Parlem_de_Sarria_48

REVISTA SARRIA 48

14/6/04

14:57

Pรกgina 1

REVISTA SARRIA 48

14/6/04

14:58

Pรกgina 2

REVISTA SARRIA 48

14/6/04

14:58

Página 3

Parlem de Sarrià . . . . . . . . .3. . . . . . . . . .

GENER/FEBRER/MARÇ 2004

Revista nº 48

Sumari Tema de portada .......... 4 Tema de debat ............. 8 Actualitat ................... 14 Ajuntament ................ 17 Entitats ....................... 21 Entrevista ................... 24 Dossier d’història ..... 26 Cultura ....................... 41 Solidaritat .................. 52 Espai Escolar ............. 55 Natura ........................ 60 Esports ....................... 63 News .......................... 66

Crèdits CONSELL DE REDACCIÓ: Joaquim Carreras, Àngel Garcia, Dani Cañigueral, Lluïsa Martínez, Assumpció Vila, Josep Rodeja, Roger Casero.

Joan Casals, Gregori Montgé.

DISSENY i MAQUETACIÓ Estudi Gràfic David Coll 972 220 154 Girona CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA: Toni Ruscalleda, PUBLICITAT: Nicolau Casas.

IMPRESSIÓ: Impremta Montserrat.

AGRAÏMENTS: Ajuntament de Sarrià de Ter, Diputació de Girona.

HAN COL.LABORAT EN AQUEST NÚMERO: Josep Sansalvador, Lluís Aymerich, Joana Rosdevall, Anna M. Fornells, Dolors Xabé, Roger Casero, Joaquim Bover, Josep Turbau, Roger Torrent, Jordi Carlos, Salvador Tixis, Helena Benito Mundet, Pilar Martínez, Loli Fernández i Montse Xandrich, Mònica Singla, Gerard Suñer, Jordi García, Pere Palomares.

El nou edifici del “Coro” La paciència és una qualitat comuna entre la gent gran. Cansats de demanar un espai per trobar-se, ballar, tenir les atencións d’un centre de dia, esperen amb il·lusió com les promeses que els ha fet l’Ajuntament es materialitzen en un projecte engrescador: recuperar el que havia estat l’ateneu de la seva joventut, l’antic edifici del “Coro”.

La història d’aquest ateneu es barreja amb la història del poble del segle XX. El propietari de l’immoble, el negociant Josep Ensesa Pujades va llogar el 1924 el que havia estat casa pairal i cavallerisses de la família Jordi, a la Societat Coral “Orfeó Joventut”, amb la condició que les obres de rehabilitació i adequació fossin supervisades per l’arquitecte Rafel Masó. El treball desinteressat de tots els membres de la societat, les seves aportacions econòmiques amb quotes extraordinàries i el

patrocini de l’industrial Pere Omedes, varen fer possible la construcció d’un edifici de marcat caràcter social, que aglutinava tota la vida cultural de Sarrià de Ter del primer terç de segle.

Amb la Guerra Civil l’edifici passà a ser l’Escola de la Generalitat.

Després de la Guerra, Josep Ensesa recuperà la propietat i el tornà a llogar per cafè i sala de ball, però sense tenir el caire d’ateneu popular dels seus inicis.

L’edifici fou comprat el 1963 per l’Agrupació de Flequers i, fins l’any 2000, quan l’Ajuntament l’adquireix, dins s’hi coïa el pa de Sarrià de Ter, el Pont Major i Sant Julià de Ramis. Fou també mercès a la generositat i a la voluntat d’enteniment dels socis de l’agrupació que “El Coro” passà a mans del

comú, és a dir de tots els sarrianencs, amb la previsió de reconvertirlo en un nou centre social.

Les obres que per fi es varen iniciar l’any passat, sota la direcció de l’arquitecte Joaquim Bover, retornen i milloren l’esplendor a l’edifici. Mica en mica, el projecte es defineix, s’acaben les obres d’estructura, es cobreix la teulada, es reposen les columnes de fals marbre, es refan els esgrafiats. Els avis, que mai han perdut l’esperança, es reuneixen, programen activitats, balls, sortides i xerrades, amb l’ànim de formar un grup que dinamitzi i doni vitalitat a un equipament que sempre ha estat, en el cor de tots, un xic nostre.

NOTA: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor de la revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

PORTADA: “El Coro”, foto Quim Llunell SUBSCRIPCIÓ ANUAL: 10 €

P a p e r g r o c 1 0 0 % r e c i c l a t d e PA P E L E R A L A C O N F I A N Z A S A .

TIRATGE: 1.500 exemplars.

AGRAïM LA COL.LABORACIÓ DE LES ENTITATS COMERCIALS

Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732

E l c o n s e l l d e r e d a c c i ó d e PA R L E M D E S A R R I À n o e s re s p o n s a b i l i t z a n e c e s s à r i a m e n t d e l e s o p i n i o n s s i g n a d e s

REVISTA SARRIA 48

14/6/04

14:58

Página 4

Parlem de Sarrià . . . . . . . . . 4. . . . . . . . . .

GENER/FEBRER/MARÇ 2004

“El Coro”, el nou Casal per a la Gent Gran de Sarrià de Ter Per Roger Casero Gumbau, regidor de Serveis Socials

Les persones grans tenim dret a desenvolupar plenament les nostres capacitats en la societat, mantenint un procés de formació i creixement al llarg de tota la vida, de desenvolupar projectes propis d’oci, de lleure, de participació ciutadana i de voluntariat.

(Carta dels Drets i Deures de la Gent Gran de Catalunya) A finals del mes de març de l’any 2000, l’Ajuntament de Sarrià de Ter va prendre l’acord d’adquirir l’edifici d’estil modernista “El Coro”; aquest va ser el primer pas per a la rehabilitació de l’edifici, tant a nivell d’estructura com a nivell d’usos. Ara, quatre anys després, estem fent els darrers passos per tal que, una vegada acabada la rehabilitació, en definim els seus usos. Amb la rehabilitació de l’edifici, explicada en aquest mateix número per l’arquitecte que ha dirigit l’obra, el Sr. Joaquim Bover, preservem el nostre patrimoni arquitectònic i posem a disposició del municipi, a l’abast de tothom, un nou equipament destinat preferentment a la gent gran, però obert al poble i a la seva col·lectivitat.

D’alguna manera en tornem a socialitzar l’ús, ara públic, que fa anys va perdre.

Construït com a reforma d’un magatzem de vi i unes cavalleries propietat de la família Ensesa el 1924, “El Coro” és un cafè on conflueixen diferents manifestacions culturals i lúdiques, sobretot el teatre (hi havia un escenari), el cant coral i el ball. El cafè i l’escenari eren a la planta baixa, la sala de ball era a la planta de dalt. L’any 1936 el Govern de la Generalitat adapta l’edifici perquè serveixi d’escola, i l’any 1940 recupera la

Una imatge del“ Coro” l ‘any 1997, quan era la seu de l’Agrupació de Flequers de Sarrià de Ter, Pont Major i Sant Julià de Ramis. Foto: Pere Mir.

funció de cafè, però sense la utilització de la sala de teatre i amb l’esporàdic ús de la sala de ball. L’any 1963 l’edifici passa a ser propietat de l’Agrupació de Flequers de Sarrià de Ter, Pont Major i Sant Julià de Ramis, i passa a tenir un ús industrial. En tots aquests canvis d’usos, l’edifici pateix diverses reformes parcials, sobretot pel que fa a les obertures (portes i finestrals) i a l’interior.

La reforma més important, però, l’està vivint ara, una rehabilitació que farà que esdevingui un equipament funcional, accessible, polivalent, un punt de trobada i de referència per a la gent gran, on, quaranta anys després, podran tornar-hi a prendre un cafè, a fer tertúlia, jugar a cartes, i gaudir d’altres serveis.

La rehabilitació del “Coro” s’ha fet pensant en la funció que com a equipament ha de tenir dins el nostre poble. “El Coro” no serà un cafè, no només serà un cafè; “El Coro” serà el nou Casal per a la Gent Gran de Sarrià de Ter, i a nivell d’equipaments, el punt de referència dels serveis per a la gent

gran. Després de la rehabilitació l’edifici disposarà de més de quatre-cents cinquanta metres quadrats de superfície útil, dividits en les dues plantes, repartits amb la cafeteria (amb la cuina i el corresponent magatzem), un despatx, una sala de “cures” i una aula polivalent, a la planta baixa i amb una sala polivalent, una aula taller i una aula d’informàtica a la planta superior, a més dels corresponents serveis a les dues plantes; espais que milloren amb serveis i confort els actuals als baixos de l’ajuntament, i que sens dubte han de suposar un revulsiu en la programació d’activitats i de serveis per a la gent gran.

“El Coro” permetrà que es pugui oferir el servei de menjador, l’aula d’informàtica permetrà l’accés a la gent gran a les noves tecnologies, així com la possibilitat que aquesta aula pugui servir per altres col·lectius; també estem treballant en la possibilitat d’un servei de practicant, la dinamització d’activitats de lleure, de manteniment físic, i formatives, la programació de xerrades, cursos, conferències, exposicions, ...i, naturalment, la sala polivalent del pis de dalt permetrà que

REVISTA SARRIA 48

14/6/04

14:58

Página 5

Parlem de Sarrià . . . . . . . . .5. . . . . . . . . .

GENER/FEBRER/MARÇ 2004

també s’hi puguin programar balls.

“El Coro” mantindrà una funció assistencial, social, formativa i cultural activa, adreçada preferentment a la gent gran, però oberta a tothom.

El Decret 180/1997 aprova els Estatuts dels casals de gent gran del Departament de Benestar i Família, i descriu que aquests tenen per objecte la promoció de la participació com a membres actius de la societat civil. (...)Es tindrà especial cura en la realització de la persona, el foment de l’associacionisme, el desenvolupament d’activitats que afavoreixen les relacions intergeneracionals i la valoració i promoció de les iniciatives de les persones usuàries .

Amb la perspectiva que l’any 2005 entri en funcionament, des de l’ajuntament, i concretament des de l’àrea de Serveis Socials, fa mesos que vam començar a treballar per valorar el contingut que ha de tenir “El Coro”, una vegada finalitzat i rehabilitat el continent. En aquest sentit està motivat, en part, un exhaustiu estudi de la realitat i les necessitats de la gent gran al nostre poble, estudi que es va iniciar a la tardor i que durarà encara uns mesos més, fins a completar les més de vuit-centes entrevistes personalitzades que des de l’àrea de Serveis Socials es fan a totes les persones més grans de seixanta-cinc anys.

L’objectiu de l’estudi va molt més enllà del “Coro”, ja que ha de ser una eina vàlida per extreure’n conclusions de cares a definir serveis, actuacions i mesures per a la millora de la seva qualitat de vida. Ben aviat podrem començar a valorar els diferents indicadors que conté l’estudi, amb la cautela necessària tenint present que encara restarà un temps per culminar-lo, però sí que ens permetrà fer una primera aproximació del que en podran ser els resultats.

Amb l’horitzó del 2005, doncs, des de l’ajuntament abans de l’estiu anirem perfilant els aspectes organitzatius i de funcionament d’”El Coro”; properament tindrem una trobada

amb la responsable dels Serveis Territorials del Departament de Benestar i Família de la Generalitat a Girona, la Sra. Pilar Heras; també ens trobarem amb els responsables de l’Obra Social de Caixa Catalunya per la possibilitat de signar un conveni per incloure del “Coro” en la seva xarxa de Clubs Sant Jordi.

Aquest nou equipament representarà un impuls, però ni tot comença amb “El Coro”, ni tampoc tot s’hi acaba. Des de l’Ajuntament de Sarrià de Ter som conscients que haurem de seguir promovent iniciatives que, més enllà del “Coro”, contribueixin també a millorar la qualitat de vida de la nostra gent gran, ja que segurament no tota la gent gran del municipi en serà usuària; de fet actualment ja prestem el Servei d’Atenció al Domicili i el Servei de Teleassistència i col·laborem i donem suport a activitats preventives, com el Taller de la Memòria, i seguirem treballant a nivell comunitari i preventiu des d’aquest equipament, des dels barris i des de l’atenció a domicili.

“El Coro”, com a Casal per a la Gent Gran, permetrà alliberar l’espai de l’ajuntament que actualment és utilitzat per l’Esplai, de manera que permetrà oxigenar l’espai d’altres serveis municipals. La sala polivalent del pis de dalt també servirà de sala d’actes, alliberant d’aquesta funció la Sala del Patronat, i per tant permetrà que aquesta pugui donar més servei a la bilbioteca.

D’altra banda la recuperació del “Coro” també potencia l’equilibri territorial a nivell d’equipaments, en el benentès que per bé que

La Plaça de la Font i “El Coro” en obres. Foto: Quim Llunell.

alguns equipaments i usos que hi havia al carrer Major estan ara en altres zones, aquest equipament es manté a la zona del carrer Major, i amb la seva rehabilitació se suma a la del mateix carrer Major, i a la posterior de la placeta de la Font, contribuint així a la millora urbanística d’aquest sector.

Amb certa impaciència som molts els que esperem que “El Coro” entri en funcionament; aquest és el veritable repte: que sigui un equipament que funcioni, que hi hagi moviment, activitat, que el cafè sigui un punt de trobada, que cada setmana hi hagi ball, que hi hagi una programació d’activitats culturals i formatives, que es prestin serveis assistencials... en definitiva, que hi hagi vida, que ens encomani vitalitat.

Les columnes jòniques en fals marbre de la planta pis i la façana noucentista es restauren i conserven en el projecte dirigit per Joaquim Bover.

Foto: Quim Llunell.

REVISTA SARRIA 48

14/6/04

14:59

Página 6

Parlem de Sarrià . . . . . . . . . 6. . . . . . . . . .

GENER/FEBRER/MARÇ 2004

La rehabilitació del “Coro” Per Joaquim Bover - Arquitecte temps, el qual no guarda cap correspondència de nivells amb el cos d’edifici principal, el que té façana a la plaça de la Font.

Des d’aquesta plaça hem pogut contemplar la bellesa d’uns esgrafiats a la façana de la casa del “Coro”, un disseny de l’arquitecte modernista Rafael Masó, que amb molt bona traça i enginy va revaloritzar un casal destinat a la cultura, a l’ensenyança, a la música i al lleure.

En el moment d’anàlisi i d’inventari a escala real dels dibuixos esgrafiats de façana, constatem com s’engruna pràcticament la totalitat del revestiment de façana. Gràcies al bon treball que va fer com a becària, l'aleshores estudiant, avui arquitecte, Mariona Llenas, ha estat possible una rehabilitació total dels paraments de façana de l’edifici del “Coro”, obra que ja podem contemplar pràcticament com acabada.

En el moment que l’ajuntament proposa rehabilitar la casa del “Coro”, l’edifici es troba en un estat d’envelliment molt avançat. Els coloms han envaït la planta pis. El que va ser una sala destinada a l’esplai i al lleure, la trobem infectada de deposicions i plomes de les aus que han pres el local com a domicili habitual.

L’estructura de la coberta, a base d’elements metàl.lics, jàsseres i cai-

rons de fusta, són totalment obsolets. Es fa difícil reconèixer el dibuix del mosaic de tonalitats terroses. Tots els paraments interior, revestiments de parets, cels rasos, fusteria, estan en molt mal estat, pràcticament irrecuperables.

El cos d’edifici situat a la part posterior presenta dependències totalment ruïnoses, amb risc d’esfondrament. Constatem l’existència d’un tram de forjat construït no fa massa

Amb l’esperit de rehabilitar i reciclar tot el que fos possible del conjunt arquitectònic, el projecte que s’està executant conserva l’estructura metàl.lica del sostre de planta baixa, cal distingir els quatre pilars de fosa amb capitell que aguanten les jàsseres metàl.liques estructurals. L’anècdota està en el fet que dos d’aquests quatre pilars, quan es va construir un forn de pa a la planta baixa, es varen protegir i quedaren dins del forn de pa. Una vegada desconstruït el forn, es comprova que la protecció que es va fer sobre aquests elements estructurals va ser la correcta i no va quedar malmenada.

Dos elements arquitectònics de singulars característiques s’han conservat i es resituen en el mateix lloc on estaven, són les dues columnes jòniques de la planta pis, construïdes amb pedra artificial per un artesà gironí que encara es dedica

REVISTA SARRIA 48

14/6/04

15:00

Página 7

Parlem de Sarrià . . . . . . . . .7. . . . . . . . . .

GENER/FEBRER/MARÇ 2004

al treball de la pedra: Marbres Sagrera L’objectiu del Pla de Rehabilitació de la casa del “Coro” és reconstruir un edifici per destinar-lo a la gent gran. S’ha previst que a la planta baixa s’hi pugui instal.lar un barcafeteria. En la planta pis s’ha projectat una sala per a tot tipus d’activitats: ball, concerts, conferències, audiovisuals. A la part posterior de l’edifici, en planta baixa i planta pis, hi ha quatre sales per activitats específiques i serveis a la gent gran, per a treballs manuals, tallers de plàstica, multimèdia, serveis d’atenció a persones majors que necessiten assistència social.

Tot l’edifici està adaptat a la supressió de barreres arquitectòniques i al compliment de prevenció d’incendis i estalvi energètic.

Amb les obres de rehabilitació que s’han fet en aquesta primera fase, el projecte ha assolit refer i recomposar les façanes principal i lateral, s’ha consolidat l’estructura i l’estanquitat a inclemències climatològiques és total.

La nova distribució dels espais dels nuclis de comunicació permet que sigui possible desenvolupar-hi activitats ben diverses, separadament i amb horaris diferenciats.

Telèfon 972 17 11 51

REVISTA SARRIA 48

14/6/04

15:00

Página 8

Parlem de Sarrià . . . . . . . . . 8. . . . . . . . . .

GENER/FEBRER/MARÇ 2004

En defensa de les Valls de Xuncla, de la riera Guilana i Sarrià de Ter Josep Turbau i Serrat Alcalde de Sarrià de Ter

Construcció del viaducte de l’A-7 sobre la riera Xuncla, l’any 1969. Foto cedida per Joan Suñer.

Que algun dia es plantejaria l'ampliació de l'autopista amb un tercer carril ja ens ho esperàvem. M'atreveixo a dir que el volíem, ja que aprofitant la construcció del tercer carril de l'autopista exigiríem que es fes el que no es va fer ara fa trenta anys, prendre mesures correctores per la fressa i la minimització dels impactes visuals i paisatgístics en les zones urbanes afectades de Sarrià de Ter. El que no esperàvem era aquest despropòsit de fer una autopista amb vuit carrils, quatre d'anada i quatre de tornada. Ens sembla excessiu i exagerat.

Hem d'acceptar que si continua el ritme de creixement del consum i en concret el del consum de vehicles, per resumir-ho d'alguna manera, no en tindrem mai prou, ni amb vuit carrils, ni amb setze, ni amb trenta-dos. Per tant, ens hem de preguntar, igual que proposen fer vuit carrils a l'autopista, per què no proposen fer-ne setze i així complim amb les expectatives de creixement fins al 2150, si hi arribem. Dic això

per posar de manifest que és una exageració plantejar avui una autopista de vuit carrils, potser arribaran a ser necessaris, però abans d'arribar a ser-ho caldria que ens replantegéssim seriosament per on han de passar els vehicles.

En l'estudi del projecte s'han passat amb la mesura i com que el títol del projecte és el de desdoblament de la carretera N-II (avui A-2) han desdoblat tota la carretera i la travessia de Girona. Com que no se segueix l'actual A-2 que passa per Sant Daniel i s'ha de fer nova, doncs apa, carretera desdoblada per l'autopista, i el resultat és que s'afegeixen dos carrils nous als existents de l'autopista fins a construir una via de vuit carrils. No s'ha comptat que un tercer carril afegit als existents a l'autopista multiplica per dos la capacitat d'aquesta via, i que per tant no cal un quart carril per aconseguir els efectes que es pretenen desdoblant la N-II. A les comarques de Girona tenim

greus problemes de circulació de vehicles. Les carreteres ens han quedat petites i fa anys que s'està reclamant al Ministeri el desdoblament de la N-II. La discussió per nosaltres ara passa per si hem d'acceptar que el desdoblament es faci íntegrament per l'autopista amb els vuit carrils o si el desdoblament s'ha de fer per Sant Daniel.

Ja sabem d'entrada que el desdoblament de la variant de Sant Daniel no és ben vist ni pel Ministerio de Fomento ni per l'Ajuntament de Girona ni pels naturalistes. Això no vol dir que tinguin tota la raó. La raó total ningú la té. Els de Sarrià de Ter segur que tampoc la tenim, però segur que tenim una part de la raó total, tenim les nostres parts de raó, tant vàlides com les del Ministerio, l'Ajuntament de Girona i els naturalistes.

El Ministre de Fomento, el mateix dia de la inauguració de la variant de Sant Daniel, el 1993, va reconèixer que s'havia fet petita. Això va

REVISTA SARRIA 48

14/6/04

15:00

Página 9

Parlem de Sarrià . . . . . . . . .9. . . . . . . . . .

GENER/FEBRER/MARÇ 2004

Enderrocament de la masia de can Nadal per construir el viaducte de can Guilana. 1969. Foto: Joan Suñer.

ser responent a les pressions dels ecologistes que no volien que es fes la carretera per la Vall de Sant Daniel.

Les nostres raons són que no es pot castigar novament el nostre poble fent-li suportar més infraestructures viàries de les que ja tenim i les que ja ens volen fer passar (AVE).

Podem acceptar el tercer carril amb mesures correctores, però no el quart amb expropiacions, increment d'efecte barrera, més fresses i retallada del menut territori municipal.

La variant de Sant Daniel es va fer tan respectuosa amb el medi natural com es va poder, però al fer-se més petita del previst, amb la reducció del doble carril per les pressions dels naturalistes, actualment tenim una carretera molt perillosa amb una elevada accidentalitat Amb el desdoblament a quatre carrils de la variant es reduiria en gran mesura l'accidentabilitat, ja que s'eliminarien els avançaments perillosos i els xocs frontals.

Després de fer-se la carretera de la variant de Sant Daniel es va declarar la zona per on passa com a

PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural), així com una part del traçat de la carretera es va declarar que transitava per zona inundable. Una de les raons que s'ha donat per no desdoblar-la és que com que passa per zona inundable podria resultar perillós el desdoblament de la variant de Sant Daniel. En els deu anys que fa que hi ha la carretera no hem llegit mai als diaris que s'hagi inundat. Si realment passa per zona inundable és urgent modificar el traçat i fer-la passar per espais que no ho siguin.

No es pot deixar la carretera on és, perquè és una greu irresponsabilitat que hi continuï passant amb les actuals circumstàncies.

Si els naturalistes ho diuen, probablement sigui cert l'indubtable interès natural de la Vall de Sant Daniel. Els convidem a passejar per la vall de la riera Xuncla i la riera Guilana i que ens donin el seu parer sobre si aquests espais de Sarrià de Ter tenen o no interès natural. Per nosaltres és evident que en tenen tant com els espais de la Vall de Sant Daniel.

Cal que algú ens expliqui i convenci als ciutadans i ciutadanes de Sarrià

de Ter que és millor mantenir l'elevada accidentabilitat de la variant de Sant Daniel i que aquesta carretera continuï passant per zones inundables que resoldre aquests problemes i desdoblar-la. Cal que ens expliquin i convencin als veïns de Sarria de Ter per què totes les infraestructures viàries han de passar amb calçador pel nostre poble, vuit carrils d'autopista de peatge i un tren d'alta velocitat que no passa dels 200 km per hora. Si no ens ho expliquen bé i no ens convencen, que s'ho treguin del cap, perquè estic convençut que una vegada més sortirem al carrer a fer-nos sentir per ser respectats com a ciutadans i evitar que un altre cop el nostre poble sigui la víctima d'una nova agressió.

Cal que tots plegats busquem solucions de consens que no acabin sempre de la mateixa manera. Si volem el progrés del consum, endavant !, però siguem conscients que a Sarrià de Ter ja hem pagat prou peatge, cal que Ministerio, Generalitat, ajuntaments afectats i ciutadans trobem solucions consensuades i no imposades per la raó de la força.

REVISTA SARRIA 48

14/6/04

15:01

Página 10

Parlem de Sarrià . . . . . . . . 10 ...........

GENER/FEBRER/MARÇ 2004

Sarrià terra de pas...?

Lluís Aymerich i Viñals Cap del Grup Municipal de CiU

Obres per la trinxera de la muntanya de can Tomàs. 1969. Foto: Josep Palau.

Des del desenvolupament, en el segle II, de la xarxa de comunicacions que unia les províncies de l’Imperi Romà amb la seva Capital, amb la construcció de la Via Augusta de Roma a Gades (Cadis) passant pels Països Catalans, Sarrià de Ter ja era punt clau per aquesta important via romana.

Després, ja lluny de l’Imperi Romà, però no pas d’un sistema imperialista, i amb l’aparició de l’automòbil, des de Madrid es veié la necessitat de la creació de la xarxa radial de carreteres espanyoles i per tant calia connectar Madrid amb Europa, i com no podia ser d’una altra manera la Carretera Nacional de Madrid a França, per la Jonquera (N-II), havia de passar per Sarrià de Ter. Els de la meva edat encara recordem amb nostàlgia aquella estampa del carrer Major on arribaven els primers turistes francesos que amb el seu Renault Dauphine s’hi aturaven per comprar uns souvenirs a la botiga de Can Sirvent o de Can Singer.

Els anys passen i el progrés natural de la societat i l’increment -potser desmesurat- del turisme no deixen altra opció que modificar el traçat de la N-II, i així és com a principis dels 70 es canvia el recorregut de la Nacional al seu pas per Sarrià, construint el tram de quatre carrils des del Camp dels Socs fins a Sant Julià. Trista memòria la d’aquest tram que tants sarrianencs hi varen deixar la vida o hi varen sofrir accidents amb importants lesions, incurables algunes d’elles.

hipoteca insalvable per a tot el municipi.

