Publicació Popular de l'Alt Urgell
Número 4. Primavera 2014
ENDEUTAMENT CRÒNIC La Fundació Sant Hospital de la Seu
El Grup d’Arqueologia de Peramola
Opinió: La Unió Europea té un parlament?
Entrevista a Maria Vilà, cap de l’AEIG Urgellenc
Editorial Cal saber què passa a l’hospital
Q
ue vivim una època de desmantellament progressiu de l’estat del benestar no és cap secret. Aprofitant la crisi, es retallen serveis públics i drets socials conquerits gràcies a les lluites de molts. La manca d’ingressos de l’administració pública és el gran argument al què s’agafen polítics i gestors per desfer aquestes conquestes. El preocupant, però, és que a una circumstància conjuntural s’hi afegeixin errors de gestió que condemnen la viabilitat d’un servei, que posen en safata insistir en la precarització del sistema públic en benefici del privat. En el cas que tracta aquest número, l’endeutament crònic de la Fundació Sant Hospital(FSH) de la Seu d’Urgell, que deixa compromesa i ferida qualsevol actuació de futur
+ que 1000 paraules
pel que fa la sanitat pública a la comarca. Un tema del qual se n’ha parlat poc, massa poc. Per abocar una mica de llum l’Assemblea Social va reunir-se amb el Patronat, la Gerència i el Comitè d’empresa de la FSH. En les properes pàgines trobareu què van donar de si aquestes reunions. Principalment es constaten dues coses: que la mala gestió dels darrers anys ha deixat un forat important i que l’organització de la FSH propicia un control públic poc acurat i qualificat del què passa a l’hospital; la percepció és que al Patronat li va gran una tasca per la qual no està sempre necessàriament preparada. A partir d’aquí, massa clarobscurs. És hora que els ciutadans comencen a demanar comptes sobre una institució tan cabdal.
Fotodenúncia
Accesos als petits pobles. A l’espera que arribin els jocs d’hivern i les seves inversions, per als habitants dels pobles més allunyats arribar a casa és tota una aventura. Qui sap si també serà modalitat olímpica.
Visita’ns a: www.palanca.cat Per anunciar-te o contactar envia un mail a: info@palanca.cat
Vist d’aprop El sistema sanitari a la comarca, la Fundació Sant Hospital Resum de les reunions entre l’Assemblea Social de la Seu amb el Patronat, Gerència i Comitè d’Empresa de la FSH
P
er tal de donar cobertura mèdica, el sistema català té dues vessants: la pública amb l’Institut Català de la Salut (ICS) i la concertada amb el Servei Català de la Salut (CatSalut). Dins d’aquest últim hi ha la Xarxa Hospitalària d’Utilitat Públic (XHUP). El sector concertat és una xarxa formada per un conjunt de centres sani-
taris de Catalunya, de titularitat privada, amb els que el Catsalut contracta la prestació de serveis. La Xhup integra un conjunt d’hospitals i centres sani-
taris que estan agrupats en diferents consorcis sanitaris. A la comarca tenim els Centres d’Atenció Primària que se situarien dins del ICS i la Fundació Sant Hospital que se situaria a dins de la XHUP.
St. Ot i 1 prevere) •2 representants de la societat civil •Cap de l’àrea Sanitària de l’Alt Pirineu i Aran •Cap de l’ICS de Llei-
entre 900.000 i 1 milió d’euros per fer front als pagaments, principalment nòmines i quotes dels bancs. Actualment el pres-
activa d’aquest servei. La resta del pressupost prové de les mútues privades com Mútua Comarcal, DKV o SIGSA, que utilitzen l’hospital
da. Per sota el Patronat s’organitza la direcció-gerència, que actualment està vacant ja que fa poques setmanes el Sr. Joan Altimiras comunicava la seva renúncia al càrrec. I per davall i segons l’organigrama de l’hospital hi ha dues direccions més: la direcció assistencial, que recentment ha ocupat el Sr. Jordi Fàbregas, i la direcció operativa assistencial, que actualment ocupa la Sra. Sandra Montanyà.
supost anual és aproximadament de 15 milions d’euros, dels quals més del 90% procedeixen de la Generalitat de Catalunya. Ho fan per tres camins diferents: •CATSALUT és el més important, ja que aquest departament és qui contracta la FSH per cobrir les necessitats sanitàries de la població en aquesta regió. •ICASS, per part del departament de Benestar i Família, ja que la FSH també té una residència d’ancians. •SEM, Servei d’Emergències Mèdiques: a l’hospital hi ha una base
per tractar determinades qüestions. En els últims temps s’han negociat nous convenis amb les mútues. Segons el Comitè d’Empresa el lloguer d’espais a metges privats no és tan beneficiós com sembla. Actualment és el metge qui lloga els espais i materials per realitzar les intervencions. Abans es realitzava la intervenció corresponent i es facturava a les mútues.
