Parlem_de_Sarria_75

SARRIA 75

9/3/11

13:48

Pรกgina 1

SARRIA 75

9/3/11

13:49

Pรกgina 2

SARRIA 75

10/3/11

10:03

Página 3

sumari TEMA DE PORTADA Hem estrenat Biblioteca AJUNTAMENT. Dotze anys de jornades del paper ENTITATS 5a Fira Comercial OPINIÓ. Passem comptes CULTURA Les nits del CORO Exposició: Els Prats de Neptú Tot jugant amb el color “L’essència del paper” “Nina, Nineta...”

Biblioteca Emília Xargay Joan Solà Pla, Proust, Pairolí Espai 2,0 Les eines del Bricolatge emocional REPORTATGE Sarrià de Dalt El trasllat forçós QUADERN D’APUNTS ESPAI ESCOLAR. Escola Bressol Confetti AMPA La roda d’esports Observem, manipulem, experimentem...

NATURA Primera expedició al Cho Oyu SALUT Consells per la presa de medicaments VIATGES De badoc per la Xina ESPORTS. UES THE SARRIÀ NEWS

4 13 15 24 30 31 32 33 35 36 37 39 40 42 43 50 51 52 54 60 63 51 68 71

parlemDESARRIÀ Consell de Redacció: Josep Brugada, Ivan Bustamante, Dani Cañigueral, Joaquim Carreras, Roger Casero, Àngel Garcia, Quim Llunell, Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M. Sansalvador, Josep Rodeja.

Correcció lingüista: Toni Ruscalleda Agraïments: Ajuntament de Sarrià de Ter, Diputació de Girona Han col·laborat en aquest número: Roger Torrent, Martín & Busó, Alba Martínez, Rosa Dachs, Lluís Aymerich, Esther Portilla, AV Pla de l’Horta, AV Sarrià de Dalt, Esplai Pl-Mijac, Toni Nuñez, Amics Gegants, Sergi Torrentà, Cristina Vicedo, Dani Barco, Anna Sala, Mireia Masó, Jessica Casas, Noemí Toledo, Míriam Costa, Ampa escola Montserrat, Engràcia Bramon, Lourdes Gelada, Xevi Gómez, Emili Marco, Francesc Ramió, Guillem Mallola, Enric Sucarrats.

Disseny i maquetació: Mercè Soler / Estudi Gràfic David Coll · Tel.972 220 154 Impressió: Impremta Pagès Subscripció anual: 10 euros Tiratge: 1.500 exemplars. e-mail: revista@sarriadeter.cat Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732 Portada: interior de la biblioteca Emília Xargay. Foto de Martín & Busó, arquitectes.

LA REVISTA JA ÉS A INTERNET: www.parlemdesarria.org AGRAïM LA COL·LABORACIÓ DE LES ENTITATS COMERCIALS NOTA: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor de la revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter. El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsabilitza necessàriament de les opinions signades.

EDITORIAL

Somnis escrits a la nova Biblioteca Emília Xargay

N

o sempre tenim ocasió d’assistir a la inauguració d’un nou equipament i més des que s’ha instal·lat a casa nostra la crisi. Hi érem presents els que perseguim els somnis escrits, els que desitgem que la paraula impresa, els mots també dibuixats, tinguin permanència en el suport paper.

Quan s’albira una generació que s’acostumarà més a llegir en pantalla que en llibre, hi ha qui es pregunta com ha de ser una biblioteca del segle XXI?. El conseller de cultura de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserras, va fer un brillant discurs, explicant-nos que les biblioteques actuals són més una mediateca, on s’hi troba música, cinema i lectura, llibres, revistes i diaris, que no pas un magatzem de llibres per consultar. També ens va dir que les biblioteques públiques actuals fan una funció social indispensable, pel que tenen de transversals. Abans, qui tenia més poder o més riquesa, tenia també accés a bones biblioteques privades, per contra, la gent de condició humil, en quedava exclosa. Quan la cultura és gratuïta, propera i accessible, disminueixen les diferències socials i desapareix el determinisme original.

La nova biblioteca té accés gratuït a internet, per tot aquell que no tingui ordinador a casa seva; té taules d’estudi, per facilitar el treball en silenci quan no es disposa a l’habitatge d’una cambra pròpia; té una sala per compartir amb d’altres estudiants i fer treballs conjunts i disposa d’un bon fons bibliogràfic per consulta i préstec. També l’espai per mainada, per acostumar-los a apropar-se al màgic món de la literatura infantil. Més endavant, quan l’auditori estigui finalitzat, serà un altre lloc privilegiat on es podran fer les tertúlies literàries, veure cinema, documentals i escoltar música en viu.

Els arquitectes i la dissenyadora també han mimat l’espai.

Volgudament s’ha buscat la llum, la calidesa dels materials, les formes escultòriques, el mobiliari funcional i original, incorporar elements que connectin amb la nostra idiosincràsia: el text de l’artista sarrianenca i els dibuixos dels nens artistes, ens apropen l’espai i ens el fan ben nostre. Estem a casa.

Des de la seva inauguració el 12 de desembre, cada dia la biblioteca creix en associats. No és només una biblioteca per Sarrià de Ter, donarà servei als pobles veïns, a tota aquella gent que creu que la cultura és un mitjà per canviar, per formar-se, per créixer.

Donem temps que els somnis escrits, dipositats en els llibres, traspassin les fronteres de la ignorància.

p DS_3

SARRIA 75

9/3/11

13:49

Página 4

TEMA DE PORTADA [Hem estrenat biblioteca

dubte. A cada canvi tecnològic se'n discutia la pervivència. La televisió havia de matar la ràdio, el cinema les novel·les, internet els diaris i la modernitat a tot plegat. I ves per on que tot això es pot trobar a les biblioteques que s'han anat adaptant als nous temps.

Les biblioteques, avui, són espais multimèdia. Continents on hi podem trobar gairebé de tot. Cinema, música, revistes, connexió a internet i és clar, literatura. Centres que sobrepassen l'ús habitual i clàssic del préstec de llibres per convertirse en centres integrals de cultura. Es tracta d'un àmbit essencial en la vida cultural i, per tant, un pilar fonamental de la qualitat de vida del nostre poble.

I això és el que també ens ha donat durant aquestes 5 dècades l'antiga biblioteca. Gràcies a la determinació del Sr. Andrés Rodríguez, la feina de la Sra. Maria Teresa Guardiola i el Sr. Francesc Sala, i el saber fer de la Rosa Dachs i finalment, Roger Torrent, alcalde de Sarrià de Ter, Sergi Torrentà, regidor de cultura, Enric Vilert, president de la Diputació de l'Anna Maria Fornells. I a partir Girona i el Molt Honorable Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserras, durant la d'ara l'Anna Sala, que apareix inauguració de la nova Biblioteca Emília Xargay. Foto: Quim Llunell amb idees noves i que ja ha començat a fer una gran feina com a directora. A tots ells els hem d'agrair que hagin exercit de bibliotecaris. És a dir, de mestres de cerimònies en aquests santuaris del pensament. En termes històrics, els hem d'atribuir el fet de mantenir viu el fil que ens porta directament des del Roger Torrent i Ramió. Alcalde de Sarrià de Ter 12 d'octubre del 1955 al 12 de desembre del 2010.

Hem arribat fins aquí. I n diumenge dia 12 d'oc- segur, gens propici a les idees. Fa 55 durant els anys hem pres consciència tubre de fa 55 anys, anys, doncs, aquella notícia representaque el creixement de Sarrià, en tots Sarrià de Ter estrenava va una gran fita. Un èxit per al poble. els aspectes, feia imprescindible aborbiblioteca. S'inaugurava, Era un esdeveniment especial llaals baixos de l'ajunta- vors i ara perquè als pobles com el dar el canvi clau per a la nostra biblioment, un espai que representava, en la nostre, les biblioteques són (podríem teca. Havíem de dotar-nos d'un edifici mesura del que es podia llavors, una dir-ho així) un baluard del coneixement adequat a les necessitats del S. XXI. I petita finestra oberta al coneixement. i la raó. Per tant, són imprescindibles per això s'ha treballat durant temps Una petita finestra al món. Aquest fet en una societat democràtica. Llegir per aconseguir-ho. I ha sigut així com era, sense cap dubte, un esdeveniment ens fa més savis, llegir ens fa més lliu- hem estrenat biblioteca.

Finalment podem disposar d'un especial en un context polític, el de la res. Llegir ens fa ciutadans. I malgrat nou equipament: ampli, modern i adedictadura franquista, en absolut favora- això, han passat els anys i les biblioteble a la cultura. Un entorn, de ben ques sempre han estat posades en quat als nous temps i a les noves

HEM ESTRENAT BIBLIOTECA

U

4_pDS

SARRIA 75

9/3/11

13:49

Página 5

TEMA DE PORTADA [Hem estrenat biblioteca

Roger Torrent, Joan Manuel Tresserras i Miquel Sitjar, director dels serveis territorials de Cultura a Girona.

necessitats. Un continent amb un gran potencial per continuar fent allò que han de fer les biblioteques, però també per generar activitats i iniciatives dedicades a totes les franges d'edat, dels més petits (que tenen també la seva zona específica) als adults. Hem estrenat un edifici de més de 800 metres quadrats repartits en diferents espais destinats a la literatura, a la zona del cinema i la música, als diaris i les revistes. Que té àmbits per treballar i estudiar, amb ordinadors per consultar el catàleg i altres per connectar-se a internet.

Una biblioteca que té servei de wifi per a tothom. Hem fet un gran canvi. Un canvi qualitatiu i quantitatiu: més fons, més serveis i més horaris, ja que també ampliem les hores d'obertura amb dos matins a la setmana. Estem parlant, en definitiva, d'un edifici fet a la mesura dels veritables protagonistes: els usuaris.

Usuaris i usuàries que

han respost a l'esforç fet pet tots els que han treballat per fer realitat aquesta nova Biblioteca Municipal Emília Xargay. Les visites, els carnets i els préstecs s'han multiplicat. I això ens parla no només de la necessitat que teníem d'ampliació sinó de la voluntat dels sarrianencs i sarrianenques d'aprofitar les propostes culturals. Hem guanyat, doncs, amics per a la biblioteca. I això encara anirà a més, perquè tenim un equipament amb capacitat per absorbir el present i el futur.

Tenim biblioteca per temps.

Estem d'enhorabona. I per això hem d'agrair l'esforç de tots els que han participat d'aquest camí: les institucions (Generalitat i Diputació) que han contribuït financerament i ens han ajudat tècnicament.

Hem de parlar de la bona

Joan Manuel Tresserras i Roger Torrent escolten a l’arquitecte Manuel Martin Madrid.

Fotos: Quim Llunell

feina feta pels arquitectes Manuel Martín i Joan Busó, que són els qui han donat forma i atmosfera a l'edifici.

De l'Alba Martínez i la seva creativitat. I a nivell polític a tots els que m'han precedit i han treballat perquè això fos possible.

En definitiva, estem orgullosos de la nostra nova Biblioteca Municipal. Que és ja un patrimoni important pel poble. Com també ho és l'Emília Xargay, pintora, escul-

tora, ceramista, artista, en conclusió, que dóna nom a aquesta institució. L'Emília va deixar dit: “que la passió perquè sigui sempre igual, necessita intel·ligència”.

Doncs bé, recordarem aquesta nova biblioteca com el fruit de la combinació justa de passió i intel·ligència. La passió creativa i la intel·ligència en la gestió que l'han fet possible. Ara ens toca conèixer-la, gaudir-la i estimar-la. I

pDS_5

SARRIA 75

9/3/11

13:49

Página 6

TEMA DE PORTADA [Biblioteca Sarrià de Ter

Detall de l’escala d’accés al primer pis. Fotos: Martín & Busó, arquitectes

LA BIBLIOTECA DE SARRIÀ DE TER: ELEMENTS ARQUITECTÒNICS. Martín & Busó arquitectes

L

a nova biblioteca pública de Sarrià de Ter s'ha construït dins del Pla únic d'obres i serveis de Catalunya, PUOSC. Se situa davant de la plaça de Catalunya d'aquest municipi i està encabida dins d'un edifici d'habitatges construït per la iniciativa privada que va cedir l'espai de les plantes baixa i primera com a part de les compensacions urbanístiques establertes. Durant la construcció de l'edifici d'habitatges es va poder construir part de l'espai d'acord amb les previsions del projecte d'arquitectura de la biblioteca, especialment el que es refereix als espais de doble alçada i els nuclis de comunicacions, escala, rampa i ascensor. La situació i dimensionat dels pilars correspon als criteris de distribució dels habitatges i garatges de la pro-

6_pDS

moció privada segons projecte d'un altre arquitecte diferent de l'equip d'aquest equipament públic.

Exteriorment es va voler donar una imatge d'edifici públic en les dues plantes ocupades per la biblioteca mitjançant una solució que independitza la façana de la limitació del ritme de pilars imposat per l'edifici d'habitatges. Això s'ha aconseguit avançant el pla de la façana el suficient per a disposar entre la dels habitatges i la pròpia, una línia de pilars metàl·lics situats a un ritme constant de dos metres de separació entre ells, que contenen la subestructura de suport dels diferents tancaments: policarbonat, vidre o maó i que permet crear un pla horitzontal volat a un nivell intermedi amb el dels balcons de l'edifici d'habitatges i que conté una marquesina de protecció solar de

les obertures disposades a sota d'ella. Aquesta marquesina es disposa amb la mida necessària per a protegir de la insolació les obertures segons les seves dimensions específiques. Així a la façana est el vol es limita a un metre amb vint-i-cinc centímetres i a la façana sud el vol és de tres metres, degut al gran finestral d'aquesta façana que ha de protegir de la insolació.

L'accés a la biblioteca es realitza per la plaça de Catalunya, que recull tot el trànsit peatonal de les vies igualment peatonals de tot aquest sector, ben comunicat amb la resta d'altres sectors propers i del centre històric del poble.

L'espai interior s'organitza, segons el programa específic per aquest tipus d'equipament, en dues plantes que es comuniquen mitjançant una escala interior i un ascen-

1- E

SARRIA 75

9/3/11

13:49

Página 7

1- Espai interior de la planta baixa, recepció i sala de lectura.

2- Façana de la biblioteca a la Plaça Catalunya.

Fotos: Martín & Busó, arquitectes.

sor. La limitació de l'alçada necessària per aquest últim, respecte al nivell de l'única parada de què disposa de sortida per la planta primera, ha obligat a disposar una rampa per a salvar l'alçada necessària respecte al nivell específic de la planta primera. Aquesta rampa i l'altre element de comunicació vertical interior, l'escala, han estat tractats com a elements escultòrics i també per alliberar visualment i espacialment la zona circumdant de la planta baixa.

Superfícies Útil planta baixa: 341,95 m2. Útil planta primera: 362,43 m2.

Construïda: 840,54 m2.

L'espai interior es conforma al de la planta del bloc d'habitatges superior linealment de nord a sud, que permet una bona disposició de l'entrada de llum per la façana est i especialment per la cantonada sud-

est, on es concentra l'espai de doble alçada i els nuclis d'escala, ascensor i rampa.

En aquest cas s'allibera tota la superfície de la façana de materials opacs i es disposa un tancament doble de plaques de policarbonat amb un tintat de color verdós, que confereix aquesta tonalitat relaxant als elements propers.

Aquest tancament doble de plaques de policarbonat, de 30 mm

de gruix i triple cambra aïllant cadascun d'ells, quatre làmines de policarbonat i amb una capa coextruïda de protecció uv en l'exterior del panell, assegura les correctes característiques del material al llarg del temps. Entre ells queda una cambra que queda ventilada per unes obertures adients a l'interior de la biblioteca i per d'altres al fris superior que comuniquen directament a l'exterior, protegides per

pDS_7

SARRIA 75

9/3/11

13:50

Página 8

TEMA DE PORTADA [Biblioteca Sarrià de Ter

una roba mosquitera. El tancament de policarbonat que també s'utilitza com a revestiment de la paret massissa, li confereix a la biblioteca juntament amb l'aïllament tèrmic interior, unes característiques de sostenibilitat i consum energètic molt favorables.

També el gran finestral sud dota l'espai d'una il·luminació natural rica en matisos segons les hores del dia i les diferents estacions. El material de policarbonat verdós s'utilitza també com un revestiment exterior que unifica la superfície de la façana est, donant-li el sentit unitari d'edifici públic desitjat.

L'obertura lineal est de la planta baixa és de doble capa, una interior d'obertures corredisses que permeten el manteniment de la capa exterior formada per un pla corregut de vidre fix de seguretat. Aquest vidre limita el soroll exterior i protegeix d'intrusions a la biblioteca.

S'ha utilitzat un paviment continu de linòleum de color blau lilós que combina perfecta-

Espai interior de la primera planta.

Detall de l’escala.

Detall de la façana de l’Avinguda de França

8_pDS

SARRIA 75

9/3/11

13:50

Página 9

TEMA DE PORTADA [Biblioteca Sarrià de Ter

ment amb el color unitari blanc de les parets, elements d'instal·lació i els revestiments de fusta de bedoll finlandès emprat. La climatització s'ha fet finalment mitjançant un sistema de bombes de calor externes i climatitzadors interns amagats en els falsos sostres que subministren calor o fred segons les necessitats climàtiques de l'estació. Les màquines són d'eficiència i rendiment òptims des del punt de vista de consum energètic.

També hem projectat el moblament de la biblioteca tant en els elements de catàleg d'empreses específiques dels sector, com d'altres expressament dissenyats per aquest cas. També hem utilitzat, dins de la limitació del pressupost disponible,

El conseller Joan Manuel Tresserras, la nova bibliotecària Anna Sala, el primer tinent d’alcalde, Lluís Aymerich i la exbibliotecària Anna M. Fornells escolten l’arquitecte Manuel Martín Madrid el dia de la inauguració. Foto: Quim Llunell

L’escala i la rampa de l’ascensor s’han tractat com elements escultòrics. Fotos: Martín&Busó, arquitectes.

elements clàssics de disseny com la cadira de David Rowland i d'altres de Charles Eames, Lluís Pau, Nani Marquina o Mariscal.

També cal expressar que s'ha construït i moblat tota la biblioteca amb un rigor pressupostari total, sense cap desviació a les previsions inicials previstes. I Manuel Martín Madrid i Joan Busó Perpiñá. Arquitectes autors i directors de l'obra Joan Llorens Sulivera. Arquitecte tècnic director de l'execució material i del control econòmic de l'obra

pDS_9

SARRIA 75

9/3/11

13:50

Página 10

TEMA DE PORTADA [La Biblioteca, nou edifici, nova imatge

Anna Sala, al costat del text d’Emília Xargay reproduït en una paret de la nova Biblioteca. Foto: Quim Llunell

LA BIBLIOTECA:

NOU EDIFICI, NOVA IMATGE Alba Martínez Lladó. Dissenyadora gràfica

L

a biblioteca Emília Xargay no és una biblioteca nova al poble, potser ho és l'edifici i els serveis que dóna, però com a biblioteca ja fa molts anys que existeix. Fa molt de temps que Emília Xargay va inspirar perquè portés el seu nom, i és per això que el disseny de la nova biblioteca, així com el logotip, no podien estar inspirats en res més que en la mateixa artista.

10_pDS

El logotip va ser creat fa més temps basant-se en els traços segurs de l'obra de l'artista sarrianenca, i utilitzant els colors que defineixen el poble: el groc i el blau. Com a últim element, s'hi va afegir la firma de l'artista per aproximar la biblioteca al poble a través de la seva personalitat.

A l'hora de realitzar la senyalització d'un espai així, no és pot obviar doncs quins han sigut els passos previs, i en aquest cas partint del logotip,

se segueix amb els colors blau i groc de base. Majoritàriament, el blau per les grans senyalitzacions, per així seguir amb la mateixa línia que l'arquitecte havia començat utilitzant el blau pel terra; però utilitzant també el groc per a les senyalitzacions menors. Respectant la idea que la senyalització ha d'ajudar el visitant i facilitar-li el camí per trobar allò que busca, s'ha realitzat un projecte on les grans àrees queden a la visió de l'usuari des de gairebé

SARRIA 75

9/3/11

14:13

Página 11

TEMA DE PORTADA [La Biblioteca, nou edifici, nova imatge

Retolació de la zona de lectura. Foto: Quim Llunell

Espai infantil decorat amb les imatges del llibre “L’Emília i el misteri dels llibres”, realitzat per nens i nenes usuaris de la Biblioteca.

Foto: A. Vila

tots els punts de la biblioteca, i donant molta importància no només al fons bibliotecari, sinó també als nous serveis que la biblioteca pot donar gràcies al nou espai, com són: les zones d'estudi, l'àrea de descans o els punts d'escolta.

Un dels espais on s'ha volgut recordar més l'artista és la zona infantil, on aprofitant que l'arquitecte havia projectat tota una paret de vidre, s'hi ha retolat part del llibre que els nens de l'escola van fer, així s'aprofita per donar tota una pinzellada de color, alhora que una visió dels joves sarrianencs i sarrianenques, potser futurs artistes, que van il·lustrar el conte.

I finalment no oblidem que, al cap i a la fi, en una biblioteca s'hi troben paraules, que unides creen tex-

tos, per això, memorant l'Emília, s'ha retolat una gran frase seva en una de les parets principals: “La sang bull i llavors vol posar forma, forma plàstic, perquè aquell neguit necessita sortir. Això sols és un moment, després la intel·ligència es cuida de donar-li forma més polida, ja que no pot viure sempre potent; una passió, perquè sigui sempre igual necessita el que he dit abans: intel·ligència”.

El nou edifici és precisament això, nou, i en un projecte de nova retolació s'ha de netejar la imatge i introduir noves visions; per això s'han utilitzat tipografies, formes i icones més modernes, amb línies més sim-

ples però alhora més fàcils d'entendre i sobretot més netes. Com qualsevol projecte d'aquestes característiques, però, es fa amb el dia a dia, per això és important que tots els usuaris ens ajudin a millorar-la aportant les seves idees tant a nivell de retolació com a nivell de tot el material gràfic de suport, que també s'ha creat seguint el mateix estil. No dubteu que entre tots hem de seguir fent créixer aquest projecte. I

pDS_11

SARRIA 75

9/3/11

14:13

Página 12

TEMA DE PORTADA [Club de la lectura

CLUB DE LECTURA DE LA BIBLIOTECA EMÍLIA XARGAY Rosa Dachs

L

a inauguració de les noves instal·lacions de la biblioteca Emília Xargay representarà un impuls a la vida cultura del municipi.

Significarà disposar d'un local apropiat suficientment ampli i acollidor per la lectura, tant de premsa, diaris i revistes com de llibres, i per la consulta del fons bibliogràfic. També voldrà dir tenir la possibilitat de disposar a l'abast dels usuaris una xarxa d'ordinadors amb connexió a Internet.

Però no només això, sinó que es planificarà un calendari amb activitats destinades a adults i mainada, amb la mirada fixada per satisfer les demandes que es puguin formular. Perquè cal tenir una visió àmplia del que significa una biblioteca, no es tracta d'un simple magatzem de llibres que podem consultar, tot al contrari, cal entendre-la com un lloc ple de vida que ens ofereix infinitat de possibilitats, una finestra oberta al món canviant que ens envolta. Ser capaços de tenir la pell tan prima i permeable perquè tot el que allí esdevingui ho puguem absorbir.

Una de les primeres activitats que s'ha posat en funcionament ha estat el club de lectura per a adults. Consisteix a proposar la lectura d'una novel·la i el darrer dimecres de cada mes a les 19h es convoca una tertúlia per confrontar les diferents visions, que cada un dels assistents tingui la completa llibertat de mostrar la seva opinió, d'oferir als altres la seva particular lectura, que entre tots tinguem un coneixement més complet i més global tant de l'obra com del seu autor. És enriquidor que a través dels comentaris dels companys puguem captar detalls que a nosaltres ens havien passat inadvertits i que aquesta activitat inicial sigui excu-

12_pDS

Foto: Quim Llunell

sa perquè se'n puguin desprendre altres activitats relacionades amb els textos debatuts.

La primera tertúlia va tenir lloc el dia 26 de febrer i es va tractar d'una reunió distesa, on tothom va aportar la seva particular mirada de la magnífica novel·la “Pedra de Tartera” de la Maria Barbal.

Per sobre de tot, la majoria va destacar el llenguatge poètic i encisador que omple tot el text. L'enrotlladora personalitat de la protagonista, la Conxa, un personatge verídic que es fa estimar, que tant pels seus trets de caràcter com per les condicions socioeconòmiqes que li va tocar viure, podria ser la nostra padrina. No podem oblidar les imatges suggerents que l'autora ens sap transferir amb unes frases del tot encertades i la visualització dels escenaris on es desenvolupa tota la novel·la.

