__MAIN_TEXT__

Page 1


VALORS DE L’ESPORT: SABER GUANYAR, SABER PERDRE Desè premi Pilarín Bayés de contes escrits per nens i nenes GREF – Grup de Recerca en Educació Física Coordinació: Dra. Cati Lecumberri Dra. Gemma Boluda Dr. Eduard Ramírez Dr. Gil Pla Llic. Gemma Torres

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 1

17/05/13 14:18


1a edició: maig de 2013

© del text: GREF – Grup de Recerca en Educació Física (Universitat de Vic) ©d  ’aquesta edició: Editorial Mediterrània, SL Casp, 108, 8è 08010 Barcelona Tel. 93 218 34 58 editorial@editorialmediterrania.cat www.editorialmediterrania.cat Maquetació: Ormoprint, Barcelona

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 2

17/05/13 13:26


Als i les mestres que fan possible l’educació diàriament, silenciosament.

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 3

17/05/13 13:26


Estudi Mediterrania 2_2013.indd 4

17/05/13 13:26


Sumari

1. Presentació............................................................7 2. Introducció...........................................................11 3. Objectius de la recerca........................................13 4. Dibuixant conceptes bàsics.................................15 4.1. Esport, esport escolar i educació física........16 4.2. Definició de què és un valor moral.............26 4.3. C  om s’ensenyen els valors des de l’educació física a l’escola .............................................28 5. La mirada dels nostres infants............................35 6. La mirada dels experts i les expertes..................71 6.1. E  l treball dels valors al Futbol Club Can Vidalet...................................................71 6.2. L a cara oculta de l’esport. Educació en valors........................................................74 6.3. E  ls valors de l’esport pels practicants de bàsquet amb cadira de rodes.................78 7. Conclusions..........................................................83 8. Referències bibliogràfiques i webgrafia............87

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 5

17/05/13 13:26


Estudi Mediterrania 2_2013.indd 6

17/05/13 13:26


7

1. Presentació

La memòria-estudi que teniu a les vostres mans és el resultat d’un projecte fet a tres bandes en què l’Editorial Mediterrània, la il·lustradora Pilarín Bayés i el Grup de Recerca en Educació Física (GREF) de la Universitat de Vic hem volgut analitzar quina és la percepció dels nens i nenes d’educació primària a Catalunya sobre els valors que es desprenen de la pràctica esportiva. Aquest treball ha partit dels 2.329 contes que els nens i nenes d’escoles d’arreu del territori català han escrit per tal de participar en el Desè premi Pilarín Bayés que promou l’Editorial Mediterrània. Els centres de primària que han volgut han presentat un o més contes sobre els valors de l’esport, i el conjunt d’aquests ha servit de base per a la recerca. El Grup de Recerca en Educació Física de la Universitat de Vic està format per un equip interdisciplinari de professionals de la pedagogia i del magisteri i de doctores i doctors en ciències de l’activitat física i de l’esport:

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 7

17/05/13 13:26


8  Valors de l’esport: saber guanyar, saber perdre

D’esquerra a dreta: Cati Lecumberri, Gemma Torres, Eduard Ramírez, Gemma Boluda i Gil Pla. Font: Jordi Molet®.

Dra. Cati Lecumberri Gomez, llicenciada en pedagogia i doctora en ciències de l’activitat física i de l’esport. L’any 2003 rep el Premi a Joves Investigadors de Catalunya, i posteriorment obté altres beques a la recerca com les de la Fundació Barcelona Olímpica, la Fundació Ernest Lluch o el Consejo Superior de Deportes. Pertany a la Xarxa d’Expertesa en Educació Física del Col·legi de Pedagogs de Catalunya i és membre de la junta directiva de la Asociación Española de Investigación Social Aplicada al Deporte. Gemma Torres Cladera, llicenciada en educació física i esport i mestra de primària en educació física. La seva investigació se centra en els valors i en la formació de mestres i professors de l’àmbit de l’educació física. Participa en projectes finançats per la pròpia Universitat de Vic. Dr. Eduard Ramírez Banzo, llicenciat en educació física i esport i doctor en comprensivitat i educació. La

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 8

17/05/13 13:26


1. Presentació  9

seva tasca docent i investigadora s’ha centrat en la participació i el protagonisme dels infants en el procés d’aprenentatge de l’educació física d’acord amb l’escenari educatiu competencial. Ha participat i participa en projectes finançats tant pel Departament d’Ensenyament com per la mateixa Universitat de Vic, dels quals n’han derivat diversos articles de revistes, capítols de llibre i participacions a congressos internacionals. Dra. Gemma Boluda Viñuales, llicenciada en educació física i doctora especialista en activitats aquàtiques en nadons. La seva tasca docent i investigadora els darrers anys s’ha centrat en els processos d’aprenentatge motor, la didàctica de l’educació física, i especialment en els processos formatius de l’avaluació. Dr. Gil Pla Campàs, llicenciat en educació física i esport i doctor en comprensivitat i educació. La seva tasca docent i investigadora s’ha centrat en l’estudi del moviment i l’esport com a escenaris educatius i és per això que ha participat en projectes finançats pel Consejo Superior de Deportes i el Ministerio de Educación y Ciencia per implementar l’esport com a eina educativa. No volem deixar d’agrair a tot al grup de nenes, nens, mestres i famílies la implicació que han mostrat en la participació en el Desè premi Pilarín Bayés. A vosaltres, moltes gràcies. Us deixem, doncs, amb la lectura de l’estudi, on de ben segur hi trobareu dades interessants i algunes curiositats. Grup de Recerca en Educació Física

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 9

17/05/13 13:26


Estudi Mediterrania 2_2013.indd 10

17/05/13 13:26


11

2. Introducció

El llibre que teniu a les vostres mans és el resultat del treball de moltes persones. Per una banda, la tasca de l’Editorial Mediterrània, en col·laboració amb la Pilarín Bayés, que promou un premi en què hi participen centenars d’escoles de Catalunya. En segon lloc, la participació d’aquestes escoles que han impulsat l’arribada de 2.329 contes i, és clar, cada un d’aquests contes escrit per diverses mans. I finalment, ja quasi de manera anecdòtica, el GREF de la Universitat de Vic que hi ha participat elaborant aquest estudi que ordena i sintetitza tot allò que podem aprendre del premi. El GREF ha analitzat tota aquesta colla de contes i, per tant, tantes maneres de veure, viure i sentir la pràctica esportiva i els seus valors com infants els han escrit. Hem estudiat aquest material pedagògic utilitzant algunes de les estratègies que s’implementen en recerca qualitativa i quantitativa com l’anàlisi del contingut, les discussions en grup o les entrevistes a experts. El document, doncs, és un diàleg permanent entre dades quantitatives/estadístiques i dades qualitatives/interpretatives dels testimonis que ens han deixat els infants que han participat en el premi. Aquest llibret s’ha estructurat en tres grans parts. La primera d’elles conté una anàlisi dels conceptes que s’han mobilitzat al voltant del premi. Són, fonamentalment, els següents: esport, esport escolar, educació física i valors. L’aproximació a aquests con-

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 11

17/05/13 13:26


12  Valors de l’esport: saber guanyar, saber perdre

ceptes permet acostar-nos amb major precisió a les experiències dels infants, que representen la segona part del treball. En un segon moment s’inicia l’estudi dels contes presentats pels infants. En aquest apartat es recullen els valors que emergeixen dels contes de manera més freqüent i s’analitzen des d’una perspectiva amena per mitjà de citacions extretes dels mateixos contes. Finalment, la tercera part del llibret es dirigeix als i les professionals de l’esport. I s’ha fet donant-los la veu; permetent-los exposar, des de la seva pròpia condició personal o professional, què entenen per valors en el món de l’esport, com els interpreten i com els treballen. Aquestes tres parts pretenen mostrar la imatge dels valors associats al «saber guanyar i saber perdre» dels infants. En aquest marc de narracions fetes pels nens i les nenes s’ha generat un volum de material molt interessant per a la investigació qualitativa i educativa.

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 12

17/05/13 13:26


13

3. Objectius de la recerca

La gran quantitat de relats, històries i vivències que ens deixen els infants que han escrit els contes que parlen d’esport al voltant del «saber guanyar i saber perdre» no poden quedar en l’oblit. Les seves històries amb els seus comentaris i debats ètics o morals són un testimoni altament valuós que aquells que participem de l’educació dels infants des de la pràctica esportiva no podem obviar. Moltes vegades és l’adult qui pensa o imagina què viu o què sent l’infant i això és un bon punt de partida per educar mitjançant l’esport, és clar. Mai però, com fins ara, hem disposat de les paraules o dels sentiments dels infants en si mateixos, sense filtres i sense prejudicis, per poder conèixer i analitzar què pensen, senten o viuen aquests infants fent esport. Per tant, aquests 2.329 contes són una mostra potent, suggeridora i prou significativa de la veu i l’opinió dels infants, així com un precís reflex de les pràctiques esportives que la nostra societat els ofereix avui. És per això que el treball desenvolupat pretén mostrar i divulgar les lliçons que ens han deixat aquests infants per mitjà dels seus contes. Amb aquest punt de partida, el llibre que teniu a les mans es proposa assolir els objectius següents: Constatar el grau d’impacte i d’incidència que tenen les pràctiques esportives en el procés de socialització dels nens i les nenes a Catalunya.

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 13

17/05/13 13:26


14  Valors de l’esport: saber guanyar, saber perdre

Constatar com viuen els infants de primària el guanyar i el perdre en les seves pràctiques esportives dins i fora de l’aula ordinària. Debatre l’impacte que el model de pràctica esportiva adulta, sovint massa comercial, té en la configuració dels valors de la pràctica esportiva en escenaris educatius. Aclarir certs conceptes com valors, educació física i esport. Paraules que sovint utilitzem amb significats semblants però que tenen matisos ben diferenciats. Conèixer l’estat de la qüestió en referència a la pràctica esportiva en edat escolar a casa nostra. El lector o lectora, doncs, haurà notat que el treball vol servir a dues finalitats essencials. Per una banda, conèixer i analitzar la veu dels infants en relació amb l’esport tenint els contes com a instrument per fer-ho. D’una altra, debatre al voltant de la pràctica esportiva des d’una perspectiva més àmplia que permeti comprendre millor aquesta pràctica tan arrelada en les societats postmodernes i de tant impacte social.

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 14

17/05/13 13:26


15

4. Dibuixant conceptes bàsics

En aquest apartat dibuixarem un mapa de caràcter conceptual de què hem d’entendre pels conceptes bàsics sobre els quals gira aquest llibre. Exposarem les definicions bàsiques de les paraules que sortiran amb més freqüència. És possible que la proximitat, semblança o –afortunadament– l’augment de l’ús d’uns termes, que van lligats a l’auge de la pràctica de l’esport, han promogut un ús indistint; aquest fet, al seu torn, ha pogut, en alguns casos, confondre les seves pràctiques. Des de la gimnàstica de fa uns anys a l’educació física actual, s’ha passat per moltes indefinicions i garbuixos conceptuals que han fet de l’educació mitjançant el moviment una pràctica sovint desconeguda i menystinguda. No és el mateix l’esport que l’educació física, ni tampoc l’esport escolar que l’esport en edat escolar. Ara bé, evitar confondre l’esport amb l’educació física és una necessitat encara vigent perquè els relats dels infants ens insinuen que encara hi ha moltes pràctiques escolars i de clubs que cal millorar. I en aquest sentit, considerem que emmarcar i precisar aquests termes serà un pas més que ajudarà a orientar àmbits d’interessos, finalitats i accions educatives dels agents vinculats a l’esport. Per això el capítol està estructurat en diferents apartats, en què s’exposen definicions teòriques i algunes dades que ens ajudaran a entendre aquestes definicions.

