Text Oriol Gracià Fotografia Guillermo Barberà
LA CAPITAL DEL BAIX EBRE POSSEEIX UN DELS ESPAIS FORTIFICATS MÉS IMPORTANTS DE LA PENÍNSULA IBÈRICA EN QUALITAT I EN EXTENSIÓ. MALGRAT LES GUERRES I ELS BOMBARDEJOS, LA CIUTAT CONSERVA QUILÒMETRES DE MURALLES, FORTINS I BALUARDS.
La muralla del Rastre data del segle XIV. Fou enderrocada en part l’any 1864, quan es començà a construir el primer eixample de la plaça forta que era llavors la ciutat. Al fons, les muralles del castell de la Suda.
37
TORTOSA EMMURALLADA
BAIX EBRE
Tortosa
E
l 1563 l’artista flamenc Anton van den Wyngaerde va rebre l’encàrrec de dibuixar el conjunt emmurallat de Tortosa. Era un dels pintors de ciutats més cobejats del moment i treballava a les ordres del rei Felip II d’Espanya. La visita a Tortosa, a pocs quilòmetres de les desembocadura de l’Ebre, formava part d’un recorregut per Aragó, Catalunya i València programat amb l’objectiu de fer un inventari pictòric dels principals punts fortificats dels regnes peninsulars que dominava el monarca. I és que els dibuixos de Van den Wyngaerde eren d’una gran fidelitat fotogràfica i, per això mateix, el valor d’aquells encàrrecs no era artístic, sinó polític i militar.
Sis quilòmetres de muralla Aquell retrat de les muralles, les fosses i els baluards amb el detall de les troneres per on disparaven els canons permet ferse una imatge concisa de com era la ciutat en el segle xvi. Però avui, què en queda, de tot aquell conjunt fortificat? Doncs, malgrat les guerres i els bombardejos —els més recents durant la batalla de l’Ebre—, encara perduren sis quilòmetres i mig de 38
Al portal de Romeu, obert a l’antiga muralla romana, s’hi ubiquen moltes llegendes locals. Es diu que s’hi exercitaven els ballesters en època de Jaume I.
muralles i baluards. Per sort, bona part de les fortificacions es van construir prou lluny del centre per no perjudicar l’expansió de la ciutat i això ha estat clau per a la seua preservació. “Es tracta d’un patrimoni únic en qualitat i en extensió a tota la Península. Cal tenir en compte que ciutats monumentals com Àvila només conser-
ven uns quatre quilòmetres de muralla”, destaca l’historiador Jordi Jordan, president d’Amics dels Castells de Tortosa, entitat que des de fa quinze anys treballa per a la promoció del patrimoni local. Segons l’arquitecte Xavier Rollan, qui fa anys que treballa en la rehabilitació d’espais al nucli antic de Tortosa, “aquest
conjunt emmurallat és rellevant perquè abraça un període molt ampli, que va des de l’època romana fins al segle XVIII”. Ara bé, de tot el tram fortificat que queda dempeus, només una tercera part està habilitat per a la visita. En aquest sentit, l’espai més concorregut és el conjunt fortificat del castell de la Suda (també >>>
EL CASTELL DE LA SUDA
Aprofitant les restes de l’antic palau reial, l’any 1975 s’hi va instal·lar el Parador de Turisme. L’edifici es pot observar des de bona part dels carrers de Tortosa i des d’aquesta fortificació es contempla tota la ciutat i el gran massís del Port.
39
DOSSIER PORTADA
En aquesta panoràmica pintada el 1563 per Anton van den Wyngaerde s’hi veu el recinte emmurallat i el pont de barques, un entramat de llaguts que permetia creuar l’Ebre.
LA FAÇANA FLUVIAL
El passeig de l’Ebre del barri de Ferreries és un bon mirador de l’antiga façana fluvial on es concentren alguns dels edificis més nobles de la ciutat. Malgrat els estralls causats per la guerra civil, encara s’hi mantenen drets el Palau del Bisbe i l’antiga Diputació del General. 40
41
TORTOSA EMMURALLADA
conegut amb el nom de castell de Sant Joan), l’eix sobre el qual s’articula la història local. Es tracta d’una alcassaba musulmana (recinte per al refugi de la guarnició i els habitants) situada en un dels turons que sobrevolen la ciutat i construïda durant el califat d’Abderraman III, ara fa un poc més de mil anys. De fet, és en època àrab quan Tortosa es va consolidar com a plaça militar de primer ordre, punt clau per a les >>>
Els Reials Col·legis [foto de l’esquerra], els jardins del Príncep [al mig] i les Avançades de Sant Joan [última imatge] són tres dels principals punts de les muralles.
