RIBERA D’EBRE món rural
L’horta de les delícies
la primavera esclata abans d’hora als camps de la ribera El riu llisca amb horts a banda i banda. Aquesta planura nodrida per l’Ebre és una de les llenques més fèrtils dels Països Catalans, on el clima permet veure florir els fruiters abans que a qualsevol altre lloc. Aquí, l’edèn es precipita i la fruita dolça embriaga d’aromes la comarca. Text Oriol Gracià
Els primers flocs primaverals ja s’intueiMóra d’Ebre xen, a començaments de març, sobre el paisatge d’aquesta comarca partida per l’Ebre. I és que tot just arribat el bon temps, les albes de la Ribera ja fan olor de flor de presseguer i perera, arbres fruiters que, ordenats en bancals, s’estenen a la vora del riu. Els cirerers, igualment florits, despunten a les terres una mica més altes, a mig camí de la plana i les muntanyes mitjanes on conviuen petits camps d’oliveres, ametllers i algunes feixes de vinya. Tota aquesta varietat alimenta una gastronomia amb influències que van i vénen pel corrent de l’aigua. “Som una terra de pas al voltant de l’Ebre, per això la nostra cuina combina les receptes locals amb els plats que baixen dels Pirineus i les especialitats que pugen del Delta”, explica Joan Ramon Casanova, un dels restauradors de la comarca que ribera d’ebre
78
treballa per promoure la cuina tradicional des dels fogons de la Fonda Barcelona, a Móra la Nova. Les hortes de la Ribera d’Ebre es concentren a la cubeta de Móra, la conca que abraça els municipis de Garcia, Benissanet, Ginestar, Miravet, Móra d’Ebre i Móra la Nova. La fertilitat d’aquests terrenys s’explica pel seu origen fluvial i pel llim que hi deixen, de tant en tant, les riuades. Però a la generositat dels sòls cal sumar-hi les peculiaritats del clima: els estius són secs i els hiverns curts i humits per la boira; la tardor, sovint, no comença fins a mitjan novembre, passat l’estiuet de Sant Martí, i la primavera arriba aviat. És per això que, en aquestes terres, la maduració de la fruita és primerenca. Els préssecs —que aquí prenen el nom d’alberges, arabisme que ens remet al llegat musulmà encara viu en aquests pobles— tenen una coloració intensa, són fràgils, sucosos i perfumats. El municipi de Benissanet és
Procedents de la Xina i conreats a Europa des de molt antic, els presseguers són l’arbre fruiter dominant a Benissanet, Móra la Nova, Riba-roja, Ginestar i Miravet.
79
RIBERA D’EBRE món rural
un dels més dinàmics en la producció d’aquesta fruita i cada mes de juliol acull la Mostra de l’Alberge. A l’horitzó d’aquesta horta fluvial, en terres una mica més elevades, hi creixen els cirerers. “És un arbre que necessita estius prolongats, però sobretot hiverns freds. Per això no es cultiva a la vora del riu, sinó en zones una mica més altes, amb un clima més contrastat”, comenta Alexandre Paula, enginyer agrícola especialitzat en l’assessorament de cultius de fruita dolça.
Raïm, préssec i ametlla són tres dels fruits principals de la Ribera. Les vinyes són de la finca Margalef, a la Serra d’Almos; els ametllers en flor amenitzen el camí cap a l’ermita de Sant Blai, a Tivissa, i els presseguers decoren la Torre de l’Espanyol.
La fertilitat de la terra s’explica pels llims que, de tant en tant, hi deixen les riuades De cireres, se’n poden trobar a Benissanet, a Tivissa i en altres pobles de la comarca, però és a Miravet on se’n concentra la producció: se n’hi conreen més de tres-centes varietats, que abracen moltes tonalitats del roig i tots els graus de la dolçor. Miravet produeix gairebé la meitat de les cireres que s’arrepleguen a Catalunya, un protagonisme que es reivindica cada tercer diumenge de juny, durant la Diada de la Cirera. Entre dos titans Quan l’estiu s’apaga, la feina del camp es trasllada de les hortes cap a les vinyes, on els raïms acaben de madurar. Després de la verema arriben els primers freds i, amb ells, s’inicia la campanya de l’oliva. Mentrestant, cellers i molins comencen a afinar la maquinària per elaborar vins i olis, que per a molts pagesos són el complement al conreu de la fruita dolça. Amb tot, són productes eclipsats pel protagonisme de les comarques veïnes de la Terra Alta i el Priorat. De fet, la producció d’olis de la Ribera d’Ebre, obtinguda principalment a partir de l’arbequina, es comercialitza sota el paraigua de la Denominació d’Origen >>> 80
81
ribera d’ebre món rural
agenda
Excuses gustoses per acostar-se a la Ribera d’Ebre Amb aquest calendari de festes i trobades delicioses serà fàcil tenir bons motius per viatjar a la comarca. Cabres i arengades, olives i cireres, pastissets i arrossos alimenten la rica gastronomia riberenca. A dalt, camps d’oliveres a Móra la Nova i una paella gegant com a colofó de la Festa de la Cirera de Miravet. A sota, el forn Benaiges de Rasquera, on elaboren magnífics pastissets. De Rasquera és també la cabra blanca [a la dreta], molt preuada.