Poc temps després, aquest creixement sense aturador, motiva la construcció de l’Autopista de peatge i altra vegada, com si la intel·ligència humana no pogués anar més enllà, Sarrià de Ter torna a pagar el seu tribut al -no sé si ben o mal entèsprogrés. Certament un tribut molt alt el que hem hagut de pagar: amb unes quantes cases, la destrossa de la Plaça i la Font de Can Nadal, les incalculables molèsties de sorolls i vibracions per a molts veïns i una

Tanmateix, tal i com s’hauria fet des de la Capital de l’Imperi per recordar a llurs vassalls la seva condició, des de Madrid ens volgueren deixar clar que, segons ells, Sarrià és inequívocament l’únic corredor viari possible. Així és com ens ve el projecte del Tren d’Alta Velocitat i novament Sarrià ha de prestar tribut.

I és tanta la miopia dels responsables de les comunicacions que, tot i havent de fer una nova via d’ample ibèric pel tren convencional que

No va ser fins a l’any 1990, quan s’adonaren que el pas de la N-II pel bell mig de Sarrià era un error que calia resoldre. I fou així com, no sense polèmica, el març de 1993 s’inaugurava la variant per l’Est de Girona, coneguda per la variant de Sant Daniel. Finalment, després de divuit segles, la carretera que comunicava Espanya amb la resta d’Europa, ja no passava per Sarrià.

REVISTA SARRIA 48

14/6/04

15:01

Página 11

Parlem de Sarrià . . . . . . . . 11 ...........

GENER/FEBRER/MARÇ 2004

Fomento i que, oblidant-se per un moment de tots els prejudicis, pressions i idees preestablertes, analitzin fredament els veritables perjudicis i impactes socials, urbans i mediambientals de les quatre alternatives proposades en l’estudi, incloent-n’hi una de nova, que seria el desdoblament de la variant de Sant Daniel.

Dubto que fet aquest estudi de forma totalment objectiva i sospesant tots el perjudicis, resulti cap altra opció millor (o si voleu menys dolenta) que la del desdoblament de Sant Daniel.

L’autopista A-7 passa encaixonada entre la residència Torras i les cases de Sarrià de Dalt. Foto Quim Llunell.

continua pel mateix traçat, però soterrat, per darrera Pedret, Pont Major i Campdorà, se’ls acut fer un altre pas per l’Alta Velocitat amb un túnel per sota Girona i el riu Ter, tot pujant de cota fins arribar a Sarrià on surt a la superfície per acabar de destrossar els pocs paratges que encara ens resten sencers. No seria més senzill que la línia del TGV continués paral·lela a la del tren convencional aprofitant el mateix corredor de Pedret i Campdorà?

rem de tornar a patir altra vegada les greus conseqüències de l’acolliment d’una infraestructura d’aquest tipus.

Efectivament, l’alternativa que sembla tenir més possibilitats pel mal anomenat desdoblament de la N-II és la que projecta construir dos carrils més per banda a l’A-7 (vuit en total) i fer-ne gratuït el tram des de l’Aeroport fins a Medinyà.

Aquesta proposta no seria pas tan dolenta, si no fos per la seva proximitat al poble de Sarrià de Dalt i sobretot a algunes cases que les farà del tot inhabitables.

És cert que el nostre municipi té una situació geogràfica que convida a fer del seu territori l’escenari més Apel·lo novament a la intel·ligència adient pel pas de totes les infraesdels responsables del Ministerio de tructures viàries. Però també és cert que la seva formació orogràfica comprimeix el possible corredor que ha d’encabir les seves xarxes.

Per altra banda, tenint en compte que la variant Est va ser construïda durant el Govern del PSOE i les actuals propostes han estat realitzades pel del PP, és d’esperar que per coherència política es continuï apostant per aquella alternativa i no pas per cap de les de l’Oest que passen per Sarrià de Ter. Finalment, demanaria a tots els veïns de Sarrià, des dels més directament afectats fins als que s’hi considerin més allunyats, que abandonin qualsevol passivitat i que en defensa dels seus interessos, prenguin una postura activa i, si cal, es mobilitzin en protecció dels interessos de tots. En aquesta tasca ens hi trobaran.

Per acabar-ho d’adobar, quan encara no hem acabat de refer l’espai urbà del nostre municipi i quan ja ens pensàvem que la Nacional II havia estat definitivament desterrada de Sarrià, se’ns anuncia que el seu exili ha arribat a la fi.

Si finalment prospera qualsevol de les alternatives proposades en l’estudi de desdoblament de la N-II, ara amb la nova denominació d’A-2, els sarrianencs hau-

Imatge actual de l’A-7 al seu pas per Sarrià de Ter, molt a prop de les cases de Sarrià de Dalt. Foto: Lluís Aymerich.

REVISTA SARRIA 48

14/6/04

15:01

Página 12

Parlem de Sarrià . . . . . . . . 12 ...........

GENER/FEBRER/MARÇ 2004

Desdoblament de la N-II Sarrià no hi pot tornar a perdre Roger Torrent i Ramió Regidor d’ERC a l’Ajuntament de Sarrià de Ter esquerra@sarriadeter.com especialment amb els gironins. Perquè la majoria de les infraestructures de l’estat a la nostra circumscripció no estan en condicions d’equiparar-nos a la resta d’Europa, o encara més greu, a la resta de l’estat.

Ens pertoca inversió. I no la volem perquè sí, per ganes de reclamar. Si la volem és precisament perquè necessitem bones infraestructures, perquè ens hi juguem molt. Ens hi juguem la competitivitat de les nostres empreses, unes bones comunicacions personals, a vegades la feina i tot, però sobretot, moltes vegades ens hi juguem fins la vida.

La construcció de l’A-7 va suposar l’enderrocament de 4 cases de la colònia Torras i de 3 masies de Sarrià de Dalt (can Nadal, can Riuró i can Mariano Gelada).

Foto: Joan Suñer

Els dèbils esperen l’ocasió, els forts la provoquen (O.S. Madem) Sarrià de Ter és un poble molt estratègic, es diu quan es presenta el poble als que no en són. “Molt estratègic” s’assegura amb solemnitat i no amb menys orgull. Situat en aquesta mena de vall fluvial que fa el Ter quan passa entre la Serralada Transversal Catalana i la Serra de les Gavarres, és un corredor natural que resegueix l’eix del mediterrani i comunica amb amb la resta d’Europa. De fet, els romans, que eren savis en gairebé tot, ja hi feien passar la seva Via Augusta. I ja se sap que tots els camins porten a Roma, però n’hi ha que ho fan més ràpid que d’altres.

És per aquesta situació excepcional, coses de la geografia física, que pel nostre poble ens hi passa l’Autopista A-7, hi passa la N-II i properament el TGV. Els sarrianencs i sarrianenques, doncs, veiem passar per davant de casa totes les infraestructures que ens han de connectar a la resta del Món.

I siguem sarrianencs o no, tots, com a xòfers, com a treballadors o com a empresaris, com a ciutadans en definitiva, volem que totes aquestes infraestructures siguin adequades.

Volem bones carreteres. Com a ciutadans de Catalunya volem, simplement el que ens pertoca, és a dir, una inversió pública equivalent a allò que paguem. I és que ja sabem que l’Estat té un deute amb nosaltres, amb els catalans, però molt

Així doncs, des del més elemental dels sentits comuns, és evident que ens fan falta bones carreteres, bons trens, bons aeroports, etc. És clar que ens és necessària més inversió pública a les nostres comarques, als nostres municipis, al nostre poble.

Volem que les administracions inverteixin, sí, però que, si us plau, ho facin amb racionalitat, sensatesa i respectant el territori. Perquè si no és així, si no es fa tal com diem, l’efecte pot ser exectament el contrari del que es pretén: en comptes d’ajudar, perjudiquen. I precisament això és el que ens passa ara a nosaltres, els sarrianencs i sarrinanques.

Anem per parts: sembla normal això que des de sempre s’ha reclamat: que la N-II que és una carretera desproporcionada (en petit), en mal estat i desfaçada s’arregli. És a dir, que es millori i molt especialment en aquells trams en què està en pitjors condicions. També sembla lògic que es demani que l’autopista sigui capaç d’absorbir tota la

REVISTA SARRIA 48

14/6/04

15:02

Página 13

Parlem de Sarrià . . . . . . . . 13 ...........

GENER/FEBRER/MARÇ 2004

debat pertany més al passat. El que pertany al present és la realitat actual: una carretera inadequada i perillosa, fins i tot m’atreviria a dir que mortal.

En definitiva, no desdoblar l’autopista. Aquesta és la nostra opció, la de Sarrià, dels seus veïns i veïnes. És difícil i perillós voler donar lliçons de racionalitat a ningú, no ho volem fer. Simplement volem que s’ escolti els veïns de Sarrià.

Que se’ns escolti perquè nosaltres hi estem molt interessats a trobar solucions adequades perquè ens hi juguem molt, ens hi juguem el futur Obres de la construcció de l’autopista A-7, cap a 1969.

Foto: Joan Suñer

demanda de trànsit que té i que pot tenir en un futur no massa llunyà.

El problema per tant, quin és? Per una banda és cert que l’autopista no pot ser com l’actual, en què paguem peatges per a circular en una via estreta i poc competitiva. Per altra banda, no és menys cert que la Nacional II per la variant de Girona (per Sarrià ja té dos carrils per sentit), s’estreny massa. Aquestes són les dues qüestions elementals, d’una lectura amb la qual hi podríem estar d’acord tots. Ara bé, allà on discrepem és en les solucions.

Vist el problema anem per les solucions: La N-II i l’autopista són dos traçats, dues denominacions i per tant, dues qüestions diferents. El Ministeri, però, no ho veu així, ja que determina que els desdoblaments de la N-II i l’ampliació de l’A-7 han de coincidir en el temps i l’espai. Han de passar per allà mateix i concretament suposa construir fins a 4 carrils més (tercer i quart) 8 carrils en total! El doble que en l’actualitat des de Medinyà fins a Vilablareix. I això és (posemnos al cap el viaducte de Sarrià de Dalt) una extremada agressió pel nostre ja prou malmès territori municipal. El que dèiem, aquesta inversió en comptes de beneficiar, ens perjudica.

Dit això, no és que Sarrià no vulgui afrontar les preguntes. Fem-ho:

S’ha de millorar l’A7? Segurament, però no pas amb l’envergadura amb què es planteja ara. Podem acceptar una adaptació per a tenir un tercer carril per costat. I dic acceptar perquè aquesta solució permetria modernitzar i descongestionar aquesta Els camions passen per sobre el viaducte de infraestructura sense can Guilana, a tocar les cases de Sarrià de Dalt i la plaça de can Nadal. Foto: Quim Llunell. provocar la destrossa amb què ara se’ns i si no que ho preguntin als veïns amenaça a Sarrià. Aquesta solució del Carrer del Bosc, del Pi de la permetria fins i tot que l’impacte al Bateria, del capdamunt del carrer poble fos menor que ara, ja que autopista, per exemple. podríem aprofitar per fer-hi col·locar pantalles acústiques i Que se’ns escolti, perquè ara tenim altres mesures correctores. una veu. Un veu que va més enllà de l’Ajuntament i que comprèn tots S’ha de desdoblar la Nacional II? els veïns i veïnes que a través de les Sí, però no per Sarrià. Ja hem dit seves entitats i associacions han més amunt que no pot ser que una creat la plataforma “Salvem Sarrià” pota bàsica de la circulació internaper defensar el nostre poble. I cional i de circumval·lació de la aquest és de moment el gran mèrit, ciutat de Girona, com és la Naciono dels partits, no dels polítics sinó nal II presenti les característiques de la ciutadania. D’una ciuatadania que té a la variant est de Girona. que ha estat capaç de signar més de Unes característiques que la fan ara 1.500 al·legacions, això és de com ara, extremadament inadequamoment el més positiu que de da. La Nacional II, doncs, s’ha de moment hem aconseguit. Aquest és desdoblar per allà on passa, per la variant de St. Daniel. No discutirem el gran mèrit, els èxits vindran desara si en el moment de la seva cons- prés quan aconseguim que es respecti el territori i la qualitat de vida trucció aquesta era la millor opció, si era adequat o no, fer-la passar per al poble. Perquè aquesta vegada, no hi podem tornar a perdre. aquesta vall de les Gavarres. Aquest

REVISTA SARRIA 48

14/6/04

15:02

Página 14

Parlem de Sarrià . . . . . . . . 14 ...........

GENER/FEBRER/MARÇ 2004

13-M Pongamos que hablo de Madrid Per la transcripció: Àngel Garcia

Aquest és un document pescat a la xarxa, escrit per una jove anònima, sobre els transcendentals fets esdevinguts la nit del 13 de març a Madrid. Pel seu valor documental i també per la seva emotivitat, m’ha semblat oportú traduir-lo i transcriure’l.

Tant de bo molta gent com ella s’acostumi a manifestar la seva opinió lliurement.

Passa’l. Així acabava el missatge que vaig rebre al voltant de les tres de la tarda anunciant una concentració silenciosa per la veritat davant la seu del PP al carrer de Gènova. Així començava allò que amb el pas de les hores anava difonent-se minut a minut. Per cada missatge que la gent rebia, se n’enviaven deu, quinze, vint missatges més. Hi havia gent que rebia fins a deu missatges de grups de gent diferent: família, treball, lloc d’estudis, gent del col·legi, del barri, i aquests missatges es multiplicaren fins a l’infinit, propagant-se com les flamarades d’un incendi per l’efecte del vent.

A les sis de la tarda un desplegament policial protegia la seu del

partit i els seus efectius demanaven la documentació a tothom que hi arribava. Mitja hora després, tanmateix, la concurrència de tants madrilenys va sobrepassar la capacitat policial i una hora més tard el carrer Gènova era un formiguer de gent cridant de ràbia i demanant explicacions al govern de la nació.

Hi havia gent que plorava, d’altres expressaven la seva indignació a crits, “mentirosos”, “asesinos”, “te dijimos no a la guerra”, “vuestra guerra, nuestros muertos”, “no estamos tosos, faltan doscientos”, “vosotros tenéis chófer, nosotros cercanías”, “lo sabe todo el mundo menos nosotros”, “los muertos no se utilizan”, “basta de manipulación” i “queremos salir en la Primera”.

La premsa que s’estava al darrera del cordó policial era majoritàriament estrangera, i hi havia un gran desplegament d’antenes parabòliques de cadenes europees. Dels carrers adjacents i de les boques del metro, sortia cada cop més gent de totes les edats i races que s’unien a la concentració que de silenciosa al final no en tenia quasi res,

perquè se’ns feia difícil romandre callats quan es pretenia fer un minut de silenci. Sempre algú el trencava amb algun crit: “mentirosos, asesinos”. Les llàgrimes i la indignació es propagaven igual que la informació. La gent estava enganxada als seus transistors i els mòbils no paraven de sonar per transmetre la informació que corria de boca en boca.

Quan Rajoy declarava als mitjans que la concentració era il·legal i il·legítima i va acusar a sectors del PSOE d’haver-la organitzat, la multitud bramava i contestava: “nos han convocado los asesinos” i “la voz del pueblo no es ilegal”. ¿Com podíem ser il·legals, quan el govern seguia mentint, ocultant informació i violant els drets més elementals del poble?: el dret a la llibertat d’expressió i el dret a la informació. Mentrestant, a TVE1, Cine de Barrio.

A Gènova passaven les hores i els ànims s’anaven encenent cada cop més. Continuava arribant gent i no es veien banderes ni pancartes de partits polítics ni sindicats. Només pancartes improvisades amb car-

REVISTA SARRIA 48

14/6/04

15:03

Página 15

Parlem de Sarrià . . . . . . . . 15 ...........

GENER/FEBRER/MARÇ 2004

trons i bolígrafs. Tampoc la gent no cantava; tot eren crits de dolor i indignació. El cap dels antiavalots confessava a un reporter de la SER que no podien dissoldre la concentració per la força perquè érem ja més de cinc mil persones i no era qüestió de carregar contra una multitud on hi havia vells i nens.

Seguien arribant notícies de concentracions espontànies a totes les ciutats d’Espanya. Les nou de la nit i ningú es movia d’allí malgrat el fred. Ens va arribar una nota que circulava en mans de tothom: a les dotze, a Sol, passa-ho. De sobte una altra notícia que es propaga entre la gent: dos hindús i tres marroquins detinguts per la seva relació amb els atemptats. Els serveis d’intel·ligència per una banda, i el govern per una altra.

Amics de tots els punts del planeta seguien enviant-nos notícies de les principals cadenes televisives del món: Bush lamenta que el suport d’Espanya a la seva guerra contra l’Iraq hagi tingut aquestes conseqüències per Madrid. En canvi el govern no ho lamenta, sinó que oculta tota la informació i crida a la calma insistint que en la jornada de reflexió el poble no pot sortir al carrer per expressar-se. Bramen encara més: “no nos vamos”, “PP responsable”, “vosostros, fascistas sois los terroristas”. Les deu de la nit i la gent comença a caminar cap a sol prenent els carrers sense permís. Jo me’n vaig a Lavapiés a sopar una mica i a abrigar-me perquè ja no em sento ni les mans del fred que fa. La plaça està buida i al passar pel carrer Cabeza ens trobem una noia jove que davant la porta de casa seva colpeja una cassola amb el cap ben alt i la cara greu. Tímidament surten als balcons altres veïns amb les seves cassoles. Primer és un suau dringar, després comencen a obrir-se més balcons de tots els carrers i comença un brogit eixordador que s’estén per tot el barri. Baixem a la plaça, que comença a omplir-se de gent amb les seves cassoles i altres instruments casolans. Apareix una càmera alemanya, mentre a la plaça i els carrers estan plens de gent protestant sense paraules, i en un moment preciós sembla que tots seguim el mateix ritme. Un ritme fúnebre i contundent, sec, dur, ple de ràbia i solemnitat. I caminem tots cap a Sol, on ni tan sols podem

entrar perquè Madrid està al carrer.

Continuen volant les notícies, continuen multiplicant-se els missatges de solidaritat amb les protestes d’altres ciutats, continuen propagant-se les notícies. La policia ha carregat contra la gent a Saragossa.

Estan estudiant suspendre les eleccions. Ha aparegut en mans del PP, de sobte, un vídeo en què Al-Qaeda reivindica l’atemptat, i la gent comenta astorada i indignada que no sortim als mitjans de comunicació. A la SER comenten que tot i la presa del carrer per la ciutadania, no seguiran retransmetent el fet per tal de mantenir la calma i no escalfar més els ànims. És la censura del segle XXI. Les càmeres, els micròfons i els llums desapareixen; només els reporters alemanys que treballen a preu fet, i nosaltres cridant, i tots els carrers que van a Sol, col·lapsats, no hi ha ordres. La multitud avança espontàniament cap a Atocha i la policia es retira discretament. El carrer és nostre i caminem per on volem, tallant el trànsit. Ningú no trenca vidres, ningú no destrossa el mobiliari urbà, Madrid avança cívicament i la policia apaga les sirenes. “Venid con nosotros” crida algú als poli-

cies que no s’atreveixen ni a mirarnos els ulls. La ràbia està en el crit, en els paraules. La gent exigeix que el govern assumeixi la seva responsabilitat i que deixi de mentir a tot un país que gràcies a Internet i els mòbils va connectant-se amb tot el món.

Els mitjans nacionals treuen importància a la protesta i deixen clar de quin cantó estan. La gent aixeca els seus mòbils perquè els qui estan a l’altra banda sentin l’ambient que hi ha a Madrid. Més d’un milió de persones baixen cap a Atocha pel carrer del Prado i pel carrer Atocha. I circula una altra cita: a les dues en punt, cinc minuts de silenci. Passa-ho. Tots a terra.

Silenci sepulcral, no hi càmeres.

Milers d’espelmes cremen i es trenca el silenci amb un crit ple d’orgull: “Viva Madrid!”, i tots cridem “Viva”, “Aznar escucha, el pueblo está en lucha” i les riuades humanes avancen cap al Congrés. A la ràdio només se sent música i el resum del partit del Reial Madrid.

Les veus, ja rogalloses pel pas de les hores, els peus adolorits, i no hi ha por, no hi ha policia, només l’helicòpter voltant per sobre dels nostres caps, i una sensació d’eufò-

REVISTA SARRIA 48

14/6/04

15:03

Página 16

Parlem de Sarrià . . . . . . . . 16 ...........

GENER/FEBRER/MARÇ 2004

ria en veure que som tants, que som incomptables.

Davant del Congrés les “lecheras” protegint el sagrat recinte on uns quants prenen decisions sense consultar. La gent torna a cridar: “dijimos no a la guerra”, “vuestra guerra, nuestros muertos”, “un pozo de petóleo por un pozo de sangre”, “TVE-NODO”. Passem del Congrés i arribem a Gran Via, seguim per Hortaleza. La gent surt dels bars, els pubs, les discoteques.

Alguns s’uneixen a nosaltres i d’altres pregunten què passa, i Madrid avança imparable sota l’atenta mirada de l’helicòpter. Els porters de les discoteques, d’on surt música evasiva i alegre, ens miren al·lucinats, intentant protegir els imperis de l’alcohol i la música entretinguda. Arribem altre cop a la seu del PP, i la gent, malgrat el cansament, continua bramant. Les quatre, les cinc del matí i la gent crida “hoy protestamos, mañana os cesamos”, “a la hora de votar se tiene que notar”.

Cansada, esgotada, torno a casa. A Sol hi ha centenars d’espelmes enceses, i desenes de rams de flors i cartells, cartes, crits de paper on la gent demostra la seva solidaritat i el seu afecte. La gent s’agenolla i encén més espelmes, i tot està en silenci. Continuen penjant pancartes per tots els racons de la Puerta del Sol, els serveis de neteja respecten el dolor d’una ciutat que plora els seus morts. Banderes de tot el món i escrits en àrab, no al terrorisme, missatges de les famílies dels morts, prou d’horror, volem la veritat i quatre captaires en un racó, voltats d’espelmes, en silenci. El poble plora, el govern menteix.

“Lucia, no te olvidaremos nunca”, “papa te quiero”. Aquesta no és la nostra guerra. Esgotada, no puc moure’m d’allí. Si la gent expressava la ràbia davant la mentida al carrer de Gènova, allí es concentra el dolor, el silenci, espelmes enceses i flors congelades del fred que fa.

Això és el que va passar a Madrid la vigila de les eleccions. I si en els mitjans no es va voler plasmar

aquesta presa del carrer per part del poble madrileny, almenys que es pugui difondre per la xarxa allò que vol ser callat o amagat. Perquè alguna cosa ha canviat des d’aquesta nit: ja no tenim por. Ni a Madrid ni a la resta de ciutats, i no necessitem partits polítics que organitzin manifestacions: ja sabem que a Internet i els mòbils expliquen allò que no expliquen els mitjans oficials, i ja sabem que tenim una eina de comunicació per expressar-nos. Se’ns han negat els drets fonamentals que reconeix la nostra constitució, i el poble ha pagat cara la incursió del seu govern en una guerra de petroli. Un poble que mai no ha tingut problemes amb el món àrab, un poble que s’indigna davant la mentida i els insults del candidat del PP a la presidència d’Espanya. Madrid va demostrar que és plena de gent de totes les nacionalitats, edats i condicions socials que són sensibles i va ser aquesta nit la veritable democràcia, la de la sobirania del poble en què la gent s’expressava lliurement.

Passa-ho.

AUTOESCOLA

GIRONÈS

, s e r t l ! a n ’ s o e n t n a i e f a e i r f n co

és un altre estil GIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14 FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57 SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52

REVISTA SARRIA 48

14/6/04

15:03

Página 17

Parlem de Sarrià . . . . . . . . 17 ...........

GENER/FEBRER/MARÇ 2004

Acords de l’Ajuntament Acta del Ple en Sessió Ordinària de 27 de gener de 2004 Debat sobre el pressupost de l’any 2004.

El primer punt del Ple era la proposta d’aprovació del pressupost per a l’exercici 2004, xifrat en 2.424.920¤. L’alcalde, Sr. Josep Turbau, va explicar que aquest és un pressupost auster i de transició, on no es contempla cap partida d’inversió a l’espera que es consolidin dues expectatives d’ingressos extraordinaris: per una banda, el conveni amb Caixa Catalunya per a la rehabilitació de l’edifici del “Coro” i, per l'altra, l’import que farà efectiu el promotor de l’actuació urbanística del sector de l’antiga factoria de Cobega, una vegada s’aprovi definitivament la modificació de les Normes Subsidiàries.

Pel que fa als ingressos, es recullen les previsions de les dades del l’exercici anterior, l’increment de l’IPC i de les Ordenances fiscals, així com les incidències amb repercussió pressupostària.

En el debat sobre el pressupost, el Sr. Roger Torrent lamenta que es presenti un pressupost on només es contempla una inversió de l'1,67% i que les inversions s’hagin de programar en funció d’unes expectatives d’ingressos extraordinaris. Es posa de manifest altra vegada la manca de previsió per part de l’equip de govern quant a l’establiment de serveis, ja que la despesa corrent suposa un 90% del pressupost, i amb bona lògica tendirà a incrementar-se. Destaca, una vegada més, la manca de participació dels sarrianencs en la preparació del pressupost. En conseqüència amb tot el que ha exposat, el seu vot és negatiu.

El Sr. Lluís Aymerich troba els pressupostos austers però conformistes. Esmenta el fet que s’inclouen en aquest pressupost partides de despesa compromesa en l’exerci-

ci anterior i que no es va poder pagar per manca de consignació i això s’evidencia en la Fira del Paper, on aquest any es consignen més diners que l’any passat malgrat que es va celebrar el Congrés Nacional del Paper. Destaca la manca de participació del poble en l’elaboració dels pressupostos i també lamenta que no quedi marge per a la inversió. Per altra banda, al seu parer hi ha una manca de control de la recaptació i esmenta un exemple de la recaptació de la taxa per entrada de vehicles. Tot i no estar d’acord amb el pressupost, el seu vot serà d’abstenció.