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 15

17/05/13 13:26


16  Valors de l’esport: saber guanyar, saber perdre

4.1. Esport, esport escolar i educació física Anem a pams, doncs: L’esport és una activitat construïda que està impresa en la societat que l’ha dissenyat i, per tant, que s’entén, es gestiona i es practica en funció del context temporal en què es troba (Sánchez, 2001; Parlebas, 2002). Així, entenem que els valors que afloren de l’anàlisi dels contes són valors esportius actualitzats i impresos en la mentalitat dels nens i les nenes de primària. El coneixement detallat dels jocs esportius pot proporcionar una valuosa informació sobre la societat que els ha produït o adoptat. Organització de l’espai i mesura del temps, control de la violència i estructura dels rols, modalitats de la victòria i panòplia dels rituals: els jocs porten impresa la marca de la seva matriu social. (Parlebas, 2002:297) Al llarg de la història, però, el concepte d’esport s’ha entès des de múltiples concepcions: des de l’esport com a manifestació de lluita en l’època dels grecs, passant per les concepcions de pràctica esportiva com a eina per al foment de la higiene amb el Moviment de l’Escola Nova (1900), fins a la concepció de la pràctica de l’esport com a motor econòmic i comercial de les societats actuals. Actualment, quan parlem d’esport ho fem segons la definició que la Comissió Europea va presentar el juliol del 1992, per la qual l’esport és:

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 16

17/05/13 13:26


4. Dibuixant conceptes bàsics  17

[...] qualsevol forma d’activitat física que, a través de la participació organitzada o no, té per objectiu l’expressió o millora de la condició física i psíquica, el desenvolupament de les relacions socials o l’obtenció de resultats en competició a tots els nivells (Art. 2) (Op. Cit.). Però de definicions de què entenem per esport en podem trobar moltes més. Per exemple, per José María Cagigal (1971), l’esport és un joc regulador de l’equilibri personal i emocional, en el qual hi apareixen valors contradictoris com joc net/competitivitat o contacte social/rivalitat entre d’altres. L’esport és el mitjà idoni per a l’estudi de la complexitat humana, i de totes les seves vessants: psicològiques, socials, educatives o històriques. Per Vicenzo Padiglione (1995), l’esport és una activitat lúdica fonamentada en certes regles i normes, on hi ha un component competitiu i on es requereixen certes habilitats físiques. I finalment, segons Garcia Ferrando, Puig i Lagardera (2002), l’esport és un fenomen social controvertit, que engloba símbols, valors, normes i comportaments, i en el seu si rauen especificitats culturals, econòmiques i socials particulars. Per fer-nos una idea de l’extensió d’aquest fenomen social exposem les dades publicades pel Consell Català de l’Esport l’any 2010, en què s’observa que el 50% de la població catalana de més de 15 anys diu que fa esport. Si ho comparem amb dades publicades pel mateix òrgan el 1975, que rondava el 20%, veurem que hi ha hagut un increment important en la pràctica de l’esport a casa nostra.

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 17

17/05/13 13:26


18  Valors de l’esport: saber guanyar, saber perdre

Figura 1: Evolució de la pràctica esportiva a Catalunya des del 1975 fins al 2009 (Garcia Ferrando et al. i Consell Català de l’Esport, 2010).

Segons l’Eurobaròmetre de la Unió Europea (2010), Catalunya se situa per sobre de la mitjana europea en pràctica esportiva i molt per sobre de països com Grècia, Itàlia o Bulgària. Per gèneres, i en termes globals, els homes diuen que practiquen més esport que les dones, un 57% els homes i un 43% les dones, tal com mostra la figura 2. De totes maneres, les dones fan moltes activitats relacionades amb la salut i el benestar físic, com per exemple caminar o exercicis gimnàstics en centres de fitness que probablement no estiguin incloses en aquestes enquestes.

Figura 2: Sobre la pràctica esportiva per gèneres en edat adulta (Observatori Català de l’Esport, 2010).

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 18

17/05/13 13:26


4. Dibuixant conceptes bàsics  19

L’anàlisi també descriu que el 60% de persones amb formació universitària afirmen que practiquen esport de manera habitual. Per contra, a mesura que el nivell d’estudis disminueix també ho fa l’hàbit de la pràctica esportiva. No hi ha dubte que la dada descriu un escenari en què l’educació de la persona és un motor per a la pràctica. Això ens fa pensar que l’esport en edat escolar pot ser fonamental per establir hàbits saludables i esportius que quedaran impresos en les formes de viure dels futurs i les futures ciutadans i ciutadanes. Però esport no és el mateix que esport escolar, vegem-ho. Cal entendre l’esport en edat escolar com qualsevol pràctica fisicoesportiva que fan els infants i joves en edat escolar, dins i fora de l’horari escolar i tant en l’entorn escolar com en clubs, entitats esportives o federatives. El conjunt de terminologia lligat a l’esport en edat escolar integra, al mateix temps, diferents tipus de pràctiques: jocs escolars, competicions, jornades esportives o activitats d’esport per tothom (Blázquez, 1999). En l’àmbit de la competició esportiva dins de l’horari lectiu en edat escolar, s’observa que hi ha hagut un augment considerable tant del nombre de participants com del nombre d’escoles d’educació infantil i primària. Durant el curs escolar 2007-2008, van participar en competicions esportives un total de 982 escoles amb 208.184 nenes i nens participants. I tres cursos més tard, l’augment fou notori, amb una participació de 386.745 infants i amb una major distribució d’escoles participants en aquestes competicions esportives, com era d’esperar (figura 3):

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 19

17/05/13 13:26


20  Valors de l’esport: saber guanyar, saber perdre

Figura 3: Evolució del nombre de nenes i nens participants en competicions esportives en horari lectiu (Observatori Català de l’Esport, 2012).

Per altra banda, la figura següent també mostra com l’increment de la pràctica es dóna en tots els àmbits del nostre territori educatiu, tant privat com concertat i en les Zones Educatives Rurals (ZER) (figura 4):

Figura 4: Nombre de centres d’educació infantil i primària participants en competicions esportives dins l’horari lectiu (Observatori Català de l’Esport, 2010).

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 20

17/05/13 13:26


4. Dibuixant conceptes bàsics  21

En definitiva, aquestes dades mostren un cop més la importància cabdal i creixent de la pràctica de l’esport en la nostra societat, en l’educació i, en conseqüència, en les àrees del currículum d’educació implicades en aquesta pràctica. L’educació física, en canvi, és aquella disciplina curricular i educativa que s’imparteix a les aules i que ve determinada per la Llei d’educació de Catalunya (LEC 12/2009). En el Títol V sobre Ordenació dels ensenyaments, i dins del Capítol II, Ensenyaments de règim general, l’article 58 sobre l’Educació primària, ens diu que l’educació en aquesta etapa té com a finalitat proporcionar a tots els alumes una formació que els permeti: a) Desenvolupar les capacitats personals i les habilitats socials. b) A  dquirir i desenvolupar les habilitats i les competències relatives a l’expressió i la comprensió orals, l’expressió escrita i la comprensió lectora, les competències en matemàtiques bàsiques i les competències necessàries per a l’ús de les noves tecnologies i de la comunicació audiovisual. c) Desenvolupar la capacitat d’esforç, de treball i d’estudi. d) Expressar el sentit artístic, la creativitat i l’afectivitat. e) Conèixer els elements bàsics de la història, la geografia i les tradicions pròpies de Catalunya que els facilitin l’arrelament.

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 21

17/05/13 13:26


22  Valors de l’esport: saber guanyar, saber perdre

I per tant, el currículum de primària reconeix l’educació física com un espai en què l’esport s’ha d’utilitzar per al desenvolupament de les competències per mitjà dels continguts (també conceptuals, procedimentals i actitudinals) que l’integren. Vegem, a grans trets, com es treballen des de l’educació física, els diversos continguts en què s’estructura el currículum: • Les normes són patrons de conducta que organitzen la vida en comunitat i que, per tant, són imprescindibles per a la bona convivència. Des de l’educació física es treballen les normes des d’una vessant lúdica que permeten la seva adquisició de manera natural i positiva; en destacaríem l’aprenentatge, l’ús i l’acceptació de les normes intrínseques de l’esport o dels jocs, fonamentalment. Però també es treballen les normes des de la higiene personal i les normes lligades als usos dels materials i els espais de pràctica corporal. • L es actituds són expressions de l’estat d’ànim i predisposicions que condicionen les nostres reaccions davant dels estímuls que suposen els fets i les relacions de la vida quotidiana. Estan condicionades pels valors i les normes que culturalment tenim interioritzats. Amb una bona pràctica, integradora i positiva, on l’infant es mostri i se senti apte, l’educació física desenvolupa actituds de plaer per l’esport, de diàleg i negociació, de convivència i integració o actituds de responsabilitat individual i col·lectiva. •E  ls valors, en l’àrea de l’educació física segons el currículum de primària, són guies de conducta

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 22

17/05/13 13:26


4. Dibuixant conceptes bàsics  23

ètica que regulen el comportament de les persones tan individualment com col·lectivament. Des de l’educació física cal dirigir-se a l’esportivitat, la constància, l’esforç, la cooperació, l’autoestima i la companyonia, entre altres. Així, es potencien sempre els valors propis d’una societat solidària, sense discriminació, respectuosa amb les persones i l’entorn. Per altra banda, des de fa pocs anys s’ha incorporat la noció de competència com a eix de les finalitats educatives de l’escola. És per això que val la pena recordar que hem d’entendre les competències com aquell conjunt de sabers, habilitats i actituds que s’aprenen i es posen en joc en la vida quotidiana i que permeten desenvolupar-se en cadascun d’aquests àmbits. Tenen, doncs, a diferència dels objectius, un caràcter més aplicat que implica una formació basada en l’acció i en la capacitació en lloc de l’atenció sobre l’assoliment d’un resultat o un altre. Les competències que es desenvolupen en l’educació són diferents per a cadascuna de les grans etapes educatives. I és evident que les que s’assoleixen en l’educació infantil, primària o secundària ho són, és clar! Però a més a més en funció del cicle de l’etapa, primària o secundària, les competències que s’esperen obtenir per part del sistema educatiu també són diferents. Així, per ubicar les finalitats educatives de els nens i nenes que han escrit els contes que aquí s’analitzen, direm que a primària s’espera: •E  l desenvolupament de la competència del coneixement i la interacció amb el mon físic, que

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 23

17/05/13 13:26


24  Valors de l’esport: saber guanyar, saber perdre

s’aconseguirà fent activitats a l’aire lliure i amb l’ús del cos i el moviment. •E  l desenvolupament de la competència social i de ciutadania, mitjançant activitats que portin implícits valors com la cooperació, la solidaritat i el respecte. • La competència cultural i artística. Són importants les activitats esportives que permetin l’expressió de les emocions i els sentiments i que, sobretot, entenguin la creativitat com a valor determinant del moviment i l’expressió del cos. • L’educació física contribueix a més a més a l’autonomia i la iniciativa personal, perquè empeny els nens i nenes a prendre decisions i, per tant, a assolir valors com l’autosuperació, la perseverança i l’actitud positiva. • La competència d’aprendre a aprendre s’aconsegueix fent activitat esportiva que tingui com a punt de partida l’aprenentatge motor i, en conseqüència, l’autoconeixement i l’autoestima. Però l’educació física també pot contribuir de manera decisiva a les altres competències del currículum de primària i les possibilitats de fer-ho són múltiples i globals a la vegada. Així, per exemple, per treballar la competència comunicativa podem experimentar amb el cos i el moviment, amb les sensacions i les emocions que aquest moviment genera. Per treballar les competències socials i interpersonals es poden potenciar els jocs i les activitats a la natura per tal de fomentar els valors com el respecte, la participació i la convivència en el contacte personal.

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 24

17/05/13 13:26


4. Dibuixant conceptes bàsics  25

El coneixement d’un mateix o mateixa i de les pròpies possibilitats i carències, l’autosuperació, la perseverança, l’actitud positiva i l’organització indivi­ dual i col·lectiva, contribueixen a la competència aprendre a aprendre i a l’autonomia i iniciativa personal. En definitiva, doncs, l’educació física és un escenari on és possible aprendre a conviure jugant i compartint, i alhora és possible crear situacions necessàries per a una bona pràctica pedagògica al voltant dels valors. Però també pot ser un espai especialment resistent a aquestes pràctiques. El paper de l’educació física en la persona comporta la necessitat de plantejar quines capacitats ha de desenvolupar l’individu per tal que es relacionin i actuïn a favor del propi desenvolupament personal, del desenvolupament social i del context que el condiciona i en què intervé (Lagardera i Otero, 1992). La intencionalitat explícita curricular pel que fa a la finalitat de l’educació física en l’educació primària no és només educar les capacitats motrius de l’estudiant, desenvolupant destreses i habilitats que millorin les seves possibilitats de moviment, sinó que cal contemplar la presència d’una educació en valors, actituds i normes referents al cos i a la conducta motriu (socialització, autonomia, reflexió crítica, cooperació, etc.) des d’una visió més integral de la persona de la qual formen part els aspectes cognitius, afectius, socials, emocionals, etc. Fins ara hem vist el mapa teòric dels conceptes d’esport i d’educació física, els punts en comú i els matisos de cadascun dels conceptes. Hem entès que

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 25

17/05/13 13:26


26  Valors de l’esport: saber guanyar, saber perdre

l’esport com a fenomen global i en creixement té una base fonamental en els continguts i els objectius que l’educació física té a les aules; per tant, hem entès la relació interdependent d’ambdós conceptes. 4.2. Definició de què és un valor moral Cada societat incorpora una sèrie de normes sobre les conductes considerades socialment acceptables o no. Hi ha accions que es consideren bones i valuoses mentre que n’hi ha d’altres que es perceben com a dolentes i que cal evitar. Les nocions de bo i dolent estan molt arrelades a les persones i a la societat i aquestes nocions fa que adaptem les nostres conductes a les normes compartides. Tota societat comprèn aquestes normes, que són el que en diem la moral o l’ètica (Delval i Enesco, 1994). Les paraules ètica i moral són gairebé sinònimes i de vegades l’ús de l’una o de l’altra prové de motius ocasionals. Etimològicament, la paraula moral prové del llatí mo-moris, que significa ‘costum, manera, ús o pràctica’, mentre que ètica deriva del grec ethos, que es pot traduir de manera aproximada a ‘caràcter’ i també ‘costum’. Ambdós termes tendeixen a ser utilitzats indistintament per referir-nos a l’estudi de les normes o regles que regulen la conducta humana en el context social. Ètica i moral fan referència a la praxis o pràctica i es caracteritzen per la pròpia existència de la condició humana, la conducta socialitzada que es contraposa a les conductes instintives i automàtiques (Fibla, 1995). La moral és l’escenari on es construeixen els valors d’una societat i per tant aquests valors –tot i que