Va ser agradable compartir les

diferents opinions, les diverses lectures que sota el prisma personal cada lector fa, sempre sota un respecte mutu, que s'estableixi un diàleg fluid amb la participació de tothom, que vagin quedant exposades sobre la taula moltes opinions. La diversitat és enriquidora i com més persones hi assisteixen i més opinions s'exposen millors seran els resultats.

Els participants tenen la possibilitat de poder acudir a la representació del muntatge teatral del TNC de l'obra “Pedra de Tartera” que es farà el dia 16 d'abril al Teatre Municipal de Girona amb unes condicions molt avantatjoses.

Per acabar, vull animar-vos a participar en les properes sessions del Club de lectura, on tothom serà benvingut al tractar-se d'una activitat oberta a tots els adults.

Intentarem que sorgeixin propostes engrescadores. I

SARRIA 75

9/3/11

14:13

Página 13

AJUNTAMENT [Dotza anys de Jornades del Paper

Foto: Quim Llunell

DOTZE ANYS DE JORNADES DEL PAPER Lluís Aymerich Viñals Primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Sarrià de Ter. Portaveu del grup municipal de CiU

D

eu ser per la preadolescència de les XII Jornades del Paper, però han estat organitzades i participades amb la mateixa energia i entusiasme que en les seves edicions precedents, malgrat que el panorama econòmic actual ha obligat al sentit comú a fer un esforç de contenció econòmica i racionalització dels recursos. No es valora, però, com un aspecte negatiu, aquest esforç de contenció, ja que ha provocat posar l'accent en la imaginació i la creati-

vitat, i lluny d'afectar la qualitat dels actes i de les activitats, ha sorprès amb noves propostes com l'acte d'inauguració que va tenir lloc el dissabte al Pati del Patronat, on acompanyats d'una copa de cava i paperets de Can Llausàs vàrem gaudir de l'escenografia artística de Pau&Paper Band Aquestes restriccions ens han fet renunciar a actes que eren tradicionals en el marc de les Jornades com ara la Jornada Tècnica, que al llarg dels anys ens ha permès enriquir els nostres coneixements, sempre acompanyats de ponents i

experts de gran nivell. L'opció de renunciar-hi no era fàcil, malgrat haver preparat un tema que ens semblava molt interessant, el món de l'enquadernació, una cosa teníem clara, si es portava a terme havia de ser a l'alçada del llistó que ens hem imposat tots aquests anys, fet que comportava una despesa econòmica, que com hem dit abans no era el moment indicat per fer-la.

Els esforços més importants, com ve sent tradicional, s'han esmerçat en l'organització del diumenge de la Fira del Paper. Aquí sí

pDS_13

SARRIA 75

9/3/11

14:13

Página 14

AJUNTAMENT [Dotza anys de Jornades del Paper

Parada de l’Ampa de l’escola Montserrat.

Les Dones del Coro, han començat a realitzar vestits de paper. Fotos: Quim Llunell

que no s'ha volgut conscientment renunciar a cap element dels que donen vida i contingut a aquest esperat diumenge. Així doncs hem seguit apostant pels tallers, els fidels de sempre i com cada any algun de nou com és el cas del taller de la Toton Estival de nines i joies en paper.

Tot i no haver volgut renunciar a res, és cert que enguany s'hi va trobar a faltar algun dels actes imprescindibles a la fira: la desfilada dels vestits de paper del Casal de l'Onyar era ja un clàssic, però per causes alienes a la voluntat de l'organització que ara i aquí no cal comentar, vàrem haver de prescindir d'ells, havent de gestionar a darrera hora la contractació d'un espectacle de la qualitat suficient per servir els interessos dels habituals assistents a la fira. El fruit de les gestions fou prou positiu i poguérem presentar el monòleg/espectacle de l'Enric Company, el qual va respondre, amb escreix, a les expectatives.

Però si ens fixem en aquella dita que “d'un gran mal surt un gran bé”, podem considerar aquest contratemps

14_pDS

com una oportunitat positiva, ja que això fou l'esperó que necessitaven les ”Dones del Coro” per llançar-se a treballar en la confecció dels vestits de paper i així esperem poder comptar en la propera fira amb una desfilada a càrrec de les modistes sarrianenques.

Un altra adversitat resolta gràcies a la bona voluntat i esperit sarrianenc de la Colla Gegantera, va ser el compromís ineludible que la colla havia adquirit amb els seus companys de Vic, a on com sempre, varen deixar ben alt el nom del nostre poble. És evident que la participació dels sarrianencs i visitants, ha estat exemplar un any més. Ningú pot posar en dubte que després de dotze anys, les Jornades del Paper no només estan consolidades, sinó que són un referent en el panorama català de les Fires. Són moltes les persones que ens han tras-

lladat el seu reconeixement, alhora que ens demanen que no perdem l'essència del paper, com a únic protagonista d'aquestes jornades. I com sempre, a més d'agrair l'arribada d'aquestes manifestacions, seguim sentint-nos responsables de mantenir i millorar en la mesura del possible aquestes jornades tan sarrianenques.

Ens alegrem doncs, que puguem celebrar un any més l'èxit de la nostra Fira, però cal dir que això no hauria estat possible sense la dedicació de persones voluntàries i de tota la plantilla municipal, però especialment sense la professionalitat i saber fer de les tècniques de l'ajuntament, Sres.

Esther Ferrero i Cristina Vicedo, les quals han sabut estar sempre en el seu lloc, vetllant pels interessos de Sarrià de Ter i els seus veïns i veïnes, amb independència de les persones que per voluntat democràtica regeixen el destí del nostre poble.

Per aquest 2011 la situació econòmica no ha millorat, seguirem fent ús de la imaginació i la creativitat, i esperem que malgrat tot, siguem capaços de tornar-nos a sorprendre gratament del resultat del que seran les XIII Jornades del Paper. I

SARRIA 75

9/3/11

14:14

Página 15

ENTITATS [5a Fira comercial

5a FIRA COMERCIAL Esther Portilla i Benito Presidenta Associació de Comerciants de Sarrià de Ter

E

nguany hem fet la cinquena edició de la Fira comercial de Sarrià de Ter, cinc anys treballant per donar a conèixer el comerç del nostre municipi, comerç de proximitat.

L'atenció diària que dóna el petit comerç és una feina dura i a la vegada gratificant, obrir les portes cada dia per tenir satisfets els nostres clients no és senzill.

Tot i que darrerament ens envoltin la inseguretat, la crisi econòmica, l'atur, ... encara ens motiva més demostrar que la nostra prioritat són els clients del dia a dia, i el que pot oferir el petit comerç no té comparació amb el tracte de les grans superfícies.

Prioritats i objectius és el que cada dia ens hem de marcar quan aixequem les persianes dels nostres comerços. No es pot caure amb una rutina i pensar que les vendes es fan soles, cada dia es més difícil vendre, i tenim molt clar que el client cada dia és més exigent. Sabem que ara ja no podem ser botigues de barri, sinó petits empresaris que hem de motivar les vendes, no només les diàries sinó també les d'impuls. Ens hem de renovar amb noves tecnologies, nous productes,... en una paraula ser COMPETITIUS. Quan vaig proposar fa cinc anys l'organització d'aquesta fira, hi havia gent que es pensava que era un caprici no només meu, sinó de tots els que hi apostaven, i ha quedat demostrat que és tot un èxit, no només de l'Associació de Comerciants sinó també de totes aquelles persones que ens

Queviures Carme Clapés

Imatge dels bonsais que ha posat a la venda el comerç Boronat

Els tastets de ratafia de les Dones més que Mai va ser tot un èxit. Fotos. A. Vila

ajuden a fer que tot surti bé, com l'Ajuntament de Sarrià des de l'àrea de desenvolupament comercial, que sense el seu suport econòmic i logístic no podríem tirar endavant amb l'organització i muntatge de la fira.

A tota la gent col·laboradora de Ràdio Sarrià, que fan que tota la jornada sigui molt més divertida.

A l'Associació de Veïns de la Rasa, que organitza el dinar popular, i els últims, però més importants, els botiguers, que sense ells no tindríem Fira.

Les novetats d'aquest any han estat: amenitzar el dia amb una atracció pensada per als més petits, un circuit vial, on tots aquells que feien bé el recorregut podien obtenir el seu primer

pDS_15

SARRIA 75

9/3/11

14:14

Página 16

ENTITATS [5a Fira comercial Un any més, la Fira comercial va atraure un públic molt nombrós. Foto: Esther Portilla Demostració de perruqueria. Foto: A.Vila

carnet de conduir, que els hi facilitava l'autoescola APSA. I una demostració d'obediència de gossos que ens va fer la residència canina de Campdorà.

Dues de les perruqueries que tenien estand dins la fira, perruqueria Jéssica i perruqueria Místic Hair, van ser les encarregades d'organitzar dues desfilades. La primera va fer una desfilada amb la col·laboració de clients del seu establiment, i amb l'actuació de tots els grups de Funky de Sarrià. I la perruqueria Místic Hair va fer una desfilada molt original i tots els models clients de la

perruqueria van desfilar pentinats, maquillats i acompanyats amb gossos de raça galgo, cedits per l'esdeveniment per l'Associació de Galgos 112.

Tot el dia va estar ple d'activitats per a petits i grans, amb pallassos, degustació de productes (coques, embotits, olives, torrons,...), berenar per a tots els assistents. Tothom que va aprofitar la fira per fer alguna compra el van obsequiar amb uns papers que els podia omplir i entrar dins els

diferents sorteigs d'obsequis cedits gratuïtament pels comerciants i per l'Associació de Comerciants.

Volem agraïm la col·laboració de les Dones més que mai, pel seu estand on podíem degustar diferents ratafies i aprendre quines plantes es poden utilitzar per animar-nos tots a fer ratafia. A les puntaires, que un any més ens han fet la demostració d'una feina maca, plena de paciència i història.

Us esperem a tots el proper any.I

FERRETERIA DECOFER I I I I

FERRETERIA JARDINERIA PINTURA REGALS

I I I I

PARAMENT PER LA LLAR PETIT ELECTRODOMÈSTIC MATERIAL ELÈCTRIC… TAMBÉ FEM CLAUS

SERVEI A DOMICILI “OFERTES TOTS ELS MESOS” TOT EL QUE NECESSITES PER CASA TEVA ESTEM AL TEU SERVEI! A Sarrià de Ter, la teva Ferreteria Ens trobaràs al Pla de l’Horta, Pça. Vila Romana, 4 - Tel. 972 17 00 52

16_pDS

SARRIA 75

9/3/11

14:14

Página 17

ENTITATS [Local Pla de l’Horta

LOCAL PLA DE L'HORTA AV Pla de l'Horta

A

la recta final de l'any que hem deixat enrere, concretament el dia 29 de desembre, es va inaugurar el local social del Pla de l'Horta.

La remodelació del local suposa una excel·lent inversió en el nostre barri que, evidentment, ha estat benvinguda per la gent que viu a la barriada, així com per la mateixa AV. En aquest sentit, la reestructuració i el nou ús que ofereix aquest equipament també estableix un punt d'unió amb una altra entitat veïna; l'Associació de Veïns del Pla dels Vinyers.

Des de la nostra entitat, considerem la varietat d'activitats que ofereix

el nou equipament: punt de trobada entre sarriaFotos: Gemma Simon nencs i sarrianenques, local per reunir-se les dues entitats referides anteriorment, local de jocs i d'oci o qualsevol altra iniciativa que pugui sorgir arran del dinamisme propi dels seus usuaris.

Dins de la mateixa remodelació del local, s'ha tingut present el material que les dues associacions de veïns disposen i, per tant, existeix un magatzem annex al local per tal de guardar aquells objectes i materials emprats en diferents actes de festivitat, com pot ser el fabulós Tió.

L'oportunitat de compartir aquest espai amb altres associacions permet establir nexes i ponts d'unió que a través de la cooperació i de la bona ente-

sa entre el teixit social que impera en les associacions sarrianenques, pot desembocar en un dinamisme que pot resultar beneficiós per a les entitats i, per extensió, a tots els vilatans.

En darrer terme, deixar un petit espai pel record i la nostàlgia, tot recordant les vivències i experiències viscudes per la majoria de gent de la barriada. El local ha acollit gran varietat d'activitats: des d'una escola, la missa de Mossèn Domingo, els inicis de Ràdio Sarrià, la Biblioteca del barri, divertides sessions de funky, esplèndides tardes de ping-pong i de ball. Tot plegat, encara resta allà, en aquell mateix lloc impertèrrit i actual en la memòria de molta gent.

Ara sí, per últim, convidar tothom a visitar i gaudir del nou local social del Pla de l'Horta. Un espai per passar bones estones d'oci. I

pDS_17

SARRIA 75

10/3/11

14:14

Página 18

ENTITATS [Arrossada solidaria per la Marató de TV3

L'ARROSSADA SOLIDÀRIA PER LA MARATÓ DE TV3 Els monitors i les monitores d'Esplai PL Mostra de les coques casolanes que varen portar les famílies i col·laboradors.

Tot i la feinada que comporta organitzar un dinar per a tanta gent, els monitors i monitores i nens i nenes de l'Esplai en fem un balanç positiu i només ens quedem amb les ganes de repetir l'any vinent i si pot ser encara amb més participació, més activitats i més beneficis per a la Marató!

Encara que l'Esplai en va ser el principal organitzador, voldríem donar les gràcies a tota la gent que també va fer possible que l'arrossada fos un èxit. Gràcies als que vàreu portar coques i termos de

cafè de forma voluntària; gràcies a en Cassú per ser el cuiner oficial de l'arrossada solidària; gràcies a la UES per deixar-nos un bombona de butà (sense vosaltres no sabem si haguéssim dinat...); gràcies a l'ajuntament per donar-nos suport en tot moment (ja fos en la venda de tiquets, o a la mateixa arrossada).

De fet, gràcies a cadascun de vosaltres per venir i ser-hi.

Recordeu que l'any vinent tornem i torneu a tenir una cita amb la Marató, qui sap si amb més gent i amb més activitats... I

E

nguany, des del Centre d'Esplai PL-MIJAC hem tornat a participar activament de la recaptació de fons per a la Marató de TV3 organitzant una arrossada popular oberta a tot el poble. Aquest és el segon any que hi participem i n'estem molt orgullosos, entre d'altres coses perquè hem quasi doblat el nombre d'assistents a l'arrossada: érem més de 300 persones i hem recaptat més de 2.100 euros!

El pavelló, ple de gent per tastar l’arròs del jove cuiner, Marc Cassú. Fotos: monitors de l’Esplai

Àngel Daban. Foto: Montse Rafart

CASTANYADA A SARRIÀ DE DALT

E

l 23 d'octubre vàrem celebrar la castanyada comptant amb l'actuació de l'Angel Daban i amb la col·laboració de la gent del poble que van portar una vintena de coques de tots els gustos. De castanyes hem vam fer uns 50 quilos, que

18_pDS

A.V. Sarrià de Dalt

varem assaborir amb un traguet de moscatell. L’any vinent, quan el fred comenci a treure el nas, tornarem a trobar-nos per escalfar-nos les mans amb la paperina de castanyes, per fer una mica de gresca i bullanga infantil, però més que res, pel plaer de sentir-nos veïns.

SARRIA 75

9/3/11

14:14

Página 19

ENTITATS [Casal i camp de treball per Nadal

CASAL I CAMP DE TREBALL PER NADAL Els monitors i les monitores de l'Esplai PL- Mijac Patronat de Pares de Família de Sarrià de Ter

E

ls monitors i monitores de l'esplai PL-MIJAC aprofitem qualsevol excusa per trobar-nos amb els nens i nenes, nois i noies del poble. És per això que durant les festes Nadalenques organitzem diverses activitats.

Per una banda, per a nens i nenes de 3 a 12 anys hem preparat el Casal de Nadal, que tenia el seu punt de trobada a “La Coope”. Al llarg d'aquests dies hem aprofitat per treballar, tot jugant, les tradicions més rellevants de la nostra cultura nadalenca: vam fer cagar el Tió, vam cantar nadales, vam anar a enganxar llufes pel poble i, fins i tot, vam celebrar el Cap d'Any, entre d'altres activitats.

La valoració final del Casal és positiva, ja que tot i ser pocs infants, ens ho hem passat d'allò més bé. Fins i tot ja hi ha nens que estan esperant amb delit que comenci el Casal d'estiu. Per tots aquells que tingueu ganes de continuar fent amics i aprendre jocs nous o bé rememorar els típics i tòpics jocs tradicionals , no us ho penseu més: apunteu-vos a l'Esplai d'hivern, cada dissabte de 4 a 6 de la tarda. Hi sereu molt benvinguts!

Per altra banda, pels nois i noies més grans del poble també hi ha hagut

activitats dirigides a tots ells. Han anat a la Casa de Colònies del Castell de Rocacorba de camp de treball.

Han treballat de valent! Penseu que han arreglat i pintat diferents espais de la casa per deixar-la enllestida pel proper estiu. També ha sigut molt divertit i ho tornarem a repetir.

Ja estem preparant noves activitats. Estigueu alerta! Us hi esperem! I

El casal de Nadal es va celebrar al centre cívic La Cooperativa. Fotos: monitors Esplai.

pDS_19

SARRIA 75

9/3/11

14:14

Página 20

ENTITATS [Els Cantaires de Sarrià

ELS CANTAIRES DE SARRIÀ Toni Núñez

A

quest any 2011, commemorarem els 10 anys de la creació de la coral Els Cantaires de Sarrià. Es per això que hem decidit fer un recull de totes les activitat de l'any en curs. Hem participat tant a Sarrià de Ter com en els municipis veïns.

El 8 de maig i com cada any per aquestes dates oferim un concert en el programa Girona Temps de Flors i dins el marc dels jardins, al Call Jueu Bonastruc ça Porta. Organitzat per l'Agrupació Coral de les Comarques de Girona.

El 16 del mateix mes vàrem fer un concert i ofici a la Missa Solemne del Dia de la Vellesa, a l'Església Parroquial de Medinyà .

El 23 de maig varem ser convidats en una trobada de corals a l'església de St. Martí d'Empúries. Hi varen participar quatre corals, Els Cantaires de Sarrià, La Coral Bell Ressò de Cassà, La Coral de la Vall d'Aro i El Cor Indika de l'Escala, actuant per aquest ordre.

El dia 6 de juny, amb motiu de l'Homenatge a la Vellesa a Sarrià, dintre l'església Ntra. Sra. de la Misericòrdia, un cop acabada la missa, vàrem oferir un concert i com a cloenda, interpretàrem l'Himne

20_pDS

Concert de cant coral del mes de juny a l’església Sant Pau de Sarrià de Dalt. Foto: A.Vila

dels Jubilats de Catalunya.

El 21 de juny, convidats per l'Ajuntament de Girona i en motiu del Dia de la Musica, férem un concert a la plaça Mercaders d'aquella ciutat.

El 27 de juny i com a final de curs, vàrem portar a terme una trobada de Corals a l'Església de St. Pau a Sarrià de Dalt, tenint molt en compte l'acústica de la capella.

Hi participaren la coral Veus Blanques Preludi de Girona i Els Cantaires de Sarrià.

L'onze de setembre, amb motiu de la DIADA NACIONAL DE CATALUNYA, organitzat per l'Ajuntament de Sarrià, al pati del patronat, com a cloenda de l'Acte institucional, es va oferir un concert i el finalitzàrem amb el Cant del Segadors.

El 12 de setembre, dins els actes que es portaren a terme amb motiu de la Festa Major de Sarrià, es va oferir un concert a l'Església de Ntra.

Sra. de la Misericòrdia.

El 14 de novembre en l'Homenatge a la Vellesa, es va assistir a la missa solemne i es va fer un petit recital en acabar aquesta, al poble de Juià.

El 21 de novembre, amb motiu de la Trobada Internacional de Corals de Palamós, es va portar a terme un concert en què participaren La Coral El Progrés de Palamós, La Coral

Rocafort de St. Julià de Lòria (Andorra) i Els Cantaires de Sarrià. La recaptació del concert va ser en benefici de la Marató de TV3.

El dia 17 de desembre es va fer el Concert de Nadal al pavelló del centre cívic de St. Julià de Ramis.

El dia 18 de desembre amb motiu del Concert de Nadal que es portà a terme al teatre del Centre Parroquial de Sarrià de Dalt, varen assistir quatre formacions musicals: el Cor de Veus de l'Estany de Banyoles; Marina Pagès, cantautora i pianista de Corçà; Grup de Cambra Els Amics Dels Gegants de Sarrià de Ter i la coral Els Cantaires de Sarrià. La selecció de la nostra directora Núria Gibrat per aquesta trobada fou: la cançó popular menorquina, Nadal, el cant espiritual negre Nobody Knows, la conegudíssima cançó Feliz Navidad de José Feliciano i la Nadala Marinera del compositor d'havaneres J.Ll. Ortega Monasterio. Al piano ens va acompanyar Eva Ordàs.

En aquesta trobada va sorprendre la cantautora Marina Pagès, amb cançons molt treballades i ben executades i també l'estrena del Grup de Cambra, el qual actuava per primera vegada en públic. Per finalitzar, vàrem cantar conjuntament, Santa Nit i Joia en el món. I

SARRIA 75

10/3/11

14:16

Página 21

ENTITATS [Amics dels Gegants de Sarrià de Ter

CRÒNICA GEGANTERA Amics dels Gegants de Sarrià de Ter

D

urant el quart trimestre de l'any encara hi ha una certa activitat gegantera. Voleu que en fem un repàs?

A primers d'octubre, una coincidència d'activitats va fer-nos fer equilibris, però vam poder complir amb tots els compromisos. Per una part, no vam faltar a la cita anual de la Fira del Paper, a Sarrià, i per altra banda, tampoc vam fallar a ser presents a la gran trobada de colles geganteres de Catalunya, celebrada a Vic. La parella de gegants més veterana, en Baldiri i la Carmeta, es passejaven pel carrer Major mentre que en Cinto, la Maria i en Quimet corrien per la plaça Major de la capital osonenca.

Com cada any, també vam participar a la trobada de gegants de Girona, organitzada per la Fal·lera Gironina i que clou els dies de Fires de Sant Narcís. El cap de setmana anterior, sense gegants ni capgrossos, els nostres grallers i timbalers van ser presents a les Matinades gironines de dissabte a primera hora.

El mes de novembre s'encara amb dues cites fixes: la celebració de l'assemblea anual, on es passa revista a la temporada després d'un dinar de germanor, i la inauguració de la Fira del Comerç, on participem a l'acte d'obertura, enmig de música de gralla i ball En Baldiri i la Carmeta custodiats per una òliba a la Fira del Paper. Foto: Quim Llunell geganter.

I, arribats a aquest Trobada de Gegants a Girona per les Fires. Foto: Neus Mercader punt de la temporada, els gegants i capgrossos miren de resguardar-se tant com poden del fred de l'hivern, esperant que amb l'arribada del bon temps comenci la nova temporada. Els músics, grallers i timbalers, aquests sí, continuen amb els cursets de gralla i percussió dels dissabtes al vespre.

Si us agrada el món geganter, la gresca i la festa, no ho dubteu. Afegiu-vos a la colla! I

pDS_21

SARRIA 75

10/3/11

14:21

CAVALCADA DE REIS

22_pDS

Pรกgina 22

SARRIA 75

9/3/11

14:20

Página 23

MISCEL·LANIA

Cavalcada de reis pels carrers de Sarrià de Ter. Fotos. Quim Llunell

SOPAR DE CAP D’ANY

E

l sopar de cap d’any va tornar a ser una de les grans celebracions, amb 448 tiquets venuts entre grans i petits. El menú infantil va consistir en canelons, pernilets de pollastre amb salsa i arròs blanc i el menú per adults, un pastís de carbassó amb salsa de pernil, calamars farcits, vedella amb bolets i de postres, bracet de nata per tothom. La gresca va durar fins passades les cinc del matí, animats pel DJ Miguel.

Fotos: Montse Rafart

pDS_23

SARRIA 75

9/3/11

14:20

Página 24

OPINIÓ [PSC

PASSEM COMPTES: 5 ELEMENTS PER AL BALANÇ DEL MANDAT MUNICIPAL 2007-2011 Roger Casero Gumbau.

Regidor i portaveu del grup municipal del PSC de Sarrià de Ter. www.rogercasero.cat La nova pista esportiva del pla dels Vinyers.

Foto: Roger Casero

A

mb l'any 2010 es tanca el darrer any natural sencer d'aquest mandat municipal i quan enfilem l'any 2011 ho farem ja amb la perspectiva de la nova convocatòria d'eleccions municipals, prevista per al proper diumenge 22 de maig. És el moment, doncs, de fer balanç; després vindrà el moment de fer les propostes per al nou mandat municipal (2011-2015), però ara és el moment de mirar enrere, de situar-nos a finals de la primavera de l'any 2007 i analitzar la feina feta durant aquest mandat municipal.