Estructuració de la FSH La FSH està encapçalada pel Patronat, format per: •Alcalde de l’ajuntament de la Seu d’Urgell, que és el president del Patronat
•Representant del primer partit de l’oposició •Tres representants de l’església (1 designat pel bisbe i l’ajuntament, 1 sacerdot de la parròquia de
Pressupost anual Cada mes arriben per part de la Generalitat
L’endeutament Segons els representants de la FSH existeixen dos factors externs que (següent pàgina)
Vist d’aprop influeixen en l’endeutament: un és la situació de crisi estructural que pateix el sistema sanitari amb un deute constant amb la Seguretat Social; l’altre és la situació actual de crisi econòmica. El tercer i important factor que va fer augmentar el deute de la FSH va ser la necessitat que hi va haver el 2006 d’adequar les instal·lacions. Es van adequar quiròfans, boxs d’urgència i admissions, que havien quedat obsolets i que van suposar una inversió important, i per tant endeutament.
A més, actualment el pressupost de contractació per part de la Generalitat ha disminuït respecte dels anys anteriors. El Comitè d’Empresa apunta que la comarca de l’Alt Urgell és una de les comarques que rep més diners de sanitat per ciutadà. A dia d’avui el patrimoni de l’hospital és negatiu. S’estan prenent mesures per reduir les despeses i poder-se adaptar a la situació (tancament de la segona planta, reducció de la plantilla i del sou dels treballadors, etc.) sense perdre
Durant les obres es va rescindir el contracte amb la primera empresa, UTE Felca-Riera, perquè segons tècnics contractats per la FSH procedents del Consorci Hospitalari de Catalunya (CHC) no s’estaven realitzant bé els treballs, tot i que el Comitè d’Empresa assegura que les obres realitzades van rebre la legalització corresponent. Aquesta primera empresa va demandar la FSH per rescindir el contracte de
la qualitat dels serveis a l’usuari. S’ha negociat amb el banc (BBVA) una carència del pagament de capital. Segons el Comitè d’Empresa, el deute al 2003 era de 6 milions d’euros i actualment és de 20 milions d’euros. El Comitè també comenta que entre 2005 i 2007 es va privatitzar el servei de cuina amb l’empresa SERHS. A causa de les queixes amb el servei per part dels usuaris
forma unilateral i es va haver d’indemnitzar. L’empresa que es va contractar per acabar la segona fase de les obres va ser TEYCO-COMSA, proposada pel Consorci Hospitalari de Catalunya.
aquest tracte es va haver de desfer havent de pagar la corresponent indemnització, entre 90.000 i 100.000 euros. També recorda que cuines SERHS va ser la responsable de les cuines dels col·legis
de primària, amb un contracte amb el Consell Comarcal. El Comitè també esmenta que entre els anys 2008 i 2009 hi va haver la contractació més important amb el Consorci Hospitalari de Catalunya per realitzar assessoraments. I que al 2013 hi ha hagut una despesa de més de 200.000 euros en indemnitzacions. Per part del patronat es defensa que les llistes d’espera del Pirineu són de les més baixes de tot Catalunya. Les llistes d’espera van en funció de les prioritats i segons els criteris de cada servei per garantir l’equitat i que hi
també apunta que un pacient no consta en llista d’espera fins que no se li truca i se li dóna dia i hora de visita. Per tant, quan es diu “ja li trucarem”, el temps que transcorre fins que no es truca al pacient no consta en cap llista d’espera. Actualment s’està realitzant una reestructuració de serveis per coordinar-se amb els hospitals Santa Maria i Arnau Vilanova de Lleida. La formació de personal mèdic, el seguiment dels pacients i la contractació de serveis es farà amb aquests hospitals. Amb aquest últim punt es vol evitar contractar un consultor que si té algun contratemps no pugui realitzar
mesos amb l’uròleg. Segons les estadístiques, la FSH és l’hospital més mal valorat de Catalunya, amb un 7,7. Segons el Comitè d’Empresa, l’any 2012 l’hospital recull el 60% de les queixes registrades a la regió sanitària de l’Alt Pirineu i Aran. El patronat té previst fer un pla d’enquestes amb el personal assistencial i d’admissions, fent petits canvis que ajudin en els circuits interns i potenciant el servei d’atenció a l’usuari com a eina per canalitzar les queixes i suggeriments.
