PARLEM DE SARRIÀ 122

sumari

AJUNTAMENT El sector del Renoc Homenatge a la vellesa

El valor dels valors

Les primeres setmanes temàtiques d’estiu de l’Espai Jove

FESTA MAJOR

ENTITTATS. Ona Sarrià: Del pregó a les ones: Ràdio Sarrià de nou en mar xa

Cantaires de Sarrià: Ja ens tornem a veure

Esplai PL: Activitats d’estiu

Fem teatre Sarrià: Una nova associació a Sarrià de Ter

C AP Sarrià de Ter: El document de “ Voluntats anticipades”

CULTURA Biblioteca

Emília Xargay Els clubs de lectura tornem a la Biblioteca

Sala Dolors Xabé “Un lloc per viure o per fugir” de Pep Camps

Llibres “El meu paradís d’Adri” de Pius Pujades

Mosàic Literari. “Miracle”

Sarrià Sardanista Activitats de Sardanes

Presentació del número 121 de Parlem de Sarrià

ESPAI 2.0. Intel ligència ar tificial i pensament crític

QUADERN D'APUNT S

DOSSIER D’HISTÒRIA Can Butiñà Una fábrica de paper al carrer Major de Sarrià de Ter

L'ENTREVISTA . Àlex Padilla Boix

L’ULL DEL PONT De Sarrià de Ter a Girona en bicicleta

OPINIÓ ERC Tot s’hi val en comunicació

Narcís Farroni Insistència amb paciència

ESPAI ESCOL AR. Confetti. L’infant es familiaritza amb l’Escola Escola Montserrat Buscant el millor musical

Institut Ti[k]eris El projecte Erasmus+ i la internacionalització del Centre NATURA . Protegim la Riera d’en Xuncla

ESPORT S. UES FC Sarrià de Ter THE SARRIÀ NEWS

parlemDESARRIÀ

Consell de Redacció: Josep Brugada, Roger Casero, Quim Llunell, Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M Sansalvador, Isabel Vidal i Jordi Duch

Correcció lingüista: Toni Ruscalleda

Agraïments: Ajuntament de Sarrià de Ter Hi col laboren: Isaac Ramió, Quim Rodríguez, Àrea de gent gran, Estela López, Ernest Penalba, Esplai Pl, Fem teatre, Ailin Migliora, Anna Sala, Presen Serrano, Joaquim Vilar, KunsepMJ, Josep Viladomat, Narcís Farroni, Educadores EBM Confetti, Escola Montserrat, Àlex Liévana, Aida Ivars, FC Sarrià Portada: Focs d’artifici pel pregó, a càrrec d’Ona Sarrià Foto Josep Brugada

Disseny i maquetació: Mercè Soler

Impressió: Impremta Aubert

Subscripció anual: 10 euros

Tiratge: 1 400 exemplars e-mail: parlemdesarria@gmail com Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732

La revista l’edita el grup G E R D S de TER (Grup editor de la revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter

El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsabilitza necessàriament de les opinions signades

LA RevISTA jA éS A InTeRneT: www issuu com/parlemdesarria

Facebook: ParlemdeSarrià GERDS DE TER

Per llegir les revistes sense descarregar: www issuu com/parlemdesarriadeter

AGRAïM LA COL LABORACIÓ DE LES ENTITATS COMERCIALS Per publicitat i cartes a la redacció podeu contactar amb: josep brugada@gmail com

CAN BUTIÑÀ

Després de més de 60 anys d’activitat paperera, l’any 1997 les antigues naus industrials de can Butiñà del carrer major varen ser enderrocades per construir-hi pisos Ja han passat uns quants anys i molts sarrianencs han oblidat que en aquell espai hi va haver un tràfic enorme Les relacions mercantils entre els proveïdors, molts d’ells de l’entorn gironí, entre els clients i, sobretot, entre els treballadors, s’han anat esvaint en el temps

En el dossier d’història es pot resseguir el moviment d’aquesta empresa al llarg dels anys, atès que s’ha utilitzat documentació de la pròpia empresa i de l’arxiu municipal Les fotos antigues, de l’edifici, de l’antiga fonda Carreras, de la maquinària, ben segur que ens ajuden a reconstruir l’entorn Però és amb les fotos de les treballadores i treballadors com es pot prendre el pols a les relacions que hi havia hagut dins de l’empresa

LA NOVA URBANITZACIÓ DEL CAMP DELS SOCS

Es reprèn la urbanització de la urbanització del camp dels Socs, després que s’aturés per la crisis del període 2008-2015 En aquests anys, molts dels edificis varen quedar sense acabar i, fer-ho, va ser un exercici pacient i constant Ara, les circumstàncies econòmiques han canviat Hi ha manca d’habitatge, s’està construint en moltes parcel les i racons del municipi i era qüestió de temps que els plans aprovats en aquells anys es revifessin La pressió urbanística dins l’àrea urbana de Girona afecta sens dubte Sarrià de Ter, la qual cosa farà incrementar el nombre d’habitants al poble i crearà tensions en els ser veis

EL CAMÍ DE CAN XUNCLA

Recentment, la compra de la propietat de can Sais per un particular ha comportat dues actuacions que afecten l’entorn natural de la riera Xuncla i el circuit circular que es va dissenyar des de l’ajuntament de Sarrià de Ter ha quedat tallat Per una banda, una apertura de l’accés a can Sais des de Rimau, no sembla que segueixi la normativa de l’ACA, i respecte al salt del Timbarro i de l’accés a la ruta circular, esperem que es trobi una solució aviat, ja que no es pot privar els vilatans d’anar a la muntanya i fer el circuit

VARIETAT DE VARIETATS

Com podeu comprovar la revista Parlem de Sarrià, que ja ha acomplert els trenta-anys i anem com aquell qui diu més enllà, seguim oferint a les nostres lectores i lectors les seccions habituals En aquest número -ja de finals d’any 2025- hi trobareu els articles institucionals de l’Ajuntament de Sarrià de Ter, els corresponents resums de la passada Festa Major, 2025, els Clubs de Lectura amb els punts de referència de les activitats de la Biblioteca Emília Xargay, la secció de llibres, (perquè Parlem de Sarrià, som cultura també). Els articles de cultura i antropologia popular, l’Espai de Sardanes. També seguim apostant per un espai d’entrevistes a sarrianencs i sarrianenques que s’han destacat per les seves activitats lúdiques, esportives i/o professionals; en aquest cas un espai d’entrevista a l’especialista mèdic en oncologia, l’Àlex Padilla i Boix que viu al poble i l’article en memòria de Blai Ivars Bosch, entrenador que fou de l’handbol sarrianenc, que ens va deixar malauradament a l’edat encara jove de 55 anys L’esport de referència de Sarrià ens ve comentat per l’Aida Ivars Bosch Hi trobareu en aquestes pàgines les cròniques habituals dels esdeveniments escolars, tant de l’escola bressol Confetti, com els de l’Escola Montserrat com de l’Institut Tikeris n

EL SECTOR DEL RENOC: UN NOU DESENVOLUPAMENT AMB MIRADA DE FUTUR

Isaac Ramió Lafuente Alcalde de Sarrià de Ter

El municipi de Sarrià de Ter afronta un moment clau amb el d e s e n v o l u p a m e n t d e l s e c t o r del Renoc, un projecte d’iniciativa privada que suposarà la construcció de 360 habitatges. Aquesta nova àrea residencial s’ha planificat amb la voluntat de garantir un equilibri entre habitatge plurifamiliar (pisos) i habitatge unifamiliar adossat (cases).

UNA PLANIFICACIÓ EQUILIBRADA I COHESIONADA

El planejament del sector del Renoc s’ha concebut com un mirall del desenvolupament existent a l’altra banda del nucli urbà, amb petites modificacions. Se segueix una traça simètrica que assegura la continuïtat i la coherència del tram Això es tradueix en:

•Habitatges plurifamiliars: edificis d’alçada baixa i mitjana dissenyats per garantir la màxima accessibilitat i aportar una densitat residencial moderada

•Habitatges unifamiliars adossats: cases amb espai propi, pensades per a famílies que busquen més privacitat i entorns més oberts

• Zones verdes i espais lliures, que actuaran com a connectors i espais de convivència Es

busca aconseguir que la nova àrea no sigui només residencial, sinó també un lloc per viure-hi amb qualitat

• Una nova línia de comerç de proximitat, que ha de donar servei als nous veïns i al conjunt del municipi Es vol evitar que el sector esdevingui exclusivament residencial i enfortir el teixit econòmic local

La xarxa viària ha estat projectada per millorar les connexions amb els barris veïns i afavorir la mobilitat sostenible: vials, itineraris per a vianants i enllaços que permetin desplaçaments segurs a peu i en bicicleta

EL VERITABLE REPTE: CRÉIXER SENSE PERDRE L’ESSÈNCIA

El desenvolupament del sector del Renoc planteja un repte de

gran transcendència: com créixer mantenint l’essència de poble La proximitat amb Girona pot fer que aquesta zona corri el risc de convertir-se en una simple urbanització dormitori de persones que viuen a Sarrià, però que fan la seva vida a la ciutat veïna

Des de l’Ajuntament tenim molt clar que això només s’evitarà si aconseguim que els nous veïns i veïnes s’arrelin al territori i es facin partícips de la vida col·lectiva I això passa per oferir una xarxa cultural, educativa i esportiva digna i atractiva, capaç de generar vincles entre els veïns i les veïnes i de reforçar el sentiment de pertinença

Per això, aquest desenvolupament haurà d’anar acompanyat d’una millora dels equipaments municipals, planificant amb previsió el creixement demogràfic que portarà

Plànol de la segona fase del sector del Renoc, a Sarrià de Dalt

Caldrà realitzar una millora en els equipaments públics, educatius, culturals i esportius Només així podrem garantir que el Renoc no sigui un sector aïllat, sinó un barri integrat i viu, que enforteixi la nostra identitat compartida

UN PROJECTE QUE ESTÀ A PUNT DE COMENÇAR

La previsió és que durant l’inici d’aquest proper any puguem veure les primeres màquines treballant en les obres d’urbanització del sector, que serviran per dotar-lo de vials, serveis i infraestructures bàsiques Un cop finalitzada aquesta fase inicial, començarà la construcció progressiva dels habitatges, que es durà a terme de manera equilibrada i ordenada Aquest ritme ha de permetre absorbir el creixement de població i serveis de manera gradual, sense tensions ni desequilibris sobtats

UN PROJECTE COL·LECTIU I DE LLARG RECORREGUT

El sector del Renoc és també un projecte històric, que ha viscut moments d’impuls i moments d’aturada Cal recordar que la seva evolució va quedar frenada arran de la greu crisi econòmica que va afectar el nostre país l’any 2008, la qual va obligar a deixar en suspens moltes iniciatives urbanístiques

Fa uns anys, però, es va reprendre la seva planificació, i des de llavors s’hi ha continuat treballant amb constància i visió de futur Aquest camí no ha estat responsabilitat d’un sol govern, sinó el resultat del treball compartit de diferents equips municipals, regidors i alcaldes que han aportat el seu granet de sorra Vull fer un agraïment molt sincer als tècnics municipals, que amb rigor i professionalitat han avaluat i acompanyat el projecte, i també als meus

predecessors en el càrrec i a tots els responsables polítics que, amb compromís i responsabilitat, han contribuït a fer possible que avui el Renoc sigui una realitat a punt de desplegar-se

IDENTITAT I FUTUR DE SARRIÀ DE TER

El sector del Renoc és una oportunitat per créixer, però sobretot és un repte per preservar la identitat de poble que ens defineix. Aquest creixement no pot ser sinònim de fragmentació, sinó de més cohesió, més serveis i més qualitat de vida

El desenvolupament urbanístic del Renoc ha de ser, doncs, una peça clau en la consolidació d’un Sarrià de Ter més modern, més sostenible i més equilibrat En definitiva, tenim una oportunitat d’or i l’hem d’aprofitar n

A la parcel la que dona al carrer Capellades, ja s’han començat a fer moviment de terres Fotos AVS

HOMENATGE A LA VELLESA

Àrea de Gent Gran

UN HOMENATGE CARREGAT DE MEMÒRIA, ESTIMA I RECONEIXEMENT

La primera setmana de juny, Sarrià de Ter es va tenyir d’agraïment i celebració amb motiu del 53è Homenatge a la Vellesa, una cita molt esperada al calendari del municipi Un homenatge que va molt més enllà d’un simple acte simbòlic: és una mostra viva del respecte profund que el poble dedica a les persones grans, veritables pilars de la nostra comunitat

El programa d’activitats es va estendre al llarg de tota la setmana, oferint espais de benestar, memòria, cultura i diversió per a les persones grans

UNA SETMANA PLENA D’ACTIVITATS PER HONORAR LA SAVIESA

Dilluns, la setmana s’iniciava amb una activitat de benestar i consciència corporal: un taller de ioga en cadira, pensat per facilitar una pràctica accessible i saludable per a tothom, reforçant la importància de tenir cura del cos a qualsevol edat

Dimarts va ser el torn de la memòria i la història compartida Es va dur a terme una visita guiada pels espais de memòria de Sarrià de Baix, conduïda per l’Assumpció Vila Aquesta ruta va permetre als assistents aprofundir en fets ocorreguts durant la Guerra Civil, viscuts aquí mateix, al nostre poble Uns plafons històrics recentment instal lats ajuden a conservar viva la memòria col lectiva i ens interpel len sobre la importància de no oblidar el passat per construir un futur millor

Un detall especial per a Isabel Raya, la persona mes gran de Sarria de Ter

L’alcalde Isaac Ramió i la regidora per la Gent Gran, Cristina Angelats, varen entregar una ampolla de xampany a Jordi Dalmau, el veí més gran del poble

Dimecres, la música va omplir l’espai cultural amb un espectacle musical, que va fer gaudir i emocionar a tothom Una cita per compartir rialles i melodies, i per recordar que l’art i la cultura són també camins per enfortir els llaços entre generacions

Dijous, l’activitat física i el joc van prendre protagonisme amb la iniciativa "El Coro Juganer", una proposta lúdica que, a través de dinàmiques divertides i participatives, va promoure el moviment, la socialització i les ganes de passar-ho bé

UN DIUMENGE PER RECORDAR: EL 53è HOMENATGE A LA VELLESA

La setmana culminava diumenge 1 de juny, amb una jornada carregada de significat i emoció El dia s'iniciava amb la tradicional missa en honor a la vellesa Tot seguit, els assistents van poder gaudir d’un concert dels cantaires "Yes the music" i del ball d’en Cinto i la Maria Els gegants van tornar a sortir de nou.

El plat fort, però, arribava amb el dinar popular, al qual estaven convidades totes les persones majors de 65 anys empadronades al municipi Un espai de trobada intergeneracional on es van compartir anècdotes,

rialles i records Va ser especialment emotiu comptar amb la presència de la Isabel Raya, la veïna de més experiència del poble, que, als seus 102 anys, es troba estupenda i plena d’energia Un exemple viu de vitalitat i trajectòria, que va rebre l’estima de totes les persones presents

Després del dinar, el ball amb l’actuació de Betty Duet va posar punt final a una jornada intensa i entranyable

HONRAR ELS VALORS QUE HAN

FET CRÉIXER SARRIÀ

Aquest homenatge no és només una celebració puntual, sinó un acte de justícia i reconeixement als valors que han fet créixer el nostre poble: l’esforç, la dedicació, l’amor i el tre-

ball Valors que moltes de les persones homenatjades han viscut i practicat al llarg de la seva vida, deixant una empremta profunda i valuosa al teixit social, econòmic i cultural de Sarrià de Ter

Les persones grans són passat, però també present i futur Ens recorden d’on venim i ens mostren, amb el seu exemple, com volem continuar avançant Per això, les noves generacions tenim el deure d’escoltar-les, cuidar-les i aprendre’n, amb respecte i admiració

Gràcies a totes les persones que heu construït el Sarrià que coneixem Gràcies per la vostra entrega, per la vostra paciència i per la vostra saviesa Aquest homenatge és per vosaltres I, un any més, amb orgull i emoció, us diem: gràcies per tant n

Un dinar de germanor on les taules rodones van facilitar que els veins compartissin records i anècdotes

Aixi es viu la festa! L'alegria i el bon humor dels participants van ser una constant durant tot el dinar Fotos: Ajuntament de Sarrià de Ter

EL VALOR DELS VALORS

Quim Rodríguez Vidal Regidor d’Educació i Medi Ambient

SÓN VALUOSOS ELS VALORS?

Els valors, no només són valuosos, sinó que són indispensables: l’honestedat, la solidaritat, la responsabilitat, el respecte o la justícia són els principis que guien el comportament de les persones i les societats

1 En l’àmbit personal ens ajuden a donar sentit a les nostres accions i a viure d’acord amb allò que considerem correcte Contribueixen al benestar emocional i a l’autoconeixement

2 En l’àmbit social, compartir valors facilita la convivència, la cooperació i la cohesió Quan una entitat té valors comuns, és més fàcil construir confiança, resoldre conflictes i avançar junts

3 En l’àmbit ètic, els valors en són la base Sense valors, les normes morals perdrien el sentit

“Els valors ens valen per viure”, ens recorda l’actual President del Consell d’Educació de Catalunya A més, alguns són dignes de ser aplicats universalment perquè són els eixos constitutius de la personalitat humana: coneixement, dignitat, bondat i bellesa, dins un ventall on es vincula la llibertat amb la responsabilitat

HEM PARLAT DE VALORS AMB

LES ENTITATS

Si es vol saber exactament cap on anem, hem d’aturar-nos a comprovar quina direcció denoten els nostres actes, si som coherents amb allò que fem i el pla ideal que hem elaborat Per això, des del Consell d’E-

ducació Municipal (CEM), s’han promogut un seguit d’accions amb aquest objectiu, com el concepte Educació per a la Ciutadania, l’enquesta sobre els valors de les entitats i la jornada participativa de treball sobre valors,

Entenem que els valors, per a les entitats:

1. Donen identitat i sentit. Una entitat no només és el que fa, sinó com ho fa i per què ho fa Destaquen la participació, el voluntariat, la inclusió o l’arrelament al municipi.

2. Generen confiança i legitimitat. Quan una entitat actua amb coherència amb els seus valors, guanya la confiança del poble

3. Fomenten la cohesió interna. Els valors compartits entre els membres d’una entitat són essencials per a treballar en equip i evitar conflictes.

EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA

A traves del concepte Educació per a la Ciutadania hem volgut acostar els valors als alumes de Sarrià de Ter, mitjançant diverses accions

El voluntariat i la participació donen una dimensió moral de la ciutadania, perquè no n’hi ha prou amb la justícia per viure, calen el sentit i la felicitat que es poden trobar en la vida comunitària

Els valors que han de ser presents en la consciència de la ciutadania, segons la filòsofa Adela Cortina, són cinc:

1. Llibertat entesa com a independència, com a autonomia i com a participació Tenir, doncs, la possibi-

litat d’expressar-se, d’associar-se

2 Igualtat en el sentit que, des de la perspectiva ciutadana, tots els individus són iguals (una persona, un vot)

3 Solidaritat, que vol dir generositat i voluntarietat per fer que les coses millorin

4 Diàleg i entesa com a únic mitjà per a la convivència i com a sistema de resolució de conflictes

5 Respecte o tolerància activa, que significa no només acceptar l’altre per indiferència, sinó acceptar la diferència i que l’altre pugui tenir posicions antagòniques

JORNADA PARTICIPATIVA: TREBALL EN VALORS

Un cop coneguts els resultats de l'enquesta, vam reunir totes les entitats en una jornada participativa per seguir treballant conjuntament en aquesta línia

D’aquesta jornada, en vam extreure que, a nivell global, els valors més reconeguts en el treball realitzat per entitats i associacions son:

• La inclusió social i la cohesió social

• El treball per la equitat d’oportunitats

• La integració i l’atenció a la diversitat cultural, social i/o de gènere

• El respecte i la tolerància a les opinions diferents

• El treball intergeneracional

• La solidaritat, l’empatia, el voluntariat i la participació social.

• La promoció cultural i del patrimoni, la divulgació i comunicació

• Conservació de tradicions i cultura i llengua catalana

• L’autoestima individual i col lectiva, el sentiment de pertinença i la identitat del poble

• El reforç de la comunitat, el foment del vincle interpersonal i la construcció d’una xarxa social forta, que potencií la convivència i la cooperació entre veïns i associacions /entitats

• La responsabilitat, la constància i l’esforç

• El treball en equip i la companyonia

• L’apoderament de la població amb especial consideració de la Joventut, la gent gran i les dones

• Els hàbits saludables físics, socials i emocionals

• La cura del medi ambient

Aquests valors els hem de practicar cada dia A més, no són estàtics, estan en contínua construcció i caldrà anar-los revisant n

ENQUESTA A LES ENTITATS

Hem volgut conèixer quins són els principals valors i principis de les nostres entitats i quins són els aspectes més valorats Aquests són els resultats:

RESULTATS DE L’ENQUESTA BASATS EN LES RESPOSTES DE 20 ENTITATS

VALoRACIó GENERAL DE LES ENTITATS PUNTUACIó DE L’1 AL 5

El tracte respectuós de les persones 4,68

El respecte vers les dones 4,53

El respecte vers la raó d’ètnia 4,21

El respecte vers l’orientació sexual 4,63

El respecte vers l’orientació religiosa 4,26

El respecte vers la raó de classe 4,63

La implicacióen els òrgans de participació i decisió 4,11

La igualtat d’oportunitats (ajuda persones necessitades) 4,16

La solidaritat social 4,26

El bon ús de les coses (material, instal lacions) 4,37

Informació drets i deures associades 4,11

El respecte dels altres clubs(entitats esportives) 4,32

Els aspectes més ben valorats són: el tracte respectuós de les persones, el respecte vers la raó de classe i el respecte vers l’orientació sexual

Els aspectes amb puntuacions més baixes són: la informació dels drets i deures de les persones associades, la igualtat d’oportunitats i la implicació en els òrgans de participació i decisió

Consell de Poble amb les entitats i associacions de Sarrià de Ter, veritables motors per a la cohesió social

LES PRIMERES SETMANES TEMÀTIQUES

D’ESTIU DE L’ESPAI JOVE

Estela López González Regidora de Joventut

A q u e s t e s t i u , p e r p r i m e r a v e g a d a , l ’ E s p a i J o v e d e Sarrià de Ter ha obert les seves portes per dur a terme l e s s e t m a n e s t e m à t i q u e s , una proposta pensada per o f e r i r a c t i v i t a t s v a r i a d e s , lúdiques i educatives per als i les joves del municipi. La p ro p o s t a h a t i n g u t m o l t bona acollida i ha contribuït a millorar l’estiu dels joves d’una franja d’edat per a la qual és més complicat trobar ofertes lúdiques.

Es van proposar quatre setmanes, cadascuna d’elles amb unes activitats concretes i molt diferents entre elles La primera setmana va estar dedicada a l’esport, amb una programació centrada en esports minoritaris que sovint no es poden practicar en el dia a dia El moment estrella va ser la descoberta del Bèlit, un joc tradicional català dinamitzat

per l’associació cultural Va de Bèlit del barri de Sant Narcís de Girona Una experiència ben acollida pels joves participants que va combinar tradició, esport i diversió

La segona setmana va portar els i les participants a la cuina Aprofitant les instal lacions de l’aula de cuina, el joves van poder treballar en equip i compartir moments sense pantalles Entre d’altres, van elaborar des de plats clàssics, com macarrons, pizzes i creps fins a propostes més refrescants, com batuts i gelats Una setmana per llepar-se els dits i, sobretot, per fomentar la convivència i la col·laboració entre els participants, que van exhaurir les places disponibles

La tercera setmana va posar l’accent en la creativitat i la transformació de l’Espai Jove De la mà de la dinamitzadora juvenil i de l’artista Aleix Font, els i les joves van donar una nova vida al local amb la creació de dos murals i l’adequació de l’espai de descans exterior, amb la

intenció de sentir-se’l més seu

La quarta i última setmana va estar dedicada a la formació de premonitors, combinant teoria i pràctica

Els participants van organitzar una sortida a la platja amb activitats proposades per ells mateixos i van culminar la setmana amb una pràctica real amb infants, en col laboració amb l’Esplai PL Va ser una oportunitat per créixer, aprendre i descobrir la responsabilitat que comporta dinamitzar activitats, que també pot obrir-los opcions laborals en un futur proper. Aquest primer any de setmanes temàtiques ha deixat un balanç immillorable: places exhaurides totes les setmanes, activitats gratuïtes, joves implicats i amb moltes ganes de repetir. Tot fa pensar que aquesta iniciativa ha arribat per quedar-se i que, de cara als pròxims estius, l’Espai Jove seguirà creixent amb noves propostes i reptes que posin la joventut de Sarrià de Ter al centre de l’activitat municipal n

Aprenent noves receptes a la setmana de la cuina jove a l’Espai Jove de Sarria de Ter

Treballant en els nous murals que, des d'aquest estiu, decoren l'Espai Jove

Els joves han participat activament en la planificació i organització, treballant en equip per assolir objectius comuns.