Des de la perspectiva del grup municipal del PSC a l'Ajuntament de Sarrià de Ter, a l'oposició durant aquest mandat, són cincs els elements a partir dels quals podem analitzar aquest mandat municipal:

24_pDS

1. Era aquest el canvi que s'esperava amb el nou govern?

2. Llum i ombres del govern municipal 3. Els errors en les grans obres i infraestructures 4. La planificació municipal, una assignatura pendent 5. La nostra acció municipal, al servei del poble No pretenc fer un balanç exhaustiu d'aquest mandat municipal, però desgranant cada un d'aquests cinc punts hi trobarem prou elements per a la reflexió i balanç. De fet, la finalitat d'aquest escrit no és només articular les valoracions que fem des del PSC de Sarià de Ter, la nostra voluntat és sobretot fomentar i estimular el debat a partir de la nostra visió d'alguns dels principals aspectes d'aquest mandat municipal.

SARRIA 75

9/3/11

14:20

Página 25

OPINIÓ [Passem comptes

Auditori i Centre de Visitants. Foto: Roger Casero

1. ERA AQUEST EL CANVI QUE S'ESPERAVA AMB EL NOU GOVERN? Les darreres eleccions municipals van canviar el mapa polític municipal del nostre poble, configurant Ajuntament amb 3 grups municipals: ERC, amb 4 regidors; el PSC també amb 4 regidors i CiU amb 3 regidors. Aquest nou mapa polític va dibuixar un nou escenari polític municipal amb l'acord entre els grups d'ERC i CiU per formar govern, passant el nostre grup a l'oposició.

Amb aquesta situació, a pocs mesos de finalitzar aquest mandat municipal, pensem que ens hem de preguntar: era aquest el canvi que esperàvem amb el nou govern?

El canvi no és sempre sinònim de millora; amb un canvi també hi podem sortir perdent, i aquest ens sembla que és i ha estat el cas de Sarrià de Ter: la nostra percepció, compartida també per altres veïns i veïnes, és que l'expectativa de canvi en positiu que s'havia projectat no s'ha complert.

En nostre balanç del govern d'aquest mandat no és positiu: veiem que amb aquest nou govern hi hem perdut, com a poble, més que no pas hi hem guanyat...

Aquesta és, però, una percepció molt particular, és la nostra... En qualsevol cas, en els propers punts aportarem suficients arguments, encara que no tots, per argumentar la nostra perspectiva.

2. LLUM I OMBRES DEL GOVERN MUNICIPAL La millor notícia d'aquest mandat municipal ha estat la inauguració de la nova Biblioteca Municipal Emília Xargay. Aquest era un projecte que venia de lluny i que ara, a finals d'aquest mandat, s'ha inaugurat i posat en funcionament i al servei de tothom.

Naturalment s'han fet altres coses positives, com les excavacions de la Vil·la Romana, l'arranjament de carrers o la millora d'alguns equipaments... Però és en les qüestions estratègiques més importants on veiem que el govern ha comès més i més importants errors.

Un dels errors més grans que pensem que ha comès el govern municipal ha estat la cessió gratuïta de 860 m2 d'equipament municipal al Consell Comarcal del Gironès per a la futura ubicació del Centre de Visitants del Gironès. La cessió, ja explicada a bastament en altres números d'aquesta revista, pensem que ha respost més a criteris de caràcter polític i de partit que no pas a criteris i prioritats del nostre poble. Pel seu valor econòmic, per la seva repercussió negativa en la disponibilitat de superfície construïda per a equipaments municipals, aquesta cessió gratuïta ha estat, a ulls nostres, un dels grans errors que ha comès aquest govern.

Un altre error ha estat “regalar-

nos” un cul de sac al carrer Francesc Cambó, a la zona del Pavelló Municipal, fruit de la construcció, d'altra banda necessària, del nou giratori de la Via Augusta. Però com sol passar, els errors ens surten sempre molt cars. Si la construcció del giratori ja va tenir un cost de més de 490.000 , ara refer aquest error del cul de sac ens costarà més de 174.000 , que s'han hagut de retallar del pressupost previst per a la 3a fase de la reforma del carrer Major.

Una altra ombra d'aquest govern municipal ha estat la promesa, no complerta, d'instal·lar gespa artificial al camp de futbol municipal de la Rasa.

Si bé el govern va situar aquesta acció a l'agenda política a l'any 2009 amb l'aprovació del MIEM, tot i tenir l'oportunitat d'aportar-hi finançament el mateix any 2009, la instal·lació de la gespa artificial segueix essent, encara avui, un tema no resolt.

Si el cost del nou giratori de la Via Augusta (490.000 ) no s'hagués finançat via Fons Estatals del Plan E, sinó que l'haguessin finançat el Ministeri de Foment, Abertis i la Generalitat de Catalunya, tal i com havíem començat a treballar políticament el PSC quan encara érem al govern municipal, aquests diners s'haurien pogut destinar a finançar la instal·lació de gespa artificial al camp de futbol de la Rasa.

Una oportunitat perduda fruit d'una mala, o nul·la, negociació política.

3. ELS ERRORS EN LES GRANS OBRES D'INFRAESTRUCTURES Aquest mandat municipal ha estat marcat per l'inici de les obres de les dues grans infraestructures que ens travessen pel poble: el TGV i l'ampliació de l'AP7.

Tan l'una com l'altra passen per tot el nostre terme municipal, però hi ha alguns punts on el seu pas i, sobretot, les obres de construcció, són especialment delicats. Un d'aquests punts és a Sarrià de Dalt, sota el viaducte de l'AP7 i l'espai comprès entre el carrer del Bosc, la carretera de Sarrià de Dalt i la plaça de Can Nadal.

Des del PSC de Sarrià de Ter sempre hem defensat que la reurbanització d'aquest punt, fruit de les obres dels

pDS_25

SARRIA 75

9/3/11

14:20

Página 26

OPINIÓ [Passem comptes

dos projectes, havia de ferse conjuntament. En canvi, el que ens hem trobat és que com que la construcció de la sortida d'emergència del túnel del TGV de la plaça de Can Nadal es va començar a construir primer, es va fer el projecte de reurbanització de la plaça sense tenir present les obres que calia fer posteriorment al viaducte de l'AP7, just al costat, a la pujada de Sarrià de Ter i carrer del Bosc. I de la mateixa manera després, a l'hora de fer el projecte de reurbanització de la pujada de Sarrià de Ter i el carrer del Bosc, es farà condicionat al projecte ja existent de la plaça de Can Nadal.

La nostra opció hauria estat, i així ho hem demanat reiteradament al govern, fer un sol projecte de reurbanització del sector que contemplés les derivades de les obres dels dos projectes constructius (TGV i AP7). És una qüestió estratègica, però també econòmica: els projectes arquitectònics valen diners i, encara que en aquest cas no els pagui directament l'ajuntament, el seu estalvi podria servir per una altra millora.

Un altre error estratègic i de planificació, vinculat a aquestes dues grans infraestructures, és el poc retorn positiu que n'hem tret, tant pel que fa a compensacions per les obres com pel que fa al seu pas.

Més enllà de la resolució de les qüestiona particulars (els habitatges enderrocats per Abertis per l'ampliació de l'AP7), pensem que les molèsties que ens genera i generarà encara la construcció d'ambdues infraestructures no ha estat suficientment compensada a nivell municipal.

26_pDS

Roger Casero amb Assumpció Vila i el conseller Joan Manuel Tresserras per la inauguració de la nova biblioteca.

Foto: Quim Llunell

La gestió de l'1% cultural n'és un exemple. Hem perdut l'oportunitat, per la manca de definició i decisió del govern, de presentarnos a una convocatòria perquè no hi havia un projecte amb cara i ulls per a presentar-hi. Pensem que el govern aquest mandat no ha fet els deures, entre d'altres coses, respecte a la necessària remodelació de l'edifici municipal de Rafael Masó del carrer Major. La situació d'aquest equipament, potencialment presentable per rebre finançament de l'1% cultural, és la mateixa que al principi del mandat. El govern ni n'ha definit els possibles usos ni ha endegat un projecte de millora... Una altra oportunitat perduda.

Si bé és cert que l'opció ara per rebre finançament de l'1% cultural és per a les excavacions de la Vil·la Romana, aquesta vindrà condicionada per la seva catalogació com a Patrimoni d'Interès Estatal, catalogació que no està exempta de càrregues econòmiques afegides pel que fa a la conservació de les restes i el jaciment.

D'altra banda, i per acabar aquest punt, ni tan sols hem sabut treure un mínim

rendiment del fet que, fruit de les obres del TGV, l'empresa constructora tingués una “cimentera” pròpia i ens en pogués donar per a obres municipals.

4. LA PLANIFICACIÓ MUNICIPAL, UNA ASSIGNATURA PENDENT (MIEM, PLEC I POUM) Tres són els elements que, al llarg d'aquest mandat, ens havien de servir per planificar el nostre poble: el MIEM, el PLEC i el POUM. El MIEM (Mapa d'Instal·lacions Esportives Municipals) es va treballar a finals del 2008 i es va aprovar l'any 2009. El document final va ser, a criteri nostre, un document poc ambiciós que no feia una aposta valenta pel futur esportiu de Sarrià de Ter. El nostre grup municipal va fer fins a 10 propostes de millora del document, amb accions i plantejaments que ens sembla que el milloraven substancialment, de les quals només una va ser recollida.

D'altra banda, va ser el PSC qui va obrir el debat del MIEM més enllà de les entitats esportives, a les associacions de veïns i altres entitats

de Sarrià de Ter. La pista poliesportiva del Pla dels Vinyers no estava planificada en la proposta del govern municipal i va ser una de les nostres propostes de millora.

El PLEC (Pla Local d'Equipaments Culturals) és una de les grans assignatures pendents d'aquest govern. Plantejat fins a la data només a mode d'esborrany, és un document que, sense conèixer les raons, el govern ha tancat al calaix. El nostre poble necessita debatre sobre quin ús hem de fer dels nostres equipaments culturals, i aquest mandat era especialment necessari fer-ho perquè està marcat, com he dit a l'inici, per la inauguració i posada en funcionament de la nova Biblioteca Emília Xargay. El debat polític i ciutadà sobre els equipaments culturals hauria abordat, sense cap mena de dubte, la conveniència o no de cedir gratuïtament al Consell Comarcal del Gironès l'espai d'equipament cultural del costat de la biblioteca... Potser per aquest motiu el PLEC s'ha endreçat en un calaix i no s'ha debatut més...

A més, l'esborrany del PLEC posava de manifest un dels primers errors que va

SARRIA 75

9/3/11

14:20

Página 27

OPINIÓ [Passem comptes

Accés provisional al carrer Francesc Cambó. Foto: Roger Casero

cometre el nou govern a l'inici del mandat: suprimir el Consell de Cultura. El nou govern municipal va suprimir el Consell de Cultura, quan el PLEC precisament el que recomanava era que se'n creés un...

El POUM (Pla d'Ordenació Urbana Municipal) havia de ser una de les principals, sinó la principal, eina de debat polític i ciutadà de Sarrià de Ter d'aquest mandat. El POUM és el principal instrument que tenim per a ordenar urbanísticament el nostre poble, per decidir quin ha de ser el Sarrià de Ter del futur... El debat del POUM el govern l'ha anat posposant fins a les acaballes d'aquest mandat, quan a criteri nostre s'hauria d'haver plantejat a l'inici o a la meitat del mandat municipal. El govern ha fet els deures tard.

I també els ha fet malament, els deures, plantejant un procés participatiu que convida poc a la participació, plantejant un debat sobre el POUM sense explicar ni tan sols a partir de quins elements hem d'articular aquest debat. Aquest que havia de ser el mandat per debatre i tancar el POUM, serà el mandat en què el govern tan sols s'ha atrevit a

iniciar-ne el debat a les acaballes del seu mandat, plantejant un debat amb un nivell de participació baix... Temes tan importants i claus com la planificació d'equipaments (escolars, esportius...), la protecció del medi natural, la distribució del sòl industrial, del residencial, la volumetria i densitat del sòl urbanitzable o el model d'activitat econòmica no seran abordats en un procés de participació ciutadana ampli, com sí que es va fer, per exemple, l'any 1999 amb el PALS (Pla d'Acció Local per a la Sostenibilitat) i l'Agenda 21. Una nova oportunitat perduda...

5. LA NOSTRA ACCIÓ MUNICIPAL, AL SERVEI DEL POBLE En el discurs que vaig fer en el primer Ple municipal de constitució del nou ajuntament, el ja llunyà 16 de juny de 2007, expressava quines serien les línies mestres de la nostra acció municipal: “Serem propositius, treballant des de l'Ajuntament de Sarrià de Ter, amb el nostre nou paper fora del govern, per fer realitat, també, algun dels nostres projectes. Naturalment hi haurà qüestions que possi-

blement no compartirem amb l'equip de govern, de manera que també mantindrem una actitud de debat crític i constructiu, de confrontació d'idees i projectes.

Hi ha d'altra banda, qüestions que han estat iniciades des del nostre grup, en la tasca de govern que hem tingut fins ara, que seguiran i es culminaran els propers mesos i anys, qüestions sobre les quals en farem seguiment i, en la mesura en què els grups del govern ho desitgin, hi seguirem aportant les nostres idees i col·laboració”.

Hem procurat ser fidels a aquest compromís, hem procurat ser crítics i constructius, sempre en benefici de Sarrià de Ter i de vostès, veïns i veïnes: Hem fet costat al govern quan han desenvolupat projectes que nosaltres havíem iniciat (per exemple nova biblioteca o Campus de Ciències de la Salut), o bé que hem compartit, aportant amb el nostre suport el consens dels tres grups municipals.

Són moltes les qüestions que hem proposat al llarg d'aquest mandat (per exemple la bonificació taxa escombraries per ús de la

deixalleria), tot i que la majoria no han rebut el suport del govern.

Ens hem mostrat crítics amb l'acció del govern quan hem considerat que aquesta no prioritzava Sarrià de Ter (per exemple amb la cessió per al Centre de Visitants), o bé quan d'una manera clara i manifesta el govern ha comès errors en la seva gestió municipal (per exemple quan va presentar el pressupost 2010 sense la partida del Centre Cívic de la Cooperativa).

Hem estat insistents en el seguiment de la tasca de govern, especialment pel que fa a l'atenció i obligacions vers els veïns i veïnes (per exemple la proposta i exigència de pagament de les bonificacions del casal d'estiu a les famílies que hi tenien dret).

Però no ens correspon a nosaltres, sinó a vostès, sarrianenques i sarrianencs, jutjar i valorar la nostra feina, també la dels grups que han format el govern municipal, al llarg d'aquest mandat.

El PSC de Sarrià de Ter hem tingut, tenim i sempre tindrem vocació de govern.

Som ara, serem a les properes eleccions municipals del maig de 2011, alternativa de govern, l'alternativa del govern actual.

Ara la pregunta ja no és què hauríem pogut fer el PSC si haguéssim estat al govern durant aquest mandat... ara la pregunta a la qual procurarem donar resposta els propers mesos és què farem el PSC durant els propers 4 anys si governem a Sarrià de Ter...

La resposta, la decisió, estarà, com sempre, a les seves mans. I

pDS_27

SARRIA 75

9/3/11

14:20

Página 28

OPINIÓ [La gallina del Pont

La “gallina”, l’escut franquista que campa des de fa 70 anys al Pont de l’Aigua. Foto: Quim Llunell

CRÒNICA D'UNA RETIRADA MAI FETA LA “GALLINA” DEL PONT DE L'AIGUA Àngel Garcia a constant exigència de la retirada dels símbols feixistes del Pont de l'Aigua podria semblar una dèria del nostre col·laborador Sam Enfot, redactor del The Sarrià News que des de fa molts anys en reivindica la seva eliminació. Res més lluny de la realitat. Els símbols feixistes del Pont són una relíquia extemporània que ofèn la memòria dels demòcrates i que haurien de ser retirats del seu emplaçament actual i dipositats al museu d'Història. M'ha semblat que en un número emblemàtic com és el 75, calia recolzar la seva tossuderia.

Per tal de documentar una mica el seu capteniment, he preparat una cronologia no exhaustiva dels acords que s'han pres en aquest sentit i el marc legal en el qual s'emparen. No caldria recordar que els acords es prenen per complir-los o per reclamar a instàncies més altes, cas que no sigui competència pròpia, que els compleixin. Però com podrem comprovar, la

L

28_pDS

realitat és obstinada, i sovint encara cal recordar-ho.

Llei de Memòria Històrica, aprovada per les Corts el desembre del 2007 • L'article 15 de l'esmentada llei estableix que les administracions públiques, en l'àmbit de les seves competències, adoptaran les mesures convenients per a «la retirada d'escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d'exaltació, personal o col·lectiva, de la insurrecció militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura».

• Símbols franquistes: la llei estableix que els escuts, insígnies, plaques i altres objectes o esments commemoratius d'exaltació personal o col·lectiva de l'aixecament militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura hauran de ser retirades dels edificis i espais públics.

2001 • (Parlem de Sarrià nº 37 abril-maigjuny) El redactor Sam Enfot a la seva pàgina del The Sarrià News, comença a reivindicar la necessitat de retirar la “gallina” del Pont.

Febrer 2005 • El Consell Comarcal del Gironès va aprovar, en sessió plenària de 16 de febrer de 2005, l'acord d'elaborar, conjuntament amb els ajuntaments de la comarca que hi estiguin interessats, el catàleg de tots els símbols i els vestigis del franquisme del Gironès, amb independència de la seva naturalesa (monuments, noms i plaques de carrers i places, etc.). Així mateix, promoure'n de manera consensuada la retirada, o bé adequar-los per a poder incorporar la informació contextual adient, de manera que no pugui originar confusió el seu caràcter apologètic.

SARRIA 75

10/3/11

14:24

Página 29

OPINIÓ [La gallina del Pont

2006 • El 2006, per ordre del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, ja van retirar les plaques franquistes amb el jou i les fletxes dels monòlits dels extrems del Pont de l'Aigua, però per la “dificultat tècnica” i l'increment de la despesa, no van treure les àguiles imperials. Encara llueixen al bell mig del pont com a “record desagradable” de la dictadura, segons afirma Roger Casero.

Octubre 2008 • El Govern farà un inventari de la simbologia franquista de tot Catalunya i instarà a retirar-la o contextualitzarla, segons que ha anunciat el secretari general d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Boada.

En el marc de la inauguració de les primeres Jornades de treball sobre fosses i simbologia franquista, Boada ha destacat que "una societat democràtica és incompatible amb els símbols feixistes que exalten la dictadura".

Gener 2009 • Sarrià de Ter (ACN).- Trenta-tres anys després de la mort del dictador Francisco

Franco i quan falten pocs mesos per commemorar el setantè aniversari de la fi de la Guerra Civil, l'Ajuntament de Sarrià de Ter ha instat el Govern a retirar els símbols franquistes que encara es poden veure a la població.

Són quatre àguiles imperials i també plaques que identifiquen els pisos de protecció oficial que tenen l'emblema falangista. El grup del PSC, a l'oposició, ha presentat una moció per reclamar la retirada de la simbologia que ha estat aprovada per unanimitat aconseguint el suport dels dos grups de l'equip de govern, ERC i CiU. Retirar els símbols del franquisme de la via pública i ubicar-los “on han de ser”, als museus. La voluntat de tot l'Ajuntament de Sarrià de Ter és fer un inventari amb els símbols que queden a la població i anar-los retirant per acabar exposats al Museu d'Història de Girona. “En espais públics aquest tipus de símbols de l'etapa franquista no hi han de ser, el seu lloc són els museus d'història”, ha afirmat el líder socialista a la població, Roger Casero.

“Vergonyós per molts veïns”, amb aquesta afirmació ha resumit el primer tinent d'alcalde, Lluís Aymerich, el sentiment de molts

habitants de Sarrià de Ter. Sobretot s'ha referit als que tenen el record “més viu” tant de la Guerra com de l'època de la dictadura. Per això, afirma que “no hi ha dubte” que tots els grups del consistori van de la mà en aquesta reivindicació.

Les àguiles imperials del Pont de l'Aigua són potser les que més sensibilitats desperten entre els veïns.

Aquest pont que uneix la població de Sarrià de Ter amb la ciutat de Girona va ser inaugurat el 4 de febrer del 1940, fent-lo coincidir amb el primer aniversari de l'entrada de l'exèrcit franquista. Van ser soldats presoners republicans els que van ser obligats a reconstruir el pont després que ells mateixos el dinamitessin per frenar l'avanç de les tropes franquistes. “És com el 'Valle de los Caídos' de Sarrià de Ter”, ha afirmat Aymerich.

Per això, tot el consistori ha decidit posar fil a l'agulla, aprofitant la llei de la memòria històrica, per retirar aquests símbols de la població.

Aymerich ha destacat que el “joc de dates” fa que considerin que seria un “bon moment” per retirar aquests símbols coincidint amb la commemoració del 70è aniversari de la fi de la Guerra Civil.

Setembre 2009 Girona • S'aprova una moció proposada per ERC per a la retirada dels símbols franquistes de la ciutat i, a petició de Sarrià de Ter, també de les àguiles imperials del pont de l'Aigua d'aquest municipi. La proposta va tenir el vot favorable de tots els grups i el PP es va abstenir.

Amb aquest breu recull d'acords i declaracions públiques, hem pogut veure que la legislació és clara: els símbols feixistes han de ser retirats dels espais públics, i que d'acords no n'han faltat, el que ha faltat potser (estranyament) és la voluntat política de complir-los.

El company Sam Enfot té bons motius per continuar reivindicant la retirada d'aquests símbols del Pont de l'Aigua i el seu trasllat al museu d'Història. Esperem que alguns se l'escoltin. I Blogers que n'han parlat: rogercasero.cat avilasimon.blogspot.com samenfot.blogspot.com joseppujol.bloc.cat blocdelrocker.blogspot.com perevolta.blogspot.com blocs.mesvilaweb.cat/marp/cat argelaguer.nireblog.com “Parlem de Sarrià” parlemdesarria.org

LAMPISTERIA JOSEP COMAS Tel. 972 17 02 52 - mòbil 607 26 89 68 c/ Major, 146 - Sarrià de Ter - Girona - jcomasllado@hotmail.com

pDS_29

SARRIA 75

9/3/11

14:21

Página 30

cultura ÀREA DE CULTURA: CAFÈ-TEATRE, ART CÍVIC, EXPOSICIONS, BIBLIOTECA. Sergi Torrentà, tinent d'alcalde i regidor de Cultura. Cristina Vicedo, àrea de Cultura.

Dani Barco, centre cívic La Cooperativa. Anna Sala, biblioteca Emília Xargay.

“LES NITS DEL CORO”

Actors en ple matx d'improvisació

T

ot i l'oferta de sales on es programen arts escèniques a les comarques gironines, mancava un espai on es poguessin veure de forma distesa espectacles per adults en petit format. Aquesta mancança ens va fer reflexionar que a Sarrià de Ter, essent un poble de l'àrea urbana de Girona, podríem acollir aquest tipus de proposta i figurar dins el panorama teatral gironí com a un lloc d' acollida per aquest tipus de representacions.

En aquest procés ens vam posar en contacte amb l'Associació Gironina de Teatre (AGT), on ells per casualitat buscaven una sala per a fer el mateix que buscava l'àrea de cultura. En aquest procés ens vam trobar amb l'edifici del Coro, un edifici de Rafael Masó que en l'actualitat és la seu de l'oficina de serveis socials i l'oficina d'atenció a la gent gran i a on la seva planta

baixa compta amb una cafeteria.

Aquest interès mutu per omplir de contingut aquest espai, amb una programació rigorosa i professional, ens ha dut a preparar aquest nou projecte que, ja d'entrada, desperta la il·lusió i les esperances de tots els professionals del sector i sobretot de l' AGT i l'àrea de cultura de l'Ajuntament de Sarrià de Ter. Després de més de mig any treballant conjuntament amb l'AGT, el mes d'octubre vam començar el cicle de cafè-teatre de Sarrià de Ter LES NITS DEL CORO, amb el primer trimestre, i després de 6 funcions i més de 500 espectadors vam decidir ampliar la programació fins al mes de juny, amb l'objectiu de crear un cicle de cafè-teatre permanent de setem-

bre a juny a l'àrea urbana de Girona i referència a tota la comarca.

En aquests mesos hem pogut veure tot un mostrari de diferents arts escèniques, clowns, màgia, titelles, contes, monòlegs dramàtics, matxs d'improvisació, etc. I seguirem els propers mesos oferint tota una varietat d'espectacles. I sempre gaudint d'una ambientació a la sala adequada a cada esdeveniment que s'hi produeix.

Els dijous cada 15 dies, per tant, és dia de gaudir de “nits del coro” tot prenent una copeta i d'entretenir-nos amb un bon espectacle.

També l'àrea de cultura vol agrair als diferents col·laboradors tant públics com privats per fer que aquest cicle de cafè-teatre fos possible. Així mateix agrair a en Santi i en Quim del grup de teatre sarrianenc A LES FOSQUES per tot el material que ens han deixat per fer possible les representacions dijous darrera dijous, i també els responsables de la cafeteria del “coro” i al personal tècnic de l'àrea de cultura.