hagi diversos circuits. Les llistes d’espera oficials a juny de 2013 eren les que mostra el gràfic superior. El Comitè d’Empresa
el servei. En canvi, si es contracta un servei a un conjunt de consultors és més fàcil suplir aquesta manca de personal, com ha passat aquests últims
veis que ofereix l’hospital són: •Pediatria i ginecologia: treballadors liberals pagats per l’Hospital St. Joan de Déu.
Serveis
Actualment Segons el Comitè d’Empresa a dia d’avui els ser-
Ras i curt •Radiologia: treballadors liberals pagats per la Fundació Sant Hospital. •Dermatologia: no hi ha servei a l’hospital, el metge de capçalera té contacte amb Dermatologia de Lleida. Actualment també hi ha una consulta privada de dermatologia el dissabte al matí. •Salut mental: el servei puja de Lleida, abans era a l’hospital. •Oncologia: el servei puja de Lleida, cada setmana o quinze dies aproximadament. •Urologia: el servei puja de Lleida, cada quinze dies aproximadament. •Traumatologia: servei de la Fundació Sant Hospital. •Cirurgia: servei de la Fundació Sant Hospital. •Oftalmologia: servei de la Fundació Sant Hospital. •Medicina Interna (subespecialitats: cardiologia, reumatologia, nefrologia, hematologia): amb un conveni amb Santa Maria o Arnau els metges de medicina interna de l’hospital tenen relació amb els especialistes de Lleida. •Urgències: servei de la Fundació Sant Hospital. •Laboratori: servei de la Fundació Sant Hospital. •Anestèsia: servei de la Fundació Sant Hospital. •Farmàcia: servei de la Fundació Sant Hospital.
Futur Els representants de la FSH ens afirmen que està totalment garantit, com fins ara.
Com ho veiem des de l’Assemblea Social
H
em corroborat que l’hospital té un important deute per unes obres que no han respost a les veritables necessitats i que van ser fruit d’una política sanitària en la que la gestió va ser portada amb criteris poc clars per part del Consorci Hospitalari de Catalunya. Van tenir un seguiment tant econòmic com de consultoria no massa apropiats i un Patronat on els alcaldes i membres del Bisbat no són les persones més apropiades per tenir aquestes responsabilitats. Per moltes raons: formació, experiència i vinculació amb el món sanitari, amb tota la complexitat que aquest comporta. En resultà un deute amb la banca que continuaran pagant els nostres fills i que comporta una situació molt injusta pels ciutadans de l’Alt Urgell. Uns diners que repercuteixen en el bé comú no han de ser retornats amb interessos a la banca, rescatada amb diners públics. Les respostes dels polítics i el CatSalut no són més que justificacions per consolidar un model sanitari que no beneficia en absolut als usuaris. Novament, retallada rere retallada, se’ns allunya del model sanitari que teníem abans del decret llei del 16/2012 (de mesures urgents per garantir la sos-
tenibilitat del Sistema Nacional de Salut), on els principis d’igualtat, universalitat, gratuïtat i qualitat del servei quedaven garantits. No hem d’oblidar que els serveis públics s’han de finançar amb recursos públics i gestionar-se demanera pública. Posant els mitjans suficients per garantir la seva transparència. El fet d’obrir les portes a les mútues a través dels nous convenis que l’hospital ha establert continua sent la conseqüència de l’aplicació de criteris que estableixen que els mutualistes, pel fet de pagar quantitats addicionals de diners, rebran un tracte diferent. Per exemple: majoritàriament gaudiran de les millors habitacions en planta, el sopar de l’ acompanyant, la TV i cadires pagade. Som el primer hospital de Catalunya que vam fer pagar als acompanyants per aquestes cadires. Estem d’acord que les mútues i les entitats privades sempre han estan vinculades a la sanitat catalana, però la intrusió que es tolera i potencia en el moment actual amb l’excusa de la crisi econòmica ratlla la manca total d’ètica d’alguns professionals, que no dubten en treballar a les dos bandes. Actitud tolerada pel Patronat, amb l’excusa que el lloguer d’instal·lacions proporciona uns ingressos
extres. Aquestes instal·lacions les estem pagant tots els usuaris. Per tant no entenem per què des de la privada s’obté uns beneficis que sense dubte són molt més grans del que estan pagant. Volem una estructura sanitària al servei de les persones i que no respongui a interessos polítics ni privats. La crisi hauria de servir per aprendre i exigir, no pas per guanyar diners a costa de fomentar les desigualtats. És indubtable que primer cal tenir clar que el model sanitari que volem ha d’estar basat en uns valors de justícia social, equitat, i que la salut passa per la promoció i la prevenció. No podem potenciar dos models sanitaris: el dels pobres i el de les classes socials més afavorides en detriment dels anteriors. A Catalunya hem viscut molts casos de corrupció dins de la sanitat, com per exemple el de la Corporació de Salut Maresme Selva o el de l’Hospital de Reus. A més, la comissió investigadora del Parlament només ha servit per vendre una imatge de transparència de cara a l’opinió pública. Però els diners que s’han estafat al poble no tornaran. Únicament ens retallen serveis sanitaris, que són drets, i ens intenten convèncer que no hi ha un altra solució.