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 26

17/05/13 13:26


4. Dibuixant conceptes bàsics  27

també poden ser individuals i una persona pot valorar positivament coses que pel seu entorn social no tinguin el mateix significat– solen ser socialment compartits. Es valoren objectes, conductes, actituds, trets psicològics, etc. En una societat es pot valorar ser alt, guapo, d’ulls clars, ric, o ser un bon esportista, explicar bons acudits, o portar una vida de pobresa i oració. Els valors morals es concreten amb regles o normes de conducta que indiquen com cadascú s’ha de comportar en les diferents situacions. Cercar el propi benefici o el dels altres, ser altruista o egoista, ser tolerant o intolerant, defensar la igualtat de les persones i la llibertat o combatre-la, determina les regles de conducta en el grup de persones. La conducta moral depèn en definitiva dels valors dels quals es parteix, per la qual cosa moral i valors estan íntimament relacionats. El nostre model educatiu aposta clarament per una educació ètica i moral dels alumnes basat en una educació integral de la persona. Aquesta afirmació es concreta a partir de les competències, els objectius, els continguts i les matèries de l’escola, coincidint en el desenvolupament moral de l’alumne. Victòria Camps (1990) afirma que l’educació no es troba lliure de valors. L’escola com a institució educativa ha d’assumir que, a més a més de transmetre uns coneixements i unes habilitats, ha de formar persones. Així, doncs, no hi ha activitat educativa que no comporti educar en valors. Efectivament, cada entitat educativa ha de crear el context necessari per tal de tenir l’oportunitat de reflexionar i prendre decisions de com plantejar la formació de valors entre els

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 27

17/05/13 13:26


28  Valors de l’esport: saber guanyar, saber perdre

alumnes. Per tant, si es reconeix que tota educació té un component moral, és millor fer-lo explícit i assumir-lo de manera conscient i intencionada (Bolívar, Taberner i Ventura, 1995). Davant d’aquesta situació, cal preguntar-nos si l’escola ha d’assumir una funció reproductora dels valors, o si ha de complir amb una funció transformadora i crítica respecte a la societat. Aquesta és una de les principals discussions que la societat actual es planteja: determinar si l’escola ha de promoure unes determinades actituds i uns determinats valors, o si ha de potenciar la formació d’una autonomia moral de l’alumne, mitjançant la promoció d’un esperit crític i lliure. Som del parer que ambdues coses són necessàries per a un equilibri entre les funcions de l’escola –reproductora i transformadora–, repte difícil d’aconseguir i que ha de convertir-se en un objectiu plantejat des dels centres educatius. 4.3. C  om s’ensenyen els valors des de l’educació física a l’escola Una vegada hem conegut més detingudament què entenem per esport, què el diferencia, per exemple, de l’educació física i què hem d’entendre també per valor, és el moment de dirigir-nos específicament al treball dels valors des de la perspectiva de l’educació física. Tot i que tot allò que gira al voltant de «saber guanyar i saber perdre» no és un aprenentatge que es fa exclusivament a l’escola sinó que és un valor que es desenvolupa també en la vida social (família, amistats, clubs, associacions, etc.), entenem que una

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 28

17/05/13 13:26


4. Dibuixant conceptes bàsics  29

perspectiva d’aquest valor enfocada des de la mirada educativa de l’educació física pot fer-la més accessible a tothom. Som del parer que treballar les emocions, despertar la capacitat crítica i de judici dels infants, qüestionar i reflexionar sobre les diferents situacions que es donin en les sessions seran les claus d’un plantejament profund, coherent i constructiu de l’educació en valors. Un currículum d’educació en valors ha de comprendre en primer lloc, la creació d’un clima escolar totalment democràtic; és a dir, amb una organització de l’aula i de l’escola basada en la participació dels implicats, de manera que sigui possible la discussió de tots els temes, i que la presa de decisions, l’adopció de normes i la solució dels conflictes sigui raonada i consensuada. Per tant, aquests infants han de sentir-se responsables del grup al qual pertanyen. En segon lloc, cal la preparació i la presentació als alumnes d’un conjunt d’activitats pensades específicament per propiciar una educació en valors. En tercer lloc, cal la utilització planificada de totes les oportunitats de l’educació en valors que ofereix el currículum escolar i, per últim, la participació social dels estudiants fora del marc escolar. Així, doncs, educar en valors a l’escola: No és una pràctica que reprodueixi i inculqui valors, ni tampoc individualisme i subjectivisme, tot al contrari, cal un context de posada en comú i de creativitat col·lectiu, pel diàleg i la discussió entre les persones i els grups. (Martínez i Puig, 1991:13)

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 29

17/05/13 13:26


30  Valors de l’esport: saber guanyar, saber perdre

Com anirem desenvolupant al llarg del text, els valors en l’educació física escolar i en l’esport no s’assoleixen per la simple pràctica. Cal, com afirma Gutiérrez (1995), un compromís de tots els participants per educar i promocionar els valors quan es practica educació física i només s’assoliran si sorgeixen de la bona relació entre les persones i la realitat que les envolta (Puig, 1993). En el següents paràgrafs presentem les principals característiques des de l’educació física que creiem que afavoreixen l’educació en valors i la conscienciació i la concreció d’actituds en les sessions d’educació física. Més endavant veurem que moltes d’aquestes característiques ja les anomenen els nens i nenes en els seus contes, però no en forma de discurs teòric, sinó en forma de valor d’esport. El caràcter lúdic, divertit i vivencial apropa l’activitat pràctica a la realitat de la persona amb sentiments, i així l’aprenentatge és motivant i significatiu, perquè les situacions es relacionen amb les experiències quotidianes de les nenes i els nens. Aquestes situacions moltes vegades demanen una necessitat de resposta de valors i, per tant, afavoreixen el desenvolupament d’un diàleg amb el context. Alguns autors destaquen la motivació implícita en aquesta matèria, per la seva relació amb el joc i el moviment. Però cal anar amb compte amb la manera que té la nena o el nen d’expressar aquesta motivació, perquè no sempre es desenvolupa de la mateixa manera. El caràcter visible de les accions motrius és un dels aspectes a destacar de l’educació física. Sánchez

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 30

17/05/13 13:26


4. Dibuixant conceptes bàsics  31

Bañuelos (1992:8-9) ho concreta com «la demanda contínua de noves fites, la progressió de l’estudiant com a manifest, la impossibilitat d’amagar els mals resultats o la necessitat de comparar els resultats amb els dels companys». Tot plegat, afecta la pròpia imatge que l’infant es crea d’ell mateix o que els altres creen sobre ell. Les relacions personals són constants en les sessions d’educació física, en les quals hi ha contacte físic i interacció directa amb tots i totes: formant grups, fent parelles, ajudant-se amb algunes activitats, donant-se la mà o agafant-se de la cintura per fer una dansa o un joc, respectant i pactant unes regles determinades, acceptant guanyar o perdre davant una situació de joc o competició, respectant els companys que fan d’àrbitre i d’adversaris, acceptant que tots som diferents, etc. Tot plegat fa que no sigui gens fàcil i que es donin situacions amb diversitat de conflictes. El conflicte1 en el joc és un espai idoni per al desenvolupament d’actituds i valors de manera concreta i directa, a partir de situacions significatives i vivencials per a l’alumnat. L’activitat lúdica, segons Martínez i Buxarrais (2000), permet als participants explorar, experimentar, relacionar-se i crear un marc en el qual les relacions socials ocupen un lloc molt important. En aquest 1. En els diversos contextos d’interacció que es produeixen a les classes d’educació física es poden trobar situacions de conflictes de valors personals i socials que, conjuntament amb les emocions, gestos i paraules que es produeixen entre els companys, són elements clau a l’hora de treballar la resolució de conflictes i contribuir al procés de socialització.

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 31

17/05/13 13:26


32  Valors de l’esport: saber guanyar, saber perdre

context lúdic, les emocions i les sensacions es manifesten amb moltes formes i diferents intensitats, creant un entorn per plantejar reptes i aprendre a tolerar les contrarietats i les frustracions. El llenguatge universal i diferenciador de l’educació física és un altre tret que facilita la comunicació i la integració. Una de les matèries escolars on ràpidament els nouvinguts i nouvingudes d’un altre país s’integren a l’escola és l’educació física. Pot donar-se a partir de continguts com el joc, la dansa, l’expressió corporal, la iniciació esportiva, etc., ja que el llenguatge del cos i dels gestos és força universal; a l’hora de realitzar la pràctica, però, no es pot oblidar que el llenguatge és un tret diferenciador personal i particular. Cal remarcar el gran potencial de treball cooperatiu, de superació i d’esforç que representen l’educació física i les activitats esportives. Segons diversos estudis, l’esport i els jocs preesportius són un dels pocs àmbits on les persones s’impliquen amb un treball de constància, esforç i de compromís amb el grup. El fet de pertànyer a un equip i l’establiment d’un objectiu comú ajuda a destacar actituds com l’esforç, la puntualitat, l’ajuda i la col·laboració entre iguals. L’impacte social de l’activitat física i l’esport ha estat centre d’interès dels mitjans de comunicació de masses. Aquests tenen cada cop més influència socialitzadora i cal buscar i aprofitar les possibilitats educatives que afavoreixen. Estem d’acord que l’educació física i el context escolar són dos àmbits on es poden debatre i tractar situacions relacionades amb els valors i les actituds.

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 32

17/05/13 13:26


4. Dibuixant conceptes bàsics  33

La presa de consciència d’alumnes, mestres, escola i també família és clau per poder explicitar-los i incorporar-los amb tots nosaltres.

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 33

17/05/13 13:26


Estudi Mediterrania 2_2013.indd 34

17/05/13 13:26


35

5. La mirada dels nostres infants

Certament, totes les pàgines anteriors ens han servit per ubicar-nos millor en l’escenari de l’esport amb nenes i nens d’escola primària, tant si som professionals com voluntaris d’aquest àmbit. Ara bé, la finalitat principal del treball és, també, contextualitzar els relats que ens han explicat els infants. D’aquesta manera, ens serà més fàcil, gràcies als apunts anteriors, trobar respostes precises a preguntes com: Com viuen els infants l’esport? De quin esport ens parlen? Com són les relacions entre els mateixos infants en els seus esports? Quina tasca educativa fan els entorns que introdueixen els infants en l’esport? Com viuen els infants l’exigència de guanyar? Per altra banda, l’anàlisi dels contes del Desè premi Pilarín Bayés ens ha ensenyat que hi ha uns valors que es relacionen directament amb saber guanyar i saber perdre i que, a més a més, coincideixen amb molts dels aspectes que aquells i aquelles que han estudiat l’esport exposen en els seus escrits com a fonamentals per copsar aquesta pràctica. Hem vist, doncs, que la gestió del saber guanyar o del saber perdre és més fàcil si els infants treballen amb aquests «altres» valors i recursos ja integrats i que ens han mostrat constantment de manera més o menys explícita. D’aquesta manera, els valors que ajuden en la gestió del saber guanyar i del saber perdre i que hem pogut veure ben clarament en la majoria dels relats

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 35

17/05/13 13:26


36  Valors de l’esport: saber guanyar, saber perdre

dels infants són: l’amistat, la constància, la cooperació, l’empatia, l’esforç, el respecte, la solidaritat, la participació, la tolerància i el treball en equip. Ens ha semblat oportú, doncs, agrupar l’anàlisi dels relats des d’aquests valors més petits i que donen fe dels detalls que permeten que un nen o nena sàpiga guanyar o perdre amb valor. A continuació, doncs, explicarem què entenen els nens i nenes d’aquests valors en la seva aplicació en l’àmbit esportiu, tot donant coherència al marc teòric fins ara exposat. Al llarg del text anirem fent referència explícita als infants citant fragments concrets dels textos dels contes. Com es podrà observar, a la referència del fragment o la frase consta l’autoria del text, respectant el pseudònim que el mateix infant ha escollit per anomenar-se. Ha arribat el moment, doncs, de l’anàlisi dels relats i dels seus protagonistes: els i les autores dels contes del Desè premi Pilarín Bayés. Som-hi! ALEGRIA La felicitat, en la majoria de les persones, és el resultat d’una treballada disciplina. ANÒNIM Si hi ha una imatge que generalment s’associa a la pràctica esportiva és l’alegria que genera. Si cerquem a Internet imatges d’infants fent esport, la seva gran majoria comparteixen el fet que els infants s’ho passen bé. A vegades, l’esport d’alta competició, per