L’alcalde va contestar al Sr. Roger Torrent dient que si s’inclogués en la previsió d’ingressos l’aprofitament mitjà de la urbanització del sector Cobega i l’ajut de la Caixa Catalunya per rehabilitar el “Coro”, que en conjunt sumen 510.000¤, el percentatge d’inversions seria del 20% del pressupost. També va contestar a d’altres preguntes, com la composició de la plantilla de personal i la finalitat de la partida de personal de cultura, alhora que va destacar que es planteja fer uns pressupostos participatius per la confecció del pressupost proper.

En resposta al Sr. Lluís Aymerich, va aclarir les partides pendents de la Fira del Paper per l’excepcionalitat de la despesa del Congrés, alhora que també va esmentar les subvencions que aquesta activitat rep cada any, però va aclarir que no hi ha res pendent de la Festa Major, però per contra encara no s’han rebut les subvencions que ens pertoquen per al funcionament de la Llar d’Infants.

La proposta és aprovada amb els vots favorables de l’equip de govern, el grup municipal de CiU s’absté i el d’ERC hi vota en contra.

Arxiu del Fons de Documentació Municipal La regidora de cultura, Sra. Assumpció Vila, va explicar les raons tècniques que motiven la proposta de signatura del conveni entre

la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Sarrià de Ter pel dipòsit de la documentació de l’arxiu històric administratiu de Sarrià de Ter a l’Arxiu Històric de Girona. Per una banda, en l’actualitat l’Ajuntament no disposa de mitjans materials, instal·lacions adequades ni personal adient per mantenir l’arxiu. Per l'altra, l’arxiu s’ha d’inventariar i ha d’estar a l’abast dels investigadors i aquesta funció la compleix a la perfecció l’Arxiu Històric de Girona. Si es preveu l’espai suficient en el nou Centre Cultural, en un futur es pot plantejar el retorn del fons.

El Sr. Lluís Aymerich va discrepar d’aquesta proposta en el sentit que creu que l’arxiu es pot instal·lar a l’edifici de les antigues escoles i contractar un becari per arxiver. Per al seu grup, el trasllat suposa una pèrdua d’identitat i té els seus dubtes sobre la clàusula de retorn del dipòsit.

En resposta, la regidora va contestar que les condicions estructurals de l’edifici Rafel Masó no permeten la instal·lació dels armaris compactes que necessita un bon arxiu. I si més endavant aquest fons documental torna, ho farà inventariat i conservat.

La proposta es va aprovar amb el vot favorable de 8 regidors, PSC i ERC, i 3 vots en contra del grup municipal de CiU. Moció sobre el transport metropolità Per iniciativa del grup d’ERC, es proposa que l’Ajuntament de Sarrià de Ter, mitjançant aquest Ple, s’afegeixi a un procés que, conjuntament amb el Consell Comarcal del Gironès, la Generalitat de Catalunya i tots els ajuntaments de l’Àrea Metropolitana de Girona, permeti crear l’Autoritat del Transport Metropolità de Girona, perquè, amb la coordinació de tots els organismes implicats, les empreses públiques i privades de transport de l’àrea, aconsegueixin la màxima eficàcia i eficiència en el sistema de transport dels ciutadans i ciutadanes de la comarca del Gironès.

REVISTA SARRIA 48

14/6/04

15:03

Página 18

Parlem de Sarrià . . . . . . . . 18 ...........

GENER/FEBRER/MARÇ 2004

PRESSUPOST D'EXERCICI CORRENT 2004 PRESSUPOST DE DESPESES Organs de Govern Administració General Despeses per Serveis a l'Administració Area dinamització local Seguretat Acció Social Promoció Educativa Escola Bressol Confetti Ensenyament Centre Cultural Rafel Masó Centre Exposicions c/Petit Local Joventut CEIP Montserrat Urbanisme i Arquitectura Enllumenat Públic Jardineria Brigada-Obres-Vies Recollida Escombraries-Insursa Medi ambient Biblioteca Local Pla de l'Horta Edifici El Cau Edifici El Coro Serveis Culturals Emissora municipal Festetjos Centre Cívic Cooperativa Promocio de l'Esport Equipament Esportiu La Rasa Local Social La Rasa Instal·lacions Esportives Sarrià de Dalt Repetidor Mas Moliner Pavelló Municipal Camins Vialitat Administració Financera Total Despeses

Aquesta A.T.M. tindria entre les seves funcions, -Planificar les infraestructures del transport públic de viatgers en el seu àmbit territorial.

-L’establiment de l’àmbit geogràfic del seu funcionament.

-L’establiment de tarifes.

-La proposta de carrils-bus als municipis de l’àrea.

-Aconseguir els acords de finançament amb les administracions públiques per sufragar els possibles dèficits dels serveis en funció de les capacitats, els usos i la realitat financera de cada un dels ens participants.

69.300,00 299.124,00 48.827,00 74.169,00 175.400,00 160.834,00 2.500,00 239.020,00 98.995,45 8.230,00 1.950,00 300,00 55.824,00 80.000,00 25.000,00 147.888,00 272.705,00 4.200,00 33.600,00 4.000,00 300,00 60,00 74.819,00 31.743,00 70.000,00 35.879,00 30.959,00 13.176,71 2.700,00 41.111,00 806,00 54.674,84 5.000,00 5.900,00 255.925,00 ¤2.424.920,00

PRESSUPOST D'INGRESSOS IBI Rústica IBI Urbana Impost vehicles Impost s/Increment valor terrenys Padró IAE Impost s/Construccions, Insta. I Obres Expedició de Documents Tramitació Llicències Urbanístiques Plaques, patents i distintius Llicències d'obertura Ocupació V.P. Taules i cadires Ocupació V.P. Bastides Utilització Instal·lacions Esportives Entrada de Vehicles Mercat periòdic Ocupació ambulant, indústria, carrer Ocupaciñó subsól i vol Elèctriques Ocupació sól, vol i subsól gas Ocupació Subsól i vol, telèfon Abonaments piscina municipal Taxa R.C.M. Clavegueram Ingressos Cursos Hivern Llar Matrícula+ quotes Mensuals Brossa Multes Recàrrecs de Constrenyiment Grues, dipòsit de vehicles Imprevistos Participació en els tributs de l'Estat Transferències Diputació Transferències Generalitat, Fons Coop.

Transferències Generalitat AODL Transferències Ensenyament Transferències Admó de l'Estat Subvencions Diputació Interessos per Fraccionaments Interessos Dipòsits Bancàris Dividends Aigües Girona Explotació Bar Centre Cívic Concessions aigua Potable Venda Patrimoni Total Pressupost Ingressos

-L’establiment de les seves competències i dels seus òrgans de govern.

-El control dels ingressos, els costos i les inversions de les empreses.

La naturalesa, els motius, les funcions i l’estructura d’aquesta Autoritat estarien regulats pels seus estatuts aprovats per totes les administracions i òrgans integrants.

La proposta és votada per unanimitat.

Acta del Ple en Sessió Ordinària de 30 de març de 2004

485,00 538.000,00 234.000,00 120.000,00 282.545,00 120.000,00 2.000,00 3.000,00 100,00 12.000,00 500,00 1.500,00 100,00 16.500,00 6.200,00 2.000,00 58.000,00 72.000,00 12.000,00 19.400,00 29.700,00 6.000,00 93.000,00 150.000,00 2.200,00 1.600,00 100,00 2.000,00 450.000,00 8.500,00 13.200,00 26.550,00 55.000,00 100,00 36.000,00 100,00 3.000,00 3.000,00 18.540,00 20.000,00 6.000,00 ¤2.424.920,00

Avanç del Pla Especial de Protecció del Patrimoni i Béns Culturals En el primer punt del Ple es va fer esment de l’aprovació per decret d’alcaldia de l’Avanç del Pla Especial de Protecció del Patrimoni i Béns Culturals encarregat a l’arquitecte Joaquim Bover. La regidora de Cultura va explicar les directrius del pla, és a dir, la protecció dels elements d’interès no només arquitectònic o artístic sinó també històrics, i les categories de protecció que preveu el pla: integral, morfològica, parcial, arqueològica i paisagística.

Alguns dels elements que ara es

REVISTA SARRIA 48

14/6/04

15:03

Página 19

Parlem de Sarrià . . . . . . . . 19 ...........

GENER/FEBRER/MARÇ 2004

protegeixen poden estar afectats per les obres d’ampliació de l’autopista i el pas del TGV, com el Cau, la plaça de can Nadal i la residència Torras. El pla definitiu s’haurà de redactar en el termini d’un any, per posar-lo a informació pública. Mentrestant, se suspenen les llicències d’obres per als edificis inclosos en aquest precatàleg, si no contemplen el manteniment dels elements a protegir, en cas d’enderroc, o de modificació de la composició de façana.

Tal com es contempla en les actuals normes subsidiàries, per al carrer Major i Carrilet es pot aixecar una segona planta pis i fer les rehabilitacions necessàries per garantir l’habitabilitat de les cases.

Comptes generals del 2002 S’acorda aprovar amb caràcter definitiu els Estats i Comptes Generals corresponents a l’exercici 2002, una vegada informats favorablement per la Comissió Especial de Comptes i després del període d’informació pública.

Subvenció de la Diputació S’acorda sol·licitar a la Diputació de Girona, la subvenció corresponent al Fons de Subvencions 2004 per import de 35.481¤ amb destí a finançar les obres incloses en el projecte d’adequació del carrer Major, 2a fase.

Adhesió al Consorci de les Vies Verdes A proposta del grup municipal CiU, el Sr. Lluís Aymerich va presentar al Ple la moció per sol·licitar l’adhesió de l’Ajuntament de Sarrià de Ter al Consorci de les vies verdes.

En l’actualitat, les rutes existents són “la ruta del ferro” entre Ripoll i Sant Joan de les Abadesses, “la ruta del Carrilet”, d’Olot a Girona, i “la ruta de la via del tren” entre Girona i Sant Feliu de Guíxols. Des del consorci promouen “la ruta del tren pinxo o del tren petit” que seguiria l’antic traçat del Carrilet que unia Girona amb Palamós i Girona amb Banyoles. Per tal d’anticipar-nos a aquesta connexió, caldria arranjar o construir un camí que, passant per la riba del Ter, enllacés el nostre municipi amb Girona des del pont de la riera Xuncla fins a can Salvatella, de manera que es donaria con-

tinuïtat a “la ruta del Carrilet” des de Salt, passant per Santa Eugènia, Fontajau i arribés al nostre municipi.

La moció es va aprovar per unanimitat.

riera Xuncla i moltes cases queden dins de l’àrea de l’autopista, sense que el projecte parli d’expropiar.

En la reunió informativa amb els veïns es podran formular al·legacions i suggeriments.

Pla de Xuncla, sector I S’acorda aprovar la proposta d’elevació a escriptura pública de l’Acta d’adjudicació de superfícies resultants de la urbanització de la Unitat d’Actuació Pla de Xuncla I, quant a la cessió dels terrenys de titularitat pública descrits en la mateixa, que se segreguen de les finques originals components de la Unitat d’Actuació.

El Sr. Sergi Torrentà, del grup municipal d’ERC, pregunta per la renúncia de l’Ajuntament d’una subvenció que va atorgar el Consell Català de l’Esport per als vestidors, a la qual cosa, el regidor d’esports, Sr. Àngel Mesas, va contestar que s’ha demanat que s’ampliï fins a l’octubre el termini per tenir adjudicades les obres subvencionades.

Modificació dels horaris dels Plens S’acorda per unanimitat, avançar l’hora de celebració del Ple, que fins ara era a les 21h de l’últim dimarts dels mesos senars, a les 20,30h.

Precs i preguntes El Sr.Roger Torrent formula un prec referent a l’estudi informatiu i estudi d’impacte ambiental que es troba en tràmit d’informació pública sobre el desdoblament de l'A-2, tram Girona-França, tot i que l’endemà està convocada una reunió informativa amb els veïns. Atesa la importància d’aquest tema, proposa que es busqui el consens entre els grups municipals i entre els municipis afectats que tinguin una mateixa visió d’aquesta problemàtica. És el moment d’insistir davant Fomento en la resolució dels temes pendents: la cessió de l’avinguda de França, dels terrenys dels antics accessos de l’autopista i el soterrament del TGV per Sarrià. Demana que tant el seu grup com els veïns de Sarrià de Ter siguin informats de tot el que es faci.

L’alcalde va contestar que en una recent reunió d’alcaldes al Consell Comarcal del Gironès ell va defensar l’opció del desdoblament de l’A-2, però que tots els alcaldes defensaven la construcció del tercer carril de l’autopista, i Fomento ni tan sols presenta l'opció de Sant Daniel, ja que la muntanya està inclosa en el PEIN de les Gavarres.

Afegeix que la incidència a Sarrià de Ter és important ja que afecta la

El regidor per CiU Sr. Lluís Aymerich va demanar quina serà la participació de la Caixa de Catalunya a l’edifici el “Coro”, i quin és l’estat de la modificació urbanística del sector Cobega, ja que té entès que s’han d’introduir modificacions al projecte. L’alcalde respon que la xifra que aportarà la Caixa Catalunya serà de 120.000¤ i que en els propers dies se signarà el conveni econòmic. I respecte a les modificacions formulades pel conseller Joaquim Nadal, els promotors les han d’estudiar, i en el seu cas, formular la petició a l’Ajuntament, i ara per ara no es pot precisar el seu contingut.

El Sr. Lluís Aymerich també va demanar si es podien pintar de colors els edificis de la colònia de Sarrià de Dalt, i també va demanar informació sobre la tala d’arbres de la Rasa. El regidor d’urbanisme, Sr. Nicolas Pichardo, va contestar que quant als colors de les cases de Sarrià de Dalt es definiran en la nova revisió del pla d’ordenació que s’està estudiant, i que els arbres tallats de la Rasa eren baixos i perillosos, i calia esponjar la zona.

L’actuació s’ha fet sota la direcció tècnica de la jardinera municipal.

El regidor per CiU Sr. Jordi Costa demana uns comptes més complets de la Festa Major, ja que els que li han facilitat són uns comptes parcials, a la qual cosa, el regidor de Festes, Sr. Joaquim Massegú, contestà que els comptes que li van donar corresponen a les aportacions fetes per l’Ajuntament i la resta es troben a la seva disposició a la Comissió de Festes.

REVISTA SARRIA 48

14/6/04

15:04

Página 20

Cavalcada de Reis.

Foto: Lluïsa Taulé

Carnestoltes. Foto: Quim Llunell

Àlbum Cavalcada de Reis: Foto: Lluïsa Taulé

de fotos

Diumenge de Rams.

Foto: Roger Casero

Carnesto ltes. Foto : Quim

Llunell.

s

REVISTA SARRIA 48

14/6/04

15:06

Página 21

Parlem de Sarrià . . . . . . . . 21 ...........

GENER/FEBRER/MARÇ 2004

Jornades de la Dona Treballadora 8 de març 2004 Per la Comissió de la Dona de Sarrià de Ter

Cercavila i actuació del grup muntanya Percuter’s. Fotos: Quim Llunell.

En aquesta diada es commemora un jorn tràgic, la mort d’un nombre important de dones del sector tèxtil per defensar els seus drets a la igualtat en el món social (dret a vot) i laboral (igual treball-igual sou).

A Sarrià aquesta data fou celebrada per primera vegada l’any 2002.

“Dones més que mai” encetava la primera celebració d’aquest 8 de març històric amb un dinar i una xerrada. Una festa i un interrogant: ¿com estem les dones ara en el nostre món actual?

El 2003, juntament amb l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament, sorgiren les primeres Jornades de la Dona Treballadora amb una exposició de fotografies de dones de Sarrià en diferents vessants: treball, família, estudis, lleure,… al llarg dels anys en el nostre poble. També celebràrem xerrades, cursos i un dinar de dones, tot amb molta participació.

D’aquí sorgí el projecte d’organitzar en un proper any aquesta jornada conjuntament amb les diferents entitats del poble i per això va néixer la “Comissió per la Dona”.

Hem estat divuit les entitats que l’hem format i el treball portat a terme en comú ha estat molt positiu.

Cal remarcar que tots els actes rea-

litzats, quant a la forma i el contingut, s’han decidit de forma conjunta entre totes les entitats durant les diverses reunions realitzades al llarg de l’any.

Creiem que el resultat ha estat molt positiu i això ha permès augmentar la relació entre les diferents entitats, ja que han estat moltes les reunions per poder tirar endavant aquestes Jornades i totes hi hem posat de la nostra part.

En acabar la cercavila ens va quedar al tinter fer un manifest reivindicatiu, va ser una celebració més lúdica, però no podem oblidar les dones vídues que no cobren prou per viure amb dignitat; la manca de drets de la dona per gaudir de la maternitat i poder seguir-se realitzant professionalment; la falta de reconeixement del treball de “mestressa de casa” amb tota la seva dignitat i tot el seu valor econòmic; la violència contra les dones; les guerres i les seves víctimes.

Van tenir molt bona assistència de gent els diferents Tallers que es van fer a l'aire lliure i en els quals les diferents entitats ens hi vam dedicar amb un gran esforç i il·lusió.

Van ser molt interessants les exposicions, tant la de cartells editats per CCOO: "Un present amb feina,

un futur sense discriminació", com l'exposició de cartells realitzats pels alumnes del CEIP Montserrat: "Dona, et reconeixes?", als quals estem molt agraïdes pels dibuixos de la seva visió del món de la dona.

Va venir novament aquest any la Sra. Joaquima Tomàs, de la Secretaria de la Dona, per parlar de la dona i del món del treball, ja que l'any passat van agradar molt les seves paraules.

L'últim acte de les Jornades, el Sopar de Dones, va tenir una gran assistència i va ser una bona cloenda.

Per tot això hem organitzat aquestes Jornades, per seguir celebrant el “Dia de la Dona”, que ha de ser el recordatori i el punt de partida de la feina que cal anar fent durant tot l’any.

REVISTA SARRIA 48

14/6/04

15:07

Página 22

Parlem de Sarrià . . . . . . . . 22 ...........

GENER/FEBRER/MARÇ 2004

Casal d’Avis de Sarrià Per Jordi Carlos

a dir que s’haurien de fer molts quilòmetres per poder veure al natural totes aquestes meravelles.

Sortida per visitar “Catalunya en miniatura”.

El 21 de març d’enguany, el Casal d’Avis de Sarrià va organitzar una excursió per visitar “Catalunya en Miniatura”, l’atractiu espai ubicat a Torrelles de Llobregat. Va ser una sortida molt agradable en tots els aspectes, en primer lloc per la bona harmonia, la gran germanor i companyonia que regne sempre en aquestes sortides que sovintegem, un dels puntals que manté en peu aquesta entitat.

· TABACS · LOTERIES · FOTOGRAFIA · CAVA · REGALS · PAPERERIA · PREMSA

Evidentment és molt interessant poder veure tots reunits els edificis i monuments arquitectònics més importants de Catalunya : el Pont Vell de Besalú, La Catedral de Girona, Sant Pere de Galligans, Sant Pere de Roda d’estil romànic, construït el 1022, Sta. Maria de Taüll de l’any 1123, la Catedral de la Seu D’Urgell del 839, Santa M. de Poblet del 1152, la seu vella de Lleida del 1203 i tants d’altres, és

Tema a part va ser tota la gran obra de Gaudí, com el Parc Güell, el Palau Episcopal d’Astorga, la Casa Batlló, la Pedrera, el Col·legi de les Teresines, i molt especialment “La Sagrada Família”, en la confecció de la qual van treballar sis maquetistes, durant 15.000 hores .

En la contemplació de tot això vam passar dues hores molt agradables, tot gaudint d’un temps esplèndid.

A l’hora convinguda vam dirigir-nos al restaurant, on ens fou servit un bon dinar, després d’una sobretaula ben amena, cap a casa falta gent i fins a la propera.

NOU SERVEI DE FOTOCÒPIES i FAX LA TRADICIÓ DE “L’ESTANC” AMB UNA OFERTA RENOVADA AL SERVEI DELS SARRIANECS

Carrer Major, nº 7 - 17841 Sarrià de Ter - Tel. i Fax 972 17 01 98 - estancsarria@eresmas.net

REVISTA SARRIA 48

14/6/04

15:07

Página 23

Parlem de Sarrià . . . . . . . . 23 ...........

GENER/FEBRER/MARÇ 2004

Ràdio Esport Per Salvador Tixis

Ràdio Sarrià, en la seva programació, dedica els dilluns de cada setmana, de nou a deu del vespre, a un programa esportiu, on tenen cabuda tots els esports que normalment tenim a Sarrià. En què consisteix el programa Ràdio Esport?.

Doncs simplement, a difondre les últimes novetats quant a resultats, classificacions i comentaris, de l’esport preferit dels nostres oïdors.

En començar el programa, fem esment del que ha sigut el cap de setmana esportiu, pel que fa a l’handbol, futbol, bàsquet, muntanyisme i gimnàstica rítmica. Una vegada fetes les presentacions, l’Artur Mutos fa la seva dissertació sobre l’handbol, parlant des de la primera divisió i passant per totes les categories, fins arribar als prebenjamins. L’Artur, he de dir, que a més de seguir el primer equip als desplaçaments, també segueix les categories inferiors, amb la seva càmera i filmant els partits.

A continuació donem pas al futbol, que com sabeu molt bé, a Sarrià, tenim un equip a 3ª regional i tot una sèrie d’equips inferiors que

estan jugant en diferents categories, perquè els oïdors de Ràdio Sarrià i els aficionats al futbol tinguin àmplia informació d’aquest esport.

Crec que tenim la persona escaient ja que en José Fuentes és un gran coneixedor d’aquest esport i a més, és jugador del primer equip i també porta un equip de categoria inferior, això fa, que cada setmana tinguem amb en José una amplia informació en totes les categories del que és el futbol a Sarrià.

Donem pas al bàsquet, que com sabeu els aficionats d’aquest esport, hi ha un equip de fèmines a segona catalana i un altre de júniors, també hi ha categories inferiors, com un equip masculí. Per parlar-nos de bàsquet tenim l’Anna Fuentes, que a més de fer un acurat resum del que ha sigut el cap de setmana, també és jugadora d’aquest esport, per tant, sempre parla del que ha viscut.

Una de les modalitats que aquest any hem incorporat al Ràdio Esport, és la gimnàstica Rítmica, aquest apartat el comanda en Toni López i ens parla de les diferents

categories que hi ha i de les competicions que es desenvolupen al llarg de la temporada.

Deixo per últim el muntanyisme, no per menysprear-lo, sinó tot el contrari, heu de saber que la persona que té la responsabilitat de fer els comentaris d’aquest esport, és un dels locutors més veterans de Ràdio Esport, ell no és altre que en Quim Carreras, gran esportista en la muntanya i millor persona. Té cura que cada setmana coneguem la secció de muntanya i el que ens depara, quines són les fites dels muntanyencs, tant si van al GRA DE FAJOL per als més menuts com si pugen fites molt més altes.

Aquest programa no seria possible si les vies de so no fossin comandades per un tècnic d’alçada com és en Josep Oliveras.

M’atreveixo a dir que els que formem part del programa Ràdio Esport, si poguéssim jugar en un equip, sens dubte, jugaríem a primera divisió.

REVISTA SARRIA 48

14/6/04

15:07

Página 24

Parlem de Sarrià . . . . . . . . 24 ...........

GENER/FEBRER/MARÇ 2004

Pere Llach i Farrés Per Joan Casals i Solés L’any 1969 vaig comprar aquesta casa que era cal Carboner a la família Pijoan, tot i que hi vivia la família Frigolé, i vaig traslladar el taller del carrer Major, 114, al carrer Firal, 64, i Petit, 16, que en aquells moments es deia General Queipo de Llano 12. Actualment encara hi estem treballant.

Mecànic de bicis o de motos? O de cotxes?

Natural de les Serres (Sant Martí de Llémena), va néixer el 17 de març de 1943. El seu pare era en Josep Llach i Vila, d’Amer, i la seva mare la Lluïsa Farrés i Pons, de St. Medir.

El dia 7 de setembre de 1967 es va casar amb la Trinitat Salló i Turon, nascuda a Vilanna. Al cap de dos anys va néixer el seu fill Josep, i al cap de deu anys més, la seva filla Maria Lluïsa (1979).

Li agrada jugar a la botifarra i al futbolín, veure partits de futbol i handbol. Encara que no hi va gaire, és soci de la UES de fa molts anys, i diu que li agrada anar-hi.

De cotxes no!, jo aleshores tenia 23 anys, ja sabia que al llarg de la vida hem sortirien molts imprevistos en el món de la mecànica. Ara bé, vaig començar a treballar en aquest ofici a l’edat de 14 anys i durant aquell temps vaig rebre molts bons consells, els quals a vegades he recordat. El primer mestre que vaig tenir va ser el senyor Manel Roura, de Bonmatí.

Tot seguit vaig treballar en el taller de tèxtil Armengol, també de Bonmatí, i al mateix temps treballava en el taller de motos Quintana, d’Anglès.

Els anys compresos entre el 1960 i 1968 es feien moltes gimcanes de motos pels pobles. A Sarrià, en Ribas i jo, juntament amb més gent del poble, les muntàvem al mateix

temps que hi participàvem. Era una manera de fer espectacle i festa major. Es posaven obstacles com ara passar un tauló al cim d’un bidó de 200 litres, passar escales ajagudes a terra, cons...

Motoristes de Sarrià van participar en moltes curses, ¿quantes temporades hi van participar?, quins records en té?

Es van començar a fer curses a nivell d’Espanya. La primera en què vam participar va ser la copa OSA 250. Jo vaig preparar la Osa 250 del pilot Paco Berengena. Va quedar classificat 3r en una cursa i en una altra 5è, resultats brillants per l'època.

A continuació s’organitzen, també a nivell d’Espanya, curses de resistència de 3 i 6 hores en Vespes prototipus 125, protas 200, sèries 125 i sèries 200.

El jovent de Sarrià i comarques va tenir molt d’interès a participar-hi i jo com a mecànic preparant les vespes. Pilots com Josep Daranes, Enric Xargay, Lluís Xargay, els bessons Aymerich, Joaquim Sais, Joaquim Bassols, Sia, Jordi Nicolás, Victorí, Alfredo Vilanova, Santi Tarrés, Edu Ponsa, Parri, Edu

Quan va obrir el negoci?

