propòsit: el plat guanyador va ser un platillo d’oca amb peres Cuina ancestral i, aviat, introbable.n

Temps

festes

de pau i bones

Un any més, l’artista pessebrista Jordi Dalmau, de Sarrià de Baix, ha cedit al Coro en exposició un diorama nadalenc que ha il·luminat

aquell racó de la placeta de la Font durant les festes de Nadal Ha fet de complement de cultura popular catalana a l’avet guarnit que hi ha hagut a l’altra banda.

En aquesta ocasió, el pessebre representa el taller d’un artesà vitraller i rememora la troballa d’aquell v i t r a l l m e d i e v a l o b l i d a t durant segles i segles a la Catedral de Girona. Destaca per la immensitat de detalls i la precisió i minuciositat en la confecció

Si tot va com ha d’anar, serà visible rere la vidriera del Coro fins al dia de la Candelera, data en què la tradició marca el final de la temporada pessebrística.n

LLUM · AIGUA · AIRE CONDICIONAT · CALEFACCIÓ 5% dte.* en reparacions, instal·lacions elèctriques canvis de caldera, aire condicionat i muntatges d’energies renovables...

* Presentant aquesta publicitat

espai2.0

A Ï L L A R L A X, L A X D’E L O N M U S K

Una vegada resolta la incògnita de qui hi ha rere la X, una v e g a d a d e s e m m a s c a r a t e l p e r s o n a t g e , l ’ e g ò l a t r a i inquietant a parts iguals Elon M u s k , m o l t e s p e r s o n e s , e m p re s e s i o rg a n i t z a c i o n s han optat per abandonar la seva xarxa i, a la seva manera, aïllar-la, tot i que avui, val a dir, està menys aïllada que mai; menys aïllada, especialment, del poder polític i, per descomptat, de l’econòmic.

Les matemàtiques mai han estat el meu fort, però si m’ho expliquen prou bé puc arribar a entendre que, en l’àmbit matemàtic, aïllar la X significa desxifrar el valor desconegut d’una equació, terme matemàtic que el diccionari defineix com la «igualtat entre dues expressions matemàtiques que contenen alguna variable»; és a dir, separar la incògnita, la X, per donar-li sentit en el conjunt de què forma part

Des que Elon Musk va comprar Twitter i va transformar aquesta xarxa social en X, qui més qui menys n’intenta desxifrar el valor desconegut, és a dir, el que representa realment X, una vegada hem descobert que, tot i que s’hi assembla i com ja vaig explicar en el darrer article, X no és Twitter

Quan Elon Musk va adquirir Twitter, ho va fer amb la promesa de garantir la llibertat d’expressió, un concepte que en mans de la dreta i, sobretot, de l’extrema dreta s’ha transfigurat de mala manera; la lli-

bertat d’expressió ha pres una altra dimensió semàntica i conceptual, diferent de la que tenia el segle passat i que, tant en el cas de X com d’altres xarxes socials, serveix de paraigua per desplegar una progressiva i massiva desregulació dels continguts que s’hi publiquen

És així com, amb la supressió dels mecanismes de verificació i la reinstauració de comptes expulsats per discursos d'odi o desinformació, com per exemple el mateix compte de Donald Trump, X ha esdevingut un terreny fèrtil per a les notícies falses, cosa que Twitter, al seu dia, havia combatut expulsant-ne el mateix Trump La situació s’ha anat intensificant (agreujant, si voleu), fins al punt que en l'actualitat X s’ha convertit en el paradigma de canal d’informació i difusió de la propaganda política i la manipulació massiva, basada en mitges veritats i falsedats senceres

Al principi Elon Musk semblava aplicar a X una gestió erràtica, però és evident que amb el pas del temps ha fet de X un espai més fosc i sinistre; davant aquest escenari, i ja sense la simpàtica imatge de l’ocell blau piulador, la manca de verificació de continguts i l’augment descontrolat de la desinformació estan provocant un èxode dels que no volen formar, part ni ser còmplices, d’aquest ecosistema tòxic i desregulat, i que han anat migrant cap a alternatives més segures com Mastodon, Threads o BlueSky, on el control sobre la desinformació i la verificació de continguts és més estricte

Accentua encara més aquesta incomoditat de formar part de X el nou paper del seu propietari, Elon Musk, a l’administració Trump, convertint-se en una figura política clau, en un aliat, gens discret, del poderós president, com vam veure durant la precampanya i campanya electoral, com veiem en les primeres passes de l’administració Trump

Aquest degoteig de baixes de persones, empreses i organitzacions de X, però, no sé si és prou contundent per aïllar X de l’equació del món informatiu i tecnològic, per més que pugui tenir pèrdues en ingressos per publicitat o fins i tot una crisi reputacional No sé fins a quin punt aquestes desercions li fan mal econòmicament, i tampoc sembli importar-li massa a Elon Musk que X esdevingui un reducte cada cop més extremista

Tot i això, és evident que aïllar (la) X ja no és només una qüestió algebraica, també està esdevenint una qüestió política i social, tot i que, de moment, d’impacte relatiu

Em sembla que, per més que persones, empreses i organitzacions decideixin aïllar X, deixant-la com una incògnita prescindible en l’equació on la veritat i la responsabilitat informativa han de ser la prioritat, Elon Musk (també Donald Trump) sembla moure’s cada vegada millor en un entorn social, econòmic i polític on regna la desinformació i el caos Amb aquest escenari, és evident, ell és el darrer interessat a desxifrar (la) X, en resoldre qualsevol mena d’equació n

Roger Casero Gumbau, blocaire

Joaquim Ca nals Cada rset (1905-1939)

Assumpció Vila

En el registre civil de Sarrià de Ter, el maig de 1944, es va inscriure la defunció de Joaquim Canals Cadarset, mort el 25 de gener de 1939 a l’Hospital de Lleida. En aquesta acta es certifica que Joaquim Canals tenia 38 anys quan va morir, la qual cosa no és certa, sinó que hauria tingut 38 anys en el moment de la inscripció en el registre. Encara que aquest fet ens pugui semblar superficial, la mala interpretació d’aquesta dada va aparèixer com a tal en el primer llistat de l’estudi El cost humà de la Guerra Civil a les comarques gironines que es publicà al diari El Punt l’any 1999 i també, més tard, en el llibre editat per l’Ajuntament de Banyoles i el Consell Comarcal del Gironès Temps de guerra i revolució al Pla de l’Estany (1936-1939).

Nascut l’1 de desembre de 1905 a Palol de Revardit, fill de Jaume Canals Carreras (1859), de Riudellots de la Creu, i de Maria Cadarset Masó (1862), del poble de Mieres, en Joaquim va tenir sis germans més, tots nois: en Joan (1892), en Jaume (1896), l’Isidre (1898), en Pere (1900), en Just (1902) i en Vicens (1908) El pare era pagès de Riudellots de la Creu, la família vivia en un mas de la seva propietat, la casa numero 30, allunyada del nucli de Riudellots, a tocar la carretera de Banyoles

A la casa pairal s’hi va estar fins l’any 1924, quan aquest consta en les regularitzacions del padró de 1920, que viu a Madremanya i exerceix de sabater.

L’any 1926 se’ls crida per fer la milícia amb els joves de la seva lleva, però entre la documentació de l’Ajuntament de Palol de Revardit es troba un certificat de data 8 de març de 1926, conforme que està fent el

servei militar com a voluntari al Regimiento de Infanteria Asia núm 55 de Girona, a la 2a companyia, 1r batalló, regiment que es trobava a la caserna militar de Sant Domenèc de Girona, el mateix regiment on uns anys abans havia estat destinat l’escriptor Josep Pla En el certificat que signa el comandant major del cos, D Antonio Gómez Romaguera, posa que és veí de Riu-

dellots de la Selva, jutjat de Santa Coloma de Farners, la qual cosa sembla un altre error d’interpretació per desconeixement del cap militar d’on era Riudellots de la Creu

Joaquim Canals va contraure matrimoni el desembre de l’any 1928 amb Loreto Comas Frigolé, a l’església de Palol de Revardit, per la qual cosa va necessitar el permís del comandant del regiment, ja que encara es trobava en situació militar

La Loreto Comas va néixer el 31 de maig de 1905 a La Bruguera de Sant Andreu del Terri, a la casa coneguda com a can Frigolé Ni de les fonts familiars ni de la documentació podem esbrinar on el jove matrimoni va anar a viure els primers anys, ja que l’any 1930, quan neix la filla Dolors, consta com a nascuda a Cornellà del Terri, però al mateix temps, la mare, la Loreto Comas, es troba amb la seva família a Sant Andreu del Terri Els Comas també eren una família nombrosa, el pare, en Pere Comas Poch era de Sant Andreu i la mare, la Dolors Frigolé Moriscot, de Sant Julià de Ramis La

Riudellots de la Creu, en una foto de Valentí Fargnoli de primers de s XX INSPAI Ddgi

Can Canals, a Riudellots de la Creu, municipi de Palol de Revardit Foto AVS

Loreto tenia vuit germans i a la casa també hi vivia una àvia i un mosso D’aquest padró es dona de baixa l’any següent, el 1931

El matrimoni va tenir dos fills: una nena, Dolors Canals Comas, nascuda el 15 de juny de 1930, i un nen, Salvador Canals Comas, nascut el 15 de febrer de 1932, també a Cornellà del Terri Des de 1933, Joaquim Canals Cadarset és reservista de l’exèrcit, anotat al llibre de l’Ajuntament de Cornellà del Terri, per la qual cosa és de suposar que des d’aquesta data viuen a la població, tot i que en no disposar del padró de l’any 1936, no podem determinar exactament on era el seu domicili

De Joaquim Canals es conserven dues fotos En una se’l veu en un taller de fusteria amb un esmolador

En una altra, signada per Valentí Fargnoli l’any 1934, és un noi dalt d’un cotxe a La Banyeta, municipi de Palol de Revardit

“Quan es va produir la revolta militar, el juliol de 1936, a Cornellà del Terri es va constituir un comitè antifeixista, presidit per Jaume Pey i Serramitjana i integrat per Joan Llaó i Mayolas, Vicenç Vila i Rovirola, Isidre Colomé i Fabregó, Pere Marturià i Serra i Antoni Buixeda i Nierga. El 30 de juliol de 1936 va ocupar l’ajuntament, va proclamar alcalde Jaume Pey i va destituir el secretari Benigne Feliu i l’agutzil Jaume Comas, per considerar-los desafectes al règim republicà”1

El nou consistori nomenà agutzil Joaquim Canals en acta de d’1 d’agost de 1936.

La lleva del 1926 va ser cridada al front el maig de 1938, quan es varen iniciar els preparatius per a la gran ofensiva del front de l’Ebre En l’acta de l’Ajuntament de Cornellà del Terri de 18 de juny de 1938, es comunica que l’agutzil ha estat cridat a files amb la seva lleva i s’acorda subvencionar l’es-

posa i els fills de l’agutzil amb la quantitat de cinquanta pessetes

En aquell moment, el front es trobava al llarg dels rius Segre, la Noguera Pallaresa i l’Ebre, tot tenint en compte que l’exèrcit franquista havia trencat la connexió de Catalunya amb València quan va entrar a Vinaròs.

La instrucció dels nous soldats va ser curta, ja que de seguida havien d’entrar en combat De la seva història militar se sap que es va incorporar al batalló 408 de la 43ª divisió Del testimoni d’un company de Banyoles, Josep Badia Falgas2, sabem que el 22 de gener, l’exèrcit franquista atacà els republicans a Noves del Segre i, mentre aquest va ser ferit en un braç, en Joaquim Canals resultà ferit a les dues cames i no va poder ser evacuat Va ingressar el 23 de gener a l’Hospital móvil militar del ejército del Norte, a Lleida, on moria dos dies més tard, el 25 de gener de 1939

1 GALLOFRÉ, Jordi; RUSTULLET, Miquel, La repressió franquista a la comarca del Pla de l’Estany, p 37 Editat pel Consell Comarcal del Gironès, 2017

2 Escriptura de manifestació davant el notari Juan José Esteban Bertran dels testimonis Josep

data 25 01 1979

3 Vegeu l’article VILA, Assumpció, «La Bossa de Bielsa» a la revista Parlem de Sarrià n 109, any 2021

Badia Falgàs de Banyoles i de Mercè Vila Gelador de

La caserna militar de Sant Domènech, a Girona, on hi havia el regiment d’infanteria Asia 55

el

L’OFENSIVA A CATALUNYA

La divisió 43ª de l’exèrcit republicà era la mateixa que va viure l’episodi de la Bossa de Bielsa 3 Es va escapar a França passant els Pirineus el mes de juny de 1938 La major part dels seus efectius retornaren a Espanya via Port-Bou i es reagruparen a Girona Després va ser enviada al front de l’Ebre, incorporant nous efectius, el juliol de 1938 Adscrita al GERO (Grupo de Ejércitos de la Región Oriental), creat des de la separació de Catalunya de València, la 43ª divisió, una vegada reforçada, es va desdoblar en dues divisions, la 43ª i la 55ª Mentre que la 43ª pertanyia al XXIV Cos de l’Exèrcit (CE), la 55ª va quedar inscrita primer en el mateix cos i després en el XI CE destinat al front del Segre

A finals de desembre de 1938, els GERO iniciaren el replegament davant l’avanç de l’exèrcit franquista en el que s’anomena “l’ofensiva a Catalunya” Des de la caiguda del front de l’Ebre, el novembre de 1938, l’exèrcit popular va optar per resistir, per guanyar temps per tal de permetre la fugida massiva de civils i militars cap a la frontera francesa

En aquell moment les forces republicanes sota les ordres del general Hernández Saravia comptaven amb 220 000 efectius, però amb poca artilleria i aviació, pendents d’una tramesa de la URSS que va arribar el 4 de gener a Bordeus i parcialment a Catalunya. Segons Pol Galitó, en el llibre Les batalles del Segre i la Noguera Pallaresa4, les forces republicanes dels exèrcits de l’Est i de l’Ebre, situats a Catalunya,

4 GALITÓ, Pol et alii, Les batalles del Segre i la Noguera Pallaresa. L’atac final contra Catalunya (abril-desembre 1938), Pagès editors, Lleida, 2006

es composaven dels següents cossos de l’exèrcit i divisions:

Per part de l’exèrcit de l’Est, comandat pel coronel Joan Perea:

-X CE sota les ordres del tinent coronel Gregorio Jover, estava format per les divisions 30ª , 31ª i 34ª i era a la rereguarda entre les poblacions d’Organyà i Artesa de Segre.