La setmana de l'esport els ha permés gaudir de l'aire lliure i coneixer i practicar alguns esports minoritaris

Des de 1896

Descobrint el Belit de la mà de l’associació cultural Va de Belit, del barri de Sant Narcís de Girona

TORTELLS

BUNYOLS

COQUES

Obert cada dia

Av. de França, 21 - Sarrià de Ter

Botiga: 972 173 412 Oficines: 972 594 283 info@calflequer com

festa major

EN RIGORÓS DIRECTE

Josep M Sansalvador

Aquest any, el pregó ha anat acompanyat d’un castell de focs d’artifici Foto Ajuntament de Sarrià de Ter

El nomenament de l’Associació Cultural ona Sarrià com a pregoners del 2025 ha estat un encert (i permetin-me que ho afirmi de manera tan rotunda, perquè aquest cronista també n’ha format part) ona Sarrià treballa pel bon funcionament de l’emissora municipal i recull un bagatge de quaranta anys de voluntariat, de dedicació i de bones emissions des del 87.6 del dial de la FM.

Una llarga trajectòria que s’ha vist reconeguda per l’honor de rebre l’encàrrec d’encetar la Festa Major

Com no podia ser d’altra manera, el pregó es va pensar per ser emès, en viu i en directe, des del balcó municipal L’amenaça de pluja va fer patir durant la jornada, però tot va acabar feliçment. Des de dalt del balcó, una representació de l’entitat va emetre un programa, complementat per una unitat mòbil a peu de

E s v a c o n s o l i d a n t e l propòsit que, més que una persona concreta de car n i ossos, el pregoner de la Festa Major s i g u i u n a e n t i t a t , u n col·lectiu, una associació, una família… Algú que tingui arrelament, vinculació i vocació de servei a Sarrià, fonamentat i demostrat al llarg dels anys. A més de buscar aquest plus comunitari, els avantatges per als pregoners s ó n i n d i s c u t i b l e s : a l’hora de la veritat, el pregó s’haurà guar nit a b a s e d ’ a p o r t a c i o n s diverses, d’idees provinents de maneres diferents de veure-ho, de d e t a l l s d ’ a t t re z z o d e p e n s a d e s d i f e re n t s . D ’ u n a m a n e r a d e f e r coral, en definitiva.

carrer, envoltada per múltiples col laboradors de l’extensa graella actual de l’emissora Es va apel lar a la trajectòria popular i social de Ràdio Sarrià al llarg de la història, a la vocació de servei i al fet extraordinari -cada vegada més infreqüentde l’associacionisme i el voluntariat per mantenir-la viva. Es va agrair la confiança de la institució municipal i, sobretot, a l’estima i seguiment dels oients. Es va emetre en directe

festa major

per les ones, es va enregistrar en video per conservar-ho a YouTube i, tal com és habitual els últims anys, també es va comptar amb el suport de la transcripció en llenguatge de signes

Uns espectaculars auriculars gegants, una pantalla que presentava els diferents programes, un receptor de ràdio històric i un digníssim castell de focs artificials final van fer companyia als altres protagonistes d’aquell vespre: els incansables voluntaris geganters, que feren ballar la Maria i en Cinto; les Anxovetes i les seves havaneres i el clàssic cremat ofert per l’Associació de Veïns de la Rasa I la corporació municipal Hi havia molta gent traient el cap pel balcó!

Va ser un vespre memorable Un bonic pregó amb molta presència de públic, que va aconseguir donar a conèixer una mica més, encara, la força i l’actiu que representa per a un poble com el nostre poder disposar d’una eina tan viva, potent i extraordinària com és Ràdio Sarrià n

CONCERT DE FESTA MAJOR 2025

Isabel Vidal Solà

Aquest any, des de primera fila i amb una perspectiva diferent, hem gaudit novament del concert de la Festa Major de Sarrià.

Ens ha amenitzat la vetllada l'orquestra Himalaya amb una selecció de temes populars i altres d'exitosos, combinant-ne d'instrumentals i de veus solistes

Llums i primeres notes de cançons en versió instrumentada com “Drive my car” o “obladi oblada” de The Beatles

Seguidament les veus de les cantants interpreten “ Hallelujah” de Leonard Cohen i “It's all jazz” del musical Chicago

La música flamenca ha estat representada pel so de la guitarra amb “Entre dos aguas” de Paco de Lucía

Canviant de registre, l'orquestra viatja musicalment cap a Cuba amb peces de Celia Cruz (“ La vida es un carnaval” o “Azúcar”) i Méxic (“Méjico”)

Fent una parada a Suècia, Abba irromp a l'escenari amb “Dancing Queen,”Mama Mia”,”Give me,give me” i “Waterloo”

No podia faltar-hi alguna banda sonora aquest cop de la pel·lícula “Desperado” i “El rey León”

Abans del bloc dedicat a la música catalana, hem gaudit de la famosa “ New York, New York”

I “País petit” ,”La puntaire”, “Santa Espina”, “Barcelona”, “El cant de la senyera”, amb l'esperada “Girona m'enamora” han posat gairebé el punt i final als dies de festa del nostre poble n

El ball dels gegants, en Cinto i la Maria, va acompanyar el pregó. Foto: Josep Brugada

Les anxovetes i les seves havaneres. Foto Ajuntament de Sarrià de Ter

L’orquestra Himalaya, dalt l’escenari del pavelló Foto Isabel Vidal

festa major

QUATRE DIES PER VIURE I COMPARTIR A SARRIÀ DE TER

David Fernández Regidor de Festes

El tret de sortida el va marcar el pregó, a càrrec de l’Associació Cultural ona Sarrià, protagonista del renaixement de la ràdio municipal Amb paraules plenes d’emoció i orgull, van reivindicar la importància de tenir una emissora feta per i per a la gent del poble, consolidada com un canal de proximitat i participació ciutadana L’acte, amb interpretació en llengua de signes i retransmès en directe, va simbolitzar la voluntat de fer una festa accessible i inclusiva, recordant que la cultura ha de ser un pont que uneixi tota la comunitat Els qui van seguir ona Sarrià durant els dies de celebració van poder viure en directe molts dels actes de la Festa Major, gràcies a la retransmissió de les activitats i, d’aquesta manera, participar des de casa o des de qualsevol lloc dels moments que es vivien a cada racó del poble

TOT UN POBLE EN MOVIMENT

Enguany, com a novetat, els joves van portar energia i dinamisme a la festa. L’entitat Jovent Actiu de Sarrià de Ter (JAS) va impulsar noves propostes, com la primera Pool Party, que va omplir de gom a gom la piscina municipal amb música i disbauxa Els infants també van gaudir amb activitats com el concurs de pintura ràpida, la festa de l’escuma i el concert de Tumàcat Music Xou, moments de diversió i creativitat que van fer gaudir famílies senceres I, per completar el programa, la gent gran va ser protagonista d’una vetllada molt especial amb el concert i ball de final de festa, que va cloure amb la sorpresa d’un pica-pica compartit, un gest que va reforçar la convivència i la germanor

Com sempre, les entitats locals van ser el cos i l’ànima de la festa. La caminada nocturna, la 33a passe-

Del 4 al 7 de setembre, Sarrià de Ter es va tor nar a omplir de música, tradició i alegria amb la celebració de la Festa Major 2025. Van ser quatre dies d’intensitat, amb més d ’ u n a t re n t e n a d ’ a c t i v i t a t s repartides per tots els barris, que van aconseguir implicar tot el municipi. Carrers, places i equipaments es van transformar en escenaris de convivència i cultura, confirm a n t u n a n y m é s q u e l a F e s t a M a j o r é s u n d e l s moments més esperats del calendari sarrianenc.

jada en bicicleta, la botifarrada i la tradicional arrossada popular del diumenge van tornar a reunir centenars de persones, demostrant la vitalitat del teixit associatiu i l’esperit comunitari que defineixen Sarrià de Ter

Les nits de barraques, davant del Pavelló Municipal d’Esports, van ser un reclam per a tots els públics Amb una programació centrada en el talent jove i del municipi, el públic va gaudir d’actuacions tan diverses com les de l’INS Sarrià i l’Escola de Música Sarriart, el grup femení Dàlia, DJ Eivi, l’orquestra Maribel, Felparipé i Ariza Les barraques van esdevenir un punt de trobada intergeneracional i un símbol d’una festa viva i participativa Amb l’habilitació d’un Punt Lila i un espai adaptat per a persones amb mobilitat reduïda, es va garantir que la Festa Major fos no només festiva, sinó també segura, inclusiva i respectuosa amb tothom

Cultura i tradició a la Rasa amb les sevillanes del dissabte

festa major

LA FEINA QUE NO ES VEU, PERÒ ES VIU

Darrere cada acte, cada llum, cada so i cada rialla hi ha una feina constant i silenciosa Brigades incansables que preparen carrers i espais perquè siguin segurs i acollidors, la Policia Local que amb la seva presència garanteix la seguretat, equips de seguretat i controladors que vetllen perquè tot transcorri sense contratemps, regidors d’escenari que coordinen el ritme dels actes, tècnics de llums i so que garanteixen la màgia de cada moment, personal de comunicació que manté el veïnat informat amb la informació d’última hora, i tot el personal tècnic de l’Ajuntament responsable de l’organització i la logística. Aquesta feina, sovint invisible, es percep en la fluïdesa dels actes, en la seguretat dels espais, en els tempos perfectes dels concerts i en la tranquil litat de tots els espectadors És la trama invisible que sosté cada instant de la festa i que permet que la màgia de la Festa Major arribi al cor de tothom

La Festa Major 2025 ja ha quedat enrere, però deixa records plens de música, amistat i convivència Gràcies a les entitats, voluntaris, artistes, tècnics, brigada, personal de comunicació i veïns que ho van fer possible, Sarrià de Ter va viure uns dies que recorden la importància de celebrar junts, compartir somriures i sentir-nos orgullosos del nostre poble Cada gest invisible, cada esforç silenciós, cada mà treballant darrere les escenes va contribuir a crear una festa que no només es veu i s’escolta, sinó que es viu intensament i queda gravada a la nostra memòria n

El poble s'uneix per la caminada nocturna organitzada per l'AV del Pla de l'Horta Els pregoners, Ona Sarrià, reben el reconeixement per tota la feina d'aquests ultims anys

Els més petits mereixen gaudir d'un concert per a tots els públics

El talent jove comença a casa amb els alumnes de l'institut de Sarrià i Sarriart

Barraques de gom a gom amb l'actuació de Maribel Fotos Ajuntament de Sarrià de Ter

DEL PREGÓ A LES ONES: RÀDIO SARRIÀ,

DE NOU EN MARXA

Roger Casero Gumbau President de l’Associació Cultural Ona Sarrià

Aquesta nova temporada ha començat, per nosalt re s , d e m a n e r a m o l t especial i totalment inèdita, tenint l’oportunitat d’ob r i r l a F e s t a M a j o r d e S a r r i à d e Te r a m b e l p re g ó . F e r e l p re g ó h a estat, per a l’Associació Cultural Ona Sarrià, tot un honor, una oportunitat i, s o b re t o t , u n a g r a n re sponsabilitat. Que l’Ajuntament ens confiés aquesta t a s c a é s u n re c o n e i x ement a la feina que, des de fa més de quaranta anys, han dut a terme tantes i t a n t e s p e r s o n e s , d e l e s que en recollim l’herència, q u e h a n m a n t i n g u t v i v a Ràdio Sarrià amb passió, constància i compromís.

Des del balcó de l’Ajuntament, aquell vespre vam fer el que més ens agrada: fer ràdio I vam voler compartir amb totes i tots vosaltres, veïns i veïnes de Sarrià de Ter, l’essència del nostre projecte: ser la vostra veu. Aquell pregó no només donava el tret de sortida a la Festa Major, també simbolitzava l’inici d’una nova temporada radiofònica, que vam presentar oficialment el divendres 27 de setembre, en un programa especial fet des del Local Social de La Rasa

Aquesta nova temporada Ràdio Sarrià consolidem la programació i l’ampliem amb quatre nous programes, que s’afegeixen a l’extensa programació de la nostra graella, amb una oferta diversa i variada que és possible, sobretot,

gràcies a la col laboració desinteressada de les persones voluntàries que es posen davant i darrere del micròfon A la nostra ràdio, amb una trentena d’espais radiofònics, hi conviuen l’entreteniment i la cultura, la informació local i la participació ciutadana, l’esport i la llengua, la salut i l’humor, tot confeccionat a través de les veus conegudes d’aquestes darreres temporades i de les noves que afegim i recuperem enguany; totes aquestes veus comparteixen una mateixa vocació: fer una ràdio propera, plural i oberta, una ràdio feta des del poble i per al poble. Per a ona Sarrià, Ràdio Sarrià és, abans que res, un servei públic de proximitat, un espai d’expressió i de convivència que vol informar, entretenir i acompanyar-vos amb rigor i compromís En un moment

Foto de família de part dels i les col laboradores de Ràdio Sarrià, davant l'emissora Foto Rosa Bagudanch-Ràdio Sarrià

en què la informació circula per infinitat de canals i xarxes digitals, la ràdio local continua essent imprescindible, perquè cap altra emissora pot explicar Sarrià de Ter amb el mateix coneixement i la mateixa proximitat que Ràdio Sarrià, i perquè des de Ràdio Sarrià recollim la veu de qui no surt als grans mitjans, la vostra veu

Ràdio Sarrià és possible gràcies a les persones que hi posen temps, talent, passió i entusiasme Sense elles, no hi hauria micròfons oberts ni

antena en marxa. Sense elles i, naturalment, sense l’imprescindible suport de l’Ajuntament de Sarrià de Ter, i el seu compromís per a la recuperació de la ràdio municipal

Dalt del balcó de l’Ajuntament de Sarrià de Ter ho vam dir, també el dia de la presentació de la nova temporada, i no ens cansarem de dir-ho: volem fer arribar el nostre agraïment més sincer a totes les persones que ens escolteu, que en algun moment connecteu amb Ràdio Sarrià Sou vosal-

tres, els i les oients, qui doneu sentit a la ràdio i mentre ens seguiu escoltant sentirem que paga la pena seguir tirant endavant aquest extraordinari projecte

Amb la voluntat de continuar fent una ràdio pública, participativa i de qualitat, ona Sarrià reafirmem el nostre compromís amb Ràdio Sarrià, perquè fer ràdio és fer poble, i nosaltres seguirem treballant, dia a dia, per mantenir viva aquesta veu col lectiva que ens identifica i ens uneix n

Programa especial de presentació de la temporada 2025/26 de Ràdio Sarrià des del Local Social de La Rasa Fotos Rosa Bagudanch - Ràdio Sarrià.

JA ENS TORNEM A VEURE

Ernest Penalba Garcia

Bé, veure’ns literalment no, é s u n d i r, “ P a r l e m d e Sarrià” és una manera que tenim al poble per estar al corrent de les activitats que fem les associacions i entitats locals, com per exemple Els cantaires de Sarrià. S’acosta l’estiu i la feina s ’ a c c e l e r a . Te n i m c a n t ades, a Sant Julià on cantem missa i concert en motiu de l’homenatge a la vellesa.

V à re m a n a r a B e s c a n ó , c o n v i d a t s p e r l a c o r a l Josep Ruhí, on també hi va participar el cor de dones de Riudarenes.

Afinals de juny celebràrem al pavelló municipal el concert de final de curs Hi van estar convidades la coral Malodes, de Bellcaire, i el grup vocal Yes de músic, de la Bisbal d’Empordà Ambdues corals dirigides per David Granato. Vàrem passar una estona distreta envoltats de bona música i bona companyia El concert va ser en la primera onada de calor, que juntament amb la humitat, va fer que la xafogor fos la protagonista de la diada.

Normalment, els Cantaires de Sarrià, a l’estiu, fem un parèntesi d’assajos i concerts. Però aquest any hem trencat la tradició i hem fet un assaig a finals de juliol i dues misses, amb concert inclòs Van ser els dos primers diumenges d’agost, el primer va ser a Cartellà, a l’església de Sant Feliu, i el segon a Santa Afra, les dues amb una bona afluència de feligresos

Reprenem el curs el dia 27 d’agost, i ho fem preparant la Festa Major de Sarrià Com és tradició, després de la missa de Festa Major oferim un petit concert També és tradició l’acompanyament en els actes de l’onze de Setembre, que enguany, per por a la pluja, es van celebrar al pavelló municipal d’esports L’afluència de públic va ser notòria. A més del nostre acompanyament, també vam comptar amb la participació de la cobla La principal de Porqueres, que ens van oferir tres sardanes Tot seguit i sense perdre el pas férem la mateixa actuació en el parlament a Sant Julià, posant el nostre granet de sorra en la Diada Nacional de Catalunya

L’acompanyament a les misses de festa major a Sant Julià i a Medinyà posen fi a aquest atapeït començament de temporada n

Cantada a l’església de Cartellà Foto J Duch

Cant comú al concert d’estiu

Cantant els Segadors acompanyats de la cobla la Principal de Porqueres Fotos J Duch

ESPLAI PL

CAMPAMENTS D’ESTIU

El passat juliol vam plantar les tendes a la Pineda Mas Tres Puig, un camp situat a Rabós, a l’Alt Empordà, on vam conviure-hi durant 9 dies

Durant aquests dies ens vam endinsar en un joc apassionant: tots plegats vam esdevenir personatges d’un poble misteriós, amb l’objectiu de descobrir qui s’amagava darrere les disfresses de llops responsables dels assassinats que s’hi produïen cada nit. Malauradament, aquests llops eren més astuts del que ens pensàvem i, abans de poder-los desemmascarar, van acabar amb tot el poble!

També, vam gaudir d’un munt d’activitats inoblidables: ens vam refrescar a les gorgues que teníem a tocar del camp, vam fer rutes pel poble, jocs d’aigua i, malgrat la calor, vam viure uns dies únics i molt especials En plena natura, vam compartir experiències i moments que sempre ens acompanyaran

COLÒNIES D’ESTIU

Els infants de primària també van poder viure una experiència única!

Vam estar 9 dies convivint a la casa de colònies de Sant Pere de Riu, a Pineda de Mar, que com cada any ens va acollir d’allò més bé.

Aquest cop qui ens va venir a visitar van ser unes barrufetes i barrufets d’allò més simpàtics, però bé, cadascun amb la seva respectiva

personalitat: el dormilega, el nedador, l’excursionista, el manetes, el rondinaire Tots aquests vivien en dos poblats molt confrontats, el blau i el groc, fins que va aparèixer en Gargamel amb el seu gatet i els va fer oblidar el seu origen Amb la nostra ajuda van anar descobrint dia a dia de quin poblat era cadascun, però finalment, vam veure que en el fons volien estar tots junts Així que vam crear el poblat verd!

Durant tot aquest enrenou de poblats i barrufets vam poder realitzar i gaudir d’un munt d’activitats: vam fer jocs d’aigua, el dia al revés, vam anar d’excursió a la platja i ens hi vam poder banyar, vam fer una cursa d’orientació Com sempre gaudint de l’entorn de la casa i de la natura. Esperem repetir-ho molt aviat!

CASAL D’ESTIU

Un any més, des de l’Esplai hem organitzat el casal d’estiu a l’Institut de Sarrià de Ter amb tota la il lusió i les ganes de compartir allò que podem aportar des de la nostra joventut com a monitores i monitors. I un any més, podem dir ben orgullosos que ha estat tot un èxit!

Per als qui no ens coneixeu tant, les monitores i monitors que trobeu al casal som les mateixes persones que, durant l’any, preparem activitats per a infants i joves Som un grup divers, amb estudis i interessos ben diferents: des d’educació fins a periodisme, biotecnologia, infermeria, enginyeria Una pluralitat que enriqueix la nostra feina i que ens ajuda a fomentar l’esperit crític i a

Campament a Rabós de l’Empordà

que les vostres filles i fills aprenguin de mons i maneres de fer molt diverses

Ens fa molt feliços veure com, any rere any, el nombre d’inscripcions al casal segueix creixent Ho vivim com un reconeixement i una mostra de confiança en la nostra tasca: educar a través del joc i la diversió Aquest és l’esperit que ens guia i la raó per la qual treballem, sempre amb l’objectiu de transmetre valors i actituds positives, des de l’afecte i l’acompanyament

Moltes gràcies per confiar en nosaltres i fer possible, entre totes i tots, aquest projecte que estimem tant n

Colònies a Sant Pere del Riu

Sortida del casal pels volts de la vall del Xuncla

Campament

FEM TEATRE SARRIÀ

UNA NOVA ASSOCIACIÓ A SARRIÀ DE TER

Fem teatre Sarrià femteatresarria@gmail com

Foc nou, Joventut i alegria, Grup de Teatre del Patronat, Bambolina Grup, Faula, Grup d e Te a t re d e l C C P ( C a f è , copa i puro), Grup de Teatre de l’AAVV del Pla de l’Horta, Joves bojos pel teatre, A les fosques ...

Aquesta és la llarga llista de grups de teatre que hi ha hagut a Sarrià des de l’any 1955 Demanem disculpes als lectors si ens hem descuidat d’anomenar algun altre grup

El febrer de 1975 s’inicià la I Mostra de Teatre de Sarrià de Dalt organitzada pel grup Faula Aquest és un fet remarcable en la història del teatre a Sarrià de Ter perquè fou la primera mostra de teatre de les comarques gironines L’última mostra, la 30a edició, se celebrà el 2022 Les 6 primeres mostres foren organitzades pel grup de teatre Faula, les mostres restants, fins a la 27a edició, les organitzà el Centre Cultural Parroquial de Sarrià de Dalt, i les 3 últimes mostres, la Junta del Teatre del Centre.