Veus de la comarca El grup d’arqueologia de Peramola
E
l grup d’Arqueologia de Peramola (GAP) som un col·lectiu autogestionat d’arqueologia social format per persones de la comarca. Creiem que l’arqueologia i la història han d’interactuar directament amb la gent del municipi on es treballa, i tot el que s’investiga ha de ser retornat a la societat. El nostre objectiu és poder actualitzar i ampliar la informació arqueològica de manera científica col·laborant estretament amb: grups de recerca universitaris com el Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya (CSIC-UAB), el CSIC Milà i Fontanals, historiadors locals com Josep Espunyes, i persones com Francesc Riart (de qui és el nostre logotip) entre altres... mentre apropem el coneixement arqueològic a la població del nostre entorn. Un dels nostres eixos i característiques és el treball en xarxa amb i per les persones del territori. Perquè emprem l’arqueologia com una eina social crítica: reivindicant el valor, el respecte i l’autogestió del territori rural. En les nostres activitats, potenciem el coneixement del propi entorn com una eina de dinamització social. Si aprenem del nostre passat i dels nostres orígens, podrem detectar/analitzar les dinàmiques socials i processos històrics que ens han fet arribar fins als nostres dies i podrem conèixer i estimar la nostra identitat i la del nostre
territori per crear un futur millor. Finalment, la nostra tasca principal rau en aprofitar tot aquest coneixement històric per desenvolupar noves activitats i dinàmiques col· laboratives a les nostres zones; que enriqueixin al territori de manera Inter generacional; ja que entenem que l’actiu principal del territori són les persones. Pel que fa a les activitats que fem hem d’esmentar que la nostra particularitat és que totes les activitats estan totalment adaptades a la persona o entitat que les demana per fer projectes a mida que responguin a les necessitats reals d’un territori (visites guiades, tallers, activitats…) i intentant aportar una visió multidisciplinària (integrant biologia, geologia…) i de gènere. Exemples de tot el que he manat fent fins ara són: el camp de treball internacional per la recuperació del patrimoni arqueològic (amb Coordinació Rural de Catalunya, aquest serà el 3r any), el programa Apadrina un Monument amb l’escola Sant Miquel de Peramola, presentació i publicació de la nostra tasca en congressos i cicles de xerrades, la I Setmana Arqueològica de Peramola (prospeccions autogestionades amb voluntaris de la UAB on també participaven en activitats amb la gent del poble) i tallers i activitats amb l’INS Aubenç i altres centres. GAP Peramola
Mercadona: ni a la Seu d’Urgell, ni enlloc
M
oltes d e nosaltres ens considerem afortunades de viure en una comarca que ens nodreix amb productes de petits agricultors i ramaders. Podem anar al mercat un dimarts i tenir la certesa que comprarem productes de qualitat i proximitat, sense grans intermediaris ni grans distàncies. Això és molt positiu nutricionalment, ja que com menys distància hi ha entre la zona de producció i el lloc de consum menys alteració haurà patit el producte. A més, la majoria de mètodes agraris de la nostra zona es basen en l’equilibri i el respecte, tot el contrari que en el cas de l’agricultura industrial, fonamentada en el monocultiu i el maltractament de la terra per aconseguir més producció amb conseqüències mediambientals fatídiques. Però no només obtenim un benefici en la qualitat sinó que també donem vida i feina a una part de la nostra comarca, que viu un despoblament progressiu. Tot i aquestes i moltes més facilitats en comparació amb al-
tres zones, també tenim accés a múltiples cadenes de supermercats que ens venen productes de procedència i qualitat dubtoses però amb una estètica sortida d’una passarel·la. Una d’aquestes cadenes construirà un supermercat d’aquí poc a la Seu. Potser aquesta notícia no ens alarma, encara que estiguem en contra del seu model productiu. Però filem prim, en concret el supermercat serà un Mercadona. Tots hem sentit a parlar dels magnífics preus d’aquesta famosa superfície, però qui s’hi amaga darrera? Juan Roig n’és el president, la seva fortuna és una de les cinc primeres d’Espanya, és el tercer empresari més influent a l’estat després d’Emilio Botín i Amancio Ortega i també és un dels energúmens embolicats en el mediàtic cas Bárcenas. Les proves apunten a suposades donacions de Mercadona al PP per valor de 240.000 euros. A més, Juan Roig, com a president de l’Institut de l’Empresa Familiar, ha exigit reiteradament la necessària flexibilització del mercat laboral, la reducció del cost de l’acomiadament, el retard de l’edat de jubilació als 67 anys, el trasllat dels festius entre setmana als dilluns i la desvinculació de la pujada salarial a l’augment de l’IPC. Així, a