-XI CE comandat pel tinent coronel Francisco Galán Rodríguez, comptava amb les divisions 26ª , 32ª i 55ª , i cobria el front de la Noguera Pallaresa i el Montsec

-XVIII CE comandat pel tinent coronel Jose del Barrio Navarro, amb les divisions 27ª , 72ª i 60ª , i que cobria el front de Balaguer.

Per part de l’Exèrcit de l’Ebre, comandat pel coronel Juan Modesto:

-XII CE comandat pel tinent coronel Etelvino Vega, amb les divisions

Foto de grup de militars corresponent a l’any 1926, quan Joaquim Canals feia la mili al quarter de Sant Domènech Se’l reconeix

tercer de la primera fila assegut en una cadira.

56ª , 44ª i 16ª , i que cobria el sector del Baix Segre

-XXIV CE comandat pel tinent coronel de carrabiners Mariano Buxó Martín, amb les divisions 43ª i 24ª , i que cobrien la zona de l’Ebre

-V CE comandat pel tinent coronel Enrique Líster, amb les divisions 46ª , 11ª , i 45ª , i que romania a la rereguarda a les poblacions de Montblanc, Santa Coloma i Sant Feliu de Llobregat

-XV CE sota les ordres del comandant Manuel Tagueña Lacorte, amb les divisions 35ª , 42ª i 3ª , i romania també a la rereguarda a les Garrigues Ambdós cossos, el V i el XV havien patit el pes de la batalla de l’Ebre

La batalla de Catalunya havia de començar el 10 de desembre, però la boira i la pluja la feu ajornar fins al 23 de desembre de 1938 L’exèrcit franquista atacà Artesa de Segre, un important nus de comunicacions, i els republicans es defensaren desesperadament només amb la boira d’aliada

A la tesi doctoral de Carles López Rovira “La conquesta de Catalunya Diari d’operacions de l’exèrcit del Nord” es pot seguir fil per randa el dia a dia dels preparatius de l’exèrcit franquista, l’avenç de les operacions i l’estratègia d’ocupació, molt ràpida, amb profusió

Joaquim Canals a l’esmolador, amb un grup de fusters Foto cedida per la família Castellanos Canals

Joaquim Canals a l’Hostal de la Banyeta, sobre la roda d’un cotxe Foto de V Fargnoli de 1934 cedida per la família Castellanos Canals

La situació del front a Catalunya a desembre de 1938. La divisió 55a es situa prop de la Seu d’Urgell Atlas de la GC a Catalunya UB 2012

d’artilleria i sobretot de l’aviació

La divisió 55, on es trobava el soldat Joaquim Canals, cobria l’Alt Pirineu, des de la primera línia defensiva a Tremp i la serra de Montsec, a la Noguera Pallaresa, fins a la segona línia, ja a la banda del Segre, camí de la Seu d’Urgell

“Des de la frontera amb França, fins a la ciutat de Lleida, l’exèrcit popular desplega 6 divisions davant de tot i 4 més com a reserva de rereguarda, la 55, 32, 26, 72, 27 i 44 en primera línia” “Des de la frontera fins al sector del Montsec, les posicions estan defensades gairebé totes elles per un gran percentatge de soldats cridats fa poc a files”5

L’exèrcit franquista, anomenat Ejército del Norte, comandat pel general Dávila, tenia a les seves ordres més de 260.000 homes, fusells, metralladores, morters, peces d’artilleria, a més de l’aviació Es composava de :

-Cos de l’exèrcit d’ Urgell, divisions 61, 62, 63 i 150, comandades pel general Agustín Muñoz Grandes, al sector de la serra de Montsec

- Cos de l’exèrcit del Maestrat, divisions 1, 82 i 84, sota les ordres del general Rafael García Valiño, al sector de la serra de Sant Mamet

- Cos de l’exèrcit d’ Aragó, divisions 51, 53 i 54, comandades pel general José Moscardó, al sector de la ciutat de Balaguer

-Cos de les Tropes voluntàries italianes (CTV), Divisions Littorio, Fletxes Blaves, Fletxes Negres i Fletxes Verdes, comandades pel general Gastone Gambara, al sector de Serós

- Cos de l’exèrcit de Navarra, divisions 4, 5 i 12, comandades pel general José Solchaga, també al sector de Serós

- Cos de l’exèrcit marroquí, divisions 50, 13 i 105, sota les ordres del general Juan Yagüe, situades des de la Ribera d’Ebre fins als

territoris del Montsià

A la zona nord del riu Segre, a la zona de Ponts-Oliola, l’exèrcit franquista hi desplegà el cos de l’exèrcit d’Urgell comandat per Muñoz Grandes. Després de la conquesta d’Artesa de Segre, la 150 divisió del CE Urgell rep l’ordre d’avançar cap a Ponts i Solsona, territoris que varen ocupar els dies 17 i 26 de gener respectivament El 20 de gener, la 61 divisió franquista iniciava l’avanç en direcció a la població de Boixols, amb l’objectiu d’arribar a la Seu d’Urgell.

El 23 de desembre, a Noves de Segre, prop d’un pont, van ferir Joaquim Canals i el seu company Josep Badia Les tropes franquistes ocupen la Seu d’Urgell el 4 de febrer de 1939 El dia 10 queia la vila de Puigcerdà, després que es retiressin les restes de la 26ª divisió del XI CE, la que havia començat la guerra com a columna Durruti

5 La Conquesta de Catalunya Diari d’operacions de l’exèrcit del Nord (desembre 1938-febrer 1939) Vol I per Carlos Lopez Rovira Director de tesi: Dr Francesc Bonamusa i Gaspà Departament d’Història Moderna i Contemporània de la Facultat de Lletres UAB 2010, pàg 6

El poble de Noves del Segre, municipi de Valls d’Aguilar, a Lleida, prop de la Seu d’Urgell, on resultà ferit Joaquim Canals

L’HOSPITAL MILITAR DE LLEIDA

La ciutat de Lleida estava dividida en dues parts des de març de 1938 Per una banda del riu Segre, al marge dret, s’hi trobava l’exèrcit franquista ocupant la Seu Vella, caserna militar des del segle anterior, així com la part antiga de la ciutat. A l’altra banda del riu, al marge esquerre, l’exèrcit republicà bombardejava les posicions de l’exèrcit franquista, sense poder recuperar la ciutat de Lleida

En aquell moment, Lleida només comptava amb uns 2 000 habitants, quan havia estat una població de 40 000 persones Els constants bombardejos aeris i el setge de l’exèrcit franquista varen provocar l’evacuació de la ciutat, la qual es convertí en un nou front de guerra

Quan l’exèrcit franquista ocupà la ciutat no va dubtar a utilitzar tots els espais disponibles per instal lar el seu hospital. Tot primer es va ocupar l’hospital civil de Santa Maria, que havia estat construït per la Diputació de Lleida el 1928 i que actualment és l’hospital universitari

També va ocupar la casa de la Maternitat, avui biblioteca provincial, i d’altres indrets, donat l’elevat nombre de ferits que atenien Mentre, la Diputació va habilitar una clínica per atendre la població civil

En un article de les historiadores Susana Rodríguez i Esther Ferrández sobre l’Hospital Móvil del Ejército del Norte,6 es desprèn que la documentació referent a aquest hospital es trobava a l’Archivo Central de Historias

Clínicas del Hospital General de la Defensa de Zaragoza,

però es va transferir a Madrid, a la Inspección General de Sanidad i a l’Archivo Militar de Ávila, juntament amb d’altres arxius dels hospitals de sang de la GCE De les dades que es conserven a l’arxiu de la IGS es dedueix que el presoner Joaquin Canals Cardacels va ingressar a l’hospital el 23 de gener de 1939 i va morir dos dies més tard, a causa d’una ferida a la cama esquerra amb fractura

6 “Fondos de la Inspección General de Sanidad: El Hospital Móvil del Ejército del Norte: 1939-1951” por Susana Rodríguez i Esther Ferrández Boletín Informativo de Sistema Archivístico de la Defensa. N.14 Diciembre, 2007.

L’Hospital de Santa Maria de Lleida, en una foto antiga En l’actualitat és l’Hospital universitari Fotos AVS

La casa de la Maternitat, que també s’habilità com a Hospital Militar durant la GCE, a Lleida Actualment és la Biblioteca Provincial Foto AVS

Les dades de la seva defunció figuren al Archivo Eclesiástico del Ejército de Tierra, Libro defunciones militares, T 8332 Llibre 2n f 40 núm 192 (27/01/1939). En el llistat web víctimes de la guerra civil a Lleida, elaborat pel departament d’història contemporània de la Universitat de Lleida, la UdL, amb la historiadora Conxita Mir al capdavant, posa clarament que era presoner a l’Hospital mòbil de Lleida

Joaquim Canals va ser enterrat en un fossa comuna al departament de Sant Josep del cementiri de Lleida, on s’hi troba un monòlit que recorda la fossa. L’any 1965, finalitzada la construcció del Valle de los Caídos, les restes de la fossa foren traslladades en un cripta del monument La referència del trasllat fou 1286/2009 LERI el 21 07 1965 a la cripta del Pilar, relació número 463, inscrit amb el nom de Joaquin Canals Cardacels

Acabada la Guerra Civil Espanyola, el nou govern no va tardar a començar les represàlies. A Joaquim Canals se’l va incloure en la llista de persones en cerca, juntament amb els membres del consistori que havien format part del comitè El seu nom figura a la Causa General de Cornellà del Terri i en alguns documents esparsos del mateix ajuntament

La fitxa sanitària de Joaquim Canals quan fou ingressat a l’Hospital Móvil del ejército del Norte. Inspección General de Sanidad. Madrid

7 GALLOF RÉ & RUSTULLET, La repressió franquista a op cit & supra

De la família Canals Cadarset varen empresonar un germà, en Jaume, acusat de formar part del Comitè de Sant Daniel Condemnat a trenta anys, va morir a la presó de Girona el 27 de desembre de 1941, tal com se’l recorda en el monòlit prop d’on era la presó de Girona, al costat del seminari major De la família Comas Frigolé varen empresonar Pere Comas, germà de la Loreto, acusat de participar en el moviment revolucionari de Ravós del Terri7

La seva muller, Loreto Comas, va deixar el poble de Cornellà on havia viscut amb en Joaquim amb la seva filla gran, mentre que el fill petit es quedava a casa dels avis a Sant Andreu del Terri, tal com consta en el padró d’aquest municipi de l’any 1940 Segons el padró de Sarrià de Ter de 1950, la Loreto i els seus dos fills vivien al carrer Jose Antonio, 1, juntament amb Joan Fàbregas Masdevall, comerciant provinent de la Colònia Estabanell (prop de Camprodon, Ripollès), la filla d’aquest, Maria Fàbregas Mercader, i la filla de la Loreto i en Joan, Carmen Fàbregas Comas, nascuda l’any 1943 De professió serventa, encara que anys més tard va entrar a treballar a la fàbrica Torras Hostench en el personal de servei de neteja

L’any 1944 va fer inscriure al registre civil de Sarrià de Ter la defunció de Joaquim Canals, atès que havia rebut una carta d’un capellà que li comunicava la seva mort a l’hospital de Lleida La seva filla, Dolores Canals Comas, es va casar amb Fèlix Castellanos i va treballar, abans de casar-se, a l’empresa Emilia Vila de Sarrià l’any 1952 D’aquest matrimoni varen néixer dos nois, en Fèlix i l’Eduard Castellanos

L’Eduard desconeixia que el seu avi havia estat traslladat al Valle de los Caídos i es planteja reclamar la devolució de les restes atès que s’ha obert el procediment De l’article que segueix, de l’arqueòleg René Pacheco, que ens parla sobre el Valle de Cuelgamuros, es desprèn que les restes poden ser localitzables, però que tot el conjunt es troba en un estat lamentable n

La ciutat de Lleida fou front de guerra des de març de 1938 i va ser bombardejada per l’aviació d’ambdós bàndols

El monument en record de les víctimes de la guerra civil espanyola, que es troba on abans existí la fossa comuna republicana, al cementiri de Lleida

La casa del carårer Major (abans Jose Antonio) on va viure Loreto Comas amb els seus fills Aquestes cases foren enderrocades per passar l’autopista

Loreto Comas Frigolé

Dolors Canals Comas

Els nens Dolors i Salvador Canals Comas Fotos cedides per la família Castellanos Canals

El Valle de Cuelgamuros

René Pacheco

El decret de construcció del Valle va ser signat l’1 d’abril de 19401, un any després de finalitzada la guerra, i preveia l’edificació d’una basílica catòlica excavada a la roca de la muntanya, de dimensions semblants a Sant Pere del Vaticà, així com una abadia i una caserna de joventuts A més, una creu de pedra coronaria finalment aquest conjunt arquitectònic per a glòria i exaltació del feixisme. Una vegada finalitzat,

el règim esperava que les criptes construïdes darrere dels murs de les capelles adjacents a la basílica s’emplenessin de les restes òssies dels “mártires de la cruzada”, que serien traslladades des de totes les províncies d’Espanya

Les obres de construcció es van perllongar durant dinou anys, un període marcat per l'opressió i l'ús de treball forçat, amb centenars de presos polítics, majoritàriament republicans, treballant i vivint en con-

El Valle de Cuelgamuros, abans conegut com el Valle de los Caídos, és el monument més emblemàtic erigit per la dictadura franquista. L'objectiu del dictador Francisco Franco era clar: construir un conjunt monumental que superés la grandesa dels monuments antics i que transcendís en el temps, on les generacions futures poguessin retre homenatge als “caídos por Dios y por España”, és a dir, només aquells que van lluitar per la victòria franquista.

dicions extremadament dures2 Molts hi van perdre la vida aixecant aquest colossal monument El Valle de los Caídos finalment fou inaugurat l'1 d'abril de 1959, coincidint amb el vintè aniversari de la fi de la guerra.

