Contes del Confinament

Page 1

Contes del confinament

Premi_Pilarin_int_2021.indd 1

13/5/21 8:34


Premi_Pilarin_int_2021.indd 2

13/5/21 8:34


Contes del confinament

Premi_Pilarin_int_2021.indd 3

13/5/21 8:34


La reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, compresos la reprografia i el tractament informàtic, resta rigorosament prohibida sense l’autorització dels propietaris del copyright i estarà sotmesa a les sancions establertes a la llei. Primera edició: juny 2021 © dels textos: els diversos autors © dels dibuixos: Pilarín Bayés Editen: Editorial Mediterrània, SL Casp, 63, pral. 2a 08010 Barcelona Tel. 93 218 34 58 editorial@editorialmediterrania.com www.editorialmediterrania.com Obra Social Sant Joan de Déu Puiggarí, 5-7, 4t 08014 Barcelona Tel. 93 253 21 36 obrasocial@solidaridadsjd.org www.solidaritat.santjoandedeu.org Realització editorial i maquetació: Ormobook Disseny: Albert Pérez ISBN: 978-84-9979-703-8 DL: B 9517-2021 Impressió: Ormoprint, Barcelona

Premi_Pilarin_int_2021.indd 4

13/5/21 8:34


Editem aquest llibre quan, tot i les vacunes, la crisi sanitària encara forma part de les nostres vides. Vivim un moment estrany en el qual hem incorporat la mascareta, les restriccions i la distància com part del nostre dia a dia, i en què recordem els mesos de confinament com una experiència duríssima que caldrà analitzar amb cura. Vam triar la temàtica de la divuitena edició del Premi Pilarín Bayés, per donar l’oportunitat de reflexionar sobre el confinament i permetre als nens i nenes expressar aquell tancament a casa que va ser especialment dur amb els infants i els col·lectius més vulnerables de la nostra societat. Els prop de 1.200 contes rebuts en aquesta edició i els prop de 10.000 infants participants fan que aquesta sigui una de les convocatòries amb més participació. Fet que ens reafirma que efectivament tots i totes tenien molt a dir sobre el confinament. Les vivències relatades, la majoria en clau personal, ens parlen d’avorriment, d’enyorança i de frustració per les llibertats perdudes. Però també ens parlen d’esperança, de solidaritat i de la importància de la família i l’amistat pels infants, així com del paper fonamental de l’escola en les seves vides. Triar els 17 relats que formen part del llibre que teniu entre les mans, ha estat com sempre una tasca complicada. Agraïm en aquest sentit, la dedicació del jurat que, per segon any, ha comptat amb la participació de l’Unai i la Martina, com a jurat infantil i que confirma que ens calia afegir una mirada diferent i complementaria a l’hora de triar els contes guanyadors. I no vull acabar sense felicitar als i les mestres per la implicació que tenen cada any. Ells son els qui ho fan possible. Felicitar també a tots els participants, i posar en valor la participació de la nostra estimada Pilarín Bayes que omple d’energia i sentit aquest premi. Un any més, i ja en van 18, gràcies Pilarín.

Oriol Bota Director de l’Obra Social Sant Joan de Déu

Premi_Pilarin_int_2021.indd 5

13/5/21 8:34


Premi_Pilarin_int_2021.indd 6

13/5/21 8:34


Escoles participants al divuitè Premi Pilarín Bayés

Mare de Déu del Socós, AGRAMUNT / La muntanya, AIGUAFREDA / Escola Joan Baptista Serra, ALCANAR / Escola Alcarràs, ALCARRÀS / Escola Parc del Saladar, ALCARRÀS / Escola Pinyana, ALFARRÀS / Escola Teresa Bergadà, ALGUAIRE / Escola Bac de Cerdanya, ALP / Escola Doctor Serés, ALPICAT / Escola Miquel Granell, AMPOSTA / Institut Escola Agustí Barberà, AMPOSTA / Escola Santa Creu, ANGLESOLA / Escola Sinera, ARENYS DE MAR / Escola Sant Miquel del Cros, ARGENTONA / Escola Els planells, ARTESA DE SEGRE / Arrels Blanquerna, BADALONA / Arrels Esperança, BADALONA / Escola NJ Praga, BADALONA / Escola La Noguera, BALAGUER / Escola Pia Balaguer, BALAGUER / Vedruna Balaguer, BALAGUER / Escola La Draga, BANYOLES / Catalònia, BARCELONA / Col·legi Immaculada Concepció Horta, BARCELONA / Col·legi Sagrada Família Avinyó, BARCELONA / Col·legi Salesià Sant Joan Bosco, BARCELONA / El Carmel, BARCELONA / Escola Milà i Fontanals, BARCELONA / Escola Sant Martí, BARCELONA / Escola Seat, BARCELONA / Escola Virolai, BARCELONA / IES Eixample, BARCELONA / Institució Montserrat SCCL, BARCELONA / Mare de Déu del Roser, BARCELONA / Reina Elisenda-Virolai, BARCELONA / Escola Joaquim Palacín, BELLVÍS / Escola Sant Blai, BOT / Escola Dos Rius, CAMARASA / Escola Mas Clariana, CAMBRILS / Institut Escola Joan Ardèvol, CAMBRILS / FEDAC Canet, CANET DE MAR / Escola Els Arenys, CASTELLBISBAL / Escola Mare de Déu de Montserrat, CASTELLBISBAL / Escola Serraparera, CERDANYOLA DEL VALLÈS / ESC Copons - ZER Vent d’Avall, COPONS / Escola El Pilar, CORNELLÀ DE LLOBREGAT / Escola Sant Antoni Maria Claret, CORNELLÀ DE LLOBREGAT / Escola Solcunit, CUNIT / Castell de Dosrius, DOSRIUS / Escola Sant Ramon, EL PLA DE SANTA MARIA / Institut Escola Àngel de Tobies, EL VENDRELL / Pau Casals, EL VENDRELL / Escola Isidre Martí, ESPLUGUES DE LLOBREGAT / Escola Amistat, FIGUERES / Escola Carme Guasch i Darné, FIGUERES / Escola Parc de les Aigües, FIGUERES / Saint George’s School, FORNELLS DE LA SELVA / Escola Migdia, GIRONA / Escola Granullarius, GRANOLLERS / Escola Pia Granollers, GRANOLLERS / Escola Ponent, GRANOLLERS / Escola Salvador Espriu, GRANOLLERS / Escola Ramon Faus i Esteve, GUISSONA / Col·legi Pineda, L’HOSPITALET / Escola Pare Ramon Castelltort, IGUALADA / Escola Mare de Déu de l’Horta, IVARS D’URGELL / Escola Martí Poch, L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ / Escola Mas Clarà, LA BISBAL D’EMPORDÀ / Escola Guillem Isarn, LA FULIOLA / Escola Cal·lípolis, LA PINEDA / Escola Maria Borés, LA POBLA DE CLARAMUNT / Escola La Ràpita, LA RÀPITA / Escola Montoliu, LA RIERA DE GAIÀ / Escola Mare de Déu de la Guardiola, LA SENTIU DE SIÓ / Col·legi Mare de Déu de

Premi_Pilarin_int_2021.indd 7

13/5/21 8:34


Montserrat, LES BORGES BLANQUES / Escola Bellavista Joan Camps i Giró, LES FRANQUESES DE VALLÈS / Escola Les Moreres, LES POBLES / Escola Porcel de Cervera, L’ESPLUGA CALBA / Escola de Llavorsí, LLAVORSÍ / Col·legi Maristes Montserrat, LLEIDA / Escola Joan Maragall, LLEIDA / Escola La Mitjana, LLEIDA / Escola Sant Jaume - ZER l’Oliver, LLEIDA / Escola Sant Josep de Calassanç (CMC), LLEIDA / Escola de Llers, LLERS / Escola de Llobera (ZER del Solsonès), LLOBERA / Escola Juan Ramón Jiménez, MARTORELL / Montcau-La Mola, MATADEPERA / Escola Balmes, MATARÓ / Escola Les Arrels, MOLLERUSSA / Escola Pompeu Fabra, MOLLERUSSA / Escola Montseny, MOLLET DEL VALLÉS / Escola Sant Jordi, MOLLET DEL VALLÉS / Escola Mogent, MONTORNÈS DEL VALLÈS / Escola Palau d’Ametlla, MONTORNÈS DEL VALLÈS / Escola Cor de Maria d’Olot, OLOT / Escola Josep Barceló i Matas, PALAFRUGELL / La Salle Palamós, PALAMÓS / Arnau Berenguer, PALAU D’ANGLESOLA / Escola Els Estanys, PLATJA D’ARO / Escola Assís, PREMIÀ DE MAR / Escola Abat Ruera, PUIGGRÒS / Col·legi La Presentació, REUS / Col·legi Maria Rosa Molas, REUS / Escola General Prim, REUS / Escola Puigcerver, REUS / Escola Rosa Sensat, REUS / Escola Sant Bernat Calvó, RIBES DE FRESER / Mare de Déu de Núria, RIBES DE FRESER / Escola El Cucurull, RODA DE BERÀ / Els Grecs, ROSES / Institut Escola Teresa Altet, RUBÍ / Col·legi Claret, SABADELL / Escola Guixot, SABADELL / Escola Joan Maragall, SABADELL / Escola Internacional del Camp, SALOU / Escola Carles III, SANT CARLES DE LA RÀPITA / Escola L’Avet Roig, SANT CELONI / Escola Mestral, SANT FELIU DE LLOBREGAT / Escola L’Estel, SANT GUIM DE FREIXENET / Escola Sant Jaume, SANT JAUME D’ENVEJA / Montseny, SANT JUST DESVERN / Rosa Vizuete, SANT JUST DESVERN / Escola Sant Pau, SANT POL DE MAR / Escola Purificació Salas i Xandri, SANT QUIRZE DEL VALLÈS / Col·legi Singuerlin, SANTA COLOMA DE GRAMENET / Escola Fontmartina, SANTA MARIA DE PALAUTORDERA / Arrels I, SOLSONA / Escola El Serrallo, TARRAGONA / Sant Domènec de Guzman, TARRAGONA / Vedruna Sagrat Cor, TARRAGONA / Vedruna Tàrrega, TÀRREGA / Creixen Terrassa, TERRASSA / Cultura Pràctica, TERRASSA / Escola Agustí Bartra, TERRASSA / Escola Andersen, TERRASSA / Sant Josep, TERRASSA / Escola Ignasi Iglesias, TORDERA / Escola Vedruna, TORDERA / Escola Sagrats Cors, TORELLÓ / Sagrada Família, TORTOSA / Institut Escola El Temple, TORTOSA / L’Estany, ULLASTRET / CEIP Campderrós, VALLIRANA / Doctor Joaquim Salarich, VIC / Escorial, VIC / FEDAC Vic, VIC / Sagrat Cor, VIC / Sant Gabriel de Viladecans, VILADECANS / Vedruna Vilafranca, VILAFRANCA DEL PENEDÈS / Escola El Diví Mestre, VILALBA DELS ARCS / Escola Pere Virgili,

Premi_Pilarin_int_2021.indd 8

13/5/21 8:34


VILALLONGA DEL CAMP / Escola Els Valentins, VILAMACOLUM / Escola Josep de Ribot i Olivas, VILAMALLA / Escola Vilanova de Segrià, VILANOVA DE SEGRIÀ / Escola El Cim, VILANOVA I LA GELTRÚ / Santa Teresa de Jesús, VILANOVA I LA GELTRÚ / Escola La Canaleta, VILA-SECA / Francesc Macià, VILASSAR DE DALT / La Inmaculada, VILASSAR DE DALT

Premi_Pilarin_int_2021.indd 9

13/5/21 8:34


Contes guanyadors del dissetè Premi Pilarín Bayés

Cicle inicial (6 - 8 anys)

Cicle mitjà (8 - 10 anys)

No entenc què passa!

La màgia del ball

Pseudònim: Els mascaretes Escola: Col·legi La Presentació de Reus p. 13

Pseudònim: S4MCB Escola: Escola Sant Antoni Maria Claret de Cornellà p. 43

Gafarrons al cubell Pseudònim: Els gafarrons Escola: Escola Assís de Premià de Mar p. 19

Confinament, família, veïns i regals Pseudònim: Els esportistes Escola: Escola Joan Baptista Serra d’Alcanar p. 25

Un confinament esperpèntic Pseudònim: Alegria Escola: Escola Virolai de Barcelona p. 29

Les petites coses Pseudònim: Els petits catxaps Escola: Escola El Diví Mestre de Vilalba dels Arcs p. 33

Tutoria a la granja Pseudònim: Classe dels iogurts Escola: Escola Sagrats Cors de Torelló p. 39

Premi_Pilarin_int_2021.indd 10

Pluja d’històries confinades Pseudònim: COVID21 Escola: Escola Carles III de Sant Carles de la Ràpita p. 49

En Jan, la Clara i la màgia del dibuix Pseudònim: Apol·lo 16 Escola: Reina Elisenda Virolai de Barcelona p. 55

Una primavera viatgera Pseudònim: Els DIVOCS-17 Escola: Col·legi Claret de Sabadell p. 61

L’aventura inesperada de la Clàudia Pseudònim: AEA Escola: Col·legi Mare de Déu de Montserrat de les Borges Blanques p. 65

13/5/21 8:34


Cicle superior (10 - 12 anys)

Educació especial (6 - 12 anys)

El fantàstic conte desastre

L’avi en el confinament

Pseudònim: Oliva_1 Escola: Saint George’s School de Fornells de la Selva p. 71

Pseudònim: Curiós Escola: El Carmel de Barcelona p. 101

Un pastís accidentat Pseudònim: Els confinats Escola: Col·legi La Presentació de Reus p. 77

Les motxilles tenim sentiments Pseudònim: SNOOPY Escola: Escola Pia de Granollers p. 83

Un nou món Pseudònim: Sayfel18 Escola: Escola Sant Ramon del Pla de Santamaria p. 89

El meu desig Pseudònim: Cavalls Escola: Mestral de Sant Feliu de Llobregat p. 95 El jurat del Premi Pilarín Bayés de contes escrits per nens i nenes esta format per: Pilarín Bayés, Diana Casellas, Víctor Cucurull, Mònica Estruch, Eduard Fornés, Alegria Julià, Gonçal Luna, Eduard Marcet, Laura Mateu, Marta Pomés, Meritxell Margarit, Susana Peix, Núria Càrcamo, Alba Puig i Noemí Pes. I ha comptat aquest any amb la participació de Unai Martínez i Martina Márquez com a membres del jurat infantil.

Premi_Pilarin_int_2021.indd 11

13/5/21 8:34


Premi_Pilarin_int_2021.indd 12

13/5/21 8:34


No entenc què passa!