Vaig venir a treballar a Sarrià de Ter quan tenia 18 anys, l’any 1961.

El meu cunyat, en Lluís Ribas, va agafar un taller de motos, fins aquell moment era del senyor Roc, al número 114 del carrer Major que en aquell temps es deia carrer José Antonio. En Ribas era el cap del taller i jo un treballador. Vam treballar junts fins l’any 1965, quan ell va optar per dedicar-se a un altre negoci. Jo encara era molt jove però vaig decidir quedar-me el taller i així començar la meva tasca com a empresari.

Pere Llach davant la seva botiga del carrerPetit

REVISTA SARRIA 48

14/6/04

15:08

Página 25

Parlem de Sarrià . . . . . . . . 25 ...........

GENER/FEBRER/MARÇ 2004

Morés i algun altre, pilotaven per l’equip de Sarrià. Vam tenir la col·laboració de Vespa Casademont.

Amb l’ajuda dels companys i del públic vam aconseguir quedar campions d’Espanya dos anys, subcampions dos anys més i un seguit d’èxits excel·lents a totes les categories.

Durant les competicions, que van durar cinc o sis anys, vam ajudar altres equips com per exemple Josep Maria Cairó-Antunez i Joan CasalsCarles Güell.

Un cop s’acaben les carreres de vespes s’organitza el Critèrium Solo Moto, on vam preparar una Rieju 74cc pilotada per en Joaquim Sais.

El primer any va quedar segon d’Espanya i el segon any va quedar en vuitena posició.

Després participem en les curses Copa RD 350, aquí ja es tractava d’un nivell molt més elevat, i el pilot, que també era en Joaquim Sais, va quedar vuitè en la classificació general del campionat.

Durant la trajectòria de la meva vida he aconseguit la confiança del poble de Sarrià i això m’ha portat a tenir molta feina al taller, fer vendes de motos i bicicletes noves i d’accessoris.

Aproximadament cap als anys 1986-87 vam demanar a l’Ajuntament de Sarrià de Ter, en un camp de la seva propietat, poder muntar un circuit de cros, on es van celebrar algunes curses gràcies a l’amic Àngel Ponsatí, que hi va col·laborar amb molt d'interès. Ara serveix per fer-hi entrenaments als joves del poble i molts nens petits comencen a aprendre a fer cros.

A la Festa del Pedal de Girona hi hem anat moltes vegades amb la família, els amics i la colla. Quan arriba la festa major de Sarrià, també col·laborem donant assistència a la sortida en bicicleta que es fa cada any. A les curses de mountain bike també hi hem col·laborat moltes vegades.

Han passat més de 45 anys, els quals he dedicat a la mecànica i al meu negoci, ara vaig cedint el pas al meu fill, en Josep. Ja no tardarà gaire a arribar la meva jubilació.

Tot el que he fet al llarg de la meva vida ho he fet amb molta il·lusió i

Pere Llach en una gimcana de motos cap els anys 60.

Pere Llach en la gimcana de la Festa major de 1963, a la “pista”, l’actual pavelló de la UES.

Pere Llach amb Lluís Xargay en un campionat d’Espanya de vespes prototips 125cc., amb els colors groc i blau a la vespa

amb molt d’agraïment al poble de Sarrià de Ter. Com s’hi viu, a Sarria de Ter? Com veu la remodelació del carrer Major?

Estic molt content de Sarrià. El poble està ben situat, hi passa l’autobús cada mitja hora per anar a

Girona, tenim tots els serveis i equipaments que es necessiten.

Ara que s’arregla el carrer Major, el poble es veurà més interessant. Pot contribuir a refer una mica la zona i el comerç de Sarrià. Jo crec que aquest carrer quedarà molt bé, ara ens hi planten unes magnòlies de categoria que li donaran una bona imatge.

REVISTA SARRIA 48

14/6/04

15:08

Página 26

Parlem de Sarrià . . . . . . . . 26 ...........

GENER/FEBRER/MARÇ 2004

La família Ensesa a Sarrià de Ter i Girona (segles XIX i XX) Helena Benito Mundet, titular del Departament d’Empresa a la UdG

La casa familiar dels Ensesa al carrer Major, que fou enderrocada l’any 1975 per obrir el carrer Joan Pallach.

Foto cedida per Josep Casas.

Els Ensesa són originaris de Granollers de Rocacorba, població de la vall de Llémena. Cap als anys vint o trenta del segle XIX, la família es va traslladar al poble de Sant Gregori, on van adquirir algunes terres i s’hi instal·laren. Segons alguns documents del fons del Registre d’Hipoteques, els Ensesa (o Ansesa) es dedicaren a l’ofici de fuster i es van especialitzar en la fabricació de bótes per a vi1. Més tard, i per raó de matrimoni, una branca de la família s’instal·là a Sarrià de Ter. “Pel que he sentit a dir d’aquesta família, -comenta l’escriptor Josep Pla- no crec pas que els vells Ensesa fossin purament pagesos; també els movien tendències comercials2”.

Pere Ensesa Bastons, nascut a Granollers de Rocacorba el 20 d’abril de 1815, es casà el 14 d’agost de 1837 amb Anna Jordi Martí, que era natural de Sarrià de Ter on havia nascut el 25 de gener de 1814. En aquell moment, Pere era un jove

fuster, ofici que havia après del seu pare, i vivia a Sant Gregori. Anna era la filla primogènita de Josep Jordi, menestral. Amb motiu del seu casament, Pere Ensesa va llegar al seu fill la quantitat de quatre-centes cinquanta lliures, moneda barcelonesa, a més de “una calaixera d’es-

criptori segons lo estil del dia, un llit amb capsalera, un matalàs, dos coixins amb ses coixineres, dos llençols, un cobrellit i una conxa”.

D’altra banda, Josep Jordi li va llegar a Anna tots els seus béns mobles i immobles a condició que

Detall de la reixa del magatzem Ensesa al carrer Major., amb les inicials Agustí Ensesa. Foto: Helena Benito.

REVISTA SARRIA 48

14/6/04

15:08

Página 27

Parlem de Sarrià . . . . . . . . 27 ...........

GENER/FEBRER/MARÇ 2004

en el seu moment havia de satisfer a cada una de les seves germanes la legítima que els corresponia. Així mateix, també llegava a la futura parella, i de forma irrevocable, un negoci de fustes i de construcció de bótes per a vi.

Pere Ensesa Bastons i Anna Jordi Martí van tenir vuit fills, tots ells nascuts a Sarrià de Ter: Maria (1838-1854), Josep (1840), Agustí (1842-1906), Josep (1843-1845), Francesc (1845), Dolors (18471849), Francesca (1850) i Mercè (1852-1854)3.

Pere va treballar en el negoci que li havia llegat el seu sogre. A l’abril de 1865 es va associar amb els senyors Pere i Josep Arbat per a crear una companyia que es dedicaria al comerç de fustes i productes derivats, com la llenya i el carbó, que va funcionar almenys fins al juny de 1866. En el cens electoral de 1890 hi figura com a la seva professió la de pagès.

El tercer dels fills, Agustí, es va casar el 8 de juny de 1862 amb Dominga Pujadas Badia, que era natural de Vic. La contribució de Dominga al matrimoni va ser de dues-centes lliures moneda barcelonesa, que el seu pare va constituir com a dot. Agustí va seguir, almenys durant uns anys, l’ofici de fuster que havia après del seu pare,

Magatzem de vins i grans construït l’any 1888 per la família Ensesa al carrer Major, avui planxisteria Colomer. Foto: Helena Benito.

però més tard l’abandonà per fer-se càrrec del negoci familiar, una petita botiga de vins i vinagres situada a la planta baixa de l’edifici del carrer Major número 130, on vivia la família. Els terrenys sobre els quals es va edificar la casa familiar els va adquirir el mateix Agustí l’any 1875.

Josep Ensesa Pujadas, igual que devien fer els seus germans, va cursar els seus estudis elementals a Sarrià. Als tretze anys va entrar d’aprenent a una petita fàbrica de pastes per a sopa de Girona, i uns anys més tard deixarà aquesta feina per anar a ajudar els seus pares en el negoci familiar.

D’aquest matrimoni en van néixer sis fills, tots nascuts a Sarrià de Ter: Maria Dolors (1863-1943), Josep (1865-1940), Àngela (1868), Antònia (1870), Raimon (1873) i Agustí (1876)4. Curiosament dos d’aquests germans, Josep i Agustí, que van treballar conjuntament en el negoci familiar, es van casar amb dues germanes, Mercè i Carme Cuatrecasas Trinxant. Els Cuatrecasas eren una família que provenia de Sant Martí de Provençals, població propera a Barcelona que a finals del segle XIX i principis del XX va constituir un dels centres industrials fariners més importants del país5. Maria Dolors es va casar amb Lluís Batlle Darna, de Girona i dedicat al comerç; Àngela va entrar al convent, i a partir d’aquell moment passa a anomenar-se Sor Esperança; i Antònia es va casar amb Benvingut Tor Mercadal, també de Girona i de professió adobador de pells.

Són els darrers anys del segle XIX. La fil·loxera, la plaga més devastadora del món vitivinícola, ha començat a fer estralls entre les vinyes del nord de la província, i a partir d’aquí s’estén cap al sud. La producció de vi decau de manera dràstica i afecta al desenvolupament del negoci familiar . Al 1883, amb divuit anys, Josep Ensesa Pujades agafa part del petit capital familiar i se’n va a València amb l’objectiu de comprar vi directament als productors, i estalviar-se així tots els intermediaris, que inevitablement encarien el producte.

Davant l’èxit obtingut, a aquest primer viatge en seguiran d’altres.

Cada vegada inverteix un capital més gran, de tal manera que quatre anys després ha aconseguit convertir el negoci familiar en un dels magatzem més importants de la província. Al comerç del vi s’hi afegiran altres productes, com els cere-

REVISTA SARRIA 48

14/6/04

15:08

Página 28

Parlem de Sarrià . . . . . . . . 28 ...........

GENER/FEBRER/MARÇ 2004

L’edifici del “Coro”, o de l’Orfeó Joventut a la placeta de la Creu, fou la casa pairal de la família Jordi, on els Ensesa tenien la vivenda i el taller de boter, abans de construir la casa del carrer Major. La foto és una imatge de cap a 1925, després de la reforma dirigida per l’arquitecte noucentista Rafel Masó. Foto: Arxiu Històric- Centre de Documentació del COAC (Col·legi d’Arquitectes de Catalunya), Demarcació de Girona.

als, el pinso i la farina, que va a buscar directament al seu lloc de producció. Amb aquesta ampliació la botiga s’ha quedat petita; llavors compra un terreny al mateix carrer Major de Sarrià on el 1888 s’hi construirà un gran magatzem.

Amb els guanys obtinguts, Agustí Ensesa Jordi inverteix en béns immobles: una casa amb planta baixa i pati a Sant Julià de Ramis, que compra el 5 de maig de 1887 per 500 ptes.; una terra de conreu a Sarrià de Baix anomenada feixa torta, que compra l’11 de desembre de 1891 per 1.500 ptes.; un altre tros de terra també de conreu al carrer de Sarrià, que compra el 4 de juliol de 1894 per 3.000 ptes.; un terreny amb casa i hort a l’antiga carretera de Banyoles a Sarrià, que compra el 9 de juny de 1896 per 1.250 ptes.; i el camp de les Comes i Bateria a Sant Julià de Ramis que compra el 27 d’agost de 1896 per 2.000 ptes.

Aquests béns s’afegiren als que

Agustí havia rebut en herència, entre els que hi havia una casa de planta baixa i pis situada a la plaça de la Creu (ara plaça de la Font).

Aquesta propietat, que va rebre de la seva mare amb motiu del seu casament amb Dominga, es va fer servir durant un temps com a magatzem i quadra per als animals que s’utilitzaven en el negoci familiar.

El 8 d’abril de 1889 Josep Ensesa Pujadas es casa amb Carme Gubert Pla, originària del Pont Major, que llavors tenia vint-i-tres anys. Carme va aportar al matrimoni la quantitat de deu mil ptes. i la part que li corresponia de l’herència del seu difunt pare: una casa amb hort al Pont Major, i un tros de terra de conreu a Montjuïc. D’aquesta unió en varen néixer dos fills, tots dos a Sarrià de Ter, Josep (1892-1981), que continuarà amb el treball del seu pare, i Anna (1894), que va morir pocs anys després de néixer6.

En el seu afany per ampliar els

negocis familiars, al 1893 Josep participa en la fundació de la societat col·lectiva Vilaplana, Ensesa i Teixidor, amb seu a Sarrià, que es dedicarà a la compra de cereals i a la fabricació de farines. Amb aquest objectiu els socis van llogar un molí d’elaboració de farina per cilindres, sistema Ganz austrohúngar, mogut per la força de l’aigua, i situat a Campdorà, que en aquell moment pertanyia al terme municipal de Celrà. El molí era propietat de Josep de Viñals, i fins aquell moment el tenia llogat Genís Puigdollers, amb qui realment van fer el contracte de subarrendament.

Aquesta societat es va crear amb un capital de 21.000 ptes., de les quals 10.000 va ser aportades per Joan Vilaplana Batallés, 10.000 per Josep Ensesa Pujadas, i 1.000 per Alfons Teixidor Saguer, tots tres veïns de Sarrià de Ter. Sembla ser que una sèrie de desgracies familiars i calamitats mercantils van allunyar Josep Ensesa de la direcció de la societat i de la seva

REVISTA SARRIA 48

14/6/04

15:09

Página 29

Parlem de Sarrià . . . . . . . . 29 ...........

GENER/FEBRER/MARÇ 2004

feina a la fàbrica: la mort de la seva esposa el 13 de maig de 1896 d’una febre infecciosa gripal, quan els seus fills només tenien quatre i dos anys; el patiment d’una malaltia que el deixa cec per un cert temps; i l’incendi de la fàbrica de farines, al cap de poc d’haver-la llogada.

Un cop superats aquest entrebancs es reintegra als seus negocis. Llavors els seus socis li presenten la dissolució de la societat i el dilema de quedar-se amb la fàbrica de Campdorà o d’abandonar la fabricació de farines7. Finalment Josep Ensesa decideix deixar la societat, que es dissol el 20 de juliol de 1897, i a canvi va rebre, pel capital que hi havia aportat i pels beneficis que li corresponien, la quantitat de 100.496,90 ptes. Sembla, doncs, que llavors el negoci de moldre farines per cilindres era un negoci molt rendible.

Aquell mateix any 1897, es casà amb Mercè Cuatrecasas Trinxant, que llavors tenia vint-i-un anys, la qual va aportar al matrimoni una dot de 10.000 ptes. D’aquesta unió en van néixer quatre fills: Dolors (1898), l’única que va néixer a Sarrià de Ter, Joaquim (1900), Mercè (1904) i Montserrat (1910), nascuts tots tres a Girona8. Dolors es va casar amb Federic Maria Roquet Jalmar, propietari de Girona; Joaquim amb Assumpció Brillas Oliveró; Mercè amb Fernando Faixat Pla, metge i propietari de Cornellà de Terri; i Montserrat amb Josep Maria Valls Volart.

La farinera de Campdorà es troba actualment en un estat ruïnós. Foto: Helena Benito.

Josep Ensesa va participar en la societat col·lectiva “Vilaplana, Ensesa i Teixidor” que tenien llogada la farinera de Campdorà o d’en Viñals. Foto: Helena Benito

Tan bon punt la societat Vilaplana, Ensesa i Teixidor es va dissoldre, Josep Ensesa va començar a pensar en fundar una nova societat que també es dedicaria a la fabricació de farines, procedint a la construcció d’una nova fàbrica als afores de Girona on instal·laria el sistema de molta per cilindres austrohúngar, i que tindria una capacitat inicial per moldre 20.000 quilos de blat al dia.

La nova societat, que s’anomenarà Josep Ensesa i Cia., Sociedad en Comandita, es constitueix a Barcelona el dia 1 de febrer de 1898 amb un capital de 375.000 ptes., aportat a parts iguals pels tres socis: Josep Ensesa Pujadas; el seu sogre Joaquim Cuatrecasas Diumaró, veí de Sant Martí de Provençals; i Josep Canal Freixa, veí de Girona; tots tres dedicats al comerç. Aquesta societat es farà càrrec de la gestió de la fàbrica de farines fins a finals de 1917, any en què es procedeix a la seva dissolució, i en el que la

REVISTA SARRIA 48

14/6/04

15:09

Página 30

Parlem de Sarrià . . . . . . . . 30 ...........

GENER/FEBRER/MARÇ 2004

queden vestigis de la propietat dels Ensesa en els forrellats de les finestres superiors10.

Títol de soci honorari i soci protector que l’Orfeó Joventut concedí a Josep Ensesa Pujades.

Foto: Arxiu Històric de Girona. Fons Ensesa de Girona.

fàbrica passa a ser propietat exclusiva de la família Ensesa.

Durant un temps Josep Ensesa Pujadas alternà la seva feina a la farinera amb el negoci familiar, amb el permís dels altres dos socis.

Aviat es traslladà a viure a la fàbrica de farines a Girona, on en un extrem de l’edifici havien construït un annex de vàries plantes, on instal·laren les oficines a la planta baixa, i la resta es destinà a habitatge.

Al 1906, després de la mort del seu pare, Josep acorda amb el seu germà Agustí que aquest últim es faci càrrec de l’empresa familiar. El capital que hi havia invertit es dividí entre ells dos, corresponen a Josep la quantitat de 90.000 ptes. i a Agustí la de 82.865,71 ptes.

També es va establir el lloguer de la casa familiar, el magatzem i les quadres d’animals del negoci, així com els terrenys conreats pel pare, que per herència eren propietat del germà gran, pels quals el germà petit pagaria un lloguer de 1.250

ptes. al mes. A més, Agustí s’havia de fer càrrec de l’alimentació, el vestit i manutenció de la seva mare vídua.

La casa familiar dels Ensesa a Sarrià de Ter, així com la botiga, van ser ocupats per Agustí Ensesa fins que aquest va traslladar el seu negoci a l’avinguda Santa Eugènia de Girona, cap a 1919 o 1920. Al 1921 el local va ser llogat a Josep Agustí Juan, i al 1934 a Francesc Pla Dalmau. En morir Josep Ensesa Pujadas, l’edifici va passar per herència a Joaquim Ensesa Cuatrecasas. Finalment, l’Ajuntament de Sarrià de Ter va adquirir l’edifici l’any 1975 i el va derruir per poder-hi fer un vial9.

El magatzem es va llogar a Manuel Colomer Sayol, que era carrosser, primer de tartanes i després de cotxes. Aquest el va adquirir al novembre de 1961, juntament amb la seva esposa Encarnació Costal Gelada. Avui es pot contemplar l’edifici al carrer Major, on encara en

L’edifici de la plaça de la Creu (ara plaça de la Font), es va utilitzar com a magatzem fins que a principis dels anys vint Josep Ensesa Pujadas el va cedir a l’Orfeó Juventud. Al juny de 1923 l’Orfeó va fer una emissió de títols, de 25 ptes. cada un, per poder equipar l’edifici i comprar el mobiliari i el serviment de cafè per al nou hostatge.

Un any més tard, el 24 de juny de 1924, es va procedir a la formalització del contracte de lloguer de l’edifici, on van intervenir en nom de l’Orfeó Juan Cos Capell, com a president, Pere Omedes i Baudili Busquets. En aquest document el propietari donava autorització a fer les reformes necessàries per adaptar el local per a cafè, sala de teatre i saló de ball, però aquestes s’havien de fer sota la supervisió de l’arquitecte Rafael Masó.

L’any 1936 l’edifici va ser confiscat pel Govern de la Generalitat per instal·lar-hi les escoles del Comitè de l’Escola Nova Unificada (CENU). Després de la Guerra Civil, la família Ensesa va recuperar l’edifici, que a partir de 1940 es tornà a utilitzar com a cafè. La propietat passà per herència a Josep Ensesa Gubert i a Joaquim Ensesa Cuatrecasas. Al novembre de 1960 va ser adquirit pels senyors Salvi Fàbregas Pineda, Josep Aymerich Tixis, Josep Llausàs Vila, Joaquím Riera Ruhí, Joan Besalú Costa i Pere Fornells Viñas, que a l’octubre de 1963 el van vendre a l’Agrupació del Flequers de Pont Major, Sant Julià de Ramis i Sarrià de Ter, S.A. Finalment, l’edifici anomenat “el Coro” va ser adquirit per l’Ajuntament de Sarrià de Ter al maig de 200011.

Josep Ensesa Pujadas va deixar Sarrià de Ter i es va instal·lar a Girona. Des d’allà va fer molts negocis i va participar en moltes altres empreses. Al 1908 participa en la fundació de la societat Batlle, Solés i Cia. de Girona, una fundició que inicialment es va especialit-

REVISTA SARRIA 48

14/6/04

15:09

Página 31

Parlem de Sarrià . . . . . . . . 31 ...........

GENER/FEBRER/MARÇ 2004

zar en la fabricació de maquinària per a la fabricació de pa. Al 1920 funda la societat Indústries Químiques Tartàriques, S.A. de Palau Sacosta, que es va convertir en unes de les principals empreses europees de fabricació d’àcid tartàric.

En els anys de la primera postguerra mundial, va realitzar diversos negocis a l’estranger a través del seu fill Josep. A França va assistir a les subhastes de productes procedents dels estocs americans, principalment camions i altres elements de transport, que portava a GiroLa casa Ensesa a Girona, obra de l’arquitecte Rafel Masó, en una imatge de 1916. Foto extreta del llibre “Rafel Masó, arquitecte noucentista, de Joan Tarrús i Narcís Comadira , del COAC. 1996. na on els venia un cop reparats. A Alemanya comprava diversos probons beneficis invertint allà. ser l’adquisició a finals de l’any ductes que es fabricaven allà, com 1921 i principis de 1922 de setze màquines de fotografiar, ganivets, Com a conseqüència d’aquestes blocs d’apartaments, tots ells material quirúrgic i maquinària, activitats va crear l’any 1919, juntasituats al centre de la ciutat de Berper vendre després a Girona i Barment amb d’altres socis, l’agencia lín. celona. En aquell moment l’ecode duanes, importació i exportació nomia alemanya es trobava en una Unió Comercial Espanyola S.A. També va adquirir una participació situació molt precària, però tot i el (UCESA) de Barcelona, a través de del 20% del balneari “La Puda” de procés hiperinflacionari que es la qual realitzaria la major part de Banyoles, del que també n’eren els vivia en aquell país amb el canvi les adquisicions de productes alepropietaris Josep Canal Freixa, de moneda, se’n podien treure manys. Una altra conseqüència va Pere Pagans Lladó, Dolors Canal Collell i Juana Canal Cullell. L’any 1921 els propietaris van acordar dur a terme la reforma del balneari, amb millores en les habitacions, banys, etc.12 Entre altres inversions tenim les accions de Cinematografia Nacional Espanyola (CINAES) i les participacions en el Garatge Callicó de Girona, en la societat dedicada al comerç de cereals J. Cruz i Cia. de Girona, i en Construccions Masó Ferragut de Sant Feliu de Guíxols.

També va ser accionista i conseller del Banc d’Espanya; i soci fundador i conseller del Banc Comercial de Barcelona. El Banc Comercial de Barcelona va fer una fallida arran de les grans pèrdues acumulades per operacions amb monedes estrangeres, especialment en marcs alemanys. Va ser absorbit pel

REVISTA SARRIA 48

14/6/04

15:10

Página 32

Parlem de Sarrià . . . . . . . . 32 ...........

GENER/FEBRER/MARÇ 2004

esportiva, que actualment és el pavelló esportiu de la Unió Esportiva Sarrià.

Una de les inversions més conegudes de la família Ensesa va ser la que aquesta va fer a S’Agaró. Josep Ensesa Pujadas va comprar a l’agost de 1916 una parcel·la de terreny àrid i rocós d’uns cinc mil metres quadrats entre la platja de Sant Pol i la de Sa Conca, on volia construir-hi una casa d’estiueig, que s’inaugurarà el dia de Sant Jaume de 1924, i que anomenaren Senya Blanca15.

Josep Ensesa Gubert.

Banco Hispà Colonial, que alhora també va ser absorbit al 1950 pel Banc Central.

Amb els beneficis obtinguts va fer grans inversions en immobles comprant terrenys i cases a Sarrià, Sant Julià de Ramis, Palol de Revardit, Fornells de la Selva, Aiguaviva, Girona, Pau, Santa Cristina d’Aro, Sant Feliu de Guíxols, Castell d’Aro, Tordera, Montcada i Reixach, i Ripollet. També va adquirir una casa a Sant Hilari Sacalm, al camí de la Font Vella, on la família hi passava temporades, i dos castells, el de Foixà i un altre a França, a la regió de la Dordogne, al poble de Sant Pierre de Chignac.

Una part de les inversions en terrenys es varen urbanitzar i es van vendre com a parcel·les.

Aquest és el cas del conveni Ensesa, que es va firmar l’any 1924 per als terrenys que tenia en el pla de Girona (zona de l’eixample)13, i també el de la urbanització del carrer del Firal de Sarrià de Ter14.

La urbanització del Firal es va dur a terme al 1958 i es va conèixer amb el nom de “Urbanización Hermanos Ensesa Pujadas”; precisament un dels seus carrers porta el nom de Germans Ensesa Pujadas.

En aquest darrer projecte es va contemplar la construcció d’una pista

L’agost de 1925 es varen obtenir els permisos per ocupar una part de la platja de Sant Pol i instal·lar-hi un establiment de banys de mar.

L’empresa encarregada de la gestió del negoci s’havia constituït uns anys abans, el 28 de juny de 1920, amb un capital de 15.000 ptes.

Temps després s’afegirien a aquests serveis un restaurant que anomenaren la Taverna del Mar. També es van aconseguir les concessions pel servei de transport en “Auto-Pullman” de Barcelona a S’Agaró i de Sant Feliu de Guíxols a S’Agaró.