Poc abans de la seva inauguració, es va posar en marxa una maquinària burocràtica d’un enorme abast per a iniciar el trasllat de milers i milers de víctimes des de tots els punts de l’Estat Així, el règim va posar-se en contacte amb

1«Boletín Oficial del Estado» núm 93, de 2 de abril de 1940 2 El holocausto español: Odio y exterminio en la Guerra Civil y después, Paul Preston, Debate, Barcelona, 2011

Fotografia de l’exterior del Valle de los Caídos Font: René Pacheco Vila

tots els ajuntaments espanyols a través dels governadors civils, els quals havien d'emetre informes que detallessin les característiques de les fosses existents en el seu municipi (tipus de fossa, ubicació, etc ) Si bé aquesta circular estava destinada a documentar les fosses de tots dos bàndols, molts governs municipals van ometre dades relacionades amb combatents o civils republicans, ocultant així les víctimes de la repressió franquista3

A partir de febrer de 1959, i amb la finalitat que les criptes estiguessin el més plenes possibles el dia de la inauguració, les carreteres espanyoles van omplir-se de camions carregats de caixes negres amb el nom de la població d'origen o nom de la víctima escrit en blanc, plenes d’ossos barrejats i sense cap tipus d’ordre Aquestes caixes podien ser individuals o col·lectives, les segones arribant a contenir les restes de més 30 persones, segons les fonts documentals. Una vegada les caixes

arribaven a Cuelgamuros, s'apilaven a les capelles de la basílica i, després d'anotar la seva referència i ubicació en un cens, eren introduïdes en els diferents nivells de criptes Aquests trasllats de les restes es van realitzar des de 1959 fins al 1983 Segons el cens, van ser transportades al Valle de los Caídos un total de 33 833 persones, convertint-se així en la major fossa comuna de tota Espanya

Un dels primers cossos en ser enterrat al Valle va ser el de José Antonio Primo de Rivera, fundador del partit Falange Espanyola, qui va ser traslladat al març de 1959 des de Sant Lorenzo de l'Escorial. Però el seu cos no va ser inhumat a les criptes: fins a la seva exhumació el 2023, només ell i el dictador Francisco Franco van tenir tombes individuals i identificables al costat de l'altar Franco va ser exhumat poc abans de Primo de Rivera, el 24 d’octubre de 2019, 44 anys després del seu enterrament al Valle.

Malgrat que les criptes de Cuelgamuros estaven destinades inicialment a contenir únicament les restes mortals d'aquells que havien contribuït a la victòria franquista, poc abans de la seva inauguració Franco va decidir ampliar el seu abast per a incloure també les restes de soldats i civils considerats contraris al règim, un mecanisme de maquillatge de la dictadura per intentar mostrar el monument a Europa i al món com un lloc de reconciliació “de les dues Espanyes” La realitat va ser molt diferent: el dictador no va preveure la negativa de molts dels seus partidaris de traslladar les restes dels seus morts a les criptes de Cuelgamuros I Franco volia emplenar d’ossos aquelles criptes, fos com fos

En conseqüència, encara que inicialment es requeria un permís de les famílies per a dur a terme els trasllats, moltes exhumacions es van realitzar sense aquest consentiment, especialment en el cas de les vícti-

3 Caja 198: exhumaciones en el Valle de Cuelgamuros, Francisco Etxeberria y Francisco Ferrándiz (Coord ), Ministerio de Política Territorial y Memoria Democrática, Gobierno de España, 2024

Imatge del president espanyol Pedro Sánchez visitant les criptes del Valle el 4 d’abril de 2024, on es poden veure les muntanyes d’ossos que hi ha a l’interior de les criptes i com el treball arqueològic aconsegueix delimitar-les Font: Fernando Calvo, imatge distribuïda per La Moncloa

mes republicanes, on els familiars no van ser informats. Algunes famílies encara desconeixen avui dia que els seus avantpassats van ser exhumats de les seves fosses o sepultures i traslladats a Cuelgamuros De fet, el cens del Valle registra a 20 000 persones amb noms i cognoms, però a més de 12 000 persones inscrites com a “desconegudes”

Després de molts anys de lluita per part de familiars i organitzacions de la societat civil, el juny del 2023 s’obriren per fi les criptes per donar inici als treballs forenses per a la localització i identificació de víctimes que es troben al Valle, les quals han sigut reclamades pels seus familiars Es tracta d’una tasca extremadament complexa, degut a les condicions de conservació de les caixes i dels ossos L’elevada humitat dels espais i les filtracions constants d’aigua durant dècades ha provocat que en molts casos les fustes de les caixes s’hagin desintegrat i que, en comptes de trobar caixes apilades, només es trobin muntanyes d’ossos que només arqueòlegs experts acon-

segueixen delimitar per extreure-les una a una i sense barrejar-les. Fins a la publicació d’aquest article, s’estan intentant localitzar les restes de 170 persones reclamades d’entre les més de 33 000 víctimes que es troben allà Però, per impossible que sembli, ja se n’ha aconseguit identificar genèticament a més d’una desena

EL CAS DE JOAQUÍN CANALS

CARDASET

L'Ajuntament de Lleida és un dels consistoris que decideix donar resposta a les circulars franquistes per al trasllat de restes al Valle. L’any 1965, una vegada la dictadura elimina el permís dels familiars com a requisit indispensable, decideix dur a terme l'exhumació de les fosses situades en el seu cementiri municipal Segons la informació disponible, des de Lleida es van traslladar un total de 70 caixes amb les restes mortals de 501 persones, totes elles registrades amb nom i cognom, entre les quals es trobaria Joaquín

Canals Cardaset El día 21 de juliol de 1965 les caixes de Lleida són dipositades a l’interior del nivell 1 de la Capella del Santíssim, a l’esquerra de l’altar major No obstant això, algunes fonts asseguren que les restes d’aquest nivell varen ser traslladades als anys noranta a una altra capella situada al corredor principal de la basílica4

Segons la recerca realitzada per a la publicació d’aquest article, de la província de Girona es van traslladar al Valle 33 caixes que contenien un total de 195 persones, de les quals 181 van ser registrades com a desconegudes i només 14 d'elles tenen nom i cognoms. Les caixes que contenien un major nombre de cossos eren les procedents de Sant Gregori, Amer i Terrades, superant totes elles els 30 cossos en una sola caixa col lectiva de 1,20 m de longitud, 60 cm d’amplada i 60 cm de fondària De Sarrià de Ter també va ser traslladada una caixa individual abans de la inauguració del monument el 1959, amb les restes d'un soldat republicà no identificat n

Fotografia de les caixes que varen enviar-se al Valle de los Caídos des de Barcelona, folrades de tela negre i amb la retolació en blanc Font: Agencia EFE

e v i s t a

En Fernández, brigadista

Josep M Sansalvador

Ha fet seixanta-cinc anys i acaba de penjar la mascareta de soldar i de tornar les claus de la furgoneta de l’ajuntament: igual que aquell comissari que es jubila i torna la placa i la pistola.

En Josep M. Fernández, que tothom visibilitza amb aquella jaqueta de treball de colors blau i groc fluorescent i un caliquenyo als llavis, s’ha jubilat després de molts anys a la brigada municipal, previ un pas intermitent per una etapa de prejubilació preparatòria Ara, alliberat d’obligacions laborals, segueix apatrullant per Sarrià amb ulls oberts i mentalitat de bon veí És conegut i popular Sempre té una estona per conversar

En Josep M. Fernández prenent mides

Figura de cartró, record dels companys de feina (Font: arxiu família Fernández-Bartrina)

Tota la vida a Sarrià, tothom et coneix però vas venir de lluny...

Sí Aquesta branca Fernández venim de la província de Granada, d’un poblet prop de Guadix que se’n diu Fuente Álamo Allà hi vaig néixer el 1959 però als quaranta-cinc dies ja ens en vam anar a viure a un cortijo, el Cortijo El Olivar, el “Cortijo Colorao” de Pico Grajo

Els pares es deien Antonio Fernández Navarrete i Maria Dolores Martínez Martínez

Vam ser sis germans: jo soc el segon començant per darrere Antonio, Francisco, Carola, Mari, Josep M i Manolo: sis

El pare era l’encarregat de la finca: es cuidava de les oliveres, que n’hi havia més de cinc mil, dels ametllers, del ramat d’ovelles, dels “marranos” i dels animals de corral

A més, feia el manteniment de la propietat i del trull d’oli. Allò era immens: pensa que el cortijo tenia 60 habitacions; era una finca important. El primer telèfon que hi va haver al poble el van instal lar allà

De baquelita negra, clavat a la paret i amb una “manivela” per demanar conferència a la telefonista Aquests són els records més antics que tinc

Vas créixer en un ambient agrícola i ramader Com era aquell temps?

Era una altra manera de viure La temporada de collir olives durava un mes i mig, sense parar, més de trenta persones A casa fèiem la matança de tres porcs i ens ajudàvem mútuament amb els veïns Igualment passava amb el pa: es pastava i es covia al forn dels cortijos Era un pa dens, que no s’assecava, que durava dies A casa no faltava mai res: el rebost sempre era ple Amb la meva germana ens tocava anar a l’escola a peu, quedava a tres quilòmetres

Els últims cursos ja anàvem a col·legi a Gor, amb transport. I amb nou o deu anys ja em va tocar la responsabilitat de cuidar-me dels xais: portar-los a pasturar una bona estona cada matinada i a la tarda tornar-los a treure

Un altre record d’infància que no tothom ha viscut és en el món del cinema A l’estació de Gor s’hi havien rodat pel lícules de l’oest El que després seria el meu cunyat feia de pistoler en un vagó de tren La mainada ens guanyàvem una propina molt benvinguda portant càntirs d’aigua fresca per als actors i personal de rodatge

Com va anar l’arribada a Sarrià?

Els germans més grans ja hi havien vingut feia uns anys, i estaven treballant a la indústria. Ja estaven afincats al Pla de l’Horta Els pares, venint-los a veure i passant dies per aquí, van plantejar-se un canvi de vida Van decidir comprar un pis al tercer bloc i l’any 1974, quan jo tenia 15 anys, vam venir a Sarrià la resta de la família El pare tenia feina de paleta amb en Batllori, que feia tota la paleteria de la fàbrica Torras Hostench, i havien emparaulat feina per a mi i per a la meva germana Mari Ella treballaria a la fàbrica, com bona part de la família, i jo aniria a Can Darnés Vaig passar per la cuina, pel menjador i per la barra i vaig determinar que no m’agradava treballar a l’hostaleria No era feta per

a mi No m’anava

Just arribat a Sarrià em vaig comprar la primera bicicleta de la meva vida A can Llach, el biciclista 7 500 pessetes que em va costar En Pere Llach, molt bon home, donava moltes facilitats: cada setmana li anava a pagar el que podia rascar de la setmanada Ell ho apuntava en una llibreta i de seguida la vaig tenir liquidada

El sector de l’hostaleria va durar poc, doncs.

Sí, només uns mesos Però vaig plegar de Can Darnés un dimecres i el divendres començava als Tallers Sarasa, a Girona, d’aprenent de mecànic Era una gran empresa en aquell temps. Hi havia una plantilla de 110 mecànics, amb totes les seccions dedicades a la indústria del paper Hi havia fundició pròpia, torneria, mecànica Allà hi vaig conèixer un sarrianenc, en Santi Pueyo, que era l’encarregat de la secció de torns Després ell es faria càrrec del negoci, a través de Laborometal Encara ens trobem amb els veterans d’aquell temps cada any: hi ha una bona amistat

En temps de "mili" a Ceuta (Font: arxiu família Fernández)

Records d'Andalusia, amb pares i germans.