L’ITINERARI PER LES MURALLES PERMET RECÓRRER A PEU I AMB BICI LES AVANÇADES DE SANT JOAN, LA SUDA, ELS JARDINS DEL PRÍNCEP I EL PASSEIG DE RONDA comunicacions entre els regnes cristians del nord de Catalunya i els dominis musulmans de València i, sobretot, important pel control de l’accés cap a l’interior de la vall de l’Ebre. Tot i així, si us passegeu pel conjunt us adonareu que de la presència àrab, se’n conserven les muralles i un petit cementiri. I és que amb la conquesta cristiana del segle xi, els edificis que coronaven el castell es van destruir per edificar-hi el palau reial, casal des d’on el rei Jaume I programà la conquesta de les ciutats de Morella, Peníscola i Borriana. Al final del segle xvii, l’artilleria va revolucionar les accions militars i per això les muralles medievals que tancaven la ciutat —resguardada entre els turons interiors i la façana fluvial— van quedar obsoletes davant la força dels canons >>> 42
Als peus del castell de la Suda s’ha obert un passeig que voreja la base de la muralla musulmana [foto dreta]. Amb una vista elevada sobre la ciutat i el barri de Sant Jaume, uneix els jardins del Príncep amb la plaça de l’absis de la catedral.
LA TORRE DE TÚBAL
En un dels extrems del castell de la Suda, la torre de Túbal ofereix una visió perfecta sobre la catedral i el nucli antic de Tortosa. A la dreta s’obre la vall de l’Ebre i a l’esquerra, la plana del Delta. Al davant, es perfila l’imponent massís del Port.
43
VERDÚ
de muntanya. El més ben conservat —del segle xiv— parteix en direcció nord, voreja els jardins del Príncep [vegeu pàg. 47], el barri de Remolins i l’antic call jueu. Entre els segles xii i xv, la comunitat jueva de Tortosa fou una de les més importants del país i de la barriada en queda el traçat de carrers estrets amb cases emblanquinades, alguna plaça amb el seu pou pintoresc i un antic forn terrissaire. Val la pena esmunyir-s’hi fins arribar al portal dels Jueus que connectava la Tortosa intramurs amb les hortes i el cementiri hebreu. A més, a l’extrem de tot aquest tram emmurallat s’erigeix la torre del Cèlio, una construcció circular i no gaire alta que tancava la ciutat pel nord.
LES AVANÇADES DE SANT JOAN
Aquest conjunt comprèn dos cossos de fortificació i el tram defensiu del segle XVII. S’hi accedeix des del pati d’armes del castell de la Suda. Deixeu-vos perdre entre fossars, baluards i passadissos màgics. És un racó atractiu si viatgeu amb nens.
>>> cada vegada més precisos i efec-
EL CALL
Del barri jueu, en resta sobretot l’entramat de passatges estrets, bona part adossats a les muralles interiors de la ciutat. Val la pena visitar-hi la torre del Cèlio, i resseguint la muralla medieval, camí de les avançades de Sant Joan, arribareu al portal dels Jueus.
44
tius. Per això, Tortosa es va dotar d’una segona corona de fortins una mica més allunyats del centre urbà. Així, el 1642 l’arquitecte italià Luis de Gandolfo va planificar les avançades de Sant Joan, una de les obres d’enginyeria més imponents de la ciutat. El recinte forma un complex sistema de fossars, passadissos i baluards de planta poligonal bastits amb l’orientació adequada per cobrir tots els flancs de la muralla i preparats per a la instal·lació de peces d’artilleria. “És el darrer tram de muralla que s’ha recuperat. Fins fa poc era força desconegut, fins i tot per part dels mateixos tortosins, i per això des de la Festa del Renaixement vam traslladar bona part dels espectacles a les avançades de Sant
HI HA ESPAIS ABANDONATS, COM EL FORTÍ D’ORLEANS, QUE ELS AMICS DELS CASTELLS HAN RECLAMAT CONVERTIR EN EQUIPAMENTS D’ÚS PÚBLIC En un dels laterals del portal d’entrada al castell de la Suda [fotografia esquerra] s’hi conserven les restes d’un petit cementiri àrab.
