Llibret Santa Anna 2017 - Sagunt

Page 95

Diu la tradició que les falles es remunten al segle XVI i les relaciona amb el gremi de fusters, el patró dels quals és sant Josep. Seguint esta tesi, cada 19 de març i com a símbol de purificació, els fusters cremaven al carrer les deixalles que s’amuntonaven als tallers. La versió popular de l’origen de les falles, segons el Marqués de Cruïlles, és que van ser iniciades pel gremi de fusters, que cremaven, en la vespra del seu patró, Sant Josep, en una foguera purificadora, les deixalles i tot allò que els sobrava, fent neteja dels tallers abans de l’entrada de la primavera. A més, cremaven els seus “parots” (estructures d’on penjaven els cresols que els feien llum) perquè s’acabava l’hivern, venia la primavera i els dies es feien més llargs; per tant, ja no calien els cresols. Segons esta teoria, la inventiva popular donà forma humana als parots. Esta llegenda romàntica de l’origen de la festa contrasta amb la documentació que es conserva al Gremi de Fusters, que no esmenta la construcció de falles a la vespra, sinó la festivitat religiosa del 19 de març. Resumint, la falla, igual que la foguera, és un monument artístic policromat, de cartró pedra i fusta, on els protagonistes són els ninots, amb una profunda càrrega satírica. Hi ha altres autors que intenten trobar un origen més antic, i defensen que el culte al foc és un ritual d’origen pagà igual que en altres festivitats com Sant Antoni, les Fogueres de Sant Joan, Sant Miquel o Nadal en diversos punts de la geografia espanyola, on també es cremen fogueres en la vespra. Per tant, seguint esta teoria, les Falles són una evolució d’este ritual arcaic que anuncia l’entrada de la primavera. El tarannà associatiu és inherent a les Falles. Actualment, en quasi totes les comissions falleres s’organitzen tot tipus d’activitats durant tot l’any: excursions, projeccions de vídeo, campionats de cartes o qualsevol joc de taula, setmanes culturals, playback, etc. El casal acull dinars i sopars de germanor, paelles, entrepans, trobades entre els integrants de la comissió. És a dir, que les trobades en el casal tenen un component gastronòmic important. A més a més, la festa porta impregnada la pólvora. De bon matí, els fallers tiren coets en la despertada,

després a migdia la mascletada, cinc minuts que envaeixen places i carrers d’un fum quasi insuportable; després, a mitjanit, els castells de focs artificials, sobretot la Nit del Foc. El ventalls d’explosius a l’abast del públic és amplíssim: masclets ensordidors, coets, borratxos, bombetes, trons de bac... Podem dir que a València és impossible una festa sense foc i sense soroll, que a més a més porta aparellats una sèrie de menjars com la paella, l’arròs amb fesols i naps, l’esgarraet de pimentó, la fideuada, les torrades, etc. I a la vesprada, xocolate amb bunyols de vent, de carabassa, de figa, mentre passen les cercaviles i omplin els carrers de música. Una allau de gent discorre pel carrer, per veure les mascletades, els castells de foc o la il·luminació d’alguns carrers. El ritual de les falles, actualment, comença amb la Crida des de les Torres de Serrans, a València, on la fallera major convoca tots els valencians a la festa, i segueix amb les contínues cercaviles amb música i coets, l’Ofrena de Flors com un acte cabdal i emotiu, on el color i la música es combinen amb la serietat i emotivitat del moment. Però el moment més important de les Falles és potser la Cremà, on totes les falles són arrossegades pel foc purificador.

93


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.