Pseudònim: Els mascaretes Autors i autores: Aleix Benages Asens, Ferran Benages Asens, Ivanna Cabré Salinas, Olivia Calero Gonzalo, Paula Cortés Colea, Eduard del Buey Vlad, Pau Elías Pardo, Jordi Espinosa Parisi, Brenno Farias Mita, Chloé Fernández Escobedo, Leo García Morales, Otger Giné Altès, Arnau Juanpere Ferrer, Chloe López Peña, Bruna Martil Viñolas, Erik Martin Tutusaus, Ian Muñoz Jiménez, Iara Paredero Vedriel, Nil Pertegaz Sanxis, Alejandro Ricardo Aguza, Rubén Romero Noguero, Noa Salvador Alemany, Alexandra Sánchez Escobar, Éric Sande García, Víctor Vecino Fernández, Elisa Ye Categoria: Cicle inicial Escola: Col·legi La Presentació de Reus Mestra: Anna Sirolla Juanpere

Premi_Pilarin_int_2021.indd 13

13/5/21 8:34


Us explicaré una història que de ben segur que no havíeu conegut abans... Avui és divendres i la Clàudia i el Marc són a casa. És estrany, el Marc ahir va dir que tenia examen d’anglès, però avui no ha anat a l’escola. Potser està malalt? Però, i la Clàudia? Què fa a casa? Estan els dos malalts? Jo veig que fan bona cara. Potser una mica cara de preocupats... Però es troben bé! I el pare? Què hi fa a casa també? No entenc què passa! Aquest cap de setmana ningú ha sortit de casa. Avui dilluns, ni el Marc ni la Clàudia han tornat a anar a l’escola. Ni dimarts, ni dimecres, ni dijous... S’han trastocat? Ni tan sols ens acompanyen a mi i a la mare a fer el passeig del vespre. Quina cosa més estranya... No entenc què passa! Pel carrer no se senten ni motos, ni cotxes... Hi ha força silenci! La gent que hi ha o bé passeja gossos o va carregada amb bosses de comprar. Però de nenes i nens... Cap ni un! No entenc què passa! El Marc i la Clàudia es passen el dia jugant, llegint, fan magdalenes, altres dies han fet pizza... La Clàudia fins i tot ha construït un robot amb rotlles de paper de vàter! Però res de sortir de casa... Jo els ensenyo la corretja, els estiro dels pantalons... Penso que no és bo que mengin i no es moguin de casa! No és saludable. He aconseguit que cada tarda fem curses pel passadís de casa... Però de sortir al carrer res... Continuo sense saber què passa! Avui veig a la Clàudia i el Marc molt contents! S’han vestit amb roba de carrer. La mare ha fet unes trenes a la Clàudia i el Marc s’ha engominat el serrell... Esmorzen amb energia i ahir vaig sentir com preparaven el material. Començo a saltar d’alegria! Que bé, segur que avui els podré acompanyar a l’escola! Sempre ho faig el primer dia després d’unes vacances... Espero a la porta emocionat. – 14 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 14

13/5/21 8:34


– 15 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 15

13/5/21 8:34


—Nens que fareu tard... —bordo. Però què fan? Vaig a veure el Marc, sento que és a l’habitació. —Marc, Marc!!! —li dic, però quan entro a la seva l’habitació em fa fora i diu que calli que no sent res... Déu meu! S’ha tornat boig? Com ha de sentir res si està parlant sol? —Clàudia, Clàudia... El Marc...!!! —Sssshhht! Calla!! —diu la Clàudia—. Mira vine... La Clàudia m’agafa, se’m posa sobre la falda i m’ensenya la pantalla de l’ordinador. Els meus ulls es fan grans com unes taronges. Quants nens i nenes!!!! Mira... si hi ha la Sílvia, i en Pau... Fa molt que no els veig. També hi ha el mestre Carles... —Uau! Ara ha aparegut l’Animeta, el Naika i en Pernilet... Tenen la mateixa cara que jo. Tots estem bocabadats i amb cara de no entendre què passa. Els dies passen i ja m’he acostumat a tenir el Marc i la Clàudia tot el dia a casa. Estudien, fan exercici, s’enfaden quan no funciona l’ordinador, es miren pel·lícules... Tot i que continuo sense entendre què passa! Avui som 26 d’abril de 2020, fa un dia de plena primavera... La Clàudia m’ensenya la corretja. Ella, el Marc i el pare em treuen a passejar. Salto d’alegria! Els dic que estic molt content, de fet com ells... Se’ls nota a la cara! Pel carrer continua sense haver-hi soroll... Però avui és ple de nenes i nens amb un somriure d’orella a orella... Ep! Aquest camí el conec, tot i que fa dies que no el fem. —Avi, àvia.... Sortiu al balcó!!! —crida en Marc. Els nens saluden aixecant les mans tan amunt com poden. Els envien petons als avis. Avui no sé què ha passat però tots tornen més contents cap a casa. Potser us sembla una història estranya. Els nens i les nenes han tornat a l’escola, però sempre van amb mascareta. De tant – 16 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 16

13/5/21 8:34


en tant, algun d’ells es torna a quedar a casa. M’espanta molt! Però al cap de pocs dies ja tornen a sortir. Em sembla que a aquesta història encara li falten uns quants capítols per escriure... És estranya, oi? Enteneu què passa? Vosaltres coneixeu una història semblant?

– 17 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 17

13/5/21 8:34


Premi_Pilarin_int_2021.indd 18

13/5/21 8:34


Gafarrons al cubell

Pseudònim: Els gafarrons Autors i autores: Yasmin Balcells Ferré, Martí Botella Blanes, Ferran Briñón Marín, Marc Buil López, David Cano Carmona, Lucía Carrió Martínez, Pau Edgar Castelo Kergua, Bruno Cervantes Avendaño, Miquel Conesa Navarro, Álvaro Constanzo Gómez, Bayan Daai El Fghir, Soulaimane El Brrak, Farah El Mahi, Biel García Masdeu, Maria García Rosso, Abril González Pujol, Èrik Jiménez Comas, Soulaimane Khanjli, Dylan Montsant Pérez, Marcel Mourelo De Paz, Víctor Navarro Ramírez, Marina Noguera García, Noel Rodríguez Lirola, Arlet Vinyals Cobo Categoria: Cicle inicial Escola: Escola Assís de Premià de Mar Mestres: Àngel Rivera Puig i Laura Espelt March

Premi_Pilarin_int_2021.indd 19

13/5/21 8:34


Hi havia una vegada dues nenes que eren molt amigues. Es deien Paula i Laura i feien 2n de primària a la mateixa escola. Un bon dia estaven al parc de davant de l’escola, a punt d’entrar a les classes de la tarda, quan les autoritats van demanar que tothom es confinés a casa perquè hi havia una gran pandèmia, la COVID-19. Passats uns quants dies, la Paula i la Laura es van començar a trobar faltar. No podien suportar no veure’s durant tant de temps i com que els pares no els deixaven el mòbil perquè no volien que estiguessin tanta estona davant la pantalla, no podien parlar tant com elles necessitaven. Així que van acordar que s’inventarien un enginy per poder-se comunicar. Un bon dia, a la Paula, mentre estava berenant, per fi se li va acudir una solució. Llavors va trucar a la Laura i li va dir: —Laura, he tingut una fantàstica idea per poder explicar-nos cosetes. —Ah sí, i quina és? —Doncs construïm una tirolina des de la teva finestra fins al meu balcó i així podrem enviar-nos notes. —Genial! Necessitarem una corda molt llarga, dues corrioles i un cubell. —Sí, serà molt xulo… Però ara ens falta pensar com ho muntarem. —I si demanem ajuda als pares? Així que quan les nenes ho van explicar a casa, els va semblar una idea una mica estranya però van decidir provar-ho. I van començar a planificar-ho. Després de donar-hi moltes voltes, van trobar com construir-ho. I sense prendre mal i amb molta traça, finalment ho van aconseguir. Així que la Laura i la Paula van estar molt contentes i es van sentir molt millor perquè ja es podien explicar els seus secrets d’una forma molt divertida. Això sí, els pares els van dir que abans d’agafar les notes s’ha­ vien de desinfectar les mans! – 20 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 20

13/5/21 8:34


– 21 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 21

13/5/21 8:34


Un matí, la Laura es va llevar i li va escriure una nota de bon dia a la Paula, però com que estava una mica adormida, en deixar la nota al cubell, no es va adonar que havia passat una cosa molt curiosa. Va fer córrer la corda i la va enviar cap a la seva amiga. Més tard, quan la Paula es va adonar que tenia el cubell al seu balcó, va sortir a buscar la nota i, de sobte, es va adonar que hi havia un niu d’ocells amb tres ous a dins. La Paula li ho va fer saber a la Laura. Estaven tan emocionades que van decidir vigilar i observar el procés d’aquests ous i així poder veure què passaria. La Paula i la Laura van pensar que aquest descobriment no se’l podien quedar per a elles dues soles, sinó que el volien compartir amb tots els companys i companyes de la seva classe. Però com aconseguirien que la resta de la classe veiés el procés dels ous? Ho van explicar als pares i aquests van decidir escriure un correu al mestre i van acordar fer una video­trucada per explicar la seva idea. Justament, a l’escola estaven fent el projecte sobre «I mentre dura el confinament, què li passa a la natura?». Així doncs, van decidir aprofitar aquest descobriment per observar el comportament d’aquestes aus mentre els humans portaven setmanes tancats a les cases, tot posant una càmera fixa a la finestra de casa de la Laura i deixant el niu al mateix cubell. Però quina espècie d’aus eren? —I si ho mirem per Internet? —va proposar la Laura a la seva mare. —D’acord! Com que ja hem vist les característiques dels nostres nous veïns, segur que ho podrem saber —va respondre la mare. —Mama! Són gafarrons! Mira aquestes imatges. Així, tota la classe va poder observar com els gafarrons incubaven els ous, com feien eclosió, com alimentaven els pollets i com van aprendre a volar. – 22 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 22

13/5/21 8:34


Quan per fi els van desconfinar, van decidir fer-se una abraçada de retrobament a sota del niu ja que se l’havien fet molt seu i s’estimaven molt aquells gafarrons. I el més especial de tot va ser que cada any aquells ocells tornaven a fer el seu niu. Gràcies a aquesta aventura, el confinament de la Paula, la Laura i els seus companys i companyes va ser més distret, divertit i, de ben segur, el recordarien tota la vida. Conte contat aquest conte s’ha desconfinat!

– 23 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 23

13/5/21 8:34


Premi_Pilarin_int_2021.indd 24

13/5/21 8:34


Confinament, família, veïns i regals

Pseudònim: Els esportistes Autors i autores: Amaia Alguero Fernández, Nerea Alves García, Maxim Andoni, Rayan Bendjeriou Sedjerari, Nil Esteller Adell, Jordi Esteller Juan, Silvana Fibla Póveda, Llura Fibla Sancho, Darío González Miguel, Roc Gur Reverter, Naomi Ana Hermida Sancho, Gerard Juan Nikola, Neizan Lara Guerrero, Sara Patricia Moldovan, Martí Muñoz Castell, Maryame Ouissaaden, Biel Reina Fernández, Aina Reverter Fibla, Andrei Ionut Sirca, Eneko Solà Oliva, Andrea Vázquez Reverter Categoria: Cicle inicial Escola: Escola Joan Baptista Serra d’Alcanar Mestra: Sara Morales Carles

Premi_Pilarin_int_2021.indd 25

13/5/21 8:34


En un poble que es deia Alcanar, hi havia una família formada per un pare, una mare i dos fills. A aquesta família els encantava sortir tots els diumenges a fer excursions per les muntanyes de la comarca. Al pis del seu costat vivia el senyor Baptista, un senyor d’uns vuitanta anys. A aquest senyor li agradava molt llegir diaris, pintar quadres i sobretot estar amb els seu fills i els seus tres nets. El passat mes de març va arribar el confinament a causa d’un virus que es deia Coronavirus o COVID-19. Amb el confinament tota la gent va haver d’estar confinada a casa seva. La gent no podia sortir al carrer, no podia anar a visitar la família, no podia quedar amb els amics, no podia viatjar, no podia anar a l’escola… En definitiva, d’un dia per l’altre va canviar-los la vida. Els dies anaven passant i el senyor Baptista se sentia trist i sol perquè no podia estar amb la seva família i jugar amb els seus nets com tant li agradava. Els seus veïns, la família JBS, intentaven passar el temps de la millor manera possible: jugaven a jocs de taula, es distreien al balcó, dibuixaven, cantaven, s’inventaven coreografies, feien pastissos, es disfressaven… Una tarda, a l’hora dels aplaudiments, mentre estaven tots quatre al balcó, van poder veure el seu veí, que tenia la mirada molt trista i que a penes els va somriure. A la família JBS, després d’estar tot un matí pensant, se’ls va acudir una gran idea! Li deixarien cada dia a la seva porta un missatge amb un regal sorpresa. El primer dia van decidir fer un pastís de xocolata i escriure-li un missatge: «No estaràs sol, bon profit!» El senyor Baptista en trobar-se el regal es va posar molt content! Els dies anaven passant i de quan en quan a la porta s’anava trobant sorpreses: un quadre pintat amb uns colors molt bonics, una cançó dedicada per a ell, una carta… i fins i tot un dia es va trobar una ràdio! El senyor Baptista cada cop que es trobava un regal s’alegrava molt però no sabia qui li havia regalat… fins i tot va arribar a pensar que es tractava d’un follet màgic. – 26 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 26

13/5/21 8:34


– 27 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 27

13/5/21 8:34


A la família JBS se’ls va acudir fer-li un regal molt especial perquè el senyor Baptista pogués descobrir qui era la persona misteriosa…. El regal va consistir en crear un puzle de 80 peces amb la foto de la família JBS. El senyor Baptista feia molt de temps que no feia puzles però en veure’l s’hi va posar ràpidament molt emocionat. Va estar més de tres hores per fer-lo i… sorpresa!! Un cop acabat va descobrir que es tractava de la família JBS, els seus veïns!! Mentre acabava el puzle va poder escoltar a la ràdio que el confinament havia acabat. Es va posar molt content ja que podria tornar a veure ben aviat la seva família i també perquè es va adonar que tenia una segona família al seu costat, amb qui podia comptar sempre que ho necessités.

