Parlem de Sarrià 119

LLUM

· AIGUA · AIRE CONDICIONAT · CALEFACCIÓ

en reparacions, instal·lacions elèctriques canvis de caldera, aire condicionat i muntatges d’energies renovables...

* Presentant aquesta publicitat

sumari

AJUNTAMENT. Les adolescents passen moltes hores amb mòbil

FESTA MAJOR Recordant la Festa Major de Sarrià de Ter “Els artesants de la felicitat dolça” El barri de la Rasa a la Festa Major Un festival de veus: Cantauntros a Sarrià de Ter

ENTITTAT S Cantaires: Do, Re, Mi, Fa, fem música Esplai PL

Associació Comerciants: Mercat d’una nit d’estiu AV Sarrià de Baix: Associació veïnal de Sarrià de Baix AV la Rasa: Dia 1 de maig, dia d’arròs

Ràdio Sarrià: La nova temporada completa ESPAI 2.0. X no és Twitter

CULTURA Biblioteca Emília Xargay 2024-2025: Els clubs de lectura

Sala Dolors Xabé Exposició “Connexions” de Mariona Tarrats Mosàic Literari T irar Pedres al riu Pedres

Teatre El mite de Romeo i Julieta de William Shakespeare

QUADERN D'APUNT S

DOSSIER D’HISTÒRIA . Molt més que vi. La zona productiva de la vil·la romana del Pla de l’Horta Sarrià Sardanista

L'ENTREVISTA Isaac Ramió, Alcalde de Sarrià de Ter IN MEMORIAM. Seguiré buscant en Pere... L’ULL DEL PONT “Som del Pont” la revista del barri

OPINIÓ JxS Opinió i visió des de l’oposició del 1r any de govern ERC El teatre ha d’estar ober t

ESPAI ESCOL AR. Escola Montserrat. Erasmus+ a l’escola Montserrat

Confetti Què passa amb l’adaptació! Iniciem nou curs Institut Sarrà de Ter Completa l’oferta educativa i canviarà de nom

ESPORT S. FC Sarrià de Ter THE SARRIÀ NEWS

EL CONCURS DE SARDANES

De l’article «Sarrià Sardanista» de Jordi Duch, sobten algunes dades Primer de tot, que hi ha poques fotos del concurs de colles sardanistes que es va fer durant 37 anys i que havia tingut molta popularitat Segurament aquestes fotos es troben en els arxius familiars i, de ser així, convindria anar-les recuperant, per a l’Arxiu d’Imatges de l’Ajuntament, tal com hem anat pregonant en diverses ocasions

Tenim a la memòria el concurs, la seva vistositat, els vestits emmidonats, les sardanes de lluïment, la sardana revessa, la multitud de sardanistes que omplien la plaça Des de l’any 1945 fins a 1988, es varen fer a la plaça de l’església, després al camp de futbol per encabir la munió de dansaires del concurs, fins l’any 1993 En Jordi Duch, diu: “Probablement no sabrem mai els motius del perquè es va deixar de fer, diners, poc interès per la sardana, altres interessos culturals, manca de voluntaris per l’organització El cert és que, quan un element cultural i de país com del que estem parlant es deixa de fer, costa molt tornar-lo a reprendre, si és que això és possible”

En la Festa Major d’enguany, s’han programat dues audicions de sardanes, una a la plaça de l’Obra i una altra a Sarrià de Dalt, com s’ha vingut fent darrerament. El concurs, tal com el vàrem conèixer, ha desaparegut de les agendes dels programadors

LA VIL·LA ROMANA DEL PLA DE L’HORTA

L’article que els arqueòlegs Ana Costa i David Vivó, investigadors de la UdG i David Mallorquí, arqueòleg de l’empresa Signinum, presenten en aquest número, és una actualització de les diverses campanyes d’excavacions que s’hi ha fet darrerament A més de ser una vil la de luxe, era un mas productiu amb tota mena d’instal lacions per a l’elaboració del vi, l’oli i pel magatzem dels productes dels camps i hortes que l’envoltaven.

En la darrera campanya, juntament amb el Ser vei de Monuments de la Diputació de Girona, l’empresa Signinum i els tècnics del MAC, es varen restaurar i reposar al seu lloc original, 18 fragments de mosaic opus tessellatum Aquesta és una fita important, ja que els mosaics arrencats els anys 70 es trobaven als magatzems del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona a Pedret, en condicions no prou adequades i, per tant, no eren visibles al públic A partir d’ara, amb els mosaics reposats, els visitants i els sarrianencs podrem gaudir d’una vil la romana, més completa, valuosa i didàctica

parlemDESARRIÀ

Consell de Redacció: Josep Brugada, Roger Casero, Àngel Garcia, Quim Llunell, Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M Sansalvador, Isabel Vidal i Jordi Duch

Correcció lingüista: Toni Ruscalleda

Agraïments: Ajuntament de Sarrià de Ter

Hi col laboren: Joaquim Rodríguez Vidal, Ajuntament Sarrià de Ter, AV La Rasa, Jordi Dalmau, Esrnest Penalba, Esplai Pl, AV Sarrià de Baix, Mariona Tarrats, Ana Costa, David Vivó, David Mallorquí, Narcís Farroni, Josep M Viladomat, Comissió Erasmus+, Mònica Garcia, Nuri Senen, Mònica Holguin, INS Sarrià de Ter, FC Sarrià de Ter

Portada: Concurs de sardanes de Sarrià de Ter Fotografia de Joan Vila Simon de 1975, portada de la revista Carrilet de setembre 1976

Disseny i maquetació: Mercè Soler

Impressió: Impremta Pagès

Subscripció anual: 10 euros

Tiratge: 1 400 exemplars

e-mail: parlemdesarria@gmail com Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732

La revista l’edita el grup G E R D S de TER (Grup editor de la revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i financiació de l Ajuntament de Sarrià de Ter

El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsabilitza necessàriament de les opinions signades

LA RevISTA jA éS A InTeRneT: www parlemdesarria org Facebook: ParlemdeSarrià GERDS DE TER

Per llegir les revistes sense descarregar: www issuu com/parlemdesarriadeter

AGRAïM LA COL LABORACIÓ DE LES ENTITATS COMERCIALS Per publicitat i cartes a la redacció podeu contactar amb: josep brugada@gmail com

ERASMUS+

El darrer curs 2023-2024, l’escola Montserrat es va adherir al programa Erasmus+ del consorci ECEGIR (European Consortium for Education in Girona) Aquest programa té per objectius, entre d’altres, internacionalitzar les escoles del Gironès, potenciar l’aprenentatge d’idiomes i desenvolupar les competències digitals

Alguns professors i alumnes varen poder realitzar viatges a ciutats de Portugal, Itàlia, França i Dinamarca, a fi i efecte de formar-se i compartir experiències, en definitiva, contrastar i aprendre d’altres experiències docents

LA REVISTA PARLEM DE SARRIÀ COMPLEIX 30 ANYS

I així, com el que no vol la cosa, hem complert 30 anys El primer número, editat per un consell de redacció, va sortir el febrer de 1994 Formaven part d’aquell consell Joana Rosadevall, Joaquim Carreras, Àngel Garcia, Dani Cañigueral, Pere Borràs, Robert Creixans, Jaume Busquet, Raimonda Coll i Josep Brugada Des d’aquell any, ja llunyà, hem anat editant la revista que teniu a les vostres mans fins arribar al 119 Hem canviat de segle, en Joaquim Carreras ens va deixar, els col laboradors segueixen actius, però el més important, continuem fent recerca històrica, parlant d’actualitat i de cultura. La revista Parlem de Sarrià, manté el seu subtítol: revista de cultura i informació local Per molts anys! n

LES ADOLESCENTS PASSEN

MOLTES HORES AMB EL MÒBIL

Quim Rodríguez Vidal Regidor d’Educació i Medi Ambient

Segons diversos estudis, els i les adolescents dediquen entre tres i sis hores

c a d a d i a a l m ò b i l , u n a quantitat que supera (de molt) el que aconsella l’Organització Mundial de la

S a l u t , q u e é s d e 1 2 0 m i n u t s d i a r i s c o m a màxim. Els efectes d’aq u e s t a b ú s s ó n : p i t j o r s q u a l i f i c a c i o n s , a u g m e n t de l’angoixa, pitjor imatge d e l s e u c o s i m e n y s benestar (alumnes de 15 i 16 anys).

Alguns psicòlegs coincideixen en la conclusió:

l’ús excessiu dels mitjans digitals per partdels nens i adolescents pot obstaculitzar la formació d’una sòlida resiliència psicobiològica

Aquest ús no només té en compte la quantitat de temps, sinó també els continguts, el moment del dia i els tipus d’usos per identificar una vintena de perjudicis físics, des de la pèrdua de la son a l’obesitat i els problemes cardiovasculars; psicològics, com la depressió i la dependència; i psiconeurològics, que ocasionen canvis en l’estructura del cervell

Les conseqüències de l’abús són generals segons l’informe Influència de la tecnologia en la vida dels espanyols (Kaspersky, desembre 2022) Gairebé el 70% de la població diu tenir dependència de la tecnologia, i Catalunya i Madrid són les comunitats amb els percentatges més elevats El 46% creu que hauria de reduir-ne l’ús i el 10% ha anat a

teràpia o s’ho ha plantejat per reduir el temps que dedica als dispositius

Malgrat això, el 26% dels progenitors admet que no disposen de prou informació per explicar als seus fills com fer un ús segur i responsable d’Internet i el 75% creu que els seus fills no estan preparats o no tenen les nocions suficients per fer-ne un ús segur

EDUCAR I ACOMPANYAR LES PERSONES EN L’APRENENTATGE DIGITAL

El debat en relació a la correcta utilització de les tecnologies digitals, quines són les problemàtiques que comporten i com cal abordar-les és vigent i genera preocupació en la societat

La família, com a primer estadi de socialització i relació de l’infant, esdevé la institució amb més pes i influència en la formació i els desenvolupament dels infants i joves Per tant, les seves actuacions (les dels membres de la família) poden ser un factor de protecció i estabilitat que minimitzi les influències negatives de l’entorn

Els avantatges de les pantalles són evidents: intensifiquen la comunicació i les relacions, sobretot entre els adolescents i els joves Formen part de la nostra vida, dels grans i els joves, i ens ofereixen un gran ventall d’oportunitats

El mòbil, en concret, ens permet estar connectats i localitzats en casos d’emergència i ofereix una comunicació sense barreres

geogràfiques i una connexió intergeneracional Ens permet una major vinculació entre grups d’iguals, podem accedir a informació il limitada de forma fàcil i immediata, podem compartir coneixement, aprendre, ser creatius i treballar en grup

Les pantalles, però, comporten uns riscos associats que podem prevenir: riscos associats amb l’ús excessiu de pantalles per la necessitats i obligació d’estar connectats i disponibles de manera permanent, la qual cosa pot comportar pressió, estrès i que es desatenguin altres prioritats. Riscos relacionats amb els continguts de caràcter violent, racista, pornogràfic o la promoció de certs consums. També cal pensar en els riscos relacionats amb l’exposició a les xarxes socials (la imatge que donem de nosaltres mateixos) o diferents possibles assetjaments (seducció de menors, insults, amenaces ) i els perfils falsos

El Govern de la Generalitat té editada l’Estratègia 2017-2019 del Pla integral d’atenció a les persones amb trastorn mental i addiccions, un document que fixa les prioritats en salut mental i benestar emocional, algunes de les seves recomanacions les incloem aquí

Es pot trobar una selecció més actualitzada a la web Internet Segura i diversos recursos a les guies adaptades per la Fundació Pere Tarrés, Hospital Sant Joan de Déu, Ajuntament de Girona, Ajuntament de Barcelona, Consell Audiovisual de Catalunya, entre d’altres.

Recomanacions sobre l’ús de les pantalles:

Fins als 3 anys: no utilització de cap tipus de pantalla.

De 4 a 6 anys: exposició limitada i acompanyada (menys de mitja hora diària)

De 7 a 12 anys: increment progressiu i supervisat fins a una hora diària com a màxim

Set de cada 10 nens entre 6 i 12 anys mengen amb una pantalla o un dispositiu tàctil al davant (Societat Espanyola de Pediatria Extrahospitalària i Atenció Primària), amb els efectes que això pot comportar: poca atenció en l’alimentació, problemes alimentaris, de gestió emocional, de tolerància a la frustració o la capacitat narrativa de les coses petites

Quant a l’edat recomanada per tenir mòbil propi, no s’aconsella abans dels 12 anys, però cada vegada més experts parlen de qüestionar els mòbils fins als 16 anys

Al marge dels beneficis i oportunitats que ofereixen les Tecnologies Relacionals de la Informació i la Comunicació (TRIC), la xarxa comporta riscos que poden afectar d’una manera especial els adolescents Fruit de pressions i xantatges molts adolescents poden estar exposant imatges i contingut personal i privat a les xarxes socials i d’altres canals d’internet (Estudi d’Unicef “Impacte de la Tecnologia a l’Adolescència” 2020/2021) Algunes informacions de l’estudi:

6 de cada 10 adolescents dormen amb el mòbil

1 de cada 5 es connecta durant la nit.

4 de cada 10 adolescents estan connectats per no sentir-se sols

1 de cada 10 adolescents ha rebut una proposició sexual a Internet per part d’un adult

1 de cada 3 adolescents podria estar essent víctima d’assetjament escolar

2 de cada 10 adolescents podrien estar essent víctimes de ciberespai 6 de cada 10 adolescents fan servir videojocs com a principal canal d’oci i entreteniment i més d’un 50% juga a jocs no aptes per la seva edat

1 de cada 10 menors que juga o aposta diners on line poden arribar a convertir-se en ludòpates

Les famílies, doncs, han d’acompanyar els seus fills i filles en l’ús de les TRIC, i contribuir a minimitzar-ne els riscos. No es recomana que se’n pugui disposar a totes hores, ha de ser una introducció progressiva guiada per la persona adulta i cal preservar els joves del seu ús mentre facin els deures per tal d’optimitzar el seu rendiment. Tampoc es recomanen altres pantalles de forma simultània, ja que interfereixen en els processos d’atenció, fet que provoca més errors i l’alentiment en la realització de les tasques acadèmiques

Algunes claus per a la promoció

d’una bona higiene digital (Convenció sobre els Drets del Nen), les podem resumir així:

1. Les famílies també necessiten disposar d’eines i el suport necessari per poder exercir la tasca educativa i d’acompanyament necessaris en l’era digital

2 El sistema educatiu és clau en la transformació cap a una educació crítica en l’aprenentatge de les eines i pautes necessàries per utilitzar internet

3 Si els nens i nenes i adolescents estan informats, tindran més possibilitats de comprendre els riscos, informar sobre situacions d’abús i cercar ajut quan el necessitin

4 Les institucions han de generar les mesures i mecanismes de protecció, educació i promoció dels drets dels nens, nenes i adolescents necessaris en l’entorn digital

5 La indústria tecnològica té un rol fonamental per a garantir la protecció dels adolescents mitjançant els serveis, continguts, permisos i contractes, de manera que promoguin el seu benestar digital

Hem volgut aportar les opinions i percepcions dels i les adolescents sobre les seves experiències i relacions en l’entorn digital, com a eina d’anàlisi i reflexió

Prevenir l’abús de les pantalles és un objectiu que hem entomat des de les diferents corporacions municipals del nostre entorn educatiu n

festamajor

RECORDANT LA FESTA MAJOR DE SARRIÀ DE TER

Ajuntament Sarrià de Ter

La Festa Major 2024 ja és història, però el seu record encara és viu als carrers i places de Sarrià de Ter. Del 5 al 8 de setembre, el municipi es va vestir de gala per celebrar la seva tradició, la seva cultura i, sobretot, la seva gent.

El pregó d'enguany, a càrrec de la família Llausàs, de la Fleca i Pastisseria Llausàs, va ser un homenatge als records i a la dedicació d'un comerç emblemàtic que ha endolcit la vida dels sarrianencs i sarrianenques durant 140 anys Amb emoció i sinceritat, van compartir les seves vivències de Festa Major, sempre entre fogons i rebosteria, però també buscant un moment per gaudir de la música i l'ambient festiu

La família Llausàs va aprofitar l'ocasió per reivindicar la importància del comerç local, aquells negocis que donen vida i caràcter al nostre poble I van recordar la necessitat de seguir donant suport a aquests establiments perquè puguin continuar escrivint la història de Sarrià de Ter durant molts anys més. També van dedicar unes paraules de record als que ja no hi són i van transmetre els seus millors desitjos als joves sarrianencs, animant-los a seguir mantenint viva la flama de l’esperit sarrianenc.

Aquest acte inaugural va ser un exemple de la voluntat d’acostar la festa a tothom i garantir que tots els veïns i veïnes poguessin participar i gaudir de la celebració, sense exclu-

sions El pregó va comptar amb un intèrpret de llengua de signes, assegurant així que les persones amb dificultats auditives poguessin seguir un dels actes centrals de la festa, i va ser retransmès en directe per Ràdio Sarrià per tal que tothom se sentís part de la festa, fins i tot les persones que no podien desplaçar-se fins a l’Ajuntament

L’emissora, que aquest any ha tornat amb força, va organitzar i emetre en directe la primera edició del festival musical CantaUnTros, que va ser seguit amb entusiasme fins i tot sota la pluja També va tenir un paper destacat a la fira, ja que, per primera vegada, la música que sonava a totes les parades i atraccions va ser seleccionada pels voluntaris d’Ona Sarrià, l’entitat que fa possible la programació de la nostra emissora municipal

LA FESTA MAJOR DE LES ENTITATS I LA NOSTRA GENT

Les entitats locals, amb la seva dedicació i energia, van tornar a ser protagonistes indiscutibles de la festa i van jugar un paper clau en l'organització de la Festa Major, aportant algunes de les activitats més emblemàtiques. Com l'arrossada popular del diumenge, que enguany va recuperar les sardanes a Sarrià de Dalt i que, tot i la pluja, va reunir 200 persones al voltant d’una taula plena de sabor i germanor O la caminada nocturna de divendres, que va estrenar un nou recorregut i va acabar amb un refrescant refrigeri a la piscina municipal

La programació va oferir propostes per a tots els gustos i edats Els més petits van gaudir d'una matinal familiar amb espectacles, inflables i la ja tradicional cloenda amb la festa de l'escuma. I els nostres joves no només van participar activament de la festa, sinó que es van implicar activament en la seva organització, demostrant-nos que el teixit associatiu del nostre municipi té continuïtat amb les noves generacions I és que la implicació de les nostres entitats i la nostra gent fa que la Festa Major de Sarrià de Ter sigui única i especial Acosta els actes a tots els barris i fa que tots, petits i grans, ens la sentim tan nostra Gràcies a la seva feina, veiem els nostres fills i filles gaudir de les tradicions que un dia ens van fer feliços a nosaltres, i aquesta és la millor manera de mantenir viva la flama de la nostra festa i assegurar que el seu llegat perduri en el temps. Per això ens va fer tan feliços veure ballar de nou els nostres estimats gegants L’entitat necessita seguidors, geganters i músics per reflotar la colla, però això no els va impedir sortir al carrer per animar el pregó, i esperem que pugui seguir essent així durant molts anys

MÚSICA KM0 PER BALLAR SENSE PARAR

De nou, el centre neuràlgic de la festa van ser les barraques, com sempre ubicades davant del Pavelló Municipal d’Esports Amb un espai accessible per a persones amb mobilitat reduïda i una programació

musical que va apostar pel talent local, van esdevenir un punt de trobada on tothom es va sentir acollit i partícip de la celebració Les nits es van omplir de ritme i alegria amb les actuacions de Carmen 113, Funktory, l'Orquestra Maribel, Pelat i Pelut i molts altres artistes que van fer vibrar el públic, com l’actuació especial dels alumnes de l’INS Sarrià i l’escola de música Sarriart

U N S I N C E R A G R A Ï M E N T A TOTES LES PERSONES QUE HO HEU FET POSSIBLE

Des de l'Ajuntament volem expressar el nostre més sincer agraïment a totes les persones que van fer possible aquesta festa inoblidable

Gràcies a les entitats, associacions i col·lectius que van organitzar activitats, als voluntaris i voluntàries que hi van dedicat el seu temps, als artistes i músics que ens van fer vibrar, i sobretot, a tots els veïns i veïnes que van participar amb civisme i respecte, fent que la festa fos un espai segur i acollidor per a tothom Ens vau demostrar, un any més, que Sarrià de Ter és un poble viu, unit i ple d'energia

La Festa Major 2024 ja és història, però els records i les emocions viscudes perduraran per sempre Tornarem amb més força l'any que ve! Fins aleshores, guardeu els bons moments i l'esperit festiu n

La família Llausàs, pregonera de la FM d’enguany

A causa de la pluja, l’arrossada es va celebrar a la sala polivalent de la Fundació els Joncs

Sortida nocturna per la zona boscosa del municipi Fotos: Ajuntament Sarrià de Ter

Havaneres amb el grup Port -Bo Foto AVS

festamajor

“ELS ARTESANS DE LA FELICITAT DOLÇA”

Josep M. Sansalvador

É s e x a c t a m e n t l ’ a n y d e l s Llausàs. Si el mes de maig han omplert la placeta de la Font per celebrar una festa d’aniversari que es recordarà durant molt de temps, han sortit als diaris, a la ràdio, al d o s s i e r d e f l e q u e r s d e l a revista Gavarres, a les xarx e s s o c i a l s … é s d e l t o t m e re s c u t i r a o n a b l e q u e hagin estat els pregoners de la Festa Major 2024.

Acompanyats de ben a prop per la resta de la família, Maria Teresa i Narcís Llausàs Fajula, des d’un balcó engalanat i elegant, ens han recordat la figura de l’avui Pitu, la botiga del carrer Major, el veí cine Xargay, els Cavallitos de la infància al carrer Firal I ens han fet memòria d’uns dolços submarins de creació pròpia que es veu que -de vegadesarribaven a semblar cogombres

Cent quaranta anys i cinc generacions d’artesans flequers i pastissers donen per recórrer molta història Hi ha hagut temps de rememorar aquell vell anunci publicitari, convenientment actualitzat i adaptat a normativa: “A cada festivitat, un pastís de qualitat”, però la clau de l’èxit en la pervivència del negoci rau en la recepta confidencial, en la fòrmula familiar de cinc ingredients que ens ha estat confessada de manera reservada i generosa: Salut, Amor, Treball, Tranquil litat i Pessetes Escrivim-ho amb inicial majúscula perquè això és important La felicitat dolça que esmentaven en el discurs ha estat compartida a les taules sarrianenques durant un segle i mig

No s’han oblidat de reivindicar el Ter, el nostre Ter, i el comerç local: de proximitat i de qualitat

Com a bons professionals de la panificació que són, la família Llausàs ens ha servit un pregó clàssic Molt ben pastat i deixat llevar, i cuit

sense cap pressa al forn de llenya Ens hem de sumar a les paraules pronunciades per l’alcalde Isaac Ramió, que ha exclamat “Oh, Déu meu, quin pa més bo!” durant la presentació i afegir-hi que aquesta lectura davant del micròfon també ha resultat tendra per dins i cruixent per fora

Ha estat un pregó memorable que ha vingut amb novetats: emès en directe per Ràdio Sarrià i conservat en podcast, sempre es podrà tornar a escoltar I interpretat simultàniament en llenguatge de signes, una altra innovació d’enguany Al balcó de la Casa de la Vila, de les cinc generacions d’aquesta nissaga de flequers històrics n’hi havia dues i mitja Aquesta mitja és la que desitgem que pugui agafar el relleu de la casa en un futur no massa llunyà i consolidar-ne una sisena

Per molts anys i per moltes generacions més n

La família Llausàs, darrera el taulell de la pastisseria del carrer Major Foto: Josep M Sansalvador

EL BARRI DE LA RASA A LA FESTA MAJOR

AV La Rasa

Enguany i com cada any el barri de la Rasa participa activament a la Festa Major de Sarrià de Ter.