La iniciativa de construir una urbanització de luxe, selecta i privada, amb edificis homogenis i d’estil

modernista, va ser del seu fill Josep Ensesa Gubert. Les idees es varen anar materialitzant a partir de les converses d’aquest amb l’arquitecte noucentista Rafael Masó Valentí.

Amb els anys, en el terreny comprat al 1916 i en d’altres que es varen comprar després, es va construir una urbanització formada per diversos xalets i un hotel de màxima categoria. Per aconseguir que hi hagués harmonia entre tots els edificis, es redacta un plec de condicions que els compradors han d’acceptar per poder comprar les parcel·les, en el qual bàsicament s’estableix que tot es farà sota la supervisió de l’arquitecte de la urbanització.

Al 1927 la urbanització es bateja amb el nom del rierol que passava per la platja de Sant Pol, S’Agaró.

Uns anys més tard, a principis de 1932, s’inaugurava l’hotel Hostal de la Gavina, que inicialment comptava només amb 11 habitacions.

A S’Agaró s’hi ha allotjat una llarga llista de personalitats, polítics, artistes, etc. Entre ells Vincent Auriol, president de la IV República Francesa; Selwyn Lloyd, Ministre d’Assumptes Exteriors anglès; Joan Antoni Samaranch, Orson Welles, Ava Gardner, Frank Sinatra, Sean Connery, Peter Sellers, John Wayne, Liz Taylor i Sir Law-

Plànol del projecte d’urbanització dels arquitectes Masrramon- Duixans del sector del Firal de Sarrià de Ter de 1958, promogut per Joaquim Ensesa Cuatrecases.

Arxiu Ajuntament de Sarrià de Ter.

REVISTA SARRIA 48

14/6/04

15:10

Página 33

Parlem de Sarrià . . . . . . . . 33 ...........

GENER/FEBRER/MARÇ 2004

juny de 1940. Malauradament ell no va saber el resultat del recurs que havien presentat a Madrid, ja que va morir a Girona el 28 de febrer d’aquell mateix any.

Hostal de la gavina de S’Agaró. c.a. 1934

rence Olivier, Montserrat Caballé, Victoria dels Àngels, Xavier Cugat, Xavier Monsalvatge, Federic Mompou, Narciso Yepes, la Begum Aga Khan, Gala i Dalí, Mario Cabré, Luis Miguel Dominguín i Lucía Bosé.

La prosperitat dels negocis de la família es veu truncada per l’esclat de la guerra civil. Llavors Josep Ensesa Pujadas passa llargues temporades a S’Agaró i aquí es trobava el 18 de juliol de 1936. Des d’allí es trasllada a Barcelona amb la seva esposa, lloc s’amaguen fins que el 19 d’agost d’aquell any poden traslladar-se en vaixell fins a Marsella.

Passen uns quants mesos entre França i Itàlia, durant els quals intenten treure del país altres membres de la família que no van poder anar-se’n amb ells. Després s’embarquen cap a l’illa de Mallorca, on van arribar-hi a finals de l’any 1936.

La família Ensesa es troba dividida i lluny de casa, uns a Palma de Mallorca, altres a Pasajes (Joaquim Ensesa Cuatrecasas) i altres a l’estranger (Josep Ensesa Gubert). Mentrestant, a Catalunya la majoria de les fàbriques queden en mans dels obrers, que assumiran les funcions corresponents a la direcció.

Acabada la guerra, els Ensesa van recuperant les seves propietats, incloses les indústries, però sembla que els seus problemes no s’acaben.

Josep Ensesa Pujadas és acusat pel nou règim i sotmès a procés judicial davant del Tribunal de Responsabilitats Polítiques. Aquestes acusacions no tenien res a veure amb les inclinacions polítiques dels Ensesa, que

sempre havien estat vinculats a la Lliga Regionalista i per tant eren homes de dretes, sinó amb el fet que durant la guerra s’havien quedat a l’estranger durant més de dos mesos. L’expedient de Josep Ensesa Pujadas va arribar al tribunal nacional de Madrid, on finalment el van absoldre, segons sentència del 20 de

Josep Ensesa Pujadas va ser el que va tenir la iniciativa i la clara visió de negoci para arriscar la petita fortuna familiar en la seva primera empresa industrial. Segons paraules de l’escriptor Josep Pla: “Josep Ensesa i Pujadas va tenir una idea molt clara respecte a l’ampliació dels negocis. És molt probable que, dins d’aquest camp, hagi estat el primer home d’aquest país amb ganes d’escapar-se de la mediocritat habitual i que recollís els fruïts de l’encert de la seva gran expansió comercial”16.

Interior de l’Hostal de la Gavina

Camí de Ronda de S’Agaró.

REVISTA SARRIA 48

14/6/04

15:10

Página 34

Parlem de Sarrià . . . . . . . . 34 ...........

OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE 2003

FAMILIA ENSESA - JORDI PERE ENSESA BASTONS * Granollers de Rocacorba, 20-04-1815 † Sarrià de Ter, 06-03-1902

ANNA JORDI MARTÍ * Sarrià de Ter, 25-01-1814 † Sarrià de Ter, 18-08-1883

∞ 14-08-1837 Maria Ensesa Jordi

* Sarrià de Ter, 20-09-1838

† Sarrià de Ter, 06-09-1854

Josep Ensesa Jordi

* Sarrià de Ter, 30-03-1840

† entre 1840 y 1843

Agustí Ensesa Jordi ∞ 08-06-1862 Dominga Pujadas Badia

* Sarrià de Ter, 15-01-1842

† Sarrià de Ter, 30-10-1906

* Vic

† Sarrià de Ter

Josep Ensesa Jordi

* Sarrià de Ter, 03-09-1843

† Sarrià de Ter, 05-07-1845

Francesc Ensesa Jordi

* Sarrià de Ter, 27-03-1845

Dolors Ensesa Jordi

* Sarrià de Ter, 08-04-1847

Francesca Ensesa Jordi

* Sarrià de Ter, 02-06-1850

† Sarrià de Ter, 22-12-1849

∞ 1870?

Pedro Farró Ferrer

* Sarrià de Ter

Mercè Ensesa Jordi

* Sarrià de Ter, 24-04-1852

† Sarrià de Ter, 24-09-1854

FAMILIA ENSESA - PUJADAS AGUSTÍ ENSESA JORDI * Sarrià de Ter, 15-01-1842 † Sarrià de Ter, 30-10-1906

DOMINGA PUJADAS BADIA * Vic † Sarrià de Ter

∞ 08-06-1862 Mª Dolors Ensesa Pujades ∞ Lluis Batlle Darna

* Sarrià de Ter, 26-06-1863 * Girona, 1861?

† Girona, 25-02-1943

Josep Ensesa Pujades ∞ 08-04-1889, primeres nupcies Carme Gubert Prat ∞ segones nupcies Mercè Cuatrecasas Trinxant

* Sarrià de Ter, 12-10-1865

† Girona, 28-02-1940

* Pont Major, 1866?

† Sarrià de Ter, 13-05-1896

* Sant Martí de Provençals, 1876?

† Barcelona

Mª Àngela Ensesa Pujades Sor Esperança

* Sarrià de Ter, 14-02-1868

Antònia Ensesa Pujades ∞ Bienvenido Tor y Mercadal

* Sarrià de Ter, 01-12-1870 * Girona, 1885?

Raimon Ensesa Pujades

* Sarrià de Ter, 10-01-1873

Agustí Ensesa Pujades ∞ Carme Cuatrecasas Trinxant

* Sarrià de Ter, 01-02-1876 * Sant Martí de Provençals, 1883?

FAMILIA ENSESA - GUBERT JOSEP ENSESA PUJADAS * Sarrià de Ter, 12-10-1865 † Girona, 28-02-1940

∞ 08-041889 1es nupcies Josep Ensesa Gubert ∞ Josefina Montsalvatge Iglesias Anna Ensesa Gubert

CARME GUBERT PRAT * Pont Major, 1866? † Sarrià de Ter, 13-05-1896

* Sarrià de Ter, 20-04-1892 * Olot, 1895?

† S'Agaró, 01-01-1981

* Sarrià de Ter, 22-02-1894

† Sarrià de Ter

REVISTA SARRIA 48

14/6/04

15:10

Página 35

Parlem de Sarrià . . . . . . . . 35 ...........

GENER/FEBRER/MARÇ 2004

FAMILIA ENSESA - CUATRECASAS JOSEP ENSESA PUJADAS * Sarrià de Ter, 12-10-1865 † Girona, 28-02-1940

MERCÉ CUATRECASAS TRINXANT * Sant Martí de Provençals, 1876? † Barcelona?

∞ 1897?

2es nupcies Dolors Ensesa Cuatrecasas ∞ 08-02-1923 Federic Maria Roquet Jalmar

* Sarrià de Ter, 22-02-1898

† Tarragona?

* Girona

† Tarragona?

Joaquim Ensesa Cuatrecasas ∞ 19-10-1927 Assumpció Brillas Oliveró

* Girona, 26-06-1900

† Barcelona?

Mercè Ensesa Cuatrecasas ∞ 15-10-1925 Ferran Faixat Pla

* Girona, 25-06-1904

† Barcelona?

Montserrat Ensesa Cuatrecas ∞ Josep Maria Valls Volart

* Girona, 31-10-1910

† Barcelona?

FAMILIA ENSESA - CUATRECASAS AGUTÍ ENSESA PUJADAS * Sarrià de Ter, 01-02-1876 † Girona?

CARME CUATRECASAS TRINXANT * Sant Martí de Provençals

∞ Carme Ensesa Cuatrecasas ∞ 27/04/1927 Joan Darder Rodés

* Sarrià de Ter, 11-06-1900

Agustí Ensesa Cuatrecasas ∞ 12/12/1935 Joaquima Bonet Reig

* Sarrià de Ter, 07-05-1903

Joan Ensesa Cuatrecasas

* Girona, 28-04-1909

† Girona, 12-08-1981

SIMBOLOGIA: ∞ matrimoni * naixement, † defunció

1

Foli núm. 736 del Llibre núm. 90 del Registre d’Hipoteques de Girona.

Pla, J. (1972, reed. 1998), “Josep Ensesa Pujadas. Els orígens de S’Agaró i els seus resultats”, p. 47. Número especial de la Revista El Carrilet. Platja d’Aro. 3 Llibres de Bateig i Óbits de la Parròquia de Sarrià de Ter. 4 Llibres de Bateig i Óbits de les Parròquies de Sarrià de Ter i del Mercadal de Girona.

5 Nadal, J. i Tafunell, X. (1992), “Sant Martí de Provençals, pulmó industrial de Barcelona”. Barcelona, Editorial Columna.

6 Llibres de Bateig i Óbits de les Parròquies de Sarrià de Ter i Platja d’Aro. 7 Segons les paraules del seu fill Josep Ensesa Gubert, recollides en el fullet de celebració dels cinquanta anys de la farinera La Montserrat.

8 Llibres de Bateig de les Parròquies de Sarrià de Ter i del Mercadal de Girona.

9 Segons acta del Ple de l’Ajuntament de Sarrià de Ter, de 24 d’abril de 1975.

10 Finca núm. 278 del Registre de la Propietat de Girona, Llibre de Sarrià de Ter 11 Finca núm. 263 del Registre de la Propietat de Girona, Llibre de Sarrià de Ter 12 Martí Salló, L. (2001), “La Puda i el seu balneari”. Banyoles.

13 Alberch, R. i Aragó, N.J. “75è Aniversari de la Caixa de Pensions a Girona: 1909-1984”. Girona, Fundació Caixa de Pensions.

Fabre, J. (1990), “Girona entre 4 rius”. Girona, Ajuntament de Girona.

14 Finca núm. 2.224 del Registre de la Propietat de Girona, Llibre de Sarrià de Ter 15 Varis autors. (1949), “S’Agaró XXV Aniversario”. Barcelona i S’Agaró.

Moldoveanu, M. (1996), “S’Agaró. Ciutat Jardí de la Costa Catalana. 1916-1996”. Girona, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.a 16 Pla, J. (1972, reed. 1998), “Josep Ensesa Pujadas. Els orígens de S’Agaró i els seus resultats”, p. 47. Número especial de la Revista El Carrilet. Platja d’Aro. 2

REVISTA SARRIA 48

14/6/04

15:11

Página 36

Parlem de Sarrià . . . . . . . . 36 ...........

GENER/FEBRER/MARÇ 2004

Vetllades de lluita Per Josep M. Sansalvador i Provensal

El cafè Xargay del carrer Major, en una imatge dels anys 60. Foto cedida per Joan Sirvent.

Els anys quaranta, els de la més immediata postguerra, al nostre poble devien ser tan durs com a tot arreu del país. A la commoció de la Guerra Civil s’hi afegí la derrota republicana, la repressió, l’exili, les víctimes, les famílies trencades, la misèria …La vida, però, continuava, i els sarrianencs de l’època, en la mesura de les possibilitats del moment, havien d’anar recuperant la convivència amb una relativa normalitat, encara que aquesta normalitat fos d’allò més anormal. D’oportunitats per distreure’s, en una població com la nostra, ben poques n’hi devia haver, sobretot en aquell moment en què qualsevol mena d’associacionisme podia ser sospitosa de desafecció al règim, quan els casals, orfeons i centres d’abans de la guerra havien quedat ben desmantellats. El “Movimiento” també

pretenia fer-se seu el lleure i l’esbarjo de la població sota aquells epígrafs de “Educación y Descanso” que, convenientment adornats amb jous, fletxes i àligues imperials, encara ara molts lectors deuen tenir presents.

La festa major, algun aplec, ballades de sardanes, algun partit de futbol … eren activitats esperades i de gran seguiment per part de la població, sobretot pels sectors més joves, per l’atractiu lúdic que podien oferir i també per la possibilitat de ser una eina de relació social amb els veïns, els amics i l’entorn. No ens oblidem de les funcions religioses, que a part de ser obligatòries per l'oficialitat nacional-catòlica, misses, oficis, processons i ofrenes, també jugaven una funció social.

No pas per encabir-ho en el sac dels

espectacles o entreteniments, però també tenien un lloc en l’agenda dels dies festius dels sarrianencs.

Dins la grisor d’aquells anys, un establiment del carrer Major contribuia a la distracció i a l’entreteniment: el Cafè Xargay. Cafè, cinema, sala de ball ocasional, centre de reunió … va complir en aquells anys una funció important. Anys endarrera, aquesta revista ja li va dedicar un interessant article, centrat en la seva faceta de sala de projeccions cinematogràfiques. En l’editorial d’aquell número ( nº 9Agost-Setembre-Octubre de 1995) es deia “Can Xargay era cine, era cafè, era tertúlia, eren duros perduts en la màquina dels milions, era el pastisset de pa negre de Can Llausàs, que costava dues peles i mitja”. S’associava aquell establi-

REVISTA SARRIA 48

14/6/04

15:11

Página 37

Parlem de Sarrià . . . . . . . . 37 ...........

GENER/FEBRER/MARÇ 2004

ment a festa, a distracció, a trobada, a reunió.

Dintre de les variades activitats que s’hi arribaren a dur a terme durant aquells anys, hi ha la que us presentaré tot seguit, a cavall entre la història i l’anècdota, que a molts lectors els semblarà extravagant o insòlita però que em consta que encara hi ha gent de certa edat d’aquest poble o dels voltants que ho recorda.

Al cafè Xargay, el dissabte 15 de desembre de 1945 s’hi celebrà una vetllada de boxa i lluita lliure, que va constar de 2 combats de cada modalitat. Tal com indica el cartell anunciador que s’ha recuperat del fons dels arxius i que reproduïm en aquestes pàgines, en boxa s’enfrontaren, en pesos lleugers, Rigau, de Campdorà, un boxador que encara té família al Pont Major, contra Planella (“Pegador”); en pesos semimitjans ho feren Vila contra Perarnau, ambdós gironins i en un combat en què, tal com indicava la publicitat, lluitaren la joventut contra la veterania. (A aquest boxador Perarnau, jo l’havia arribat a conèixer i en tinc el record de veure un senyor d’edat, però que conservava un marcat aire esportiu amb una fesomia tallada per moltes sessions d´entrenament.) Pel que fa a lluita lliure, competiren en pesos mitjans Soler, del G.E.i E.G., contra el lluitador basc “d’acer” Ortúzar, i en un segon combat Barba (“El Tigre del Ring”) contra el badaloní Salvador. Els resultats esportius d’aquests enfrontaments es desconeixen, però segurament és el que menys rellevància deu tenir.

Atenció als preus: variables segons la distància al “ring”, però fixos pel que fa a “soldados, niños y señoras”. Pel mòdic preu de dues pessetes, qualsevol nen o senyora podia disfrutar dels combats. (!)

Hem de pensar que la boxa, fins gairebé als anys 50, era un esport que atreia moltíssim públic a tot el planeta i que disposava d’un crèdit i un prestigi social del qual no en queda res. Va patir una davallada que el va dur gairebé a l’exclusió i

a la prohibició en segons quins àmbits. Eren els anys de glòria d’una de les majors figures en la història d’aquest esport: l’americà Joe Louis (“el Bombarder de Detroit”) fou campió mundial dels pesos pesants entre 1937 i 1949. Un autèntic mite. Al nostre país, la boxa era un dels esports més seguits i també practicats. Personatges tan poc sospitosos de marginalitat com el cineasta Luis Buñuel, company de Dalí i de García Lorca, i el mateix doctor Josep Trueta, cirurgià insigne, foren boxadors a nivell amateur, si més no. Tal vegada és l’esport que ha omplert més pàgines literàries i una bona mostra n’és l’obra de Julio Cortázar, plena de referències a la que fou una de les grans passions de l’escriptor.

Tot això ve per mirar de justificar una mica la celebració d’un combat d’aquelles característiques en el

Sarrià d’aquells anys. A Girona hi havia molta afició, i el G.E.i E.G. impulsava una secció dedicada a aquest esport que acollia diferents joves practicants, entre els quals hi havia el meu pare, Mariano Sansalvador i Carbonell. En paral.lel a la pràctica de la boxa i la lluita lliure, amb dos socis més (els senyors Lluís Alabert, fill de Salt i que feia també funcions d’àrbitre i representant de la Federació, i el periodista que arribaria a director de Los Sitios, Jaume Sureda Prat) crearen una mena d’agència d’organització de vetllades i combats i es cuidaven de la difusió d’aquests esports per totes les comarques. Els seus serveis organitzatius eren requerits des de comissions de festa major, per celebrar uns combats en un envelat, fins a empresaris d’espectacles “estables” que els contractaven per programar vetllades

REVISTA SARRIA 48

14/6/04

15:12

Página 38

Parlem de Sarrià . . . . . . . . 38 ...........

GENER/FEBRER/MARÇ 2004

donen fe de totes aquestes facècies : en una crònica publicada a “Los Sitios” diu textualment : “…el árbitro se viera obligado a hacerles una advertencia en el segundo asalto, al caer ambos fuera del ring y desoyendo las pitadas del árbitro, continuar luchando en el suelo y entre los espectadores. Otra advertencia les fue hecha, al sufrir el ligero error de tomar al árbitro como otro luchador y pelearse durante unos momentos con él. En el segundo combate de lucha libre, contendieron Sansalvador contra Soler (campeón de Cataluña), ganado este último en el tercer asalto. A Soler también le fue hecha una advertencia por intentar Mariano Sansalvador i Carbonell, preparant-se al ring.

en cinemes, teatres o sales de festa, tal és el cas de can Xargay, malgrat que en aquella ocasió el meu pare no hi va combatre. L’estructura de què disposaven era mínima: habitualment el transport del “ring”, les lones i els accessoris es feia en un carro, o bé, si el desplaçament ho permetia, eren els mateixos de la colla qui portaven els “trastos” en tren. Sovint, algun dels mateixos lluitadors era l’encarregat de la venda de les entrades a la taquilla del local, mentre els altres es cuidaven del muntatge del quadrilàter.

Temo que en l’aspecte empresarial d’aquesta iniciativa s’hi van fer més savis que rics, però em consta que es divertien d’allò més. Eren joves, feien el que els agradava i rebien la resposta favorable del públic. Devia ser un autèntic fenomen mediàtic, ja que quan hi havia combats al teatre Albéniz de Girona, posem per cas, des de Salt s’organitzaven autobusos per assistir-hi expressament. Complementàriament a la boxa s’hi afegia un apartat de lluita lliure, potser menys violenta, però més espectacular i vistosa, amb descarades incursions dins el camp de la comèdia, permetent així el lluïment personal dels lluitadors i la satisfacció del públic.

Mariano Sansalvador, al saló Gran-Price de Barcelona, en els campionats del torneig Tomàs Cola, l’any 1944.

Mariano Sansalvador després d’un combat de boxa.

Conservo retalls de premsa que A la dreta, ahogar, utilizando cuerdas del el Sr. Lluís Alabert,las àrbitre i manager

REVISTA SARRIA 48

14/6/04

15:12

Página 39

Parlem de Sarrià . . . . . . . . 39 ...........

GENER/FEBRER/MARÇ 2004

El cinema Xargay, a la plaça de l’Església, on tenien lloc els combats de boxa els anys 40. Foto: A.Vila

ring, a su contrincante en el segundo asalto y no querer soltarlo a pesar de las pitadas del árbitro y de la longitud de la lengua que salía de la boca de su antagonista. Como final, Soler hizo unas demostraciones de fuerza, doblando con las manos unas barras de hierro. Todos los luchadores fueron muy aplaudidos por el numeroso público que asistió a tan interesante velada.” Ja podem imaginar-nos, doncs, que els combats de lluita lliure tenien molt més de teatre d’humor que no pas de rigor esportiu i que tota aquella organització era una font inesgotable d’anècdotes que jo havia sentit explicar en boca del meu pare, de companys seus o de gent que n’ havien estat seguidors i, molts anys després, encara en conservaven el record. Sembla que una vegada, en una població propera, per desavinences econòmiques amb algun organitzador, van haver de fugir a cops de roc corrent cap a agafar el tren, perseguits per la comissió de festes en pes i un nombrós grup de veïns d’aquell poble, enfurismats…

En una altra ocasió, van haver de buscar un substitut per a un boxador lesionat, d’entre una cartera de candidats disponibles. L’escollit va ser un xicot que no tenia cap qualitat estilística, però que era molt combatiu. Era un gitano català, membre d’una família arrelada a Girona i

que encara ara té parentela que fan de marxants pels mercats ambulants. El problema de cercar-li un nom de batalla escaient per fer-ne publicitat als cartells anunciadors va ser resolt per la via de la semiamericanització, sense fer-li perdre els orígens ètnics: Kid Calé. No tot eren rialles, però. El meu pare no ho reconeixia obertament, però alguna vegada arribava a casa amb un bon ull de vellut. Els avis, que es negaven en rodó a seguir-li els combats però hi havien de fer la vista grossa, resignats, en donaven fe.

MARIANO SANSALVADOR i CARBONELL (Torelló, 1924 – Sarrià de Ter, 1997): una crònica mai publicada.

Arribada la família a Girona el 1930, de ben jove va aficionar-se a aquest esport. (Val a dir que tampoc hi havia massa alternatives: futbol, atletisme, gimnàstica, incipient hoquei ….).

Compaginant-ho amb el treball al negoci familiar i amb molt sacrifici i entrenament, va aconseguir una certa notorietat i popularitat

entre el públic català del seu temps.

Fou finalista del trofeu “Tomàs Cola” en pesos mitjans, en un combat celebrat al Price de Barcelona.

Debutà en el món pugilístic dins l’escuderia del G.E. i E.G. on es va formar com a esportista. El servei militar com a voluntari a Artilleria a Girona li va permetre de presentar-se a molts combats com a representant i abanderat del seu regiment. Després d’uns anys de pràctica de la boxa i havent assimilat la duresa d’aquesta disciplina, va encaminar-se cap a la lluita lliure, una modalitat que exigia molta més tècnica i representava un risc físic menor, i que el va convertir en una figura ben popular i coneguda arreu d’aquestes comarques. El punt i final de la seva carrera esportiva començà en una vetllada de lluita lliure a Blanes, on va ser protagonista d’ una anècdota sonada: Com ja he explicat, els combats de lluita tenien més d’espectacle que no pas d’esport, i sembla que aquell ves-

REVISTA SARRIA 48

14/6/04

15:13

Página 40

Parlem de Sarrià . . . . . . . . 40 ...........

GENER/FEBRER/MARÇ 2004

pre la cosa pintava bé. El públic responia amb tant d’entusiasme que l’autoritat competent considerà que allò ja fregava el desordre públic i era el moment d’ intervenir-hi: un número de la Guàrdia Civil va pujar al “ring”, pistola en mà, i amb la decidida intenció de posar ordre, va donar al meu pare, per l’esquena, un cop al clatell amb la culata de l’arma reglamentària. Que ningú vulgui veure-hi cap mena d’intencionalitat que no sigui purament l’enrabiada i el dolor produït per aquell cop, però la reacció del lluitador va ser fulminant i instintiva: amb un ràpid gir de cintura, va engegar un directe de dreta, sec, a la mandíbula del guàrdia que el va estabornir a l’acte ! K.O. a la primera ! Guàrdia i pistola, tots per terra! Diuen que, en aquell moment, semblava que el recinte

on se celebrava la vetllada s’ havia d’ensorrar. El meu pare, encara no refet, inconscient del que passava, però dolgut i furiós per l’injust cop metàl.lic que havia rebut al clatell, veient la pistola per damunt de la lona, i animat pel bramar eufòric del públic, encara es va veure amb cor de donar una puntada de peu a l’arma, que va anar a parar daltabaix. El deliri! La situació es va complicar. Els lluitadors van quedar voltats de guàrdies civils furiosos i se’l volien endur al “cuartelillo”, amenaçant-lo de fer-li caure un bon paquet, potser amb Consell de Guerra i tot. La vetllada hauria acabat malament de debò si no hagués estat pel pare d’un dels de la colla, home de cert pes dins el “Movimiento”, que va aconseguir convèncer la força pública, enredant-los per fer-se càrrec d’aquell

RESTAURANT MAS NOU MENÚ DIARI: De 13 a 16 h. i des de les 20 h.