– 28 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 28

13/5/21 8:34


Un confinament esperpèntic

Pseudònim: Alegria Autors i autores: Eliott Abellán Boulanger, Georgina Barrera Ballana, Sira Blanc Hosta, Gaël Camara Egea, Telma Domínguez Calviño, Alejandra Estrany Ferrer-Dalmau, Laia Fornés Díaz, Yael Galache Martín, Daniela García Espinosa, Elsa Garro Vila, Joaquim Julià Hernández, Aleix Loras Vilella, Marc Macía Vegas, Lia Marquès Cañones, Vera Martí Portela, Oda Martín Vidal, Berta Mora Ares, Carlota Moreno Martínez, Axel Panduro Gamero, Abril Salillas Mollet, Eloi Tascón Real Categoria: Cicle inicial Escola: Escola Virolai de Barcelona Mestra: Elena Llorens Peire

Premi_Pilarin_int_2021.indd 29

13/5/21 8:34


Després de dues setmanes tancats a casa, ja no sabíem què fer. Perdoneu, que no ens hem presentat, som la Nela i en Clay, dos germans molt ben avinguts i un pèl avorrits. Un dia, per tal de passar el millor i més divertit possible els dies, vam decidir agafar els prismàtics de la mare per tal de saber una mica més dels veïns i veïnes de l’edifici del davant. De seguida ens vam adonar que aquell no era un edifici «normal», ja que hi passaven coses molt divertides i esperpèntiques. 1r 2a El gat pintor: la Carmeta era una gran pintora, cada dia pintava un quadre, nosaltres els veiem i eren molt especials, però, de sobte, vam veure una cosa que ens va cridar molt l’atenció: ella ja no els pintava, sinó que ho feia el seu gat. A mesura que passaven els dies vam esbrinar el perquè: el seu gat era molt trapella i sempre jugava amb una pilota d’escuma que tenia. Molt sovint, tombava els pots de pintura plens a terra i, quan queia la pintura i tacava el terra, sortien unes formes molt maques i diferents. Un dia se li va ocórrer que podria ser el gat l’artista en comptes d’ella, i el que feia era tirar-li la pilota i provocar que el gat, quan anés a buscar-la, llencés els pots a terra i així pintava el llenç que havia deixat a terra. Aquest gat era un artista. 5è 1a Els cocodrils: no us penseu que hi vivia una família de cocodrils, no! Hi vivia un grup de música rock que així es deia. Es passaven el dia component música i cada dia, a les 5 de la tarda, oferien un concert a la terrassa de casa seva per a tot el veïnat. Era un regal que ens feien per alegrar-nos una mica aquests dies que estàvem passant tancats i tancades a casa. Tothom es posava a ballar! 1r 1a La veterinària: en aquest pis hi vivia la sra. Amèlia, coneguda per tot el barri per tenir 3 gats i 4 gossos. Aquests animals eren molt entremaliats i, tot i tenir un jardí a casa, no paraven quiets. Sabeu què feien? Passaven d’un balcó a l’altre, anaven a – 30 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 30

13/5/21 8:34


– 31 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 31

13/5/21 8:34


visitar tots els pisos buscant menjar, joguines per passar l’estona o carícies dels veïns i veïnes. Era molt divertit veure’ls, passàvem una estona molt divertida i entretinguda. Fins i tot els havíem posat noms: Blau, Verd i Negre. Àtic 3a La casa d’en Pep: aquí hi vivia en Pep, un gos amb molt de pèl, tant que gairebé no se li veien els ulls ni les potes. No vivia sol, sinó que compartia pis amb en Josep, un jove científic que no parava d’investigar un remei per a la COVID; sempre el vèiem mirant pel seu microscopi i envoltat de llibres de ciència. En Pep, sempre caminava, donava voltes al voltant de la piscina que tenien i sabeu què? Que gairebé cada dia queia a dins de la piscina perquè no hi veia gaire bé amb aquells pèls a la cara. En Josep havia de llençar-se a rescatar-lo cada dia! Això feia que fossin inseparables. En Josep però, estava una miqueta cansadet d’haver-se de banyar fos estiu o hivern. 4t 1a Alta cuina: la Cuca i la Xantal ens endolcien els dies. D’aquest pis hi sortia una ferum meravellosa, dolça i afruitada. Era la casa d’una parella de pastisseres i com que no podien vendre els seus pastissos i magdalenes a la seva petita botiga, doncs ho feien a casa. Tenien la casa plena de dolços i, com que eren molt amables, van dissenyar un sistema de tirolina per fer arribar les seves magdalenes a tots els pisos. Una passada! En definitiva, la música, els animals, els quadres i els pastissos van fer que el confinament fos més agradable i no el passéssim tan sols i soles com ens pensàvem. Va ser tota una experiència que mai no oblidarem.

– 32 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 32

13/5/21 8:34


Les petites coses

Pseudònim: Els petits catxaps Autors i autores: Ester Sabaté Coma, Marisin Solé Cabús, Sílvia Mañá Esteruelas, Adrià Sampé Juanós, Iris Martínez Rodríguez, Joel González Gironés, Laia Puerta Carrasco Categoria: Cicle inicial Escola: Escola El Diví Mestre de Vilalba dels Arcs Mestra: Marta Salvadó Bosch

Premi_Pilarin_int_2021.indd 33

13/5/21 8:34


En Carles, un nen de 7 anys, vivia feliçment en un poble petit i tranquil anomenat Vilalba. Durant la setmana, en Carles anava a l’escola, jugava amb els amics al parc, feia extraescolars… En Carles els caps de setmana anava a la competició de patinatge, d’excursió amb la família i de sopar al restaurant. Tot era normal i tots feien les rutines del dia a dia, però, de cop i volta, va venir un virus anomenat COVID-19 i tot es va paralitzar. Els nens van deixar d’anar a l’escola, els joves van deixar d’anar a l’institut i a la universitat i molts pares i mares treballaven des de casa. En Carles es va espantar molt, quan la mestra els va dir que es tancaven les escoles i que es confinarien unes quantes setmanes a casa. La Lola, la mare d’en Carles, com sempre esperava el seu fill a la sortida de l’escola. En Carles quan la va veure, va anar corrents a sa mare a abraçar-la molt fort i li va dir: —Mama ens han dit que ens confinaran unes quantes setmanes per culpa d’un virus que es diu COVID-19 i estic molt espantat i al·lucinant en colors. La Lola li va dir: —No passa res fill, tornaràs a l’escola prompte i jugaràs amb els amics. Van anar a casa i els va rebre en Max un gos petit, pelut i juganer. De cop, va saltar damunt d’en Carles del content que estava que estiguessin a casa. El primer dia de confinament en Carles tenia una cosa molt important que fer, una videotrucada amb els/les companys/es de classe i la seva mestra Martina. —Hola xics i xiques, com esteu? —va dir la Martina. —Bé! —van dir els/les nens/es. —I tu com estàs, mestra? —va dir l’Àlex, un company d’en Carles. —Be xics i xiques! Penseu que prompte ens tornarem a trobar a l’escola, però mentrestant, disfruteu dels petits moments i de totes les coses que anireu fent cada dia. – 34 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 34

13/5/21 8:34


– 35 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 35

13/5/21 8:34


—Mestra que són les petites coses? —va dir la Marina. —A mesura que aneu passant els dies i les setmanes ho anireu descobrint. Penseu que cada dijous de la setmana farem una videotrucada i berenarem junts i pel Classroom trobareu les activitats que haureu de fer durant la setmana. Cada setmana hi hauran activitats noves. Sempre que tingueu un dubte, em truqueu o m’escriviu, d’acord? I així es va acomiadar la mestra dels seus alumnes. Van passar els dies i en Carles se sentia igual, no s’acabava de creure el que estava vivint. Van decidir amb el seu pare Sergi anar a explorar les golfes i van trobar dues cistelles molt velles. Les van netejar, les van pintar i les van penjar a la paret del jardí. En Sergi li va explicar al seu fill que quan era petit la seva extraescolar preferida era el bàsquet i va decidir ensenyar el seu fill a jugar-hi. Van quedar que a les set de la tarda jugarien mitja hora cada dia per practicar el rebot, les passades, els triples... i que els diumenges farien un partit un contra un. En Carles estava molt content perquè cada dia estaria amb el seu pare compartint una cosa que els agradava. Van anar passant els dies i va arribar el dijous, tocava videotrucada amb la mestra i els seus companys i companyes de classe. Tots i totes es van posar contents de retrobar-se per l’ordinador. Mentre berenaven, anaven xerrant i explicant què feien per anar passant els dies. L’Àlex va explicar que cada dia jugava amb el germà gran a escacs i s’ho passava molt bé. La Marina s’estava llegint cada dia un capítol d’un llibre d’aventures que li estava encantant. I quan li va tocar a en Carles, va dir: —Mestra, em sembla que ja he entès quan ens vas dir disfruteu de les petites coses. —Ohhh, Carles! Que bé! I ho explicaries als/a les companys/es? —va dir la mestra. En Carles va dir: – 36 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 36

13/5/21 8:34


—Que moltes vegades esperem a fer una superexcursió lluny de casa nostra, o agafar el cotxe i anar lluny de casa, o anar de colònies... i també hem d’estar molt contents de fer i descobrir coses del dia a dia junts amb la família. Ara mateix, per exemple, el meu pare m’està ensenyant a jugar a bàsquet. Ens ho passem molt bé els dos. Tots van callar pensant en el que va dir en Carles. La mestra va començar a aplaudir, després la resta de companys i com­ panyes s’hi van afegir mentre la Martina cridava: —Molt bé, Carles. Ja saps que són les petites coses! Disfruteu d’elles el màxim possible. Va passar el temps i ja era juny, tots els nens i nenes estaven il·lusionats perquè tornaven a l’escola a veure’s en persona. En Carles quan va entrar a l’escola es va trobar la Mireia, en Jamie, en Pep, l’Àlex, la Marina i la mestra Martina. Tots teníen molta alegria, il·lusió i moltes, moltes ganes de veure la gent en persona i tots es van asseure a la catifa en rotllana per contar-se coses viscudes, però, sobretot amb distància, mascareta i les mans ben netes.

– 37 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 37

13/5/21 8:34


Premi_Pilarin_int_2021.indd 38

13/5/21 8:34


Tutoria a la granja

Pseudònim: Classe dels iogurts Autors i autores: Mar Adamuz Vivet, Arnau Anguita Ortiz, Doha Atrari, Salsabil Azzahchi, Otger Berloso Crosas, Israel Boutaba, Martina Castells Oliver, Mariona Díaz Closas, Rayan El Borji, Oriol Fabregó Barba, Paula Jiménez Ferrer, Stanley Kyere, Nohayla Lamkadem, Oriol López Forcada, Samantha Sofia Lugo Arrias, Gerard Magnet Suárez, Marta Manrique Serrano, Guillem Oferil Nieto, Oriol Orri Bassas, Balthazar Pritzker Segura, Jana Pujolasos Damas, Leo Roca Ventura, Martí Roman Malián, Janet Soler Capdevila, Arlet Valderramas Espuña, Queralt Vilella Capa, Adrián Vinicio Yepez Ruales Categoria: Cicle inicial Escola: Escola Sagrats Cors de Torelló Mestra: Glòria Campàs

Premi_Pilarin_int_2021.indd 39

13/5/21 8:34


La Blanqueta, la Taques i la Frisona són les vaques més grans de la granja. Estan amoïnades i tristes perquè fa molts dies que no veuen nens i nenes. La seva és una granja escola on, molt sovint, nens, nenes i mestres la visiten per aprendre com és la vida de les vaques i les feines que s’hi fan. De tant en tant les vaques fan tutoria. Totes poden explicar les coses que els hi passen, els problemes que tenen o les coses que volen saber. Avui gairebé totes demanen torn de paraula i estan nervioses. La vaca més jove de totes els demana per què no venen els nens i nenes. Han vist que en Jordi, en Mohamed i en Wufan porten un tros de roba que els tapa la boca i el nas. Han pensat que potser és perquè fan molts pets i fan molta pudor. Entre totes van decidir que a l’hora de munyir, la Blanqueta demanaria a en Jordi què estava passant. Hi així ho va fer. —Em sap greu no haver-ho dit, Blanqueta, però, des que estem confinats pel coronavirus hem d’anar amb mascareta, els nens i nenes no poden venir... Tinc el cap com un timbal —li va explicar en Jordi. La Blanqueta se’l mirava amb cara de no entendre res: —Confinats? Coronavirus? Mascareta? —Perdona, Blanqueta. Mira això que ens tapa la cara és una mascareta i la portem per protegir-nos del coronavirus. Confinats vol dir que ens hem d’estar a casa i sortir només per anar a buscar el més necessari perquè així no hi ha tant perill de passar-nos el coronavirus els uns als altres. Ens hem de confinar quan algú molt proper a nosaltres està malalt de coronavirus, o quan hi ha molta gent malalta i els metges ho creuen convenient. —I... el coronavirus? —va demanar la Blanqueta. —El coronavirus és una malaltia dels humans, les persones afectades tenen tos i els costa respirar, la gran majoria es curen després d’uns dies amb febre, d’altres han d’anar a l’hospital – 40 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 40

13/5/21 8:34


– 41 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 41

13/5/21 8:34


i poden arribar a morir. Esperem que ben aviat trobin la medicina per curar-lo i la vacuna, però mentrestant hem de portar mascareta, ens hem de rentar molt les mans i no ens podem acostar, ni abraçar... Per això, tampoc poden venir els nens i nenes de les escoles. Ells també estan confinats a casa. La Blanqueta ho va explicar a les seves companyes i ja van quedar més tranquil·les. Elles no tenien res a veure amb el què passava. Per fi, un dia al matí, va arribar un autobús amb nens i nenes. Anaven amb mascareta, els mestres els posaven alcohol a les mans i en Jordi, el granger, els ruixava els peus. Tots i totes estaven molt contents, havien ajornat l’excursió dues vegades perquè havien confinat la classe. En Jordi els va explicar el que menjaven les vaques, com les munyia i els va deixar tocar en Murri i la Kela. Quan van marxar els nens i nenes, en Murri i la Kela, molt contents, van explicar a totes les vaques que havien sentit dir als nens i nenes que a la tele explicaven que ja havien trobat la vacuna. En Jordi, en Mohamed i en Wufan encara anaven amb mascareta, però ja estaven més tranquils, pensaven que de mica en mica, tornarien a la normalitat, ja no haurien d’estar confinats i el coronavirus seria una més de les malalties que es curen amb un xarop o amb una vacuna.