Joan. Ens va semblar una bona manera de donar a conèixer el patrimoni a la ciutadania”, explica Domingo Tomàs, responsable de la Festa [vegeu proposta de la pàgina següent]. A les avançades, s’hi pot accedir des del pati d’armes del castell de la Suda i és un bon indret per amarar-se de la magnitud d’aquest tipus de construccions defensives. Les avançades de Sant Joan enllacen amb dos dels principals trams de muralla medieval que tanquen la ciutat pel vessant
Llocs pendents de recuperar Tot aquest recorregut només permet recórrer una part de les fortificacions de la ciutat. El castell de Tenasses, el passeig de Ronda del barri del Rastre, el fortí del Bonet i d’Orleans, el portal de la Victòria o un petit tram de la façana fluvial són altres recintes encara pendents de recuperar, joies de l’arquitectura militar disperses pels turons que a poc a poc la ciutat tornarà a lluir. I és que quatre segles després de la visita del pintor Van den Wyngaerde, quan les guerres i les batalles —almenys al nostre país— ja formen part de la història, Tortosa es continua reivindicant com a gran plaça fortificada del patrimoni defensiu del catalans. Oriol Gracià. Periodista. Redactor de la revista d’història Sàpiens. Guillermo Barberà. Fotògraf. Director de fotografia de documentals.
45
DOSSIER PORTADA TORTOSA EMMURALLADA DADES ÚTILS
Caminar pels carrers de la Baix Ebre capital del Baix Ebre és una bona proposta per al cap de setmana. A banda d’una gastronomia excel·lent, hi descobrireu racons d’origen musulmà, places de passat jueu i grans temples catòlics que conviden a fer una immersió en la història del nostre país.
FESTA
VISITA
MUSEU
Una lliçó d’història
Tresors a la catedral de Santa Maria
PASSEJADA
Els fossats i els baluards de les avançades de Sant Joan s’omplen de festa el tercer cap de setmana de juliol. I és que els darrers anys, la Festa del Renaixement de Tortosa ha traslladat bona part dels seus espectacles —especialment els nocturns— a les muralles i fortins que voregen la ciutat. El so de tabals, dolçaines, tarotes, cornamuses i violes de roda se superposa a la cridòria de soldats, mercaders i més de tres mil ciutadans vestits d’època que durant els quatre dies de festa passegen pel nucli històric i les seves muralles. Els espectacles de malabars amb banderes, les partides d’escacs vivents, els recorreguts per l’Ebre amb embarcacions tradicionals, els tallers d’escriptura, les representacions teatrals, les degustacions gastronòmiques i les tavernes de la Ruta de la Saboga són el nucli dur d’aquesta gran festa de recreació històrica. Enguany se celebrarà entre els dies 19 i 22 de juliol.
Sota la muralla que voreja el pati d’armes del castell de la Suda, hi trobareu els Reials Col·legis, un conjunt renaixentista únic al nostre país. El complex està format pel col·legi de Sant Jaume i Sant Maties, pel col·legi de Sant Jordi i per l’església de Sant Domènec. Data del segle xvi i fou un encàrrec del rei Carles V per educar els
El portal del Romeu —que formava part de la muralla romana— és un dels racons més pintorescos del nucli històric. Fa segles era porta d’entrada de la ciutat i avui és punt de partida i arribada del camí del Sant Jaume de l’Ebre. Just al davant hi trobareu la portalada de l’Olivera, un dels accessos més concorreguts a la catedral. Si visiteu l’edifici, val la pena passejar-se pel claustre i la nau central, on es pot admirar el retaule romànic dedicat a la Mare de Déu de l’Estrella. En un dels laterals, hi destaca també la capella de la Mare de Déu de la Cinta, un esclat d’arquitectura barroca que contrasta amb l’austeritat gòtica de la resta de la seu. A més, l’antic Palau del Bisbe, el dormitori i el menjador dels canonges acullen una exposició amb dues-centes peces del tresor de la catedral: quadres, escultures, tapissos, objectes d’orfebreria i còdexs que es remunten al segle xii. S’hi conserven, també, objectes destacables com el cadirat del cor, del segle xvi, o el retaule de La Transfiguració, del segle xv. L’itinerari de l’exposició també permet visitar l’antic Palau del Bisbe i una part dels passadissos subterranis. L’entrada val 3€.
Als peus del fortí de les avançades de Sant Joan, al vessant nord-est del castell de la Suda, s’hi amaga l’interessant conjunt artístic dels jardins del Príncep, una de les exposicions d’escultures a l’aire lliure més grans del continent europeu. L’espai —que conserva un tram de muralla romana i ressegueix la que es va construir en el segle xiv— va formar part de l’antic balneari del Porcar fundat al final del segle xix per aprofitar les propietats medicinals de l’aigua que brollava ben a prop. Ara bé, des del principi dels anys noranta, els jardins acullen dinou grups escultòrics de l’artista contemporani Santiago de Santiago que aborden el tema “l’home, la seua motivació i el seu destí”. Val la pena recrear-s’hi, passejant entre les obres de bronze, sota l’ombra de pins i palmeres, mentre us impregneu de l’olor de baladres i tarongers a tocar de la muralla. L’entrada a aquest espai costa 3€.