I no ens hem d’oblidar dels Pastorets, que organitzats per diferents col lectius s’han anat representant a Sarrià des dels anys 50 fins a l’última representació de les festes de Nadal de 2022

Amb tot aquest historial, creiem que Sarrià ha estat i continua sent un poble amant del teatre. Naturalment, el teatre a Sarrià, com passa en altres indrets i amb altres activitats culturals, ha passat per èpoques amb molt de dinamisme i per èpoques amb poca activitat

A la tardor del 2023 es produí el tancament de la sala gran de “El Centre espai d’arts escèniques”, la sala que de forma entranyable anomenen “Teatre del Centre”, a l’espera que es puguin portar a terme les obres de condicionament necessàries Aquest tancament portà també com a conseqüència la dissolució de la Junta Directiva del Teatre del Centre

A partir d’aquesta realitat, un dels últims esdeveniments teatrals que hem tingut a Sarrià fou els “Tastets de Teatre Breu”, celebrats el passat 6 d’abril d’enguany, organit-

zat per ona Sarrià i La Quarta Paret, programa de ràdio de Ràdio Sarrià, i amb la col laboració de l’Ajuntament de Sarrià de Ter Podeu revisar un reportatge sobre aquest esdeveniment a l’anterior número de Parlem de Sarrià, el 121 L’entusiasme dels actors i actrius participants i la bona resposta del públic, que va omplir la Sala Dolors Xabé al Centre Cívic La Cooperativa, és un senyal que a Sarrià encara hi ha “ganes de teatre” A partir d’aquest esdeveniment,

els que donem veu al programa radiofònic de La Quarta Paret, vàrem veure la necessitat de fer passos per crear una nova associació per mantenir encesa aquesta petita flama del teatre a Sarrià

I així ha nascut l’“Associació Fem teatre Sarrià”, que presentem en aquest número del Parlem de Sarrià

“Fem Teatre Sarrià” no és un grup de teatre, és una nova associació creada per promoure el teatre al nostre poble És una associació amb voluntat de servei dirigida a tothom qui vulgui participar en les activitats que ens proposem de tirar endavant. Voluntat de servei perquè els participants en les activitats, ja sigui sobre l’escenari, ja sigui com a públic, s’ho passin be Nou persones de diferent edat de Sarrià de Ter hem assumit amb il lusió formar part, com a socis fundadors, de la Junta Directiva de “Fem teatre Sarrià” Som amants del teatre i tots hem actuat en un moment o altre sobre l’escenari del Teatre del Centre

A finals d’agost hem fet la inscripció al Registre d’Entitats de la Generalitat En els estatuts aprovats pels socis fundadors s’indiquen aquests objectius i activitats que defineixen el propòsit de “Fem teatre Sarrià”:

Els fins de l’associació són:

• Fomentar i promoure el teatre i les arts escèniques

• organitzar espectacles, tallers, formacions i altres activitats culturals relacionades amb les arts escèniques

• Crear espais de trobada i col laboració per a persones aficionades o professionals del teatre

• oferir suport a grups de teatre en l’àmbit local

• Col laborar amb l’Ajuntament en la conservació i gestió del patrimoni teatral de Sarrià de Ter

• Reivindicar la construcció o rehabilitació d’espais a Sarrià de Ter aptes per les representacions de teatre i espectacles de les arts escèniques

Per aconseguir les seves finalitats, l’associació durà a terme, entre d’altres, les activitats següents:

• La creació i representació de muntatges teatrals

• organització de cursos, seminaris i tallers formatius de teatre

• Participació en festivals i mostres de teatre

• Edició de materials de difusió cultural

• organitzar mostres de teatre a Sarrià de Ter o col laborar en la seva organització

Tal com s’assenyala, una de les finalitats importants de l’associació és reivindicar un espai adequat pels espectacles teatrals i les arts escèniques Per això reivindiquem que les obres de condicionament del Teatre del Centre es facin de manera adequada i en el termini més breu possible

Aconseguir portar a terme les iniciatives que proposem, dependrà que hi hagi gent interessada a fer teatre que s’afegeixin a participar-hi Però el que tenim clar és que, en una primera etapa, el fet de no disposar d’una sala de teatre ens limitarà o impedirà de tirar endavant totes les activitats teatrals que voldríem

En tot cas, quan finalment es pugui reobrir el Teatre del “Centre espai d’arts escèniques” amb les instal lacions i equipament adequats, l’existència d’aquesta associació facilitarà l’engegada de motors per

portar de nou a terme més i diferents activitats relacionades amb el món del teatre, en col laboració amb l’Ajuntament

També volem crear sinergies i establir col laboracions amb altres entitats del poble i amb altres iniciatives relacionades amb el teatre, com poden ser “El Club de Lectura Llegir el Teatre” de la Biblioteca Emilia Xargay o el programa radiofònic de Ràdio Sarrià “La Quarta Paret”

Estem dissenyant el logo de l’associació: aquí tenim els dos primers dissenys Ja ho acabarem de perfilar

Si voleu formar part d’aquest projecte i ser socis de “Fem teatre

Sarrià”, ens escriviu un correu electrònic a femteatresarria@gmail.com indicant les vostres dades: nom, cognoms, DNI, adreça i data de naixement Ser soci de l’associació no comporta pagar cap quota, el cost és de 0 € Als socis els anirem informant de les novetats i les activitats que porti a terme l’associació per correu electrònic n

DE PAPER, FERRALL A I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

MAGATZEM I OFICINA

Avda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TER

Tel. i Fax 972 17 15 57

EL DOCUMENT DE “VOLUNTATS ANTICIPADES” JA ES POT FORMALITZAR AL CAP

Ailin Migliora

Unitat d'Atenció a la Ciutadania de l'Àrea Bàsica de Salut de Sarrià de Ter

Institut Català de la Salut

Cada dia més persones es plantegen què passaria si un dia no poguessin expressar la seva opinió sobre les d e c i s i o n s m è d i q u e s q u e a f e c t e n l a s e v a salut. Per donar resposta a aquesta situació existeix, des de ja fa uns anys, una eina l e g a l i re c o n e g u d a a C a t a l u n y a : e l D o c ument de Voluntats Anticipades (DVA), que permet deixar constància per escrit de les preferències en relació a tractaments i instruccions mèdiques. D’aquesta manera es pot garantir que la veu de la persona sigui respectada, encara que ella mateixa no pugui expressar-se.

Etracta d’una eina de planificació anticipada de la salut, que afavoreix l’autonomia de la persona i la presa de decisions informades

interlocutor o seguint les instruccions esmentades al propi document, i també la possibilitat d’incloure una persona representant alternativa

El DVA és una eina que dona autonomia a les persones i orienta familiars i professionals en moments difícils, evitant càrregues emocionals i assegurant que les decisions sanitàries es prenguin des del respecte i la dignitat.

l DVA és un document legal que pot formalitzar qualsevol persona major d’edat i amb plena capacitat per decidir Formalitzar-lo té diversos beneficis, tant per a la persona que el redacta, com per als familiars, amics i professionals sanitaris, que no es veuran en el compromís d’interpretar o endevinar quines serien les preferències de la persona afectada. Quan es deixa constància de les voluntats, s’està garantint que es complirà la voluntat de la persona sobre tractaments o procediments que es volen rebre o rebutjar i s’eviten decisions improvisades en situacions crítiques. També es defugen conflictes i incerteses dins l’entorn familiar, respectant els valors i creences de cadascú. En definitiva, es

Un dels punts més destacables actualment és que el DVA té un nou model que es gestiona directament des del Centre d’Atenció Primària (CAP) a través del professional sanitari El procediment habitual és el següent: la persona aconsegueix el model davant del professional sanitari –descarregant-lo per internet o demanant-lo al CAP Un cop la persona ha emplenat el model, demana cita presencial amb el seu equip de medicina o infermeria per poder signar-lo. Seguidament es verificarà a la persona mitjançant el document d’identitat original i es procedirà a formalitzar el document amb el suport de l’equip d’admissions del centre

Posteriorment, el personal administratiu del CAP registra el document al Registre de Voluntats Anticipades (RVA), gestionat per la Generalitat de Catalunya, i al Registre Nacional d’Instruccions Prèvies (RNIP), gestionat pel Ministeri de Sanitat d’Espanya Un cop registrat, queda incorporat a la Història Clínica Compartida, accessible per als professionals de salut en qualsevol moment A més, la persona interessada pot consultar el seu DVA a través del portal La Meva Salut Tot i que el registre no és obligatori, és molt recomanable per assegurar que el document sigui consultable quan es necessiti arreu del territori.

Gestionar-lo des del CAP facilita l’accés i permet fer el procés amb l’acompanyament de professionals de confiança

El contingut del DVA és personalitzat i no estandarditzat, encara que existeixen models orientatius que poden servir de guia El model “davant professional sanitari” inclou: dades personals de l’atorgant, instruccions i criteris personals sobre tractaments o situacions clíniques, manifestació sobre la voluntat de rebre l’eutanàsia, la possibilitat de designar un representant legal de confiança que actuï com a

És important destacar que el DVA no és un document rígid i immutable Es pot modificar o revocar en qualsevol moment, sempre que la persona tingui capacitat per fer-ho

El procediment és el mateix que en la formalització inicial També es recomana revisar-lo periòdicament per comprovar que encara reflecteix les preferències actuals

El CAP de Sarrià de Ter ofereix la possibilitat de formalitzar-lo i registrar-lo Podeu demanar més informació a l’equip administratiu i als professionals sanitaris n

cultura

B I B I L I O T E C A E . X A R G A Y

Anna Sala

ELS CLUBS DE LECTURA TORNEN A LA BIBLIOTECA:

E S P A I S P E R C O M P A R T I R, P E N S A R I E M O C I O N A R-N O S P L E G A T S

Amb l’inici del nou curs, la B i b l i o t e c a E m í l i a X a rg a y reprèn una de les seves activitats més esperades: els clubs de lectura. Més enllà de llegir un llibre, aquests espais esdevenen punts de trobada on els lectors i lectores poden intercanviar, descobrir nous punts de vista i gaudir de la literatura en companyia. Enguany, la p ro g r a m a c i ó s ’ a m p l i a a m b p ro p o s t e s p e r a t o t e s l e s edats i tots els gustos, des de clàssics fins al cinema o la literatura escrita per dones.

Els clubs de lectura que nosaltres anomenem clàssics fan referència a aquells que fa molts anys que funcionen i que tenen un públic i uns usuaris fidels i consolidats Parlem del club de narrativa per a adults que es duu a terme el darrer dimecres de mes a les 18 h. És un club en què es llegeixen i es comenten lectures de narrativa molt variada i diversa des d’autors clàssics a autors més novells, d’autors de casa nostra a autors de diferents llocs del món Hem tingut visites d’escriptors per comentar les seves obres, així com algunes sortides que ens han permès conèixer de primera mà escenaris on han estat ambientades algunes de les novel les llegides

Per posar algun exemple l’any passat vam tancar el club de lectura llegint La Punyalada, de Marià Vayreda, i tenint la Margarida Casacuberta, doctora en literatura catalana i professora de la Universitat de

Girona, i gran especialista en l’obra de Vayreda, que ens va acompanyar per entendre i reflexionar al voltant d’aquest clàssic literari català Un altre dels nostres clàssics és club de lectura llegir el teatre, que un any més torna sota la conducció de Joan Puigmal amb l’objectiu d’apropar la lectura i el coneixement de la dramatúrgia entre els nostres usuaris Aquest club compta amb la col laboració del Teatre Nacional de Catalunya, ja que es llegeixen moltes de les obres que s’hi representen. Una de les activitats més exitoses d’aquest club de lectura és la sortida anual al mes de maig al TNC a la trobada de clubs de lectura i a veure una de les obres comentades És l’activitat més exitosa però no l’única, perquè és un club de lectura molt actiu i sempre hi ha propostes de sortides per veure obres de companyies teatrals amateurs a teatres de proximitat, així com també visites i tertúlies amb directors i actors convidats Aquests són els nostres clubs més icònics, però fa un parell d’anys vam iniciar-ne alguns de temàtics que han tingut també molt bona acollida Un d’ells és el club de lectura de novel la negra, que es duu a terme el darrer dilluns de mes i que compta amb un bon gruix de lectors

i lectores amants del gènere negre, que han fet d’aquest club un dels més dinàmics i enèrgics de la nostra biblioteca i que creix dia a dia gràcies al boca-orella dels seus membres La M Carme Carrascal, personal de la biblioteca E Xargay, continua al capdavant d’aquest club proposant-nos cada mes llibres plens de suspens

El club de lectura d’art neix conjuntament amb la Sala d’exposicions

Dolors Xabé i és un club que ha anat creixent poc a poc, però que de mica en mica s’ha anat consolidant com una oferta ferma i sòlida dins la nostra graella de clubs L’objectiu d’aquest club és apropar l’art a totes aquelles persones que tenen un interès i una sensibilitat especial cap a aquesta disciplina artística Es fa el darrer dimarts de mes a les 18 h de la mà de l’historiador de l’art Víctor Lòpez

Continuant amb els clubs de lectura temàtics no podem oblidar el

El club de lectura de novel la negra

club de lectura conscient que vam iniciar l’any passat amb un enorme èxit de participació i que ha continuat creixent aquest any fins al punt que estem amb places exhaurides

La Marta Juvanteny, psicòloga i pedagoga, està al capdavant d’aquest club que té per objectiu ajudar-te a definir el teu camí. El primer divendres de mes és quan es troben els lectors i lectores d’aquest club de lectura de creixement personal I amb aquesta voluntat de voler arribar al màxim nombre possible de persones, aquest any ens hem aventurat amb propostes més atrevides És per això que hem iniciat tres clubs de lectura nous que em fa molta il lusió presentar-vos Un és el club de lectura de literatures del món escrit per dones i centrat, aquest any, en orient Mitjà i que condueix un molt bon usuari i millor lector, Xavier Paunero, doctor i professor universitari Ens trobem el primer dimecres de mes a les 18 h a la biblioteca

L’altra novetat d’aquest any pretén retre homenatge a una autora mundialment coneguda i que aquest any celebrem els 250 anys del seu naixement No hem trobat millor manera de recordar-la que amb la lectura o relectura de totes les seves obres Estic parlant de l’escriptora anglesa, Jane Austen. Així, el primer dimarts de mes té lloc a la biblioteca el club de lectura Jane Austen on podreu llegir i comentar totes les obres publicades d’aquesta autora, les més famoses però també les que no ho són tant I ens acompanyarà en aquest recorregut literari per la literatura anglesa de Jane Austen, Rosa Soler, austenita empedreïda

filosofia en veu alta L’Albert Martínez i l’Àlex Agustí, membres de l’Associació Filosofia Ara, seran els encarregats de conduir novament aquest club de lectura que té com a objectiu divulgar la filosofia entre el gran públic Les trobades seran tots els dimarts del mes de novembre a les 18 h i l’obra escollida aquest any per llegir en veu alta i comentar és La disputa de l’ase, d’Anselm Turmeda

Finalment, la darrera novetat d’aquest curs és el club de lectura trimestral de literatura i cinema, que té la intenció d’unir literatura i cinema. Un club de lectura on es comentaran llibres i les seves adaptacions cinematogràfiques Aquest club és conduït per en Joan Fontanella i l’Adrià Besalú, grans amants del cinema i conductors del programa el 7è Art de Ràdio Sarrià Ens trobarem els dimecres 5 de novembre, 4 de febrer i 6 de maig a les 18 h

Una altra proposta que ja vam iniciar l’any passat i que aquest any li hem volgut tornar a donar continuïtat és el club de lectura de

En totes aquestes propostes no ens podíem oblidar del públic infantil i juvenil i és per això que aquest any continuen en marxa el club de lectura infantil adreçat a nens i nenes de 3r i 4t de primària i que condueix la Mar Casas, personal de la biblioteca E Xargay, i que es reuneix el primer dijous de mes a les 18 h I el club de lectura juvenil manga per a nens i nenes de 6è de primària i joves d’ESo i que condueix l’especialista en Japó i en el món del manga, Helena Barco, que aquest any ha canviat de dia i es troben el primer divendres de mes a les 18 h.

Aquesta, doncs, és la nostra extensa i variada proposta de clubs de lectura per aquest proper curs

Sigui quin sigui el teu ritme lector o els teus interessos, segur que trobaràs un club per a tu La Biblioteca Emília Xargay t’ofereix un espai acollidor per conversar, descobrir nous autors i viure la lectura com una experiència compartida

Consulta la programació completa i inscriu-t’hi!

Els llibres t’esperen i nosaltres també n

Club de lectura infantil.

Club de lectura d'art.

Club de lectura de filosofia en veu alta Fotos Biblioteca Emília Xargay

“UN LLOC PER VIURE O PER FUGIR” Pep Camps

Presen Serrano Rivas

Responsable de la sala d’exposicions Dolors Xabé

Per la Festa Major, el 4 de setembre, a les 19h es va inaugurar l’exposició de l’Artista Pep Camps “Un lloc per viure o per fugir” a la sala d’exposicions Dolors Xabé.

Pep Camps, artista gironí, va estudiar Història de l’Art a la Universitat Autònoma de Barcelona Com a pintor ha sigut autodidacta influït pel corrent del Pop Art Internacional i per artistes com Gerhard Richter o Malcolm Morley Porta més de 30 anys de dedicació a l’art

Recorre als mitjans de comunicació de masses, i en la seva obra els plans pictòrics superposats a sobre del fons d’imatges diàfanes evidencien un gran coneixement tècnic, una reflexió i una constant al·lusió al mon oriental Imatges, mobiliari, budes i paisatges expressant sentiments intrínsecs davant de la naturalesa i el pas del temps, sacsejant els diferents nivells de l’esperit

És un artista paradigmàtic pel qual pintar no ha estat mai un interrogant, sinó una afirmació contun-

dent malgrat les dificultats de la professió L’obra i la trajectòria han estat marcats per l’honestedat

L’exposició acull obres de producció de gran format, molt coloristes, realitzades amb acrílics, olis i pigments de fusta i tela que reprodueixen formes molt denses de colors de diferents mides que ens criden molt l’atenció per la seva reiteració i el seu caràcter pragmàtic

Destaquen les seves exposicions individuals a la Galery Moriarty, Madrid, Galeria Denise Levy, Barcelona, i Galeria Palau de la Mercè, Girona, València, Bangkok, diverses ciutats de França i Itàlia. Des del 2000

imparteix cursos de pintura a l’Escola Municipal d’Art de Girona i col labora il lustrant els escrits de Ramon Carbó-Dorca al Diari de Girona i al llibre Sis octets d’octets

Treballa el dia a dia a Parlavà Les seves estades a Àsia, aquest estiu al Japó, les influències literàries, artístiques i musicals, el seu rebuig a la violència, entre altres fan que sigui possible entendre llocs per viure-hi o per fugir

Com ha expressat l’artista: “la pintura és la meva vida i és on m’agafo”

En la seva obra, la creativitat artística respon als seus diferents moments vitals. n

Fotos Sala Dolors Xabé

“EL MEU PARADÍS D’ADRI”

Pius Pujades

Temps d’ahir, Editorial Gavarres. 161 pàgines. Cassà de la Selva, 2025

Josep Brugada

L’escriptor austríac en llengua alemanya Rainer Maria Rilke (1875-1976) va deixar escrit que “l´única pàtria de l’home és la seva infància”. Crec que hi ha molt de veritat en aquesta sentència de l’escriptor.

Almenys de la lectura d’aquest preciós llibre de memòries, El meu paradís d’Adri, de l’escriptor gironí Pius Pujades, podríem interpretar bona part d’aquesta veritat Quan algú es refereix que un indret rural, una casa, una masia, un barri d’una ciutat ha adquirit una especial significació per a ell o ella fins al punt de qualificarlo com a “paradís” vol dir un munt de coses o que idealitzem molt un indret, unes coses, uns objectes, la gent que hem tractat, o que realment unes experiències viscudes han arrelat tan fort en les nostres vides, que, immunes a la realitat que ens és més propera, aspra i dura, no ens en podem desempallegar Ben segur que tots tendim a idealitzar un moment o altre de la nostra vida passada És quasi normal Per més durs que hagin estat els temps passats, ho saben bé els qui, malauradament, van viure de ple els estralls de la guerra civil espanyola i la consegüent sòrdida postguerra Resta sempre en les persones un sentiment nostàlgic dels temps passats, de la gent, les cases, els objectes i les situacions Qui no té nostàlgia de la seva infantesa i de la seva adolescència? La vida passa i la revivim en una successió de diorames a vega-

des foscos, però a vegades plens de llum És el cas de les narracions i les anècdotes d’aquest volumet excepcional que ens acaba d’oferir en Pius Pujades, home que en una ja llarga carrera s’ha dedicat al periodisme i a la literatura El meu paradís d’Adri, ens trasllada a la infantesa de l’autor, en una geografia propera que molts dels lectors d’aquests rodals ben segur coneixen. Les vivències entre la vida urbana centrada en la guerra civil i la postguerra a Girona i tot el que va segar, la vida del seu pare per exemple, deriven de seguida al que l’escriptor va tenir la fortuna de viure en aquest llogarret d’Adri, que aleshores era entranyable i actualment encara ho és El nostre protagonista viu dies i nits inoblidables en aquests paisatges naturals al faldar de la serra de Rocacorba, per mor que la seva mare va exercir de mestra en aquest racó de la nos-

tra comarca quan els seus habitants hi vivien de les feines del camp, dels horts, de la ramaderia, del pasturatge i del bosc Davant de la nostra lectura discorreran un enfilall de records d’un vailet que interacciona amb el món de pagès, amb homes, dones i nens, els quals, força allunyats de les arrugues i la corrosió que deixà en les ciutats el conflicte incivil, viurà enmig d’una rusticitat sana, natural i esparpillada Uns nens que gaudeixen proustianament de la natura com quan conta que volen atrapar una abella, prendre-la sense que els piqui i a la fi matar-la Aquests jocs de mainada de pagès es converteixen en caceres inofensives darrere de papallones, llagostes, mosques i sargantanes enmig de prats, fonts i paisatges inoblidables

Si Marcel Proust (1871-1922) podríem considerar-lo com el gran mestre de la descripció literària en llengua francesa, amb aquest estil del francès, a El meu paradís d’Adri la narració esdevé un bell exercici de descripció de detalls de la vida rural d’abans; de les feines del camp, dels masos, de les eines, els animals i els costums d’una vida a pagès de dones i homes que tal vegada no ens queda tan llunyana El llibre, escrit des d’un punt de vista d’un “jo narratiu”, per tant, ben directe entre qui escriu i qui llegeix, és un devessall de ric vocabulari i d’expressions de la nostra llengua més genuïna que fan de la lectura del llibre un deliciós plaer que tot lector, transportat mentalment a una època i a uns paisatges de no massa lluny, voldria que no s’acabés n

Sota aquest títol volem il lustrar un mateix fet o paraula a través de recursos literaris diferents

Prosa: Jordi Duch | Poema: Joaquim Vilar | Dibuix: KunsepMJ

Miracle

“Tenim el paradís als peus / La terrestritat no és cap condemna, és la vida” – PEREJAUME

Des que els humans ens vam posar dempeus fa molts milers d’anys i les muntanyes es van convertir en turons i aquests en una plana, en una vall..., on hi van créixer les plantes, els fruits, l’herba i les flors, ens hem anat preguntant pel miracle de la vida i el misteri de la mort

Tot pensant-hi apropo tots el sentits al camp, terra sadollada, erma o generosa, mentre em demano estar molt atent a cada instant com si en fos l’únic espectador del que veig observo els arbres fruiters que m’indiquen el pas dels dies, també la verdesca, la marmanya i la resta d’un erol que ha finit el seu cicle a l’hort M’hi apropo i estableixo la relació entre el que conec i el que no, entre allò visible i el que no veig, que se succeeixen de manera inclement

Sé que el temps és relatiu, quin misteri! Cada dia el sol surt i es pon i les nits de lluna plena ens il luminen la foscor Necessitem marcs de referència i un redós de pau en aquesta vida que ens temptegi a cada moment mentre caminem sobre les mateixes passes que es repeteixen “La vida és un cercle, m’ho vaig preguntant, els mesos, com passen?; els anys passen volant!”, cantava Xesco Boix als anys 80 del segle passat. De ple dintre de la roda ens fem grans tot llucant el món, el miracle creatiu, i fem camí i el refem com adormits en la memòria i continuem anant al tros, al jardí o passejant pel camp com els nostres avantpassats, pares i avis, sense aquelles espardenyes,

escarpins de roba però igualment amb els peus plens de pols o engrunes de terra Tot i que no ho sembli, vivim connectats al terròs i no fugim de l’avorriment del seu silenci perquè en som una part minúscula i la contemplem

Mentrestant, amb el pas d’un temps, pacientment, el sembrat creix i es repeteix com si ens parlés, mostrant-nos que la seva finitud, la mort, en serà de nou una vida. Vet aquí el miracle.

L’existència no deixa mai de començar i cadascú l’escriu de maneres diferents tot posant intenció a les paraules segons la direcció que pugui prendre el capir Tot i això no acabem d’entendre el sentit de la vida i de la mort, si no és que a la fi hi ha d’haver un guany, com la llavor amagada sota la terra de qui brota la planta i així la vida pot seguir el seu cicle

Segons una llegenda, el món nasqué d’un senzill gra de mill Déu se’l posà a la mà, hi exhalà l’alè i el sembrà al bell mig de la tenebra A poc a poc, el gra es va anar obrint i va sorgir-hi un planeta (i el relat segueix)

Hi ha tants cabdells i teories sobre la gènesi del món I qui n’és capaç de treure’n l’entrellat?

I qui en sap el secret? Les contalles venen i van i el miracle de la vida continua succeint-se jornada rere jornada; mentrestant, el món continua encapsulat i el gra de mill continua vivint i morint, de la foscor a la claror enmig de records que poblen la seva solitud

Si hi pensem més ens adonem que sense misteri estaríem perduts n

L’únic miracle que podem fer serà seguint vivint, defensar la fragilitat de la vida dia a dia José Saramago

La Poesia -diuenés com el llenguatge, s’experimenta a si mateix

Vull mirar, doncs, d’escriure un instant guardat a la memòria i mig perdut en el record

Torno del camp, jove i peuterrós, i em llevo les espardenyes, blaves, sense taló, suades, i em veig d’un negre agitanat, l’empenya; els dits i la pell, d’un blanc escaldat com de llet

Tants anys fa i segueixo, peuterrós, fent girar la roda de l’hort.