Acte de reconeixement als jubilats municipals (Arxiu Ajuntament Sarrià de Ter)

Durant aquells primers anys a les naus de la Devesa, “l’avi Sarasa” ens pagava als joves un curs de dibuix lineal a l’escola de Belles Arts, un gran edifici del carrer del Nord Ens anava molt bé per aprendre a interpretar plànols i fer esbossos i croquis de peces i maquinària En poc temps em van fer encarregat de manteniment del taller Els divendres, a partir de les tres de la tarda, ho havíem de deixar tot impecable i a punt pel dilluns tornar a començar la setmana

Vaig anar progressant de categoria fins a oficial de tercera Aquesta era la manera d’aprendre l’ofici

Ja eres mig mecànic!

I des dels disset anys festejàvem amb la Dolors. Ella també va començar a treballar de ben jove: feia de dependenta a can Bonet, una botiga molt coneguda de llenceria al carrer de Santa Eugènia

I em va tocar haver d’anar a fer la mili A Ceuta! Ja no em podia tocar més lluny M’hi vaig comprar una ràdio que m’ha acompanyat per tots els tallers on he passat treballant Després de Sarasa vaig passar per MOINTER, que feia manteniment i muntatges industrials Vaig estar-hi 5 anys: érem més de 50 treballadors de plantilla Però en aquests sectors

industrials hi ha anys bons i d’altres que no ho són tant Vaig estar una petita temporada a l’atur, quan una comunicació de l’INEM em va portar a una empresa de Cornellà de Terri que fabricava maquinària per al sector alimentari: DINOX Era el 1985, l’any que ens casàvem, i en aquesta empresa també hi vaig estar una bona temporada

En casar-nos vam anar a viure al carrer Carrilet, a Sarrià de Baix, d’on ja no ens hem mogut Vam anar de viatge de nuvis a Andalusia: a presentar la Dolors a la família i a amistats i antics veïns Vam passar per Motril, Marbella, Fuengirola, Torremolinos Vam visitar l’Alhambra de Granada… Tot el viatge amb el nostre SEAT 124 d’aquell temps Molts estius, per vacances hem tornat a les terres de Granada Els millors xurros del món són a Guadix, a la xurreria Versalles

I anaves recollint coneixement i experiència

I contactes que permetien estar alerta d’oportunitats de feina noves i millors Seguia en contacte amb MOINTER, començava a conèixer personal del gremi Em vaig poder presentar a una empresa a la vora de Mata, Tallers Panday, on hi passaria nou anys més Gran part de la facturació provenia de les feines de man-

teniment a la planta de Xocolates Torras Allà vaig tenir l’oportunitat de tractar molt de prop el senyor Celso Costa, que també era fabricant de maquinària per a la indústria tèxtil Ens vam entendre molt bé i ell confiava en la meva feina M’hi van passar un parell d’anècdotes bones

Doncs és el moment d’explicar-les

Xocolates Torras elaborava torrons de marca blanca per a cinc elaboradors El senyor Costa havia de menester una màquina que tallés les teules a les mides requerides i no en trobava cap que li anés bé Al final vam trobar la solució a la Bisbal: una màquina de tallar rajols de ceràmica! Em vaig ocupar de fer les adaptacions i modificacions que calien per tunejar-la!

Any 1990: tan bé ens vam entendre amb aquell industrial que va arribar la celebració del centenari de l’empresa i em va incloure, amb el conjunt de la plantilla, en una estada de quatre dies a París, tot pagat, gentilesa de la casa Va passar, però, que la Dolors es va posar de part del nostre primer fill, en Josep Maria, i no hi vam poder anar “Senyor Fernández, la família és lo primer”, va dir el senyor Celso Costa I d’aquesta manera, puc dir que encara no hem estat mai a París

I arriba el moment que et tornes a apropar a Sarrià

Després de Panday, vaig a Tallers Illa, a la zona industrial paperera de Sarrià Vam fer manteniment per a la Torras Era quan hi havia en Josep Portal d’encarregat general, i aquesta feina va durar fins que va tancar definitivament la planta de cel·lulosa. Això era al voltant de 1992, temps de Jocs Olímpics Cessant aquella activitat a la Torras, el taller va passar dificultats i jo vaig anar a l’atur una temporada

Però a l’octubre de 1993 es va jubilar un treballador de la brigada municipal, en Carmelo Alcaide, i vaig optar a substituir-lo Era l’època de Josep Turbau a l’alcaldia, i en Robert Creixans pare era el regidor Em van contractar com a peó, després vaig passar a peó especialista i més tard a oficial de brigada Vaig haver d’acreditar tota l’experiència i la capacitació professional a través del pas per tots aquells tallers i empreses I aquest currículum em va servir per arribar al nivell laboral d’encarregat general superior de la brigada

Una vegada consolidada la feina, vau consolidar també la família

Sí, l’any 1996 va néixer l’Enric, el nostre segon nano Que, per cert, ja és pare i ens ha fet avis!

Com era aquella brigada dels anys noranta? Què s’hi feia?

Aquell temps érem cinc de colla Fèiem les feines habituals que corresponia a cada època de l’any. Hi havia temporades de molt trasbals: quan tocava posar a punt i preparar la piscina de cara a l’estiu, quan posàvem nosaltres mateixos els llums de Nadal treballàvem matins i tardes. Per la festa major també era temps de molta feina i disponibilitat cada dia, tot el dia si calia

He treballat a les ordres dels alcaldes Turbau, Pichardo, Torrent, Fajula i m’he jubilat amb l’Isaac Ramió Cada mandat ha tingut situa-

cions de treball especials Aquells anys de nevades vam haver de treure molta neu, escampar sal, retirar arbres caiguts Durant el temporal Glòria, l’aparelladora municipal, la M Àngels Roura, ens va tenir mobilitzats pel que podia passar, però gràcies a Déu vam passar fluix No les teníem totes perquè vèiem que a l’altra banda del Ter, al Pont Major, hi havia problemes

Com que eres bon mecànic, molta feina de taller passava per les teves mans. Es feia feina de carrer i de taller. I de control d’obres i de treball de la brigada Durant aquests anys he fet infinitat de baranes, portes, reixes… Per als vestuaris del camp de futbol, per

al tancament del local social de la Rasa, per al Cau de Sarrià de Dalt He soldat molts carros per apilar taules i cadires plegables, he adaptat carrosses de Reis, el remolc recollidor de fulles Els tancaments de planxa de la piscina i les portes i reixes de la Cooperativa també són fetes meves Moltes soldadures i moltes tonelades de material L’ajuntament s’estalviava encarregar-ho a tallers de fora

Al darrere de la brigada sempre has estat a peu de carrer, però també ets m o l t c o n e g u t p e r l a t e v a f a c e t a social Això ja ve de sèrie El meu pare, en pau descansi, va ser el soci número 1 de l’Associació de Veïns del Pla de

Brigada sarrianenca Arxiu Ajuntament Sarrià de Ter

Amb els Amics dels Gegants a Medinyà. Foto JMS

l’Horta Com que la Dolors sempre ha estat ficada en moltes mogudes, tot ha anat així. El fet de tenir mainada també m’ha fet col laborar i participar en moltes activitats i entitats

Per exemple

Quan els nens anaven a l’escola, de seguida em van cridar per a la junta de l’aleshores APA del Montserrat Em cuidava del manteniment tècnic de la cuina i del menjador: neveres, maquinària, acer inoxidable La Dolors, a casa, era l’encarregada de distribuir els xandalls Teníem una habitació ocupada tot l’any pels famosos xandalls grocs i grisos Era una temporada de molts temes peluts a l’escola: el menjador gestionat, el transport, els alumnes de Sant Julià El president era en Robert Creixans fill i hi havia molts focs encesos, i ens en vam sortir i els vam anar resolent més o menys bé

L’associació de pares em va delegar a la representació al Consell Escolar, durant molts anys

També, quan hi jugaven els nanos, vaig ser soci de la UES Quan els fills fan esport, és inevitable i necessari formar part del club.

Feia uns anys que s’havien constituït els Amics dels Gegants i també hi vam participar tota la família Encara hi havia molts dels fundadors: els Turbau, Cañigueral, el senyor Casas Entre geganters i músics hi havia entreteniment per a tothom. Les trobades geganteres aquí portaven molta feina i les sortides a festes majors i a aplecs per la província eren molt concorreguts

A més a més, també participava i col laboràvem al Sopar de la Ràdio: una festa d’estiu molt bonica que s’hauria de recuperar A la plaça del Toro fèiem una gran trobada i els de casa sempre hi érem, preparant la carn a la brasa i servint les taules Era com una gran festa de barri

I una de les entitats que va tenir més ressò va ser la Penya Blaugrana. I tant! Recordo bons amics que hi van ser des del primer moment En Josep M Palomeras, “Palo”, en Creixans, que sempre era a tot arreu, la

Rosa Soler, en Josep Martínez (un altre incansable), el senyor Nicolau Casas, en Joan Costa Alguns per desgràcia ja són traspassats. Teníem la seu a l’edifici Masó, al carrer Major La sala gran de baix s’omplia de socis quan hi havia partit Hi havíem muntat unes pantalles gegants, fèiem entrepans i els futboleros hi sopaven Si el resultat acompanyava, allò era una festa Si no acompanyava, cap a casa i sense massa comentaris També organitzàvem autocars per anar a veure el Barça a l’estadi, o a on fos Hi havia molta participació i recordem aquella època amb molt bon regust Però hi va haver un moment que no hi va haver relleu i es va haver de dissoldre Moltes de les taules que es fan servir per a les festes i arrossades provenen d’aquella liquidació.

I també havies dedicat el temps lliure a la cacera i al ciclisme.

-Sí, he mirat de no avorrir-me mai Els 12 de maig d’aquest any celebrarem 40 anys de casats. Ara, ja jubilat de la feina, segueixo al peu del canó amb moltes coses: col laboro amb el que queda dels voluntaris dels gegants, participo a la cavalcada de Reis amb el que puc donar un cop de mà Es va treballar dur a les feines de recollida i distribució de materials i ajuda per a València d’aquesta tardor I a la nova Associació Veïnal de Sarrià de Baix saben que sempre em tenen disponible

Doncs una vida així, que a més a més recull bona part de la història recent de Sarrià, es mereix una jubilació llarga i profitosa Potser ara hi haurà un moment per fer aquell viatge a París que teniu pendent? A París, perquè Versalles (el de Guadix) ja ho coneixeu Per molts anys!n

De vacances amb la Dolors (Arxiu família Fernández-Bartrina)

Foto de família: els sis germans Fernández

Amb la Penya Blaugrana

Amb Robert Creixans i Josep M Palomeras, de rigorosa corbata

Edg a r Massegú

Artista sarrianenc, rodamon. Performer, escultor, pintor, poeta, fotògraf, músic...

Jordi Duch

Una escriptora americana, Clarissa Pinkola, va dir que “la vida creativa és l’aliment i l’aigua de l’ànima” . L’artista s’expressa a través de l’art en qualsevol de les seves vessants perquè mitjançant formes, idees, pensaments, muntatges grans o petits, d’una manera efímera o permanent vol mostrar-se al món.

Llegim en un diari de Céret (maig de 2021), al Vallespir: “L’excèntric Edgar Massegú, artista multidisciplinari i personatge atípic, exposa una part del seu museu de Sarrià de Ter a la galeria Art Sant Roch Aquest català del sud, es complau donant una segona vida a tot tipus d’objectes recuperats arreu del país” Segons el responsable del centre, Erwin van den Arend, en l’exposició es mostren amb passió les obres d’aquesta “deliciosa troballa artística” Crítics d’art de diferents mitjans n’han dit més coses: “Té una imaginació estratosfèrica, hiper-

bòlica” “Defensor de la no frontera entre les arts ” “Convida a passar la porta que ens condueix a una altra dimensió” “Combina múltiples disciplines artístiques”

Totes aquestes referències ens retornen a poc temps enrere quan en el nostre poble teníem aquest artista emergent, decidit a obrirse al món i mostrar el seu talent

Aviat farà dos anys que Sarrià es va quedar sense la singular Casa Museu (que era única) amb l’artista Edgar Massegú vivint al seu interior La casa havia esdevingut lloc de trobada per a molts visitants, d’escoles, instituts, grups d’interès artístic i cultural ,

2025 L'Edgar a Púbol amb els darrers dissenys en paper

transformant el nostre poble en epicentre comarcal cultural obert a la diversitat artística, tal com així ho relatava Mia Baez en el n 112 de la nostra revista També hi contribuïa l’organització des d’aquest museu de determinats esdeveniments, com jornades de portes obertes, en les que hi participaven, a més, altres artistes.

Som molts els sarrianencs que haguéssim volgut tenir encara un museu d’aquestes característiques, viu, interactiu i en constant evolució, ja que formava part important de la vida cultural del nostre poble La realitat fou que l’artista sarrianenc va haver de buscar una altra ubicació pels seus projectes, per diversos motius, entre ells la manca de voluntat i suport municipal

Actualment l’artista viu a l’Empordà, a Púbol, al bell mig del bosc en un petit espai dintre d’una casa molt gran Al costat hi té el taller i una sala envoltada de vidres que expandeixen la mirada cap a la natura En aquest espai hi té exposades les seves darreres creacions en paper

He visitat l’artista en el seu nou entorn i hem mantingut una conversa fluida sobre els seus pensaments, projectes, creacions, trajectòria

L’espai és bonic, envoltat d’arbres, camps, cel; un veral que propicia, a qui ho vol, la reflexió, la introspecció, la imaginació i el pensament creatiu

L’Edgar és una persona amable, desimbolta i comunicativa, que té moltes coses a dir i les diu seguint un ordre molt particular Posar-se en la ment d’un artista no és tasca fàcil, però després de la llarga conversa he intentat fer una composició del personatge i la seva obra aquests darrers temps.