CASAMENTS • BATEIGS • APERITIUS BANQUETS • COMUNIONS • CONVENCIONS Ctra. Palamós, km.1 • CAMPDORÀ Tel. 972 21 70 43

“perillós element subversiu”, i posar-lo a disposició de la Federació Esportiva, que era la responsable, en darrera instància, de l’esdeveniment. Em consta que no va tornar a posar mai més els peus en aquella vila costanera …

Vet aquí que la crònica d’aquells fets s’ha acabat d’escriure gairebé seixanta anys després que tinguessin lloc. Qui li havia de dir al meu pare que tants anys després, aquestes històries de joventut podrien ser publicades a la revista del poble que el va acollir els darrers anys de la seva vida. És allò que deien a Soldados de Salamina: mentre el teu record quedi en la memòria d’algú, la teva absència no serà del tot definitiva.

REVISTA SARRIA 48

14/6/04

15:14

Página 41

Parlem de Sarrià . . . . . . . . 41 ...........

GENER/FEBRER/MARÇ 2004

Cultura versus conreu Per Assumpció Vila Regidora de Cultura

El significat etimològic de cultura és conreu. A l’enciclopèdia hi trobareu aquesta definició: “La cultura és el conreu dels coneixements i facultats de l’home” Sota aquesta premissa, hem orientat tota l’activitat cultural del municipi cap a la formació continuada, sobretot en les àrees no cobertes per la formació formal (que es dóna a les escoles, als instituts i a les universitats) i dirigida a les persones amb inquietuds, però que, per manca de temps, no poden seguir una programació anual i multidisciplinària. No podem abraçar tampoc tota l’oferta d’una escola d’adults, però estem en aquesta línia.

També apostem per programar xerrades, debats d’actualitat, conferències i actes diversos per a persones amb curiositat i ganes d’aprendre.

Creació del Consell de Cultura Una de les primeres actuacions de l’àrea ha estat constituir el Consell de Cultura, obert als components de

les diferents entitats culturals del municipi, polítics de tots els grups de l’ajuntament i persones amb inquietuds culturals. Es reuneix cada trimestre per avaluar la programació del trimestre següent i fer un repàs a les activitats dutes a terme.

Les diferents visions ajuden a millorar el contingut de la programació.

Cursos d’hivern a La Cooperativa S’ha concentrat tota l’activitat docent al Centre Cívic de “La Cooperativa”, amb la idea de crear sinergies, ambient d’estudi i compartir informació. Des de l’octubre s’ha iniciat un grup de català, primer el nivell B1 i després el B2, amb professors del Consorci per la Normalització Lingüística. Els cursos d'informàtica, tant el bàsic nivell I i II, com els bàsic especial per a entitats, els segueixen un bon nombre de persones, dirigits per les professores Belén Arribas i Dolors Segura, pacients i excel·lents pedagogues. Es pretén programar tot atenent les necessitats de cada grup, segons el nivell i l’horari que prefereixin.

D’aquesta manera, gairebé “a la carta”, aconseguirem que la majoria dels sarrianencs s’animin a utilitzar Internet com una eina de consulta i de treball, i a perdre la por a l’ordinador.

Com en anys anteriors, es manté el curs de pintura a l’oli i enguany s’ha iniciat el de plàstica per a infants, amb l’artista Finucha Prats.

També es realitza un taller de manualitats organitzat pel grup Dones més que Mai.

El grup que segueix els cursos de formació per adults, amb coneixements de llenguatge, història i entorn social, progressa. Presentació Serrano intenta que les classes siguin dinàmiques, poc acadèmiques i programa sortides per veure exposicions i llocs d’interès, com la depuradora, la biblioteca, la ràdio....

L’objectiu és que els alumnes perdin la por a sortir, aprenguin a moure’s, fer gestions, tenir autonomia i conèixer el seu entorn més proper.

Com a novetat, enguany hi ha un grup que segueix els cursos de preparació d’examen per l'ESO. S’ha realitzat un curs de Comunicació oral, preparat pel filòleg Toni Ruscalleda, per aprendre a expressar-se en públic. En canvi no s’ha aconseguit fer el curs d’Història de Catalunya que promou l’Accat, per l’enorme demanda que té. Davant

REVISTA SARRIA 48

14/6/04

15:14

Página 42

Parlem de Sarrià . . . . . . . . 42 ...........

GENER/FEBRER/MARÇ 2004

Marcel Tomàs, el showman de Cascai, amb la complicitat del públic. Foto: Quim Llunell

l’interès que ha suscitat aquest curs, pensem que si no es fa per aquesta via es podrà programar amb un professor contractat directament.

La Cooperativa s’ha estrenat a mig gas. Tots coneixem com ha de ser un centre cívic, un espai que canalitzi i dinamitzi la cultura al poble, però la manca de personal adscrit al centre per gestionar-lo fa que es depengui de la bona predisposició dels professors, i no sempre surt tot bé. Per posar un exemple, cal que l’aula d’informàtica estigui oberta tot el dia i no només quan hi ha classes, ja que s’està perdent l’oportunitat d’utilitzar-la com a espai Internet, tal com ja funciona a la biblioteca, sobretot tenint en compte que no tothom té ordinador a casa seva, ni molt menys línia ADSL. Per altra banda, s’han fet algunes feines de manteniment, refent els elements que es varen treure per adaptar el Centre Cívic com a escola bressol i petites millores per reduir la despesa energètica: una porta automàtica a la planta primera que també servirà per millorar l’acústica de la sala gran, condensadors per reduir la reactiva de la fac-

tura elèctrica, i un aparell autòmat, regulador de la temperatura.

Música El grup dels Cantaires de Sarrià, sota la direcció d’Ester Castelló ja compta amb més de 20 components, provinents de tots els barris de Sarrià. Assaja cada dissabte, i de tant en tant ens ofereix un concert amb el repertori renovat. Un grup més reduït, amb la professora Rosa Isern, segueix classes de solfeig i de música a l’aula del carrer Petit.

Teatre: Escenari d’hivern El cicle de teatre d’hivern s’ha acabat amb uns resultats discutibles. Es varen programar només 5 actuacions, per intentar limitar la despesa, però, de tenir en compte el seguiment del públic, ens hauríem d’especialitzar en teatre infantil.

El cicle va començar el 15 de febrer, amb l’actuació del showman Marcel Tomàs, que sota el nom Cascai, la planta mediterrània que calma el dolor en petites dosis i en excés transforma la realitat, ens va fer passar unes estones inoblidables, de les de riure de

valent, amb la participació activa del públic fent d’ajudant del còmic.

El següent espectacle, el 29 de febrer amb els Contes al Terrat d’Anna Roca, ens va sorprendre per l’excel·lent qualitat de l’artista, la qual, amb els objectes que es troben en un terrat, com roba penjada, pinces o bé cubells, narra contes populars coneguts, "Els tres porquets” o "El cargol d’en Patufet” i manté l’atenció de la mainada, sense que es moguin de la cadira.

REVISTA SARRIA 48

14/6/04

15:16

Página 43

Parlem de Sarrià . . . . . . . . 43 ...........

GENER/FEBRER/MARÇ 2004

Amb les Històries de polacs i polonesos de la companyia “El que ma queda de teatre”, el diumenge 7 de març, vàrem punxar. L’espectacle, en la línia del teatre de l’absurd, no va enganxar el públic, ja que el text, un seguit de contes breus de Pere Calders i Slawomir Mrozek que es cabdellen i s’enllacen, presentava una certa dificultat per seguirlo. Tot i el ganxo i la qualitat de l’actor mediàtic, Joan Fernàndez, va assistir-hi poca gent i, malgrat que els actors ens varen dir que ja estan acostumats a treballar en petit comitè, prevèiem que vindria més públic.

Realment costa programar tenint en compte els compromisos de certes entitats o tanmateix que el F.C.Barcelona està en ratxa.

dir això?. Que el que falla no és l’espai, sinó el contingut i la promoció. Tenim el restaurant, ens cal encertar el menú i el cuiner.

El teatre ha d’arrelar al poble, ha de fer la seva funció educativa com a aula de teatre per a nens, i ha de servir d’estímul als joves, per treballar la comunicació i l’expressió oral. També ha de servir de plataforma per donar suport els grups amateurs del poble i això vol dir fer-los costat, com a mínim, el dia de l’estrena. Però també s’ha d’obrir a l’exterior, fer-ne partícips els municipis veïns, Sant Julià i Girona, i treballar en la recerca d’un públic potencial més ampli.

Amb la companyia Xirriquiteula teatre, el 14 de març, jornada d’eleccions generals, es va tornar a omplir la platea de quitxalla per veure Els contes del cel, un espectacle acompanyat de núvols, el sol, la lluna, arbres i tota mena de titelles acolorides que desfilen per l’escenari segons es va explicant el conte.

La cloenda va anar a càrrec de la companyia Teatre a la Llauna i La Troca, amb l’estrena el 21 de març, d’un espectacle original, basat en una història de pirates, de les que Històries de polacs i polonesos de la cia. “El que ma queda de teatre” Foto: Quim Llunell

volen fer por i no ho aconsegueixen. Pirata vol ser una història plural, de lloros i corsaris, i de petits trucs, per exemple, com fer-se passar la gana en una illa del Carib.

El teatre de Sarrià de Dalt (Centre Cultural Parroquial mossèn Domingo Casanellas) té un bon escenari, bona acústica i bona visibilitat, sobretot si el comparem amb una sala com La Planeta de Girona, la qual, tot i les seves mancances, es troba dins del circuit de teatre metropolità. Què vol

Això demana programar en una línia constant, de qualitat i creure en les possibilitats del teatre.

Sortides culturals L’objectiu d’aquestes sortides culturals és apropar la gent de Sarrià als nous escenaris de Barcelona, el Teatre Nacional de Catalunya, l’Auditori, el Liceu, el Mercat de les Flors, o d’altres ja tradicionals com el Palau de la Música, on sovint s’ofereixen obres i concerts de qualitat, però que ens queden lluny per la incomoditat d’haver de conduir de nit.

L’anada al TNC el 29 de gener, per

REVISTA SARRIA 48

14/6/04

15:16

Página 44

Parlem de Sarrià . . . . . . . . 44 ...........

GENER/FEBRER/MARÇ 2004

Xerrades i Col·loquis Amb la presentació de l’escriptor Josep M. Navarro Santaeulàlia, el 21 de gener es va iniciar un cicle de xerrades i debats mensuals, convidant un autor per parlar de llibres i de literatura. L’entranyable professor, autor de novel·les com Bulbs, Ulls d’aigua, l’Absent, Terra Negra, i la novel·la de viatges Pagodes i Gratacels, ens va endinsar en el món de la creació literària, parlant de les claus que donen emoció, intriga, suspens i cos a una novel·la.

Amb l’excusa de la presentació del número 47 de la revista Parlem de Sarrià el 28 de febrer, el professor i catedràtic de literatura de l’Institut Santiago Sobrequés, Josep Rodríguez Molar, ens va iniciar en el complex món de Salvador Dalí, centrant-lo sobretot en la seva joventut, quan es va convertir en un destacat artista de surrealisme, abans que es casés amb Gala i derivés cap a un art més mercantil. La seva conferència es va recolzar amb la presentació d’un muntatge audiovisual, fentla molt amena i entenedora.

Anna Lizaran i Jordi Bosch, en una escena de “dissabte, diumenge i dilluns”

veure Dissabte, diumenge i dilluns, l’obra de l’italià Eduardo De Filippo que gira entorn l’elaboració d’un ragú, l’àpat que fa festa a Nàpols, i els malentesos del matrimoni format per Anna Lizaran (Rosa) i Jordi Bosch (Peppino Priore), va ser tot un èxit, tant per l’assistència del públic de Sarrià, com per l’encert en la tria. El director Sergi Belbel va jugar escenificant un teatre dins d’un altre teatre, i mentre a la cuina s’hi feia un sofregit que ens omplia les narius, seguíem les trifulques a la italiana, l’atac de gelosia del Sr. Peppino i la vendetta de la seva dona, la indiferència amb què el pagava.. En paraules de l’autor, “al final de la comèdia, no hi haurà ningú que no entengui que només l’Amor pot mantenir juntes dues persones, i no evidentment el matrimoni, i encara menys els fills”.

A l’Auditori, el dissabte 27 de març, l’espectacle era de luxe, amb la presència de Marta Argerich, la cèlebre pianista argentina que col·laborava per primera vegada amb l’OBC, l’Orquestra Simfònica i Nacional de Catalunya, dirigida per Franz-Paul Decker. El repertori incloïa obres d’autors argentins, d’Alberto Ginastera, Glosses sobre temes de Pau Casals preludiades pel cant dels ocells, i d’Astor Piazzolla, amb Tangazo. Variacions sobre Buenos Aires. La professionalitat de Marta Argerich es va notar amb la interpretació del Concert per a piano i orquestra en la menor, op.54 de Robert Schumann. L’Auditori, ple a vessar, retrunyia en aplaudiments. Un espectacle molt emotiu que a tots ens semblà breu.

Tot aprofitant l’actualitat del debat Costa Brava, es va presentar el dissabte 20 de març, el documental creat per Antoni Martí, Els límits de la Costa Brava. El cineasta pretén amb aquesta obra retre un homenatge a la geògrafa Ivette Barbazza, la qual va realitzar la seva tesi doctoral “El paisatge humà de la Costa Brava” cap als anys 60, i alhora

La pianista argentina Marta Argerich.

REVISTA SARRIA 48

14/6/04

15:16

Página 45

Parlem de Sarrià . . . . . . . . 45 ...........

GENER/FEBRER/MARÇ 2004

poble es troba just al límit, és a dir, en el perímetre del que s’entén per Costa Brava.

L’activitat de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Sarrià de Ter te un important component administratiu que va més enllà de la programació d’actes. En aquest trimestre s’han dut a terme dues actuacions d’especial rellevància: l’inventari i catalogació de l’arxiu administratiu i el seu dipòsit a l’Arxiu Històric de Girona, i l’inici de la catalogació del Patrimoni del municipi.

Conveni de dipòsit de Documentació a l’Arxiu Històric de Girona El contracte signat amb la Generalitat de Catalunya permetrà dipositar el fons documental de l’arxiu històric municipal a l’Arxiu Històric de Girona. L’objectiu d’aquest contracte és ordenar, conservar i difondre l’arxiu sarrianenc, que fins ara estava dispers en diverses dependències municipals. S’ha considerat tra-

quin, inventariïn i tinguin cura dels documents que necessiten restauració i conservació especial. b- Alliberar espai per encabir la documentació més recent i reordenar els diferents serveis administratius. c- Posar el fons a l’abast dels estudiosos i investigadors en un edifici que reuneix l’arxiu dels protocols notarials, d’empreses, de serveis territorials de l’administració pública i d’altres ajuntaments del Gironès, com Celrà, Quart i Sant Julià. L’horari de consulta és molt ampli, dissabtes inclosos, i el mateix arxiu s’encarrega d’emetre certificats dels documents dipositats. L’arxiu es troba en l’antic convent de Sant Josep, al barri vell de Girona, i es pot visitar. Amb motiu de les IV Jornades del Paper i del 50è aniversari de la institució, l’any 2002, ja es va organitzar una sortida guiada des de Sarrià de Ter. Aquest servei és gratuït, però sem-

L’escriptor Josep M. Navarro Santaeulàlia.

Foto: A. Vila

recuperar imatges, pel·lícules i films antics, que ens permeten copsar la bellesa i la raresa dels espais verges del litoral en els inicis del boom turístic. Les reflexions de Joan Cals, Narcís-Jordi Aragó, Josep Vicente, Juli Esteve, ens aporten elements per entrar de ple en el debat.

Rosa Fraguell, professora de Geografia a la UdG, va aprofundir en el model turístic que se segueix, i va emfasitzar en el fet que encara ara no es preveu la càrrega de turistes que admet cada paratge o cada poble, és a dir, que no es calcula, per exemple, quants turistes caben en una platja, avaluable amb el número de tovalloles esteses, quants cotxes poden entrar en una zona, quantes cases es poden construir, etc. Encara que Sarrià de Ter no és un municipi turístic, el debat ha suscitat interès perquè, en paraules del mateix Antoni Martí, el

Josep Rodríguez, en un moment de la seva conferència sobre “Dalí, els anys joves”.

Foto: Quim Llunell

metre a l’Arxiu Històric el fons que va des dels inicis fins a l’any 1983, data de la independència de Girona, llevat dels llibres d’actes, i d’altres contractes i documents específics.

Amb aquest conveni s’aconsegueix: a- Ordenar el fons de l’arxiu i posar-lo en mans d’arxivers professionals per tal que el classifi-

pre tindrà el caràcter de dipòsit. És a dir, que es podrà restituir tan aviat com l’Ajuntament de Sarrià de Ter ho sol·liciti. Ara per ara, l’Ajuntament no disposa de cap local que reuneixi les condicions per encabir els armaris compactes que necessita un bon arxiu, tot i que es preveu reservar un espai en el nou Centre

REVISTA SARRIA 48

14/6/04

15:17

Página 46

Parlem de Sarrià . . . . . . . . 46 ...........

GENER/FEBRER/MARÇ 2004

Cultural del polígon Coca-Cola, i tampoc té contractat cap arxiver.

Cal recordar que els ajuntaments tenen l'obligació de mantenir un arxiu propi a partir de 10.000 habitants, i per tant, no es rep cap transferència de recursos econòmics, fins que no s’assoleix aquesta xifra. En qualsevol cas, un ajuntament pot organitzar-lo pel seu compte, amb càrrec als recursos propis.

Avanç del Pla Especial de Protecció del Patrimoni i Béns culturals El catàleg del Patrimoni Històric de Sarrià de Ter era un dels temes pendents que s’havia anat posposant.

Les darreres actuacions al carrer Major i la dinàmica constructora al municipi feien urgent la redacció d’aquest Pla Especial.

L’avanç presentat recull les teories més actuals i novelles quant a la conservació d’elements patrimonials. Ja no es té en compte només la protecció dels elements arquitectònics o artístics, sinó també el seu conjunt i la seva importància en un context històric. A Sarrià, no tenim edificis notables pel seu valor artístic, però són importants perquè són els únics al poble. L’Església de Sant Pau no és el millor exponent del romànic català, però no en tenim cap més d’aquest estil i la seva ubicació és envejable. Les restes arqueològiques de la vil·la romana del Pla de

Rosa Fraguell, professora de geografia de la UdG, en un moment de la seva conferència sobre la Costa Brava. Foto: Roger Casero.

El públic durant la conferència de Rosa Fraguell. Foto: Roger Casero.

l’Horta no tenen res a veure amb Empúries, però expliquen l’origen del municipi. Els edificis noucentistes de Rafel Masó (antigues escoles, El Coro, casa Pòrtules) no són els més bonics que construí l’arquitecte, però suposen un conjunt notable en un sol carrer. La fàbrica Mitjans, tot i no ser massa afavorida, té importància per haver estat la primera indústria al poble i per haver encabit la primera desfibradora de

pasta de paper de tot Espanya. Els molins de la riera Xuncla, són elements del patrimoni etnològic, i les llindes de pedra del carrer Major, ens expliquen retalls d’història dels nostres avantpassats, els homes i dones que al llarg del temps han fet el municipi.

L’arquitecte Joaquim Bover, redactor del projecte de reforma del carrer Major i de l’edifici del Coro, té l’encàrrec de determinar els elements arquitectònics que s’han de preservar. El marc d’actuació d’a-

REVISTA SARRIA 48

14/6/04

15:18

Página 47

Parlem de Sarrià . . . . . . . . 47 ...........

GENER/FEBRER/MARÇ 2004

quest Pla Especial és el carrer Major, Placeta de la Font, carrer Carrilet i les masies de caràcter històric de Sarrià de Dalt i disseminat.

S’estableixen 5 criteris de catalogació: 1. De protecció integral, per aquells edificis protegits en la seva totalitat, i que per fer obres de reforma hauran de sol·licitar el vistiplau de la Comissió de Patrimoni del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. S’inclouen els edificis religiosos, Església de Sant Pau, Ntra. Sra. De Misericòrdia, edificis públics com les antigues escoles, i el Coro, obres de l’arquitecte Rafel Masó, l’ajuntament i edificis privats com la fàbrica Mitjans, les torres de l’aigua de Sarrià de Baix, el molí de Xuncla, el molí d’en Tomàs, les masies aïllades i algunes cases pairals del carrer Major.

2. De protecció morfològica, per aquells edificis amb una façana consolidada, amb elements arquitectònics a conservar, sobretot en el seu conjunt.

La majoria són façanes de cases del carrer Major que permeten actuacions de reforma i rehabilitació, mentre no s’alterin les característiques formals de la façana.

3. De protecció parcial, per aquells edificis amb elements arquitectònics a protegir, mantenir o recuperar, com el parament de pedra de portes, balcons i finestres, baranes de balcons de terracota i ferro forjat, façanes amb sòcol de pedra carejada, o cornises fent un dibuix. Per la rehabilitació i reforma d’aquests edificis es tindrà en compte la reposició dels elements que s’han de preservar i ordenar la composició de les façanes a través d’eixos verticals, aplomant les obertures segons la centralitat i verticalitat de l’eix regulador.

La rehabilitació de l’edifici “El Coro” per a Centre d’avis, la reforma urbanística del carrer Major i aquest Pla Especial de protecció del Patrimoni de Sarrià de Ter, impulsaran els particulars a embellir i rehabilitar les cases antigues del carrer Major, de manera que es converteixi en un carrer residencial i de serveis, sense perdre el seu caràcter històric.

4. De protecció arqueològica, en concret per l’àrea arqueològica de la vil·la romana del Pla de l’Horta.

5. De protecció paisagística, o d’interès geològic, com el volcà de can Guilana.

Com a mesura preventiva, mentre es redacta el pla definitiu, se suspenen les llicències per aquelles obres que suposin l’enderroc d’elements que s’han de protegir, o estiguin en contradicció amb els criteris de rehabilitació que s’estableixen en les ordenances i el pre-catàleg.

NETEJA XEMENEIES GIRONA ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Tel. 972 17 17 33 Responsable Tècnic: Xavier Sayols i Bellapart Sant Jordi, 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès

REVISTA SARRIA 48

14/6/04

15:18

Página 48

Parlem de Sarrià . . . . . . . . 48 ...........

GENER/FEBRER/MARÇ 2004

El Codi da Vinci / La pell freda El plaer de llegir Per Àngel Garcia

El codi Da Vinci De què riu la Gioconda? Quin enigma amaga el quadre La Verge de les Roques? Què tenen en comú Da Vinci, Newton, Botticelli i Víctor Hugo? Sabíeu que a l’Últim Sopar de Da Vinci no hi ha tretze homes sinó dotze i una dona? Sabíeu que hi ha una mà de més? Coneixeu el número Fi i la successió de Fibonacci? Té algun significat la piràmide de vidre del Louvre? Quin secret missatge ens vol transmetre Leonardo Da Vinci en les seves pintures?

Totes aquestes preguntes i moltes més planteja Dan Brown en la seva novel·la El codi Da Vinci. El conservador del Museu del Louvre apareix assassinat en una sala a prop d’on s’exposa la Monna Lisa i al seu voltant hi ha diverses pistes codificades que conduiran un professor americà de simbologia religiosa i una agent del departament de criptografia de la policia francesa, a través d’un llarg recorregut, fins a descobrir un dels secrets més ben guardats de la història, el del Priorat de Sió: el secret del Sant Graal. Per aconseguir desfer-ne l’entrellat hauran de resoldre nombrosos enigmes i s’hauran d’enfrontar a diversos enemics, entre ells un d’ocult i molt poderós: l’Opus Dei. El ritme trepidant de l’acció, d’autèntic trhiller, no és obstacle perquè el llibre molt ben documentat, amb profusió de referències a Da Vinci i a suposats missatges en les seves pintures, tingui un excel·lent nivell literari i es llegeixi amb autèntica passió: a mesura que es van resolent alguns dels enigmes en sorgeixen de nous i alhora es va estrenyent cada cop més el cercle dels enemics que els persegueixen.

En certa manera m’ha recordat El último Catón (que també vam comentar en aquestes pàgines), per la trama, el ritme, el nivell d’erudi-

ció i també per la presumpta implicació de l’església catòlica en afers no gaire nets.

Més enllà de la trama policíaca, hi ha també en certa forma un elogi o reivindicació de la feminitat (o del feminisme) llargament bandejada per l’església oficial.

Dan Brown, un escriptor nord-americà quasi desconegut aquí, fa una narració intel·ligent i documentada, amb un esquema que recorda molt (potser massa) un guió cinematogràfic, i que aconsegueix atrapar-te des de la primera pàgina fins a la resolució final de la trama. El llibre ha generat per Internet un fenomen curiós consistent a fer córrer algunes de les pistes amagades en els quadres, despertant així una gran expectativa, disparant-ne l’interès i també les vendes.

La pell freda Dos homes obligats a conviure en una illa, en una petitíssima illa on només hi ha un far i una casa mig desmanegada. Dos homes sotmesos als atacs d’uns estranys monstres

marins dels quals n’ignoren la naturalesa. Dos homes obligats a entendre’s.

Aquest és el punt de partida d’aquesta novel·la d’Albert Sánchez Piñol. Però un dels dos homes (el protagonista; l’altre és un talòs que només ha estat capaç de domesticar un monstre com qui ensinistra un gos), intueix un cert grau d’intel·ligència en els monstres i aquest és el gran repte: conèixer la naturalesa de l’enemic. Només així podran combatre’l, si és que cal combatre’l...

Una interessant novel·la publicada a la tardor del 2002 que té la rara capacitat de créixer després d’haverla llegit, i que amb el temps ha anat guanyant adeptes i prestigi. Inquietant, cru, i amb situacions molt dramàtiques, és fonamentalment un llibre sobre la por, però és també molt més que això i ens planteja una qüestió de fons tan difícil com actual: com fer entendre al teu aliat ocasional, del qual depèn la teva supervivència, que s’equivoca, i que l’enemic contra el qual s’està lluitant a mort, no és el que sembla; només cal posar-se en el seu lloc, només cal donar-li la possibilitat, l’oportunitat d’expressar-se.

