Ras i curt S’aprova la creació d’una El 25N a l’Alt Urgell nova urbanització a Bassella A
quest mes de febrer la Comissió d’Urbanisme de Lleida ha valorat favorablement el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bassella. Aquest pla manté els objectius acceptats a l’avanç del pla aprovat pel ple de l’Ajuntament de Bassella el 14 de juliol de 1996, que ja preveia la creació del nou nucli de Bassella de Dalt. Aquest nou assentament, que s’ubicarà als Clots de Riudelbàs, prop del Museu de la Moto i de la confluència de la carretera d’Oliana a la Seu d’Urgell amb la carretera de Solsona, respon a l’interès de recuperar l’agrupació històrica de les famílies afectades per l’embas-
El POUM de Bassella preveu la creació d’un nou nucli als Clots de Riudelbàs sament de Rialb. L’avanç del pla proposa la delimitació d’una àrea d’estudi d’unes deu hectàrees on s’acabaran localitzant una vintena de cases i diversos equipaments. A partir d’ara el consistori haurà d’iniciar la resta de la tramitació, i també dotar-se dels serveis necessaris per a
la urbanització de la zona.
Un assentament incoherent Tal i com cita l’Informe de SosTal com cita l’Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar, presentat per l’Ajuntament de Bassella, la proposta de creació del nou assentament de Bassella de Dalt no és coherent amb el criteri de planejament territorial sostenible, en què s’advoca pel foment del caràcter compacte i continu dels creixements i la consolidació dels nuclis existents. El nou Pla Urbanístic Municipal de Bassella no segueix les línies
d’actuació que marca el Pla Territorial Parcial de l’Alt Pirineu i Aran, tot i ser jeràrquicament inferior. Aquest pla territorial assigna l’estratègia de desenvolupament per a l’escenari del 2026 del sistema urbà d’Oliana, que inclou el propi municipi, el de Peramola i el de Bassella. Seguint els criteris de creixement sostenible, el Pla Territorial atorga el major potencial de creixement del sistema a Oliana i a Peramola, que poden créixer moderadament. Pel que fa al municipi de Bassella, proposa un creixement de reequilibri per al nucli d’Ogern, actualment el més poblat. Per a la resta de nuclis —Altés, Aguilar, Mirambell, Guardiola i la Clua— suggereix estratègies de millora i compleció, però en cap cas preveu la possibilitat de crear nous nuclis de població.
Model econòmic indefinit L’informe de sostenibilitat ambiental no aporta cap mesura que pugui incentivar la creació d’activitats que generin nous llocs de feina. Tan sols apunta a la promoció del turisme rural i la previsió d’equipaments per aprofitar el po-
tencial turístic de la presa de cua de l’embassament de Rialb. Aquesta indefinició del model econòmic aboca el nou nucli de població a la condició d’urbanització de segones residències.
La indefinició del model econòmic farà que al nou nucli s’hi construeixin segones residències Aquest model de planificació territorial està molt allunyat de la realitat i la problemàtica del municipi, que en cinquanta anys ha perdut més de la meitat de la població. Bassella, amb una població
molt envellida, s’ha vist incapaç de generar l’activitat econòmica necessària per poder garantir la fixació de població al territori. El pla d’ordenació urbanística tampoc no aporta solucions per poder frenar l’abandó i el despoblament dels nuclis actuals del municipi, convertits en gran mesura en nuclis de segones residències. Una altra qüestió que cal resoldre és saber com es finançarà la urbanització del nou nucli, que haurà de disposar dels serveis bàsics, com són el sanejament, el servei d’aigua, la recollida d’escombraries, l’electricitat i les telecomunicacions, a més de la pavimentació de carrers i l’enllumenat públic. Despeses que haurien de córrer a compte de les mesures compensatòries de la construcció del pantà de Rialb i també a compte de l’Ajuntament. Això generaria una nova despesa per a l’Ajuntament, a priori totalment injustificada, ja que la creació de sòl urbanitzable no és una necessitat ni una demanda
dels habitants del municipi. És inevitable fer la comparació del nou nucli de Bassella amb el de Tiurana, creat l’any 2003 al nord de la Noguera. Aquesta població també es va crear amb la voluntat de recuperar el poble de Tiurana, desaparegut sota les aigües del pantà de Rialb. L’intent ha estat un fracàs, i el nou nucli no deixa de ser una urbanització de segones residències amb bocins de l’antiga Tiurana, com el campanar o el cementiri. En cap cas, però, no ha recuperat l’esperit del poble que li dóna nom.