UN NOU COMENÇAMENT

Segons ens explica, el seu interès sempre ha estat de relacionar la seva obra amb un territori concret En aquest cas, sent ell de Sarrià i vivint-hi, volia contribuir que el poble tingués una projecció cultural i artística tot relacionant-ho amb la tradició paperera El fet d’haver de marxar de Sarrià va fer que això no prosperés i va vehicular les energies cap a uns altres territoris Es va instal lar a l’Empordà, lloc que històricament ha estat un epicentre cultural i des d’aquí s’ha anat expandint en totes direccions

Va arribar a Púbol amb la proposta de museïtzar un castell de l’antic secretari d’en Dalí, en Peter Moore Volien recuperar-ne la història, però per diferents motius, actualment la museïtzació del castell està aturada No obstant això, s’ha quedat igualment a l’Empordà i es considera també un artista empordanès. Espera estar-hi molt temps, tot i que (segons

2023. Exposició Museu del Disseny. Barcelona.

2024. Inauguració d'una obra a la biblioteca del Pont Major

2023 Cartell anunciador exposició, Kirittai Gallery Osaka

2023 Cartell exposició a Ceret Catalunya Nord

diu ell mateix) aquella frase que va popularitzar en Raimon “qui perd els orígens perd la identitat” no es compleix en el seu cas, perquè continua considerant-se un sarrianenc que sempre s’ha sentit estimat per veïns i veïnes que així li ho fan saber quan el veuen. De fet, marxar de Sarrià també l’ha ajudat a trobar la seva identitat

A dotze anys ja va guanyar un concurs internacional de fotografia concedit pel Parlament Europeu I la fotografia va ser itinerant per tots els països d’Europa A aquesta edat ja donava pistes del que podia ser el seu futur, tot i que ell s’amagava de ser artista perquè li semblava que li ho deien despectivament i li va costar temps d’assimilar que era una opció de vida com una altra

Va fer el batxillerat artístic, però la seva formació posterior ha tocat molts àmbits, sempre depenent de les necessitats de cada moment, dels treballs que emprèn i les tècniques que necessita dominar per portar-los a terme.

Ha passat per diferents interessos artístics, que han anat apareixent i desapareixent segons la seva inspiració en cada moment: quan es dedicava a la música no feia escultura, ara la música està en un segon pla; quan va fer la pel lícula katartist, que també era una forma d’art, s’hi dedicava amb tota la intensitat I així amb totes les disciplines artístiques que ha conreat

La seva obra és la d’un artista capaç de transformar allò que ens sembla rebuig en art: la conservació del medi ambient és el seu motor creador.

Segueix el corrent artístic anomenat Land Art, que utilitza els materials i el paisatge

com a escenari per a les seves creacions, amb el propòsit de crear una simbiosi entre art i natura

RODAMON

Aquests darrers dos anys ha voltat per molts països, exportant la seva obra, experimentant amb diferents materials i espais i relacionant-se amb artistes d’arreu del món

Abans de marxar del poble ja havia tingut alguna projecció internacional, ja que va guanyar el concurs Mirades d’una fundació d’oftalmologia que havia d’estar exposada a Miami, però a causa de la COVID es va quedar a Catalunya

Quan al 2020 va fer l’exposició “Fuck Light!”, a Girona, a la fundació Valvi, hi havia una obra que la comissària volia que no aparegués a l’exposició perquè tenia molt i molt de color Això li va fer pensar que havia d’explorar nous horitzons on no es posés fre a les manifestacions de l’artista. Amb recança considera que l’únic que queda per a molts dels artistes joves és voltar pel món

Mentre anava realitzant diferents treballs pel seu entorn, Sarrià, Girona i rodalies, també anava projectant la seva obra cap a Barcelona i la península, participant en exposicions individuals i col lectives A Barcelona, per exemple, tres peces seves van ser seleccionades als premis FAD i van estar exposades al Museu del Disseny També va participar en diferents exposicions, al Real Centre Artístic, al Drapart Gallery, Montjuïc Gallery, Pop Up Gallery Festival Internacional Art Sostenible entre moltes altres

2023 Muntatge a l'exterior Japó

2023 Muntatge en una façana Islàndia

2023 Siglufjordur, Islàndia

2023 Osaka, Japó

Una exposició internacional important va ser Reciclàrtica a les drassanes del port de Tarragona, vista per més de 2 000 persones i que és l’exposició més gran que ha fet, on tot eren obres monumentals en un espai expositiu d’uns 1.000 m2.

Per introduir-se en els ambients de la península va presentar-se a concursos de pintura i escultura, en molts dels quals va estar seleccionat d’entre centenars d’artistes La seva trajectòria ha estat molt prolífica: va obtenir premis com el d’Amnistia Internacional, o un guardó d’un festival d’art sobre el reciclatge, o el Premio Internacional Arte de Luarca; va exposar en galeries, espais i centres d’art a Madrid, Segovia, Gijón, Ávila, Cáceres, Canàries , entre moltes altres ciutats de tota Espanya També ha estat convidat a participar en molts esdeveniments artístics com per exemple a Arco (fira d’art contemporani de Madrid), a través del festival d’art sostenible de Catalunya I ha participat també en diferents disciplines, com el “Concurso Nacional de Talla en Madera”, o “Concurso Nacional de Pintura”

Durant un any va estar participant en aquestes exposicions arreu de la península En moltes d’elles l’Edgar hi enviava l’obra però no tenia prou poder adquisitiu per assistir a les inauguracions Un cop exposada l’obra li enviaven una foto del seu muntatge Ens recorda que una vegada, a la “Sala de exposiciones de Borja” a Saragossa, li van enviar una foto de la seva escultura, una talla de fusta, exposada al costat d’un retrat del rei Juan Carlos a cavall O

una altra exposada en el “Gran Palacio de los Borbones” de Valladolid Després d’aquestes experiències, es va preguntar si realment havia d’exposar en aquests contextos I va veure que a Espanya, a part de Madrid i Barcelona, no hi havia espais que el motivessin i on la seva obra pogués generar un benefici econòmic i li permetés pagar factures, ja que no té cap altre ofici que el d’artista

Declarat artista professional, actualment viu de l’art, però admet que aquí a Catalunya estem molt lluny d’Europa A tall d’exemple explica que quan el truquen d’una escola li diuen “aquest any estem treballant la teva obra, podries venir a fer un taller o una xerrada?” Lògicament, li agrada ferho i forma part de la manera que entén l’art i la cultura, però la feina té un cost.... I això costa molt d’entendre En un altre context, va anar a fer una exposició en un espai cultural on es volia deixar escrit que se li estava fent un favor, cosa que ell no va acceptar Davant d’aquestes i d’altres situacions, es va adonar que en el nostre país encara hi ha molt camí per recórrer i va prendre l’opció d’obrir-se al món

Va començar a Ceret, a la Catalunya del nord, on els interessaven una sèrie d’obres seves del món de la bici

Tenien la intenció de mostrar aspectes diversos sobre el ciclisme perquè hi passava el Tour de França A part del vessant artístic, també els interessava el fet que parlava català Coincidia l’exposició amb l’obertura després de la COVID del museu contemporani amb Plensa. Això va fer que els cartells anunciadors de les

2024 Reciclàrtica Tarragona

2024 Figura gegant Anita di Gambettolla Itàlia

2024 Muntatge a La Villa del Árbol, Costa Rica

2024 Land Art a la frontera d'Egipte i Sudan

dues exposicions estiguessin junts i que els visitants fessin una ruta per totes dues

Forma part del col lectiu

Drap Art, plataforma d’artistes que utilitzen materials reciclats, treballen conceptes de sostenibilitat i reflexionen sobre les problemàtiques ambientals A través d’aquesta plataforma es projecta cap a diferents territoris

A Melbourne, Austràlia, ha estat participant en el festival MOSS Deck Art Show que organitzen des d’allà i des de Barcelona, en el que venen taules de skate i es transformen a l’Àfrica en dipòsits d’aigua potable

També ha estat a Tunísia convidat per l’ambaixada de Suïssa, fent un projecte social de Land Art a Semmama Aquí hi va fer una escultura monumental amb una grua que va rescatar del desert a 50 graus de temperatura, en una zona perillosa on s’havia d’anar escortat per militars Un festival amb l’objectiu de mostrar Art o cultura en el terror

Després va viatjar a Islàndia, al centre cultural més al nord d’Europa, a 90 km del cercle polar àrtic. Va fer una instal lació en una façana de 15 m2 a cinc graus negatius, amb tres hores de llum diürna i on es va haver de fabricar ell mateix l’escala per pujar a la façana “M’agraden molt les situacions extremes com fer arribar l’art en llocs inhòspits del planeta on mai no hi hauria arribat”, ens comenta A la mateixa zona va fer una ruta pels fiords i va exposar a Siglufjördur

Durant un mes va estar al Japó fent tres exposicions en un projecte de Land Art, on va vendre algunes de les seves obres

Amb Drap Art va tenir l’ocasió d’exposar a l’ambaixada d’Espanya a la Xina, a l’institut Cervantes i en una fira molt prestigiosa d’allà, la Westbun Fair de Shanghai I al Japó, va exposar a la Kirittai Gallery i la Maruyama Yushindo, ambdues a Osaka

També va estar un mes a Itàlia a la casa-museu Federico Fellini, convidat a viure-hi un mes com a únic artista que no provenia del món del circ Allà va participar en tres exposicions En una d’elles, va construir la figura gegant "Anita di Gambettolla", que era una escultura portàtil inspirada en el llibre dels somnis de Fellini Aquesta obra va viatjar a Venècia, Pisa i diferents espais emblemàtics de tota Itàlia El muntatge va ser tot un èxit En aquest país ha establert un vincle fort; fa poc hi ha anat de nou i aquest mes de març hi tornarà

Recentment ha estat a Nova York, on li van adquirir una obra per tenir-la exposada en una galeria També va crear una sèrie d’escultures que “dialogaven amb els carrers”, on hi estaven exposades. Una d’elles, feta amb material de rebuig de New Jersey i restes tèxtils, és l’anomenada “Reconstrucció de les Torres bessones” Un dels projectes actuals és establir també vincles amb una artista d’aquesta ciutat per fer intercanvis

Enmig de tots aquest viatges, ha realitzat altres actuacions: una escultura per a un “guest House” a Costa Rica, un Land Art a la frontera del Sudan amb Egipte, una formació a Vietnam experimentant amb la cel lulosa de paper...

Fa poc ha arribat de l’ Índia on ha fet una exposició en

2024 Rajastán, Índia

2024 Muntatge al carrer Girona

2024 Recreació de les Torres Bessones a Nova York

2024 Batelcor Project Gran Canària

una zona molt remota i molt pobra en un projecte social, estant en una residència internacional, coincidint amb dues artistes de París, una de Taiwan i una altra d’Alaska Aquí ha estat realitzant unes obres que entren en diàleg amb una població on l’art contemporani no ha arribat I finalment, fa només uns dies, hem sabut que l’Edgar va recollir aquest 31 de gener a l’ Heritage de Ras Al Khaimah, dins el festival d’art Rak Art (la mostra anual més important i internacional de l’any als Emirats Àrabs) el primer premi en la secció d’escultura i instal lacions per la seva obra “Nucleotide” que va viatjar des de Púbol fins els Emirats per ser exposada en aquest certamen Una altra mostra de la seva projecció i el reconeixement internacional que rep

L’ARTISTA

L’Edgar entén l'art com una eina de transformació social, les seves obres són creades des d’una mirada subversiva de la realitat i posen de manifest les injustícies socials o el desordre ecològic

No separa la seva vida de l’obra, és a dir la seva obra és la seva vida

No s’entén una escultura sense una persona que la mogui, la faci ballar

Vida i obra és el mateix camí

Ens explica, com a exemple, que va fer una obra a Cran Canària on va fusionar una dansa grega amb una escultura amb teles, que es movia Una part de l’escultura era una taula de surf i la va portar a l’Atlàntic perquè surfegés amb altres taules de surf Una obra d’art amb un us pràctic

Observant fotografies de la seva obra es pot palpar el mimetisme que es produeix entre l’escultura i el paisatge i entendre la relació que estableix l’artista amb el territori en concret

Segons ell, els artistes pensen l’obra a llarg termini perquè tingui una perdurabilitat, intentant que deixi un pòsit més enllà, i no es poden limitar en el temps

Sempre es defineix com a català. Pensa que està exportant una part del seu país, però també se sent com un llop solitari que va absolutament per lliure i creu que hauria de tenir més recolzament

El seu desig és ser un artista català, amb projecció internacional però amb feina a Catalunya En aquests moments té dos projectes de caire monumental el maig, però sense continuïtat La resta de l’any ha de treballar fora

Ara es mou en dues línies importants de creació: instal lacions efímeres, la majoria de caire monumental