Ens veurem el proper dijous a les Nits del Coro! I Actuació de Pere Hosta en l'estrena del cicle.

Fotos: Àrea Cultura

SARRIA 75

9/3/11

14:25

Página 31

El mur de Can Brugué er iniciar-se en les activitats artístiques no hi ha edat. I tampoc un format i una modalitat concreta. Totes les excuses són bones, en aquest sentit. Totes les iniciatives són vàlides si acosten els més petits a l'art. Com ho va ser la iniciativa que aquest passat estiu va impulsar l'Anna Serret en col·laboració amb l'Anna Bautista, que va engrescar un grup de nois i noies de Sarrià per pintar un mural al Pla de l'Horta. Van agafar la pintura i els pinzells amb l'objectiu de millorar el seu entorn. En aquest cas, el mur de Can Brugué que acompanya també la parada del bus de l'Escola.

P

Aquesta experiència protagonitzada per la Nora Piqueras, la Natàlia Mayoral, en Pol Galindo, en Marc Piqueras, en Pol i la Ruth Ramírez, l'Eric Mascort, l'Adrià i en Joel Cordones, l'Anton, en Jordi Ventura, en Carlitos Serrano, en Marc i l'Adrià Sànchez, la Laura Vargas, Nayara i Ian Cuenca, en David i la Georgina Fernández, en Nil i en Joel Moya, l'Elena i la Marta Ruiz, en Fidel i l'Adrià Escobar, en Pau i l'Àlex Vargas i l'Halsan, que va comptar amb l'ajut de l'ajuntament i ha servit no només per posar una nova nota de color al barri del Pla de l'Horta, sinó i sobretot, introduir aquests nois i noies en l'art al carrer i per tant, en el civisme.

Pintant el mural de can Brugué Art Cívic

Exposició “Els Prats de Neptú” urant el mes d'octubre conscienciar sobre la necessitat que mediterrània) en un seguit de cortines hem pogut gaudir, al tenim de cuidar aquest medi tan enor- col·locades estratègicament per forcentre cívic la Coopera- me però a la vegada fràgil. mar una mena de fons marí, on els tiva, de l'exposició “Els El punt fort de l'exposició és un visitants poden entrar i sentir-se com Prats de Neptú”. gran espai quadrat constituït d'una si estiguessin en el fons del mar i així Aquesta expoaprendre a identificar les sició ens acosta a la Meditediferents espècies que rrània per conèixer les comuactualment habiten el nosnitats litorals i la gran diversitre mar. tat d'organismes que hi viuen, Els nens de l'escola a més d'ajudar-nos a comMontserrat van tenir l'oprendre l'abast de les nostres portunitat de fer una visita actuacions sobre aquestes guiada per un monitor del comunitats i a pensar en Col·legi d'Ambientòlegs accions de protecció i millora. de Catalunya, on van Al començar l'exposició, aprendre moltes coses se'ns presenten les diferents sobre aquest ecosistema i etapes de formació de la mar també van demostrar la Mediterrània des de l'època seva voluntat per mantemés antiga de la terra fins a la nir-lo en el millor estat posVisita dels alumnes del CEIP Montserrat a l’exposició Els Prats de Neptú. nostra era, on veiem la mar sible fent petits gestos Fotos: Àrea Cultura Mediterrània tal i com la com per exemple no llenconeixem avui dia. També se'ns pre- sèrie de parets i cortines on se'ns pre- çar la brossa a l'aigua ni tampoc malsenta la gran biodiversitat que habita senten diverses formes de vida gastar aquest recurs tan necessari per les nostres aigües i se'ns intenta (algues, peixos i invertebrats de la a la nostra vida.

D

pDS_31

SARRIA 75

9/3/11

14:25

Página 32

CULTURA [exposicions

Exposició “Tot jugant amb el color”

Yoko Kataoka, autora també del cartell de les XII Jornades del Paper. Foto: Quim Llunell

A

la Sala Patronat durant tot el mes d'octubre es va poder visitar l'exposició “Jugant amb els colors” de l'artista japonesa, afincada a Catalunya, Yoko Kataoka. La Yoko cultiva l'art del “bingata” per impregnar de colors profunds i matisats les seves teles.

“Bingata” és el nom que rep la tècnica d'estampació tradicional d'Okinawa que es va desenvolupar pels voltants del segle XIV. Okinawa és un grup d'illes situades al sud-oest del Japó i que en el passat havien format el Regne de Ry_ky_. En els seus motius estampats tradicionals, s'hi poden apreciar moltes influències de la Xina i del Japó.

Antigament aquesta tècnica era usada per tenyir els quimonos (roba tradicional japonesa) i els ry_sou que és la roba tradicional de Ry_ky_. A l'època del regne de Ry_ky_ (14291879), la cort havia atorgat una autorització especial a tres famílies ryukyuenses (els Takushi, els Xinen i els Gusukuma) perquè fossin els artesans tintorers oficials encarregats del tint amb bingata de les teles. Aquesta tradició va anar passant de generació en

32_pDS

generació i els seus dissenys es van especialitzar en temes d'arbres, bambús, flors de cirerer, grulles, tortugues, ànecs, crisantems i paisatges naturals.

Avui en dia l'estampació amb bingata també s'utilitza per confeccionar els noren (cortina que decora les entrades de les cases japoneses), els furoshiki (mocador que serveix per embolicar coses), els byobu (paravent) i diversos articles de record i regals.

Evidentment, reproduir actualment aquesta tècnica és costós per la seva minuciositat i laboriositat, cosa que l'allunya dels processos industrials i això encareix molt els treballs. Així doncs són benvinguts els artesans o els artistes com Yoko Kataoka que la utilitzen en les seves obres. Penseu que els passos que segueix el bingata comencen amb la creació d'un disseny detallat, a partir del qual s'ha de fer la plantilla, després s'aplica pasta de midó d'arròs a través de la plantilla.

Un cop la pasta s'asseca, es pot acolorir amb pigments naturals barrejats

amb llet de soja per fixar-los, utilitzant diferents tipus de pinzells i aplicant primer els colors més clars i després els més foscos, això proporciona la característica profunditat i relleu. Finalment, cal posar la tela en remull durant unes quantes hores perquè la pasta se separi i després s'ha de rentar i eixugar la tela amb molta cura.

En japonès bin significa "colors vius" i kata (o "gata" per eufonia) indica la tècnica de tenyit emprant plantilles de paper. Els colors intensos del bingata reflecteixen els brillants colors de les illes tropicals d'on provenen. Precisament per la seva situació geogràfica l'illa d'Okinawa disposa d'un clima diferent al de la resta de Japó, i això fa que els colors del bingata siguin molt més vius i que els seus motius habituals siguin també molt especials tant pel que fa a les flors com a les aus.

En relació al cromatisme tan característic del bingata, cal dir que utilitza bàsicament 5 colors: vermell, groc, verd, blau i violeta. El groc que s'obté d'una planta autòctona anomenada fukugi és el color de fons de les

Eines bingata

SARRIA 75

9/3/11

14:25

Página 33

CULTURA [exposicions

Aplicació de midó d'arròs al bingata

teles tenyides amb bingata d'Okinawa. Se li afegeixen pigments naturals d'un vermell fosc, cosa que li dóna una extraordinària gama de matisos ataronjats. Antigament aquest color

estava totalment prohibit per a ningú que no formés part de la família reial. La noblesa de Ry_ky_ utilitzava el blau pàl·lid i els plebeus tenyien els seus vestits de color blau indigo o negre.

Precisament aquest blau, tirant a turquesa, era molt utilitzat i s'obtenia habitualment al Japó però treballada de manera especial; un color, l'indigo, també molt utilitzat a les cultures originàries de països subtropicals. El vermell és l'altre to usat per als fons, i el verd i el violeta que proporcionen barreges que aporten pro-

funditat als estarcits.

Yoko Kataoka experimenta amb la tècnica de bingata per realitzar els seus treballs, però ho fa sota el seu prisma artístic i personal. Així doncs, partint del seu sedàs emocional i creatiu i amb una gran sensibilitat, incorpora nous elements que aporten valors molt més actuals, sense deixar de ser fidel a la pràctica d'aquesta tècnica tan extremadament laboriosa. Els paisatges naturals i els elements del món animal i vegetal, deixen també pas als elements urbans, com carrers, edificis, i els habitants de les ciutats.

Sense renunciar, però, a la riquesa i la calidesa del treball fet a mà amb materials naturals.

Exposició “L'essència del paper”

A

A la sala d'exposicions la Caixa, l'artista Toton Estival, una catalana afincada des de fa anys a Colòmbia, ens va oferir una mostra dels seus darrers treballs artístics basats en el plegat de paper, el que es coneix amb el nom d'origami; una tècnica que els japonesos dominen com ningú, ja que l'han cultivat al llarg de la seva història, fent d'aquesta tradició tot un art. En l'origami no s'utilitzen tisores ni grapes, només el paper i les mans. Per tant, només amb alguns fulls de paper es poden obtenir diferents cossos geomètrics o figures que imiten la realitat.

A l'exposició “L'essència del paper”, Toton Estival va voler conjugar els dos vessants origamístics en què s'ha anat especialitzant. Per una part, els kusudama, un tipus específic d'aquesta tècnica, que enllaça amb l'origami modular. I en segon lloc, tota una mostra d'ane-sama ningyoo, que traduït literalment al català vindria a ser “la nina de la germana gran”.

Del japonès kusuri, que significa “medicina”, i dama, que vol dir “bola”, en surt el kusudama una tècni-

màtiques i es creia fermament que allunyaven els mals esperits i les malalties. Actualment són elements bàsicament decoratius. Les obres resulten de l'ensamblament de múltiples peces que, en molts kusudames, es tracta de flors fetes a partir del plegat de quadrats de paper.

La unió entre les diferents peces és el que diferencia l'origami modular (les peces es dobleguen juntes entre si) del kusudama (les peces s'enganxen entre elles o es pot utilitzar fil de rosca).

Efectivament, les flors són un dels motius més Combinació de flors, de Toton Estival habituals en la confecció ca d'origami que a partir de diversos dels kusudama, com ho mòduls de paper compon aquestes són en la majoria de temes tradiciosingulars obres. Els kusudama seran nals de la cultura japonesa. Les flors i més o menys complexos segons que també les aus. A l'exposició de Toton s'utilitzin diversos mòduls de paper, Estival, les aus estaven representades des de dos o tres peces, fins a, en per un divertit mòbil elaborat a partir moltes ocasions, més de cent peces. de diminutes grulles en paper blanc i Originàriament van ser utilitzats per a negre. Les grulles al Japó són consicontenir encens i altres essències aro- derades animals místics, com els dra-

pDS_33

SARRIA 75

9/3/11

14:25

Página 34

CULTURA [exposicions

Exposició L’Essència del paper, a la sala La Caixa. Foto: Quim Llunell

gons o les tortugues, i es diu que viuen mil anys. Segons explica una antiga llegenda japonesa, a qui aconsegueixi doblar mil grulles li serà concedit un desig: guarir-se d'una greu malatia o viure llargament.

La Toton Estival va voler completar la seva exposició amb una mostra d'ane-sama ningyoo. Són nines tradicionals de paper que normalment feien les germanes grans a les més petites perquè juguessin i per educarles en la manera de vestir el quimono, aprenent a combinar els seus colors.

Amb aquestes nines s'ensenyaven per exemple les normes del codi de color japonès que combinava els colors de

les teles segons les estacions de l'any per mitjà de la superposició de capes; o el shikishi, tècnica d'enquadernació que persegueix un efecte de varietat a partir de pocs materials. Algunes d'aquestes nines representen personatges, com geishes i maikos, soldats samurais, actors del teatre Noh o Kabuki. Altres són estrictament nines decoratives, per jugar o amb una funció simbòlica o ritual.

A Japó les nines de fusta, paper o porcellana són un element important de la cultura tradicional. Hi ha nombroses històries que les vinculen a la vida dels monjos i els nobles. Com en tantes altres expressions de la vida nipo-

na, se'ls atorga un gran contingut simbòlic i espiritual i formen part de molts rituals, costums i supersticions.

A l'exposició “L'essència del paper” s'hi podia contemplar una bona mostra d'aquestes nines; soles o en parella, amb diferents postures i pentinats, i realitzades amb papers especialment decorats per aquest ús.

Com molt bé ens recordava la seva creadora, realitzar aquestes peces suposa un acostament a l'origami més creatiu però també històric. Perquè, de fet, la construcció de cada nina requereix llargues hores d'estudi. Exigeix aprofundir en la simbologia dels estampats tradicionals, en els codis de color del quimono, en els elements de gestualitat i expressió japonesos, en els ornaments, atributs i pentinats possibles.

Les ane-sama ningyoo es vesteixen i es fan de la mateixa manera que es vesteix un quimono: amb diferents capes de papers triats especialment.

Tots aquests detalls insignificants i amagats deixen entreveure la refinada passió japonesa per la bellesa oculta.

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

MAGATZEM I OFICINA Avda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TER Tel. i Fax 972 17 15 57

34_pDS

SARRIA 75

9/3/11

14:25

Página 35

CULTURA [exposicions

Exposició “Nina, Nineta…”

L

a nova associació de Sarrià de Ter, “Les dones del Coro” recentment constituïda, va ser l'organitzadora juntament amb l'Oficina de la Gent Gran i les Àrees de Cultura i Serveis Socials de l'exposició “Nina, nineta…” que es va portar a terme a la sala la Caixa, del 22 al 30 de desembre de 2010. L'exposició es va poder fer gràcies a l'aportació de més de 80 nines procedents de persones particulars de Sarrià. N'hi havia de força antigues (anys 40-50) fins a nines ja més recents, i també rèpliques de nines del s.XIX. De fet, la història de les nines es remunta a èpoques prehistòriques. És molt difícil determinar l'origen de les joguines, però se sap que aquesta tradició va néixer a la civilització egípcia, els nens es divertien amb nines de fusta o de drap.

Allà on hi hagués un nen sempre hi havia una joguina. Qualsevol estri casolà podia servir, un trosset de fusta tallada, un rierenc amb una determinada forma, un tros de roba farcit de serradures, qualsevol element era útil per satisfer les ganes de jugar dels nens.

Amb el pas del temps es va anar adoptant diferents formes, diferents usos, i principalment el material amb què es fabricaven. Però no serà fins al s. XVII quan comencen les primeres representacions de nines manufacturades. A mitjans d'aquest segle es comença a utilitzar el paper maixé, un

nou material que abaratiria els costos de fabricació, perquè cada motlle es podia usar per a fer moltes nines.

Les nines de drap i també les de cera van ser molt utilitzades en diverses èpoques. Les de cera van aparèixer molt probablement a causa sobretot de la manca de fusta. Es posava el líquid en motlles calents, es feia en cera el cap i els membres, s'hi enganxava cabell natural, i els ulls fets de vidre es fixaven al cap; els cossos es farcien de drap.

Les nines més semblants a les que coneixem ara són les que apareixen durant el segle XIX i XX. Cap a l'any 1840 va sorgir la idea de fabricar nines amb cara de porcellana representant dones que, vestides amb diferents peces de roba, poguessin ser mostrades a les dames de la burgesia com a models de línies de moda.

Aquest tipus de nines es van fabricar aproximadament fins a 1935. Són les més buscades pels col·leccionistes de nines antigues i les més valorades. Se'n van fabricar moltes sobretot a Anglaterra, Alemanya i França. Amb la irrupció d'altres materials com el plàstic, de cost no gaire elevat i fàcil d'emmotllar, la producció en sèrie acostà les nines a totes les classes socials.

L'any 1958 apareix la nina amb aspecte d'adulta anomenada Barbie, que va ser batejada així pels seus inventors, Ruth i Elliot Handler, en honor a la seva filla. Mai van arribar a imaginar el fenomen que desfermaria el seu invent, quan van decidir crear una nina que no representava un bebè, perquè havien observat que la seva filla i les seves amiguetes es divertien més jugant amb nines d'aspecte adult.

L'exposició es va inaugurar el dia 22 de desembre en un acte que va congregar moltes de les col·laboradores de la mostra que van posar en aquesta iniciativa tota la seva il·lusió

Nines aportades per les “Dones del Coro”. Foto: A.Vila

C/ de Veïnat de la Banyeta nova 17843 Palol de Revardit

PINTURA I ANNEXES CARROSSERIA MAQUINÀRIA I DECORACIÓ

C/ Vilallonga, 84 • 17600 Figueres Tel. 972 508100 Fax 972 508143 E-mail: admin@totcolor.es info@totcolor.es

pDS_35

SARRIA 75

9/3/11

14:25

Página 36

CULTURA [lectura

Biblioteca Emília Xargay

mes a les 19h. La tertúlia està conduïda i coordinada per Rosa Dachs i pretén combinar, en alguns casos, la lectura i el debat de les obres amb altres activitats paral·leles com sortides al teatre, rutes literàries o la visita dels autors d'algunes de les obres.

També pels adults intentarem organitzar puntualment xerrades, taules rodones, exposicions, presentacions, ... com la presentació del llibre l'Arqueòleg, de Martí Gironell el divendres 18 de febrer o la presentació del Primera hora del conte que es va fer a la nova biblioteca

E

l dilluns 13 de desembre a les 16 h, la biblioteca Emília Xargay va obrir de nou les seves portes. Després d'uns mesos de tancament obligat, Sarrià de Ter tornava a tenir servei de biblioteca. Una biblioteca amb unes instal·lacions molt més grans que la fan més pràctica i més funcional, alhora que adequada als nous temps i a les noves necessitats.

La biblioteca, a més de ser un centre local d'informació que facilita tot tipus de coneixement i informació als seus usuaris, proporcionant les condicions bàsiques per aprendre al llarg dels anys, per decidir lliurement i per al desenvolupament cultural de l'individu i dels col·lectius; també pretén ser un referent cultural al municipi. És per això que organitza activitats culturals de foment de la lectura amb l'objectiu d'incentivar la lectura, el diàleg social i la participació ciutadana tant per adults com per a infants.

Així doncs la biblioteca elaborarà una programació mensual per a adults i per a infants. Pels infants, s'intentarà organitzar una hora del conte fixa al mes, normalment els últims divendres de mes.

36_pDS

Taller infantil de fanalets. Fotos: Biblioteca

Els tallers infantils també entraran dins la nostra programació habitual i els farem correspondre en dates i èpoques de l'any assenyalades.

El nostre primer taller infantil va ser el taller de fanalets per anar a esperar els reis. Podem fer una valoració molt positiva d'aquest primer taller perquè va tenir un èxit més que considerable.

Pel que fa a la programació d'adults hem començat també amb molt d'èxit el club de lectura per adults que es reuneix cada últim dimecres de

llibre Elisabeth Eidenbenz. Més enllà de la Maternitat d'Elna, d'Assumpta Montellà pel dimecres 11 de maig o el taller de massatges per a nadons que farem el dissabte 12 de març a les 11h.

Des de la biblioteca us volem animar a venir a compartir amb nosaltres aquesta nova etapa que acabem d'iniciar i sobretot a venir, gaudir i participar no només dels nostres serveis sinó també de les activitats que anirem organitzant.

SARRIA 75

9/3/11

14:25

Página 37

CULTURA [lectura

JOAN SOLÀ:

Dimensió científica,

social i humana d'un patriota Mireia Masó i Cerdà

J

oan Solà, eminent lingüista i filòleg, professor, savi i patriota, va morir a Barcelona el passat 27 d'octubre del 2010 a l'edat de 70 anys. La seva obra és continuadora de la dels filòlegs Pompeu Fabra i Joan Coromines. L'obra de Joan Solà va ser influïda per les teories lingüístiques del professor americà Noam Chomsky, i actualment era i és encara- la màxima autoritat en el camp de la sintaxi normativa catalana.

PERFIL FILOLÒGIC I CIENTÍFIC DE JOAN SOLÀ Joan Solà i Cortassa va néixer a Bell-lloc d'Urgell el 10 de gener de 1940. Apassionat per la llengua des de ben jove, va estudiar magisteri a Lleida i posteriorment, Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona (1965), on més tard es convertí en Doctor en Filologia (1970) i Director del Departament de Filologia Catalana. Posteriorment va ampliar els seus estudis en lingüística general a les universitats d'Exeter i de Reading (Gran Bretanya) i també impartí cursos a diferents països europeus i americans. Des de 1983 era Catedràtic de llengua i literatura catalanes. A la Universitat de Barcelona va exercir de docent i investigador des de l'any 1965 fins al 17 de juny de 2010.

Joan Solà, estudiós tenaç, rigorós i exigent, va ser autor d'una qua-

1

rantena de llibres 1 sobre la sintaxi, la història de la llengua catalana, el lèxic, la puntuació, la tipografia entre d'altres materials de lingüística i sociolingüística. A tall d'exemple, en qualitat de codirector amb Jordi Mir, edità les Obres completes de Pompeu Fabra (2005-2009); fou editor de L'obra de Joan Coromines: cicle d'estudi i homenatge (1999) i director de l'obra col·lectiva Gramàtica del català contemporani (2002). Va ser assessor lingüístic de diverses entitats, com el Consorci per a la Normalització Lingüística, l'Ajuntament de Barcelona o la Caixa, i col·laborava habitualment amb la premsa, la ràdio i la televisió, plataformes des de les quals va qüestionar o va posar en relleu l'ús de la llengua quotidiana i les qüestions més

complexes de la lingüística.

Un dels guardons més importants -en tant que simbòlics- que va rebre el juliol de 2009 al Parlament de Catalunya, fou el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, avinentesa que aprofità per adreçarse a tota la classe política allà present exigint-los el respecte al nostre país a través de la dignificació de la nostra llengua, actualment en perill d'extinció a causa de les atàviques polítiques de minorització lingüística de certs partits polítics. “Els diputats teniu la responsabilitat de fer que aquest poble no se senti subordinat” 2 va dir-los en aquella sessió memorable. Joan Solà deia que el principal problema del català era la manca d'un Estat fort que el defensés i el protegís, perquè durant segles Catalunya ha estat subjugada a un Estat hostil. Set anys abans, dins aquesta mateixa línia, en una entrevista a El Periódico 3 , Joan Solà afirmava sense embuts: “Els catalans deixarem de parlar de la llengua quan sapiguem d'una vegada què som i què volem ser (...) Catalunya ha de ser independent.

Aquest país no pot ser ell mateix dins d'Espanya (...) La llengua és una qüestió secundària. L'important és la vida”.

Solà es mostrava doncs, independent i independentista.

Vegeu annex: Obra, crítica literària i assaig

2

Vídeo disponible a http://www.vilaweb.cat/noticia/3794619/mort-joan-sola.html

3

Article d'Àngel Sánchez, “Joan Solà”, El Periódico, 8 de juliol de 2002.

pDS_37

SARRIA 75

9/3/11

14:25

Página 38

CULTURA [lectura

PERFIL SOCIAL I HUMÀ La personalitat de Joan Solà era conseqüència de les dues forces aparentment contradictòries amb què havia estat forjat: d'una banda, la rigorositat més exhaustiva i la màxima exigència que el va convertir en un referent indiscutible dins el món de la filologia i, de l'altra, l'apassionament (o enamorament) que sentia per tot el que feia, per tot el que estimava, que val a dir que eren moltes coses: el seu país, la seva llengua, l'excursionisme, la família, els amics, la música (cantava a la Coral Fontana i era assidu del Palau de la Música Catalana), el Barça, entre d'altres.

Els qui vam tenir el privilegi de conèixer-lo també sabem que, a part de totes les qualitats esmentades en el terreny professional, Joan Solà també era un personatge humil, senzill, directe, i un divulgador clar i accessible, sempre dialogant. Mai perdé el contacte amb la realitat del carrer, amb la llengua viva, perquè tenia clar que: “La llengua la manté un poble, no els científics” 4 . Per a ell, la llengua era un organisme viu, en constant moviment, fet que per si sol justifica la tasca contínua d'estudi i de vigilància, que és la que la societat encomana als qui l'estudien5. Perquè només una llengua digna fa una país lliure. Lluitem doncs, entre tots, per dignificar i donar continuïtat a la ingent tasca d'aquest fidel defensor de la nostra terra. En pau descansi el vell mestre Joan Solà.

4 5

Annex 1 OBRA DE JOAN SOLÀ Crítica literària o assaig Estudis de sintaxi catalana. Barcelona: Edicions 62, 2 vols., 1972-1973. (Vol I: 2ª ed., 1973; 3ª ed., 1980; 4ª ed., 1985 / Vol II: 2ª ed., 1978; 3ª ed., 1982; 4ª ed., 1993) A l'entorn de la llengua.

Barcelona: Laia, 1977. (2ª ed., 1984) Del català incorrecte al català correcte. Història dels criteris de correcció lingüística. Barcelona: Edicions 62, 1977. (2ª ed., 1985) Pompeu Fabra, Sanchis Guarner i altres escrits.