Moltes lectures són possibles a partir d’un plantejament com aquest, però tenint en compte que el protagonista és un irlandès decebut de la lluita per la independència del seu poble, jo no vaig poder evitar llegirlo ara fa més d’un any, pensant en la situació viscuda els darrers temps a Euskadi, en com n’és de fàcil per a alguns servir-se de l’enemic i mantenir-lo com a tal, abans que mirar d’entendre-s’hi.

Potser la versió cinematogràfica que ja s’està pensant, traurà protagonisme a les persones per donar-lo als monstres i ens quedaríem només amb una pel·lícula de monstres.

REVISTA SARRIA 48

14/6/04

15:18

Página 49

Parlem de Sarrià . . . . . . . . 49 ...........

GENER/FEBRER/MARÇ 2004

Esperem que no sigui així, perquè allò que realment té valor, allò que realment té contingut, és com ens enfrontem als nostres dimonis, més que no pas els dimonis en si.

Amb tot, i malgrat la cruesa del llibre, hi ha fragments d’una gran bellesa. N’he triat un: ...”Encara em vaig quedar una estona més a la platja...La sorra tenia tot l’aspecte de cendra d’encens, grisa i comprimida...Els esculls feien que les onades arribessin mig mortes...Per fragments, el cel patia una trista coloració d’argent brut...El sol no era més que una taronja suspesa a mitja alçada, petit i cobert per núvols perpetus que filtraven la llum amb recances. La meva descripció no és fiable. Això és el que jo podia veure. Però el paisatge que un home veu, ulls enfora, acostuma a ser el reflex del que amaga, ulls endins.”

Aquestes són dues bones novel·les que podreu trobar a la Biblioteca i que ens fan retrobar, un cop més, el plaer de llegir.

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

MAGATZEM I OFICINA Avda. de França, 155-157 Tel. i Fax 972 17 15 57 17841 SARRIÀ DE TER

REVISTA SARRIA 48

14/6/04

15:18

Página 50

Parlem de Sarrià . . . . . . . . 50 ...........

GENER/FEBRER/MARÇ 2004

Biblioteca Per Anna Fornells

La Unió Europea ve pressionant el Govern Espanyol per tal que canviï l’actual Llei de Propietat Intel·lectual, en el sentit que les biblioteques públiques paguin drets d’autor pels préstecs que fan als lectors.

Tots els bibliotecaris espanyols s’estan mobilitzant contra la possibilitat que s’apliqui la directiva europea de remuneració als autors en concepte de préstec. És per això que expressem el nostre REBUIG amb una carta signada dels usuaris de biblioteques al Defensor del Pueblo, i sol·licitem que els responsables públics defensin el manteniment del límit actual del préstec EN ELS MATEIXOS TERMES ACTUALS. Amb la carta s’adjunta un Manifest expressant el nostre REBUIG a la possibilitat que el préstec públic realitzat a les biblioteques i centres similars que actualment es beneficien de l’excepció que contempla la llei de propietat intel·lectual quedi subjecte al pagament d’una compensació econòmica, i sol·licitem que el responsables públics defensin el manteniment actual del préstec a favor d’aquests tipus d’institucions EN ELS MATEIXOS TERMES ACTUALS.

NOVETATS SANT JORDI 2004 “L’Afinador de Pianos“ de Daniel Mason. És una trama refinada i fascinant que submergeix el lector en un món que ja no existeix.

Ens evoca cap als espais, les olors i les textures de la Birmània del segle XIX. “Qui Va Matar el Floquet de Neu” de Joan Carreras. Novel·la d’intriga burlesca barrejada amb una història d’amor, amb l’encontre de dos universos: el de final de mil·lenni i el de la infantesa.

“Tan lluny com els peus em portin” de Josef Martin Bauer. És el relat d’una llarga sèrie d’entrevistes amb el protagonista, un oficial alemany que després de la segona guerra mundial, va ser condemnat a 25 anys de treballs forçats en una mina de plom de Sibèria.

“Que no me’l toquin” de Marta Sabaté. Llibre guanyador del Premi Pere Quart d’Humor i Sàtira 2003. Són històries que plantegen possibilitats insòlites en les relacions humanes i que aborden amb humor els incidents de la vida quotidiana, sense perdre mai un toc de tendresa pels personatges.

Flors E mília C ristina A SARRIÀ DES DE 1970 Gràcies per la seva confiança

C a r r e r M a j o r, 9 17840 SARRIÀ DE TER Te l . 9 7 2 1 7 0 4 4 7

REVISTA SARRIA 48

14/6/04

15:19

Página 51

Parlem de Sarrià . . . . . . . . 51 ...........

GENER/FEBRER/MARÇ 2004

Postals Per Josep M. Sansalvador i Provensal No sé què deu passar en d’altres llocs, però a l’ oficina on treballo som una colla de companys i companyes que anem, en general, prou ben avinguts. Passem moltes hores junts i mirem que la nostra relació quotidiana estigui presidida per la cordialitat. És una pura i elemental qüestió de convivència: celebrem aniversaris, onomàstiques, casaments i maternitats/paternitats…

Aquest bon rotllo també es posa de manifest quan algú fa vacances i se’n va de viatge. És de rigor enviar una postal des de la destinació als que han hagut de quedar-se a treballar, com a record i (aneu a saber!) per fer dentetes.

Cada temporada, en una mena de panell, s’hi van enganxant les que es reben, a mesura que la plantilla va corrent món. Se’n sol fer una bona col·lecció. A final d’any es desenganxen i es desen en un calaix: el panell queda a punt per tornar a començar. És com un variat aparador d’agència de viatges. Com que hi ha gent ben jove, amb escassa càrrega familiar, ( i que graneja ), les postals mostren indrets llunyans certament pintorescos: Finlàndia, Cuba, les Illes Maurici, els Estats Units, Brasil, els Emirats Àrabs, la Capadòcia, Kènia, Tanzània, Bangkok, Mèxic…Sobre un imaginari mapa-mundi podríem anar-hi clavant aquelles xinxetes de cabota acolorida, certificant així la presència en tals coordenades d’algun company viatger.

A casa no som gaire viatjats. I no pas per falta de ganes, però circumstàncies personals i domèstiques no ens han possibilitat gens ni mica l’aportació de postals d’origen exòtic. Llevat d’alguna escapada escadussera, d’alguna fugida molt ben programada i concreta, la nostra contribució pot limitar-se a unes vistes de Roses que es solen repetir estiu rera estiu. I quan algun any toca fer vacances en època

intempestiva, sense possibilitat de marxar de casa, tinc un problema servit de mides considerables. De quina manera puc demostrar als meus companys que penso en ells mentre frueixo del meu descans instal·lat a Sarrià de Ter? La realitat és ben dura: no cal cercar postals del poble. Simplement no se’n troben. A quina instància municipal podria adreçar-me a fi que es posés fil a l’agulla i s’edités una col·lecció de postals de temàtica local?

Seria competència de Cultura, de

ratlles a algú recordat. De material n’hi ha, i d’alta qualitat: des de les postals antigues del mestre Fargnoli, fins a les obres premiades en les diferents edicions del concurs fotogràfic de les Jornades del Paper, des de vistes panoràmiques i paisatges locals fins a detalls o elements arquitectònics singulars d’aquest poble com els que recollí la Sra. Elisa Llenas en el programa de la Festa Major de l’any passat. Del llibre d’imatges de Jordi S. Carrera publicat fa uns anys fins a l’obra actual de l’infatigable Quim Llunell, hi ha molt bones instantànies per reproduir sobre cartolina. Quin goig faria, mentre estic de vacances el mes de novembre, poder enviar una panoràmica del pla de Sarrià vist des del Pi de la Bateria, un aspecte del Passeig del Riu en esplendor primaveral o una vista de la riera d’en Xuncla baixant a tot cabal pel Timbarro. Què em diríeu d’un detall amb encant de l’edifici de Rafael Masó?

Què tal una perspectiva del carrer Major una vegada reformat? O una imatge de la Mare de Déu de la Misericòrdia, tan graciosa, tan menuda, que sembla sortida d’un llibre de contes infantils… Si aquí tenim un catàleg de singularitats i llocs plens d’encant, bona cosa serà que fem mans i mànigues per Imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia.

Foto: Quim Llunell donar-los a conèixer. Hem de saber-nos vendre!

Desenvolupament Local, o de qui?

La línia directa amb l’Alcaldia, Diuen que ara que l’amenaça de la funcionaria en aquests casos?

Gran Velocitat és tan present, pot ser bon moment per començar a retratar, Siguem realistes: Sarrià no és, ni de abans no haguem de penedir-nos bon tros, cap destinació turística, d’algun disbarat que ens acabi d’esperò una bona selecció de targetes patllar el patrimoni i l’entorn. De postals, distribuïda des de quioscos totes maneres, com que amb les tèci llibreries, des d’establiments niques fotogràfiques digitals actuals d’hostaleria i restauració, podria ser els brunyols paisatgisticourbanístics ben acollida per un col·lectiu tan sempre es poden arribar a camuflar heterogeni com el que formaríem o corregir, potser la urgència no és els poc viatjats, els forasters que hi tanta. Però aquest tema, el dels fan una breu estada o els simples brunyols, serà millor que el deixem vilatans que volen escriure unes per un altre dia.

REVISTA SARRIA 48

14/6/04

15:19

Página 52

Parlem de Sarrià . . . . . . . . 52 ...........

GENER/FEBRER/MARÇ 2004

Discòrdia entre “wachalals” (*) Per Pilar Martínez Cooperant a Aguacatan sentar una al·legació davant el Tribunal Supremo Electoral denunciant els fets fraudulents i exigint la nul·litat dels resultats, però aquest organisme va desestimar la petició al·legant falta de proves.

Els partidaris de “La Balanza”, en canvi, defensen la gestió del seu líder i sostenen que és un conflicte generat per la rivalitat ètnica, ja que els awakatekos no han sabut acceptar que un líder chalchiteco arribés al poder.

Un dels veïnats d’Aguacatan. Foto: Josep Turbau.

El poble d’Aguacatán, el nostre poble “germà” de Guatemala, viu actualment una situació de conflicte. Ja fa molts anys que a Aguacatán existeix un perillós estira i arronsa entre dues de les cinc1 ètnies que habiten al municipi.

Chalchitecos i awakatekos, i especialment els líders d’aquestes dues comunitats, mantenen des de fa temps una disputa pel control polític i econòmic, però ha estat en les darreres eleccions quan s’ha destapat el sac de la discòrdia.

El 9 de novembre de 2003 es van celebrar eleccions a Guatemala, presidencials i municipals, i durant les últimes setmanes de campanya, a Aguacatán es respirava ja un clima de tensió creixent. Fins que es van fer públics els resultats: el Comité Cívico de Mi Pueblo “La Balanza”, liderat per Pablo Escobar, alcalde ja durant la darrera legislatura, va guanyar per tan sols 18 vots de diferència respecte del segon partit més votat. Aquesta victòria tan ajustada va fer esclatar una onada de protestes violentes per part de milers de persones de les comunitats, liderades pels màxims representants de l’oposició, que

acusen “La Balanza” i el seu principal dirigent de frau electoral i de corrupció.

Els mesos següents a les eleccions2 van estar marcats per violents actes de protesta en contra de l’alcalde i dels seus partidaris. Els manifestants, organitzats en un bloc que s’autoanomena “Movimiento Social Pacífico”, van posar en pràctica mesures coercitives i intimidatòries per tal d’evitar que el novament alcalde i els seus regidors entressin a la Municipalidad per prendre possessió del seu càrrec. Val a dir que, en un informe redactat pels coordinadors del “Movimiento”, s’acusa directament alguns dirigents de “La Balanza” com a provocadors de certs aldarulls i enfrontaments que es van saldar amb desenes de ferits.

Durant mesos s’han succeït les acusacions mútues de provocació i a mi m’han arribat diverses versions dels fets maquillades en funció de les fonts. Els opositors insisteixen en què les eleccions van ser fraudulentes i exigeixen una auditoria “contable y física” de la gestió de Don Pablo i el seu equip de govern.

També en el seu moment van pre-

En definitiva… unes 40 persones ferides, la Municipalidad tancada durant mesos, amenaces de mort, intimidacions i la població greument enfrontada en una crisi de difícil solució.

Actualment, la Municipalidad ha reobert les seves portes però no ha pogut fer en el seu indret habitual, si no que s’ha hagut de traslladar a un altre edifici d’una aldea veïna, l’aldea del Ríos San Juan, on els meus companys treballen ara en condicions que ja s’havien superat fa temps. “Hem tornat enrera”, comentava don Pablo en un correu electrònic que em va enviar a principis de febrer.

Però, malgrat tot, voldria deixar lloc a l’esperança i pensar positivament que aquest conflicte se superarà. La clau ara està en establir un procés de diàleg, de negociacions i d’acords entre els grups enfrontats, i per això, caldrà que don Pablo i el seu equip rendeixin comptes de la seva gestió.

I… la cooperació, què?

Efectivament, aquest conflicte fa plantejar algunes qüestions que, com a poble agermanat, ens poden sorgir.

Què passa amb la cooperació internacional davant d’un conflicte d’a-

REVISTA SARRIA 48

14/6/04

15:20

Página 53

Parlem de Sarrià . . . . . . . . 53 ...........

GENER/FEBRER/MARÇ 2004

Nens vestits a l’estil tradicional de Guatemala. Foto: Josep Turbau

questes característiques? Podem tenir garanties que les aportacions que vénen de fora, com és el cas de les que procedeixen del nostre agermanament, són utilitzades correctament?

Personalment, com a cooperant que ha viscut a Aguacatán tres anys i mig, m’atreveixo a assegurar que sí 3.

Els mercats a Guatemala són una explosió de color, olor i sabor. Foto: Josep Turbau.

Si ambdues parts han estat cauteloses en un aspecte, aquest ha estat el de no foragitar l’ajut extern que reben. Entre altres coses, perquè està en joc una quantitat de recursos molt important i dels que, malauradament, depèn, en part, el futur desenvolupament d’un poble.

Però, a part d’aquest aspecte més

pràctic, val a dir que, fins al moment, s’ha mantingut el contacte entre els dos representants d’aquest agermanament (els dos alcaldes, el d’aquí i el d’allà) i la voluntat, mentre el poble de Sarrià de Ter no decideix el contrari, és mantenir aquests vincles amb un poble que necessita més que mai el suport d’un altre poble amic.

L’Agermanament en números Des que es va signar oficialment l’agermanament, l’Ajuntament de Sarrià de Ter ha destinat el seu fons de cooperació a dos projectes: CONCEPTE 1- Edició de material didàctic en llengua Chalchiteca 2- Compra d’una ambulància

QUANTITAT 9.990€ (2001) 22.960€ (2002/2003)

Voldria aclarir algunes qüestions referents a això: a- En primer lloc, val a dir que ha estat la part receptora la que ha decidit el destí d’aquestes aportacions. b- En el cas de l’edició de material didàctic s’ha de dir que els chalchitecos estaven en desavantatge quant a material escrit, ja que no va ser fins al mes de juny de 2003 que l’Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, va reconèixer el chalchiteco com a 23a llengua maia, després d’una dura batalla legal empresa per part dels “intel·lectuals” chalchitecos, i per tant, no havien rebut fons governamentals per a l’elaboració de material propi. c- Quant a la compra de l’ambulància, l’aportació de Sarrià s’ha fet conjuntament amb fons procedents de la Diputació de Còrdova, amb qui la Municipalidad de Aguacatán, a través de l’ONG cordovesa MAIZCA, manté una estreta relació de cooperació des de fa molts anys.

REVISTA SARRIA 48

14/6/04

15:20

Página 54

Parlem de Sarrià . . . . . . . . 54 ...........

GENER/FEBRER/MARÇ 2004

l’Alcalde de Sarrià de Ter, Josep Turbau, el cònsul de Guatemala, a Barcelona, i Pablo Escobar, alcalde d’Aguacatan, al balcó de l’Ajuntament de Sarrià de Ter, durant la seva visita al nostre poble, l’octubre de 2002. Foto: Roger Casero.

Molt agraïda Per aquells veïns i veïnes de Sarrià de Ter que encara no s’han assabentat o que no ho recorden, els diré que el nostre poble es va agermanar amb el municipi d’Aguacatán en un acte oficial celebrat a finals d’octubre de 2002 aprofitant la visita de l’alcalde, Pablo Escobar.

A aquest acte van assistir nombrosos representants de diferents organitzacions de la societat civil sarrianenca i, tot i que ja fa gairebé un any i mig d’això (admeto que se m’ha “anat l’olla” i que aquest escrit el tinc pendent des de fa temps), vull aprofitar aquest espai per expressar el meu més sincer agraïment a les nombroses mostres de suport rebudes per part dels meus antics conciutadans i encara amics i amigues.

1

Haig de dir que va ser una molt grata sorpresa veure la bona rebuda que va tenir entre molts de vosaltres la iniciativa de l’agermanament. Em va causar una profunda emoció participar en un acte on els interlocutors eren antics veïns meus del barri de la Rasa, professors i professores que vaig tenir al Montserrat, companys i companyes del col·legi, coneguts i conegudes del poble…

Va ser realment emotiu i és per això que, a tothom que s’ha interessat per la meva feina a Aguacatán i que ha donat suport a l’Agermanament, els vull dir: Milers de gràcies!!!.

Espero que, malgrat els darrers esdeveniments, aquesta iniciativa continuï viva.

Com que quan llegiu aquestes ratlles jo estaré (si tot va bé) a Guatemala, em comprometo a informar de la situació a tothom que hi esti-

gui interessat i, si algú de vosaltres té inquietud per conèixer el nostre poble germà “en vivo y a todo color”, que m’ho faci saber. Confio que en uns mesos la situació estarà més calmada i, sense voler pecar d’innocent, espero que Aguacatán retornarà a la normalitat amb l’hospitalitat que caracteritza aquest poble. (*) Wachalal és una paraula K’iché que significa “germà”, “el meu igual”, “l’autòcton”, “l’originari”… i que s’ha convertit en part del nostre vocabulari habitual entre els companys de la municipalidad i entre les meves amistats. Si se’m permet el “farol”, a mi em diuen “la Wachalala”, cosa que m’omple d’orgull, tot i que no oblido d’on sóc, és clar

A Aguacatán conviuen cinc ètnies o grups lingüístics: els k’ichés, els chalchitecos, els awakatekos, els mams i els ladinos. Els quatre primers pertanyen a la gran família maia, o sigui que són indígenes, mentre que els ladinos són els descendents dels antics colonitzadors, espanyols majoritàriament.

2 Escric aquest article a finals de febrer i encara ara s’estan produint greus aldarulls.

3 Si arriba al meu coneixement que part dels fons procedents de Sarrià de Ter s’estan desviant o malversant, no dubteu que informaria degudament, i es prendrien les mesures adequades.

REVISTA SARRIA 48

14/6/04

15:20

Página 55

Parlem de Sarrià . . . . . . . . 55 ...........

GENER/FEBRER/MARÇ 2004

Dona, t’hi reconeixes?

Per Loli Fernández Herrera i Montserrat Xandrich i Francisco a més d'una jornada laboral completa fora de la llar. Beuker (Nobel 92) va estimar mitjançant fórmules aproximatives que la riquesa generada pel treball domèstic representa un tant per cent considerable del PIB (producte interior brut) nacional dels països. L'Organització de les Nacions Unides va situar aquest percentatge al voltant del 40%.

Aquesta riquesa que no està quantificada en cap estimació del PIB és prou significativa per valorar, a banda de com repartir les tasques, la capacitat productiva de les dones.

Si ets dona i has passat per la Sala Patronat durant el mes de març potser t’hauràs reconegut en algun dels dibuixos que s’exposaven i que reflectien els models de dona que transmet la societat actual a tots els nens i nenes de l’escola Montserrat en l’àmbit familiar, social i laboral.

La Comissió de la Dona de Sarrià de Ter es plantejava el disseny d’un cartell prou impactant i significatiu per difondre les activitats que es durien a terme durant les II Jornades de la Dona Treballadora. Per part de l’escola es va proposar la participació de tots els nens i nenes fent servir els seus dibuixos en la seva elaboració.

Avui en dia, ningú nega els beneficis que l'educació té per les noies i la societat en el seu conjunt. Per aquest motiu, assegurar l'accés de les noies a l'educació de qualitat s'ha convertit en una prioritat a nivell mundial.

Els beneficis d'una educació de qualitat no es queden només en les noies; està comprovat que tenen un major abast. Les noies educades tenen més oportunitats i opcions

Donat que al cartell només en podien sortir uns quants, vam voler aprofitar tota aquesta creativitat fent una exposició durant el mes de març a la Sala Patronat per poderlos mostrar tots.

No sorprèn que encara un gran percentatge de nens i nenes representin la dona realitzant treballs domèstics, ja que el treball domèstic està en un 90% en mans de les dones.

La majoria de dones treballen una mitjana de 6 hores cada dia, 365 dies a l'any, per procurar un benestar familiar a la resta de la societat

REVISTA SARRIA 48

14/6/04

15:21

Página 56

Parlem de Sarrià . . . . . . . . 56 ...........

GENER/FEBRER/MARÇ 2004

no-violentes i centrades en les persones. Tots i totes finalment ens veiem beneficiats.

Avui en dia, més de 120 milions de nois i noies en edat escolar no assisteixen a l'escola, i la majoria, gairebé dos terços (més de 70 milions), són noies.

Per què aquesta diferència? Els nois

L'educació de la persona és essencial per al ple desenvolupament de la personalitat. De fet, quant més alta és la formació de la ciutadania, més pròsper i desenvolupat esdevé un país.

Pel que fa a la formació de les dones, es plantegen necessitats diferents en funció del col·lectiu generacional al qual s'adreça. Per a les dones joves de casa nostra, la prioritat no és accedir al món de l'educació, ja que l'escolarització de les dones està plenament normalitzada i, fins i tot, a les universitats catalanes la presència de les dones és majoritària. Tanmateix, hi continua havent una gran diferència en la tria dels estudis: en les carreres tècni-

de vida. Tenen més veu en els afers familiars i de la comunitat i és més probable que participin en la presa de decisions en l'àmbit polític, social i econòmic.

Tenen més habilitats i recursos per protegir-se contra el VIH/la SIDA i per mobilitzar-se contra les pràctiques perjudicials per la seva salut, com ara la mutilació genital femenina.

Si són mares, és més probable que enviïn tots els seus fills i filles a l'escola. A més, solen tenir fills i filles més sans i sanes, i tenen embarassos més saludables, reduintne així la mortaldat materna.

Tenen més oportunitats en el futur d'aconseguir una feina i contribuir a l'economia formal. Això beneficia els ingressos individuals i de les cases, i ajuda a estimular el creixement econòmic.

A més, l'atenció a les noies també beneficia els nois, ja que l'educació de les noies ajuda a assegurar igualtat entre nois i noies fent visibles actituds i comportaments que mantenen les disparitats i la discriminació.

Tot això contribueix a assegurar societats més justes, igualitàries,

na discapacitat, a causa d'una mala salut o estat nutricional, per situacions de conflicte o inestabilitat, per la manca de suport de les seves famílies, per la manca de protecció legal, per una excessiva distància de l'escola, etc.

Però quan es tracta d'una nena, a totes aquestes raons se'ls afegeix el simple fet de ser una noia i així la discriminació és doble. Només el fet de néixer noia, fa que milions de petites vegin negat el seu dret a una educació de qualitat.

i noies poden veure negat el seu accés a l'educació per diferents motius: pel seu origen ètnic, a causa del VIH/la SIDA, per un excés de feina que els impedeix anar a l'escola, pel seu origen urbà o rural, a causa de la pobresa, per patir algu-

REVISTA SARRIA 48

14/6/04

15:21

Página 57

Parlem de Sarrià . . . . . . . . 57 ...........

GENER/FEBRER/MARÇ 2004

destines on d’amagat s’ensenyava i instruïa nenes i dones, en contra del precepte talibà que prohibia l’educació a la població femenina.

ques i científiques, en els camps més innovadors, la participació de les dones és encara reduïda.

Per això cal continuar potenciant una informació adequada dels continguts acadèmics i de les sortides professionals d'aquestes carreres, perquè les noies les puguin triar amb un bon coneixement de la situació.

Establir línies de col·laboració permanent amb les associacions de mares i pares d’alumnes, per tal de fomentar els valors de la igualtat d'oportunitats dins de la família. Promoure la inclusió del coneixement dels Drets Humans, de manera explícita, en el currículum escolar per tal

És imprescindible reconèixer i donar valor a les experiències i aportacions de les dones, per tal d'eliminar els obstacles que encara avui té el col·lectiu femení per accedir lliurement i en igualtat d'oportunitats a molts espais de la nostra societat.

Fonts: Institut Català de la Dona

de promoure la convivència, la cohesió social i la superació de tot tipus de desigualtats. Fomentar la incorporació dels valors de la igualtat d'oportunitats en l'àmbit de l'educació en el lleure.

Incorporar la perspectiva de gènere i les noves necessitats formatives de les dones en l'oferta de programes de formació de persones adultes.

A l’Afganistan, per exemple, durant l’època dels talibans Orzala Ashraf, presidenta de l’associació HAWCA (Humanitatrian Assistance for the women and children of Afganistan), va crear una xarxa d’escoles clan-

REVISTA SARRIA 48

14/6/04

15:21

Página 58

Parlem de Sarrià . . . . . . . . 58 ...........

GENER/FEBRER/MARÇ 2004

RESTAURANT

EUGÈNIA

AV. de França, 13 17481 SANT JULIÀ DE RAMIS

Tels. 972 17 00 62 - 972 17 05 21

972 17 04 24 Carrer Escoles, 5

SARRIÀ DE TER

REVISTA SARRIA 48

14/6/04

15:21

Página 59

Parlem de Sarrià . . . . . . . . 59 ...........