A
l’Alt Urgell, les eleccions del 25N també van ser, amb un 68,42% de votants, les autonòmiques amb més participació des de que el 1980 es celebressin per primera vegada uns comicis d’aquestes característiques. Els resultats a la comarca no representaren un gir substancial respecte les dinàmiques electorals que s’havien vingut produint als comicis precedents i CiU mantenia una amplia majoria amb més de trenta punts de diferència respecte la segona força. No obstant això, el 25N si que suposava alguns matisos rellevants a partir d’aquesta segona posició, que per primera vegada des de 1984 perdia un PSC que queia fins la quarta posició, sent fins i tot superat pel PP que era tercer, i passava a mans d’una ERC, que malgrat aquesta segona posició no obtenia, ni molt menys, els seus millors resultats a la comarca. Per blocs, el denominat bloc sobiranista, sortia àmpliament reforçat a la comarca, ja que la pèrdua de 4 punts que patia CiU respecte del 2010 era àmpliament compensada per la puixança d’ERC i la irrupció de la CUP, que juntament amb creixement, en aquest cas menor, d’ICVEUiA i una SI que perdia més de la meitat de la seva força, feien que el sobiranisme sumés més de tres quartes parts del total de vots emesos a la nostra comarca. El creixement d’ERC i ICV-EUiA suposava també que la denominada esquerra nacional recuperés un percentatge de vot similar al que havia obtingut en el seu sostre històric del 2003 i deixant així la seva suma per sobre del doble de vots dels que obtenia el PSC. De la mateixa manera que a nivell nacional, el creixement d’ERC i ICV-EUIA
coincidia amb la irrupció d’una CUP que era sisena força a la comarca i obtenia a l’Alt Urgell els segons millors resultats del Pirineu, només per darrere del Pallars Sobirà on la formació arribava als 6,36% dels sufragis; i els tercers al conjunt de la circumscripció de Lleida, que a banda del Pallars Sobirà només eren superats per una centèsima pels vots que la formació de l’EI obtenia al Solsonès.
Malgrat tot, marea blava. Si bé el 25N CiU va patir una pèrdua generalitzada del seu percentatge de vot respecte del 2010, el vot convergent va presentar contrastos importants entre els diferents territoris del país. Així, mentre a l’Àrea Metropolitana de Barcelona CiU perdia més de 100.000 vots i 9 punts respecte el 2010, a altres territoris com Girona, la Catalunya Central o el Pirineu, CiU era capaç d’augmentar lleugerament els seus sufragis i sostenir així molt més la seva caiguda (menys de 4 punts en els tres casos) en unes eleccions marcades, recordem-ho, per la gran participació. En aquest context, l’Alt Urgell no va ser una excepció en la distribució territorial del vot de CiU i la federació aguantava el cop als municipis urgellencs. Així, tot i perdre més de 4 punts respecte els comicis del 2010 i situant-se amb un 47,06% dels sufragis, CiU guanyava les eleccions per desena vegada consecutiva i ho feia amb més de trenta punts sobre la segona força, ERC. Els resultats obtinguts aquest 25N s’allunyaven molt dels històrics sostres electorals que havia obtingut el pujolisme durant els 80 i la primera part dels 90, però es situaven en la mitjana dels resultats que la federació ha vingut obtenint al llarg dels darrers comicis autonòmics quedant