– 42 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 42

13/5/21 8:34


La màgia del ball

Pseudònim: S4MCB Autors i autores: Kike Albarracín, Ana Almenta, Noa Augusto, Abril Batanero, Noa del Cosso, Daniel Demydyuk, Frida Espejel, Wan Yi Feng, Oriol García, Ariadna Gómez, Marc González, Dante Irimia, Adrián Izquierdo, Abril López, Biel Modrego, Natalia Ocas, Oriol Parada, Jana Romero, Andrés Sánchez, David Sastoque, Núria Sedano, Gerard Tamayo, Clàudia Tomás, Enzo Torres Categoria: Cicle mitjà Escola: Escola Sant Antoni Maria Claret de Cornellà Mestres: M. Carmen Rodríguez i Valentí González

Premi_Pilarin_int_2021.indd 43

13/5/21 8:34


Mascaretes, gel, confinament, COVID-19, pandèmia, confinats, sanitaris, ingressats, morts, resistiré, contagiats, distància... Avui ha estat un dia genial! No, no és perquè hem tornat a sortir a la terrassa per trobar-nos amb els veïns, posar música, fer reconeixement als sanitaris i jugar a paraules encadenades. Ni perquè hem vist Jumanji en família, tots al sofà de casa amb crispetes. Tampoc perquè el meu racó secret de xocolata segueixi sense ser descobert. Ni perquè hem fet una partida al The mind i al Pares vs. Fills i, aquesta vegada, sí, ho hem fet sense fer trampes. Recordeu que us vaig explicar que havia convençut la meva família per fer un concurs de coreografia familiar? Doncs avui a les 6 de la tarda ens hem connectat i hem passat una estona molt divertida i emocionant. I plena de sorpreses! Us ho explico: The Rhythm of the night Els primers en ballar han estat els meus tiets Víctor i Susanna amb els meus cosins Clara (9 anys) i Carles (16 anys). Quan han dit el títol el meu pare s’ha rigut d’ells, deia que eren uns «carrosses». Però a mi m’ha encantat! Sabeu que ha fet la seva gata Margarida quan ha començat a sonar la música? Ha marxat del saló amb cara «dels meus amos s’han begut l’enteniment»! El meu tiet Víctor, que sempre és l’ànima de les trobades familiars, ha estat molt simpàtic. Jo crec que li ha anat molt bé per distreure’s i animar-se. Fa dies que no va a treballar i ho passa malament. La meva tieta, tot i que just acabava d’arribar de treballar a la farmàcia, ha estat genial. Venia de fer la compra i portar els medicaments a casa de la Maria, una senyora gran de 92 anys que viu sola. Ràpidament s’ha canviat de roba i ens ha sorprès – 44 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 44

13/5/21 8:34


– 45 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 45

13/5/21 8:34


a tots perquè és molt bona ballarina i ha fet playback de la cançó, ha sigut una passada. Que la meva cosina Clara hagi participat no ha estat una sorpresa. En canvi que en Carles hagi abandonat la seva cova (habitació) i la Play durant una estona ha estat increïble. Jo els hauria donat un 8. Potser donaria més nota si en Carles hagués posat una mica més d’entusiasme. Grease Us he de dir que estava més nerviosa que a les funcions de l’escola. La meva mare ens havia proposat fer la coreografia de la pel·lícula Grease i us he de dir que en un principi tant el meu pare com el meu germà Eric no mostraven gaire entusiasme. Però la meva mare i jo quan volem podem resultar molt pesades i convincents. Ens hem tancat una hora abans a la meva habitació i... miracle! M’he posat els meus pantalons de cuir negre i una perruca rossa i estava ben maca, com la Sandy a la pel·lícula. L’heu vist? La meva mare anava tota de negre, amb samarreta de mànigues retallades, com en Danny Zuko. Al meu pare quan ens ha vist quasi li dona un infart i ha sortit corrents per posar-se roba juvenil que feia un munt d’anys que no es posava. El meu germà només té 7 anys, li agrada el bàsquet i es passa les tardes de confinament jugant amb unes cistelles que s’ha fet amb capses de sabates. És una mica trapella i simpàtic, s’ha posat ràpidament l’equipament del SAMC i botant la pilota ens ha perseguit com podia pel saló mentre sonava el You’re the one that I want. Ens ha quedat realment bé! El millor és que quan s’ha acabat la música els meus tiets i el meu avi (la meva àvia sempre és més discreta) han fet molt xivarri. I sabeu què? Els meus pares s’han fet un petó d’aquells que quan els nens els veiem a les pel·lícules ens fa vergonya de mirar-los. – 46 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 46

13/5/21 8:34


Jo crec que ens mereixem un 9. Tots hem fet un gran esforç i hem coordinat molt bé els girs, els salts i els moviments. La mare estava una mica cansada, s’ofereix amb notes a l’ascensor per fer la compra als veïns que tenen problemes, però ha estat la millor! 15 años tiene mi amor, un twist! Del meu avi Manel ja us n’he parlat moltes vegades. És un especialista en arreglar coses, tot ho arregla. Ningú és capaç de guanyar-lo a escacs i està molt orgullós de tot el que sap (o es pensa que sap) d’informàtica. El que ha après a les classes del Casal d’Avis del barri li ha anat molt bé per poder connectar-se i participar al concurs familiar. La Carme, la meva àvia, ja sabeu que és la millor cuinera del món, tot i que de vegades s’enfada amb el meu avi quan ell es queixa del menjar. Sempre li diem que hauríem d’obrir un restaurant i que ella seria una cuinera famosa. Com trobo a faltar tancar-me a la cuina amb ella per fer galetes de coco! I ara parlem del seu ball. Quan tots esperàvem una cançó lenta i veure’ls ballar agafats de la cintura, ens han sorprès amb un twist! Ens ha emocionat veure el meu avi amb el seu traje favorit (de fet és l’únic que té) i la meva àvia, que s’ha tret les sabates, amb una brusa molt acolorida que li alegra molt la cara. Han ballat a un ritme increïble 15 años tiene mi amor del Duo Dinámico. Ens han explicat que és una de les cançons que ballaven quan es van conèixer. No sabia que la meva àvia era tan àgil, si li costa molt pujar les escales de casa meva! He rigut moltíssim veient com en Max, el seu bichon frisé, saltava, bordava i feia tombarelles i croquetes al seu voltant com si formés part de la coreografia. Fins i tot ha intentat agafar el mòbil del meu avi per fer fotografies! I també m’he emocionat veient com la mare plorava de veure els seus pares tan feliços, alegres i contents. Nota? Un 10! – 47 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 47

13/5/21 8:34


Ens ho hem passat tan bé que ens hem oblidat de fer les votacions. Per a mi el millor ha estat sens dubte veure els meus avis contents i feliços i participant de la festa, oblidar-nos una mica del que expliquen a les noticies i sentir-nos més a prop com a família. Diari de la Clàudia 22 d’abril del 2020, 39 dies confinats a casa

– 48 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 48

13/5/21 8:34


Pluja d’històries confinades

Pseudònim: Covid21 Autors i autores: Malak Addi, Paula Aguilar Casajust, Joel Albacar Alcoletge, Marc Anishchuk Juan, Nil Tomàs Arbó Pedro, Leire Bertolín Tort, Virginia Blanco Fleitas, Martí Cadenas Pardo, Mihael Adrian Coltan, Mohamed Yahya El Boukhari, Maria Francesca Ganesio Vega, Paola Gilabert Masdeu, Rayan Helal Sadek, Hiba Laamiri Bounsal, Jan Martín Aloy, Souty Oualy, Noa Sabater Fernández, Aleix Segura Simó, Gabriel Ezequiel Simion Leal, Daria Vyunskovska Categoria: Cicle mitjà Escola: Escola Carles III de Sant Carles de la Ràpita Mestra: Àngels Mateu

Premi_Pilarin_int_2021.indd 49

13/5/21 8:34


En un poble de mar, al carrer Montsià, núm. 6, hi ha un bloc de pisos petit, de nova construcció. Els veïns encara no es coneixen gaire, però s’acabaran coneixent, estimant i ajudant per uns fets inesperats. El dia 13 de març del 2020, per a un nen que viu al 1r A va ser el seu últim dia d’escola de la setmana, poc pensava ell que el curs s’acabava aquell dia. —Que bé no he d’anar a l’escola! No faré deures! No em preguntaran més les maleïdes taules! Però els dies anaven passant i Martí va comprovar que estar a casa tants dies no era tant divertit com pensava. Un dia del mes d’abril, la seva mare va arribar de treballar amb una caixa. Quina sorpresa van tenir Martí i el seu germà quan la van obrir! Un gatet de color ataronjat va saltar de la caixa. Aquell mateix dia, Ron, el gatet, es va escapar i va fer cap a la terrassa dels veïns del 1r B. El soroll de la sirena de la policia local i la música d’Anys i anys per molts anys… l’havien espantat. I és que… al 1r B, el pare de Jan que era cuiner, acabava de treure el pastís del forn. El seu fill feia 9 anys i la policia l’havia anat a felicitar. Ron, el gatet, seguint el rastre de la flaire va entrar a la cuina, va saltar damunt la taula i finalment va aterrar damunt del pastís. Van netejar la xocolata del cos del gatet i Jan i el seu pare van trucar al 2n A pensant que el gatet vivia en aquesta família. Ring. Ring… Els va obrir la porta una nena que estava plorant desconsoladament. —Daria filleta, qui és? —va preguntar la iaia des de la cuina. Els pares de Daria treballaven al supermercat de la cantonada i la nena es quedava amb la iaia Pepita. – 50 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 50

13/5/21 8:34


– 51 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 51

13/5/21 8:34


Una amiga de Daria li acabava de dir per telèfon que farien una videoconferència amb la classe; ella es va posar a plorar perquè no tenia ordinador. Jan i el seu pare amb el gatet als braços van entendre que no arribaven en un bon moment. De i cop i volta s’obrí la porta del 2n B i va sortir el senyor Juan. —¿Qué es tanta llorera? ¿Qué se ha muerto alguien? —De moment no s’ha mort ningú però… em pot agafar un patatús si no aconsegueixo un ordinador JA! El senyor Juan va tenir una brillant idea. —Xiquilla esto està solucionao! Saca a pasear a mi perrito y yo te dejo mi ordenadó. Se sentien per l’escala els crits de Martí: —Ron, Ronnnnnnnn! Dels crits, el gatet es va tornar a espantar i va saltar dels braços del pare de Jan. Al 3r A un noi jove, músic, anomenat Kike, estava assajant. Tocava la guitarra. De cop i volta li van trucar al timbre. Va obrir la porta. —Buongiorno signore il nostro bambino non riesce a dormiré. Kike es va quedar amb la boca oberta sense entendre res. Per sort, la companya de la noia italiana que sabia català li va traduir. —Bon dia senyor, el nostre bebè no es pot adormir. Hem sentit la música relaxant de la guitarra i hem pensat... T’importaria tocar a casa nostra a veure si la nostra filleta es relaxa i es pot adormir? Nosaltres descansaríem i t’ho agrairíem. De cop i volta van sonar les vuit al campanar del poble. Els veïns que estaven tots a l’escala es van mirar i van dir... —És l’hora dels aplaudiments! Cadascú va sortir al seu balcó i van aplaudir als sanitaris, als conductors, als mestres, als caixers i caixeres dels supermercats, als farmacèutics... per donar-los forces de seguir endavant. – 52 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 52

13/5/21 8:34


Eren tots al balcó i Daria va dir: —Ehhhhh, tinc una idea! Què trobeu si celebrem els diumenges musicals? —Jo tocaré la guitarra —va dir Kike. —El berenar va a càrrec meu —va dir el pare de Jan. —Yo cantaré sevillanes —va dir el senyor Juan. —Nosaltres ballarem —van dir les mares del bebè. —Jo tocaré la bateria, que vaig a classes de música —va dir Jan. Aquell diumenge va ser el primer de molts diumenges mu­ sicals. Un dia, una noia que passejava pel carrer el seu gos els va veure i els va demanar permís per gravar un vídeo. Aquest vídeo es va fer viral a totes les xarxes socials. Els veïns i veïnes del bloc del carrer Montsià van saber posar un somriure a molta gent. Llançaven un missatge molt esperançador amb una gran pancarta que cobria tot el bloc, hi deia: TOT ANIRÀ BÉ.

– 53 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 53

13/5/21 8:34


Premi_Pilarin_int_2021.indd 54

13/5/21 8:34


En Jan, la Clara i la màgia del dibuix

Pseudònim: Apol·lo 16 Autors i autores: Susagna Cardona Vidal, Miquel Castañón Lizárraga, Arnau Chaparro Gallart, Vera Elizondo Cucala, Mariona Garcia Castelló, Mariona Moré Mateu, Mario Palmisano Lamas, Èric Prat Funallet, Oleguer Riera Fonoll, Xavi Rivero Càrdenas, Annia Salvany Garde, Aleix Sanchiz Larriba, Martina Segura Ruiz, Dídac Solé Bonnin, Estel Tarraga Jerkovic, Nora Tugas de Felipe Categoria: Cicle mitjà Escola: Reina Elisenda Virolai de Barcelona Mestra: Mercè Covas Estruga

Premi_Pilarin_int_2021.indd 55

13/5/21 8:34


Hi havia una vegada a l’any 2020, en temps de confinament, una nena que es deia Clara. La Clara era una nena de 9 anys baixeta i primeta, però molt forta i àgil, pèl-roja, de pell molt blanca i pigada. Els seus cabells eren llargs i sempre els duia despentinats com si l’envoltés el vent. Els seus ulls, que sempre estaven imaginant, eren d’un color verd blavós. Li agradava vestir amb roba còmoda de colors vius i sempre portava els canells plens de polseres que sonaven al seu pas. Era simpàtica i alegre i li agradava molt fer nous amics, però quan s’enfadava... Millor no estar al seu davant! La Clara tenia un amic que es deia Jan. En Jan era un nen de 9 anys com ella que vivia al mateix replà. Era alt i prim, encara que li agradava molt menjar dolços, i era una mica mandrós. Tenia els ulls marrons i el cabell curt, rinxolat i negre com el carbó. Li agradava vestir sempre amb colors foscos. Era molt eixerit i trapella, però també molt despistat, tant que gairebé podia oblidar-se del seu nom! En Jan tenia un gos gros, de color canyella, jove i simpàtic que es deia Pastanaga i que el seguia a tot arreu. Ja feia un mes i mig que eren a casa perquè tothom estava confinat a causa de la COVID-19. La Clara passava moltes estones imaginant històries, dibuixant i llegint i en Jan ocupava el seu temps fent pastissos, jugant a bàsquet al passadís de casa, tocant el piano i, quan els seus pares podien, fent jocs de taula. Malgrat que intentaven divertir-se i fer coses que els agradaven, enyoraven sortir al carrer, anar a la plaça a jugar amb els seus amics, anar a l’escola, anar a veure els avis i moltes coses més. En Jan i la Clara es trobaven molt a faltar tot i que cada dia es veien i xerraven, de vegades una mica a crits, des dels balcons de casa seva. Davant de casa tenien un palo borracho que sempre havia estat molt bonic i florit, però aquell any... no sabien què li passava, no floria... Tots dos nens el recordaven amb estima i enyorança. – 56 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 56