GENER/FEBRER/MARÇ 2004

El pati de l’escola bressol municipal Confetti Quan fa un any de la inauguració de l’Escola Bressol Municipal Confetti us volem ensenyar la reforma del pati, fruit del projecte de l’equip d’educadores, el recolzament de l’AMPA, el suport de l’Ajuntament de Sarrià de Ter personalitzat en el regidor d’ensenyament Sr. Roger Casero, l’assessorament de Ma. Àngels Roura (tècnica aparelladora de l’Ajuntament) i les feines de l’equip de la Brigada de l’Ajuntament.

Per a l’equip docent, el pati és un espai educatiu on els infants poden construir/destruir, vèncer obstacles, enfilar-se, fer equilibris, saltar, córrer... ara poden gaudir d’un espai exterior natural i ric amb estímuls.

Un entorn que ofereix un marc idoni per a una sèrie de necessitats i activitats que els nens i nenes han de desenvolupar: moviment/repòs, socialització/individualització, relació amb l’adult/distància de l’adult, recreació/creació, experimentar sensacions/actuar sobre els objectes, construcció i ordre/destrucció i desordre.

Us mostrem amb fotografies com s’han aconseguit els diferents espais: En les fotografies A i B, podem veure un mosaic dissenyat per Narcís Cufí, on oferim un espai de diferents textures tant a terra com a la paret, els nens/es poden saltar, tocar, posar sorra i experimentar els tactes dels materials.

A la fotografia C observem l’Antonio Rivas amb la construcció d’un espai d’equilibris i

Confetti

Per Mònica Singla, directora EBM CONFETTI. desequilibris fet amb provetes rodones de formigó en forma de “S”. Aquestes provetes tenen diferents alçades per fer saltirons i passar per sobre.

A la fotografia D, veiem com en Jose Durán ha creat de manera artesana a partir d’uns troncs uns bancs i taules preciosos, aquests formen un espai que potencia la socialització, la comunicació i el joc simbòlic.

Gràcies a la intervenció del regidor d’urbanisme Sr. Nicolás Pichardo, que ens ha cedit un segon sorral, podem oferir dos espais separats per una barana de nova instal·lació, que permet respectar els diferents tipus de jocs adaptats a les edats dels nens i nenes.

A principis de maig tindrem una pèrgola, que la situarem a l’espai central per crear ombra.

I a la zona dels petits (grup 1-2 anys) la Brigada farà un turó de sauló amb troncs incrustats creant així un petit espai de desnivells.

Amb aquests canvis l’equip d’educadores hem pogut observar que les estones de pati són més tranquil·les, no hi ha baralles perquè els infants tenen diferents propostes per triar. La separació dels dos grups ens ha ajudat molt, sobretot per poder protegir els més menuts de l’Escola.

Si després de llegir aquest petit article teniu curiositat, l’Escola Bressol té les portes obertes.

(A) Narcís Cufí

(B) Narcís Cufí

(C) Antoni Rivas

(D) José Duran

REVISTA SARRIA 48

14/6/04

15:21

Página 60

Parlem de Sarrià . . . . . . . . 60 ...........

GENER/FEBRER/MARÇ 2004

Una escalada exigent en ple hivern Per Gerard Suñer El Couloir de Gaube és una canal de neu de 600 metres situada al massís del Vignemale, al Pirineu central, està considerada una via de gel llegendària, per ser la més llarga, difícil i austera dels Pirineus i per la seva sortida en gel a vegades incerta.

El Couloir de Gaube és el somni de qualsevol amant de la muntanya, de tots aquells que setmana rera setmana recorrem els Pirineus. Per alguns de nosaltres només feia un parell d’anys que s’havia perfilat la possibilitat d’anar-hi, per altres, feia anys que hi havia el desig d’escalar-lo.

A n’en Pep no li va costar gaire esforç convèncer-me. Ràpidament s’hi va afegir l’Estel i més tard en Lluís també s’hi va interessar. Després de dos hiverns buscant un dia, finalment es va presentar l’ocasió.

Les previsions del temps havien millorat molt els últims dies i semblava que la canal podia estar en bones condicions, si més no el tram final tindria el gel suficient per poder-lo escalar.

Així doncs, a principis de març fem unes quantes trucades per posar-nos d’acord i sortim cap a Pont d’Espagne, on ha de començar l’aventura. Després d’informar-nos del perill d’allaus, comencem a remuntar la vall amb els esquís als peus, una manera d’avançar més còmodament per neu tova sense enfonsarnos.

Després d’una primera zona boscosa, amb un fort pendent la vall se suavitza i va guanyant alçada lentament, la neu tova i el llarg recorregut de la vall fa que tardem més del que havíem previst i que se’ns fa fosc poc abans d’arribar al refugi.

Estem força cansats, fa molta fred i se’ns ha posat boira, tot i això, no

triguem gaire a arribar al refugi, que esperàvem trobar tancat. Afortunadament i davant la nostra sorpresa el trobem força ple de gent. El refugi obria la setmana següent i els guardes, amb tota una colla d’amics havien anat a fer neteja.

Sopem, i abans d’anar a dormir sortim a fora on quedem meravellats del paisatge, la boira ha desaparegut i la llum de la lluna plena il·lumina la muntanya i el couloir que volem pujar l’endemà. Ens n’anem a dormir, i ens aixequem a les quatre de la matinada. Intentem menjar alguna cosa, però no és l’hora d’esmorzar i ens és impossible. Sortim En Pep, en Lluís i l’Estel amb el pic del Vignemale al fons i el Couloir de Gaube a la seva esquerra a la nit freda, amb els esquís als peus en direcció al couloir i pugem les fortes pendents que hi condueixen. Tot just arribem al peu del corredor quan comença a clarejar. gressió més lenta i difícil. La canal Aquí ens traiem els esquís i els lliés un indret fosc i lúgubre. guem a la motxilla, ens posem els Després d’uns 300 metres d’escalagrampons i agafem els piolets. da mixta arribem al peu de la cascada de gel final, potser massa cansats Quina ràbia! L’inici de la canal és i fa molt de fred. A més el vent fort d’una neu tant tova que ens enfonque bufa ens llança la neu a la cara i sem fins al pit i només després de la paret de gel, l’única sortida, no moltes dificultats aconseguim supepresenta massa bon aspecte, però no rar-ho. Al couloir la neu millora tot i tenim alternativa, l’haurem d’escaque no deixa de ser massa tova. lar.

Anem pujant obrint traça, fa dies que no puja ningú.

Estem quasi a 3.000 metres d’alçada i la dificultat de l’escalada d’aquesta Quan arribem al punt on la canal cascada de gel fa que haguem de fer s’estreny i el pendent augmenta ens més d’un intent per poder-la supeencordem. Ara la dificultat augmenrar, el gel és molt dur i la paret de ta. La neu, el gel i la pedra es barregel totalment vertical. És una escagen, és el que es coneix com a escalada molt exigent i arribem a dalt lada en terreny mixt, això fa la prototalment esgotats.

REVISTA SARRIA 48

14/6/04

15:22

Página 61

Parlem de Sarrià . . . . . . . . 61 ...........

GENER/FEBRER/MARÇ 2004

Aquest corredor desemboca a la glacera est del Vignemale. L’agradable claror del sol, la calma i la suavitat de la glacera contrasten amb la foscor, el soroll del vent i les formes escarpades del Couloir de Gaube que deixem al darrera.

Després de descansar una estona, ens posem els esquís i comencem a gaudir de la baixada per la glacera, la neu esta en bones condicions i el paisatge és fantàstic. En poca estona arribem al punt on hem de pujar uns 300 metres per arribar fins un coll que ens permet tornar a la vall on hi ha el refugi.

La neu és molt tova i la pujada altra vegada sobre terreny mixt, junt amb el cansament que portem acumulat, fa que aquests 300 metres es facin eterns, quan arribem al coll comença a fosquejar. Intentem baixar esquiant amb els últims raigs de llum, però quan és totalment fosc ja no sabem distingir els pendents i caiem constantment. Ens veiem

En Pep assegurant a la sortida del Couloir de Gaube

obligats a treure’ns els esquís i seguir baixant a peu. Finalment aconseguim arribar al refugi molt cansats. Són les 9 del vespre, portem 16 hores caminant i escalant.

Lògicament de nit i tant esgotats, no ens veiem capaços de baixar les més de quatre hores que ens queden fins al cotxe i decidim quedar-nos a dormir al refugi.

Sopem i anem a dormir de seguida, l’endemà ens aixequem a les 6 i sense estar recuperats del tot, baixem esquiant entre els arbres i les pedres cap a Pont d’Espagne on arribem a dos quarts de 10 del matí.

Hem fet bé, arribem abans que l’helicòpter comenci a buscar-nos.

PAPER-VIU

ATENCIÓ SI ETS SOCI D’ALGUNA D’AQUESTES ENTITATS:

F.C. SARRIÀ, U.E.SARRIÀ, AMPA (ASSOCIACIÓ DE PARES) C.E. JOVENTUT CELRÀ

Av.de França, 183 - 17840 Sarrià de Ter Tel/Fax. 972 170 970 VINE TAMBÉ I VEURÀS ELS NOUS SERVEIS QUE US OFERIM: ● ●

ESTÀS DE SORT...

TINDRÀS UN 10 % DE DTE. EN LES TEVES COMPRES EN PAPERERIA I REGALS. I UN 5 % EN MATERIAL FOTOGRÀFIC...

● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ●

VINE I COMPROVA-HO A:

LA LLIBRERIA DE SARRIÀ

● ● ● ●

SAMARRETES AMB ESTAMPACIÓ ULLERES DE SOL FOTOS CARNET RECÀRREGA MÒBILS PREMSA I REVISTES ENQUADERNACIONS I PLASTIFICACIONS TARGETES DE VISITA FOTOCÒPIES BLANC I NEGRE I COLOR, I SERVEI DE FAX MARCS A MIDA MARCS I ÀLBUMS DE FOTOS MATERIAL FOTOGRÀFIC I REVELATS MATERIAL D’ OFICINA I ESCOLAR JOGUINES I REGALS CONTES I LLIBRES INFANTILS MOTXILLES, CARTERES, PARAIGÜES, …

PILES I LOTS DETALLS COMUNIONS, ANIVERSARIS, ETC…

Fem poble!

DE DILLUNS A DISSABTES DE 8,30 a 13,30 i 16,30 a 20,30 - DIUMENGES I FESTIUS DE 8,30 a 13,30

REVISTA SARRIA 48

14/6/04

15:22

Página 62

Parlem de Sarrià . . . . . . . . 62 ...........

GENER/FEBRER/MARÇ 2004

Plantes i flors Per Victòria Padrosa Us explicaré algunes coses de la planta ornamental anomenada SINRIVAL. És una planta arbustiva no gaire alta, originària de Sudamèrica, pròpia d’interiors. Es pot conrear a l’exterior sempre que el clima sigui temperat. És molt ramificada i té fullatge abundant, les fulles ovalades o lanceolades són alternes, simples i enteres, i el seu color verd fosc fa un agradable contrast amb la delicada coloració de les flors. Es fa servir com a planta de test i, en el jardí, per fer massissos i plantabandes. És una planta anual.

Les seves flors són axil·lars i fent uns grups terminals amb els seus sèpals enganxats i la corol·la tubular. El color varia segons les espècies, la Sinrival elata presenta flors amb el tub groguenc i el limbe blau.

La Sinrival grandiflora dóna flors amb el calze blanc o blau clar. La Sinrival speciosa té abundants flors de color violeta fosc amb el centre de color blanc. Tant aquesta Sinrival com la varietat “ESPHIR”, viscosa i d’aspecte molt compacte, dóna bons resultats a l’interior. La floració es produeix pràcticament durant tot l’any, depèn del seu començament, de com s’hagin conreat les llavors.

S’han de retirar de la planta les flors pansides.

Pot estar a ple sol o ombra parcial.

Requereix un clima bastant temperat, que no sigui inferior als 15º en l’època hivernal. Els recs han de ser moderats, però evitant que la terra s’assequi, incrementant-lo una mica durant la floració. Convindrà abonar cada quinze dies des que li surten

els capolls fins que hagi florit del tot. Es poden sembrar llavors amb caixoneres o safates amb una barreja de turba i perlita en un lloc càlid i fora dels raigs directes del sol.

Canviar al test quan les plantetes tinguin dues fulletes, col·locant quatre plantetes a cada test. Si la sembra té lloc a ple estiu, la floració serà a l’hivern. Si se sembra a la primavera, començarà a fer flors a l’estiu. També es pot reproduir per esqueix a la tardor. No és gaire exigent quant al substrat.

Plantar amb terra normal o lleugerament àcida.

FERRETERIA DECOFER ■ ■ ■ ■

FERRETERIA JARDINERIA PINTURA REGALS

■ ■ ■ ■

PARAMENT PER LA LLAR PETIT ELECTRODOMÈSTIC MATERIAL ELÈCTRIC… TAMBÉ FEM CLAUS

SERVEI A DOMICILI “OFERTES TOTS ELS MESOS” TOT EL QUE NECESITES PER CASA TEVA ESTEM AL TEU SERVEI!!

A SARRIÀ DE TER, LA TEVA FERRETERIA Ens trobaràs al Pla de l’Horta, Pça. Vila Romana, 4 - Tel. 972 17 00 52

REVISTA SARRIA 48

14/6/04

15:22

Página 63

Parlem de Sarrià . . . . . . . . 63 ...........

GENER/FEBRER/MARÇ 2004

U.E.S. SARRIA DE TER

Sabies que...

El nostre equip de benjamins, s’està formant per l’any que ve començar a disputar campionats en competicions oficials. I vist el material que hi ha, segur que gaudirem amb ells.

El nostre equip d’ alevins, dirigit sota la batuta d’en Jordi Palomeras, està fent una campanya sensacional, estan a hores d’ara segons a la classificació, mantenint un interessant frec a frec amb el handbol Bordils.

El nostre equip d’infantils, és el líder indiscutible de la seva categoria, per sobre del Bordils, H. Garbí, GE i EG. El nostre equip de cadets, que està disputant la 1a Fase del grup A, de 1a catalana, tot i els arbitratges que estan patint a Barcelona, és primer del seu grup, fent un excel·lent campionat, estan per sobre d’equips com La Salle Bonanova, H Sant Quirze.

El nostre equip de juvenils, a la primera fase de la lliga catalana, també està primer del grup, però amb una notòria superioritat sobre tots el seus rivals, demostrant un nivell molt alt en el seu exquisit joc.

El nostre equip sènior de 3a, esta colze a colze amunt de la taula,

junt amb el Fornells, lluitant per aconseguir la primera posició.

El nostre equip de veterans, està tenint molta mala sort, i no és justa la posició que ocupen en l’actualitat, és a dir, quarts.

El nostre primer equip, a la primera divisió masculina, està fent una lliga molt bona, ressaltant que s’ha guanyat equips complicats, com ara el Barça, l’Iberia Corazonistas, i si no fos per algunes decisions arbitrals bastant dubtoses, com per exemple contra el Port Sagunt i La U.E. Sarrià en un partit contra el Sant Quirze. algun altre més, a hores Fotos: El Punt. d’ara estaríem molt millor situats. No obsper molt de temps. Només faltaria tant, la nostra posició, al mig de la un bon suport econòmic, per acataula classificadora, es molt digna i bar d’arrodonir... l’esperança es hem d’estar orgullosos del nostre l’últim que es perd. equip.

Veient com van els nostres equips, a les seves respectives categories, podrem arribar a la conclusió que estem en un moment esportiu immillorable, i que hi ha molt bona base en el planter com per continuar nodrint el primer equip

Estem treballant per fer una pàgina web del club, que us tingui informats dels resultats, classificacions i novetats dels nostres equips, i que temporalment podeu consultar a l’adreça següent, www.telefonica.net/web/handboluesarrià.

Electrodomèstics i Lampisteria

Josep Comas MOBLES BANY, MIRALLS I AIXETES Carrer Major, 146 • Tel. 972 17 02 52 SARRIÀ DE TER Girona

REVISTA SARRIA 48

14/6/04

15:22

Página 64

Parlem de Sarrià . . . . . . . . 64 ...........

GENER/FEBRER/MARÇ 2004

Un amic visitant U.E.S. SARRIA DE TER

Per Jordi Garcia Un dia, vaig convidar un amic meu de Lleó, (soci de l’Ademar) que estava per motius de feina a Girona a que vingués al pavelló a veure un partit d’handbol de la U.E.Sarrià.

Va coincidir que aquest partit era contra el FC. Barcelona, no cal dir que el partit en qüestió era d’aquells forts i difícils de sortir guanyador.

Al començament del partit, el meu company no deia ni “piu”, això sí amb uns ulls com dos fanals, no es perdia detall del que estava veient.

Mirava cap una banda de la grada, mirava cap a l’altra, veia l’ambient que allà es respirava, hi havia un grupet de gent amb tambors i gralles tocant i animant, la resta del públic també esperonava l’equip, quan aquest defallia un xic.

I l’equip a la pista, ho brodava. Era una perfecte comunió públic equip.

A mesura que el partit anava avançant, l’home s’anava animant i finalment va acabar saltant, festejant els gols del Sarrià. Finalment vàrem guanyar el Barça.

En sortir del pavelló, em va dir que allò era increïble, que teníem la sort que a Sarrià cada quinze dies teníem espectacle i del bo, i que el que guanyés aquí segur que seria

Foto: El Punt

campió, perquè creia que amb l’equip que tenim i el públic que el recolza, aquí pocs equips guanyarien.

No cal que us digui, que la meva satisfacció per aquestes paraules va ser enorme. Però perquè tot això sigui possible, perquè cada quinze dies tinguem espectacle a Sarrià, és imprescindible el treball, la dedicació i la il·lusió que la gent del club aporta (i quan dic gent del club em refereixo a tothom, des del jugador benjamí més petit, fins al soci mes gran).

C/. Major, 100 • Tel. 972 17 04 48

Per això, en aquest nou any que hem encetat, hem de continuar tots plegats fent pinya. La junta treballant, l’equip tècnic del club ensenyant, preparant i formant als nostres jugadors, els jugadors posant-hi la il·lusió i les ganes que fins ara hi han posat, i si es pot una mica més, i la resta que hi col·laborem posanthi ganes, moltes ganes, i només així farem que a Sarria hi hagi espectacle cada quinze dies i que la pista de la U.E. Sarrià sigui una pista inexpugnable i poder parlar amb orgull del nostre club, la Unió Esportiva Sarrià.

17840 SARRIÀ de TER

REVISTA SARRIA 48

14/6/04

15:23

Página 65

Parlem de Sarrià . . . . . . . . 65 ...........

GENER/FEBRER/MARÇ 2004

Patinatge Per Pere Palomares Rodríguez President del CPA Sarrià Bé, ja tornem a ser un altre cop al mes de gener.

Què vol dir això?, doncs que l’entitat i els esportistes tornen a engegar màquines per tal d’iniciar aquesta nova temporada, la qual no acabarà fins el proper mes de desembre.

Deixem enrera el Nadal, és a dir, aquell sopar de fi de temporada en què any rera any ens trobem tots els pares i mares de l’entitat. El club ha volgut continuar equipant a totes les esportistes i aquest any ha estat el canvi de malla, però on hi continua estant els colors del nostre poble, que esperem que ens continuï representant per tots els indrets del nostre territori.

Cal fer esment que el passat mes de desembre s’havia organitzat el Festival de Patinatge, però va haver de ser suspès per problemes tècnics del club i es va convocar per al diumenge 8 de febrer al Pavelló Nou de Sarrià.

Des d’aquestes línies agraïm la presència al sopar de fi de temporada del Sr. Josep Xargay i Sra. I l’esforç realitzat per Promocions Sarrià pel recolzament a la nostra entitat esportiva.

També voldríem donar la benvinguda a totes les patinadores que en aquests moments provant aquest esport. I a les patinadores que teniu per endavant la temporada: salut, força i il·lusió!

REVISTA SARRIA 48

14/6/04

15:23

Página 66

Parlem de Sarrià . . . . . . . . 66 ...........

GENER/FEBRER/MARÇ 2004

The Sarrià NewS LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENT EN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE LA FRASE DEL DIA: Déu ha mort, Marx ha mort, i jo tampoc no em trobo gaire bé.

Editorial El PP (Partit Pèrfid) ha perdut les eleccions. Per poc, sí, però les ha perdut.

S’ha acabat el PUES: Pueden Ustedes Estar Seguros, amb què ens han colat tantes mentides.

Enrera queden la prepotència i fatxenderia d’uns pinxos que amb la seva xuleria ens han humiliat fins l’últim dia, però l’herència que deixen no és precisament dolça.

Ara caldrà que el PSOE (Partit Semi Obrer Espanyol) es posi les piles per desfer tants greuges i que en ZP tingui prou dallonses per fer-ho.

Que la santíssima trinitat catalana l’il·lumini!

Sam Enfot, Redactor sense cap Cançó de comiat per a Josemari No trobarem a faltar el teu bigoti, Dius que ens deixes te’n vas lluny d’aquí, Però el record dels mals tràngols que ens has fet viure, No l’esborra la pols del camí, Ni la mare que et va ...

PP (Poema Popular) Internacional A l’Afganistan, amb l’excusa d’atrapar en Bin Laden, les tropes de l’Imperi van fer fora els taliban, que eren uns salvatges, van construir un oleoducte per l’Imperi i van deixar els país en mans dels senyors de la guerra, que són uns altres salvatges. A l’Iraq amb altres excuses i els mateixos objectius, les tropes de l’Imperi han massacrat la població i qualsevol dia marxaran deixant-ho tot en mans d’alguns ineptes.

En G. Bush necessita sortir, distreure’s una mica. Sempre he cregut que, en el lloc oportú, una becària podria canviar el rumb de la història. Entre altres coses.

Llàtzer Arafart,TSN, Analista internacional Fòrum 2004 Èxit sense precedents del Fòrum de les Cultures, entre altres coses perquè mai no s’havia fet abans: d’aquí que no hi hagi precedents. D’una banda alguna empresa de carburants com ara Repsol,

(vinculada al PP Partit Petroler) s’ha negat a donar-hi suport. A més l’aquari que s’hi volia construir tampoc no va ser autoritzat per la en aquell moment ministra de Medi Ambient (suposem que a València sí que l’autoritzarien).

De l’altra banda, algunes rellevants personalitats del món de l’antigloblalització com Jose Bové o Noam Chomsky s’han negat a participar-hi adduint que entre les empreses promotores n’hi ha una que fabrica armament.

El que dèiem: èxit sense precedents.

Pasqual Clos, TSN, BCN El diari de Maria, Pija Nenes! Ara resulta que la Leti no sabia esquiar! Cafort, no? Molt de glamour, mucho fashion, però no sap esquiar i ha hagut d’anar a que li donin quatre classes a corre-cuita per no fer el ridi.

Súpertotal de la mort, ossigui. Pero si hoy saben esquiar hasta los paletas!

S’ho juro que no m’ho puc creure.

Suposo que anar a visitar malalts i inaugurar museus sí que en sap, perquè si no ja em diràs què farà quan sigui reina? Sí o no?

Maria Pija, TSN, Diari íntim Obres i Serveis Avancen a bon ritme les obres del “Coro”. En la primera fase es va enderrocar l’interior tot respectant les façanes pel seu interès arquitectònic. En una segona fase s’han refet la major part de les façanes perquè no s’aguantaven dretes.

Deu ser allò que en diuen “restauració sostenible”.

Anselm Clavé, TSN, Sarrià del Mig Economia Mentre el ministre d’Economia demanava moderació salarial per aconseguir no sé què del dèficit zero, i alguna empresa com Nissan, rebaixava els sous als seus treballadors per després fer-los fora, els bancs i caixes van fer públics els resultats de l’exercici anual amb l’increment d’un 10, 15 o 20% dels beneficis respecte l’any anterior en què també els van incrementar un percentatge similar.

WOODY ALLEN

Mai no acabarem d’entendre com funciona això del capitalisme i el lliure mercat.

Carles Marcs, TSN, 1r d’Econòmiques La cortina de fum Durant la campanya electoral, un president autonòmic titllava de borratxo un altre; a la Sra. Valdecasas se li escalfava la boca i el Sr. Trillo feia acudits grollers. La premsa en va parlar durant una setmana. Mentrestant es feia públic i passava desapercebut l’informe de les greus negligències de l’avió Yak-42 estavellat amb desenes de soldats espanyols.

Apa que no en sabien aquests d’amagar l’ou!

Mònica Kevinwy, TSN, Becària Desmentits No és cert que davant l’onada de deslocalització d’empreses a Catalunya, els sindicats hagin proposat als treballadors traslladar-se a viure a Polònia o Eslovàquia.

No és cert que el túnel de Bracons es digui així per la forma en què s’ha decidit fer-lo.

No és cert que en ZaPatero, en senyal d’agraïment, hagi decidit rebaixar les tarifes dels missatges SMS dels mòbils.

No és cert que en PePe Bono pensi fer grans canvis en el ministeri de Defensa.

Fins i tot no sembla que n’hi hagi hagut cap. ¡Viva Honduraj!

Pere Piula, TSN, Becari

El temps Sembla que la ponentada que durant molt de temps ha fet tan de mal, amaina i una plàcida calma es va imposant poc a poc. Veurem el que dura.

Alfred Molina, TSN, Radar de Puig d’Arques La reivindicació Portem anys dient-ho. Han canviat els ajuntaments i els governs, tant d’aquí com d’allà, i ningú no ens fa cas: la gallina tenebrosa continua presidint el Pont. Però no ens cansarem de repetirho: La gallina a la cassola!

REVISTA SARRIA 48

14/6/04

15:24

Pรกgina 67

REVISTA SARRIA 48

14/6/04

15:25

Página 68

GRUP IMMOBILIARI

TRAVESAS Promotor - Constructor

carrer Lorenzana, 33 - Tel. 972 41 28 19 - Fax 972 22 03 37 - 17002 GIRONA

a d n e v n e

PROPERA CONSTRUCCIÓ: CASES APARELLADES, ADOSADES i PISOS “Pla dels Socs” SARRIÀ DE TER

Urbanització “Sarrià Park”