València, Eliseu Climent, 1984.

Problemàtica de la normativa del català. Actes de les Primeres Jornades d'Estudi de la Llengua Normativa [amb M. Teresa Cabré i Castellví, Joan Martí i Castell, i Lídia Pons i Griera]. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1984.

Sintaxi generativa catalana [amb Sebastià Bonet]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986. (Reimpressió, 1988) L'obra de Pompeu Fabra.

Barcelona: Teide, 1987. (2ª ed., 1991) Qüestions controvertides de sintaxi catalana. Barcelona: Edicions 62, 1987. (2ª ed., 1989; 3ª ed., 1994) Actes de les Segones Jornades d'Estudi de la Llengua Normativa [amb M. Teresa Cabré, Joan Martí i Lídia Pons]. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1987.

Tractat de puntuació [amb Josep M. Pujol]. Barcelona: Columna, 1989. (2ª ed., 1990; 3ª ed.-reimpressió, 1990; 4ª reimpressió, 1992)

Actes de les Terceres Jornades d'Estudi de la Llengua Normativa [amb Joan Martí i Lídia Pons]. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1989.

Lingüística i normativa.

Barcelona: Empúries, 1990.

Episodis d'història de la llengua catalana. Barcelona: Empúries, 1991.

Sobre lexicografia catalana actual. [Joan Solà (pròleg i edició)]. Barcelona: Empúries, 1992.

La llengua, una convenció dialèctica. Barcelona: Columna, 1993.

Sintaxi normativa: estat de la qüestió. Barcelona: Empúries, 1994. (2ªed., 1994; 3ª ed., 1997) Gramàtica i lexicografia catalanes: síntesi històrica [amb Albert Rico]. València: Universitat de València, 1995.

Ortotipografia. Manual de l'autor, l'autoeditor i el dissenyador gràfic [amb Josep M. Pujol]. Barcelona: Columna, 1995. (2ª ed., 1995; 3ª ed., 2000) Història de la lingüística catalana, 1775-1900. Repertori crític [amb Pere Marcet i Salom]. Vic: Eumo, 1998.

L'obra de Joan Coromines. Cicle d'estudi i homenatge [Joan Solà (ed.)].

Sabadell: Fundació Caixa de Sabadell, 1999.

Parlem-ne. Converses lingüístiques. Barcelona: Proa, 1999.

La terminologia lingüística en l'ensenyament secundari. Propostes pràctiques [amb Jaume Macià Guilà].

Barcelona: Graó, 2000.

Gramàtica del català contemporani [amb Maria-Rosa Lloret, Joan Mascaró i Manuel Pérez Saldanya].

Barcelona: Empúries, 2002.

(2a. ed. i 3a. ed., 2002 i 4a. ed. definitiva, 2008).

Ensenyar la llengua. Barcelona: Empúries, 2003.

Obres Completes de Pompeu Fabra. [a cura de Joan Solà i Jordi Mir]. Barcelona/València/Palma: Enciclopèdia Catalana S.A./Edicions 62/Edicions 3i4/Moll, vol. I, 2005; vol. II, 2006; vol. III, 2006; vol. IV, 2008; vol. V, 2007; vol VI, 2009.

Annex 2 DOCUMENTS a) Darrer article publicat a l'Avui 21 d'octubre de 2010 (nota 4) http://ca.wikipedia.org/wi ki/Joan_Sol%C3%A0_i_Co rtassa#cite_note-articleAdeu-siau-0 b) Dos vídeos que il·lustren la personalitat de Joan Solà http://www.vilaweb.cat/n oticia/3794619/mort-joansola.html 1) Solà: 'Els diputats teniu la responsabilitat de fer que aquest poble no se senti subordinat' (Intervenció al parlament, com a Premi d'Honor a Lletres Catalanes, juliol 2009) (nota 2) 2) Joan Solà: 'Aquí no hi ha pau lingüística' c) Video del programa “l'hora del lector”: http://www.tv3.cat/videos/1270399/Joan-Solafiloleg

d) Entrevista a Joan Solà en PDF l'Avenç, juny 2003 http://www.lavenc.com/i ndex.php/cat/media/files /entrevista_joan_sola

Del darrer article d'opinió publicat en el suplement de cultura del diari Avui, dijous 21 d'octubre de 2010, titulat Adéu-Siau i gràcies!

Idees extretes del llibre Lingüística i normativa. Barcelona: Empúries, 1990.

38_pDS

SARRIA 75

9/3/11

14:25

Página 39

CULTURA [lectura

PLA, PROUST, PAIROLÍ Josep Brugada Octubre 2010 Miquel Pairolí Editorial Acontravent, Barcelona. 294 pàgines n dels dietaris personals més famosos en l'àmbit de la nostra cultura catalana és sens dubte el Quadern gris de Josep Pla. Es tracta com tothom sap d'un dietari amb una certa trampa. Pla escriu el Quadern gris a mode de dietari, de quadern de notes que comença el dia 8 de març de 1918 i acaba el 15 de novembre de 1919. Malgrat que al dietari de Josep Pla, com un potent i nítid calidoscopi de la vida s'hi descriu quasi tot, s'ha de dir que els aspectes personals no són fidels a allò que a l'escriptor li va passar en el dia a dia. Josep Pla, ja ho sabem, treballava o millor dit es fiava de la seva memòria. Recorria a la musa de la memòria Mnemòsine i llavors escrivia. I aquest refiar-se de la seva memòria pot observar-se en la totalitat de la seva obra. És un demèrit? Diríem que no, el que passa és que Pla de vegades, quan vol precisar alguna dada històrica, quelcom que s'esdevingué en el seu entorn, en la realitat del seu temps, s'equivoca. Això, però, davant la quantitat de literatura, de bona literatura que l'empordanès ens ha llegat, no és rellevant. Miquel Pairolí, que és un escriptor del Giro-

intertextual perquè, com en Pla o en la mateixa literatura de Marcel Proust, hi ha referències de tot. Podem llegir des de la visió detallada dels moviments d'un pitroig damunt d'una branca, a percepcions subtils sobre el pas del temps, sobre la roda del temps, fins a meditacions sobre la mort. Tot el dietari produeix una lectura sedantívola perquè l'autor hi destil·la tranquil·litat, pau,

U

nès i que ha llegit i escrit sobre l'obra de Pla, ha escrit recentment un text literari amb l'estil i format del dietari. I Miquel Pairolí no recorre a la memòria, almenys no sembla que hagi passat gaire temps entre allò observat o viscut pel propi Miquel Pairolí i l'escriptura.

Pairolí només de començar el seu text ofereix una endreça als lectors extreta d'un autor que ens va actualitzar justament el mateix Josep Pla, Michel de Montaigne. I Pairolí comença el seu anecdotari amb Montaigne: “Dic lliurement el meu parer sobre totes les coses” i acaba també fent referència al pensador francès sobre la llibertat de morir.

El text de Pairolí està farcit de referències musicals, en general de música simfònica i no en va el dietari s'inicia amb un referent a La Creació de Joseph Haydn com volent dir als lectors que tota obra artística és una creació, el text literari també. El dietari és molt

serenor interior i el lector mentre llegeix s'amara d'això. Una lectura sense atzagaiades ni temperis, excepció feta de quan en un afany potser localista ens descriu com esmicola un rèptil angoixant com és una serp i va trossejant-la personalment a cops de tràmec.

Pretén provocar amb aquest cop d'efecte una sensació viscosa i de repel·lència en els lectors?

Potser, tal vegada Pairolí ho va escriure per trencar el ritme suau del que parlàvem abans.

El text de Miquel Pairolí bascula, doncs, entre les percepcions i el detallisme planians perquè ens expressa també el seu arrelament a la terra, als pagesos, a

qüestions que formen part de la nostra geografia més local com ho és també l'ancestral conreu de l'hort casolà, reflexions sobre la construcció de la casa com a metàfora de la persona arrelada en una terra, en un poble com és Quart, al Gironès. I sobretot també hi trobarem moltes referències i metàfores sobre el pas del temps: “La mesura del temps:-Tinc dos rellotges de paret, de pèndol, amb tendències contràries pel que fa a la definició del temps.” p.49.

Tal com ja havia experimentat en altres textos potser no tan personals com aquest, Pairolí insereix un altre dietari particular i d'anys passats al que en principi ens concerneix com per fer un exercici de rescatar i cridar-nos l'atenció sobre la seva antiga preferència del que hom n'ha dit “la literatura del jo”, de la qual l'escriptor de Quart n'és un exponent.

Hem avançat que el text de Miquel Pairolí podria tenir una tendència a l'estil i les percepcions literàries de Marcel Proust. És probable si no fos que el mateix dietari -ens sembla- hauria de ser més extens, hi hauria d'haver més possibilitats d'investigar molts altres referents que de ben segur ens hauria volgut transmetre. El text és breu però ric, ens proporciona calma i serenitat, aspectes que despresos d'un text literari li poden -sens dubte- atorgar el qualificatiu de bo.

pDS_39

SARRIA 75

9/3/11

14:25

Página 40

espai 2.0 LES XIFRES DEL 2010

INTERNET ÉS LA NOSTRA REVOLUCIÓ!

Roger Casero Gumbau . www.rogercasero.cat

i

nternet és la gran revolució del segle XXI! Internet està canviant la nostra forma de viure, relacionar-nos, consumir... Cada dia hi ha més persones al món connectades a internet, més xarxes socials i més continguts elaborats i compartits per més gent, més pantalles on connectar-nos a internet...

Aquesta podria ser simplement una percepció personal, fruit de la meva pròpia experiència d'usuari actiu a la xarxa, però són moltes les dades que demostren aquest creixement d'internet.

Entre totes les que es publiquen trobo especialment rellevants les que un any més ha fet públiques l'empresa de monitorització de llocs web Pingdom (www.pingdom.com).

Les dades d'internet del 2010 segons Pingdom (http://royal.pingdom.com/2011/01/12/internet-2010in-numbers/) són aquestes: Correu electrònic • 107 bilions de correus electrònics enviats el 2010. (90 bilions el 2009) • 294.000 milions de correus electrònics enviats, de mitjana, per dia.

(247.000 milions el 2009) • 1.880 milions d'usuaris de correu electrònic en el món. (1.400 milions el 2009) • 480 milions de nous usuaris de correu electrònic des de l'any passat.

(100 milions el 2009) • 89,1% de correus de spam.

• 262.000 milions de correus de spam enviats cada dia.

• 2.900 milions de comptes de correus electrònics que existeixen en el món.

• 25% de comptes de correu corporatius.

40_pDS

Pàgines web • 255 milions pàgines web existents al desembre de 2010. (234 milions el 2009) • 21,4 milions de noves pàgines web el 2010. (47 milions el 2009) Servidores web • 39,1% de pàgines que utilitzen Apache el 2010.

• 15,3% de creixement del nombre de pàgines que utilitzen IIS* el 2010.

• 4,1% de creixement del nombre de pàgines que utilitzen nginx** el 2010.

• 5,8% de creixement del nombre de pàgines que utilitzen Google GWS*** el 2010.

• 55,7% de creixement del nombre de pàgines que utilitzen Lighttpd**** el 2010.

*ISS: Internet Information Services, servidor web per al sistema operatiu de Microsoft Windows **nginx: servidor web de software lliure i codi obert ***Google GWS: servidor web de Google ****Lighttpd: servidor web de software lliure sota llicència BSD Noms de domini • 88,8 milions de dominis .com a finals de 2010.

• 13,2 milions de dominis .net a finals de 2010.

• 8,6 milions de dominis .org a finals de 2010.

• 79,2 milions de dominis de nivell superior geogràfic (.cn, .uk, .de, etc.).

• 202 milions de noms de dominis de nivell superior (octubre de 2010).

• 7% d'increment en el nombre de dominis des de l'any passat..

Usuaris d'Internet • 1.970 milions d'usuaris d'internet en el món (juny de 2010). (1.730 milions el 2009) • 14% d'augment de nombre d'usuaris des de l'any passat.

• 825,1 milions d'usuaris d'internet a Àsia.

• 475,1 milions d'usuaris d'internet a Europa.

• 266,2 milions d'usuaris d'internet a Nord Amèrica.

• 204,7 milions d'usuaris d'internet a Llatino Amèrica i el Carib.

• 110,9 milions d'usuaris d'internet a Àfrica.

• 63,2 milions d'usuaris d'internet a Orient Mitjà.

• 21,3 milions d'usuaris d'internet a Oceania i Austràlia.

Xarxes socials • 152 milions de blocs (segons BlogPulse). 126 milions el 2009) • 25.000 milions de piulades, tweets, a Twitter durant el 2010.

• 100 milions de nous usuaris de Twitter el 2010.

• 175 milions de persones a Twitter al setembre de 2010.

• 7,7 milions de persones que segueixen a @ladygaga (Lady Gaga, el perfil de Twitter més seguit).

• 600 milions de persones a Facebook. (350 milions el 2009) • 250 milions de nous usuaris de Facebook el 2010.

• 30.000 milions de continguts compartits a Facebook cada mes.

• 70% d'usuaris de Facebook viuen fora dels Estats Units.

• 20 milions d'aplicacions per a Facebook instal·lades cada dia.

SARRIA 75

9/3/11

14:50

Página 41

• 35 hores de vídeo pujades a YouTube cada minut.

• 186 vídeos online de mitjana que mira cada usuari d'internet per mes a Estats Units.

• 84% d'usuaris d'internet que miren vídeos online a Estats Units.

• 14% d'usuaris d'internet que pugen vídeos online a Estats Units.

• 2.000 milions de vídeos que es veuen cada mes a Facebook.

• 20 milions de vídeos pujats a Facebook cada mes.

Navegadors • 46,9% del mercat per a Internet Explorer.

• 30,0% del mercat per a Firefox.

• 14,9% del mercat per a Chrome.

• 4,8% del mercat per a Safari.

• 2,1% del mercat per a Opera.

Vídeos • 2.000 milions de vídeos visionats a YouTube cada dia. (1.000 milions el 2009)

Imatges • 5.000 milions de fotografies allotjades a Flickr (setembre 2010).

(4.000 milions el 2009) • 3.000 fotografies pujades a Flickr cada minut.

• 130 milions fotografies pujades a Flickr cada mes.

• 3.000 milions fotografies pujades a Facebook per mes. (2.500 milions a 2009)

• 36.000 milions fotografies pujades a Facebook per any. (30.000 milions el 2009) Per prendre una major consciència de la rapidesa d'aquest canvi que estem vivint, val la pena recordar que Facebook es va crear l'any 2006 i fins a mitjans del 2007 no es va expandir fora dels Estats Units amb les respectives versions en francès, alemany o castellà. Twitter es va crear el 2006, però el seu creixement exponencial no va començar fins a l'any 2008. YouTube es va crear a principis de l'any 2005, Flickr es va desenvolupar l'any 2004. Internet, malgrat crear-se amb fins militars a finals dels anys setanta del segle passat, no va ser fins als anys noranta del segle XX que es va popularitzar i utilitzar a nivell d'usuari.

Al costat d'aquestes xifres, algunes de les quals certament causen cert vertigen, caldria posar-hi també les del món que, per una o altra raó, està desconnectat...

Però si internet és una revolució, si les xarxes socials són una revolució és perquè així ho hem volgut i volem els quasi 2.000 milions d'usuaris d'internet que hi ha el món... No és una revolució, és la nostra revolució!I

AUTOESCOLA GIRONÈS GIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14 FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57 SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52 e-mail: info@autoescolaapsa.com www.autoescolaapsa.com

pDS_41

SARRIA 75

9/3/11

14:50

Página 42

CULTURA

LES EINES DEL BRICOLATGE EMOCIONAL Amb pròleg de Gaspar Hernández. Edició a cura de Francesc Miralles

Eva Martínez i Escobosa Els capítols que m'han aportat més coses positives i que trobo molt importants en l'àmbit laboral i personal són:

nostres gustos i capacitats.

Hem de saber marcar límits entre nosaltres i els altres, de saber fins a quin punt podem cedir. Hem de ser justos i trobar l'equilibri.

Durant aquest capítol han intervingut la Mercè Conangla, Joan Garriga, Emili Hernández, Begoña Odriozola i Jordi Sánchez Picanyol.

Capítol 9: ACABAR AMB L'ESTRÈS

quest llibre està basat en el programa “Bricolatge emocional” de TV3 presentat per Gaspar Hernández des del 30 de juny al 8 d'octubre de 2010. També inclou les opinions i consells de diferents professionals de cada àmbit i també aporta un test per avaluar-nos al final de cada capítol. Es compon de 13 capítols que detallo a continuació:

A

1) La bona sort 2) Com trobar la parella ideal 3) Aprendre a dir no 4) Com vèncer la por a la mort 5) La crisi com a oportunitat 6) Com vèncer la por 7) Com vèncer la timidesa 8) Com viure el sexe de forma intel·ligent 9) Acabar amb l'estrès 10) Fer amics 11) Guanyar més diners 12) Saber-nos enfadar 13) Com ser feliç

42_pDS

Capítol 3: APRENDRE A DIR NO a. Amb assertivitat Si volem tenir més autoestima en la relació amb les altres persones, hem de decidir i comunicar de manera clara els nostres desitjos i els nostres pensaments. b. Pagant un preu Si no sabem dir no, podem tenir conseqüències negatives com l'angoixa degut a la sobrecàrrega de feina o problemes econòmics. c) Treballant l'autoestima Una manera seria practicar esport i així poder tenir un benestar emocional. L'exercici s'ha d'adaptar a les nostres capacitats i condició física.

La clau de l'èxit és triar una activitat adequada als

a. Diferenciar l'estrès bo del dolent Estrès (positiu) El cos experimenta la tensió com un repte i una sensació agradable.

Distrès (negatiu) Quan l'estrès es percep com una amenaça i actua de manera negativa sobre la salut.

Genera sensació de cansament, incapacitat o pànic.

L'estrès crònic pot produir reaccions que es poden convertir en malalties, la més comuna seria el transtorn depressiu o l'angoixa.

Podem practicar tècniques com la meditació per tal de combatre'l. Seria concentrar la ment i el cos ara i així podem oblidar-nos de les preocupacions i l'estrès. b. Prioritzar Cal diferenciar el que és urgent del que és important, concentrar-nos en la feina que realitzem en aquell moment i programar l'agenda i incloure els imprevistos per no estar amb tensió.

Els símptomes de l'estrès negatiu poden ser diferents en cada persona. A

continuació en detallo alguns exemples: • Dolors intermitents o recurrents en qualsevol part del cos sense cap causa justificada.

• Insomni, mals de cap i migranyes.

• Alteracions de la digestió o restrenyiment.

• Dificultats per respirar, tenir la pressió elevada, hipertensió. Al llarg del temps pot provocar problemes de cor.

• Disfuncions sexuals. c. Relaxar-se El més important és sabernos gestionar bé el temps i la nostra agenda.

Dues maneres de relaxar-nos són: a través de la meditació i l'exercici físic.

Una bona teràpia seria parlar amb persones de la mateixa professió i fer un intercanvi d'opinions, fet que ens ajuda a relaxar-nos i també ens sentim compreses mútuament.

Amb les intervencions de Jordi Colomer, Esther Devesa, Xavier Teixidor i Josep Maria Terricabras.

En resum, són eines útils i pràctiques per viure millor des de l'àmbit psicològic i millorar el nostre camí cap a la felicitat.

En definitiva aquest llibre és una font per renovar les nostres energies, una manera de fer la vida més facil i més feliç utilitzant habilitats com l'empatia, l'autoestima, l'assertivitat, entre d'altres… És una manera de créixer tant personalment com professionalment. I

SARRIA 75

9/3/11

14:50

Página 43

REPORTATGE

Sarrià de Dalt EL TRASLLAT FORÇÓS DELS VEÏNS DEL CARRER DEL BOSC

L’ampliació de l’autopista AP-7 en vuit carrils ha obligat a sis famílies a abandonar els seus habitatges. Aquesta imatge es veu el solar de dues cases enderrocades. Foto: A. Vila

Assumpció Vila . www.avilasimon.blogspot.com

A

l novembre del 2010 es va complir el termini estipulat. L'acord entre Acesa, l'Ajuntament de Sarrià de Ter i els veïns afectats per l'ampliació de l'autopista, preveia que els veïns tindrien una indemnització suficient per poder adquirir una casa en el mateix barri dels habitatges Paulí Torras. Així, els veïns propietaris de cases de generoses parcel·les i bones vistes del carrer del Bosc, varen iniciar el trasllat forçós al seu nou habitatge, al nou barri del Camp dels Socs, situat també a Sarrià de Dalt.

Cada cas, cada família, ens explica com ha viscut la incertesa, l'angoixa del temps passat fins que no es va concretar l'acord, com ha assumit aquest canvi, com s'ha instal·lat en el seu nou domicili, com han crescut els llaços de solidaritat entre ells pel fet d'haver fet front a l'adversitat. Alguns d'ells tenen records del seu primer trasllat a la casa cinquanta anys enrere. També han sortit imatges i s'han reviscut els moviments de terres i la construcció de l'autopista, del viaducte de can Guilana, la decepció que es va viure quan l'autopista va trinxar el barri. D'altres expliquen la il·lusió que els va fer adquirir l'habitatge situat en un lloc privilegiat. Però tots han afrontat amb molta dignitat i fortalesa el canvi, essent conscients que no podien conviure d'ara en endavant amb una autopista de vuit carrils, amb les limitacions i soroll que això comportarà.

pDS_43

SARRIA 75

10/3/11

14:30

Página 44

REPORTATGE [El trasllat forçós dels veïns del carrer del Bosc

Maria Massanes i Mer Pairet, davant el seu nou habitatge al carrer Sant Joan Les Fonts. Foto: A.Vila

La casa Pairet Massanes, abans de ser enderrocada.

Foto: A.Vila

MARIA MASSANES I MER PAIRET La Maria va venir a viure amb els seus oncles, en Mer Bartrina i l'Enriqueta Cabratosa, l'any 1959, a la casa de Sarrià de Dalt on ha format la seva família. Nascuda el 1935 a Medinyà, es va casar el 1960 amb en Josep Pairet de Sant Esteve de Guialbes. Varen tenir tres fills, els bessons Moisès i en Mer (1960) i l'Albert (1962).

Amb la Maria hi viu en Mer, cuiner de la Masia de Banyoles. En Mer havia estat nedador i jugador d' handbol de Sarrià de Dalt, però ara no fa esport, tot el temps el dedica a treballar. Va estudiar a l'escola d'hoteleria de Sant Narcís a Girona, on es va treure el títol i el grau de FP. En Josep Pairet va morir l'any 1987, però des de l'accident de l'any 1981, quan es va aixafar un dit en una màquina de la secció d'acabats que ja no treballava. Per aquella època, la Maria juntament amb els tres nois, tots formats com cuiners, varen agafar el restaurant Altamira, una aventura que els durà del 1982 al 1988, cansats com explica la Maria, “d'un treball molt esclau, que et feia llevar a les set del matí i anar a dormir a les dos de la nit”.

La casa del carrer del Bosc s'ubicava en una bonica parcel·la ben assolellada de més de 700m2. Els darrers anys han viscut amb la incertesa del desnonament i l'expropiació per part d'Acesa, però al final han estrenat casa.

Dol deixar enrere 51 anys de vida i de records, però a la Maria li agrada el nou habitatge ja que es troba en el mateix veïnat on hi té tantes coneixences.

El 27 de novembre varen fer el trasllat amb la furgoneta d'un veí i dies després la casa ja era tapiada i després a terra. Poca cosa s'ha aprofitat, tret de les teules, que serviran per arreglar una masia de Sarrià de Dalt. I

44_pDS

Els Pairet Massanes varen partir la construcció del viaducte de can Guilana, l’any 1970.

La casa Pairet Massanes, cap els anys 70.

Maria Massanes amb el seu oncle Mer Bartrina i dos dels seus fills, a l’interior de casa seva. Fotos cedides per la família.

SARRIA 75

9/3/11

14:50

Página 45

REPORTATGE [El trasllat forçós dels veïns del carrer del Boscha

MARÍA TÍSCAR La María i el seu home, en Segundo Corral, varen comprar la casa de la carretera de Sarrià de Dalt l'any 1997. Són nascuts a Jaén, la María l'any 1967 i en Segundo el 1958, i amb 21 anys varen venir a Banyoles, on el seu home va començar a treballar amb l'AMSA. Els seus fills, Roberto (1986) i Abel són nascuts a Banyoles.

La casa li agradava i no es queixava del soroll de l'autopista, només del de la carretera que puja a l'escola i l'església. Havien fet obra, canviat les instal·lacions, en una casa de parcel·la de 396 m2, amb jardí i hort, però ja no la varen condicionar més perquè ja els varen anunciar que probablement aniria a terra.