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 36

17/05/13 13:26


5. La mirada dels nostres infants  37

l’exigència que comporta, fa que l’alegria no hi sigui del tot present, especialment en els entrenaments. Però en l’àmbit escolar, el qual ens ocupa i que és el context d’aquests contes, sempre hi ha de ser present. En l’esport extraescolar no hauríem de veure una imatge d’un infant que no sigui feliç, perquè l’alegria és un dels valors que caracteritzen la pràctica en aquestes edats i aquest moment. Quan un acte es fa amb alegria comporta motivació i ganes de seguir practicant. Les nenes i els nens en els contes ens mostren aquest concepte de l’alegria que promou la pràctica de l’esport i que fa que tingui interès per si mateixa: «Gaudir dels moments conjunts amb els companys» (pseudònim Ainoper) «Gaudeix i sigues feliç cada dia més amb totes les coses que fas» (pseudònim Theteacher) La felicitat que es genera per la pràctica o pel simple fet de realitzar-la és un dels motius pels quals els infants fan esport, doncs. La pràctica corporal i esportiva és intrínsecament generadora d’alegria. «L’important no és guanyar o perdre, és participar i passar-s’ho bé» (pseudònim Daniel) Així, doncs, els infants saben reconèixer que el que realment és important és que «ens ho passem

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 37

17/05/13 13:26


38  Valors de l’esport: saber guanyar, saber perdre

bé» gaudint amb la pràctica, que estiguem contents, més enllà dels resultats que obtinguem. La pràctica de l’esport ha d’anar sempre unida a l’alegria i en aquestes edats és inexcusable. L’important de l’esport és que l’infant gaudeixi compartint l’activitat amb la resta de companys de pràctica i joc. «Passar-ho bé i estar en forma. Sempre que pugui jugaré a futbol amb els companys. Tots podem trobar i practicar un esport que ens agradi de veritat. [...] fer esport val la pena» (pseudònim Els dinosaures) Quan els nens s’ho passen realment bé i frueixen amb la pràctica, tota la resta de valors positius implicats en l’esport s’integraran amb facilitat i faran que aquesta pràctica formi part de la seva vida d’aquí en endavant. Quan allò que fem ens agrada i ens ho passem bé fent-ho, sens dubte ho incorporarem als nostres hàbits d’adults i... què és més important que això? Adquirir com a hàbit de vida una pràctica que comporta tants valors associats com la salut, el benestar, etc. Com a societat ens hauria de preocupar si el fet que hi hagi infants que no fan pràctica esportiva fora de l’àmbit escolar és perquè no s’ho passaven bé practicant-la. S’hauria de vetllar, doncs, per ajudar a trobar la pràctica esportiva que s’adeqüi als interessos i la personalitat de cadascú. Aquest seria el repte, perquè la resta ja està assegurada. Els infants trien l’esport com una forma de diversió, de gaudi, ja sigui de manera individual o en grup. La pràctica amb els altres esdevé un punt clau en

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 38

17/05/13 13:26


5. La mirada dels nostres infants  39

aquestes edats, ja que compartir la pràctica amb els seus amics és allò realment important. Heus ací un dels potencials de l’esport: els companys d’aquella pràctica acaben sent els meus amics, i això provoca plaer, implicació i adhesió a la pràctica esportiva. Si, aleshores, aquesta pràctica és també educativa ja arrodonim el cercle: «El que més diverteix és jugar i passar una estona junts» (pseudònim Daniela) «El més important és divertir-se junt amb els amics» (pseudònim Aluap) També els suposa gaudir dels reptes que l’esport els ofereix, és a dir, la importància de passar-s’ho bé per sobre del guanyar o perdre: «El més important és passar-s’ho bé i també hi ha vegades que pots fer esport sense competir» (pseudònim Asle) «És millor passar-s’ho bé que emportar-se el trofeu de campió» (pseudònim La classe dels gossos) «És més important divertir-se que guanyar» (pseudònim Els dinosaures II)

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 39

17/05/13 13:26


40  Valors de l’esport: saber guanyar, saber perdre

L’amistat, per tant, farà que aquests infants valorin l’esport com un mitjà a través del qual s’ho passen bé, independentment del resultat i en un entorn en què val la pena esforçar-se. I, de nou, aquests factors garanteixen la continuïtat en la pràctica esportiva. Per tant, és prioritari que els nostres infants s’ho passin bé amb la pràctica esportiva que triïn. Això és el que és veritablement important. Si no s’ho passen bé, de segur que acabaran abandonant en el futur aquella pràctica. I realitzar un esport, per tots els valors associats que estem observant, és molt important per al desenvolupament dels nostres infants. AMISTAT L’amistat és una ànima que habita en dos cossos; un cor que habita en dues ànimes. ARISTÒTIL Mitjançant l’esport, els infants estableixen relacions que majoritàriament finalitzen amb vincles d’amistat. Aquests vincles, no només són reconeguts pels nostres infants en els contes, sinó que hi són concebuts com un fet realment valuós i important per a cadascú. L’amistat, també és, doncs, un valor per al qual cal invertir temps i esforç: «El millor que he guanyat ha estat la teva amistat» (pseudònim Estel) «Havia après la lliçó… a partir d’ara seria un bon company de joc» (pseudònim El Nen)

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 40

17/05/13 13:26


5. La mirada dels nostres infants  41

L’amistat és un dels altres «poders» que té i desenvolupa l’esport. Permet establir vincles entre les persones de tal manera que les uneix amb un llaç més estret del que s’aconsegueix amb moltes altres activitats de la vida quotidiana. Sovint, a més de ser companys de classe, el fet de compartir una pràctica esportiva, enforteix el seu vincle i arriben a ser amics. Així ho manifesten en molts dels contes que hem llegit, on destaquen els veritables valors que implica l’amistat: «La pròxima vegada guanyaràs segur! Ja ho saps: ara tu, ara jo» (pseudònim Els egipcis) La unió que els comporta aquesta pràctica fa que els sentiments de vinculació dels uns vers els altres siguin més profunds i que fins i tot demostrin estima: «Les tres amigues estaven molt unides. “T’estimo molt”, es deien» (pseudònim Cindy) L’esport permet que aprenguin a comunicar a la resta de companys els sentiments que la pràctica comporta i que arribin a adonar-se que allò important no és guanyar o perdre, sinó que el que realment adquireix rellevància és el fet de tenir amics compartint aquesta pràctica, independentment del nivell que tinguin o dels resultats que de la pràctica se’n derivin: «No cal guanyar per tenir amics» (pseudònim Pinki)

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 41

17/05/13 13:26


42  Valors de l’esport: saber guanyar, saber perdre

L’amistat és un sentiment centrat en el tracte entre els infants, el respecte i la generositat. Aquests sentiments són reconeguts i valorats pels nostres infants en el decurs dels contes. Així, podem veure la importància de la reconciliació i del respecte després de la tensió que pot generar una pràctica competitiva: «No tenen més remei que donar-se les mans i anar-se’n cap a casa contents i feliços» (pseudònim Cluca) En moments en què un dels companys està passant per un mal moment, se’n recorden i saben compartir-hi en la distància aquella victòria. Aquest fet és molt important ja que en els moments d’eufòria per la victòria, saben reconèixer que hi ha algú que no està present en aquell moment i que ho està passant malament però que, d’altra banda, ha col·laborat d’una manera o altra perquè aquell grup arribi allà. I per tant, tot i l’absència, continua formant part d’ells: «Li dediquem a la nostra amiga perquè es recuperi i actuï amb nosaltres» (pseudònim Montse) En aquest sentit cal destacar que també en l’esport d’alta competició es dóna aquest record constant pels absents i pels que es troben en una mala situació. Per exemple, el primer equip de futbol del Barça, model referent actual en valors esportius, ha mostrat evidències en aquesta dimensió de les relacions humanes amb els casos recents dels càncers d’Abidal i de l’entrenador Tito Vilanova. El record

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 42

17/05/13 13:26


5. La mirada dels nostres infants  43

d’ambdós ha estat present abans, durant i després de molts partits i les victòries els han estat recurrentment dedicades. El període escolar és el moment en què els infants s’inicien en aquestes relacions d’amistat i és quan és millor que es comencin a adquirir aquests valors. «No només va guanyar sinó que va fer feliç un nen» (pseudònim Pardalet) L’amistat dóna seguretat, els permet saber expressar afectes i influeix en el concepte de si mateixos que es va construint. «Va entrar als vestidors i va demanar perdó a tot l’equip i a l’entrenador» (pseudònim Snoopy) «El més important era l’amistat. Es van fer una abraçada molt forta i es van prometre no tornar-se a empipar per tonteries» (pseudònim Vila) L’amistat en l’esport promou la satisfacció d’estar entre iguals i això fomenta que les mostres d’afecte s’acceptin com un regal de gran valor: «Tens el millor cor del món perquè m’has ajudat» (pseudònim Gostigs) «Agrair a tothom el que havien fet per ell» (pseudònim Aniran)

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 43

17/05/13 13:26


44  Valors de l’esport: saber guanyar, saber perdre

«El millor premi són els amics» (pseudònim Raf100) També ens ensenya a valorar les opinions dels altres i a acceptar les diferències de nivell en la pràctica esportiva: «No hem guanyat la copa però hem guanyat amistat i felicitat» (pseudònim Floc de neu) Així com el gust per compartir la pràctica independentment del resultat: «Vam comprendre que en la competició sigui qui sigui que hagi guanyat cal conservar l’amistat» (pseudònim Styles) «El que importa és participar i fer nous amics» (pseudònim Aigua) I, finalment, el desig de compartir relacions d’amistat dins de l’esport: «Ells ens han ensenyat el valor de l’amistat i que no tot consisteix en guanyar o perdre» (pseudònim Eriçó) «Aprendre a acceptar la derrota i aconseguir una nova companya» (pseudònim Queral)

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 44

17/05/13 13:26


5. La mirada dels nostres infants  45

Així, podem observar que a través dels contes els nens i les nenes han sabut plasmar tots els aspectes que comporten el valor de l’amistat: compartir, establir vincles afectius, expressió d’afecte, acceptació dels altres, respecte per la diversitat d’opinions i gust per la pràctica compartida. CONSTÀNCIA Recorda de saber sempre el que vols. I no renunciïs mai als teus somnis. PAULO COELHO La persistència i la constància són dos valors sinònims. Dues virtuts humanes que es treballen a la vegada. És la fermesa que mostrem en les accions i els pensaments, la tenacitat que tenim per resistir a la vulnerabilitat o la indecisió. La constància es dóna sobretot si va acompanyada d’una permanència en el temps, és a dir, una persistència en l’assoliment dels objectius, siguin a curt o a llarg termini. «El nen passava tot el temps que podia amb el seu cavall. Li feia massatges. Li explicava el que havia fet a l’escola... i a poc a poc es va anar recuperant» (pseudònim Cavalls) La constància ens permet desenvolupar tasques de dificultat i no abandonar-les davant les adversitats.

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 45

17/05/13 13:26


46  Valors de l’esport: saber guanyar, saber perdre

«La Gina anava entrenant i entrenant, i anava fent piruetes i més piruetes» (pseudònim La granota pintada) La constància ens la dóna, en part, la capacitat de resiliència, és a dir, l’habilitat que tenim tots els humans de superar-nos i refer-nos dels forts entrebancs que la vida ens posa: «Havia perdut la competició [...] no n’hi havia prou amb només unes hores per ballar i ballar, perquè era la seva passió, ella només volia ser una gran ballarina i no li importava el temps que li toqués assajar» (pseudònim La ballarina) La constància implica una fortalesa mental que altres valors no tenen. La resiliència és l’exemple d’aquesta fortalesa que creix i es potencia a mesura que ens anem fent més grans i que anem adquirint experiències al llarg del cicle vital. La peresa o la mandra serien l’antagonisme de la constància. La mandra ens fa ser poc reflexius i profunds i ens situa en el món de la immediatesa i la satisfacció ràpida, en la cultura del zàping, on tot es canvia i es renova constantment. La cultura del zàping és l’expressió d’una manera de ser en què res ens satisfà eternament, en què el canvi ràpid és la tònica i en què els processos de dol o pèrdua són ràpidament processats. La mandra ens situa en aquesta superficialitat, en la impaciència, i la pràctica de l’esport és una eina que ens serveix per recuperar una mica aquesta man-

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 46

17/05/13 13:26


5. La mirada dels nostres infants  47

ca de constància. Els nens i nenes ho expressen en els seus contes: «No us rendiu mai» (pseudònim La lluna plena) «Mai has de perdre l’esperança, segur que amb esforç i afany ho aconseguiràs» (pseudònim En flames) La constància ens fa ser qui som i aquesta és una màxima que ja Aristòtil apuntava amb el seu «Som allò que fem dia a dia. De manera que l’excel·lència no és un acte sinó un hàbit». EMPATIA L’empatia és l’habilitat, la sensibilitat de tenir presents les emocions, els sentiments i les necessitats dels altres. FERRAN SALMURRI L’empatia és el valor per excel·lència en qualsevol tipus de relació entre persones ja que inclou el coneixement, el respecte i la tolerància. En l’àmbit de l’esport fàcilment apareixen oca­ sions on és possible posar-se en la pell de l’altre o, dit d’altra manera, posar-se al seu lloc. I això és possible en part pel desplegament d’emocions que en la mateixa pràctica i, sobretot, en situacions d’enfrontament, s’evidencien en l’altre: el que ha guanyat o el que ha perdut.