I encara voldria que aquest poema -experimentant-se a si mateixse’n sortís d’expressar el guany d’aquell instant perdut i em descrivís la fragilitat del miracle

Sarrià Sardanista

ACTIVITATS DE SARDANES

Jordi Duch

Diverses han estat les activitats sardanistes en aquests darrers mesos. El mes de maig, des de l’Associació de Veïns de Sarrià de Baix es va fer una audició de sardanes al carrer Pallach amb la participació de la cobla Cervianenca de Cervià de Ter. Ens van interpretar 9 sardanes balladores, com ara: “La lluna”, de Quim Reixach; “Un Bell Somni”, de Carles Santiago; la “Font del Bufí”, d’Andreu Cuadrado; “Santa Pau”, de Josep Saderra, o “l’Endalet, de Premià”, de Francesc Mas Ros.

El mes de juny es va fer també la cloenda del curs per aprendre a ballar sardanes que s’ha fet durant tot l’any els divendres quinzenalment a l’edifici del Coro, amb una bona participació de balladors i que enguany, aquest octubre, es tornarà a reprendre

Per la Festa Major, dues ballades més, una a la plaça de l’obra amb la cobla Els Rossinyolets, de Castelló d’Empúries, una cobla jove amb empenta i il lusió que ens va fer ballar, entre d’altres, la coneguda “Gota d’aigua”, de Pere Mercader, o “A la Feli”, de René Picamal, i també “Camí de la Unesco”, de la compositora Anna Abat La segona audició va tenir lloc el diumenge de la festa, després de l’arrossada popular al Parc de la Salut, organitzada per L’AV Sarrià de Dalt-Pla dels Socs. La cobla Principal de Porqueres va posar el punt i final a l’activitat sardanista de la festa amb una ballada molt participativa amb boniques sardanes com “Palamós, ciutat pubilla”, de R. Viladesau, o “Bona festa” i

“Cantant per les muntanyes”, de Josep Vicens, l’avi “Xaxu” Finalment, per la commemoració de la diada nacional de l‘onze de Setembre d’enguany, se’ns van oferir tres sardanes per la mateixa cobla, la Principal de Porqueres, amb la participació també de la coral Cantaires de Sarrià, que conjuntament van acabar interpretant l’Himne

Nacional: ”Els Segadors”

JOAN CASALS SOLÉS, INSTRUMENTISTA DE COBLA

En una d’aquestes cobles que aquest any han tocat per la Festa Major, concretament a la Cervianenca, un dels músics, el que fa sonar el trombó, és en Joan Casals, nascut a Girona i veí del nostre poble des de fa ja una bona colla d’anys, concretament des de l’any 1992 Casat amb la Corona Vinyals, tenen dos fills, en Jaume i la Maria

Tot i la seva activitat com a músic de cobla, cal dir també que és i ha estat ballador de sardanes, havent ballat en colla, participant a diversos concursos en l’apartat de Lluïment i Punts lliures

Hem conversat amb en Joan una estona, a propòsit de la sardana i la cobla

Quins estudis musicals tens?

De molt petit vaig anar al conservatori de música on hi vaig fer només dos cursos, molt poc, però suficient per aprendre a llegir la solfa Va ser a l’adolescència que em vaig interessar més per la música, sobretot el rock, fèiem petits grups i vaig començar aprendre a tocar la guitarra elèctrica Després vaig anar a l’escola de música moderna i jazz de Girona i allà aprenies, a part de sol-

feig, les tècniques per acompanyar altres músics, harmonia

Quan em vaig casar ho vaig deixar, després van venir els fills, ens vàrem apuntar a anar amb els gegants de Sarrià i vaig animar-me a tocar la gralla amb altres músics que me’n van ensenyar

Amb els Amics dels Gegants, vàrem participar en l’edició del disc “Ball volat” amb l’Àngel Daban

Què et va portar a tocar en una cobla?

Al mateix temps d’anar amb els gegants, vaig començar a anar a l’escola de música de cobla de Banyoles, que la portaven alguns músics de “La Selvatana”, com en Josep Farràs, i allà vaig decidir començar amb el contrabaix El meu mestre va ser en Toni Blázquez Això era cap a l’any 1998. Amb alguns estudiants de l’escola vam crear la cobla Sant Martirià, que no va tenir continuïtat En aquests moments vaig deixar els gegants i vaig incorporar-me a la cobla Vil la de Cassà, i el 2003, una companya de la cobla que era de l’Escala ens va proposar passar a ser La Principal de l’Escala Hi vaig estar

Joan Casals, trombonista de la Cervianenca. Fotos Jordi Duch

fins al 2016 fent de contrabaixista

Un temps abans s’havia jubilat el trombonista i jo em vaig preparar per substituir-lo Amb aquesta cobla vàrem fer dos discos, “Somni escalenc” i “L’Escala recorda”, amb sardanes de l’avi Xaxu En el segon jo ja feia de trombonista

A partir del 2016, em vaig incorporar a la cobla “Cervianenca”, de Cervià de Ter, i encara en formo part

En quins àmbits us moveu?

Toquem principalment pels pobles de l’Empordà, voltants de Figueres i també per la costa Algunes vegades també anem cap a Barcelona

Solem fer unes 40 audicions l’any Cal dir que tots els músics de la nostra cobla i de moltes altres, no som professionals, tenim una altra ocupació principal

Feu només audicions de sardanes?

Sempre surten altres activitats Ara mateix he hagut de fer uns arranjaments per a cobla d’una melodia dels gegants de Ventalló que no tenen grallers També acompanyem molts oficis i altres actes institucionals o festius

Hi ha relleu generacional a la cobla?

Sí, hi ha molt jovent que en el conservatori fan un instrument clàssic i un de cobla Això fa pensar que la continuïtat de la cobla està assegurada I penso també que la sardana continuarà sent interpretada durant molt de temps encara.

Existeix molta competència entre les cobles?

Sí, força, però cadascú en el seu nivell Les petites amb les petites i les grans amb les grans. En el nostre nivell, a vegades hi ha petites discussions en relació a les actuacions pels pobles. Tots voldríem fer més audicions Però entre els músics hi ha bona relació

Com veus el món sardanístic?

A mi em dona la impressió que potser millor que uns anys enrere Amb la sardana que van popularitzar

The Tyets, crec que s’ha donat una empenta Sembla que hi ha més jovent i que no tenen manies a afegir-se en alguna rotllana

Hi ha algunes audicions on hi ha molt poca gent, pocs balladors, però mai no ens hem trobat que no ballés ningú I escoltant, sempre hi ha públic

Els pobles volen sardanes per la festa major

Els músics teniu relació amb els balladors? Balleu, a vegades?

Si tinc ocasió, m’agrada ballar-ne

En les audicions, sovint els balladors s’adrecen a nosaltres, sobretot perquè volen saber-ne el tiratge, el títol i l’autor de cada sardana

Ara gairebé a pertot volen les sardanes de set tirades, llevat d’algun lloc molt concret, on els organitzadors són més conservadors, no admeten el canvi i les continuen volent de deu tirades n

Audició de Festa Major a la Plaça de l'Obra

Arrossada i ballada al Parc de la Salut

Ballada de la Diada Foto J Paretes

PRESENTACIÓ DEL NÚMERO 121 DE PARLEM DE SARRIÀ

Consell de redacció

El número 121 de Parlem de Sarrià va s e r p re s e n t a t e n societat el passat 24 de juliol, vigília i re v e t l l a d e S a n t Jaume, a la Biblioteca Emília Xargay. U n a v e g a d a m é s no vam voler faltar a aquest comprom í s q u e h e m a d q u i r i t a m b e l s lectors i que pens e m q u e e n r i q u e i x e l s c o n t i n g u t s publicats i ajuda a teixir una relació més propera amb tots vostès.

Com no podia ser d’altra manera, el treball de més gruix del número, el dossier d’història sobre el Mas Tomàs, va ser exposat i comentat a bastança per l’autor, el professor Josep Brugada I vam comptar amb la presència de representació de la família Vinyals, actuals residents i dipositaris d’un llegat patrimonial que s’endinsa en els segles

Un altre treball notori publicat al número 121 és l’entrevista a Roger Torrent, de la qual Jordi Duch, que n’és l’autor, va cuidar-se de fer-nos-en un resum Sense la presència d’Àngel Canyigueral, però, també es va comentar el seu interessant reportatge il lustrat sobre el pastors i els estris de banya, que inaugura una sèrie de treballs sobre eines i oficis que anirem oferint en propers números

La presentació va ser, com sempre, l’aparador dels col laboradors per explicar les seves aportacions i, així, es va donar veu a Ernest Penalba, dels Cantaires; a Julián Vizcaíno, de l’AV del Pla de l’Horta; a Jordi Dalmau, degà dels periodistes veterans; o a Roger Casero, enllaç amb el veiníssim barri gironí del Pont Major; i als representants municipals, entre d’altres

Va ser un entretingut capvespre social i cultural a les portes de les vacances d’agost Moltes gràcies a tothom que va acompanyar-nos i dedicar-nos aquella estona n

Part del consell de redacció, s ’ asseu a la taula Josep Brugada, Assumpció Vila, Jordi Duch i Josep Ma Sansalvador

espai2.0

I N T E L·L I G È N C I A A R T I F I C I A L

I P E N S A M E N T C R Í T I C

Roger Casero Gumbau, blocaire

L’any 1986 es va estrenar la pel·lícula "Cortocircuito", una comèdia de ciència-ficció en què un robot militar, el Número 5, és colpejat per un llamp i adquireix consciència pròpia. Jo aleshores tenia entre onze i dotze anys, i recordo especialment l’escena en què el robot descobreix una enciclopèdia i, a gran velocitat, la fulleja sencera absorbint-ne tot el coneixement en pocs segons. Potser sense adonarme’n aleshores, aquell va ser el meu primer contacte, encara que fos inconscient, amb la intel·ligència artificial (IA).

Aquella escena, que llavors em semblava del tot inversemblant, de pura ciència-ficció, avui ja no ens resulta tan llunyana, ja que els sistemes d’intel ligència artificial actuals poden fer exactament això: llegir milers de llibres, articles o pàgines web en segons i respondre amb una rapidesa sorprenent És clar que saber no és el mateix que comprendre El robot de la pel lícula, com la IA d’avui, podia acumular dades, però podia reflexionar, emocionar-se o posar en dubte allò que havia après? Aquí és on rau, encara avui, la diferència essencial entre les màquines (o els algoritmes) i nosaltres: el pensament crític, aquesta capacitat humana de preguntar-nos el perquè de les coses, de sospesar-les i d’interpretar-les En un article anterior, publicat al número 118 d’aquesta mateixa revista, parlava de com la intel ligència

artificial generativa, aquesta que pot crear textos, imatges o vídeos a partir del que ha après, està transformant la nostra manera de treballar i comunicar-nos En aquest article intento aprofundir una mica més i preguntar-nos com la IA està transformant la nostra manera de pensar.

Foto: ThisIsEngineering https://www pexels com/eses/foto/codigo-proyectado-sobre-la-mujer-3861969/

Fa poc es va fer a Catalunya un estudi amb estudiants que analitzava què passava al seu cervell mentre feien un treball de recerca amb i sense suport digital Els investigadors van comparar tres grups: uns feien servir una eina d’intel ligència artificial, uns altres cercaven informació amb Google i els últims treballaven sense cap recurs digital Els resultats van ser tan previsibles com clars: els qui feien servir la IA mostraven menys connexions neuronals relacionades amb el raonament i la memòria; en canvi, els estudiants que havien de construir el coneixement pel seu compte, llegint, seleccionant, escrivint, equivocant-se, activaven més zones del cervell associades a la reflexió i a la presa de decisions

Això no vol dir que utilitzar la IA sigui dolent No només perquè resulta, a dia d’avui, ja quasi inevitable, sinó també perquè ha vingut per quedar-se i perquè, en realitat, és una eina molt útil si la utilitzem amb criteri: pot ajudar-nos a organitzar idees, a resumir textos, a traduir-los, a generar imatges o a inspirar-nos El problema el tenim, segurament, quan deixem que sigui la màquina qui pensi per nosaltres, quan la màquina no només ens doni les respostes, sinó també ens formuli les

preguntes. Si ho fem, si deixem que la IA pensi per nosaltres, correm el risc de convertir-nos en simples espectadors del nostre propi aprenentatge, deixant que la tecnologia faci el camí que ens tocaria fer a nosaltres.

El repte, doncs, no és prescindir de la IA, sinó aprendre a conviure-hi sense perdre el nostre paper actiu i crític davant l’allau d’informació que ens bolca La IA pot ser un bon copilot, un gran copilot, però el volant l’hem de continuar portant nosaltres

La IA segur que ens farà el viatge més fàcil, però només nosaltres podem decidir-ne el destí, cap on volem anar Vivim envoltats (i saturats) d’informació i d’algoritmes que cada vegada més ens ho serveixen tot fet, i és justament per això que el pensament crític (contrastar, dubtar, preguntar i entendre) és més necessari que mai Potser el robot Número 5 de la pel·lícula llegia enciclopèdies a la velocitat de la llum, però nosaltres continuem tenint una cosa que cap màquina pot simular del tot: la curiositat, l’experiència i la consciència. I potser, en el fons, aquesta és la veritable diferència entre aprendre i simplement processar informació. La IA pot saber-ho tot, però només nosaltres podem donar sentit al que sabem, independentment de si és molt o poc n

Quadern d’apunts

Josep M Sansalvador | josepmsansalvador@gmail com

Cultura general

Al’hora de mirar la televisió val la pena estar atent. Sempre pot sorgir alguna sorpresa. Que ho expliquin a en Jordi Paretas, si no, que el vespre del dia 5 d’agost mirava el concurs Atrapa’m si pots de TV3 i va trobar-se en pantalla a un participant a qui preguntaven per una escultura de formigó d’Emília Xargay inaugurada el 1994.

L e s r e s p o s t e s p o s s i b l e s eren diverses: La gamba, El toro de Wall Street, El toro de Sarrià de Ter, El peix de Gehry, El gat de Botero.

L’amic Paretas va tenir prou agilitat per capturar la imatge del moment, mentre el concursant havia de decidirse i l’obra de la nostra escultora era esmentada per la tele i en prime-time

No ho va encertar: va decantar-se per un altre toro, pel de Nova York. Llàstima. Una mala tarda pot tenir-la qualsevol.n

Camí de Sant Jaume

Quants pelegrins, excurs i o n i s t e s , c i c l i s t e s … que recorren la via catalana del Camí de Sant Jaume poden arribar a passar per Sarrià, pel carrer Major, per l’antiga Via Augusta? És una xifra molt difícil de determinar, per manca de dades o d’estadístiques fiables. Ha estat una sorpresa descobrir que, a efectes de validar el carnet de pas que acredita que les diferents etapes es van c o m p l e t a n t , e x i s t e i x u n segell sarrianenc que dona fe de la presència dels caminants per aquets tram, pel nostre poble S’hi pot distingir el Pont de l’Aigua, l’església de

la Misericòrdia, la petxina de Sant Jaume i unes figures humanoides que representa que fan la ruta.

El tenen a la fleca i pastisseria Llausàs, a la placeta de la Font. Estaran encantats de la vida de segellar algun carnet del camí, alhora que els pelegrins poden aprofitar i fer provisió de pa tou i d’excel·lent pastisseria per al viatge.n

En Cinto i la Maria, ai!

Cada vegada és més difícil poder veure els gegants de Sarrià en acció. Fa anys que la colla gegantera o f i c i a l – e l s A m i c s d e l s Gegants- està formalment aturada i, en mans d’un grup de voluntaris, s’aconsegueix que surtin al carrer i ballin en ocasions assenyalades però comptades. Dins del període temporal que comprèn aquest número de Parlem de Sarrià han sortir tres vegades: per l’Homenatge a la Vellesa, pel pregó de la Festa Major i per la Diada Nacional. Anant bé, no hi tornaran fins l’any vinent.

S’han fet crides a la revitalització de la colla, s’ha mirat de captar nous voluntar i s , p e r ò l ’ e n c e f a l o g r a m a segueix pla, amb clara tendència cap avall. És una llàstima, perquè arribarà el moment que els trobarem a faltar de manera definitiva.n

Bons amics

L’Editorial Gavarres, amb seu a Cassà de la Selva, és una iniciativa cultural modèlica. Les capçaleres de les diferents revistes que editen tenen l’objectiu de donar veu i explicar històries de gent anònima d’arreu del país També es dediquen a l’edició de llibres de rerefons històric i social, i de narrativa. Ens han agafat estima i són diverses les presentacions que han fet a Sarrià, sigui a la biblioteca com al Coro. Si l’any passat vam presentar-hi el número de Gavarres amb dossier dedicats als flequers, aquest estiu hi hem fet la presentació de la novel·la “Sense mans pel camí fondo”, de la celranenca Mar Camps. Els que no hi vau poder ser presents, no us deixeu perdre aquesta bonica peça d’orfebreria literària.n

CAN BUTIÑÀ

UNA FÀBRICA DE PAPER AL CARRER MAJOR DE SARRIÀ DE TER

Assumpció Vila Simon

Quan l’empresa paperera Juan Butiñà SL. va tancar, cap a 1993, les naus del carrer Major varen romandre un temps sense activitat, fins que es varen enderrocar per la construcció d’un bloc de pisos. Un dia, encuriosits, ens vàrem endinsar entre les runes per fer unes fotos de les antigues voltes de les naus. En un racó, hi havia un munt de papers que ens varen semblar, a primer cop d’ull, albarans i factures. Aquesta documentació ha romàs dins d’una caixa tots aquests anys i, finalment, desvelem el seu contingut.

Seguint el fil d’aquests papers, també de les llicències d’obres de l’arxiu de l’Ajuntament de Sarrià de Ter i d’altres documents que ens ha proporcionat Carles Serrat, fill de Pere Serrat, administrador i home de confiança de Joan Butiñà Guimerà, hem pogut refer la història de l’empresa

A la segona meitat del segle XX, al començament del carrer Major, coexistien dues petites fàbriques de paper, can Butiñà i can Vila, que es trobaven una a tocar de l’altra. Competien en el mateix mercat, el del paper reciclat, tot i que amb diferents estratègies L’inici dels dos negocis s’entrecreua en el temps

d o s s i e r d ’ h i s t ò r i a

Treballadors i treballadores de can Butiñà, a la porta de la fàbrica (antiga quadra de can Rossa o fonda Carreras) Foto cedida per Carles Serrat

L’empresa Butiñà fou creada per Bernat Butiñà Sarquella (Banyoles, 1866-Girona, 1953), drapaire del carrer Hortes, 18, de Girona, on hi tenia un magatzem de draps

Les dades més reculades de la família Butinà les trobem a Banyoles

En el cens de 1889 habitaven al carrer Álvarez, número 22, el pare, Pere Butiñà Ramió, dedicat al comerç, la seva dona, Teresa Sarquella Duran, i els dos fills menors d’edat, Jacint i Gertrudis Butiñà Sarquella Els fills mes grans, Pere Butiñà Sarquella i Bernat Butiñà Sarquella, residien a Girona i es dedicaven al comerç, mentre que Josep Butiñà Sarquella residia a Gandia 1

En les contribucions industrials de Banyoles, des de 1876 fins a 1886, el pare, Pere Butiñà Ramió, cotitzava per l’epígraf de la indústria del cànem i del lli, per 4 telers amb llançadora per llenços ordinaris i, per l’any 1887, per 2 telers, situats a la porta dels Turers

Així doncs, el pare era un petit industrial. Els dos germans Pere i Bernat Butiñà de ben joves varen deixar la llar i el negoci familiar de Banyoles per anar a Girona i dedicar-se al comerç En el padró de 1900 ja no s’inclouen a Banyoles, sinó a Girona

En la contribució industrial de Girona de 1920, consta que Bernat Butiñà té un magatzem dit de “corteza” (escorça, provinent d’alzines sureres) En la de 1923, és Elisa Guimerà, la seva dona, qui te al seu nom un magatzem de draps al carrer Progrés, número 20 En la contribució industrial de 1934, el magatzem del carrer Hortes ho és de draps i apareix a nom del seu fill, Bernat Butiñà Guimerà. Més endavant, en la de 1943, Joan Butiñà Guimerà està al capdavant del negoci, ara al carrer Eiximenis, número 18

1 Cens 1889 Arxiu de l’Ajuntament de Banyoles a l’Arxiu Comarcal de Banyoles

Com a drapaires solien recollirtota mena de material, draps, paper vell, ferralla, etc.2

Bernat Butiñà Sarquella es va casar amb Elisa Guimerà Montes, nascuda a osca l’any 1870 D’aquest matrimoni varen néixer 6 fills: Teresa (1893), Josep (1899) que fou un metge de renom, Francesc (1902), obrer fogoner, Bernat (1904), Jesús (1906), oficial sastre, i en Joan (1912) El matrimoni vivia al carrer Hortes, 18, principal, 1a, a sobre del magatzem de draps, domicili que ja es relaciona en el cens de 1910 A la mateixa

2 La casa del carrer Hortes, n.18, resta tal qual en l’actualitat. A la façana hi ha una placa que indica que l’escriptora Aurora Bertrana i Salazar hi nasqué l’any 1892

La casa i magatzem del carrer Hortes, 18 de Girona, en una foto de 1944. Cedida per Carles Serrat

la processó de Corpus de 1957 , passant davant del magatzem de can Butiñà al carrer Hortes Foto CRDI, Arxiu històric Ajuntament de Girona

Imatge actual de la casa del carrer Hortes de Girona FotoAVS

finca, en la planta primera hi convivia, l’any 1930, el matrimoni de Teresa Butiñà Guimerà amb el procurador Josep Saguer Reig i els seus fills, Josep Saguer Butiñà i Lola Saguer Butiñà 3

En el cens de 1936, conviuen a la mateixa casa, al pis principal, el matrimoni de Bernat Butiñà amb Elisa Guimerà, amb els seus fills, Joan i Teresa Butiñá Guimerà, aleshores vidua Saguer En el primer pis, el matrimoni de Francesc Butiñá Guimerà amb Pietat Massifern Prat i la filla, Dolors Butiñà Massifern, i, en un altre pis, el matrimoni de Josep Ma Butiñà Guimerà amb la seva dona, Josepa Noguer Tuni.

Cap a 1933, Bernat Butiñà feia companyia amb Joan Vila Tarradell a la petita fàbrica de paper de l’avinguda 14 d’Abril (durant la II República, nom del carrer Josep Flores) de Sarrià de Ter, amb una màquina de 0,85 m L’empresa era coneguda com “La Família” . En aquesta època, la quadra de can Rossa de la fonda d’Emili Carreras (abans fonda Serra) del carrer Fermí Galán, 22, (nom amb què es coneixia el carrer Major de Sarrià de Ter en temps de la II República) va quedar lliure i en Joan Vila Tarradell la va llogar per instal lar-hi una nova màquina de paper. Va començar les obres d’enderroc de la quadra i la compra del ferro per fer-ne la màquina

Aquell any 1935, tant Joan Vila Tarradell com Bernat Butinà sol·liciten a l’Ajuntament de Sarrià de Ter construir una fàbrica de paper continu a can Rossa. Bernat Butiñà el demana per una màquina d’1,40 m el 4 de novembre de 1935, i Joan Vila Tarradell per una de 0,90m, el 6 de novembre de 1935 En aquesta cursa s’hi afegeix Joan Butiñà Guimerà, qui el 26 de novembre també demana permís per instal·lar al número 22 del carrer Abajo, una màquina de paper continu Com sigui, tots dos construeixen una màquina al lloc indicat, però qui la dona d’alta és Bernat Butiñà, mentre dona de baixa la de l’avinguda 14 d’Abril

3 Padró de 1930 de l’Ajuntament de Girona

Com ja he comentat, Bernat Butiñà vivia i tenia el magatzem al carrer Hortes, 18 Davant per davant hi havia el convent de les Bernardes, monestir que tocava a l’església del Mercadal i que durant la Guerra Civil fou arrasat, cremat i enderrocat. No es coneix massa vida social de la família Butiñà, tret d’un anunci de maig de 1936, on es comunica a Bernat Butiñà Sarquella que ha estat admès com a soci de l’Ateneu de Girona

L’any 1936, amb l’inici de la Guerra Civil, el treballador i membre del comitè antifeixista de Sarrià de Ter, Carlos Puig Teixidor, confiscà l’empresa de can Butiñà fent fora en Joan Vila Tarradell de l’empresa, amb la qual cosa des de 1936 a 1939, aquesta fàbri-

ca queda col lectivitzada, sense direcció tècnica Joan Vila es va quedar a la fàbrica petita “La Família” i Bernat Butiñà i el seu fill Joan es queden a Girona als seus domicilis Des d’aquest fet, els dos paperaires mai més faran cap negoci conjuntament.