La Maria ara treballa a l'escola Montserrat, fent la neteja. Té un munt de feina a arreglar la casa, ja que amb el trasllat tot està capgirat. Es varen traslladar el 19 de novembre, i amb les presses es va deixar un matalàs nou al pis del noi i roba, que no ha pogut recuperar ja que de seguida els varen tapiar la casa. I

María Tíscar, davant la casa al carrer Sant Joan Les Fonts. Foto: A.Vila

B, c-La casa de la família Corral Tíscar, a la carretera de Sarrià de Dalt, mentre encara s’hi habitava. Foto: A.Vila

La construcció del viaducte de can Guilana, els anys 70. Foto cedida per Maria Massanes.

pDS_45

SARRIA 75

9/3/11

14:51

Página 46

REPORTATGE [El trasllat forçós dels veïns del carrer del Boscha Salvador Muñoz i Carme Roura, instal·lats al seu nou habitatge del carrer de Sant Joan les Fonts, al camp dels Socs. Foto: A. Vila La casa Muñoz Roura del carrer del Bosc. Foto: A.Vila

CARME ROURA I SALVADOR MUÑOZ La Carme és nascuda a Sarrià de Dalt, a can Parraguera el 1937. L'any 1955 va fer el camí de la masia a la casa del carrer del Bosc amb els seus pares, l' Enric Roura Cervià, la Maria Barnarda Camps i les seves germanes, Catalina (1940) i Rosa Ma. (1947). Ha viscut amb els seus pares, també després de casar-se amb Salvador Muñoz (Tànger 1936). El casament es va fer a la parròquia de Sarrià de Dalt el dia de la Mare de Déu de Montserrat de l'any 1960.

Han tingut dos fills, en Marcel (1962) i l'Israel (1970) Vista de la part del darrere de can Muñoz que viuen a Sarrià de Ter. Roura, on es veu la tanca de l’autopista.

El 1970, quan es va construir l'autopista, ja es va considerar que la seva casa, molt a prop de la infraestructura, anés a terra. Fins i tot s'havia donat una quantitat a compte per les despeses de trasllat, però al final, seguint el consell del seu pare, no varen marxar.

L'Enric Roura va morir l'any 1972, quan l'autopista ja estava en funcionament. Han conviscut 40 anys amb el soroll i el pas dels cotxes a una distància de dos metres. El fet de tenir la muntanya al darrera, habilitada amb feixes conreades, on n'han tret tomates i tota mena de verdures d'horta, va ser el que va fer decidir el seu pare a no marxar.

A la Carme i a en Salvador els ha semCelebració familiar dins la casa Muñoz Roura, amb els fills Marcel i Israel i el nét Marc. blat molt llarg tot el procés i la manca d'informació per part d'Acesa de la possibilitat d'ob- Fotos cedides per la família. tenir una indemnització per la seva casa. Al final, han obtingut un habitatge al carrer Sant La Carme, sempre animosa, ha fet canvis en la decoJoan les Fonts, després de l'oferta econòmica presentada ració de la casa. Així ha considerat que els mobles que per Acesa, de la possibilitat d'adquirir una casa adossada i l'han acompanyat 50 anys, des que es va casar, no servien després d'haver fet un sorteig entre els veïns. per aquesta nova etapa.I

46_pDS

SARRIA 75

9/3/11

14:51

Página 47

REPORTATGE [El trasllat forçós dels veïns del carrer del Boscha

PAQUI LÓPEZ I VÍCTOR RODRÍGUEZ La Paqui i en Victor varen comprar la casa del carrer del Bosc el 2002. Abans vivien al Pont Major. La Paqui és nascuda a Sevilla (1963), de jove va viure a Salt, i en Victor és de Sant Gregori (1960). Són casats des del 1980 i tenen dos noies, la Karen (1980) i l'Anna (1989).

A la Paqui, la casa del carrer del Bosc li semblava un somni, sempre havia desitjat tenir una caseta per ella. En Victor, instal·lador i manyós de mena, es va encarregar de posar a punt l'habitatge que havien comprat de segona mà als hereus d'en Ramon Massó“marxant”. Era una bona parcel·la, de 700 m2, amb vista sobre Sarrià de Ter. La casa feia 150m2 i el garatge nou que varen construir uns 75m2. Varen canviar les portes interiors, els tancaments exteriors, la cuina, els lavabos, varen habilitar la terrassa del primer pis per vestidor i varen obrir una arcada a la part baixa. Per contra, a l'escala varen deixar les rajoles de ceràmica de la Bisbal de dos colors que els agradava. Els quedava per fer el pati, però aleshores ja es varen assabentar que la casa podia anar a terra i varen deixar de fer-hi més obres.

Que la casa anés a terra els ha semblat una mala passada, ja que l'havien deixat com nova. Tot el procés els ha semblat etern, però ara ja s'han acomodat a la nova casa adossada del carrer Sant Joan les Fonts. Del nou emplaçament en valoren la tranquil·litat i sobretot que estan prop dels veïns i del barri.

Només d'arribar ja hi ha fet reformes: han

Victor Rodríguez i Paqui López, a la seva nova casa del carrer Sant Joan les Fonts.

Foto: A.Vila

engrandit la cuina, enllosat el pati i han posat una escala mecànica a l'escala per tal que l'àvia pugui accedir a la seva habitació del primer pis. A la nova casa hi viuen la Paqui, en Víctor, la mare de la Paqui i tres gossos. Les noies s'han independitzat, però aviat la família s'engrandirà amb l'arribada d'un nét o néta.

A la Paqui li dol veure la seva casa a terra, hi passa a prop cada dia ja que ara és cuinera de l'escola Montserrat. Però amb en Victor són positius. Tenen una nova casa, una família, feina i no tenen deutes i això, avui en dia dóna molta tranquil·litat. I Imatges de les obres que varen fer a la casa del carrer del Bosc. Fotos cedides per Víctor i Paqui.

pDS_47

SARRIA 75

10/3/11

14:36

Página 48

REPORTATGE [El trasllat forçós dels veïns del carrer del Bosc

MARIA CAMPOS SICÍLIA

1- María Campos, davant la seva casa, encara en obres del carrer Xuncla.

2- La casa Coll Campos del carrer del Bosc. Foto: Mer Pairet 3- La família Coll Campos al se antic habitatge. Foto cedida per la família

48_pDS

La María és nascuda al Pont Major (1935), on hi va viure fins que al seu pare li varen adjudicar la casa del carrer del Bosc. Els seus pares, en Josep Campos i la Dolores Sicília eren de Lorca, Múrcia, vinguts de joves a treballar a Girona, on es varen conèixer.

En Josep Campos treballava a la foneria Tomàs Soler de la carretera de Barcelona, quan va demanar feina a la nova fàbrica de Torras Hostench de Sarrià de Ter, on va entrar a treballar a la secció de pastes amb en Paco Mera. La Maria recorda el trasllat des del carrer del Pont Major, el desembre de l'any 1955, un hivern fred, tal com ha tornat a fer trasllat, 55 anys més tard, un altre dia d'hivern.

Es va casar l'any 1957 amb l'Albert Coll, de Celrà, amb qui ha tingut tres nois, en Josep (1958), l'Albert (1960) i en Jordi (1969). El seu home també va treballar a Torraspapel, on feia de pintor.

L'Albert, el seu home, va morir l'any 2007, quan encara tota la negociació amb Abertis estava a l'aire i no se sabia com acabaria. El seu fill Jordi Coll ha estat membre actiu de la Plataforma No als 8 carrils i una de les persones que va apostar per demanar una indemnització que els permetés canviar de casa.

La Maria al final ha escollit una altra solució i, tot que viurà prop dels seus veïns de tota la vida, s'està acabant una casa aparellada al carrer Xuncla. Ella volia una habitació a la planta baixa, tal com havia tingut sempre a la casa del carrer del Bosc i on havia pogut cuidar els seus pares malalts. La resta de la casa, la deixa pels seus fills i néts, però encara no està acabada. I de fet, li caldran dos trasllats, el que va fer a finals de novembre deixant els mobles i les pertinences en un garatge d'una seva neboda, i el nou trasllat que compta que serà per la primavera.

Ara viu a Girona prop de casa el seu fill Jordi, pare d'una nena de tres mesos, i s'hi sent ben útil. S'acompanya d'un bastó, ja que li queden seqüeles d'un accident que va tenir l'any passat amb l'autobús de línia i que la va deixar ben baldada.

Tot el procés està per tancar. Espera tornar a Sarrià de Dalt, al barri de la seva gent, amb els seus veïns i reprendre les seves activitats, anar al Centre Cívic i trobar-se ara i adés amb tot de persones conegudes. De moment, ve cada dia a fer una visita a les obres i manar la pressa als operaris. I

SARRIA 75

9/3/11

14:51

Página 49

REPORTATGE [El trasllat forçós dels veïns del carrer del Boscha

LOLA ROCA A la Dolors Roca tothom la coneix com la Lola. Nascuda a Cassà de la Selva l'any 1924, de ben petita va anar viure a Girona. Quan es va casar amb en Josep Clá, el 1948, varen anar a viure a la casa familiar d'en Josep a Celrà. En Josep Clá treballava a la secció de la lleixivadora de la fàbrica Torras. El fet d'anar a torns els va fer plantejar llogar una casa al carrer Major de Sarrià de Ter l'any 1951 i així estalviar-se fer el recorregut en bicicleta de nits.

Varen tenir tres fills, en Joan (1949), en Josep (1951) i la Mercè (1958). En Josep és nascut a Sarrià de Ter i la Mercè a Sarrià de Dalt, a la casa del carrer del Bosc que els varen adjudicar el 1955.

Amb una vista envejable sobre tot el pla de Sarrià, la casa situada a redós de la muntanya de Sarrià de Dalt, els permetia tenir hort, un al darrera i un al davant, una barraca amb gàbies de conills i gallines que els dissabtes, explica la Mercè, anaven a vendre a la plaça del mercat de Girona. Fins i tot varen tenir oques, que les engegaven a pasturar per la muntanya del darrera.

La Mercè és la memòria de la Lola, que ja no recorda gairebé res, només ens repeteix, una i altra vegada, que els dos nois varen estudiar als Maristes a Girona, on hi anaven amb l'autobús d'en Pere i una carmanyola per dinar. La Lola viu amb en Josep Palomeras i la Mercè, a la casa familiar del carrer Firal, on s'està des que la memòria ha començat a fallar.

El pare de la Mercè va participar de les activitats que es feien a Sarrià de Dalt, com la cavalcada de reis, i amb en Paco Mera, Mn. Isidre i més treballadors de la Torras formà part de la HOAC. El noi Josep Clá Roca va jugar amb l'ADC de handbol, així com la Mercè, també esportista, formà part de l'equip femení de “balonmano” de Sarrià de Dalt. La Mercè explica que ella va estudiar a l'escola de Sarrià de Dalt quan la Teresa Jubert n'era la mestra i que els estius els passava entre la piscina i la casa on es reunien les noies per aprendre a cosir, fins als catorze anys, que va començar a treballar en una gestoria de Girona.

Des de l'any 2005, quan es va començar a conèixer que es volia ampliar l'autopista, que la Mercè ha participat activament amb la Plataforma No als 8 carrils, col·laborant amb les manifestacions, pintades i reunions.

Lola Roca, casa la seva filla Mercè Clá i el seu gendre Josep Palomeras

La casa del carrer del Bosc, ja deshabitada. Fotos: A.Vila

Imatges de la família Clá Roca al seu domicili, amb els tres fills Joan. Josep i Mercè. Fotos cedides per Mercè Clá.

La seva mare, la Lola, viu amb ella des del 2009 i no sap res de les cases enderrocades ni que casa seva està tapiada. El trasllat de les seves pertinences l'han fet al mas de Celrà, on es troben els germans i la mare, per poder entre tots rescatar una escletxa de la memòria de la Lola. I

SARRIA 75

9/3/11

14:51

Página 50

QUADERN D APUNTS Josep M. Sansalvador jsansalvador@sarriadeter.cat

Xoriços No se n'escapa ningú. El mes de novembre, els lladres es van endur el cablejat de coure i les tapes metàl·liques de registres i clavegueres del passeig del Riu. El cost de reposició, a càrrec de les arques públiques, és molt superior al benefici obtingut amb la venda a cal drapaire del material robat. Al comerç de metalls i a la indústria de la foneria se'ls hauria d'exigir un major rigor a l'hora d'acceptar material de procedència com a mínim dubtosa.

De bancs i caixes L'oficina de Caixa Girona de l'avinguda de França, a peu d'autovia, es va obrir fa pocs anys i era l'única sucursal d'aquella caixa d'estalvis al terme de Sarrià de Ter. Per proximitat geogràfica, històricament l'oficina del Pont Major donava servei a impositors i clients sarrianencs de l'antiga Caixa d'Estalvis Provincial de Girona. A primers de novembre, amb puntualitat, després de la materialització efectiva de la fusió amb “la Caixa”, a l'oficina ja s'hi havia dut a terme el canvi d'imatge exterior: rètols, cartells publicitaris…Per la seva part, l'oficina de Caixa Catalunya ha vist modificar rètol i logotip pel de CatalunyaCaixa, immersa també en un procés de concentració en el qual hi participen dues caixes més. En l'actualitat, a Sarrià hi són presents tres entitats financeres: un banc i dues caixes d'estalvis. El carrer Major és la principal artèria financera

50_pDS

del poble, amb tres establiments que anys enrere havien estat quatre, quan Banca Catalana encara era operativa.

Enderrocs Les cases afectades per l'ampliació de l'AP7 del carrer del Bosc, a Sarrià de Dalt, van ser demolides a mitjan desembre.

Físicament, ja no en queda pedra sobre pedra però resten els records a la memòria de les persones i famílies que hi han viscut cinquanta anys. A tothom que n'ha hagut de marxar, els desitgem una estada digna, confortable i lliure de sobresalts a les respectives noves llars.

Pops musicals Del duet Pulpopop se'n sentiran a dir de grosses. El formen el cellerenc Pau Boïgues i el sarrianenc Edgar Massegú: el Ter fa d'estrany corrent fluvial que uneix talents musicals. De moment, ja tenen un compromís d'envergadura. Faran de teloners dels Amics de les Arts al concert de final de gira al Palau de la Música. Van quedar segons al concurs Sona9, i contra el que es pugui pensar, en aquell concurs la segona posició és la bona. Grups com Manel o els mateixos Amics de les Arts també han estat finalistes en anteriors edicions i mireu-los…

Lapsus En un del seus darrers actes com a Conseller de Cultura en funcions, l'Honorable Joan Manuel Tresserras va ser present a l'acte d'inauguració de la nova Biblioteca Emília Xargay, el diumenge 12 de desem-

bre. Va pronunciar un discurs ponderat i carregat d'arguments sòlids per defensar el paper de la cultura en la societat actual. L'estat del benestar, en paraules del Conseller que caldria que fossin subscrites per unanimitat, es basa en quatre pilars: l'educació, la salut, l'assistència i la cultura. Aquesta darrera mai no s'ha d'entendre com una despesa sinó com una inversió. En un moment del seu parlament, és possible que l'orientació dins de l'àrea d'influència urbana de Girona li fes una mala jugada i parlà de “la nova bilblioteca de Salt”. Salvant les distàncies, a anys llums d'un altre personatge i d'unes altres circumstàncies, aquest petit lapsus em va fer pensar en el memorable “¡Viva Honduras!” del gran Federico Trillo.

Moviment sísmic El diumenge 19 de desembre, passats pocs minuts de les set del matí, va produir-se un terratrèmol de baixa intensitat amb l'epicentre prop de Caldes de Malavella. A Sarrià es va sentir. A casa en podem donar fe: vam notar com el llit es bellugava de manera perceptible i com les persianes del balcó sacsejaven. Al migdia se celebrava l'arrossada solidària amb la Marató de TV3, organitzada pel Centre d'EsplaiMijac i la qüestió sísmica va ser tema de conversa a l'aperitiu i a la sobretaula. A moltes cases no se n'havien adonat: dormien de manera plàcida i profunda, que és el que correspon fer a tan menudes hores.I

SARRIA 75

9/3/11

15:06

Página 51

ESPAI ESCOLAR [Confetti

Jessica, experimentant amb farina d'arròs amb els infants: L'Eric, Olga, Oscar i Laura.

LA NOSTRA EXPERIÈNCIA DE PRÀCTIQUES Jessica Casas, Noemi Toledo, Miriam Costa

S

om tres alumnes que estem estudiant segon d'educació infantil a l'IES Montilivi de Girona, i estem realitzant les nostres pràctiques de l'octubre 2010 a l'abril 2011 en la franja horària de 9 a 13 h a l'EBM Confetti.

En aquest article, volem explicarvos la nostra experiència i vivència dins l'escola bressol.

Quan hi vam arribar, amb la tutora de pràctiques Eva Rigau vam escollir els grups classe, la Jessica va triar els menuts del grup de la Lluna, la Noemi i la Mimi els grups de 2-3 anys, l'aula del Lleó i la Granoteta.

Al principi d'iniciar les pràctiques estàvem nervioses perquè començàvem una nova etapa i desconeixíem com funcionava l'escola. També teníem una mica de por de no guanyar-nos la confiança dels infants i les educadores.

A mesura que els dies van anar passant, el nivell de confiança amb les professionals de l'escola va anar augmentant, la qual cosa va facilitar la coneixença dels infants de la nostra aula: caràcters, preferències, gustos....al mateix temps que nosaltres anàvem millorant el nostre tarannà com a futures educadores.

Poc a poc vam col·laborar amb petites tasques com ajudar a dormir, a rentar cara i mans, a canviar el bolquer als infants...

Mimi i Noemi, en el show de divendres explicant un conte en els grups de 2-3 anys.

Jessica, cantant a l'aula de la Lluna. Show del divendres, grups 1-2 anys.

Una de les tasques de les nostres pràctiques era realitzar una activitat a l'aula: • La Jessica va proposar als infants una activitat d'experimentació amb farina d'arròs, ja que a la seva aula hi ha una nena cel·líaca i no es podia utilitzar farina de blat.

• La Noemi, amb un petit grups de 2-3 anys, va experimentar amb puré de patates barrejat amb aigua.

• La Mimi va portar Mimi, amb la Mar i la unes caixes amb sorpreJana. E cançoner d xplicant el ses pels infants, la caixa del so i el silene les caixet es. ci, el cançoner de les caixetes. I les titelles i els contes d'abans d'anar a dinar.

També vam tenir l'oportunitat de participar en el “Show dels divendres”, una activitat que es fa a l'escola i que està oberta a la participació de les famílies. Vam explicar un conte davant de tres grups classe, al principi estàvem neguitoses perquè no sabíem con reaccionarien els infants, però van escoltar molt atents el conte i fins i tot en veure el bon resultat vam repetir l'experiència més d'una vegada.

Thiago, Jan i Ainhoa, experimentant amb puré de patates.

Quant al funcionament de l'escoAquesta experiència a l'escola la estem molt contentes que ens hagin assignat Confetti, ja que apliquen trets bressol Confetti ens ha deixat petjada en el nostre camí, al mateix temps que de la metodologia Pikler.

Hem vist l'educació dels infants des els aprenentatges adquirits gràcies a les d'una altra perspectiva; el respecte envers professionals, ens acompanyaran en el nostre futur com a educadores. I els nens/es, la forma de dirigir-s'hi.

pDS_51

SARRIA 75

9/3/11

15:07

Página 52

ESPAI ESCOLAR [AMPA Confetti

NOVES ACTIVITATS DE L'AMPA

EL PRIMER PESSEBRE VIVENT Lourdes Gelada

Detall de la decoració feta pel pessebre vivent de l’escola bressol Confetti.

L’

inici de l'escola bressol ens suposa moltes coses com a membres de l'AMPA. Començant perquè els nostres fills/es i nosaltres mateixos tornem a la rutina i continuant perquè s'han de planificar quines activitats durem a terme durant el present curs escolar.

El primer trimestre està ple d'activitats de caire molt tradicional i molt festiu. La primera festa que ens trobem és a la tardor i és la Castanyada.

Els nens queden molt sorpresos de veure les castanyeres com entren a la seva aula i tots junts ballen la seva cançó. A més a més, per a molts dels nostres fills/es és la primera vegada que veuen i mengen castanyes cuites.

La segona activitat que organtizem ja és dins de l'hivern. Es tracta dels patges reials que visiten l'escola

52_pDS

bressol Confetti. És una feina molt divertida i agradable perquè tens la compensació de l'alegria dels infants.

Enguany dins de les activitats d'hivern hem organitzat una tercera activitat que ha estat totalment nova : el 1r pessebre vivent de l'escola bressol Confetti.

El pessebre es feia fora de l'horari escolar i vam parlar amb les educadores de l'escola bressol que van decidir no col·laborar amb nosaltres. I seguidament vam demanar permís a l'ajuntament per poder utilitzar les dependències de l'escola bressol fora del seu servei habitual i que no ens hi van posar cap impediment.

Tots els membres de l'AMPA estàvem molt engrescats amb la seva organització. Tot i que tothom sabia que ens portaria molta feina i que ens havíem de posar mans a la feina molt

aviat. De tota manera no ens feia cap mandra perquè sabíem que seria molt gratificant i que comptaríem amb la complicitat dels pares i mares. I així va ser. Vam posar les graelles a les aules per saber si realment era una activitat en la qual tindríem participació i la resposta va ser genial. Gràcies a tothom!!!

Vam dividir les aules per temàtiques i així vam tenir quatre quadres per al nostre pessebre : animals de granja (que serien els nens més petits de l'escola bressol que encara no caminaven), oficis (els infants del grup 1-2 més grans), dimonis (grup 2-3 anys aula del lleó) i el naixement (grup 2-3 anys aula la petita granoteta).

L'AMPA va treballar moltes hores per fer els decorats i així l'escola va deixar de ser-ho per una estona i es va convertir en els diferents espais del pessebre. Realment va quedar molt bonic.

SARRIA 75

9/3/11

15:07

Página 53

ESPAI ESCOLAR [AMPA Confetti

Els pares van “disfressar” els seus fills/es dels personatges que els havien tocat. No calia comprar cap vestit sinó senzillament que tothom hi posés imaginació.

I així va ser, vam tenir tots els nens i nenes perfectament caracteritzats i amb molta gràcia.

La logística d'aquell dia de penjar decorats, rebre els nens i organitzar els familiars, vigilar les aules nosaltres mateixos i les diverses feines que vam anar fent era molt important. Per poder-la dur a terme vam comptar amb la col·laboració dels membres de l'AMPA i de diferents pares i mares que tenien fills participant en el pessebre. Gràcies per l'ajuda que ens va oferir tothom.

Realment va ser un èxit de participació , d'organització , de nivell de visitants, ... I un agraïment molt especial a la Ramona i la Pepi que es van quedar a fer-nos la xocolata desfeta amb la qual vam obsequiar la gent que va venir.

Tot això ens ha donat molts ànims per continuar fent feina i per pensar que aquest pessebre tindrà una continuïtat dins de les activitats que organitzem. I

QUI SOM I QUÈ FEM A L'AMPA CONFETTI L'AMPA és l'associació de pares i mares d'alumnes. En el nostre cas, els alumnes són els nostres fills petits que estan a l'Escola Bressol Confetti de Sarrià.

L'AMPA inclou tres grups de persones, els primers són els que paguen la quota anual i això vol dir que són sòcies d'aquesta entitat. Hi ha un segon grup que són els socis però que, a més a més, són col·laboradors. Aquest grup ens dóna un cop de mà en l'organització de les festes, sempre i quan pugui venir en aquella data, sense tenir cap responsabilitat. I hi ha un tercer grup de persones que formen part de l'AMPA com a socis i com a membres de la junta. Som les cares visibles que podeu veure a les festes de l'escola i a les quals sempre us podeu adreçar en cas de dubtes i/o suggeriments. En el curs actual aquests càrrecs són : Lourdes Gelada –presidenta– mare de l'aula de La petita granoteta i de la Tortuga balleruga.

Esther Torrent –secretària– mare de l'aula del Lleó Montserrat Gelada –tresorera– mare de l'aula del Lleó i del Petit bolet .

L'AMPA de l'escola bressol organitza les festes populars com ara: castanyada, patges reials, carnestoltes i Sant Jordi. També ens fem càrrec de les sortides a la granja del grup de 2-3 anys i la sortida de final de curs de tots els nens de l'escola. Des de l'any passat comprem les verdures que es planten a l'hort de l'escola i participem en diferents actes del poble per donar a conèixer la nostra feina a l'escola. Dins aquest

últim apartat estem presents a la Fira del Paper i en les Jornades de la Dona Treballadora. Enguany, la previsió és d'organitzar una activitat totalment nova en el nostre centre. Abans d'iniciar el període de vacances nadalenques voldríem fer un pessebre vivent on els personatges fossin els alumnes de l'escola bressol. Esperem que vagi molt bé i que la gent hi participi molt.

Ser soci de l'AMPA vol dir que pots gaudir d'una sèrie important d'avantatges.