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 47

17/05/13 13:26


48  Valors de l’esport: saber guanyar, saber perdre

«Si un no perd, l’altre no pot guanyar (…) els que guanyen haurien de donar les gràcies als que han perdut» (pseudònim Cobi) Tant el guanyador com el perdedor estan vinculats entre ells a través de les emocions que es desprenen de la confrontació esportiva. Qui no ha vist algun dia algú burlar-se d’aquells que han perdut? I quan passa això, com s’ha d’actuar? Qui aprèn de qui en aquesta situació? Possiblement aquell de qui s’han burlat hagi rebut prou dosi de menyspreu com per posar-se a la pell d’un altre possible perdedor en el futur i no fer el mateix, ans al contrari, hauria de ser empàtic amb l’altre i animar-lo. Aquestes situacions destaquen en diversos contes que hem llegit i ens permeten afirmar, tot posant-nos al lloc dels qui els han escrit, que han après la lliçó… «Vam entendre que no s’havien de burlar dels altres i no creure’s els millors del món» (pseudònim Marina Güell) I una vegada apresa la lliçó i descentralitzada l’atenció del propi jo, ja només queda regirar el sac d’emocions que tots portem ben ple per entendre aquelles que els altres porten en el seu i, si ho necessiten, els hem de poder ajudar. «Una persona viu perquè visquin feliços els altres» (pseudònim Un partit)

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 48

17/05/13 13:26


5. La mirada dels nostres infants  49

PARTICIPACIÓ L’esport, amb l’aplicació de les seves normes i els seus reglaments, és un complement ideal en l’escola de la vida. MIREIA TAPIADOR «Des d’aquell dia van guanyar a tots els equips i es van convertir en una llegenda del futbol» (pseudònim Rei del futbol) Enfoquem aquest valor, el de la participació, a partir d’un contravalor, el de pensar només en el guanyar com a finalitat. Aquest element s’ha identificat en algun dels contes llegits i, per tant, forma part de les idees associades a l’esport que tenen alguns infants: «El que és important és participar i que ens ho passem molt bé» (pseudònim Macarcemanum) «L’important no és guanyar, és participar i saber perdre amb dignitat» (pseudònim Believer) La participació ha de ser, per damunt de tot, la finalitat última de la pràctica esportiva. És a dir, allò que ens mou a practicar aquell esport. Perquè nosaltres ens preguntem: es pot guanyar si no hi ha un oponent a qui batre? Si no es participa, un es queda sol en la competició i deixa de poder guanyar però, sobretot, de gaudir o de poder guanyar amics, valors que ja s’han comentat anteriorment.

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 49

17/05/13 13:26


50  Valors de l’esport: saber guanyar, saber perdre

Més enllà de si es guanya o es perd, l’esport esdevé diversió per la participació en si mateixa. Almenys, aquesta seria l’escola de la vida per la qual hauríem de vetllar tots aquells que d’una o altra manera hi puguem estar implicats (pares i mares, mestres, entrenadors/es i monitors/es de clubs i associacions esportives). Però la importància de la participació l’hem vist, precisament, quan alguna vegada hem guanyat o perdut. De manera que, ben treballades, tant la victòria com la derrota ens poden ajudar a educar els nostres infants en el procés per arribar-hi, és a dir, en la participació. I és que si un equip guanya és precisament perquè un altre perd. I això fa que prengui sentit l’acceptació dels altres com a elements educatius dins de la participació. Altres que poden guanyar o perdre però que, en el fons, participen juntament amb nosaltres en un esport. És cert que sense el desplegament d’emocions després d’haver guanyat o perdut en algun moment ara no estaríem parlant d’aquest valor identificat en els infants que han escrit aquests contes. Així que, una vegada més, podem afirmar que la competició (tant escolar com de clubs) pot esdevenir un element educatiu i integrador: «Guanyar no era tan important com ho era fer amigues» (pseudònim Pruna). I per compensar la balança de la derrota versus la victòria hem trobat la diversió com a element diferencial. Aquest element és present en molts dels con-

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 50

17/05/13 13:26


5. La mirada dels nostres infants  51

tes llegits i pressuposa el gaudi de la participació més enllà de la finalitat dels marcadors: «Des d’aquell moment guanyar ja no significava res, i vas fer com jo: passar-ho bé, gaudir i somriure!» (pseudònim Somriure) ESFORÇ En ocasions, una certa peresa és necessària, especialment com a contrast d’una vida saturada, tensada per un excés d’esforç, però com a norma vital és pèssima, perquè fa impossible la realització de qualsevol projecte. FRANCESC TORRALBA L’esforç és la capacitat de realitzar una tasca de manera continuada per tal d’aconseguir una fita plantejada prèviament. Educar en l’esforç és també educar en la constància i sovint en l’èxit d’allò que es persegueix. Per tant, marcar-se objectius i perseguirlos és la base de l’assoliment de l’èxit. Aquesta idea apareix en diversos contes: «Les nenes es van esforçar molt en aquella escola, es van esforçar tant que ara són unes de les millors ballarines de Londres» (pseudònim Arale) L’esforç és un valor humà que juga contra la llei de la màxima economia energètica. És habitual, per

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 51

17/05/13 13:26


52  Valors de l’esport: saber guanyar, saber perdre

tant, estalviar esforços per tot allò que no ens motiva prou. Hem de tenir en compte que la motivació és un procés psicològic previ que ens orienta més o menys cap a l’esforç. «Si ens ho passem molt bé i podem participar-hi, estaríem molt contentes encara que quedéssim últimes, valia la pena tornar-ho a provar» (pseudònim Fúria) La motivació és, a més a més, un procés psicològic bàsic que pot estar orientat extrínsecament a partir de premis o càstigs, o intrínsecament a partir dels interessos i les passions més personals i íntims. Els nostres infants troben motivacions extrínseques i intrínseques per a la pràctica de l’esport que provoca una forta adhesió i persistència en la pràctica esportiva: «L’extraescolar que més em va agradar van ser les classes de ball, no només perquè a mi m’agrada ballar, sinó també perquè s’apropava una competició de ball» (pseudònim Arc de Sant Martí) Des de la professió docent i evidentment des d’altres agents educatius com ara la família es demana de manera reiterada que es potenciï la cultura de l’esforç. Les famílies, com a agents de socialització primària, tenen un cert grau de responsabilitat en aquesta educació cap a l’esforç. El paternalisme o la sobreprotecció dels infants no faciliten en absolut l’educació per la implicació. És per això que implicar l’infant en l’esport és un bon motor per ajudar els

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 52

17/05/13 13:26


5. La mirada dels nostres infants  53

infants a esforçar-se per les coses. També cal potenciar l’autonomia personal i deixar espai perquè aprenguin de manera progressiva a resoldre les situacions que se’ls van plantejant, que en definitiva és la dificultat bàsica en l’esport (jugar sense que l’entrenador et digui a cada pas què i com has d’actuar). I, per què no, llegir i explicar contes en els quals el valor de l’esforç sigui representatiu i on els i les protagonistes aconsegueixin fites a través d’aquesta actitud i no de la sort o del destí. Alguns dels nostres infants ho detecten fàcilment: «Es van esforçar a entrenar» (pseudònim El ratpenat) Es recomana no satisfer amb immediatesa tot allò que demanen, és imprescindible treballar la capacitat de desitjar, d’esperar i el valor de la paciència. «El seu somni des de petit el tenia molt clar, i cada nit ho somiava: tenir la copa a les seves mans» (pseudònim Goma) Els pares i mares són models per a tot, és clar. És per això que els adults hem d’estar amatents als nostres comportaments explícits i implícits, tant petits com grans, per afavorir que el missatge de l’esforç arribi de manera positiva: «Un dia a la televisió van sentir que es faria una cursa. –Que bé! –va cridar en Jordi.

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 53

17/05/13 13:26


54  Valors de l’esport: saber guanyar, saber perdre

Els seus pares van fer esparverats: –No! Ni amb somnis! I calla que no ho sentim bé!» (pseudònim Flor Margarida) Finalment, hem d’ajudar els infants a entendre que l’esforç no és garantia d’èxit. L’esforç és un valor que ens fa ser singulars i ens determina la personalitat i es relaciona directament amb altres valors com la constància i la perseverança. És per això que cal donar eines de gestió per a la frustració quan aquest esforç no té recompensa ni a curt ni a llarg termini. «Quan jugàvem a fet i amagar en Joan s’enfadava perquè parava ell molta estona [...] en el segon joc ell se’n reia de nosaltres perquè corre més que nosaltres. Sap guanyar però no sap perdre» (pseudònim Potus Cs) HUMOR El bon humor esdevé recurs educatiu eficaç a l’hora d’abordar situacions habituals en la vida escolar. XUS MARTÍN i J. M. PUIG El sentit de l’humor és una de les armes amb les quals l’ànima lluita per la seva supervivència. VIKTOR FRANKL

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 54

17/05/13 13:26


5. La mirada dels nostres infants  55

L’humor és un estat emocional específicament humà i altament complex. L’humor és un estat que comprèn diferents dimensions de l’existència humana: aspectes cognitius (creació, percepció, comprensió, apreciació d’incongruències humorístiques); aspectes emocionals (sentiments de diversió, de plaer que proporciona); aspectes conductuals (expressió de la cara, el riure, la posició corporal); aspectes biològics (activació de processos biològics de segregació d’hormones) i aspectes socials (contextos socials en què es produeixen situacions humorístiques). Totes aquestes dimensions es veuen reflectides en els contes dels nostres protagonistes: «Mare, ets la millor, avui ha estat un dia perfeta [sic]!» (pseudònim AMB) «Vaig pensar que somrient tot era millor i que la derrota ens feia més forts» (pseudònim Lem) «No hem guanyat la copa però hem guanyat amistat i felicitat» (pseudònim Floc de neu) «Estava molt feliç, aquell premi era la recompensa de l’esforç» (pseudònim Mulan) «En el proper concurs, tant si guanyo com si perdo estaré igual de content» (pseudònim Tigres)

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 55

17/05/13 13:26


56  Valors de l’esport: saber guanyar, saber perdre

El sentit de l’humor es relaciona amb expressions com el somriure i sentiments com la felicitat i el reconeixement, tots ells relacionats amb els valors del treball i l’esforç: «Gaudeix i sigues feliç cada dia més amb totes les coses que fas» (pseudònim The Teacher) «S’havia d’esforçar més i que a la pròxima vegada ho faria millor. Va ser més feliç i va aconseguir més amistats» (pseudònim Pensament il·luminat) Alhora, el sentit de l’humor com a estratègia de comportament en la pràctica esportiva el manifesten com l’estat que motiva aconseguir algun repte amb energia positiva, passant-s’ho bé i rient: «En Jordi, en canvi, no s’enfadava mai amb ningú i s’esforçava sempre a fer un bon joc i sobretot a passar-s’ho bé» (pseudònim Xinowa) «La Paula va acceptar que havia perdut i no es va enfadar» (pseudònim Aranya) El sentit de l’humor destructiu suposa la utilització de la intel·ligència per perjudicar i destruir la confiança; així, doncs, l’humor sempre ha de ser constructiu, el que tots nosaltres coneixem per «bon humor». Es tracta d’una actitud que millora la vida

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 56

17/05/13 13:26


5. La mirada dels nostres infants  57

de les persones i, per tant, és un valor que s’ha de transmetre: «Ara ja ningú tornarà a riure’s de nosaltres» (pseudònim Sheldon Cooper) Des del nostre punt de vista, i a la llum dels contes llegits, l’escola ha de ser un context generador de bon humor, fet que s’aconsegueix a partir de facilitar les bones relacions de l’alumnat entre si i del mestre amb l’alumnat. És necessari disposar d’espais de trobada per poder crear vincles de comunicació entre els implicats en el procés educatiu. Aquests vincles han de ser divertits i alhora han de plantejar reptes per superar. L’escola també pot ensenyar amb humor, fet que suposa unir diversió i treball i, per tant, implicació. Sentir-se content i feliç davant situacions noves i diferents comporta un aprenentatge més potent perquè l’infant està implicat en allò que descobreix. Finalment, també cal ensenyar, tant des de l’escola com a fora, a desenvolupar el pensament optimista: fer front a situacions complexes i dificultoses amb sentit positiu per tal d’alliberar pors i angoixes. «Sempre has de saber guanyar i perdre i celebrar el triomf, i acceptant la derrota serem tots més feliços» (pseudònim Maria del Canigó)