30 i 31 de gener | Fira Intercomarcal de l’Oli de Móra la Nova Exposició i venda d’oli d’oliva de la Ribera d’Ebre, però també de la Terra Alta i del Priorat. Ajuntament de Móra la Nova 977 40 03 47 | www.moralanova.cat 28 de febrer | Festa de la Clotxa Cada any se celebra en un poble diferent de la comarca, i aquest any es farà a Ginestar. S’organitza un esmorzar popular amb productes típics de la cuina local. La festa marca el tret de sortida de les Jornades Gastronòmiques de la Clotxa que s’allarguen fins a principi de maig. Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre 977 40 18 51 | www.riberadebre.org/clotxa 1 i 2 de maig | Fira Ramadera i Artesana de Rasquera | Baixada dels ramats de cabres que durant l’any pasturen per les muntanyes de la serra de Cardó i de Tivissa. Inclou una mostra d’animals, la venda de productes artesanals i degustacions gastronòmiques. Ajuntament de Rasquera. 977 40 90 61 www.rasquera.altanet.org Primera quinzena de juny | Diada de la Cirera de Miravet | Venda de cireres. També s’hi organitzen conferències, exposicions, un concurs de coques de cirera, i ball a la plaça, sardanes i una gran paella popular vora el riu. Ajuntament de Miravet. 977 40 71 34 www.miravet.altanet.org Segona quinzena de juliol | Mostra de l’Auberge de Benissanet Les productores locals de fruita dolça mostren la cinquantena de varietats de préssec que es conreen a la comarca. Ajuntament de Benissanet. 977 40 70 05 | www.benissanet.altanet.org
82
83
vall d’aran RIBERA D’EBRE racons món rural
LA RECEPTA
La clotxa, pas a pas Aquest és l’entrepà dels treballadors del camp, que havia d’aportar calories al cos per després cremar-les de sol a sol. El mateix pa és l’embolcall d’aquesta menja suculenta i energètica, pensada per donar combustible a la maquinària humana. Avui el seu equivalent és l’entrepà embolicat amb paper d’alumini que duem a l’oficina. El conreu de secà predomina a Ascó, tot i que a banda i banda de l’Ebre s’aprofita la proximitat del riu per conrear-hi fruita dolça. A la ribera, els masos esquitxen el paisatge entre parcel·les ben delimitades.
INGREDIENTS PER A 2 PERSONES 2 pans de pagès de 1/2 kg • 1 kg de tomàquets madurs • 4 arengades • 2 cebes • 1 cabeça d’alls • oli d’oliva PREPARACIÓ 1 Poseu els tomàquets, les cebes i la cabeça d’alls en una cassola de fang i escaliveu-los al forn. 2 Mentrestant, fregiu les arengades en una paella amb una mica d’oli calent. 3 Quan estiguin fregides, esmicoleu-les per poder barrejar-les amb els tomàquets i els alls. 4 Partiu el pa de pagès per la meitat i traieu-ne tota la molla que pogueu. Farciu-lo amb els tomàquets, els alls una mica aixafats i la sardina esmicolada. 5 Tireu-hi un bon raig d’oli d’oliva, barregeu-ho bé i cobriu-ho amb la mateixa molla de pa.
>>> Protegida (DOP) Oli de Siurana —és el
cas de pobles com la Serra d’Almos, la Palma d’Ebre i Garcia— i de la DOP Oli de la Terra Alta —si parlem d’Ascó, Flix i Riba-roja. L’absència d’una marca pròpia també es fa notar en la producció del vi, una beguda que aquí s’intenta obrir pas, de nou, entre els dos titans, el Priorat i la Terra Alta. El vinblanc de Vinebre s’ha erigit com un dels
Els pagesos també elaboren vins i olis com a complement de la fruita dolça 84
trets identitaris de la comarca. Es tracta d’un vi de qualitat dolç, suau, fet amb garnatxa o macabeu. En canvi, a les terres més orientals, que ja abracen el Priorat, hi predominen els vins negres —amb cos i aromes intenses— distribuïts sota la DO Montsant. El vi negre és ideal per acompanyar la clotxa, un dels plats definitoris de la cuina tradicional riberenca. Es tracta d’una menja de camp preparada amb arengada i tomàquet escalivat que en aquestes contrades serveix per farcir un pa rodó i desmollat. Ara, cada mes de febrer el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre hi dedica una diada, una festa itinerant
que dóna tret de sortida a les Jornades Gastronòmiques de la Clotxa. Durant dos mesos, el plat es pot tastar en una vintena de restaurants de la comarca que el serveixen a l’estil tradicional, però també amb variants més pròpies de la cuina d’autor. Una bona ocasió per tastar els sabors d’aquestes contrades, en un àpat en què a més de la clotxa no pot faltar ni l’oli, ni el vi, ni la fruita... ni un pastisset de Rasquera a les postres. Oriol Gracià. Exredactor de Descobrir Catalunya i col·laborador de la revista Sàpiens. Actualment està treballant en projectes periodístics vinculats a la cultura, la història i el turisme a les Terres de l’Ebre.
85