Contes de la Mediterrània

—Quan acabi el conte, si em portes damunt teu, Ràpid, et portaré a veure unes runes de la seva ciutat més bonica, Alexandria, que està ensorrada a dins del mar, així que no cal tenir cura dels humans.

Però, els que més varen navegar per les nostres aigües van ser els grecs, i que en varen escriure, de llibres i obres de teatre! Tenien déus per a totes les coses i també tenien el déu del mar que es deia Neptú.

Més tard varen venir els romans, uns grans conquistadors que varen dominar tota la mar Mediterrània, des de ponent fins a llevant. Aquí a prop tenim una ciutat que es diu Tarragona, és plena de runes dels romans i ells en deien Tàrraco. I mira, d’això tan sols fa dos mil anys. Tenien els vaixells de fusta i anaven amb rems, més tard els homes els van fer amb veles, eren més ràpids i grans.

—També ens feien mal com els d’ara? —va preguntar en Ràpid.

—No, de cap manera. Aquells vaixells no embrutaven la mar, i els d’ara sí que ho fan, llencen tota la porqueria i escombraries al nostre mar, i els rius ens arriben tan plens de brutícia que aviat no podrem ni nedar, si aquests humans no hi posen remei.

—Doncs mira que els estius, a les platges, no s’hi cap de gent que es banya i pren el sol.

I mira que n’hi ha poca que tingui cura de la nostra mar; sort que hi ha joves, que cada vegada tenen més afecte a la natura i tot el que els envolta.

—Fa pocs dies, uns pescadors —explica en Poc a Poc— van enxampar unes tortugues a les xarxes de pesca, i sort d’un nen que es va adonar que les havien pescat i els va dir que les deixessin anar perquè cada vegada en queden menys.

—Escolta, Poc a Poc, tot això que expliques dels romans i grecs, on ho has après?

—Doncs a l’escola, que ensenyen moltes coses. I bé que faries tu d’anar-hi una mica més!

48