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 57

17/05/13 13:26


58  Valors de l’esport: saber guanyar, saber perdre

RESPECTE Tu no ets qui jo necessito que siguis. Tu no ets qui vas ser. Tu no ets qui a mi em convé. Tu no ets com jo vull. Tu ets com ets. JORGE BUCAY Des d’una perspectiva humana i educativa, tothom és mereixedor de respecte amb independència de la seva condició o posició social i ideologia. Així, el valor de respecte s’entén com una manera d’actuar o de deixar d’actuar; valorant els drets, les condicions i les circumstàncies; evitant de no fer mal ni beneficiar-se d’un mateix o de la resta: «No sempre es pot quedar primer» (pseudònim Rome extrem) El respecte és acceptar i comprendre tal com són els altres, acceptar i comprendre la manera de pensar encara que no sigui la nostra: «No sempre es guanya i que tant si guanyes com si perds has de respectar els altres» (pseudònim L’ski) L’esport del futbol continua protagonitzant els contes d’aquest premi. En aquest cas, el protagonista diu que:

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 58

17/05/13 13:26


5. La mirada dels nostres infants  59

«Felicitant el contrari [...] així tots podrien contemplar la copa i adonar-se’n que el més important era haver-s’ho passat bé jugant i haver participat esportivament fent un joc net» (pseudònim Xavi Gol) Es ressalta la importància de reconèixer el contrari respectant les normes de joc per part dels dos equips i destacant la participació i el gaudi com a elements de relació: «Felicitar als guanyadors» (pseudònim Pitxigrup) Sobre el control emocional i les diferents capacitats físiques, les nenes i els nens que participen en el conte reconeixen que: «S’ha de saber perdre i saber guanyar. A partir d’ara serem amics perquè hem après a respectar-nos els uns als altres» (pseudònim Violí) Aquest retrobament entre les amigues es descriu com l’acceptació de les possibilitats dels altres i la valoració personal en qualsevol pràctica esportiva. L’absència de respecte als companys i companyes es descriu mitjançant expressions com «burla» o «riure’s dels altres». Així, en el bàsquet, un nen expressa la satisfacció perquè: «Ara ja ningú tornarà a riure’s de nosaltres» (pseudònim Sheldoncooper)

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 59

17/05/13 13:26


60  Valors de l’esport: saber guanyar, saber perdre

Amb esforç i esperit de superació, el reconeixement dels altres li serà una victòria personal. En definitiva, el respecte està estretament relacionat amb la tolerància, ja que si aprenem a respectar el rival i els iguals farem l’exercici democràtic de la tolerància. SOLIDARITAT La pregunta més persistent i urgent que s’ha fer és: Què està fent vostè pels altres? MARTIN LUTHER KING Solidaritat és un mot que prové del llatí solidus, que significa ’sòlid, compacte‘. Aquesta solidesa fa referència no només a les relacions que s’estableixen entre les persones, sinó també als principis ètics que ens duen a fer unes accions o unes altres. Ser solidari amb un mateix, també és ser coherent amb la nostra escala de valors: «En Marc li va dir que seria molt més feliç sent un esportista normal i corrent, que si d’aquesta manera guanyava alguna vegada, seria per mèrits propis, no per unes càpsules que no el feien ser com ell era» (pseudònim Sr. Misteriós) La solidaritat és uns dels valors més esmentats en els contes dels nostres nens i nenes. És la suma de la cooperació, la cohesió del grup i el sentiment de pertinença. És un valor, per tant, fonamental per al saber guanyar però, sobretot, per al saber perdre.

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 60

17/05/13 13:26


5. La mirada dels nostres infants  61

La solidaritat és necessària perquè el grup és més que la suma de les individualitats. I aquesta suma implica augmentar la cohesió i la participació de tots els membres del grup. A la vegada, un augment de la solidaritat suposa una augment d’altres valors tan preuats com la democràcia o la convivència, tant a dins com a fora de l’àmbit esportiu. «[...] van perdre de pallissa, 43-2! Al dia següent van arribar al cole i tots els nens i nenes van començar a riure-se’n d’elles, fins al punt de ferles plorar de la vergonya que estaven passant» (pseudònim Sonrisahappy) Per a una bona i saludable convivència és fonamental la solidaritat amb les persones que es troben en una major situació de vulnerabilitat. L’emergència dels esports d’equip per a col·lectius amb mobilitat reduïda són un exemple de la concepció de l’esport per a tothom, és a dir, de l’esport com a fenomen solidari en el qual, ara ja sí, tothom hi té participació. La pràctica esportiva per a col·lectius amb discapacitat és un tema poc recurrent en els contes que hem llegit, tot i que, quan hi apareix, els infants mostren una alta sensibilitat i empatia: «[...] va veure en un diari del seu barri que, durant aquell cap de setmana, es celebrava un partit de bàsquet entre dos equips de nois que anaven en cadira de rodes [...] per fi ha trobat una altra afició que el fa igual de feliç» (pseudònim Pitufina)

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 61

17/05/13 13:26


62  Valors de l’esport: saber guanyar, saber perdre

La solidaritat no és un conjunt d’accions que sorgeixen de manera espontània, sinó que és un valor que s’educa en l’entorn cultural i, per tant, que hem d’ensenyar des dels diferents àmbits educatius. La pràctica esportiva i, sobretot, els esports fets en grup o equip funcionaran si hi ha una certa dinàmica solidària. « [...] doncs que estàvem finalitzant la jugada i la Mariona li podria haver passat a la Susanna, però ha acabat ella la jugada, aleshores la Susanna li ha dit individualista a la Mariona hi han començat a discutir» (pseudònim Mariona) Com a éssers socials ens necessitem els uns als altres. No podem actuar sols ni sense tenir en compte certa solidaritat. Tot i així, els humans ens movem en la dicotomia, en la polaritat, entre l’egocentrisme i la solidaritat, entre l’individualisme i el bé al proïsme. La competició podria semblar, a priori, l’antagonisme de la solidaritat, però en realitat són dues cares d’una mateixa moneda. Ambdós conceptes impliquen les mateixes actituds: passió i voluntat. Per sort, en la competició esportiva aquestes nocions no són per definició antagonistes: som capaços de competir i de ser solidaris a la vegada. En els contes veiem sovint aquesta dicotomia entre solidaritat i competitivitat; s’entén, doncs, que els infants veuen la pràctica esportiva com un escenari en què és important saber gestionar les dues virtuts, en definitiva, saber guanyar i saber perdre.

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 62

17/05/13 13:26


5. La mirada dels nostres infants  63

«Guanyar era important, però també ser amigues» (pseudònim Pruna) «Sento haver-te deixat a un costat pel teu aspecte, no t’he donat cap oportunitat» (pseudònim Valentia) Basar la pràctica de l’esport només en la competició, i poc en les accions solidàries, comporta el risc de l’exclusió dels més vulnerables. Això pot generar, i de fet genera, situacions d’injustícia estructural on només els més destres o hàbils acaben tenint reconeixement social en la seva pràctica esportiva. TREBALL EN EQUIP A mesura que el desafiament creix, la necessitat d’un treball en equip augmenta. JOHN MAXWELL Quan parlem del valor del treball d’equip ens referim al conjunt de persones que s’organitzen d’una determinada manera per assolir un propòsit comú. Per tant, treballar en equip, no s’ha d’entendre com la suma d’aportacions individuals ni la suma d’aportacions iguals, sinó del treball interdependent i generalment diferent de tots els membre de l’equip. La col·laboració consisteix a ajudar de manera espontània la resta de l’equip, encara que sigui en petits detalls, com pot ser passar la pilota quan està més a prop de l’objectiu, donar-li la mà quan ha caigut a terra o avisar-lo en situacions perilloses. Les persones

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 63

17/05/13 13:26


64  Valors de l’esport: saber guanyar, saber perdre

estan més atentes i són més observadores i generoses, ja que l’únic que esperen és el benestar de l’equip. La cohesió dels membres del grup és la unió de tots els membres que conformen l’equip i provoca un sentit de pertinença a la persona implicada; així es promou lleialtat, seguretat i autoestima en el grup, ja que cada participant de l’equip aporta el millor de si mateix, enfront del protagonisme personal. «Els guanyadors varen ser tots per haver-se ajudat entre ells» (pseudònim Els Estels) És important adquirir una autonomia responsable, que comença per l’aprenentatge dels deures i es va estenent cap a l’elecció d’una personalitat pròpia. Aquesta personalitat, però, ha de tenir sentit en el global del grup. Així, doncs, l’autoestima es relaciona amb una bona habilitat motriu i s’ha d’entendre que en el treball en equip no desapareix, sinó que es complementa perquè hi ha una col·laboració de tot el grup per tal que l’individu triomfi com a persona i com a equip. «Tots junts poden fer molt més que per separat» (pseudònim Camescurtes) En molts dels contes es perceben les condicions i habilitats necessàries per al bon funcionament del treball en equip, especialment en esports d’equip com el rugbi, el bàsquet, l’handbol, l’hoquei o el waterpolo que incorporen en la seva dinàmica elements d’organització o de cohesió de grup:

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 64

17/05/13 13:26


5. La mirada dels nostres infants  65

«Era la primera cursa que havien organitzat entre tots i totes» (pseudònim Els Dofins) «Tant se val guanyar o perdre, unió, unió, equip campió» (pseudònim Zamora King) «Guanyar o perdre però sempre estem units» (pseudònim Sergio) Els nens i les nenes són conscients que viuen en una xarxa d’interdependències, que estan socialment vinculats els uns amb els altres. Aquesta relació s’ha d’articular a partir de la comunicació per comprendre els altres i saber posar-se al seu lloc, per aconseguir ser tolerants i capaços de reconèixer i respectar les diferències. Així ho descriuen els nens i les nenes en els contes següents: «Tots eren importants, ningú era millor que l’altre. Sento haver-te deixat de costat pel teu aspecte, no t’he donat cap oportunitat» (pseudònim Valentina) «Cada cop que participaven en una competició es felicitaven i abraçaven amb tot l’equip per la feina feta entre totes» (pseudònim Els Cuiners) Acceptar la derrota, reconèixer el treball de l’altre equip i felicitar els guanyadors són característiques molt destacables en els contes. Situacions de treball

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 65

17/05/13 13:26


66  Valors de l’esport: saber guanyar, saber perdre

en equip en què l’èxit o el fracàs és sempre col·lectiu són també molt presents pels nens i les nenes protagonistes dels contes: «L’Anna sap que els seus companys s’han esforçat molt i si no els hagués passat això, ella no hauria guanyat mai» (pseudònim Els Dofins) «Mai es van enfadar, sempre estaven junts» (pseudònim Bonoxus, Handbol) «El mèrit no era seu, era de tot l’equip» (pseudònim Sagrada Família) «Tots som guanyadors» (pseudònim Rosa) CONTRAVALORS És obvi que quan llegeixes els pensaments i les creences sobre el guanyar i el perdre en l’esport dels infants d’arreu de Catalunya en forma de contes, s’entreveuen diferents valors positius com els que ja han estat posats de manifest en les pàgines anteriors. No obstant això, també hem pogut detectar en els relats alguns valors de caràcter negatiu, contravalors, que es corresponen amb l’altra cara de la complexa moneda de l’esport. I és que l’esport ofereix diferents situacions de la vida quotidiana que provoquen efectes i promouen valors en diversos sentits. Com qualsevol cosa pròpia d’allò humà, practicar esport no és garantia de res sinó que el que garan-

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 66

17/05/13 13:26


5. La mirada dels nostres infants  67

teix uns efectes positius d’aquesta pràctica és el context i l’acompanyament adult que s’hi dóna. És per això que les situacions que s’hi viuen poden ser positives o negatives en funció de com són interpretades o acompanyades per l’adult. I en aquest apartat, voldríem compartir diversos contravalors que, d’alguna manera, imperen en alguns dels infants. Així, els fem aflorar a fi de poder-los tenir en compte en el futur i treballar-los de manera positiva per convertir-los en valors educatius en cas que se’n detectin entre els nostres infants. Allò material representa el valor extrínsec del resultat de les accions i es representa en el fet de voler guanyar per obtenir alguna cosa més que un simple reconeixement. Quelcom manifest, generalment associat a un valor material. Sovint, una copa o fins i tot per diners: «cada escola volia guanyar el premi gran que era una copa d’or» o «el premi eren unes vacances en un hotel de luxe». Menys que sorprenent ha estat detectar aquest afany per aconseguir alguna cosa més enllà de la victòria. «El nen es deia Covie Ryan, de fet venia de l’Àfrica i jugava de meravella al bàsquet, el seu somni era ser el millor jugador de bàsquet i jugar al Lakers o al Barça Regal» (pseudònim Roc) Dante considerava la supèrbia com el pitjor pecat de tots, ja que és el que va portar Llucifer a intentar igualar-se a Déu i per això va caure a l’infern. La supèrbia, deixant a banda la simbologia religiosa, significa creure’s millor que els altres amb el menyspreu