Bernat Butiñà, en els primers mesos de la Guerra Civil , quan s’estava destruint el contingut de les esglésies, va comprar, a qui li portava, llibres procedents d’arxius religiosos Com que era coneixedor de la seva importància, va separar els llibres religiosos que creia rellevants, amb la qual cosa va salvaguardar molts llibres del Bisbat4 També hi ha una referència al llibre de les Religioses Hijas de San José (les Butinyanes)

4 Això m’ho va explicar el meu pare Francesc Vila Roca, ja que molts llibres els varen portar a les moles de la fàbrica La Família i, en Bernat

va demanar al meu avi que els guardés També hi ajudava el fet que alguns tenien pergamí i un paper difícil de destruir, però la intervenció de Bernat Butiñà no es pot desmerèixer

La fonda Carreras, en una imatge de primers de s XX, on s ’observa la porta d’entrada a la fonda i els bancs de pedra Foto cedida per la família Llausàs Ballada

El convent de les Bernardes, un monestir de monges clarisses que ocupava una gran illa del carrer de Santa Clara i del carrer Hortes de Girona Fou incendiat i enderrocat durant la guerra civil Foto CRDI Arxiu Històric Ajuntament de Girona

Butiñá,

sobre el període 1936-1939, que les monges es varen allotjar, vestides de seglar, en diverses cases, una d’elles la casa dels Butiñà. En el cens de 1936, era l’única família amb aquest cognom, per la qual cosa és probable que fos la família de Bernat Butiñà 5

Acabada la Guerra Civil, Bernat Butiñà recupera l’empresa del carrer Major, 22, aleshores carrer Jose Antonio, i continua amb la fabricació de paper d’estrassa.

Joan Vila Tarradell és empresonat, acusat d’haver reobert la fàbrica Flores sense el permís dels seus propietaris i, per tant, no fa valer cap dret sobre la fàbrica Butiñà Bernat Butiñà i el seu fill Joan, canvien la maquinària i construeixen una nova màquina d’1,40 m o 1,45 m La ferralla de la màquina vella la retornen a Joan Vila Tarradell, el qual també va començar una nova màquina de paper a la quadra d’en Jordi de cal Rei, al número 12 del mateix carrer, una vegada els soldats que construïen el pont de l’Aigua varen desallotjar la nau

L’11 de juliol de 1941 es concedeix a Bernat Butiñà autorització per ampliar la part humida de la màquina de paper, permís que surt publicat al BoP En una dada de producció de 1944, s’esmenta que

la fàbrica produïa 540 tones/any de paper cartró i/o d’estrassa 6 Bernat Butiñà Sarquella va morir el desembre de 1953. El seu fill, Joan Butiñà Guimerà, amb 43 anys, va comprar, el 4 d’octubre de 1955, a Emili Carreras Muriscot la casa número 22, on es trobava la quadra de l’antiga fonda Carreras Des d’aleshores, la fàbrica de paper reciclat o de paper d’estrassa es coneix com la fàbrica de Joan Butiñà i, més endavant, Juan Butiñà SA, societat que es constitueix l’any 1970

De la fonda Carreras, en sobresortia un cos al carrer, fent cantonada, un angle de 90 graus amb la resta de l’edifici En aquest cos hi havia la porta d’entrada a la fonda i dos bancs de pedra, l’un a solell i l’altre a l’oest, que l’emmarcaven En fotografies antigues es pot veure que era un lloc comú per anar-hi a passar l’estona i prendre el sol Després de comprar l’edifici sencer, Joan Butiñà demanà enderrocar aquest cos sobresortint, fent desaparèixer aquells bancs. Per aquest efecte, Joan Butiñà va sol licitar permís d’obres a l’Ajuntament de Sarrià de Ter i al Ministerio de obras Públicas el maig de 1956, ja que el carrer Jose Antonio és la carretera nacional de Madrid a França

5 Breve Historia de la Vida del Instituto de las religioses Hijas de San Jose durante el tiempo del dominio rojo, 1936-1939, pàg 6 , dada facilitada per Joaquim Nadal 6 Pere Sala en l’article “Fàbriques i producció de paper a les comarques gironines (1843-2000)” de Revista de Girona, n 205, març-abril 2004, pàg 50

Joan Butiñà i la seva dona Maria Julià, trobada entre els papers de l’empresa quan s ’enderrocava.

Plànol lliåcència d’obres de 1956 Arxiu Ajuntament de Sarrià de Ter AHG

Imatge de l’any 1944, de l’entrada a can Butiñà, abans de l’enderroc del cos sobresortint Foto cedida per Carles Serrat

Plànol magatzem, segons llicència d’obres de 1956. Arxiu Ajuntament de Sarrià de Ter. AHG

En el mateix expedient d’obres de l’Ajuntament, se sol licita construir un cobert per encabir-hi la caldera Aquest és de l’agost de 1956 i el redacta l’arquitecte Narcís Negre Tibau El nou magatzem serà de 199 m2 i cobrirà un pati de la fonda, fins arribar al riu Ter 7

L’any següent, el 24 de juliol de 1957, torna a presentar un nou projecte d’ampliació d’un altre pati, amb una superfície de 165,2 m2, signat per l’arquitecte S Altimir 8

Aquestes dues naus encara existeixen avui, ja que en construir el bloc de pisos no es varen enderrocar, per la qual cosa són visibles des del riu Ter

LES FACTURES DELS ANYS

1958 I 1959

Quan vàrem entrar dins les naus que s’enderrocaven, cap a 1997, vàrem recollir un munt de papers, que després d’un examen més minuciós ha resultat que eren factures de proveïdors per béns i serveis, dels anys 1958 i 1959, a banda d’uns albarans de la darrera etapa, de 1986 a 1991, i

alguns documents esparsos. El que té d’interès aquesta documentació és que es tracta de proveïdors, en la seva major part, d’àmbit local gironí

En termes econòmics, observar les transaccions d’aquells anys no té res a veure amb les transaccions actuals del mateix sector. Aleshores, en ple règim franquista, en plena autarquia, sense gaire mitjans de transport, tot es resolia en els tallers propers i proveïdors locals També hi ha documentació de bancs i uns resums setmanals de transaccions realitzades, escrites a mà en un tros de paper d’estrassa de la seva producció I unes petites llibretes, com dietaris, escrites en taquigrafia que no hem pogut transcriure

MAQUINÀRIA I REPARACIONS

Com és conegut, el sector paperer necessita maquinària pesada A la província de Girona existien en aquella època diverses fàbriques de paper, però també molts tallers mecànics que els subministraven. Joan Butiñà no va ser-ne cap excepció, per això entre la documentació trobem factures del Taller Salvador Alberch i de Construcciones Mecánicas M Sarasa, dos tallers gironins molt importants que alhora eren foneria En una factura de 30 d’abril de 1958, del taller de Salvador Alberch es detalla” la construcció d’un assecador d’1,5 m de diàmetre per 1,5 m d’ample, amb els seus corresponents suports, rodaments i rodets, caixa vapor, bancades i cargols” Això indica que l’ample de la màquina de paper era inferior a 1,50 m, probablement d’1,40 a 1,45 m La factura era d’una quantitat considerable (249.551,20 pta.) i, com era cos-

tum, es pagava a terminis En els albarans s’especifica el transportista, Transports oliveras, de Sarrià de Ter, conegut també com en Rosari

En una altra factura de desembre de 1958, la foneria de Salvador Alberch construeix un moló, una peça de la pila holandesa, una màquina que refinava la pasta abans d’entrar a caixa d’entrada

En una de les factures de Construcciones Mecánicas M Sarasa es detalla “reformar la taula de fabricació per ampliar-la; reparar els cargols graduadors, guies i suports ”

En una altra, d’octubre 1958, es construeix una allisadora de 5 corrons, amb les seves bancades.

Hi havia tallers locals de Sarrià de Ter, del taller mecànic de Jacint Brunet, del de Pere Corominas, de l’empresa Industrias Metalúrgicas

Cleval o bé del ferrer Sebastià Batista Bosch, que feien feines a mida, artesanals

A Girona ciutat, el taller de Vicente Serra també tenia foneria i construïa peces en bronze, llauna i alumini El magatzem de Cat y Ca subministrava maquinària hidrotèrmica, tubs i accessoris, i les ferreteries

Puigmartí , la de José Escatllar i la de Mauricio Torrent, petites peces El material elèctric el compraven a Comercial Elèctrica9 i l’obra civil la realitzava el constructor Lluís

Camps Hi ha una factura, si més no curiosa, d’un picapedrer de Girona, Albert Costa, que repica les moles on es trinxa el paperot

També es proveïa d’altres conques papereres, com la de l’Anoia, en aquest cas del taller Enrique Alegre de Sant Pere de Riudebitlles, on va comprar una tela metàl lica de bronze per la taula de fabricació, de la mida d’1,46 m d’ample per 11,35 m de llarg, la qual cosa indicava que la taula de fabricació era de cap a 4 metres de llargada

De la zona nord, com l’empresa Caucho Especial M R M, SA de Sant Sebastià, va comprar un dipòsit d’ebonita.

El magatzem de can Butiñà, vist des del passeig del riu Foto AVS

L’empresa de Joan Butiñà fabricava paper blanc reciclat, dit d’estrassa, per al mercat de l’alimentació, i paper Kraft per a l’embalatge. També fabricava papers de colors, en especial el paper blau per embolicar el cotó

En la revista Parlem de Sarrià de gener-febrer de 1999, el número 26, en Joan Casals entrevista en Vicenç Ferrer i Fornells, que fou encarregat de can Butiñà des del seu inici, del qual en transcric una part:

QUINA CLASSE DE PAPER FEIEN?

“Paper d’estrassa En una fira de Barcelona, vam tenir el primer premi al millor paper d’estrassa de Catalunya Tot i que en Bernat Butiñà no hi entenia ben res, anàvem a Barcelona a vendre Jo feia triar el paper bo, el que tenia més bona fibra, per sis o set dones, el feia posar a part i en tirava una quantitat a cada cilindrada que feia Sortia un paper molt bo, que era potent”

QUIN PROCÉS SEGUIEN PER FER

EL PAPER?

“Primer hi havia un joc de moles que fa la pasta, després el cilindre, que voltava i feia la fibra petita i d’allà passava a la mescladora, que barrejava les classes de paper D’allà anava a les tines i després a la màquina on hi ha la tela i uns nivells que anivellen el gruix de pasta que pot passar. També hi havia el manxó, que premsa i queda el paper fet D’allà va el panyo prim que se’n diu, que són unes baietes de llana que van traient el suc Passa pel muntant, que acaba d’escórrer i d’allà ja va a l’assecatge Després es talla amb màquines talladores Primer no en teníem, hi havia un bombo reixat que el plegava, el tallàvem amb un tallant manual molt afilat i ho portàvem a la guillotina per fer-ho a mida La plegadora era elàstica i s’havien de calcular les peces que havien de sortir, però això va durar molt poc”.

Vicenç Ferrer Fornells 1999 Foto Joan Casals

Premses de la màquina de paper de can Butiñà Fotos cedides per Carles Serrat

Taula de fabricació de la màquina de paper

Cilindres de la màquina de paper

El procés es va modernitzar de manera que van comprar una bobinadora i una talladora. El paper, una vegada fabricat en una bobina mare, es rebobinava i s’entregava o bé en rulls i bobines de diàmetre i mida diversa, però també en raimes i fardells A efectes de tallar el paper en la mida sol licitada, disposaven d’una talladora La secció de manipulats la composaven bàsicament dones, que treballaven a dos torns, matí i tarda, comptant i encapsant el paper, mentre que la màquina de paper treballava a tres torns, de dilluns a divendres

En aquells primers anys, hi havia màquines de fer bosses, segurament de tipus hexagonal Tot i que no hem pogut establir de quin fabricant eren, en el balanç de situació de 1958 hi figura l’empresa onena, que era un fabricant de bosses de paper de Navarra

De Construcciones Mecánicas M Sarasa, l’octubre de 1959, es construeixen recanvis per aquestes màquines i, del taller Jacint Brunet, l’octubre de 1959, també hi intervenen Curiosament, un rebut del cisteller Jesús Xargay, de Sarrià de Ter, indica que compren uns coves de vímet, que tradicionalment servien per llençar-hi les bosses defectuoses de les màquines de bosses

MATÈRIES PRIMERES I APROVISIONAMENTS

Per produir el paper d’estrassa es partia de paper recuperat o reciclat, el qual es destriava i es trinxava en unes moles de granit La qualitat més habitual pel paper blanc era el residu de les impremtes; pel paper gris era el paper d’arxiu, i pel paper marró, dit Kraft, el cartró i els sacs de ciment El paperot passava de les moles a un púlper (o mescladora), d’aquí a les piles holandeses on es refinava, després a unes tines on es barrejava amb la cola, la carrega mineral i d’altres productes químics, en algun cas, el color

Els proveïdors del paperot solien ser drapaires, amb empreses més o menys grans Entre la documentació hi ha factures de petits subministradors, com Julio Nualart, de Calella; Jose Gaya Roca, de Barcelona; Jaime Montell, d’Arenys de Mar, o Valentí Carbonell, de Mataró També hi ha una oferta de preus de l’empresa CAPYT (Comercial Aprovechamientos Papeles y Trapos) amb els preus de les diferents qualitats: retall de paper blanc 1a i 2a, arxiu 1a, imprès, colors, especial, Kraft, ciment i casolà En un altre retall de paper que diu Mercado desembre del 58, hi ha els preus orientatius per a la compra del paperot i els preus per a la venda de les qualitat del paper d’estrassa

La cola es comprava a Colas Bewoid i a Erplip El mineral, en aquest cas caolí, a un representant anomenat Bonaventura Prat El talc que també es barrejava amb el paperot a les moles, a Cementos y Talcos Cusí, SC ,de Figueres, i el sulfat de cal, al magatzem de B. Fontán Mundet, de Girona De l’empresa Blancos de Aragon, de Saragossa, provenia un producte anomenat satinita

Cilindres assecadors de la màquina de paper

Pope del final de la màquina de paper

Oferta de preus de l’empresa Aprovechamientos Papeles y Trapos

El color pardo bismarck que es barreja amb la pasta marró, el compraven a l’empresa química Sandoz SAE, i a José Mª de Bofarull, un producte pel tractament de l’aigua anomenat Disolit. De l’empresa C.A.D.I.E, Compañía Anónima de Industrias Electroquímicas amb representació a Girona, provenia la sosa líquida

Malauradament no s’ha trobat cap full de producció complet, només una plantilla, on es veu com es barrejaven els productes a les moles o a les tines

Entre la documentació també es troben factures de material d’aprovisionament, com els feltres, les teles que acompanyen el paper en el circuit de màquina, les quals duren força mesos. Aleshores, algunes provenien d’una empresa tèxtil d’olot, Manufacturas de Fieltros Industriales SL La factura del mes d’agost de 1958 mostra la compra d’un panyo assecador de 20,50 m de llarg per 1,40/45 m d’ample, que coincideix amb l’ample de màquina A vega-

des hi havia l’oportunitat de comprar un panyo assecador de segona mà de la MP2 de J y F Torras Hostench SA, que era una màquina de dimensions similars, cap a 1,50 m També hi ha un muntant i una baieta de l’empresa Uralita SA de Cerdanyola I d’Alcoi, població on es va introduir el paper a la península Ibèrica, una factura per la compra d’uns muntants de l’empresa tèxtil Francisco Gisbert Lopez, SA,

Els taps per les bobines es compraven en clau local, al cadiraire Joan Badia, del Pont Major i, els cabirons, per posar les bobines a sobre i protegirles de l’aigua i de la brutícia del terra, al serrador de fustes d’Angel Taulé, de Sarrià de Ter El filferro per fer els fardells, a Jesús Montero, de La Garriga

L’energia, a Sarrià de Ter, la proveïa la Central Elèctrica de Francisco Mitjans Trobem rebuts per electricitat i per força motriu, amb recàrrec per hores punta i energia reactiva

La primera caldera anava amb carbó, comprat a un magatzem de Girona, de Francisca Feliu Amat, i a Carbones Minerales Condal, de Barcelona

Més endavant, l’any 1965, es va comprar una caldera de vapor a l’empresa General-Térmico Espanyola SA, de Barcelona, per un import de 776 192 pta , que funcionava amb fuel-oil

TRANSPORT I SERVEIS

El transportista principal era l’Emili oliveras, de Sarrià de Ter, més endavant Transportes oliveras, amb els fills Josep i Martí, que solia fer l’entrega dels fardells i bobines de paper que anaven als distribuïdors locals, Massegú, Rabaseda o Planells, i als clients de Barcelona, via tren Curiosament, el transport per ferrocarril era més habitual del que ho és actualment També portava productes químics o les peces dels tallers mecànics esmentats Un altre transportista habitual, Vidal Fàbrega, feia servei diari a Barcelona i a la seva àrea metropolitana Per altres rutes, es contractava a Transportes Unidos CRP, que anava a Ripoll i a Vic, i Transports Frigola, que anava a Mataró.

Entre la documentació de serveis hi ha els rebuts de les assegurances: de vida, incendis, la mútua dels treballadors, per riscos catastròfics amb diverses companyies del ram, algunes estrangeres També tenia per costum sol licitar informes de clients amb l’empresa, Dun&Bradstreet, poc usual per aquella època Els extintors de la fàbrica els proveïa l’empresa Parsi, de Barcelona

Destaca un rebut de Mercedes Vila Casadevall pel lloguer del magatzem del n 74 del carrer, és a dir, per la sala de ball del cafè del Centro, amb entrada pel passeig del Riu de Sarrià de Ter En aquest magatzem s’hi solien posar bales de paperot, que després s’havien de portar en camió a la fàbrica del carrer Major, tal com es pot

veure en la factura del transportista Emili oliveras, on cobra 50 pta per cada viatge que fa del magatzem a la fàbrica

La comptabilitat la portava el Sr Climent Guardiola, que havia estat mestre republicà de les escoles de Sarrià de Ter Per la comptabilitat oficial es comptava amb l’intendent

mercantil Julio Bou i per temes diversos de personal, l’advocat Juan Vallespin

També hi ha algunes factures de papereria A la impremta Carles, de Sarrià de Ter, hi feia imprimir els “partes “de treball; a la impremta Talleres Gráficos Ribas, de Palafrugell, les targetes i els sobres de Nadal

PERSONAL

Entre la documentació hi ha un llistat de personal escrit a mà Pel que es pot esbrinar, hi treballaven 19 homes en tres torns i 7 dones en dos torns a la talladora i les màquines de bosses A banda, l’escrivent, que era el mestre Climent Guardiola, i el propietari, Joan Butiñà

Homes

1 Vicenç Ferrer Fornells

2 J Gelada

3. J. Roch

4 Josep Sirvent Xifra,

5 Jaume Garriga Preses

6 J Trullàs

7 J Busquets

8 J Noguer

9 Salvador Rovira Joher

10 Pedro González

11 Modest Colomer Teixidor

12. Lluis Viella oriol

13 E Creixans

14 A Jordà

15 Vicenç Pueyo

16 Miquel Solà Grau

17 Josep oliveras Rosés

18 Antoni Pérez

19. J. Lladó

Dones

20 Dolors Grau Amagat

21 Dolors Mercader Canals

22 T Camós

23 I Palarón

24 J Salcedo

25 A Pérez

26. Carme Maynegre Fornells

CLIENTS

En la documentació de 1958 i 1959 no hi ha cap llistat de clients Es poden conèixer a partir de les remeses de lletres enviades als bancs, però en qualsevol cas és una dada incompleta També es pot extreure d’un balanç de situació de maig del 1959, però no té massa detall, tret de saber quin era el client més important

Dolores Torres Torelló

J Margenat Calella

J Cabrafiga T Figueres

Julio Nualart Calella

Juan Ribé Reus

Esteban Portet. Vic

I Reguant Sabadell

Papelera Ripollesa Ripoll

Pedro Colls Carreras Girona

Francisco Barriga Badalona

Joaquin Massegur Portell Girona

J Burrull Sabadell

Ricardo Delshorts Barcelona

Industrial Aragonés Calella

J. Ma Bofarull. Arenys de Mar

Entre la documentació hi ha algunes llibretes amb anotacions de comptabilitat i petites agendes amb anotacions diàries i directoris de telèfon de clients i proveïdors. Aquestes anotacions són en taquigrafia, cosa que indica que Joan Butiñà en tenia coneixements

L’any 1966, Joan Butiñá sol licita permís d’activitats al Govern Civil, ja que es tracta d’una activitat amb aparells de pressió, i, per tant, perillosa La memòria la prepara l’enginyer Alfons Mª . Thió de Pol, del 8 de desembre, i s’hi detalla la següent maquinària:

DESCRIPCIÓ DE MAQUINÀRIA

Potència

- Moles de pedra d’1,5 diàmetre amb motor de 20 CV

- Pila holandesa de 150 Kg de capacitat de 20 CV

- Tines d’alimentació de pasta amb agitadors 5 CV

- Màquina d’1,30 m d’ample amb premses, assecadors, setinador i devanadora amb motor Asea de 20 CV

- Talladora de paper de 1 CV

- Màquina embaladora amb motor

Siemens 1 CV

- Cremador de vapor amb motor de fuel-oil, pressió de treball 6Kg/ cm2, i de timbres de 8Kg/cm2, bomba d’aigua, bomba fuel-oil,

- Ventilador amb potència de 2 CV

- Moles de pedra d’1,8m diametre, amb motor de 15 CV

- Pila holandesa de 200 Kg de capacitat amb motor de 10 CV

- Bobinadora d’1,60 m d’ample amb motor de 3 CV

- Aparells auxiliars amb una potència de 3 CV

- Depurador d’aigües residuals amb recuperació de pasta de 1 CV

També s’explica el consum de productes i la producció:

- paperot o rebuig: 750 t

- sulfat de cal: 90 t

- sulfat d’alumina: 25 t

- cola: 18 t

- fuel-oil: 300 t

La producció total era de 700 tones/any. El total de personal era de 25 persones, 20 homes i 5 dones.

Quant a productes perillosos, s’esmenta que de l’aigua residual se’n depura el contingut de fibra i s’envia neta al riu

En els plànols que s’adjunten, es pot observar la situació de les dues moles, les dues piles holandeses, la talladora, la caldera i la bobinadora, així com una calandra En cap cas es parla de bosses de paper. Sembla que les dades comunicades són inferiors al que era la realitat; per exemple, amb l’amplada de la màquina i, evidentment, amb la producció 10

El 26 de febrer de 1970, Joan Butiñà Guimerà, la seva esposa, Maria Julià Treviño, i Pere Serrat Fábrega11 varen constituir la societat Juan Butiñá SA, amb un capital de tres milions due-centes cinquanta-cinc mil pessetes (3 255 000 pta ), representats per tres mil dues-centes cinquanta-cinc accions (3 255) de mil pessetes cadascuna Joan Butiñà va subscriure tres mil accions de la numero 1 a la 3.000. Maria Julià Tre-

viño, tres accions, les 3001, 3002, 3003, i Pere Serrat Fàbrega va subscriure dues-centes cinquanta-dos accions Joan Butiñá aportà a la societat la indústria de la seva propietat, al carrer José Antonio, 22, inscrita en el Registre Industrial de Girona, número 147, expedient 165-65 Tenia el permís municipal de l’Ajuntament de Sarrià de Ter de data 28 de novembre de 1935 La maquinària i instal lacions figuren relacionades en un annex que no es troba en la documentació del registre mercantil12 L’empresa va emetre les accions numerades, de les quals se n’han conservat algunes.