Per exemple, en un festival el contracten per fer una obra i quan acaba l’esdeveniment l’ha de desmuntar; normalment la intenta amortitzar muntant-la després en un altre lloc El material sol ser lleuger En aquests moments treballa molt amb teles, ja que al participar en efemèrides internacionals, són més fàcils de transportar, no ocupen gaire espai i quan les desplega ja pot començar el muntatge No li compren l’obra però sí la seva intervenció en aquell festival Les fotografies resultants tenen una mirada artística, no són efímeres i poden formar part d’una altra exposició

Per la seva filosofia d’art sostenible i art del reciclatge ja li interessa que una obra sigui efímera i la pugui exposar a diferents llocs, tenint en compte que a cada nova ubicació la munta de manera diferent Es va transformant i adaptant Per exemple, ara té una obra muntada a la fundació Cuixart de Palafrugell; quan la canviï de lloc, com que l’espai serà diferent, també el muntatge serà diferent

L’altra línia en aquests moment són les escultures de paper, moltes tenen llum i tenen una funcionalitat principalment de decoració

L’artista veu la seva vida com el cicle d’una flor en totes les seves dimensions. El naixement, l’obertura, els colors, les diferents parts, fins a l’explosió Segons el crític d’art, Eudald Camps: L’Edgar, “funciona com els aiguats, amb la força imparable de la imaginació”

Nosaltres veiem un artista que en totes les seves dimensions personals i creatives s’està expandint i ens mostra il lusions i somnis a través de les seves obres L’ànima, el coratge i el bon fer l’empenyen en aquest difícil món de l’art Enhorabona i ànims, a Sarrià estarem amatents a tot allò que el teu art ens vulgui mostrar n

Edgar Massegú als Emirats Àrabs

TURISME D’ESCOMBRARIES

La manifestació del Pont Major contra l'abocament incontrolat d'escombraries i el "turisme d'escombraries". Foto Aniol Resclosa

El passat 13 de desembre més de 160 veïns i veïnes del barri de Pont Major de Girona es van manifestar sota el lema «El Pont Major no és un abocador!». La protesta, en resposta a l’increment, els darrers mesos, de deixalles i brutícia al barri i va recórrer el carrer del Pont Major i el passeig Sant Joan Bosco, des de l’altura del Pont de l’Aigua fins a l’Institut Narcís Xifra i Masmitjà.

Aquest increment d’escombraries s’explica, en part i de forma més recent, pel procés d’implantació d’un nou sistema de recollida de residus a Girona, iniciat fa uns mesos, que preveu abandonar progressivament els contenidors oberts per contenidors intel ligents (que requereixen d’una targeta magnètica per obrir-los) en barris on predominen més blocs de pisos, pel sistema porta a porta en barris amb més baixa densitat, on predominen habitatges unifamiliars, i per àrees temporals al Barri Vell i al Mercadal, degut a la configuració urbanística d’aquestes zones, un sistema que també funciona amb targeta, com els contenidors intel ligents; el nou model també preveu la instal lació d’una sèrie d’àrees d’emergència per a les fraccions d’orgànica i de rebuig, i la recollida comercial porta a porta

Més enllà de les dificultats inherents en la seva implantació (resistències i canvis d’hàbits de la ciutadania, desajustos en la planificació, dificultats en l’execució, restriccions d’horaris o de tipologia de fracció, etc ), una de les conseqüències de la implantació de sistemes que abandonen els contenidors oberts (ja sigui el porta a porta o els contenidors intel ligents) és l’increment del que s’anomena «turisme d’escombraries», fent que veïns i veïnes de les

u’ l l d e l

Roger Casero Gumbau Veí del Pont Major

zones on s’han implementat aquests sistemes es desplacin a altres zones amb contenidors oberts per llençar les seves escombraries

Aquest nou sistema de recollida de residus de Girona es va començar a desplegar el maig de 2024 amb la progressiva implantació del porta a porta a diferents barris, entre ells el de Montjuïc; a partir d’aleshores en algunes illes de contenidors del barri de Pont Major es va incrementar considerablement el volum d’escombraries, especialment la que hi ha a la zona de Can Camaret i algunes de l’entorn de passeig Sant Joan Bosco. Era habitual, de fet ho és encara avui, veure veïns i veïnes que baixen de Montjuïc i s’aturen a Pont Major per llençar les seves escombraries

És clar que aquest fenomen, al barri de Pont Major, no és nou, i abans de la implantació del sistema porta a porta al barri de Montjuïc el Pont Major ja ha estat destí, i encara ho és avui, de les escombraries d’altres zones pròximes que fa més temps que han implementat el sistema porta a porta, com el barri de Campdorà i els municipis de Bordils, Celrà i sí, també cal dir-ho, Sarrià de Ter

Aquest increment d’escombraries provoca que els contenidors es desbordin i que molts residus acabin a terra, al voltant dels contenidors; a vegades, fins i tot, les escombraries

són a terra, fora del contenidor, i aquest ni tan sols és ple, ja que resulta més còmode i pràctic (?) llençar literalment les escombraries a terra, a vegades ni tan sols sense baixar del cotxe, que no molestar-se baixar del cotxe i obrir el contenidor per llençar-hi les escombraries a dins.

Ha estat especialment greu i preocupant l’illa de contenidors que fins fa poc hi havia al carrer de Pont Major, a tocar del Pont de l’Aigua i al costat de la benzinera, convertint-se en un autèntic abocador descontrolat de tot tipus de residus, runes i material d’obra inclosos La facilitat d’accés en vehicle, pel costat mateix de la benzinera, en facilitava l’abocament indiscriminat de residus Dies abans de la manifestació l’Ajuntament de Girona va retirar els contenidors d’aquell punt i els va recol locar en un altre indret, d’accés més difícil per als «turistes d’escombraries»

És clar que la brutícia dels voltants de les illes de contenidors del barri de Pont Major no és responsabilitat, només, dels veïns i veïnes de barris i municipis pròxims, també ho és dels mateixos veïns i veïnes del barri que deixen les escombraries a terra sense ni tan sols mirar si el contenidor és ple, que hi deixen mobles i trastos vells, fins tot tot

runa i material de construcció L’incivisme no coneix fronteres

Ara com ara al barri de Pont Major encara hi ha contenidors oberts i, per tant, segueix rebent residus que no li pertocaria rebre d’altres barris de Girona i d’altres municipis pròxims; aquesta situació, però, previsiblement hauria de canviar a partir de principis del mes de març de 2025, quan s’iniciarà la implementació dels contenidors intel·ligents a Pont Major Caldria esperar que, amb els contenidors tancats, el fenomen de «turisme d’escombraries» tendeixi a l’extinció, tot i que el temor és que, en cas de persistir, es tradueixi amb encara més escombraries a terra, per la impossibilitat dels «turistes d’escombraries» d’obrir els contenidors Veurem què passa

En tot cas, aquesta situació posa de manifest la necessitat d’una millor coordinació entre barris i municipis veïns per gestionar correctament i de forma més eficient els residus, i per combatre l’incivisme, evitant males pràctiques com l’abocament incontrolat d’escombraries en altres zones

Un bon veïnatge, cívic i polític, també passa per respectar l’entorn i garantir que els sistemes de recollida no generin problemes col laterals a altres zones, barris o municipis n

PRESSUPOST SENSE IDEES I AMB MANCA DE GESTIÓ.....

Josep M. Viladomat

Regidor grup municipal d’ERC

Els equips de govern municipal tenen dos documents transcendentals per aprovar de cara al darrer trimestre de l’any, un és el de les ordenances fiscals i l’altre el pressupost municipal. Aquest darrer és el que pot donar peu a negociació i acords amb l’oposició i mostra el full de ruta que vol seguir l’equip de govern.

En aquest cas la possibilitat de consensuar alguna partida pressupostària ha estat completament nul la

Per actuar amb transparència normalment l’equip de govern, una setmana abans del ple, explica als regidors de l’oposició el contingut del que vol presentar, però prèviament ja ha enviat els documents a tractar Aquest 2025 no va ser així, el pressupost no estava adjunt en la documentació prèvia El vàrem rebre el mateix dia de la reunió, i vàrem tenir menys de 5 dies per analitzar i posar en comú, opinar i aportar idees i propostes al document que l’equip de govern ha trigat mesos a elaborar

Tot i així vàrem fer mans i mànigues per poder-lo revisar de dalt a baix i ens sembla que hi ha alguns punt vitals a tenir en compte.

Aquest pressupost porta incorporat un l’increment de l’IBI del 18% que justifiquen per un endeutament estructural i un pla d’ajustament econòmic Feia 15 anys que no es pujava l’IBI Des d’Esquerra vàrem fer una proposta a l’equip de govern d’apujar-ho de forma gradual durant 3 anys D’aquesta manera la pujada

no seia tan sobtada, en benefici de tots els sarrianencs i sarrianenques Es va descartar

Segons l’equip de govern hi havia un endeutament important Sembla que per aquest pressupost ja està resolt l’endeutament és el miracle dels pans i els peixos ?

O el consistori ha convertit el deute de proveïdors, dins del pressupost i acumulat en el període de Covid 19, en deute financer a 15 anys i problema resolt

Des del moment que vaig fer un pas al capdavant de l’equip d’Esquerra, vam explicar, que l’endeutament estructural no és de difícil resoldre si tens un endeutament bancari baix El de l’ajuntament de Sarrià era i és inferior al 20%

Per tant, aquesta situació pot ser habitual en els ajuntaments Tant és així que el Govern espanyol ja fa dos anys seguits que dona ajudes als consistoris, perquè és conscient que els ajuntaments varen ser la primera línia de suport econòmic per les famílies més necessitades durant els dos anys que va durar la situació d’excepcionalitat degut la COVID 19

Els ciutadans recorrien als ajuntaments per resoldre temes d’economia familiar (ordinadors per als infants que no en disposaven, condonació d’algunes taxes i imposts, etc ) Es van implantar moltes altres mesures per tal de posar com a prioritat la salut de les persones en els dos anys que vàrem estar en aquesta situació, per evitar que l’econo-

Aspectes a millorar i evitar la deixadesa Fotos Josep M Viladomat

mia no fos la preocupació més gran dels ciutadans

És un pressupost que hem votat en contra perquè creiem que falta coherència entre el discurs de l’equip de govern i la seva execució d’accions Així ho vàrem explicitar en el ple del pressupost 2024 Al del 2025 s’incrementen 100 000 € les sancions, per exemple, un punt que es totalment contrari al programa de l’equip de govern

Hi ha un aprofitament econòmic en l’aprovació de la reparcel lació de “Can Renoc” per un import de 220 000 € Des del nostre grup municipal, aquest import ens sembla una oportunitat única, per emprendre millores en alguns dels edificis que són propietat de l’ajuntament i que la seva adequació o inici de reforma és costós, però necessari per al poble L’equip de govern ho vol dedicar a la compra d’un local social. A nosaltres no ens sembla una prioritat perquè pensem que hi ha barris que ja tenen la sort de tenir diferents equipament municipals i que és més coherent trobar fórmules i espais per compartir aquest equipaments que no adquirir-ne de nous

En subvencions, s’han incrementat les de les entitats veïnals, però no s’han tingut en compte les entitats culturals, que també estan molt actives i col·laboren en molts esdeveniments pel poble

S’incrementa la partida de Comunicació en 9 000 € respecte de quan portava la gestió una empresa privada; des de l’oposició veiem que la comunicació de l’ajuntament no representa a tots els grups municipals i especialment a tot el poble

En resum, un pressupost en el qual no veiem els valors plantejats per l’equip de govern en el seu programa Creiem que amb més temps, transparència i informació, podríem haver fet bones aportacions que el poble es mereix

Un pressupost mancat d’objectius i ambició n

opinió

OPINIONS AMB LLIBERTAT

Narcís Farroni Regidor Junts x Sarrià

Fa uns dies sentia expectant una conversa a la taula del cantó, eren 4 persones amb diferents ideologies i maneres de veure la política en general, les 4 persones en algun moment defensaven amb energia la seva visió, sense les altres interrompre o desviar la conversa, els pensaments anaven de dretes a esquerres i a la inversa, però alhora , sense cap sectarisme partidista ni cap titular de diari o del líder de torn.