13/5/21 8:34


– 57 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 57

13/5/21 8:34


Un dia a la Clara se li va acudir que podien recordar el seu arbre dibuixant-lo. Aleshores, van treure al balcó tots els seus colors i un full ben gran. La Clara molt decidida va començar a dibuixar. En Jan, però, anava pensant com ho faria, quins colors necessitaria, per on començaria... quan de sobte va veure com el palo borracho anava recuperant la vida. Els ulls d’en Jan es van obrir com a plats. No entenia què estava passant, era màgic! Va girar-se per avisar la Clara d’allò que estava passant i, bocabadat, va veure com cada traç que feia la seva amiga feia reviure l’arbre. Que feia una branca, aquesta li naixia a l’arbre, que dibuixava una fulla, apareixia a l’arbre. En Jan, al final, va entendre què estava passant i va cridar la Clara per explicar-li. —Clara, Clara, mira el palo borracho! Tot allò que dibuixes es fa realitat! La Clara en veure-ho no s’ho podia creure. Però, decidida, va començar a dibuixar petites punxes al tronc que anaven apareixent al tronc de l’arbre. Tots dos amics miraven el palo borracho mentre la Clara anava dibuixant petites flors de color rosa i blanc que anaven florint a l’arbre. Tots dos nens estaven meravellats en veure com recobrava vida el seu arbre i, en aquell moment, en Jan va tenir una pensada: li va dir a la Clara que dibuixés un pardal i ella ho va fer i, quan va acabar de dibuixar-lo, l’ocellet ja feia saltirons damunt d’una petita branca. Llavors, tots dos van començar a pensar qui més podria viure en aquell bonic arbre i en Jan, de seguida, va dir que segur que també hi viurien bé una família d’esquirols. La Clara no va dubtar ni un moment i es va posar a dibuixar-los i, de seguida, quatre petits esquirolets corrien amunt i avall del tronc. Aleshores, en Jan va tenir una altra gran idea: va acostar el seu petit piano a la finestra i va començar a tocar una música ben alegre i aquelles boniques notes van començar a aparèixer al dibuix de la Clara i a escampar-se per la seva petita ciutat omplint-la – 58 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 58

13/5/21 8:34


d’alegria. Tots dos amics estaven entusiasmats i van pensar que, potser, els seus poders podien ajudar a vèncer aquell virus que feia tants dies que els tenia tancats a casa. Però, com? Pensant, pensant i mirant la gran paret de maons marrons que tenien davant dels seus balcons, se’ls va ocórrer dibuixar-hi finestres i una gran porta blanca. La Clara anava dibuixant i en Jan tocant el piano quan, de sobte, aquella nova porta va anar obrint-se a poquet a poquet... Els nens no podien parar de mirar i, quan la porta es va obrir de bat a bat, es van adonar que era l’entrada a un altre món. Els dos nens es van mirar i van tenir la mateixa idea: i si la Clara els dibuixava a tots dos entrant per aquella porta? I pensat, dit i fet! En un tres i no res, estaven entrant dins d’aquell nou món amb una motxilla plena de colors, la llibreta màgica per poder sortir-ne quan els calgués i, és clar, acompanyats d’en Pastanaga que saltava d’alegria i anava ensumant tot allò que trobava i guaitant per protegir els seus amics de qualsevol cosa que els pogués passar en aquell món desconegut. Sense saber com, havien entrat en un món sense COVID on podien jugar amb els seus amics, córrer, cantar, xerrar i abraçar-se sense dur mascareta. Això era un somni! La Clara i en Jan no van poder vèncer el virus, però sí trobar estones per compartir amb els seus amics i la gent de la seva petita ciutat. Cada tarda van establir una hora per obrir la porta, van anar convidant els seus veïns i veïnes i van organitzar trobades, celebracions, jocs, xocolatades. Des d’aleshores, tothom en aquella contrada sap de la màgia del dibuix i coneix la història de la Clara, en Jan i en Pastanaga. I, quan el confinament passi, seguiran trobant-se tots per celebrar que plegats s’ho passen molt bé.

– 59 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 59

13/5/21 8:34


Premi_Pilarin_int_2021.indd 60

13/5/21 8:34


Una primavera viatgera

Pseudònim: Els DIVOCS-17 Autors i autores: Pol Andrés, Noa Borràs, Paula Borrego, Aitor Calzado, Ariadna Candel, Hugo Cuevas, Andreu Fernández, Toni García, Claudia González, Martina Granados, Pablo Montes, Andreu Navarro, Paula Picó, Ángel Salas, Carlos Sánchez, Aran Tolosa, Martí Truqué Categoria: Cicle mitjà Escola: Col·legi Claret de Sabadell Mestra: Francesca González

Premi_Pilarin_int_2021.indd 61

13/5/21 8:34


La primavera de l’any 2020 va ser la més especial de la meva vida. El món es va aturar per culpa d’un virus que feia emmalaltir molta gent. Ens vam haver de quedar tancats a les nostres llars durant moltes setmanes, però jo recordo aquells dies de manera molt emocionant. Un dia, el meu pare va arribar amb una mascareta a la cara. Jo mai l’havia vist així! Em va fer gràcia i em vaig posar a riure. No m’imaginava pas que la mascareta seria una part tan important del nostre vestuari durant molt de temps... Una tarda, el meu pare va desaparèixer misteriosament i vaig començar a sentir sorolls que venien del garatge. De cop i volta el veig amb una samarreta al cap i un sac a les mans. —Papa!!! Què fas amb la samarreta al cap? Què és aquest sac? —li vaig preguntar tota sorpresa en veure’l d’aquella manera. —És una tenda de campanya que muntarem ara mateix a la terrassa. A partir d’avui sóc un explorador i vull que m’acompanyis en els meus viatges i aventures! —Però com ho farem papa, si no podem sortir de casa? No entenia res de res... —Viatjarem de la manera més poderosa que hi ha… amb la imaginació. Estàs preparada? On vols anar? —Doncs ara mateix m’agradaria sentir el soroll de les onades del mar. En un tres i no res vam muntar la tenda de campanya a la terrassa de casa i, un cop dins, ens vam estirar l’un al costat de l’altre. —Tanca els ulls i imagina aquella cala que tant ens agrada de la Costa Brava. El pare es va treure de la butxaca un cargol de mar i me’l va acostar a l’orella. —Sents el soroll del mar? —Si papa, és fantàstic… – 62 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 62

13/5/21 8:34


– 63 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 63

13/5/21 8:34


El pare i jo vam estar recordant el preciós paisatge de la cala i ens vam submergir dins l’aigua fresca del mar, junts de la mà. L’endemà ens vam tornar a posar dins la tenda de campanya i em va tornar a preguntar on volia anar. Jo li vaig dir que m’agradaria pujar a un cim molt alt i mirar el més lluny possible. El pare em va fer viatjar amb la imaginació a una muntanya. Vam observar el cel blau i els cims nevats de les muntanyes pro­ peres. Un altre dia vam anar a un desert. Allà vam contemplar el cel estrellat i vam sentir el silenci i la pau que ens envoltava. En una altra ocasió vam viatjar fins a una jungla llunyana plena d’animals exòtics. L’olor de la vegetació ens va acompanyar en una aventura a l’estil dels millors exploradors. Un altre dia ens vam embarcar amb un veler i vam arribar fins a Formentera. El mar estava encalmat i l’illa estava preciosa... Cada dia era una aventura diferent... Passejar per una ciutat desconeguda, sobrevolar un volcà en erupció, dormir dins d’un iglú, fins i tot un indi molt simpàtic ens va deixar el seu tipi i vam ballar danses tribals vora una foguera... La nostra tenda de campanya era el refugi per fugir cada dia del confinament i un moment especial compartit amb el meu pare. Estic segura que un dia podrem viure aquestes aventures de debò i si no, doncs ens quedarem a la nostra estimada cala de la Costa Brava i volarem amb la imaginació... Veure món està bé, però crec que l’important en els viatges és fer-los en bona companyia.

– 64 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 64

13/5/21 8:34


L’aventura inesperada de la Clàudia

Pseudònim: AEA Autors i autores: Abril Morenas Martínez, Eva Giménez Valdés i Ares Farré Garcia Categoria: Cicle mitjà Escola: Col·legi Mare de Déu de Montserrat de les Borges Blanques Mestra: Laura Oró Mònico

Premi_Pilarin_int_2021.indd 65

13/5/21 8:34


Hi havia una vegada una nena que es deia Clàudia, era una nena normal com les altres, però ella es notava diferent perquè li agradava llegir llibres d’històries futurístiques i de ciènciaficció. Un dia, va sortir de l’escola i es va trobar una biblioteca que no havia vist mai, era estranya. Ella que era molt curiosa i valenta va decidir entrar. Un cop dins va veure que no hi havia ningú i, caminant pels llargs passadissos plens de llibres, va arribar a una sala molt gran, semblava del futur, era diferent. La Clàudia es va adonar que hi havia un prestatge molt i molt gran amb un sol llibre brillant. La nena va agafar el llibre i va veure que en un costat de la portada hi havia el seu nom escrit, la Clàudia es va sorprendre molt. En veu alta va dir: «Això és molt estrany!», portant la seva mà a la cara. A continuació, va obrir el llibre per la pàgina 212, hi havia una porteta. Sense donar-li temps de pestanyejar, un fort remolí se la va endur i va anar a parar en un lloc molt estrany. Davant seu va veure una porta on deia «Habitacions COVID-19». Va decidir obrir-la i només entrar va veure mascaretes, guants, productes de neteja, gel hidroalcohòlic i medicaments. De sobte va tenir molt fred, es va adonar que les finestres estaven totes obertes i que hi havia molt corrent d’aire, i això la va sorprendre. —Com és que tenen les finestres obertes de l’edifici si encara fa fred? —va pensar en veu alta. La Clàudia va recordar que el seu padrí Manel sempre li llegia històries molt interessants, però com la d’aquest llibre brillant no n’havia sentit mai cap. La Clàudia, com que era tan valenta, va agafar una mascareta i va entrar a les habitacions, però una infermera una mica malhumorada va dir: —Però que hi fas tu aquí? Hauries d’estar confinada a casa, i si vens a visitar un familiar teu has de portar una roba especial i 2 o 3 mascaretes. – 66 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 66

13/5/21 8:34


– 67 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 67

13/5/21 8:34


—Perdó, però jo no sóc d’aquesta ciutat, senyora. Quina ciutat és aquesta? —va preguntar la nena tota encuriosida. —I doncs, que hi fas aquí? Estem a Salou! —va contestar cridant. —Ahh!, Ja ho sé, aquí hi ha un parc d’atraccions molt divertit! —va dir contenta la Clàudia. —Aquest parc fa molts anys que està tancat! No vindràs pas del passat? —va preguntar tota sorpresa la doctora. —No ho sé, pot ser sí, estem a l’any 2011, oi? —NOOOO! Això és l’any 2020 —va contestar cridant la doctora—. Au, posa’t una mascareta. —Què és això? —es va estranyar la Clàudia. Tot seguit, la doctora va trucar a un policia i amb qüestió de segons va aparèixer. La Clàudia va tenir molta sort perquè el policia que s’havia de fer càrrec d’ella era molt agradable. Ell li va dir: —Hola, el meu nom és Albert, hauràs d’acompanyar-me a comissaria, però no et preocupis, només és per fer-te un seguit de preguntes. La Clàudia va seguir el policia i mentre caminaven direcció a comissaria va veure que els carrers estaven buits, les botigues i els restaurants tenien la porta abaixada. Els parcs estaven tancats i els seus arbres estaven més alts i florits. El mar estava més cristal·lí, però no hi havia turistes, no hi havia ningú. La Clàudia en veure aquella situació li va preguntar a l’amable policia: —Per què no hi ha ningú? El policia li va contestar: —Clàudia, estem davant d’una pandèmia, es diu COVID-19 —va dir tot trist. —Què és? La COVID-19 és una malaltia? —va preguntar la Clàudia tota encuriosida. —Sí, és un virus i es contagien moltes persones, i per aturar-lo hem d’estar tots tancats a les nostres cases. Estem en un confi– 68 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 68

13/5/21 8:34


nament, on hem d’evitar reunir-nos amb les nostres famílies i amics. —Els nens i les nenes no van a l’escola tampoc? —No, Clàudia. Ells es veuen a través dels ordinadors, fan video­ trucades —va contestar el policia. Es va produir un llarg silenci, i la Clàudia no deixava de pensar en allò que veia i en allò que l’Albert li havia explicat. Finalment, van arribar a comissaria i l’Albert li va fer un seguit de preguntes sobre com havia arribat allí. La Clàudia, mentre contestava, va tornar a veure el llibre, que se l’havia cruspit, en una prestatgeria darrere de la taula del policia. L’havia d’agafar com fos per marxar d’aquell malson. —Clàudia, vaig a buscar un document que has de firmar, ara torno —va dir-li el policia. Ella va pensar que era el seu moment, era l’hora d’agafar el llibre i tornar a l’any 2011. Així doncs, va aixecar-se de la cadira i, un cop va tenir el llibre, va anar fullejant-lo fins a trobar la pàgina 212. I allí estava dibuixada la porteta i sense donar-li temps de pestanyejar, un fort remolí se la va endur. Aquest cop va tornar a la biblioteca i corrents va anar cap a casa. La Clàudia va trucar al timbre de casa seva i el seu germà va obrir la porta. Ella tota nerviosa va entrar cridant: —Mare, pare, l’any 2020 hi haurà una pandèmia on haurem d’estar a casa i haurem d’anar amb mascareta pel carrer, no podrem anar a l’escola ni anar a treballar, els arbres creixeran molt i els mars estaran més nets! —Va Clàudia, quin conte t’ha explicat avui el padrí Manel? T’ho creus tot! —va dir la mare tot rient.