Per al càrrec d’administrador es nomenà Joan Butiñà Guimerà per cinc anys. L’objecte de la societat era la fabricació, manipulació, impressió i venda de tot tipus de papers i cartrons, a l’engròs o al detall

Malauradament, Joan Butiñà Guimerà va morir un any més tard, el 16 d’abril de 1971, a l’edat de 58 anys, deixant tota la seva herència a la seva esposa, Maria Julià Treviño, amb qui s’havia casat el mes d’agost de 1945 El domicili conjugal era al carrer de Sant Joan Baptista de la Salle, núm 30 El matrimoni no tenia fills

En la junta extraordinària i universal de l’1 de juliol de 1971, es nomenava la Sra. Maria Julià Treviño administradora de l’empresa Juan Butiñá SA, en substitució del seu marit Poc després, el 20 de juliol, Maria Julià Treviño va concedir un poder ampli per cinc anys, al soci Pere Serrat Fàbrega, la persona de confiança de l’empresa i que des de feia temps ja l’administrava A Pere Serrat, veí de Salt, se li va renovar el poder el setembre de 1976 i, en la junta general extraordinària de 23 de juny de 1981, se’l va nomenar administrador

Plànol de situació de la instal lació

per cinc anys, cessant del càrrec la Sra Maria Julià El càrrec d’administrador se li va renovar a Pere Serrat, el 26 de juny de 1986, però la societat havia patit algun canvi

L’empresa continuava fabricant paper amb normalitat Com és conegut, la indústria paperera necessita molta aigua, per tant, l’empresa va buscar alternatives Ja tenim constància en la documentació de 1958, que buscava un pou a la zona del cementiri A la factura de Jose de Sanz y Coret, del juliol de 1958, es detallen serveis per l’estudi hidrològic i per la inspecció d’obres del pou A banda, l’advocat Joaquim M ª Salvatella també fa referència a un problema legal relatiu a les aigües

El 15 de desembre de 1980 es publica al BoE n 300 una resolució del Ministerio de Obras Públicas, de la dirección General Obras Hidráulicas, Comisaria de Aguas del Pirineo Oriental, per la concessió d’un aprofitament d’aigües subvàlves de 2,37 litres/segon, amb un total diari de 205.000 litres de Sarrià de Ter. El projecte l’havia redactat l’enginyer de camins, canals i ports Sr Miguel Chávez, amb un pressupost d’execució de 267 640 pta El 29 d’abril de 1986, Maria Julià Treviño (Barcelona, 1917Girona, 1986) va morir a l’edat de 69 anys El seu testament, de data 12 d’abril del mateix any davant el notari de Girona, Luís Sánchez Ibáñez, fou una mica

rocambolesc Per una banda, les accions de l’empresa Juan Butiñá SA les va llegar en vida als socis Pere Serrat Fàbrega, Ramon Puig Bertran, José Estrada Puig i Lluís Viella oriol, els quals eren l’administrador, els comercials i l’encarregat de l’empresa Les finques on es trobava l’empresa Juan Butiña SA, els números 22, 24 i 26 del carrer Major de Sarrià de Ter, llogades a l’empresa mercantil13, les va deixar en herència per una quantitat valorada en 15 milions de pessetes al servei oncològic de l’Hospital de Santa Caterina de Girona, depenent de la Diputació de Girona La resta de les seves propietats, el pis conjugal i diverses accions d’empreses, les va llegar al seu nebot Bernat Butiñà Fabregat i a la seva esposa Carme Gavaldà Gorgori en parts iguals.

La Diputació de Girona va subhastar el 2 de juny de 1988 les finques on es trobava l’empresa, els numeros 22 (finca 304), núm 24 (finca 299) i núm 26 (finca 705) del carrer Major, que ja s’havien renumerat amb els números 20, 22 i 24, essent els socis de la societat Juan Butiña SA, els únics que varen acudir a la subhasta per un preu de 7 925 000 pta

En conseqüència, l’aleshores president de la Diputació de Girona, Josep Arnau Figuerola, va vendre en escriptura de 4 d’octubre de 1988, davant el notari de Girona Enric Brancós

13 Joan Butiñá havia adquirit al carrer Major dues finques més, la 24 ( tom 746, llibre 8 de Sarrià de Ter, foli 26, finca 299) i la 26 (tom 1484, llibre 16 de Sarrià de Ter, finca 705 del Registre de la Propietat de Girona)

Assecadors i campana de vapor màquina de paper

Pope màquina de paper

Taula de fabricació

Nuñez, als socis, adjudicataris de la licitació, una part indivisa de les finques, segons detall: Pere Serrat Fàbrega, veí de Salt, en va comprar un 32%; Ramon Puig Bertran, veí de Barcelona, un 28%; Josep Ruíz López, veí de Barcelona, un 23% i Lluís Viella oriol, veí de Sarrià de Ter, un 17%

Els nous propietaris varen constituir en data 7 de febrer de 1989, la Societat Immobiliària Ruia SA, davant el notari de Girona Eduardo Peña Belsa per un import de 8 milions de pessetes, amb 8 000 accions de 1 000 pta cadascuna Els socis de l’empresa varen aportar la seva part indivisa de les finques més una part en metàl lic, quedant Pere Serrat amb 2 560 accions, Ramon Puig amb 2 240 accions, José Ruiz López amb 1 840 accions i Lluís Viella amb 1 360 accions

A 2 de juliol de 1990, la junta general extraordinària i universal va transformar la societat Juan Butiñá SA en una societat limitada, Juan Butiñá SL Els accionistes varen subscriure les noves participacions, segons la composició de capital i valor que ja existia en aquella data, és a dir, 3 255 000 pta de capital amb 3 255 participacions de 1 000 pta cadascuna

Pere Serrat Fàbrega: 1 047 participacions

Josep Estrada Puig: 755 participacions

Ramon Puig Bertran: 917 participacions

Lluís Viella Oriol: 536 participacions

En aquesta mateixa junta, Pere Serrat va cessar com a administrador de la societat anònima i se’l va nomenar administrador de la societat limitada

La fàbrica de paper va continuar funcionant amb normalitat En la mateixa documentació trobada al terra de la fàbrica, vàrem recollir alguns albarans de clients i tiquets de bàscula que, ara sí, permeten fer una avaluació dels clients i dels productes fabricats La documentació va de 1986 a 1991

LLISTAT DE CLIENTS

Papeles Hispania, de Julio Selma Magariño- Badalona Papelera Taburiente, d’Antonio Hernández Jaux Barcelona

Hijos de Esteban Bachs Barcelona

Papelera Gironina SA. Vilablareix

SA Grober Bescanó

Central Papelera Girona SA. Llambilles

Comercial Fibó. Mataró

Jose Estrach Girona

Distribuidora Papelera del Ter SA . Girona

Ricardo Delshorts Teixidor Barcelona

Comercial del Papel Font SA. Girona

Jose y Pedro Tutusaus Barcelona

Manuel Saladich SA. Barcelona

León González SL. Barcelona

Jose Oriol Mir SA. Barcelona

Acinox SA. La Pobla de Segur

Fluviter SA Barberà del Vallès

Ma Isabel Giner Colomer. Villareal

Esgraf SA Salt

Alum Blis SA

Salazones Figueras L’Escala

Comercial Oller Puig. Granollers

Compositub SA. St. Quirze del Vallès

Enrique Font Mayol Palafrugell

Tintes y Aprestos Ortolá SA. St. Antoni Vilamajor

Jose Presas SA Barcelona

Linel -Stein SA. Salt

Papeles del Semaco SA St Andrés de la Barca

Planchisteria Ciurana. Sarrià de ter

Jaime Campmany SA Montcada i Reixach

Monllau Hnos SL. Tortosa

Matagraf SA. Cabrera de Mar

Apositos Ego SL Alboraya

Papeles Essera SA. Martorell

Industrial Verbenera Castellonense SA Castellón de la Plana

Ensobrados Martorell SA. Sabadell

Planchisteria Colomer. Sarrià de Ter

Papelera del Semaco SA St Andreu de la Barca Arquidib SA. Viladecans

Comercial Sanipal SA Cornellà del Llobregat

Papers Carreras SA. Aiguaviva

Tubos y envases Coll SAL Esparreguera

Juan Ciurana Font. Sarrià de Ter

Cooperativa Farmacéutica Gallega. La Coruña

Industrias Gomez RE Hijos SA Parets del Vallès

Pablo Dionís Monge. Zaragoza

Cotonificio de Badalona SA

Solá Padrós SA. Terrassa

Ma Isabel Giner Colomer Villareal

Narcisa Francés Bardí. olot

José Tarres Bruguera. Barcelona

Josep Verdaguer Panades. Barcelona

Tubicon SA. La Llagosta

Jose M Solé Barcelona

Jose Camps SA. Barcelona

Antonio Martinez Macià Callosa de Segura

Tintes y Aprestos Ortolá SA. St Antonio Vilamajor

Concepción Pi Curina Terrassa

Jover Sanitex SA. Terrassa

Papeles Embalaje Josman. José Carrillo Navarro. Barcelona

Manipulados Jorvi SA Barcelona

La Bolsera del Besós SA. Santa Coloma de Gramenet

La Bolsera Badalonesa SA Badalona

Massegur SA. Llambilles

Prosan SA Mataró

José Planells Martorell. Girona

Bolsas Rubí SA Rubí

Papelera Ripollesa. Eudald Santanach Gayolà Ripoll

Salvi SA. Barberà del Vallès

Jose Tutusaus Andrés Santa Perpètua Moguda

Morgadas Trabal SA. Pla Penedès

Industrias Tubau SA Esparreguera

Tecnitubo SA. Martorelles

De l’estudi d’aquests albarans, a banda del detall dels clients, es pot veure els productes que fabricaven: gris corrent, gris corrent setinat, gris colat, blanc colat, blanc P setinat, blanc P, blanc L setinat, blanc L, blanc

E, canya colada, blau setinat, Kraft, paper colors verd, vermell, groc

La majoria d’aquestes referències es venien en raimes i bobines de petita amplada i tenien usos concrets Els productes blancs servien pel sector alimentació, de 80, 70, 90, 100, 120, 130 o 150 g tallades en formats de 65x90, 105x110, 36x50, 34x48 o bé en rulls de 54 cm que després s’imprimien amb el nom de les xarcuteries o de les polleries.

La canya colada era un paper de color groc o canya, amb què tradicionalment es feien les bosses de paper, de format hexagonal i forma punta per posar-hi xurros El paper blau setinat servia per embolicar el cotó per a les empreses que el fabricaven

Edifici can Butiñà de l’any 1997, abans de l’enderroc Foto AVS

La finca, en l’actualitat Foto AVS

Els tres edificis que ocupava can Butiñà, abans del seu enderroc, l’any 1997 Foto AVS

El paper Kraft era bàsicament per a l’embalatge i es venia en rulls de 90, 100 i 110 cm El paper de colors era de 70 g per fer-ne confeti i serpentines

La societat devia funcionar més o menys fins al 1993, tot i que diposita els comptes anuals fins l’any 1995 Malauradament, d’aquests comptes anuals, el registre mercantil no en te còpia, ja que només es varen guardar 10 anys i no estaven digitalitzats

L’abril de 1993, Pere Serrat va donar poder general a Josep Viella Massegú i a Joan Bou Mias per procedir al tancament de l’activitat i liquidació de l’empresa El març de 1994 es trasllada el domicili del carrer Major, núm 20, de Sarrià de Ter a la Gran Via Jaume I, núm 3, i el 1998 es dona de baixa davant d’Hisenda de Girona, per no tenir cap mena d’activitat

L’empresa propietària de les naus, Immobiliària Ruia SA, es va convertir en societat limitada el juliol de 1990, segons consta en escriptura davant el notari Antonio Clavera, de Barcelona. Cap a finals del segle XX, es varen vendre les naus per construir-hi un bloc de pisos, tot mantenint per la part del darrera que dona al riu, les naus industrials on hi havia part de la instal lació fabril. Del llistat de treballadors, només hem pogut localitzar Pedro Flores i al mateix Carles Serrat, fill de Pere Serrat, que ens ha proporcionat molta documentació Per altra banda, recollim algunes fotos de treballadors sarrianencs que ens han estat cedides pels seus amiliars

ENTREVISTA

PEDRO FLORES

MARTÍNEZ

(Santiago de la Espada, 1950)

Li pregunto a Pedro Flores sobre la seva relació amb l’empresa i quan va començar a treballar-hi?

Vaig començar a treballarhi quan ens vàrem instal lar a Sarrià de Ter, cap a 1976 De l’any 1971 a 1973, em varen enviar a fer la mili al Sàhara Quan va acabar me’n vaig anar a Tossa de Mar, on feia de policia municipal Aquell era un contracte de temporada i després de casarme amb Marina Felicidad Morcillo, l’any 1976, vàrem venir a viure al poble, primer al carrer Major, a Can Pelaio, i treballava de paleta amb els germans Roura Després em varen comentar si volia anar a treballar a la fàbrica Butiñà, i allà m’hi vaig estar fins que varen tancar, el 1993 Va coincidir que varen anar a viure en un pis del pla de la Rasa.

Després del tancament, vaig entrar a Can Darnés, on feia el torn de nit per preparar les comandes que sortien a primera hora del matí.

Com era la feina? Quants treballadors hi havia?

Jo feia d’ajudant de maquinista, d’en Miquel Torrent Del meu record, hi havia en Lluís Viella, en Vicenç Pueyo, en Modest Colomer i l’Antoni Pérez De dones treballadores recordo la Carme Pérez i la Genoveva, de Riudellots de la Creu

Treballàvem a tres torns i el torn de divendres a la nit era el que feia la neteja i tancava la fàbrica a les sis del matí del dissabte. Érem unes sis persones per torn per a la fabricació del paper: un maquinista amb un ajudant, una persona a les moles, una al púlper i dos a bobinadora La calandra anava de forma intermitent i depenia dels bobinadors

Després a la talladora hi havia dues persones més i el personal femení, almenys dues dones que encapsaven i preparaven comandes En Lluís Viella, que era l’encarregat, carregava i descarregava camions i no anava a torns Cada vegada que entrava o sortia un camió era una epopeia, ja que l’entrada era molt justa i s’havia de tallar el trànsit

En Pere Serrat, l’administrador, comprava la matèria primera, coordinava les comandes dels clients i també cercava les oportunitats de compra de maquinària usada

La màquina, inicialment era molt petita i amb el temps, després de diverses compres al sector, es va convertir en una màquina més ampla Produíem unes 4 tones per torn, tot depenent del gramatge del paper (això pot arribar a ser unes 3 000 tones per any, una estimació plausible per aquest tipus de màquina).

Pedro Flores Martínez

Es fabricava segons les comandes dels clients, s’anava de gris a blanc i, depenent de les mides que sol licitaven, es feien les bobines per anar a tallar o sortir com rulls Després es passava a Kraft i colors i es tornava a començar amb el gris S’havien de vigilar els colors, ja que donaven problemes a les aigües residuals.

En general, l’ambient de treball era bo. Jo hi solia anar a fer hores, quan m’ho demanaven Podia anar a treballar en bicicleta i això, vist des del punt de vista actual, era un luxe L’administrador el vèiem cada dia i, evidentment, a en Lluís també, l’encarregat, per tant, era una empresa de tracte molt familiar

Per quina raó va tancar l’empresa?

A nosaltres ens varen dir que per problemes d’aigua, ja que no hi havia lloc per construir una depuradora i la Generalitat de Catalunya va endurir els terminis Varen liquidar l’empresa i els treballadors varen cobrar el que els pertocava, això sí, amb el copagament del fons de garantia salarial. Jo era enllaç sindical i quan anàvem al jutjat, l’empresa no s’hi presentava mai i sempre vàrem guanyar

Quina ha estat la seva vinculació amb el teixit social del poble?

Quan varen començar a desbrossar el terreny per fer-hi el camp de futbol

Antonio Moratalla, jo hi vaig ser. Cada quinze dies portava el meu fill, en Pedro Flores Morcillo, juntament amb d’altres nens, a jugar en altres camps de futbol

Per aquestes coses sempre m’hi apuntava, però no a la junta del F C Sarrià

No m’he implicat gaire, ja que sempre he treballat. Durant el dia a la fàbrica i els caps de setmana pintava cases

Una vegada que es va cremar part del paperot, de la matèria prima , vaig pintar la fàbrica

En Pedro relata una vida dedicada a la feina i a la família Ara que està més tranquil, mena un hort darrera els maristes, que es rega amb aigua de la séquia Monar, i sempre que pot va a caminar, per mantenir-se en forma, ja que el varen operar de l’esquena i no pot estar quiet

ENTREVISTA

CARLES SERRAT

PUYOL

(Salt 1957)

En Carles és fill de Pere Serrat Fàbrega, el que fou home de confiança de Joan Butiñà, i el darrer administrador de l’empresa, per tant va viure les vicissituds de l’empresa des de casa De fet, sense la documentació que ens ha ofert, no hauríem pogut fer el seguiment dels darrers esdeveniments.

En acabar el CoU, el seu pare li va manar anar a treballar a la fàbrica, fins que m’espavilés a trobar una altra cosa, ens diu La duresa de la feina a la fàbrica i la seva joventut varen ser prou convincents.

Hi va treballar des de 1976 fins a 1981, i pel mig se’n va anar 14 mesos a fer la mili a Sant Sebastià, el 1977. Després va començar a treballar d’administratiu a l’INSS, a la Delegació de Govern, a l’Ajuntament de Salt i finalment al Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya

Del seu record, va passar per ajudant de bobinadora, de maquinista, a la calandra i a la talladora En el lloc on no va ser mai fou a la secció de pastes, a les moles, púlper i tines De quan hi va treballar, va coincidir amb en Miquel Torrent, que era el maquinista, amb en Pedro Flores, tots dos de Sarrià de Ter, en Rossend Coberta, de Riudellots de la Creu, en Josep Turró, de Salt, en Lluís Viella de Sarrià de Ter, que era l’encarregat, la Genoveva i el seu marit que eren de Riudellots de la Creu, l’Antoni Pérez i el seu fill Josep, de Sarrià de Ter

L’empresa ja havia fet canvis importants de maquinària, comprant les peces d’ocasió En les fotos d’en Lluis Viella es veuen els assecadors nous, 2 de principals i dos de secundaris, la campana de vapor i el final de màquina. Produïen tres tones per torn, 9 tones al dia No podien produir més degut a la capacitat del púlper De dia anaven dos torns complerts, que funcionaven totes les màquines, amb 6 persones per torn, però de nit, només amb tres persones, ja que ni anava la bobinadora, ni la talladora ni la calandra La màquina no arribava a 1,45m d’ample

Que l’empresa tanqués no li sembla rar, ja que feien molt paper dolent per defectes a la maquinària, i a més hi havia el tema de l’ai-

Carles Serrat Puyol

gua que al final va ser el desencadenant Recorda alguns dels subministradors de paperot de Girona, en Campasol de la devesa i Tapiola de Pedret, i també l’accident d’en Lluís Viella, que es va enganxar el braç amb la carretilla

Al les oficines al primer pis hi havia una administrativa, a més del seu pare, en Pere Serrat, i taules pels viatjants, quan venien a fàbrica A dalt també hi havia estances del que havia estat un pis.

En Carles es va casar l’any 1983 amb la Montserrat Molins i te dos fills, la Laura i l’Albert i 4 nets Ara s’ha jubilat de la feina al Departament de Treball, per la qual ha tingut temps per buscar en l’arxiu familiar, informació que li agraïm Tot i això, de la relació del seu pare amb en Joan Butiñà, no ens pot explicar gaire res

Amb aquest treball, que barreja aspectes històrics, econòmics i socials he volgut donar a conèixer la que va ser una de les empreses que formaven part del teixit paperer de Sarrià de Ter des de 1935 fins a 1993, i que ara ja ha caigut en l’oblit Per sort, al trobar documentació complerta de dos anys, he pogut fet una radiografia d’una època en concret Al final del treball, he intentat buscar informació dels seus treballadors, demanant als seus familiars una foto i les dades personals.

Aquesta era una empresa on també hi treballaven dones, algunes d’elles, com era costum durant el franquisme, abans de casar-se Per tant, visibilitzar el treball femení en les fàbriques, almenys en el sector paperer, també era un dels objectius

Ara, només cal informar degudament des del carrer, on hi havia hagut aquesta fàbrica, és a dir, posar-hi una placa informativa Així, de mica en mica, farcirem el poble amb alguns dels records més rellevants

Els documents originals trobats a les instal·lacions de la fàbrica, els dipositarem a l’Arxiu Històric de Girona, per qui els vulgui consultar n

TREBALLADORS I TREBALLADORES

CLIMENT GUARDIOLA GENER (Campmany 1891-Sarrià de Ter 1974)

Mestre nacional durant la II República, fou expedientat i va treballar a can Butiñà des de 1940 fins la jubilació A la foto amb la seva esposa, Margarida Casas Foto cedida per la família Sala Guardiola

SALVADOR ROVIRA JOHER (Sarrià de Ter 1905-1983)

Destinat a la secció de pastes, a les moles, segons record del seu net Rossend Rovira. Hi va treballar fins que es va jubilar. A la foto amb la seva dona i el fill Rossend Rovira Foto cedida per Rossend Rovira

JOSEP SIRVENT XIFRA

(Castelló d’Empúries 1900 - Sarrià de Ter 1967)

A la foto, amb la seva dona i el fill Joan Sirvent Foto cedida per família Sirvent

LLUIS VIELLA ORIOL

(Sarrià de Ter 1930-2000)

Fou encarregat Foto cedida per Josep Viella Massegú

MODEST COLOMER TEIXIDOR

(Les Serres 1916-Sarrià de Ter 1998)

Va treballar-hi des de 1945 a 1981. A la foto, amb la seva família Foto cedida per Carme Colomer

CARME MAYNEGRE FORNELLS

(Sant Gregori 1943-Sant Julià de Ramis 2011)

Carme Maynegre a l’esquerra, amb les seves germanes i el seus pares

Vicenç i Enriqueta, pel casament de l’Emília Maynegre.

Foto cedida per la família Maynegre

CARME PÉREZ PÉREZ

(Cartagena 1929-Sarrià de Ter 2017)

D’excursió a Montserrat amb la Genoveva (companya de feina), la Pepita Basela, i els seus fills, Carme, Dolors i Enric Bartrina Pérez

MIQUEL TORRENT PAYRET

(Armentera, 1930-Sarrià de Ter, 2018)

Maquinista Hi va treballar des de 1959, i va anar a l’atur quan l’empresa va tancar el 1993, jubilant-se dos anys més tard Foto cedida per Anna Torrent.

DOLORS GRAU AMAGAT

(La Cellera del Ter-Sarrià de Ter)

Foto cedida per Montse Solà

Un grup d’amics sarrianencs per la Festa Major del Pont Major, ca 1945

JOAN MASDEMONT SOLER (St Esteve d’en Bas 1925-Sarrià de Ter 2018)

FRANCESC VILA ROCA (Sarrià de Ter 1925-2019)

JOSEP OLIVERAS ROSÉS (Sarrià de Ter 1928-2010) Treballador de can Butiñà

MIQUEL GARRIGA HERRERO

MIQUEL SOLÀ GRAU (Sarrià de Ter 1928-2012) Treballador de can Butiñà

VICENÇ FERRER FORNELLS (Palol de Revardit 1905 - Sarrià de Ter 2003). Encarregat. Foto Joan Canals

PERE SERRAT (Salt 1930-2002)

Home de confiança de Joan Butiñà i Maria Julià, va ser el gerent de l’empresa, sobretot des de la mort de Joan Butiñà, l’any 1971

ÀLEX PADILLA

MEDICINA INTEGRATIVA XINESA

“Es poden tractar malalties que en la medicina occidental es denominen incurables”

L’Àlex fa quinze anys que és veí del nostre poble. Va néixer a Girona i va viure a Salt fins l’any 2009, que va comprar una casa i va venir a viure a Sarrià de Dalt.

Jordi Duch

Està casat amb l’Anna i te un fill de dotze anys que es diu Aniol i que juga a handbol a la UES, d’infantil

Actualment treballa a l’Institut Català d’oncologia (ICo) i també és fundador del “Centre de Teràpies 1 Cel” a Taialà, on exerceix com a professional de la salut

La seva formació és amplia, des de la medicina occidental com a infermer i fisioterapeuta, com també titulat en medicina xinesa que va estudiar a Barcelona, després a Anglaterra i finalment a la universitat de Pequín, on es va formar com a metge de medicina integrativa xinesa

És un professional que viu amb intensitat tot el que fa, amb dedicació i empenta per anar perfeccionant cada dia l’art de la curació, amb l’objectiu que els seus pacients millorin en el seu benestar

Com vares arribar a la medicina xinesa?