Les activitats que organitzem nosaltres i els regals que comprem són gratuïts per als nostres socis. Els calendaris que venem per nadal i els DVD's amb les activitats dels nostres fills són a un preu més reduït.

L'AMPA convida tothom a participar en les festes que fem. La primera que trobem és el dia 5 de novembre, que és la festa de la Castanyada. L'horari de les festes sempre és dins l'horari lectiu de l'escola. Les portes s'obren a les 16.00 h i s'acaba cap a les 17.00 h. Així, els pares que tenen altres fills per recollir poden venir i participar sense tenir problemes a l'hora d'anar-los a recollir.

Aprofitem per convidar tothom a venir a les festes que fem i a participar perquè els nostres fills s'ho passin d'allò més bé, i òbviament, els pares també ens ho passem molt i molt bé. I quedem a la disposició de tothom per a qualsevol dubte.

La manera de contactar amb nosaltres és : ampaconfetti@sarriadeter.cat. I podeu seguir les nostres activitats a través del nostre blog. L'enllaç el podeu trobar a la pàgina web de l'Ajuntament de Sarrià de Ter. I

RESTAURANT MAS NOU CASAMENTS • BATEIGS • APERITIUS • BANQUETS COMUNIONS • CONVENCIONS MENÚ DIARI: De 13 a 16 h. i des de les 20 h.

Ctra. Palamós, km.1 - CAMPDORÀ - Tel. 972 21 70 43

pDS_53

SARRIA 75

9/3/11

15:07

Página 54

ESPAI ESCOLAR [CEIP Montserrat

OBSERVEM, MANIPULEM, EXPERIMENTEM ...

Engràcia Bramon i Ayats. Cap d'estudis i Comissió aula de ciències

E

ra durant el curs 2006-2007 quan us anunciavem que a l'escola haviem rebut la dotació d'una Aula de Ciències amb suport TIC”.

Una dotació amb diversos recursos materials que ens ajudarien a acostar als nens i a les nenes a la ciència tot realitzant un treball experimental

encaminat a desenvolupar processos d'ensenyament-aprenentatge significatius des de l'Educació infantil.

Per aquesta aula hi passen tots els nostres alumnes de P-3 fins a sisè. Després d'aquests cinc anys, us obrim novament les seves portes perquè pogueu veure una petita mostra de l'activitat diària:

P-3 i P-4

Els nens i nenes de P3 i P4 ens agrada anar a l'aula de ciències. Aquí tenim mooooltes pilotes, botons, agulles... Juguem a classificar per color, per mida, per tacte... També fem dibuixos, castells, camins... Ens ho passem molt bé!

P-5 Els nens i nenes de P5...

Estem estudiant com és el nostre cos: com és per dintre i com és per fora. Volíem saber quin camí fa el menjar a dins nostre, per això hem estat treballant l'aparell digestiu: boca, esòfag, estómac, intestins i anus.

54_pDS

SARRIA 75

9/3/11

15:08

Página 55

ESPAI ESCOLAR [CEIP Montserrat

Primer

Els nens i nenes de 1r...

Hem experimentat amb l'aire i hem comprovat que tot i que no el veiem, està a tot arreu. Té força i ens pot proporcionar energia.

Hem fet un vehicle lliscant que funciona amb la força de l'aire.

Segon

Els nens i nenes de 2n …

Hem experimentat amb la calor i els canvis que pot produir: . escalfament de l'aire . fusió del gel

Tercer Els nens i nenes de 3r ...

Hem estudiat com es reprodueixen les plantes i hem experimentat amb un tipus de reproducció: la gemmació. Hem plantat patateres a partir de patates “grillades”.

pDS_55

SARRIA 75

9/3/11

15:08

Página 56

ESPAI ESCOLAR [CEIP Montserrat

Quart

Els nens i nenes de 4t ...

Hem estat estudiant l'aparell respiratori. Hem observat i hem inflat d'aire els pulmons d' un xai. N'hem apuntat les parts: tràquea, bronquis i pulmons i hem disseccionat els pulmons per poder veure quin recorregut fa l'aire.

Cinquè Els nens i nenes de 5è …

Hem estudiat els animals vertebrats i invertebrats, per això hem disseccionat una sardina, hem observat les seves parts externes: cap, cos cua, aletes, escates... i internes: brànquies, intestins columna vertebral (espina), classificat closques de mol-luscs, observat insectes al microscopi

C/. Major, 100 - 17840 Sarrià de Ter Tel. 972 17 04 48

56_pDS

SARRIA 75

9/3/11

15:08

Página 57

ESPAI ESCOLAR [CEIP Montserrat

Sisè Nens i nenes de 6è...

Hem fet l'observació de les cèl·lules de la pell de ceba. Ho hem observat amb la lupa, la lupa binocular i el microscopi. El material que hem necessitat ha estat: unes pinces, un ganivet, un portaobjectes, un cobreobjectes, un comptagotes, una càpsula de petri, aigua destil·lada, blau de metilè i un bulb de ceba.

La incorporació d'aquestes aules a la tasca docent, facilita molt l'aprenentatge de les ciències perquè desperta la motivació de l'alumnat i connecta amb els seus interessos; afavoreix l'adquisició d'habilitats intel·lectuals, el desenvolupament de la curiositat, l'anàlisi i la presa de decisions. Ofereix l'opor-

tunitat de treballar habilitats manipulatives, organitzatives, comunicatives, al temps que potencia la creativitat i l'autonomia personal.

Plantejar als nens i nenes situacions i converses que donin joc, que generin diferents punts de vista que han de defensar davant dels altres,

que puguin exposar les seves opinions, i valorar les de la resta, fa que des de ben petits s'acostumin a raonar, argumentar, observar, indagar...

Dóna resposta a les necessitats d'educació científica de la societat actual mentre tots aprenem de tots de manera divertida i engrescadora. I

pDS_57

SARRIA 75

9/3/11

15:08

Página 58

ESPAI ESCOLAR [CEIP Montserrat

LA RODA D'ESPORTS EL PLA DE FOMENT DE L'ESPORT A L'ESCOLA MONTSERRAT DE SARRIÀ DE TER AMPA Escola Montserrat

P

er tercer any consecutiu l'escola Montserrat i l'AMPA participem en el programa de Foment de l'esport a l'escola, amb la col·laboració del Consell Comarcal del Gironès. És en aquest marc que des de l'AMPA, en col·laboració amb diferents entitats esportives del poble, hem creat una nova activitat extraescolar, gratuïta, que hem denominat “la roda d'esports”. En aquesta nova activitat hem intentat que els nens i nenes de l'escola provin diferents esports, fomentant així la multidisciplinaritat esportiva.

58_p

LA RODA D'ESPORTS HA COMPTAT AMB LES SEGÜENTS ACTIVITATS: Primer trimestre: bàsquet El primer trimestre l'hem dedicat a ensenyar les bases del bàsquet als alumnes d'educació primària; aquesta activitat ha tingut molt d'èxit, amb més d'un centenar de participants, fet que ens ha obligat a programar aquesta activitat tres dies per setmana, vetllant d'aquesta manera per a que tothom pugui participar-hi. L'activitat de bàsquet l'hem realitzat gràcies a la col·laboració del Club Bàsquet Sarrià, amb la participació desinteressada

d'alguns dels seus monitors.

Segon trimestre: tennis de taula i escacs Per al segon trimestre oferim dues activitats esportives ben diferents, tennis de taula, per als alumnes de 5è i 6è de primària, i escacs, per a alumnes de 1r a 4rt de primària.

Per a la pràctica del tennis de taula s'ha adequat un dels dos patis interiors de l'escola per a practicar aquest esport i s'ha comprat una taula de tennis taula sufragada amb els diners que ha rebut l'AMPA per a participar en el projecte del “Pla de foment de l'esport

SARRIA 75

9/3/11

15:08

Página 59

ESPAI ESCOLAR [CEIP Montserrat

a l'escola” del Consell Comarcal del Gironès. Per a realitzar aquesta activitat esportiva l'AMPA cedeix un dels seus monitors de menjador per a dirigir aquesta activitat. En aquesta activitat hi participen 18 nens i nenes.

Pel que fa als escacs hi participen més de 60 alumnes de 1r a 4rt de primària en una activitat dirigida per la Federació Gironina d'Escacs, que proporciona dos monitors.

Tercer trimestre: handbol De cares a aquest tercer trimestre està previst realitzar un esport amb molta tradició en el nostre poble: l'handbol. Per a realitzar aquesta activitat esportiva comptarem amb la col·laboració de la Unió Esportiva Sarrià, que ens cedirà gratuïtament dos monitors per tal que es pugui dur a terme l'activitat. Confiem en què

aquesta activitat tindrà una participació tan elevada com les que han tingut les altres que s'han fet en aquesta roda d'esports.

Cal remarcar que totes aquestes activitats s'ofereixen gratuïtament amb l'objectiu que hi puguin participar el màxim nombre d'alumnes de l'escola, amb independència de quina sigui la seva situació econòmica de la seva família.

Més enllà de servir per a sufragar les despeses d'aquestes activitats esportives, la resta de recursos econòmics rebuts per la participació en el “Pla de foment de l'esport a l'escola” s'han destinat a la compra de material esportiu i per a sufragar part de la despesa de l'excursió anual a Núria, activitat organitzada per l'AMPA, entenent que aquesta activitat també està considerada com una manera de fomentar l'esport, concretament l'esqui i l'snow board.

Està previst, doncs, que al llarg del curs es vagi comprant material esportiu que necessiti l'escola a partir de la dotació econòmica del “Pla de foment de l'esport a l'escola” que disposa l'AMPA. Des de l'AMPA volem manifestar el nostre més sincer agraïment a tots els qui fan possible no només que puguem participar del “Pla de foment de l'esport a l'escola”, sinó sobretot que aquest pla sigui tot un èxit de participació: l'equip directiu i docent esportiu de l'escola, la Federació Gironina d'Escacs, la Unió Esportiva Sarrià, el Club Bàsquet Sarrià i el Consell Comarcal del Gironès.

Per altra banda des de l'AMPA també organitzem altres activitats extraescolars esportives, encara que no dins el “Pla de foment de l'esport a l'escola”: futbol flag, judo, funky i dansa i psicomotricitat.

El futbol flag és una activitat que es realitza per tercer curs consecutiu, sempre de manera gratuïta des dels seus inicis gràcies a la desinteressada col·laboració d'en Manel Iribarne, dels Wolves de Sarrià de Ter, amb la col·laboració de la Federació Catalana de Futbol Flag. Aquesta és una activitat que s'ofereix als alumnes de 4rt, 5è i 6è de primària.

El judo s'ofereix aquest curs per primera vegada; és una activitat coordinada per l'Associació de Judo de Girona.

El funky és una activitat que s'ofereix des de fa molts anys com a activitats extraescolars. Adreçada a alumnes de 1r a 6è de primària té una gran acceptació, especialment, encara que no de manera exclusiva, entre les alumnes.

La dansa i psicomotricitat, que s'ofereix als alumnes de P3 a 1er de primària, també té una gran acceptació i és un espai molt indicat per a que les i els alumnes petits de l'escola comencin a conèixer el seu propi cos i les seves potencialitats.

Des de l'AMPA valorem molt positivament totes aquestes activitats i pensem que contribueixen a un millor desenvolupament integral dels nostres fills i filles a l'escola, alhora que, n'estem convençuts, elles i ells s'ho passen molt bé i es diverteixen realitzant-les. I

NETEJA XEMENEIES GIRONA ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Tel. 972 17 17 33 Sant Jordi, 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès

pDS_59

SARRIA 75

9/3/11

15:08

Página 60

NATURA [Cho You

Primera expedició al Cho Oyu (8.201 m)

UNA EXPERIÈNCIA D'ALÇADA Xevi Gómez. Grup Muntanya Sarrià

A

quest article pretén explicar-vos, en primera persona, les meves vivències a l'intentar escalar un cim de més de 8.000 metres a l'Himàlaia.

Amb l'objectiu de fer una gran ascensió vaig escollir intentar un 8.000, que finalment va ser el Cho Oyu de 8.201 m situat al Tibet. Sabent el pic on anava “començava la festa”: preparació de material, logística, mogudes burocràtiques, etc. I és clar, paral·lelament, la preparació física, portant-ho tot per igual importància i amb tots els maldecaps, dies sense dormir, trucades per telèfon i visites aquí i allà (que finalment moltes no serveixen per a res).

Va arribar el dia de marxar i vaig volar a Madrid, de Madrid a Doha i de Doha finalment a Katmandú. Després dels últims preparatius a Katmandú, vam preparar el viatge al Tibet, que es presentava entretingut. El trajecte que havia de durar sis hores va acabar durant dos dies, cosetes d'aquest país. Hi van haver esllavissades a la carretera per unes fortes pluges i com a conseqüència la carretera tallada per sis punts i vint-icinc morts.

60_pDS

Arribant al Tibet, que ara li diuen Xina, vaig fer dos cims, un de 4.000 m i un altre de 5.000 m per anar-me aclimatant. La veritat és que van anar molt bé. També dir que estava compartint grup amb set argentins, un noi de Valladolid, dos de Saragossa, un equatorià, dos francesos i el “catalán”, que era jo. Vam deixar de banda l'altiplà tibetà i vam anar al camp base. Per arribar al camp base (C B) del Cho Oyu , com que es troba a molta alçada per ser un camp base, fan falta tres dies. Així es passa pel C B Xinès, el C B Intermedi finalment el C B. Una vegada a lloc, van arribar els yacks amb tot el meu material i em vaig donar uns dies per preparar-lo i també per aclimatar, tot passejant pel camp base, i ara sí, començava la festa.

Fem un primer porteig del CB (situat a 5.700 m) fins als 6.050 m amb 25 kg de material carregats a l'esquena (una matada!), tornem a les tendes i al cap de 2 dies tornem a tirar cap amunt, fins a 6.400 m. Al Camp 1 instal·lem, dormim i l'endemà cap a baix, descansem i tornem-hi. En aquesta segona tirada érem 3, jo, l'Álvaro i el Pilota. Quan arribo al Camp 1 em giro i no els veig

SARRIA 75

9/3/11

15:13

Página 61

NATURA [Cho You

darrera meu. Preparo te, espolso la tenda i espero, al cap d'una hora, i ja de nit, arriba l'Álvaro: “Xevi! Xevi! Que Pilota está enfermo”.

“No jodas!” - li vaig dir jo - “Qué le pasa?”

Em diu que li fa molt de mal la panxa i que esperen que no sigui apendicitis, que trucaran al metge de Saragossa a veure què. Jo volia baixar amb ells, perquè crec que el primer és el primer i un amic és sempre el primer. Però a la tenda de baix no hi cabíem tots tres, així que em vaig quedar al Camp 1 a passar la nit. A l'endemà vaig aconseguir una ràdio però no em va ser possible parlar amb ells. Ja havia desistit de seguir amunt quan es va acostar un alpinista d'una altra expedició i em va cridar: “No possible to camp two, abalanch, abalanch!” - Així que vaig tornar cap a baix.

Al CB una altra vegada.

El problema era que al C2 hi havia hagut una allau i d'aquest camp cap amunt les condicions eren molt perilloses. Es veu que hi havia una placa de 100 o 200 metres amb una capa de 7 centímetres de gel, a sota 1 metre de neu pols i a sota una altra capa de 5 centímetres més de gel. Cada cop que un grup la trepitjava aquesta placa de gel i neu pols es trencava. En aquell moment ja hi havian hagut 4 allaus de placa a alçada, cadascuna amb les seves respectives víctimes.

Donades aquestes circumstàncies els xerpes de totes les expedicions van fer una reunió i van decidir abandonar el CB al·legant que no volien morir en aquella muntanya. (Ens consta que aquesta gent no es fan enrere fàcilment, ja que les seves

famílies viuen tot l'any del que ells guanyen durant la temporada d'expedicions, però és clar, si morien tampoc no hi guanyarien res). Això a nosaltres no ens condicionava, perquè nosaltres no teníem xerpes, però el fet que marxés tothom ens va fer meditar.

El nostre grup va decidir fer un altre intent. Ens trobàvem bé i encara ens quedaven dies. Vam tirar amunt.

Aquesta vegada hi vam anar l'Álvaro i jo, ja que en Pilota s'estava recuperant del que al final va ser una inflamació del fetge. Vam arribar fins al Camp 1.

Vam dormir, tot correcte, i carregats

pDS_61

SARRIA 75

9/3/11

15:13

Página 62

NATURA [Cho You

el meu relat i voldria donar les gràcies a tots aquells que han comprat o venut samarretes, perquè sense ells tot això no hauria estat possible, i també a aquells companys que m'han aguantat tantes vegades en una petita tenda en algun lloc d'aquelles o d'aquestes muntanyes. I Moltes gràcies de tot cor, Xevi.

Nota: s'està preparant un petit audiovisual amb vídeo i fotografies de l'expedició, que es passarà pròximament a Sarrià.

com animals vam pujar cap al C2. La nostra idea era tirar amunt i si no fèiem el cim, arribar a la màxima cota possible. I si ho vèiem pelut, tirar avall!

Nosaltres érem les dues úniques persones del camp base (en total hi havia uns 550 alpinistes) que no teníem espònsors i no estàvem subvencionats per cap diputació ni administració autonòmica ni estatal. I per tant, tampoc estàvem obligats a respondre davant de ningú.

La nostra carta a jugar era que si aconseguíem alçada, podíem intentar de travessar la placa de gel, i comptàvem que amb el pes de només dues persones era difícil que es trenqués... encara que mai se sap.

Vam escalar el sérac (que ens va portar una llarga estona) i al cim del sérac em va agafar un atac de tos i un mareig que no em va agradar gens. Jo cada vegada estava més malament de

62_pDS

la gola. Cap als 7.000 m vam trobar dues tendes i vam decidir quedar-nos-hi i seguir l'endemà.

Vam passar la nit com vam poder, al matí em vaig aixecar, vaig sortir a fora i vaig vomitar 3 vegades.

Era clar, se m'havia acabat pujar.

Vaig parlar amb l'Álvaro i vam decidir que jo em quedava allà i ell pujava una mica, i quan baixés, marxaríem tots dos cap avall. L'Álvaro va pujar fins a 7.400 m, vam recollir els trastos i vam baixar cap a baix a dormir al C1 i l'endemà al C B. La història va ser que quan nosaltres estàvem bé, la muntanya no ho estava i quan la muntanya semblava que estava a punt, nosaltres no. Però és clar, que sigui al Tibet, als Alps o al Pirineu la que decideix és la muntanya.

Espero que us hagi agradat

SARRIA 75

10/3/11

14:45

Página 63

SALUT [Consells

CONSELLS PER A L'ORGANITZACIÓ DE LA PRESA DE MEDICAMENTS Emili Marco. Àrea Bàsica Salut Sarrià de Ter

A

partir de certa edat, és relativament freqüent que es prenguin, com a mitjana, entre tres i sis medicaments per dia de manera crònica. Aquest fet fa que alguns dels malalts no compleixin amb el seu tractament, de manera que la seva malaltia progressa o no es produeix la millora esperada.

Una de les causes més freqüents d'incompliment és que el malalt no veu la manera de fer compatible tota la presa de medicaments amb la seva activitat quotidiana. Altres vegades, el malalt, simplement, se n'oblida.

Es defineix com a malalt polimedicat el que pren 5 o més medicaments, de forma continuada, durant un període igual o superior a 6 mesos.

No hi ha dubte que l'ancià constitueix el malalt polimedicat típic, encara que els consells esmentats es poden aplicar a qualsevol pacient polimedicat. A més, la gent gran és més susceptible de patir efectes secundaris i interaccions que la gent jove.

Aquest document pretén proporcionar als malalts o als seus cuidadors una ajuda a per organitzar la presa de medicaments al llarg del dia de la manera més senzilla possible, però alhora obtenint el màxim benefici del seu tractament.

resta de medicaments que està prenent 6. Com poden afectar els aliments al nostre tractament farmacològic 7. Medicaments desaconsellats en cas de dieta sense sal Tota aquesta informació la trobarà al prospecte que acompanya el medicament.

1. CONEGUI EL SEU TRACTAMENT

Comprar la medicació sempre a la mateixa farmàcia pot facilitar que el farmacèutic conegui tot l'historial mèdic del pacient i pugui fer un correcte seguiment del tractament prescrit, evitant duplicacions i interaccions de medicaments i adaptant els consells genèrics a la realitat d'un malalt concret.

Un malalt informat és un malalt més complidor. El malalt o el cuidador han de conèixer: 1. Què és el que pren 2. Quant de temps ho ha de prendre 3. Com ho ha de prendre - Amb aliments o sense - Si es pot partir o triturar o bé ho ha de prendre sencer 4. Les reaccions adverses més freqüents del medicament i què ha de fer si es presenten 5. Les interaccions importants amb la

2. ELABORI UN PLA DE MEDICACIÓ PERSONALITZAT El pla de medicació personalitzat és una llista detallada de tota la medicació (medicaments amb recepta o sense, vitamines i compostos d'herbolaris) que pren un pacient amb el nom comercial, la dosi, la durada del tractament i les hores d'administració. És una eina útil tant pel metge com pel farmacèutic, ja que d'aquesta manera se sap tota la medicació que es pren i s'eviten duplicitats de medicaments i possibles interaccions farmacèutiques.

Demani ajuda als seus familiars, al metge i a la infermera o al seu farmacèutic per construir el pla de medicació. Si ho prefereix, també pot anotarho a mà sobre una plantilla en blanc.

3. TINGUI UNA "FARMÀCIA DE CAPÇALERA"

4. SIMPLIFIQUI ELS HORARIS D'ADMINISTRACIÓ És recomanable que aquests coincideixen amb els àpats, abans o des-

prés d'acord amb les instruccions específiques d'administració, ja que d'aquesta manera és menys probable que s'oblidi la medicació, és a dir: 1. Cada 6 hores: esmorzar, dinar, berenar i després de sopar 2. Cada 8 hores: esmorzar, dinar i sopar 3. Cada 12 hores: esmorzar i sopar 4. Una vegada al dia: esmorzar, dinar o sopar, sempre d'acord amb les instruccions especifiques d'administració.

5. Si hi ha febre o en cas de dolor, és fonamental preguntar al metge quin és l'interval i la dosi màxima diària.

Hi ha excepcions a tenir em compte, com és el cas dels antibiòtics, amb les quals és molt important respectar els intervals d'administració, així com la durada del tractament. També els antineoplàsics (medicaments pel tractament del càncer) i altres medicaments que requereixen precaucions especials per la seva administració. Per això, és molt important ensenyar el pla de medicació personalitzat a la farmàcia, per tal que, en cas necessari, el farmacèutic hi pugui incloure anotacions especials.

5. INTENTI SIMPLIFICAR LES PAUTES TERAPÈUTIQUES Demani ajuda al metge per simplificar el seu tractament (amb formulacions que redueixin el número de preses al dia. No sempre pot ser possible, però si ho és, resulta més fàcil seguir el tractament.

6. UTILITZI UN SISTEMA PERSONALITZAT DE DOSIFICACIÓ (SPD) Actualment hi ha oficines de farmàcia que ofereixen al pacient la possibilitat d'accedir a la medicació diària disposada en envasos especialment dissenyats per evitar confusions i facilitar el compliment del que s'ha prescrit. I

pDS_63

SARRIA 75

9/3/11

15:13

Página 64

VIATGES [La Xina

DE BADOC PER LA XINA (1) Francesc Ramió

C

om sempre i a cada viatge, t'entra l'esverament de l'últim moment i, com sempre, just abans de sortir de casa no trobes els bitllets de l'avió o els passaports. Res, no estàs tranquil fins que has embarcat l'equipatge i estàs a la sala d'espera davant la porta d'embarcament del teu vol, ja pots respirar tranquil. Ara el neguit que et ve és el de les coses que creus imprescindibles, que has oblidat. La veritat, que les imprescindibles ja les trobaràs a faltar, just quan les necessitis de veritat durant el viatge, però no sé si tan imprescindibles, perquè tornaràs i no les hauràs tingut, però ja hauràs fet el viatge, per tant hauràs passat sense

64_pDS

aquestes coses, que creus que necessites per poder fer un viatge tal com cal.

La veritat que quan viatges lluny sempre vas a deshora o surts a hores raríssimes, o a mesura que viatges va canviant l'hora de l'avió, però no la del teu rellotge i ara és quan comença el drama, et serveixen un esmorzar a les sis de la tarda, dinar a les onze de la nit, etc. Un descontrol total. En resum, arribes al lloc més de 24 hores d'haver sortit de casa, amb un cansament de no haver dormit i si quan arribes és el matí, vol dir que per agafar el ritme no pots anar a dormir fins al vespre. Al cim tens el “jet lag”, una expressió anglesa, per dir confús, descontrolat, descol·locat, tot amb dues paraules

curtes.