– 69 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 69

13/5/21 8:34


Premi_Pilarin_int_2021.indd 70

13/5/21 8:34


El fantàstic conte desastre

Pseudònim: Oliva_1 Autora: Olivia Vivas Turró Categoria: Cicle superior Escola: Saint George’s School de Fornells de la Selva Mestra: Mariona Serra

Premi_Pilarin_int_2021.indd 71

13/5/21 8:34


Hi havia una vegada una nena, un drac, un castell i un príncep… espera un moment, aquest principi no m’agrada gens ni mica. A veure si així millora: hi havia una vegada una nena, això sí que està bé, un drac, el drac ens el quedem perquè m’agraden molt, un castell… No sé, no li acabo de veure la gràcia a un castell, potser podríem canviar-ho per una escola o un parc? Una escola. Sí. Així està millor. Tornem a començar: hi havia una vegada una nena, un drac, una escola i una pila de nenes i de nens més. Ara sí, ara està perfecte. —Olivia, el sopar és a taula!! —Ja vinc!! No vull deixar aquest conte a mitges, li he promès a les meves amigues que demà el llegiríem juntes, però si no m’assec a taula en els propers dos minuts sentiré allò de «volsbaixarOli­ viadunavegada» així, tot seguit, sense respirar i després «sinovensjaetquedessensedibuixarunasetmana». No entenc com aguanta tant sense aire. He d’acabar aquesta història per poder-la llegir amb la Lola i la Nahia. Després, afegiré els seus comentaris. Ja me’ls imagino, i per fi, quan estigui tot ben lligat, la dibuixaré. —OLIVIA! —Ja sóc aquí. Salto a la cadira i agafo la cullera amb un somriure. M’ha anat pels pèls. Sopo tan ràpid com puc encara que la crema de carbassó i jo… puaj, quin fàstic. A qui se li va ocórrer fer una crema tan i tan verda? La meva germana xerra pels descosits i la mama, per sort per a mi, no s’adona que no m’acabo tot el plat. Estic tan cansada que només puc afegir una línia abans de quedar ben adormida. —Nenes, nenes!!! —saludo la Nahia i la Lola a la porta de l’escola—. Ja gairebé tinc la història acabada. Només em falta el dolent. – 72 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 72

13/5/21 8:34


– 73 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 73

13/5/21 8:34


—Hi surten prínceps guapos? —em pregunta la Lola. —No diguis bajanades, Lola, i tant que n’hi surten, i princeses ben valentes com nosaltres. —I un drac —els hi dic—, però no vull que sigui el dolent. Els dracs m’agraden i no han fet mai mal a ningú. Sona la campana i correm cap a classe. El que fem és divertit i a l’hora de plegar el professor Joel ens diu: —Agafeu totes les vostres coses, potser estareu uns dies a casa. Ens quedem bocabadats. A casa? Per què? No són vacances. —L’escola tanca? No hem de tornar mai més? —fa broma en Sergi saltant d’alegria. —L’escola no tanca i clar que haureu de tornar, home. Només seran uns dies. Hi ha un virus i els metges diuen que ens hem de quedar a casa per evitar que s’escampi i es posi malalta més gent. La veritat és que no entenem res i marxem a casa la mar de contents perquè ens acaben de donar vacances. Però una setmana més tard… Si això són vacances jo sóc una sirena. Trobo molt a faltar les meves amigues i els meus amics, fins i tot trobo a faltar el menjar de l’escola i això de fer classe a través d’una pantalla d’ordinador no té cap gràcia. I encara no he pogut acabar la meva història i no l’he pogut dibuixar. —Què fas? —la meva germana Àgata apareix per la porta de la meva habitació. —Res. —Estàs trista? —Tu no? —Sí, però tot anirà bé. Ja veuràs. —Com ho saps? —li pregunto asseguda al llit, escoltant-la de debò. – 74 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 74

13/5/21 8:34


—No ho sé. Ho suposo —contesta mirant cap a la prestatgeria de llibres—. Les teves històries sempre acaben bé, no? —Exacte! Tens raó! He de trucar a la Lola i a la Nahia. La mama em deixa el telèfon i parlo amb les meves amigues. Entre les tres tenim unes idees fantàstiques, la veritat és que tot plegat és una bogeria, però no deixem que això ens aturi. Jo sóc l’encarregada d’acabar de preparar-ho tot i estic tan nerviosa que dono voltes pel llit tota la nit. L’endemà, la classe al Meetup comença com sempre, hi ha dues nenes a qui no els hi va el micro, a la senyoreta li falla la càmera i sentim de fons gatets, nens petits i les mares i els pares que intenten treballar des de casa. —Senyoreta, senyoreta! —Sí, Olivia? Et passa alguna cosa? —No, bé, sí. Tinc una idea. —Quina idea? Hem de fer classe. Ara és el moment. —Ja, però estem tots una mica tristos. Ara em mira amb cara de pena i preocupació, així que segueixo abans que les coses empitjorin —Abans del confinament vaig començar un conte. Ens l’inventem amb la Nahia i la Lola i després el dibuixo. —Sí, ja n’hem fet dos —diu la Nahia —L’Olivia els dibuixa, la Nahia i jo els pintem i d’un en vam fer una obra de teatre per Nadal per als papes —afegeix la Lola. —Ah sí? La profe està intrigada. Bon senyal. —Hem pensat que podríem fer el conte entre tota la classe —explico. —I jo què hauria de fer? —pregunta la Maria —I jo? —crida en Sergi—. Jo vull pintar. —Jo vull que hi surtin robots —demana l’Àlex. – 75 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 75

13/5/21 8:34


—I jo futbolistes —diu la Laura. —I fades —afegeix en Roger. —Nens, calleu, això sembra una olla de grills. —Però senyoreta, ho podríem fer junts. Ara no fem res junts —li dic. —En això tens raó, Olivia, però com ho podríem fer? Vols dir que no serà un desastre? Està a punt de dir que sí!!!! —És igual que sigui un desastre. Entre tots l’arreglarem. Ara la senyoreta somriu, feia molt que no la veiem tan contenta. —Què us sembla nens? Fem un conte junts? —SÍ!!!!!!!!!! —cridem tots. Aquest és el resultat: Hi havia una vegada una escola plena de nenes, de nens, de futbolistes i de fades. Al pati del bosc hi vivia un drac vermell, un drac verd amb ales i una família de robots. Un dia va arribar un príncep i va dir que volia fer fora els dracs i els robots, però les nenes, els nens i els futbolistes li van dir que de cap manera, que si ell volia i es portava bé es podia quedar, però que mai de la vida marxarien ni els robots ni els dracs d’allà. El príncep es va quedar i es va instal·lar en el submarí que hi havia aparcat al fons del riu. És un desastre de conte, no sé pas com el dibuixaré, però ens ho vam passar molt bé fent-lo junts i quan vam tornar a l’escola el vam penjar a la classe perquè tothom el veiés. Hem decidit que el llegirem junts cada any per recordar que si estem junts, sigui com sigui, estem menys tristos.

– 76 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 76

13/5/21 8:34


Un pastís accidentat

Pseudònim: Els confinats Autors i autores: Abderrazak Abachane Ait Alla, Adrián Acosta Gerich, Júlia Ajenjo Ortiz, Bruna Andreu Martín, Eduard Petre Balteanu, Carlos Burgos García, Cristina Cano Briñas, Edgar Compte Rubio, Judith Fernández Sánchez, Pere Gay García, Mohamed Ghailan, Bernat Graset Vilella, Montserrat Martha Guzmán Jové, Iker Martínez Zurita, Clàudia Mestres Grinyó, Bernat Montalà Cerés, Jana Nomen Mosquera, Enaitz Paredero Vedriel, Aina Pérez Obré, Itziar Reyes Fernández, Sean Paul Sánchez Vargas, Alba Soler Juanpere, Ruoxuan Su Zhang, Maria Amàlia Teixell Fumadó, Artur Vargas Castellano, Carla Vargas Guinovart, Eloy Vidal Rojas, Ángela Yeste Ochoa Categoria: Cicle superior Escola: Col·legi La Presentació de Reus Mestra: Àfrica Cordón de la Guardia

Premi_Pilarin_int_2021.indd 77

13/5/21 8:34


Tot va començar una tarda que semblava com qualsevol altra. Els meus amics em van preguntar: —Joan, has sentit que tenim dues setmanes de festa? A les 17 h, en sortir de l’escola, vaig tornar a casa amb la meva germana Sara preguntant-nos què volia dir la paraula confinament. Al llarg dels dies ens vam adonar del seu significat. La gent es va tornar boja i va comprar molts productes al supermercat, sobretot paper de vàter (encara no entenc què volien fer amb tant de paper, disfressar-se de mòmies?). Els prestatges van quedar buits... La vida ens va canviar de sobte! Els pares ens van explicar què era la COVID-19 i ens van dir que durant uns dies no podríem sortir de casa. La meva germana no ho va entendre gaire, ja que només tenia 6 anys. Jo ho vaig entendre de seguida i em vaig espantar perquè un nou virus estava confinant la població mundial. Aviat una rutina nova va arribar a casa meva. Les converses amb els amics i familiars eren a distància i les classes es feien on line. Una de les coses més divertides va ser «la moda del pijama». Alguns nens i nenes només es vestien de carrer amb la part de dalt i portaven els pantalons del pijama posats durant les classes (jo també ho vaig fer alguna vegada). Tot i així, els problemes tècnics ens van jugar alguna mala passada. El que recordo amb més emoció d’aquelles setmanes són els aplaudiments de les 8 del vespre. Tothom unit per agrair als sanitaris i a les sanitàries la seva heroïcitat en aquells moments complicats. I també ens van servir per conèixer millor la nostra veïna, la senyora Antonieta. Ella vivia sola just al pis del costat i sempre ens saludàvem cordialment a l’ascensor, però mai havíem parlat tant com en aquells dies. A poc a poc, vam anar sortint al balcó una estona abans per poder parlar amb l’Antonieta, sabíem que li agradava la nostra companyia. Parlàvem de tot: de receptes, dels carrers buits, de les classes, dels seus – 78 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 78

13/5/21 8:34


– 79 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 79

13/5/21 8:34


nets i de totes les coses «modernes» que es podien fer a la xarxa, però que ella no entenia gaire. Li ensenyàvem els nostres vídeos de Tik Tok i sempre la fèiem riure. En aquells moments la senyora Antonieta desconnectava de la pandèmia. Sempre estava molt xerraire quan sortíem al balcó, però un dia la vam notar trista, semblava que hagués estat plorant. Li vam preguntar què li passava i ens va explicar que el seu aniversari s’acostava. Li faltaven dos dies per fer 80 anys i havia estat preparant una festa familiar que no es podria celebrar. Aquell dia li vam explicar molts acudits per fer-la riure, pobreta... Quan vam entrar a casa vaig parlar amb la meva germana i vam decidir preparar-li una sorpresa per celebrar el seu ani­ versari, volíem que estigués contenta i se sentís acompanyada. La Sara volia sortir al carrer per comprar-li una bufanda o una nina (potser la volia per a ella), però jo li vaig recordar que totes les botigues estaven tancades, només estaven obertes les de productes de primera necessitat. A més a més, estàvem con­ finats! Així que calia pensar en alguna idea millor. De sobte, mirant l’aplicació Tik Tok vaig veure una recepta d’un pastís d’aniversari, quina bona idea! Vam comprovar que tinguéssim tots els ingredients al rebost. Aprofitaríem el moment en què els pares estiguessin teletreballant per preparar el nostre su­ perpastís, volíem que fos una sorpresa per a tots! Va arribar el gran dia, el de l’aniversari de la senyora Antonieta, estàvem molt nerviosos i emocionats. Per fi, els pares es van tancar al despatx per treballar i nosaltres vam aprofitar el meu descans del pati per començar a cuinar! Al taulell de la cuina teníem tots els ingredients i només feia falta seguir pas a pas la recepta del Tik Tok. La meva germana i jo ho vam aconseguir! Ens faltava l’últim pas, fornejar el pastís. Amb molta cura vam posar la massa en un motlle i aquest a dins del forn. En 40 minuts tindríem la sorpresa preparada! – 80 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 80

13/5/21 8:34


Vaig sentir la meva mestra que passava llista. Uiii, quasi que no arribo a la classe, vaig pensar. Li vaig dir a la Sara que era l’encarregada de vigilar el forn, m’havia d’avisar quan sonés el timbre del temporitzador. De sobte, vaig començar a sentir pudor de cremat! Immediatament, vaig córrer cap a la cuina d’on sortia fum! —Mamà! —vaig cridar— Ajuda’m!!! La mare va venir corrents, ràpidament va obrir la finestra de la cuina i va apagar el forn. Tenia cara de pomes agres... Li vaig haver d’explicar el nostre pla. Tot i que estava disgustada perquè havíem utilitzat el forn sense la supervisió de cap adult, la mare va veure la nostra bona intenció. El càstig va ser important ja que havíem posat tota la família en perill (una setmana sense telèfon mòbil per a mi i sense tauleta per a la Sara). Per cert, la Sara estava jugant a nines i escoltant música a tot volum, per això no havia sentit el timbre del forn. La mare ens va dir que tornaríem a fer el pastís, al cap i a la fi tots volíem veure feliç la senyora Antonieta. Vam posar fil a l’agulla i entre tota la família vam tornar a elaborar el pastís (fins i tot el pare, a qui no li agrada gens cuinar, ens va ajudar). Estàvem molt il·lusionats, emocionats i nerviosos esperant l’hora de sortir al balcó. Com cada dia des de feia temps, vam sortir una estona abans. La senyora Antonieta encara no hi era. Vam cantar la cançó de moltes felicitats tots junts i altres veïns, en sentir-nos, també van sortir als balcons i es van afegir a la cançó. En aquell moment va sortir la senyora Antonieta amb llàgrimes als ulls, estava molt emocionada. Li vam donar el pastís i un dibuix que havia fet la Sara on sortíem els tres xerrant al balcó. Va estar molt agraïda per la sorpresa. Li vam explicar el nostre pastís «accidentat» i ens va preguntar si estàvem tots bé. Vam passar una estona xerrant, explicant anècdotes i la vam fer riure molt, moltíssim. – 81 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 81

13/5/21 8:34


Aquella nit va ser molt especial, em vaig sentir bé amb mi mateix, content d’haver ajudat i acompanyat una senyora gran que ho necessitava. Crec que va ser un dels millors moments del confinament. Ajudar els altres t’eixampla el cor!!!