Ala Rasa es pot gaudir d’un bon espectacle de dansa Cada any es fa una exhibició de sevillanes

Però on nosaltres participem activament és en l’elaboració del cremat que se serveix durant les havaneres, després del pregó Una beguda formada a partir d’una barreja d’ingredients que crema durant una bona estona per eliminar-ne l’alcohol D’aquesta manera s’obté una beguda que es pren calenta mentre es gaudeix d’un bon concert de cançó amb arrels marineres

Aquest 2024 la temperatura va ser més fresca que d’altres anys i això va fer que el cremat a tothom li vingués de gust Va quedar molt bo, i esperem que a tothom li agradés i tothom vulgui repetir Si enguany no han pogut venir, els convidem a la propera festa major per tastar-lo

El diumenge al matí s’havia de portar a terme la passejada en bicicleta a Sarrià

Aquest any els participants podien acabar l’activitat banyant-se a la piscina de Sarrià Però el temps no ens va acompanyar i l’acte es va suspendre per la pluja. Es va publicar a les xarxes, però de tota manera quan va parar de ploure diverses famílies es van presentar al local social de La Rasa, que era el punt de sortida Es va valorar que l’activitat es podia fer en consideració a les famílies que havien vingut, per tant, es va reduir el recorregut i es va fer igual la passejada Òbviament la banyada a la piscina es va posposar per una propera vegada en què el temps acompanyi Però el piscolabis sí que els estava esperant al retorn dels participants

Esperem que el proper 2025 el temps ens permeti portar a terme les activitats amb normalitat, i us convidem a tots a participar-hi n

cremat preparant durant les havaneres del primer dia de Festa Major

Sevillanes a càrrec de l’Associació Cultural Algarabia.

Bicicletes a punt per sortir a donar una volta per tot el municipi Fotos AV La Rasa

festamajor

UN FESTIVAL DE VEUS: CANTAUNTROS A SARRIÀ DE TER

Jordi Dalmau Sansalvador

El passat 6 de setembre de 2024, Sarrià de Ter va acollir el festival de músic a d ' a u t o r i d ’ a u t o r a "Cantauntros", organitzat per Ràdio Sarrià i l'Ajuntam e n t d e S a r r i à d e Te r, amb la col·laboració de Projecte Mau i l'Associació Veïnal Sarrià de Baix.

L ' e s d e v e n i m e n t , q u e v a tenir lloc entre les 18 i les 22 hores, va atraure un gran nombre d'assistents q u e v a n g a u d i r d e l e s a c t u a c i o n s d e d i v e r s o s artistes emergents en un a m b i e n t p l e d ' e n e rg i a i creativitat.

Amés, el programa va ser retransmès en directe per Ràdio Sarrià, permetent que aquells que no van poder assistir-hi també poguessin gaudir de la música.

Vam gaudir de la Marta Shanti, en Paxòfon, l'Alverd Oliva i la Madamme Mustash i val a dir que realment van aportar la seva pròpia essència a l'escenari, creant una proposta variada que va connectar amb el públic. La música d'autor, amb la seva capacitat d'expressar emocions i d’explicar històries, va ser el fil conductor d'una vetllada que va celebrar la identitat i la diversitat cultural

LA TRADICIÓ DELS CANTAUTORS

La figura del cantautor, tant a Catalunya com a la resta del món, ha estat sempre un vehicle d'expressió personal i social. Artistes de referència com Joan Manuel Serrat, Lluis Llach o Maria del Mar Bonet han estat pioners en la música d'autor, i les seves lletres han deixat empremta en diverses generacions Serrat, per exemple, és conegut per les seves cançons que aborden temes com l'amor, la política i la identitat cultural. Així mateix, Llach va utilitzar la seva música com a eina de protesta durant el règim franquista, convertint-se en un símbol de la lluita per la llibertat

Els artistes presents al Cantauntros, tenen com a fil conductor una barreja de sonoritats, en Paxòfon, la Marta Shanti, combinen influències del folk i la música pop, l’Alverd Oliva, amb un estil que recorda als grans mestres de la música de tots colors, amb arrels molt indie, aporten una frescor contemporània a aquesta tradició Madame Mustash, amb un estil més arrelat a la reivin-

Actuació de Marta Shanti Foto Rosa Bagudanch

dicació i als estats anímics, també desafia les convencions i mostra la riquesa i la diversitat del panorama musical actual

UN FINAL INOBLIDABLE

Malgrat que el festival va concloure amb una inesperada tempesta, amb la pluja caient a la fi de les actuacions, tant els músics com el públic van demostrar una resiliència admirable Amb les gotes caient al voltant, la música va continuar sonant, i els assistents van mantenir-se units, celebrant el moment Micròfons, guitarres i paraigues units en un mateix fet. Aquesta imatge final

de suport mutu va ser un reflex perfecte del que representa la música d'autor: una experiència que uneix les persones i crea vincles a través de l'art

UN FESTIVAL QUE VOL FER HISTÒRIA

Cantauntros no només va ser un esdeveniment musical, sinó també una celebració de la cultura i la comunitat de Sarrià de Ter Amb la participació d'artistes locals i la col·laboració d'entitats del poble, aquest festival va ser una mostra de com la música pot enfortir els lligams socials i fomentar l'art en les

nostres vides Així, esperem que Cantauntros esdevingui una cita que continuï promovent el talent emergent i la música d'autor i d’autora en el nostre poble comunitat

El festival s'emmarca dins dels actes de la Festa Major de Sarrià de Ter, i és un bon exemple de com la música pot transformar un espai públic en un lloc de trobada i celebració Amb un repertori que recorda les veus més icòniques de la música d'autor Artistes, públic i oients de Radio Sarrià podran recordar i valorar molt positivament la importància de mantenir viva aquesta tradició en el panorama musical actual. n

Alverd Oliva

Madamme Mustach Paxòfon

Públic escoltant les actuacions dels cantants de CantaUnTros

Membres de l’AV de Sarrià de Baix, fent el servei de bar Fotos: Rosa Bagudanch

DO, RE, MI, FA, FEM MÚSICA!

Ernest Penalba

Primers de juny: anem de cara a l'estiu i això en el m ó n c o r a l s i g n i f i c a q u e s'acosten uns quants conc e r t s , c o m t ro b a d e s d e corals i concerts de final de curs.

El dia 16 de juny, en el marc incomparable del monestir de Sant

Miquel de Fluvià, vàrem participar en la VII Trobada de corals A part de la nostra coral també hi van actuar el Cor Sol Ixent de Fornells de la Selva, sota la direcció d'Alba Joandó, i la coral masculina, Cor d'homes d'Osona, dirigida per Pere-Mateu Xiberta

Va ser un recital molt variat, des de Gòspel, havaneres o Beatles, fins a la música romàntica de Felix Mendelssohn

Com deia al començament, és temps de cloendes de temporada, per aquest fet, i com cada any, organitzem el concert de final de

curs de la coral Aquest any va ser especial per dues raons, primera perquè no es va fer com és habitual al pati Martí Ballada, sinó que el vàrem celebrar al centre cívic de Sant Julià de Ramis, i la segona és que vàrem tenir uns convidats molt especials Es tracta de la coral valenciana La Lírica de Silla, que varen vindre expressament de València Sota la direcció de Carla Sanmartín i l'acompanyament al piano de Núria Martínez, ens van obsequiar amb un seguit de cançons de pel lícules com Moon River o Cabaret L'altre cor convidat va ser la Coral Palandriu de Llançà, amb direcció de Blanca Ortiz La Coral Palandriu són uns vells coneguts nostres, ja que ens hem trobat en diversos intercanvis, tant a Sarrià com a Llançà La gala va estar presentada pel cantaire Òscar Ballester, que anteriorment, juntament amb la seva parella i també cantaire, Laura Gallench, havia format part

de La Lírica de Silla, a més a més també varen fer tots dos d'amfitrions dels col·legues valencians per terres gironines. Ja a finals de juny i en el marc de la seva festa major, vam ser convidats a cantar a Osor. Va ser un concert-vermut, molt informal i divertit, ens ho vàrem passar tots molt bé. Però a qui més il lusió va fer aquesta trobada va ser a la nostra companya Emília Va ser com un retorn a tants records i racons del seu poble natal, segur que ho recordarà durant molt temps A part dels amfitrions, la Coral Rosó d'Osor, dirigida per Rosa Maria Busquets, també hi va assistir la Coral Esplai la Caixa, de Caldes de Malavella, amb l'esplèndida direcció de Robert Gasquez

Tot i que a l'estiu fem vacances, els dies 19 i 20 de juliol, vuit cantaires de la coral vàrem participar, fent de poble i cantant, a l'obra de teatre que es va representar a la muntanya dels Sants

Cant comú al Centre Cívic de Sant Julià. Foto J Duch

Metges, a Sant Julià de Ramis Es tracta d'una obra basada en la llegenda de la Costa Roja, escrita i dirigida per l'actor i director Martí Pereferrer Van ser dues representacions nocturnes en un marc idoni i amb un gran èxit de públic L'última setmana abans de l'estrena els assajos van ser diaris i tot i que el dia de l'estrena la pluja ens va voler fer la guitza, finalment va fugir cap a l'Empordà Segurament va ser cosa de Sant Cosme i Sant Damià

El començament dels assajos dels Cantaires va ser el dia 21 d'agost, havíem d'anar per feina, ja que portàvem unes quantes cançons noves i les havíem d'aprendre. Arriba la Festa Major de Sarrià i és el moment de demostrar a la gent el que hem après aquests dies, Joan del riu, Due pupile amabili, Vaixell de Grècia, No tardis Jack, el concert va quedar prou lluït i la gent contenta. També vàrem fer un petit concert l'11 de setembre, la Diada Nacional de Catalunya, primer a Sarrià i més tard a Sant Julià, es va llegir el manifest d'enguany i la cobla

La Principal de Porqueres ens va acompanyar en el Cant dels Segadors i va tocar unes sardanes per ser ballades pels assistents

També en el marc de la Festa Major de Sant Julià cantàrem la missa, en aquesta ocasió en Kenneth, el nostre director, tenia un compromís i no hi va poder assistir, així que vàrem demanar ajuda a l'Ester Caste-

lló, que molt amablement ens va dirigir i així vam recordar vells temps Només queda per dir que si us agrada la música i voleu passar una estona distreta apunteu-vos a la

Des de 1896

coral Assagem cada dimecres de dos quarts de vuit a dos quarts de deu al primer pis de l'edifici del Coro Salut i, com diu l'enunciat, fem música! n

Concert de Festa Major a Sarria de Ter Foto J Duch

A Sants Metges, dirigits per l'Ester Castello Foto J Duch

Posem punt i final a l’estiu d’aquest 2024 encara amb nostàlgia recordant tot el que hem viscut. I és que quin estiu! Hem fet tantes coses que no ho podrem oblidar mai.

ESPLAI PL

Només començar l’estiu, els joves de l’esplai PL vam marxar de campaments a Daió, Queralbs Va ser una setmana de noves experiències per alguns de nosaltres i de reviure moments únics per alguns altres Però sobretot va ser un temps que vam dedicar a fer noves amistats i a enriquir-nos en el lleure!

Poc després de tornar de campaments, ja posàvem rumb cap a

Sant Pere de Riu, on vam trobar la casa que ens acolliria durant les colònies d’estiu Van ser uns dies d’allò més intensos: vam gaudir, riure, plorar, jugar, cantar, ballar i vam tenir l’oportunitat de viure què és fer una família.

Les colònies i els campaments no ens van aturar de fer el casal d’estiu, que va ser a l’espai Lecta de Sarrià de Ter Durant tot el casal, vam poder fer activitats molt diferents, que no van deixar indife-

rent a ningú Els dies eren tan xulos, que quan marxàvem del casal a les cinc, ja frisàvem per tornar-hi l’endemà! Ha estat un estiu mogut, però molt i molt bonic

Després d’haver tancat aquesta etapa, toca obrir-ne una de nova, i així ho farem a l’esplai d’hivern, on continuarà la diversió i les ganes de passar-nos-ho genial. Si no t’ho vols perdre, no ho dubtis!

Tots i totes t’hi esperem amb els braços ben oberts! n

Campaments 2024 a Daió (Queralbs) Foto: Esplai Pl

Matí d’excursió al casal d’estiu

Colònies a Sant Pere del Riu, Pineda de Mar Fotos Esplai Pl

MERCAT D'UNA NIT D'ESTIU

Associació de Comerciants

Els comerciants de Sarrià de Ter teníem un desig, e n d i n s a r t o t e l n o s t re p o b l e a u n v e r i t a b l e "Somni d'una nit d’estiu". I així va ser.

L’últim dissabte de juny, l'espai de la Cooperativa es va convertir en un lloc màgic

Grans i petits es varen fondre en diversió amb jocs tradicionals Mentre fades dansaven enmig del foc, unes boniques models lluïen vestits descalces per l'herba fresca i els comerciants i artesans oferien tot tipus de capricis

Vàrem escoltar i ballar "remembers" mentre degustàvem diferents sabors al sopar

Les corones i flors decoratives i oloroses, les bales de palla i l’olor de la nit va ser de somni

Gràcies a tots els que ho varen fer possible, comerciants, entitats, voluntaris i paradistes i a tots els que no anomeno però hi eren.... de tot cor. n

Jocs i màgic al parc de la Cooperativa Fotos Associació Comerciants

ASSOCIACIÓ VEÏNAL DE SARRIÀ DE BAIX

AV Sarrià de Baix

En aquest primer any de recorregut, els mesos d’estiu han estat especialment intensos. Hem treballat de valent per poder celebrar activitats al barri de manera que tothom n’hagi pogut gaudir amb satisfacció.

Els actes més sonats (pel volum d’assistència i per la feina que han representat) han estat la Diada

Familiar de primers de juny, amb cercavila, espectacle de titelles, vermut musical, tallers infantils, macarronada popular i música i balls en línia. Una jornada completa i rodona.

A primers de juliol hem organitzat el primer festival d’estiu, amb les actuacions del Cigarrito de Después i la DJ Ryna. Ha resultat un èxit de públic, de participació i de convivència

Per la Festa Major també hem tingut el nostre espai, fent complement al Festival Cantauntròs: hem convidat els veïns i públic general a coca i cava mentre gaudien del concert Una altra tarda-vespre agradable i simpàtica

Tenim molts altres projectes en cartera: anireu tenint-ne notícia n

Diada Familiar al Passeig del Riu Les llegendes de la Mula Baba, tallers infantils, macarronada popular i balla en línia amb la Fina Puig Fotos: Rosa Bagudanch

Festival d’estiu, la nit del 7 de juliol, al Passeig del Riu amb la banda

El Cigarrito de Después i la Dj Ryna

DIA 1 DE MAIG, DIA D’ARRÒS

AV la Rasa

Hi ha dates que sempre es t e n e n a s s e n y a l a d e s a l calendari perquè hi ha cites ineludibles. Aquest seria el cas del dia 1 de maig, que és el dia de l’arrossada al barri de La Rasa.

Enguany el dia es va aixecar insegur amb molts núvols al cel que no auguraven res de bo. Per tant, es va decidir que les taules i cadires es muntarien dins del local social per assegurar que així es podria portar a terme el dinar sense problema

El local és petit, però ben col locades hi poden cabre un centenar de persones, com ha estat el cas d’enguany Tots quedem asseguts molt junts i no és la situació ideal, però així no s’ha de suspendre l’activitat I sobretot, no cal que ens perdem l’arròs, que és molt bo

Allà dins s’hi va reunir gent de tots els barris i fins i tot d’altres pobles, perquè el barri de La Rasa és acollidor i tothom és benvingut a participar en les activitats que organitza. És curiós veure gent tan diferent compartint espai i convivència Hi ha un ambient molt agradable, i també sorollós.

Al pati del local es va poder fer el foc a terra i posar la gran cassola que sobre les flames vives va fent màgia Mica en mica es van incorporant els ingredients, ceba, tomata, all, pollastre, gambes i un llarg etcètera que conforma el plat d’arròs L’olor sola ja alimenta, però menjar-te’l és un plaer Les racions són generoses i deixen a qualsevol comensal satisfet De tota manera, sempre en queda, per tant, si algú té més gana sempre pot repetir

El cuiner no falla mai en aquesta data Ell arriba puntual amb els

seus estris i es posa a la feina Tot i que compta amb algunes persones que ajuden a fer les diferents activitats, (un talla ceba, l’altre neteja gambes, l’altre talla pebrot, ) i així entre tots el matí passa més ràpid i la feina és més amena

Un altre grup ha posat les taules i cadires i van comptant per garantir que tothom tingui el seu lloc a taula I finalment, quan es va tirar l’arròs es va posar a ploure. Una forta tempesta amb molta aigua Ràpidament i amb aquesta solidaritat que m’agrada de la gent, van sortir moltes mans muntant unes carpes grans per tapar l’arròs i que es pogués coure en les condicions adequades

Tot va permetre que, com mana la tradició, el dia 1 de maig es portés a terme l’arrossada al barri de La Rasa

L’any que ve hi tornarem i com sempre us diem : tothom hi és benvingut, us hi esperem i reserveu-vos la data: 1 de maig n

Fotos: AV La Rasa

RÀDIO SARRIÀ:

LA NOVA PRIMERA TEMPORADA COMPLETA

La història de Ràdio Sarrià ha estat prou explicada en les pàgines d’aquesta revista en diferents números i ocasions i no seré jo, ara i aquí, qui us l’expliqui de nou. Sí que voldria explicar-vos que part de la història, la dels inicis de Ràdio Cosmos i de Ràdio Sarrià al Pla de l’Horta, vam recordar-la en l’acte d’inici de la temporada 2024/25, en u n p ro g r a m a e s p e c i a l d e ràdio que vam fer des del local social del Pla de l’Horta amb alguns dels impulsors de la ràdio a Sarrià de Ter.

Amb aquest petit i modest homenatge als impulsors de Ràdio Sarrià, des de l’Associació Cultural Ona Sarrià vam voler recordar i commemorar els 40 anys de l’emissora, que es van esdevenir el 1983 i que, malauradament, van passar desapercebuts La presentació de la nova temporada, doncs, ens oferia l’oportunitat de reunir alguns dels que van iniciar aquesta apassionant aventura radiofònica, i de fer-ho allà on van començar Ràdio Cosmos i Ràdio Sarrià, al barri del Pla de l’Horta

Va ser entranyable i divertit escoltar de viva veu dels protagonistes, que aleshores eren adolescents, com d’una activitat lúdica i desenfadada, simplement per passar-s’ho bé, es va gestar el projecte d’una emissora de ràdio que al cap de poc temps seria la nostra ràdio municipal, Ràdio Sarrià

Els qui avui tenim la responsabilitat de tirar endavant Ràdio Sarrià ens sentim hereus del seu llegat, i procurem afrontar la gestió de l’emissora i

la producció de programes i continguts amb la mateixa il lusió, passió i fins i tot divertiment que aquells joves de fa quaranta anys, una il lusió i passió renovades després de la municipalització de la gestió de Ràdio Sarrià a principis de 2024. És amb aquesta il lusió i passió que, en aquest programa especial de ràdio al Pla de l’Horta, també vam presentar la nova temporada radiofònica, la segona d’aquesta nova etapa, la primera completa, ja que la temporada passada no va començar al setembre, sinó al mes de gener

La temporada 2024/25 arrenca amb més d’una vintena de programes i continguts diversos, la immensa majoria de continuïtat de la temporada anterior, amb espais dedicats a l'esport, al teatre, a la poesia, al cinema i a les bandes sonores, a la música popular, a les llegendes, a la cuina, a entrevistes i a les originals "píndoles" sobre temes diversos

I com a novetats d’aquesta nova temporada, cal destacar "Els discus de ballar", en el que es tornaran a

punxar, després de molts anys de no fer-ho, discs de vinil, "El món d'en Fifu", dedicat als còmics, o "El Safareig", un programa que no podria faltar a la nostra graella i que s'endinsarà en l'actualitat i les curiositats del poble.

També seguirem comptant amb la col laboració de l’IES Sarrià de Ter amb l’espai "Les veus de l'institut", i amb un nou espai d’entrevistes sobre l’economia social i cooperativa gràcies a la col laboració de l’Ateneu

Roger Casero Gumbau President de l’Associació Cultural Ona Sarrià

Part dels col laboradors actuals de Ràdio Sarrià. Foto: Jordi Rispau Pagès

Quico Ramió presentant el programa musical "Els discus de ballar" Foto: Jordi Rispau Pagès

Cooperatiu Terres Gironines, organisme establert a Sarrià de Ter

Aquesta nova temporada, doncs, Ràdio Sarrià no només consolida la seva programació, feta gràcies a la passió i al compromís de més d’una vintena de persones voluntàries que es posen davant i rere els micròfons, sinó que l’amplia amb nous programes i continguts

I si els continguts són de qualitat, ara també ho és el continent, gràcies a la inversió feta per l’Ajuntament de Sarrià de Ter en tota una sèrie de millores tècniques als estudis i instal lacions de l’emissora, amb una nova taula de so, micròfons nous i altres equipaments que han de contribuir a millorar la qualitat de l'emissió

U n a r e p r e s e n t a c i ó d e l s impulsors de Ràdio Cosmos i Ràdio Sarrià, reunits més de 40 anys després Foto: Jordi Rispau Pagès

Des de l’Associació Cultural Ona Sarrià iniciem la nova temporada amb la voluntat d’oferir-vos una programació i continguts de qualitat i de proximitat, també amb la ferma voluntat de seguir millorant i potenciant la informació local i la partici-

pació ciutadana, mantenint viu l’esperit d’aquells joves aventurers que, fa poc més de quaranta anys, van connectar per sempre més el nostre poble a les ones hertzianes Us encoratgem a sintonitzar i escoltar Radio S, la vostra veu n

En Fifu, humorista gràfic, i el becari Bum Bum, responsables del programa "El món d'en Fifu" Foto: Jordi Rispau Pagès

Roger Casero Gumbau, blocaire

espai2.0

X N O É S T W I T T E R

Fa uns anys l’automobilística Volkswagen va llençar la campanya publicitària «"Com un Golf" no es un Golf»; a l’anunci una sèrie de persones cantaven una coneguda melodia amb la lletra adaptada:

«Si et diuen que aquell cotxe és com un Golf, si et diuen que aquell cotxe és com un Golf, com un Golf ja ho saps, com un Golf ja ho saps, com un Golf ja ho saps, no és un Golf».