En aquest vol, la majoria de passatgers són xinesos i aquests no tenen tan definits els àpats com nosaltres, en general a tots els àpats mengen el mateix, no fan les nostres diferències de l'esmorzar amb la resta dels àpats, ni tampoc fan tan marcats els àpats, sinó que mengen molts cops al dia. És per això que a part d'un determinat moment, l'avió es converteix en un formiguer d'anant i venint a la part de darrera de l'aparell buscant d'uns pots de “noodels”, o sigui de fideus de farina de blat, que ja seran una visió constant en tot el viatge, són un gots, no tan grossos com els de crispetes del cine, plens de fideus deshidratats, que s'omplen d'aigua

SARRIA 75

9/3/11

15:13

Página 65

VIATGES [La Xina

Exposició universal de Shanghai

Xina ens deixa clar el país on entrem, a part que són tràmits que a Europa ja no hi estem acostumats, això sí, amb la més alta tecnologia, veus en una pantalla en tot moment com emplenen les teves dades perEl Shanghai World Financial Center és el cinquè edifici més alt del món. què si tu hi veiessis algun error bullent, s'espera uns minuts i ja estan poguessis demanar la rectificació i ja llestos per a menjar, n'hi ha de molts et donen un resguard que hauràs de gustos, la majoria porten també uns donar quan deixis el país.

Les càmeres sobrets amb diferents salses segons de vigilància tampoc ens deixaran cap el gust de cadascú. Com he dit, durant dia, estem allà on estem, és com un tots els dies en veurem menjar a “gran hermano” de mesura gegant, tothora i a per tot arreu .

Els viatges en avió han canviat reafirmat per la presència de militars molt, ara veus viatgers amb ordinadors estem on estem, de parades de portàtils, iphones, ipods, ipads, etc., metro, estacions de tren, aeroports, amb tota mena d'enginys electrònics carrers, etc.

Continuem amb l'alta tecnologia, per distreure's de les llargues hores el tren que ens porta al centre de la d'un vol internacional. La tecnologia ciutat fa els 40 km de la distància del s'ha estès molt per tot arreu, malgrat recorregut amb 7 minuts, és el l'esforç de les companyies aèries per posar-se al dia, guanyen la carrera tec- Maglev, tren de levitació magnètica, nològica els passatgers, almenys que té el seu rècord en 581 km/h, malquant a l'entreteniment, no em poso grat que circula a uns 400 km/h.

No cal dir que és un tren esplènamb la seguretat. did, immaculat, perfecte i que quan hi L'arribada a Shanghai, perfecta, comences a trobar el gust ja ets a lloc. com era d'esperar. Però al primer Enllacem amb el metro, també molt moment ja tenim clar que estem modern, net, amb una gran puntualitat, entrant en un país totalitari, el control dels papers i la butlleta d'entrada a la dotat de totes les tecnologies més

punteres. Cal dir que totes les estacions de metro tenen l'accés a la vies tancat, de tal manera que quan arriba el comboi s'obre una porta, i és llavors que tens accés al vagó, sistema que si estigués implantat a les nostres estacions evitaria molts accidents, per exemple el de Castelldefels a la revetlla de St. Joan.

No deixa de ser un cop molt fort, la visió de la “city”, el barri nou, seu de les oficines centrals, les grans empreses, corporacions, bancs, etc. És un barri nou de trinca, que sembla que participen en un concurs de veure qui fa l'edifici més alt i modern, encara que l'estètica, pel nostre gust, és una mica “cantona”, el conjunt és molt modern i no té res a envejar a altres “cities” semblants.

L'edifici més alt té 492 m d'alçada, és el Shanghai World Financial Center, i en aquest moment és el 5è edifici més alt del món, a dalt de tot té una oscil·lació entre 3 i 6 m per tal de no oposar resistència al vent i no caure. És un edifici de línies molt senzilles, molt elegant i segurament el que més fuig de l'estètica una mica “freeke” de tot el conjunt, però això només és de dia, perquè a la nit, fins a mitjanit, tenen el costum d'il·luminar tots els edificis, amb llums de colors, i deixen la ciutat com un arbre de Nadal.

Tot plegat et fa la sensació de potència econòmica molt gran, en particular a nosaltres que venim d'un país

pDS_65

SARRIA 75

9/3/11

15:14

Página 66

VIATGES [La Xina

Pavelló espanyol de l’expo

El robot Miguelin. Fotos: Francesc Ramió

que estem donant la sensació contrària i on el pessimisme s'ha apoderat de tot i de tots.

La tanca d'or d'aquesta demostració de potència econòmica ha estat l'Expo. Les expos totes solen ser molt semblants, és un lloc on els diferents països intenten presentar la seva millor imatge i la gent hi va a badar per veure les coses que presenta cada pavelló i com que tothom fa el mateix, ningú té vergonya de fer el badoc.

Cada cop és més difícil sorprendre la gent, primer perquè els canvis són tan ràpids i extraordinaris, que ja hem perdut la capacitat de sorprendre'ns. I segon perquè poques coses veus que no hagis vist a la “tele”. El món és tan immediat que res s'escapa de la vista de tothom. Quant sortim de casa ja sabem el que anirem a veure i portem com una llista com si fos de la compra, per anar tatxant el que hem vist i el que hem de fer, i si quan tornem no hem posat totes les creuetes, ens sembla que el viatge no ha estat prou bé. Ens oblidem que el viatjar bàsicament és viure i no es tracta de veure les coses sinó de viure-les, per captar l'essència i el tarannà del lloc que visitem. I és amb aquest esperit que hem fet el viatge i la visita a l'Expo.

A nosaltres el que primer ens va sorprendre és que per primer cop a la Xina hi havia fons d'aigua potable al carrer, això a dins de l'Expo, ja que a

66_pDS

tot el país l'aigua no és potable, ni per poder-te rentar les dents, sempre has de circular amb les ampolletes d'aigua mineral. És clar que per als xinesos és diferent, ells ja estan més o menys acostumats a les seves aigües, és per nosaltres els forasters que hi ha perill.

Per això el costum que tenen de prendre te a totes hores és la manera de fer potable l'aigua, bullint-la, d'aquesta manera s'asseguren la qualitat sanitària del que beuen.

A les expos, els països intenten donar la millor visió d'ells mateixos, a part d'apuntar-se al carro del que toca, o sigui la sostenibilitat, presentant contrasentits ben evidents. El pavelló d'Aràbia Saudita, malgrat que la seva religió prohibeix la representació humana, presentava una pantalla gegant, la més gran que mai s'hagi fet, o sigui, una eina per projectar imatges, bé serà molt difícil que mai hi surti algú.

Molts pavellons utilitzaven materials naturals per representar aquesta sostenibilitat, Vietnam era tot fet de bambú, el de Taiwan combinava un trenat de bambú amb pantalles gegants amb imatges de passejades virtuals pel seu fons marí, etc. El Canadà combinava el formigó amb molta fusta. Però el que guanyava sobre tots era l'Espanyol, amb tota la seva coberta feta de panells de materials naturals trenats, bambú, vímets, espart, etc.

Ha estat entre els 3 o 4 més visitats, amb cues de 2 o 3 hores, i més en

moments puntuals. Li han donat la medalla de bronze al tercer millor pavelló de l'Expo i serà un dels pocs que no es destruiran. Hem de tenir en compte que l'exposició ha tingut prop de 73 milions de visitants, o sigui que prop de 7 milions de persones han passat pel pavelló espanyol. Les xifres segons qui les dóna ballen una mica, cal fer propaganda també amb el nombre de visitants.

Per assolir aquesta quantitat de visites i així poder superar el nombre de visitants de la d'Osaka, al Japó, el govern ha fet una invasió massiva de xinesos per assolir la quantitat i superar el rècord, que com hem dit tenia la ciutat d'Osaka, al Japó.

La idea del pavelló espanyol era presentar com serà el nen del futur i com serà el futur que l'envoltarà. El nen era representat per un robot gegant, en Miguelín, amb tot tipus de moviment, donant la imatge esperançadora d'un futur millor.

El robot del nen petit es veu que ha arribat a l'ànima dels xinesos i s'ha convertit en un ídol que tothom volia veure.

Després de tant rondar d'un país a l'altre, de pavelló en pavelló, val a dir que vàrem agrair molt la truita de patates del restaurant del pavelló espanyol, ja que no trobaríem cap mes ocasió de menjar de casa en tot el viatge.

A part de les coses tecnològicament punteres dels diferents pavellons, el que ens ha cridat l'atenció ha estat uns troleibusos que a cada parada es desplegava una ballesta instal·lada al sostre del bus i connectava amb un subministrador d'electricitat, i carregava al bus, d'aquesta manera no havia de parar mai per tenir ener-

SARRIA 75

9/3/11

15:14

Página 67

VIATGES [La Xina

gia per a funcionar i evidentment la contaminació era mínima perquè l'energia era elèctrica.

Tota la ciutat és un neguit constant de circulació amunt i avall, com la majoria de ciutats asiàtiques, agreujat per ser una ciutat molt poblada, amb més de 25 milions d'habitants i amb una circulació caòtica, sense respecte a cap norma de circulació. Caminant per la vorera et poden venir bicicletes i motos per tots costats i no en parlem pel carrer, també amb tot tipus de vehicles de dues rodes circulant per on volen, en especial a contra sentit, per això no saps mai per on et vindran i no et queda ni el recurs del pas de vianants, perquè no és respectat per ningú, amb l'agreujant que les motos i la majoria de bicicletes són elèctriques i no fan soroll, per tant no les sents venir. El que sí que funciona a la perfecció són els clàxons, sonen contínuament, serveixen d'intermitent, en realitat quan sents una botzina vol dir: alerta que jo faig un moviment, vigila que passo jo! I qui avisa no és traïdor. És una circulació demencial, que té prioritat el més potent o el més atrevit, jo de moment no em posaria al volant d'un cotxe en una circulació d'aquest tipus.

En un país de més de 1.300 milions d'habitants, és molt difícil sobreviure i encara més sobresortir, el fet ha provocat un caràcter col·lectiu, en especial a les grans ciutats, molt desagradable, tothom va a la seva, però quan dic a la seva vull dir exactament això, i aquest fet provoca constantment conflictes de convivència: per exemple pujar i baixar del metro és

un autèntic drama, no respecten cap norma, pugen ràpid sense donar temps als altres passatgers a baixar, creant un conflicte constant, es colen contínuament a per tot arreu, arribant a punts molt i molt ridículs, com ara a les cues per entrar al pavelló espanyol, senyores posar-se un coixí sota el vestit, per simular un embaràs, perquè les embarassades no havien de fer cua, o anar amb cadira de rodes, perquè tampoc havien de fer cua i trobar-les abandonades a dins del pavelló perquè ja havien fet el seu ús, colar-se. El problema va arribar a ser de tal calibre, que els que controlaven l'entrada posaven la mà a la panxa de les senyores embarassades, per comprovar si era un embaràs autèntic. Bé, suposo que l'estrès de la súper població encara va molt mes enllà, però a primer cop d'ull aquestes petites coses et sorprenen molt, creen un neguit amb coses de convivència del tarannà diari . Circulen amb la filosofia de“merda per l'últim” i això ho tenen molt assumit.

Visitem l'anomenat barri dels sastres de Shanghai, és una zona plena de sastres, modistes i botigues de roba, on pots triar un model de vestit o portar una revista amb una fotografia del que vols, et prenen les mides, tries la roba i l'endemà pots anar a recollir-lo, si hi ha algun retoc a fer el deixes i al mateix dia et porten la peça l'hotel. No cal dir que estava ple d'occidentals encarregant roba, americanes, pantalons, vestits jaquetes, abrics, etc. El preu, calculant que mai saps si pagues el correcte o t'enreden com un “xino“, pot variar. Un vestit d'home, 30 o 40,

un abric de llana de “cachemira”, uns 55, i camises a mida per 8 o 12, a part de les corbates de seda que rondaven entre 2 i 5. Aquests preus són aproximats, depèn de la botiga i la capacitat de regateig de cada persona, a mi m'agrada molt regatejar i el joc que es munta amb aquest sistema de fer el preu, malgrat que fa faltar tenir molt de temps i tranquil·litat per aconseguir un preu raonable.

La veritat és que la gent treballa moltes hores, sense distingir dia feiner amb dia de festa, treballen tots els dies unes 12 hores i tenen un mes de vacances a l'any, repartides amb una setmana per la festa nacional Xinesa ( primer d'octubre), una setmana pel primer de maig i dues setmanes per l'any nou xinès, equivalent al nostre Nadal, on tothom va a casa seva a reunir-se amb la família. Malgrat que no tothom ho aconsegueix, perquè és tan gran el nombre de desplaçaments que un tant per cent molt elevat es queden sense bitllets de tren o avió per poder arribar a casa, i poden passar anys que no poden reunir-se amb la família per aquest motiu. La majoria de desplaçats són solters o matrimonis joves que deixen els fills amb els avis i van a treballar a les grans ciutats. Si no tenen possibles per poder agafar un pis ( és una concessió per 70 anys) acaben vivint en dormitoris comunitaris de les fabriques i, com hem dit, poden passar anys sense veure la família, una cosa que els que ja tenim certa edat no ens és tan desconeguda.

Encara recordem el famós programa de Radio Nacional “De España para los Españoles“ dirigit als treballador del nostres país que hi havia escampats per arreu d'Europa.

Fet un primer cop d'ull de tres dies a Shanghai, comencem el que és el motiu principal del nostre viatge, seguir el curs del riu Yangtse (riu llarg, amb xinès). Es el tercer riu del món, després de l'Amazones i el Nil. Té un recorregut de 6.300 km. Neix a l'altiplà del Tibet i desemboca al Mar de la Xina, a Shanghai, després d'haver format un delta mol extens, important i molt fèrtil. Proporciona el 40% de l'aigua que necessita la Xina, i rega el

pDS_67

SARRIA 75

9/3/11

15:14

Página 68

ESPORTS [UES

Guillem Mallola

QUINA DE LA UNIÓ ESPORTIVA SARRIÀ 2010/2011

na any més, i ja en van quatre, s'ha celebrat la quina de Nadal de la Unió Esportiva Sarrià amb un gran èxit d'afluència . Durant cinc dies s'han aplegat al pavelló municipal més de 300 persones per gaudir en companyia de familiars i amics d'aquest tradicional joc de les festes nadalenques.

Felicitar la gent que s'ha emportat algun regal i convidar els qui han marxat de buit a intentar-ho l'any que ve.

Aprofitem per agrair a tothom l'ajuda per fer possible aquesta quina i especialment a Ferreteria Decofer, Cafes Illy, El Petit Racó, Flor de Loto i Birrart. I

U

Un moment de la quina 2010/2011.

SIS SARRIANENCS ALS CAMPIONATS D'ESPANYA DE SELECCIONS ins a sis sarrianencs van participar els passats 4, 5, 6, 7, 8 i 9 de gener en el Campionat d'Espanya de seleccions, el que constata la bona salut del handbol base sarrianenc.

En la categoria infantil es varen proclamar campions d'Espanya Sergi Mach (UES) i Pere Arnau (FCB), mentre que en la categoria cadet dirigida pel sarrianenc Jesús Mach, que va aconseguir el segon lloc del campionat, hi van participar Martí Arnau (UES) i Arnau Rovira (UES).

F

Finalment en la categoria juvenil, que també es va fer amb el campionat d'Espanya, hi militava el sarrianenc Guillem Lozano (FCB).

Sens dubte ha estat el Campionat d'Espanya amb més color blau i groc de la història. Moltes felicitats a tots! I

D'esquerra a dreta: Martí Arnau, Jesús Mach, Sergi Mach, Arnau El sarrianenc Guillem Lozano Rovira, Pere Arnau i Oriol (H. Bordils). amb la selecció catalana juvenil.

68_pDS

SARRIA 75

9/3/11

15:14

Página 69

ESPORTS [UES

JA HEM COMPLERT LA MEITAT DE LA TEMPORADA ls equips de la UES ja es troben a l'equador de la temporada i el balanç és més que positiu: el grup de psicomotrocitat ja incorpora els llançaments a porteria als seus entrenaments; els equips benjamins segueixen amb la seva progressió; l'aleví B, format quasi en tota la seva totalitat per jugadors d'edat benjamí, ha acabat la primera fase a mitja taula classificatòria; l'aleví A ha quedat primer del seu grup i disputarà la segona fase per aconseguir el Campionat gironí; l'equip infantil, amb una gran majoria de jugadors de primer any, ha aconseguit la seva classificació per a la segona fase de la LLiga Catalana i serà l'únic representant gironí a la màxima categoria catalana; l'equip cadet h anat de més a menys i ha aconseguit escalar fins a la sisena posició de la LLiga Catalana; l'equip Juvenil ocupa el tercer lloc de la Primera Catalana i és un ferm aspirant a disputar el TOP-6 de la categoria. Els equips sèniors estan completant una de les millors temporades de la història; l'equip de Tercera Catalana ocupa la tercera posició que donaria el dret a disputar la fase d'ascens; l'equip de Primera Catalana es troba líder imbatut del seu grup i ho té tot de cara per aconseEl benjamí A 2010/2011 de la UES. guir l'ansiat ascens de categoria, i pel que fa al primer equip de la UES, és el líder del grup C de la Primera Estatal, posició que li atorgaria disputar la fase d'ascens a la Divisió d'Honor B. Podem assegurar que el gran treball de l'equip tècnic de la UES està donant els fruits esperats i que dia a dia s'està treballant pel nostre gran objectiu: formar esportistes i persones. I

E

pDS_69

SARRIA 75

9/3/11

15:15

Página 70

ESPORTS [Wolves Sariià

ELS WOLVES FINALITZEN UNA EXCEL·LENT TEMPORADA DE DEBUT A,B- Partit al camp del Sarrià, a la Rasa.

Enric Sucarrats

L’

equip de football flag de Sarrià de Ter ha completat una gran temporada 2010 amb la consecució dels dos sotscampionats de la Copa Catalana celebrats el mes de desembre, completant així una excel·lent temporada de debut en competició oficial.

L'abril del 2010 es creava oficialment l'equip dels Wolves i en aquestes mateixes dates es disputava la primera competició oficial, la Lliga Catalana en categoria sub13. En el debut oficial l'equip de Sarrià va sorprendre equips amb més experiència i va aconseguir un sotscampionat de Catalunya.

Però el club ha continuat creixent i així en l'edició de la Copa ja va presentar dos equips, en categories Sub13 i Sub15, tornant a sorprendre amb dos sotscampionats més.

Els Wolves ja preparen l'equip sub11 per a la propera temporada, quan la categoria s'oficialitzi en competició. D'aquesta manera el club de Sarrià es col·loca entre els clubs més importants de Catalunya tant pel que fa al nombre d'equips en competició com en la seva qualitat.

A nivell organitzatiu, el club

70_pDS

Els equips de Sarrià de Ter de la Sub 13 i Sub 15 que varen jugar la Copa Catalana.

també ha destacat per l'organització a Sarrià de Ter de dues jornades de competició, una a la Lliga Catalana i una altra a la Copa, on ha rebut 6 equips visitants i oferint la possibilitat de veure aquest nou esport a casa nostra.

Pel que fa a promoció, també s'han organitzat tres jornades de Flag Acció al Pavelló de Sarrià i es continua organitzant una extraescolar de Flag al

CEIP Montserrat, activitat que té una gran acceptació amb una trentena de nens i nenes apuntats.

Així, doncs, el balanç del 2010 és excel·lent per ser el primer d'un club que segueix amb ganes de créixer, i de cara al 2011 el principal objectiu és tenir equips a totes les categories oficials i, si pot ser, a nivell esportiu aconseguir algun campionat. I

SARRIA 75

9/3/11

15:15

Página 71

The Sarrià NewS LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENT EN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE LA FRASE DEL DIA: La frase “només els imbècils són feliços” demostra que també hi ha imbècils infeliços: els qui la diuen.

El Perich

Editorial D'entre els milers de cartes dels lectors que s'amunteguen a la nostra redacció, algunes ens han dit que el TSN no fa riure, que no tenim gràcia.

A nosaltres ens ho direu, que cada cop que el fem ens salten unes llàgrimes com a punys de veure la nostra pròpia incapacitat. Però què voleu?, no en sabem més i com va dir el filòsof Ausiàs Llull, d'on no n'hi ha no en pot rajar.

Ara, que si de debò el que voleu és riure, llegiu les pàgines sèpia de qualsevol diari, les d'economia, i veureu els descomunals beneficis de les grans empreses. Allò sí que fa riure!

Sam Enfot, Redactor sense cap, TSN.

que aguanta el ruixat és el de la bicicleta, i és que amb aquell posat d'enciam bullit no m'estranya...

Amadeu Vot, TSN, Parlament.

Obres públiques Els senyors de ca n'Autopistes que a l'hora de trinxar el territori o d'enderrocar quatre o cinc cases no miren prim per tal d'eixamplar els vials i també els beneficis, tindran la delicadesa de canviar el desafortunat cartell de l'autopista que en passar sobre la riera d'en Xuncla hi diu “Xucla” o seria massa demanar?

Perquè aquí l'únic que xucla són ells.

Albert Abertis, TSN, Autopista.

De biblioteques Assisteixo, com a Visitant, a la inauguració de la nova biblioteca Emília Xargay. Una festassa i un luxe pel poble, però em lamento amb una bona amiga del temps que ha passat entre el tancament de l'antiga biblioteca i la inauguració de la nova: vora sis mesos hem estat sense aquest servei. I ella em diu: I què? Home... intento refutar.

Res. Ni ha sortit la gent al carrer a protestar ni s'ha aturat el poble. Vol dir que no passa res, que sense biblioteca també podíem viure!

Què voleu que us digui. Em fot la impertinència de la meva amiga, sobretot perquè és encertada.

Laica Grangé, TSN, Sarrià del Mig.

Crisi Llegeixo, que no m'ho invento, que les empreses de l'Ibex 35 han guanyat en els tres primers trimestres de l'any 2010 trenta-vuit mil cent cinquanta-sis milions d'euros (38.156.000.000) .

Només un 16,7% més que l'exercici anterior.

Sort en tenim que estem en temps de crisi! Això sí: ens diuen que cal retallar despeses, i mentrestant les administracions escanyades i els ajuntaments amb l'aigua al coll.

Però no patim, si alguna d'aquestes empreses fes fallida, Déu no ho vulgui, doncs a parar la mà i corre-m'hi tots a rescatar-la.

Pel bé del sistema, esclar.

Marc Franc, TSN, Analista.

Govern Ja tenim nou govern. L'Artur Plus va guanyar per àmplia majoria i la desfeta a l'esquerra és monumental.

L'expresident José Moriles (o Montilla) deixa la política de primera línia, en Benach fa mutis pel racó i en Puigcercós amaga el cap sota l'ala i dimiteix. Totes les patums peten. L'únic

Desmentits -No és cert que el nou govern sigui els dels tres masos (Mas, Mascarell i MasColell) ni el dels dos turons (Puig i Pujol). És, lluny d'antigues i rocambolesques experiències, el del bipartit (CDC i UDC).

-No és cert que a l'Institut Balmes

hagin suprimit l'assignatura de gimnàstica i esport.

-No és cert que l'Isidre Fainé hagi dit “O Caixa o faixa”.

No és cert que les aigües termals surtin del termo. Ni el Caldarium de la caldera.

Nolasc A. Gat, Becari.

Televisió Sembla que els hàbits a l'hora de veure televisió estan canviant. La mainada veu la tele per internet, descarregant-se sèries a l'hora que volen o a través del servei de programes a la carta.

Millor així. Perquè si han de veure allò que fan a l'hora en què ells arriben a casa pararien locus.

Programes del cor i del fetge, tertúlies de gent cridanera que només saben esbroncar-se i dubtosos reportatges sobre inundacions, esllavissades i altres desastres quotidians, mentre un públic desvagat aplaudeix a rabiar uns i altres.

Ens diuen que això és el que demana l'audiència, però han provat a oferir una cosa digna?

Potser no els aniria malament.

Jo de moment continuo enganxada als Simpson: divertits, àcids i crítics. Què més volem?

Mireia Para Bòlica, TSN, TV13.

La reivindicació Ens estan fent un nou pont sobre el Ter. No dins el terme però a prop, als límits.

I ens preguntem: ens hi posaran també algunes gallines per decorar-lo?

Ja que no ens volen treure la vella, la pollosa, l'altiva i sinistra, la perversa gallina de fatídic record del Pont de l'Aigua, doncs ja posats que ens emplenin el territori de gallines i això semblarà per fi un corral! I samenfot.blogspot.com

pDS_71

SARRIA 75

9/3/11

15:15

Página 72

BOTIGUES A: c/ Muntaner, 4 · 17005 Girona · Tel. 608 630 614 Plaça St. Pere, 1 · 17001 Girona · Tel. 609 009 345 Avda de França, 176 · 17840 Sarrià de Ter · Tel. 972 170 021 Poblat Típic - Pl. Església, 7 · 17487 Empuriabrava · Tel. 608 390 484