En aquella conversa s’acabava demostrant una maduresa política important, un pensament lliure i respecte per l’opinió de l’altre , encara que no hi hagués acord, que personalment m’omplia de joia educativa i cultural, políticament parlant

Aquell grup de 4 persones no devien tenir més de 25 anys cadascun, per el que l’alegria era doble, hi ha esperança, hi ha una espurna de futur, en una societat on sempre veiem el got mig buit enlloc de mig ple

i això em va fer patir també un xic, on cada cop s’escolta menys i es parla menys, amb gent o entre gent de posicions diferents o allunyades, gent que es tanca en banda si el pensament es diferent o no hi combrega, quan crec que es en aquell punt on més s’hauria de parlar i debatre

Parlar, escoltar, dialogar entre pensaments diferents, no vol dir en cap cas que hagis d’arribar a un acord o consens, però realitzar aquest exercici es el que cada cop més, trobo a faltar, si no ets del meu color no fa falta que parlem,

aquí comença, sota la meva visió la immaduresa i el decreixement

Tothom predica que estima el seu poble o el seu país, però ho treballarem i ho farem només amb els nostres, error, tots en formem part, tots podem aportar i tots hem d’ajudar a construir i no a separar o dividir

Sincerament, soc més partidari de la llibertat d’opinió, que la llibertat d’expressió de la forma en que s’està veient en els últims temps, en la primera hi sol haver-hi al darrere un argument, una proposta, una reflexió, en la segona cada cop més veig com aquest magnífic dret que tenim i hem de tenir les persones que anomenem llibertat d’expressió, s’acaba executant o acabem sentint, que tot s’hi val i que aquella llibertat d’expressió tant sols val allò que hom hagi expressat, independentment del valor o la qualitat del que s’ha expressat

Ens hem de tornar a guanyar, de tornar a construir, les llibertats d’opinió i d’expressió, amb arguments, amb propostes, amb critiques solides i estructurades i sobretot i en tots el àmbits de la vida, lluitar i treballar per fomentar el pensament lliure, els dubtes, l’interès per resoldre un problema i no enrocarnos en ell

Seguiré pensant amb optimisme i pensant que aquelles 4 persones de la taula del cantó, no defalleixin en el futur, no es deixin absorbir per la famosa frase “no tenim res a fer” i que continuïn tenint el seu propi pensament, el defensin en llibertat i escoltant i respectant al del cantó

Tot això escrit, des de la meva humil llibertat d’opinió, Gràcies a la revista i la seva gent per donar aquest espais d’opinió n

Cristina Garcia, Helena Agullé i Monica Codina Educadores d’Infantil 1 EBM Confetti

L’ARRIBADA DEL TIÓ A L’ESCOLA BRESSOL e s p a i e s c o l a r

Al desembre arriba a l’escola el nostre Tió.

Els infants d’Infantil 2 troben el Tió amagat al pati i després el grup d’Infantil 1 grans, el gaudeixen una estona

A mig matí deixem el Tió a l’entrada de l’escola, el tapem amb una manta i deixem al terra un plat sense res Els infants quan acaben de dinar i berenar li deixen menjar en el plat

A l’aula d’I0 i les aules d’I1 tenen un tió més petit L’àvia d’un infant va confeccionar uns Tions amb llana i els va regalar a l’escola

Durant aquests dies també el Tió va visitar les aules i els infants li van cantar nadales, sobretot la cançó del Caga tió

“Tió, Tió caga torrons, d’aquells tan bons, d’avellanes i pinyons, si no en tens més!, caga diners, si no en tens prou, caga un ou”

Els últims dies, abans de Nadal, ens organitzem en grups reduïts i tots els infants fan cagar el Tió

EL Tió ens porta materials per les aules com objectes de fusta, de silicona, cotxes, material pel pati, jocs sensorials

Són uns dies màgics per als infants, sobretot per als grans d’Infantil 2 que ho viuen amb molta intensitat n

FESTIVAL

DE NADAL 2024

BuscAnT L’EsTRELLA DE nADAL

L’acte va començar amb els parlaments per part del senyor Isaac Ramió, alcalde de Sarrià, el senyor Quim Rodríguez, regidor d’educació, la senyora Montse Asencio, directora de l’escola, i la senyora Flora Rodríguez, representant de l’AFA, que van donar pas a l’alumnat de 6è per començar el festival. El títol de l’espectacle, “Buscant l’estrella de Nadal”, va ser el fil conductor d’una tarda carregada de fantasia, on tots els cursos de l’escola, des de P3 fins a 6è, van pujar a l’escenari per oferir-nos una gran varietat d’actuacions Fins i tot l’equip docent va participar-hi amb una divertida actuació Els alumnes de 6è van ser els encarregats de presentar els números de cada curs, fent que l’esdeveniment fos encara més especial Com l’any passat es va conser-

var el format de dos torns per a la realització del festival

UN VIATGE MÀGIC DE NADAL

Els més petits de l'escola, els alumnes d'I3, van iniciar el viatge de cerca de l’estel amb una gran il lusió A mesura que el festival avançava, cada curs es va sumar a la recerca amb una actuació plena de música i balls que feien brillar cada cop més l’Estrella. Els nens i nenes de cada classe van aportar-hi el seu granet de sorra, mostrant el treball realitzat a l’escola durant les últimes setmanes, i van fer gaudir el públic amb la seva energia i il lusió

Els alumnes de 1r i 2n van interpretar cançons nadalenques amb ajuda d’instruments musicals que van fer vibrar els cors dels assistents, mentre que els de 3r, 4t, 5è i

Com ja és tradició de cada curs, el passat Nadal, l’Escola Montserrat va celebrar el festival ple de màgia i emoció que va deixar t o t s e l s a s s i s t e n t s amb un somriure d’orella a orella.

6è van mostrar una coreografia espectacular que va fer emocionar tothom

Com cada curs, el festival de Nadal va ser un èxit gràcies a la magnífica feina organitzada conjuntament per la Comissió de festes de l’Escola, l’AFA i l’Ajuntament de Sarrià Esperem retrobar-nos el proper any amb les mateixes ganes i il lusió n

L’alcalde Isaac Ramió, el regidor d’educació Joaquím Rodríguez, la directora de l’escola Montse Asencio i la coordinadora del festival de Nadal de l’escola Montserrat

Presentadors

6èA

6èB

Fotos Escola Montserrat

LA cOnsELLERA D’EDucAcIÓ VIsITA L’EscOLA MOnTsERRAT

El passat divendres 10 de gener, la consellera d'Educació de la Generalitat de Catalunya, Esther Niubó, va f e r u n a v i s i t a a l ' E s c o l a Montserrat. La visita va ser una oportunitat per conèixer de primera mà les instal·lacions de l'escola i l’equip docent.

La Consellera i el Director dels Serveis Territorials de Girona, Miquel Marcè, van mantenir una reunió de treball amb l’Equip Directiu de l’escola i amb els altres membres de la comunitat educativa del municipi, el director de l’Institut de Sarrià, Albert Bayot, la directora de l’Escola Mare de Déu del Carme, Marta Rodríguez, i Mònica Singla, directora de la Llar d’Infants Confetti A la reunió també hi va assistir Inspecció d’Educació als ST de Girona

L'activitat va començar amb un recorregut per l'escola, on la consellera va poder observar de prop com els estudiants i les mestres desenvolupen les seves activitats diàries. Durant la visita, acompanyada per la directora de l’escola, la consellera va parlar amb docents i alumnes, mostrant un interès especial per conèixer les necessitats i les inquietuds de la comunitat escolar

Després de la visita a les instal lacions, es va dur a terme una reunió de treball a la qual van assistir les membres de l'equip directiu de l'escola, l’alcalde i el regidor de l'ajuntament i els altres directius de la comunitat educativa de Sarrià de Ter Aquesta trobada va servir per parlar sobre diversos temes d'interès per a l'escola, el manteniment de l’edifici, l'adequació de recursos, els projectes educatius en marxa i els futurs reptes que cal afrontar en el context educatiu

La directora de l’escola Montserrat, Montse Asencio, la consellera d’educació, Esther Niubó, el regidor d’educació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter, Joaquim Rodríguez.

Reunió amb tota la comunitat educativa de Sarrià de Ter Fotos: Escola Montserrat

Esther Niubó, Joaquim Rodríguez, Monts Asencio amb l’alcalde Isaac Ramió

La consellera va expressar el seu compromís amb l'escola i va destacar la importància de col laborar amb les comunitats locals per millorar la qualitat educativa En aquest sentit, va agrair la tasca de tots els professionals de l'educació que tre-

ballen dia a dia per oferir una formació integral i de qualitat a l’alumnat, i va assegurar que el Departament d'Educació seguirà donant suport a iniciatives que fomentin la inclusió i l'equitat en els centres educatius de tot el territori

La comunitat educativa de Sarrià de Ter va valorar positivament aquesta trobada, considerant-la una oportunitat per consolidar el diàleg entre els responsables del Departament d’Educació i els docents dels centre de Sarrià n

La consellera Esther Niubó amb una de les mestres de l’escola.

Dins una classe de l’escola Montserrat

I N S T i [ k ] e r i s

cAnçOns DE LLIBERTAT I R E p R E s s I Ó , E L s ú M M u M DE LEs «Jornades sobre el feixisme»

El director de l’institut Ti[k]eris, Albert Bayot, amb els alumnes i professors de música de Batxillerat, al centre cívic de sant Julià de Ramis Fotos INS Ti[k]eris

Coincidint amb el 80è aniv e r s a r i d e l ' a l l i b e r a m e n t dels presoners del camp d e c o n c e n t r a c i ó d ' A u switzch, a Polònia, des de l'Institut Ticeris vam organitzar les «Jor nades sobre el feixisme».

Al llarg del matí les classes es van transformar en un seguit d'activitats (cinema, lectura de textos, jocs de rol, debats, dinàmiques ) per tal de fer reflexionar sobre les conseqüències d'aquesta ideologia que sembla que torna a renéixer amb força a tot el món Durant la jornada no només s’aborda el feixisme en termes històrics, sinó que també s’aprofundeix en les actituds masclistes, xenòfobes i homòfobes Enguany, per primera vegada, l'alumnat i el professorat de l'optativa de música de Batxillerat va organitzar un petit espectacle musical titulat «Cançons de llibertat i repressió», que es va representar el passat divendres 31 de gener al Centre Cívic de Sant Julià de Ramis

El musical plantejava un viatge musical i poètic per la memòria, la resistència i la denúncia al feixisme Des de la repressió emprada pel franquisme durant la dictadura, passant per les noves formes de feixisme que denigren les persones per condició ètnica o de gènere Tot plegat reivindicant autors i autores que han utilitzat la música i la poesia com a eina de denúncia social i política. Referents literaris que l’alumnat ja coneix, com Vicent Estellés, Pere Quart o Maria Mercè Marçal, entre d'altres

L’èxit va ser rotund. Les emocions van aflorar entre el públic que, en acabar, va poder participar d’un col loqui sobre el seu contingut n

cInQuAnTA AnYs

Sempre he tingut l’afició a observar l’entor n des dels llocs alts. Ja de molt petit, el fet de pujar al Pi de la Bateria per veure des de dalt el Camp dels Socs, els arbres de les ribes del Ter i a la llunyania p o d e r v e u re e l s c a m p a n a r s d e Girona, em feia sentir una sensació de privilegi que he conservat amb el pas del temps. Ja no dic des dels Àngels poder observar la plana Empordanesa, el mar i les Illes Medes, que feia créixer en mi cada vegada més la curiositat de veure el mon des de les altures, al mateix temps que es despertava en mi una vocació envers la muntanya.

Ifou així que, aprofitant que a Sarrià de Dalt, l’ADC (Agrupació Deportiva i Cultural Sarrià de Dalt) iniciava la seva secció excursionista, tot van ser presses per apuntar-m’hi

A Sarrià de Dalt hi havia hagut un Grup Escolta dependent del Centre Parroquial, però la inquietud d’alguns membres d’aquell Grup, i amb gent amb experiència a la muntanya provinent d’altres Grups, a les darreries de 1974 es fa la primera reunió institucional d’inici del Grup

Al capdavant del Grup hi havia en Joan Sunyer i la seva muller, la Joana Rosdevall, a més dels caps de colla com la Conxita Herrera, en Josep Turbau, l’Albert Rubirola, la Montserrat Marcè i jo mateix, llavors tot un reguitzell de noies i

nois adolescents i també nenes i nens, crec que el mes petit no tenia més de 10 anys Al gener de 1975 fem la primera sortida del Grup, que vam anar del Santuari de la Salut al Far i baixant a les Planes. Una sortida senzilla però que els participants potser mai hauríem presagiat que al cap de 50 anys amb gent diferent i amb alguns dels fills dels que vam fer aquella excursió inicial, el Grup es mantindria actiu

No teníem local propi però l’atzar va fer que l’única edificació de l’antiga Cooperativa de la plaça de Can Nadal i que el pas de l’autopista no havia enderrocat, i de la que en restaven les quatre parets i mig teulat, en terrenys de Can Torras, fos la “relíquia” que vam triar i que esdevindria el local del nostre grup Com he dit, les quatre parets i mig teulat, però amb molt d’esforç, posant-hi les mans, el coll i moltes, moltes hores i també molta il lusió, el Porxo és el que

és ara mercès a la iniciativa i esforços d’aquells començaments, cal recordar l’ajuda del qui era president de l’ADC, en Salvador Tarradas i d’altres membres de la Junta, que van creure en nosaltres i per al nostre grup ens va assignar un pressupost de 15 000 pessetes per aquell any, i també amb les aportacions dels integrants del Grup que pagàvem 10 pessetes cada mes vam poder disposar del nostre local “El Porxo” Encara em ve a la memòria un dissabte a la tarda que es presenta en Joan Sunyer amb un dibuix de la llar de casa seva com a model, i prenent mides dels rajols que feien falta per completar la llar de foc, però amb molta traça i algun ensurt en Joan ens va fer aquella llar de foc que encara avui fa del Porxo un lloc ben acollidor Un cop acabat el local, comença a venir gent a veure’l, i em decep cada vegada que veuen la llar de foc i diuen: Molt bé, nois, ho heu fet molt bé, quines costellades que farem aquí! Després de tots els esforços, em recava molt

Josep Cros. Grup Muntanya Sarrià

Pujant al refugi de Gouter, Mont Blanc any 1979 Santi Palomeras, Pep Aymerich, Joaquim Carreras i Miquel Angel Cros Foto Josep Cros

que la gent tingués al cap únicament les fartaneres, deixant de banda la nostra activitat

Ja tenim local, i tot el temps que hem estat refent el Porxo no hem deixat de fer sortides a muntanya i aquell 1975 té lloc el primer campament d’estiu del Grup, concretament a Cap de Rec a la Cerdanya, potser vam ser més de 40 integrants, i recordo que va costar Déu i ajuda trobar tendes per a tothom, però aquell campament va ser un èxit A Sarrià de Dalt no es parlava de res més.