Fa temps que penso en aquest anunci quan entro a X, i em pregunto si X és com Twitter; la resposta, el pensament immediat, és que no, que per més que X s’assembli a Twitter, per més que encara pugui trobar traces d’aquell entranyable ocellet blau que Elon Musk va matar (Parlem de Sarrià número 116), X no és Twitter

El magnat, i amic i fervent seguidor de Donald Trump, Elon Musk va comprar Twitter l’octubre de 2022 per 44 000 milions de dòlars; aquesta compra, lluny de fer reviscolar l’empresa, en va fer caure el seu valor Els ingressos per publicitat van caure en plomat per l'espantada de grans empreses com Apple, Disney o Coca-Cola, que van retirar els seus anuncis a causa de la preocupació per la política de moderació de continguts del nou propietari, més aviat propens a no moderar-los; el mateix Elon Musk reconeixia, al setembre de 2023, que els ingressos publicitaris de X seguien baixant un 60%.

per més que s’hi assembli I si la caiguda de publicitat és el símptoma, la causa, motivada també pel controvertit, excèntric i polèmic propietari, n’és el contingut

Si bé podem reconèixer que Twitter, amb el pas dels anys, havia perdut part del seu caràcter de xarxa

podem modular l’algoritme i que X (l’eina) no és l’única responsable, ho són també els perfils, de trols o de bots, que difonen aquests continguts, però X ara permet fer el que Twitter no va permetre fer, per exemple, a Donald Trump quan el gener de 2021 li va suspendre el perfil pel risc d’incitació a la violència, arran de l’assalt dels seus simpatitzants al Capitoli

La patacada econòmica de X, agreujada també pels canvis en la política dels comptes de pagament, és només un símptoma més que ens ajuda a veure que X no és Twitter,

social per al foment del debat i la conversa per esdevenir, cada vegada més, en una eina social de comunicació unidireccional, amb l’aparició d’Elon Musk aquest caràcter s’ha reforçat, relaxant la moderació de contingut, aparentment per a promoure la llibertat d’expressió, i, per tant, deixant entrar i campar lliurament a X notícies falses i discursos d’odi

No teniu la impressió que darrerament els continguts de X són més violents i xenòfobs? És cert que

X, amb Elon Musk, en general s’ha tornat més sinistra, però a banda dels continguts hi ha un altre element que reafirma que X no és Twitter: la voluntat d’Elon Musk de transformar X en una mena d’aplicació total, és a dir, un espai en el que, a banda del flux d’informació (o a través d’aquest), s’implementin funcionalitats que incloguin pagaments, compres i altres serveis dins de la plataforma, tot i que ara per ara aquest és un procés que, sembla, avança sense massa progrés X sembla Twitter però no és Twitter, ja que d’haver-lo volgut mantenir tal i com era, Elon Musk ni hagués canviat el nom, ni matat l’ocellet blau És clar que també hem vist amb altres exemples com xarxes o eines socials canviaven i mutaven la seva raó de ser i la seva funcionalitat, fins i tot sense necessitat de canviar de nom: Instagram, en mans de Meta (Facebook) ja no és només una aplicació de filtres per compartir imatges... Si convenim, doncs, que X no és Twitter, ara tan sols ens faltarà desvetllar, com si de la resolució d’una equació matemàtica es tractés, què és i què representa X n

cultura

B I B I L I O T E C A E X A R G A Y

Anna Sala

2024-2025: ELS CLUBS DE LECTURA

DE LA BIBLIOTECA E. XARGAY

E l c o m e n ç a m e n t d e c u r s escolar també és el començament de clubs de lectura a la biblioteca Emília Xargay. I aquest any hem tor nat amb m o l t e s g a n e s d ’ a p ro p a r i fomentar la lectura a tota la ciutadania de Sarrià de Ter amb una varietat molt àmplia i heterogènia de propostes de lectura per a totes les edats i per a tots els gustos.

Els nostres clubs de lectura més clàssics serien aquells que porten cinc o més anys duent-se a terme i que ja tenen un públic fidel i àmpliament consolidat entre els nostres usuaris Un és el club de lectura de narrativa que té lloc l’últim dimecres de mes a les 18 h i que és dinamitzat i coordinat per Rosa Dachs, companya de la biblioteca i autora de diversos llibres Aquest club d’àmplia trajectòria ha comptat amb la visita d’un bon nombre d’autors de casa nostra àmpliament reconeguts dins el panorama literari català, així com amb sortides i visites per conèixer de primera mà escenaris on s’han ambientat algu-

nes de les novel·les comentades

Llegir el teatre, sota la dinamització de Joan Puigmal, és un altre dels clubs que nosaltres considerem clàssics. I és que aquest club de lectura que neix amb la voluntat d’apropar la lectura i el coneixement de la dramatúrgia, així com millorar la formació dels espectadors de teatre i que compta amb la col·laboració del Teatre Nacional de Catalunya, s’ha anat consolidant com una de les propostes més exitoses dins la nostra oferta de clubs actual El club de lectura de Llegir el teatre es duu a terme l’últim dijous de mes a les 18 h i sempre que podem es fan activitats complementàries que poden anar des de sortides al teatre fins a tertúlies amb directors i actors amateurs com a convidats a la tertúlia I si parlem de clàssics no podem oblidar tampoc el Book club d’anglès, aquest club de lectura d’anglès per a adults que s’ha anat mantenint amb el temps i que compta amb un nombre fidel de lectors que volen millorar i mantenir viu el seu anglès Aquest club de lectura ha comptat amb diversos dinamitzadors en els darrers temps, però tots han contri-

buït a apropar la lectura i millorar l’anglès entre els membres que en formaven part

Fa un parell d’anys vam engegar una nova proposta de club de lectura arran de les demandes més habituals que vèiem que tenien els lectors que venien fins a la nostra biblioteca I va ser així que vam iniciar, i amb gran èxit des del primer moment, el club de lectura de novel la negra Un gènere que ha anat en augment en els darrers anys i que ens va semblar important donar sortida per la seva alta demanda Així, la companya de la biblioteca M Carme Carrascal s’hi va posar al capdavant i va assumir la dinamització i coordinació d’aquesta nova proposta de lectura Aquest club té pocs anys de vida però molta empenta i energia i ganes de créixer cada any amb noves lectures, noves propostes i també amb visites d’autors del gènere negre, que cada dia va agafant més entitat pròpia També fa un parell d’anys i en col laboració amb la Sala d’exposicions Dolors Xabé vam iniciar un altre projecte de lectura com és un club de lectura d’art Aquest club té

com a objectiu apropar l’art a totes aquelles persones que tinguessin un interès especial cap a aquesta disciplina És un club no gaire nombrós però que esperem que vagi creixent en els propers anys i sobretot que es vagi consolidant, perquè ofereix unes propostes de lectura molt interessants i diverses. Tots aquells amants de l’art no dubteu a apuntar-vos-hi, gaudireu d’allò més

A la biblioteca Emília Xargay sempre hi ha hagut espai pels més menuts i en les nostres propostes de clubs de lectura no els podíem oblidar Sempre hem ofert un club de lectura infantil, uns anys amb més èxit, d’altres amb menys Per aquest curs 2024-2025 oferim un club de lectura infantil per a nens i nenes de 3r i 4t de primària dinamitzat i coordinat per la companya Mar Casas i que es duu a terme el 1r dimarts de mes a les 18 h a la biblioteca I com que tampoc volem oblidar els joves, aquest any hem volgut engegar una proposta engrescadora per aquest públic Hem iniciat un club de lectura juvenil manga per a nens i nenes de 6è de primària i ESO que els hi agradi la lectura manga i que tinguin ganes de comentar les seves lectures amb altres nens i nenes. El club el portarà a terme una persona especialista en el món del manga com és l’Helena Barco Es farà a la biblioteca el 2n dissabte de mes a les 11 h

Finalment i com a novetat de darrera hora també oferim un club de lectura conscient, un club de lectura que t’ajuda a definir el teu camí, destinat a totes aquelles persones

que tinguin ganes de conèixer-se a si mateixes i saber cap on volen anar Es farà el segon divendres de mes a les 18 h i la conductora i dinamitzadora serà la psicòloga i pedagoga Marta Juvanteny.

Aquest, doncs, és la nostra àmplia i variada proposta de clubs de lectura per aquest curs 2024-2025. Espero que cadascú de vosaltres pugui trobar-ne algun que s’adeqüi a les seves necessitats i que desbordeu a la biblioteca amb les vostres inscripcions

Aquí us deixem amb algunes fotos dels nostres clubs de lectura i us animo a apuntar-vos-hi i a participar-hi tant com us sigui possible

També ho aprofitem per desitjarvos bon curs i bones lectures!!! n

S A L A D O L O R S X A B É

EXPOSICIÓ CONNEXIONS

Mariona Tarrats

Dijous 5 de setembre a les 19 h es va inaugurar l’exp o s i c i ó “ C o n n e x i o n s ” d e M a r i o n a Te r r a t s . D u r a n t l ' e x p o s i c i ó C O N N E X I O N S podem seguir un recorregut per la seva trajectòria pictòrica d'aquests últims anys veient com van apare i x e n t , d e s a p a re i x e n t , recuperant, actualitzant i connectant... les mateixes idees, emocions i formes una vegada i un altre.

Els quadres menys recents (Sr Stevens, Nostàlgia, Paisatge blau, Vaques) parteixen d'una imatge que per alguna raó m'ha atrapat essent aquesta l'origen del quadre

Són la representació d'un moment Aquest moment ha volgut ser representat afegint-hi la màgia percebuda quan va ser vist. Tot seguit trobem una sèrie de quadres de petit format molt cuidats, els quals, a diferència dels anteriors,

parteixen d'una idea o concepte (dualitat, el temps, vida, mort, moviment, canvi, memòria ) a partir de la qual construeixo una imatge que també m'atrapa, per tant, el procés és més mental, encara que la finalitat sempre és la mateixa.

A partir d'aquí començo a fer un zoom, a apropant-me més i més a l'objecte representat, fixant-me molt amb el detall, amb una mirada cada com més propera sobretot endinsant-me en un univers vegetal.

Mariona Tarrats a la sala Dolors Xabé

Tot seguit, em poso a pintar un quadre que parteix d'una idea, però on aquest cop la proposo en forma de joc

És un gat, on es veu una batalla als ulls

No sabem si aquesta està succeint o si és recordada

Per tant, no queda clar si la batalla representada està dins el gat o fora, encetant a partir d'aquí un nou tema

El dins i el fora, això sí, amb la figura del gat, una imatge recurrent i el zoom, el detall.

Tot seguit trobem El Portal, amb aquesta obra he volgut representar aquest punt exacte de contacte, entre el dins i el fora, el llindar.

És una dona, hieràtica, estàtica aquest quadre és un instant captat, el fons és ple de vegetació i ella està tota tatuada també amb plantes i motius animals i davant el rostre una fulla, quieta amb un forat just a l'ull per on mirar Aquest és el portal, l'instant exacte on es junta el dins i el fora, punt exacte de CONNEXIÓ entre el món interior i l'exterior, Punt d'unió entre els dos universos per a crearne un de sol i complet, el verdader

Nàufrag

En el següent quadre, paradís ens trobem ja en aquest univers, hem travessat el portal i ens trobem al dins

El quadre és rodó, hi ha moviment Hi ha ritme, profunditat, misteri, vida, emoció , retrobem la pinzellada i taca de la primera època de l'exposició, més solta, menys precisa, més viva retrobant els ulls que ja apareixen en obres prèvies, els ocells, la vegetació Què sorgirà a partir d'ara? que trobaré dins el dins? Espero poder-vos-ho explicar en una pròxima exposició Una aventura això és l'únic segur n

Nàufrag en terra creuant passadissos i topants amb crossa coixa m’he enganxat la camisa amb un trencant de la meva solitud T’has tatuat el silenci d’ulls negres entortolligat en un arbre i em creixen al voltant les teves ombres de plantes de colors exuberants i personatges fantàstics

Quina contradicció aquest lila d’escardot florit en un test cap per avall amb punxes

Sílvia Piqué

Aspecte que oferia la sala Dolors Xabé per la inauguració de l’artista i professora de La Cooperativa, Mariona Tarrats Fotos AVS

Els regidors Cristina Angelats, David Fernández, Presen Serrano amb Mariona Tarrats.

M O S A I C L I T E R A R I

Sota aquest títol volem il lustrar un mateix fet o paraula a través de recursos literaris diferents

Prosa: Jordi Duch

Poema: Joaquim Vilar

Dibuix: KunsepMJ

TIRAR PEDRES AL RIU

No pensar (en res) No ser res Damunt els còdols de la llera ajeure’s: en blanc la ment. Esperar que la crescuda arribi tan sols Antoni Clapés

Qui no s’ha acostat ben a prop del riu i ha agafat una pedra petita o més gran, de forma arrodonida o plana i l’ha llençada a l’aigua amb més o menys habilitat o força?

M’atreviria a dir que són poques les persones que no ho hagin provat alguna vegada, tot copsant l’instant en què tenint el còdol o la passanella a la mà, la llancen perquè vagi lluny o llisqui per sobre l’aigua fent petits salts successius Al mateix temps observen el reflex de les gotes travessades per la llum que es dispersen en l’espai, fins al moment que la pedra planera s’enfonsa lentament o ho fa el còdol de manera més sobtada

El codís ha fet el trajecte, ha anat i arribat, de la llera al fons De reposar a l’espai segur, al corrent que el portarà a lloc incert seguint l’empenta de l’aigua Quelcom molt preuat es posa en risc, i la pedra fa salts perquè el destí és incert, la realitat i el somni apareixen de forma confosa.

Abans hi havia la creença que quan un nen estava gelós, es podia arribar a posar molt malalt, la sensació de pèrdua de l’atenció dels pares podia produir una gran frustració amb el consegüent malestar de l’estat d’ànim, solitud, tristesa, esllanguiment enaiguament Dels remeis que s’aconsellaven per aquest mal, dos eren coincidents, l’un era el d’agafar un got amb aigua i posar-hi una gota d’oli, si aquesta es dispersava fent petites gotes, els remeiers li receptaven anar a tirar pedres al riu i l’altre era simplement anar amb l’avi o l’àvia al riu, emplenar una galleda petita de pedres i anar-les llençant d’una en una L’estona que passaven fent aquesta operació es constituïa en el moment guaridor L’infant, durant aquest temps, deixava de tenir al davant el motiu de la gelosia i obtenia una delicada i gentil atenció

En aquest moment reparador de durada indeterminada, es produïa una pausa en el temps, una parada necessària on el pensament s’aturava mentre al voltant, tot fluïa: l’aigua, l’aire, el vol de les orenetes, l’arbreda, el canyer, les flors de setembre o la companyia d’una persona estimada La il lusió del moment confonia la comprensió, com una paradoxa

Tornem a l’inici, a la llera, al precís moment del gest de prendre el pedrís amb la mà, on no cal donar sentit al que estàs fent, només deixar la ment en blanc a l’espera, com en el poema de Clapés En aquest espai de temps on l’ànima descansa, totes les preocupacions es tornen lleugeres, com les fulles del pollancre que s’envolen a mercè del vent, les espurnes d’aigua que retornen al corrent i les pedres camí del fons.

Perquè les pedres reposen a la riba fins que algú les fa moure o esperen el corrent que les empeny, com les paraules que són dins la ment, a la terra o al camp, i surten i componen versos seguint camins d’aigua, agafant tresqueres i canarons

Ahir el riu era tan a prop nostre que fins l’ànima hi trobava recés, il lusió, complaença n

PEDRES

Hem de ser lleugers com l’ocell

–Paul Valéry

A la manera de Karin Boye, en homenatge

Inclinats els cossos a la vora de l’aigua, tirem ben lluny les pedres que han rodolat pel riu

N’hi ha que bé que ens salten per sobre l’aigua clara i fent xap, xap, reboten i llisquen fins que es donen i lentament s’enfonsen com fa un cos quan es cansa i l’ànima se’n va

Ben just davant dels ulls voleien orenetes que cacen sobre l’aigua: s’hi banyen i reboten, hi llisquen, hi dibuixen bells arcs com fan les pedres, s’envolen i se’n van

I xisclen i no es cansen que l’ànima, lleugera, fretura niu i cel

DE PAPER, FERRALL A I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

MAGATZEM I OFICINA

Avda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TER

Tel. i Fax 972 17 15 57

EL MITE DE ROMEO I JULIETA DE WILLIAM SHAKESPEARE

Josep Brugada i Gutiérrez-Ravé

De la personalitat de l’escriptor, poeta i autor d’obres de teatre

William Shakespeare (1564-1616) s’han arribat a dir moltes coses, algunes se sostenen sobre veritats documentades i altres són meres elucubracions o hipòtesis (i alguna falsedat!). Pel que fa a la creacióredacció de les seves obres passa el mateix. Entre el ventall de lectors del bard d’Stradford-Upon-Avon la cosa és igual. Hi ha una presumpció generalitzada que el que va deixar escritper representar-ho al teatre- són de veritat obres del tot versemblants i originals seves. Doncs bé, això no és ben bé així. Tal i com ens havia manifestat el traductor al català de la seva obra, Salvador Oliva (Banyoles 1942), el 40% de les obres de teatre, William Shakespeare les va escriure en col·laboració amb altres autors, un d’ells fou el dramaturg John Fletcher (1579-1625). Shakespeare era en principi un autor que escrivia, no perquè volgués o aspirés a ser escriptor o consolidar-se com a literat. De bell antuvi no en va pas tenir la idea.

William Shakespeare va traslladar-se a Londres l’any 1580 (tenia 24 anys), no sabem ben bé per quines causes, si per cansament amb la seva dona Anne Hathaway (15561623), amb qui s’havia casat amb divuit anys i ella en tenia vint-i-sis, o per altres raons Un dels més importants biògrafs de Shakespeare, Peter Acroryd, escriu que, “existia una tensió no reconeguda entre la muller i el marit” de manera que aquesta

vida domèstica -que no li plaïapodia haver estat una de les causes perquè decidís emprendre l’aventura londinenca1 Amb Anne Hathaway, William havia tingut una filla, Susannah, i després vindria el naixement dels dos bessons, Hammet i Judith (1585) quan ell ja era a Londres S’apunta també que Will hauria tingut discrepàncies amb el seu pare, de manera que tot plegat va fer que acabés per enrolar-se amb una de les companyies ambulants

de teatre que passaren per la seva vila natal, Stradford Abans que Shakespeare decidís anar a Londres, a finals de la dècada de 1580, algunes companyies d’actors feien “bolos” per províncies i se sap que algunes, com la Companyia d’Actors de la Reina, havia passat per la vila que havia vist néixer Will Aquesta important companyia va actuar l’any 1587 a Stratford, per tant, és possible que per la coneixença d’algun dels actors, Will decidís viatjar a peu i

Retrat imaginari de William Shakespeare.

amb pocs recursos cap a Londres

Per la seva sòlida formació queen cap cas va ser acadèmica o universitària- anà a raure amb la seva joventut als suburbis de la ciutat de Londres Concretament anà a parar al barri de Southwark, passat el gran pont del Tàmesi, on s’ubicaven les tavernes, els prostíbuls i els teatres, a la zona de Bankside, el que aleshores era el centre vital de l’escena teatral Sense amics i sense cartes de recomanació, sembla que William Shakespeare, després de desenvolupar algunes feines precàries, com ara la de mosso de quadres, cavallerís dels senyors que acudien als teatres i no disposaven de criat perquè els vigilés el cavall, l’aventurer de Stradford i alguns nois que depenien d’ell, es dedicaren per algun temps a aquesta feina Poc temps després de freqüentar els ambients dels teatres, el The Theatre i el Curtain, de fer coneixença d’alguns tramoistes, fusters, autors i escriptors, que apreciaren en ell la seva facilitat de conversa, el seu ingeni i la seva vivacitat, li aconseguiren -ja dintre del recinteuna feina d’apuntador i després va començar a poder representar fins i tot algun paper femení Concretament en una de les seves primerenques obres, Els dos cavallers de Verona, (1589-1591), (Acte II, Escena VII), Lluceta aconsella Júlia que es vesteixi d’home per tal de poder aproparse al seu enamorat Valentí; diu textualment:

LUCETTA -Quin vestit portareu per córrer món?

JÚLIA - No pas el d’una dona, perquè vull prevenir els propòsits dels homes disbauxats

Gentil Lucetta, busca’m els vestits que em donin l’aparença d’un bon patge

LUCETTA -Doncs bé; però la Vostra Senyoria s’ha de tallar els cabells

Pel seu ingeni i capacitat com a actor, William Shakespeare va iniciar-se i va començar a rebre encàrrecs per a escriure per als teatres que freqüentava Per la seva formació va espavilar-se a escriure pensant que allò que redactaria no era pas per a ser llegit sinó per a ser, stricto sensu, representat Tot amb tot, no s’ha trobat ni un sol manuscrit de teatre escrit per ell manu propia ni per descomptat signat per ell2 Per tant, podríem dir en expressió planiana, que l’anglès escrivia “a tant el metre o a tant la peça” Mai havia pensat de fer imprimir allò que redactava, ni de firmar-ho ni de conservar-ne els manuscrits Ho escrivia, els actors ho representaven i ja estava llest L’important era -és clar- que l’obra tingués èxit sobre les taules i que li reportés els guanys escaients

per a poder sobreviure a la gran ciutat Li interessà el teatre per al teatre Una altra cosa serà (per fortuna i per a la posteritat), que els seus amics actors del King’s Men, John Heminges (1566-1630) i Henry Condell (1576-1627), al 1623, set anys després de la seva mort, publiquessin una gran part de la seva obra en una edició de més de vuit-cents exemplars que seria coneguda com a First Folio

EL MITE DE ROMEO I JULIETA

Bo i llegint alguns llibres antics com ara la faula clàssica de l’autor llatí Ovidi, Píram e Tisbe, història de dos desafortunats amants -que ja es llegia en època grega- Shakespeare acabaria creant el mite tràgic dels arxiconeguts personatges de Romeo i Julieta. Això per començar. Del

2 Vegeu SCHOENBAUM, Sam, Willliam Shakespeare Una biografía documentada, capítols VIII i IX, Editorial Argos-Vergara, Barcelona, 1985

Romeo i Julieta (1884) Retrat de Frank Dicksee Oli sobre tela, 171x118 cm Southampton City Art Gallery

drama shakesperià de Romeo i Julieta, l’autor el degué de redactar en parts al 1596 a Londres (a l’any següent ja consta que s’havia representat) No obstant, hi ha alguns precedents Que Shakespeare havia llegit les Metamorfosis ovidianes és provat, però sabem també que d’ençà de 1562, corria per Londres un llibre amb un llarg poema d’Arthur Brooke (mort al 1563), intitulat The Tragicall Historye of Romeus and Juliet, que molt probablement hauria arribat a les mans de Willy, com també hi podria haver arribat la novel la XXV en prosa continguda en el volum The Palace of Pleasure de William Painter (c.1540-1594), obra de 1567 en la qual hi ha un capítol intitulat precisament Rhomeo and Juliet Ambdues obres procedeixen de l’autor francès De deux amants, dont l’un mourut de venin, l’autre de tristese, de Pierre Boiastu (1517-1566), obres que tant Painter com Brooke havien adaptat del francès També hi ha qui sosté que, pel que fa a la tragèdia de Romeo i Julieta, podria haver llegit un text que ja circulava per Itàlia setanta anys abans que ell escrivís la seva tragèdia Es tracta d’una obra autobiogràfica de l’autor Luigi Da Porto (1485-1529), els protagonistes de la qual són ell mateix, quan tenia vint-i-sis anys el qual no va poder assolir els amors de la seva cosina Lucina Savorgnan del Monte (que en tenia quinze) a causa de l’enfrontament que mantenien les seves respectives famílies. Aquesta història tràgica, però, se situa al Friül, al nord-est d’Itàlia, a la ciutat d’Udine, al castell dels Savorgnan i no a Verona, obra que seria adaptada després per l’italià Matteo Baldello (14851560) i l’argument de la qual esdevindria la que hauria arribat a Shakespeare Per tant, podem afirmar que Shakespeare no inventa res. Diguem que ell adaptà la literatura per al teatre Per altra banda s’ha de dir que a la Divina Commedia del florentí Dante Alighieri, al Purgatori,