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 67

17/05/13 13:26


68  Valors de l’esport: saber guanyar, saber perdre

que suposa amb relació a l’altre. Aquesta actitud s’ha mostrat en la pràctica esportiva dels infants: «des d’aquell dia van guanyar a tots els equips i es van convertir en una llegenda del futbol» (pseudònim Rei del futbol) Aquest afany de superar els altres més enllà d’un mateix, sovint s’associa a la fama que pugui atorgar el fet de ser el millor. El reconeixement que s’obté dels altres fins i tot pot arribar a alimentar negativament: «Era tan bona i se sentia tan bé quan guanyava que sempre volia tenir aquella sensació tan agradable» (pseudònim Pirena) Cap dels nostres joves protagonistes ha viscut en primera persona els èxits esportius que pugui haver aconseguit algun dels ídols mundials del món de l’esport. Som nosaltres, espectadors i seguidors per mitjà de la premsa, generalment, qui hem idealitzat tals èxits en forma de fama: «La Carlota era molt coneguda arreu del món. Sempre estava viatjant i sortia per la televisió i al diari»... (pseudònim Roxie 27) Ja per acabar, també voldríem destacar alguna referència al consum i, particularment, a la interpretació que d’aquest es pugui fer tot parlant de l’esport i

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 68

17/05/13 13:26


5. La mirada dels nostres infants  69

del saber guanyar i saber perdre. Tenint en compte que estem immersos en una societat del consum, si bé la crisi econòmica que vivim en aquest moment està posant més o menys les coses al seu lloc, sí que hem detectat alguna idea relacionada amb el fet de gastar com una via d’aproximar-se millor a l’èxit. Com els joves protagonistes d’un divertit conte que per anar a Anglaterra a competir en un torneig de futbol, ho havien de fer en primera classe... O aquell entrenador que tant estimava els seus petits pilots que «Els va comprar un car d’última generació: 135 cm cúbics... per poder guanyar la competició» (pseudònim Retallades) No es pot confondre, però, el procés educatiu i de diversió de la pràctica esportiva amb un afany consumista d’allò material i imprescindible per a la seva pràctica, per una banda, i de la col·lecció de victòries i premis, per una altra. I això és responsabilitat tant de l’equip de treball com de l’entorn, on tots hi juguem un paper molt important. «A l’acabar la carrera va aparèixer un Mercedes vermell on dins hi havia el seu pare» (pseudònim Alpha)

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 69

17/05/13 13:26


Estudi Mediterrania 2_2013.indd 70

17/05/13 13:26


71

6. L  a mirada dels experts i les expertes

Per arrodonir el treball també hem considerat oportú donar la veu a algunes persones que per la seva activitat laboral viuen el dia a dia de les reflexions que els infants ens han mostrat. És per això que en aquest apartat hem entrevistat experts i expertes en matèria de valors i esport i que, en certa manera, treballen per educar a les nenes i als nens a «saber guanyar i a saber perdre». D’aquesta manera tanquem un triangle en el qual hem recollit el testimoni d’aquells que estudien l’esport, les opinions i les valoracions dels nens i nenes que el practiquen, i ara, finalment, els suggeriments i les inquietuds dels professionals de l’àmbit. 6.1. El treball dels valors al Futbol Club Can Vidalet Per David Hernández-Ligero, Codirector de Soccer Services Barcelona. Quan van començar aquest treball en valors? El president del FC Can Vidalet, Pedro Rubio, feia anys que havia observat que calia treballar els valors, a més del futbol, en els infants que anaven al club que ell presidia. Però no trobava la manera de ferho. Va ser quan va contactar amb l’empresa Soccer Services, que tenia una àmplia experiència des de feia anys en aquest àmbit, li van explicar la seva vivència en aquest camp i van decidir treballar conjuntament. Des de l’any 2008 ofereixen aquest pla d’intersecció de valors i esport.

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 71

17/05/13 13:26


72  Valors de l’esport: saber guanyar, saber perdre

Perquè ho van considerar necessari? Perquè busquen la formació integral dels nens que vénen. Volen oferir un servei esportiu de màxima qualitat, però també cobrir altres dimensions. Hi ha alguns clubs que treballen els valors, però no tenen una planificació per fer-ho, que és un dels trets que els diferencia. La majoria de nens que van al club no arribaran a ser professionals d’aquest esport, però sí que obtindran uns valors que els acompanyaran en la seva vida social i laboral. Aquest pla és especialment important en aquest club, ja que les característiques del barri, amb un alt nivell d’immigració d’orígens molt diversos, fan prioritari el treball en valors. A qui va dirigit? El club vol ser un dels eixos que ajudin a vertebrar el barri. Aquest és el seu objectiu a llarg termini. Al club hi assisteixen uns 400 infants setmanalment, que conjuntament amb els altres membres de la seva família, arriben a conformar un percentatge molt elevat de població en el barri. En aquest sentit, la formació social té molta importància, tanta o més que l’esportiva. S’incideix principalment en aquests infants, però la incidència va més enllà. I els responsables d’aquesta acció, sota la coordinació de Javier Maestre, afirmen que realitzen aquesta acció perquè els fa feliços, perquè veuen com canvien les actituds dels infants i les de les seves famílies, i els recompensa.

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 72

17/05/13 13:26


6. La mirada dels experts i les expertes   73

Quins valors es treballen? El treball en valors es vertebra a partir d’una comissió voluntària formada per membres de la directiva, pares/mares, entrenadors i jugadors. Aquesta comissió decideix quins valors es treballaran cada mes i l’ordre en què es farà. L’ordre ve determinat per la importància del treball d’aquell valor, i per la seva vinculació amb fets determinats (per exemple, la solidaritat és al mes de desembre i es realitza una campanya de recollida d’aliments). Que els valors a treballar siguin decidits per una comissió representativa dels components del club es considera la clau de l’èxit, perquè sorgeixen els valors que realment són valorats per aquesta comunitat. Quins resultats esteu obtenint? Els resultats d’aquesta formació en valors es van observant al llarg del procés: nens que recriminen els seus pares que contradiguin una actuació arbitral, pares que observen les millores de les conductes en el joc dels seus fills, un ambient de partit amb respecte vers el contrari i les decisions arbitrals, etc. Com els treballeu? Com hem dit anteriorment, la comissió voluntària decideix quins valors es treballen aquell any i quins valors cada mes. A més, hi ha membres que tenen unes funcions assignades com ara lliurar notes informatives als infants sobre el valor que es treballa aquell mes amb tres frases que el descriuen i un conte o una història sobre aquell valor; posar cartells amb el nom del valor i frases referents; entrevista, que es grava i es

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 73

17/05/13 13:26


74  Valors de l’esport: saber guanyar, saber perdre

penja al Facebook, a dos o tres nens a l’inici de cada mes per saber què en pensen d’aquell valor; els entrenadors fan xerrades sobre aquell valor i els infants ho tradueixen amb un dibuix, o bé es treballa al camp amb jocs que tenen els entrenadors. En el bar també hi ha un mural amb reculls de premsa, etc. que els infants busquen sobre cadascun dels valors treballats. A final de temporada, aquest mural reflecteix el treball realitzat pels infants i així el veuen recompensat. També es realitzen de forma puntual xerrades o entrevistes amb personatges coneguts sobre el valor treballat. El treball dels valors vinculats a l’esport del futbol en el FC Can Vidalet, com a eix vertebrador del barri, és un projecte que està funcionant amb resultats visibles, amb la implicació de tots els membres integrants i amb una visió de futur que vol arribar a implicar les escoles i la resta d’entitats del barri per tal que sigui un projecte integrador. 6.2. La cara oculta de l’esport. Educació en valors Betlem Gomila Serra. Llicenciada en educació física. Coach Transformacional per Institut Gestalt i PeopleTechSolutions LLC (USA) Quan va començar aquest treball en valors? L’esport per si sol no és ni bo ni dolent, som nosaltres qui l’emplenem de significat amb les nostres accions. El passat mes de maig em va impactar un article publicat a La Vanguardia que començava així: «Benvolguts pare i mare: us agraeixo que em vingueu a

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 74

17/05/13 13:26


6. La mirada dels experts i les expertes   75

veure els caps de setmana quan practico l’esport que m’agrada..., però també hi ha aspectes de la vostra actitud que no puc entendre. A vegades, quan arribeu al camp us transformeu i mostreu comportaments que no m’agraden... Els comportaments agressius i la violència mai són desitjables. Nosaltres aprenem dels vostres gestos i de les vostres paraules. Ja sé que, a vegades, l’àrbitre, l’entrenador o un jugador s’equivoca, però és que no ens passa a tots? Hauríeu de reflexionar sobre aquesta qüestió...» Aquest és un fragment de la carta que l’alumnat de 6è de primària de l’Escola Llor va escriure als seus pares i a les seves mares, ara fa deu anys. Em demano quines reaccions deuria provocar i quines accions, cas que n’hi hagués, es van desencadenar a conseqüència d’aquesta carta. Que l’esport té un potencial educatiu és un fet. Se’n diu d’ell que permet treballar la comunicació entre fillets i filletes, ajuda a la integració, fomenta la tolerància, la cooperació, el respecte, l’autonomia, la presa de decisions, la responsabilitat, la disciplina, l’adquisició d’hàbits d’higiene, la salut... i podríem continuar. Per què va considerar important aquest treball en valors? Dins el mateix col·lectiu de fillets i filletes de curta edat apareixen accions dures, difícils de digerir: accions violentes enmig del camp, insults dins i fora de la graderia, lesions que no es cuiden maltractant el cos, consumisme desmesurat, reproducció d’estereotips, exclusió, especialització prematura...

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 75

17/05/13 13:26


76  Valors de l’esport: saber guanyar, saber perdre

Què ha passat per arribar fins aquí? Com apareix aquesta part fosca? On queden les virtuts que vèiem abans? Pares, mares, professorat, entrenadors i entrenadores, tècnics de l’esport, directives dels clubs, entitats esportives públiques i privades, etc. Tots contribuïm a crear aquesta realitat en la qual vivim. I aquest és el potencial d’on partim. I m’arriscaria a dir el mateix del col·lectiu de professionals. Llavors, com s’entén que d’una bona intenció arribem a aquest desacord? Necessitem un moment de reflexió. Des de la perspectiva adulta ens podríem demanar: sóc conscient del que representa l’esport per a mi? Què m’aporta realment? Potser em dóna el reconeixement que necessito i que no obtinc en un altre lloc? Segons quines siguin les respostes a aquestes preguntes es produirà i es fomentarà un tipus de situació o altra i seria bo que els diversos integrants dels sistema hi reflexionéssim. La realitat és contundent i transparent, l’esport en si és neutre. El punt està en com volem que sigui. I aquest és el nostre gran poder i el nostre repte. Jo personalment puc decidir com vull actuar, està a les meves mans i aquí se m’obre un ventall d’oportunitats molt valuoses. Importa molt com ens responsabilitzem d’aquest fet. Sigui quina sigui la figura que representem (pare, mare, tècnic, directiva, col·lectiu) convé que ens formulem una pregunta poderosa: «què vull transmetre?». Aquí comença tot. I per assegurar-me que realment transmeto el que vull, hauré de posar atenció i observar quants

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 76

17/05/13 13:26


6. La mirada dels experts i les expertes   77

missatges ocults, inconscients, confusos, incoherents estic transmetent. Amb el fet de demanar després d’un partit: «has guanyat?» o «t’ho has passat bé?» estaré potenciant un valor o un altre, en aquest cas, la victòria o la diversió. El mateix quan faig un comentari tipus: «corres com una filleta!» O dir: «jugar a futbol, tu? Però si ets una filleta! No dona, tu bàsquet». Som coherents demanant als al·lots i al·lotes respecte, quan nosaltres decidim sense consultar-los com han de jugar, a què, quan, quin ritme han de seguir, a quin nivell han d’arribar? Els oferim la «llibertat» feta a la nostra mida. Juguem? O tot ha de servir per quelcom? Competir ha de ser necessàriament patir? I n’hi ha prou en guanyar o a més volem l’excel·lència?... Com aquestes, infinites situacions més. I són precisament amb aquest tipus d’accions i no d’una altra manera elaborada, amb les que transmetem els valors, dia a dia, granet a granet. I qui no ha sentit a xerrar del famós «patós» i la «patosa»! Tot perquè no fa el gest tècnic exactament com el model que s’ha establert prèviament com a perfecte! Aquí vull afegir que a hores d’ara, després de vint anys de portar grups dins del món de l’activitat física, encara no m’he trobat mai aquest «patós» o «patosa», sí persones que creien ser-ho i que tenien la seva autoestima malmesa per comentaris poc adequats i fora de lloc que es van deixar entrar i finalment es van creure. La seva transformació es va fer, senzillament necessitaven millorar alguna habilitat i tornar-se a redefinir com a persones completes.