part de ser un engranatge més dins de la dreta rància de l’estat espanyol, també te el títol de cacic. Ja son nombrosos els sindicats que han denunciat abusos als treballadors i acomiadaments improcedents, entre d’altres. Ara ja sabem qui s’amaga darrere Mercadona i què fa, però i els productes? Oli del Marroc i Portugal amb l’etiqueta Made in Spain, orxata Hacendado valenciana feta amb xufla de l’Àfrica, taronges suposadament valencianes però d’origen argentí, carabasses de Panamà, peix congelat africà, productes cosmètics amb components prohibits pel departament de Sanitat... Tot això amb uns preus que fan impossible competir amb el nostre petit comerç. La complicitat de l’Ajuntament només fa que perpetuar un model basat en la precarització del treball a joves i adults, un model basat en la destrucció del territori per assolir un benefici màxim, un model que obliga a molts urgellencs i urgellenques a marxar per poder trobar feina digna, un model basat en l’oligarquia dels rics sobre els pobres. Per tant, des d’Arran Alt Urgell mostrem el nostre màxim rebuig i menyspreu a l’obertura d’un Mercadona a la nostra comarca. Arran Alt Urgell
Per rumiar-hi Ara que governen les nostres vides, per què no el nostre cos?
A
ctualment estem vivint una situació de regressió de drets socials, laborals, en educació i sanitat. Ara, a més, es vol influenciar en el cos de la dona, com si aquest fos part de les propietats de l’estat i el govern pogués decidir sobre ell sense tenir en compte les dones. El govern espanyol pretén dur a terme una reforma de l’avortament. Amenaça amb anul•lar la Llei de la salut sexual i reproductiva (SSR) i d’interrupció voluntària de l’embaràs (IVE) de l’any 2010 i aspira a fer una nova versió de la llei de despenalització parcial
Pau Lozano Militant de l’Esquerra Independentista
E
l 25 de maig hi ha eleccions al Parlament de la Unió Europea, l’únic òrgan d’elecció popular, que disposa d’una capacitat d’actuació molt limitada i en molts casos es basa a ratificar decisions ja preses per altres estaments. De fet, el centre de decisió de la UE es troba en institucions no elegides democràticament com la Comissió Europea, el Banc Central Europeu o el Tribunal de Justícia de
de l’avortament del 1985. Totes aquestes mesures fan evident l’objectiu de restringir el dret al propi cos de la dona perquè només sigui permesa la reproducció amb un home al costat, una actuació totalment excloent. Què passarà amb els més de 400 avortaments realitzats a l’any a causa de malformacions del fetus? La dona que s’ho pugui permetre podrà viatjar a un altre país on sigui legal practicar l’avortament. La dona que no s’ho pugui permetre tindrà dues opcions: anar a una clínica clandestina i posar la seva vida en perill, o tenir-lo i mantenir sense ajudes la
a aquest col•lectiu és el que menys moviments socials agita? Ens creuen dèbils? Potser el PP havia d’assegurar-se pagar el tribut del suport de l’Església? Volen acontentar els ultracatòlics i altres reaccionaris del PP? O simplement ja no saben on més tocar per acabar de destruir aquesta societat? Si bé sabíem que no teníem la versió més desitjada de societat, ara sabem que encara pot ser pitjor. Com afirmava al Congrés dels Diputats Onintza Enbeita, diputada d’Amaiur, la reforma de l’avortament és l’única promesa electoral del PP que cínicament s’han
proposat complir. Una nova cortina de fum, l’única forma d’amagar que la resta de promeses no tan sols no les han complert sinó que n’han fet reformes oposades. Segurament també sigui una forma de distracció i de treure ferro al finançament il·legal, la comptabilitat paral·lela, la corrupció i les mentides de Rajoy. Ara més que mai les dones hem de ser, com digué Maria-Mercè Marçal, tres voltes rebels!