Cant VI, 106, ja apareix una lluita entre els respectius llinatges, dits Montescos i els Capelletti (els Capulet) A la Itàlia medieval eren molt freqüents les rivalitats entre gran famílies amb poder i això no era tampoc cosa nova en època de Shakespeare Ara bé, la pregunta del milió -quant a l’obra teatral Romeo i Julieta- és: ¿Per què està ambientada a Itàlia, quan el bard era anglès? Al respecte també hem de remarcar que William Shakespeare no va posar mai un peu a Itàlia I doncs: ¿per què una ambientació italiana? ¿Com va arribar a saber tantes coses de la geografia, la literatura o la història de Roma o d’Itàlia? I, concretament de la ciutat de Verona? Pensem també que els dos personatges recreats per Shakespeare són italians, per tant, sempre hem de grafiar Romeo i no Romeu (perquè un “Romeu” en català seria un pelegrí). Quant a Julieta, que hauria de ser escrit Giulietta, alguns traductors el catalanitzen amb Julieta perquè era un diminutiu de Júlia, que ja era un nom romà i per tant, paciència, ja està bé

LA CONEIXENÇA DE JOHN FLORIO (1552-1625)

Quan Willliam Shakespere va arribar a Londres a mitjans de l’any 1580, després de deixar la seva dona i la seva filla a la seva vila natal, a la gran ciutat del Tàmesi el bard va fer la coneixença de John Florio, que era el fill nascut a Londres mateix de Michel Angelo Florio (c 1518) originari de la Toscana Home instruït i predicador franciscà eloqüent contra els excessos i corrupcions de l’Església Catòlica Florio pare va ser arrestat per heretgia l’any 1548, any en què va instituir-se la Inquisició a Roma i en algunes senyories italianes Ulteriorment, seria expulsat d’Itàlia (segurament de Florència) i va anar a raure a Londres on s’hi havien refugiat altres reformadors i tota mena de presumptes heretges procedents

Retrat de John Florio

d’altres nacions europees Florio, deseixit dels hàbits franciscans, en instal lar-se a la gran capital va ajuntar-se amb una dona amb la qual tindria un fill, Giovanni, que hauria nascut a Londres mateix, conegut amb el nom de John (1553-1625) El pare, doncs, amb cinquanta anys, va endur-se a Anglaterra tot el que va poder de les seves pertinences amb els seus llibres Podem comptar que al 1549 els Florio ja s’havien instal lat a Anglaterra Michel Angelo va ser un home molt culte que va traduir a l’anglès algunes obres italianes El pare, doncs, va inculcar les idees reformistes al seu fill Va fer que aprengués la llengua del país d’acollida i que aquest es dediqués de jovenet a les traduccions Vinculat a cercles més o menys erudits, cultes i aristocràtics, la família Florio va poder-se desenvolupar sense ser inquietats per les seves idees religioses a la ciutat de Londres D’aquesta manera John va aprendre la llengua francesa i anglesa de manera que de l’italià traduïa textos importants i acabà essent tutor de llengua italiana d’alguns joves aristòcrates molt influents com Henry Wriothesley (1573-1624), tercer comte de Shouthampton amb el qual Shakespeare també s’hi va relacionar i

aquest el va protegir Aquests contactes per al jove John Florio esdevingueren crucials de manera que va poder freqüentar la prestigiosa universitat d’Oxford, on ulteriorment es guanyaria la vida com a ensenyant de llengua i literatura italianes Per influència del pare va traduir El Decameró de Boccaccio i els assajos de Michael de Montaigne del francès a l’anglès, entre altres obres La llengua de la Toscana esdevindria la salvació del jove Florio a Anglaterra de tal manera que fins i tot va arribar a tenir contactes amb Sir Francis Walsinghan (1530-1590), un potent funcionari de la cort elisabetiana, apassionat d’Itàlia i creador dels serveis d’intel ligència de la reina Quan John Florio va deixar Oxford convertit en un autèntic home de lletres, erudit i humanista, va traslladar-se a Londres on en una data que no ha estat determinada, va conèixer William Shakespeare de manera que van ferse amics Florio tenia uns 43 anys i Shakespeare ja en tenia trenta-dos Corria l’any de 1596 i algunes obres que Shakespeare havia escrit i/o adaptat ja s’havien representat als escenaris londinencs3 Va ser doncs Florio el qui li hauria deixat llibres i diccionaris italians, [el mateix Florio és autor d’un diccionari anglès-italià] Florio assessorava Shakespeare en històries i literatura italianes de manera que molts temes, frases fetes i refranys italians que hom troba en les seves obres procedien del seu mestratge. Per tant, una de les claus per entendre alguns passatges i ambientacions italianes del conjunt teatral de l’home de Stradford, provenien dels Florio

LA CIUTAT DE VERONA, L’ESCENARI DE ROMEO I JULIETA

Així, doncs, ara sabem que els ambients italians que trobem en l’obra teatral de Shakespeare van partir en moltes ocasions del que els Florio li havien explicat A Itàlia l’escriptor Matteo Baldello, que acabem de citar, havia publicat al 1554 una història sobre [La desafortunada mort d’un jove que ha estat enverinat i l’amant que mort de dolor [La sfortunata morte, che l’uno di veleno e l’altro di dolore morirono], llibre que coneixien els Florio el contingut del qual van explicar al bard i va atreure la seva atenció, així com altres històries italianes d’aquest autor o altres referents de la literatura italiana, com per exemple la referència del gran poeta Petrarca que Skakespeare esmenta fins i tot al text de Romeo i Julieta (Acte II, Escena IV):

BENVOLIO –Aquí el tenim, Romeo, Mira’l

MERCUTIO –Sense el “Ro” ni el “Mèu”, sec com una arengada. Ai carn, carn, ets ben igual que un peix

Ara està per la mètrica que raja de Petrarca Laura al costat de la seva era com una criada: però, redéu, almenys aquella va tenir un amant més apta per a fer-li rimes 4

Per tant, la història dels personatges Romeo i Julieta gaudia d’uns precedents italians que l’anglès va saber aprofitar de tal manera que quan es posa a redactar la tragèdia, ambien-

Al pròleg de Romeo i Julieta només es limita a dir: “A la bella Verona, on situem l’escena, dos llinatges semblants en dignitat reprenen per vells greuges lluites noves, s’ensagnen les mans dels ciutadans ”5 Per altra banda, va ser a partir de La

ta la història a la ciutat de Verona, però en el text de l’obra no dona cap referència que pugui identificar-nos la ciutat Recordem que la ciutat situada al Véneto al costat del riu Adigio té un amfiteatre romà ben important que data del segle I, cosa que Shakespeare no refereix per res en el seu text. Només al ludeix a una ciutat antiga i fortificada que podria ser Verona com qualsevol altra El mateix s’esdevé en l’obra Molt soroll per res (1598-1599), ambientada a Messina (Sicília) però no ens dona cap referent ni històric, ni urbà ni geogràfic

3 Algunes de les obres representades o en el seu cas escrites van ser: Els dos cavallers de Verona (1585-1591), L’amansiment de la fúria (1590-1594), Enric VI (590-1591), Titus Andrònic (1591-1592), Ricard III (1592), Eduard III (1592-1593), La comèdia dels errors (1594), el poema Venus i Adonis (1592-1593), La Violació de Lucrècia (1593-1594), Penes d’amor perdudes (1594-1595), Ricard II (1596)

4 Benvoglio- here comes Romeo, here comes Romeo!

Mercutio- Without his roe, like a dried herring O flesh, flesh, how art thou fishifield Now is he for the numbers that Petrarca flowed in Laura, to his lady

5 Two households both alike in dignity (in fair Verona, where we lay our scene)

From ancient grudge break to new mutiny, Where civil blood makes civil hands unclean

casa de Giulietta a Verona

la imatgeria romàntica del segle XIX que es va popularitzar la ciutat de Verona com el rerefons geogràfic de la tragèdia dels joves amants Romeo i Julieta, de manera que les autoritats municipals havien adquirit un vell palau medieval de la ciutat, on sembla que hi havia residit una família que ostentà justament el cognom de Capelletti (Capulet) El van reconstruir i es van inventar, “La casa de Julieta” per tal de fomentar visites i turisme A més, en fer la reconstrucció, el cap del patrimoni artístic i historiador veronès Antonio Avena (1882-1961) es va treure de la màniga el tema dels balcons de la casa, els quals no s’esmenten per res en la clàssica obra shakespeariana, com no n’hi ha tampoc a la comèdia Els dos cavallers de Verona anterior a Romeo i Julieta i que per l’argument se li assembla bastant Valentí està enamorat de Júlia i quan s’ha promès amb ella, té pensada una astuta escapada (Acte II, Escena IV):

“Jo m’hauré d’enfilar a la seva finestra amb l’escala de corda ”

En el text de Romeo i Julieta, ella, la jove Julieta, s’aproxima exactament a la finestra del jardí dels Capulet però de cap manera apareix

en un balcó És més, en cap de les obres de William Shakespeare he sabut trobar la paraula balcó, perquè aquesta paraula és d’origen italià: balcone i no apareix documentada fins 1612, o sigui, almenys quinze o setze anys després que ell escrivís l’obra Ulteriorment la paraula balcó va passar a formar part d’altres llengües; en francès: balcon (s XVI), anglès: balcony Enllà d’això podem afirmar que a l’Anglaterra shakespeariana ni les cases ni els castells tenien balcons L’autor de Stradford quan escrivia les seves obres no tenia pas al cap un ambient mediterrani

[vegem Romeo i Julieta, Acte II, Escena II, Jardí dels Capulet]: ROMEO –Riu de les cicatrius qui no en té cap

[Apareix JULIETA a la finestra]

Silenci! Què és aquell esclat dalt la finestra?

És l’orient, i Julieta el sol!6

Romeo i Julieta, constitueix doncs un dels primers drames romàntics de William Shakespeare, que en aquesta època de joventut [ens trobem a l’any de 1596, Will té 32 anys], va mostrar-se àvid en aventures amoroses i de relacions sexuals amb diverses noies, entre elles una famosa Rosalina que degué de ser la seva primera musa i la seva cortesana llibertina als barris baixos de Londres Aquesta Rosalinda o Rosalina apareix en molts dels poemes i obres seves, fins i tot en el text del Romeo i Julieta. Vegem les al lusions al sexe i a Rosalina:

6 ROMEO- He jest at scarts that never felt a wound

[Enter JULIET above]

But soft, what light trrough yonder window breaks? It is the east and Juliet is the sun!

* Juliet appears at a window in the tiring-house façade, not at balcony.

SAMSÓ –És igual Em mostraré com un tirà: després d’haver lluitat amb els homes, seré refinat amb les noies i les passaré per la verga

GREGORI –Per la verga, les noies?

SAMSÓ –Sí, les passaré per la verga, o les desvirgaré

Agafa-t’ho en el sentit que vulguis.

GREGORI –Les que ho tastin ja hi trobaran el sentit que calgui

SAMSÓ –I em tastaran mentre sigui capaç d’aguantar el tremp Ja se sap que soc un bon tros de carn

GREGORI –Sort que no ets un tros de peix perquè aleshores series un lluç

Apa, treu l’instrument perquè veig que s’acosten dos Montagú 7

Quant a Rosalinda, quan Romeo anuncia a Benvolio i a Mercutio que està enamorat, ells es pensen que ho està de Rosalina, quan en realitat Romeo ha quedat pres d’amor a primera vista per Julieta:

MERCUTIO –Et conjuro pels ulls de Rosalina, pel seu front alt i els seus llavis vermells

ESCENA IV

Un carrer

[Entren MERCUTIO i BENVOLIO]

MERCUTIO –On carall s’ha ficat aquest Romeo?

Va tornar a casa ahir?

BENVOLIO –A casa seva, no M’ho ha dit un criat

MERCUTIO –Aquella mossa de cor dur, la Rosalina el farà tornar boig amb tants turments

Quan Romeo va a buscar fra Llorenç per explicar-li el que li passa i

7 SAMS- Tis all one I will show myself a tyrant: when I have fought with the men I will be civil with the maids, I will cut off their heads

GREG- The heads of the maids?

SAMS – Ay, the heads of the maids, or their maiddenheads; take it in what sense thou wilt.

GREG- They mustv take it in sense that feel it

SAMS- Me they shall feel while I am able to stand, and tis kwonn I am a pretty piece of flesh

GREG- ‘Tis well thou art not fish; if thou hadst, thou hadst been Poor John Draw thy

Casa de l’època de Shakespeare sense balcons.

que vol casar-se de seguida amb Julieta, aquest li diu:

FRARE –Sant Francesc beneït Què és aquest salt?

Tan aviat oblides Rosalina que estimaves tant?

[ ] Si tu eres tu mateix i eren teus aquests turments, turments i tu éreu de Rosalina I ara ja no?

Escolta aquesta dita:

“L’home inconstant fa la dona voluble ”

Així, doncs, aquesta mossota llibertina (que pel que ens descriu ell mateix devia ser molt morena), esdevé la musa de William Shakespeare un cop aquest va establir-se a la gran ciutat a partir de 1580 com ja hem avançat En aquests primers temps, va dedicar-li els sonets, [127, 128, 130 fins al 152] on entre altres coses diu textualment:

“La meva amant té els ulls negres com el carbó...”

“Therefore my mistresss’eyeås are raven black ”

“ la bellesa hauria de ser sempre morena ”

” That every tongue says beauty shoult look so.”

“I envejo aquest lliscar tan àgil i ondulant d’aquestes tendres mans que jo besar voldria, mentre els meus llavis enrogeixen al davant de l’instrument i de la seva gosadia ”

“Do I envy those jacks that nimble leap

To kiss the tender inward of thy hand,

Whilst my poor lips, which should that harvest reap,

At the wood’s bolness by the blushing stand!”

La meva amant té uns ulls que estan lluny de ser un sol; el vermell dels seus llavis ho és molt menys que el corall

Els seus pits no són blancs com la neu, i no em dol

Si els seus cabells són fils, negre n’és l’escampall ”

“My mistress’s eyes ara nothing like the sun; Coral is far more red than her lips’ red

If snow be white, why then her breasts are dun If hairs be wires, black wires grow on her head ”

I així successivament amb altres versos en els quals fa referència a la bella i atractiva Rosalina o Rosalinda la morena I la cosa no s’acaba aquí La seva amant o almenys el seu nom apareix també en altres obres d’aquesta primera època Rosalina figura en l’obra Penes d’amor perdudes (1558) i en la comèdia Al vostre gust, que s’ha de datar entre els anys de 1558 i 1600; una obra en la qual Rosalina es disfressa de noi perquè en aquella època -com hem avançat- les noies no podien fer cap paper al damunt de les taules d’un teatre Justament aquestes obres daten de les èpoques que Will Shakespeare havia desenvolupat papers femenins per al teatre

LA VERSEMBLANÇA

Quant a la versemblança de les obres shakespearianes -i per referir un altre exemple- també ha aparegut molt tòpicament en l’escena de l’immortal Hamlet, en l’Acte III, Escena I, quan el jove personatge de Hamlet recita aquelles paraules que s’han fet universals del “To be, or not to be: that is the question” , “Ser o no ser: aquest és el problema”, en què el jove sosté suposadament una

8 HAMLET – To be, or not to be: that is the question: Whether ‘tis nobler in the mind to suffer The slings and arrows of outrageous fortune, Or to take arms against a sea of trobles, And by opposing end them? To die: to sleep; No more; and, by a sleep to say we end

calavera, en el text de l’obra no s’esmenta per res que sostingui res i menys una calavera El jove Hamlet, mentre recita aquestes paraules, ressegueix simplement l’extensió dels seus braços

HAMLET- Ser o no ser: aquest és el problema: saber si, a l’esperit, li és més noble sofrir els cops i els dards de la ultratjant Fortuna, o alçar-se en armes contra un mar d’afliccions i eliminar-les combatent Morir, dormir; res més que això, ( )8

El tema de les calaveres, certament, sí que apareix al final de l’obra en l’Acte V, Escena I, quan el personatge d’Elsinore es troba al cementiri amb els enterramorts i apareix Hamlet a qui tots tenen per boig, el qual va preguntant de qui són les calaveres que treuen els enterramorts i és aleshores quan fa unes reflexions sobre el tema de la mort, però en cap cas Hamlet agafa amb les seves mans cap calavera. Així, doncs, de mica en mica i a partir d’una de les primerenques obres de Shakespeare de 1596, Romeo i Julieta, es poden desfer tòpics i llegendes que s’han incrustat en la vida i l’obra del genial creador anglès n

Quadern d’apunts

Josep M Sansalvador | josepmsansalvador@gmail com

Retrobament

Sempre fa il·lusió retrobar un antic company, vell conegut, que acaba de publicar una novel·la. Si et demana que li facis la presentació, tal com va passar a la Biblioteca Emília Xargay el passat mes de març, el goig és doble. I si, a més a més, a la presentació hi acudeix una

seva antiga alumna, sarrianenca i coneguda de tots dos, la joia ja és triple. Felicitats, Josep Viñas, per “Cabanes dins el bosc” i gràcies per la confiança. Quan arribarà la pròxima narració? Serà de sèrie tan negra com aquesta?n

Crònica animal vista i no vista

Fets contrastats de prot a g o n i s m e a n i m a l a l s horts de les cases del carrer Major, banda riu. A finals de maig, una veïna es queixava de la desaparició del seu aviram, que criava en un galliner enmig de l’hort. Per l’absència de rastres de

violència per part d’algun depredador carnívor, semblava més aviat un robatori d’animals de ploma, no gaire usual a aquesta alçada del segle Gairebé simultàniament (2 de juny), una altra veïna –quatre cases més al sud- rebia la visita nocturna d’una colla de porcs senglars. Se li van passejar pels conreus a la recerca d’hortalisses fresques. Una cria jove no va saber sortir per la reixa metàl·lica i s’hi va estar fins ben entrat el matí, quan es va aconseguir foragitar-la.

Coincidia amb la Macarronada de Sarrià de Baix al passeig del Riu i aneu a saber si havia comprat tiquet i no s’ho volia deixar perdre.n

A ritme de sardana, però “sui generis”

El matí del 3 de juliol els oients del programa “El matí i la mare que el va parir” de Ràdio Flaixbac van tenir ocasió de rebre unes quantes pinzellades geogràfiques, culturals i comercials sobre Sarrià de Ter a través de l’espai “La cançó del Gran Germán” Efectivament: sona estrany. Però més sorprenent i esbojarrat va ser poder sentir una cançoneta que, a ritme del famosíssim Coti x Coti de The Tyets, projectava el bon nom del nostre poble per les ones hertzianes arreu del país. Feia així: “És Sarrià de Ter / província de Girona / Hi tenen el BonÀrea / i també el Mercadona. (sic) / També tenen a l’Esclat, / no vagis molt trufat./ El torrent de Can Guilana / fot-li una bona sardana./ És Sarrià de Ter,/ fan la Fira del Paper, / el Ter els acompanya, / són de la bona calanya./ Tenen un gran jaciment / ben romà i ben potent / del Pla d’Horta (sic) t’ho dic / que està en joc o estic content (?). / Sarrià de Ter / Un lloc al mapa català / que l’Enriqueta et dirà / mengis pernil o bacallà / Sarrià de Ter / Un lloc tranquil i ben

plantat./ La seva església de Santa Pau (sic) / i per les nits algun gripau./ Sarrià de Ter/ Un lloc al mapa català / que l’Enriqueta et dirà / mengis pernil o bacallà ”

Des d’aquí ignorem quina relació pot tenir el tal Germán amb Sarrià i de quines fonts ha begut per informar-se a l’hora de composar. Del que sí que estem segurs és de no haver sentit mai cantar uns compassos de sardana tan surrealistes.

Doncs (tal com se celebra en acabar una bona ballada): Visca!n

Més fotos insòlites

Un lector de Montjuïc molt amable i captivat per Sarrià ens facilita la pista d’una foto històrica: un grup de cinc ciclistes pedala de valent amb l’església de la Misericòrdia i la xemeneia de la fàbrica Mitjans-Flores al fons. Han deixat enrere uns pallers perf e c t a m e n t c o n f e c c i o n a t s . Podrien ser membres del Club Ciclista Ter? Els segueix un impecable auto de suport, de

marca i model no identificats. Podria ser un GrahamPaige de 1929? La imatge se situa, amunt o avall, entre els anys 30 i 40, però n’ignorem l’autor.

Si la voleu veure amb tota grandiositat, visiteu el magnífic establiment de BiciEscapa al carrer Josep Flores, no massa lluny del punt exacte on es va obtenir la instantània.n

Molt més que vi

La zona productiva de la vil·la roma na del Pla de l’Horta i el retorn dels mosa ics a la vil·la.

Ana Costa Solé. Directora de les excavacions

David Vivó Codina. Investigador principal del projecte de recerca

David Mallorquí García Conservador-restaurador SIGNINUM Restaura SLU

La vil·la de Pla de l’Horta és un espai arqueològic de gran rellevància a les nostres comarques. El seu bon estat de conservació, la seva superfície conservada i els esforços per part de l’equip d’arqueòlegs de la Universitat de Girona, l’Ajuntament de Sarrià de Ter i la Diputació de Girona, fan que any rere any coneguem més dades d’aquest espai arqueològic i que puguem oferir a tothom l’oportunitat de conèixer de primera mà i sobre el terreny, quines són les novetats i troballes que van apareixent campanya rere campanya.