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 77

17/05/13 13:26


78  Valors de l’esport: saber guanyar, saber perdre

Quins resultats se n’extreuen, doncs? Arribem a la conclusió. A nivell individual o col· lectiu, tenim molt per oferir. Crear noves realitats està dins les nostres mans. Com fer-ho? Cuidant les condicions per assegurar-nos que estem transmetent el que realment volem. Conscienciar-se: és el primer pas. Des d’aquí podem analitzar la realitat, veure què ens agrada, què ens serveix, què voldríem canviar o millorar i en quina direcció. I no oblidem que no naixem ensenyats, el fet de ser aprenents ens ofereix constantment la possibilitat de reinventar, redefinir el que està establert, reaparèixer d’una altra manera... I aquesta és una gran força i potència que tots i totes tenim al nostre abast, també els grups i la so­cietat. Aquí hi ha la consciència que ens possibilita il· luminar la cara oculta de l’esport. 6.3. E  ls valors de l’esport pels practicants de bàsquet amb cadira de rodes Óscar Trigo Díez. Llicenciat en educació física. Entrenador del primer equip de bàsquet en cadira de rodes del Barça. Quan vau començar el treball en valors? Nazaret (Israel), 10 de setembre de l’any 2011. La selecció espanyola de bàsquet en cadira de rodes s’enfronta al partit més important dels últims quinze anys de la seva història recent. Són els anys que porta sense estar present a la cita més important de tot esportista, els somiats Jocs Paralímpics. L’equip juga en quarts de final contra l’actual campiona d’Europa, Itàlia, una selecció experimentada i temuda per la

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 78

17/05/13 13:26


6. La mirada dels experts i les expertes   79

seva competitivitat. El partit transcorre amb la intensitat i els nervis propis de la situació, durant tot el partit el marcador és ajustat i les diferències entre els equips són mínimes. En l’últim minut, es rep una falta ràpida i el capità, Diego de Paz, es prepara darrere la línia de tirs lliures per fer el primer llançament. L’anota i aixeca els dits cap al cel (havia perdut el seu pare dos mesos abans), torna a preparar el seu tir i torna a encertar. Queda una possessió on els jugadors defensen més amb el cor que amb el cap i sona la botzina que anuncia l’assoliment d’un somni: participar als Jocs Paralímpics de Londres 2012. La banqueta surt en bloc a celebrar la fita esportiva i tots els jugadors formen una pinya al voltant d’en Diego. Saben la importància que per un jugador de quaranta anys representa finalitzar la seva carrera participant en uns Jocs Paralímpics. Companyonia, treball en equip, esforç col·lectiu, capacitat de sacrifici, responsabilitat, compromís, respecte i finalment superació personal són valors presents en el dia a dia de cada un dels membres d’aquell equip i han estat la base de creixement cap a una fita més important, l’assoliment de la cinquena plaça paralímpica, ser considerats l’equip revelació, però, sobretot, haver aconseguit un equip de més bones persones. La meva experiència dins l’àmbit de l’esport adaptat em porta a afirmar que els valors de l’esport són universals, independentment de les condicions dels esportistes. L’esport ens ajuda a normalitzar realitats diverses, els valors a l’esport no diferencien entre capacitats i discapacitats, d’això se n’encarreguen les persones.

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 79

17/05/13 13:26


80  Valors de l’esport: saber guanyar, saber perdre

Però, és difícil parlar de valors a l’esport sense parlar d’educació, oi? L’entrenador esdevé la figura d’un educador que transmet coneixements i que ajuda els esportistes a assolir l’èxit en el seu rendiment. Aquest èxit es defineix com la capacitat de superar-se que té una persona o un col·lectiu, independentment del seu nivell competitiu i dins d’una globalitat (esportiva, emocional, personal), integrant tots aquells valors sense els quals l’esport no te raó de ser, com esforç, respecte i superació. Sovint ens trobem esportistes mediàtics d’alt nivell que mostren dèficit de valors, que es presenten com a icones socials, mentre esportistes anònims donen sentit als valors de l’esport. Potser ens hauríem de preguntar quin paper hi juga l’educació en valors d’un esportista i el seu entorn social (amics, família, entrenadors) quan arriba a l’elit del seu esport. Ser més bon esportista ha d’estar lligat directament a ser més bona persona. Si això no es dóna, quelcom falla, no únicament en l’àmbit esportiu, sinó també en la nostra societat. I això no sempre passa. I vosaltres com a esportistes del Club Esportiu Sant Nicolau-Sabadell quin valor us aporta l’esport? – L ’esport m’ajuda a valorar el treball i l’esforç de cada dia. També a valorar els companys que juguen amb mi. (Jordi Gálvez - Jugador de bàsquet júnior del CE Sant Nicolau-Sabadell) – L ’esport és una forma de créixer a nivell personal perquè per millorar t’has de superar a tu mateix. (Pol Sardó - Jugador de bàsquet júnior del CE Sant Nicolau-Sabadell)

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 80

17/05/13 13:26


6. La mirada dels experts i les expertes   81

– F ent esport pots ser tu mateix i pots sentir-te lliure. (Òscar Onrubia - Jugador infantil de bàsquet en cadira de rodes del CE Sant Nicolau-Sabadell) – L ’esport és un camí ple d’esforç i sacrifici que t’ajuda a créixer com a persona. (Víctor Cortada - Jugador infantil de bàsquet en cadira de rodes del CE Sant Nicolau-Sabadell) – L ’esport és un lloc on es barregen moltes coses. Des de la convivència d’estar amb gent compartint una cosa que t’agrada fins a la satisfacció de veure com entre companys s’assoleix una cosa a base de treball i perseverància. (Albert Llonch Jugador de bàsquet júnior del CE Sant NicolauSabadell)

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 81

17/05/13 13:26


Estudi Mediterrania 2_2013.indd 82

17/05/13 13:26


83

7. Conclusions

Per acabar, en aquest apartat exposarem unes conclusions que ajuden a resumir totes les dades i els coneixements que hem anat analitzant al llarg de l’estudi. • Aprenentatge de valors: En termes generals, podem dir que per saber guanyar i per saber perdre cal desenvolupar un treball de valors en el sentit ampli de la paraula. Tant si es guanya com si es perd, s’haurà de participar explícitament de la seva gestió i aquesta es fa més fàcilment si tenim l’acompanyament dels referents educatius i els seus valors. • Els referents educatius: Els responsables d’educar en valors i d’ensenyar les actituds pròpies del guanyar i del perdre són tots aquells agents que tenen relació amb els nens i les nenes. Ens referim òbviament a les famílies, els entrenadors i entrenadores, els mitjans de comunicació i les figures directives i gestores del món de l’esport. Tots aquests agents han estat d’una manera més o menys explícita en els contes escrits pels infants. Cal doncs que hi hagi coordinació i línies pedagògiques comunes i de referència per tal que la tasca d’ensenyar els valors tingui continuïtat i se’n pugui garantir l’assoliment.

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 83

17/05/13 13:26


84  Valors de l’esport: saber guanyar, saber perdre

• Els contravalors: El consum, la supèrbia o l’individualisme són contravalors que s’associen ràpidament a la pràctica de l’esport i que alguns infants han mostrat en els seus relats. Aquesta associació es fa com a resultat de la socialització d’un model d’esport adult basat en la competició i l’espectacle. És responsabilitat de l’adult poder-hi fer front, combatre el que un mateix està mostrant als infants per, en definitiva, ensenyar els valors que facilitaran a tots la convivència. • Els valors oblidats: En pocs contes hem vist valors com la tendresa, la serenitat, la sobrietat o la intimitat. Aquesta és també una dada que indica el tipus d’esport que la societat empeny a viure i a participar. Recordem que la societat som tots, els agents als quals abans fèiem referència. No sabem l’origen de l’absència d’aquests valors en l’esport, però l’esport es consumeix i es practica de manera ràpida i competitiva, i sovint no tenim en compte altres valors humans que inicialment s’associaven a la pràctica de l’esport clàssic. • Alguns suggeriments: I ja finalment, sense ànim de definir una solució ni de determinar categòricament què cal fer per educar en els valors del saber guanyar i del saber perdre, ja que aquesta no existeix, volem mostrar algunes idees que poden servir de guia per ajudar a les escoles i els clubs, a mestres i educadors de clubs, a actuar d’una millor manera en el treball dels valors des de l’esport escolar.

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 84

17/05/13 13:26


7. Conclusions  85

Les directives podrien treballar coordinadament amb educadors/es esportius i consensuar línies comunes d’acció pedagògica. Les famílies haurien de valorar més la capacitat formativa i educativa de la pràctica esportiva en lloc de l’estricta competició o els resultats immediats relacionats amb el «guanyar». Els nens i les nenes han d’aprendre a jugar pel divertimento que implica el propi moviment i la gestió del cos (aprenentatge que, com s’ha comprovat en els contes, ja tenen adquirit). Finalment, els i les educadors/es esportius/ives podrien prendre més consciència de la necessitat de formar-se específicament en aquesta matèria i intentar establir ponts de diàleg i de cooperació amb la resta d’agents educadors. En definitiva, i seguint els objectius que ens havíem plantejat de bon inici, podem dir que l’educació física i la pràctica de l’esport són, efectivament, pràctiques culturals que condicionen els processos de socialització dels nens i nenes. Pràctiques culturals que porten implícites tot un seguit de valors morals que tenen a veure amb el saber guanyar i el saber perdre, i també l’acceptació i el respecte de l’altre, l’empatia, el treball en equip, la solidaritat i l’alegria.

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 85

17/05/13 13:26


Estudi Mediterrania 2_2013.indd 86

17/05/13 13:26


87

8. R  eferències bibliogràfiques i webgrafia

Arnold, J. (1990): Educación física, movimiento y currículum. Madrid: Ministerio de Educación y Ciencia. Bolívar, A., Taberner, J. i Ventura, M. (1995): Forma­ ción ético-cívica y educación secundària obligatoria. Granada: ProyectoSur. Blázquez, D. (1999): La iniciación deportiva y el deporte escolar. Barcelona: Inde. Bravo, N. (1995): Valores humanos. Santiago de Chile: RIL. Camps, V. (1990): Virtudes públicas. Madrid: Espasa. Cyrulnik, B. (2005): Los patitos feos. Barcelona: Gedisa. Departament d’Educació (2009): Currículum en l’educació primària. Generalitat de Catalunya. Delval, J. i Enesco, I. (1994): Moral, desarrollo y educación. Madrid: Anaya. Fermoso, P. (1994): Pedagogía social. Barcelona: Herder. Fibla, P. (1995): Educació i valors. El patrimoni ètic de la modernitat. Vic: Eumo Editorial. Font, R. (2007): La formació permanent del professorat. Tesi doctoral. Barcelona. Gutiérrez, M. (2003): Manual sobre valores en la educación física y el deporte. Barcelona: Paidós. Lagardera, F. (2007): La conducta motriz: un nuevo paradigma para la educación física del siglo XXI. Barcelona: Graó. López, V., Monjas, R. i Pérez, D. (2003): Buscando alternativas a la forma de entender y practicar la educación física escolar. Barcelona: Inde.

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 87

17/05/13 13:26


88  Valors de l’esport: saber guanyar, saber perdre

Martín, X. i Puig, J. M. (2007): Les set competències bàsiques per educar en valors. Barcelona: Graó. Puig, J. M. (1996): La construcción de la personalidad moral. Barcelona: Paidós. Prat, M. i Soler, S. (2003): Actitudes, valores y normas en la educación física y el deporte. Barcelona: Inde. Quivy, R. i Campenhoudt, L. (2001): Manual de recerca en ciències socials. Barcelona: Herder. Ruiz Omeñaca, J. (2004): Pedagogía de los valores en la educación física. Madrid: CCS. Soler, J. i Conangla, M. (2004): L’ecologia emocional. L’art de transformar positivament les emocions. Barcelona: Amat. Torralba, F. ( 2007): L’esforç. Barcelona: Pagès. – (2007): La paciència. Barcelona: Pagès. – (2010): La solidaritat. Barcelona: Pagès. Unell, B. i Wyckoff, J. (2002): Vint valors que pot transmetre al seus fills. Barcelona: Amat. VVAA. (2007): Libro blanco sobre el deporte. Brussel· les: Comisión de las Comunidades Europeas. Yarce, J. (2005): El poder de los valores en las organizaciones. Mèxic: Ruz.

Estudi Mediterrania 2_2013.indd 88

17/05/13 13:26

Profile for Solidaridad San Juan de Dios

Valors de l'esport: saber guanyar, saber perdre  

Estudi Mediterrània | 2 Premi Pilarín Bayés 2013

Valors de l'esport: saber guanyar, saber perdre  

Estudi Mediterrània | 2 Premi Pilarín Bayés 2013

Advertisement