Tortosa viatja fins al Renaixement
Text Oriol Gracià
Trams existents de la muralla Itinerari seguit en el reportatge
Castell de Tenasses
Els dolços amb més tradició de la ciutat són els pastissets farcits de cabell d’àngel, una herència àrab
Festa del Renaixement de Tortosa 977 44 96 48 | www.festadelrenaixement.cat
Avançades de Sant Joan Fort del Bonet
Portal dels Jueus
Portal de la Victòria
T Torre del Cèlio Jardins del Príncep
Fortí d’Orleans
SANT JAUME
La Puríssima
REMOLINS
Castell de la Suda
Catedral
Antic Escorxador
Sant Blai Palau Episcopal
l’Ebre FERRERIES
46
musulmans que s’havien convertit al cristianisme. D’entre tots els espais del recinte, sobresurt el pati renaixentista del col·legi de Sant Jaume i Sant Maties. Quan hi entreu, fixeu-vos en les cornises del primer pis, amb els bustos dels comtes i reis de la Corona d’Aragó, des de Ramon Berenguer IV fins a Felip IV. Dins el mateix conjunt, l’església de Sant Domènec acull el Centre d’Interpretació del Renaixement. Centre d’Interpretació del Renaixement Sant Domènec, 12 977 44 46 68 www.tortosaturisme.cat
Exposició del tresor de la catedral de Tortosa Portal del Palau, 5 | www.visitur.es 977 44 61 10 / 629 91 29 28
Als jardins del Príncep
Exposició escultòrica dels jardins del Príncep Pujada del Castell de la Suda, s/n | 977 44 20 05 www.tortosaturisme.cat
Com arribar-hi Amb tren: El tren uneix Barcelona i Tarragona amb Tortosa ( 900 41 www.gencat.cat/rodalies). 00 41 Amb cotxe: Des de Barcelona, s’hi pot arribar per l’AP-7 o la carretera N-340. En tots dos casos cal sortir a l’Aldea i prendre l’autovia que porta a Tortosa. Si veniu de Lleida utilitzeu l’Eix de l’Ebre (C-12), que uneix la capital del Segrià amb Tortosa. Amb bus: Contacteu amb l’empresa Hife ( 902 11 98 14 | www.hife.es). On menjar El Cafè dels Amics Bar de l’Associació dels Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa, entitat que treballa per la promoció i recuperació del patrimoni de la ciutat. Hi podreu tastar amanides i torrades amb el nom dels baluards. Bona varietat de vins de la DO Terra Portal del Romeu, 10 | 977 Alta. 44 20 75 | Preu mitjà: 15€ | | En un antic portal de la muralla No hi busqueu plats molt elaborats. Restaurant Paiolet Cuina de mercat i tradicional de les Terres de l’Ebre. Especialitat en arrossos. Tasteu-hi les torrades de bolets amb ou ferrat, les carxofes amb sèpia i l’anguila fumada. Vins Rbla. de de la DO Terra Alta. Felip Pedrell, 56 | 977 44 66 53 www.restaurantpaiolet.es Menú diari: 15€. Menú degustació d’arrossos: 27€ | | | Bona cuina local | Situat en una zona on pot ser complicat trobar-hi aparcament. On dormir Parador Castell de la Suda Complex hoteler de quatre estrelles ubicat a l’antic Palau Reial del castell de la Suda. Per la seva ubicació, al capdamunt d’un dels turons de la ciutat, és un magnífic mirador sobre el nucli antic de Tortosa i la vall de Castell de la Suda, s/n l’Ebre. 977 44 44 50 | www.parador.es Habitació doble amb esmorzar a partir de 122€ | | | | | Les vistes | Els preus són força elevats. Hotel Berenguer IV Hotel cèntric i situat en ple eixample de la ciutat. Despuig, 36 | 977 hotelberenguer.com 44 95 80 | Habitació doble amb esmorzar a partir de 72€ | | | | | Bona relació qualitat-preu | Hotel senzill, pensat sobretot per a estades curtes.
Adreça | Telèfon | Web | Preu | Horari | Pàrquing | Apte per a nens | Adaptat per a discapacitats | Accepten animals Espai reservat per a fumadors | Allotjament amb servei de cuina | Apte per a celíacs | A favor | En contra | Informació
| Connexió a Internet
47