Des de l’any 2008, data en què es van iniciar els treballs arqueològics més moderns, hem pogut veure com el que queda de l’edifici residencial d’època romana sortia a la llum Espais com menjadors, cuines, habitacions, patis i jardins, etc se succeeixen i ens permeten conèixer com vivien els romans de les famílies benestants També, i durant aquests primers anys d’excavacions, es va localitzar el torculari -l’espai

per al premsat del raïm que ha resultat ser una de les principals activitats econòmiques d’aquest establiment romà- Però avui, i després de continuar amb els treballs de camp i la posterior investigació de les troballes que s’han anat succeint amb els anys, podem dir que aquesta vil la romana era no només un habitatge de luxe, sinó que també era un espai on múltiples treballs relacionats amb l’agricultura i la ramaderia es duien a terme

Les excavacions arqueològiques dels últims 5 anys ens han permès conèixer molt millor l’espai dedicat a les activitats econòmiques que es duien a terme en aquest establiment A mesura que s’ha anat excavant vers el nord del jaciment, s’ha pogut delimitar un dels espais més interessants localitzat fins a la data: un gran pati cobert de lloses de pedra nummulítica que supera els 150 metres quadrats de superfície Aquest gran pati, l’accés al qual es feia a través

s

Mosaics

d’un porxo sustentat per quatre columnes de pedra sorrenca, es la principal zona d’accés al sector de treball de la vil la Al seu costat nord trobem un altre passadís cobert per un sostre sustentat per columnes, que separa les habitacions que s’obren al costat nord d’aquest pati Al costat oest del pati se succeeixen una sèrie d’habitacions relacionades amb l'emmagatzematge i conservació d’aliments Aquests productes no tenien perquè ser venuts fora de la vil la, ja que els habitants d’aquest establiment procuraven tenir garantides les reserves d’aliments -per exemple oli d’oliva- i altres productes -com poden ser la llana, el farratge pels animals, etc , necessaris per a la seva subsistència, tant dels propietaris com dels treballadors i esclaus que depenien del que la vil la produís

Les últimes campanyes dutes a terme a la vil la han tret a la llum una sèrie d’espais l’ús dels quals

perdura fins a la fi de l’establiment al segle V de la nostra era Entre aquests espais trobem una gran sala pavimentada amb morter -opus signinum- on varen aparèixer un conjunt d’eines molt interessant. Al terra d'aquesta habitació i en relació directa amb l’abandonament de la vil la, es van dipositar una falç per la collita del blat, dues destrals i una gerra de metall En una doliaun tipus de gerra de gran format que servia per emmagatzemar menjarque es troba encastada al terra d’aquesta habitació, es van trobar 3 esquellots -dos de petits, segurament per cabres, i un de més gros que segurament era utilitzat per vaques o bous-. La troballa d’aquestes eines i objectes de metall ens parla, per exemple, del tipus de conreus que es feien a la vil·la: el blat era un dels principals conreus per tal de poder produir farina i posteriorment la seva transformació en pa, farinetes, etc. Les destrals ens indiquen que l’explotació forestal de l’entorn del jaciment era una realitat fins al seu l’abandonament La gerra metàl lica ens parla de l’autoconsum del vi que es produïa a la mateixa vil·la i els esquellots ens parlen de la activitat ramadera de l’establiment romà Per sort, les troballes d’aquest tipus d’instruments ens han acompanyat al llarg dels anys de treballs arqueològics i, en l’última campanya d’excavacions, hem trobat noves eines que ens donen informació, de manera indirecta, sobre les activitats econòmiques: s’ha trobat un podall per a la verema, en unes molt bones condicions de conservació, i una pinta de ferro per cardar la llana Aquest últim objecte ens dona proves de

quin tipus d’animals es criaven a la vil la i el profit que se’n treia. Durant aquests anys d’excavacions s’han localitzat pesos de teler per poder fer teixits, torteres de ceràmica per filar la llana, agulles – tant obrades en ós com en metall per cosir teixitsi ara trobem una pinta de ferro per cardar la llana de les ovelles. Aquests objectes ens demostren que a la vil la es feia tot el cicle d’obtenció de la llana, des de la cria dels animals, l’esquilat, la neteja i cardat de la llana, el posterior filat i després la creació de teixit que, un cop cosit, serviria per vestir als habitants de la vil la

Pel que fa al costat nord del pati de la vil la, els últims treballs arqueològics han tret a la llum una sèrie de dipòsits i una zona de premsat que ens porten a interpretar tota aquesta zona com un possible espai per a la producció d’oli d’oliva El conreu de l’olivera és un dels més característics de la Mediterrània i no ens ha de ser gens estrany que a la vil la de Pla de l’Horta es produís aquest bé tan preuat – i de tant pes econòmic- Així doncs, a la vil la s’han trobat dos dipòsits semi soterrats a tocar d’una plataforma de premsat, el terra de la qual està fet amb morter d’alta qualitat. Aquest paviment de morter presenta uns rebaixos que facilitaven el trànsit de l’oli, un cop premsades les olives, cap als dos dipòsits de què hem fet menció Un cop feta la premsada i obtingut aquest primer oli, el de millor qualitat, es podria seguir premsant el residu, fins i tot els pinyols, per obtenir oli de menor qualitat Aquest producte era indispensable en primera instància per a la cuina, atès que formava par de la dieta comuna del món romà Però l’oli d’oliva era indispensable per a la conservació dels aliments: a la vil la, i gràcies a unes anàlisis practicades a les gerres tipus dolia localitzades en un dels magatzems del jaciment, hem pogut saber que els habitants de la vil la utilitzaven l’oli

Planta general de la villa

d’oliva com a conservant per poder emmagatzemar carn durant un període llarg de temps Per últim, també hem de tenir en compte que l’oli, en aquest cas el de menor qualitat, també era utilitzat per alimentar les llànties amb què s'il luminava la casa durant les hores de foscor, i l’oli també servia per conservar en bon estat les eines de ferro i fins i tot els esquellots que temporalment no penjaven del coll d’algun dels animals criats a la casa Com podeu veure, els usos i necessitats que requerien oli d’oliva són variats En aquest cas, no tenim constància que la producció d’oli d’oliva al Pla de l’Horta fos com la del vi, és a dir, una producció tan massiva que servís per a ser venuda en els mercats de proximitat Creiem que la producció d’oli, com d’altres productes, formaria part d’allò que coneixem com autarquia: és a dir, la vil·la produeix allò que necessita per a la seva pròpia subsistència, no per fer-ne un negoci Els últims anys d’excavacions han servit per ampliar la superfície excavada i per aprofundir en el coneixement de les diferents fases d’ocupació de la vil·la A dia d’avui podem afirmar que la superfície dedicada al que anomenem sector productiu de la vil la és molt més extensa i continuada del que podíem imaginar. I, donades les dades que tenim disponibles i les restes que hem pogut observar, tenim la certesa que tant vers el nord com vers l’oest, es conserven estructures relacionades amb les diverses activitats econòmiques que es duien a terme en aquest establiment al llarg del seu període de pervivència

ELS MOSAICS I EL SECTOR RESIDENCIAL DE LA VIL·LA

En l’actualitat, el jaciment de la vil·la romana del Pla de l’Horta disposa de tots els sistemes de protecció que salvaguarden i mantenen estabilitzat el sector central del jaciment, i recentment han finalitzat els tre-

balls de museïtzació per a permetre un recorregut al públic visitant per l’interior del jaciment i facilitar l’observació de les estructures arqueològiques conservades Així doncs, situats en aquest punt, el Servei de Monuments de la Diputació de Girona, responsable de la direcció del projecte d’adequació del jaciment, va plantejar la voluntat de retornar a la seva ubicació original tots els mosaics extrets als anys 70 del segle passat i actualment emmagatzemats al centre de Pedret del Museu Arqueològic de Catalunya – Girona El conjunt total dels fragments de mosaics conservats és de 41, els quals suposen una superfície aproximada de 19,50m2

Durant els mesos d’octubre i novembre de l’any 2022 es va poder iniciar el procés d’intervenció de conservació-restauració d’aquest conjunt de mosaics En aquella intervenció es varen completar els treballs de conservació-restauració de tres fragments i se’n va estabilitzar un quart, els quals comprenien una superfície de 2’2m2 aproximadament Més enllà dels resultats, la intervenció realitzada va permetre establir un mètode de treball vàlid per afrontar la restauració completa del conjunt de fragments de mosaics d’opus tessellatum i la seva recol locació en la ubicació original al jaciment de la vil la romana del Pla de l’Horta . Entre els mesos de novembre de 2023 i febrer de 2024, i fruit dels resultats obtinguts en la primera intervenció, es va poder realitzar una intervenció de més envergadura, gràcies a la qual es varen completar els processos de conservació-restaura-

ció de 15 fragments nous, l’estabilització de 7 d’altres i finalment la recol·locació en la seva ubicació original, tal com foren descoberts al 1970, d’un total de 18 fragments de mosaic d’opus tessellatum. Sobre el conjunt de fragments de mosaics conservats, aquests corresponen a quatre àmbits diferenciats de la vil la, cadascun dels quals amb els seus dissenys particulars Els fragments intervinguts i recol·locats en aquesta intervenció corresponien majoritàriament a una estança d’ús privat, però també a un passadís distribuïdor i a un dels ambulacres d’un pati porticat L’estat de conservació que presentava aquest conjunt de fragments abans d’iniciar els treballs era molt dolent Aquests es presentaven amb l’engassat original, fet amb cola animal i gassa (tarlatana), amb el qual s’havia realitzat la seva extracció cinquanta anys enrere, que si bé havia sigut el responsable que s’haguessin conservat fins avui, també comportava una dificultat enorme la seva retirada a causa de l’estat que presentava tot el conjunt La gran rigidesa de la cola havia causat bombaments en els estrats de tessel les, la tarlatana es presentava fràgil i trencadissa, hi havia multitud d’estrips i trencaments, pèrdua d’adhesió puntual, despreniments de tessel les, presència de morters descohesionats, i molta brutícia acumulada

D’acord amb l’estat que presentava el conjunt de fragments de mosaic, la intervenció de conservació-restau-

Destrals

ració realitzada es va centrar en un doble objectiu: per una banda estabilitzar i restaurar cadascun dels fragments permetent recuperar la seva lectura original, i per l’altra, retornar tots els fragments intervinguts a la seva ubicació per a restituir la seva unitat i permetre la seva contemplació per al públic visitant

Per acomplir aquests objectius la intervenció es va iniciar amb una necessària recopilació i estudi acurat de tota la documentació sobre els treballs d’excavació arqueològica i d’extracció dels mosaics, realitzats entre els anys 1970 i 1972 a la vil la romana del Pla de l’Horta, existent a l’arxiu del MAC-Girona És a dir, des del diari d’excavació, les fitxes dels

fragments, les fotografies del procés d’extracció dels mosaics, fins a les planimetries i croquis realitzats durant el procés d’extracció D’altra banda, també va caldre revisar tot el conjunt de fragments, per comprovar el seu estat i localització A partir d’aquí es varen iniciar els treballs de conservació-restauració, portats a terme per un equip de tres conservadores-restauradores especialitzades en mosaics de l’empresa Signinum Restaura SLU, els quals es varen desenvolupar al llarg de quatre mesos complets a les dependències del Centre de Pedret, on alhora es va comptar amb el suport dels tècnics del MAC – Girona

A grans trets, els treballs varen consistir primer de tot en retornar la planimetria i l’estabilitat als fragments dels estrats de tessel les, cal dir que aquests es presentaven engassats per la seva cara visible, raó per la qual totes les actuacions inicials es varen haver de realitzar pel revers de l’estrat de tessel les, fins poder-los atorgar un nou suport que permetés donar-los estabilitat En aquesta fase totes les actuacions prenien un caràcter quirúrgic a causa de l’estat que presentaven els mosaics i per la minuciositat amb què calia realitzar els treballs: eliminació i retirada dels antics morters preparatoris, correcció de les torsions de l’engassat, aplanatge de la capa de tessel·les, adhesió de tessel les despreses, etc Un cop finalitzats, calia proveir de nous suports cadascun dels fragments. Donada la seva pròxima localització a l’exterior, es va optar per a realitzar els nous suports amb morter de calç hidràulica i amb àrids de diferents granulometries, que facilitaria l’adhesió a l’estrat de tessel les i alhora conferiria el màxim de resistència possible. A continuació, i una vegada endurit el nou suport de morter de calç, es va poder procedir a retirar l’engassat, i també la gran quantitat de cola

existent damunt la cara visible de les tessel les Amb aquesta darrera actuació quedaven finalitzats els processos més específics de conservació-restauració, permetent recuperar a la fi la visió que havien mostrat aquells mosaics en el seu origen

A partir d’aquí s’iniciaren els treballs per a la recol locació de tots els fragments intervinguts Mitjançant la confecció de calcs dels mateixos mosaics, comprovant les dimensions preses en el diari de l’excavació, realitzant tots els muntatges preparatoris i prenent totes les mesures necessàries es va donar pas als treballs de recol locació pròpiament A més de respectar la ubicació original dels fragments en cada estança, calia mantenir també els mateixos nivells de circulació que aquest havien tingut en l’antiguitat, per aquesta raó va caldre realitzar un paviment preparatori sobre el qual es varen anar situant tots els fragments. Així doncs, damunt aquesta base ja preparada amb anterioritat, mitjançant un sistema de guies es varen anar desplaçant i encaixant tots els fragments fins a deixar-los adherits en la seva ubicació i posició correcta Per aquests treballs, es va comptar amb el mateix equip de conservadoresrestauradores i amb el suport de la brigada del Servei de Monuments de la Diputació de Girona

Finalment, un cop col locats tots els fragments in situ, es varen realitzar els treballs d’acabat final, els quals varen consistir principalment en l’adhesió de tessel les en les zones d’encaix entre fragments, la reintegració de llacunes amb morters de calç i tasques puntuals de neteja final En darrer terme, la brigada del Servei de Monuments de la Diputació de Girona va realitzar l’acabat en la pavimentació de les estances, en el qual s’han reproduït de manera sintètica els motius decoratius dels mosaics originals, afavorint així a una millor lectura i comprensió del conjunt dels paviments mosaics restaurats n

Pinta per cardar la llana

Falç per a la verema

esquellots

Sa rrià Sa rda nista

L’encapçalament del text qualificant el poble de sardanista no és que sigui una singularitat de Sarrià. Al nostre país podríem dir que tots els pobles són sardanistes, en més o menys mesura, ja que no hi ha festa popular, celebració o festa major on no hi sigui present la sardana.

L’arrel sardanista al nostre poble ve de lluny En un article de Raimonda Coll al programa de la Festa major de l’any 2001 amb el títol “El calendari de festes a Sarrià”, ja esmentava molts esdeveniments on es ballaven sardanes: l’aplec que es feia per St Sebastià cada 20 de gener, o per St. Antoni Abat quan se sortia en comitiva des de St Julià per la benedicció dels animals i s’acaba-

va amb la ballada d’una sardana a la plaça; la festa petita del Roser a Sarrià de Dalt, el primer diumenge de Maig amb una audició davant la creu nova de Can Tomàs; la Festa de la Fàbrica Torras als anys 60, també al Maig on l’empresa pagava un bon dinar i una audició de sardanes pels treballadors i acompanyants; la diada de Sant Isidre que es va celebrar uns quants anys, on la sardana fou protagonista; la festa petita de Sarrià el 16 de juliol, per la diada de la Verge del Carme, amb cercavila i sardanes, i l’aplec de St Ferriol el 18 de setembre De fet la sardana i la festa i sobretot la Festa Major sempre han anat donats de la mà, s’han fet balla-

des a molts i diversos racons de tot el poble i durant molts anys el concurs de colles sardanistes fou un acte important dins la programació de la Festa A Sarrià s’ha ensenyat la nostra dansa a petits i grans i també s’han escrit textos i versos; el Dr Josep Garriga (1909-2012), nascut al poble i metge de professió, fou compositor de sardanes vocacional (en va composar quinze) i de formació bàsicament autodidacte; també hem tingut, i encara tenim, instrumentistes de cobla S’han emès diferents programes a ràdio Sarrià dedicats a la sardana: “Coneguem i estimem la sardana” (1983-1999), conduït per Joan Turbau; “Coneguem i estimem la cultura popular catalana” i “Sarrià, fem colla”, (actualment en emissió) presentats tots dos per Maties Martí

Jordi Duch

Audició de sardanes a la Placa de l'Obra. 1943. Hi reconeixem en Paquito Vila i els germans Modest i Jaume Despuig. Foto cedida per A Vila

Hi ha poques danses que hagin esdevingut tan populars a casa nostra, fins la consideració de “ball nacional” a partir de l’any 1883 o la creació el 1960 d’ “El Dia Universal de la Sardana” És indiscutible que al llarg dels més de 150 anys de l’existència de la sardana com avui la coneixem, ha tingut i té un sentit patriòtic, de país que s’identifica amb la dansa i també d’acceptació popular, que ha contribuït a que la considerem com a dansa del poble

La sardana té un sentiment identitari que la fa candidata a tenir un reconeixement internacional declarant-la Patrimoni Immaterial de la Unesco

Tant és així que en d’altres moments no llunyans de la nostra història hauria estat difícil no trobar algun ballador o balladora en qualsevol de les cases del poble, ja que la sardana formava part de l’esplai de joves i grans, que es desplaçaven als aplecs i a les moltíssimes audicions que es feien als diferents pobles dels voltants, sobretot per la

Festa Major Podríem fins i tot afirmar que la sardana ha estat al llarg de la seva història un eix cultural per a molts pobles i ciutats del país

Actualment no és tant així, s’han canviat molt els hàbits i també s’han incorporat altres elements de diversió i ocupació del temps lliure que han contribuït a que ballar sardanes com a fet popular hagi minvat molt

Tot i aquesta recessió, podem dir, però, que la sardana continua molt viva Prova d’això són les més de 4 000 activitats sardanistes que es programen arreu de Catalunya, Catalunya Nord i Andorra al llarg de l’any, entre aplecs, ballades, audicions, concerts i concursos de colles A més, cada any, es composen desenes de noves sardanes, tal com ho evidencia el concurs “La Sardana de l’Any”. Una de les característiques més interessants que té i ha tingut la sardana és la seva dimensió social, perquè és una dansa oberta, que admet totes les parelles o balladors, només cal que vulguin afegir-s’hi i

no requereix cap condició especial per a gaudir-ne Per aquest fet la dansa es converteix en un llaç d’unió entre tots i totes Fem un exercici i observem per un instant una audició La plaça s’omple de gent i la cobla està a punt, els onze músics amb els seus instruments, flabiol, tamborí, tible, tenora, trompeta, trombó, fiscorn i contrabaix són dalt del cadafal i preparats. Comença una melodia curta, anomenada introit, que interpreta el flabiol abans d’iniciar la sardana i que acaba amb un toc de tamborí

Els balladors ja estan disposats i la sardana comença Potser el director n’ha escollit una de l’Enric Morera, Manel Saderra Puigferrer, Ricard Viladesau, Max Havard, Jordi Molina, Marc Timon o Josep Coll, tant se val, hi ha un munt de compositors de gran talent per triar, molts ja desapareguts però molts també en l’actualitat, creant músiques que fan les delícies dels balladors i dels oïdors

Els balladors més agosarats o amb millor forma física ja estan disposats en rotllana i comencen la dansa amb els passos curts, després vindran els llargs i altre cop curts i llargs, fins a 10 tirades o 7 com ja es ballen a molts pobles actualment A mesura que la sardana avança hom pot entrar a la rotllana quan ho desitgi, respectant-ne les parelles si és el cas i estant amatent a les indicacions de la persona que porta el repartiment (selvatà o empordanès) perquè la dansa acabi amb el toc final i amb els braços amunt o avall, tot esperant el repicó

Ballada a la plaça 1964. Foto de INSPAI, arxiu Diputació de Girona

Audició a la Festa Major 2024

SOBRE L’ORIGEN DE LA SARDANA

Quin és l’origen de la sardana ha estat objecte d’estudis diversos i també ha generat opinions i versions variades El que sí que és evident és que hi ha hagut interès per trobar-ne les seves arrels com a dansa que es fa en cercle tancat i ha tingut una projecció popular

Seguint l’assaig de Pompili Massa de la Història de la sardana¹, l’autor considera que hi ha algunes teories sobre els seus orígens que no tenen base ferma, tot i que guarden alguna similitud amb danses de diversos indrets i èpoques, com les d’origen Íber (danses nocturnes en forma de cercle), Cerdà (ball propi de la Cerdanya), Empordanès (ball transmès de generació en generació), grec (per l’estil i el ritme), sard (nom i ball de l’illa de Sardenya), egipci, etrusc, romà, hebreu, balcànic (balls en roda) o fins i tot àrab Segons la seva opinió cal buscar l’origen de la sardana al nostre país

Com antecedent que sembla clar, hi ha el contrapàs llarg i el curt, amb uns punts idèntics als de la sardana Amb tot, la música o el concepte musical no sembla que provingui del contrapàs Al s XVI apareix en les ballades la rotllana, completament sola, després del contrapàs i com a figura final

La sardana fa la seva aparició al s XVI fruit de l’evolució d’antigues danses populars:

La branda: els participants continuen agafant-se de les mans formant un rengle La rotllana no cal que estigui tancada

La corranda: és una dansa amb desplaçament de galop lateral en sèries curtes i llargues. No cal disposició de rotllana

El contrapàs profà: conjunt de balls que tenen en comú efectuar en sentit contrari els punts que s’acaben de fer en una direcció determinada

La carola: els participants s’agafaven de les mans i es disposaven en rotllana sense necessitat que quedés tancada.

Segons P Massa, la carola és l’únic ball amb totes les característiques necessàries que permet evolucionar cap al que avui entenem com a sardana curta i més endavant cap a la sardana llarga.

Algunes de les cançons classificades com a caroles van ser recollides com sardanes curtes, la seva pràctica se situa entre el s XII i el XVI Hi ha cançons tradicionals de diverses temàtiques que l’autor ha aplegat com a caroles : la masovera, el ball de la civada o la margarideta

Fou al voltant del s. XIV on es considera el desplegament de la dansa popular Arreu es dansava, als palaus, castells i a la plaça pública i en algunes els participants es disposaven en rotllana

Amb tot, sembla que es pot afirmar amb certesa que un ball conegut com a sardana i estès arreu del país es practicava a la segona meitat del s XVI

Aquests són alguns dels antecedents del ball, del moviment de la sardana En general, però, dins el món sardanista es considera que la història d’aquesta dansa comença el 1850 arran de l’aparició de la sardana moderna, ball que fou considerat com a propi pels intel lectuals de la Renaixença La sardana es convertí en un ball de moda, mostrant una

imatge pausada, mesurada, innocent i de caràcter patriòtic

A principis del s XX començaren arreu del país concursos de sardanes i també la creació d’entitats pel foment de la sardana, l’edició de revistes i llibres sobre la dansa, així com la creació de cobles (Josep Ventura fou qui reformà la música de la sardana i estructurà la cobla) i actes diversos vinculats L’any 1922, Aureli Capmany va publicar el llibre, “Com es balla la sardana” , moment en què es va normalitzar ballar els passos curts amb els braços a baix i els llargs amb els braços alçats En la mateixa línia, es redactaren unes Normes d’actuació, l’any 1925, per part de l’entitat Foment de la Sardana, explicant quina actitud s’havia d’adoptar en la dansa: “cal que el dansaire senti la música per a interpretar-la i ballar-la amb senzillesa i austeritat, com a forma de bellesa”. Pensem que estàvem de ple en el corrent noucentista

Fou des d’aquest espai temporal i fins als nostres dies que la sardana s’estengué per tots els pobles de Catalunya amb ballades arreu, de símbol patriòtic i càrrega identitària com a ball nacional català

Sarrià de Ter n’ha participat d’aquesta evolució i en determinats moments d’una manera molt activa

Músics per la festa de Sant Antoni a punt per baixar cap a Sarrià. A principis de s. XX. Foto Programa Festes 2001

TEXTOS, SARDANA I FESTA MAJOR

En general els textos escrits als programes de la nostra Festa Major són el reflex de la manera de fer, els costums i el sentir de les diferents èpoques A Sarrià s’ha escrit en prosa i vers sobre la sardana, sobretot en aquests programes i especialment a partir dels anys 1960 fins a l’inici dels 90 La sardana també fou motiu de portada en diversos d’aquests programes

Des d’aquest article fem un recull d’alguns dels escrits més significatius dels programes de Festa Major, seguint un ordre cronològic, fent èmfasi en petits retalls de l’article La majoria foren escrits en català amb excepcions per l’època, tot i així els hem traduït a la nostra llengua. Així, a la invitació de la comissió de festes de l’any 1945, immersos en plena dictadura franquista, es diu: “ les orquestres criden a la gent a la plaça per rendir culte a la bella sardana “ o en la del programa de 1949, “les notes dolces i melodioses de la sardana, encarnació típica de la nostra terra”.

El 1952, un poema, “Somni de Festa Major”:

“Al migdia toquen la sardana al mig del carrer enramat i tots junts formen la rotllana amb aquell aire de germandat ”

El 1959, Jaume Bach escriu al programa de Sarrià de Dalt “Estampes de Festa Major”, on diu que “una colla de saberuts esperen amb ànsia la primera audició de l’orquestra, per a poder-se engrescar discutint si els cornetins són fluixos” i el mateix autor, dos anys després, feia referència a la plaça de Can Tomàs i als músics de la cobla.