Quan era petit amb la meva àvia de Vilanna em perdia per anar a buscar plantes remeieres i fer preparats per curar amb sistemes tradicionals D’adolescent era un noi una mica “friki”; per exemple, als catorze anys era un boig dels bonsais i m’interessaven la cultura tradicional i les plantes remeieres A secundària em vaig interessar molt per la filosofia

Quan va ser el moment, com que m’agradava el camp de la salut, vaig optar per fer infermeria Soc molt curiós i no m’agrada donar res per perdut i la carrera no em donava respostes, hi havia moltes malalties que em deien que eren per causes desconegudes i amb el meu afany per buscar respostes, em vaig apropar a la medicina xinesa

Es considera una medicina alternativa?

Actualment està reconeguda a nivell universitari. El 2007 vaig ser el primer fundador d’un curs de post-grau de medicina tradicional xinesa integrativa aplicada a la pràctica sanitària a tot Espanya Es va fer a la UDG En

aquest camp vaig ser pioner, i en un principi generava molts dubtes entre els professionals, però de seguida van veure que obtenia resultats en la pràctica sanitària i em van oferir d’anar a fer classes a la universitat de medicina xinesa de Barcelona, on el títol s’expedeix a la universitat de Pequín Aquí està homologat com a Màster Universitari

Perquè encara no forma part del sistema sanitari públic?

Hi ha una part que és bastant política: el 2007 es va voler fer a Catalunya una regulació de totes les teràpies naturals, prenent com a model el sistema més bo que hi ha al món, que és el de Califòrnia, però per conflictes polítics amb l’estat, va quedar en un no-res

La situació encara és la mateixa, tot i que els màsters que impartim són reconeguts

Hi ha molts estudiants interessats per aquesta formació?

Sí Cada vegada hi ha més persones interessades, sobretot professionals de diferents àmbits de la salut Les promocions, que tenen una durada de quatre cursos, solen ser d’unes cent persones

Quines són les principals diferències entre la medicina occidental i la xinesa? Bàsicament, la medicina occidental es basa en proves diagnòstiques i el tractament està molt estandarditzat. En canvi nosaltres realitzem també proves diagnòstiques que ens serveixen per avançar-nos a malalties que d’altra manera no podríem detectar, però la nostra visió de la salut és holística on considerem la persona com un tot integrat: cos, ment i entorn, en lloc de centrar-nos només en la malaltia o els símptomes Gràcies a aquesta visió, fem un tractament a mida, o sigui que encaixi ben bé amb el quadre que presenta la persona, tenint molt més en compte totes les vessants, física, emocional, psicològica, espiritual, ànima tot

Parla’m del yin i el yang

Vindria a ser una miqueta com el blanc i el negre, el nord i el sud són com les dues polaritats que hi ha al món, dues cares d’una mateixa moneda. El yin i el yang són dues forces que es complementen, no pas dos enemics

El yin és el costat tranquil, fosc, fred, la nit, la lluna, el repòs I el yang, el costat actiu, lluminós, calent, el dia, el sol, el moviment.

Estudiant a l'hospital a la Xina

Cap dels dos pot existir sol Quan el dia s’acaba (yang), comença la nit (yin) I a l’inrevés

En la vida quotidiana, és un recordatori d’equilibri: descansar després de treballar, tenir moments tranquils i moments d’acció i acceptar que tot canvia i que les dues parts es necessiten

El símbol rodó amb la línia ondulada i els dos puntets recorda que dins del negre hi ha una mica de blanc, i dins del blanc una mica de negre

En el cos humà, què impliquen aquestes forces?

En la Medicina Xinesa, la salut del cos humà s’entén com un equilibri de forces vitals i energies que flueixen per tot el cos. Aquest enfocament és molt diferent de la medicina occidental, ja que no se centra només en òrgans i símptomes físics, sinó en patrons d’energia i interconnexions

Les forces principals en el cos segons la Medicina Xinesa són cinc: El Qi (txi), energia vital, que és la força que circula pel cos a través dels meridians; manté el cos actiu i funcional La seva deficiència provoca fatiga, debilitat, manca d’energia, i el seu estancament, tensió, dolor o bloqueig en zones concretes

La segona és el Yin i Yang, que ja n’hem parlat; del seu equilibri en depèn la salut

En tercer lloc, la sang (Xue) que transporta nutrients i energia i els fluids corporals que hidraten i lubriquen el cos Les deficiències provoquen sequedat, marejos, palpitacions o dolor

Després tenim els òrgans i meridians, que tenen funcions físiques i energètiques Per exemple el fetge regula el Qi i emocions; els ronyons emmagatzemen energia vital. Per últim trobem els factors exteriors i interns, com el clima, l’alimentació, les emocions i estils de vida que influeixen en l’equilibri

L’Acupuntura forma part de la medicina integrativa?

És una de les eines, com seria la dieta, la fitoteràpia, el txi kung, el tai txí, el massatge El seu fonament és que hi ha uns canals energètics en el cos, amb una diferència de potencial mesurable entre els diversos punts que conformen aquests canals No es toquen els nervis, sinó que es busquen uns botons/polsadors energètics molt superficials, que al polsar-los tenen un efecte dins del cos És útil per a moltes malalties Ara estic dirigint un màster de medicina integrativa xinesa oncològica que arriba a estudiants de tot el món, amb l’objectiu de tractar el càncer amb medicina integrativa xinesa, tant en el vessant dels efectes secundaris, com de la prevenció i supervivència

Tractar-se amb aquest tipus de medicina, quins efectes secundaris pot tenir? Bàsicament en podria tenir dos. Un totalment banal, com que et surti un morat Un altre molt significatiu anomenat “crisi curativa”; a vegades quan una persona té una malaltia amb arrels profundes, com una malaltia psicosomàtica, que pot tenir una base física (un dolor en

una espatlla, per exemple), però pot tenir les seves arrels en un problema del fetge Aquí has de treballar a un nivell molt profund per treure el dolor, i a vegades el pacient, en una primera fase, empitjora, ja sigui amb un augment de dolor o amb problemes emocionals (ganes de plorar, mal humor, ràbia ) Cal tractar els dos aspectes per arribar a una curació real

Com es fa el diagnòstic en la medicina xinesa?

El diagnòstic es pot fer bàsicament a través de la llengua, observant les diferents textures, coloracions, la capa, l´interrogatori clínic i a través del pols radial, tenint en compte la intensitat, la mida, la profunditat, la forma... i a partir d’una sèrie de característiques tu pots obtenir informació de la persona, com si d’un escàner es tractés. La palpació del pols radial als canells, n és el mètode diagnòstic “estrella” Per a mi, aquest mètode de diagnòstic és el més espectacular de la medicina xinesa Si controles aquest sistema, pots veure una vèrtebra que estigui mal posada, pots veure-ho tot Costa molt, però amb l’experiència de molts anys, s’aprèn

A l'última estada de formació, a l'hospital de la Xina.

Quins són els seus principals avantatges?

Té molts avantatges, però bàsicament es poden tractar malalties que en la medicina occidental es denominen incurables Al nostre centre ens ve molta gent que no aconsegueix guarir problemes de pell (acne, èczemes, herpes, psoriasi), ginecològics (dismenorrees, regularitat de la menstruació, infertilitat, en la que aconseguim una millora del 40%), oncològics i d’altres

Quines malalties tracteu habitualment?

El dolor, problemes ginecològics, oncologia, problemes emocionals, molts nens amb trastorns d’atenció, hiperactivitat (TDAH), insomni, ansietat, depressió

A través de qui us venen els pacients? Moltes vegades ens coneixen pel boca-orella, els pacients que venen ho recomanen a familiars i amics. Alguns a través d’internet i també molts professionals fisioterapeutes, oncòlegs, ginecòlegs, metges occidentals, entre altres, ens envien pacients

Què diries a les persones que recelen d’aquest tipus de medicina?

Que ho provin Crec que molta gent no hi creu perquè li han fet mala propaganda, o per professionals que no són prou bons, però jo tinc a la consulta un 10 per cent de pacients que són metges i d’altres que són professors de la universitat de medicina de Girona, és a dir, que persones ben posicionades en el món de la salut acudeixen a nosaltres tant per a ells com per als seus fills

Molts països tenen consolidat en els seus hospitals un departament de medicina integrativa xinesa, convivint amb el departament de medicina occidental Decideixen conjuntament en el comitè mèdic de medicina integrativa, quin és el millor pla terapèutic que se li pot oferir al pacient

Què podeu oferir en la vostra consulta que no ofereixi la medicina occidental?

Possibilitat de curació de malalties que no tenen una etiologia ni tractament clars, aconseguint un guariment més avantatjós, per exemple amb artritis reumatoide, on els tractaments són molt agressius amb

medicaments, i nosaltres sense medicació aconseguim estabilitzarlos o baixar el dolor Els tractaments de les paràlisis facials, també tenen molt bon resultat, sobretot si comences aviat

Q u i n s t i p u s d e c u r s o s d e f o r m a c i ó dones?

Soc professor de la carrera de medicina xinesa, que són quatre anys; tot i que he impartit classes a tots els cursos, actualment dedico gairebé tot l’horari a l’últim curs. També faig el màster d’integrativa oncològica, on line, amb alumnes de tot el món Quan disposo de temps, imparteixo cursos específics, d’un dia o de cap de setmana, a diferents capitals de l’estat

Tens algun projecte en perspectiva?

Actualment estem treballant en l’elaboració d’un protocol de col laboració amb algun hospital per poder intervenir en determinats casos, en el mateix lloc (sense que el malalt s’hagi de desplaçar), si el malalt sol licita el nostre servei i sense interferir en la dinàmica de l’hospital n

Al centre de Teràpies 1 Cel que comparteix amb l'Esther

L'Àlex amb una pacient

DE SARRIÀ DE TER A GIRONA, EN BICICLETA

Avui dia és possible anar, i tornar, de Sarrià de Ter a Girona en bicicleta. Les opcions no són poques: per l’avinguda de França fins arribar als barris de Sant Ponç i Fontajau; travessant el Pont de l’Aigua i passant pels barris de Pont Major i Pedret, seguint la trama urbana; o bé a través de la via verda que, resseguint el curs del riu Ter, connecta Sarrià de Ter amb Sant Ponç i Fontajau, passant per sota el pont de l’Aurora. Aquest darrer camí, pel pla de Domeny, s’allarga fins al municipi de Sant Gregori.

Tot i que avui és possible fer aquest desplaçament, també és cert que la connexió, especialment dins la trama urbana, és francament millorable, sobretot pel que fa a la seguretat i a la promoció del servei públic de bicicletes, la Girocleta Ambdues qüestions van inevitablement lligades

La necessitat de potenciar la mobilitat sostenible ja no és només una opció ambiental, sinó una exigència social i urbana que, encara que més lentament del que caldria, està transformant els nostres pobles i ciutats

A banda de reduir emissions, es tracta de recuperar espai públic, conquerit les darreres dècades pel vehicle privat, per millorar la salut col lectiva. Diversos estudis

demostren la correlació entre contaminació i rendiment escolar, també entre contaminació i mortalitat

En aquest sentit, la implantació de la Zona de Baixes Emissions (ZBE) a Girona és un pas necessari per reduir la contaminació, però també un repte per a molts veïns i veïnes de Sarrià de Ter que sovint utilitzen el vehicle privat per accedir al centre de la ciutat El bus urbà ofereix una alternativa útil, però cal reforçar altres opcions que permetin més flexibilitat, i aquí és on la bicicleta, i especialment el servei públic de la Girocleta, pot jugar un paper clau.

Reforçar la connexió ciclista entre Sarrià de Ter i Girona no ha de representar només una millo-

l u’ l l d e l p o n

Roger Casero Gumbau Veí del Pont Major

ra d’infraestructura, ha de representar, sobretot, una aposta per una mobilitat quotidiana, pràctica i saludable Si, amb la ZBE, Girona limita el pas de vehicles contaminants, també els de Sarrià de Ter, cal que els municipis del voltant, també Sarrià de Ter, disposin d’opcions reals per desplaçar-se sense cotxe

En el cas de Sarrià de Ter, la via verda que segueix la llera del Ter i connecta amb Sant Ponç és un bon punt de partida, però cal tenir present que és, sobretot, un itinerari de lleure que no passa per la trama urbana. Caldria, doncs, definir itineraris segurs que connectin Sarrià de Ter i Girona per dins la ciutat, tant per l’avinguda de França i Sant Ponç com pel Pont de l’Aigua i el Pont Major

La definició d’un itinerari segur hauria de ser el pas imprescindible

per garantir la prolongació del servei públic de la Girocleta fins a Sarrià de Ter A banda de la infraestructura, ja sigui amb carril específic o compartit, aquesta connexió hauria d’anar acompanyada de la instal lació de noves estacions de Girocleta, tant a una banda com a l’altra del Ter, seguint els dos itineraris principals

D’altra banda, el pas en bicicleta pel Pont de l’Aigua és, avui, una frontera per a la mobilitat ciclista segura, ja que està pensat per al trànsit motoritzat Caldria repensar-lo, amb passos segregats o una senyalització clara, per permetre-hi circular bicicletes amb seguretat Aquesta acció milloraria la connexió amb els barris de Pont Major, Pedret i el centre de Girona, i també facilitaria l’accés a la via verda que, des del Pont Major, arriba a Campdorà i pròxima-

ment connectarà amb Celrà

Així doncs, la implantació de la ZBE a Girona, que pot ser percebuda com una limitació, hauria de servir d’estímul per potenciar la connexió en bicicleta entre Sarrià de Ter i Girona, millorant-ne la infraestructura, especialment en clau de seguretat, i ampliant el servei públic de bicicletes amb l’extensió de la Girocleta

Aquestes accions representarien un pas endavant en la mobilitat sostenible i potenciarien, alhora, la intermodalitat amb el transport públic

Fer possible arribar en bicicleta de Sarrià de Ter a Girona, i fer-ho amb seguretat i comoditat, és molt més que una simple qüestió d’inversió en infraestructures; és una aposta per un futur més net, més saludable i més connectat, a les dues bandes del riu Ter n

* Presentant aquesta publicitat

VAL EN COMUNICACIÓ?

REFLEXIONS DES DEL PASSADÍS D’UN SUPERMERCAT

Josep M. Viladomat Regidor ERC

Un vespre qualsevol, a una gran superfície comercial, decideixo fer les compres setmanals. L’entrada és ampla, prou com perquè hi passin cinc o sis persones alhora sense entrebancar-s’hi. Els treballadors, diligents, reposen producte perquè no hi manqui res. Just al final d’aquest espai de pas, un tamboret amb les marques de la casa indica que és propietat de l’establiment. Fa poc el feia servir una treballadora, però ara hi seu un altre tipus de “client”. TOT S’HI

L’home, vestit amb un jersei turquesa i uns pantalons clars, parla pel mòbil amb l’altaveu posat El volum és prou alt com per seguir el fil de la conversa des de dos passos de distància

Les seves expressions mostren tensió, nervis, fins i tot preocupació El que és un espai de pas es converteix, així, en una mena d’oficina improvisada o saló particular

De sobte, entra una parella jove amb un cotxet El nadó somica, el pare es gira per parlar amb la mare, i, sense voler, ensopega amb les cames estirades de l’home del tamboret

Aquest, en comptes de reaccionar amb comprensió o empatia, l’escridassa:

*Cuidado, home! Que no mires per on vas, hòstia!*

El pare, sorprès i avergonyit, alça la mà per disculpar-se, però l’altre continua amb el seu to irat, com si aquell espai fos seu i la resta fossin intrusos La família s’allunya, deixant enrere una escena que retrata, en miniatura, el malestar comunicatiu dels nostres temps.

Em vaig quedar pensant en aquella situació No tant pel petit incident, sinó pel fons que hi havia al darrere. L’home del tamboret va perdre tota la raó en el moment que va decidir convertir un espai comú en el seu escenari particular i, a més, fer-ho des de la prepotència i la manca de respecte

Vivim en una època en què la comunicació s’ha convertit en un camp de batalla Sembla que tingui més raó qui parla més fort, qui interromp més o qui fa més soroll a les xarxes, als platós o fins i tot en un supermercat. El debat públic, contaminat per la “infoxicació”, confon presència amb importància, volum amb veritat, i estratègia amb raó

Potser el més greu és que aquesta actitud no és un cas aïllat És un reflex d’un temps en què molts han entès que per ser escoltat cal imposar-se, i no dialogar on la crispació és premiada i l’empatia sembla un signe de debilitat

Però en política com en la vida quotidiana el to també és el fons La manera com comuniquem defineix el tipus de societat que volem construir. Si normalitzem el menyspreu i la manca de respecte, no ens ha d’estranyar que la polarització i la desconfiança arrelin tant

Com deia aquell vell proverbi, “és més fàcil veure la palla a l’ull dels altres que no pas la biga al nostre”. Potser, abans de cridar o jutjar, caldria recuperar el silenci, la mirada i el respecte Perquè comunicar no és només parlar: és reconèixer que hi ha un passat, una historia i uns motius abans que nosaltres I aquest pas , avui, sembla més revolucionari que mai n

ESQUERRA SARRIÀ DE TER RECLAMA MÉS AMBICIÓ I COHESIÓ A

L’HORA D’ORGANITZAR

LA FESTA MAJOR

Els republicans destaquen la feina feta pels tècnics i l’esforç de les entitats i dels voluntaris que fan possible el programa d’activitats, però critiquen la falta de novetats en la programació i la manca de suport municipal en alguns dels actes clau.

Un cop passada la Festa Major, el grup municipal d’Esquerra Republicana a Sarrià de Ter ha fet balanç de la programació d’enguany i ha conclòs que l’Ajuntament, un any més, ha desaprofitat l’oportunitat per fer de la Festa Major un veritable espai de cohesió i comunitat. Tot i agrair la feina dels tècnics, les entitats i els col laboradors, els republicans critiquen la manca de novetats i la programació “continuista i de perfil baix” de l’edició d’aquest any

El regidor i portaveu del grup municipal d’ERC Sarrià, Josep Maria Viladomat, ha afirmat que “una Festa Major no pot ser només una llista d’actes un darrera un altre, sinó que hauria de ser un espai obert i inclusiu, on tothom s’hi senti benvingut, segur, cuidat i acompanyat, i on tant els sarrianencs de tota la vida com els nous veïns i veïnes puguin compartir activitats i retrobar-se com a comunitat”

Des d’Esquerra Sarrià apunten que l’Ajuntament té molt marge de millora en l’organització de la Festa Major, “ja que la proposta és justa i poc ambiciosa”. Els republicans insisteixen que “l’Ajuntament hauria de garantir una programació de més qualitat i continuïtat, amb una despesa una mica més alta però perfectament assumible”

En aquest sentit, destaquen que “la festa de l’escuma al Pla de l’Horta queda curta com a proposta central L’Ajuntament podria haver-hi afegit una xaranga matinal o un element festiu complementari que cohesionés més públic familiar i fes de la festa de l’escuma un veritable punt fort de participació” Així mateix, també critiquen que a les activitats de nit no hi hagués cap campanya de conscienciació sobre el perill del consum d’alcohol entre els joves

Finalment, des d’ERC Sarrià denuncien que l’arrossada popular del diumenge no tingués prou suport econòmic municipal “Amb una aportació d’entre 600 i 1 000 € per part del consistori, s’hauria pogut rebaixar el cost de cada tiquet a uns 10-12€, fent que l’activitat fos més accessible econòmicament i, per tant, que més gent del poble hi hagués pogut participar. No fer-ho és perdre una oportunitat clara de fer comunitat i incloure tothom”, conclouen n

INSISTÈNCIA AMB PACIÈNCIA

Narcís Farroni Regidor no adscrit

El meu sentit de la insistència no va relacionat amb el de la pesadesa, va relacionat amb el de la paciència.

Soc i serè insistent amb el meu propòsit, ideal i projecte, però amb paciència, perquè se n’ha de tenir, perquè no tothom actua ni actuarà com un vol, has d’anar transmetent el teu missatge i el teu projecte o pensament de poble insistentment, però amb paciència

Perquè així ho sento i ho crec, com també crec en el present, perquè es el que fas avui, que serveix per demà, i en l’àmbit polític, sent important el que fas, encara ho és més el que decideixes i com ho assumeixes

En altres números de la revista n’he parlat, de com ens venen projectes de futur, incloses les famoses agendes En aquest recorregut he après i m’han demostrat quasi tots els colors, que mentre repensem, col·laborem, consensuem, participem i podria continuar, et fan mirar cap a un altre costat, i que els problemes reals del dia a dia no s’afronten i, sobretot, no s’hi prenen decisions

Seguiré insistint (amb paciència ), sense deixar de presentar propostes, perquè es prenguin decisions en mobilitat, en millors accessos, en millorar el servei de neteja, en demanar més recursos per a la gent i el jovent, en millores en salut, educació, cultura, esport I anar seguint

Perquè deixar d’insistir és com tirar la tovallola o potser entrar en el joc que alguns volen La paciència de seguir insistint perquè hi creus, per molt que hagis d’anar darrera la informació o que no compleixin acords.

I per insistència i pesadesa (ara sí) necessitem treballar, pressupostar i decidir, invertir, en millores vials, aparcaments, mobilitat, marquesines en parades bus, una avinguda de França més moderna en temes de seguretat i accessibilitat, adequada i posant-se al dia al nostre poble i en proporció al creixement esdevingut en els últims anys, perquè no tot es l’augment de l’IBI, si al darrera no va acompanyat d’aquestes decisions

No hi ha altra opció que seguir insistint, amb paciència, però sense defallir n

Educadores EBM Confetti

L’INFANT ES FAMILIARITZA AMB L’ESCOLA e s p a i e s

L’inici a l’escola bressol és un moment ple d’emocions tant per als infants com per a les seves famílies. No es tracta únicament de l’entrada a un nou espai, sinó d’un procés profund de trobada entre diferents sistemes: el familiar i l’escolar.

Des de la mirada sistèmica entenem que cada infant arriba acompanyat de la seva historia, amb les seves arrels i els vincles amb la seva família

La familiarització de l’infant a l’escola bressol ens dona l’oportunitat de reconèixer el sistema familiar de l’infant i honorar els llaços de pertinença de què forma part

Són pilars d’aquest procés: –Validar les emocions i posar paraules al que sent l’infant

–Respectar el temps individual, perquè cada nen/a necessita el seu ritme per sentir-se segur –Reconèixer la importància de la família i facilitar la seva participació en l’arribada a l’escola –Establir vincles de confiança entre les educadores i les famílies, entenent que junts formem una xarxa de recolzament Vetllem pel benestar dels infants amb respecte, cura i estima Famílies, gràcies per confiar en el nostre projecte d’escola n

“BuSCANT EL MILLOR MuSICAL”

uNA CANTATA pLENA dE TALENT pER INICIAR ELS ACTES

dE TANCAMENT dEL CuRS 24-25

E l p a s s a t 1 3 d e j u n y, e l p a v e l l ó m u n i c i p a l e s v a omplir d’energia, música i emoció amb la cantada de l ’ a l u m n a t d e p r i m à r i a d e l’Escola Montserrat. Amb la cantata "Buscant el millor musical", donàvem el tret de sortida als actes de tancament del curs escolar, i ho fèiem de la millor manera possible: compartint el treball, l’esforç i la il·lusió que l’alumnat va anar construint al llarg dels mesos.