La Unió Europea té un parlament?
en el qual puguem decidir les persones que formem els diferents pobles d’Europa. Les eleccions tan sols seran un espectacle mediàtic encarat a la legitimació de la UE, un intent més d’amagar la seva naturalesa autoritària al servei de les grans elits europees. Hem de tenir clar que el futur el tenim a les nostres mans. Cal que les classes populars, els diversos pobles d’arreu d’Europa, ens comencem a organitzar i recuperem la sobirania. És necessari que aconseguim la nostra independència, que si vol ser real passa inevitablement per sortir de la UE i rebutjar-ne l’austeritat i el deute imposat. Ara més que mai ens cal la independència per canviar-ho tot!
la Unió Europea. La crisi ha fet caure la màscara a la UE, que davant les contradiccions entre els interessos de les classes populars i el gran capital cada vegada més confrontats, s’ha mostrat inequívoca i inflexible al costat dels més rics i poderosos. Ha imposat les polítiques de la misèria arreu del continent, però especialment i de forma dramàtica als països del sud amb els plans d’austeritat pensats per poder mantenir beneficis milionaris. La crisi no sols ens ha mostrat una UE construïda per satisfer les necessitats del capital per sobre de les persones, també que està disposa-
dependència i la qualitat de vida del futur individu (recordem que el PP vol eliminar la Llei de dependència). Amb avortament o sense aquests fetus no tenen futur, amb la qual cosa podem concloure que no sols és una llei masclista sinó també classista. El pitjor de tot és la condemna a qui decideixi lliurement sobre el seu propi cos, ja que si una dona avorta dins del país estarà perpetrant un delicte pel qual podrà ser condemnada a 6 anys de presó. Ens ha tocat a les dones ser l’objectiu de tal distracció. Em pregunto si serà perquè els atacs
da a sacrificar qualsevol espai de democràcia si aquest posa en perill els beneficis dels rics. Així, hem vist com es posava a dit un govern tecnocràtic a Itàlia i com es prohibia la celebració d’un referèndum sobre el pagament del deute a Grècia, alhora que es destituïa el govern convocant. En primera persona hem viscut també com es reformava la irreformable constitució espanyola per ordre del gran capital, per posar el pagament del deute als bancs com a prioritat absoluta. Reforma constitucional que evidentment no va estar sotmesa a votació democràtica. Un veritable cop d’estat del gran
capital europeu que segresta la ja insuficient i ineficaç democràcia que tenia l’Estat. Un cop dels més rics avalat, una vegada més, pels polítics titelles del PP, PSOE i CIU que van firmar-lo. Ara ells mateixos ens vindran a demanar que els votem en un parlament amb nul·la capacitat d’intervenció real i on només es reprodueixen debats estèrils. Un aparador i una menjadora més per mantenir satisfeta una classe política absolutament sotmesa als interessos de la classe dominant. El 25 de maig no votarem quin tipus d’UE volem, ja que aquest no és un projecte democràtic
Rocío Romero Geòloga
De cara: Maria Vilà, cap d’agrupament de l’AEIG Urgellenc
“A l’hora de la veritat, quan ets al Cau, compensa molt l’estona amb la canalla” A l’Agrupament Escolta Urgellenc des dels seus inicis el 2010, enguany n’és la cara visible. Una tasca que fa amb il·lusió i que ha posat a prova el seu compromís. Amb els infants del Cau, però també amb la societat urgellenca. Fer de cap demana hores de dedicació i responsabilitat. Esforços que els menuts, diu, recompensen amb escreix.