Al canvi de dècada, el 1960, Francesc Ramió reflexionava sobre la Festa Major i l’edat i escrivia: “per als joves, balls, danses i enamorades, per als grans la sardana! El so de la tenora i el tamborí, l’amor a una dansa que per això “és la més bella de les danses que es fan i es desfan”, fent referència al poema de Maragall

El 1963, any en què es va inaugurar la pista amb repic de campanes a les 7 del matí Trobem un poema de Jaume Vila, en agraïment per la seva estada a la nostra Festa Major:

“Repic de campanes de bon matí, a la plaça sardanes, concerts a desdir”

L’any 1964 en una audició a la plaça de l’Obra, es va tocar com a sardana de conjunt per les cobles Girona i Caravana, la del compositor local Dr. Josep Garriga. El seu nom, “Goigs a la medicina”, la lletra fou

escrita per l’amic del compositor Dr Josep M Torrent d’ Olot En un paràgraf del text, s’escriu:

“Si com ballant la sardana ens unim amb cor i mans no hi haurà terra més sana que la nostra; catalans!

El mateix any, Salvador Castanyer, que fou farmacèutic del poble durant molts anys, escrivia també: “no es pot concebre una Festa Major a les nostres terres si no s’escolten les notes alegres i melodioses de la dansa més bella”

I encara en un altre article del mateix any, titulat “La sardana, música i espectacle”, se’ns explicava que “una noia madrilenya, amb els pocs dies de la Festa va aconseguir ballar la sardana quasi tan característicament com nosaltres”, i també que “el veterinari de Celrà d’aleshores no es volia perdre la Festa” i exclamava: “És impressionant l’espectacle que estic veient! Fins avui no me n’adono del meravellós que és una ballada de sardanes i la gran plaça que teniu! i el mateix articulista es referia a la plaça en aquests termes: “Mai deixaré de recordar el marc meravellós que oferia la nostra gran plaça de l’Obra (qui sap si la millor de la província, tant en l’aspecte musical com en el dansaire) era emocionant veure aquella

Programa 1953

Programa 1955

Programa 1957, dissenyat per Domènech Fita

enorme gentada d’oients i espectadors que emmarcaven la gran espessor de rotllanes que matemàticament es movien sota el mateix i únic impuls ”

El 1965, un poema de Ricard Miró Salvador, de Barcelona, que va oferir al poble de Sarrià, va donar lloc a la composició de la sardana “Vora el riu Ter”, de Josep Garriga, estrenada el 31 de maig del mateix any a l’aplec de Girona Un dels paràgraf de l’escrit, deia:

“Omplint el cor de joia vora el riu sardanejant i per dolça companyia baixa l’aigua puntejant I n’és bell i dolç plaer estar vora el riu Ter!”

En el mateix programa, es feia esment al centenari del naixement del que fou un gran compositor de sardanes, Enric Morera (1865-1942), que va compondre, entre d’altres: “La Sardana de les Monges”, “Baixant de la font del Gat” i “La Santa Espina” Els sardanistes del poble ho expressaven d’aquesta manera: “No és cosa, doncs, que nosaltres, fervorosos conreadors de la dansa que ell tant enaltí, ens deslliguem d’aquesta obligació Dediquem-li, sobretot els sardanistes, en la diada de la nostra Festa Major, un dels nostres millors records,...”

L’any 1967, es passà de “Fiesta Mayor” a Festa Major, tot i que la programació continuava en castellà, llevat d’escrits com el poema de Francesc Arnau: “Visca la Festa Major”:

“Repic de campanes; ressò de tenores; es repuntegen airoses sardanes mans ben lligades seguint el compàs Jardí de bellesa, de nois i noies que ballen i canten, ”

I també l’article “Divagacions sobre la nostra dansa” de J Garriga,

Programa1964

on feia palès les virtuts musicals de la sardana i el seu caire popular i es referia al poble com els únics artistes per ballar-la

L’any 1968, un altre poema de Francesc Arnau, homenatjant la sardana: “La nostra dansa”:

“Anem a la plaça tothom a ballar l’airosa sardana, el ball popular

Fem gran la rodona que ens fa a tots germans; hi caben el joves, els xics i els grans ”

El 1969 devia ser una any difícil per la nostra dansa, ja que trobem un altre article: “La sardana” de J Garriga, amb un caire pessimista, on afirmava que: “la sardana travessa uns moments crítics, pateix -deia- un mal molt greu i que haguem de témer per la seva existència” Continuava explicant que la sardana era “missatgera de la sensibilitat, de l’espiritualitat, de l’alegria, dels sentiments del poble”

Ell creia que no se’n parlava prou, que hauria de presidir qualsevulla festa o festeta, com també tenia un especial interès que el jovent la conegués i afirmava que a les escoles s’hauria d’iniciar la seva pràctica i coneixença Acabava dient que:

Programa1984

“Protegint la sardana, fem pàtria”

Les paraules del Dr Garriga, després de més de cinquanta anys i més que mai, encara tenen validesa

En el programa de l’any 1975, Francesc Ramió va escriure un conte, ”El deliri d’una sardana”, que anava sobre un fadrí impedit per ballar, però molt motivat per aprendre’n i posar-se en una rotllana... és un conte sinistre i moralista on el protagonista acaba mort i la seva ànima encara avui segueix intentant afegir-se a alguna rotllana

El 1975, es va convocar a nivell nacional “El Congrés de la Cultura Catalana”, que va durar dos anys

Tenia dos objectius: detectar els defectes d’estructura i les llacunes que havien conduït a una situació anormal dins de cada àmbit de la cultura catalana i definir les línies d’actuació per aconseguir la normalització cultural dins el marc de llibertat d’una societat catalana democràtica Hi van participar més de 1 550 entitats d’arreu de Catalunya. En un dels articles del programa de la Festa Major, el que fou capellà del nostre poble, G Roura, feia una crida als sarrianencs per l’adhesió a aquest congrés perquè “la nostra llengua i cultura catalanes s’hi manifestin d’una manera viva i actuant i treballar per la vitalitat i l’esdevenidor dels Països Catalans”

L’any 1978, a punt d’aprovar la Constitució espanyola i amb els noms dels carrers del poble canviats i actualitzats després de la dictadura, en un article de l’associació de veïns de Sarrià, es queixaven de que es van haver de suspendre les sardanes per St. Jordi, per falta d’assistència, dient que “la gent passa de tot” Eren moments de molts canvis, com també ho explicitava l’article de F Ramió “ Temps nous”, on es mostrava pessimista, amb enyorança de les festes Majors anteriors i parlava de “Festes imposades”, tot reivindicant el sentiment de la festa tradicional L’any 1979 (amb la salutació de l’alcalde Joaquim Nadal, perquè ja portàvem 3 anys annexionats a Girona) fou el primer programa on la programació de la Festa fou escrita en català Al programa s’explica que per votació popular s’havia decidit que no hi hagués acompanyament dels músics a l’ofici solemne Amb aquesta decisió hi va sortir guanyant la sardana, ja que en comptes de tocarne una a la sortida de l’església, en van tocar tres

En un article de la comissió de festes tot recordant un bon sardanista del poble, l’Àngel Cañigueral, que havia mort aquest any, es feia esment, en referència al conegut convilatà, que en un dels darrers actes públics a on va ser, “encara va ballar una sardana donant la mà als dos grans amics i companys de la seva vida: l’Assumpció i el poble de Sarrià”

Josep Brugada, l’any 1980, va escriure, “La Festa Major, signe d’identitat d’un poble”, on explicava que “la sardana esdevenia el signe més gran de germanor i la més viva mostra de catalanisme i omplia de debò gran part de la vitalitat de la Festa” Continuava dient amb nostàlgia: “que boniques aquelles ballades de sardanes, per la Festa, a l’entorn d’aquella “bomba” en la placidesa de la nostra placeta” Per qui no ho ha viscut, la “bomba” era la font, que havia de ser bombada per fer brollar l’aigua

En el mateix programa, l’Associació de Veïns reclamava que es fes “un curset d’ensenyament de la nostra dansa, com un objectiu immediat”

La salutació de l’alcalde Jordi Cañigueral, de l’any 1984, acabava desitjant: «Que la sardana, l’esport, el ball i el teatre ens agermanin a tots plegats amb motiu d’aquests dies de festa».

L’any 1987, en un article signat per Francesca Montgé i Generós Mestres (que fou president de l’associació “Amics de la sardana Terranostra i col laborador en l’organització del concurs”) titulat: “Sarrià de Ter no només son fums”, explicaven que durant tot el curs s’havien fet uns cursets per aprendre a ballar sardanes, a iniciativa del Patronat de pares de Família, per a la mainada els dissabtes al matí, i la gent gran els dijous al vespre També es feia esment de la participació de 35/40 nois i noies del poble en les nombroses trobades sardanistes d’a-

rreu de les comarques gironines A més, es donava continuïtat al curs per la següent temporada i acabava l’escrit amb un :”Visca la sardana”

En la programació de la Festa s’anuncià la presentació oficial a la plaça de l’Obra dels “Amics de la sardana del Patronat de Pares de Família” i el lliurament, per part de l’alcalde, dels complements del seu vestit i d’una medalla a tots els petits dansaires de Sarrià”

L’any 1992, signat pels Amics de la sardana Terranostra, es torna a fer referència, com a l’any 1965, al gran mestre Enric Morera, aquesta vegada en motiu del 50è aniversari de la seva mort, dient que fou un compositor que donà a la sardana una rellevant generalització i una eficient categoria musical i patriòtica I un altre poema, ”La Festa Major” d’Eduard Aulés, que així s’expressava:

“Ja arriba la cobla! Sentiu la tenora?

Que dolça modula! Quin so més potent!

Ja fa la passada, tocant una estona davant de la casa de l’Ajuntament ”

L’any següent, el 1993, fou el primer en què s’unificaren les dues festes, Sarrià de Baix i de Dalt, i a l’any 1994, en un Preludi de pregó, el pregoner d’aquell any, Lluís Torner, prenent el símil de la sardana com a metàfora de la unió de les festes, va escriure:

“Fem plegats una rotllana en aquest acte important Sarrià ens agermana!

Tots els que estem escoltant, agafeu la mà germana Manifesteu-vos mútuament, amb les mans ben agafades”

I com a rubrica un poema, “Festa d’enguany”; el signant, Jacobus, que versificava:

“Festa Major, que ens portes l’alegria amb el cant de tenora i flabiol”

Programa 2006

EL CONCURS DE COLLES SARDANISTES

Tothom en un moment o altre hem vist ballar sardanes perquè arreu del país s’hi fan moltes audicions Però potser molts no hem tingut ocasió de veure una competició de sardanes esportives en format de concurs

Ja a finals del s XIX es començaren a celebrar alguns concursos de colles El primer que va tenir un ressò important fou l’any 1902 a Barcelona per les festes de la Mercè En aquells moments les colles estaven formades majoritàriament per homes i el que es valorava era que es resolgués la sardana “inèdita” o d’estrena i es repartís correctament

Fou a partir de 1920 que ja es començà a valorar més el lluïment dels dansaires i es diferenciava entre aquest i la sardana revessa, complicada de resoldre Fins aleshores el nom que tenien les colles era el de la població de procedència Més endavant van aparèixer noms diversos per diferents motius, ornamentals, folklòrics, de caràcter identitari o d’algun element de l’entorn Totes tenien el seu banderí identificatiu. A partir dels anys 1930, apareix la sardana de germanor, que és amb la que es conclouen els concursos Fins a dia d’avui, la mecànica dels concursos de sardanes ha variat poc, petits matisos, vestuaris

nous, nombre de tirades de la sardana (abans eren de 10 i ara són de 7) Actualment les colles estan agrupades a l’entorn de la federació Unió de Colles Sardanistes de Catalunya (UCS).

En un concurs de colles les rotllanes són tancades, habitualment de 6 parelles, no s’hi pot afegir ningú dels observadors i hi ha un jurat que fa una classificació de les colles per categories, tot valorant el conjunt, l’estil, el compàs i la interpretació musical Les categories són alevins, infantils, juvenils, grans i veterans, i els concursos poden ser comarcals, nacionals a nivell de Catalunya i lliures

El desenvolupament d’un concurs consta de les següents parts: s’inicia amb la presentació de les colles, que fan un galop d’entrada per parelles al so de la cobla, després dues o tres sardanes de lluïment on el jurat observa i fa les classificacions; tot seguit una sardana revessa que és complicada de comptar, ja que la diferència entre els curts i els llargs és difícil d’identificar i on les colles han de resoldre el seu tiratge mentre la ballen

de manera poc formal, i finalment una sardana de germanor dansada per totes les colles participants de manera conjunta, fent una gran rotllana al voltant de la plaça on poden afegir-s’hi les persones del públic que ho desitgin Acaba el concurs amb el repartiment de premis

En el pregó de Festa Major dels anys 2016 i 2017, se’ns feia memòria dels concursos de Sarrià amb enyorança Primer, Josep Brugada, des del balcó de l’ajuntament, explicava:

1r concurs de sardanes a la placa de l'Obra 1945 Foto Programa de Festes 2001

La colla Pomells de Joventut, de Sarrià 1950 Foto cedida per Teresa Despuig

Sardana de lluïment 1955 Foto INSPAI, arxiu Diputació de Girona

Sardana de germanor. 1955. Foto INSPAI, arxiu Diputació de Girona

“Veure tantes colles sardanistes actuar a Sarrià era prodigiós; el poble s’emplenava de colors i de forasters Avui i en els darrers anys escoltar i veure ballar sardanes era un acte popular que emocionava, que feia posar la pell de gallina” I l’any següent, Maties Martí recordava la tasca de La Comissió de Festes i l’ajut dels Amics de la Sardana Terranostra de Girona en l’organització del concurs

A Sarrià vam poder gaudir de 37 concursos de colles dintre la programació de la nostra Festa Major La plaça estava engalanada per la festa i els dansaires es vestien per a l’ocasió, amb els pantalons, camises, faldilles, espardenyes amb llaços de colors i les altres ornamentacions pertinents que donaven vida i llum al so de la cobla

El primer concurs a Sarrià fou

l’any 1945 a la plaça de l’Obra i l’Ajuntament va destinar-hi 1 000 pessetes en premis En aquesta ocasió una colla formada a Sarrià va ballar per primera vegada en un concurs després d’intenses sessions d’assaig, tal com així ho relatava en un article Martí Ballada, que en fou un dels components: “Bells records a l’entorn de l’anella” Explicava que un jurat simpàtic i condescendent “va fer que agaféssim ànims per tornar-hi un altre any” El segon concurs fou cinc anys després, el 1950, any en què es van restaurar els bancs de la plaça. Aquest també fou especial ja que hi participà per segona vegada la colla del poble, amb el nom de “Pomells de Joventut” Els components de la colla en aquesta ocasió foren Teresa Despuig, Pepita Nogué, Maria Serrat, Lola Nogué i els homes: Joan Camós,

Francesc Clotas, Martí Ballada, Jaume Tixis i Antoni Marcè L’entrenador fou el Sr Pararols, que era un sastre que vivia a Girona En aquesta ocasió la colla va quedar en tercera posició en les sardanes de lluïment i van resoldre bé el tiratge de la sardana revessa, tot i que es van equivocar en fer-ne el repartiment Durant tot l’any havien assajat punts diversos i com exhibició al mig de la sardana de germanor, van ballar una sardana de punts lliures (actualment hi ha un concurs específic per aquesta modalitat a nivell de tot Catalunya) o “sardana jugada” com l’anomenaven abans. El nom de la sardana que hi van ballar era “La bosqueta rossinyolera”. No cal dir que la colla fou la que més aplaudiments va recollir per part del públic

En aquella època el públic assistent pagava entrada per veure el concurs i fou així fins a l’any 1970 Els concursos 3r, 4t i 5è foren consecutius als anys 1953, 54 i 55, patrocinats per l’ajuntament i dotats amb 2 500 i 3 000 pessetes en premis i copa cedida pel Delegat provincial de “Sindicatos” a través de la O S de E y D Per

Galop d'entrada. 1964. Foto INSPAI, arxiu Diputació de Girona

Sardana revessa 1964 Foto INSPAI, arxiu Diputació de Girona

Colles infantils esperant pel galop 1981 Foto cedida per A Vila

1988. Sardana de lluïment al camp de futbol. Foto cedida per Montse Fornells

Colla Amunt i Crits de Girona 1988 Foto cedida per Montse Fornells

als abonats el preu de l’entrada era de 2 ptes i 3 ptes per als no abonats

Haurien de passar 7 anys perquè es consolidés definitivament el concurs per la Festa, i s’anés celebrant de manera consecutiva any rere any, de 1962 i fins l’any 1993, que va ser el darrer concurs, el 37è Probablement no sabrem mai els motius del perquè es va deixar de fer, diners, poc interès per la sardana, altres interessos culturals, manca de voluntaris per l’organització,... El cert és que quan un element cultural i de país com del que estem parlant es deixa de fer costa molt tornar-lo a reprendre, si és que això és possible

Tots els concursos es feien a la plaça de l’Obra fins que a partir de l’any 1984 es van fer al camp de futbol de la Rasa El motiu fou la manca d’espai, ja que hi havia moltes colles participants (els darrers concursos eren al voltant de 35 colles) i la plaça s’havia fet petita La sortida de les colles es feia des de la plaça i ja vestits anaven fins a la Rasa

Al llarg de tants anys, el concurs de Sarrià era molt consolidat i conegut arreu Puntuava pel campionat comarcal i també pel Bàsic d’Honor de Catalunya Seria molt llarg anomenar totes les colles que en un moment o altre hi van participar provinents de diversos indrets del país Per anomenar alguns pobles i ciutats de procedència: Girona, Banyoles, Figueres, Olot, la Bisbal, Barcelona, Tordera, Sant Adrià del Besòs, Terrassa, Valls, Súria, Mataró, Tarragona, Manresa...També en alguna ocasió vingueren colles de la Catalunya del Nord, concretament de Ceret i Argelers

Aquestes poblacions presentaven colles per diferents categories Algunes d’aquestes colles han tingut un nivell molt alt d’interpretació, tal és el cas de les conegudes colles “Violetes del Bosc”, campiones de Catalunya durant mots anys, o la colla “Mare Nostrum”, campiona de la modalitat de Punts lliures, o d’altres com “Xaloc”, “Antaviana”, Flors de l’Estany”, “Rosa de St Jordi”, Dolça Catalunya”, “Palau del Vent”, ”Lliures”, “Exhortació”,” Mans Amigues” i tantes d’altres

Les sardanes de lluïment i la de germanor que es tocaven en el concurs, normalment eren triades per l’organització i en alguna ocasió foren del compositor local, el Dr Garriga Entre les que es van interpretar de l’autor sarrianenc: “Font Freda” , “Goig a la medicina”, “Sota el castell”, “Vora el Riu Ter” i “La plaça de la Creu” En el moment d’iniciar el concurs, el mateix compositor lliurava cada any a la cobla la sardana revessa, que s’interpretava per primer cop, per preservar el secret del seu tiratge

Classificacio Concurs Colles a Sarria 1991. Anuari de la UCS

Galop d'entrada 1991 Foto arxiu Emili Saenz de Pablo

Colles ballant sardana de lluiment al camp de futbol 1991

Foto arxiu Emili Saenz de Pablo

Colles Mare Nostrum i Rosa de Sant Jordi fent la sardana revessa 1991

Foto arxiu Emili Saenz de Pablo

BALLADES I COBLES

Pels sardanistes, ballar sardanes al so d’una bona cobla un dia qualsevol, sigui festa assenyalada o de celebració ocasional, és un goig. L’any 1928 en plena dictadura de Primo de Rivera, a Sarrià es ballaven ja moltes sardanes, i en el programa de Festa Major, Pere Avellí, en l’escrit de portada, reflectia aquest esperit, dient:

“Sabem d’una plaça a on vells i joves, pobres i rics, agafats germanívolament de les mans, dansaran al compàs d’una tenora la més bella de les danses que es fan i es desfan Arreu gent endiumenjada Arreu alegria en les cares i optimisme en els cors ” Durant molts anys la sardana ha estat la protagonista més important de les festes a Sarrià Amb tres dies es podien arribar a tocar 22 sardanes de 10 tirades per a tothom, a més de

les del concurs de colles També cal dir que s’han ballat sardanes a molts indrets diferents del poble, davant del Pont de l’Aigua, al carrer Major, carrer Carrilet, a la plaça i a la placeta, a la Rasa, al Pla dels Vinyers, davant de Can Tomàs, al pati del col·legi o la plaça de can Nadal i més llocs encara

En la programació de molts anys, les sardanes anaven repartides en diferents moments del dia i a diferents llocs com hem vist. El diumenge de festa a tall d’exemple es tocaven: una sardana davant del domicili de les pabordesses d’aquell any, una altra a la sortida de l’ofici solemne, un parell davant l’ajuntament a l’hora del vermut, audició completa a la tarda i tres més al vespre abans del ball Fou a partir dels anys 1990 i fins la festa actual que es fan dues audicions completes durant tota la festa

Quan parlem d’activitat sardanis-

ta, hem d’esmentar necessàriament la cobla que contribueix de manera decisiva a mantenir viva la sardana Tal com reflectíem en un article a “Parlem de Sarrià” al n 96, aquesta formació instrumental és única al món Inicialment fou com a conjunt instrumental (la primera coneguda és l’anomenada “cobla dels tres quartans” als segles XVIII i XIX) i més endavant es convertí en una formació específica Fou cap al 1850 quan Pep Ventura, va presentar el nou conjunt semblant a l’actual Actualment hi ha al voltant de 120 cobles a Catalunya

Per la nostra Festa Major han passat moltes formacions musicals en format de cobla, algunes d’elles ja han passat a la història i d’altres encara continuen amb músics diferents però amb el mateix nom i esperit musical Han tocat sardanes i ens han ofert concerts, alguns d’ells de molta qualitat

Cobla La Principal de Porqueres a la darrera festa Major de Sarrià

Ballada de festa major 2024

Primers passos del curs de sardanes al Coro. 2023

Primeres rotllanes del curs 2023

A tall d’anècdota, escrita al programa de 1965 sobre “les nostres cobles”, s’explicava que hi havia una cobla anomenada “Els petits de Cervià” que estava formada per nens de 9, 10 i 11 anys i el director no en tenia més de 25, actuaven pels pobles dels contorns A Sarrià, en una d’aquestes diades, ja cap a la fi de la ballada, es va aixecar el trompeta, fent un toc d’atenció i un home dalt de l’escenari anuncià: “Diumenge dia tal, no hi haurà ballada perquè els músics han de fer la comunió”

Les cobles que han participat alguna vegada o més a la nostra festa són: Cobla La Moderna de Sant Celoni, Montgrins, La Principal de Cassà, Amoga, Caravana de Torroella, Orquestra Valsar, Cobla “Els Verds” de Mataró, La Principal de la Bisbal, Orquestra Selección de Gerona, Orquestra Maravella, Principal de Girona, Cobla Iris de Salt, Principal de Llagostera, La Selvatana, Costa Brava, Principal de Palafrugell, Cobla Canigó, Cobla River’s, Foment de la sardana, Maxim’s, Atlàntida, Ciutat de Girona, Cobla Vila de Blanes, Cobla Cadaqués, Cobla Ciutat de Calella, La Bisbal Jove, Emporium, Flama de Farners, Mil lenària, Orquestra Galana, Cobla Sa Palomera, Principal de Porqueres, Cervianenca, Principal de l’Escala, Cobla Premià, Cobla Bofills, Orquestra Nocturna, els Rossinyolets, Amb alguna d’elles encara hem ballat aquesta darrera Festa Major

CONTRAPUNT

Abans d’acabar la sardana es fa el contrapunt, que comença amb un toc breu de flabiolaire, durant el qual la sardana reposa i els balladors abaixen els braços per aixecar-los tot seguit i ballar la repetició de la melodia que correspon als passos dels llargs És un final, com si s’expliqués de nou tot el que l’autor de la partitura ens ha volgut expressar

La sardana, com els pobles, com el país, com les festes, com tot, canvia, però l’essència perdura El sentit de la sardana forma part de del ser de la nostra terra, dels que ens han deixat i dels que vindran perquè amb més o menys intensitat, amb petits o grans canvis, la identificació de la sardana amb la gent d’aquest país perdurarà

Hem pogut constatar com a Sarrià el fet sardanista ha estat i

¹ “Història de la sardana i la baula perduda”, Pompili Massa i Pujol

està viu, s’ha escrit i parlat sobre la sardana als programes de festes, a la revista del poble, a ràdio Sarrià, i s’ha ensenyat i s’ensenya a ballar

El món sardanista en general, actualment està viu, però de baixa intensitat, amatent als canvis que tot plegat ens depari Però la roda del temps dona voltes i allò que té fonament és el que persisteix Mentre hi hagi compositors, cobles i balladors, la sardana continuarà viva, provocant emocions i sentiments als que l’estimem. A Sarrià se seguirà ballant i escoltant sardanes, no en tenim cap dubte La poetessa empordanesa Montserrat Vayreda en el seu poema DESIG explicava aquest esperit amb uns versos ben trobats:

“Avui com ahir no vull altre anell que el de la sardana ni vull altra terra que la catalana per viure i morir ” n

Les fotografies que il·lustren aquest escrit, provenen de diferents fonts: Fons Lluís Hugas, Diputació de Girona Arxiu de l’Emili Saenz de Pablo Assumpció Vila Teresa Despuig M Àngels Salip Unió de colles sardanistes de Catalunya (UCS) Programes de la Festa Major de Sarrià i Jordi Duch

Diada de l'onze de setembre de 2024

e v i s t a

Isaac R a mió

Alcalde de Sa rrià de Ter

Isaac Ramió i Lafuente, vostè va néixer a Sarrià de Ter l’any 1993, veritat?