Les entitats excursionistes havien de pertànyer a la “Federación Española de Montañismo” No obstant això, va costar molt que la Federació ens admetés com a entitat, al·legant que a la zona hi havien altres centres, com si no hi hagués lloc per a un centre nou Ben mirat, això eren coses del franquisme que estava fent les darreres rebequeries

També, a diferència d’avui en dia, els desplaçaments en transport públic es feien eterns, anar a fer una travessa Ull de Ter-Núria amb combinacions era l’aventura més esbojarrada que us puc explicar Anar al Pirineu Central per les carreteres d’abans t’hi passaves tota la nit, sortíem de Sarrià a les deu de la nit i arribàvem a Benasc a trenc d’alba

L’activitat continua i cada vegada més iniciats a la muntanya comencem l’alta muntanya al Pirineu, recordo un campament d’estiu a la Vall d’Estós que per pujar tendes i queviu-

res vam llogar cavalls i va ser tot una aventura, i un altre campament per Setmana Santa al Cadí, que estrenàvem tendes i les vam ben estrenar amb una pluja i vent que ens va torçar els pals de les tendes noves de trinca.

D’anècdotes en podem explicar moltes de bones i alguna de dolenta, ja que tampoc ens hem lliurat d’algun accident greu que hem hagut de lamentar

El 1979 vam fer el salt als Alps, en aquell any vam assolir per primera vegada el Mont Blanc Anys posteriors, el segueixen altres cims de renom dels Alps i Andes, i també ens introduïm a l’esquí de muntanya Però no hem deixat mai el nostre Pirineu ni les nostres muntanyes més properes, que hem gaudit amb la mateixa intensitat que aquella primera de la Salut-el Far.

En el record des d’un bon principi, ja sigui als cims d’aquí a la vora, al

Pirineu o als Alps, vaig tenir la sort de compartir camins, parets, crestes i cims amb en Joaquim Carreras, en Pitxi pels amics, que va ser un puntal per la colla i que malauradament no està entre nosaltres.

Cal dir que en el decurs de 1977-78 hi ha un canvi d’entitat i passem a ser Secció de Muntanya de la UES, (Unió Esportiva Sarrià), fruit de la fusió de les entitats ADC de Sarrià de Dalt i Montserrat de Sarrià de Baix Però va ser el 1986 que per iniciativa pròpia decidim fundar el Grup de Muntanya Sarrià, per la nostra tasca era més convenient no dependre de cap altra entitat i fins al dia d’avui que som totalment autònoms

En el programa de la Festa Major del 1990, vaig fer un escrit que deia “Fa quinze anys”, aquells quinze anys en aquell moment semblava haver arribat a fer molt camí, i amb el pas del temps enguany, aquest 2025, concretament al mes de gener, ja fa 50 anys de la primera sortida de la nostra colla Hi ha hagut gent que en el decurs d’aquest temps ha deixat l’activitat, però també han estat moltes les noves incorporacions

Des de la modèstia d’una entitat petita de poble, miro enrere i penso en el que hem estat en el decurs de tots aquests anys i sortosament veig que al Grup de Muntanya Sarrià hi ha gent que té una sensibilitat com la del nen que albirava el paisatge des del cim del Pi de la Bateria, i tenim el privilegi de gaudir dels cims i sentim una gran estima per la muntanya i per la nostra terra Per molts anys n

Dalt del cim del Ferran i Talaixà al fons Any 1980 Foto Família Suñer Rosdevall

Camí de l'Aneto 3 404 m Any 1982 Foto Família Suñer Rosdevall

PRESENTACIÓ EQUIPS [ U E

El passat 5 de desembre la Unió Esportiva Sarrià va celebrar la presentació oficial de tots els seus equips per a la temporada 2025 L'acte, que va tenir lloc al pavelló del club, va reunir jugadors, tècnics, delegats, famílies i afeccionats per a una estona de convivència i entusiasme per l'handbol

La presentació va començar amb una desfilada dels diferents equips, des de les categories més petites, els mini-taurons, fins a les superiors i acabant per l’equip de Primera Nacional Cada equip va ser acompanyat pel seu entrenador/a i el delegat/da d’equip Aquesta temporada tenim 6 equips a Lliga Catalana: l’aleví masculí, l’infantil masculí i l’infantil femení A, el cadet femení, el cadet masculí A i el juvenil Destaquem també el sènior femení que juga a la Lliga Catalana Argent

L’acte va ser una gran oportunitat, per als jugadors i les seves famílies, per conèixer de més a prop les persones que els acompanyen durant aquesta temporada i de mostrar el creixement constant del club pel que fa a nombre d’equips i també a la qualitat de la formació

La UES continua essent, una temporada més, una gran família unida per la passió per l’handbol i per uns valors que van més enllà de les pistes n [ U E S

DUES

JUGADORES DE LA UES AL CESA

Dues jugadores de la UES, la Martina Mallola i Colomer i l'Aina Soler i Arasa, han destacat en el Campionat d'Espanya de Seleccions Autonòmiques (CESA) en les categories infantil i cadet respectivament Les dues joves promeses del nostre club han competit a un alt nivell, demostrant el seu talent i la seva dedicació, en el cas de l’Aina per segon any consecutiu

Un dels moments més destacats va ser la gran actuació de la Martina amb el seu equip, que amb una gran feina i esforç, van aconseguir la medalla de plata en la seva categoria, un reconeixement que reflecteix la seva excel lència i perseverança Per la seva banda, l'Aina també va mostrar un gran rendiment, competint amb molta solidesa en la categoria cadet

Les dues jugadores han estat un exemple de sacrifici i passió pel seu esport, i des del club estem molt orgullosos dels seus èxits Aquests resultats són una mostra de la qualitat i el talent que es pot trobar en el nostre club i del gran futur que poden tenir aquestes joves esportistes en el món de l’handbol.

Felicitats a les dues! n

Aina Soler i Arasa

Martina Mallola i Colomer

LA TRADICIONAL QUINA DE NADAL DE LA UES , UN ÈXIT DE PARTICIPACIÓ

I GERMANOR

Aquestes festes de Nadal, els amants de l'handbol i els veïns del poble han tornat a gaudir de la ja tradicional Quina de la UES, un esdeveniment que cada any es converteix en una cita imprescindible per a la gent de Sarrià, però també per a persones de pobles veïns. La Quina es va celebrar els quatre dies més destacats de les festes: el 25 i el 26 de desembre, així com l’1 i el 6 de gener i va comptar amb una gran afluència de participants, que van venir amb moltes ganes de gaudir d'una tarda divertida i, a més, van col laborar amb el club en una de les seves principals iniciatives per recaptar fons per a les activitats de la temporada Els premis, com és habitual en aquest esdeveniment, van ser molt generosos gràcies als patrocinadors i van provocar l’entusiasme dels assistents Des de lots nadalencs, pluja de

fuets i pernils, fins a premis especials per als més afortunats

Però més enllà dels premis, la Quina va ser una veritable festa de germanor Un espai per a la trobada entre jugadors/es, tècnics, familiars i veïns i veïnes, que van poder compartir un moment de celebració en un ambient distès i ple de bon humor El vincle entre l'handbol i la comunitat es va fer evident una vegada més, amb els participants reafirmant el seu compromís amb el club i la seva passió pel nostre esport

Des de la Junta directiva de la UES, es vol agrair a tots els que hi van participar i van fer possible aquesta celebració, així com a tots els col laboradors i a l’Ajuntament de Sarrià, perquè continua sent una tradició que aporta alegria, diversió i un gran esperit de comunitat Ja esperem amb ganes la propera edició! n

ESTEM EN PLENA TEMPORADA DE FUTBOL I ESTEM VIVINT UN ANY APASSIONANT

El FC Sarrià es troba en plena lluita per l’ascens a Segona Catalana, categoria que mai hem assolit i ens col locaria a l’elit del futbol Gironí. Amb la direcció de José Luís Cano, es va confi-

gurar una gran plantilla aquest estiu

L’equip és entrenat per Kevin Mesa, que a la seva segona temporada al capdavant, està deixant el seu segell al joc de l´equip. En aquest moment estem 2ns

a la classificació, en una lluita molt tancada amb fins a set equips La lliga esta essent igualadíssima, amb una competitivitat altíssima, i s estan veient uns partits d´alt nivell al municipal Antonio Moratalla

Esperem seguir tota la segona volta en aquest nivell i poder oferir al nostre poble un nou ascens del nostre equip de futbol

Primer equip

Per altra banda, els més petits del nostre club, els prebenjamins del 2017 i 2018, ens delecten cada cap de setmana amb un futbol divertidíssim, i una il lusió desbordant Tenim una pedrera de petits amb molt futur, encapçalats pels seus entrenadors, Javier i Kevin, els quals demostren els seus coneixements i qualitat humana

Al final de temporada podrem fer un resum més acurat de com han acabat les competicions els nostres equips, segur que amb molts èxits n

Equip dels prebenjamins Fotos Futbol Club Sarrià

LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENT, EN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE

Quina quina!

Les diverses sessions nadalenques del joc de la Quina han resultat emocionants i nutritives: s’han repartit línies i quines esplèndides en productes comestibles i generosos vins, i han volat fuets a dojo. A l’hora de cantar els números, se segueix el patró clàssic de la nomenclatura sarrianenca. Com que cada terra fa sa guerra, aquí els presento alguns identificadors procedents d’altres punts de la geografia comarcal:

7: en Rexach 13: Marsella

23: el dia d’en Tejero

29: el crack

49: cul ample nou

51: el pastís

63: la mort d’en Kennedy

66: cap a l’Auchan falta gent (o cap a Perpinyà)

82: el Naranjitu

86: es buida el pis

On sí que la unanimitat és absoluta és en el 8 i el 88: les mamelles. De la regidora o de qui sigui, a tot arreu. n

Quintí Fortuny

TSN – Pavelló municipal

Arrendaments urbans

El problema de l’habitatge s’agreuja a marxes forçades i de manera preocupant. A l’oferta esquifida d’habitatges per llogar s’hi suma l’escalada geomètrica dels preus; i la predilecció de segons quins propietaris per transformar pisos i apartaments en residències d’ús turístic. Ningú sap on anirem a parar: la

prova concloent és la d’un gran tenidor del nostre àmbit local que ha començat a cobrar per passar per davant de les seves finques urbanes o pel sol fet de mirar-se els balcons.

“No es pot perdre ni un minut

S e m p re h i t i n c u n c o n s e rg e degudament acreditat que cobra en efectiu o amb datàfon” , ha declarat a aquest rotatiu n

Pilar de la Bellacasa TSN-carrer Major

Alta graduació

No és la primera vegada que una ratafia sarrianenca s’imposa al concurs de Santa Coloma de Farners. Aquest any l’èxit ha tornat a acompanyar i les Dones més que mai s’estan plantejant objectius més ambiciosos De cares a noves convocatòries, sembla que està molt madura la participació al concurs d’anisos de Rute (Còrdova), al d’orujos d’herbes de Pedrafita do Cebreiro (Lugo), al de limoncellos casolans de Sorrento i –agafin-se fort!-, al de whiskies de malta de Kinlochleven, a les Highlands. Que es preparin! n

Alegria Pitof TSN-Pla dels Socs

Al teatre falta gent!

Les sortides col·lectives al teatre per anar a veure espectacles musicals estan resultant un èxit rotund tant d’assistència de públic com d’animació i de qualitat d’interpretació S’han omplert autocars per anar a Barcelona a veure Priscilla,

reina del desert, com anys enrere s’anà a veure El rei lleó, Mar i cel, o Mamma mia! Aquest rotatiu ha detectat, això sí, un cert cansament dels musicals per part del fidel públic assistent i l’organització es proposa posar en marxa, d’ara endavant, expedicions per veure teatre clàssic i profund. Medea, d’Eurípides, Macbeth, de Shakespeare, Èdip rei, de Sòfocles… pensa programar pròximament l’entitat organitzadora, segons que ens ha anunciat “La sola concessió a e s p e c t a c l e s m u s i c a l s p o d r i a consisitir en algun recital de P a c o I b á ñ e z ” , ha declarat a aquesta redacció l´encarregada d´animar el cotarro.n Fedra Flotats

TSN-Centre d’arts escèniques

Marxem de Tuister!

La xarxa social Tuister, abans anomenada X, s’ha convertit en un niu d’escurçons: insults, notícies falses, difamacions i l’omnipresent vigilància de l’oligarquia conspiranoide global ens han fet prendre aquesta determinació Com tots els mitjans de comunicació seriosos del món, marxem de Tuister. De fet, no hi havíem sigut mai

Però com que tothom diu que se n’ha de marxar, marxem: aquest rotatiu té criteri propi, ni que sigui per solidaritat, marxem a quatre peus junts.

Quan diguin que s’ha de tornar, també ho farem n

Bel Pastoret

TSN-Tecnologia I xarxes

LA FRASE DEL DIA: “Un cirurgià que ha de comprar vi, una de dos: o beu molt o opera poc” (Apòcrifa riojana)