– 82 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 82

13/5/21 8:34


Les motxilles tenim sentiments

Pseudònim: SNOOPY Autora: Elsa Jané Orteu Categoria: Cicle superior Escola: Escola Pia de Granollers Bibliotecària: Pilar Jarque i Martínez

Premi_Pilarin_int_2021.indd 83

13/5/21 8:34


—AAAAAHHH! No ho aguanto més! Estic fart, fa 2 mesos que estem tancats a casa i no puc fer res! L’avi està malalt a l’hospital i no el puc anar a veure!!! Aquest és el Biel i jo... sóc una motxilla, una motxilla normal i corrent, la motxilla del Biel Mas. Des de fa dos mesos estic tancada a l’armari de la seva habitació sentint crits d’ell i dels seus pares. No entenc per què estan tan... nerviosos, tristos, enfadats? No sé què els hi passa, però trobo a faltar un munt anar a l’escola penjada del braç del Biel i estar a classe mirant-li la cara amb què escolta la mestra, i com escriu amb aquella lletra tan rodoneta...! El Biel és un nen molt alegre, sociable, molt mogut i esportista, però el que més m’agrada d’ell és que és un nen molt sensible, s’estima molt els seus amics, els seus pares i... l’avi! L’avi és potser la persona que més s’estima. Com m’agradava anar a casa seva després de classe i veure com jugaven a cartes junts, com jugaven a futbol al pati, ai, quins records, quines ganes que tot sigui com abans i poder sortir d’aquest maleït armari. Tot va començar un dijous de març al matí. El Biel em va agafar i vam anar cap a l’escola. En arribar es va trobar els seus amics i van pujar junts cap a la classe. Mentre treien els llibres va venir la professora de català a ensenyar els diftongs i els hiats, és tan complicat, em vaig marejar només de sentir aquells noms tan estranys... El Biel va agafar un full, va escriure la data: 12/3/2020 i de títol: diftongs i hiats. Un cop va acabar la classe de català va venir el professor de matemàtiques per repassar les divisions. Tot seguit el Biel es va acostar a mi, em va agafar l’esmorzar i se’n van anar al pati. Durant aquella mitja hora de silenci a la classe, jo encara donava voltes als diftongs i els hiats, però em vaig tornar a fer un embolic...! Quan el Biel i els seus companys van tornar a classe la directora va entrar. Jo en aquell moment vaig pensar que venia per explicar – 84 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 84

13/5/21 8:34


– 85 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 85

13/5/21 8:35


l’activitat de Sant Jordi que faríem aquell any. Però va explicar una cosa d’un tal «Confinament». Qui és en «Confinament»?, vaig pensar jo. No me’n recordo gaire del que va dir, només me’n recordo que no vaig entendre absolutament res. Abans de marxar, el Biel em va posar tots els llibres, l’agenda, la carpeta, l’estoig i l’ampolla d’aigua dins meu, de cop em vaig començar a sentir molt pesant. Vam marxar a casa, va treure-m’ho tot i ho va deixar a l’escriptori. Em va tancar a l’armari i des de llavors no he sortit. Cada nit sento com el Biel plora amb el cap sobre el coixí. Sempre sento sorolls per l’habitació cosa que em fa pensar que el Biel no surt de casa. Però... Per què??? Ei! Una cosa que no us he explicat, és que tinc un amic molt amic, es diu Roc, és el diari del Biel on escriu com viu el seu dia a dia. Fa molts dies que no veig el Roc, però si tingués l’oportunitat, li preguntaria què hi escriu, per poder entendre què està passant, per què el Biel està així i per què fa tants dies que estic aquí dins i... Un munt de coses més. Avui m’he despertat i he trobat una foto de l’avi i el Biel al pati de casa. M’ha fet una il·lusió...! Quan el Biel s’ha llevat, he sentit que la mare el cridava perquè anés al menjador. El menjador està bastant lluny de la seva habitació i no he pogut escoltar gaire cosa. Ha tardat una estona a tornar, però després d’uns minuts he començat a sentir un plor que cada vegada augmentava de volum. Quan ha tornat a l’habitació, no ha parat de plorar ni un moment. Estava tan enfadat que ha començat a donar cops als mobles i als armaris. Aiiix! Estic farta! Si pogués demanar un desig, demanaria poder entendre què està passant i poder ajudar el Biel. Pensareu que una motxilla no pot estar contenta, enfadada, sorpresa... però el cas és que sí, tenim sentiments. Ahir el Biel, que encara estava enfadat, continuava donant cops a tots els – 86 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 86

13/5/21 8:35


llocs fins que... va obrir l’armari i tot d’una hi va llençar el Roc, el seu diari i el meu millor amic, us en recordeu? Se’m van il·luminar els ulls, però no us imagineu què va passar. Li vaig preguntar sobre el Biel, però em va dir que no ho podia explicar, que la seva feina era guardar els secrets que hi escrivia ell. L’única i pitjor cosa que em va dir és que... l’avi havia mort. És per això que us asseguro que les motxilles podem estar tristes, molt tristes. Jo i el Roc ja fa uns dies que som junts a l’armari. El Biel no para de remugar i ara entenc per què. El Roc i jo també estem una mica fets pols, però no hi podem fer res. Cada dia que passa el Biel està més calmat, té moments de tristesa però res comparat amb la setmana passada. Amb els pares estan preparant la seva festa d’aniversari, suposo que el fet de veure la família i rebre algun regal el farà estar una mica més animat. Ahir va obrir l’armari i es va emportar el Roc, es va deixar l’armari obert i vaig poder veure com hi escrivia alguna cosa. No em vaig esforçar gaire a mirar que hi posava perquè tal com el Roc havia dit, la seva feina era guardar els secrets del Biel. S’hi va entretenir bastant i, un cop va acabar, el va guardar en un racó de l’escriptori. Ara l’armari està sempre obert i ho agraeixo. Hi haurà qui diu que quan una persona mor ja no la veus mai més, però és que avui quan m’he llevat he vist el Biel fullejant el seu diari i he pogut llegir alguna cosa. Ja sé que no està bé, però he vist la paraula avi entre lletres i no m’hi he pogut estar. Efectivament estava llegint sobre l’avi, deia coses tan boniques que us prometo que a banda de quasi plorar, he tornat a veure l’avi enmig de totes aquelles lletres... Avui ha estat un dia rodó! —Per fiiii! Ja podem sortir!!! – 87 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 87

13/5/21 8:35


Aquest és el Biel que jo conec. Érem al replà de casa, tornàvem a l’escola!!! Quina il·lusió! Confirmo que les motxilles tenim sentiments, avui m’he sentit com mai!!! El Biel s’ha retrobat amb els amics i els mestres i ha estat molt content de tornar a la seva escola. A més a més, avui a la tarda hem celebrat el seu aniversari i sabeu quin ha estat el seu regal preferit? Els pares li han emmarcat aquella fotografia amb l’avi al pati de casa. Quan el Biel l’ha obert se l’hi han ennuegat els ulls, però de seguida un somriure li ha il·luminat la cara, ha abraçat la fotografia i ha mirat el cel sense esborrar aquell somriure que tenia. Quan tots ens hem recuperat del moment trist, el silenci s’ha fos i els cosins han cridat el Biel per anar a jugar a pilota. Ell ha guardat la foto delicadament dins meu i sabeu què? Ha trobat el full d’aquell últim dia d’escola, el dels diftongs i els hiats, 12/3/2020... Encara no he entès què va passar, però no m’esforço a recordar-ho, no vull ni pensar-hi. Avui agraeixo que estic aquí, amb tota la família, l’avi inclòs, i amb el meu estimat Biel.

– 88 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 88

13/5/21 8:35


Un nou món

Pseudònim: Sayfel18 Autor: Manel Rosell Martínez Categoria: Cicle superior Escola: Escola Sant Ramon del Pla de Santamaria Mestra: Maria Carme Compte Domingo

Premi_Pilarin_int_2021.indd 89

13/5/21 8:35


Qui ens havia de dir que ens passaria tot això...? De sobte, va venir un virus i va revolucionar la nostra vida... N’havíem sentit a parlar, però el sentíem lluny... No podia ser que arribés al nostre continent, al nostre país, al nostre poble, a l’escola, al veïnat, a la meva llar... La veritat, no em pensava que ens confinarien... De cop i volta, se’m va obrir una porta a un nou món: CASA MEVA! Abans de la maleïda pandèmia, m’encantava fer vida social: sortir amb els amics pel poble, anar a l’escola o fer excursions per la muntanya. I, per aquest motiu, quan ens van tancar, vaig pensar que seria una cosa horrible i totalment aïllant. Em vaig espantar, vaig tenir una horrible sensació de poca llibertat i de bloqueig. Amb el pas del temps, vaig acceptar la nova realitat i em vaig adonar que no estava tan malament això d’estar tancat a casa; vaig començar a posar noms a algunes de les habitacions per fer veure que tot era normal, però sense sortir al carrer. Per exemple, jo tenia un laboratori: la cuina. Allà, feia des de receptes casolanes fins a experiments que em manava l’escola o que a mi mateix se m’acudien. No teníem molt de material de laboratori, però les receptes de cuina em sortien boníssimes! Cada dia, els preparava el cafè i algunes postres als pares. També hi havia l’escola que, sens dubte, era la meva habitació. Era el meu espai personal on feia les activitats que em proposaven els mestres i tot tipus de manualitats. Per sort, aquí sí que hi tenia una bona quantitat de materials. El meu punt de trobada amb els amics era el despatx. Allà, hi havia l’ordinador i la consola. Amb l’ordinador, podia parlar i trucar-los i, amb la consola, jugàvem plegats a un joc multijugador que ens permetia conversar gràcies als auriculars. Així ens semblava que continuàvem estant tots junts. I parlant d’amistats, sabeu que també vaig fer-ne de noves i molt importants? Doncs sí, i són ni més ni menys que la meva – 90 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 90

13/5/21 8:35


– 91 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 91

13/5/21 8:35


família a la qual, abans d’aquest confinament, no li donava gaire importància. I jo que pensava que seria avorrit jugar amb els meus pares i la meva germana petita... Doncs, no senyor! Rèiem tant que quasi sempre em descontrolava i queia de la cadira! I, per últim, el pati de l’escola que, evidentment, era el jardí. Quan no podia estar més estona dins de casa o ja havia acabat els deures, els jocs o les lectures, hi sortia. També el feia servir com a carrer ja que visc al final del poble. L’àvia, que viu quatre cases més enllà i necessita caminar, sortia al carrer del darrere (últim tram d’asfalt i sense cases) i em venia a veure. Però sempre protegits del virus, eh! Hi havia estones que mirava per la finestra, perquè tenia moltes ganes de veure què passava a fora. Mirar per la finestra, em feia pensar en com la gent ho vivia. N’hi havia que tenien la sort d’estar en un espai rural i d’altres que no en tenien tanta, vivien en un pis petit enmig d’una ciutat. Ben mirat, però, tots estàvem en la mateixa situació. Des del més ric al més pobre, del més jove al més vell i del més sa al més malalt, el virus no feia excepcions. El que realment calia era que tothom treballés en equip. Havíem de fer l’esforç de quedar-nos tots a casa i ser solidaris. Aquest pensament m’ajudava a adaptar-me millor. Realment, ara més que mai, em sento molt afortunat de tenir una casa tan gran i lluminosa. Penseu que, fins i tot vaig, passar el meu aniversari confinat! Tot i això, va ser extraordinàriament divertit. Els meus pares i la meva germana em van preparar una gimcana amb moltes proves esbojarrades, que m’anaven portant d’un lloc de la casa a un altre: de la meva habitació, al lavabo; del lavabo, al menjador; del menjador a la cuina; i de la cuina, al jardí, tot decorat amb garlandes i amb una música de fons molt ben escollida. Arrencava la festa! Va ser molt emocionant quan, sobtadament, – 92 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 92

13/5/21 8:35


es va presentar un cotxe a casa meva amb globus i música d’aniversari. Eren els treballadors de l’Ajuntament que es van apropar, em van felicitar i em van tirar confeti. Però la cirereta del pastís va ser el torneig d’escacs virtual que vam organitzar amb la colla d’amigues i amics. Quantes vivències que vaig passar durant el confinament! He d’admetre que vaig intentar ser valent, però també vaig tenir els meus moments dolents, sobretot durant els primers dies. Sort que, de mica en mica, vaig aprendre a compaginar somnis i realitat, família i amistats, curiositat i creativitat... Em vaig adonar que ser positius ens fa forts i feliços. Vaig descobrir el poder de saber donar sentit a la vida i aquest nou món que mai havia explorat tan a fons: CASA MEVA.

– 93 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 93

13/5/21 8:35


Premi_Pilarin_int_2021.indd 94

13/5/21 8:35


El meu desig

Pseudònim: Cavalls Autors i autores: Lia Aguilà, Emma Remolà, Pau Gaspà i Gabriel Gonzàlez Categoria: Cicle superior Escola: Mestral de Sant Feliu de Llobregat Mestra: Montse Vinyoles i Carlota Mora

Premi_Pilarin_int_2021.indd 95

13/5/21 8:35


Bon dia! Vaig exclamar, però quan em vaig parar a observar la cara de la meva mare em vaig estranyar; ella em va mirar, va sospirar i va començar: «Hi havia una vegada un cavall que pasturant pel bosc va caure en un pou, el seu amo no el trobava però finalment el va veure dins el pou. Aleshores...». —Hauràs de continuar tu la història —va dir la meva mare. —Què vols dir amb això? —vaig preguntar una mica preocupat. —Ens haurem de quedar un temps a casa... —Per què?!! —Te’n recordes d’aquell virus de la Xina? Aquell que surt a la televisió? Sí, exactament aquell. Doncs ha arribat a casa i els experts han decidit que ens hem de quedar un temps aquí dins. Vaig respirar profundament i vaig sortir al balcó ràpidament per intentar tranquil·litzar-me. Aleshores vaig sentir una veu que em va dir bon dia, jo vaig mirar per tots cantons fins que al balcó de dalt vaig veure un home que em mirava atentament, i jo, automàticament, vaig respondre bon dia. Vaig començar a parlar amb aquell home, li vaig explicar el que m’havia dit la mare. El senyor va preguntar si ella podia sortir. Va sortir i van començar a parlar, l’home la va felicitar, jo no entenia res. A partir d’aquell dia, a les vuit, ens reuníem al balcó per parlar amb ell. De mica en mica semblava anar-se incorporant a la nostra família. El dia a dia era força normal: em despertava, esmorzava, revisava els deures, jugava a videojocs mentre la mare comprava, jo preparava la taula i quan ella arribava menjàvem. La taula estava preparada, el menjar també, jo esperava ansiós a la taula resistint-me a l’olor dels deliciosos espaguetis amb salsa de tomàquet i formatge. Els minuts corrien ràpidament i la mare no arribava. Així va passar el dia sencer. No podia més! Vaig agafar un full i vaig continuar escrivint: «...el pastor va – 96 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 96

13/5/21 8:35


– 97 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 97

13/5/21 8:35


pensar que tot estava perdut, i va començar a tirar sorra al pou per enterrar el cavall. Però...». Tornaven a ser les vuit, com cada dia vaig sortir al balcó. Aleshores em va fer una pregunta estranya: —Quin és el teu desig, jovenet? —va preguntar el vell. —El meu somni és volar! —vaig contestar amb seguretat. Llavors la musiqueta del telèfon de casa va sonar. Eren de l’hospital. La mare estava ingressada amb COVID-19, vaig anar ràpidament al balcó i li vaig dir al vell somiquejant: —El meu desig ja no és volar, el meu desig és que la mare estigui bé i pugui tornar amb mi. —Oh! —va exclamar el vell—. No ho sabia, em sap molt de greu. —Jo tampoc ho sabia, m’acaben de trucar de l’hospital... Quan ha anat al supermercat es trobava malament, i quan tornava a casa s’ha desmaiat i una ambulància l’ha portat a l’hospital. —Què vols fer? —em va dir. —No ho sé... Se’m van il·luminar els ulls i vaig entrar ràpidament a casa, vaig agafar la maleta vella de l’armari i la vaig començar a omplir amb roba. Vaig sortir al replà, vaig pujar un pis i vaig trucar a la porta. El vell va obrir i em va mirar desconcertat. —Què fas aquí? —em va preguntar. —Em puc quedar a casa teva? El senyor va mirar al sostre i al cap d’uns segons va xiuxiuejar mirant a tots costats «Au, passa!». Vaig passar observant les parets, els mobles antics i els quadres penjats a les parets. Era una casa força peculiar, però vaig pensar que era normal per a aquell home. Vaig avançar rere seu fins a arribar a una porta marró amb claus i estelles que en sobresortien, el senyor va assenyalar-la amb el cap, vaig allargar la mà al pany de plom, el vaig girar aclucant els ulls i... Ostres! Era una habitació plena de joguines, un llit meravellós i una taula d’estudi. – 98 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 98

13/5/21 8:35


—Au! No et quedis badant a la porta —em va dir. Vaig córrer al llit i em vaig estirar tancant els ulls. Vaig pensar que seria una gran aventura... Van passar setmanes, i setmanes, i més setmanes que volaven com xurros! Però aquella nit, tenia els ulls apagats quan vaig sentir unes passes al replà. Vaig fer un bot del llit i vaig córrer a veure qui era amb l’esperança al cap. Vaig obrir la porta, vaig mirar a baix i vaig veure la mare obrint la porta de casa. Vaig baixar ploriquejant i em vaig llançar a la seva esquena. La vaig abraçar i vam estar parlant una estona. Finalment vaig anar a l’habitació i vaig agafar el full on escrivia la història, vaig començar a escriure: «Cada vegada que queia una mica de sorra, el cavall la trepitjava i cada cop era més amunt, fins que va arribar a dalt del pou i va tornar a pasturar tranquil·lament».