Vaig néixer al barri de Fontajau a Girona i, els meus primers 10 anys, els vaig viure en un piset de la Rambla Xavier Cugat A partir de llavors, sí que vaig venir a viure a Sarrià de Ter.

En quin barri viu de Sarrià de Ter? Per què hi viu? Des de quan hi ha tingut família?

Visc al Pla de l’Horta Quan vaig marxar de casa els meus pares, a estudiar a fora, sabia que, tard o d’hora, tornaria a Sarrià, a casa meva. El Pla de l’Horta, com a tot Sarrià, és un lloc excel lent per viure

Quina és la seva professió?

Soc auditor financer

Josep Brugada Redactor de la Revista Parlem de Sarrià

Per quins motius entra en política i concretament en la política municipal a Sarrià de Ter? Es considera una persona progressista? D’esquerres?

Entenc la política municipal com una eina fonamental per fer poble La política, la que parla de cadires i partits la detesto La municipal, i més en un poble petit, la voluntat dels partits que formen el Consistori és la de fer cada dia, un poble millor I això és d’agrair

Com queda el consistori municipal després de les darreres eleccions del maig 2023? ¿Com i amb qui es materialitza el pacte de govern?

El PAS, quatre anys després de la seva creació, guanya les eleccions quedant-se a pocs vots de la majoria absoluta Teníem clar que, amb qui volíem formar govern, per la seva implicació i visió de municipi, era amb en Quim i l’Estela I, poc més d’un any després d’aquesta decisió, puc dir que estem molt i molt contents del pacte

Com s ’estructura el nou Ajuntament?

¿Amb quantes regidories s ’estructura l’equip de govern?

El nou Ajuntament s’estructura amb un Alcalde, jo mateix, i quatre tinents d’Alcalde (Edgar, Mònica, Marta i Quim) A la vegada, s’estructura en 18 regidories repartides en els vuit regidors/es que formem l’equip de govern

Q u a n t s r e g i d o r s / r e g i d o r e s d e b a r r i tenim?

Tenim un regidor de participació ciutadana i entitats (en David), que la seva funció és la de dinamitzar les entitats veïnals A la vegada, els vuit regidors/es de l’equip de govern n’hi ha un, com a mínim, de cada barri

Com i de quina manera fan el seguiment de les seves tasques?

Un dels principals eixos d’aquest govern és la transparència i la participació Fem reunions constants amb

veïns i veïnes per conèixer, de primera mà, les seves inquietuds i propostes A la vegada, també tenim grups de whatsapp de cada un dels barris, fet que facilita les comunicacions amb els veïns i veïnes

Pel que fa a les preguntes que com a redactor de la Revista Parlem de Sarrià li faré, algunes ja les havia fetes als seus antecessors en el càrrec, a l’alcalde Sr. Roger Torrent i al Sr. Narcís Fajula; les hi faré en aquest sentit perquè són temes ja recurrents i que -en la meva opinió- encara estan pendents de resolució satisfactòria.

La Plaça de l’Obra, finalment, després de molts anys es va urbanitzar però s’ha convertit més aviat en un aparcament de cotxes que de res més ¿No creu que a aquesta plaça li falta arbrat, ombres i bancs per asseure ’ s la gent per tal que no sigui tant una plaça dura? Òbviament ens agradaria tenir una Plaça de l’Obra perquè la gent la gaudeixi, però no hem d’obviar que a Sarrià de Baix hi ha dificultat d’aparcament No es poden treure més de 40 places d’aparcament sense oferir una alternativa

A la vegada, tenim feina amb altres places i jardins ja existents de dignificar-los per fer-los més amables de cara als veïns i veïnes Per exemple, El Pati de les Aprenentes. Ja podem dir que, properament, serà

un espai obert als veïns i veïnes, amb zona d’arbrat i bancs

L’espai de terreny que queda en els darreres del que avui és la Residència de dia per a la Gent Gran i la façana de l’Església -tot i que és un espai privatNo es desencallarà i passarà a ser a l g u n a c o s a m é s q u e u n s t e r r e n y s sense urbanitzar?

Esperem que sí Però, tal i com comentes, aquest terreny és privat La voluntat que s’urbanitzi és, principalment, del propietari/a

Veurem algun dia l’Avinguda Via Augusta urbanitzada, amb serveis, arbres i voreres com a continuum urbà fins a la rotonda de l’Avinguda de França?

Estic convençut que sí La propietat dels terrenys del voltant (i també del terreny allà on hi hauria d’anar la vorera) no és municipal Com a Ajuntament ens agradaria molt que aquesta zona es desenvolupés de la manera que comentes De fet, el Sarrià de Ter que volem passa per millorar les connexions entre els barris i, l’acció d’urbanitzar la Via Augusta és essencial per aconseguir aquest objectiu

Com està el tema de les obres del que havia estat l’Hotel Nord-Gironí? Què s’hi fa? ¿Per què van tan lents?

La propietat del que havia estat

Carrer Major de Sarrià Fotos Josep Brugada

l’Hotel Nord-Gironí és privada Els nous propietaris tenen intenció de fer-hi un nou hotel Van fent, és veritat que a poc a poc, però el projecte no el tenen aturat

Quina valoració en fa del desenvolupament del mercat setmanal els dimecres al carrer Major?

El mercat municipal és aquell que dona vida als pobles I més, als pobles petits Estem molt contents que es faci al Carrer Major i és un fet que no canviarà en els propers tres anys.

Sempre hi ha marge de millora, així que tenim com a deures intentar que vinguin més parades.

Creu que al llarg del carrer Major, com hi havia hagut fa cinquanta anys, hi hauria d’aflorar més comerç, més botigues...?

Oi tant. Un carrer amb comerç és un carrer amb vida L’actualitat no es pot comparar amb fa cinquanta anys Els hàbits i les maneres de fer les coses han canviat Ara se’ns mengen les grans superfícies (on, pràcticament sempre, es localitzen a les sortides dels pobles i ciutats) i també el comerç online Des d’aquí fer una crida a recuperar el tracte proper, a recuperar les botigues de

poble i de barri, aquelles botigues que et diuen un “bon dia” amb un somriure ben gran al entrar-hi

Passem ara a l’estat de tres edificis emblemàtics de l’època noucentista de l’arquitecte Rafael Masó, situats al bell mig del Carrer Major i la Placeta de Sarrià Un és l’edifici “El Coro” que ha aconseguit una centralitat d’alguns serveis municipals i a més fa de cafè-bar ben cèntric i la seva activitat està molt bé

Seria, però, molt demanar que el barcafè “El Coro” fos obert almenys els dissabtes al matí?

El Coro fa l’horari que marcaven les bases de la concessió que, en el seu moment, es va fer Quan s’hagin de fer les noves bases, del qual ja hi estem treballant, posarem que facin un horari més extens del que es fa fins ara Entenem que és una voluntat veïnal, i així ho recollirem. A la vegada, quan hi hagi un esborrany d’aquestes bases parlarem amb l’AAVV de Veïns de Sarrià de Baix perquè facin propostes i així plasmar-ho en aquestes noves bases

L’edifici de les antigues escoles: ¿Hi ha previst començar a remodelar-lo serios a m e n t p e r d i n t r e i e s t a b l i r- h i u n s espais per algunes entitats del poble

com ara: “Els Amics dels Gegants”, o una seu per a la Revista Parlem de Sarrià amb sala de reunions, redacció i el seu arxiu corresponent amb bones instal·lacions donat que l’Arxiu cada vegada creix més i més… pensi que la Revista Parlem de Sarrià ja fa trenta anys que es publica i des de 1994, mai ha deixat de tenir la seva presència al poble. A més d’aquests usos, quins altres usos hi ha previstos o hauria de tenir l’edifici Masó?

A finals d’any esperem aprovar el pla d’usos d’equipaments municipals Aquest pla marca les necessitats que tenim com a municipi i el què hi ha projectat a cada un dels edificis municipals Això, òbviament, no només és decisió de l’equip de govern Ha de ser consensuat amb els veïns i veïnes i amb la resta de formacions polítiques que formen el Consistori

L’Institut de Sarrià de Ter, L’IES, va esdevenir una realitat el curs 2019-2020; ara aquest curs ja començaran els grups de segon de Batxillerat. L’edifici per al nou Institut, per a quan?

Hi ha alguna perspectiva o alguna previsió per part del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya? Cap ni una de previsió per part del Departament d’Ensenyament de la

Antic Hotel Nord Gironí Façana de l'Ajuntament de Sarrià Passeig del Riu

Generalitat de Catalunya L’Institut es troba en una llista de “construccions de centres educatius pendents de la Generalitat de Catalunya” i, en aquesta llista, van executant segons la partida que aproven en els pressupostos de la Generalitat Esperem poder-ho veure ben aviat

Com està Sr alcalde, el tema de la remodelació i les obres que manquen a l’edifici del Teatre de Sarrià de Dalt?

S’estan redactant les bases per tal de licitar el projecte de remodelació del Teatre. S’ha fet un esforç important per encabir-ho al pressupost Primer de tot, hem de tenir el projecte i quantificar l’import de la remodelació A partir de llavors, haurem d’anar a buscar finançament als òrgans supramunicipals.

En termes demogràfics i de futur Quin podria ser el sostre d’habitants que el municipi, amb un correcte desenvolupament urbanístic, podria arribar a tenir?

Sarrià de Ter, per sort, encara té mol-

tes zones pendents de desenvolupar urbanísticament parlant Tenim un gran greuge i és que no disposem de sòl municipal, per tant, depenem de la voluntat dels privats de desenvolupar-ho El sostre urbanístic, segurament, és el de triplicar la població actual Però som molt curosos a l’hora de créixer demogràficament Aquest creixement sempre ha d’anar acompanyat d’una ampliació dels serveis existents i la creació de nous

Per acabar i quant als mitjans de comunicació de Sarrià de Ter, Ràdio Sarrià i la revista Parlem de Sarrià esdevenen dos mitjans ja amb una història i una tradició, la Radio en la seva nova etapa. Com valora la tasca informativa i de divulgació cultural, social i humana, que desenvolupen actualment els dos mitjans al poble?

La tasca informativa i de divulgació que realitzen Ràdio Sarrià i la revista Parlem de Sarrià és fonamental per Sarrià de Ter No només s’informen de notícies sinó que també es fa una

clara defensa i promoció de la cultura, els esdeveniments locals i les tradicions Els dos mitjans fomenten la participació ciutadana, donant veu a les inquietuds, opinions i interessos dels sarrianencs i sarrianenques, un eix bàsic pel model de poble que volem Des d’aquí, i aprofitant aquest punt, un agraïment infinit cap a la feinada que realitzeu els dos mitjans

Des de les pàgines de la Revista de cultura i informació local Parlem de Sarrià volem agrair encaridament al senyor alcalde la seva amabilitat per contribuir a contestar-nos tot aquest reguitzell de preguntes sobre aspectes del municipi, la resposta de les quals, ben segur seran de molt interès per a totes les sarrianenques i sarrianencs. Així, doncs, en nom del Consell de Redacció de la revista, volem donar-li les gràcies!

Gràcies a tots vosaltres, per l’entrevista i per la feina incansable que feu pel municipi n

in memoriam SEGUIRÉ BUSCANT EN PERE...

Em sembla que, instintivament, seguiré buscant en Pere Salvatella Pla quan passi per l'autovia de Sarrià de Ter. No sé quants quilòmetres devia portar a les cames, de tant que el veia caminar, alguns dies amb el gos, d'altres anant, o tor nant, de buscar el diari, i sempre amb els auriculars, escoltant la ràdio.

Els paisatges també es construeixen a través de les persones que en formen part, i quan les persones es moren, quan ja no hi són, els paisatges també canvien, es transformen, són diferents; és el que em passarà amb alguns carrers de Sarrià de Ter, especialment l'autovia És clar que per a mi, en Pere Salvatella Pla també formava part d'un altre paisatge, el de les Jornades i la Fira del Paper de Sarrià de Ter; fa més de vint i escaig anys, poc després d'anar a viure a Sarrià de Ter, vaig afegir-me al grup organitzador de les Jornades del Paper; allà el vaig conèixer i durant uns quants anys vam compartir estones de reunions i de feina a peu de carrer

Formar part d'aquell grup, amb en Josep Turbau, l'Assumpció Vila, l'Esther Ferrero, la Cristina Vicedo, la Núria Rodríguez i en Pere Salvatella (i disculpeu si em deixo algú més), va ser per mi tot un aprenentatge que, sense ser-ne del tot conscients aleshores, va contribuir a la meva formació cívica i al meu compromís ciutadà El nostre paisatge particular també el fan les persones que ens envolten

Roger Casero Gumbau. Antic membre de la comissió organitzadora de la Fira del Paper

Pere Salvatella, pel cartell electoral de l’any 1999

Érem un grup de persones, com era també en Pere, xerraire, ens agradava parlar i debatre els temes, i alhora també érem un grup, com era també en Pere, d'acció, d'arromangar-se des de primera hora del matí per muntar la Fira del Paper, per vestir de gala el carrer Major de Sarrià

Els avatars de la vida en general, i els de la política local en particular, van fer que aquell grup, aquella comissió organitzadora de les Jornades del Paper, s'anés diluint, fins a diluir-se les mateixes jornades i la fira, fins que l'any passat el nou govern municipal va començar a recuperar-ne l'esperit

Tinc la impressió que aquell grup de persones, també en Pere, potser no ha rebut mai el reconeixement que es mereixeria, un reconeixement que hauria de servir, senzillament, perquè el seu esforç i el seu compromís no caiguessin en l'oblit Les coses no passen per art de màgia, sinó perquè hi ha persones que les pensen i les executen, persones com en Pere que, sense fer gaire soroll ni estar a primera línia, sempre hi era

Ara el trobarem a faltar, ara encara el buscaré passejant per l'autovia amb els auriculars a les orelles, en un intent estèril de fer etern el paisatge que ell també va contribuir a dibuixar

Descansa en pau, Pere n

En Pere amb la seva mestra de l’escola del grup d’habitatges Paulí Torras, Teresa Jubert

Per l’arrossada de la Festa Major de 2001 amb la seva esposa, Isabel Serrallonga.

Visita a l’exposició del cartellista Carles Fontserè a Calella, amb Pere Salvatella, Assumpció Vila i Roger Casero, de l’any 2001

Sopar a casa la Sra Teresa Jubert el novembre de 2001 Isabel Serrallonga, Pere Salvatella, Conxi Martín, Josep Turbau, Rosa Marcos, Quim Massegú i Assumpció Vila Fotos: AVS

d e l p o n t

’u

SOM DEL PONT, LA REVISTA DEL BARRI

Roger Casero Gumbau. Veí del Pont Major

L’any 1980, a priori, el país havia recuperat la normalitat democràtica, o si més no l’estava recuperant a empentes i rodolons i encara amb certa remor de sabres en algunes casernes militars, com vam poder comprovar mesos més tard amb l’intent de cop d’Estat del 23F.

L’any 1980 el país havia recuperat la normalitat democràtica, però Sarrià de Ter no; per tothom és conegut que aleshores encara formava part del municipi de Girona i no seria fins tres anys més tard que recuperaria, amb la independència municipal, la normalitat democràtica

En aquell intens i vibrant període de transició, en què Sarrià de Ter depenia de Girona tot i l’autonomia que li donava el Consell Municipal, els llaços i vincles amb el barri de Pont Major es van estrènyer notablement (ja sabem que els ponts uneixen ambdues ribes, més que les separen), i una bona mostra va ser l’edició de la revista Poble

El gener de 1980 es publicava el número 0 de la revista Poble, editada per la Unió Esportiva Sarrià, les associacions de veïns de Sarrià de Dalt, de Sarrià «El Poble» (posteriorment AV Sarrià de Ter) i de Pont Major, el Consell Municipal de Sarrià i la Parròquia de Sarrià; posteriorment també s’hi va afegir l’AV del Pla de l’Horta.

El gener de 1980 naixia Poble (tot i que el nom de la capçalera no va aparèixer fins al número 1, al mes de febrer), una revista, tal com expressava la primera edito-

rial i salutació d’en Josep Brugada Gutiérrez-Ravé, amb una clara vocació d’informació local:

«Hom es pot preguntar el perquè de la present revista que teniu a les mans En l’inici de la dècada dels vuitanta, un grup de gent intentem de donar vida a una tasca que ha romàs buida en l’àmbit dels barris dels entorns de Sarrià i Pont Major; la informació local »

De la revista se’n va editar, fins al maig de 1982, un total de 22 números, que avui dia tenen un encomiable valor de crònica i hemeroteca de les notícies, dels esdeveniments i de les persones que van protagonitzar aquells anys intensos i vibrants.

Deu anys més tard, l’any 1992, l’Ajuntament de Sarrià de Ter va començar a editar un butlletí informatiu sota la capçalera Parlem de Sarrià, que posteriorment es va transformar en una revista editada per un grup independent, en la revista, ja coneguda per a tothom, que avui teniu a les vostres mans.

Sarrià de Ter, doncs, a la seva manera va seguir amb l’esperit d’aquella revista Poble (fins i tot de la pretèrita Carrilet, amb la revista Parlem de Sarrià; però, i el barri de Pont Major?

Durant força anys, i de forma intermitent, el programa de la Festa Major del barri ha jugat aquest paper, brindant l’oportunitat a les entitats del barri, encapçalades per l’AV Pont Major, d’explicar les seves activitats, de mostrar les necessitats i mancances del barri, d’entrevistar els seus veïns i veïnes, etc

Enguany, però, l’AV Pont Major no ha volgut editar un programa de la Festa Major farcit de notícies i reivindicacions sobre el barri, sinó que ha fet una aposta per a tenir una revista pròpia, per a recuperar una publicació periòdica, a raó de dos números l’any

És amb amb aquesta voluntat de promoure la informació local del barri que ha nascut la revista Som del Pont, amb una capçalera que vol ser l’expressió del sentiment i orgull de pertinença al barri, i alhora de comunitat, recuperant l’esperit de la revista Poble, i donant continuïtat, per exemple, als Contrapunts, una visió crítica i reivindicativa del barri, que s’hi publicaven I si en alguna revista s’ha emmirallat, modestament, Som del Pont, és precisament amb la revista veïna Parlem de Sarrià, tot un referent dins el món de les revistes locals, de qualitat, rigor i prestigi innegables

Distribuïda a tots els habitatges del barri de Pont Major, Som del Pont també es distribueix a les biblioteques de Girona i, per descomptat, també a la Biblioteca Emília Xargay de Sarrià de Ter

De moment s’ha publicat un primer número, i el desig és que pugui tenir continuïtat, que com la revista parlem de Sarrià, pugui sumar números i anys n

OPINIÓ I VISIÓ DES DE L’OPOSICIÓ DEL

1r ANY DE GOVERN

Narcís Farroni Regidor Junts X Sarrià

Sempre he dit que estiguis a l’oposició o estiguis governant, no es fàcil, pero també dic que ningú ens hi ha obligat, ho hem fet tots i totes lliurement, no poden haverhi excuses ni victimismes pel fet de treballar molt, al contrari , ens hem de desviure amb il·lusió per treballar i mirar de tirar endavant el màxim de coses per al nostre poble.

Tindràs més vots o menys vots, pero la població t’ha votat per un programa, per defensar-lo i mirar d’executar-lo al màxim També per la teva credibilitat inicial o pel que hagis treballat, defensat i proposat en el mandat anterior

Amb l’actual govern , el qual he compartit 4 anys a l’oposició , el que més em sorprèn és que en molts aspectes no vulguin recordar l’hemeroteca, allò que es pregonava i es defensava Passat 1 any i 2 mesos, tenim molts punts pendents sense resoldre, i molts d’ells no depenen d’una qüestió econòmica, cavall de batalla d’aquest primer any, són punts de gestió, d’organització i de maneres de fer

Ens voten per un programa i per què no, també per un discurs i una promesa de propostes

Potser no es pot executar un millor traçat o un nou carril bici pel tema econòmic, però pots tenir la idea i el projecte i de moment no ens l’han mostrat

Potser costa que l’empresa concessionària de la L6 i L16 es posi d’acord amb les administracions per realitzar parades segures en el recorregut de l’av de França, però has de pressionar i veure les accions que es

fan, i no les que veiem És més , no entenem per què et compromets a fer quelcom en un Ple i al cap de 3 mesos canviar de pensament i d’argument

Potser és difícil donar resposta ràpida o més àgil a les peticions de l’oposició, però no veiem bé el silenci administratiu, un simple correu ens val No pots dir que tens i fas comunicacions a una altra administració i després no facilitar-les, no en farem mal ús, sabem què vàrem prometre en la possessió del nostre càrrec

No pots estar 4 anys demanant un Pla d’usos d’equipaments i no haver fet el teu projecte o proposta o esborrany en aquest temps; si li sumem el primer any de govern, ja en són 5

No pots revisar i ser tan pulcre en les revisions de les ordenances i després no fer res en instal lacions municipals que ara mateix en alguns punts no compleixen aquestes ordenances

Si et desmarques d’un acte d’una entitat per pensaments polítics o ideològics, has de ser ferm i conseqüent, també amb actes o publicacions d’altres entitats, que amb una simple publicació es carreguen aquest argument, i alhora està governant amb un partit que molts hem comprovat com és i d’on ve; com va actuar l’octubre del 2017 i acabant llegint un manifest de l’ACM el dia de la diada 11S , sense tenir un discurs propi, reivindicatiu i de país

Trobem molt bé que en una regidoria ens sobri un romanent i es reparteixin entre les entitats, tot i que ja tenen atorgada una subvenció, però segurament nosaltres els utilitzaríem per arreglar per exem-

ple l’accés al camp de futbol Antoni Moratalla, que comença una temporada més i si plou ( que ho desitgem per la sequera d’on venim) es fa difícil l’accés per a moltes persones

S’està normalitzant el fet que els canals de comunicació de les administracions hagin perdut l’objectivitat i la imparcialitat En el cas de Sarrià de Ter, els canals oficials com poden ser els de les xarxes socials, l’equip de govern en té la responsabilitat i és el que ha de gestionar aquest departament Els canals oficials ens representen a tots, tant a govern com a oposició. Un exemple o proposta pot ser tranquil lament donar i publicar més informació posterior dels Plens, les posicions dels grups Alhora les publicacions de les reunions a què assisteixen els representants de l’equip de govern i que sovint ens assebentem per aquestes xarxes, les fa l’equip de govern, en cap cas no les fa el conjunt de grups que formen el consistori

Conscient, molt conscient del problema econòmic, per aquest motiu el 2019 i el 2023 el primer punt era i és una altra manera de gestionar. No és fàcil, però tampoc és una situació impossible ni dificil de revertir. Crec que tots estem d’acord que l’ajuntament d’aquí a 50 anys continuarà existint, per tant, cada any tindrà la seva capacitat de generar ingressos Estem en un sistema que malauradament els problemes econòmics acaben repercutint en la gent: impostos, inflació, reducció de recursos, per això s’ha de buscar que les decisions i solucions tinguin el mínim impacte i no repercuteixi sempre als mateixos, a la població Per això no hem exercit el dret de

vot a la proposta de l’equip de govern de la petició a l’Estat d’un crèdit a 15 anys per pagar factures pendents a proveidors No ho veiem, independenment del poc temps d’estudi de la seva proposta (però això és un altre debat) i que esperem És el que em fa por i dubtar, que en cas que sigui concedit no tinguem una excessiva fiscalització o control per part de l’Estat, el qual crec que tots coincidim que sempre és i serà el primer a executar el seu dret a cobrament

Opinió i visió personal de diferents àmbits, lliure i des d’una posició respectuosa cap a tothom Al cap i a la fi d’això es tracta; diferents maneres de fer, de pensar i de veure els problemes, però sempre des del respecte, amb una expressió més punyent, més planera o tranquil la , però sempre disposat a poder debatre, argumentar i proposar n

opinió

[ERC

EL TEATRE HA D’ESTAR OBERT

Josep M. Viladomat Regidor grup municipal d’ERC

Ja fa més d’un any i mig que l’actual equip de govern PSC I PAS (CUP) va prendre la decisió de tancar el teatre, sense que actualment s’hi pugui fer cap activitat de les que s’hi realitzaven de les quals el poble en podia gaudir.