Us han dit gaire cops massoques per fer la vostra feina sense cobrar un sou? Déu n’hi do. Ens hem sentit dir bastantes vegades que som especials i que no tothom faria el que fem. Però penso que compensa. Sí que potser hi ha dies que preferiries estar fent una altra cosa, però a l’hora de la veritat, quan hi ets, compensa molt l’estona amb la canalla, veure que en realitat són molt agraïts. Què diferencia el Cau d’un esplai? Els valors potser són similars, treballem en el mateix entorn, però tenim una altra manera de veure-ho, una altra filosofia. Potser ells no treballen tant en projectes com nosaltres, que volem assolir uns objectius. A banda de jugar, volem anar una mica més enllà. Per què us vau embarcar en aquest projecte? A la Seu fan falta alter-
natives. Fora de l’escola només hi ha activitats esportives. Si no t’hi vols dedicar i vols una alternativa, l’única que hi ha és el Cau. A més, fan falta associacions juvenils, que la gent es mogui. Quines són les adversitats que heu afrontat aquests 4 anys? Moltes. Sobretot el fet de no tenir un espai propi, això et limita molt. Sí que vas fent i et cedeixen coses, i agraïts, però sempre falta allò de sentir-t’ho teu. També de vegades fa falta el recolzament de la gent de la Seu, que no t’acaba de donar suport quan fas coses. Però a banda d’això... L’educació en el lleure és més senzilla que l’educació formal? No ho sé perquè mai no he estat en una aula. Imagino que és diferent, perquè si que estàs educant però d’una manera més relaxada. Els nens estan en un altre ambient, pots
parlar amb ells d’una altra manera. Sí que tenim un cert ordre, però no com dins d’una aula. Dins d’una aula no hi ha la proximitat que tenim, estan més marcats. Però no és només jugar, també és aprendre. A ser persones, a tractar amb la gent... qüestions que a l’escola potser no es toquen tant. Fer de cap implica molta feina... Si t’hi poses és perquè t’agrada i quan comences una cosa així saps que hi hauràs d’invertir un temps que podries dedicar a altres coses. Sí que és molta feina, més enllà dels dos caps de setmana en què et trobes amb els nens, però si la fas a gust tampoc suposa un gran sacrifici. I què aporta? Per a mi va ser una mena d’alliberament. Perquè necessitava un canvi, alguna cosa diferent. No fer només la vida de casa a la universitat i viceversa, la
Quan acabis de llegir no em llencis, passa’m!
vida de feina i exàmens. I això per a mi és molt important. Suposo que a cadascú li deu aportar alguna cosa diferent. Potser un dia et fa mandra però quan arribes i veus els nens t’alegren el dia. A vegades no estàs bé del tot i quan acabes la sessió de Cau surts millor. Us trobeu en un moment de canvi, oi? Sí, els caps que vam començar el projecte fa 4 anys comencem a fer-nos grans, a tenir d’altres responsabilitats que et mengen més temps. I el fet de no poder-hi dedicar tot el temps que voldries o veure que hi ha d’altres coses a fer i que el Cau et pren el temps que necessitaries fa que molts ho deixem a final de curs. Hi ha un relleu que ve per darrere amb força i ganes. I per això aquest és una mica un any d’impàs. Quin perfil busqueu per als futurs caps? El més important és que t’agradin els nens i l’educació en lleure i que et gratifiqui o et compensi dedicar-los aquest temps. També ganes de passar-t’ho bé i que t’agradi
el que fas. Més enllà del Cau, què falta al jovent de la Seu? Sobretot ganes de participar. Com a comarca tenim un caràcter una mica tancat, ens costa arrencar, fer coses. A vegades agafem les coses amb moltes ganes però quan requereixen una mica de compromís i no està remunerat, de seguida abandonem. Quan es fa alguna cosa a la Seu sempre hi som els mateixos. Està molt bé perquè ens agrada i volem ferho, però si no s’hi implica ningú més la cosa va perdent. Cal no només queixar-se perquè no hi ha res, sinó fer perquè hi sigui. Els caps sou simples companys de feina? Durant aquests quatre anys jo crec que hem establert un lligam molt més fort. No som companys, som caps, però som amics. És important que hi hagi una confiança, un entendre’s. Potser no ser íntims però sí que és necessari avenir-se una mica. Perquè si no al final hi vas a disgust, i així les coses no surten.