– 99 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 99

13/5/21 8:35


Premi_Pilarin_int_2021.indd 100

13/5/21 8:35


L’avi en el confinament

Pseudònim: Curiós Autor: Allan Yahir López Munguia Categoria: Educació especial Escola: El Carmel de Barcelona Mestra: Maite Álvarez Boronat

Premi_Pilarin_int_2021.indd 101

13/5/21 8:35


Hi havia una vegada un avi que un dia li van fer la prova de la COVID-19 i va sortir positiu. L’avi es va posar trist i el van confinar i no podia sortir al carrer. Tots els dies estava a casa, però els seus nets sempre parlaven amb ell per telèfon. L’avi havia de veure els seus amics per la finestra i estava tot el dia amb mascareta. Va arribar un dia que pensava que anava a morir-se. I... va perdre l’esperança. Els seus nets li van dir que no! Que no la perdés! L’avi estava content perquè els seus nets li van dir que no perdés l’esperança i ell es va emocionar perquè va sentir-se molt estimat. Un bon dia el seu net, que sempre mirava les notícies, va veure el seu avi i va dir: —Mare, mare, l’avi surt per la tele! El net va veure l’avi després de molt temps. Li va trucar: —Avi que t’he vist per les notícies! I l’avi va respondre : —Que bé que m’hagis vist! Al cap d’uns dies l’avi ja es trobava millor i s’havia curat. Jo estava molt content i l’avi va recuperar l’esperança. Recordeu: l’esperança és l’últim que es perd! Com li va passar al meu avi.

– 102 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 102

13/5/21 8:35


– 103 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 103

13/5/21 8:35


Escoles guanyadores de les divuit edicions

2004: Contes de la Mediterrània Àgora, Sant Cugat del Vallès CEIP Els Pins, Barcelona CEIP Herois del Bruc, Piera CEIP Mare de Déu de Montserrat, Castellbisbal CEIP Pràctiques, Tarragona CEIP Sant Bonifaci, Vinaixa CEIP Santa Maria de Gardeny, Lleida Col·legi Mare de Déu de Montserrat, les Borges Blanques Daina Isard, Olesa de Montserrat Escola Pia, Tàrrega La Salle, Palamós Maristes, Sabadell Menéndez Pidal, Barcelona Santíssima Trinitat, Badalona 2005: Contes de llibres CEIP Els Til·lers - ZER El Francolí, la Masó CEIP Gerbert d’Orlhac, Sant Cugat del Vallès CEIP Mare de Déu de Montserrat, Castellbisbal CEIP Pràctiques, Tarragona CEIP Ruiz Giménez, Palamós CEIP Santa Maria d’Avià, Avià Col·legi Sant Josep Obrer, l’Hospitalet de Llobregat Col·legi Sant Josep, Tàrrega Col·legi Sant Miquel, Barcelona Col·legi Vedruna, Girona Mare de Déu del Roser, Barcelona Escola Montessori, l’Hospitalet de Llobregat Santíssima Trinitat, Badalona Xaloc, l’Hospitalet de Llobregat 2006: Contes de música CEIP Carrilet, Palafrugell CEIP Doctor Joaquim Salarich, Vic CEIP Joaquim Ruyra, Barcelona CEIP Martí Poch, l’Espluga de Francolí CEIP Pàmies - ZER La Font de l’Aiguadí, Ginestar CEIP Rosa Sensat, Reus CEIP Rubén Darío, Barcelona CEIP Timorell, Castelldans

– 104 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 104

13/5/21 8:35


Col·legi Episcopal, Lleida Col·legi Sant Josep, Tàrrega Col·legi Sant Miquel, Barcelona Col·legi Vedruna, Terrassa Escolania de Montserrat, Montserrat Institució Escolar Claret, Sabadell Escola Mare de Déu del Roser, Barcelona 2007: Contes de festes CEIP Joan Benet i Petit, els Torms CEIP Malagrida, Olot CEIP N-I de Pràctiques, Barcelona CEIP Pràctiques, Tarragona CEIP Sant Josep, Tàrrega CEIP Torres Jonama, Mont-ras Col·legi Episcopal, Lleida Col·legi Mare de Déu de Montserrat, les Borges Blanques Col·legi Nostra Senyora del Carme, Balaguer Col·legi Sant Miquel, Barcelona Escola l’Espill, Manresa Escola Montessori, l’Hospitalet de Llobregat Institució Escolar Claret, Sabadell Saint George’s School, Fornells de la Selva ZER El Sió, Butsènit d’Urgell 2008: Contes d’aigua CEIP 3 d’abril, Móra la Nova CEIP El Canigó, Sant Just Desvern CEIP Els Raiers, la Pobla de Segur CEIP Font d’en Fargas, Barcelona CEIP Macià-Companys, Agramunt CEIP Maria Ossó, Sitges CEIP Martí Poch, l’Espluga de Francolí CEIP Pàmies, Ginestar CEIP Pràctiques, Tarragona Escola Claret, Sabadell Escola Cultura Pràctica, Terrassa Escola Mare de Déu del Lledó, Valls Escola Mare de Déu del Roser, Barcelona Institució Montserrat, Barcelona

– 105 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 105

13/5/21 8:35


2009: Contes de l’Univers CEIP Annexa-Joan Puigbert, Girona CEIP Joan Maragall, Vilanova del Camí CEIP La Farigola del Clot, Barcelona CEIP Mare de Déu de Montserrat, Castellbisbal CEIP Palau, Palau-solità i Plegamans CEIP Puiggraciós, la Garriga CEIP Subirats, Lavern CEIP Vila-Romà, Palamós Col·legi Mare de Déu de Montserrat, les Borges Blanques Escola Mare de Déu del Roser, Barcelona Escola Pia, Olot Escola Sant Domènec de Guzman, Tarragona Escola Shalom, Barcelona Institució Montserrat, Barcelona 2010: Contes d’aliments CEIP Annexa-Joan Puigbert, Girona CEIP Bellavista-Joan Camps, les Franqueses del Vallès CEIP Enric Granados, Barcelona CEIP Pàmies, Ginestar CEIP Sant Sebastià, els Pallaresos Col·legi Mare de Déu de Montserrat, les Borges Blanques Escola Cultura Pràctica, Terrassa Escola Lola Anglada, Esplugues de Llobregat Escola Loreto-Abat Oliba, Barcelona Escola Montessori, l’Hospitalet de Llobregat Escola Reina Elisenda, Barcelona Escola Sant Jordi, Puigverd de Lleida 2011: Contes de boscos CEIP Dr. Salarich, Vic CEIP Els Raiers, la Pobla de Segur Escola Cultura Pràctica, Terrassa Escola J. Dalmau Carles, Girona Escola Josep Veciana, Perafort Escola La Draga, Banyoles Escola La Immaculada, Barcelona Escola Lola Anglada, Esplugues de Llobregat Escola Maria Ward, Badalona Escola Reina Elisenda, Barcelona

– 106 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 106

13/5/21 8:35


Escola Saint George’s School, Fornells de la Selva Escola Shalom, Barcelona Escolania de Montserrat, Montserrat Institució Escolar Claret, Sabadell Institució Montserrat, Barcelona 2012: Contes de la crisi Col·legi Claret, Sabadell Col·legi Sant Miquel Arcàngel, Molins de Rei Escola Alexandre Galí, Barcelona Escola Arabell, Lleida Escola Infant Jesús, Barcelona Escola Joan Ardèvol, Cambrils Escola Mare de Déu del Roser, Barcelona Escola Pia Balaguer, Balaguer Escola Ramon Faus i Esteve, Guissona Escola Rubén Darío, Barcelona Escola Salvador Espriu, Granollers Escola Terraferma, Alpicat 2013: Contes d’esport Escola Casals-Gràcia, Manlleu Institució Montserrat, Barcelona Escola Joan Ardèvol, Cambrils Col·legi La Presentació, Reus Escola Lola Anglada, Esplugues de Llobregat Escola Mare de Déu de Montserrat, Castellbisbal Col·legi Mare de Déu de Montserrat, les Borges Blanques Escola Pàmies, Ginestar Escola Pia de Balaguer, Balaguer Escola San Jaime, l’Hospitalet de Llobregat Escola Sant Miquel, el Pla de Manlleu Escola Segimon Comas, Sant Quirze de Besora Escola Terraferma, Alpicat Escola Valeri Serra, Bellpuig 2014: Contes de malalties Escola Sant Miquel, Molins de Rei Escola Gerbert d’Orlhac, Sant Cugat del Vallès Escola Claret, Sabadell Escola Carme Auguet, Girona Escola Doctor Trueta, Viladecans – 107 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 107

13/5/21 8:35


Escola Guixot, Sabadell Escola Mare de Déu del Roser, Barcelona Escola Montpedrós, Santa Coloma de Cervelló Escola Pia, Balaguer Escola Pineda, l’Hospitalet de Llobregat Escola Sant Jordi, Puigverd de Lleida Escola Santa Teresa de Lisieux, Barcelona Escola Terraferma, Alpicat Fundació Privada Cor de Maria, Olot 2015: Contes d’avis Escola La Salle Bonanova, Barcelona Escola La Muntanya, Aiguafreda Escola Barceló i Matas, Palafrugell Escola Sagrada Família, Barcelona Escola Sant Miquel Arcàngel-Molins Manyanet, Molins de Rei Escola Josep Espasa, la Pobla de Cérvoles Escola Sagrada Família, Tortosa Escola Claret, Sabadell Col·legi Terraferma, Alpicat Escola Sant Miquel, el Pla de Manlleu Escola Vedruna, Palafrugell Escola Sagrat Cor, Tarragona Escola Pineda, l’Hospitalet de Llobregat Escola Sagrat Cor, Centelles Escola Montserrat, Sarrià de Ter 2016: Contes de solidaritat Col·legi Mare de Déu de Montserrat, les Borges Blanques Col·legi Verge del Roser, Vallirana Escola Acadèmia Apiària, Piera Escola Arabell, Lleida Escola Carles III, Sant Carles de la Ràpita Escola Els Valentins, Vilamacolum Escola La Ràpita, la Ràpita Escola L’Estel, Castellnou de Seana Escola Molins Manyanet, Molins de Rei Escola Pia de Balaguer Escola Quixot, Sabadell Escola Terraferma, Alpicat Escola Vedruna Sagrat Cor, Tarragona Escoles Betlem, Premià de Dalt – 108 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 108

13/5/21 8:35


2017: Contes de jocs Col·legi Asunción Ntra. Sra., Barcelona Col·legi Claret, Sabadell Col·legi Immaculada Concepció, Barcelona Col·legi Nostra Senyora de Montserrat, Parets del Vallès Col·legi Sant Domènec de Guzmán, Tarragona Col·legi Verge del Roser, Vallirana Escola Anselm Clavé, Ripollet Escola Bellavista-Joan Camps i Giró, les Franqueses del Vallès Escola Marinada, Palau-solità i Plegamans Escola Mestre Marcel·lí Domingo, Roquetes Escola Pau Casals, Viladecans Escola Teresa Claramunt, Sabadell Escola Vedruna Sagrat Cor, Tarragona Saint George’s School, Fornells de la Selva 2018: Contes per canviar el món Col·legi Santa Teresa de Jesús, Terrassa Escola Arrels Esperança, Badalona Escola Bac de Cerdanya, Alp Escola Bac de Roda, Barcelona Escola Bellavista-Joan Camps i Giró, les Franqueses del Vallès Escola Carles Buïgas, Cerdanyola del Vallès Escola Els Secallets, el Vendrell Escola FEDAC Canet, Canet de Mar Escola García Fossas, Igualada Escola Immaculada Concepció, Barcelona Escola La Draga, Banyoles Escola Les Arrels, Mollerussa Escola Manyanet Molins Sant Miquel Arcàngel, Molins de Rei Escola Mestre Agustí Barberà, Amposta Escola Montserrat, Esparreguera Escola Sant Antoni Maria Claret, Cornellà de Llobregat Escola Santa Maria de Cervelló, Cervelló Escola Vedruna Malgrat, Malgrat de Mar Saint George’s School, Fornells de la Selva 2019: Contes dels drets dels infants Col·legi Jesús Salvador, Sabadell Col·legi Santa Teresa-Ganduxer, Barcelona Col·legi Sagrada Família, Tortosa Escola Arrels Blanquerna, Badalona – 109 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 109

13/5/21 8:35


Escola La Bòbila, Cambrils Escola Les Pinediques, Taradell Escola Manyanet, Molins de Rei Escola Mediterrània, Les Roquetes Escola Montseny, Mollet del Vallès Escola Pare Ramon Castelltort, Igualada Escola Princesa Làscaris, Casserres Escola Sant Josep, Terrassa Escola Vedruna Sagrat Cor, Tarragona Institució Montserrat, Barcelona Saint Nicholas School, Barcelona Saint George’s School, Fornells de la Selva 2020: Contes de la diversitat Escola Arrels Esperança, Badalona Col·legi Lestonnac l’Ensenyança, Tarragona Escola Dominiques, Vallirana Escola Sant Josep, Terrassa Col·legi Claret, Sabadell Col·legi Sagrat Cor de Jesús, Terrassa Escola Josep Orriols i Roca, Moià Col·legi Santa Teresa-Ganduxer, Barcelona Escola Joan Ardèvol, Cambrils Escola La Ràpita, La Ràpita Escola Pia, Balaguer Col·legi Sagrada Família, Tortosa Col·legi Sant Domènec de Guzmán, Tarragona Col·legi Maria Rosa Molas, Reus Escola La Bòbila, Cambrils Escola Carme Auguet, Girona Escola Arrels, Solsona Escola Montserratina, Viladecans Escola Delta-Espiga, Vilafranca del Penedès Escola Solcunit, Cunit

– 110 –

Premi_Pilarin_int_2021.indd 110

13/5/21 8:35


Premi_Pilarin_int_2021.indd 111

13/5/21 8:35


Premi_Pilarin_int_2021.indd 112

13/5/21 8:35