L’anterior equip de govern tenia signat un contracte de cessió del Centre Parroquial de quaranta anys a canvi d’algunes inversions, tot i així no va parar fins buscar la cessió definitiva del Bisbat d’un equipament que forma part de la història del nostre poble Això es va aconseguir just abans del canvi d’equip de govern, en conseqüència una de les primeres coses que va fer el nou equip va ser signar la cessió definitiva del Bisbat de Girona a l’Ajuntament de Sarrià de Ter de l’antic Centre Parroquial o actualment Centre d’Arts Escèniques

En el Ple ordinari celebrat el 23 d’octubre del 2024 es va preguntar a l’actual equip de govern sobre el per què del tancament de la sala del Teatre d’El Centre d’Arts Escèniques i què passaria amb les activitats com els Pastorets i el grup de Teatre que els feia

En el Ple, la regidora de Cultura va contestar que hi havia hagut un incident, la caiguda d’un decorat, en una activitat dels joves de l’institut, i que arran d’això s’havia parlat amb els tècnics i varen dir que el teatre no estava en condicions d’obrir-se Des del nostre grup Municipal hem reclamat i sol·licitat l’informe escrit dels tècnics que avali aquesta decisió del tancament i se’ns ha contestat que no hi havia cap informe negatiu Tot i això, el teatre continua tancat, sense cap més explicació

En aquest cas i des del nostre grup coneixem i hem viscut la complexitat de rehabilitar edificis d’aquestes dimensions El tancament i la falta de mante-

niment, des del nostre punt de vista, accelera la degradació interna de l’edifici i per tant, l’encariment de la rehabilitació de la Sala del Teatre del Centre d’Arts Escèniques.

Davant d’aquesta situació de pèrdua d’un equipament tan important del poble per una decisió política de l’equip de govern, la nostra proposta seria detectar el punt exacte del risc, el problema precís i mirar de solucionar-lo amb l’assessorament o acompanyament d’una persona entesa en el teatre

D’aquesta manera es podria obrir per a esdeveniments concrets

Cal tenir present que és un equipament que en cap cas estava obert 365 dies l’any, però amb les activitats que s’hi portaven a terme es donava una projecció cultural i social al poble del qual actualment n’estem molt mancats, com cicles de teatre, pastorets, concerts i espectacles o per puntuals obres concretes.

Des del Grup Municipal d’Esquerra de Sarrià de Ter tenim clar que el Centre, que és patrimoni de l’ajuntament i per tant de tot el poble, ha d’estar obert, amb prudència i seny, però obert per tal que tots en puguem gaudir i evitar-ne la degradació per tancament que pateix qualsevol edifici d’aquestes característiques n

ERASMUS+ A L’ESCOLA MONTSERRAT

Erasmus+ és un programa d e l a U n i ó E u ro p e a q u e busca millorar l'educació i la formació a Europa i ajuda e s t u d i a n t s i p ro f e s s o r s a moure's entre països europeus. El programa porta el nom de l'humanista Desiderius Erasmus, qui va viatjar a diferents universitats europees per revisar i diversificar l e s s e v e s e x p e r i è n c i e s i coneixements.

L’Escola Montserrat participa en el programa Erasmus+ del Consorci

ECEGIR (European Consortium for Education in Girona), del Servei Educatiu del Gironès, que té com a objectius principals: - Internacionalitzar les escoles del Gironès i potenciar l'aprenentatge d'idiomes

- Contribuir al desenvolupament de les competències digitals.

- Incorporar metodologies, estratègies i eines que facilitin la implantació del currículum en funció de les

p

necessitats individuals de l'alumnat per afavorir l'aprenentatge significatiu

- Crear comunitats d'aprenentatge - Desenvolupar una visió estratègica de l'escola mitjançant la formació El curs 2023-2024, es va constituir la comissió d'internacionalització i es van iniciar els tràmits per a aconseguir l'acreditació Erasmus+ de l’escola, sota la mentoria del Centre de Recursos Pedagògics del Gironès. Paral lelament es van realitzar diverses mobilitats de mestres i alumnes, i cursos estructurals.

Comissió Erasmus+ de l’escola Montserrat

Sortida del grup de 5è de l’escola Montserrat cap a Coimbra Fotos: Comissió Erasmus+

ActivitAtS i ExpERiènciES dE l’EScolA MontSERRAt En

El pRojEctE ERASMUS+ dEl conSoRci

EcEGiR

Mobilitat d’alumnes a Coimbra

Afinals de maig un grup de 15 alumnes de 5è acompanyats de tres mestres es va desplaçar a Coimbra per visitar l’Agrupació d’escoles Martim de Feitas Durant els cinc dies que va durar la mobilitat van poder visitar dues escoles d’aquesta agrupació i conèixer el sistema educatiu de Portugal compartint algunes classes i activitats amb els alumnes Van poder fer visites culturals a la ciutat i a edificis històrics com la universitat de Coimbra, una de les més antigues d’Europa, i la seva biblioteca Joanina, on viu una colònia de ratpenats que tenen la funció de menjar-se tots els insectes que puguin amenaçar la conservació dels seus llibres centenaris També hi va haver estones de lleure, com la visita al parc temàtic Portugal dos Pequenitos És una experiència que van gaudir molt!

La Noelia va realitzar el curs Erasmus+

“ChatGPT i Eines Bàsiques d'IA”, que combina aprenentatge i col laboració internacional, explorant la intel ligència artificial (IA) aplicada a l’educació, tot fent anàlisis i debats sobre el seu impacte, seguit de tallers pràctics. També es va debatre l'ètica de la IA i es van compartir recursos per millorar l’alfabetització digital dels estudiants. Les presentacions de diverses escoles participants van permetre conèixer diferents enfocaments pedagògics i l’ús de la tecnologia en els seus contextos En conjunt, l’experiència no només va proporcionar valuoses eines educatives, sinó també un espai per a l’intercanvi cultural i la creació de vincles entre docents de diferents països

Curs ChatGPT i Eines Bàsiques d'IA a Florència

Jobshadowing a l’Escola Kvaglundskolen Signatur de Dinamarca

L’experiència de l’Aida a l'escola d'Esbjerg, a Dinamarca, va ser molt enriquidora L'escola Kvaglundskolen Signatur és una escola pública que treballa amb l'objectiu d'augmentar el benestar de l'alumnat mitjançant un programa que anomenen LEAPS: Aprenentatge interdisciplinari basat en projectes Els estudiants passen per un procés d'investigació, col laboració, desenvolupament i producció que els capacita per prendre iniciativa, fer-se preguntes i argumentar Aquest jobshadowing va permetre observar un sistema educatiu innovador i inclusiu Les classes eren dinàmiques, amb un fort enfocament en el treball en equip i la participació activa dels alumnes Els mestres fomentaven la creativitat i l’autonomia, i l’ambient era molt acollidor. Les noves tecnologies s'integren en el dia a dia de les classes, on sempre hi ha dos o més docents que parteixen els grups segons el seu nivell d'aprenentatge. Sense cap mena de dubte, va ser una experiència molt satisfactòria que va oferir noves perspectives sobre l'educació

Jobshadowing a les escoles d’Autouguia da Baleia i Bufarda, Portugal

L’Imma va visitar les escoles d’Autouguia da Baleia i Bufarda, a Portugal Durant els dies en què va estar visitant aquests centres educatius, va tenir l’oportunitat d’observar i aprendre com treballen i ensenyen a aquestes escoles d’Educació Infantil

Jobshadowing a l’Escola Sablons de Saint Pierre de Cors, França

L’Emma va fer una estada a l'escola Sablons de Saint Pierre de Corps, una població adjacent a Tours, França Allà, va poder compartir amb d’altres mestres com abordem aquí i allà preocupacions i problemàtiques comunes, així com metodologies d'aprenentatge, sent especialment útil veure l'ús que feien dels panells digitals, els mateixos que havien arribat a la nostra escola recentment Una experiència molt enriquidora per les dues bandes que ens ajuda a millorar la nostra competència docent

Jobshadowing a “l’Ecole Maternelle du Nécotin” d’Orleans, França

La Clàudia va visitar una escola d’educació infantil d’Orleans que acull infants de 2 a 6 anys Va poder conèixer els diferents espais de l’escola, la seva manera de treballar i les persones que hi treballen: les mestres, el personal de neteja i les persones auxiliars Al mateix temps, va tenir l’oportunitat de compartir experiències i mirades amb l’equip docent del centre i d’aquesta manera entendre millor el sistema educatiu francès.

Com a curiositat ens va comentar que hi ha una persona auxiliar per a cada grup, i que aquestes s’encarreguen de preparar el material i ajudar al professorat amb els alumnes

L’experiència ha estat tan positiva i enriquidora, tant per als mestres com per als alumnes, que per a aquest curs s’espera seguir fent mobilitats de mestres i d’alumnes A més, s’ha presentat la sol licitud i el projecte per a poder aconseguir l’acreditació com a centre educatiu Erasmus+ n

QUè pASSA AMB l’AdAptAciÓ!

INICIEM

NOU CURS 2024-2025

Garcia i Nuri Senen, Mònica Holguin

Educadores d’Infantil 2 de l’EBM Confetti

D e s p r é s d e l e s v a c a n c e s d ’ e s t i u , l ’ e q u i p e d u c a d o r tor na a l’escola bressol amb molta il·lusió i ganes de retrobaments.

Durant els primers dies, les educadores preparem els espais perquè siguin acollidors, despertin la curiositat dels infants, els ajudin a adquirir nous aprenentatges i puguin adquirir progressivament més seguretat i autonomia

L’adaptació a l’escola és un període molt important en què l’infant crea vincles afectius amb els acompanyants i amb els altres nens i nenes de l’espai Com es viuen els primers dies incideix en els sentiments que l’escola desperta a l’infant més endavant. És per aquest motiu que l’adaptació es contempla amb l’acompanyament de les famílies per ajudarlo a sentir-se bé, i segur, a l’escola.

Durant l’adaptació l’infant elabora psíquica, emocional i físicament el procés de separació que té amb la mare (pare, família) per donar lloc a una nova etapa on l’interès comença

Mónica

a desplaçar-se cap al món exterior

Per això és important que no se senti pressionat i que se senti acompanyat en tot moment d’una persona de confiança

Aquest procés implica: els infants, les famílies i les educadores El més important durant aquest procés és establir vincles entre totes les persones implicades; ben gestionat, pot marcar una gran diferència en l’experiència educativa de l’infant i en la tranquil litat de les famílies

Els primers dies poden ser intensos emocionalment tant pels infants com per les famílies Els infants reben com estem els adults Per afavorir l’adaptació és important que els familiars es mostrin segurs i tranquils (tot i que no és fàcil) per tal de transmetre-li a l’infant que confien que estarà bé i això l’ajudarà a sentirse més segur i tranquil

Com acompanyem el procés d’adaptació?

Oferim a les famílies que es quedin a l’aula acompanyant el seu fill/a D’aquesta manera l’infant pot explorar el nou espai amb més seguretat i sentir-se a gust

El nostre propòsit és que tant famílies com infants sentin l’escola molt propera, com una segona llar

En el moment que l’infant és capaç de descobrir l’espai, tornar cap a l’adult referent repetides vegades; ens indica que va començant a sentir-se confiat, aleshores l’adult que l’acompanya pot

començar a marxar i fer les primeres separacions, acomiadant-se del seu fill/a D’aquesta manera els infants, mica en mica, passen més estona a l’escola sense la companyia dels seus familiars i el procés és més natural

El fet de que les famílies puguin estar a l’espai, veure com l’educadora interactua amb els infants, com el seu fill explora, descobreix i manipula els materials, ajuda a que es puguin sentir més còmodes amb la separació

L’adaptació és un procés que

evoluciona (no es dona d’un dia per l’altre) i no sempre és lineal

Tot i que els infants es comencin a sentir a gust a l’escola, és possible que plorin en el moment de la separació A vegades es fan passos endavant i a vegades es retrocedeix Per això és important que no es tingui pressa, per tal de respectar el ritme individual de cada infant

Famílies, gràcies per confiar en el nostre projecte d’escola Vetllem pel benestar dels infants amb respecte, cura i estima n

L’INSTITUT DE SARRIÀ DE TER coMplEtA l’oFERtA EdUcAtivA I CANVIARÀ DE NOM

Àlex Liévana

L’equip docent del 1er i 2n curs de batxillerat del curs 2024-2025

Aquell curs va iniciar-se un canvi en la zonificació de Secundària de la zona del nord de la comarca del Gironès Els alumnes procedents dels pobles de Cervià de Ter, Viladasens, Medinyà i Sant Jordi deixarien d’anar a Celrà a fer els estudis de Secundària i els de Sant Julià de Ramis i Sarrià de Ter deixarien d’anar a Girona El nou Institut de Sarrià de Ter escolaritzaria tot aquest sector de la comarca en un centre nou ubicat, justament, a Sarrià de Ter

D’aquesta manera el centre, que va iniciar les seves classes amb 108 alumnes de 1r d’ESO, aquest curs en tindrà 672, des de 1r d’ESO fins a 2n de Batxillerat, i així completa la seva oferta educativa que ha anat creixent any rere any.

Des de l’inici, vam tenir clar que l’institut havia de fer possible una nova realitat en el teixit juvenil de la zona, ja que afavoriria colles d’amics en què es barrejarien nois i noies dels sis pobles i que això podria donar lloc a sinergies positives que dinamitzessin els adolescents d’aquesta zona, amb tot el que això comportaria en el present i en el futur Teníem clar que el centre, ubicat a Sarrià de Ter, havia de ser el centre de tota la zona educativa i que calia treballar per això De fet, els cinc ajuntaments ens han fet costat en tot moment i per a totes les activitats i necessitats que hem tingut i el seu suport ha estat imprescindible per poder arribar fins on hem arribat

Des de l’equip directiu teníem clar que aquesta realitat social i

A q u e s t c u r s 2 0 2 42025, la primera promoció d’alumnat de l’Institut de Sarrià de Ter arriba a 2n de B a t x i l l e r a t i , a m b aquesta fita, el cent re a c a b a l a f a s e d’implantació que va c o m e n ç a r e l c u r s 2019-2020.

geogràfica havia de trobar un encaix en la denominació de l’Institut i que, malgrat el nom provisional amb què neixen els centres educatius, vinculat al municipi on s’ubiquen, calia trobar un nom que permetés una identificació més real i respectuosa amb el conjunt dels pobles de la zona i, per aquest motiu, vam realitzar un procés participatiu per tal que famílies, alumnes, professorat i ajuntaments poguessin fer propostes lligades a una realitat geogràfica que podríem dir que uneix tots el pobles de la zona, el riu Ter. N’hi van haver de ben diverses i, finalment, el Consell Escolar del dia 11 de juny de 2024 va escollir el nom d’Institut TICERIS (que es pronuncia [tíkeՐis]) TICER és el nominatiu de la denominació del riu Ter, en llatí, segons es

troba documentat, a l'edat antiga, per Pomponi Mela i Plini el Vell I TICERIS seria la seva forma en genitiu -complement del nom-, és a dir que el seu significat és “Institut del Ter”

Per tal de facilitar la pronúncia correcta de la lletra “c”, en llatí, que sona com una “k”, el propi Consell Escolar va estar a favor de la proposta que el logotip que en sortirà recu-

lli la idea de TI[k]ERIS, amb la notació de la [k] com a so de l’Alfabet Fonètic Internacional.

Creiem que la proposta és totalment adient, com a nom per a un institut, per la referència geogràfica al riu Ter, per la connexió del nom amb la història dels orígens romans de la zona, per la seva connotació lingüística lligada al llatí, llengua

mare del català, i per tot el que representa el coneixement i la cultura com a llegat que un centre educatiu de Secundària ha de transmetre Ara, un cop els plens municipals ens han fet arribar el seu posicionament favorable, adrecem la petició del canvi de nom al Departament d’Educació i durant aquest curs es durà a terme el canvi de forma efectiva n

De nou, la música, el teatre i les arts seran pal de paller del projecte de centre Fotos: INS Sarrià de ter

FUTBOL AL CAMP D’ESPORTS ANTONIO MORATALLA

Fc Sarrià de Ter

Torna setembre i tornem a tenir f utbol al Ca mp d´esports Antonio Moratalla

Després de tota la feina prèvia: fitxes, revisions, entrenaments de pretemporada ja estem a punt de competir de nou

Encetem, la 2024/25 una temporada amb 20 equips i més de 250 jugadors i jugadores

El nostre equip bandera serà el Primer Equip, que portarà el nom del poble i el club per totes les comarques gironines, a la competició de 3ª Catalana, on competirem per tercera temporada consecutiva. No ens posem límits, i aspirem a tot, amb humilitat però esperançats i confiats

D'altra banda, se'ns planteja un repte competitiu molt important, ja que tenim Juvenil, Cadet, Infantil o Aleví a Primera Divisió FCF Aquests 4 equips hauran de competir, i ens oferiran grans partits de futbol.

Completaran el club 12 equips masculins més, des de juvenils fins a escoleta, i 2 de femenins (Cadet F7 i aleví)

Fotos: Luis Aused Enrich

Per tant, la feina formativa dels nostres entrenadors i entrenadores ha de destacar per la seva capacitat futbolística, metodologia i pel seu tracte als jugadors

No oblidem els nostres veterans, que són sempre un espectacle

Aquest èxit esportiu i institucional requeria celebrar-lo d'alguna manera, i s'ha fet a través d'una presentació espectacular de tots els equips del club. El dissabte 28 de setembre, al Camp Municipal "Antonio Moratalla", amb la presència de l'alcalde, el Sr Isaac Ramió, del regidor David Fernández, i del representant de la FCF, Carles Mallart, van acudir-hi tots els jugadors del club Vam passar una gran tarda de club

Els assistents també van poder gaudir d'entrepans de botifarra a la brasa i beguda, a benefici del club

La Jornada va acabar amb el partit de Tercera

Catalana F C Sarrià de Ter- F C Serinyà, que va acabar amb victòria dels nostres per 4-0, i liderat a 3ª

Catalana¡ Som-hi, F C Sarrià n

Fotos: Luis Aused Enrich

E S A R R I À N E W S

LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENT, EN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE

Sergi Pàmies ens llegeix

Un article del col lega Sergi Pàmies publicat el dia 31 d’agost al diari germà “La Vanguardia” acaba de donar la raó a la nota que aparegué a l’anterior edició d’aquest suplement, al número 118 La tendència és imparable: en la qüestió política catalana, no hi ha res com menjar-se síl labes. Anem pel bon camí. n

Tecla Xifra

TSN, Hemeroteca

Nou servei

Es fa saber a la ciutadania en general que, a partir d’aquesta temporada, s’ha licitat un nou servei de lluita contra plagues En dates i horaris pendents de concretar, l’empresa guanyadora del concurs es presentarà a Sarrià i netejarà espais públics d’esperits, ectoplasmes iespecialment- de fantasmes. A primers de juny ja van fer acte de

presència tant el vehicle com la brigada d’operaris, perfectament equipats i preparats per a aquesta funció. “Ho faran de cine”, han revelat fonts municipals n

Calvin Ghost

TSN, Plaça del Toro

Lligar al súper

Com que a Sarrià de Ter no hi ha implantació comercial de la cadena de distribució Mercadona, un gran segment de població s’ha quedat sense possibilitat d’anar a lligar a les tardes: ja saben, allò del carro i de la pinya de caps per avall. És imprescindible que la regidoria de promoció econòmica faci el possible per la ràpida obertura d’una gran superfície d’aquesta marca aquí. En defecte d’això és urgent que s’insti a la resta d’establiments fixos o ambulants a habilitar un sistema similar que pugui satisfer aquesta mancança de manera favorable n Anna Nàs

TSN, mercat dels dimecres

Novetats Ple Municipal

L’alcaldia ha convocat un ple municipal amb caràcter extraordinari, acabat l’estiu i de cara a la represa del curs. Es

compon d’un únic punt de l’ordre del dia:

1 -Comprovació de quin regidor o regidora ha aconseguit un nivell de bronzejat més acolorit. n

Cosme Blanc

TSN, Casa Gran

Transport públic

Amb la finalitat de portar la contrària a les directrius emanades des del govern central de Madrit i amb la intenció de fer callar d’una vegada a tothom que es queixa per la remodelació de les línies de bus L6 i L16, es rumoreja que pròximament serà donat de baixa el transport públic entre Sarrià i Girona. En el seu lloc, s’habilitarà el trasllat de viatgers per mitjà d’un Lamborghini Diablo (que ja s’ha pressupostat) i que farà els trajectes per l’autovia, a tota velocitat els dies que no hi hagi radar. n

Fitti Paldi TSN, Tresoreria i Finances

Desaparicions felines

D’un temps ençà, la ciutadania està preocupada pel fenomen de la pèrdua i desaparició de gats arreu del terme municipal Hi ha avisos de gats perduts a les xarxes socials, a les cartelleres d’anuncis, als fanals d’enllumenat i a qualsevol plafó de suro El fenomen dels gats perduts és paral·lel a la invasió de llebres: no se n’havien vist mai tantes per aquests verals n

Fèlix Minino TSN, Sarrià de Baix

LA FRASE DEL DIA: “Me gusta la fruta ” (Isabel Díaz Ayuso)