L’escenari es va transformar en una autèntica festa musical, on cada grup va aportar la seva veu i el seu moviment per fer realitat una història original i divertida La cantata ens va portar per un viatge a través d’algun dels grans musicals de la història, tot cantant cançons i coreografies preparades amb cura des de l’aula de música

Famílies, mestres i alumnat vam gaudir d’un matí emocionant, que va posar en valor no només el talent artístic de l’alumnat, sinó també el treball cooperatiu, la creativitat i la complicitat que es viu dia a dia a l’escola

Amb l’èxit d’aquesta cantata vam donar el tret de sortida a la recta final del curs amb el cor ple de bons moments que recordarem per sempre, com el tradicional acte de comiat de l’alumnat de 6è i el matí de jocs d’aigua al pati de l’escola el darrer dia de curs n

L’alumnat de 6è, que en va fer de presentadors i presentadores, van conduir l’acte amb seguretat i entusiasme, demostrant com han crescut i madurat al llarg de l’etapa de primària

Alumnes de 5è de Primària Fotos Escola Montserrat

Alguns dels presentadors i presentadors de 6è de Primària

Alumnes de 1er de Primària

Alumnes de 2n de Primària

Alumnes de 3er de Primària

Alumnes de 4art de Primària

EL pROjECTE Erasmus+ I LA INTERNACIONALITZACIó

dEL CENTRE

Des de l’any 2014, l a U n i ó E u ro p e a promou i finança el projecte Erasmus+, el qual té per objectiu donar suport a l ’ e d u c a c i ó , l a f o rmació i la joventut e n t re e l s p a ï s o s e u ro p e u s . L’ a n y 2022, el nostre centre va obtenir l’ac re d i t a c i ó E r a smus+; un reconeix e m e n t q u e s ' e stendrà fins al dese m b re d e l 2 0 2 7 , quan acaba la fase actual del projecte e u ro p e u . A q u e s t re c o n e i x e m e n t e n s permet organitzar mobilitats inclusives d’alumnat i professorat de manera regular, a més de rebre finançament per promoure totes aquestes activitats.

En paral lel, aquest reconeixement també ens serveix per finançar la formació i la millora de les pràctiques AICLE i CLIL entre el professorat (Content and Language Integrated Learning) Aquestes sigles fan referència a la metodologia que fomenta l’aprenentatge d’un idioma a través d’altres assignatures Com a exemple, al nostre institut, des de 1r d’ESo fins a 1r de Batxillerat, l’alumnat fa les classes d’Educació Física en anglès Els objectius concrets que articulen aquest reconeixement i que pretenem aplicar al nostre centre són la millora de la competència en llengües estran-

L’alumnat de l’optativa de francès durant l’intercanvi a Banhèras de Bigòrra, al febrer de 2025

Àlex Liévana

L’alumnat de l’optativa de francès durant l’intercanvi a Banhèras de Bigòrra, al febrer de 2025

geres del nostre alumnat i professorat, ampliar la metodologia

AICLE/CLIL en matèries no lingüístiques i fomentar els valors promoguts per la Unió Europea i el programa Erasmus+

Des del curs 2022-23, són diverses les activitats que hem emmarcat en el paraigua de l’Erasmus+ La més rellevant és l’intercanvi de 3r d’ESo, en què s’han desplaçat any rere any una vuitantena d’alumnes als Països Baixos, Polònia i Hongria L'any 2023 hi vam incorporar la mobilitat de 1r de Batxillerat amb un institut austríac i la de l'alumnat de l’optativa de francès amb un institut de Banhèras de Bigòrra

Tot plegat ens emmarca en els valors promoguts per la Unió Europea i el programa Erasmus+, com són el multilingüisme i el respecte per les llengües, la dimensió internacional o la promoció i la protecció dels participants n

L’alumnat de 3r d’ESO durant l’intercanvi amb el Haarlemmermeer Lyceum de Països Baixos, al maig de 2025

L'alumnat de 1r de batxillerat durant l'intercanvi a Horn, Àustria, l'abril del 2025

pROTEGIM LA RIERA d’EN XuNCLA

Quim Rodríguez Vidal Regidor d’Educació i Medi Ambient

L’ o b e r t u r a i c o n s t r u c c i ó d’un nou vial dins terreny forestal a la finca anomenad a C a n S a i s , d e l t e r m e municipal de Sant Gregori, p o t c o m p o r t a r p o s s i b l e s impactes a la riera Xuncla, d e g u t a l ’ a m p l i a c i ó d e l corriol per on normalment s’accedia a l’anomenat Salt d’aigua del Timbarro des de la resclosa de Rimau.

L’Ajuntament de Sarrià de Ter demana a les administracions responsables i a la propietat les mesures necessàries per no afectar la riera La nova propietat de Can Sais vol rehabilitar el mas i gestionar la finca amb explotació agrària familiar, la qual cosa, també, afectarà el camí privat que transcorre per la seva finca de nord a sud, i en restringirà el pas És per això que s’ha demanat a l’Ajuntament de Sant Gregori que senyalitzi i condicioni el camí públic anomenat de Can Mates a Sarrià

El nou vial obert, d’un tram privat dins la finca de Can Sais, per fer treballs de neteja i condicionament, es troba en zona de servitud del domini públic hidràulic de la riera Xuncla, en espai d’interès natural

El Reial Decret 849/1986, Reglament del domini públic

hidràulic, estableix una zona de servitud de cinc metres d’amplada per a ús públic Aquesta zona té per finalitats la protecció de l’ecosistema fluvial i del domini públic hidràulic, el pas públic per als vianants i per al desenvolupament dels serveis de vigilància, conservació i salvament, llevat que per raons ambientals o de seguretat l’organisme de conca consideri convenient la seva limitació Els propietaris d’aquestes han de tenir en compte que les tales o les plantacions d’espècies arbòries requereixen autorització de l’organisme de conca

La Unitat Regional del Medi Ambient (URMA), del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, ha obert diligències que s’han tramitat a l’oficina Territorial Ambiental del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de Girona, a la secció de Boscos del Departament

d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de Girona i a l’ACA i l’Ajuntament de Sant Gregori

ESPAI PROTEGIT DE XARXA NATURA 2000 RIERES XUNCLA I RIUDALLEQUES (ES5120023).

El número 118 de la revista Parlem de Sarrià, en un article d’Estel Turbau, divulgadora del patrimoni natural i cultural, en el seu escrit “Camins per conèixer el patrimoni de la riera d’en Xuncla”, es refereix a la riera Xuncla a partir de l’aiguabarreig del Riudelleques i el Rimau, dins el terme de Sant Gregori, el curs de la qual, crea un ecosistema de bosc de ribera, en més o menys bones condicions, fins que arriba a la seva desembocadura, al Ter

Els cursos fluvials del Gironès, recullen les aigües del Pla de Cartellà i Canet d’Adri (muntanyes de Rocacorba) i les tributen al Ter. El

Vial obert per la nova propietat de la finca anomenada de Can Sais (Sant Gregori).

caràcter mediterrani d’aquests cursos comporta un cabal irregular, molt condicionat per les precipitacions que es produeixen durant les diverses estacions i això provoca que tota la vall d’en Xuncla esdevingui una zona fràgil on qualsevol impacte pot desequilibrar part del medi

Aquest espai forma part de la xarxa Natura 2000 des del 2008 Amb l’objectiu de conservar-ne els valors ambientals, destaca la presència d’Hàbitats d’Interès Comunitari: vernedes i altres boscos de ribera afins, alzinars i carrascars, pinedes mediterrànies

N’és rellevant la presència d’espècies d’interès comunitari, inclosa dins de la Directiva d’Hàbitats: ocells com el raspinell comú, el pinsà, l cogullada comuna o el cargolet euroasiàtic, l’esparver d’aigua, la llúdriga, diferents ratpenats o la tortuga de rierol; comunitats d’amfibis i rèptils com el tòtil, el gripau d’esperons, el tritó verd o la sargantana roquera i la comunitat de peixos amb poblacions de barb de muntanya, bagra i anguila.

Actualment, l’entrada d’espècies invasores i l’alteració dels règims hídrics ha afectat molt aquestes poblacions Per contra, el cranc americà es troba de forma estesa en el curs fluvial, tenint un impacte sever per la fauna autòctona

La riera d’en Xuncla forma part d’un dels principals corredors terrestres més importants de Girona, i és un eix essencial per connectar les Gavarres i les riberes del Baix Ter amb les muntanyes de Rocacorba i la Zona Volcànica de la Garrotxa. De la mateixa manera, el curs fluvial, també desenvolupa aquest paper connector amb el riu Ter per a les espècies lligades als ambients aquàtics

L’URMA també fa esment de l’obertura o transformació de corriols a pistes forestals té un impacte negatiu vers aquesta connectivitat, tant per l’afectació a la vegetació, l’estabilització del sòl i l’increment de l’e-

rosió i sedimentació, la terbolesa de l’aigua (pas de vehicles), i el pas d’espècies petites

EL CONSORCI DEL TER: TREBAL L A N T P E L R I U I E L S S E U S AFLUENTS

L’Ajuntament de Sarrià, juntament amb diverses entitats locals amb la finalitat de defensa integral de la conca fluvial del riu Ter, forma part de ple dret del Consorci, a qui hem demanat fer el seguiment, en funció de les resolucions de l’ACA, Medi Ambient ( Biodiversitat i Secció de Boscos)

El Consorci, amb un Pla d’ordenació Integral del riu Ter, que marca el camí a fer per tal que l’aigua i l’àmbit fluvial esdevinguin elements d’identitat i singularitat de la conca del Ter, prioritza un bon estat ecològic i el compatibilitza amb el desenvolupament d’activitats econòmiques, socials i culturals de manera sostenible i coordinada

El Ple municipal de Sarrià aprovà la modificació dels estatuts del Consorci, i hi incorporà, entre d’altres, la finalitat de millora, protecció, preservació, divulgació i gestió d’espais d’interès natural i de la Xarxa Natura 2000 de la conca del riu Ter, on la Llei 12/1985, d’espais naturals, contempla fer el seguiment, el control i la vigilància de l’espai natural. n

LA RIERA D’EN XUNCLA: CORREDOR TERRESTRE

Des de l'Ajuntament seguim treballant per garantir la preservació i l'accés al aquest espai protegit de la Xarxa Natura 2000

Hem sol licitat a l'ajuntament de Sant Gregori, el condicionament i senyalització del camí públic anomenat de Can Mates a Sarrià

e s p o r t s

BLAI IVARS I BOSCH

Tal com ell mateix explicava fa un parell de temporades en una entrevista al Twitch de la UES, tenia només cinc anys quan el seu pare Blai Ivars i Roura, també exjugador i exentrenador d’handbol, el va dur per primera vegada al pavelló Aquell dia, es va trobar entrenant amb jugadors més grans que ell; però en Blai, lluny d’espantar-se, va començar a mostrar aquell entusiasme i aquella determinació que el definia parlant d’handbol, iniciant així un fort vincle amb la Unió Esportiva Sarrià i convertint el pavelló en una segona casa, i el club en part de la seva família. Quan va arribar a la categoria d’aleví, va disputar els seus primers partits oficials al costat del seu amic Joan Maria Ciurana, amb qui compartiria molts anys d’handbol Els seus primers entre-

nadors van ser, ni més ni menys, que en Jordi Ribera i en Narcís Casassa un luxe per a qualsevol jugador que comença En les categories inferiors en Blai no tenia una posició definida: tots jugaven de tot, alternant defensa, atac, i fins i tot la porteria si calia Un dels primers partits, ja com a aleví, i que recordava amb un somriure, va ser a Figueres l’any 1980 El seu equip va arrencar amb força, marcant els dos primers gols, però l’experiència no va trigar a imposar-se i el marcador final va ser de 20 a 2 Aquell resultat, lluny de desanimar-lo, li va ensenyar que calia esforç, constància i paciència per aprendre la tècnica i créixer dins l’esport

La temporada 1983-1984 ja formava part de l’equip infantil i va ser llavors quan es va definir la seva posició sobre la pista com a central Una posició clau, que

Aida Ivars Bosch

La UES ha perdut una de les seves ànimes. El passat mes de maig ens va deixar Blai Ivars i Bosch, membre de l’actual Junta

D i re c t i v a , e x j u g a d o r i exentrenador, peça fonamental del nostre dia a dia. La seva passió, dedicació i estima pel club es feien presents en tot el que feia, més enllà del seu rol directiu. Ens queda el seu exemple i una absència que es fa notar a cada entrenament, partit i reunió. El trobarem a faltar sempre.

encaixava perfectament amb la seva manera d’entendre el joc, sempre amb visió i criteri. Aquell any, a més, va tenir l’oportunitat i el repte de ser entrenat pel seu pare, una figura sempre present des dels seus inicis i que també va guiar el seu creixement esportiu des de la banqueta

Blai Ivars durant la presentació de la temporada 2024-2025

En Blai va passar per totes les categories formatives Durant l’etapa de juvenil va arribar a jugar també com a pivot, demostrant la seva versatilitat i comprensió del joc Finalment, encara com a juvenil, va fer el salt al primer equip, on va tornar a coincidir amb els seus primers entrenadors, Ribera i Casassa, i també amb en Martí Geis, amb qui més tard faria tàndem entrenant L’any 1993, quan tenia 23 anys, una lesió li va fer posar punt final a la seva etapa com a jugador del primer equip, tancant un cicle marcat per l’esforç, l’estima i el compromís amb els colors del club

Després de l’etapa com a jugador, en Blai va seguir vinculat al club com a entrenador, ja que al llarg dels anys, es va anar formant com a tècnic, obtenint les titulacions oficials fins a assolir el títol d'entrenador nacional

Va començar dirigint equips de categories inferiors infantils, cadets i juvenils transmetent als més joves els valors i coneixements que havia anat acumulant durant els seus anys a la pista Amb el temps va fer el pas al primer equip, on va exercir de segon entrenador durant cinc temporades juntament amb en Martí Geis, formant un duet molt sòlid i complementari que va deixar una empremta molt positiva tant en l’equip com en l’ambient del club En Blai va tancar la primera etapa a la UES després d’una temporada més com a primer tècnic de l’equip de Primera Nacional

En la seva trajectòria com a entrenador, en Blai va continuar el seu camí esportiu en altres entitats gironines, ampliant horitzons i sumant experiències. Va fer una estada com a tècnic dels equips infantil i cadet dels Maristes, i també va estar durant dos anys al Club Handbol Banyoles, dirigint l’equip sènior femení de la màxima categoria catalana A més, va passar una temporada al Club Handbol Esplais Castelló d’Empúries, així com

Temporada 1990-1991

Temporada 1996-1997

Temporada 1997-1998

Temporada 1998-1999

diferents etapes al GEIEG i al Cl Handbol Bordils, on va fer una para més llarga, aconseguint un asce per any fins a arribar a la màxim categoria catalana Allà, al capdava del segon equip, també hi va deixar seva empremta de treball rigorós passió per l’handbol

Durant la temporada 2022-2023 Blai va tornar a la UES per liderar cadet masculí 1977, assumint nov ment el repte amb l’entusiasme q sempre el van caracteritzar Va acab la seva trajectòria com a entrenad la temporada següent, al capdava del juvenil masculí, amb qui va aco seguir classificar-se per disputar ToP 6 de lliga catalana

Des del gener del 2024 formava part de la renovada Junta Directiva on s’encarregava de l’àrea esportiva juntament amb el president, David Perales

El seu compromís, dedicació i passió per l’handbol i per la UES seguiran vius i tindran continuïtat en el seu fill Arnau, actual jugador de l’equip juvenil, assegurant que el nom d’en Blai segueixi present a cada partit des de la pista, la banqueta, darrere la barra del bar o a la grada n

Tècnics UE

Part de la Junta Directiva

IV TORNEIG JOSEP MIR

E L I V T O R N E I G J O S E P M I R

O M P L E E L P A V E L L Ó D E B O N HANDBOL I EMOCIÓ

El passat 30 d’agost, el nostre primer equip masculí va disputar la quarta edició del Torneig Josep Mir, una cita que s'ha consolidat com un clàssic de la pretemporada i que, un cop més, va oferir una jornada d’handbol intens, competitivitat i retrobaments

Aquest torneig, que es va organitzar per primer cop fa quatre anys coincidint amb el 45è aniversari del club, porta el nom de Josep Mir, primer president i soci número 1 de la nostra entitat És un homenatge a la seva figura i a totes les persones que, com ell, van fer créixer l’handbol al nostre poble amb dedicació i estima

En aquesta edició hi van participar quatre equips amb una gran trajectòria dins del panorama català: la Unió Esportiva Sarrià, l’Handbol Bordils, l’Handbol Banyoles i oAR Gràcia Sabadell Tots ells van demostrar un gran nivell i van posar a prova el nostre equip en un torneig que va servir per obrir la pretemporada amb bones sensacions

En aquesta edició del torneig, l’Handbol Bordils es va proclamar campió, enduent-se el primer premi. L’Handbol Banyoles va aconseguir una meritòria segona posició, mentre que l’oAR Gràcia i la UES van completar el podi amb el tercer i quart lloc, respectivament El premi al millor jugador del torneig va ser per al porter del Bordils, Jordi Gon-

zález, destacant pel seu paper decisiu durant la competició L'entrega de premis va anar a càrrec de la família del primer president de la UES, l’actual president del club, així com l’alcalde i el regidor d’Esports de l’Ajuntament de Sarrià de Ter

Més enllà dels resultats, el IV Torneig Josep Mir va tornar a ser una festa de l’handbol, amb el pavelló ple d’afició, ambient familiar i moltes ganes de veure bon handbol

Des del club, volem agrair la presència de tots els equips participants, la col laboració de voluntaris i patrocinadors, i sobretot el suport de l’afició Amb iniciatives com aquesta, mantenim viva la memòria del passat i mirem amb il lusió cap al futur. n

Aida Ivars Bosch

CLOENDA TEMPORADA 24-25

Aida Ivars Bosch

El passat 14 de juny, es va celebrar el tradicional sopar de cloenda de la U n i ó E s p o r t i v a S a r r i à . Gairebé unes 300 person e s — e n t re j u g a d o r s , tècnics, delegats i famílies— es van aplegar per posar punt final a una t e m p o r a d a i n t e n s a i carregada d’èxits.

L’ambient va ser festiu i familiar, amb taules llargues on es barrejaven generacions de les diferents categories del club El sopar va ser una oportunitat per retrobar-se, compartir anècdotes i fer balanç de tot el que s’ha viscut durant l’any esportiu

En acabar l’àpat, es va fer un

Vista general sopar

reconeixement a la feina de tots els equips, des dels més petits fins als sèniors, destacant l’ascens de categoria del segon equip masculí i el comiat de Pep Arnau, jugador del primer equip i que ha decidit emprendre una nova etapa dins el FC Barcelona. També hi va haver un espai per agrair la dedicació del cos tècnic i la implicació de les famílies, que són un pilar fonamental del projecte, així com un record per en Blai Ivars i Bosch, exjugador, exentrenador i membre de l’actual Junta Directiva que ens va deixar de manera sobtada el passat mes de maig

Amb aquesta celebració, el club tanca una etapa i es prepara, amb il lusió renovada, per afrontar la nova temporada n

Pep Arnau

Mini taurons

Benjamí masculí

Benjamí masculí

Benjamí femení

Aleví femení

Aleví masculí

Infantil femení

Infantil femení 1977

Infantil masculí

Cadet femení

Cadet masculí 1977

Cadet masculí

Juvenil masculi

Sènior femení

Sènior masculí

Primera nacional

El F.C. Sarrià de Ter afrontem a q u e s t a n o v a t e m p o r a d a a m b i l · l u s i o n s re n o v a d e s , però conscients dels grans reptes que tenim.

Encetem una nova temporada on mantenim el numero d´esportistes al club (més de 260 jugadors i jugadores), conservem un equip femení i creem, per primer cop, un filial sènior.

Encara que no disposem de més espai, fem mans i mànigues per mantenir-nos entorn a 20 equips federats, i incrementar a 3 dies d´entrenament els equips més competitius

Per tant, hem de tenir cura i formar aquesta mainada, i la feina formativa dels nostres entrenadors i entrenadores ha de destacar per la seva capacitat futbolística, metodologia i pel seu tracte als jugadors

D'altra banda, se'ns planteja un repte competitiu molt important, ja que tenim el primer equip a Tercera Catalana per tercera temporada consecutiva, i tenim l’Infantil

S14 i els 2 cadets a Primera Divisió Aquests 3 equips, més tots els de futbol 11, segur que ens brindaran grans moments de futbol d'alt nivell.

En futbol 7 prevaldrà la formació, perquè arribin preparats/ades per a fer el salt a futbol 11

També hem iniciat un projecte metodològic a futbol-7, que esperem que doni els resultats adequats

El 27 de setembre presentarem la pretemporada al Camp Municipal

“Antonio Moratalla”, amb la presència de l’alcalde, el Sr Isaac Ramió, del regidor Edgar Castellanos i del representant de la FCF, Carles Mallart, on acudiran tots els jugadors del club Estarem junts i celebrarem l´alegria de l´esport

La Jornada acabarà amb el primer partit de lliga a casa del Tercera Catalana, que s enfrontarà amb l’Escola Garrotxa F C

Som-hi, F C Sarrià! n

T h e S a r r i à N e w s

RESOLENT QUEIXES

Les dues queixes generals que més sovintegen entre la població sempre solen anar relacionades a m b d o s t e m e s r e c u r r e n t s : l a r e c o l l i d a d e d e i x a l l e s p o r t a a porta i el servei de transport públic a m b a u t o b u s o s u r b a n s . S ó n serveis complexos, que afecten a una àrea supra-municipal i que convé que siguin abordats a alta i n s t à n c i a D e s p r é s d e m o l t s estudis, enquestes, pluges d’idees i assajos de solució prova-error sembla que s’haurà arribat a una s o l u c i ó q u e p e r m e t r à re d re ç a r a m b d ues q ües ti ons p ol èm i q ues amb eficàcia i encert.

A p a r t i r d e l q u a r t t r i m e s t re , e l servei de recollida d’escombraries passarà a ser implementat per l’equip de xofers de la TEISA I, igualment en mateixes dates, els autobusos de línies 6 i 16 passaran a ser conduïts pel personal de recollida de deixalles.

De vegades, els petits canvis són poderosos n

Cristòfol Brossa

TSN-Actualitat laboral

ANUNCIS PER PARAULES

Els anuncis per paraules ocupaven pàgines i pàgines a la premsa escrita fa molts anys i han desparegut per complet Aquest suplement, fent mans i mànigues per agermanar la innovació i la tradició, ha volgut reobrir aquesta secció. Una secció on, com és natural, tot lector està convidat a enviar-nos els seus

* S e n y o r a d e b o n v e u r e b u s c a amistat –i el que sorgeixi- amb senyor d’encara més bon veure Culte, refinat i que li agradi el

r e g g a e t o n F i n a l i t a t s s e r i o s e s , curiosos abstenir-se Ref 122-001

*Canvio Opel Corsa de 1995 per patinet elèctric. Truquin abans de les vuit del matí, que no puc sortir de Girona amb el cotxe Ref. 122-002

*S’ofereix senyora amb referències per cuidar persones grans Si pot ser, que estiguin en plena forma física i mental i que no em donin feina ni maldecaps ni emprenyin Ref. 122-003

*Venc veler de 10 metres d’eslora Bon estat. Poc ús. Preu a convenir. S ’ h a d ’ a n a r a re c ol l i r a I s ra e l Demaneu per Ada Ref. 122-04

*Venc galliner de 20 m2 a Sarrià A punt d’entrar-hi a viure. Moltes possibilitats Equipat Vistes a muntanya Ideal estudiants o famílies monoparentals. 600.000€. Ref: 122-05 I n t e r e

contacte n

Celestina Espot TSN-Publicita

UNS NOUS CAMPS ELISIS

El projecte d’enjardinament del carrer Josep Pallach va avançant a marxes forçades De moment, l’arbrat que s’hi va plantar l’any passat va guanyant ufana i aquest estiu ja s’hi ha pogut gaudir d’una fresca ombra que ha vingut a esmorteir el rigor canicular Hem de pensar que, a còpia d’anys i d’inversió, aquell tram de via urbana que comunica la Placeta amb el passeig del Riu es convertirà

en un lloc de privilegi. La font de la Placeta podrà ser substituïda per una d’estil versallesc i, fent companyia als arbres que van creixent, s’hi podran instal·lar parterres ornamentals amb plantes aromàtiques i boniques magnòlies

Serà una crida a instal lar-s’hi l’aristocràcia més selecta, com un nou Montecarlo De moment, ens consta que ja hi ha un marquès. n Isabel Presley TSN-Sarrià sur Mer

NOTA DE TANCAMENT

A tancament de la present edició, hem de notificar amb urgència als nostres estimats lectors que la referència 122-01 de la secció d’anuncis per paraules ja ha estat a t e s a G r à c i e s a l a n o s t r a p r o v a d a e f i c à c i a , l a s e n y o r a d e m a n d a n t h a e s t a t c o b e r t a

(Volem dir que ha trobat el que buscava)

Ens en fem creus: ha trobat un autèntic unicor n rosa! TSN-NdR

LA FRASE DEL DIA: “Com més corrupte és l’Estat, més lleis té” ” (Corneli Tàcit)